REVISTA SIÓ. Núm 505 - Any XLIII - Març 2006 by Mireia Pintó Grau

Núm. 505 - Any XLIII - Març 2006

ESTIMATS LECTORS ......................... 3 ACTUALITAT Fets del mes - Carnaval ............................................ - Mercat de les rebaixes ...................... - Clausura del cicle .............................. - 25 aniversari ..................................... - Expo a l’Espai ................................... - Enderroc ........................................... - Aigua sí, ZEPAS no ...........................

5 15 15 17 17 17 19

- Les obres de restauració del nostre temple parroquial ................... 29 - Espurnes cristianes encara a la nostra Vila .................................. 39 CULTURA Història d'Agramunt i de la Ribera - Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent (i V) ....................... 33 ENSENYAMENT

OPINIÓ El celobert - Com una rella que es clava a la terra ............................................ 21

PORTADA: Els participants a la rua del carnaval agramuntí cada vegada s’hi llueixen més. Possiblement la d’enguany ha estat la millor, tant en participació com en l’originalitat i la qualitat de les disfresses i carrosses. Una mostra n’és aquest espectacular drac que il·lustra la portada.

Finestra educativa - Un nou premi CIRIT .......................... 43 SOM A RIELLA

Gent, fets, coses...

Històries

- Oficis: ferrer i ferrador ...................... 23

- Faula titulada moment històric d’en Deudat Camamilla ..................... 45

Els lectors escriuen - Curs de català ................................... 25 - L'acudit d'en Creus ........................... 25 - Un nou color per a la nostra memòria............................................ 27

(Josep Bertran)

COL·LABORACIONS LITERÀRIES El conte - Pescador d’aigua dolça ..................... 47 ESPORTS - Club Futbol Agramunt ....................... - Bàsquet Agramunt Club .................... - Club Billar Agramunt......................... - Club de Bitlles Sió d’Agramunt .........

49 52 55 57

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS - Normes Subsidiàries del Planejament Urbà d’Agramunt .......... 58 L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 60 ALMANAC .......................................... 63

Es va celebrar la cinquena edició d’Agr’auto amb un temps gens favorable.

LLEURE - Amenitats ......................................... 65 LA FOTO ............................................ 66

L’última

LA CALAISERA ................................... 66 IMATGES D'AHIR I D'AVUI ................. 67

5 A la rua del Carnaval hi van desfilar gairebé nou-centes persones amb comparses i carrosses molt lluïdes. 2

sió

MARÇ 2006

E S T I M AT S L E C T O R S . . .

Diuen que des de fa temps el diner no dóna gran cosa, és a dir que no porta interessos, i que per això els qui disposen d’un raconet o els qui en fan a cabassos compren totxos.

’altre dia el meu company de botifarra em comentava un xic preocupat, mentre esperàvem el moment de començar la partida, tot assaborint un “carrajillet”, que estava un xic preocupat davant el fenomen constructiu que viu la nostra Vila. Ell, com jo, és un home del carrer que no acaba d’entendre com pot ser possible tot aquest enrenou. Ell, com jo, no té cap mena de coneixements relacionats amb el món de la immobiliària ni de les finances, com no siguin els terminis de la hipoteca que paga cada mes des de fa una colla d’anys. Els que hi entenen i els qui en tenen, diuen que des de fa temps el diner no dóna gran cosa, és a dir que no porta interessos, i que per això els qui disposen d’un raconet o els qui en fan a cabassos compren totxos. Totxos posats a preu d’or, dic jo. Sigui com sigui com que la llei del mercat

diu que a més demanda més encariment, els pisos valen un Perú. Però com que la gent que vivim a Agramunt no augmentem tan ràpid com ho fan els habitatges, alguna cosa deu voler dir. Doncs que hi deu haver molts pisos buits, cony, diu el meu company. Pisos, cases adossades, cases unifamiliars, xalets aïllats o xalets aparellats. D’això se’n diu inversió o especulació, segons qui parla. A aquest “boom” constructiu també hi ha ajudat que d’aquí a poc, bé quan s’hagin aprovat les noves normes urbanístiques, que no sabem pas quan serà, no es podrà construir a una certa distància del Sió. Seran terrenys inundables. Cony, i ara què? Què no ho són? Sigui com sigui ja es veu quina pressa a urbanitzar els terrenys prop del riu. El meu company reflexiona amb la muntanya d’interessos

i de diners que es deuen moure al voltant d’aquesta febre constructiva. Voldríem entendre que són interessos i diners legítims; fets amb les lleis del mercat i dins de la més estricta legalitat. Som, el meu company i jo, gent de bona fe, confiats, malgrat les coses que se senten a dir. Però al marge d’aquesta confiança personal en el sector, esperem que hi hagi algú, Ajuntament i Generalitat, que vetlli perquè les coses es facin dins la més estricta legalitat: sense picaresca o fets consumats que després ja es legalitzaran d’una manera o altra i... tots tan contents. Ep, diu el company, tots no; el ciutadà de peu no. El contribuent, no. El de la hipoteca, no. Afectuosament, Bernat Jofre

