Goolnatura 75

Page 1

BONNER I EL PONT CABRADÍS

Cabrioles a la vall de Lord PEDALANT ENTRE GUISSONA I SANAÜJA Per la ciutat perduda de Iesso EL BARRANC DE L’OLLA DE LA MEL La gran escletxa als cingles de Gresolet

Revista & APP goolnatura.cat

N75 SET/OCT 2013 exemplar

GRATUÏT



www.goolnatura.cat

Imatge de portada:

progressant a la cresta de Saturens.

BONNER I EL PONT CABRADÍS

Cabrioles a la vall de Lord PEDALANT ENTRE GUISSONA I SANAÜJA Per la ciutat perduda de Iesso

Revista & APP goolnatura.cat

N75 SET/OCT 2013 exemplar

GRATUÏT

EL BARRANC DE L’OLLA DE LA MEL La gran escletxa als cingles de Gresolet

NÚM. 75 SETEMBRE / OCTUBRE

TIRADA: 11.000 EXEMPLARS

Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: Goolnatura David Candel Tel: 605 05 62 52 david@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Gooltracking

Col·laboradors: Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Edu Abad Marc Solé

Editorial Des del número u de la revista, el nostre objectiu ha estat sempre oferir-vos un ampli ventall d’activitats per a que pugueu gaudir de la muntanya en totes les seves vessants esportives, culturals i d’oci, tot mostrant-vos els racons i contrades més interessants del nostre país. Per a poder créixer i adaptar-nos a les noves eines i tecnologies que tenim al nostre abast, continuem en la línia engegada fa uns mesos, quan us vàrem presentar el nou portal WEB i l’APP goolNatura. Aquest cop li ha tocat a la revista en paper: a partir d’ara, aquesta guanyarà en planes, continguts i seccions. Per tal de poder treballar bé els articles i donar una oferta de qualitat, la seva carència passarà a ser bimestral. Aquest darrer fet va lligat a la força que està agafant el nostre portal web i l’APP associada que us permet estar constantment al dia de la oferta que posem al vostre abast. Un aspecte important a destacar i que s’anirà potenciant en els propers mesos, és la formalització d’acords estratègics amb editorials com Alpina, Piolet o Cossetània, i entitats representatives del país per a que els nostres subscriptors disposin d’un ventall cada cop més ampli d’ofertes tant a nivell de comerços com d’establiments, esdeveniments esportius o allotjaments. En definitiva, i com bé deia Charles Darwin, només sobreviuen els que saben adaptar-se al medi canviant. El nostre medi ha canviat molt des que va sortir el primer número l’any 2007 i ens sentim en l’obligació d’adaptar-nos, evolucionar i, a poder ser, fins i tot avançar-nos a les noves tendències que van sortint. Esperem que gaudiu de la nova GoolNatura!

Edita: Goolnatura Tel: 605 05 62 52 info@naturaiaventura.cat Goolnatura és membre de:

GOOLNATURA Dipòsit legal: B-51.197-2006

Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no compar-teix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03


Sumari 75 Setembre / octubre de 2013

rutes a peu

06

Bonner i el pont Cabradís

A la Vall de Gòsol hi ha tantes possibles rutes com caminants s’hi aproximin. Cada obaga és plena de sorpreses i espais únics. Hi veurem el Pont Cabradís, un monumental pont de pedra natural i el poble deshabitat de Bonner, avui gairebé en runes.

senderisme per a tothom 14

Una llaçada a Collserola

Collserola ens ofereix sempre l’excusa perfecta per envoltar-nos de natura. Aquest cop us oferim una ruta per la part obaga de la muntanya del Tibidabo, on descobrirem mil racons i històries a un passet de la capital.

rutes en BTT

20

Entre Guissona i Sanaüja

54

El Tuc de Mauberme

A la part més oriental de la província de Lleida, sota l’actual Guissona, s’hi troben les restes de l’antiga ciutat lacetana de Iesso, tant gran com Barcino, per allà els segles I i II de la nostra era. Coneixerem la història de Servil·la Prepusa i la seva filla, Lèsbia, mentre recorrem el camí cap a Sanaüja

Ascensions El Tuc de Mauberme és un dels pics més alts de la Vall d’Aran, a mig camí entre el principat i la zona de l’Arieja, a la Catalunya Nord. És un cim molt exigent, però que recompensa amb escreix tot l’esforç que requereix.

+ SECCIONS 3 editorial 34 biblioteca 36 descens d’engorjats 44 travessa 60 vies ferrades 66 directori de serveis



rutes a peu

GOOLNATURA setembre/octubre 2013


www.goolnatura.cat

Bonner i el

PONT CABRADÍS Cabrioles a la vall de Lord

COMARCA: Berguedà

El treball de l’aigua és constant, una feina senzilla i pausada, sense presses, modelant el paisatge. És, sens dubte, un dels millors artistes naturals amb millor mà. Amb paciència i “savoir faire” ha esculpit el pont Cabradís. El cabdal bregós del riu Aigua de Valls ha treballat la pedra per realitzar un pont per on s’escola, ràpida i neta, una voluntat artística sense precedents. La ruta proposada també ens permetrà descobrir i gaudir el poble deshabitat de Bonner.

06/07


rutes a peu

L

a mort, per a mossèn Malniu, no és un pas cap a una vida millor al cel, al costat de Déu. Ho hauria de ser, per la seva condició de capellà jove. Però ell està obsessionat amb l’adveniment d’un final dolorós. Creu fermament en l’existència del cel, però també de l’infern. Tanmateix no accepta una mort cruel i anhela... Creu merèixer un final al llit. Cada cop que es desperta, al matí o després d’una migdiada, mossèn Malniu pensa en la mort, en com serà i en com li agradaria que fos. I immediatament quan s’incorpora i es redreça els cabells es referma en la idea d’aprofitar el temps, en vida. Ja podrà al cel dedicar-se a altres assumptes. Per això prega sempre a Déu a cada despertar. Per això vol i necessita salvar totes les ànimes del poble i presentar-se davant Déu amb totes les medalles possibles.

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

I és per això que mossèn Malniu camina pels carrers de Bonner amb les mans pegades a la part baixa de l’esquena, allà on s’uneix al cul. S’ha llevat d’una becaina i el tortura una determinació. La mateixa determinació de sempre: engrandir el temple de Santa Eulàlia, de vella i bella factura romànica però obsolet i petit. Malgrat la seva joventut li costa mantenir la verticalitat, i de tant en tant trontolla i ha de desfer l’enllaç de les mans per mantenir l’equilibri. Llavors mussita un renec, una petita escopinada inaudible per a tots aquells que es troba i li besen la mà, blanca i amb únic anell amb el segell de la família Malniu. Aquesta nissaga té la casa pairal a l’altre extrem del comtat; i la rivalitat entre els Malniu i els Raventós, la família de l’actual bisbe, l’ha fet caure en aquell poble perdut de Bonner, fastiguejant les seves ambicions d’una

Foto doble pàgina anterior: el Pont Cabradís és un arc natural de pedra d’una trentena de metres d’alçada i una longitud d’uns 60 metres, esculpit per les fonts d’aigua del riu Aigua de Valls.

rectoria a la plana. Ell ha acceptat aquesta destinació com accepta tot el que li ve a la vida, amb resignació. Però això no treu una lluita, una rebelia. Bé, per ser exactes el bisbe no l’ha enviat a l’altre confí de la seva diòcesi no només per qüestions familiars. Monsenyor Raventós tampoc és un ésser venjatiu. El desterrament té un motiu més sòlid: allunyar-lo del poder, de la possibilitat de pujar esglaons. Perquè mossèn Malniu és ambiciós de mena i allà on va sempre escura tothom, bé per engrandir l’economia de la parròquia, cosa ben vista pel bisbat, bé per magnificar el seu treball. I això és el que no entra pels ulls de la cúria:


www.goolnatura.cat

aquesta dèria per destinar els diners dels feligresos a adquirir millors imatges, ampliar cors o comprar orgues desmesurats. Mossèn Malniu no acaba d’agafar-li el to als carrers d’empedrats irregulars de Bonner. Fa pocs mesos que hi és i encara ha de mirar a terra a cada passa per no caure si ensopega amb el tapís de còdols, molt útil per a les cavalleries però un infern per a aquest capellà més avesat a la plana. Voldria imprimir un ritme més accelerat al seu caminar, però té por. Pressa no en té. En canvi sí determinació, ja ho hem dit abans. Amb aquesta actitud arriba al llindar de la casa més gran del poble, la del senyor de Fraumir. L’amo dels encontorns viu a Berga i allà només en té un administrador, el Josep de la Muga. Un criat obre la porta després de sentir el cops al picaporta. –Voldria parlar amb don Josep. El criat li besa la mà i el condueix a un rebedor. L’administrador no el fa esperar ni dos minuts. Quan tanca la porta del rebedor el saluda amb èmfasi, però temorenc de la visita alhora. –Vull fer més gran el temple. I necessito diners –li dispara el capellà. –Però mossèn Malniu, si ja vam comprar una talla policromada el més passat i per la Mare de Déu d’agost un mantell per a la patrona... Les arques estan buides. –Cal treballar més. El temple, ja ho sabeu, és petit. –Com el poble. –Com el poble –repeteix–. La salvació requereix més esforços, i el terme dóna per molt més. La conversa va per aquest camí, un frontó del qual l’administrador del senyoriu no se’n sap sortir. Per callar-lo li promet un nou impost, i en qüestió d’un parell d’anys la parròquia disposa d’una suma acceptable. Una tarda el capellà repeteix la visita. –Don Josep, ja tinc un pressupost –i li lliura un document signat per un conegut mestre d’obres. La quantitat sembla elevada, però tanmateix l’administrador sap dues coses: no s’hi podrà oposar i els diners arriben al

08/09


rutes a peu

pressupost. –Jo no hi veig cap problema. Escriuré al senyor de Fraumir per informar-lo. No crec que posi traves. I d’aquesta manera van començar les reformes de l’església de Santa Eulàlia. El sostre va ser enderrocat i de mica en mica les pedres de les muralles mig derruïdes del castell de Fraumir es van incorporar als murs del temple. Aquest anava creixent en amplada i en altura, sobretot en aquesta segona dimensió, per la qual cosa l’edifici sobresortia en gran mesura per sobre de la resta de cases del poble. –Voleu dir, mossèn Malniu, que no us heu passat un gra massa –li va dir el dia de la inauguració el senyor de Fraumir.– Heu carregat molt les parets. Són molt altes i desproporcionades. El mestre d’obres ha exagerat. –Res, res. Ha complert les meves ordres al detall, senyor. El temple i mossèn Malniu van viure anys feliços. El senyoriu creixia en rendes, els conreus i els molins funcionaven a tot tren, els pagesos pagaven i omplien l’església i

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

foto dreta pàgina anterior: un dels trams equipats que haurem de superar durant l’itinerari. Aquesta pàgina foto superior: engorjat del riu Aigua de Valls. Foto inferior: poble de Bonner en l’actualitat mig enrunat.

el capellà fou destinat a Berga. Què més podia demanar mossèn Malniu? Us ho podeu imaginar: un final feliç a la seva història. El va tenir? Això va a gustos. Amb els anys va envellir, com tothom. Amb els anys va guanyar protagonisme i va arribar a ser bisbe. Però la mort el va sorprendre, no al llit com ell hauria desitjat, sinó enmig de la Guerra del Francès, degollat per un soldat mig adolescent i penjat de les cames, per dessagnar-se com un porcell. El que no s’imaginava monsenyor Malniu era el trist final de la seva obra a Bonner. Com ve va predir el senyor feudal, l’alçament Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.


www.goolnatura.cat

EL MUNICIPI DE GOSOL

es multiplica quan arriba l’estiu i els edificis de segona residència s’omplen de vida. Gòsol és també, segurament, un dels pobles amb més espais idíl·lics, d’aquells que deixen amb la boca oberta. Tant el seu nucli urbà com els altres indrets que formen part del terme municipal: la Collada, el Molí d’en Güell, Moripol, Castell de Termes, Font Terrers... també el poble deshabitat i pràcticament en runes de Bonner que visitarem en aquest article on hi destaca l’esglèsia de Santa Eulàlia de Bonner. I Sorribes (12 habitants), entitat de població en la qual hi ha ubicat el Pont Cabradís, un arc de pedra natural d’uns trenta metres d’alçada, excavat per les fonts del riu Aigua de Valls i que el recorre durant uns seixanta metres aproximadament. És per tot això que Gòsol, als peus del Pedraforca, és lloc de peregrinatge segur per als amants de la natura i l’esport de muntanya.

