Món Marató 20 by Fundació La Marató de TV3

Aix铆 veu la vida un malalt de depressi贸.

Contra les malalties mentals greus. 14 de desembre.

MónMarató Novembre 2008. Núm. 20

Canvi en la Direcció de la Fundació La Marató de TV3

Carme Basté ha estat nomenada directora de Responsabilitat Social Corporativa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i, des d’aquest nou càrrec, assumeix també la Direcció de la Fundació La Marató de TV3.

Direcció: Carme Basté Coordinació i redacció: Begonya Garcia i Batllori Redacció: Míriam Rodríguez Impressió: Printer Tiratge: 68.900 exemplars Distribució gratuïta. D.L.: B-18.855.04 Aquesta publicació ha estat possible gràcies a l’aportació de: Esteve, Lundbeck, Marc Martí i MRW.

Carme Basté és periodista i ha estat vinculada a Televisió de Catalunya des del 1983, primer als Serveis Informatius com a directora dels Telenotícies Migdia i Cap de Setmana i posteriorment a l’Àrea de Programes i dirigint diversos programes d’entrevistes i debats. Ha estat directora de sis edicions de La Marató de TV3 (1996-2001) i cap d’Entreteniment de TVC. L’any 2004 va ser nomenada subdirectora de TVC i directora de Programes, càrrec que va ocupar fins al passat mes de juliol. Miquel Vilar, que ha estat el director de la Fundació La Marató des de la seva creació, va deixar el càrrec el passat mes d’octubre com a punt final de la seva trajectòria laboral.

PATRONAT President Sr. Albert Sàez, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. > Vocals Sra. Rosa Cullell, directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Dr. Carles Miquel, Departament de Salut, vicepresident segon; Sra. Anna Balletbò, vocal del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Sr. Xavier Garriga, Departament de Governació i Administracions Públiques; Sra. Núria Llorach, vocal del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Dr. Joan Roca, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa; Sr. Oleguer Sarsanedas, director de Catalunya Ràdio; Sra. Mònica Terribas, directora de Televisió de Catalunya; Sr. Esteve Mañá, secretari, no patró. DIRECCIÓ EXECUTIVA Sra. Carme Basté COMISSIÓ ASSESSORA CIENTÍFICA Dr. Carles Miquel, Departament de Salut (coordinador); Dr. Lluís Blanch, director científic del Parc Taulí. Sabadell; Dr. Jaume Kulisevsky Bojarsky, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Dr. Josep M. Borràs, director del Pla director d’oncologia; Dr. Lisardo Boscà Gomar, director científic de la Fundació Privada Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge; Dr. Juan Emilio Feliu, director general de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron; Dr. Miquel Àngel Gassull, director científic de la Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol; Dr. Miguel Lopez-Botet, director de l'Institut Muncipal d'Investigació Mèdica; Dr. Xavier Matias-Guiu, director científic de l’Hospital Arnau de Vilanova; Dr. Wilfredo Ricart, cap d’Unitat Endocrí de l’Hospital Josep Trueta de Girona; Dr. Joan Roca, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa; Dr. Joan Rodés, president de la Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica; Dra. Rosa Solà, vicerectora d'Investigació i Institucions Sanitàries de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; Dr. Ernest Viñolas, Comitè Científic de la Fundació Jordi Gol i Gurina; Sr. Xavier Abad, director de La Marató de TV3; Sra. Carme Basté, directora executiva de la Fundació La Marató de TV3.

Protecció de dades Les dades de caràcter personal formen part d’un fitxer de la Fundació La Marató de TV3, amb la finalitat d’oferir informació sobre els actes propis de la Fundació. En qualsevol moment es podran exercir els drets d’accés, d’oposició, de rectificació i de cancel·lació previstos en la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre. S’han adoptat les mesures tècniques i organitzative necessàries per garantir la seguretat de les seves dades, i únicament s’utilitzen amb la finalitat esmentada. Si vol exercir algun dels drets indicats, només cal que ens ho comuniqui amb la petició concreta.

Editorial L’any 2000, La Marató va mobilitzar la societat catalana en benefici de la investigació de les malalties mentals greus. Gràcies a la solidaritat ciutadana, es van dedicar més de 4 milions d’euros a 53 projectes de recerca sobre les causes i el tractament d’aquestes patologies. Aquell mateix any, la Fundació La Marató va engegar una altra iniciativa anual per impulsar la recerca biomèdica: la celebració d’un simposi en què els experts que duien a terme investigacions finançades intercanviessin coneixements. Televisió de Catalunya, com a televisió pública, se sent especialment orgullosa de ser el nexe d’unió i l’element dinamitzador per mobilitzar recursos i iniciatives en un mateix sentit: ajudar la societat a cohesionar-se i buscar solucions a problemes que poden afectar tothom. La Marató de TV3 s’ha consolidat com un dels projectes més sòlids en aquest sentit i ha renovat i ampliat, any rere any, la confiança dels catalans. Al llarg de les seves 16 edicions ha recaptat prop de 75 milions d’euros i ha finançat 490 projectes de recerca biomèdica, gràcies a la col·laboració ciutadana. Per a la dissetena edició, la investigació de les malalties mentals greus torna a ser l’objectiu, vuit anys després. Es calcula que 1 de cada 10 persones pateix ansietat o depressió, dues de les malalties mentals més comunes en societats com la nostra. Però, malauradament, n’hi ha d’altres: el trastorn bipolar, l’esquizofrènia, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, l’autisme o el trastorn límit de personalitat. Són una de les tres primeres causes de baixa laboral, condicionades tant per raons genètiques com per la vida que portem i l’entorn que ens envolta. Les causes concretes encara són poc conegudes, però se sap que poden afectar qualsevol de nosaltres i els especialistes s’esforcen a trobar mecanismes per millorar la vida dels malalts i els familiars. Aquest 2008, a més, amb la voluntat d’oferir més elements que facin reflexionar la societat i contribuir a conscienciar-la, Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 han decidit editar per primer cop El llibre de La Marató: vuit relats de ficció sobre realitats que cada dia pateixen moltes persones a Catalunya –els afectats per les malalties mentals greus i els seus familiars. Els guanys de l’edició d’aquest llibre s’inclouran en la recaptació d’aquest any. El pròxim 14 de desembre, un cop més tornarem a obrir els platós de TV3 a la recerca biomèdica. Tornarem a obrir les línies del 905 11 12 13 esperant la solidaritat dels catalans. I tornarem a mobilitzar Catalunya amb centenars d’actes populars per tot el territori. Per tot això, t’espero en la 17a edició de La Marató de TV3. Diu molt de tu.

Mònica Terribas Directora de Televisió de Catalunya

OPINIÓ Dra. Cristina Molina Directora del Pla director de salut mental i addiccions. Departament de Salut

La salut mental en el nostre entorn La salut mental ha estat declarada recentment una prioritat en el si de la Unió Europea (Declaració d’Hèlsinki, 2005). La concepció europea considera que molts dels grans objectius estratègics de la Unió, com ara la prosperitat, la solidaritat, la justícia social i la qualitat de vida dels ciutadans no podran ser assumits sense una millora clara de la salut mental de les persones. Assenyala que aquesta qüestió s’ha d’enfocar des de polítiques públiques basades en el respecte als drets humans i el rebuig de l’estigma i la discriminació social. La salut mental està condicionada per múltiples factors: biològics, psicològics, familiars, socials, educatius, econòmics i mediambientals, que es relacionen permanentment entre si. La salut mental està íntimament associada a la salut física i el funcionament social. Els trastorns mentals presenten una elevada prevalença i constitueixen un important problema de salut pública. L’impacte de les malalties mentals en termes de dependència, disminució de la productivitat, costos sanitaris i de càrrega social són molt elevats. Es calcula que el 3% de les persones experimenten algun episodi psicòtic al llarg de la seva vida i que 4 de les 6 malalties més freqüents causants de discapacitat són trastorns mentals. Una sola malaltia, la depressió, serà la segona causa de discapacitat l’any 2020. A Catalunya, com a la major part d’Europa, el 24% de la població catalana major de 17 anys patirà al llarg de la seva vida un trastorn mental (20% en els homes i 27 % en les dones). El 15% de la població patirà una depressió major al llarg de la vida.

Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA, 2006), entre els principals problemes crònics de salut que la població declara patir, els trastorns mentals ocupen un lloc destacat, darrere del dolor i els problemes circulatoris, amb una afectació important en la qualitat de vida de les persones. L’any 2007 a Catalunya es van atendre 200.914 persones als centres de salut mental, el 2,7% de la població resident a Catalunya. En la línia de priorització europea de les polítiques de salut mental, el Departament de Salut està desenvolupant el Pla director de salut mental i addiccions, elaborat amb el consens dels professionals, entitats proveïdores de serveis i usuaris (persones afectades i les seves famílies). El Pla promou un model d’atenció basat en les necessitats de les persones afectades i de les seves famílies, i planteja la integració plena de l’atenció als problemes de salut mental en els diversos nivells assistencials. Concreta una oferta d’atenció efectiva en la comunitat i un treball cooperatiu amb altres sectors implicats en l’atenció a les persones afectades, com per exemple Educació, Serveis socials, Treball i Justícia. Per tot això, és de vital importància ampliar el coneixement científic disponible i incrementar-ne l’evidència científica, així com enfortir la investigació epidemiològica i clínica de les malalties mentals. La Marató de TV3 d’enguany és una oportunitat formidable per afavorir la sensibilització social envers les malalties mentals i promoure la recerca en aquest camp.

MÓNMARATÓ · 6

Dr. Eduard Vieta Cap de la Unitat de Trastorn Bipolar de l’Hospital Clínic de Barcelona. Investigador d’IDIBAPS i CIBERSAM. Professor titular de la Universitat de Barcelona

La depressió i el trastorn bipolar a Catalunya La depressió major i el trastorn bipolar són les principals malalties que s’agrupen darrere l’epígraf de “trastorns afectius”. Es diuen “trastorns afectius” perquè es manifesten fonamentalment a través de símptomes de l’estat d’ànim (o afecte), com tristesa, pèrdua d’il·lusió, abatiment, o bé eufòria i emotivitat. En conjunt, a causa de la seva freqüència i gravetat, els trastorns afectius són ara per ara la primera causa mundial, segons l’Organització Mundial de la Salut, de càrrega social. Es calcula que 1 de cada 10 catalans o catalanes ha patit, pateix, o patirà una depressió, i 1 de cada 30 un trastorn bipolar. Estem parlant en total, per tant, de gairebé un milió de persones en risc de patir una malaltia psiquiàtrica que comporta alts costos personals, familiars i socials, tant des del punt de vista econòmic com, sobretot, de la salut. Cal distingir la depressió major d’aquelles situacions en què, per circumstàncies desfavorables o estressants, apareix en un moment donat un augment de la preocupació pel futur, una certa tristesa passatgera o desmoralització. Certament, aquests símptomes poden aparèixer en la depressió, però quan ho fan és d’una manera persistent, i sovint acompanyats de dificultats per dormir, molèsties físiques (dolor, fatiga), incapacitat de gaudir de situacions plaents (o de “desconnectar” de les preocupacions), manca d’energia i, fins i tot, en casos greus, d’idees sobrevalorades o fins i tot delirants de culpa o minusvalidesa. La depressió és una autèntica malaltia (no són romanços o excuses per no treballar, ni una debilitat del caràcter, ni una demanda d’atenció). Sovint, el que agreuja la depressió és la incomprensió de l’entorn social i, de vegades, familiar. A l’estigma que acompanya en general les malalties mentals, s’hi afegeix l’estigma associat als tractaments, i sovint els afectats es troben amb consells del tipus “no

prenguis pastilles que serà pitjor”, “això ho has de resoldre tu mateix/a”, o “si prens medicació, t’hi quedaràs enganxat”, que no només són falsos i no ajuden el pacient, sinó que poden afavorir que deixi el tractament i el seu patiment s’allargui. El trastorn bipolar, anomenat antigament psicosi maniacodepressiva, és una malaltia de l’estat d’ànim caracteritzada per depressions majors alternades amb períodes en què l’ànim s’exalta i la persona afectada es pot mostrar accelerada, hiperactiva, més parladora del que és habitual, hipersexual, amb molta energia que li permet dormir poc i tenir una gran activitat social, conductes de risc, despeses excessives i inapropiades i, en casos greus, idees delirants grandioses o persecutòries. Aquestes crisis s’alternen amb períodes de normalitat, però per a molts pacients resulta molt difícil tornar a fer una vida normal després d’una fase maníaca o depressiva, ja que sovint comporta pèrdua de feina i de suport social i familiar. Afortunadament, la recerca avança ràpidament i aquestes malalties, que també poden afectar els nens i adolescents, ara tenen millor pronòstic, però calen més recursos per trobar-hi la curació definitiva.

MÓNMARATÓ · 7

Dr. Antoni Bulbena Director de l’Institut d’Atenció Psiquiàtrica, IMAS, Hospital del Mar. Catedràtic de Psiquiatria. Universitat Autònoma Barcelona

Angoixa: cosa d’avui? No és un tema nou, ni solament de la nostra cultura. Des que existeixen éssers vius hi ha hagut manifestacions d’angoixa, ja que es tracta senzillament del mal funcionament dels mecanismes d’alarma i resposta davant d’una amenaça. Però l’angoixa humana és més complexa: 1) podem anticipar el perills i, per tant, ser també massa patidors; 2) podem reaccionar físicament, o sigui patir repercussions somàtiques exagerades, com per exemple ofec persistent, dolors, marejos, etc.; 3) podem reaccionar mentalment, o sigui tenir pensaments simples catastròfics i “d’estar en guerra” o “al límit”; 4) podem reaccionar emocionalment, o sigui que podem arribar a sentir sensacions de pànic intens, com passa en les crisis d’angoixa, i 5) podem generar pors, que finalment ens fan allunyar de possibles riscos, però també ens poden apartar d’estímuls quotidians, com anar amb avió, aglomeracions o fins i tot parlar en públic. Heus aquí les principals manifestacions dels trastorns d’angoixa, el grup de malalties mentals més freqüent, que en conjunt afecten el 15% de la població. Quasi sempre n’hi ha més d’una: qui té atacs d’angoixa, sovint també té fòbies a espais o a transports o a multituds. I encara que les fòbies aïllades, com les alçades, alguns transports com l’avió, por al fracàs i al ridícul, són les més freqüents, també ho és l’angoixa generalitzada crònica, és a dir la persona patidora que a més té manifestacions somàtiques com vertigen, dificultats digestives o urinàries, dolors musculars, etc. Avui sabem que les malalties d’angoixa són trastorns que poden arribar a considerable gravetat i produir força malestar i seqüeles en diferents àmbits i en la qualitat de vida. Més de la meitat també patiran trastorns depressius, generalment uns

anys després d’aparèixer els d’angoixa. També s’han fet avenços significatius en les bases genètiques i fisiopatològiques; és curiós que els pacients afectats de trastorns d’angoixa pateixen significativament més sovint d’algunes malalties somàtiques com la hiperlaxitud articular, còlon irritable, hipotiroïdisme, etc. No hi ha dubte que en les manifestacions d’angoixa hi ha moltes dimensions psicològiques i psicodinàmiques que s’han d’entendre, personalitzar i tractar, però per altra banda, cal saber també que són malalties molt físiques o somàtiques. No és estrany que fins al segle XIX aquestes malalties no estiguessin en el camp de la psiquiatria, sinó esparses en moltes especialitats. Aquestes “disfresses” de malaltia somàtica o de depressió, a més de la lògica tendència a amagarse que produeix qualsevol experiència d’angoixa o de por, fan que el diagnòstic de les malalties d’angoixa trigui molt de temps a produir-se, de vegades més de cinc anys. Aquesta xifra arriba a 17 anys en el cas d’un trastorn molt particular del grup: el trastorn obsessivocompulsiu, que pot arribar a afectar el 2% de la població. La persona pateix pensaments repetitius, imatges, impulsos o accions com rentar-se, comprovar, comptar, repetir, ordenar i fer rituals. Encara que pot arribar a ser molt invalidant, el que ho pateix tracta d’amagarho, ja que s’adona que allò que li passa i no pot evitar, és absurd i ridícul. Per tot això hem de convertir en natural i senzill, o més exactament cal treure la por a parlar, comentar, compartir, identificar, tractar, guarir, acompanyar i superar les malalties d’angoixa. Estimat lector, sàpigues que hi ha coneixements, tractaments i disposició per ser optimistes.

