Món Marató 24 by Fundació La Marató de TV3

REVISTA DE LA FUNDACIÓ LA MARATÓ DE TV3 · NOVEMBRE 2012 · NÚM. 24

La mort hauria de ser el final de la vida. El càncer, no.

La Marató, cent per cent Carme Basté Directora de la Fundació La Marató de TV3

Reportatges, entrevistes, entreteniment, connexions en directe a tot Catalunya, presència de públic a plató, 15 hores de programa... Qualsevol expert en audiovisuals podria definir que el programa La Marató de TV3 és televisió en estat pur, al cent per cent. Però La Marató no és només un programa, és un projecte total, cent per cent país, perquè és capaç de mobilitzar tot un territori en un sol dia, per a una sola causa: impulsar la recerca científica des de l’esforç col·lectiu. La Marató aconsegueix aglutinar tots els professionals de TV3 i de Catalunya Ràdio. I també de la Fundació La Marató de TV3, perquè tothom sap i confia que darrere del macroprograma hi ha una Fundació que gestiona amb especial diligència i responsabilitat els donatius que li són confiats per milers de ciutadans, empreses i col·lectius. Per això, l’abast d’aquesta iniciativa és cent per cent equip. I arribats a aquest punt és quan La Marató pren el sentit del que representa: saber més sobre les malalties, estar al costat de qui les té i recaptar fons perquè els investigadors puguin trobar-ne la solució. Poder assegurar i demostrar que uns mitjans públics d’un país petit com és Catalunya han contribuït durant 20 anys a sensibilitzar

la seva població en salut, però sobretot a finançar 594 projectes de recerca amb gairebé 107 milions d’euros, ens fa, a aquestes altures, necessaris per a la comunitat científica. El finançament de la Fundació representa un impuls cabdal en la recerca biomèdica. Amb aquests fons –els dels donantshem consolidat durant aquests anys equips de recerca punters en totes les especialitats i, en molts casos, amb el lideratge internacional que aporten els investigadors del nostre país. Aquest any, amb una nova edició dedicada al càncer, estem convençuts que a més d’oferir-los informació, divulgació, testimoniatges i entreteniment, també aportarem als nostres equips d’investigació oncològica uns diners que permetran unes condicions immillorables de coneixement per encertar de ple en la diana del càncer. Entre tots, un altre cop, segur que ho aconseguirem, perquè hem demostrat amb escreix que som responsables i solidaris. De moment, apostem en aquesta nova edició de MónMarató per donarvos petites dosis d’informació del que veureu i sentireu el diumenge de La Marató. Mentrestant, ens preparem per estar, al cent per cent, el 16 de desembre. Us ho devem.

“Entre tots, un altre cop, segur que ho aconseguirem, perquè hem demostrat amb escreix que som responsables i solidaris” MÓNMARATÓ 3

“Dirigir La Marató és un privilegi” “Intentarem estar al nivell de l’entusiasme de totes aquelles persones que hi participen” Lluís Bernabé (Barcelona, 1966). Periodista i màster en direcció cinematogràfica. Vinculat a TV3 des del 1994, ha estat director i realitzador de diferents programes informatius, documentals, educatius i de nous formats. Entre el 2008 i el 2011 va ser cap de realització d’Informatius, i al maig del 2012 va dirigir la Marató per la pobresa. Ara emprèn l’aventura de dirigir La Marató de TV3 en la seva 21a edició, un repte que encara amb entusiasme i respecte. Ens ha explicat com viuen ell i el seu equip la preparació d’aquest programa tan especial, i ens avança alguns dels seus continguts. Dirigeixes per primera vegada La Marató de TV3. Com es cuina un programa amb els ingredients tan especials que porta La Marató? Com a tota bona cuina, amb un equip excepcional i molt professional. De manera que, un cop s’han decidit i compartit les directrius del programa pel que fa als continguts, tothom treballa responsabilitzant-se de la seva tasca. Aquest any estarà dedicada al càncer. Quina visió ens donarà el programa d’una malaltia que, malauradament, tots hem vist de prop alguna vegada? Una visió d’optimisme davant els avenços en la investigació oncològica, ja que cada vegada estem més a prop de morir amb càncer que no de morir de càncer, malgrat que, malauradament encara, en moltes ocasions aquesta malaltia segueix guanyant la partida a la vida.

4 MÓNMARATÓ

La recerca en càncer ha avançat molt en els últims anys i ha obert noves portes per al tractament de la malaltia. La divulgació científica serà especialment important en aquesta edició? La divulgació científica sempre ha estat fonamental en La Marató, però en aquesta edició ho serà de manera molt especial. Destacarem que els avenços en la investigació del càncer dels darrers deu anys han estat superiors als dels trenta anteriors. La investigació és acumulativa i progressiva. Això vol dir que és fonamental seguir donant suport a la recerca perquè els resultats arribin al més ràpid possible als pacients, que són els més importants. Investigar millora la supervivència de les persones. Com convenceries algú perquè el 16 de desembre sintonitzi TV3 per veure La Marató? I perquè truqui al 905 11 50 50? Amb algunes reflexions i dades extretes de les moltes entrevistes fetes als testimonis i metges que amablement ens estan ajudat i col·laboren per portar a terme aquest programa: aquest any 2012 es diagnosticaran 34.000 nous casos de càncer a Catalunya, dels quals 14.000 seran dones i 20.000 homes. Cada any moren 15.000 persones de càncer. Per això els diria que el càncer ens afecta a tots i que no és només una lluita dels investigadors, metges, pacients i familiars. La Marató és molt més que un programa televisiu, és un esdeveniment que implica tota la societat. Creus que això comporta una