Gòsol és un dels pobles més petits de Catalunya. Actualment compta amb uns doscents vint habitants durant tot l’any, xifra que

Fotos i ressenya: Marc Solé Puig. www.engarrista.com Text: Joan Carles Borrego

exagerat de les parets de l’església van provocar un sobrepès. I, malauradament, el sostre va cedir. I rere el sostre part de les parets. Amb els anys una nova crisi va afectar el poble. Els pagesos, atrets per una vida millor a les mines i les fàbriques de Berga, van abandonar les cases. I ara, des del cel MOSSÈN MALNIU NO ACABA D’AGAFAR-LI EL TO ALS CARRERS D’EMPEDRATS IRREGULARS DE BONNER. FA POCS MESOS QUE HI ÉS I ENCARA HA DE MIRAR A TERRA A CADA PASSA PER NO CAURE estant, el pobre bisbe no pot deixar de mirar com el temps maltracta les ruïnes de la seva obra, quelcom molt més dolorós que la seva mort a mata-degolla.

Annapurna/ Barcelona

Rosselló, 48. T. 93 528 88 77 www.annapurnabcn.com La primera botiga d’equipament de muntanya especialitzada en dones. Us oferim una botiga diferent. Un espai on la dona es senti a gust i trobi tot allò que necessita. Perquè a la muntanya també hi podem anar guapes!

Caranord/ Mataró

Plaça de la Muralla,23. T. 93 792 72 05 www.caranord.cat “Caranord és una botiga d’esports de muntanya, escalada, trail running i BTT. Actualment disposem de 2 botigues on-line especialitzades, a més a més d’una botiga física des d’on organitzem diferents cursos i esdeveniments esportius.”

GR 11/ Granollers

Mare de Deu de Núria, 1 T. 93 879 09 95 gr-11botigademuntanya. blogspot.com.es/ A GR-11 podràs trobar tot el que necessites per la muntanya, tant senderisme com BTT i un gran apartat per a la pesca. Vine a descobrir grans marques amb grans descomptes!

10/11


LA RUTA PAS A PAS Sortirem de la Bauma de les Pintes tot remuntant el riu per un camí fressat, humit i obac. Al cap d’una estona ensopeguem amb una paret amb una escala i passamans. És l’avantsala del Torrent Fondo (50 min), nodridor d’aigua del riu Aigua de Valls. Hi sovintegen els tolls i els salts, un lloc que mereix una aturadeta per contemplar-lo. Prosseguim fent una mica de tot: caminar a peu pla o per un corriol rabassut, i fins i tot grimpar. Són els moments previs al Pont Cabradís, un pont natural al qual és necessari dedicar-li temps per gaudir-lo com cal (1 h 25 min). Si no ha plogut molt ens hi podrem acostar fins a sota de la gola. Després desfarem el camí fins a l’inici del sender que baixa al pont i continuem cap a la dreta. Som a Aigüesjuntes, un aiguabarreig de torrentades. Passada la font del Pont Cabradís trobem una mena de recorregut circular senyalitzat amb pintura blava i vermella. Ens ajudem dels punts vermells per afrontar un tram amb cordes. Les vistes del congost són fascinants. Llàstima que el camí no estigui massa trepitjat. Caldrà estar molt atents a la pintura. Arribarem a una pista forestal i triem un corriol que mena Bonner (2 h 35 min), dalt. És un lloc bonic que s’està deteriorant: església, murades, cases pairals i una era són els seus atractius. Continuem per la pista del nord fins al coll de Castellar (3 h), on girarem a mà esquerra per agafar al poc un sender (dreta) ara amb pintura blava i algunes fites. La baixada es fa cada cop més pronunciada, i fins i tot ens ajudarem de les mans per arribar de nou al Pont Cabradís (4 h 50 min). Com que ja el coneixem no caldrà encantar-se de nou. Per tant prosseguirem per la riba dreta. El primer tram és bonic ja que el riu serà la referència, però arribarà un moment que abandonarem el seu recer i les seves gorges per enlairar-nos, tot fent canals i vorejant el Morro Aguilar. La pujada és fatigant, però de tant en tant ens aturem per gaudir de les vistes. No serà fins al morral dels Cintells que el camí se suavitza. Pel camí trobem la masia de la Torre de la Corriu (6 h 20 min), bonica i voltada de prats. Girem a l’esquerra per caminar cap a la pista del santuari del Puig Aguilar, on girarem a mà esquerra per baixar al torrent de la Corriu. A l’altra riba ens espera la pista que va al molí del Corriu (7 h 20 min). El tram és perdedor, però avançarem amb la referència del torrent per arribar al molí, des d’on, ara sí, prendrem la pista que va al punt de partida.

FITXA

rutes a peu ÈPOCA: tot l’any. TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 4-5 h

RECORREGUT: 14 km DIFICULTAT: alta ASCENS ACUMULAT: 958 M


Perxa amb les barques típiques

Observa la fauna al mirador 360º

Descobreix com s’obté la sal

Descobriu la màgia del Delta! INFORMACIÓ I RESERVES: www.monnaturadelta.com • info@monnaturadelta.com Llacuna de la Tancada • Carretera del Poble Nou del Delta a les Salines • 43870 Amposta • Tel. 977 053 801 Gaudeix d’estades envoltat de natura

Descobreix la fauna salvatge dels Pirineus

Observa galàxies i estrelles

Un món únic al cim dels Pirineus INFORMACIÓ I RESERVES: www.monnaturapirineus.com • monnaturapirineus@fcatalunyalapedrera.com Les Planes de Son, Son • 25589 Alt Àneu • Tel. 973 626 722


senderisme rutes en BTTper a tothom

Una llaçada a

COLLSEROLA El cel de Barcelona Els turons de la Serralada Litoral al pas per Barcelona han estat la referència visual del Barcelonès i tots els seus habitants, un territori pla abocat al mar. Des de qualsevol punt de la ciutat comtal i dels seus barris, abans municipis, amb una sola ullada cap a muntanya, ha estat sempre possible l’orientació. Ara el perfil que hi destaca és la torre de Collserola i l’edifici del Tibidabo, al costat del parc d’atraccions. La proposta és fer un recorregut circular apte per a tothom, per la part obaga de la muntanya.

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

COMARCA: Barcelon Barcelonès


www.goolnatura.cat

Foto: runes de l’edifici de l’antic casino de Collserola, lloc d’oci de les classes altes de Barcelona a principis del segle XX.

14/15


rutes en BTTper a tothom senderisme

L

’inici del segle XX fou per a la burgesia la mateixa flamarada, salvant les distàncies, que el començament del segle XXI per a la classe obrera, si és que hom pot anomenar classe obrera l’embalum de treballadors que van progressar durant uns anys amb el boom de la bombolla immobiliària i l’esclat del sector de la construcció. Totes les comparacions són odioses. La projecció de la burgesia en aquells anys fabrils de la Barcelona eixamplada fou deguda a l’explotació dels seus operaris, els anomenats proletaris que en massa es van llançar en mans de la revolució i els sindicats, i de les colònies, aquelles terres llunyanes d’Amèrica i el Marroc espoliades fins a l’extenuació (per no dir fins a la pèrdua total). Les expectatives de pintors, paletes, manyans, agents immobiliaris i fusters d’inicis de l’actual segle és una altra cosa: diners injectats a dojo i invertits fora mida en negocis de preu creixent, que després ningú ha sabut retornar. Però tenen en comú la joia del tirar de

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

veta. Els burgesos van armar Barcelona i rodalies de fàbriques i zones residencials d’aire fastuós. Fins i tot van colonitzar Sitges o Gelida amb torres modernistes o d’aires indians. El diner corria en carruatges, en cotxes de cavalls, en tartanes i en els primers Ford i Hispano-Suïssa. Cabarets al Paral·lel, cafès a la Rambla, clubs de futbol, teatre, toros, hotels, parcs d’atraccions, casinos, esglésies insospitades... Però el diner no fluïa en totes direccions, i com a contraposició les classes baixes es podrien en barris putrefactes, envellits, amb olor a pixum, humitat i fems de cavalls. Hi havia abundància i gana alhora. Un segle després la classe mitjana hereva d’aquells desheretats es podia permetre bons casaments, bons xalets residencials, viatges al Carib, forfets a la Vall d’Aran i cubates arran de platja. Però tot se’n va anar a norris massa ràpid. Si bé la burgesia es va refer (com sempre es refà l’au Fènix), els altres encara s’arrosseguen en aquesta anomenada

crisi que en teoria és un fort canvi de sistema econòmic. Massa etern. Però parlem del segle XX (del XXI ja van plenes les pàgines dels diaris i els telenotícies). Catalunya arriba al canvi de segle en franca caiguda després de la desfeta colonial de la sempre tossuda Espanya amb les seves possessions d’ultramar. Perdudes Puerto Rico, les Filipines i sobretot Cuba, les economies d’Espanya i la incipient Catalunya frenen i s’han de refer (Espanya, a més, del sotrac sentimental de la pèrdua d’un territori considerat com a solar nacional). L’àrea metropolitana ho fa, en part gràcies al canvi de mirada colonial del Govern espanyol, que comença a explotar el nord del Marroc. Tèxtil, siderúrgia, construcció, comerç, exportació vitivinícola... el diner sobrava i calia invertir-lo en oci i ostentació. Sota aquestes línies: el reconeixible perfil del Tibidabo. Pàgina següent foto superior: font de l’Arrabasada. Pàgina següent foto inferior: font de can Ribes. Ambdues fonts formaven part de les zones ajardinades de l’antic casino.


www.goolnatura.cat

El somni burgès ocupa els turons de Collserola L’eixample de la plana del Barcelonès i l’absorció d’alguns dels municipis dels voltants de Barcelona (Sants, Gràcia, Sant Andreu Comtal, Horta...) és un indici de la voràgine. Calen més cases, més carrers, més esglésies, hotels, llocs d’esbarjo. Barcelona grimpa cap als seus turons més bonics, allà on les vistes regalen i a l’estiu s’hi està fresquet. Les idees que venen del nord d’Europa i d’Amèrica inunden els barcelonins, i regiren les seves ments i les seves butxa-

ques. La ciutat se’ls fa petita i com bolets surten projectes i propostes que alteren la fesomia urbana de la metròpoli catalana de mans d’arquitectes com Gaudí. No serà l’únic, com podreu comprovar a continuació. La brama del Tibidabo: esglésies, hotels,parcs i casinos Des de temps immemorials que els edificis religiosos s’han aixecat en llocs emblemàtics. Els salesians van bastir una ermita el 1886 a la muntanya del Tibidabo, abans coneguda com el puig de l’Àliga, de 575 metres. Però es va quedar petita,

o el projecte era poc voluminós per als nous temps. D’aquesta manera el 1902 s’iniciava la construcció d’un temple molt més gran, enllestit el 1961. Si mirem cap a muntanya el Sagrat Cor s’ha convertit en una de les icones de la ciutat comtal. S’hi veu des de gairebé qualsevol racó de Barcelona, i és un lloc de visita obligada i alhora un dels millors miradors del Barcelonès. Dissenyat per Enric Sagnier és un monument d’estil neogòtic amb una cripta i una església coronada per una estàtua de bronze. Al seu costat es va construir un parc d’atraccions, també conegut com el parc del Tibidabo. Impulsat pel farmacèutic Salvador Andreu, les obres van començar el 1899 i es van enllestir el 1901. És la segona instal·lació d’aquestes característiques d’arreu d’Europa. L’origen dels parcs d’atraccions es remunten al 1583, quan es va inaugurar un parc a Copenhaguen, el Bakken, que encara està en funcionament. Però els russos i els americans durant el segle XIX van donar un impuls a aquests negocis lúdics, estenent-los per tota Europa i Amèrica. El parc es va convertir en un dels referents lúdics i d’esbarjo de la ciutat, i va viure els seus millors anys fins a la irrupció dels cotxes utilitaris, cap allà els anys seixanta. Llavors les famílies barcelonines disposaven de noves possibilitats (les platges de Castelldefels o Sitges, les segones residències...), i el parc va entrar en recessió. Però, qui no ha pujat al seu carrusel, l’avió, la sínia o la muntanya russa? Quin