MÓNMARATÓ · 8

Dr. Enric Álvarez Servei de Psiquiatria. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Universitat Autònoma de Barcelona CiberSam. Barcelona.

L’esquizofrènia, problema sanitari de primera magnitud L’esquizofrènia és, sens dubte, el conjunt de trastorns més complex que afecta l’ésser humà. Amb una prevalença al llarg de la vida que oscil·la lleument per sota de l’1 %, constitueix un problema sanitari de primera magnitud. L’estigmatització social d'aquest trastorn no té cap comparació possible amb altres malalties, psiquiàtriques o no. De fet, contràriament a les descripcions clàssiques de la malenconia o la bipolaritat, no hi ha descripcions ni personatges amb esquizofrènia en la literatura de les antigues civilitzacions grega i romana. Clínicament, es caracteritza per l’afectació de totes les àrees implicades en la vida de relació, com la percepció (els sentits), la ideació (el pensament), l’afectivitat (l’humor) i la funció cognitiva (l’activitat intel·lectual). Així doncs, afecta tot el que té a veure amb les relacions familiars i socials, l’autonomia del pacient per valer-se per ell mateix i el seu rendiment intel·lectual. Generalment, comença a una edat primerenca, durant l’adolescència o a l’inici de l'edat adulta. Els símptomes són bàsicament de dos tipus. Els denominats positius, que són els que el pacient amb esquizofrènia té “de més” respecte dels subjectes sans, com és el cas d’al·lucinacions auditives (converses, ordres, amenaces, etc.) o tàctils (fregaments, tocaments, canvis de temperatura). D’altra banda, presenta els anomenats símptomes negatius, o símptomes que el pacient té de menys respecte de les persones sanes que l’envolten. Per exemple: l’afectivitat és freda o plana i implica la falta de resposta emocional a tot el que passa al seu entorn, té empobriment de les idees i del llenguatge, el curs del pensament s’interromp o es bloqueja, canvia de temàtica sense justificació, etc. El pacient perd interès en el contacte social, que pot fer-se penós per a ell, i l’abúlia i el desinterès arriben a caracteritzar el seu comportament. Segons la proporció de símptomes positius i negatius, es tracta d'un subtipus o un altre de

malaltia esquizofrènica. L’inici brusc i el predomini de símptomes positius implica un millor pronòstic. El tractament farmacològic és imprescindible per a la contenció dels símptomes comentats, ja que el seu origen és fonamentalment bioquímic, com en altres malalties no mentals. Cada generació de fàrmacs (denominats antipsicòtics) aporta més eficàcia i sobretot una seguretat considerablement millorada. El tractament antipsicòtic ha permès que la majoria de pacients amb esquizofrènia visquin en la comunitat, a les seves llars i envoltats de la seva família. En una proporció variable, al voltant d’un terç d’aquests pacients aconsegueix un bon resultat del tractament i té una recuperació completa. El pacient amb esquizofrènia no és habitualment perillós. No obstant això, esporàdicament pot mostrarse agressiu quan el tema de les seves idees delirants li fan creure que està en perill. Es tracta sempre d’un comportament defensiu. El problema és que només ell percep l'amenaça i la seva conducta sembla inexplicable i mal intencionada a ulls dels altres. A Catalunya, la prevalença o risc de patir una esquizofrènia és semblant a qualsevol altre país del món, una mica per sota d’un 1%. Les variacions segons l’àmbit cultural, classe social o nacionalitat són escasses i afecta els dos sexes per un igual. La Xarxa de Salut Mental a casa nostra abasta tot Catalunya i està organitzada segons criteris de territorialitat. Cada ciutadà disposa d’un centre de salut mental (CSM) de referència situat al seu propi districte municipal. És com el seu “psiquiatre de capçalera” i és el primer esglaó de consulta. Malgrat que sempre es pot millorar, l’oferta de la Xarxa de Salut Mental pública a Catalunya dóna resposta més que raonablement a les necessitats dels pacients esquizofrènics i ha estat utilitzada com a model en més d'un país en el moment d’implantar un servei de psiquiatria i salut mental públic.

MÓNMARATÓ · 9

Dra. Amaia Hervás Psiquiatra infantil i juvenil. Hospital Mútua de Terrassa

TDAH i trastorn de l’espectre autista El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat és un trastorn que fou descrit a primers del segle XX, però als països d’Europa ha tingut un reconeixement i un tractament escassos. És un trastorn d’abast mundial, amb una prevalença entre un 5-7% de la població infantil i juvenil. El TDAH té com a curs una simptomatologia característica que consisteix en una tríada: hiperactivitat, dèficit de l’atenció i impulsivitat. La hiperactivitat es pot manifestar segons la seva gravetat des de nens que sembla que tinguin un motor incorporat perquè no paren quiets ni un segon fins a d’altres en què els moviments de les mans i els peus són gairebé imperceptibles. El dèficit de l’atenció es manifesta, principalment, en l’edat escolar. Es distreuen per qualsevol estímul, eviten tasques que exigeixin esforç mental i, particularment, els deures d’escola solen ser font de gran conflicte familiar, per bé que en general gaudeixen amb activitats passives. La impulsivitat es manifesta amb una conducta d’“actuar abans de pensar”. En general són nens impacients, que interrompen i s’interposen en les converses dels altres. En aquells en què la impulsivitat és més greu, no solen anticipar el perill i es manifesta en edats infantils amb accidents per manca de previsió o de vigilància i en edats adolescents o adultes amb un increment del risc de consum de drogues, accidents de trànsit o conductes delictives. El TDAH és independent de la intel·ligència dels nens i tots rendeixen per sota de les seves capacitats intel·lectuals; és per això que professors o pares solen considerar-los ganduls. No tots els afectats del TDAH presenten els tres símptomes. Un 75% dels que pateixen TDAH en la infantesa continuen amb tots o alguns símptomes en edat adulta, que els causen problemes importants en el seu funcionament familiar, laboral o social. El diagnòstic i tractament precoç hi és fonamental. Consisteix en una combinació de teràpies psicoeducacionals (a pares, mestres i familiars), intervencions psicològiques (als afectats) i sovint d’intervencions farmacològiques.

