Page 1

Revista gratuïta d’activitats a l’aire lliure per Catalunya i Andorra

NATURA I AVENTURA ❚ ANY Ill ❚ NÚMERO 13 ❚ GENER 2008

NÚMERO

13

aventura


www.naturaiaventura.cat

aventura Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

EDITORIAL Costa ser original aquesta nit, tan fosca com les de sempre. La lluna llambreja esmorteïda en el glaç dels estanys de Malniu. Anys enrere en aquesta època de l’any, un llençol blanc de neu ho cobria tot i convertia les nits en aquest racó de la Cerdanya en quelcom embriagador, on la bellesa del paisatge assolia un nivell sublim de contrastos en blanc i negre. Però ja no neva. I les postals gravades al cor d’aquelles nits a la neu es van fonent amb els records, difuminant-se i tendint a desaparèixer. Uns diuen que és culpa de l’home, altres es defensen afirmant que són cicles naturals. Sigui com sigui el clima ha canviat, i sota els seus dominis, tot allò que hi depèn. Les flors floreixen abans d’hora, els rius s’adormen en els seus meandres i les muntanyes resten aquesta nit, encara despullades. L’any que comença ens convida a carregar-nos de bones intencions, de nous propòsits, d’assolir nous somnis. Però no podem oblidar que cap desig pot fer-se realitat si desapareixen la bellesa i la vida d’allò que ens envolta. Els llacs glaçats resten silenciosos, muts testimonis d’una natura que sembla condemnada a quedar enrere a mesura que avancem cada cop més avesats a la tecnologia. Pensem-hi. Ja no neva, ni plou. Pobres Patufets. Us desitgem un feliç 2008. NATURA I AVENTURA


sumari VIA FERRADA: La Canal de GrauL

SENDERS DE GR: El Camí dels Bons Homes

CIMS COMARCALS: La Mola

ESPELEOLOGIA: Avenc Emili Sabaté

ESCALADA: El pic de Martell BICICLETA DE MUNTANYA: D’Alcover a Mont-ral

18

4

natura i aventura

12


aventura NATURA I AVENTURA ANY III. NÚM. 13 GENER 2008

SOL·LICITAT CONTROL DE TIRADA OJD TIRADA: 15.000 EXEMPLARS

06

Direcció: Jaume Guillot Jordi Fernàndez Disseny gràfic i fotografia: Christian Galindo Correcció: Marta Guspí Col·laboradors: Anna Parra Glòria Solsona Naiana Lacorte Núria Pedrola Albert Brignardelli Eduardo Abad Joaquim Fernández Ma Antònia Juncà Nil Guillot Anna Solsona

24

Edita: H4XORS S.L. Homer, 63, baixos 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel.: 696 52 38 04 Fax: 93 417 76 14 christian@naturaiaventura.cat

32 24

06

34

VIES FERRADES: La Canal de Grau

MÓN SOSTENIBLE: El reciclatge a Catalunya

28

37

SENDERS DE GR: Una civilització ferida de mort

ESPAIS NATURALS: El Parc Natural del Montseny

12

31

18

32

PLANTES MEDICINALS: BICICLETA DE MUNTANYA: La Malva Pedres que parlen ESPELEOLOGIA: Avenc d’Emili Sabaté

Imprimeix: TALLERES GRÁFICOS SOLER S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006

ESCALADA CLÀSSICA: El Pic del Martell

NOTÍCIES: L’actualitat del mes

38

SOSTRES COMARCALS: La Mola de Sant Llorenç, 1.104 m

42

CALENDARI: L’agenda del mes 5


SENDERS DE LLARG RECORREGUT

El Camí dels Bons Homes Etapa 5

e

“El foc que cremava les cases properes il·luminava l’estància i dibuixava formes fantasmagòriques sobre les velles parets de pedra. Aquelles ombres enrogides semblaven ballar entre els mobles caiguts i els tapissos despenjats, mentre es desfiguraven, s’allargassaven i es multiplicaven en totes direccions. La calor era

6

natura i aventura

Una civilització ferida de mort sufocant i el fum relliscava pel sostre cercant les finestres de vidres trencats. Amb la túnica amarada de sang en Guillem es tapava la boca i cobria al mateix temps el cos menut de la noia que havia trobat amagada darrere un taulell tombat. No s’havien dit res. No havia calgut. Ella el va mirar amb aquells ulls blaus plo-

rosos i ell va saber, en aquell precís moment, que la seva vida ja no li pertanyia. Van sortir al carrer. La cridòria era eixordant i es fonien en un cant fúnebre els crits dels que morien, els plors dels que suplicaven i els brams dels que mataven. Aquell dia de Santa Magdalena milers de morts entapissaven els carrers de


Besiers. I entre ells en Guillem i la seva acompanyant s’obrien pas. El jove cavaller havia d’apartar els cossos amb els peus, altres, amuntegats, els havien de passar per sobre i fins i tot Guillem va haver de trossejar-ne algun a cop d’espasa per poder obrir-se pas en els carrerons més estrets. L’espectacle era dantesc. Els soldats creuats no havien deixat

LA SOCIETAT OCCITANA DONAVA A LES DONES UN LLOC QUE NO ELS DONAVA CAP ALTRA CONTRADA I, INSTRUÏDES I CULTES, TENIEN UN ROL IMPORTANT EN LA FAMÍLIA I EL PAÍS ningú amb vida i vessava sang de les cases que el foc s’empassava. Des del turó els tres cavallers observaven el fum que s’enlaira-

LA RUTA PAS A PAS L'etapa de Bellver de Cerdanya a Porta (França) es pot fer d'una sola tirada, calculant unes 11 hores de caminada. Nosaltres recomanem fer-la en dos trams, fins a Can Jan de la Llosa primer, i fins a Porta l’endemà. Això ens permetrà gaudir més del paisatge i a la vegada alleugerir la càrrega d'una etapa tan llarga. Es pot demanar un transfer que ens vindrà a buscar a Can Jan de la Llosa o acampar en els prats d’aquest mas (lloguen el material). Més informació a www.camidelsbonshomes.com

SUB SI ETS SCR IP DESC PODRÀSTOR ARR WW W.N EGAR ATUR D A EL P IAVENTURA E .COM L’ITIN LÀNO TRAC ERAR L, K PE I I EL R AL GPS

Distància: 19 km. Desnivell: 780 m. Temps orientatiu: 5 h. Època recomanable: tot l’any. Dificultat: mitjana. Tipus d’itinerari: lineal.

Des de la plaça de Sant Roc de Bellver de Cerdanya (1) prenem l’avinguda Pere Sicart i travessem el riu Segre. Passat el pont agafem la carretera N-260 cap a la dreta, en direcció Puigcerdà. En aquest tram la carretera forma part del poble. Creuem la carretera a l’alçada de la piscina municipal i prenem la pista asfaltada que marxa al costat esquerre (2), després de l’hotel. Aquesta pista asfaltada ens portarà sense dificultat a Ordèn (3) des d’on, passada l’ermita, continua fins a Talltendre (4). Arribats a Talltendre entrem al poble i uns 70 m més endavant hem de girar la cantonada a l’esquerra i amunt. A l’alçada de la darrera casa trobem dos camins: prenem el de l’esquerra. Deixem un altre camí a l’esquerra que baixa al poble i continuem per la pista principal que marxa al costat d’un mur de pedra. Trobarem una capelleta on es deixa un camí que marxa a la dreta. Nosaltres continuem pel camí que ara transcorre al costat d’un riuet. Passarem un parell de cruïlles més, a la primera hem d’anar a la dreta i amunt, i la segona, hem d’anar a l’esquerra fins arribar al torrent de la Guilla (5), que travessarem. Tot i canviar de vessant el camí continua pujant fins travessar un altre torrent, el torrent de la Borda (6). El camí ens porta a la Bastida (7), on, a l’arribada, gira en angle recte fins una petita explanada on convergeixen quatre camins. Hem de prendre el del mig, el que marxa més planer. Tot seguit creuem dos torrents que convergeixen més avall i entrem en un bosc de pins. La pista descriu un revolt a l’extrem sud de la serra de Santa Anna i s’encara cap al nord, encarant ja la vall de Josa. Després d’un fort revolt el camí es bifurca. Prenem el que baixa a l’esquerra, i a la propera cruïlla, de nou a l’esquerra i avall, fins a Coborriu de la Llosa (8), on el camí es torna un carrer empedrat. Passat el poble prenem la carretera cap a la dreta en direcció a Viliella i Lles. Després d’un revolt tancat agafem la pista que marxa cap el nord (9), paral·lela a la carretera. Passarem una altra capelleta, aquesta dedicada a Sant Antoni. El GR continua cap al nord, sempre en aquest vessant del riu de la Llosa. Trobarem diverses cruïlles, però sempre prendrem la més evident, ja que aquesta és la pista que ens portarà a Cal Jan de la Llosa (10). Poc abans d’arribar-hi, un sender a l’esquerra baixa al riu on podem visitar el bonic molí del Salt.