16/17


rutes en BTTper a tothom senderisme

no té un record d’una visita amb els pares o els avis? Tota la gran embranzida de la burgesia va comportar la construcció d’hotels de tota mena. Un dels més emblemàtics és l’hotel Florida, que encara funciona a ple rendiment al costat del parc d’atraccions. Aquest edifici, blanc i esvelt, també es pot albirar des de molts llocs de la ciutat. Alçat el 1925 per l’arquitecte Ramon Raventós, va seguir els patrons de l’època daurada dels gratacels americans dels anys vint, amb formes rectilínies i espais molts funcionals. I finalment no volem defugir del misteri. De tots és sabuda la predilecció dels grans casals vinguts a menys com a captació de misteris i llegendes, en aquest cas urbanes. El 1899 es construïa el Gran Hotel a la carretera de l’Arrabassada, ampliat el 1911 amb l’afegitó del casino i un parc d’atraccions. Obra de l’arquitecte Andreu Audet i Puig, va esdevenir una nova icona pel seu fato mangnificant, luxós, gairebé faraònic. Pensat per a la gent més rica de la ciutat i els visitants més adinerats, el casino mai va tenir una vida eixerida. Al contrari. Passat el primer any on grans fortunes van canviar de mans a les seves ruletes i sales de joc (amb suïcidis llegendaris inclosos), el seu declivi va començar amb una llei de prohibició del joc, del 1912. L’hotel i el restaurant no van ser capaços de mantenir la inversió, i

Pics del Vent / Caldes de Montbui

Santa Teresa, 6. T. 93 188 98 83 www.picdelvent.com

Observatori Fabra.

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

Si ets un amant de la muntanya, t’agrada córrer, caminar, grimpar i disfrutar de la natura, vine a veure’ns. T’informarem dels articles i novetats que disposem per a tú. També et podem oferir rutes alternatives del nostre entorn i altres.


LA RUTA PAS A PAS

FITXA

www.goolnatura.cat

ÈPOCA: tot l’any. TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 2-3 h

RECORREGUT: 8 km DIFICULTAT: baixa ASCENS ACUMULAT: 300 M

Iniciem el nostre itinerari al Coll Serola, situat poc abans d’arribar a la intersecció de les carreteres de Vallvidrera i la Rabassada si es ve de Barcelona. Prenem el PR C-35 (marques grogues) en direcció sud-oest i en lleuger ascens fins arribar de nou a la carretera. La seguim amunt fins passar la cruïlla que abans mencionàvem. Allà l’abandonem per seguir el PR que s’endinsa muntanya amunt fins el coll de la Vinassa. Per pujar dalt del cim del Tibidado prenem un petit corriol que s’enfila a mà esquerra en direcció sud-est fins arribar a una carretera que seguim a mà dreta i que mena al cim. Desfem el camí, fins el coll de la Vinassa ara, però seguim el PR fins arribar al coll del Gravat on hi trobarem una cruïlla de carrers pavimentats, seguim a la dreta i avall en direcció Can Cortès. Pocs metres desprès, més avall, arribem a un carrer més ample que passa per davant de Can Cortès. Avancem recte per aquest carrer fins arribar a la carretera de Sant Cugat. En arribar-hi veiem al nostre davant els murs de l’antic casino i uns metres més a l’esquerra i avall un petit corriol que s’endinsa al bosc. El seguim endinsant-nos al bosc. En breu el corriol davalla i comencem a trobar les runes de l’antic casino (cal parar atenció si es va amb infants doncs aquest tram pot ser perillós). El corriol mena a un altre sender més ample que haurem de seguir cap a mà dreta i que, planejant, arriba a la font de la Rabassada. Des d’allà, una pista ample ens duu amunt fins a trobar el viaducte de Can Ribes. Un cop travessem el viaducte prenem un corriol a mà dreta i avall que ens deixa a una pista asfaltada. La seguirem avall durant uns quants minuts fins que trobem, en un revolt, un sender a mà dreta que davalla cap a la font groga. Seguint aquest sender que passa per diverses fonts ascendim de nou fins al coll de Serola.

el 1930 les instal·lacions estaven condemnades a l’abandonament. El cop de gràcia el van rebre durant la guerra, on va servir de refugi i caserna de carrabiners. En arribar les tropes franquistes molts dels seus edificis, en estat deplorable, van ser enderrocats. I avui dia només queden algunes restes menjades per la malesa i la pineda: parets amb heures, estàtues tortes, fragments d’escalinates i miradors, túnels bruts, fonts cegades i molt, molt misteri, com si les novel·les d’en Ruiz Zafón haguessin nascut allà mateix, en aquell ambient obac i perdut, selvàtic. Cent anys després el pas del temps ens diu que encara avui dia cal planificar molt les inversions i les idees i defugir l’arrauxament en què a vegades ens aboquem els catalans: gran obres que després queden oblidades de seguida en contraposició amb grans idees que han estat ben treballades. Això trobareu al Tibidabo: cent anys d’història truncada o continuada.

18/19


rutes en BTT

PEDALANT ENTRE

GUISSONA I SANAÜJA Per la ciutat perduda de Iesso

Camps de secà interminables, serrals i costes amables i torrents i rius bregosos. Això és el país de la Segarra, una terra freda a l’hivern i socarrimada a l’estiu, i amb una tardor i una primavera fresques i acollidores, fetes per pedalar. En aquestes planes dorm la nit eterna la vella Iesso, una ciutat tan gran com Barcino, o més, que oculta una de les civilitzacions mil·lenàries de les quals venim: la romana.

natura i aventura GOOLNATURA setembre/octubre juliol-agost 2011 2013

COMARCA: Segarra


www.goolnatura.cat

20/21


rutes en BTT

Q

ue la terra et sigui lleugera. D’aquesta manera tan contundent acaba el poema que Servil·la Prepusa va escriure a la seva filla Lèsbia quan va morir als onze anys i deu mesos, ara fa 1.800 anys. Heròdot va escriure ara fa 2.500 anys que els cronistes escriuen la història dels homes per recordar les seves gestes i de pas les seves vicissituds col·lectives: guerres, regnats, mites, herois, conquestes... Però ha estat una pauta generalitzada que la majoria dels mortals ens hem oblidat al llarg dels mil·lennis d’escriure i recordar massivament la nostra història particular i personal. Fins i tot en aquest oblit ens hem deixat de ressenyar qui fou l’arquitecte de tal aqüeducte romà o església gòtica, o el dissenyador d’unes termes, l’escultor d’un bust o el pintor d’un fresc romà. Cosa impossible avui! En canvi sabem quin ge-

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

neral va doblegar la resistència numantina, o tots els entrellats (per no dir les barrabassades criminals que molts presenten com si fossin enormitats) dels almogàvers per la Grècia medieval, per donar un parell d’exemples. Recordem el que han volgut recollir els cronistes, però ens costa trobar la història dels dia a dia, de les formigues que conformen el formiguer de persones que han teixit l’esdevenir diari de la vida humana. Dels seus sentiments, de la manera de cuinar, d’estimar, de relacionar-se o de recordar-se, no en sabem res. O molt poca cosa, i sovint, per fons arqueològiques. A vegades ha estat així perquè ningú ho va escriure. D’altres perquè s’ha perdut, com és el cas del llegat andalusí. És curiós. Sabem molt del món franc de la Catalunya Vella i pràcticament res del món islàmic de la Catalunya Nova, entre altres coses per-

què les seves mesquites es van enderrocar i els seus documents notarials, judicials, oficials, etc., es van cremar. Per això és tan important l’estela funerària esculpida a l’antiga Iesso, sota l’actual Guissona, pagada per una inconsolable mare que perdia la seva filla. El poema, que reproduïm en un destacat en una versió en català, reflexa un sentiment molt actual (per no dir universal), un sentiment que milions de persones han sentit i patit al llarg de la història de la humanitat. El pas del temps i la nul·la importància que els nostres avantpassats han donat a les seves vides particulars (en l’aspecte de deixar-les escrites) ens fa reflexionar que sovint vivim per nosaltres mateixos. De fet la majoria de persones no sabem res de les generacions més properes, dels nostres avis, besavis i rebesavis. Són uns desconeguts. I no només els seus oficis o quina


www.goolnatura.cat

Aquesta pàgina foto esquerra: pont romànic de Sanaüja. Foto dreta: entorn rural amb camps i masies.

vida van portar, sinó fins i tot com es deien, què pensaven o com van actuar durant el seu moment històric. Amb l’actual importància que donem a escriure el nostre dia a dia i amb les eines i mètodes de conservació documental, els nostres descendents sabran molt més de nosaltres que nosaltres mateixos de les persones que ens han precedit. Un tresor. N’aprendrem res de bo? N’aprendran els nostres fills i néts? Els servirà de res tot aquest llegat? Podran emmagatzemar i transmetre totes les nostres històries fins al final del darrer humà? Hi haurà algú que les podrà recollir i disseminar-les per l’univers o entre els següents pobladors racionals del nostre planeta? Massa preguntes que de ben segur no es

22/23


rutes en BTT

plantejà la nostra mare afligida d’Iesso. Massa preguntes sense resposta. Ella, quan va escriure el seu poema, només pensava en el present, en aquella ciutat romana càlida i pròspera, a continuar-hi la seva vida amb la ferida d’aquella mort injusta i segurament inesperada. Però potser si va escriure aquell epitafi era perquè era una persona instruïda, que amb certesa es qüestionava tot això que ens estem qüestionant des de la distància del segle XXI, i amb rotunditat perquè ella també havia pogut saber d’altres esteles funeràries de la seva època o d’èpoques anteriors, mons perduts i distants en un temps lleuger com la terra que va acollir la seva filla Lèsbia i que ara és part del camí que nosaltres farem amb la nostra bicicleta, concentrats en les marxes, a rodar cap avall, en els frens i en les espigues de blat. UN POEMA QUE ET DEIXA SENSE PARAULES Els romans acostumaven a enterrar els seus morts en necròpolis o cementiris al voltant dels camins, per evitar la corrupció dels cossos en les zones urbanes, habitades per les persones vives. Evitaven d’aquesta manera un risc de malalties. A

la necròpoli de Guissona es va trobar una interessant làpida amb un poema, que reflecteix l’amor d’una mare vers una filla acabada de morir en una edat tan tendra com l’adolescència. El poema, escrit en llatí originàriament, s’ha versionat al català amb aquest text: “Què voldrà el destí quan crea el més formós, si ens arrabassa allò que havia creat per gaudi de la nostra felicitat? Però si ens hem de sotmetre per força a la Llei dels fats, només ens resta plorar enfront del destí sever. Ella encara no havia arribat als dotze anys, ni tan sols havia vessat encara totes les seves llàgrimes, i ja pot ésser plorada per sempre pels seus. “Mireu, doncs, per vosaltres, oh pares afligits per la immensa tristesa, i deixeu de torbar els meus Manes.” Hi hem posat aquest epitafi, consol de la nostra pena. Qui el llegeixi digui en veu alta: Que la terra et sigui lleugera. LA CIUTAT D’IESSO La conquesta romana d’Ibèria va comportar la romanització de la seva població; o el que és el mateix, la transformació del

món dels ibers (la seva cultura, la seva llengua, la seva organització...) en el món dels romans. A Guissona hi havia un assentament lacetà (una de les tribus iberes del centre de l’actual Catalunya) que va ser engolit per Iesso cap a l’any 116 aC, quan els ibers ja estaven sotmesos al poder de Roma i gestionats des de Tarraco. Amb la pau, l’abundància d’aigua i la presència de planes afavorien l’explotació agrària de l’actual Segarra, per la qual cosa el naixement d’una ciutat romana no es féu esperar. Iesso va sorgir amb força, creixent fins a desenvolupar una important activitat comercial i constructiva al llarg de set segles. Es tenen algunes referències minses de l’època visigoda, però amb l’adveniment dels musulmans es perd tota notícia d’Iesso i ja no serà fins al 975 quan tornarà a haver-hi vestigis documentals. Però bé, això ja serà una altra època. La ciutat romana ocupava una extensió d’entre 15 i 18 hectàrees, protegides per una muralla que oscil·lava entre els 2,5 metres i els 3, segons els llocs. S’hi han trobat les restes d’una torre que defensava una de les portes, però se suposa que sota l’actual Guissona n’hi deuen haver més. Aquesta plana: Santa Maria del Plà. Pàgina dreta: frontispici dels castell de Sanaüja. Pàgina següent: entrant als carrers de Sanaüja

Raiders / Barcelona

Joan Güell, 117. T. 93 430 88 03 www.equipraiders.com Venda, canvi, reparació i lloguer de bicicletes al barri de les Corts. El millor tracte personalitzat i promocions especials per a subscriptors.