Els trastorns de l’espectre autista (TEA) també comencen a la infantesa i provoquen problemes greus en el nen afectat i el seu entorn. Tots els TEA es caracteritzen per afectació de tres tríades simptomatològiques: sociabilitat, comunicació i interessosconducta. S’inclouen dintre dels TEA trastorns molt greus, com l’autisme, en el qual un 75% presenten una disminució de la capacitat intel·lectual. Tots ells tenen un retard en l’inici del llenguatge expressiu i al voltant del 30% mai no desenvolupen el llenguatge parlat, per la qual cosa l’aprenentatge de tècniques de comunicació per imatges pot significar la connexió d’aquests nens amb el seu entorn. Un altre dels trastorns inclosos en el TEA és la síndrome d’Asperger. En general, els afectats per aquesta síndrome, a més de tenir tots una capacitat intel·lectual dintre de la normalitat, són sociables però maldestres en la seva aproximació social, d’acord amb una base cognitiva comuna amb tots els TEA, que és la manca d’empatia o de comprensió d’estats mentals, desitjos o intencions d’altres persones, la qual cosa els fa captenir-se d’una manera egocèntrica. És característic dels afectats d’Asperger el seu interès repetitiu en temes de caràcter científic o matemàtic. Quan els nens afectats tenen símptomes semblants a l’autisme o Asperger però no són tan greus, es classifiquen com trastorns generalitzats del desenvolupament no especificats, que és el grup més freqüent, amb una prevalença d’1 per cada 300 nens. L’autisme té una proporció d’1 per 500 i la síndrome d’Asperger d’1 per 1.000. La identificació i el tractament precoç estan íntimament lligats al pronòstic, per la qual cosa és fonamental que els serveis sanitaris, educatius i de benestar social desenvolupin protocols d’identificació precoç de nens que presentin característiques dintre del trastorn. Un tractament precoç permet l’inici de programes intensius psicoterapèutics cognitivoconductuals generalitzats a l’escola, a la família o a l’entorn social del nen.

MÓNMARATÓ · 10

ELS TESTIMONIS

S E L E R U I V S E I T L A MAL E D T L O M PROP una l’esquizofrènia prenen i e ism ut l’a , H A TD el El trastorn bipolar, atre persones que qu de al re i on m sti te el dimensió diferent amb uen de molt a prop. vi s le o s tie al al m s ste pateixen aque t a la seva MónMarató s’ha acosta ficultats amb vivència diària, a les di seves què s’enfronten i a les esperances de futur.

MÓNMARATÓ · 11

Teresa Franquesa

Afectada de trastorn bipolar

meus família no és fàcil. Els La convivència amb la cut vis n Ha nt. relativame fills entenen la malaltia i això dos intents de suïcidi, m co rs, du lt episodis mo r als adolescents. és difícil d’assimilar pe

A la Teresa, el trastorn star més m’he sentit bipolar se li va manife e fa al meu entorn, no qu Pel rò r la meva malaltia, pe fa 11 anys, quan en nada en una ocasió pe rgi ma , dir de He . de tat ha entès i accep tenia 32 i acabava en general tothom m’ d titu ac va me El la lt fill. ha influït mo tenir el seu segon però, que en aquest fet c tin e qu dir t srta pre po de im m’ha que semblava una s la malaltia: mai no bé enver rlat amb humor i fent-hi pa e n’h i r ola sió la va mantenir gaire bip trastorn un llit. un any sense sortir del bromes. va i a tric És infermera pedià ri en la a 12 anys trobar l’equilib treballar durant 20 anys “M’ha costat gairebé sió que ha medicació” l’Hospital Clínic, profes sempre molt assumida, però no laltia. És ma la r pe ar on nd ba Ara tinc la medicació hagut d’a xo tei pa e qu bé 12 anys i 17 anys. ha estat així. Fa gaire mbinamare de dos fills, d’11 és de provar moltes co spr de i r trastorn bipola e i dosis, ara sembla qu zero a l’esquerra” cions de medicaments “Al principi, jo era un n vie ha m’ tot i s ri. Fin quilib llit per res. comencem a trobar l’e No em bellugava del de néixer, perquè li a av ab ac e qu , na ne de portar la una molors a les mans. em van diagnosticar dicació em provoca tre me La donés el pit. Aleshores no nia pre ntrar-me, entendre les la medicació que em bé em costa molt conce Tam depressió i, per tant, rn més lent. sto tra l de que el meu cer vell va Arribar al diagnòstic coses i escriure. Noto em feia sentir millor. llegir, s ix fin de pe ser im va cosa que m’ llarg i difícil i no He perdut molta visió, uït per bipolar va ser un camí stit si, sub cri he ta e qu for a grans aficions, ans va tenir un ves rm ge me us les me de ls a de un un e qu ada i bé patia va vida és molt orden nsar que potser jo tam escoltar música. La me que els metges van pe rquè el lt les hores de son, pe planificada. Vigilo mo aquesta malaltia. episodi d’eufòria. ntrol pot provocar un sco de s mé ca rrecte tot va ser una mi Amb el diagnòstic co sta molt co è qu b trastorn bipolar” en tia lal ma una preocupen els joves am “Em fàcil, malgrat que és rar e també llo mi va de grup amb joves qu meva situació també Quan he fet sessions trobar l’estabilitat. La costa els e e qu qu , at ica on rn, m’he ad una teràpia psicològ pateixen aquest trasto portar quan vaig començar en vol è la rqu de pe r le, rla rensib ha ajudat a pa lt assumir-ho. És comp mo ure m’ha donat suport, m’ be tir de nit, dormir poc, nvis en el meu estat. el ritme del jovent, sor malaltia i a detectar ca ies sàr ces ne són e qu això, penso a alcohol... Per per fer-los em crea pànic. És un no r ola ducació per als joves, bip d’e rn yes sto an tra camp r“El nom de mentals i que cal cuida tindré” ients de les malalties nsc co ny part de mi que sempre ua ng d’e era ó M’ c que La Marat va en el torn de nit. se. En aquest sentit, cre igaEra infermera i treballa medicala b am is bé desitjo que la invest rar ho Tam . sts ca ue farà una bona tas ui impossible conciliar aq Av . nts cie no efi Ja s . mé fàrmacs i ocionals que patia ció aconsegueixi més dia ció i les variacions em un la bo lt de mo t rat Tan . llo r és crònic situació ha mi dia el trastorn bipola treballo i aquesta nova r. descansar i portar c pu è e el faci desaparèixe rqu qu pe la a, stil pa vid a trobin un meva qualitat de una rutina. isodi només he patit un ep En tots aquests anys, ixos. o únicament alguns fla eufòric, del qual record els ò, aix pressió, però tot i Tinc tendència a la de es i jad pu de perpètua onada bipolars vivim en una els tar tec de sóc capaç de baixades. Com que ara c ans d’una crisi, no vis ab n ibe arr símptomes que lleus sí rò pe , ria ufò ssió ni d’e episodis de for ta depre sts dos punts. variacions entre aque i vas aprenent a viure Al llarg de tants anys, ic est e ió i avui puc dir qu acceptar la teva situac ro més mi no i rquè visc al dia estable. I dic “avui” pe enllà.

EL DIAGNÒSTIC UNA ECTE TOT VA SER

“AMB CORR

MALGRAT MICA MÉS FÀCIL, LTIA EN QUE ÉS UNA MALA TROBAR QUÈ COSTA MOLT L’ESTABILITAT.”

MÓNMARATÓ · 12

Álvaro Solá. Afectat de trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. Parla la seva mare, Lucía Pérez.

