Issuu on Google+

goolNatura N77

GEN/FEB 2014 exemplar

GRATUÏT

ELS GRAUS D’ESCALADEI EN BTT PEL MONTSEC DE RÚBIES Entre la plana lleidetana i el Prepirineu LA CRESTA DE LA CLUSA ESQUÍ DE MUNTANYA EL Cap de la serra del Forn

Descarrega’t l’APP a

www.goolnatura.cat


Perxa amb les barques típiques

Observa la fauna al mirador 360º

Descobreix com s’obté la sal

Descobriu la màgia del Delta! INFORMACIÓ I RESERVES: www.monnaturadelta.com • info@monnaturadelta.com Llacuna de la Tancada • Carretera del Poble Nou del Delta a les Salines • 43870 Amposta • Tel. 977 053 801 Gaudeix d’estades envoltat de natura

Descobreix la fauna salvatge dels Pirineus

Observa galàxies i estrelles

Un món únic al cim dels Pirineus INFORMACIÓ I RESERVES: www.monnaturapirineus.com • monnaturapirineus@fcatalunyalapedrera.com Les Planes de Son, Son • 25589 Alt Àneu • Tel. 973 626 722


www.goolnatura.cat

goolNatura N77

GEN/FEB 2014 exemplar

GRATUÏT

ELS GRAUS D’ESCALADEI

www.goolnatura.cat

Imatge de portada: verticalitat en el primer tram de la via Panoramique.

EN BTT PEL MONTSEC DE RÚBIES Entre la plana lleidatana i el Prepirineu LA CRESTA DE LA CLUSA ESQUÍ DE MUNTANYA EL Cap de la Serra del Forn

Descarrega’t l’APP a

NÚM. 77 GENER / FEBRER

TIRADA: 10.000 EXEMPLARS

Direcció: Xavier Domènech Correcció: Ferran Ballester Publicitat: goolNatura Jordi Fernández David Candel Tel: 605 05 62 52 david@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Gooltracking

Col·laboradors: Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Edu Abad Marc Solé

Editorial Un cop més rebem una mala notícia. El passat dia 4 d’aquest mes, des de la web de Desnivel ens assabentem de la mort de l’escalador vigatà Toti Solé. Amb només 33 anys, era tot un veterà de l’escalada. Es trobava a Noruega, fent algunes de les vies en gel més difícils de la zona, clàssiques de grau VI com la Thorfossen o la Double Whammy. Però va ser en el moment més imprevist, un cop assolida la meta al capdamunt d’una via, a la zona de Laerdal, quan una relliscada inoportuna un cop s’havia desencordat, quan el perill semblava haver quedat definitivament enrere, que el fatal desenllaç es va produïr. Fets com aquests ens remeten a les tres línies de lletra petita que acompanyen sempre aquest editorial, que de tants números (aquest és el 77) en que han aparegut, ja no els donem importància. Aquestes tres línies ens diuen que els esports de muntanya són potencialment perillosos. Sembla obvi, però de tant obvi de vegades és obviat. Per desgràcia, el cas del Toti no és aïllat i, tot i que de vegades aquests fets es produeixen per imprudències o temeritats, d’altres són simplement accidents. Inevitables? Qui ho pot dir..? Des de goolNatura no podem sinó fer-nos pesats amb el tema, recordant-vos que a la muntanya cal estar amb tots els sentits alerta, a l’aguait, fins i tot quan sembla que el més difícil ja ha passat, per no haver de tornar a sentir que aquell accident hagués estat totalment evitable. Salut, seny i muntanya!

GOOLNATURA

Edita: Gooltracking info@naturaiaventura.cat Goolnatura és membre de:

Dipòsit legal: B-51.197-2006

Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Goolnatura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Goolnatura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03


Sumari 77 gener / febrer 2014

rutes a peu

06

El Taga des de Pardines

14

El Montsec de Rúbies

22

La cresta de la Clusa

36

El Cap de la Serra del Forn

El Taga no és una muntanya molt alta (2.039m), però domina les valls del Freser i del Ter i és un esplèndid mirador dels cims dels Pirineus, com el Puigmal o el Canigó. Us hi proposem una bona ruta sortint de Pardines, només apta per aquells més avesats a una llarga jornada de caminada.

bicicleta de muntanya El Massís del Montsec, fa aproximadament doscents milions d’anys, era un delta marí. Potser per això les seves formes i camins són tan diferents, tan especials amb respecte d’altres massissos. Passejar-hi amb bicicleta, a més d’un bon esforç, suposa gaudir d’un paisatge inigualable.

escalada en cresta La cresta de la Clusa està situada al sud de l’església i refugi de Sant Romà de la Clusa. La cresta sobressurt entre el bosc en direcció al cim més alt de la zona, el Sobrepunt. No es pot dir que sigui una via d’escalada, ni una ferrada del tot. És, sobretot, una aventura equipada en terreny salvatge.

esquí de muntanya La vall de Sorteny, tot i tenir una superfície limitada ofereix un bon nombre d’opcions per recórrerla de diferents maneres. Aprofitant l’abundant neu caiguda aquest hivern, us proposem una ascensió fàcil i segura a la Serra del Forn, que fa de frontera entre Andorra i França.

ALTRES SECCIONS 3 editorial 30 punt de sortida 42 rutes a peu 50 biblioteca 52 vies ferrades 58 senderisme per a tothom 66 directori de serveis


rutes a peu

EL TAGA DES DE PARDINES

El recorregut entre el coll del Pal i la Portella d’Ogassa ens permet gaudir d’unes excepcionals vistes a banda i banda de la Serra Cavallera. Al fons de l’imatge s’alça imponent el cim del Taga.

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

COMARCA: Ripollès


www.goolnatura.cat

Pardines és el poble principal de la vall del Segadell. L’ascensió al Taga des d’aquest poble situat a 1.233 m d’altitud és un clàssic, sobretot des de la cara nord, amb la seva orografia plena de prats i pletes, de camins ramaders, nevats a aquestes alçades de l’hivern. Justament per aquestes dates, Pardines celebra el seu carnaval, on destaquen les farinetes, un plat típic que encara es pot degustar avui dia. Fem-ho, doncs!

06/07


rutes a peu

Des del vèrtex geodèsic del cim del Taga, tot i no tenir una gran alçada, gaudirem d’unes excepcionals vistes sobre la Vall de Ribes i dels cims que envolten la Vall de Núria.

C

sensació de triomf t’inunda quan seus a recer de la creu que presideix, com a torre d’homenatge, aquest castell de franca entrada.

L’objectiu d’avui és el Taga, un cim senzill atacable des de diferents fronts. Es deixa conquerir amb docilitat i es pot dir que és un cimall amb un setge poc complicat, de vessants verds a l’estiu i blancs quan neva. El trofeu és una vista magnífica, i una

Però una activitat física sempre requereix una bona alimentació. Avui no us recomanarem cap barreta energètica, cap gel d’efectes immediats, cap menja ensucrada, cap xocolata amb arròs, soja o cereals. Us proposem un viatge al passat, quan els pastors i els pagesos de la vall triscaven amb els ramats i els gossos per camins ramaders mil·lenaris. Llavors no hi havia motxilla sinó sarró, ni barretes sinó pa cuit a casa i un bull que carregava les piles i l’estómac de manera lenta, amb una digestió tortuosa però eficaç.

aminar és un exercici físic, generalment pausat, sense massa complicació. Hem nascut per caminar i el nostre cos està dissenyat per moure’s estirant les cames. Per tant, hom pot dir que el desplaçament natural de la nostra espècie és aquest. Amb el pas dels anys l’hem convertit en una activitat de lleure, quan no en un esport. I fruit d’això és el senderisme i de retruc aquesta revista, nascuda per ajudar a triar excursions.

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

En aquest article us aproparem a Pardines per conèixer la població a través d’un dels plats amb la qual s’hi identifica: les farinetes. La gastronomia és un element indispensable per arribar a saber com és el lloc que volem visitar. No ens hem d’estar de provar els seus plats, ja que d’aquesta manera la visita tindrà un complement interessant i gratificant. Entaular-se en acabat de caminar és un dels exercicis que més ens agrada, i després d’una experiència inoblidable triscant pel país del Taga, no hi ha res més bonic que gaudir de la gastronomia local, i més ara que s’apropa el carnaval i Pardines revitalitza amb aquest plat emparentat amb la polenta italiana, l’hariat de la Vall d’Aran, les farinetes de fajol de la Garrotxa, el milhàs d’Occitània, el millàs del


www.goolnatura.cat

Cerclesport/ Barcelona

Esports Dom/ Mataró

Pics Mont Caro/ Tortosa

Sant Lluís, 44. T. 93 219 36 48 www.cerclesport.com

Sant Antoni, 13. T. 93 796 42 21 www.esportsdommataro.com

Portal de Tortosa T. 977 51 12 08 www.picsmontcaro.com

Cerclesport som una botiga situada al barri de Gràcia. Des de fa més de 35 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya.

Des de fa més de 15 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya. La nostra motivació es assessorar-vos per a la pràctica responsable de la nostra activitat esportiva.

La teva botiga de material per a la muntanya a les terres de l’Ebre. A tocar del Delta i dels Ports en una zona ideal per a practicar tot tipus d’esports de muntanya i per a tots els nivells.

08/09


rutes a peu

Aquesta pàgina: poble de Pardines. Pàgina dreta: ermita de Santa Magdalena.

Rosselló, el farro de l’Empordà, l’escauton a la Gascunya, el kachamak a Sèrbia, el mămăligă a Rumania o les gachas a Andalusia. Sembla ser que la pobresa de molts llocs del Llenguadoc i la Gascunya va ser la causa de l’emigració de molts dels seus habitants cap a terres catalanes, on s’hi van instal·lar fermament. Les causes d’aquests moviments migratoris no només són la precària condició de vida de les persones al sud de França, sinó també els conflictes dels segles XVI-XVII i XVIII: lluites civils i religioses, evasions per evitar el servei militar, o la fugida de guerres com la Guerra Gran o la Revolució Francesa. El flux migratori de gent de les terres situades al nord dels Pirineus ha estat una constant des del segle XV. Al nostre país les pestes i les epidèmies eren mals cíclics

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

que assotaven tots els pobles del Principat, sense excepció de nord a sud. De tant en tant el flagell de les males collites provocades per anys de sequeres va permetre l’encaix d’aquesta població emigrada, que havia mitificat el sud com una terra d’oportunitats. No en va Catalunya entrava al segle XVI amb l’abolició del serf de gleva i els remences, o el que és el mateix, una esclavitud legal que era més o menys habitual a altres llocs d’Europa amb altres denominacions i situacions. Molts masos van ser refets per parcers, mossos, pastors i masovers provinents d’Occitània, el Rossellò, el massís central francès i el Llenguadoc, la majoria homes solters, gent que parlava llengües properes al català i que aviat es van anant integrant en la dinàmica del país. Aquesta renovació biològica va suposar un gran increment poblacional, i mai més Catalunya va recular a les minses xifres medievals.