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

24/25


www.goolnatura.cat


rutes en BTT

LA RUTA PAS A PAS

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

FITXA

Les excavacions arqueològiques han posat al descobert un parell de cases del segle I dC, i part de la seva evolució fins al segle VI. També s’ha descobert la porta nord que donava accés al cardus maximus o carrer principal, amb alguns trams d’aquest carrer de 14 metres d’amplada i 500 de llargada. L’urbanisme romà imitava els campaments de les legions, estructurats a partir de dos eixos: el cardus maximus (que anava de nord a sud) i el decumanus (que anava d’est a oest), a partir del qual es distribuïen linealment la resta de carrers. L’epicentre dels dos carrers principals esdevenia la plaça o fòrum, el referent de la vida pública de tota ciutat. El conjunt arqueològic es pot conèixer con-

certant una visita al Museu Eduard Camps. www.museudeguissona.cat museu@guissona.cat Fotos i ressenya: Marc Solé Puig. www.engarrista.com Text: Joan Carles Borrego

Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.

ÈPOCA: tot l’any. TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 3-4 h

RECORREGUT: 31 km DIFICULTAT: mitjana ASCENS ACUMULAT: 490 M

26/27



rutes en BTT escalada en cresta

Cresta de SANTORENS

GOOLNATURA setembre/octubre 2013


www.goolnatura.com

Q

uan divisem la cresta de Santorens des de la carretera que davalla des de Pont de Suert i voreja el pantà d’Escales, veiem uns perfils molt retallats i paral·lels que van a parar a un cim força airós i esvelt. Semblen uns crestalls molt dentats i difícils d’escalar. Quan divisem la cresta des de les Planelles de Sodo (indret on deixem el vehicle i comencem la marxa d’aproximació) la visió es molt diferent, ja que les pendents de vegetació baixa gairebé arriben dalt del perfil i ara només es retallen petites agulles de pedra, dues de les quals tenen més personalitat i destaquen sobre la resta del cordal. Aquesta gran diferència entre els dos vessants de la cresta fa que no sigui massa difícil, però si espectacular, ja que tot hora anem escalant per sobre dels vertiginosos estimballs de la cara nord, on abunden els nius de voltors que ens aniran delitant amb els seus magnífics i senyorials vols. En general la cresta compta amb bona roca, amb trams de roca excel·lent. Acabada la cresta i de retorn a la carretera principal, aconsellem la vista al poble fantasma, avui abandonat, d’Aulet, a tocar de les aigües del pantà d’Escales. FITXA TÈCNICA Desnivell: des del punt on deixem el cotxe fins al cim hi ha 338 metres de desnivell, la cresta comença a la cota 1.200 (+/-), ja que la marxa d’aproximació es bastant horitzontal. Dificultat: Difícil. Pas de Vº i altres de IVº

Pics Mont Caro/ Tortosa

Portal de Tortosa T. 977 51 12 08 www.picsmontcaro.com La teva botiga de material per a la muntanya a les terres de l’Ebre. A tocar del Delta i dels Ports en una zona ideal per a practicar tot tipus d’esports de muntanya i per a tots els nivells.

Esports Dom/ Mataró

Sant Antoni, 13. T. 93 796 42 21 www.esportsdommataro.com Des de fa més de 15 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya. La nostra motivació es assessorar-vos per a la pràctica responsable de la nostra activitat esportiva.

Cerclesport/ Barcelona

Material útil: 4/5 friends, especialment petits i mitjans, anelles de corda i algun tascó també petit. Horari: 3 hores per la cresta. 45 minuts per l’aproximació i uns altres 45 minuts pel descens Punt de partida: Planelles de Sodo, 1.157 metres Accés al punt de partida: Des de la carretera que comunica Pont de Muntanyana i Sopeira amb Pont de Suert, en el seu flan-

Sant Lluís, 44. T. 93 219 36 48 www.cerclesport.com Cerclesport som una botiga situada al barri de Gràcia. Des de fa més de 35 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya.

28/29


rutes en BTT escalada en cresta

queig del pantà de les Escales, entre els quilòmetres 113 i 114 trobem la desviació al poble de Santorens. Pugem a aquest per carretera asfaltada i seguim per la pista de terra (apta per vehicles) que ens duu sense pèrdua a les Planelles de Sodo. Aproximació: Des de les planelles de Sodo trobem rastres de camí cap a la dreta, en principi relativament ben marcats però amb traces paral·leles i que mica en mica ens porten a certa confusió ja que son camins creats pels ramats. Haurem d’anar doncs en mig de la zona de vegetació baixa, per sort no massa tancada, buscant sempre el que considerem la millor senda (sempre discontínua) i anant a la recerca de les fites que són més evidents i fàcils de trobar a mida que ens aproximem al cordal. De totes maneres el punt d’inici de la cresta es evident, ja que trobem un petit replà al peu del primer dors de pedra.

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

Recorregut: Comencem per un dors de pedra, blocs de IIº. DE seguida trobem un petit muret que és el primer tram de IIIº (pitó). Seguim per blocs i petits murs, a plena cresta (escalada agradable i distreta) fins a trobar un segon muret també de IIIº. Continuem per blocs de IIº fins a situar-nos de nou en un petit replà a peu d’una xemeneia una mica descarnada. No pujarem per la xemeneia si no que flanquejarem vers a l’esquerra a la recerca d’un mur vertical amb un pont de pedra gran on hi ha un cordino. Pugem un excel·lent mur amb grans agafadors (III+) i coronem una agulla. Davallem pel vessant contrari destrepant entre blocs i petits murs (IIIº) desgrimpada més espectacular que difícil on haurem de vigilar amb la consistència dels blocs en el flanqueig final abans d’arribar a una bretxa. Fem reunió en una sabina i tenim davant nostre el tram més complicat de la cresta. Es tracta del perfil vertical d’una agulla monolítica. Mur amb pitó que ens obliga

a un curt tram vertical, fins i tot lleugerament desplomat però amb molt bona presa i roca molt franca. Superat aquest tram d’escalada una mica explosiva (Vº) encara trobem un altre mur vertical (pitó) però ja més fàcil (IVº/IV+) fins a coronar l’agulla. Doble instal·lació de reunió i ràpel al cim. En la primera fem reunió i a la segona, que trobarem a un parell de metres seguint la cresta. Muntem un ràpel vertical i curt que va a parar al fons d’una xemeneia però on podrem anar a buscar mitjançant un curt pèndol una reunió instal·lada per sobre de la xemeneia a la paret d’enfront. De fet, tenint en compte les instal·lacions fixes d’aquest tram de cresta, el millor és que el qui ha de fer el següent llarg de primer es quedi a la reunió penjant i el segon davalli fins al fons de la xemeneia, ja que la reunió es força incòmoda i cal quedar-se penjat. Aquest tram també és molt fotogènic. Llàstima que al final es faci curt. Des del fons de la bretxa s’escala la xeme-


neia (IVº) fins a la reunió i seguim per plena cresta pel dors d’un esperó esmolat, aeri, amb molt bona roca i amb assegurances fixes (pitó i spit) conjunt de IVº molt agradable, que a la part alta es fa més fàcil (III+). Acabat aquest tram de dificultat es segueix per una canaleta fàcil de pedra petita, al marge esquerra del cordal, flanquejant un centenar de metres fins enganxar-nos de nou al crestall que seguirem per un dors aeri i atractiu de blocs i petits murs de IIIº amb un tram fissurat molt agradable. Al final IIº1 fins al cim. Descens: la davallada és molt antipàtica ja que tot plegat és un caos de vegetació i blocs i es nota que encara la cresta no ha estat molt freqüentada, ja que el camí de baixada del cim gairebé no està marcat. Malgrat tot hi ha fites i cal seguir per la part alta del cordal fins al coll situat entre les dues puntes del Tossal de Santorens. És a partir de la bretxa- coll que davallarem vers al sud, que de mica en mica es va veient el camí més ben traçat fins a convertir-se en una senda evident a la part baixa, malgrat que també es veuen duplicats i tenim nombrosos brancals a causa del pas dels ramats. No obstant, a mida que baixem, tot plegat es va fent més còmoda i evident fins a les Planelles de Sodo. PAKO CRESTAS www.pakocrestas.com

30/31


rutes en BTT escalada en cresta

Camarasa/ Terrassa - Sabadell

Camí Fondo, 2 - Terrassa Sant Pere, 12 - Sabadell T. 93 727 42 87 T. 93 786 97 53 www.camarasamuntanya.com Des de fa més de 60 anys, a Camarasa assessorem i equipem els nostres clients amb l’obsessió d’ajudar-los a fer realitat les seves aventures, des de tranquil·les caminades de diumenge fins a expedicions.

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

32/33



biblioteca

Novetats editorials CÒRRER-COLLSEROLA Autor: Editorial Alpina Editorial: Alpina Preu: 20’00€ El Parc Natural de Collserola és el pulmó de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A senderistes, ciclistes i passejants, s’hi afegeixen els corredors de muntanya, cada vegada més nombrosos. La guia que teniu a les mans us proposa 20 itineraris per córrer i descobrir el laberint de camins, corriols i pistes d’aquesta serra. En les seves pàgines, trobarà propostes tant aquell que vulgui iniciar-se en aquest esport com l’esportista experimentat a la recerca del seus propis límits. Aquí teniu, en resum, 260 quilòmetres de recorreguts, amb un desnivell positiu de més 9.000 metres. Gaudiu-los!

MENJAR PER CORRER Autor: Mariona Gummà Bertran Editorial: Cossetània Preu: 13,90€ Aquest llibre pretén ajudar les persones que els agrada tant córrer com alimentar-se adequadament. Cada dia som més els que volem portar un estil de vida tan saludable com sigui possible. Però no resulta gens fàcil compaginar la vida diària (feina, família, vida social) amb la pràctica d’exercici i amb una alimentació saludable. En aquest llibre oferim eines per fer-ho més fàcil. Què haig de menjar perquè córrer sigui un benefici per a mi? Com puc compaginar el meu ritme de vida accelerat amb uns hàbits alimentaris saludables? Com puc posar a la pràctica les meves necessitats teòriques? Intentem aclarir dubtes, donar pautes alimentàries clares i senzilles i proporcionar estratègies i receptes que ens faciliten menjar adequadament a mesura que la vida, i nosaltres amb ella, corre.