responsabilitat afegida per a TV3 i els professionals que hi ha darrere el projecte? És una responsabilitat innata a tots els professionals de TV3 i Catalunya Ràdio, demostrada cada final d’any amb La Marató i que intenta estar al nivell de la solidaritat i entusiasme de totes aquelles persones que hi participen i que fan possible que, des de fa molts anys, el projecte sigui de tota la societat catalana. L’Ariadna i l’Òscar conduiran aquesta edició i ens guiaran en un recorregut únic a través de la divulgació, els testimonis i els espectacles. Què creus que aportaran personalment al programa? Crec que no tinc prou espai per respondre a aquesta pregunta! Aportaran la seva professionalitat i experiència en diferents programes, passió a l’hora d’afrontar un repte com La Marató, sensibilitat, curiositat, personalitat ... En el moment d’acabar el programa, quina seria la millor recompensa que podries tenir per haver dirigit aquesta Marató? Que entre tots haguem aconseguit divulgar, sensibilitzar i mobilitzar la població. Com en cadascuna de les vint edicions anteriors. I destacaria “entre tots”, perquè sense els investigadors, testimonis, metges, voluntaris, artistes i moltíssimes més persones d’una llista tan àmplia que aquí seria impossible reproduir, aquest projecte no es podria portar a terme. Per això voldria agrair a tothom la seva col·laboració i participació.

Ariadna Oltra i Òscar Dalmau Presentadors

“SOLIDARITAT, amb majúscules i amb veu alta” Preparats per “córrer una marató” el 16 de desembre? Òscar.- Ho estarem. Ara mateix estem escalfant, fent estiraments i tonificant tots els músculs. Ariadna.- Jo ja m’he començat a entrenar... ha ha ha! I amb moltes ganes. Hi ha cap entrenament per conduir un programa de 15 hores en directe? O.- Això ho haurem de preguntar a alguns dels presentadors que ja han passat per La Marató i deixar-nos aconsellar. A.- La qüestió és confiar en l’equip que fa mesos que prepara el programa, estudiar bé el guió i descansar el dia anterior. Què és el que fa més respecte? A.- Fa respecte que es tracta d’un programa emblemàtic de TV3, que és marca de la casa i en el qual conflueix la feina de molts companys. I la durada, esclar! Això també... O.- La malaltia que ens ocuparà: el càncer.

I el que creieu que més us emocionarà? A.- Els testimonis... segur! O.- Sens dubte, parlar i escoltar gent que té la malaltia. I recaptar una xifra de diners suficient per ajudar a continuar investigant els tractaments futurs i fer que el càncer deixi de ser mortal. Què us ve al cap quan penseu en els altres anys? O.- Molts moments, perquè és un clàssic de TV3. El Xavi Coral tocant el piano i l’Espartac Peran cantant, el Cuní entrenant-se, com si fos Rocky, per presentar-la... A.- Ha ha ha! En Cuní entrenat per la Lídia Heredia i la Raquel Sans va ser molt bo! Però també recordo com si fos ara testimonis de malalts: la serenor amb què sovint a La Marató ens han donat lliçons de com agafar-s’ho tot. I també penso en la col·laboració d’entitats de tot arreu: és que la Marató és tothom!

Què penseu que en traureu, d’aquesta experiència? O.- Doncs això: una experiència única i irrepetible, de 15 hores en directe en uns temps en què els directes no acostumen a sovintejar la graella de les televisions. A.- Força, molta força. N’estic segura... Diríeu que presentar La Marató és un repte professional per a qualsevol periodista? O més aviat personal? O.- En aquest cas els dos reptes, professional i personal, van junts. A.- Hi coincideixo: repte professional pel que representa, i personal perquè a més es tracta d’una malaltia que – a la majoria- no ens és aliena. En una o poques paraules, què és per a vosaltres La Marató? O.- SOLIDARITAT. Amb majúscules. A.- I amb veu alta.

MÓNMARATÓ 5

La Marató del 2012: emoció, divulgació i espectacle

Un familiar, un amic, un conegut... Tots nosaltres, en algun moment de la vida, hem vist de prop algun cas de càncer, la principal causa de mort de persones entre els 35 i 70 anys. Tot i que la recerca en aquest camp és molt activa i en els últims anys s’han fet descobertes importants per dissenyar tractaments més eficaços, queda molt camí per recórrer. Per això, el 16 de desembre, La Marató de TV3 ens convidarà a tenir un paper actiu en l’avenç de la recerca oncològica, alhora que ens acostarà

6 MÓNMARATÓ

a les emocions i esperances de les persones que tenen aquesta malaltia. Des de les deu del matí i fins després de la una de la matinada, Ariadna Oltra i Òscar Dalmau conduiran un espai únic de 15 hores en directe que posarà en marxa la seva fórmula pròpia: sentirem amb emoció el testimoni de persones que lluiten per superar el càncer i veurem com viuen el dia a dia, aprendrem conceptes científics nous gràcies als recursos divulgatius i a les intervencions dels metges experts, i

gaudirem de la música i dels espectacles en viu. Això serà dins del plató, però a fora es viurà la gran festa de la participació a Catalunya, que implicarà milers de ciutadans en la lluita i l’esperança de futur dels afectats de càncer. El programa serà un mirall de l’entusiasme que es viu al carrer i mostrarà moltes de les gairebé 2.000 activitats organitzades per la ciutadania i la vitalitat dels voluntaris a les seus telefòniques on es reben els donatius.

Truca!