Més informació a www.camidelsbonshomes.com va cap el cel i senyalava la ciutat que agonitzava. Un gaudia de l’espectacle, i s’imaginava ja senyor d’aquelles terres. L’altre, exultant de goig, pensava en els favors que rebria del Papa quan li notifiqués que la venjança de Déu havia estat admirable. El tercer plorava en silenci. Cap d’ells va veure el genet que, amb una noia a la gropa, cavalcava cap a ponent. En Guillem i l’Ermessenda cavalcaren el que quedava de

dia i durant tota la nit, però per molt que s’allunyaven de Besiers, la cridòria no s’apagava. Aquells crits els turmentarien la resta de les seves vides. En sortir el sol s’aturaren a prop d’un rierol on es banyaren i es netejaren el fang i la sang seca que els encartronava la roba i la pell. L’aigua cristal·lina enrogia a l’envoltar-los i marxava formant un torrent vermellós. En Guillem contemplava el cos d’aquella noia, esquitxat de petites perles que formaven les gotes d’aigua, i pensava que

Durant tot l’itinerari gaudim d’unes fantàstiques vistes de tota la serra del CadíMoixeró, i també de la vall de la Cerdanya i dels Pirineus.

senders de llarg recorregut

7


SENDERS DE LLARG RECORREGUT mai havia vist un espectacle tant preciós, unes formes tan perfectes, uns moviments tan harmoniosos. Havia escoltat els trobadors recitar poemes que parlaven de l’amor i la bellesa i de com els homes embogien embruixats; però mai no havia pensat que ell pogués ser partícep de les sensacions que cantaven els nobles occitans. L’Ermes-

EL CONFLICTE QUE OPOSAVA LES DUES MEITATS DE FRANÇA VA SER UN XOC ENTRE LA CIVILITZACIÓ I LA BARBÀRIE senda contemplava la figura d’aquell jove que l’havia rescatada d’una mort segura a Besiers i que havia arriscat la seva pròpia vida per salvar-ne la d’ella i en cada cicatriu del seu cos imaginava una gesta en la qual en Guillem sortia victoriós. El Guillem calla. Sembla que explicar-nos aquesta història li produeix molta tristesa. Té la mirada perduda en l’horitzó i els pensaments més enllà encara. Portem ja una estona pujant per la solana d’aquest vessant del

8

natura i aventura

pic de la Roca Punxent on cap mena d’ombra ens amaga del sol. És sorprenent la vegetació tan extremadament mediterrània que trobem a aquesta alçada, ja que els pins blancs, les argelagues i les herbes aromàtiques que ens acompanyen al llarg de l’ascens sóm més pròpies d’altres latituds. La manca d’arbres ens permet contemplar, embadalits, les serres del Cadí i del Moixeró que s’alcen, com una gegantina onada de pedra, sobre el mar sempre en calma de la Cerdanya. La Núria recorre amb el dit els perfils que els Pirineus i el Prepirineu retallen


la Núria incrèdula “i a més ‘perfecte’?”. “La societat occitana” li respon en Guillem “era una societat original, especial i única, i molt diferent de les seves coetànies occidentals. Dues grans idees la diferenciaven de la resta, el ‘paratge’ i el ‘preu’. El ‘preu’ era el que donava valor a l’home: l’home de preu era el perfecte cavaller; valerós, coratjós i... cortès, amb una barreja no mesurable però sí harmònica de valor i cortesia. Aquesta qualitat assolia el seu punt dolç amb ‘el paratge’, que permetia a persones de classes socials diferents posseir un honor i una dignitat comparables. El camperol podia accedir a la propietat, el

burgès podia convertir-se en cavaller, la dona tenia dret a comerciar i la seva opinió, expressada en públic, es respectava i es tenia en compte. La dona va ser respectada com mai abans en la història. La idea càtara de la reencarnació que afirmava que l’home podia renéixer dona o que el noble havia pogut ser camperol, va ser admesa sense dificultat pels habitants del Llenguadoc, i particularment per les dones que, considerades i reconegudes pel catarisme iguals als homes, van ser les seves defensores i partidàries més fidels.” El Guillem calla de nou, però

aquest cop sembla que simplement prova de posar en ordre els seus pensaments o simplement recordar per on anava en la narració de la seva història. Al cap d’uns minuts, just quan deixem enrere la darrera casa de Talltendre, continua:

L'OCCITÀ FOU UNA LLENGUA TAN PERFECTA QUE DANT LA VOLIA EMPRAR PER A ESCRIURE LA DIVINA COMÈDIA “Els dos joves arribaren, en pocs dies, a Carcassona on el bescompte, Roger Trencavel, nebot del compte Ramon de Tolosa es preparava per a plantar cara als croats. Va rebre el seu amic Guillem i la seva companya amb alegria, i li explicà la compromesa situació de la ciutat. Les atrocitats comeses a Besiers havien fet que la gent, horroritzada, deixés el camí lliure a la croada i la marxa fins a Carcassona s’havia convertit en un passeig militar per l’exèrcit de l’abat Arnau Almaric. Narbona s’acabava de rendir sense oferir resistència, i no per això es varen lliurar els seus habitants de la

en l’horitzó i juga a senyalar els cims que va enumerant, des del Puigmal fins a la Torre del Cadí. Les vistes són excepcionals, i ens mostren tot l’esplendor de les cares més imponents d’aquestes serralades. Ningú diria que fa només un parell de dies érem a l’altra banda d’aquesta muralla rocosa que separa la Cerdanya de la resta del món. “No feia gaire que l’Ermessenda havia rebut el consolament ” continua trencant el silènci, en Guillem. “Després de tres anys d’una sòlida preparació, amb una simple imposició de mans el seu mestre l’havia purificada i elevat al grau de “perfecte”. “Una noia càtara?” preguntà

senders de llarg recorregut

9


SENDERS DE LLARG RECORREGUT rapinya dels “defensors de la fe”, que espoliaren heretges, jueus i fins i tot catòlics, als quals infamaren de tolerants amb l’heretgia per així poder confiscar els seus béns i les seves propietats. A les acaballes de juliol l’exèrcit croat arribà a les portes de Carcassona, on tot i la situació, es respirava un ambient de cal-

LA LLENGUA ÉS UNA DE TANTES COSES QUE ES VAREN ANAR PERDENT A CADA PASENDAVANT QUE FEIA SIMÓ DE MONTFORT ma. La ciutat estava ben protegida i preparada per aguantar el setge més llarg. El jove bescompte va intentar negociar amb l’Abat cistercenc, mitjançant el seu cunyat, el rei Pere II d’Aragó, alguna sortida al conflicte, però la proposta d’Arnau Almeric d’acceptar la rendició de la ciutat a canvi de deixar-lo marxar amb dotze dels seus cavallers li va semblar inacceptable. Preferia morir que entregar al més humil dels seus súbdits. La lluita fou llarga i coratjosa. Els occitans aguantaren bé les envestides

10

natura i aventura

ALTIMETRIA DE L’ETAPA

dels croats fins que aquests s’adonaren de la inutilitat d’intentar assaltar la ciutadella i optaren per l’astúcia i la traïció. Quan un emissari assegurà a Roger Trencavel que el rei de França volia negociar amb els assetjats, aquest va sospitar que podia tractar-se d’un parany de l’abat, però no podia deixar escapar la possibilitat d’una solució pacífica per al seu poble. Decidí dirigir-se al campament creuat acompanyat dels seus cavallers. En Guillem s’hi va apuntar, però el bescompte tenia una missió reservada per a ell: si les coses no sortien bé, en Guillem havia d’encarregar-se de guiar els ciutadans de Carcassona ben lluny de la ciutat a través d’una xarxa de túnels subterranis que porta-

ven als boscos de Corbière. Acompanyat de cent cavallers, Roger de Terncavel va acudir al campament dels croats on, al veure’s envoltat s’adonà que li havien preparat el parany que havia temut. En Guillem, des de les muralles de la ciutat, plorà de ràbia en veure caure els cavallers, lluitant amb passió, força i coratge contra un exèrcit tan superior en nombre. Al dia següent, en sortir el sol, l’exèrcit croat s’apropà a la ciutat per prendre-la en el darrer assalt. Havien empresonat el valent Roger i el duien sagnant i encadenat davant les tropes, segurs que així els obririen les portes de la ciutadella; però tot restava en silenci. No es veien sentinelles ni

es detectava cap moviment en els merlets. Les torres de defensa restaven també mudes i pel camí de ronda no hi circulava ningú. Quan els soldats entraren a la ciutat, la trobaren deserta. Un somriure es dibuixà a la cara d’en Roger mentre imaginava els seus escampant-se pels boscos de Corbière des d’on uns, guiats per la bella Ermessenda es dirigiren cap a Montsegur, mentre que els que seguiren en Guillem es dirigiren a cercar la protecció de les muralles de Tolosa.” Besiers, Narbona, Carcassona... les ciutats occitanes anaren caient a mans dels croats que assassinaren, saquejaren i exterminaren aquella civilització tan original a la vegada que


esborraren la llengua que havia substituït el llatí, primer en la seva funció oral i, després, en els escrits. L’occità és una de les tantes coses que es varen anar perdent a cada pas endavant que feia Simó de Montfort. En emmudir els trobadors, en acabar la cort de Tolosa i de Carcassona, en tancar-se les vetllades estivals a Puivert, la llengua occitana també va emmudir. L’occità, que segons sembla era la llengua que Dant volia emprar per a escriure la Divina Comèdia, aniria desapareixent ferida de mort. ❚❘ Unes de les coses que sobta d’aquesta etapa és la poca vegetació que trobem, a causa de la desforestació que va patir la zona deguda a la creació de conreus.


RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

Heu sentit mai anomenar la Pedra del Catacroc? Pregunteu als homes i dones d’Alcover, que us en faran cinc cèntims. És una pedra bellugadissa que parla i només us puc dir que qui l’ha escoltada no ho oblida mai. La gent d’Alcover i dels pobles de les rodalies hi van des de temps immemorials a consultar-hi els seus problemes o a cercar consell. I la pedra els respon. Cal, però, escoltar amb interès per interpretar els sons de diferents tonalitats que la pedra emet i que el vent arrossega en forma d’udols i esbufecs. Al principi costa d’entendre-la, però quan un hi passa una certa estona acaba llegint en el vent les sàvies paraules d’aquest roc, que ha vist passar la nostra història per davant seu. Fins i tot temps enrere, quan encara no comptàvem amb els rapidíssims mitjans de comunicació amb què comptem avui en dia, el bram de la pedra havia servit per a demanar ajuda en casos de perills greus o temps de guerres.