EN BTT PEL MOIANES Autor: Pep Caballé Noguer Editorial: Cossetània Preu: 11’70€ En aquesta guia que teniu a les mans hi trobareu descrits un bon grapat de quilómetres per fer en BTT pels camins, pistes i corriols del Moianès. Es tracta de sortides per la comarca a nord i sud, per gaudir d’un paisatge avui dia encara prou feréstec i silvestre amb varietat de camins, on podrem dirigir les nostres pedalades amb total tranquil·litat i inclús, solitud. Les sortides estan enfocades per gaudir de l’entorn natural i la bellesa dels camins practicant-hi una forma de fer ciclisme sense preses.

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

34/35


VALL DE BOÍ Editorial: Alpina Preu: 11’00€ Idiomes: Català, español, english -Mapa excursionista i guia -Escala: 1:25.000 -Cotes dels punts més interessants de la zona -Ombrejat automàtic -Quadrícula UTM amb divisions d’1 km. -Compatible amb GPS -Itineraris marcats. -Guia amb excursions, activitats i dades d’interès.

COMO ENCORDARSE Autor: Toño Guerra Editorial: Ediciones Desnivel Preu: 13€ Segona edició d’un manual que reuneix totes les tècniques d’utilització de cordes a la muntanya, tant si es tracta d’una ascensió com d’una escalada alpina amb diferents dificultats de roca, neu, gel i glaciars.

TRAVESÍAS CIRCULARES POR PICOS DE EUROPA Autor: Gorka López Editorial: Sua Edizioak Preu: 15’00€ Aquesta guia descriu una extensa combinació de camins que fa possible enllaçar els diferents refugis de muntanya situats entre les colossals torres pètries congregades als Picos de Europa, proposant itineraris de dues i tres jornades que amb diferents formats ens permeten conèixer la generalitat d’aquest impressionant racó muntanyenc.

MARATONES DEL MUNDO Autors: Hugh Jones y Alexander James Preu: 18,90 €

ALES I PÈTALS

[Ocells, papallones, flors] Autor: Celdoni Fonoll Preu: 14,90 €

MENJAR PER CÓRRER

Consells i receptes per fer senzilla la vida del corredor amateur Autora: Mariona Gummà Bertran Preu: 13,90 €

www.cossetania.com


rutes en BTT descens d’engorjats

EL BARRANC DE L’OLLA DE LA MEL

COMARCA: Berguedà

La gran escletxa als cingles de Gresolet

GOOLNATURA setembre/octubre 2013


www.goolnatura.cat

L

a falda sud del Cadí presenta una colla d’elevacions de gran atractiu: els cingles de Gresolet. Sovint, quan seiem a contemplar la bellesa de l’indret des del mirador de Gresolet, embadalits amb la vista en direcció tramuntana, descobrim una franja rocallosa de factura vertical. Les seves línies són belles, ens atrapen sobretot al final del dia, quan els tons malves, rojos i taronges la llepen. Si ens hi fixem bé, a llevant de la cinglera podem observar un tall vertical, com si la destral d’un gegant hi hagués deixat caure la seva força. L’escletxa és el barranc de l’Olla de la Mel, una gola que ara per ara no fa rajar massa aigua si no és durant èpoques de pluja. Però per la seva composició ens hem d’imaginar que en moments antics, quan les glaceres eren actives i molt presents al nostre territori, l’aigua i el gel devien modelar aquesta forma fantàstica que ara ens farà delir, encordats i cap avall.

36/37


rutes en BTT descens d’engorjats

L’excursió es pot programar de dues maneres. O bé ens caldran dos cotxes: un s’aparcarà a la collada de la Jaça (sortida) i l’altre a l’àrea d’esbarjo del Gressolet (arribada). O bé es fa servir només un cotxe, que caldrà deixar-lo a la collada de la Jaça (45 min). En aquest cas s’haurà de caminar per una pista fins al punt de partida. COM ARRIBAR-HI Collada de la Jaça, a Gisclareny (Berguedà). Cal adreçar-nos a Bagà i agafar el camí de Gisclareny, on trencarem cap al coll de la Bena, i hi trobarem les marques del GR-107 i el GR-150. Prosseguim cap a ponent fins al coll de la Bauma, on ens decantarem per la dreta (pintura de GR). Al poc arribarem a la collada de la Jaça, al costat de la font Cerdana. (Allà aparcarem el primer cotxe.) COM ARRIBAR AL PUNT DE RETORN L’altre cotxe el deixarem a l’àrea d’esbarjo del Santurari de la Mare de Déu del Gressolet. Hi arribarem també des de Gisclareny. Un cop a la bifurcació del coll de la Bauma, trencarem a mà esquerra fins a l’ermita (o caminarem cap al coll de la Bauma i la collada de la Jaça en cas d’haver fet servir només un vehicle.) FITXA Durada: 2 h 35 min Aproximació: 40 min Tram al segon cotxe: 20 min Tipus itinerari: circular Desnivell: 520 m (negatius) Distància: 2 km Dificultat: fàcil OBSERVACIONS Cal tenir present que al darrer ràpel és fàcil fer caure pedres. Aneu amb compte! A MODE D’INFORMACIÓ Tots els barrancs situats dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró estan regulats de manera específica. Si bé fins al 2012 el descens estava prohibit, amb la celebració d’Espeleo&canyons, la direcció del parc i

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

38/39


www.goolnatura.cat

la FEEC (secció espeleologia) van acordar una normativa d’ús. Pel que respecta a la regulació del que afecta en aquesta article, cal tenir en compte les següents dades: No es permet remuntar el barranc. És obligatori l’ús del casc. No és permet l’activitat en hores nocturnes. És obligatori l’ús de l’arnès amb descensor, bagues d’ancoratge i cordes de 50 metres. www.montsantnatura.cat CORNUDELLA DE MONTSANT (PRIORAT) S’ha d’evitar que les cordes malmetin 10 la ANYS MONTSANT NATURA 2003-2013 vegetació. S’ha de demanar permís al parc amb cinc dies d’antelació. Només es concedeix permís a un grup per mes.

Tel 977821313

APROXIMACIÓ BARRANC Iniciem el primer tram caminant per la

pista uns quants metres, fins al naixement www.montsantnatura.cat CORNUDELLA DE MONTSANT (PRIORAT) Tel 977821313 d’un sender (sud) que tira avall pel clot10 de l’Orri. En pocs minuts el torrent es tanca i la vegetació ens pot fer dubtar del camí a seguir. Sort de les fites, si no l’empresa

ANYS MONTSANT NATURA 2003-2013

www.montsantnatura.cat CORNUDELLA DE MONTSANT (PRIORAT) Tel 977821313

10 ANYS

MONTSANT NATURA

2003-2013


rutes en BTT descens d’engorjats

seria complicada. La verticalitat cada cop es fa més substancial, i cara avall, el torrent es fa escletxa i forat. Llavors descobrim el primer ràpel (15 metres). BARRANC Entrem en aquest desplom, bonic, esfereïdor, eixut. Baixem pel congost fins al primer descans, on enllacem amb el segon ràpel (6 metres). L’estretor és la constant i en part claustrofòbica. Hi ha una canal esbiaixada per on caminem uns 25 metres. És una mena de galeria on trobem un petit ràpel de 3 metres (el tercer), tot i que és fàcilment desgrimpable. El següent ràpel l’iniciem des d’un tram escanyat vora una roca (14 metres), un lloc clos que en canvi obre el pastís de la zona més bonica de la barrancada. Davant nostre hi ha un foradot en forma de túnel o galeria, estreta tota ella, que mena a una lleixa. Al seu final neix el cinquè ràpel (13 metres), pel qual fem un descens cap a un replà, on aterrem amb cura. Ara toca caminar una mica per una zona més ampla. Quan s’estreny trobem el sisè ràpel (25 metres), amb un ressalt una mica panxut. L’enllaç amb el setè és immediat (26 metres). Allà podem albirar l’exterior: una boca amb unes vistes increïbles del Pedraforca. Rere un esglaó ens espera el darrer ràpel, el més llarg de tots (50 metres). RETORN De fet no és cap retorn sinó un escapament cap a un lloc on ens espera un cotxe que no és el que hem fet servir per arribar a la Jaça, el punt de partida. Un cop hem aterrat del darrer ràpel agafem un camí enmig de la fageda, que mor a la pista del coll de la Bauma. En un tres i no res serem a l’àrea de lleure del Gressolet, on tenim aparcat el segon cotxe. Fotos i ressenya: Marc Solé Puig. www.engarrista.com Text: Joan Carles Borrego Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura. GOOLNATURA setembre/octubre 2013

40/41


www.goolnatura.cat

C/ Sant Antoni, 13. Mataró Tel: 93 796 42 21 esportsdom1@gmail.com www.esportsdom.com

C/ Sant Lluís 44-48. Barcelona Tel: 93 219 36 48 cerclesport@grupcordada.com www.cerclesport.com

C/ Sant Pere, 12 Tel: 93 727 42 87, Sabadell C/ Vora el Canal Esquerre, Pol. els Portals, Tortosa C/ Camí fondo, 2. Tel: 93 786 97 53, Terrassa Tel: 977 51 12 08 info@camarasamuntanya.com picsmontcaro@gmail.com www.camarasamuntanya.com www.picsmontcaro.com


TURISME ACTIU A GIRONA: TRIA LA TEVA ACTIVITAT! Girona disposa d’un ric patrimoni natural a un pas del centre urbà, gran part del qual és espai natural protegit (PEIN, Xarxa Natura 2000..). Descobreix la seva diversitat de paisatges i ambients amb les 9 propostes que us fem per descobrir la ciutat des d’un punt de vista diferent, per experimentar de la manera més original i divertida la descoberta del territori, la pràctica esportiva i el contacte amb la natura.

GOOLNATURA setembre/octubre 2013


www.goolnatura.cat

42/43


Cicloturisme per la Via Verda del carrilet

Ciclisme de carretera des de Girona

Emoció a la muntanya en BTT

Sortida autoguiada en bicicleta de passeig des de Girona a través de la Via Verda del carrilet de Sant Feliu de Guíxols i resseguint-lo fins a la població de Cassà de la Selva, important per la indústria del suro i on destaquen reconeguts edificis modernistes. Es continua pedalejant per un paisatge d’interior, resseguint camps de conreu, boscos i cursos d’aigua, a través de les poblacions de Sant Andreu Salou, Campllong, Fornells de la Selva i Quart, per tornar de nou a Girona seguint la Via Verda del carrilet.

Sortides guiades en bici de carretera pels circuits d’entrenament dels ciclistes professionals. Sortint de Girona, us proposem tres rutes que permeten conèixer la diversitat de paisatges de l’entorn de la ciutat: - Empordà medieval (65km): recorregut cap el Baix Empordà i els seus pobles medievals. Pujada opcional al santuari dels Àngels. - Les Serres (85km): itinerari per la Vall del Llémena i la Selva. Magnífiques masies i paisatges rurals. - Costa Brava (105km): espectacular recorregut fins a Tossa i l’ermita de Sant Grau amb les millors vistes de la Costa Brava.

Sortida autoguiada (GPS) amb opció de triar entre tres rutes circulars en BTT al voltant de Girona. Els itineraris recorren pistes senyalitzades, camins de bosc, corriols i trialeres: - Gavarres: Girona (Pl. Catalunya) – Quart – Els Àngels - Girona - Volcà de la Crosa: Girona (Pl. Catalunya) – Fornells - Volcà la Crosa – Bescanó – St. Grau - Girona - La Vall del Llémena: Girona (Pl. Catalunya) Taialà - Sant Medir - Sant Gregori – Girona

Senderisme per la Vall de Sant Daniel i el Castell de Sant Miquel Us proposem dos passejades guiades i ben fresques entre els boscos i les fonts gironines per mostrar la cara més amable de la natura, gaudir d’una passejada per un entorn natural i badar amb els detalls que presenta el patrimoni cultural i natural. Per una banda, la Vall de Sant Daniel, que sembla feta a mida per aquest propòsit. Al llarg del temps, diferents noms han significat les característiques de la vall, tot definint el seu aspecte, el seu caràcter: Vall Tenebrosa, Vall Ombrosa, Vall Profunda... i finalment la Vall de Sant Daniel, natura a tocar de la ciutat. Per l’altra, l’ascensió al puig de Sant Miquel, resseguint el curs del Galligants i els seus afluents i endinsant-vos a l’espai natural de les Gavarres, us permetrà gaudir d’unes magnífiques vistes panoràmiques de gran part del territori gironí, des de l’Empordà fins als Pirineus.