En alguns casos el percentatge de nouvinguts va superar el quaranta per cent i fins i tot hi ha anècdotes on els capellans eren occitans i sermonejaven en la seva llengua. Moltes paraules d’ús actual provenen d’aquesta parla: ambaixada, bacallà, ballar, batlle, birret, bordell, bosc, capellà, cordill, correu, despatxar, eina, frare, gavatx, heretge, monjo, missatge, perfil, refrany, rossinyol, trobar xarnego o salvatge són exemples. I els seus cognoms encara perduren: Basi, Lairet, Faura, Llaudet, Anglada, Duran, Montagut, Serra, Bonet, Planes o Pàmies són cognoms d’origen occità, mentre que Dexeus, Laforet, Tubau, Ribó o Planxart són cognoms francesos. Amb ells van venir alguns dels seus costums culturals, entre els quals molts plats i maneres de cuinar. Si bé les farinetes són un plat molt comú no només a Catalunya sinó a tota la Mediterrània, l’aportació


www.goolnatura.cat

d’aquesta emigració l’hem de situar en l’ingredient principal: la farina de moresc, dacsa, mill, blat de moro... com li vulgueu dir. El blat de moro, portat d’Amèrica, es va generalitzar en algunes zones europees de sòls més empobrits, sobretot a l’alta muntanya. Val a dir que el seu consum, que substituïa el blat quan aquest mancava a taula, era considerat pejoratiu. El moresc era una menja per a les gallines i l’aviram en general, i consumir-lo era una degradació. Però no hi havia altra solució en èpoques de vaques magres. Ara bé. En moltíssimes ocasions ens hem trobat que àpats pobres s’han convertit en menges excel·lents, nutritives i gustoses. Les farinetes de moresc en són un exemple molt indicat. A partir del segle XVIII ha esdevingut un plat indispensable a l’hivern de les taules pirinenques, acompanyat, segons els llocs, de carbassa, crostons de pa fregit, Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim NATURA 01-2014 REFORMES_Layout 2 23/01/14 11:03 Page 1

de Goolnatura.

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com

10/11


rutes a peu

mongetes o col, o cotnes de porc, rostillons de cansalada, botifarra i bull. Plats pobres i malnoms pejoratius, una herència occitana ben forta Aquests dos malnoms de col·lectius de persones fa segles que són amb nosaltres i encara mantenen el seu sentit pejoratiu. En occità un gavatx és una referència als treballadors estrangers que provenien del nord de França, en el sentit d’home de muntanya, groller, pobre i inculte, tant en la manera de comportar-se com de parlar, que sovint era rústega i grossera. Per a un nord-català un gavatx era un occità. Veieu? Una altra mirada cap al nord. Amb l’emigració d’occitans cap al sud està clar que vam emportar-nos aquest mot. Els catalans, esponges de paraules i de cultures, el van estendre amb facilitat per designar tots els francesos en general, de manera despectiva. Ja passa, quan hi ha xocs entre comunitats. La seva etimologia no queda clara. Hi ha qui pensa que deriva del celta gaba, que vol dir gola o inflació de la gola. Potser queda ben justificat pel fort accent de la gent del nord.

Pel que fa al mot xarnego, el seu viatge és força més llunyà i ric. A la Manxa, terra de pastors al sud de Castella, hi havia uns gossos que guardaven els ramats per les nits. Els anomenaven nocherniegos. Pel que sembla alguns gossos van anar a parar a l’Occitània i els pastors del Llenguadoc els van barrejar amb gossos d’aquella contrada per millorar-ne la raça en l’aspecte ramader. La mescla va millorar el resultat, i aviat la nova raça va començar a ser coneguda com xarniegos, una denominació que aviat prengué un significat de fusió entre un individu natural i un altre de foraster. Així, també eren xarniegos els fills d’occitans amb gent forastera. Quan aquesta gernació va tocar el dos en direcció a Catalunya també es van endur aquesta paraula. De cop i volta els fills dels occitans casats amb catalanes eren els xarnegos, la barreja. Ja al segle XX el nom pren una nova embranzida amb les emigracions del sud de la península Ibèrica, identificant a partir de llavors la fusió de catalans amb els nouvinguts d’aquest sector. Un article d’un bon plat tradicional sense la seva recepta és deixar la mel als llavis.

Com que la voluntat de la nostra revista és la transmissió de coneixements, us facilitem no només la recepta de les farinetes, que és un primer plat, sinó la de les mongetes, que actuarà de segon. Prepareu les olles i el foc. I les ganes d’endrapar. Recepta de les farinetes amb mongetes Ingredients per a les farinetes: aigua o brou, llorer, farina de blat de moro, trossets de rostes i sal. Procediment: la farina, ja torrada, s’afegeix a un perol quan l’aigua, o el brou, ja bull. S’hi llença a poc a poc juntament amb el llorer, remenant el contingut fins que s’espesseixi. En acabat s’hi afegeixen els trossets de rostes i se sala a gust. Ingredients per a les mongetes: aigua, llorer, mongetes, bull (blanc i negre), botifarra (blanca i negra), xoriç fregit, sal, ceba, all i tomàquets. Es fa un sofregit en un perol amb la verdura. Quan estigui al punt s’incorporen les mongetes ja cuites amb la carn i l’embotit i es deixa coure a foc lent amb el llorer. Text: Joan Carles Borrego. Aquesta pàgina: iniciant el descens del Taga cap a la Portella d’Ogassa. Pàgina dreta: Portella d’Ogassa amb el Taga al fons.

Pic del Vent / Caldes de Montbui

Santa Teresa, 6. T. 93 188 98 83 www.picdelvent.com Si ets un amant de la muntanya, t’agrada córrer, caminar, grimpar i disfrutar de la natura, vine a veure’ns. T’informarem dels articles i novetats que disposem per a tú. També et podem oferir rutes alternatives del nostre entorn i altres.

GOOLNATURA gener/ febrer 2014


LA RUTA PAS A PAS

FITXA

www.goolnatura.cat

ÈPOCA: tot l’any (segons la neu) TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 6-7 h

RECORREGUT: 22,7 km DIFICULTAT: alta ASCENS ACUMULAT: 1.258 M

Sortirem de Pardines en direcció a la pista que mena al cementiri. Un cop l’hem ultrapassat ens sobrevé el trencall de Puigsac amb el de la collada Verda. Trenquem cap a la dreta per ser aviat al petit nucli, amb la capella de Santa Magdalena. Deixem enrere l’edifici i encarem cap al sud, en direcció a Can Roca. Les marques de PR ens van guiant en totes les interseccions. Passaren pel serrat Negre en direcció al Pla de l’Estany, que queda a la nostra dreta. Obeint les marques arribem al collet de Puigllangort. Optem per la dreta per continuar encara tossuts amb el sud. L’Orri Vell quedarà enrere. Al pla del Gorg trobarem un enforcall de camins. Girem a llevant en direcció al coll de Pal, on trobem el PR 190. Continuem cap al sud per encarar la carena de la serra Cavallera. Farem tots els seus cims (Puigsestela, 2.013 m; puig de la Coma d’Olla, 1.930 m; puig de la Portella d’Ogassa, 1.898 m). En aquest punt trobarem el camí que ve del sud i puja des de la pista d’Ogassa. Llavors ens entossudim amb la carena, on aviat assolirem el Taga (2.040 m). Les vistes de la zona que envolta Núria és magnífica, potser una de les millors del Pirineu. Retrocedirem a la portella d’Ogassa per agafar rumb nord. Passarem pel pla de l’Ull de Bou abans de decantar-nos cap al pla de l’Estany, on refarem la ruta de l’itinerari d’anada.

12/13


rutes en btt

EL MONTSEC DE RÚBIES Entre la plana lleidatana i el Prepirineu

La serra del Montsec és un entorn peculiar, una llarguíssima serralada orientada est-oest que marca una acusada frontera entre la plana lleidatana i els Prepirineus. El Montsec més oriental és el de Rúbies (o de Meià), i té el punt més elevat de la serralada, el tossal de les Torretes (1.676 m), on arribarem avui amb la bicicleta. El congost de Terradets, solcat per la Noguera Pallaresa el separa del Montsec d’Ares, amb el seu cim de Sant Alís (1.675 m), ben conegut pels parapentistes, sobre la població d’Àger. I finalment el congost de Mont-rebei i la Noguera Ribagorçana separen vertiginosament el Montsec d’Ares del Montsec d’Estall (o de Montgai), ja a l’Aragó.

GOOLNATURA gener/ febrer 2014 natura i aventura juliol-agost 2011

COMARCA: Noguera


www.goolnatura.cat

14/15


rutes en btt

E

ns concentrarem en el Montsec de Rúbies, el més oriental, i probablement menys conegut que el seu veí. La ruta d’avui partirà des del vessant sud de la muntanya per buscar una pista que ens portarà fins al cim. El punt de partida és l’altiplà del castell de Meià, un lloc molt agradable i acollidor. Un ampli pla elevat sobre el poble acull l’ermita de la Mare de Déu del Puig de Meià, de dimensions considerables, i un refugi que està tancat, però segons sembla se’n poden demanar les claus a l’ajuntament del poble. Una font abasteix d’aigua tothom que hi passa, tot i la sequera molt habitual per aquestes contrades en segons quina època de l’any. Si es fa un volt per l’entorn de l’església i les poques restes del castell, des d’on tenien un bon punt de guaita sobre la vall, es pot observar la magnífica talaia que suposa aquest punt elevat. Del castell, només en queda la base d’una antiga torre circular.

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

La ruta comença fent baixada, desfent la pista forestal que neix a la sinuosa carretera L-913 i arriba a l’ermita. Són gairebé 4 quilòmetres i un cop a la carretera s’ha de començar a enfilar amunt seguint el curs del riu Boix. El pendent és moderat, però constant. Aquesta carretera, tot i ser asfaltada, és ben poc concorreguda, i és tan estreta i amb un asfalt en tan males condicions que més aviat sembla una pista. És, però, un lloc molt bonic, ja que a mesura que es va pujant amunt, la base de les elevades parets de la Roca dels Arcs, a la nostra esquerra, es va apareixent més impressionant, i la carretera es va engorjant fins a esdevenir un congost estret al Pas Nou. En tota aquesta zona és freqüent trobar-hi escaladors que aprofiten les immillorables parets calcàries. S’ha d’anar guanyant alçada suaument i còmoda per l’estreta i sinuosa carretera.

Quan es comença a aplanar cal deixar a la dreta el trencall de Toló i continuar uns metres més fins a l’Hostal Roig, una masia deshabitada al coll que marca el canvi de vessant entre la capçalera del riu Boix i la vall de Barcedana que s’obre tot just al davant. La pista comença a pujar de manera constant, i així continuarà durant molts quilòmetres. No és un pendent extenuant, però sí considerable i sobretot continu. A més a més no és una pista còmoda, ja que és molt pedregosa, i cal parar atenció en tot moment. Remunta el vessant nord del Montsec de Rúbies d’est a oest fins a la portella Blanca, on mor. Cal seguir pujant suaument, gaudint de les vistes sobre la suau vall de Barcedana, a la nostra dreta. Un bon tros amunt hi ha, per a qui ho vulgui, un trencall marcat a l’esquerra que condueix fins al panoràmic tossal de Mirapallars, però aquesta ruta té


www.goolnatura.cat

Pàgina esquerra: cim del Tossal de la Torreta. Aquesta pàgina: arribant a la Portella Blanca. Al fons de la imatge, el Montsec d’Ares.

previst enfilar més endavant el tossal de les Torretes, el punt més elevat del Montsec de Rúbies i allà ja es podrà contemplar una panoràmica exquisida. Molt poc després d’aquest trencall cal fer un marcat revolt abans que aparegui l’indicador del Forat del Gel, a la nostra dreta. Qui hi vulgui anar haurà d’amagar bé les bicicletes i començar la tortuosa baixada cap a la gran cova. El pendent es manté constant, fins i tot una mica més exigent, però la pista potser és menys rocallosa. S’ha de pujar, seguint gairebé sempre el GR-1 excepte en alguns punts en què aquest retalla algun revolt. Passat el trencall del Forat del Gel, després de pujar gairebé un quilòmetre i mig per la pista, s’ha de deixar per prendre’n una de secundària a l’esquerra fent un revolt de

16/17


rutes en btt

gairebé 180 graus. No està indicat, i com que la pista marxa contra direcció cal parar atenció de no passar-la de llarg. Aquesta pista principal podria resseguir-se per arribar a la Portella Blanca sense assolir el cim. La pista secundària que marxa a l’esquerra puja fort, i fa suar de valent. El pendent s’incrementa i la pista està en pitjor estat. Poc més d’un quilòmetre i mig i s’haurà arribat al cim, però el pendent és fort, fins i tot s’accentua abans d’acabar d’arribar al vèrtex geodèsic, per tant és un quilòmetre i mig intens. Un cop dalt el cim s’hi pot contemplar la vertiginosa cinglera des del punt més elevat del Montsec de Rúbies (1.676 m) i la plana cap al sud. Cap a l’oest cal destacar una visió del Montsec d’Ares de biaix. Al nord s’albiren els cims pirinencs molt enllà. Al cim hi fa fresca, ja que el vent del nord no té aturador en aquest punt alt i obert. Una opció és retornar a la pista principal i continuar cap a la portella Blanca, però hi ha un senderol que voreja el fil de la cinglera en lleugera baixada, el caminet és ciclable en bona part del recorregut, però en alguns punts cal anar amb compte ja que baixa fort, i fins i tot hi ha la possibilitat de tenir algun ensurt.