L’Álvaro té 14 anys i fa segon d’ESO. Als 4 anys li van diagnosticar un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. És conscient de les seves limitacions i confessa que la seva vida és més difícil que la de la resta de nens. Li agrada practicar taekwondo, futbol, mirar la televisió i jugar a la PlayStation. La seva mare, la Lucía, ens explica com és la vida d’un nen que pateix aquesta malaltia. “En una família, un nen amb TDAH és un terratrèmol. Ho desmunta tot” L’Álvaro és un nen que no escolta, no para atenció, no et parla, no respon quan li preguntes i, en canvi, contesta quan no ho ha de fer. No controla els impulsos ni les respostes, ni pot contenir-se de fer alguns actes. És mentalment caòtic. Fa tot el que fa un nen normal, però quan no toca. No madura, és com un nen petit, per qui has d’estar pendent tot el dia. Tot i això, l’Álvaro és molt bo i demostra molta empatia amb els altres. La nostra vida diària és complicada. I això que és un nen tractat i medicat, que rep atenció terapèutica i psiquiàtrica. Ara està fent una teràpia amb suport escolar per ajudar-lo a seguir les classes tot i el seu problema. “Vaig saber què li passava al meu fill llegint un article al diari” Fa 10 anys del TDAH no se’n sabia gairebé res, ni es coneixia ni estava estudiat. Jo vaig detectar que al nen li passava alguna cosa perquè no parava quiet ni un moment. Era capaç de posar 30 pel·lícules al vídeo i no distreure’s ni cinc minuts mirant-ne una. Aquest va ser el principal toc d’alarma. Però ningú del meu entorn trobava que això fos un comportament anormal en un nen petit. Deien que eren imaginacions i manies meves. Ni tan sols els metges de Tarragona em van entendre. Fins que un dia vaig llegir un article al diari d’una neuròloga de Sant Joan de Déu que parlava del TDAH i hi vaig reconèixer el meu fill. Va ser ella qui el va diagnosticar. “Socialment, el TDAH és una malaltia difícil d’entendre” Molta gent no entén aquesta malaltia perquè com que els nens que la pateixen tenen una aparença totalment normal, se sol pensar que són mal educats, irrespectuosos o rebels. He conegut pares que no admeten que els seus fills tinguin aquesta malaltia i que pensen que és només un mal comportament, normal de l’edat. Penso que si els pares posem les eines adients, podem millorar la qualitat de vida dels nostres fills. L’Álvaro està molt ben integrat a l’escola. Els companys l’accepten i l’ajuden molt. Però fa anys que vol entrar en un club ludicoesportiu on van els seus amics i no l’han admès. Ell és conscient que és diferent dels altres i pateix. Al llarg d’aquests anys, he hagut d’aprendre moltes coses sobre aquesta malaltia i tècniques per poder manejar-la. M’he trobat sola enmig d’una batalla, en un

moment en què no se sabia res d’aquest trastorn. En aquest tipus de malalties, la càrrega econòmica i emocional és molt forta per a la família. Jo, tota sola, em faig càrrec de la seva educació, la teràpia psicològica i l’atenció mèdica que necessita. Per això, m’agradaria que La Marató servís per conèixer millor la realitat del TDAH i per facilitar més mitjans de suport a les famílies. Núria Medina. Afectada d’autisme. Parla la seva mare, Carme Mañas.

Als 18 mesos, la Núria va començar a patir unes convulsions que li van provocar retard mental i van posar de manifest alguns trets autistes. Ara té 15 anys i segons el que ens explica la seva mare, la Carme, és una nena feliç i sociable, que viu en un món propi que la seva família omple d’estímuls. “La Núria viu al seu món” Quan em van dir que arran de les convulsions, la Núria presentava trets autistes, no m’ho podia creure, perquè és una nena molt sociable i afectuosa. Sí que és cert que li vam detectar un comportament obsessiu, repetitiu, que necessitava seguir unes rutines. És mecànica i poc espontània i pot fer la mateixa pregunta moltes vegades. Des de petita, també necessita portar objectes que li donin confiança, com dibuixos dels nens de la seva classe, que fem juntes. S’entreté molt dibuixant i pintant. A casa, però, intentem estimular-la i fer-la canviar d’activitat sovint, perquè si no, es passaria el dia fent el mateix. Ara també va al gimnàs a la tarda, perquè és una activitat que ens han recomanat. La Núria depèn molt de mi. Necessita l’ajuda i l’acompanyament d’un adult, ser guiada en tot allò que fa. Tampoc no pot quedar-se sola en espais que no controla ni coneix, o que són massa grans, com el carrer. Tot i això, és una nena molt feliç. Sembla que no necessiti res més en el seu món i això ens alleuja, alhora que ens dóna força per tirar endavant. Tots tenim molt assumida la situació de la Núria. Al seu pare li agradaria que progressés més ràpidament. Jo, en canvi, em conformo amb petits detalls. “En la malaltia de la Núria hi ha molts interrogants” Ara fa dos anys que la Núria no té convulsions, gràcies a una medicació molt forta. A més d’haver posat en perill la seva vida, aquests episodis convulsius han aturat més el seu desenvolupament. Però ara vivim un bon moment, després d’èpoques molt dures. Els caps de setmana fem sortides, excursions i moltes activitats amb els nens de l’escola de la Núria. Ella necessita molts estímuls i tenir relació amb els altres. Només hem de vigilar de tenir

MÓNMARATÓ · 13

sempre un hospital a cinc minuts, per arribar a temps si pateix una convulsió. Els metges que l’han tractada no saben si van ser les convulsions les que van provocar la manifestació dels trets autistes o si la Núria ja els tenia i les convulsions no van fer res més que treure’ls a la llum. Tampoc no saben per què es van produir, si seguiran o si es curaran. És tot un misteri. És curiós perquè ara, que té 15 anys, mostra algun comportament típic de l’adolescència, com queixar-se o rebel·lar-se contra algunes coses que li demanem. Et sorprèn amb detalls i actituds diferents i penses: què hi deu haver, allà dins? Per això penso que és molt necessari que La Marató destini diners a la investigació de les malalties mentals, perquè el cervell és un camp desconegut i inexplorat. “Acceptant els nostres fills i portant-los a tot arreu, contribuïm a l’acceptació social” La Núria va a una escola d’educació especial, on està molt integrada. Fins als 6 anys, però, va anar a una escola ordinària. Sempre l’han acceptada molt bé i no ha patit cap situació de rebuig o aïllament, tot al contrari. També he de dir que he trobat molta solidaritat dels pares de l’escola i dels professors. Tothom s’ajuda mútuament. El fet de tenir una filla malalta m’ha ensenyat a respectar els pares dels altres nens, sigui quina sigui la seva actitud envers la malaltia i les persones de fora. Penso que la gent és cada vegada més oberta i solidària, però crec que en això els pares dels nens discapacitats tenim molt a veure. Si els portem a tot arreu i no ens n’amaguem, contribuïm perquè siguin acceptats socialment. I és que els nens com la Núria són especials. No tenen sentit del ridícul i expressen molt, sense aturar-se a pensar. Aporten molt i ens ensenyen moltes coses. Daniel Ferré. Afectat d’esquizofrènia paranoide crònica

En Daniel té 35 anys i li van diagnosticar esquizofrènia paranoide crònica als 20. Aleshores, el seu pare va fundar una associació de familiars de malalts mentals, en la qual ell participa activament. Està casat i li agrada escriure relats i poesia, estudiar anglès i la informàtica.

“Vaig viure dos anys marginat de la societat en un món paral·lel” Els primers símptomes van aparèixer quan tenia 20 anys, però no vaig ser diagnosticat fins al cap d'un any i mig. El brot psicòtic va ser llavors més greu i notori. L’etapa en què em vaig trobar més aïllat del món va ser entre els 20 i els 22 anys. Van ser anys molt durs, amb moltes dificultats per sortir de la bombolla on era i refer la meva vida. Tot era fracàs rere fracàs, però jo sabia que en sortiria viu i que ho explicaria als altres.