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

Rutes naturalistes pels espais verds de Girona Diferents sortides naturalistes pel conjunt d’espais verds de la ciutat, per tal de conèixer la diversitat de paisatges i espècies del ric i valuós patrimoni natural gironí.


www.goolnatura.cat

Ruta ciclista per l’entorn de Girona

Vols en globus

Trail Running Tour d’un dia

Rutes en BTT per l’entorn de Girona, a escollir entre 2 opcions - Iniciació a la BTT: de pocs quilòmetres i poc pendent acumulat, per començar a conèixer què és la bicicleta de muntanya. Apta per qualsevol usuari amb un mínim de condició física. -Conèixer Girona: Per a persones que vulguin descobrir l’entorn de Girona i conèixer rutes i camins per on circular. Per a persones amb un cert entrenament físic.

Vol en globus aerostàtic per gaudir de vistes emblemàtiques del casc antic, la Catedral de Girona i el barri jueu. Guiats per la suau brisa del vent, posteriorment es sobrevolen el Massís deles Gavarres i les comarques gironines.

Sortida d’un dia corrents per la Costa Brava, entre Palamós i Llafranch: travessareu poblats ibèrics, visitareu la barraca de Dalí, passareu per cales d’aigües blaves i transparents, de difícil accés i poc conegudes; per acabar als pobles de Calella i Llafranch, on encara es respira l’aire i l’essència marinera enmig dels seus carrerons de pedra.

A peu per l’itinerari de la Pedra Visita guiada per l’itinerari de “La Pedra de Girona”, per la part alta de la ciutat amb vistes panoràmiques extraordinàries i en plena natura. Aquest itinerari transcorre per la zona est de la ciutat, visitant l’espai conegut com a barri de les Pedreres, denominació que evoca el seu origen i funció històrica per a la ciutat.

Podeu descarregar la informació completa d’aquestes activitats a Per més informació: http://www.girona.cat/turisme o contactar directament a l’Oficina de Turisme de Girona, Rambla de la Llibertat 1 (17004 Girona). Tel. 972 01 00 01 / 972 22 65 75). turisme@ajgirona.cat.

44/45


travesses

DE LA MOLINA A PLANOLES Caminant pel Ripollès

La Molina i el Puigmal, i tot el que hi ha entremig, forma part de la història del nostre excursionisme, de la unió entre l’esbarjo i la natura al nostre país. És una travessa llarga i tossuda, però amable i gratificadora. A més, la sortida i l’arribada la farem en ferrocarril, ja que les estacions de Planoles i la Molina així ho permeten. Valls, rierols, carenes, cims i un viatge en tren. Què més se li pot demanar al Ripollès? Potser una aventura ferroviària.

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

COMARCA: Ripolles


www.goolnatura.cat

46/47 06/07


travesses

E

l sol era només una petita deu en l’albada rogenca. La llum primerenca de la tardor s’estenia com el so d’un campanar a l’oïda d’un foraster que cavalca cap una homilia, i cap dels viatgers que esperaven dins del tren, aturat a l’estació de Planoles, podria imaginar-se que aquella tebior confortable es convertiria, en el breu trajecte a la Molina, en un foc que trencaria la terra. Coses del canvi climàtic, pensaven en conjunt aquells homes i dones de diferents procedències. Hi ha excursionistes, treballadors, turistes, esquiadors, estudiants... La unitat havia estacionat seguint l’ordre del xiulet del maquinista, i els viatgers que s’esperaven a l’andana entraven a correcuita els bagatges alhora que guaitaven

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

amb ulls oberts aquells budells plens de fileres de seients. Quatre joves músics de pells d’oliva, ulls de foscor nocturna i cabells llargs com una xarxa estesa a la platja, van desar les motxilles als portaequipatges superiors, similars als dels avions, però més amples i sense tapa. –M’agradaria estirar-me i clapar –va dir l’Ernest amb una veu agra, trencada pel cansament. El grup havia fet una travessa nocturna a peu pels voltants del puig de Dòrria i estaven trillats. L’Ernest era el més gran del grup de rock Los cañones de Navarone, un conjunt modest del Vendrell que feia la gira per Catalunya en ferrocarril. I si entre concert i concert hi havia cabuda, llavors es llençaven a la muntanya per escampar la boira de la música i inhalar la dels cimalls.

Dioni, el més jove de tots quatre, va treure la guitarra de la funda i va col·locar-se-la de coixí. Els instruments havien passat la nit a l’alberg i ara, enfundats, els havien recuperat. El tren no es bellugava, i al vagó es respirava un aire d’incertesa, de compàs d’espera. Tothom a lloc, miraven les vies i l’estació, voltades de turons i boscos. Per les portes obertes entrava la flaire del boix quan es va sentir la megafonia. El maquinista va informar amb veu metàl·lica els viatgers que hi havia una avaria a la via, i que potser s’hi estarien una estona aturats. Els músics, en acabat de sentir la veu trontollant, van desfer les fundes per improvisar uns quants acords que van atraure l’atenció de la resta de persones que viatjaven en aquell


www.goolnatura.cat

compartiment, acords que al cap d’un quart d’hora ja van ser assajos seriosos de cançons rítmiques que la gent amb ganes d’arribar a Puigcerdà va rebutjar amb cares de desaprovació i xisclant la llengua dins del paladar. “Que es fotin!”, van pensar tots quatre músics. Per a ells era important afinar els dits, exercitar-los, i conrear les veus per presentar un aspecte nítid la primera actuació a l’ateneu de Puigcerdà, on els havien contractat per cantar durant tot el cap de setmana. –Però, desgraciats, no veieu que esteu molestant a la resta dels passatgers? Un dels joves, el Paco, menut com una llavor de nap, va deixar de tocar en sentir aquell timbre de veu enèrgic. Immediatament va girar el coll i, tot observant un vell cridaner, va picar suaument amb el colze

el braç del seu company, que cantava amb els ulls clucs. Els altres dos van demanar explicacions alçant la barbeta, però quan el Paco va assenyalar l’home emprenyat, van optar per callar. La muller de l’home, sufocada, va pessigar la tela dels pantalons del seu marit, però ell li va etzibar un cop de mà violent. Els dos esguards es van creuar uns instants, fins que ella va tancar les parpelles. –No veus que són uns pallassos, Esther? L’Esther negava amb el cap, desaprovant aquella actitud. –Jo ja n’estic fart d’aquesta colla de melenuts. I no sóc l’únic. Aquelles paraules marcials van tancar el xivarri i van condemnar el vagó a un silenci de capella. La majoria del passatge es va dedicar a observar el tragí dels operaris a la

via. Agraïen que els joves haguessin deixat l’assaig encara que alguns desconeixien la causa d’aquella aturada –els més allunyats no havien vist el vell aixecar-se–, i es van relaxar per primer cop. Dels que havien vist de prop l’excitació de l’home gran o l’havien sentida, alguns callaven i dissimulaven no estar-ne al corrent, tot i trobar necessària la seva intervenció salvadora. Segurament no consideraven un heroi l’home gran, potser fins i tot el titllaven de ximple per la seva reacció, però li agraïen el seu enuig i la corresponent bronca als cantants, ja que ells no haurien estat capaços d’articular una simple queixa. D’altres voldrien haver-li recriminat que el seu to no era el correcte, però també callaven satisfets dels resultats. Ara que tot els estava bé, s’havia acabat el problema.

48/49


travesses

–Veus, mare, ara tot està tranquil –va dir una criatura de vuit o nou anys. –Com cal –va respondre la mare amb veu fluixa, prudent en adonar-se que els quatre joves els enfocaven amb un esguard verinós. –Res, res. Sempre hi ha qui ha de donar la cara quan els poca-soltes s’excedeixen. Un aplaudiment per al senyor!!! –va cridar el pare del nen; però la seva arenga fou rebuda amb indiferència El Dioni, un dels guitarristes, va obrir la boca. –Dispensi, senyor, però em sembla que és vostè qui s’està extralimitant. Hem parat, oi? Què més vol? –Què dius ara, mal educat? Aquesta és manera de tractar una persona adulta? Encara estàs de sort, bordegàs! Podria avisar l’interventor, que us faria fora amb una puntada de peu o us faria callar per sempre. –Eduard, ja està bé! –va saltar la mare del nen, en pla apagafocs. –Coi de dona. Calla tu també, cotorra. Deixa’m dir el que penso d’aquesta púrria. –Dispensi, això sí que no li... eh! –l’Ernest, que com la majoria dels vocalistes dels grups de música exercia de líder, el va aturar. –Deixa-ho córrer, Dioni. Aquest esgarriacries no es mereix l’atenció que li dediques. L’Eduard i el vellet, units en aquella croada pel silenci, van intentar protestar, però van dubtar uns instants. Potser va creure que la veu de l’Ernest feia témer, i que rere

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

aquelles grenyes i un aspecte més aviat hippy, s’amagava un brau poderós. I quan van recuperar el gall que habitava als seus pits ja era massa tard per fer de Tarzan. Durant una hora ningú no va dir res. Els quatre músics van aprofitar la treva per dormir i intentar esborrar els efectes de la nit de travessa pels trencalls del puig de Dòrria i el Puigmal. Un matrimoni jove amb un nadó ploraner va entrar al vagó i van seure no massa lluny de grup. En un tres i no res aquell silenci tan estimat es veié contaminat, gairebé afusellat per aquella cridòria constant de plors i xiscles. Cap dels passatgers va demostrar la seva contrarietat, ni la seva desil·lusió: se la van guardar al bagul de l’estómac. La jove mare va intentar calmar-lo amb totes les argúcies que havia aprés, sense resultat. De tant en tant demanava perdó amb els ulls, i aviat es desesperà tant que ella mateixa també començà a plorar. Al cap d’una estona mig vagó havia fer provatures per callar l’infant, però el nadó s’entestà encara més, cada cop més nerviós per la presència de tantes persones estranyes. Alguns passatgers van optar per baixar a les andanes, cosa que el Dioni va aprofitar per treure la seva guitarra i iniciar una cançó tendra; i el nadó, en sentir la melodia, va afluixar una mica, per acabar adormint-se amb la conseqüent satisfacció general. L’èxit del Dioni fou rotund. Ara cap viatger

el qüestionava, potser l’Eduard, qui de tant en tant el mirava de cua d’ull, els llavis premuts, la cara de cartró i una còlera interior producte de la derrota. L’home gran s’havia esmunyit a la butaca, com una serp, silenciós. L’Ernest va substituir el Dioni, i la seva veu més versàtil, habituada i enganxosa fins i tot va ser agraïda pel públic, qui seguia embadalit les lletres de Los cañones de Navarone. L’Ernest se sentia cofoi: allò era un bon senyal amb vista a les properes actuacions. Hi havia una connexió inqüestionable entre ells i el públic, aquell concert improvisat ho demostrava. Al cap d’una bona estona es va sentir com el maquinista informava que en breu continuarien el viatge, notícia rebuda amb satisfacció. Però al cap de no res el vagó patí una interrupció inesperada: la musiqueta d’un telèfon mòbil. Fou una aparició sobtada, estrident, tot i la semblança entre aquella musiqueta electrònica i la banda sonora de la Guerra de les Galàxies. L’Eduard va despenjar-lo polsant el botonet abans de començar a parlar: –Digueu..., home, Josep, què és de la teva vida? Quant de temps! Sí, sí, sí, és clar. Jo també. Escolta’m, endevina on sóc. Fred. Fred. Fred. Fred. Temperat. Oh, fred, fred, fred. T’ho dic? Espera’t un segon, que no et sento bé –allò era una indirecta a l’Ernest, qui es feia el ronso. Els següents van ser


www.goolnatura.cat

et deia, Josep? Ah, sí! Endevina on sóc? Que no estàs per endevinalles? Tu sempre tan rialler i bromista. Eh? El nen? Cap problema, ja s’ha recuperat de la febrada. La parenta? Bé, la tinc al costat. Vols que te la passi? No? Com vulguis... ah, que tens una cosa molt important a dir-me. d’acord. Però