905 11 50 50 Donatius online: tv3.cat/marato

Televisió, pàgina web, xarxes socials i mòbils ens permetran seguir el programa al llarg de la jornada: des d’allà on siguem podrem connectar-hi amb el directe, seguir l’evolució del marcador i apreciar diversos continguts específics per a cada plataforma. “La Marató 2012 arribarà més lluny que mai, i a indrets que no hauríem pogut imaginar mai”, ens avança el director del programa, Lluís Bernabé, qui conclou amb un “i no en podem llegir res més”, que ens mantindrà amatents fins al 16 de desembre, per viure directament l’emoció, la solidaritat i la humanitat d’aquest programa únic.

Seus telefòniques

Diumenge 16 de desembre, quatre grans espais es convertiran en els centres de recepció de les trucades de donatius dels ciutadans a La Marató 2012. Les seus acolliran un miler de línies, 776 a Fira de Barcelona, 100 a l’Auditori de Girona, 75 al Port de Barcelona i 50 a la Universitat de Lleida. Les trucades, que seran ateses per 2.500 voluntaris, permetran fer créixer el marcador del programa. Cada trucada al 905 11 50 50 serà un impuls a la recerca per lluitar contra el càncer. Un altre cop, La Marató de TV3 tindrà el suport de les entitats i empreses col·laboradores habituals per a l’organització de les seus telefòniques. Són el Departament de Benestar Social i Família, “la Caixa”, PricewaterhouseCoopers, Movistar i Abertis Telecom. A més, un total de 70 empreses col·laboraran en aquesta edició subministrant productes i serveis a les seus telefòniques.

A les 9 del matí i fins a les 13, un programa especial a Catalunya Ràdio, conduït per Sílvia Cóppulo, donarà el tret de sortida de La Marató de TV3 amb les primeres entrevistes a testimonis, metges experts i l’actuació d’artistes convidats. Altres programes del grup d’emissores de Catalunya Ràdio mantindran viva l’expectació durant la setmana prèvia, amb espais d’entrevistes i d’informació sobre càncer.

MÓNMARATÓ 7

Campanya gràfica i audiovisual Espot i campanya gràfica comparteixen una mateixa idea: la vida després del càncer

La campanya gràfica El càncer, vist com una coma en la vida d’una persona. Una etapa, un capítol, una pausa fins i tot, però en cap cas el final de la vida. Aquest és el missatge esperançador sobre la malaltia que la campanya gràfica de La Marató 2012 vol transmetre, amb l’aval de les investigacions científiques actuals. Carles Checa, director creatiu de Màrqueting de TV3, explica que la creació d’aquesta imatge ha estat fruit d’un “exercici de síntesi” que juga amb els símbols i la tipografia per oferir un “element visual i conceptual potent, poètic i interactiu” que provocarà la reflexió de l’espectador. El resultat final, destaca Checa, “condensa l’objectiu de La Marató 2012: fer que el càncer sigui una coma, no un punt final en la vida de les persones afectades”. Un objectiu que només es pot aconseguir a través de l’avenç de la recerca i que recau sobre l’element de la coma, prou potent per oferir una nova perspectiva sobre una malaltia des de sempre vinculada a la mort. Per la seva simplicitat i contundència, la campanya gràfica d’aquesta edició resulta molt versàtil i s’adaptarà als diferents suports materials i audiovisuals que s’editaran –díptics, cartells, banderoles o baners digitals– i que es difondran per tot el país.

8 MÓNMARATÓ

L’espot Podria haver-se convertit en una estrella del futbol i jugar al Barça. Podria haver-se casat, tenir una filla i fins i tot un nét. Podria haver entrenat el CF Badalona, l’equip on jugava. Però el 18 de juliol de 1960, Diego Parra va morir a causa d’un càncer de pulmó. Només tenia 22 anys. Aquesta és la història real que proposa l’espot de La Marató 2012: com podria haver viscut una jove promesa del futbol si el càncer només hagués posat una coma en la seva vida i no el punt final. Camil Roca, creatiu de Bassat Ogilvy, explica que s’ha triat una història real per la proximitat de la malaltia i perquè tots sabem que ens pot afectar en qualsevol moment. “Tothom coneix el càncer i s’han creat molts estereotips al seu voltant”, reconeix, però “aquest espot ens en parla des d’un enfocament totalment nou: imaginem què podria haver fet algú si no fos per aquest final prematur”. La recreació de la vida de Diego Parra permet “reivindicar que el càncer no signifiqui el final de la vida”, explica el creatiu.

MÓNMARATÓ 9

El disc Només diumenge 2 de desembre amb la premsa. La vuitena edició del disc de La Marató arriba diumenge 2 de desembre, amb 18 nous temes versionats al català, que interpreten 23 artistes i formacions musicals de gèneres i sensibilitats diferents. El conjunt és un disc “cantat

en clau d’esperança” explica Àngel Lacalle, director del projecte, que el defineix com la “traducció musical del desig que el càncer no sigui el final de la vida”. El tema “Mai caminaràs sol”, interpretat per Glaucs i Menaix a Truà, obre el compacte, fent tota una reivindicació del suport i la solidaritat que reben les persones afectades per càncer. El segueixen cançons tan sorprenents com “Tornarem”, interpretada per Miguel Bosé, l’Orfeó Català i Virgínia Martínez; “Obre els ulls”, que canten Els Catarres, acompanyats per 1.500 nens de 41 escoles de Catalunya, o l’adaptació del clàssic “Moon River” amb la veu d’Amaia Montero. Alejandro Sanz també s’ha volgut sumar al projecte interpretant “No m’equiparis”, un tema del seu nou disc, que ha estat adaptat per Joan Manuel Serrat. Gairebé 500 persones han participat per fer realitat el disc de La Marató 2012, que han produït Marc Parrot, els germans Toni i Txasqui Ten i Jordi Cubino. És el disc de la Unió Europea que més còpies ven en un sol dia. Des del 2005, quan se’n va fer la primera edició, el compacte ha venut gairebé 1 milió d’unitats.