12

natura i aventura

Pedres que parlen

D’Alcover a Mont-ral

P

Però no us penseu que la Pedra del Catacroc és l’única que parla. No. Quan hom s’endinsa cap a les muntanyes que perfilen aquest vessant de la serra de Prades descobreix una explotació a l’aire lliure d’on s’extrau l’anomenada pedra d’Alcover, una dolomia taulejada de color ocre que s’utilitza com a pedra ornamental. En aquestes pedreres que s’escampen per la regió, els veïns l’Alcover, Mont-ral, Valls, Picamoixons, la Selva del Camp i Vallmoll que anaren a treballar la pedra hi descobriren, escrit en les entranyes de la terra, el nostre passat més

llunyà. Amb l’explotació moderna de les pedreres, cap a la dècada dels seixanta, fortuïtament, els picapedrers descobriren uns impressionants relleus d’animals entre els quals destaquen els dels peixos, els cefalòpodes i els rèptils. Aquestes empremtes petrificades d’una fauna marina que habità la zona fa 240 milions d’anys foren investigades per científics d’arreu del món, que descobriren que es tractava d’un valuós patrimoni cultural que calia conservar i revalorar. Les pedres d’Alcover i Montral ens parlen de l’evidència


d’un mar tropical, poc profund i protegit per un escull coralí, amb intensa vida i activitat animal que es correspon amb el període geològic anomenat triàsic i que ara s’ha convertit en el major jaciment d’aquest període d’Europa.

EN LES PEDRERES D’ALCOVER I MONT-RAL S’EXTREU LA CONEGUDA PEDRA D’ALCOVER, UNA ROCA DE COLOR OCRE SOVINT UTILITZADA COM A PEDRA ORNAMENTAL

No hi ha dubte que la presència a la zona d’una explotació a l’aire lliure ha permès descobrir capes i estrats de la terra ocults durant milions d’anys. El treball quasi manual de les pedreres

ha posat al descobert un jaciment paleontològic de primer ordre, una fauna marina en perfecte estat de conservació, que dóna a aquest paratge natural de singular bellesa una vàlua patrimonial addicional.

El poble de Montral es dibuixa llunyà en l’horitzó durant els darrers metres de l’ascens del Tossal Pedregós.

La feina del picapedrer consistia, tal com el seu nom indica, a picar les pedres i un cop extretes es venien per a bastir edificis. En algunes ocasions aquestes mostres també servien per a

rutes en bicicleta de muntanya 13


que no passava de pares a fills –potser perquè es tracta d’un treball feixuc i incòmode i els pares cercaven una opció millor per als seus fills.

RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

Deixant enrere la vall del Glorieta i els molins paperers

AQUÍ LES PEDRES ENS PARLEN DE L’EVIDÈNCIA D’UN MAR TROPICAL, POC PROFUND I PROTEGIT PER UN ESCULL CORALÍ AMB UNA INTENSA VIDA ANIMAL fer peces de petit format com ara rellotges de sol, morters o aigüeres. Tot i l’aparició de maquinària de gran tonatge, l’evolució d’aquest ofici ha estat escassa i la feina dels picapedrers es continua considerant un ofici essencialment artesanal. L’ofici de picapedrer ha estat una feina exercida des del començament per homes, en què la participació femenina

pràcticament n’ha estat absent. Tanmateix, les dones hi han tingut una presència, curiosa i interessant, manifestada en el fet que durant molt de temps els treballadors de les pedreres no cobraven el salari personalment, sinó que eren les seves mullers que anaven a cobrar la paga setmanal. Una altra curiositat de la feina de picapedrer és que és un dels pocs oficis tradicionals

ELS PICAPEDRERS DESCOBRIREN ESCRIT EN LES ENTRANYES D’AQUEST VESSANT DE LA SERRA DE PRADES, EL NOSTRE PASSAT MÉS LLUNYÀ

14

natura i aventura

que n’aprofitaven l’aigua, i que són encara una mostra representativa de la importància de la indústria paperera de la zona als segles XVIII i XIX, ens enfilem per la falda cada cop més escarpada del tossal Pedregós. Davant nostre s’obre l’excepcional paratge de les muntanyes de Prades, que es mostren, a mesura que ens apropem a Mont-ral, en tota la seva esplendor. Els paisatges, que més al sud estan més degradats, a causa de les explotacions a l’aire lliure, són de gran bellesa cap a la part més al nord. Ens sor-


RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

prenen els frondosos boscos de pins, alzines i roures esquitxats d’àlbers i moixeres pels quals passegen els senglars, els teixons, la mostela i el gall carboner. Les nits de lluna sentirem els ducs entonant les cançons de bressol més tendres i entre els penyals que el riu i el temps han erosionat trobarem l’àliga cuabarrada que ens observa solemnement. El riu Glorieta, format per diverses fonts, neix al puig Pelat del massís dels Motllats, en el terme de Mont-ral, travessa l’Aixàviga i s’endinsa per la vall. El nom del riu recorda la pastoFITXA TÈCNICA: Quilòmetres: 26 km. Desnivell acumulat: 760 m. Ciclabilitat: 100%. Dificultat: mitjana-alta. Punts d’aigua: Alcover, ermita del Remei i Mont-ral. Època recomanable: tot l’any. Horari: 5 hores. Cartografia: 1:25.000 Muntanyes de Prades, Editorial Piolet.

Imatge cedida per l’Editorial Piolet

S SI ETIPTOR R C S SUB ODRÀS DE P GAR .COM E R R A A DESC URAIAVENTUR , AT L N . O W ÀN PS WW EL PL PER AL G K K O C O A EL TREL ROADBR E I C SEN

16

natura i aventura


EL REI MORO DE L’ALBIOL VA TRIAR AQUEST INDRET PER ENTERRAR LA PASTORA GLORIETA, QUE DÓNA NOM AL RIU QUE SALTA I S’EMBASSA EN PRECIOSOS GORGS COLOR TURQUESA ra Glorieta que va ser enterrada en aquesta zona pel rei moro de l’Albiol que va triar per a la noia el lloc més bonic de la contrada, i que aquí descansa acaronada per la remor de l’aigua que salta i s’embassa. Un cop superades les rampes del tossal Pedregós i des-

prés de travessar la carretera que porta a Mont-ral, ens sorprendran les belles formes del tossal. Per les seves faldes planejarem fins arribar al poble enturonat de Mont-ral, que es distingeix des de la distància per la presència del campanar de

l’església de Sant Pere, d’origen romànic. Dins el poble destaquen també l’edifici d’inspiració gaudiniana construït pel col·lectiu Arc Iris i el refugi Musté Recassens, que va bastir el centre de lectura de Reus, on podrem parar a recuperar forces abans d’iniciar la tornada. ❚❘

L’itinerari ens ofereix unes amplies vistes sobre la serra de la Mussara, la vall del Glorieta i la serra de Motllats.

rutes en bicicleta de muntanya

17


ESPELEOLOGIA

L’Emili Sabaté

L’avenc escola per excel·lència

Text: Georgina Flores Fotos i ressenya: Georgina Flores, Mario Sánchez, Víctor Bañuelos y Rakesh Ranjan

En mig del paisatge rocós i agrest tant característic del massís del Garraf, camuflat entre les blanques i capritxoses formes del calcari d’aquest Parc Natural, sota el verd dels margallons, s’amaga la foscor de l’Avenc Emili Sabaté. L’Emili va ser un espeleòleg català que des de molt jove es va relacionar amb el món de l'espeleologia i durant els anys cinquanta i setanta es va convertir en un dels espeleòlegs amb més activitat a Catalunya, va fer nombroses exploracions al Garraf, al Perelló, als ports de Tortosa i Beseit i l’any 1962 va obtenir el record de profunditat amb

18

natura i aventura


APROXIMACIÓ: sobre el primer túnel de la C-32, passat Castelldefels i en direcció a Sitges, la C-31 fa una rotonda abans de començar les corbes del Garraf. D’aquesta rotonda surt la carretera que porta a Plana Novella i que travessa la urbanització Rat Penat. Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya A uns 3,5 Kms, quan la forta pujada ens ha portat dalt dels primers contraforts, trobem la masia de la Pleta, un antic refugi de caça de la família Güell transformat en centre d’interpretació del Parc Natural. Aquí deixem el cotxe. Cal caminar encara una mica més per la carretera fins que, abans continua

l'avenc Montserrat Ubach. Emili Sabaté i Serra va comptar amb una habilitat natural per a detectar nous avencs i el cas més conegut és aquest que avui us presentem i que duu el seu nom. Aquest avenc és, sens dubte, un dels avencs més visitats de la zona, degut tan a les seves boniques formacions, i perquè es tracta de l’avenc escola per excel·lència i que convida l’iniciat a despenjar-se pels seus pous, desgrimpar per lliscoses rampes o ficar-se per gateres tan estretes que en travessar-les un no està del tot segur de poder-ne sortir després.

espeleologia 19


FITXA TÉCNICA Terme municipal: Sitges (Fondo de Vallbona). Tipus de roca: calcàries cretàciques. Longitud: 62m. Desnivel: -43m. Dificultat: avenc d'iniciació. Època dient: tot l'any. Material: a part de l'equip personal complet calen 3 xapes amb cargols pels spits i una corda de 30m pel pou d'entrada. Si es vol protegir el descens per les gateres (hi ha cordes fixes instalades) és recomanable una corda de 50m.

d’una forta pujada, neix a la dreta de la carretera el senderó que ens porta directament a la boca de l’avenc.