La portella Blanca és un pas estret en un punt de debilitat de la serra, gairebé en l’extrem oest, abans que s’aboqui definitivament al congost de Terradets. Des de la Portella Blanca un camí molt costerut baixa fins al poble abandonat de Rúbies. Tot aquest camí cal fer-lo empenyent la bicicleta, ja que el camí és molt costerut, estret i rocallós. La baixada es fa molt feixuga, ja que el camí és relliscós per les pedres soltes, i arribar al poblet esdevé una petita agonia. Finalment s’arriba al petit poblet de Rúbies, que dóna nom a tot aquest sector del Montsec (amb el permís de la gent de la Conca de Meià). És un lloc místic i molt bonic, al peu mateix de les elevades parets del Montsec, tot i que el poble està absolutament enrunat. Només es conserva, i amb prou feines, la petita església de Santa Maria, que està tancada. La resta dels edificis estan ensorrats o mig ensorrats. És fàcil trobar-hi sempre algun grup d’escaladors que gaudeixin de les diverses vies d’aquest sector. Des de Rúbies surt una pista en bones condicions que va flanquejant la base del

Montsec pel seu vessant sud cap a llevant. Al cap d’uns quilòmetres apareix una pista que marxa a la dreta, però cal seguir de dret. La pista comença pujant, però suaument, fins a un grup de cabanes, on ja baixa definitivament. Cal recórrer aquesta pista durant més de 13 km, contemplant sempre les diferents formes de la cinglera a l’esquerra. Aquests darrers quilòmetres són plàcids i agradables, a diferència de la dura pujada al cim del Montsec i la penosa baixada fins a Rúbies. És una pista còmoda i rodadora que permet gaudir del paisatge amb sol atenuat de mitja tarda. Uns quilòmetres abans d’arribar hi ha la possibilitat de separar-se uns centenars de metres de la ruta a la dreta per visitar la Lloella del Llop, un dolmen prehistòric característic. Un cop visitat el dolmen, o si s’ha obviat, cal seguir la pista en baixada fins que desemboca a la pista que ja s’ha ciclat abans i que ens torna a portar a l’ermita de la Mare de Déu del Puig de Meià i el seu altiplà després d’un breu pujador. Es tracta d’una ruta considerablement dura, amb força desnivell concentrat en la pujada pel vessant nord del Montsec de Rúbies. La baixada al poble de Rúbies és pesada i incòmoda. Però els amplis panorames que Aquesta plana: ermita de la Mare de Dèu del Puig de Meià i, al fons, la Roca Alta, un morral al sector oriental del Montsec de Rúbies.

Raiders / Barcelona

Joan Güell, 117. T. 93 430 88 03 www.equipraiders.com Venda, canvi, reparació i lloguer de bicicletes al barri de les Corts. El millor tracte personalitzat i promocions especials per a subscriptors.

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

18/19


www.goolnatura.cat

El Forat del Gel Per accedir al Forat del Gel, el camí comença baixant suaument, però de seguida comença a baixar molt fort per un traçat relliscós i incòmode. S’ha de baixar gairebé mitja hora i perdre uns 150 m de desnivell. Finalment s’arriba a la gran boca del Forat del Gel, una enorme cova càrstica d’uns 70 m de profunditat i uns 200 de fondària. Cal, doncs, portar llum artificial per endinsar-s’hi, almenys si es vol arribar fins a la zona més fonda. Sorprèn, en primer lloc, la mida de l’accés, una gran arcada de roca. Dins la cova hi ha principalment blocs de roca, però també algunes estalactites i estalagmites. El nom de la cova és ben justificat, ja que dins hi fa molt fred, i a aquestes alçades de l’any hi ha algunes columnes de gel a l’interior. Per tant, cal anar abrigat per gaudir d’aquest magnífic espectacle natural subterrani. Es pot estar ben bé una hora dins la cova, ja que es pot entrar un bon tros endins i gaudir de les enormes dimensions de la sala interior. Segons s’explica, aquesta cova havia servit també d’aixopluc als maquis.

MÉS VITALITAT

hotBOND

Una prenda -hotBOND- no molesta el més mínim. És la roba de ciclisme LÖFFLER més solicitada. No apreta ni es nota. En contes de confeccionar-la amb una costura normal, es solda el teixit utilitzant la moderna tecnologia de „ultra sons“. El resultat consisteix en unes prendes per a ciclisme super elàstiques i resistents, que a la vegada ofereixen gran llibertat de moviments. 100% Made in Austria.

www.loeffler.at


rutes en btt

es poden gaudir en tot el recorregut compensen l’esforç. Menció especial mereix l’espectacular Forat de Gel, una gran cova que serveix de cirereta a un pastís ja prou gustós.

Fotografies i ressenya: Marc Solè Puig. www.engarrista.com

L’hostal Roig

FITXA

La terra rogenca que envolta la casa li dóna el nom a aquest antic hostal del terme de Gavet de la Conca. Situat sota el castell de Montllor (al qual s’hi accedia per un estret passadís retallat a la roca), origen del lloc, tingué església pròpia, romànica, de la qual n’hi ha algunes restes. Des de finals del segle XX només serveix per a cleda de ramats d’ovelles, ja que resta abandonat. L’any 1938 l’exèrcit franquista hi establí una línia de front que fou escenari de cruents enfrontaments amb l’exèrcit de la República.

LA RUTA PAS A PAS

Els “nacionals” hi varen construir una bona quantitat de trinxeres, búnquers i barraques per als soldats que, entre runes, encara es conserven actualment.

Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura. ÈPOCA: tot l’any. TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 5-6 h

RECORREGUT: 37,94 km DIFICULTAT: alta ASCENS ACUMULAT: 1.321 M

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

20/21


escalada en cresta

CRESTA DE LA CLUSA COMARCA: Berguedà

Ens atansem avui, atrets per les formes encrestades d’un conjunt d’agulles i esquenes d’ase que hi ha sobre l’àrea recreativa del Clot, a un territori ple de camins i vies per fer excursions per a tots els gustos. En una ocasió ens va sorprendre trobar un tram equipat i el vam recórrer. Més tard vam saber que els guardes del refugi de la Clusa havien equipat una bona part d’aquest crestall, i vam decidir anar-ho a conèixer. Pugem, doncs, fins al refugi de la Clusa per parlar amb els guardes i que ens expliquin una mica el recorregut que han equipat, i que han acabat fa poc temps.

GOOLNATURA gener/ febrer 2014


www.goolnatura.cat

22/23


escalada en cresta

P

er accedir a l’àrea recreativa del Clot hi ha dues possibilitats: la primera és sortir des de Vilada, on cal prendre la pista indicada que puja cap a Sant Romà de la Clusa. La segona opció, més recomanable, és, passat Vilada, prendre la carretera cap al castell de l’Areny. Després d’uns 5 km, enmig d’un revolt trobarem la pista que s’enfila cap a l’esquerra i que comunica amb la que ve de Vilada. Amb aquesta segona opció tenim menys tram de pista. Recorrem 4 km aproximadament de pista acceptable, amb una bona pujada, un considerable estimball a la nostra dreta i el pas de l’Escalell, on hi ha un barranc ben conegut pels aficionats al descens d’engorjats. Poc després d’aquest pas trobem l’àrea recreativa on hi ha un aparcament, taules, cadires i una font. En aquest agradable paratge començarem l’activitat. Tot i això, és molt recomanable pujar un quilòmetre més per la pista i arribar fins al nucli de la Clusa, on hi ha la petita ermita de Sant Romà, algunes cases disseminades i la gran masia de la Clusa ara ben arranjada com a refugi. Val a dir que aquest itinerari és difícil de descriure o més aviat de catalogar. No és pròpiament una escalada, tampoc una via ferrada, ni molt menys una excursió. És un itinerari d’aventura per terreny salvatge equipat amb diversos elements que permeten resoldre diversos passos, alguns d’ells curiosos. Cal portar equipament bàsic d’escalada, sobretot cal preveure una corda de 60 o millor 70 metres, o encara millor dues de 30 o 35 metres. També cal portar unes quantes cintes exprés (6 o 7 és suficient), arnès i, sobretot, casc, ja que el recorregut està poc sanejat i és fàcil fer caure rocs, fins i tot amb la mateixa corda. Des de l’àrea recreativa pugem poc menys d’un quilòmetre per la pista fins a trobar a l’esquerra una antiga pista poc evident i desdibuixada, cal parar atenció. Prenem aquesta pista (hi ha algunes fites) que mena cap a la casa de Rossinyol, però no caldrà arribar-hi. Després d’una petita pujada, la pista arriba a un petit replà on tomba cap a la dreta. En aquest punt la deixem i prenem un corriol a l’esquerra (també hi ha alguna fita) i en un parell de minuts arribem al peu de la paret on s’inicia l’itinerari. A la dreta d’on s’inicia el recorregut per la cresta hi han equipades algunes vies d’escalada, i també n’hi ha a les parets occidentals de la segona agulla.