LA RUTA PAS A PAS

FITXA

uns segons on l’aire semblava un núvol de naftalina. –Sisplau, pots parar un moment, xicot? No puc sentir què em diuen. Gràcies –l’Ernest va aturar la seva cançó, fet que va pintar un somriure ample a la cara de l’Eduard, una inhalació exagerada d’oxigen als pulmons i un esguard de felicitat.– Què

abans escolta’m. Estic al tren, sí, al tren, de camí cap a Puigcerdà. Quina enveja, oi? Te’n recordes quan ens vam conèixer tots quatre, sí, al viatge de noces. Òndia quins temps, eh! Érem joves i teníem el món al nostre abast. Tu i jo, les dones i mil ganes d’estripar calces, ha, ha, ha! Doncs ara hi

ÈPOCA: estiu. TIPUS ITINERARI: linial DURADA: 12-14 h

RECORREGUT: 50,9 km DIFICULTAT: baixa ASCENS ACUMULAT: 2309 M

Sortirem de l’estació de la Molina per agafar el corriol que puja per sobre del túnel de Tosses i remunta cap a les Colladetes, a peu de l’N-260. La creuem en direcció nord buscant el camí del Pla de la Bassa (2.028 m), ja a dos mil metres d’altitud. Ja posats en la carena caminem cap al coll de la Creu de Meians, on seguim la línia carenera per fer el cim de la Coma Morera (2.213 m). A cavall de les aigües del naixement del riu Segre, a la Cerdanya, arribem al puig de Dòrria (2.546 m) després de deixar enrere un parell d’esplanades. Seguim ferms cap a la tossa del Pas dels Lladres (2.665 m), guanyant cada cop més alçada. Un cop hem assolit el Puigmal (2.909 m) ja no pujarem més, ja que és el punt culminant de l’excursió i de la comarca. Començarem a davallar per la clàssica baixada per la coma de l’Embut, que acaba al santuari de Núria. Aquí caldrà prendre un altre camí clàssic de l’excursionisme català: la travessa cap a la collada de la Fontalba, lloc d’on surt una ascensió molt freqüentada al Puigmal. Un cop a la Fontalba ens dirigim al collet d’Estevenís i el GR-11, que fem una estona. Hem de trencar cap al puig d’Estremera (1.947 m), on buscarem la baixada del Corral Blanc, lloc habitual d’ascensió al puig de Dòrria des de Planoles, on seguint el GR hi arribarem.

50/51


travesses

anem la Laura i jo a rememorar aquell viatge on per l’atzar ens vam trobar amb vosaltres a la recepció de l’hotel... Com? El nadó va obrir els ulls. La seva mirada era fixa, enfocada al sostre tubular. De mica en mica la seva cara es va anar arrugant, entristint. Els llavis es van separar, ensenyant unes genives carnoses i dures com a avançament d’una gola fosca i rodona. De res van servir els esforços de la mare per intentar portarlo de nou a la son. El nadó va plorar molt, va plorar tant que els seus plors i el llarg monòleg de l’Eduard van ser les estridències que van acompanyar els viatgers una bona estona, mentre el tren es posava definitivament en marxa. A la Molina l’Eduard, enrabiat, va dir: –Espera’t un segon, Josep, que surto un momentet a la plataforma. Aquí, al vagó, hi ha un sarau de collons.

Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.

Cota Zero/ Vilanova i la Geltrú

Ski&Mountain/ Ribes de Freser

Equipa’t/ Barcelona

Rambla Samà,21 Bis. T. 617 642 300 www.cota-zero.cat

Pedrera, 1. T. 972 72 73 79 www.skimountain.net

Plaça Paul Claudel, 2 T. 93 18 765 18 www.equipatb.com

Des de Cota Zero volem que tothom gaudeixi dels espais de natura tant a la nostra comarca o comarques veïnes com d’espais més llunyans, per això plantegem activitats per conéixer i gaudir dels espais naturals desde diferents punts de vista i activitat.

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

La botiga Ski&Mountain, orientada als esports de muntanya, va nèixer l’any 2001 amb el principal objectiu d’aconseguir la màxima satisfacció i confiança dels nostres clients, tant per la qualitat del producte com per l’assessorament personalitzat.

Venda i lloguer de material de muntanya, especialistes en excursionisme, alpinisme, escalada, descens de barrancs, vies ferrades, running, treballs verticals.. on l’Ernest i la Raquel us aconsellaran de manera personalitzada segons les vostres necessitats..

52/53


Descarrega’t tot el nostre catàleg de mapes al mòbil! Consulta online i offline de

mapes

La teva posició a l’instant per GPS Possibilitat d’accedir als descomptes i promocions del portal goolNatura Màxim nivell de detall Només paga quan l’utilitzis: ,,, / mes


ascensions

El tuc de MAUBÈRME

COMARCA: Vall d’Aran

El punt culminant del circ de Montoliu

GOOLNATURA setembre/octubre 2013


www.goolnatura.cat

Primers metres de descens desprès d’assolir el cim del Tuc de Maubèrme. Panoràmica de fons sobre l’estanh Long de Liat.

Aigua, gel, rocam... suor al coster i fred a les mans. Si ens girem el llac de Montoliu és un mirall tendre que es cobreix de neu a l’hivern i de maragdes a l’estiu. La Vall d’Aran amaga racons de natura poderosa en qualsevol de les seves valls. Aquesta de Montoliu no és una excepció, una vall que ens obre el pas a un pic fantàstic: el tuc de Maubèrme.

54/55


ascensions

Q

uan viatgem a la Vall d’Aran el primer del que ens adonem és de l’existència d’una retolació diferent a la de casa nostra. A nivell de paisatge no trobem massa diferències, ja que entrem per on entrem, ja fa estona que conduïm entre muntanyes pirinenques. Sigui per la Bonaigua o pel túnel de Vielha, un cop ens endinsem en aquesta comarca l’aranès ens rep, melós i segur de la seva presència. Després, quan planifiquem les nostres excursions, si és que no ho hem fet abans a casa, la toponímia aranesa torna a ser molt present als mapes i webs. Fins i tot podem destriar una toponímia o noms de llocs aranesa aplicada al món de la muntanya: tuc, corrau, arriu, còth, pòrt, colhada, lac, plan, sèrra... per no dir que al-

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

guns topònims presenten dues varietats: una de catalana i una altra d’aranesa (MulleresMolières, per exemple). ELS HABITANTS I ELS SEUS PARLARS El Pirineu és una gran serralada que des d’antuvi ha estat un bressol de llengües. Al llarg de la presència humana a les valls els diferents parlars s’han anat estenent per tots els pobles, progressant o reculant en funció de les dinàmiques lingüístiques dels seus pobladors. Actualment es parlen moltes llengües al Pirineu, la majoria de les quals estan en retrocés. Algunes són llengües mil·lenàries, d’altres són parlars nous que han entrat amb força durant les darreres dècades.

Aquesta plana: tram de l’ascensió abans d’arribar al llac de Montoliu. Pàgina següent: llac de Montoliu.

La llengua més antiga que es parla al Pirineu és l’èuscar. D‘origen incert ara per ara es parla al País Basc i Navarra, però el seu àmbit lingüístic va ultrapassar l’Aragó i va penetrar a Catalunya, precisament al nostre Pirineu oriental. Però la immensa majoria de llengües que actualment s’hi utilitzen són romàniques, derivades del llatí. Les històriques són l’aragonès (o fabla en alguns cercles), el benasquès (o patuès, per a alguns dialecte aragonès), l’aranès (una varietat occitana), el gascó (una altra varietat occitana) i el català. Les nouvingudes són el castellà i el francès, que han anat progressant des del segle XVIII tímidament i des del XX amb més ímpetu.

56/57


www.goolnatura.cat

L’OCCITÀ: LA LLENGUA DEL SUD DE LA GÀL·LIA La Vall d’Aran, geològicament parlant, forma part de la cara nord del Pirineu, i els seus rius i afluents (on destaca la Garona), vessen les seves aigües a l’Atlàntic. Les muntanyes d’Aigüestortes han fet de barrera natural amb la resta del Principat de Catalunya, per la qual cosa és lògic que els seus parlars tinguin més influències del nord que del sud, de l’occità que del català, malgrat la similitud entre ambdues. I per tant és comprensible que la llengua que van acabar adoptant els aranesos sigui una varietat occitana que no pas catalana, com els seus veïns del sud. L’occità és una llengua mil·lenària, el primer romanç que va desenvolupar un registre literari propi, fora del llatí, propulsat pels trobadors medievals i els seus poemes. A nivell popular és una llengua amb un vast domini territorial que ocupava tot el sud de França, des de l’Aquitània a la frontera amb Itàlia. Al país transalpí també encara es parla al Piemont, com també a Mònaco i la Vall d’Aran, els pocs territoris fora de la sobirania francesa. Tot i ser en l’antigor una llengua forta ara ha esdevingut minoritària, a causa en part de l’avenç del francès i el nul reconeixement oficial a França, ja que tant a Itàlia com a la Vall d’Aran tenen l’estatus de llengua cooficial. Es pot dir que en 150 anys ha passat de 20 mia 500.000 parlants. NATURA lions 10-2013:Layout 2 23/10/13 10:56

LA VARIANT ARANESA L’occità té una bona colla de dialectes (piemontès, provençal, bearnès, gascó, llenguadocià, vivaroalpí, alvernès...), com a gran llengua que és, o ha estat. Es divideixen en tres famílies. El gascó formaria part de l’aquitanopirinenca, i s’estendria per tot el vessant nord dels Pirineus, tret del País Basc francès i les comarques del Rosselló. És un dialecte amb una forta diferenciació dels altres parlars occitans (com ho seria l’andalús dels castellans), a causa del substrat èuscar. Els antics habitants d’una part de la Gascona serien bascoparlants (curiosament l’etimologia gascó ve de vaskon, la mateixa que basc en català i francès, o vasco en castellà. I no vol dir altra cosa que basc o habitant del País Basc). De fet moltes llengües romàniques tenen algun grau de presència de l’èuscar, ja sigui perquè es van generar en aquest domini lingüístic (aragonès o gascó) o perquè en són veïns (castellà o català). O sigui, que el gascó va néixer en una zona romanitzada on abans es parlava èuscar. L’aranès forma part dels parlars gascons (aran vol dir en èuscar preromà precisament vall), però manté algunes diferències en part per la proximitat amb el llenguadocià. Això no vol dir que la seva normativitat sigui diferent. Al contrari, és subsidiari del Consell de la Llengua Occitana, el qual gestiona les normatives i la gramàtica d’aquesta llengua. Els principals trets de la pronunciació de Página 1

Aresta Olot: Aresta Girona:

Aresta On-Line:

l’aranès són: A nivell de consonants: lh, es pronuncia com ll en català (Vielha, “Viella”); nh es pronuncia com ny en català (cunhèra, “bressol”); sh/ish, es pronuncien com x/ix en català (shivau, “cavall”); th, es pronuncia com una t (vedèth, “vedell”); l’hac és muda, però a algunes valls s’aspira com a Andalusia (rebelh, “despertador”); n és muda al final dels plurals que tenen una n al final del singular (camin/camins, “camí”/”camins”). A nivell de vocals: o/ó es pronuncien com la u catalana (os, ós); ò és com la o oberta


ascensions

catalana (linçò, llençol); u/ú com la i grega francesa (prua, pruna); è és com la e oberta catalana (nèspla, nespra).

amb la riquesa cultural que allò comporta). Vet aquí unes quantes: La Vall d’Aran dins del Principat

EL VOCABULARI A LA MUNTANYA

Com pot ser el cas d’Andorra, la Vall d’Aran ha estat sempre a la frontera entre el regne de França i els estats als quals d’una manera o altra ha pertangut Catalunya (Corona d’Aragó, Principat de Catalunya, Regne d’Espanya, República Espanyola...). Però amb una diferència. Si bé Andorra ha sabut mantenir-se al marge però amb forts lligams amb els dos estats de les dues bandes del Pirineu, la Vall d’Aran ha anat canviat de mans segons les circumstàncies històriques.