El llibre A partir del 15 de novembre. El llibre de La Marató 2012 arriba amb dues propostes suggerents. La primera es troba en la mateixa portada: “Tot està per fer i tot és possible”, el conegut vers de Martí i Pol, titula el nou volum fent tota una declaració del seu contingut, un crit a l’esperança i a l’optimisme. La segona proposta és una invitació de Salvador Espriu a salvar el sentit original dels mots. Amb aquestes dues premisses, el llibre proposa fer un viatge de redescoberta de la solidaritat, una paraula desgastada per l’ús que ha perdut el seu valor genuí. Els dotze autors i creadors que han participat en aquesta edició recuperaran el seu sentit a través dels relats i il·lustracions. Elena Goixens, responsable de Publicacions de TV3, destaca que en l’univers creatiu de cadascun dels autors “descobrirem noves perspectives de la solidaritat, lluny dels tòpics, amb l’objectiu que la lectura del llibre es converteixi en un estímul per pensar-la i practicar-la”. El resultat és un conjunt “obert, optimista i enriquidor que no deixarà indiferent ningú”, conclou Elena Goixens. El llibre, editat per Ara Llibres i Televisió de Catalunya, està a la venda en llibreries des del 12 de novembre, al preu de 10 euros. També es pot comprar en versió digital a través de la plataforma Libranda. Autors i creadors: Sebastià Alzamora, Maria Barbal, Toni Batllori, Andreu Buenafuente, Blanca Busquets, Carles Capdevila, Josep Maria Fonalleras, Forges, Salvador Macip, Albert Om, Àlex Rovira i Francesc Torralba (coordinador).

MÓNMARATÓ 11

La gran festa de la participació de participació que viurem el dia del programa”, conclou. Associacions de voluntariat i persones a títol individual formaran part d’aquest gran col·lectiu que ofereix el seu temps perquè les seus de La Marató de TV3 funcionin al llarg del dia. Al grup també s’hi sumen professionals de les empreses de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de les institucions col·laboradores de La Marató.

La implicació dels ciutadans a La Marató de TV3 és tan potent que no seria possible definir el projecte sense parlar del suport social que genera. Joves i grans, tots troben una fórmula que els permet ser protagonistes de La Marató des de les seves moltes facetes. Campanya de sensibilització educativa sobre el càncer La campanya de conferències als centres educatius acostarà aquest any a 150.000 joves la realitat del càncer des del seu vessant mèdic i social. Es faran més de 3.800 sessions divulgatives en un miler de centres educatius de Catalunya. Uns 350 professionals de la salut ajudaran els joves a entendre per què es produeix el càncer, quines són les seves conseqüències i en quin punt es troba actualment la recerca científica sobre aquesta malaltia. Les sessions, que combinen la divulgació científica amb el foment del respecte i la solidaritat, es complementen amb la projecció d’un reportatge protagonitzat pels joves actors de “Polseres vermelles”. Les classes que reben conferències participen en la 14a edició del concurs

12 MÓNMARATÓ

Pinta La Marató, un certamen que estimula el coneixement sobre el càncer mitjançant l’expressió artística. Els voluntaris de La Marató 2012 El col·lectiu de voluntaris que mobilitzarà La Marató el 16 de desembre serà una de les cares més visibles de la gran participació que desperta aquest projecte. Un total de 2.400 persones, distribuïdes entre les 4 seus telefòniques que es posaran en marxa el dia del programa, atendran les trucades de donatius i duran a terme altres feines d’organització. “La Marató té una capacitat de convocatòria extraordinària i els voluntaris són el millor termòmetre d’aquest potencial”, afirma Carme Basté, directora de la Fundació La Marató de TV3. “En aquesta edició totes les places es van cobrir en només 24 hores”, explica la directora de la Fundació, “una bona mostra de l’esclat

La Marató als carrers de Catalunya Les setmanes prèvies a La Marató, els carrers de les poblacions catalanes llueixen milers de pancartes que, per iniciativa dels ajuntaments i amb un directe “Truca!”, estimulen els donatius que el dia 16 faran créixer el marcador.

L’adhesió del món cultural Dues nits abans de La Marató 2012, nombroses companyies teatrals i sales d’exhibició de Catalunya llegiran un manifest d’adhesió en una mostra del suport que aquest projecte rep del món cultural.

Entusiastes de La Marató Si en dues dècades el projecte La Marató de TV3 ha arrelat tant en el territori és, sens dubte, perquè la societat civil se l’ha fet seu i s’hi ha identificat totalment. En aquest fenomen ha tingut un paper essencial la força de l’associacionisme a Catalunya. És també per aquesta vinculació al món associatiu, que el suport popular a La Marató s’ha traduït en activitats festives que, més enllà de sumar una quantitat extraordinària de fons al marcador del programa, sensibilitzen els participants i els impliquen directament en la lluita dels malalts i l’avenç de la recerca. Aquest moviment social assoleix cada any unes grans xifres: el 2011 es van celebrar 1.822 activitats populars arreu de Catalunya. D’aquestes, 126 estaven organitzades per associacions de dones, un dels col·lectius que més intensament participen en La Marató des de les primeres edicions.