DESCRIPCIÓ: l’avenc està compost per una sèrie de pous el primer dels quals és el més ampli i el més bonic. Té forma d'una campana seccionada per la meitat i està molt concrecionat, el que dota el descens d'una singular bellesa. Als peus d’aquest primer pou trobem una rampa inclinada que ens condueix a la cota -23. En aquesta profunditat trobem una petita entrada que comunica amb una sèrie de pous estrets que es poden anar baixant desgrimpant fins al darrer pas estret anomenat “tap de xampany”.

Aquest pas característic connecta amb un pou més vertical d’uns cinc metres de profunditat i que porta a ala galeria final de l'avenc. Aquest darrer corredor mor en una sala més ampla que conté nombroses bugades, estalactites i columnes que permet als més curiosos explorar un poc entre elles. L’avenc té en total una profunditat de 42 metres i un recorregut de 62.


VIES FERRADES

Via ferrada de

la Canal del Grau

Vertical, imaginativa i espectacular. Aquests tres adjectius són els més idonis per a definir aquesta via ferrada situada a la paret del Roc del Quer, a la parròquia andorrana de Canillo. La paret del Roc del Quer acull quatre vies ferrades de diferents nivells i dificultats, i una d’elles és la via ferrada de la Canal del Grau, presentada en aquest article. Considerada per alguns la segona part de la via ferrada de Racons, no presenta un traçat tan esportiu i vertical com aquesta i és menys exigent físicament. Dos ponts penjats, diversos flanquejos en passos aeris i un gran ambient de muntanya s’entrelliguen per a crear un dels itineraris més atractius i complets que hi ha al Principat d'Andorra. Sens dubte, fent la via ferrada de la Canal del Grau gaudirem d’un recorregut interessant i de gran vellesa mentre anem remuntant la canal que dóna nom a la via.

24

natura i aventura


COM ARRIBAR-HI: des d’Andorra la Vella ens dirigim cap a la parròquia de Canillo. Abans d'arribar-hi passem per davant del bar Racons, que es troba situat a la confluència de la Canal de Grau amb la carretera que va cap a Canillo. Pocs metres més endavant passem per sota d'una xarxa contra esllavissades on hi

trobem unes escales i una barana. En aquest punt comença el sender que ens portarà al començament de la via. Nosaltres continuem endavant fins que en un revolt a la dreta trobem un grup de cases on hi podrem estacionar el vehicle.

APROXIMACIÓ: desfem el tros de carretera que hem fet entre el bar Racons i el lloc on hem estacionat el nostre vehicle i ens dirigim cap a les escales i la barana que hem vist quan passàvem amb el cotxe. Uns metres abans d'arribar-hi trobarem els primers esglaons de la via ferrada de Racons, que s’inicia des de la mateixa carretera. Un cop a les escales seguirem el sender senyalitzat amb marques grogues que ens durà, en 30 minuts aproximadament, fins al començament de la via. També hi ha la possibilitat de fer primer la via ferrada de Racons i després continua enllaçar amb la de la Canal de Grau.

FITXA TÈCNICA Desnivell: 90 m. Dificultat: mitjana-alta. Horari d'aproximació: 35 min. Horari d'itinerari: 1 hora. Material: casc, arnès, guants i dissipador. Època aconsellable: tot l'any sempre que la neu ho permeti. Cartografia: 1:25.000 Andorra, Editorial Alpina. Equipada per: Fixe Climbing S.L.

Alt Berguedà raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims · rutes · escalada · esquí · vies ferrades · iglús · raquetes de neu · BTT · espeleologia


VIES FERRADES

DESCRIPCIÓ DE LA VIA: iniciem la via efectuant un llarg flanqueig per una paret lleugerament inclinada que està equipada amb cadenes. Seguidament superem un ressalt més vertical que ens deixarà al començament del pont per on creuarem el torrent de Grau. Un cop superat el pont, l'itinerari s'enfila per l'aresta d'una agulla fins a la seva part més alta. La sensació de verticalitat i de buit s'accentua en aquest tram. Un cop a dalt efectuem un flanqueig planer que ens du fins als peus d'un ressalt des d'on continuarem fins al cim d'una segona agulla. A partir d'aquí ens espera un flanqueig horitzontal i aeri que, tot i que no és gaire llarg, sí que ens demanarà tibar de braços. Un cop superat el flanqueig superem un petit pont tibetà i un darrer ressalt que ens situa al final de la via.

RETORN: un cop finalitzada la via seguim un sender senyalitzat amb marques grogues que ens durà fins al començament de la via. Un cop allà tenim dues opcions de retorn: la primera és desfer el camí per on hem fet l'aproximació; la segona opció és baixar per un sistema de ràpels equipats, que amb 7 ràpels d’una alçada màxima de 25 metres ens duran fins a la carretera.

26

natura i aventura


Amb Natura i Aventura hi sortirà s guanyant! 7% i 10% en compres superiors a 300€ Travessa

Camarasa

c/ Galileu 64, Barcelona

c/ Sant Pere 12, Sabadell

10% compres en metàl·lic i 6% amb tarja Charapowa

Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 667 76 91 80

Kayak Center Guixols

10% de descompte

10% de descompte

Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

Camp Base

c/ Galileu 208, Terrassa

2X1 en activitats de curta i mitja durada

10% en tèxtil 5% en material dur

Rbla. Josep Tarradelles local 3, Granollers

10% de descompte

La Closa (turisme rural) 10% de descompte

10% de descompte

Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

X-avi

Avda. dels Països Catalans 49, Igualada

EPiri Mountains

c/ Canonge Baranera 2, Badalona

10% de descompte

Cingles (companyia guies de muntanya) 15% de descompte

15% de descompte Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 687 95 27 05

Cerclesport

Dive Different (submarinisme)

c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona

10% en tèxtil

Globus Empordà

10% de descompte

15% de descompte

La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols Tel.: 616 55 40 39

Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35 Travessera de Gràcia 132, Barcelona

10% en tèxtil 5% en mat. i compl. Canavese

c/ Bonavista 23, Barcelona

Parc Aventura

Guies de Meranges

subscriu-te i veurà s!!

<--

GR-Zero

10% de descompte

aventura

Tandem Sport

c/ Crta. de Sant fruitós 7, Berga

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Baix Empordà Tel.: 620 846 742

SÍ Desitjo subscriure’m a la revista Natura i Aventura per 20 € l’any (11 exemplars).

- A través de www.naturaiaventura.com. - Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76 1400005170 de La Caixa d’Enginyers indicant com a concepte el nom del centre. - Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a c/ Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta - Domiciliació bancària:

Nom:

Nom del titular:

Adreça:

entitat Compte:

oficina

control

compte

Ciutat:

Cp.:

Província:

Tel.:

E-mail:

Natura i Aventura garanteix el cumpliment de la Llei orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes en virtut d'aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el cumpliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personal facilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular: H4xors S.L. c/ Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona


ESPAIS NATURALS

El Parc Natural del Montseny El Parc Natural del Montseny va ser declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1978 i aprovat com a Parc Natural l’any 1987. Presenta una superfície de 30.120 ha protegides, entre les zones de parc i preparc, i comprèn les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental. L’accés al Parc des del sud es pot fer mitjançant l'autopista A-7, amb sortides a Granollers, Cardedeu, Sant Celoni i Hostalric; per la N-152, i per la C-252, de Granollers a Vic. Des del nord s'hi accedeix per la mateixa autopista i per l'Eix Transversal.

Martí Boada i Sònia Sànchez Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona

CARACTERÍSTIQUES FISIOGRÀFIQUES El Montseny forma part de la serralada Prelitoral, amb el Turó de l'Home com a cim més elevat (1.707 m), destacant també les Agudes (1.703 m) i el Matagalls (1.697 m); així com l'altiplà del Pla de la Calma i la vall de Santa Fe. És majoritàriament silícic, tot i que també trobem materials calcaris en punts més localitzats, sobretot a la part occidental. El nom del massís parla del seu singular relleu i prové del llatí montum signum, que significa “mont senyal”.

CARACTERÍSTIQUES ECOLÒGIQUES I BIOLÒGIQUES El massís del Montseny presenta un interès biogeogràfic excepcional, ja que hi són representats els tres grans biomes de l’Europa occidental: el mediterrani, l’euro-siberià i el boreoalpí, aquest últim restringit a les parts més elevades del massís. El bioma mediterrani, el més estès al massís, ocupa les zones més basals fins la cota 900, aproximadament. Hi dominen les brolles arbrades de pi pinyer o pi blanc. Les zones menys alterades estan representades per l’alzinar mediterrani, la sureda i l’alzinar muntanyenc.