Ara, la meva esquizofrènia és residual, ha entrat en un procés de deteriorament, que significa que pateixo els anomenats símptomes negatius, com són l’apatia, la somnolència, l’embotament afectiu, la manca de vitalitat o la insociabilitat. “Sento que a poc a poc em vaig realitzant com a persona” Tinc la sensació que la meva vida no té importància, és tan trivial i mancada de sentit que moltes vegades he tingut la temptació de morir jove perquè a la fi, existim, però què hem vingut a fer? No crec en el suïcidi com a solució dels problemes, però crec que la vida de malalt mental suposa un càstig moral en la nostra societat moderna. Tot i això, tinc un humor estable que m’ha permès no tenir massa recaigudes. La malaltia m’impedeix treballar i tot i la pensió d’invalidesa que rebo, depenc econòmicament de la meva dona. Al llarg de la meva vida, he estat tractat per una dotzena de psiquiatres i psicòlegs i he treballat en 23 empreses diferents. Fins ara, he dut una vida molt erràtica i sense propòsits ni objectius, plena d’equivocacions. Tanmateix, sento que ara, de mica en mica, vaig trobant el meu camí, no tinc fills, però en vull tenir, no tinc carrera universitària, però estudio anglès. Dedico també molt de temps a l'associació de familiars de malalts mentals. “M’he trobat discriminat en el món laboral, no pels familiars i amics” La meva família m’ha donat suport en tot moment i en tots els aspectes, moralment i econòmicament. Hi trobo un gran suport, en particular en la meva dona. Gràcies a ells m’he sentit molt estimat. I després estan els amics, els coneguts, l’associació, la gent que he conegut a través d'Internet i dels xats. La meva xarxa social és amplíssima. Al principi de la malaltia, alguns amics em van deixar. Però la meva capacitat de recuperació em va permetre fer noves amistats molt aviat. En el món laboral, en canvi, sí que m’he sentit rebutjat moltes vegades. Quan dius que pateixes una malaltia mental, hi ha moltes empreses que et barren el pas o que et fan fora si agafes la baixa habitualment. “El malalt mental pateix, és un patiment silenciós, involuntari, intern” El malalt lluita contra si mateix per fer fora els dimonis que el persegueixen, però no és cap perill per a la societat. Tot i que es tendeix a incrementar l’alarma social quan algun malalt mental comet delictes, el percentatge de violents en aquest col·lectiu és el mateix que per a tota la població que no pateix malalties mentals. Per tant, cal treure-li ferro a un tema que, senzillament, no en té. “Celebro que La Marató dediqui els seus esforços a aquestes malalties tan desconegudes com ignorades” Desitjo que amb La Marató s’avanci en la recerca de nous tractaments farmacològics i també que es faci ressò dels problemes que pateix el nostre col·lectiu, de l’estigma i de la mala imatge. Crec que La Marató farà que la gent prengui més consciència envers el que representen les malalties mentals.

EL PROGRAMA Xavier Abad, director de La Marató de TV3

Més Marató que mai El diumenge 14 de desembre La Marató de TV3 tornarà amb tot el que s’espera d’un format televisiu que de ben segur coneixeu: divulgació, sensibilització i entreteniment per acostar-vos les malalties mentals, la seva problemàtica, l’estigma de qui les pateix, el suport de l’entorn i la rehabilitació... i també per fer-vos partícips de les principals mancances a l’hora de saber-ne les seves causes i trobar-hi millors tractaments i més eficaços. Serà un programa que novament apel·larà a la vostra solidaritat, per tal de recaptar diners per fer possible aquesta investigació. Lleva’t amb La Marató de TV3 La Marató de TV3 torna aquest any amb la voluntat de ser encara més present al territori. Volem ser a prop de la gent, de les associacions, de les entitats, dels ajuntaments que organitzen activitats per recaptar diners. I és per això que s’amplien les hores del programa. Començarem a les 10 del matí, en comptes de les 12 del migdia. Un cop posats, ja no ve de dues hores, oi? 120 minuts més per ser-hi ja des del mateix moment que us lleveu, per viure en directe la posada en marxa de la seu més gran de telèfons (el Palau Sant Jordi de Barcelona); per veure una tertúlia distesa i per connectar en directe allà on s’estaran fent les activitats del que configura aquesta festa de la solidaritat en què s’ha convertit La Marató de TV3 després de 17 anys. Lídia Heredia i Raquel Sans Més hores de programa volen dir necessàriament més esforços de tots els que hi treballem i sobretot per a les dues professionals que en seran les presentadores: Lídia Heredia i Raquel Sans. Entrevistes a malalts i a metges, actuacions, accions inesperades i sorpreses en directe; connexions arreu del país, l’emoció del marcador continu..., elements amb els quals, de ben segur, la Raquel i la Lídia faran la seva pròpia marató de més de 15 hores davant la càmera. El llibre La Marató de TV3 arriba també aquest any a les llibreries. Publicat per Columna i amb els

relats inèdits, que tenen com a protagonista les malalties mentals, de Najat El Hachmi (última guanyadora del Premi Ramon Llull ), Sílvia Soler (recent guanyadora del Prudenci Bertrana), Mathew Tree, Maria Mercè Roca, Gemma Lienas, Martí Gironell, Piti Español, Carme Riera, i amb pròleg de l’escriptor i psicòleg clínic Walter Risso. El disc I ja en van quatre! El projecte musical més ambiciós de La Marató d’aquests últims anys torna a prendre forma amb un nou disc que es posarà a la venda amb els diaris del diumenge 7 de desembre. Estopa, Manolo Escobar, Chenoa, Duquende, Tomeu Penya, Lolita, Manu Guix, Josep Thió i Shuarma, La Carrau, Sidonie i Love of Lesbian, entre d’altres, han fet versions de temes clàssics del pop i del rock relacionats amb les malalties mentals i la solidaritat. Aquest any el disc, a més, inclou un tema inèdit, a càrrec dels cantants de hip hop Ariadna Pueyo i Flavio Rodriguez; la versió coral (amb tots els intèrprets del disc) de la cançó Here comes the sun de George Harrison i la clau per a la descàrrega del videojoc de La Marató. El videojoc Comprendre les malalties mentals jugant amb l’ordinador és l’objectiu del videojoc de La Marató de TV3 que es podrà descarregar des del web del programa. Es tracta d’una adaptació del videojoc Galaxy Scraper premiat a l’Independent Games Festival de San Francisco, iniciativa del Màster de creació de videojocs de la Universitat Pompeu Fabra amb la direcció de Daniel Sánchez Crespo. www.tv3.cat/marato La Marató de TV3, al seu web, té un bloc des d’on es poden seguir dia rere dia els preparatius del programa: la formació dels voluntaris, les activitats, els assajos, les seus de telèfons... També s’hi poden fer donacions en línia, conèixer totes les activitats que es fan a Catalunya i es pot accedir a la base de dades relacionada amb les malalties mentals.

SENSIBILITZACIÓ I DIFUSIÓ ELS JOVES S’INTERESSEN PER LES MALALTIES MENTALS GREUS La Fundació ha engegat aquest mes de novembre una campanya de sensibilització i difusió sobre les malalties mentals greus adreçada als centres educatius i cívics de Catalunya amb l’objectiu de difondre el coneixement sobre aquestes malalties i mobilitzar la societat catalana, especialment els més joves. Les prop de 3.000 conferències que es realitzaran en l’edició d’enguany tenen com a destinataris principals els joves entre 14 i 16 anys, un públic que cal conscienciar sobre la problemàtica d’aquestes malalties i implicar-lo en accions solidàries. A més a més, els joves constitueixen un col·lectiu de risc en l’adquisició de mals hàbits que poden desencadenar certes patologies mentals. Més de 200 professionals de la medicina, que han assistit prèviament a una jornada formativa, traslladen la realitat de les malalties mentals greus a aquest públic, amb el suport d’un DVD divulgatiu editat especialment per a la campanya, que inclou la descripció d’aquestes patologies i testimonis de malalts. Es preveu que les conferències de La Marató de 2008 arribin a més de 1.000 centres educatius.

Pintar les malalties mentals Els joves que assisteixen a les conferències divulgatives poden expressar plàsticament què són per a ells les malalties mentals tot participant en la desena edició del concurs Pinta La Marató. L’objectiu del certamen, organitzat conjuntament per la Fundació i Televisió de Catalunya, és conscienciar el jovent sobre les malalties de què tracta el programa i impulsar la solidaritat amb les persones que les pateixen. Els autors del mural guanyador, elegit per un jurat, seran premiats amb un cap de setmana en una de les instal·lacions de la xarxa d’albergs de la Generalitat, sufragat per la Secretaria d’Acció Ciutadana del Departament de Governació i Administracions Públiques. El web de la Fundació (www.fundaciomaratotv3.cat) presentarà una exposició virtual amb tots els murals participants en aquesta edició del concurs.