GOOLNATURA gener/ febrer 2014


www.goolnatura.cat

La primera agulla és la més petita, i està gairebé camuflada entremig del boscam. Aquest primer esperó vertical està equipat en el seu tram inicial amb uns quants esglaons i un clau per assegurar. Cal advertir que els trams equipats amb esglaons no estan pensats estrictament com a via ferrada, i, per tant, recomanen pujar assegurats en els dos trams on hi ha esglaons. Així ho fem. Després d’uns 3 o 4 metres més verticals amb esglaons, la cresta s’ajau una mica i ja es pot pujar grimpant. Cal parar atenció en algunes preses que no són gaire segures. Possiblement a mesura que es vagi sanejant la via serà més còmode l’ascensió. Una assegurança intermèdia i acabem d’arribar amb poques dificultats fins al capdamunt d’aquesta petita agulla. Baixem ara desgrimpant sense cap mena de dificultat fins a una mena de collet entremig de la primera i la segona agulla. La segona agulla és molt fàcil, i es puja fàcilment grimpant (II) sobre terreny mig de pedra mig d’herba. Arribem al capdamunt de l’agulla i trobem un ancoratge d’anella que permetria assegurar, tot i que és innecessari. Avancem uns pocs metres de pla al petit cim fins a trobar un clau força amagat que ens permetrà muntar el primer ràpel. El clau es troba situat passat el cim pròpiament dit, a l’esquerra tal com avancem i a l’alçada del turmell. Ens va costar una mica de trobar-lo. Tot i que es veu prou segur fa una mica d’impressió fer un ràpel només des d’un clau. Probablement caldria reforçar-lo amb algun ancoratge d’anella o alguna cinta addicional. A més cal tenir en compte que el ràpel següent és llarg, d’uns 25 metres. El ràpel té un

24/25


escalada en cresta

primer tram més pla, i després cau al buit fins a una petita bretxa abans de l’agulla següent. En aquest i altres ràpels de la ruta cal esquivar la vegetació en alguns punts. Aquesta és una ruta d’aventura! Anem tot seguit a enfilar la tercera agulla, més petita però també més vertical. Possiblement aquest sigui el tram més difícil del recorregut, tot i que és assequible amb poc esforç. Cal escalar una petita xemeneia d’uns 7 o 8 metres, amb algun pas de IV. A l’inici trobem un ancoratge d’anella, a mitja xemeneia un tascó de fusta amb un cordino dins d’una escletxa, i al capdamunt un altre ancoratge d’anella des d’on fem la reunió. El primer pas per encarar la xemeneia és el més entretingut, però de seguida trobem bones preses de mans. Cal parar atenció, perquè no totes les roques són segures. Un cop superat el breu tram d’escalada, baixem uns pocs metres per l’altre costat de l’agulla fins que trobem una nova instal·lació de ràpel. Fem un ràpel curt, d’uns 10 o 12 metres. Cal parar atenció i no baixar massa cap a l’esquerra (tot baixant), sinó que cal aturar-se en un petit

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

relleix a la dreta que ens permetrà continuar per la cresta. Avancem uns pocs metres pràcticament de pla fins a trobar una altra instal·lació de ràpel, en aquest cas equipat amb una cinta plana estacada a la base d’un ginebró. Fem un ràpel més llarg, d’uns 25 metres seguint la línia de la cresta, estreta en aquest tram. Després del ràpel cal superar un petit bloc de roca passant a cavall, i seguidament s’inicien uns metres de travessa ben plana, però per un tram molt estret i aeri. Creuem aquest tram assegurats, amb un ancoratge d’anella al principi, un al mig i un al final. Continuem caminant uns metres fins a trobar una nova instal·lació de ràpel, amb un altre ancoratge. Aquest ràpel és llarg, d’uns 30 metres, i ens deixa a la vora de la gran escletxa de la Foranca. Trobem un tram d’uns 3 metres equipat amb una corda fixa que ens permet accedir amb seguretat al punt en què s’inicia el ràpel següent, pràcticament suspès al buit. El ràpel que baixa cap a la Foranca impressiona, i t’ho mires i t’ho remires abans de començar.

És un ràpel una mica delicat, sobretot perquè és molt incòmode de muntar-lo. La instal·lació queda lleugerament desplaçada a la dreta, pràcticament suspesa al buit en un lloc en què és difícil d’aguantar-se. És recomanable portar alguna baga lligada a l’arnès (per exemple, tipus daisy) per poder muntar el ràpel amb seguretat. Des d’aquest punt es veu la corda que ens servirà per fer el ràpel-tirolina més avall. Es veu molt fondo, i des d’aquí no sembla que la corda arribi fins a l’inici de la tirolina, però sí que hi arriba. El ràpel té uns 30 metres, i s’enfonsa cap a un estètic engorjat, profund i estret. Cal anar amb compte ja que és fàcil fer baixar pedres de considerable dimensió. Baixem el ràpel fins a arribar on hi ha la corda fixa que ens permetrà creuar a l’altra banda de l’engorjat. Un cop superat l’impressionant ràpel, cal ara muntar un ràpel-tirolina. Hi ha una corda fixa (de tipus estàtic) que creua a l’altra banda fent una diagonal en fort desnivell. No és una tirolina pròpiament dita, ja que no seria possible baixar amb una corriola (bé, possible ho seria, però la patacada seria monumental). Es


www.goolnatura.cat

tracta d’una corda fixa a la qual ens lliguem mitjançant una cinta exprés a l’anell ventral i que ens guia el ràpel, el qual, en comptes de ser vertical fa una diagonal guiada per la corda. Aquest ràpel-tirolina té uns 20 metres, i és entretingut de muntar, sobretot si no saps gaire com fer-ho. Experimentant vaig veure que si em quedava el cos a l’esquerra de la corda fixa la gravetat m’empenyia cap a la corda i feia difícil baixar. En canvi amb el cos a la dreta de la corda-guia la cosa va anar més fluïda. Al cap de poc de començar el ràpel-tirolina els peus abandonen la paret i creues penjat el bonic engorjat profund, fosc i congost. La Sílvia baixa amb més agilitat, suposo també gràcies a les indicacions. A l’altra banda de la corda hi ha un petit relleix on, un cop acabat aquest divertit tram, reposem uns minuts i aprofitem per dinar. En acabat comencem un tram de via ferrada. Just al mateix punt on arriba el ràpel-tirolina comença un tram molt vertical, bé més aviat extraplomat, però equipat amb més de trenta esglaons. Aquests esglaons superen una paret força llisa i en extraplom, sobretot els primers metres on és força acusat. No és una via ferrada ja que no hi ha cable de vida, i cal pujar assegurat amb corda. Durant aquest recorregut trobarem diversos ancoratges d’anella on anar posant cintes intermèdies. A mitja paret trobem esglaons per a mans i peus, i tot seguit s’acaben els esglaons i cal continuar escalant (III). L’itinerari tendeix lleugerament a la dreta i tot seguit a l’esquerra fins a arribar a un relleix on hi ha una reunió còmoda amb doble ancoratge

d’anella. Un cop superat aquest tram cal continuar escalant una altra tirada, amb un primer tram més vertical III/III+, tot i que aviat s’ajau i esdevé més fàcil. Arribem dalt d’un esperó on hi ha la reunió. Dalt d’aquest esperó comença un tram de travessa gairebé pla. Al principi trobem un tram curt equipat amb una corda per assegurar (innecessari tret que fes molt vent), ja que el primer tros és aeri. Després simplement cal avançar de pla seguint l’evident cresta. Accedim a un tram de bosc i arribem a una pista. Creuem la pista i la cresta continua a l’altra banda, de nou per un tram de bosc. Combinem durant una estona alguna grimpada amb trams de caminada per terreny boscós. Al cap de poc la cresta es torna a definir més, i esde-

vé molt estètica. Aquest ja és el tram que vam fer en l’altra ocasió. Enfila fins a una de les agulles més altes i esveltes del sector, coronada per una senyera estelada. Grimpem una bona estona per una cresta de roca molt segura i amb bones vistes. Tot aquest tram fins al cim està equipat amb uns quants ancoratges d’anella als trams més exposats, però es pot pujar fàcilment sense assegurar. És el tram de la cresta que més ens va agradar, ja que és considerablement aeri, estètic, prou fàcil per grimpar còmodament sense haver d’assegurar, amb bona roca i amb bones vistes. Arribem al cim i contemplem el paisatge. No gaire lluny, cap al sud-oest, destaca el Sobrepuny, que trobaríem pràcticament seguint el mateix cordal. De fet el cordal continua, i tot

Annapurna/ Barcelona

Caranord/ Mataró

GR 11/ Granollers

Rosselló, 48. T. 93 528 88 77 www.annapurnabcn.com

Plaça de la Muralla,23. T. 93 792 72 05 www.caranord.cat

Mare de Deu de Núria, 1 T. 93 879 09 95 gr-11botigademuntanya. blogspot.com.es/

La primera botiga d’equipament de muntanya especialitzada en dones. Us oferim una botiga diferent. Un espai on la dona es senti a gust i trobi tot allò que necessita. Perquè a la muntanya també hi podem anar guapes!

“Caranord és una botiga d’esports de muntanya, escalada, trail running i BTT. Actualment disposem de 2 botigues on-line especialitzades, a més a més d’una botiga física des d’on organitzem diferents cursos i esdeveniments esportius.”

A GR-11 podràs trobar tot el que necessites per la muntanya, tant senderisme com BTT i un gran apartat per a la pesca. Vine a descobrir grans marques amb grans descomptes!

26/27


escalada en cresta

i que només està equipat fins a aquest punt (i la baixada següent), ens van comentar al refugi que tenen la intenció d’equipar les agulles que falten fins a completar el recorregut vora el Sobrepuny. Continuem el recorregut baixant a l’altra banda del cim, mig caminant mig desgrimpant. Aviat trobem un ancoratge amb una anella des d’on farem un ràpel d’uns 10 metres. Tornem a caminar uns metres més fins que trobem una altra instal·lació, aquesta mitjançant cordinos i un maillon lligats a la soca d’una alzina. Fem aquest últim ràpel d’uns 16-17 metres (amb una corda de 30 doplegada cap a dalt molt just gràcies a la flexió) i ja només ens queda acabar de baixar caminant i desgrimpant fins a un collet marcat. Abans contemplem les altres tres o quatre agulles que queden vora el Sobrepuny, i que en un futur poden constituir un complet itinerari. Baixem al coll enmig del bosc i trobem un caminet que marxa a l’esquerra, vorejant per la base est l’última agulla que acabem de recórrer per dalt. Alguna fita ens indica que anem pel bon camí, el qual després d’uns minuts ens deixa en els extensos plans que hi ha sobre l’àrea recreativa del Clot. Posem fi, així, a un recorregut d’aventura molt entretingut i curiós en un indret de gran bellesa. Ens ha agradat molt l’itinerari, sobretot pel fet que és molt variat i que es troba en un lloc bonic en què es barreja el bosc, la roca calcària i l’aigua del gorg de la Foranca. No és una escalada per cresta tradicional, sinó un recorregut d’aventura en què cal posar en pràctica disciplines diferents. Algunes solucions com el ràpel-tirolina les hem trobat ben curioses. L’itinerari s’ha acabat d’equipar recentment, i algunes zones s’han d’anar sanejant, ja que algunes preses són poc segures i en alguns punts és fàcil fer caure rocs. És, però, un itinerari ben recomanable situat en un lloc molt agradable, on es pot combinar amb diferents opcions excursionistes, el barranc de l’Escalell, diverses vies d’escalada, els bolets a la tardor, o simplement gaudir de la tranquil·litat d’aquest bonic indret del vessant sud del Catllaràs, amb la comoditat afegida del refugi de la Clusa on podem allotjar-nos o anar-hi a dinar. Fotografies i text: Marc Solé Puig. www.engarrista.com

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

28/29


DELICIOSA NATURA

Un món d’aventures comestibles per descobrir flors, herbes i fruits silvestres

PIRINEUS. 50 INDRETS QUE NO ET POTS PERDRE Marta Viladot i Daniel Calleja Una selecció de paisatges memorables dels Pirineus amb recorreguts per a excursionistes de tots els nivells.

CICLOTURISME TRANQUIL PER CATALUNYA 26 itineraris per descobrir el país amb suau cop de pedal

Rafael Vallbona Les rutes d’aquest recull són circuits ciclistes on el paisatge, la descoberta o el patrimoni són els valors protagonistes, evitant posar en primer pla les dificultats tècniques que caracteritzen el cicloturisme esportiu.

EL MASSÍS DEL PORT Bellesa insòlita

Vicent Pellicer Ollés El massís del Port a través d’imatges i textos que evoquen la seva salvatgia i autenticitat.