28

natura i aventura


El bioma centreeuropeu ocupa la franja de la cota 900 a la 1.600, representat per les fagedes, les avetoses, les rouredes humides — sovint substituïdes per castanyedes— i els boscos de ribera, com l’avellanosa en polístic o la freixeneda. Al límit del bosc trobem landes de ginestell, pastures i pradells. El bioma boreoalpí, ubicat per damunt els 1.600 metres, està dominat per prats subalpins i matollars de ginebró nan, i també per diverses associacions subalpines vestigials molt importants des del punt de vista biogeogràfic, i que cal preservar, ja que actualment es veuen amenaçades pel canvi climàtic i l'excés de freqüentació d’aquestes zones. Les espècies més característiques i emblemàtiques del parc s’exposen en la taula següent: FLORA Nombre d'espècies

1710 espècies vegetals 700 espècies de fongs 363 líquens

Saxifraga vayredana

Endemismes FAUNA Nombre d'espècies

2866 espècies d'invertebrats 279 espècies de vertebrats

Rana temporaria Sorex araneus

Espècies rares

Endemismes

Calotriton arnoldi Mastobunus ignotus Roncus caballeroi Protaphorura quercetana Protaphorura montana Lepidocyrtus montseniensis Ctenodecticus masferreri Omocestus antigae Campylomma ribasi Holcosstethus evae Erbia epistigne subsp. ribasi Notidobia sagarri Sinagapetus serotinus Speonomus canyellesi Cychrus caraboides subsp. zariquiey Thorectes catalonicus

CARACTERÍSTIQUES CULTURALS L’ocupació del massís s’inicia entre el tercer i el segon mil·lenni aC, durant el megalític. Des del primer mil·lenni fins al segle VII aC trobem vestigis dels primers poblaments, el més significatiu dels quals és el jaciment de la fortificació Ibèrica del Turó del Montgròs, al Brull. A partir del segle XIX el massís va esdevenir el centre de trobada de científics i literats, i la font inspiradora d’artistes de la Renaixença, el Noucentisme i el Modernisme. L’excursionisme i l’educació ambiental tenen aquí una tradició centenària, que s’inicià amb la Guia Excursionista d’Artur Osona, el 1879. Actualment, el massís és el marc de nombrosos estudis de recerca científica i continua essent un referent en el món de l’excursionisme.

PAISATGES I INDRETS RELLEVANTS Es pot adquirir una idea general del Montseny realitzant itineraris que travessen el massís des de Sant Celoni fins a Viladrau passant pel Turó de l'Home, o bé de Palautordera a Seva per Collformic. De tots els itineraris a peu que ofereix la muntanya destaquem l'ascensió al Turó de l'Home des de Passavets, a la vall de Santa Fe; iniciar a Collformic la passejada per l'altiplà de la Calma fins arribar a can

espais naturals 29


*

ESPAIS NATURALS

Figuera, o bé realitzar la pujada a la Creu de Matagalls, cim que també s'assoleix per coll Pregon partint de Sant Marçal. Des d'aquest últim punt es pot visitar l'indret de les Illes i la popular font Bona. Des de Fontmartina s'accedeix al vessant sud-oest del Turó de l'Home, on podem visitar els corrals d'en Deumal.

L’ITINERARI PROPOSAT: DE PASSAVETS AL TURÓ DE L’HOME

ARBRES MONUMENTALS Hi ha desenes d'arbres monumentals, com el castanyer de can Cuc, l'arbre amb el major perímetre de tronc de Catalunya; les sequoies de can Casades; el ginebre de Casademunt, al Brull; el faig de l’embassament de Santa Fe; el suro de can Prat; o l'alzina de l’Estanyol, de capçada única.

FONTS I MONUMENTS La geologia i pluviometria del massís fan que les fonts siguin abundants. D’entre les moltes destaquem la de Passavets, situada a la vall de Santa Fe; la de Marianegre, a la riera de les Truites; la font de l'Oreneta de Viladrau; la font Bona de Sant Marçal; la font del Faig a Collformic; la de Fontmartina; la font del Cot a Montseny d'Amunt, o la font del Profit, arrecerada als pendissos de Santa Elena. El principal jaciment ibèric és la fortificació del turó del Montgròs, al Brull, municipi on també trobem la parròquia de Sant Martí, que fou edificada el segle XI pels vescomtes d’Osona i constitueix un bell exemplar del romànic construït amb pedra vermella que li dóna molt caràcter. Molt a prop hi ha les restes del Castell del Brull, del qual tan sols es manté una torre d’angle i un tros alt de mur. Al cim del turó de Montsoriu trobem el castell del mateix nom. El monestir de Sant Salvador de Breda, fundat l’any 1038, conserva el campanar i el claustre romànics. Entre les antigues esglésies de la zona hi ha la de Sant Esteve de la Costa. Al coll de Sant Marçal hi ha el monestir benedictí del mateix nom. L’ermita romànica fou consagrada l’any 1066. Damunt un penyal rocós es bastí la capella de Sant Miquel dels Barretons, sota la qual hi ha el Santuari de Sant Segimon, que fou un dels santuaris més importants de Catalunya dedicats a un sant. A la capçalera de la riera de Picamena, hi ha l’ermita de Sant Cebrià de la Móra, de pedra rogenca. L’edificació actual és romànica del segle XII. Cal destacar els diversos masos que es troben dispersos per tota la muntanya.

OFICINA DEL PARC NATURAL Fontmartina (La Costa del Montseny) 08470 Fogars de Montclús. Telèfon: 93 847 51 02.

CENTRES D'INFORMACIÓ Al parc natural s’hi troben nombrosos centres d’informació: Can Casades (a la vall de Santa Fe), Fogars de Montclús, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, el Brull, el Figaró, Sant Pere de Vilamajor, Viladrau, Arbúcies, Tagamanent, Aiguafreda i Seva.

30

natura i aventura

L'excursió s'inicia a Passavets, indret situat a la vall de Santa Fe, al Km. 22,1 de la carretera BV-514. Cal seguir el camí que passa prop de la font del mateix nom fins arribar a una poua de neu, indicadora d'una activitat arcaica. Deixem a l'esquerra la pista assenyalada amb fites verdes i continuem pel fons de la vall. Uns metres abans de creuar la riera de Passavets ens enfilem per un camí que gira a l'esquerra, tot pujant per una forta rampa que va a parar a la pista que hem deixat abans. En arribar-hi la deixem enrere i continuem remuntant el vessant per un camí que marxa a la dreta, a les envistes dels primers avets. Un cop a l'Avetosa ens adonem de la majestuositat d'aquests peus d'arbre. Continuem amunt, i a la dreta, a peu de camí, hi ha quelcom excepcional, un avet i un faig estretament abraçats, se'ls coneix amb el nom de l'Abraçada. A la primavera les fulles verd clar del faig contrasten amb el verd fosc de l'avet, oferint una dolça combinació manyagosa. Anem seguint amunt entre els avets, alguns dels quals superen en 150 anys, fins arribar al peu d'una tartera formada per un cúmul d'esbaldregalls cantelluts on manca, però, el material més fi, que l'aigua de la pluja i de la fosa de neu s'emporten. En aquest ambient rocós són poques les espècies que poden desenvolupar-s'hi; tanmateix, podem veure algun peu de moixera i algunes plantes rupícoles.

Reprenem el camí senyalat per fites verdes. Al cap d'una estona de passejar entre faigs, on el camí es fa més planer, trobem un pou de glaç a mà dreta: és el pou del Comte. Un cop al turó dels Rocs Cremats el paisatge esdevé diferent, el bosc deixa pas a formacions d'arbusts i herbassars; hem arribat als ambients naturals de les landes i prats subalpins. Des d'aquest promontori, format per pissarres motejades d'una coloració que congenia molt bé amb el mot que el designa, i si el dia hi acompanya, podem gaudir d'una panoràmica molt interessant: als nostres peus s'estén l'avetosa, en segon terme la fageda s'escampa per Santa Fe i el turó de Morou, i a la llunyania destaca la silueta del castell de Montsoriu. Un cop hem omplert la vista amb una panoràmica tan magnífica, continuem carenejant tot seguint la pista que transcorre entre matollars de ginebró, i que va a petar a la carretera asfaltada que puja al Turó de l'Home des de la costa del Montseny i des de Sant Celoni. Aquesta via, oberta arran de la construcció de la base militar del puig Sesolles, esguerra la màgia i la solitud del cim. Des del coll Pregon un camí costerut va directament al punt més enlairat del massís, el Turó de l'Home, on podem visitar l'observatori meteorològic més emblemàtic del país, des d’on, tan bon punt ens haguem recreat amb la panoràmica, podem refer el camí i tornar al lloc de partida.


Grans i morenes Per les seves propietats emol·lients, està indicada com a protectora de la pell, en cas de grans, nafres, ferides, vaginitis, picadures d’insectes, dermatitis i èczemes. Les propietats dels mucílags d’aquesta planta serviran per a estovar-los. Fer un cataplasma de la planta tendra triturada i la posar-la sobre la zona afectada. Cura dels ulls Amb la infusió de la planta seca es pot fer un col·liri natural que ens serà molt útil en cas de sequedat ocular. Molèsties en la dentició infantil La decocció de l’arrel exerceix un efecte calmant i emol·lient sobre les genives dels nens en procés de canvi de dentició. Altres usos Propietats alimentàries de la malva La malva es pot consumir com a aliment. Es coneix des de temps històrics, ja que va ser molt utilitzada pels grecs i els romans, que la consumien barrejada amb altres verdures. És una planta molt rica en vitamines A, B, C i E.

CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS No se n’han descrit contraindicacions importants.

FARMACIOLA NATURAL

LA MALVA:

UNA PLANTA MOLT SUAVITZANT (Malva silvestris) Fitxa 10

Anna Parra

La naturalesa ens ha regalat una bonica planta amb unes flors molt espectaculars i amb unes propietats molt interessants. DESCRIPCIÓ La malva és una planta perenne de la família de les malvàcies que pot arribar a mesurar 1,5 m d’alçada. És originària d’Europa, Àsia occidental i el nord d’Àfrica. Les seves flors són de color rosa o porpra. Les fulles es recullen a la primavera o a l’estiu, i les flors a l’estiu.

BENEFICIS DE LA MALVA ÚS INTERN Problemes respiratoris És una planta molt rica en mucílags, per això resulta molt bona per a suavitzar les mucoses de l’aparell respiratori, en cas de tos seca, refredat, afonia i ronquera. Cal fer una decocció d’una cullerada de flors amb 2 fulles d’eucaliptus durant 5 minuts. Prendre 2 tasses al dia. Es pot endolcir amb mel. Estrenyiment Fer una decocció de 30 grams de fulles seques per litre d’aigua durant 20 minuts. Prendre 3 tasses al dia.

