oncologia BUTLLETÍ PERIÒDIC PER A FAMÍLIES DE PACIENTS
Conèixer el càncer infantil
Fundació Hospital Maternoinfantil Obra Social
OCTUBRE 2012 Número 6
[Articles i consells pràctics]
Efectes del càncer sobre el creixement del nen
Consells que et seran útils
Alguns tractaments del càncer poden afectar el creixement i fins i tot la talla final del nen. S’intenta, però, ajustar la manera com s’administren aquests tractaments per tal de reduir aquestes complicacions. És important que els supervivents de càncer infantil siguin degudament controlats a llarg termini per especialistes en creixement. Amb tractaments adequats com el suplement hormonal es pot aconseguir que el nen tingui un creixement normal.
La mascota del vostre fill
Totes les complicacions derivades del tractament en el futur requereixen un seguiment atent al llarg de tota la vida. A l’Hospital Sant Joan de Déu des de l’any 2005 tenim oberta una clínica de seguiment que es dedica a aquests problemes de manera especialitzada.
El trasplantament del moll de l’os El trasplantament de moll de l’os és un tractament que només s’ aplica en alguns tipus de càncer. Consisteix a administrar dosis molt elevades de quimioteràpia que tenen com a principal efecte tòxic la destrucció de les cèl.lules del moll de l’os. Per revertir aquest efecte tòxic, abans d’administrar la quimioteràpia s’extreuen les cèl. lules mare o cèl.lules productores de la sang. L’extracció pot realitzar-se directament del moll de l’os per punció o mitjançant l’extracció de les cèl.lules mare que circulen per la sang perifèrica (aquest procediment s’anomena afèresi). Una vegada extretes, a continuació es congelen. A partir d’aquest moment es poden administrar les dosis elevades de quimioteràpia i una vegada finalitzada es descongelen les cèl.lules i es reinfonen al pacient. Les cèl. lules circulen per la sang fins que arriben al moll de l’os i reemplacen les que es van destruir amb el tractament. Aquest tipus de trasplantament s’anomena autòleg quan les cèl. lules procedeixen de la mateixa persona i al.logènic quan procedeixen d’una altra persona (un germà o un donant no familiar compatible). El trasplantament autòleg s’utilitza en el tractament d’alguns tumors sòlids. En les leucèmies, quan cal un transplament, es sol fer un trasplantament al.logènic, utilitzant les cèl.lules mare d’un donant compatible. Aquestes cèl.lules mare es poden obtenir de moll d’os, de sang perifèrica o de sang de cordó umbilical.
Si bé és cert que nombrosos estudis demostren que les mascotes resulten beneficioses fins i tot en la curació d’algunes malalties, hi ha un aspecte important que heu de tenir en compte: durant el tractament de la seva malaltia les defenses del vostre fill estan molt disminuïdes. Donat que les mascotes poden transmetre malalties a través de mossegades o d’un simple contacte, ara no és un bon moment per adquirir-ne una. No obstant, si ja en teniu una o finalment decidiu comprar-la, a continuació indiquem una sèrie de recomanacions que us seran útils. Sempre que sigui possible, eviteu mascotes petites (gossos i gats) perquè mosseguen i esgarrapen, provocant lesions a la pell dels vostres fills i per tant una porta d’entrada a les infeccions i sagnats. Descartar ocells, rèptils, tortugues o rosegadors perquè poden tenir patògens perillosos, no poden ser immunitzats i les malalties infeccioses que pateixen són de difícil diagnòstic. Si un gos o un gat ja forma part de la vostra família i la separació de la seva mascota genera en el nen un fort impacte emocional, heu de tenir en compte: • La mascota ha de tenir el seu pla d’immunitzacions complet (vacunes). • Tractar les puces una vegada per setmana, per evitar les malalties que es transmeten per elles. • Alimentar les mascotes amb pinso, carn i aliments ben cuits per evitar la colonització per patògens. • Evitar que la mascota estigui en contacte amb animals salvatges, de granja, i altres mascotes per limitar el contagi de malalties. • Rentat de mans sempre que es va estar en contacte amb la mascota, especialment abans de menjar o manipular menjar. • El nen no ha de tocar el recipient del menjar per evitar ser agredit. • El nen no ha de tocar la femta de la mascota. • En cas que es tinguin gats, canviar la sorra higiènica diàriament. • Tallar les ungles de les mascotes per evitar esgarrapades. • No s’ha de permetre que la mascota llepi la boca o ferides obertes del vostre fill.