MARESME

17 excursions a peu Rafa López Martín Una de les millors maneres de conèixer el Maresme és a peu. Aquesta guia, amb els seus recorreguts dissenyats per fer servir el transport públic, us intentaran mostrar aquest territori.

www.cossetania.com

Marc Estévez Endinsa’t en 20 delicioses rutes per retrobar l’antiga saviesa. Les humils plantes silvestres protagonistes d’una nova proposta única de Marc Estévez. Una festa gastronòmica en ruta plena de receptes.

BERGUEDÀ I SOLSONÈS AMB RAQUETES DE NEU 28 excursions

Pako Crestas Gràcies a aquesta guia descobrirem racons glaçats i nevats del cor de les serres com Ensija, Port del Comte, Rasos de Peguera, Cloterons, Catllaràs, Tosa d’Alp, Puigllançada, Cadí…


PUNT DE SORTIDA BOTIFARUNNER La Botifarunner arriba a la seva sisena edició amb novetats i inscripcions exhaurides. La principal novetat serà que el recorregut es farà a la inversa amb respecte a les anteriors edicions. Tot per donar-li més emoció a aquesta cursa que ja s’està convertint en un clàssic. www.botifarunner.com Tipus de prova: running, cursa de muntanya. Quan: 23 Febrer. On: La Llacuna – Anoia. Distància: 22’7 km. Desnivell: 970 m.

Puiggraciós Xtrem La Puiggraciós Xtrem és una ruta circular per les muntanyes de l’entorn de l’Ametlla del Vallès, properes al vilar que transcorre íntegrament per camins i corriols. Passa pel santuari del Puiggraciós i pel bell mig dels cingles del Bertí. Quan: 30 Març, On: L’Ametlla del Vallés, Distància: 24km, Desnivell: 1200m. www.pgex.eu CAMI DELS IBERS La marató i mitja marató de muntanya Camí dels Ibers transcorre pel Parc de la Serralada Litoral, amb sortida i arribada a la Roca del Vallés. La cursa ofereix l’atractiu de córrer en un entorn i uns boscos de gran bellesa. Tenint en compte que el recorregut, exigent i al mateix temps espectacular, conté més d’un 90% d’itinerari de corriol. www.elsibers.cat

Quan: 6 Abril On: La Roca del Vallés Distància: 40’74km i 21’57km Desnivell: 2075m i 1090m

TRANSMARESME La Transmaresme 2014 es presenta amb un recorregut exigent i que requereix una bona preparació física. L’itinerari pot ser sensiblement diferent del de l’any anterior, però està totalment senyalitzat. L’inici serà al Parc de la Bastida de Santa Coloma de Gramanet, per finalitzar al centre BTT de Santa Susanna, amb una hora límit. www.tomasdomingo.com Quan: 9 Març On: Santa Coloma de Gramanet Distància: 80km Desnivell: 2800m

GOOLNATURA natura i aventuragener/ febrerfebrer 20122014

30/31


www.goolnatura.cat

MITJA DE LES AIXETES El proper dia 6 se celebrarà la Mitja Marató de les Aixetes a Sant Feliu, amb un recorregut molt divertit i emocionant per la serra de Collserola, amb sortida i arribada a Sant Feliu de Llobregat. Paral·lelament, també s’hi fa la Marxa Solidària a peu de 10 quilòmetres. Quan: 6 Abril, On: Sant Feliu de Llobregat, Distància: 21km, Desnivell: 1595m

www.cursaaixetes.blogspot.com

CURSA VERTICAL VALL DEL CONGOST Aquest és un repte on podràs gaudir del córrer per la muntanya i trobar-te els paisatges més

espectaculars del Montseny. Ara bé, també és un itinerari no apte per a tots els públics, seràs capaç de superar els 3000 metres de desnivell positiu dins el temps límit? Quan: 16 Març On: Santa Coloma de Gramanet Distància: 42km Desnivell: 3000m Més info: www.cursavalldelcongost.com

TRAIL ARBOÇ Primera edició d’aquesta cursa penedesenca en que hi trobareu moltes sorpreses i on segur que viureu grans moments gaudint dels voltants de l’Arboç i del Parc del Foix. Quan: 30 Març On: La Selva del Camp Distància: 30km Desnivell: 736m Més info: www.trailarboc.wordpress.com


punt de sortida

MARXA MUNTANYES DE PRADES Un any més – i ja en són onze!- el Club Excursionista Arítjol posa en marxa tota la maquinària per a l’organització d’aquesta prova puntuable per a la 17a Copa Catalana de Caminades de Resistència de la FEEC: una marxa de resistència només apta per als més valents.

PUJADA ALS ÀNGELS Un any més el GEiEG us anima a participar a la tradicional cursa de muntanya de Girona. Aquesta és una de les curses de muntanya pioneres a tot l’estat i això fa que tingui un valor especial. A part, el paisatge idíl·lic del massís de les Gavarres fa que el binomi natura/esport convidi a realitzar aquesta cursa. Quan: 16 Març On: Girona Distància: 9’2km Desnivell: Més info: www.pujadaalsangelsgeieg.com

natura i aventura febrer 2012

Quan: 22 Març On: La Selva del Camp Distància: 63’6km Desnivell: 2450m Més info: www.aritjol.org

MONTSERRAT SKYRACE A cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat, s’aixeca el massís de Montserrat, on s’hi desenvolupa una de les curses de muntanya més emblemàtiques del nostre país. Aquest any, amb un nou recorregut més tècnic i exigent. Un viatge extraordinari pels corriols i senders de la zona. Quan: 23 Març On: Monistrol de Montserrat

Distància: 25km Desnivell: 1400m Més info: www.montserratskyrace.com


Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.

Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...

En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.

Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.

www.fisiocrem.com


17a MOSTRA D’AUDIOVISUALS I FOTOGRAFIA DE MUNTANYA DE SANT MARTÍ

DEL 8 AL 22 DE MARÇ DE 2014


COL路LABOREN:

ORGANITZEN:

AL CENTRE CULTURAL DE LA FARINERA DEL CLOT

SPONSORS:

m茅s informaci贸: www.mostrademuntanya.cat www.mostrademuntanya.blogspot.com info@mostrademuntanya.cat


esquí de muntanya

Andorra

EL CAP DE LA SERRA DEL FORN al Parc Natural de la Vall de Sorteny

Anem a buscar les neus arrecerades del vent, avui al Parc Natural de la Vall de Sorteny. Intentarem un cim fàcil, però molt agraït per fer amb esquís. Ens van recomanar aquesta ruta com un itinerari d’esquí fàcil i segur, i l’expectativa es va complir sobradament.

GOOLNATURA gener/ febrer 2014


www.goolnatura.cat

36/37


esquí de muntanya

En altres ocasions ja havíem visitat la vall de Sorteny, tant a l’estiu com a l’hivern, i sempre és un plaer tornar-hi. La vall està protegida en un dels dos parcs naturals del Principat d’Andorra. Es tracta d’una vall d’alta muntanya al nord d’Andorra, envoltada de cims importants com els pics d’Estanyó o la Serrera, on la presència humana hi ha estat escassa, limitada a bordes per aprofitar les pastures d’estiu. Actualment és una zona ben coneguda per a excursionistes, alpinistes i esquiadors. Com arribar-hi: Sortiremm des del mateix aparcament del Parc. S’hi accedeix des d’Ordino per la carretera que puja cap a les pistes d’esquí d’Arcalís. Passat l’últim poble, el Serrat, trobem un trencall indicat a la dreta que puja en escassos dos quilòmetres fins a l’aparcament del Parc. Preparem tot el material i comencem a foquejar des del mateix aparcament, al costat de la caseta d’informació.

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

Itinerari: Avançarem una bona estona per una pista tancada al trànsit que puja fins al refugi. La pista està totalment nevada, i avancem amb els esquís fent unes marcades giragonses, les quals també es poden evitar pujant pel dret. Avancem a l’ombra però sense fred. Avui el dia és esplèndid. El tram dels revolts té poc pendent, però després de passar una tanca del bestiar pugem una mica més fins a arribar al refugi. El refugi de la Borda de Sorteny actualment està guardat. S’ha rehabilitat l’edifici original i se n’ha construït un d’annex. Arribats al refugi abandonem el GR que continua cap a la collada dels Meners i el pic de la Serrera. Passem per darrere de l’edifici i comencem a enfilar per un bosc esclarissat en direcció nord. Trobem traça oberta, ja que pel que sembla aquesta zona és un dels itineraris clàssics per fer amb esquís. Avancem per terreny obert, una ampla i indefinida coma que

va pujant entre escassos arbres. Ens avança un equip de joves esquiadors de muntanya que estan entrenant. Nosaltres anem pujant tranquil·lament, gaudint d’un magnífic paisatge. A la nostra dreta contemplem el pic de la Serrera, escàs de neu pel vent. Al darrere, al sud, el pic de l’Estanyó culmina la serra homònima. Anem guanyant desnivell per una zona oberta, sense un itinerari definit. De fet, hi ha traces per tot arreu, i ens anem deixant guiar per la intuïció. Ascendim una successió de petits lloms que ja veiem que seran de molt bon esquiar. Tracem una línia que eviti haver de perdre alçada, en tendència cap a la dreta, passant per sota del rocós turó del Forn. De mica en mica arribem als clots del Forn, un circ obert i poc definit just a sota del turó del Forn i la pala sud del cap de la serra del Forn. Aprofitem aquest tram planer per fer una aturada, menjar i rehidratar-nos.

38/39


MÉS VITALITAT

TRANSTEX® ROBA INTERIOR INTRANSIGENT PER ATLETES INTRANSIGENTS. La roba interior Löffler en TRANSTEX® i en qualitat “warm” garanteix la màxima comoditat i transpirabilitat sense compromisos. La tecnologia superior de LÖFFLER basada en la construcció de dues capes - polipropilè a l‘interior i cotó / modal amb elastà a l‘exterior - manté el cos calent durant l‘exercici. Per tant, els millors equips del món d‘esquí i els esportistes més exigents confien en la qualitat de LÖFFLER.

www.loeffler.at


esquí de muntanya

Des del clot del Forn tenim a sobre mateix la magnífica pala que baixa directa del cim. És una pala ampla, ben innivada, amb pendent continu i d’uns 200 metres de desnivell. Ja hi ha algunes traces de baixada, i quan comencem a remuntar-la veiem que ja baixa l’equip de joves esquiadors. Anem tendint més cap a la dreta per evitar el màxim pendent de la pala. En canvi, busquem la pujada més progressiva, anant a buscar un collet que ens queda a la dreta del cim. Encadenarem una bona col·lecció de zetes i voltes abans d’assolir la carena. La neu ha anat perdent el regel nocturn i està en molt bones condicions. Després d’una bona suada assolim la carena fronterera. S’obre un bonic paisatge cap al vessant de l’Arieja, tot cobert de neu. Des de la carena uns darrers metres una mica obligats i en fort pendent abans d’assolir el cim. El cim és estret i llargarut, un punt elevat enmig de la cresta. Més cap a l’est sobresurt el pic de la Serrera, i més a prop el pic del Salt, una altra protuberància enmig del cordal. Al nord sobresurt l’estètic pic del Tomaset. Cap a l’oest crida l’atenció poderosament el pic de la Font

GOOLNATURA gener/ febrer 2014


www.goolnatura.cat

Blanca, mostrant el seu vessant més abrupte. Més enllà és fàcil d’endevinar el Comapedrosa, la Pica d’Estats i altres grans cims pirinencs. Encarem ja la baixada, directament per la pala que surt des del cim. Els primers metres són força drets, però la pala és tan ampla i la neu tan bona que s’encadenen els girs fàcilment. Gaudim de valent al tram més dret de la pala, ja que la neu té una textura excel·lent, dura de sota i amb una lleugera capa més humida que es deixa esquiar molt bé. Després de la pala arribem als clots del Forn, i tot seguit comencen una successió de lloms molt fàcils i amb menys pendent. Aquí però la neu ja no és tan bona. La crosta matinal ja s’ha anat trencant, i com més avall més humida i fonda trobem la neu. Tendim més cap a l’esquerra per buscar unes pales més directes entremig del bosc esclarissat. Aquest tram torna a ser més dret, i cal esquivar els pins que s’entesten a aparèixer enmig de la trajectòria. Amb algun pas una mica obligat i força dret acabem de baixar fins a la vall principal de Sorteny, i de seguida arribem al refugi. A partir d’aquí ja només cal seguir la pista en baixada i acabar d’arribar a l’aparcament. Ha estat una excel·lent sortida d’esquí de muntanya, fàcil però molt agraïda. Hem fet

poc més de 1.000 metres de desnivell en un itinerari poc complicat, on només cal orientarse una mica i buscar la millor traça en una zona oberta. El tram d’ascens final cap a la carena és força dret, però és ampla i es gestiona fàcilment encadenant zetes. Les vistes des del cim són sensacionals, i el descens per la pala summital, si com avui trobem bona neu, és per recordar.