Les caracteritza una empenta única i un gran entusiasme pel projecte. Són treballadores infatigables i totes coincideixen a dir que col·laborar i sumar-se a causes solidàries és part de la seva genètica i que han trobat en La Marató un motiu immillorable per mobilitzarse. Així ho explica la Francesca Marín, del Col·lectiu de Dones Bàrbara, de l’Horta de Sant Joan: “Volem sentir que participem en projectes amb una finalitat tan necessària com és La Marató. Hi participem de tot cor”. La iniciativa d’aquesta entitat és un sopar espectacle al qual assisteixen 350 persones. Per organitzar-lo, el Col·lectiu de Dones

Bàrbara implica altres associacions del municipi en una mostra de treball en xarxa.

Sovint, els col·lectius de dones han estat els responsables de despertar la participació de la gent dels seus municipis en La Marató. És el cas de l’Associació de Dones de l’Estany d’Ivars i Vallverd, d’Ivars d’Urgell. La Leonor Sangrà, que en va ser secretària, reconeix sentir-se molt satisfeta de la feina que han fet: “al principi només es venien pastissos i braços de gitano per recaptar fons, però vam pensar que calia fer més coses: des de fa anys organitzem, a més a més, una trobada de puntaires i una rifa de regals que ofereixen els comerciants”. El dinamisme de les 200 sòcies d’aquesta associació s’ha contagiat a tot el poble, que ara “està totalment bolcat en La Marató: ajuntament, comerços, entitats... tothom s’hi apunta sense dubtar-ho ni un moment”, explica Sangrà, que també se sent especialment orgullosa d’haver transmès la tradició de participar en La Marató a les joves generacions de dones que ara formen part de l’associació. En altres casos, aquests col·lectius han canalitzat les ganes de col·laborar de la gent. Així ho explica la Montserrat Martí, de l’Associació de Dones Les Set Valls de Cervià de les Garrigues: “quan veus que el poble té la voluntat de moure’s, tu també ho fas”. Aquesta associació idea cada any activitats molt diverses “per fer pinya i perquè tothom hi participi: fem esmorzars i venem productes artesanals, tot sempre manual per implicar més la gent”, destaca Martí, que

està molt satisfeta de la “convivència que es respira el dia de l’activitat en un poble molt sensible a les causes solidàries”. Les activitats que organitzen les associacions de dones s’han convertit molt sovint en cites clàssiques dels municipis, molt esperades per la gent que hi viu. Un d’aquests esdeveniments és el bingo a càrrec de l’Associació de Dones La Dàlia de Maspujols, que se celebra des de l’any 2000. Les gairebé 300 sòcies de l’entitat fan una intensa campanya de recollida de regals entre els comerciants del poble. El bingo aconsegueix la participació dels 700 habitants d’aquesta localitat del Baix Camp. La presidenta, Antònia Llauradó, reconeix que totes les hores de feina que comporta organitzar un bingo d’aquestes dimensions queden “compensades amb escreix quan truquem a La Marató per donar la quantitat recaptada. És un moment molt emocionant”, explica.

També és ja un clàssic l’”Escala en hi-fi”, espectacle organitzat a Albesa des de fa 10 anys per l’Associació de Dones Punt de Trobada. En el muntatge d’aquest acte, hi participen un centenar de persones “entre els organitzadors, els qui actuen i els qui fan el decorat i vestuari, tot a mà” explica M. Teresa Farré, secretària de l’associació. “És un projecte de tot el poble i hi ve tanta gent que la sala es queda petita”, destaca. Cada any aquestes activitats i les de centenars d’associacions més han contribuït a fer de La Marató de TV3 un èxit de participació i de recaptació. Aquest any, tornarem a comptar amb el seu entusiasme. MÓNMARATÓ 13

Situació actual del diagnòstic, prevenció i tractament del càncer

Dr. Josep Tabernero Cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i director de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO)

A Catalunya es diagnostiquen aproximadament uns 33.700 casos de càncer per any (20.000 en homes i 13.700 en dones). En els homes, els tumors més diagnosticats són els de pròstata, pulmó, còlon i recte i bufeta de l’orina. En les dones els tumors més incidents són els de mama, còlon i recte, endometri i pulmó. Per sexes, la incidència global de càncer en homes ha augmentat anualment un 1,2% durant el període 1993-2007. Però alguns tumors, com ara els d’estómac i els més associats a l’exposició del tabac, han disminuït la seva incidència. En dones, la incidència global del càncer s’ha estabilitzat en el període 1993-2007, tot compensant l’augment dels tumors de pulmó, ronyó, cavitat oral i faringe i tiroides amb el descens de la incidència dels tumors del coll d’úter, d’estómac i d’ovari. Alhora, tant el càncer de mama com el de còlon i recte s’han estabilitzat durant aquest període. Les millores aconseguides en les malalties tumorals vénen donades per molts factors. Els avenços que repercuteixen en la millor sobrevida de la població catalana respecte el càncer responen a la millora de les polítiques de prevenció, de seguiment de persones amb alt risc de tenir càncer, de diagnòstic precoç, millores en les tècniques de diagnòstic i quirúrgiques, avenços en els tractaments i dels processos de les cures als pacients. Tots i cadascun d’aquests factors han fet que