MÓNMARATÓ · 17

LA CAMPANYA GRÀFICA per Carles Checa, creatiu de TVC

Així veu la vida un malalt de depressió.

Una imatge impactant Les banderoles ofereixen un missatge immediat, que es percep en moviment. Per aquest motiu, hem optat per utilitzar una imatge de gran impacte. La progressió de banderoles negres, fins a arribar a una en què apareix el logotip de La Marató, resulta de gran visibilitat i potència per als vianants.

Contra les malalties mentals greus. 14 de desembre.

La situació vivencial d’un malalt de depressió Amb la imatge de la campanya hem volgut expressar al públic com veu la vida una persona que pateix depressió. S’han utilitzat situacions d’aparent felicitat, on tot sembla que va bé, però als ulls d’un malalt de depressió, aquesta imatge s’enfosqueix, fins a convertir-se en una pantalla negra. A través d’aquesta visió dramàtica traslladem al públic la situació vivencial d’un malalt.

L’ESPOT per Bassat Ogilvy & Mather Barcelona La Marató de TV3: “sempre reps més del que dónes” Els darrers anys l’espot de La Marató se centra en la solidaritat i l’altruisme d’aquesta iniciativa. Enguany hem fet servir una història basada en personatges històrics que tot i no saber del cert si va succeir, il·lustra molt bé l’esperit de La Marató: “sempre reps més del que dónes”. En Winston Churchill i l’Alexander Fleming són els protagonistes d’aquesta història, que narra una cadena de favors i d’accions d’ajuda i solidaritat que afavoreixen moltes persones. I aquest és precisament el missatge que vol transmetre La Marató. La complicitat i col·laboració de professionals de la casa ha estat indispensable per fer realitat l’espot de La Marató 2008. També hi han participat de manera desinteressada actors i actrius catalans com Rosa Novell, Lluís Solé, Abel Folk, Pere Molina, Carles Arquimbau, Miquel Bacardit,

Manel Dueso, Patricia Bargalló i Santi Ibañez. S’han creat dues versions de l’espot, una més curta, que s’emetrà per televisió, i una més extensa que es difondrà a través del web de La Marató i de la Fundació i a 40 sales de cinema de Catalunya.

MÓNMARATÓ · 18

Representació teatral de l’Ateneu Ordalenc

MOURE’S PER LA MARATÓ La implicació de la ciutadania en La Marató de TV3 tornarà a fer-se evident durant el transcurs de la campanya i la celebració del programa. Centenars de col·lectius, institucions i empreses s’adheriran a La Marató amb multitud d’accions i iniciatives en una mostra de suport que singularitza aquest programa de Televisió de Catalunya i que l’ha convertit en la festa de tots.

Com en cada nova edició, La Marató rebrà el suport dels ajuntaments de Catalunya, que faran una aportació econòmica per aprovació dels seus plens. També per iniciativa dels consistoris, la penjada de pancartes als carrers de les poblacions catalanes les setmanes prèvies al programa crearà el clima de participació que sempre acompanya La Marató.

Així, arreu de Catalunya, associacions i entitats ciutadanes organitzaran centenars d’actes populars amb l’objectiu d’incrementar el marcador i fer difusió de les malalties triades per al programa.

I un any més, el món del teatre, representat per companyies i sales d’exhibició, mostrarà la seva adhesió a La Marató amb la lectura d’un manifest la nit anterior al programa.

El 2008 esperem superar la quantitat d’1.151.000 € recaptats a través dels 917 actes populars amb motiu de La Marató 2007

ORGANITZACIÓ I LOGÍSTICA EL GRAN DESPLEGAMENT EL DIA DE LA MARATÓ El gran esdeveniment que suposa La Marató no seria possible sense la posada en marxa, el dia del programa, de les seus telefòniques, centres de rebuda dels donatius que impliquen la dedicació i col·laboració de milers de persones. A les 5 seus territorials habituals de La Marató –Palau Sant Jordi, plató de TV3, Port de Tarragona, Universitat de Lleida, i Girona, on es canvia de lloc i a partir d’ara la seu serà l’Auditori-Palau de Congressos–, enguany s’uneix l’Espai Movistar, cedit per Telefónica, que funcionarà durant la franja nocturna del programa, i donarà una cobertura més àmplia a les hores de més afluència de trucades. Més de 2.700 voluntaris, coordinats pel Departament de Governació i Administracions Públiques, atendran els milers de trucades al 905 11 12 13, a través de 934 línies d’atenció telefònica, fet que suposa un increment del 36% respecte de l’edició 2007. Així mateix, desenvoluparan diverses tasques per garantir Seu

el bon funcionament d’aquests centres d’operacions. L’èxit compartit en l’organització de les seus telefòniques recau, també, en la col·laboració desinteressada d’empreses com Telefónica, La Caixa, PricewaterhouseCoopers o Abertis Telecom que, any rere any, assumeixen tasques essencials, com la instal·lació de les línies telefòniques o el processament i la verificació dels donatius, entre d’altres. A més a més, prop de 200 empreses subministren productes i serveis a les seus per satisfer les necessitats logístiques i del voluntariat.

Línies d’atenció telefònica

Voluntaris

Palau Sant Jordi

573

1.830

Auditori de Girona

100

226

Port de Tarragona

219

Universitat de Lleida

168

Plató de TV3

160

Espai Movistar

100

135

TOTAL

934

2.738

1. 2. 3. 4. 5. 6.

Palau Sant Jordi Girona Tarragona Lleida Plató de TV3 Espai Movistar

6. 5.

ELS COMPTES Malalties cardiovasculars

La Marató 2007. Tancament de comptes Els fons recaptats durant La Marató de 2007, dedicada a les malalties cardiovasculars, permetran acomplir els dos objectius principals de la Fundació La Marató de TV3: fomentar la recerca biomèdica d’excel·lència i sensibilitzar la ciutadania sobre les malalties de què tracta el programa. En aquesta ocasió, la recaptació obtinguda es destinarà a finançar projectes de recerca sobre malalties cardiovasculars.

Els comptes, aprovats pel Patronat de la Fundació el 12 de novembre de 2008, són auditats per PricewaterhouseCoopers i per la Subdirecció General de Control de la Intervenció General del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat. Tot seguit, es detalla l’aplicació dels recursos obtinguts durant l’exercici comptable juliol de 2007juny de 2008.

La Fundació assumeix les despeses d’administració amb els interessos bancaris dels recursos administrats. D’aquesta manera, la totalitat dels diners recaptats es destinen a la recerca biomèdica i la sensibilització.

EXERCICI juliol de 2007 - juny de 2008. APLICACIÓ DE RECURSOS INGRESSOS Donatius

7.380.714,23 €

Patrocini i altres

516.964,00 €

Interessos bancaris i altres

643.150,86 €

TOTAL INGRESSOS

Despeses d’administració

8.540.829,09 €

Sensibilització i difusió

APLICACIONS Finalitats fundacionals: a) Activitats de sensibilització i difusió b) Ajuts a projectes de recerca en malalties cardiovasculars

Despeses d'administració TOTAL APLICAT

8.049.587,06 €

94,25%

998.227,14 €

11,70%

7.051.359,92 €*

82,55%

491.242,03 €

5,75%

8.540.829,09 €

100,00%

Ajuts

LA RECERCA La Marató 2007

Ajuts a la recerca biomèdica sobre malalties cardiovasculars 26 projectes de recerca biomèdica sobre malalties cardiovasculars seran finançats amb fons de La Marató 2007 Un total de 7.025.236 € permetran finançar 26 projectes de recerca biomèdica sobre malalties cardiovasculars, que s’han seleccionat entre els 159 presentats a la convocatòria d’ajuts de la Fundació La Marató de TV3 en funció de la seva qualitat, rigor metodològic i rellevància. El procés d’avaluació dels projectes, dut a terme per 145 científics d’àmbit internacional especialistes en malalties cardiovasculars, ha estat gestionat per l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques, del Departament de Salut. Els projectes finançats es desenvoluparan en un termini de 3 anys, finalitzats els quals, es presentaran els resultats obtinguts en un simposi públic organitzat per la Fundació La Marató de TV3.