Fotografies i text: Marc Solè Puig. www.engarrista.com Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.

40/41


rutes a peu

ELS GRAUS D’ESCALADEI Sempre és bon moment i bona època per atansar-nos a visitar una de les obres mestres del nostre país, Escaladei. Un exemple universal d’arquitectura religiosa situat al bell mig de la comarca del Priorat i envoltat d’un entorn natural de gran bellesa com és el Parc Natural del Montsant.

GOOLNATURA gener/ febrer 2014


www.goolnatura.cat

42/43 06/07


rutes a peu

M

are, em plau d’escriure-us aquesta lletra, que sé que arriba tard, ara que ja hem començat les tasques per arrencar una nova cartoixa i que me n’han nomenat el primer prior. Som en una terra bella, molt bella. Som terra endins del port de Tarragona, en una zona més aviat seca i esquerdada pels quatre costats, entre barrancs i grans tossals que tan aviat sembla que es vulguin alçar fins al Santíssim com enfonsar-se en l’Avern. Certament, difereix molt de la nostra estimada Provença natal, tan humida i exuberant de vegetació. Quan vam arribar per ordre i petició de Sa Majestat el rei Alfons I de Catalunya i II d’Aragó per crear un monestir, vam estar buscant quin en seria el lloc ideal. Certament, en aquest terreny tan abrupte, es feia

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

difícil de trobar un lloc on poder construir el monestir, el claustre i, com ja sabeu, els horts que són costum del nostre orde, els cartoixans. Un dia, amb els peus calents i esquerdats ja com la terra que trepitjaven, en Ramon de Sant Esteve i jo mateix, després d’hores de caminar vam trobar un pastor d’ovelles local. Vam compartir amb ell el nostre pa i una part del formatge. Ell ens va ensenyar una mena d’esbarzers dels quals va dir que hi creixia un fruit molt gustós. En realitat, les móres eren dolces i exquisides, però prou ens en vam estar de menjar-ne més d’una, tot just per tastar-la, per tal de no caure en el pecat de gola. Tota aquesta contrada és abundosa en aquesta morera, que Déu nostre senyor ens empari! Ens va explicar aquest bon home, fervent cristià, que uns metres més enllà hi havia un tros de terra més planera, on, de tant en

Aquesta pàgina: caminant per una lleixa a mitja alçada de la serra. Pàgina dreta: el grau de l’Escletxa.

tant, entre pastura i pastura, ell hi jeia a fer la migdiada. Amb la veu fluixa i el to molt baix, ens va confessar que sempre que feia el cop de cap sota la soca d’aquell pi tenia el mateix somni: somniava que uns àngels pujaven al cel per unes escales repenjades en aquella soca. Tant en Ramon com jo mateix ens vàrem mirar a l’instant de sentir aquelles paraules, sabent que allò no podia ser més que un senyal del Diví. Aquell pi serà al centre del claustre major de la cartoixa, que amb el permís del Sant Pare hem decidit d’anomenar d’Escaladei. Quan les obligacions del priorat, les obres de construcció i les pregàries m’ho permeten, no gaire sovint, em prenc la llibertat de voltar tot contemplant el paisatge. He


www.goolnatura.cat

après el que suposa caminar en solitari per aquesta terra escollida, tan diferent de les altres que conec, tan llunyana de la nostra Occitània. M’allibera i em permet de reflexionar sense el tràfec de la cartoixa, que avui dia és només un batibull de sorolls i pics i pales i crits i noses que em destorben. En canvi, vorejant el monestir cap al nord, observant el rostre agrest de la serra, la pau em posseeix de sobte, convencentme que aquest és, certament, el lloc ideal per a la nostra causa. Rodejant-me mentre camino, a més dels esbarzers dels quals de tant en tant prenc alguna mora sucosa, els avellaners, els grèvols i els teixos em marquen la senda que he de seguir. De tant en tant se’m creua entre les cames alguna fura ràpida com el llamp o puc distingir, més tímida, alguna geneta més allunyada del camí. I si alço la vista, giravoltant els tossals més alts, s’hi distingeixen falcons i alguns tipus d’àligues i ducs, i m’extasien amb el seu vol tranquil i serè. Em sembla que la terra, per la seva poca humitat i duresa, serà un bon lloc on plantar-hi vinya. Hem portat uns quants esqueixos i ja els hem plantat, esperem que aviat comencin a donar fruit i en puguem fer un bon vi, tan necessari perquè tots els monjos i treballadors facin la feina amb alegria i salut. Com he dit abans, mare, aquesta terra és plena d’esquerdats, forats i baumes. Algunes coves són immenses i, vós que sabeu la meva natural curiositat, m’hi he endinsat fins que la negror absoluta m’ha obligat a desfer les meves passes, tot i que, pels corrents d’aire que hi passaven, deuen tenir alguna sortida a l’altre vessant. Algunes sales subterrànies són immenses, grans com un petit claustre. Serien un bon amagatall, convenientment il·luminades, si mai es dóna el cas que haguem de fugir cames ajudeu-me. En definitiva, aquesta terra beneïda és, malgrat el que pugui semblar si ens basem només en la primera impressió, bella, plena de vida i, crec, espero i reso perquè així sigui, amb un futur lluminós.

44/45


rutes a peu

M’acomiado ja, mare, esperant la vostra resposta. La vida monacal és plena i em satisfà a mans plenes, però continuo sent el seu nin que desitja saber les vostres noves. PAS A PAS Ens desplacem fins a la cartoixa d’Escaladei, Comencem a caminar uns metres per sobre del recinte de la Cartoixa. Seguim el GR 171 que comença a pujar suaument per la pista que es dirigeix cap al nord, cap a les parets del Montsant. El GR aviat deixa la pista i continua més per la dreta. Ens desviem per accedir a la Pietat, un edifici fantasmagòric, semienrunat, que havia tingut funcions auxiliars al monestir, com la cura dels malalts. Continuem el GR i passem al costat del forn del Rosalí. Creuem la carretera i seguim el caminet que comença a pujar més decidit i a acostar-se a les parets verticals

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

del Montsant. Encara creuarem la carretera en dues ocasions més, entremig de vinyes. Acabem de pujar fins a la mateixa base, concretament a la cova Roja. És una gran bauma amb les parets de color vermellós. Des de la cova Roja voregem la base de les parets cap a l’oest (esquerra tot pujant), i hem de mig grimpar en algun punt. Pugem fort fins a trobar una lleixa a mitja alçada de la paret que la recorre cap a ponent, amb un senderol i bones vistes. Quan sembla que el caminet s’acaba, una gran esquerda a la roca ens permet superar un pas més vertical i accedir a la lleixa superior. Es tracta del grau de l’Escletxa, cal ficar-se dins de l’escletxa natural i sortir per l’altre cantó. Seguidament cal enfilar una petita placa fàcil però exposada, de manera que l’han equipat amb uns cables de seguretat. Continuem per la lleixa superior, direcció oest, i en pocs minuts arribem al Cairat (950 m),

un petit cim ja dalt la serra. Continuarem cap a l’oest seguint la carena-cresta de la punta dels Codinals. Cal seguir el fil de la cinglera, fàcil però aeri pel vessant sud. Anem baixant fins a arribar a la cova dels Lladres, una altra gran bauma. La creuem i seguim el camí que continua per l’altra banda. Passem un tancat de fusta i baixem fort pel grau de l’Enderrocada, un pas fàcil en què només hem de desgrimpar en algun punt. El camí baixa uns metres més fins a trobar una pista. Avancem per la pista cap a la dreta durant uns minuts. Abans d’arribar al mas Déu prenem una pista secundària en desús a l’esquerra, i la seguim fins que acaba abandonada en uns camps erms, al final dels quals unes fites poc evidents ens assenyalen el camí del grau de la Guineu. Seguim caminant per un tram planer, entremig de camps, i de sobte ens trobem al fil d’un cingle. Des de dalt es veu un pas molt

46/47


www.goolnatura.cat

vertical, aeri i exposat, i no hi ha cap mena d’equipament. Desgrimpem uns metres amb molt de compte fins a una petita lleixa. Tot seguit cal desgrimpar un altre tram encara més aeri (II), però amb bones preses. Més avall, en una altra lleixa trobarem un tram de cable d’acer que ens permet baixar fins a un nivell inferior. A partir d’allí el camí és més fàcil i poc compromès. Un cop superada la part vertical del grau, ja només queda anar baixant pel caminet. Ens fixem en els trams de camí arranjats amb parets de pedra seca, fet que indica que aquest trajecte està dissenyat des de molt antic. Creuem uns camps i anem baixant cap al rierol. De camí trobem el tormo del Frare, una curiosa roca vermellosa de marès, arrodonida i amb algunes petites baumes que havien estat utilitzades per guardar material agrícola. Baixem fins al rierol, el creuem i pugem per l’altre vessant sense camí. Pugem un marge força dret fins a trobar de seguida la pista. Un cop a la pista seguim per baix, paral·lels a la carretera que va a la Morera i vorejant els camps de vinyes. Ens acostem força a la Conreria i pugem per una pista que segueix el torrent de la Font. Una bona ruta, força interessant per la combinació dels passos aeris pels graus, la cartoixa i les omnipresents vinyes en els camps pedregosos de llicorella que produeixen un vi preuat arreu del món.

Foto pàgina dreta: conjunt arquitectònic de la cartoixa d’Escaladei. Aquesta pàgina: arcs d’accès al recinte. Fotografies i ressenya: Marc Solé Puig. www.engarrista.com

Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.


LA RUTA PAS A PAS

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

FITXA

rutes a peu

ÈPOCA: tot l’any. TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 3-4 h

RECORREGUT: 11,93 km DIFICULTAT: mitjana ASCENS ACUMULAT: 662 M

48/49


biblioteca

Novetats editorials GTPC Autor: Jordi Laparra - Lluís Garcia Editorial: Alpina Preu: 25€ La GTPC, la Gran Travessa del Pirineu Català en bicicleta de muntanya, és un nou itinerari per creuar el Pirineu en el seu tram català. És una ruta que circula per cotes altes i superant colls i ports de força altitud. Surt de Cadaqués, el poble català situat més a l’est del territori català i arriba a Vielha després de passar per Bossòst que és la població catalana situada més a l’oest de les comarques pirinenques. A la Guia, hi trobareu una descripció de la ruta en 8 etapes que inclou una completa fitxa tècnica, el perfil orogràfic, la presentació de l’etapa i la descripció de la ruta, l’allotjament escollit on podreu allotjar-vos i el llibre de ruta per poder seguir l’itinerari sense cap tipus de dificultats.

