*
ESPAIS NATURALS
Figuera, o bé realitzar la pujada a la Creu de Matagalls, cim que també s'assoleix per coll Pregon partint de Sant Marçal. Des d'aquest últim punt es pot visitar l'indret de les Illes i la popular font Bona. Des de Fontmartina s'accedeix al vessant sud-oest del Turó de l'Home, on podem visitar els corrals d'en Deumal.
L’ITINERARI PROPOSAT: DE PASSAVETS AL TURÓ DE L’HOME
ARBRES MONUMENTALS Hi ha desenes d'arbres monumentals, com el castanyer de can Cuc, l'arbre amb el major perímetre de tronc de Catalunya; les sequoies de can Casades; el ginebre de Casademunt, al Brull; el faig de l’embassament de Santa Fe; el suro de can Prat; o l'alzina de l’Estanyol, de capçada única.
FONTS I MONUMENTS La geologia i pluviometria del massís fan que les fonts siguin abundants. D’entre les moltes destaquem la de Passavets, situada a la vall de Santa Fe; la de Marianegre, a la riera de les Truites; la font de l'Oreneta de Viladrau; la font Bona de Sant Marçal; la font del Faig a Collformic; la de Fontmartina; la font del Cot a Montseny d'Amunt, o la font del Profit, arrecerada als pendissos de Santa Elena. El principal jaciment ibèric és la fortificació del turó del Montgròs, al Brull, municipi on també trobem la parròquia de Sant Martí, que fou edificada el segle XI pels vescomtes d’Osona i constitueix un bell exemplar del romànic construït amb pedra vermella que li dóna molt caràcter. Molt a prop hi ha les restes del Castell del Brull, del qual tan sols es manté una torre d’angle i un tros alt de mur. Al cim del turó de Montsoriu trobem el castell del mateix nom. El monestir de Sant Salvador de Breda, fundat l’any 1038, conserva el campanar i el claustre romànics. Entre les antigues esglésies de la zona hi ha la de Sant Esteve de la Costa. Al coll de Sant Marçal hi ha el monestir benedictí del mateix nom. L’ermita romànica fou consagrada l’any 1066. Damunt un penyal rocós es bastí la capella de Sant Miquel dels Barretons, sota la qual hi ha el Santuari de Sant Segimon, que fou un dels santuaris més importants de Catalunya dedicats a un sant. A la capçalera de la riera de Picamena, hi ha l’ermita de Sant Cebrià de la Móra, de pedra rogenca. L’edificació actual és romànica del segle XII. Cal destacar els diversos masos que es troben dispersos per tota la muntanya.
OFICINA DEL PARC NATURAL Fontmartina (La Costa del Montseny) 08470 Fogars de Montclús. Telèfon: 93 847 51 02.
CENTRES D'INFORMACIÓ Al parc natural s’hi troben nombrosos centres d’informació: Can Casades (a la vall de Santa Fe), Fogars de Montclús, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, el Brull, el Figaró, Sant Pere de Vilamajor, Viladrau, Arbúcies, Tagamanent, Aiguafreda i Seva.
30
natura i aventura
L'excursió s'inicia a Passavets, indret situat a la vall de Santa Fe, al Km. 22,1 de la carretera BV-514. Cal seguir el camí que passa prop de la font del mateix nom fins arribar a una poua de neu, indicadora d'una activitat arcaica. Deixem a l'esquerra la pista assenyalada amb fites verdes i continuem pel fons de la vall. Uns metres abans de creuar la riera de Passavets ens enfilem per un camí que gira a l'esquerra, tot pujant per una forta rampa que va a parar a la pista que hem deixat abans. En arribar-hi la deixem enrere i continuem remuntant el vessant per un camí que marxa a la dreta, a les envistes dels primers avets. Un cop a l'Avetosa ens adonem de la majestuositat d'aquests peus d'arbre. Continuem amunt, i a la dreta, a peu de camí, hi ha quelcom excepcional, un avet i un faig estretament abraçats, se'ls coneix amb el nom de l'Abraçada. A la primavera les fulles verd clar del faig contrasten amb el verd fosc de l'avet, oferint una dolça combinació manyagosa. Anem seguint amunt entre els avets, alguns dels quals superen en 150 anys, fins arribar al peu d'una tartera formada per un cúmul d'esbaldregalls cantelluts on manca, però, el material més fi, que l'aigua de la pluja i de la fosa de neu s'emporten. En aquest ambient rocós són poques les espècies que poden desenvolupar-s'hi; tanmateix, podem veure algun peu de moixera i algunes plantes rupícoles.
Reprenem el camí senyalat per fites verdes. Al cap d'una estona de passejar entre faigs, on el camí es fa més planer, trobem un pou de glaç a mà dreta: és el pou del Comte. Un cop al turó dels Rocs Cremats el paisatge esdevé diferent, el bosc deixa pas a formacions d'arbusts i herbassars; hem arribat als ambients naturals de les landes i prats subalpins. Des d'aquest promontori, format per pissarres motejades d'una coloració que congenia molt bé amb el mot que el designa, i si el dia hi acompanya, podem gaudir d'una panoràmica molt interessant: als nostres peus s'estén l'avetosa, en segon terme la fageda s'escampa per Santa Fe i el turó de Morou, i a la llunyania destaca la silueta del castell de Montsoriu. Un cop hem omplert la vista amb una panoràmica tan magnífica, continuem carenejant tot seguint la pista que transcorre entre matollars de ginebró, i que va a petar a la carretera asfaltada que puja al Turó de l'Home des de la costa del Montseny i des de Sant Celoni. Aquesta via, oberta arran de la construcció de la base militar del puig Sesolles, esguerra la màgia i la solitud del cim. Des del coll Pregon un camí costerut va directament al punt més enlairat del massís, el Turó de l'Home, on podem visitar l'observatori meteorològic més emblemàtic del país, des d’on, tan bon punt ens haguem recreat amb la panoràmica, podem refer el camí i tornar al lloc de partida.