Agramunt, març de 2006

CRÈDITS Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu. Col·laboradors: Serafina Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero, Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, l'IEI de la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988

■

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989

■

Torronaire d'Honor 2004

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 30,30 € - Número solt: 2,75 € Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no significa l'acceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

MARÇ 2006

sió

ACTUALITAT FETS DEL MES

per JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

l darrer cap de setmana del mes de febrer, dies 25 i 26, Agramunt va celebrar una nova edició del Carnaval, enguany dedicat a l’Astèrix i l’Obèlix. Va ser un Carnaval amb els actes habituals. El dissabte va fer bon temps, però el diumenge va fer molt fred; tot i així es van poder celebrar tots els actes com l’enterrament de la sardina i la sardinada popular.

L’acte més participatiu va ser, com és habitual, el de la rua amb vint-i-vuit comparses i sis grans carrosses molt ben guarnides, amb un total d’unes 900 persones. Possiblement aquesta va ser la desfilada amb més participació i amb més públic. La relació de comparses, carrosses i premis dels botiguers els detallem en requadres a part. MARÇ 2006

sió

▼

JOSEP BERTRAN

Carnaval

ACTUALITAT FETS DEL MES

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN

▼ 3

1. Som zem peus. 2. El grup Teatredetics van celebrar una nova edició de “Lo Cagarro”. 3. Els empleats de l’Ajuntament es van sumar a la festa del Carnaval. 4. Modes Athenea va guanyar el premi a la millor ambientació, dins l’apartat de botigues. 5. Cafeteria Més Cafè, va obtenir el de les millors disfresses. 6. A palla focs 7. Crazy of River, la comparsa més puntuada.

9 i 10. Carrossa del rei Carnestoltes. 11. Cats.

sió

MARÇ 2006

JOSEP BERTRAN

8. Lliurament de premis per part del rei Carnestoltes, a la mitja part del ball.

JOSEP BERTRAN

JOSEP ROVIRA

Punts 178 138 128 113 97 94 90 88 69 60 55 50

Totes les comparses i carrosses pel sol fet de participar rebien un corder valorat en 100 €. A més les deu comparses més votades tenien un premi de 180 €; les tres primeres carrosses, 300 €, i un premi especial de 150 € per al millor vehicle de comparsa.

▼

47 43 36 36 36 30 29 23 23 20 19 19 13 12 2 Punts 60 Punts 77 36 24 21 13 9

JOSEP BERTRAN

Comparses Crazy of river Tradició de Festa Major Som zem peus Tirotococau Cornuts babosos i arrastrats Estem a la lluna Els samurais A palla focs Pren-te el teu temps... amb o sense Semos revoluxion La fulla follet Chicago no ens abandona Ai, perdó, en primera posició: Anem calents i traiem foc Cats Sweet Fly Epi i Blas multiplicats Geishas de lux Moto GP Angel and Devil Or que brilla Disco Stoo L’església Maradoniana d’Agramunt A vegades àngel a vegades dimoni AAA The Woman Vikings King Kong Lo cagarro Sant Paul’s School Comparsa premiada amb vehicle Pren-te el teu temps... amb o sense Carrosses Drac Queen Vencem i convencem Cocodrilus circus Illa dels jamaicans Devil and Angel Disco 70

MARÇ 2006

sió

ACTUALITAT FETS DEL MES

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN

▼ 12

12. Chicago no ens abandona. 13. Angel and Devil. 14. Ai, perdó, en primera posició: anem calents i traiem foc. 15. Cocodrilus Circus. 16. Disco Stoo. 17. Epi i Blas multiplicats. 18. Geishas de lux. 19. Tradició de Festa Major. 20. Disco 70.

JOSEP BERTRAN

21. La fulla follet.

sió

MARÇ 2006

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN

Guanyadors del concurs de disfresses per a les botigues: Millor aparador: Cal Sangrà Millor ambientació: Modes Athenea Millors disfresses: Cafeteria Més Cafè.

▼

JOSEP BERTRAN

MARÇ 2006

sió

ACTUALITAT FETS DEL MES

22. AAA. 23. Illa dels jamaicans. 24. Semos revoluxion. 25. Estem a la lluna. 26. Vencem i convencem. 27. Pren-te el teu temps... amb o sense. 28. L’església maradoniana d’Agramunt. 29. Sweet Fly. 30. Moto GP.