CAMÍ DE RETROBAMENT Editorial: Alpina Preu: 10€ El Camí de Retrobament uneix els territoris de l’Alt Urgell, Andorra i l’Ariège mitjançant antics caminsde pastors, esborrant les fronteres dels tres països i donant pas a un espai multicultural ric en diversitat natural, històrica i patrimonial per a compartir, viure, experimentar i retrobar-se. Recuperant els camins que els nostres avantpassats utilitzaven, podeu recórrer a peu qualsevol dels dos itineraris proposats vivint contrastos i gaudint de la natura. Disposeu d’un itinerari esportiu per als més atrevits i un itinerari familiar per a fer sense pressa però sense pausa gaudint plenament cadascun dels racons que anireu descobrint.

EL MASSÍS DEL PORT Autor: Vicent Pellicer Editorial: Cossetània Preu: 38,00€ Vicent Pellicer ha dedicat un bon nombre d’hores a reflectir la naturalesa rica i variada del massís del Port (Parc Natural dels Ports), realizant un treball complet i de gran seriositat per la qualitat artística de moltes de les seves imatges d’esplèndids paratges, de flores plenes de color, d’impressionants animals. Per aquest motiu s’ha convertit en un fotògraf versàtil amb un ull especialment entrenat, que ha desenvolupat el seu propi estil.

GOOLNATURA gener/ febrer 2014


www.goolnatura.cat

CICLOTURISME TRANQUIL PER CATALUNYA Autor: Rafael Vallbona Editorial: Cossetània Preu: 12.10 € 26 itineraris per descobrir el país a suau cop de pedal. Les rutes d’aquest recull són circuits ciclistes on el paisatge, la descoberta o el patrimoni són els valors protagonistes, evitant posar en primer pla les dificultats tècniques que caracteritzen el cicloturisme esportiu. No trobareu aquí ni grans distàncies, ni dificultats enormes. Cadascuna de les rutes està pensada a partir de la idea de descobrir un territori i posar-lo en valor històric. És així com el ciclisme es fa humanista. A més, sempre que cal es combina la bicicleta i el transport públic, una mescla idònia per fomentar el turisme sostenible.

LES GUILLERIES Editorial: Piolet Preu: 9,00€ 40 excursions pel massís de les Guilleries. 40 indrets imprescindibles com ara Sant Miquel de Solterra, Sant Gregori, el Faig Verd... inclou, a més del mapa, els 40 tracks per a GPS dels 40 itineraris, per a que pugueu gaudir de les Guilleries amb tota la informació necessària.

VIA DE MONTSANT Editorial: Piolet Preu: 8,00€ La volta al Montsant en BTT és un recorregut en BTT al voltant del Parc Natural de la Serra de Montsant, al Priorat. Una aventura amb punt d’inici i final a la cartoixa d’Escaladei, que transcorre entre pins i passa per algunes de les ermites més emblemàtiques de la zona.

50/51


vies ferrades

SAINT PAUL DE FENOUILLET

VERTICALITAT AL SUD FRANÇA A Saint Paul de Fenouillet, situat a la Catalunya Nord, hi trobem dues vies ferrades ubicades en la mateixa cresta que ens proposen dues alternatives completament diferents. Per una banda la via de la Pichona un itinerari ideal per a la iniciació i de dificultat assequible que ens permetrà fer un tast del món de les vies ferrades. Per l’altre, la via Panoramique, un repte pels practicants més experimentats i avesats a les alçades. Una bona combinació que compensa amb escreix el llarg desplaçament fins al país veí.

GOOLNATURA gener/ febrer 2014


www.goolnatura.cat

Itineraris: La Pichona: Aquesta via és de dificultat molt baixa, ideal per a qui s’està iniciant en el món de les ferrades. A prop d’on hem deixat el cotxe hi ha una bifurcació: un camí puja cap a la Pichona i l’altre baixa cap a la Panoramique. Amb prou feines es triga mitja hora a fer-la, per tant es pot fer com a escalfament per a l’altra, que també és més divertida. Fitxa tècnica: Desnivell: 80 m Recorregut total: 150 m Dificultat: fàcil Horari d’aproximació: immediat Horari de l’itinerari: 1 hora Horari de retorn: 15 minuts Material: casc, arnès, guants, dissipador i baga de descans. La Panoramique: La primera via ressegueix un seguit de crestes esmolades que dibuixen un camí sinuós i divertit, que combina passos aeris de vegades desplomats amb trams d’estretes xemeneies. Hi ha també un parell de ponts penjats, que són els que ens proporcionen les panoràmiques que donen nom a la via. Hi veurem la vall de l’Aglí, les gorges de Galamús i les muntanyes veïnes coronades per restes de castells càtars. A més, la tramuntana hi bufa sovint, gronxant-nos sobre l’abisme. La via està molt ben equipada. Els primers graons ens porten a superar les llises i verticals plaques i ens duen al primer pont: un pont nepalès de quinze metres molt aeri. D’aquí la via ascendeix per unes petites agulles desplomades fins al segon pont, també nepalès, que supera un barranc força ample. Aquest pont, igual que l’anterior, es pot evitar per una variant. Continuem amunt i avall per la cresta fins a un altre pont més llarg, d’uns vint-i-cinc metres, molt aeri i de vistes espectaculars. El tram final remunta la part més estreta de l’engorjat que, en forma de xemeneia, ens duu a dalt de tot.

52/53


vies ferrades

Fitxa tècnica: Desnivell: 300 m Recorregut total: 900 m Dificultat: difícil Horari d’aproximació: immediat Horari de l’itinerari: 3-4 hores Horari de retorn: 40 m Material: casc, arnès, guants, dissipador i baga de descans.

Com arribar-hi: Des de Perpinyà prenem la D117 en direcció a Parestortes. Travessem les Cases de Pena, Estagell i Maurí i ja arribem a Sant Pau de Fenollet. Allà girarem a l’esquerra per l’avinguda 16 d’agost de 1944, tot seguint direcció a l’Esquerda. Quan el paisatge es tanca en forma de congost, veurem a l’esquerra una mena de pedrera abandonada, per on puja la via. L’aparcament es troba cinquanta metres més enllà, després d’un revolt i abans d’arribar al pont que creua el riu.

Aproximació:

1- via Panoramique 2- via Pichona

1

Des del lloc on hem deixat el cotxe, només hem de tornar enrere aquests cinquanta metres fins a l’inici de l’engorjat i trobarem el panell informatiu amb els consells i les normes de seguretat. Tot seguit hi ha els primers graons que superen les plaques inicials. 2

Cota Zero/ Vilanova i la Geltrú

Rambla Samà,21 Bis. T. 617 642 300 www.cota-zero.cat Des de Cota Zero volem que tothom gaudeixi dels espais de natura tant a la nostra comarca o comarques veïnes com d’espais més llunyans, per això plantegem activitats per conéixer i gaudir dels espais naturals desde diferents punts de vista i activitat.

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

54/55


www.goolnatura.cat


vies ferrades

Retorn: A França gairebé sempre, a diferència del que passa aquí en moltes ocasions, tots els camins estan força indicats. Un cop acabem les ferrades, qualsevol de les dues, veurem les senyalitzacions que ens indiquen el camí que mena a “Parking Via Ferrata” pel vessant oest de la carena. Fotografies: Narcís Pujades www.pujades.net

Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

56/57


Descarrega’t tot el nostre catàleg de mapes al mòbil! Consulta online i offline de

mapes

La teva posició a l’instant per GPS Possibilitat d’accedir als descomptes i promocions del portal goolNatura Màxim nivell de detall Només paga quan l’utilitzis: ,,, / mes


senderisme per a tothom

GOOLNATURA gener/ febrer 2014


www.goolnatura.cat

EL MIRADOR DE

SANTA MAGDALENA Santa Magdalena és la culminació d’un pic en forma d’agulla de la zona de Tebes, la part de Montserrat que s’aixeca pel sud de la muntanya més original, orogènicament parlant, del país. El món eremític ha marcat Montserrat des dels seus inicis. Però la invasió napoleònica el va estroncar, deixant-lo erm, amb alguns vestigis en coves i espais arraconats, el territori per on passa la ruta que us proposem.

COMARCA: Bages

58/59


senderisme per a tothom

L

a presència d’habitants a les ermites i coves de la muntanya de Montserrat ve de lluny, anterior als monjos del monestir. Els ermitans són coetanis al comte Guifré el Pilós (segle IX). Sota la seva empara es van instal·lar les primeres ermites: Santa Maria (transformada posteriorment en el monestir), Sant Pere, Sant Martí, Sant Iscle, Santa Cecília (que més endavant esdevingué també monestir) i Sant Miquel. El territori eremític estava dividit en dues zones, Tebes i Tebaides, separades per la vall de Santa Maria (on s’enclava el monestir). Enmig es trobava l’ermita de Santa Anna, que feia d’enllaç i era on vivia el vicari, o el monjo superior, ja que era la que estava més a prop del monestir, al peu mateix del camí. La majoria d’ermites eren petites construccions arrecerades en una balma als seus orígens, que de mica en mica varen anar evolucionant cap a edificis, austers, val a dir, que tenien almenys aquestes característiques: una capelleta amb el seu altar que feia d’oratori (la principal ocupació de l’ermità), un petit campanar d’espadanya, un retaule, l’estudi (on l’ermità llegia i treballava els textos espirituals), el dormitori, la cuina-menjador, un rebost, una cisterna i l’hort, del qual tenia cura el mateix ermità. La construcció de les ermites era senzilla, amb pedra sense treballar majoritàriament, i era habitual que les edificacions patissin el pas del temps i s’haguessin d’anar reconstruint de tant en tant. També el pas del temps ha situat a cada ermita en un lloc diferent en l’escala d’importància. Per exemple, ja hem dit que Santa Maria va esdevenir el monestir actual, que res té a veure amb la poc ambiciosa ermita originària. El monestir és un conjunt d’edificis sobris, robustos, amb una església enorme que rep molts visitants (per als quals s’ha bastit un restaurant, un bar, un museu i botigues de records), i sales per als monjos molt més espaioses. Si voleu fer la ruta segurament serà el primer lloc que visitareu. Hi ha la Moreneta i, en general, el conjunt monumental, de diferents èpoques i estils, és de gran bellesa. El següent lloc al qual arribareu és l’ermita de Santa Anna, a tocar del camí, no massa lluny de la plaça del mateix nom. Era un conjunt de grans dimensions, el punt de reunió de tots els ermitans els dies festius i de celebració. La capella era, per tant, gran, si