14 MÓNMARATÓ

el pronòstic d’aquesta malaltia sigui cada vegada millor. Durant els últims 40 anys hem caracteritzat les diferents propietats que tenen els tumors no solament implicant directament la cèl·lula maligna, sinó també les propietats del seu entorn –microambient- i les característiques d’òrgans situats a distància. El fet de poder determinar alteracions genètiques concretes de determinats tumors que els confereixen una especial dependència a aquestes alteracions, fenomen conegut com addició, ha fet que s’hagin establert tractaments molt eficaços en poblacions molt seleccionades de malalts. Les accions dirigides a la prevenció del càncer passen per l’eliminació del tabaquisme, la prevenció del sobrepès, la potenciació de l’exercici físic, la limitació del consum excessiu d’alcohol i la promoció d’una alimentació rica en vegetals i baixa en greixos animals i carns vermelles. D’altra banda, per a alguns dels tumors més freqüentment diagnosticats a Catalunya hi ha programes de diagnòstic precoç que disminueixen la mortalitat del pacient, com ara les mamografies i la detecció de sang oculta en femtes. La supervivència als 5 anys del conjunt de pacients diagnosticats amb càncer és del 51% en els homes i del 63% en les dones. Aquests valors eren de 35% i 53% quinze anys abans.

Però per continuar progressant amb la lluita contra el càncer és imprescindible seguir investigant en la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament. Iniciatives com La Marató són crucials per permetre que Catalunya continuï avançant en aquesta lluita.

La supervivència als 5 anys del conjunt de pacients diagnosticats amb càncer és del 51% en els homes i del 63% en les dones. Aquests valors eren de 35% i 53% quinze anys abans. * Dades estadístiques aportades pel Dr. Joan Borràs. Cap de Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Sant Joan, Reus.

Medicina personalitzada del càncer: som-hi tots!

Dr. Manel Esteller Director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer. IDIBELL

Totes les famílies del nostre país es veuen afectades per la malaltia que anomenem càncer. En realitat és un conjunt de malalties, ja que un tumor del fetge és molt diferent d’una leucèmia (càncer de la sang) i, aquesta, molt diferent d’un glioma (el tumor de la substancia blanca del nostre cervell). Un tumor petit acostuma a ser un tumor curable. L’extirpació quirúrgica elimina el problema. D’aquí el gran èxit del cribratge del càncer de coll d’úter: els “papanicolaus” i les revisions ginecològiques anuals han salvat milers de vides. La radioteràpia dirigida i computeritzada també és clau per solucionar determinats tumors. Però l’avenç més notable en els últims anys ha estat la irrupció de nous fàrmacs, d’una quimioteràpia més “intel·ligent”. Les imatges dels pacients tractats amb quimioteràpia clàssica habiten en els nostres malsons, però cada vegada menys. Els nostres metges han millorat el control de la simptomatologia secundària. Cada vegada veurem menys aquests efectes. Els primers fàrmacs basats en el coneixement de les alteracions específiques del nostre material genètic ja s’estan utilitzant. Són la punta de llança dels que vindran. El cas més il·lustratiu va ser el de la leucèmia mieloide crònica, un subtipus de càncer de les cèl·lules blanques de la sang. De tenir una evolució molt dolenta va passar a tenir supervivències llarguíssimes. Atzar? No. Recerca. Es

va dissenyar un fàrmac que inhibeix una lesió genètica específica d’aquesta leucèmia i que no està present en cèl·lules sanes. Un inhibidor d’una tirosina-cinasa. I, de retop, també va ser útil contra un subgrup de tumors d’estómac. Un altre exemple: un investigador descobreix que una quarta part de tumors de mama en comptes de tenir dues còpies d’un gen que causa càncer (oncogen) en tenen més de vint. Mala notícia: són tumors més agressius. Però d’altres ho veuen com una oportunitat i dissenyen fàrmacs que s’uneixen i bloquegen aquest oncogen. Resultat final: augmenta la supervivència d’aquestes pacients. Un exemple final: les cèl·lules del càncer posen un “fre” químic davant de gens inhibidors de tumors i ja s’utilitzen fàrmacs en leucèmies i limfomes que treuen aquest senyal d’”estop” i permeten l’expressió correcta. El que sembla increïble és que aleshores el tumor “recorda” de quin teixit normal venia i s’hi torna a assemblar. Aquests fàrmacs millors són necessaris no solament per curar o augmentar la supervivència, sinó també per fer-ho amb una qualitat de vida correcta. La Marató 2012 busca precisament això, aconseguir els recursos econòmics necessaris per continuar en aquestes vies d’esperança. Per donar un futur millor a cadascun de nosaltres, als nostres amics i a les nostres famílies. Som-hi tots!

Els primers fàrmacs basats en el coneixement de les alteracions específiques del nostre material genètic ja s’estan utilitzant. Són la punta de llança dels que vindran.

MÓNMARATÓ 15

Un pas endavant, una nova esperança Durant el llarg camí cap a la curació del càncer s’han perdut moltes vides. Ara, no parlem d’un futur llunyà i utòpic, sinó d’un present en constant evolució que deixa entreveure el desig de convertir aquesta malaltia mortal a crònica o, fins i tot, curable. Al patiment dels malalts se suma aquesta espurna d’esperança. Sis persones que tenen càncer ens han explicat com és la seva lluita diària contra la malaltia, lluny de tòpics.

16 MÓNMARATÓ

MARC AGUILERA

MONTSERRAT MASIP

13 anys. Li van diagnosticar leucèmia a l’agost del 2011. Des d’aquell moment va començar la seva lluita contra la malaltia. Ha passat molts cops pel quiròfan per culpa d’infeccions als catèters que porta sota la pell. Intenta ser fort, però és conscient que és diferent als seus amics.