ÚS EXTERN Mal de gola i inflamacions de boca Fer gargarismes amb la decocció de flors i fulles seques. Farem una decocció d’una culleradeta de flors per tassa d’aigua durant 10 minuts.

plantes medicinals de Catalunya 31

En cas de picada d’insecte, si sabem reconèixer la planta, podrem fer un cataplasma amb la planta fresca; ens ajudarà a baixar la inflamació i ens alleujarà la picor.


ESCALADA CLÀSSICA

El Pic del Martell

La via Reserva (120m. V+)

La via Reserva és un dels itineraris més clàssics que discorre entre els díedres i les fissures de les parets del Pic del Martell, una de les parets més llargues i clàssiques del Garraf. Situada a escassos quilòmetres de Barcelona, les parets del Pic del Martell han vist passar al menys alguna vegada a la majoria d’escaladors catalans, i el seu accés immediat i el grau assequible de les seves vies han propiciat que sigui aquest un lloc habitual per a l’aprenentatge de l’escalada. Per aquesta raó alguns dels passos es troben una mica gastats. Ja des del començament dels anys setanta es varen començar a obrir itineraris en aquesta modesta muralla d’un calcari excel·lent on abunden les lleixes i les bones preses que fan de l’escalada un seguit de moviments atlètics i divertits.

ACCÉS: des de Barcelona prenem la C-31 en direcció a Sitges. A la rotonda que hi ha sobre el primer dels túnels de l’autopista del Garraf (C-32) prenem la carretera que s’enfila cal a Plana Novella i que travessa la urbanització Rat Penat. Un parell de quilòmetres després trobem, a l’esquera, la zona d’aparcament del Puig del Martell. APROXIMACIÓ: creuem la carretera i prenem el senderó que va guanyant alçada fent ziga-zagues fins a un collet (10’), tot seguint les marques blaves. D’aquest collet baixa a mà dreta un caminet que porta al fons de la vall i voreja les parets del pic del Martell (les que anem deixant a ma esquerra). En el seu punt més baix flanquegem a l’esquerra fins a tocar la base de la paret. Les vies tenen el nom escrit al seu peu, i la via reserva ressalta amb una pintada de color vermell (20’).

DESCRIPCIÓ: la via discorre el mur central, travessant els díedres i vorejant els sostrets que es veuen a mitja paret. Per superar el primer llarg (35 m) tenim dues opcions, el traçat original, que puja per una rampa cap a l’esquerra i després torna a buscar la reunió cap a la dreta (IV+) o la variant Dire Straits, que puja tot recte per la placa (IV+). Ambdues

32

natura i aventura


FITXA TÈCNICA: 1r ascens: desconegut. Equipament: parabolts en els punts clau i en les reunions, equipades per rapelar. Dificultat: V+. Recorregut: 120 m (35+30+30+25). Material: casc, 12 cintes express, material per a muntar reunions i fissurers i algun encastador d’extensió (friends) de l’1 al 2,5.

opcions tenen poques assegurances, pel que és recomanable reforçar el llarg amb friends o tascons. Un cop a la reunió (en una lleixa molt còmoda) comença el segon llarg, el més bonic de la via (30 m). Al principi s’enfila per un díedre (V) fins assolir un petit sostre que podem superar per la dreta (V) o pel centre i una mica a l’esquerra (V+) i que ens porta a un preciós espoló amb algun pas força aeri (V+). La reunió que trobem també és molt còmoda. El tercer llarg (30 m) està poc equipat però és fàcil de protegir. Al principi costa distingir una mica per on va la via (va pujant i flanquejant una mica a la dreta) (IV+). Al final del llarg haurem de superar un bonic díedre amb algun pas força atlètic (V+). El darrer llarg (25 m) també va tirant cap a la dreta, esquivant els trams de vegetació i no presenta cao complicació a destacar (IV).

DESCENS: un cop a dalt seguim remuntant uns cent metres pels blocs calcaris fins trobar una enorme fita enorme (d’un metre d’alçada). Aquí prenem el senderó que a mà esquerra ens portarà primer al collet d’on menava el sender que baixava a les parets, i que després ens porta, desfent el camí d’aproximació, a l’aparcament.

escalada clàssica 33


El reciclatge a Catalunya

Una breu història en 4 parts

MÓN SOSTENIBLE

Som a principis d’any, tot just estrenem amb bons propòsits un nou calendari, el pròleg del qual han estat dues setmanes de celebracions varies. Un cop passat aquest període curiós, que ens queda a part de les bones intencions i les piles ben carregades? Doncs, per exemple, un gran increment en la quantitat de residus produïts.

Oriol Font · manumited@gmail.com / Pau Morera · paumorera@gmail.com

L’augment de consum de cava i licors comporta la generació d’una gran quantitat d’ampolles de vidre, en els regals s’utilitzen caixes i embalatges i els arbres de Nadal es converteixen en restes vegetals en acabar les festes. I això en xifres significa que la producció de residus de vidre augmenta un 30% i la de paper-cartró un 25% respecte la resta de l’any. Què hi podem fer nosaltres com a consumidors, ara si, amb un lleuger sentiment de culpabilitat? Doncs podem començar per entendre que passa més enllà del contenidor un cop aboquem amb més o menys fortuna el que ens sobra en el nostre devenir diari, es a dir, descobrir a vista d’ocell aquest món paral·lel en que habita el que nosaltres considerem que ja no necessitem.

Primer cal dir que els residus es poden dividir en 4 grans grups: municipals, industrials, ramaders i altres, en aquest article parlarem exclusivament dels municipals donat que són sobre els que més podem influir com a ciutadans. I ara si, veiem unes quantes dades: A Catalunya l’any 2006 hi havia 7.134.697 habitants, que van generar 3.908.734 Tones de residus sòlids municipals (RSM) a les seves llars. Dit així, pot no cridar-nos gaire l’atenció, ja que sovint quan parlem de valors tan elevats perdem la noció del què realment volen dir. Aquestes dades indiquen que durant l’any 2006 cada català va generar de mitjana 1,50 Kg de deixalla al dia. Un cop de vista ràpid per la nostra geografia en mostra com les comarques que

més residus generen, en valors absoluts (Kg), són òbviament les més poblades: Barcelonès, Vallès Occidental i Maresme, però aquest rànquing varia en valors relatius (Kg / habitant / dia) en direcció a l’Alt Empordà (2,94), la Val d’Aran (2,89), i el Baix Empordà (2,61). Tot i que any rere any augmenta la proporció de recollida selectiva (actualment es recullen selectivament el 27,56% dels RSM) encara s’aboquen en dipòsits controlats més de la meitat dels residus i el 16,25% s’incinera.

EL RECICLATGE: Tots hem sentit a parlar de les 3 erres (reduir, reutilitzar i reciclar) alguna vegada, i malgrat això ens costa percebre que podem fer algunes coses més per evitar l’acumulació de les nostres restes que destriar les diferents parts de la millor manera que sabem. Per això cal recordar que en l’objectiu de la disminució de residus, el reciclatge és la tercera i darrera mida a prendre; la primera és la reducció del consum (el millor residu es aquell que no es produeix), i el segon la reutilització, però ambdós depenen directament de la percepció social de l’impacte del consum, és a dir, d’entendre que contínuament estem generant residus. Això es veu molt clar amb un exemple: Si hem de cuinar unes patates fregides, com a mesura de reducció podríem utilitzar l’oli necessari que ens permet cuinar-les bé, enlloc de veure flotar les nostres patates en un mar daurat, una mesura que podríem aplicar lligada a l’anterior seria treure els trossos de patata ennegrits per tal d’evitar que l’oli agafi mal sabor i així poder seguintlo utilitzant per fregir més patates. Un cop hem acabat, podem guardar l’oli (si no se’ns a cremat) per a altres fre-

34

natura i aventura


no sols abandonar el residu i la nostra part de responsabilitat canonada enllà sinó també uns costos de gestió molt més elevats i una utilitat total de l’oli infimament petita. El reciclatge és un procés d'utilització d e

gides, en aquest cas ens estaríem movent dins el camp de la reutilització. Finalment un cop hem fet tot l’anterior entra en joc el reciclatge tirar les peles de patata a la fracció orgànica i acumular l’oli de cuina cremat en un pot portant-lo desprès a la deixalleria per tal de que allí el gestionin de la millor manera que sabem o cas que tinguem temps i paciència podríem fins i tot buscar altres funcions, com la de fer sabó. Com a productors de residus sempre podem decidir no fer res de l’anterior, ens queda una altra alternativa, es la de pensar que algú altre s’ha de responsabilitzar de les nostres deixalles, que per això ja paguem impostos. En aquest cas tot tirant l’oli pica avall esperaríem que algú mantingui en bon funcionament una depuradora abans de que el nostre oli arribi al mar. Com ràpidament podem veure aquest últim cas implica

parts o elements d'un article, tecnologia, o aparell que en arribar al final de la seva vida útil pot ser reutilitzat. Reciclar és, per tant l'acció de tornar a introduir en el cicle de producció i consum productes materials o parts d’aquests obtinguts de residus. També es refereix a recuperar parts d'articles que com a conjunt, han arribat al final de la seva vida útil, però que admeten un ús addicional per alguns dels seus components o elements.