GOOLNATURA gener/ febrer 2014


www.goolnatura.cat

la comparem amb la de la resta d’ermites, i estava culminada per una cúpula. Va tenir una ubicació anterior, no massa lluny, però que quedava un pèl dificultosa. Per això l’abat Cisneros va proposar el trasllat fins a l’emplaçament actual. Malauradament l’ermita està en un estat lamentable. Els estralls de la destrucció del 1812 per part dels soldats francesos encara són visibles. Les passes us portaran a l’ermita següent: Santa Magdalena, a la base de la muntanya del pic que heu de fer. El precedent d’aquest edifici és el castell d’Otger, que l’abat Cisneros va reconvertir en ermita. Antigament havia estat més amagada, però l’abat va impulsar el trasllat perquè des del castell s’hi veia el monestir i s’hi podia arribar a cavall. Situada en un lloc de gran virtuosisme panoràmic, va patir també les conseqüències de la guerra del Francès, i el seu estat és deplorable: les ruïnes estan disperses i menjades per la bosquina. A poca distància trobareu l’ermita de Sant Onofre, el quart punt d’aturada, a cent metres de distància de l’anterior. Les seves ruïnes són un cop hem deixat les anomenades Escales de Jacob. Sant Onofre era una ermita llargaruda, excavada a la roca en horitzontal. Data del segle XV i, com les tres anteriors, el foc dels francesos la va malbaratar. Res, a pocs metres trepitjarem l’ermita de Sant Joan Baptista. Els dos edificis estaven units per una passera, i en el cas de la de Sant Joan, aprofitava una balma amb bones vistes de la plana per on discorre el Llobre-

gat. Com les anteriors, l’acció de l’exèrcit napoleònic la va gairebé esborrar. Posteriorment, a principis del segle XX, s’hi va edificar a sobre un restaurant, els elements del qual han estat esborrats a la darrera restauració, per la qual cosa es poden veure la cisterna, els passos, restes de paviment i murs de pedra. A sota mateix, i un xic enturonada, hi ha l’ermita nova de Sant Joan, bastida el 1893. Deixem enrere aquest complex eremític tan intens i fem via per un camí panoràmic que ens porta a la darrera ermita de l’excursió:

Sant Miquel. Ara s’hi veu un edifici bufó i altiu aixecat el 1870. Això és degut, novament, a la mà maligna de les tropes de Napoleó. El 17 de maig del 1811 el coronel Pey, enginyer gavatx que dissenyava les defenses a Montserrat, va ordenar el seu enderrocament per evitar que l’exèrcit espanyol i els partisans catalans s’hi atrinxeressin. Els soldats gals van mutilar i llençar la imatge del sant a un bardissar, i ara és una de les icones del museu.

Ski&Mountain/ Ribes de Freser

Camarasa/ Terrassa - Sabadell

Equipa’t/ Barcelona

Pedrera, 1. T. 972 72 73 79 www.skimountain.net

Camí Fondo, 2 - Terrassa Sant Pere, 12 - Sabadell T. 93 727 42 87 T. 93 786 97 53 www.camarasamuntanya.com

Plaça Paul Claudel, 2 T. 93 18 765 18 www.equipatb.com

La botiga Ski&Mountain, orientada als esports de muntanya, va nèixer l’any 2001 amb el principal objectiu d’aconseguir la màxima satisfacció i confiança dels nostres clients, tant per la qualitat del producte com per l’assessorament personalitzat.

Des de fa més de 60 anys, a Camarasa assessorem i equipem els nostres clients amb l’obsessió d’ajudar-los a fer realitat les seves aventures, des de tranquil·les caminades de diumenge fins a expedicions.

Venda i lloguer de material de muntanya, especialistes en excursionisme, alpinisme, escalada, descens de barrancs, vies ferrades, running, treballs verticals.. on l’Ernest i la Raquel us aconsellaran de manera personalitzada segons les vostres necessitats..

60/61


senderisme per a tothom

Montserrat, terra de llegendes De llegendes montserratines n’hi ha per omplir milions de cabassos. La més coneguda és la que fa referència a la troballa de la imatge de la marededéu a la Santa Cova, però n’hi ha un munt de rellevants i de desconegudes, com la del suposat gran riu que travessa el seu interior, la del timbaler del Bruc o la del cavall Bernat.

bre l’encàrrec d’exorcitzar la filla de comte Guifré, però el diable, que se les sap totes, va temptar el frare i l’home no només va abusar de la noieta, sinó que en un atac de violència la va assassinar.

Les llegendes són l’aportació popular a un fet històric que, amb el pas del temps i de les generacions, s’ha oblidat i cal justificar-lo. Però, sempre queda algun pòsit, algun indici de veritat enmig de tanta fabulació.

L’home va fugir després d’enterrar-la prop de la cova i, al cap dels anys, penedit per la seva malifeta, va viatjar a Roma per demanar el perdó del Papa. El cap de l’Església catòlica el va escoltar i acte seguit el va perdonar, però per haver comés aquells pecats li va imposar una penitència ben forta: caminar a quatre grapes fins que un vailet li digués: –Fra Garí, posa’t dret, els teus pecats et són perdonats.

Ja que som en una ruta eremítica, crec que és adient fer una referència a una llegenda que parli dels orígens d’aquest aspecte tan lligat a la muntanya. Ja hem dit que fou durant el període de Guifré el Pilós que l’ermitanisme va agafar empenta. Diu la llegenda que un ermità de nom Joan Garí vivia en una cova vora el cingle on ara hi ha l’ermita de Sant Miquel. Aquest home va re-

D’aquesta manera Joan Garí va caminar en aquesta incòmoda posició des d’Itàlia a Montserrat. Hi va arribar geperut i corbat, amb el cos deformat com una bèstia. Just en aquell moment el comte Guifré s’hi estava de cacera, i en veure el frare se’l va endur a Barcelona per exhibir-lo com un trofeu. Ningú no l’havia reconegut. La comtessa, que estava embarassada, va parir per aquells

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

Aquesta pàgina: ermita de Sant Joan. Pàgina anterior foto esquerra: baixant de Santa Magdalena en direcció a Sant Onofre.

dies un infant que, vuit dies més tard, es va acostar a la gàbia de fra Garí per dir-li la frase que esperava. Deslliurat de la penitència, el frare va tornar a Montserrat per exhumar les restes de la filla del comte. Miraculosament el seu cos estava incorrupte, qui sap si per intercepció de la Moreneta. Si analitzem la llegenda trobem molts aspectes de la història difícils d’encabir en la realitat. Res de l’altre món. La rondallística és així. Però no deixa de ser curiosa la coincidència temporal entre els primers ermitans montserratins reals, durant el mandat de Guifré el Pilós, i els personatges de la llegenda. DESCRIPCIÓ Sortirem de l’estació dels ferrocarrils catalans del Monestir de Montserrat a la recerca de les escales que donen inici a l’anomenat camí dels francesos, una pujada esglaonada

62/63


62/63


senderisme per a tothom

LA RUTA PAS A PAS

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

l’ermita nova de Sant Joan i la ultrapassem tot fent via fins al funicular de Sant Joan, al pla de les Taràntules. Aquí trobem el camí nou de Sant Jeroni, asfaltat. Girem a mà dreta per baixar per una rampa al pla de Sant Miquel, una cruïlla de camins on hi destaca el GR que va de Collbató al monestir. Ens decantem per aquesta segona opció (esquerra) per deixar enrere l’ermita de Sant Miquel. Una mica més enllà hem de deixar el camí per un que marxa cap a la dreta. Mena cap a un dels miradors més interessants de la muntanya: la Creu de Sant Miquel, sempre atenta al que passa al Llobregat. Retrocedim a la cruïlla i girem a mà dreta per acabar l’excursió. Text: Joan Carles Borrego. Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.

FITXA

marcada de GR 172 i GR 4. Al cap d’una estona d’empassar-nos aquest tram costerut i feixuc, una mica trencacames per començar, arribem a la plaça de Santa Anna, una esplanada o clariana amb una cruïlla de senders i una cova amb una ermita. Girem a mà esquerra (sud), entrant en un camí que fa moltes esses. Pujarem al camí nou de Sant Jeroni i trencarem a mà dreta per buscar el caminoi que s’endinsa cap a Santa Magdalena. L’emboquem per l’esquerra tot ascendint per un tram esglaonat que mena a una cruïlla en forma de coll. Ens decidim per la dreta i, ara sí, enfrontem el repte d’anar fent amb tranquil·litat fins al cim, lloc vistós i panoràmics des d’on entretenir els ulls amb l’interior de la muntanya de Montserrat. Tornem al coll anterior i ara prosseguim cap a sud. A les escales de Sant Jacob girem cap avall per situar-nos en una balconada on hi ha les ruïnes de l’ermita de Sant Onofre. Atenció! Vigileu de no estimbar-vos. Un cop heu fet aquesta travessa anireu a parar a les restes de l’ermita vella de Sant Joan Baptista. Un cop al camí ample trencarem en direcció a

ÈPOCA: tot l’any TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 2-3 h

RECORREGUT: 6,6 km DIFICULTAT: mitjana ASCENS ACUMULAT: 738 M


www.goolnatura.cat

64/65


LA GUIA DEL TURISME ACTIU

CAN MARC / Sant Esteve de Palautordera - Vallès Oriental.

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES

SOL I VI / Lavern (Subirats) - Alt Penedès.

Camí de Can Marc, 6. T. 93 848 27 13 www.canmarc.com

Crta C-243 A, km 4. T. 93 899 32 04 www.solivi.com

Masia del segle XIII totalment restaurada, amb 2000 m de jardí en la que hi acull: masia rural amb capacitat per 15 persones, restaurant de cuina de mercat i centre hípic.

Hotel Boutique del Penedès amb confortables i espaioses habitacions, restaurant i un entorn únic amb jardins i piscina. Exclusius serveis i excursions espectaculars.

CAN GRAU / El Figaró- Montmany (Parc nat. del Montseny) -Vallès Oriental.

Can Grau Vallcàrquera. T.93

ALBERG VALL D’ÀGER / Àger la Noguera.

EL PASQUALET / Caldes de Montbui - Vallès Oriental.

Crta BV-1243 a St Sebastià de Montmajor, km 0,3. T. 93 865 46 95 www.elpasqualet.com Vine a gaudir d’uns dies de pau i tranquilitat en contacte amb la natura en un ambient familiar i proper. A només 25 km de Barcelona.

LO REFUGI / Cornudella de Montsant/ Priorat.

842 92 07/ 627 818 74 69

www.cangrau.com

C. de la Font, 9. T. 973 45 52 35 www.albergvalldager.com

Carrer Major 37 T. 977 82 13 13 www.montsantnatura.cat

Masia del S. XVIII restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona i Can Grau de Baix (10 i 9 pers.) Lloguer casa sencera o apartament

Ambient familiar per a que gaudeixis de la teva estada a la Vall d’Àger. T’oferirem assessorament i importants descomptes en les activitats gestionades des del mateix alberg.

Antiga casa pairal de grans dimensions, amb jardí i terraces. La casa disposa de 7 habitacions amb diferents places, menjador amb xemeneia i un espai de cuina.

BO2 / Monistrol de Montserrat - Bages.

EL MUIG / Sant Joan de les Abadesses - Ripollès.

EL CASAL / La Granada del Penedès - Alt Penedès.

C. Sant Joan, 32. T. 93 828 43 13 www.bo2restaurant.com

Crta d’Ogassa, km 3. T. 609 61 34 30 reserves@elmuig.com

C. de l’Estació, 33. T. 93 742 80 04

Un lloc acollidor amb una gastronomia creativa i tradicional situat als peus de la muntanya de Montserrat.

Disposa de tres habitatges rurals, completament independents, ben equipats i comfortables, enmig de 53 hectàrees de prats i boscos on hi pasturen eugues i ovelles.

Agradable ambient de poble en ple cor del Penedès. Tenim una gran varietat de tapes i entrepans. També disposem de terrassa.

GOOLNATURA gener/ febrer 2014

66/67



Goolnatura 77