LA MARATÓ 2007: malalties cardiovasculars Investigadors que rebran finançament

Dra. Gemma Arsequell Ruiz Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona Dr. Antoni Planas Sauter Institut Químic de Sarrià Dr. Jordi Ramon Quintana Ruiz Parc Científic de Barcelona Descobriment de fàrmacs dirigit a l’amiloïdosi cardíaca relacionada amb la transtiretina 489.000 € Dra. Montserrat Batlle Perales Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer Anàlisi del procés fibròtic associat al remodelat cardíac ventricular en pacients amb insuficiència cardíaca 199.882 € Dr. Antoni Bayés Genís Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Dr. Ramon Bragós Bardia Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions Dr. Carlos Eduardo Semino Institut Químic de Sarrià Desenvolupament de matrius biològiques per reparar la cicatriu postinfart: alliberament local de cèl·lules mare, factors angiogènics i seguiment en línia de la regeneració miocàrdica 481.298 € Dr. Jaume Casaldàliga Ferrer Institut de Recerca. Hospital Universitari Vall d’Hebron Factors predictors de remodelat ventricular dret positiu després d’implantació vascular en posició pulmonar en malalts adults afectes de tetralogia de Fallot i insuficiència pulmonar greu de llarga evolució 80.750 € Dr. Juan Mª Cinca Cuscullola Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Dr. Francisco Javier Chorro Gasco Hospital Clínic Universitari de València Dr. Ruben Coronel Academic Medical Center. Amsterdam Caracterització electrofisiològica i metabòlica de la repolarització cardíaca en el cor humà aïllat 304.242 € Dra. Cristina Costa Vallès Hospital Duran i Reynals Dra. Roser López Alemany Institut de Recerca Oncològica Dra. Stephanie Barrere-Lemaire Institut de Génomique Fonctionnelle. Montpeller Estudi de les bases moleculars del dany i la reparació tissular després de l’infart de miocardi: paper del sistema de complement 289.572 € Dr. Josep Maria de Anta Vinyals Facultat de Medicina CSUB Susceptibilitat genètica a desenvolupar neovascularització coronària en pacients amb malaltia cardíaca coronària: una aproximació basada en l’anàlisi dels polimorfismes d’un sol nucleòtid (SNP) de gens implicats en l’arteriogènesi i l’angiogenèsi 95.715 € Dr. Roberto Elosua Llanos Institut Municipal d’Investigació Mèdica Identificació de variants genètiques associades amb hipertensió mitjançant un estudi de genotipat global del genoma 197.773 €

Dr. Carlos Enrich Bastus Facultat de Medicina UB La senyalització en la via Ras/MAPK regula la sortida de colesterol 198.125 € Dra. Mercedes Fernández Lobato Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer Regulació de l’angiogènesi en la hipertensió portal. Avaluació de noves estratègies terapèutiques 118.497 € Dra. Annabel Fernandez Valledor Facultat de Biologia UB Dra. Mercedes Ricote Pacheco Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III Dra. Maria Rosa Sarrias Fornés Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Molecular mechanisms involved in lxr-and rxr-mediated prevention of a atherosclerosis 497.873 € Dr. Pablo García de Frutos Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona Dr. Pablo Fuentes Prior Institut Català de Ciències Cardiovasculars Estabilització del trombe amb diana terapèutica: estudis in vitro i models animals 291.125 € Dr. Antonio García de Herreros Madueño Institut Municipal d’Investigació Mèdica Dr. José Luis de la Pompa Mínguez Centro Nacional de Biotecnología CSIC Senyalització intracel·lular en el desenvolupament i l’homeòstasi de la vàlvula cardíaca 350.000 € Dr. José Miguel González Clemente Hospital de Sabadell Rigidesa arterial en la diabetis tipus 1: avaluació no invasiva i mecanismes fisiopatològics. Estudi de casos i controls 130.920 € Dr. Cándido Juarez Rubio Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Adipòcits perivasculars i la senyalització via receptors Toll-like: paper en la patofisiologia d’aterosclerosi 198.125 € Dra. Concepción Vicenta Llorente Cortés Institut Català de Ciències Cardiovasculars Mecanismes de senyalització intracel·lular involucrats en la modulació de l'expressió del receptor "low density lipoprotien receptor-related protein" (LRP1) per la hipercolesterolèmia i la hipertensió. Conseqüències per a l'activitat de les cèl·lules vasculars i dels cardiomiòcits. Implicacions per a la fisiopatologia cardiovascular 197.999 € Dra. Cristina López Rodríguez Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona Dr. Juan Miguel Redondo Moya Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III Paper de la calcineurina i les proteïnes NFAT en hipertròfia cardíaca i disfunció miocardíaca inclosa per inflamació 349.995 €

Dr. Jaume Marrugat de la Iglesia Hospital del Mar. IMIM Dr. Joan Sala Montero Hospital Universitari Doctor Josep Trueta Dr. Nino Künzli Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental Determinants mediambientals i d’estil de vida de les malalties cardiovasculars en un estudi de cohort a Espanya 499.879 € Dr. Víctor Ivo Peinado Cabré Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Mecanismes moleculars de la diferenciació de cèl·lules progenitores endotelials durant la reparació de l'endoteli en la hipertensió pulmonar 195.725 € Dr. Miquel Pons Vallès Institut de Recerca Biomèdica Dominis únics de cinases de la família Src implicats en malalties cardiovasculars 199.375 € Dr. Xavier Rodó López Parc Científic de Barcelona La síndrome de Kawasaki: caracterització del paper del clima en els brots epidèmics 196.250 € Dr. Manel Sabaté Tenas Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Dra. Petia Radeva Centre de Visió per Computador Dra. Rosana Hernández Antolín Hospital Clínico San Carlos. Madrid Oclusions totals cròniques d’artèries coronàries d’humans: des de la fisiopatologia a les implicacions clíniques de la recanalització amb èxit mitjançant intervenció coronària percutània 327.680 € Dr. Miquel Santaló Bel Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Dr. Ignacio Garutti Martínez Hospital General Universitario Gregorio Marañón. Madrid Episodis vasculars en pacients sotmesos a cirurgia no cardíaca, estudi de cohorts prospectiva VISION 292.378 € Dr. James Sharpe Centre de Regulació Genòmica Dr. Juan José Sanz Ezquerro Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III Opti-heart: optimitzant la tècnica d’imatges en 3D per caracteritzar el desenvolupament normal i defectiu del cor 346.590 € Dr. Miguel Ángel Valverde de Castro Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona Dr. Mariano Sentí Clapés Institut Municipal d’Investigació Mèdica Canals iònics en la patogènesi i resposta farmacològica de la hipertensió essencial 297.326 € Dr. Josep Antoni Villena Delgado Institut de Recerca - Hospital Universitari Vall d’Hebron Implicació dels Estrogen-Related Receptors en l’etiologia de la cardiomiopatia diabètica: paper com a potencials dianes farmacològiques per al tractament de la cardiomiopatia diabètica 199.138 €

Especialistes en el Sistema Nerviós Central

A Lundbeck, la recerca de nous fàrmacs per el futur és l’eix de totes les nostres activitats. El nostre objectiu és trobar fàrmacs que, en la propera dècada, representin una opció totalment nova pel tractament de malalties psiquiàtriques i neurològiques. Lundbeck és l’única companyia farmacèutica a nivell mundial especialista en el tractament de malalties del Sistema Nerviós Central. Estem absolutament dedicats a la recerca i tenim una llarga història en el desenvolupament de teràpies del SNC innovadores, utilitzant sempre l’última tecnologia.