COM ACTUA L’ADMINISTRACIÓ? Des de finals dels anys 80 es va començar a veure clar que l’antic model d’anar enterrant tot allò que feia nosa o el seu equivalent piròman d’anar cremantho tot en grans forns no era la solució miraculosa que en altres temps ens havia semblat. La recollida selectiva es desenvolupa a Catalunya a partir de la llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus (ara hi ha sobre la taula un projecte de modificació) que obliga la seva implantació a tots el municipis de més de 5.000 habitants, i mica en mica potser una mica obligats per la Unió Europea hem anat aprofundint en la

recuperació i gestió, sent més conscients que les nostres deixalles no desapareixen i fent responsable del residu a qui el produeix.

LA RECOLLIDA SELECTIVA, RESIDU A RESIDU Ja hem donat unes petites pistes sobre el camí que segueixen les nostres deixalles, però ara parlarem dels quatre tipus principals de residus que generem a les nostres llars, del que més es genera al que menys (en pes): Matèria orgànica: La fracció orgànica representa aproximadament un 40% de la nostra brossa. La recollida de la fracció orgànica és obligatòria per a tots els municipis de Catalunya que superin els 5.000 habitants. Tot i això, encara hi ha pobles que no l'han iniciada. La matèria orgànica recollida és portada a plantes de compostatge on és convertida en compost. Aquest compost és utilitzat com a fertilitzant orgànic. Malgrat lo eficient que sembla aquest procés es fa difícil obtenir un bon compost, degut a l’alt percentatge d’impureses que presenta (plàstics, envasos,...) que provoquen una mala respiració del material i fan malbé la maquinaria. Es per això que hi ha Ajuntaments i Consells Comarcals que, a part d'implantar la recollida selectiva de la matèria orgànica intenten afavorir el compostatge casolà. Aquest es basa en fer compost a la nostra casa a partir de les pròpies restes de menjar i del jardí mitjançant un compostador, obtenint un compost de gran qualitat amb un cost molt més reduït. Cartró: El paper i cartró representen aproximadament un 25% en pes de les nostres deixalles. Comprèn els diaris, les revistes, els cartrons, el paper escrit... Presenten diferents característiques a causa de la seva composició i l’ús de tintes. Els beneficis obtinguts del reciclatge del paper són la disminució del consum d’aigua en un 85 %, la disminució de la necessitat de fibres vegetals, la reducció de la contaminació atmosfèrica i de l’aigua, l'estalvi en el consum d’energia (el que costa produir paper nou) en un 65 %, la reducció del volum de residus municipals i, a més a més, s'evita les importacions de fusta i de paper vell d’altres països, cosa que representa milions de tones cada any. De la recollida selectiva del paper-cartró s'obté diferents qualitats de paper com són el paper ecològic i el paper reciclat. Vidre: El reciclatge de vidre permet disminuir la contaminació atmosfèrica (respecte la nova producció)en un 20% i de les aigües en un 50%, al mateix temps que permet l'estalvi

món sostenible 35


mini). Envasos d’alumini o de llauna (de begudes, de conserves...) que són 100 % reciclables, bosses de plàstic, paper d’alumini i safates de poliestirè.

QUIN PAPER JUGUEM NOSALTRES?

MÓN SOSTENIBLE

Si s’aconsegueix no generar un residu, s’estalvien recursos materials, s’evita provocar efectes negatius sobre el medi i es disminueix la inversió d’esforços econòmics per a recollir-lo, recuperar-lo, tractar-lo i eliminar-lo. La nova cultura dels residus posa l’èmfasi en l’estalvi i l’eficiència com a principis bàsics de l’activitat humana i dos dels reptes prioritaris en les polítiques que l’han d’implantar són el fet de prevenir que es generin residus i aconseguir reduir la fracció de rebuig.

del consum de recursos naturals ja que cada Kg de vidre recollit substitueix 1,2 Kg de matèries verges. A més a més, hi ha una reducció del consum d’energia en un 26%. L'energia que estalvia el reciclatge d'una ampolla mantindria encesa una bombeta de 100 watts durant 4 hores. Hi ha envasos de vidre retornables que després d'un procés adient de rentatge es poden tornar a utilitzar per a la mateixa finalitat. Una ampolla de vidre es pot reutilitzar entre 40 i 60 vegades amb una despesa energètica del 5 % de la del reciclatge. El vidre és 100 % reciclable i manté totes les seves qualitats: 1 kg de vidre vell dóna 1 kg de vidre reciclat. El procés del reciclatge és senzill i consisteix a fondre el vidre vell per fer-ne de nou.

Envasos lleugers: El reciclatge dels envasos lleugers permet disminuir el volum d'aigua i energia gastat en la seva fabricació i, a més a més, permet disminuir el volum de residus que van a parar a l'abocador. Es consideren envasos lleugers els envasos de plàstic (d’aigua, de llet, de detergent, de iogurts...), que són reciclats per a la fabricació de bosses de plàstic, mobiliari urbà... o bé per a obtenir nous envasos no aptes per a ús alimentari (lleixius, detergents...). Brics (de llet, de vi...), que poden ser reciclats aprofitant conjuntament els seus components (fabricació d'aglomerat) o bé amb aprofitant per separat cada material (reciclatge del paper i valorització energètica del polietilè i l'alu-

El cas més problemàtic són els envasos lleugers, que han experimentat un creixement espectacular en els últims anys. I es que sembla que quan més plàstic envolta un producte més higiènic, més net i bo es l’objecte cobdiciat. Una senzilla però efectiva acció per evitar l’excés d’envasos es buscar els productes a granel, reutilitzar les bosses de plàstic o utilitzar-ne de tela, i posar un preu imaginari (diguem-li per exemple 5 cèntims) a cada bossa o envàs que un cop consumit el producte que conté llancem. Aquestes tansols son petites accions, segur que parant atenció al que llencem a les escombraries en trobem un munt més, i donat que estem en època de bons propòsits tal vegada no estaria de més afegir-ne un al final de la llista, ser més responsables del nostre rastre, les nostres deixalles, tant a casa com a la muntanya. ❚❘


notícies AQUA, EL RIU VERMELL, RECORREGUT PEL LLOBREGAT El passat 14 de desembre es va estrenar la pel·lícula AQUA, el riu vermell als cinemes Méliès de Barcelona (carrer Villarroel, 102). Aquest llargmetratge documental ha estat dirigit pel Manel Almiñana, professor del Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya, i narra les vides, sensacions, i pensaments d’una sèrie de personatges, sempre amb el riu Llobregat de rerefons. D’aquesta manera podrem recórrer el curs del riu Llobregat des del seu inici a Castellar de n’Hug fins a la desembocadura del delta del Llobregat, a través de les histories dels protagonistes que ens transportaran a diferents moments històrics com la construcció del pantà de Baells, la lluita dels miners de Fígols o els records del paisatge de fa 60 anys del delta del Llobregat. El riu Llobregat, amb els seus paisatges, colors i sons ens transmeten una part de la història de la nostra terra explicades a través dels personatges que han viscut i viuen a ran de la seva riba.

CANICROSS A ARENYS DE MUNT El proper 10 de febrer podrem assistir, a Arenys de Munt, a la competició de Canicross que està inclosa en la primera Lliga Catalana de Canicross 2007-2008 i Campionats de Catalunya i en la segona edició del Circuito Estatal de Canicross Trofeo Buff – Husse. Aquesta modalitat esportiva és una de les modalitats vinculades a l’esport del mushing (trineu de gossos) i consisteix a córrer amb un gos lligat a la cintura a través d’un arnès o cinturó. La participació resta oberta a tots els corredors aficionats a aquesta modalitat i a tots aquells que vulguin aproximar-se al canicross per primera vegada. Per a més informació visiteu la web: www.canicross.es o www.canicross.es/lligacatalana/index.aspx.

XXVI EDICIÓ DE LES 24 HORES DE MUNTANYA Aprofitant la segona lluna plena del mes de gener, el Centre Excursionista d'Olot organitza la XXVI Edició de les 24 hores de muntanya (de les 14 hores del dia 27 de gener a les 14 hores del 28 de gener de 2008). Aquesta cursa consta de 6 etapes on cada persona podrà escollir l’ordre i la quantitat d’etapes a fer. El lloc de sortida serà el Recinte Firal (antiga estació de tren d’Olot) i hi haurà un autocar que portarà i retornarà els participants a cada etapa. L’itinerari total començarà a Santa Pau i passarà per Mieres, Besalú, Marededéu del Mont, Tortellà, Castellfollit de la Roca i Sant Joan les Fonts, coincidint amb la finalització i l’inici de cada una de les etapes. Per acabar l’esdeveniment hi haurà un dinar a Sant Joan les Fonts per a participants i simpatitzants. Per a inscripcions i informació dirigiu-vos al Centre Excursionista d’Olot (Passeig d'en Blay, 5) , durant la setmana prèvia a la cursa (de 7 a 9 del vespre), o bé a la web www.ceolot.cat.

PIRENA 2008, TORNA LA RUTA BLANCA DEL PIRINEU Ja està preparada una de les travesses més importants del món, que enguany celebra la seva 18a edició, i que consisteix a creuar els Pirineus en trineu durant 15 dies. Estem parlant, com no, de PIRENA 2008 - Gran Premio Affinity Advance. Els participants de la ruta blanca dels Pirineus tornaran a viure noves experiències en un ambient de natura i esport entre el 19 de gener i el 2 de febrer del 2008. Són 15 dies de convivència a la neu en què les persones i els gossos uneixen els seus esforços per creuar d’oest a est la serra dels Pirineus, passant per paratges de gran bellesa d’Aragó, Catalunya, Andorra i França. Un repte que sempre manté present la filosofia del respecte de la natura, l’amor pels animals i la promoció dels Pirineus. Com a activitat prèvia a l’esdeveniment, els propers 12 i 13 de gener, Pirena convertirà la platja de la Nova Icària de Barcelona en un campament d’iglús i trineus. A més a més s’acollirà per tercer any consecutiu la festa de l’adopció de mascotes on, gràcies a la participació de protectores, molts animals troben una família que els acull. Més informació a www.pirena.es.

notícies 37


Cim 11

SOSTRES COMARCALS

e

La Mola de Sant Llorenç del Munt, 1.104 m.

