Calidoscopi
ma ig 2013
Notes per al concepte de seguretat en una societat democràtica Idees provinents de la xerrada impartida a la 1ª Jornada sobre seguretat pública a Catalunya per Joan Lluís Pérez Francesch, professor de dret constitucional de la UAB
I Em proposo plantejar el sentit de la seguretat en una societat democràtica. Parteixo de la dada que a tota societat hi ha conflicte, tensions derivades de la convivència, perquè la vida social no és sempre harmònica, com es obvi. A més, sovint fallen els elements comunitaris que relliguen de forma més intensa les persones, i la integració no es pot aconseguir pacíficament. Per això podem afirmar que la societat és en si mateixa un àmbit de conflicte itensió,dedivisió,querequereixl’Estatperacrear condicions de pau, i de seguretat existencial. De fet aquesta es pot considerar la funció primària de tot Estat: garantir la pau social, mitjançant les seves funcions com a Estat legislador, Estat jutge o Estat policia. Ara bé, també sembla raonable pensar que l’Estat per si mateix, sense suport social, no pot aconseguir tot sol aquesta pau social, malgrat les versions més dures de les funcions estatals a l’estil hobessià. L’Estat necessita un grau de col·laboració ciutadana,apartirdelaformacióil’educaciócívica, la responsabilitat social de la persona o el conreu de les virtuts humanes per a la vida pública. L’Estat constitucional es proposa aportar legitimitat a la garantia de la pau social, que no és qualsevol cosa, sinó la conseqüència d’unaactuació enelmarcdel’Estatsocialidemocràticdedret.Així, la prestació del servei públic de la seguretat ha de respondre a la legitimitat formada per les creences, necessitats, interessos, de la ciutadania, a banda d’unconjunt denormes jurídiquesgarantistespera lespersonesihabilitadoresdel’actuaciódelspoders públics. L’objectiucentraldetotEstatconstitucional,ésa dir, de tot Estat de Dret, és la garantia de la Llibertat. La Llibertat és la raó de ser tot l’entramat institucional i jurídic creat. La Llibertat amb majúscules, com l’estàtua de la Llibertat de Nova York, en el marc de la qual es poden desenvolupar les diverses llibertats concretes (freedom). Les
anomenades llibertat públiques o drets fonamentals de les persones son la clau de volta de la mateixa existènciadel’Estat,iperaquelesllibertatspuguin germinar cal gaudir de la garantia de la pau social, de la seguretat. Una seguretat que és jurídica, però també humana, física, personal i col·lectiva. No hi ha llibertat sense seguretat, i no hi ha seguretat sense llibertat, tot i que els dos valors no poden estar al mateix nivell. Efectivament, el dret a la seguretat és subaltern del gran valor de la Llibertat. Quan els posem en el mateix pla, o els hi donem la mateixa importància no fem cap favor al segon. Fins i tot, després dels atemptats a les Torres Bessones el 11-S de 2001, en molts Estats es va començar a reforçar la seguretat, com una obsessió.L’exemplemésgreufoulacreació del penal de Guantánamo. Els USA que havien construir el rule of law, el due process law, i com deia abans gaudeixen de l’element simbòlic de l’estàtua de la Llibertat, han cedit a la misèria humanadel“nodret”, d’unamenadellimsjurídicsi extraterritorials en els que han situat els presoners jihaidistes. Això no pot ser, precisament perquè és un extrem inadmissible, que ni el president Obama, tot i les promeses, ha sabut cancel·lar. II El concepte de seguretat en una societat democràtica ve determinat, al meu parer, pels següents elements, com a mínim: 1) La qualitat de les normes jurídiques que regeixen la convivència, amb la corresponent claredat, predictibilitat i seguretat jurídica. 2) La legitimitat política, perquè els poders públics han de respondre els interessos generals, i cal que actuïn mitjançant la regla de la majoria, però també respectant les minories i 16