53 anys. Càncer d’ovari amb metàstasi. Ja ha rebut quimioteràpia i participa en un assaig clínic. Està a l’espera de l’operació que la pot curar. S’ha informat molt sobre la malaltia i això li ha permès prendre decisions de forma serena i conèixer com pot evolucionar.

“Quan vaig veure el metge li vaig dir: tinc càncer, oi? Doncs curi’m!”

“No enfoco el meu futur com si pogués morir d’aquí pocs anys perquè seria depriment. M’ho plantejo com si fos una privilegiada a la qual li ha arribat l’hora i de forma excepcional té una moratòria.”

“La meva vida i els meus hàbits han canviat. No puc agafar l’autobús o el metro pels virus, i tampoc puc jugar partits de futbol per si em donen un cop al catèter. Tot i així, ara sóc més optimista i penso lluitar cada dia” “El càncer és una malaltia greu, però curable, i per això espero que La Marató aconsegueixi més investigacions i així se salvin molts nens i nenes”.

“M’ajuda molt pensar en positiu. No perdo el temps preguntant per què jo, ni pensant en les coses que voldria fer. Si em recupero, ja tindré temps.” “La Marató és positiva tracti del tema que tracti: ajuda a conèixer les malalties i les problemàtiques dels que les patim. Espero que continuï en aquesta línia i així obtenir més recursos per investigar i curar.”

MÓNMARATÓ 17

ANNA MORÉ

FRANCISCO DÍAZ

62 anys. Càncer de pulmó amb metàstasi a diversos òrgans. Des del 2010 ha passat per diferents cicles de quimioteràpia que no han aconseguit aturar l’avenç de la malaltia. Actualment participa en un tractament experimental de pastilles amb el qual està estable: els tumors s’han reduït i la metàstasi no avança. Fa una vida molt tranquil·la i gaudeix de cada moment.

86 anys. Operat de càncer de pròstata fa 21 anys. Ara se li ha tornat a reproduir. La seva germana va morir a causa d’aquesta malaltia i l’únic que li fa por és recordar el seu patiment. És una persona vitalista, que a dia d’avui, encara dóna un cop de mà al mercat, on ha treballat tota la vida.

“Per mi el càncer és una bomba de rellotgeria que pot explotar en qualsevol moment. Per això visc cada dia com si fos un regal i no faig plans a llarg termini. El càncer m’ha fet pensar què és el que realment importa a la vida.” “Em sento molt afortunada per haver pogut participar en un estudi assaig punter d’investigació sobre el càncer. Dono les gràcies als equips mèdics i als malalts que s’han bolcat fins al límit de les seves forces per fer avançar la recerca.” “M’agradaria que La Marató ajudés a dissipar l’estigma que encara conserva la paraula càncer.” 18 MÓNMARATÓ

“Per mi tenir càncer no significa res. No sóc un home malalt, simplement és una patologia com qualsevol altra. Hi ha coses molt pitjors”. “A una persona a qui acaben de detectar càncer li diria que sigui optimista i ho sàpiga suportar. Jo intento no amargar la família. Pateixo perquè ells pateixen per mi”. “Vas a l’hospital i veus entrar i sortir desenes de persones amb càncer. És una realitat que tothom coneix, però m’agradaria que La Marató fos un motiu més per donar suport als qui tenen aquesta malaltia”.

LLUÍS ARANDA

LAURA NAVARRO

37 anys. Li van detectar un pòlip maligne en una fase incipient. Mai ha fet cap tractament, només un seguiment preventiu. Va viure uns quants anys amb por perquè tornés a aparèixer. Ara viu tranquil i gaudeix de la vida.

44 anys. Càncer de mama. És mestra d’escola però ara està de baixa. Ha fet vuit sessions de quimioteràpia, l’han operada i està pendent de rebre radioteràpia. Optimista i amb gran sentit de l’humor, viu la malaltia d’una manera positiva, que la contagia a les persones del seu entorn.

“El metge em va dir: “Lluís, t’ha tocat la loteria!” i tenia tota la raó. La sort, la casualitat o com vulguis dir-li, van fer que aquell petit pòlip no creixés”. “El càncer no discrimina ningú; ni per edat, ni per sexe. Malauradament, tots tenim una butlleta en aquest joc, i l’única manera de jugar-hi amb avantatge és anticipar-se”. “M’agradaria que La Marató ajudés a fer que la gent i les institucions no s’oblidin de la presència de la malaltia. S’ha evolucionat molt, però encara hi ha molt camí per recórrer i, per tant, molta feina per fer”.

“És molt important que totes les dones es facin revisions mèdiques periòdiques. Quan em pregunten com estic, els dic: jo bé, i vosaltres? Ja us heu fet les proves?” “Tenir càncer vol dir que tot el futur que t’havies plantejat fins aleshores desapareix. Veus que la teva vida trontolla i és incerta. Encara no sé si pertanyo al grup de persones que ho ha superat o no.” “Què espero de La Marató? Doncs que serveixi per mantenir l’essència del tot per a la investigació. El màxim seria aconseguir vacunes per a la cura i la prevenció.”

MÓNMARATÓ 19

Ens agrada col·laborar amb La Marató de TV3 Perquè s’adiu amb la nostra política de Responsabilitat Social Corporativa: defensa del medi ambient, sostenibilitat, solidaritat amb els sectors més vulnerables. Perquè sabem la importància que té la investigació mèdica: acollim grans congressos internacionals de les ciències de la salut i certàmens referents en innovació i gestió sanitàries com ara MIHealth. Perquè, des de sempre, Fira és al costat de les grans feines col·lectives de Barcelona i de Catalunya.