El relleu del massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està situat entre les comarques del Vallès Occidental i del Bages, actuant de frontera natural entre ambdues comarques, s'aixeca aïllat entre la vall del Ripoll i la del Llobregat, la depressió vallesana i la Conca de Calders. A causa de la composició del terreny, on hi predominen els conglomerats eocens, i a l'efecte erosiu de l'aigua de pluja que ha modelant el paisatge, el massís compta amb una fesomia singular de monòlits de formes capricioses, cingles espadats, profundes canals i infinitat de coves i balmes que conformen un paisatge d'una bellesa i una singularitat excepcional. El cim de la Mola de Sant Llorenç del Munt és visible des de bona part de la plana del Vallès i és fàcilment identificable per ser un turó isolat, de forma massissa, arrodonida i plana al capdamunt on hi destaca la inconfusible silueta del monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt. Actualment una part del conjunt arquitectònic del monestir acull un restaurant i per aquest motiu i per la proximitat de ciutats com Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès, es tracta d'un cim molt popular i concorregut. L'originalitat de poder gaudir d'un bon àpat un cop arribem al cim i gaudir de les excepcionals vistes panoràmiques que ens ofereixen el cim i el sender que haurem de recórrer per arribar-hi són arguments prou convincents i atractius per decidir-nos a descobrir-lo. El sender que hem escollit per assolir al cim és dels menys freqüentats i ens permetrà gaudir d'unes privilegiades vistes sobre els cingles de Bertí, el Montseny, Montserrat i en alguns moments també sobre les muntanyes llunyanes dels Pirineus i de la Serralada Litoral Catalana.

38

natura i aventura

Comarca del Vallès Occidental


FITXA TÈCNICA Alçada punt d'inici: 750 m. Alçada cim: 1.104 m. Desnivell: 450 m. Època recomanable: tot l'any. Temps: 3 hores. Cartografia: 1:50.000 El Vallès Occidental. Institut Cartogràfic de Catalunya. Punts d'aigua: Font Soleia, cim de la Mola.

SUB SI ETS SCR DES PODR IPTOR CAR ÀS WW W.N REG ATU AR RAI DE AVE E N L T UR P I EL TRA LÀNOL A.COM CK GPS PER AL

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

seguim amunt fins que s'acabi el carrer. En aquest punt estacionarem el vehicle per començar l'itinerari.

ASCENS AL CIM: comencem pel sender de l'esquerra que neix al final del carrer i que en un primer moment avança paral·lel a la tanca metàl·lica del jardí d'una casa. El sender s'enfila amunt i en pocs minuts passa entre la Roca del continua

COM ARRIBAR-HI: des de Terrassa ens dirigirem cap a la població de Matadepera. Deixarem a la dreta el desviament que ens portaria al centre de la població i seguirem avançant, sense arribar-hi, cap al Coll d'Estenalles i el Centre d'Interpretació del Parc Natural. Tot seguit prendrem a mà dreta el desviament cap el Cavall Bernat, Sant Robert i Can Marcet. Travessem la riera de les Arenes, deixem dos carrers a l'esquerra i tot seguit girem pel tercer (carrer dels Rossinyols) que s'enfila amunt. A la quarta cruïlla girarem a la dreta agafant el carrer del Camí del Moliner i seguidament girem a l'esquerra pel carrer del Cavall Bernat i

sostres comarcals

39


SOSTRES COMARCALS Cavall Bernat i el Cap del Mort. Després d'una forta pujada el camí per on veníem enllaça amb un altre sender. El seguim cap a l'esquerra en direcció nord i en pocs metres en prenem un altre a mà dreta que seguirem en direcció oest. Una mica més amunt travessem un altre sender i seguim en la direcció en què veníem fins a enllaçar amb el PR-31. Seguirem el PR cap a l'esquerra en direcció nord i en pocs metres deixarem per mà esquerra un sender que es dirigeix cap a Can Pobla i posteriorment el camí de la Senyora que marxa a mà dreta, en aquesta cruïlla hi ha una gran quantitat de rocs al terra. Seguim avançant pel PR fins a trobar una altra bifurcació on seguirem el camí de la dreta anomenat Camí de la Font de la Soleia (senyals verds), actualment es troba senyalitzat amb un rètol indicatiu. El camí voreja la Mola per sota de la cinglera i passa per davant de la Font Soleia. Continuem avançant fins a trobar una canal senyalitzada amb marques de color groc i verd que, primer amb unes petites grimpades i després caminant, s'enfila resseguint la carena de la Cova de les Ànimes en direcció sud-oest, oferint-nos unes magnífiques vistes sobre bona part del massís. Abans

40

natura i aventura

d'arribar al cim trobem una cruïlla de tres camins on seguirem el del mig per arribar al cap de pocs minuts al cim de la Mola.

DESCENS DEL CIM: prenem el PR seguint el camí empedrat i continuem sempre pel camí marcat i més evident, resseguint tota la carena fins arribar a les primeres cases de Matadepera, el camí és ample i fresat. Un cop arribem a les primeres cases trobem un dipòsit d'aigua i un carrer asfaltat que ens arriba per ma dreta. El seguim avall fins que el carrer gira a l'esquerra, allà prenem per mà dreta una pista que en direcció oest ressegueix la cinglera i ens du fins al lloc d'inici de l'itinerari.


CALENDARI

Catalunya i Andorra

GENER ESQUÍ DE MUNTANYA 13 26 27

Cursa CEC-Val d’Aran Cronoescalada Gran Valira Travessa esquí Ransol- Pic de la Serrera- el Serrat

Centres Excta de Catalunya · www.cec.cat Soldeu Esquí Club · www.sec.4t.com Soldeu Esquí Club · www.sec.4t.com

MARXES I CAMINADES 13 13 13 13 13 13 19-20 19 19 19 20 20 20 20 20 20 24 26 26-27 26-27 27 27 31

Ruta dels tres castells Caminada popular per païr els Torrons Excursió per la Serra de Finestres (Garroxta) Senderisme al Montsant Sant Celoni – Sant Hilari Sacalm Rubió – Sant Pere Sallavinera Rupit – Aiguafreda El Montsec i el seu entorn Caminada nocturna d’hivern GR-2 Volcans de la Garrotxa Ascensió al Tossal de Mormur Gr-1 Olvan – Espunyola Ruta del Cister: Santes Creus – Figuerola del Camp Caminada Popular de Vilanova i la Geltrú GR-92 Lloret – Tordera Caminada d’hivern Mola del Coll de Jou (Baix Camp) Albanyà – La Vajol 24 hores de muntanya Ascensió a Cambre d’Aze Camí Ramader: Castellar-Coll Lligabosses GR-83 Arbúcies – Osor Turó de Quermay (Baix Empordà)

Club Excta Anoia · 93-772-76-66 Centre Excta del Penedès · secretaria@cep.cat Club Excta Pirenaic · 93-302-42-39 Club Muntanyenc de Sant Cugat · cmsc@clubmuntanyenc.cat Centre Excta Sant Celoni · correu@elcesc.org UEC Horta · secretaria@uechorta.net Club Muntanyenc de l’Hospitalet · cmhospit@cmhospit.org Club Muntanyenc de Sant Cugat · cmsc@clubmuntanyenc.cat Ass. Esp. Grup. Excta. Bell-matí · bellmati@terra.es Unió Excursionista de Sabadell · info@ues.cat Centre Excta del Penedès · secretaria@cep.cat Foment-Martinenc · 93-455-70-95 Agrupació Cultural Folklorica Barcelona · 93-315-14-96 Agrup Excta Talaia · secretaria@aetalaia.cat Club Excta de Gràcia · cegracia@cegracia.cat Centre Excta Sant Vicenç de Castellet Cordada · secretaria@cordada.org Club Muntanyenc de Sant Cugat · cmsc@clubmuntanyenc.cat Centre Excursionista D’Olot · ceo@ceoolot.cat UEC Horta · secretaria@uechorta.net Centre Excursionista de Castellar · cecastellar@hotmail.com Unió Excursionista de Sabadell · info@ues.cat Cordada · secretaria@cordada.org

La Mola del Coll de Jou Recolllida del 46è pessebre al cim del Taga Muntanyes de l’Ordal GR-1 Riera de Merlés-Gironella Gr-83 Osor-Sant Martí de Sacalm Ascensió al pic Perafita i Monturull

Cordada · secretaria@cordada.org Unió Excursionista de Sant Joan de les Abadesses · admin@uesantjoan.com Centre Excusionista del Penedés · 93 817 22 41 · secretari@cep.cat Centre Excursionista de Castellar · cecastellar@hotmail.com Unió Excursionista de Sabadell · info@ues.cat Club Excursionista Sant Vicenç · cesv_delshorts@hotmail.com

FEBRER 2-3 3 3 3 9 9

Aprofita el nostre calendari interactiu per planejar les teves activitats. Si ets organitzador d’esdeveniments, aprofita’l per promocionar-los. www.naturaiaventura.cat

42

natura i aventura


Profile for Goolnatura

Natura i Aventura 13  

Revista d'activitats a l'aire lliure per Catalunya i Andorra.

Natura i Aventura 13  

Revista d'activitats a l'aire lliure per Catalunya i Andorra.

Advertisement