Els mapes de la majoria d’editorials catalanes i aragoneses solen publicar la toponímia aranesa, donant-li una prioritat sobre la catalana, l’aragonesa o la castellana. Per tant és habitual, en desplegar un mapa o llegir una guia o simplement consultar un rètol en un camí, trobar-nos amb paraules que s’assemblen (o no) a la nostra llengua però amb grafies diferents. Els excursionistes sempre hem d’estar alerta a tots els indicis, i ens és de gran ajuda saber les denominacions locals. Quan sortim a muntanya i ens trobem tartera de Pedraforca, ja sabem a què ens afrontem. De la mateixa manera que quan llegim en un mapa font d’en Pixabrosses sabem que aviat arribarem a un lloc on trobarem aigua. Ens convé, quan visitem la Vall d’Aran, familiaritzar-nos també en les denominacions de la comarca (i no només perquè ens seran d’ajuda, sinó perquè aprendrem, almenys, algunes de les paraules d’ús dels aranesos,

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

El 1067 la Vall va ser incorporada al regne d’Aragó, sobre el paper; però de fet va esdevenir independent i fins i tot s’hi va establir una comunitat càtara. El 1175 va tornar a la Corona d’Aragó, però arran de la desfeta a la batalla de Muret i els posteriors acords el domini català a Occitània es va estroncar, i la frontera francesa va arribar per primer cop a la vall. En un principi la Vall d’Aran va romandre sota control del Casal de Barcelona, però el 1283 va ser incorporada per la monarquia francesa. No fou fins al 1312 que va tornar a mans catalanes.

Panoràmica del Tuc de Maubèrme vist des de més amunt de Plan deth Tor.

Entre 1430 i 1512 els francesos van recuperar-ne la sobirania, però la van lliurar per romandre a Catalunya fins a la guerra dels Segadors, on els aranesos no van acceptar la sobirania francesa com proposà la Generalitat, i es va alinear amb la monarquia castellana. En canvi, durant la guerra de Successió, van combatre amb la causa austriacista, al costat de la Generalitat i la resta de la Corona d’Aragó. Malgrat el Tractat dels Pirineus i la derrota catalana del 1714, la Vall va restar en poder d’Espanya fins a la guerra del francès, on va ser incorporada al departament de l’Alta Garona fins a la derrota de Napoleó. La darrera invasió o canvi de mans va ser durant el 1944, quan maquis del partit comunista espanyol van prendre la Vall durant un temps i hi van formar un govern.

58/59


FITXA

LA RUTA PAS A PAS

ÈPOCA: estiu TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 6-7 h

RECORREGUT: 24,7 KM DIFICULTAT: molt alta ASCENS ACUMULAT: 1451 M

Sortim des de l’aparcament de Pònt dera Ribèra, de seguida ens hem de fixar en un viarany que neix a la nostra esquerra. Aquest camí enllaça amb una pista que puja en direcció nord cap al corrau d’Unha. L’agafem. A partir d’aquesta pleta el camí es fa de ribera, tot resseguint per la riba esquerra l’arriu d’Unhòla, d’aigües bregoses i constants. Anem guanyant alçada mentre salvem nombrosos cursos fluvials tributaris d’aquest rierol. Un cop al plan dera Mòrto avancem fins a trobar la cabana des Calhaus, aiguabarreig amb l’arriu de Montoliu. El camí s’escola entre tots dos rodejant per l’oest el cap dera Cometa dels Calhaus, en aquest tram cal seguir les fites de pedra. Més amunt el sender enllaça amb el GR-211, marques vermelles i blanques. Les seguim cap a la dreta i amunt (est), fins arribar al llac de Montoliu. En aquest punt abandonem el GR i rodegem el llac per l’esquerra per afrontar les pales de Montoliu fins que, un altre cop, apareix el GR. L’ignorem per seguir amunt un sender ben traçat i senyalitzat amb fites que s’enfila de manera pronunciada fins al cim. Els darrers metres de la nostra ascensió presenten una inclinació que ens fa esforçar-nos de valent per assolir el cim.

Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.

MÉS VITALITAT

hotBOND

Una prenda -hotBOND- no molesta el més mínim. És la roba de ciclisme LÖFFLER més solicitada. No apreta ni es nota. En contes de confeccionar-la amb una costura normal, es solda el teixit utilitzant la moderna tecnologia de „ultra sons“. El resultat consisteix en unes prendes per a ciclisme super elàstiques i resistents, que a la vegada ofereixen gran llibertat de moviments. 100% Made in Austria.

www.loeffler.at


vies ferrades

Ascensió al cim del CALDERER

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

COMARCA: Berguedà


www.goolnatura.cat

60/61


vies ferrades

M

agnífica ascensió al cim del Calderer, que amb els seus més de 2.500m és el segon pic més alt del massís del Pedraforca, un dels punts culminants de la muralla nord. En aquesta ascensió hi ha alguns passos força aeris, però sense gaire complicació si s’està una mica acostumat a crestejar. Per sort, hi ha alguns trams equipats amb cadenes, força llargs, que ens permeten guanyar el cim des de l’aresta oest, que és la que separa aquest pic del Pollegó Superior. Aquest itinerari, d’alta muntanya, pot augmentar molt la dificultat amb roca molla o presència de neu o gel, per això és força convenient informar-se de la situació i de la meteorologia de la zona abans d’anar-hi. Aquest itinerari té certs punts de dificultat elevada, és per això que la recomanem per a muntanyencs experimentats, amb certs coneixements d’alta muntanya. I sobretot, com no ens cansem mai de repetir,ben equipats.

APROXIMACIÓ: Accedim a Saldes per la B-400 que surt des de la C-16. Passat els desviaments del poble i anant cap a Gósol, trobem un trencant a mà esquerra, que ens indica l’accés al refugi i al mirador del Gresolet. Accedim a l’aparcament amb pocs quilòmetres de pista asfaltada. Des del refugi Lluis Estasen, enfilem pel PR C-123 cap a l’Enforcadura des d’on podrem observar els cims que ens envolten: el nostre objectiu, el Calderer, i el Pollegó superior al davant. El Pollegó inferior i el Fals Pollegó Inferior a la nostra esquena. Un cop al coll, pujarem en direcció al Pollegó Superior per un camí molt marcat i de seguida prendrem una canal ampla que surt a la dreta i que es desvia progressivament cap a l’aresta del Calderer.

Descarrega’t la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

62/63


www.goolnatura.cat

ITINERARI: Un cop a l’aresta cimera, ens dirigirem cap a la dreta en direcció al cim evident. Hi ha algunes fites de pedres que ens guien, i cercles grocs de pintura també hi poden ajudar, en cas de mal temps. Després de trams d’aresta ampla, arribem a una canal molt ben protegida amb tres trams de cadenes. Es tracta d’un tram fàcil on les cadenes donen seguretat en la progressió.El primer tram de cadenes és el més vertical, i amb la roca molt pulida pel pas freqüent d’excursionistes durant molts anys. Després d’algun tros més d’aresta aeri, ens endinsem en el segon tram que supera una altra canal més dreta i amb roca llisa. Aquest tram és bastant més difícil que l’anterior i les cadenes ajuden en la progressió, gairebé fins al mateix cim. Des del cim, les vistes sobre el Pollegó Superior (normalment farcit de muntanyistes), l’Inferior i Saldes són impagables.

Texts i fotografies: Pep Mayolas i Miquel Soro. Ressenya del llibre Catalunya I vies ferrades, recorreguts i passos equipats. Comarques de Barcelona i Girona.


vies ferrades

RETORN: Per a la tornada tenim dues opcions, totes dues divertides i engrescadores. Per un costat, podem tornar pel mateix recorregut de pujada, recorrent el camí a l’inrevés. L’altre opció, també molt interessant seria anant cap a l’oest seguint el cordam,passant pel Pollegó Superior i baixant pel camí de la canal del Verdet (PR C-124 a partir de la collada del Verdet), que voltant tota la cara nord ens tornarà al refugi.

GOOLNATURA setembre/octubre 2013

FIT

XA

TÈ DE CN S ICA DIF NIVEL ICU L : 8 HO 50 M LTA R 1 H ARI D T: MIT ’ HO 50 MIN APRO JANA XIM R MIN ARI IT ACI Ó: I N ERA HO R RI: MIN ARI R 2 0 ETO MA RN TER : 1H GU IAL 15 A BAG NTS, D : CASC , A I ARN SS DE OB É S D IPA RI D ERVAC ESCA DOR I S, N I ’ PRA ALTA ONS: S. i SEN CTICA MUNT TINER B A AGLA SE TÈC LE A NYA NIQ L’HIV NO Ç. UES E EN RN

64/65


www.goolnatura.cat


LA GUIA DEL TURISME ACTIU

CAN MARC / Sant Esteve de Palautordera - Vallès Oriental.

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES

SOL I VI / Lavern (Subirats) - Alt Penedès.

Camí de Can Marc, 6. T. 93 848 27 13 www.canmarc.com

Crta C-243 A, km 4. T. 93 899 32 04 www.solivi.com

Masia del segle XIII totalment restaurada, amb 2000 m de jardí en la que hi acull: masia rural amb capacitat per 15 persones, restaurant de cuina de mercat i centre hípic.

Hotel Boutique del Penedès amb confortables i espaioses habitacions, restaurant i un entorn únic amb jardins i piscina. Exclusius serveis i excursions espectaculars.

CAN GRAU / El Figaró- Montmany (Parc nat. del Montseny) -Vallès Oriental.

Can Grau Vallcàrquera. T.93

ALBERG VALL D’ÀGER / Àger la Noguera.

EL PASQUALET / Caldes de Montbui - Vallès Oriental.

Crta BV-1243 a St Sebastià de Montmajor, km 0,3. T. 93 865 46 95 www.elpasqualet.com Vine a gaudir d’uns dies de pau i tranquilitat en contacte amb la natura en un ambient familiar i proper. A només 25 km de Barcelona.

LO REFUGI / Cornudella de Montsant/ Priorat.

842 92 07/ 627 818 74 69

www.cangrau.com

C. de la Font, 9. T. 973 45 52 35 www.albergvalldager.com

Carrer Major 37 T. 977 82 13 13 www.montsantnatura.cat

Masia del S. XVIII restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona i Can Grau de Baix (10 i 9 pers.) Lloguer casa sencera o apartament

Ambient familiar per a que gaudeixis de la teva estada a la Vall d’Àger. T’oferirem assessorament i importants descomptes en les activitats gestionades des del mateix alberg.

Antiga casa pairal de grans dimensions, amb jardí i terraces. La casa disposa de 7 habitacions amb diferents places, menjador amb xemeneia i un espai de cuina.

BO2 / Monistrol de Montserrat - Bages.

EL MUIG / Sant Joan de les Abadesses - Ripollès.

EL CASAL / La Granada del Penedès - Alt Penedès.

C. Sant Joan, 32. T. 93 828 43 13 www.bo2restaurant.com

Crta d’Ogassa, km 3. T. 609 61 34 30 reserves@elmuig.com

C. de l’Estació, 33. T. 93 742 80 04

Un lloc acollidor amb una gastronomia creativa i tradicional situat als peus de la muntanya de Montserrat.

Disposa de tres habitatges rurals, completament independents, ben equipats i comfortables, enmig de 53 hectàrees de prats i boscos on hi pasturen eugues i ovelles.

Agradable ambient de poble en ple cor del Penedès. Tenim una gran varietat de tapes i entrepans. També disposem de terrassa.

GOOLNATURA maig 2013




Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.