El cicle de La Marató 2012

Desembre 2012 16 de desembre: La Marató de TV3 Se celebra la gran festa solidària durant més de 15 hores de sensibilització, difusió i espectacle que faran possible la recaptació de fonts per a la investigació del càncer.

2017 Simposium Els investigadors premiats faran públics els resultats obtinguts en els treballs finançats sobre el càncer en una jornada científica.

Els comptes de La Marató 2011

18 de desembre del 2011 La Marató de TV3. Regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits Recaptació:

8.931.418,00 €

Canals de donatius: Particulars: Activitats populars: Patrocini i altres:

6.235.868,00 € 1.604.571,00 € 1.090.979,00 €

Febrer 2013 Convocatòria d’ajudes a la recerca en càncer Investigadors experts en aquesta patologia es presentaran a la convocatòria per poder optar a les ajudes de recerca.

2014 -2016 Desenvolupament dels projectes premiats Anualment, els investigadors presentaran una memòria científica i una altra d’econòmica que seran valorades per l’AIAQS i per la Fundació.

Destinació de la recaptació de La Marató 2011 a les finalitats fundacionals

Abril 2013 Revisió i avaluació dels projectes Més de 100 científics d’àmbit internacional, coordinats per l’AIAQS, avaluaran els projectes presentats.

Novembre 2013 Adjudicació de les ajudes El Patronat i la Comissió Assessora Científica de la Fundació aprovaran els projectes guanyadors en càncer i faran públic el resultat en un acte acadèmic.

• Campanya de sensibilització i difusió social en regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits: 894.034,00 €

Setembre 2013 Reunió del panel d’experts Un grup reduït d’avaluadors es reuniran a Barcelona per elaborar un rànquing dels projectes més ben valorats.

• Projectes de recerca biomèdica en regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits, que van centrar La Marató del 2011: 8.037.384,00 € - Es finançaran 29 projectes - Intervindran 56 equips de recerca biomèdica

La recaptació de la Marató de 2011 ha representat una xifra rècord en la història del programa. MÓNMARATÓ 21

Fundació La Marató de TV3 La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va crear el 1996 la Fundació La Marató de TV3 per fomentar la recerca biomèdica d’excel·lència i promoure la sensibilització social sobre les malalties tractades en el programa La Marató de TV3. La Fundació té dos òrgans de govern, el Patronat i la Comissió Assessora Científica. El Patronat marca el pla estratègic de la Fundació, aprova els comptes anuals, tria el tema que centra cada edició de La Marató i aprova l’adjudicació dels ajuts als projectes de recerca biomèdica més ben valorats de cada convocatòria, entre d’altres. Per la seva banda, la Comissió Assessora Científica, l’òrgan consultiu i d’assessorament format per representants de les principals institucions cientificomèdiques del país, proposa al Patronat el tema de La Marató, estableix les bases del concurs i els paràmetres d’avaluació dels projectes de recerca i intervé en els criteris d’adjudicació dels ajuts a la investigació.

Patronat President Sr. Brauli Duart President de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Vocals Sr. Xavier Guitart Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Vicepresident primer Dra. Marta Aymerich Departament de Salut. Vicepresidenta segona Sra. Núria Llorach Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Secretària Sra. Violant Cervera Departament de Benestar Social i Família Dr. Josep Maria Martorell Director General de Recerca del Departament d’Economia i Coneixement Sr. Armand Querol Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Fèlix Riera Director de Catalunya Ràdio Eugeni Sallent Director de Televisió de Catalunya

Comissió Assessora Científica Dra. Marta Aymerich Departament de Salut (coordinadora) Dr. Lluís Blanch Director Científic del Parc Taulí Dr. Albert Barberà Director de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta Dr. Joan Xavier Comella Director de la Fundació Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron Dr. Miquel Àngel Gassull Director científic de la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol Dr. Jaume Kulisevsky Director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Dr. Josep Maria Martorell Director General de Recerca del Departament d’Economia i Coneixement Dr. José Manuel Menchón Director Científic de la Fundació Privada Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge Dr. Joan Rodés President de la Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica Dr. Oriol de Solà-Morales Director de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili Dr. Ernest Viñolas Comitè científic de la Institució d’Investigació en Atenció Primària IDIAP Jordi Gol

Dr. Miguel López-Botet Director de l’Institut Muncipal d’Investigació Mèdica Dr. Xavier Matias-Guiu Director Científic de l’Hospital Arnau de Vilanova

Direcció executiva Sra. Carme Basté

Crèdits MónMarató Novembre 2012. Núm. 24

Tiratge: 106.200 exemplars. Distribució gratuïta. D.L.: B. 18855-2004

Fotografies dels testimonis: Espe Pons

Direcció: Carme Basté Coordinació i redacció: Begonya Garcia i Batllori Redacció: Míriam Rodríguez Anguas, Mar Camarero Impressió: Rotocayfo Impresia Ibérica

Protecció de dades Les dades de caràcter personal formen part d’un fitxer de la Fundació La Marató de TV3, amb la finalitat d’oferir informació sobre els actes propis de

22 MÓNMARATÓ

Aquesta publicació ha estat possible gràcies a: Dasler, DIR Mensajería y Transportes, Esteve, Fira de Barcelona i Viena.

la Fundació. En qualsevol moment es podran exercir els drets d’accés, d’oposició, de rectificació i de cancel·lació previstos en la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre. S’han adoptat les mesures tècniques i organitzatives necessàries per garantir la seguretat de les seves dades, i únicament s’utilitzen amb la finalitat esmentada. Si vol exercir algun dels drets indicats, només cal que ens ho comuniqui amb la petició concreta.