32. Al llarg de la rua, es troben grups de gent disfressada que no concursen, com els que ens mostra aquesta imatge.

sió

MARÇ 2006

JOSEP BERTRAN

31. Tirotococau.

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN

▼ 22

▼

JOSEP BERTRAN

29 JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

ACTUALITAT FETS DEL MES

MARÇ 2006

sió

ACTUALITAT FETS DEL MES

JOSEP ROVIRA

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN

▼ 33

33. Algunes comparses participen amb el públic assistent, la qual cosa fa que la rua sigui més animada. 34. Drac Queen, la carrossa més votada. 35. Els samurais. 36. Hi ha gent disfressada que es munta la festa pel seu compte.

▼

JOSEP ROVIRA

37. La sessió de ball va estar força animada i va anar a càrrec de l’orquestra “Anònima” i el grup orquestral “Tremendos”.

MARÇ 2006

sió

ACTUALITAT FETS DEL MES

▼

Mercat de les rebaixes

JOSEP BERTRAN

a Unió de Botiguers va celebrar, el diumenge 12

de març, el Mercat de les Rebaixes que es va suspendre el diumenge anterior, estava programat conjuntament amb Agr’auto, a causa del mal temps. Hi van participar una dotzena de parades de diversos

sectors del comerç agramuntí. L’escenari va ser la plaça del Pou i el bon temps va fer que durant tot el matí, de les 10 a les 15 hores, hi hagués una bona afluència de públic que va mirar, remenar i comprar.

oblidar” celebrat durant els darrers mesos amb diverses activitats. Aquesta clausura va consistir en una conferèn-

cia titulada “Personatges en el record”, centrada en tres persones relacionades amb Agramunt i els períodes de la República, la Guerra Civil i la Postguerra. El regidor de cultura, Ernest Caufapé, va parlar sobre Jaume Ros, que de jove va lluitar al front i posteriorment es va exiliar fins arribar a ser conseller del president Tarradellas. Josep Bertran i Mitjavila va presentar el perfil biogràfic del polític republicà Marcel·lí Domingo, fill adoptiu d’Agramunt, on va residir uns 8 anys durant la seva infantesa, que en el càrrec de Ministre d’Instrucció Pública autoritzà la construcció del centre Macià-Companys. Finalment Màrius Torrents va parlar d’Enric Brufau, un destacat militant socialista, que va morir a l’exili.

JOSEP BERTRAN

’Ajuntament va clausurar, el dia 19 de febrer, el cicle sobre la recuperació de la memòria històrica, “Fets per a no

Els tres ponents de la conferència.

MARÇ 2006

sió

▼

Clausura del cicle

ACTUALITAT FETS DEL MES

25 aniversari

a 25 anys, la llavors Agència d’Extensió Agrària d’Agramunt, dirigida per Jaume Gregori, va començar unes feines relacionades amb l’experimentació del cereal. Es va comptar amb una bona colla de col·laboradors de la Vila i d’altres poblacions de les comarques properes. Cada any s’organitza una jornada de

treball per tractar d’aquests resultats. Per commemorar aquests 25 anys de feina, el dia 3 de març es va celebrar un sopar de germanor entre els col·laboradors d’aquests treballs. També va servir per fer un homenatge al responsable i “alma mater” de totes aquestes activitats, Jaume Gregori.

Al sopar homenatge hi van participar unes 40 persones. JOSEP BERTRAN

Expo a l’Espai

L JOSEP BERTRAN

’Espai Guinovart exposarà fins el proper dia 5 de maig una mostra de l’artista de Toledo, Rafael Canogar. Es tracta d’una “proposta estètica entre les fronteres de la sensibilitat i la raó: una recerca estètica radical i ago-

sarada”, segons la va definir el comissari de l’exposició, Miguel Angel Muñoz, que va representar l’autor en l’acte d’inauguració que va comptar amb l’assistència de l’alcalde, Ramon Muixí, i el regidor de Cultura, Ernest Caufapé.

Al sopar homenatge hi van participar unes 40 persones.

JOSEP BERTRAN

Cal Cisteller a mig enderrocar.

ls primer dies de març, l’empresa que ha de construir els pisos de protecció oficial del carrer de Sant Joan, va treballar en l’enderroc de l’immoble que feia cantonada entre aquest carrer i la seva travessia. El pati resultant formarà part del solar on s’han d’aixecar una vintena de pisos de protecció familiar a càrrec de l’Institut Català del Sòl. La

resta dels patis ja feia molts anys que estaven desocupats i servien com a zona d’aparcament. Finalment s’ha desbloquejat el tema i sembla, segons fonts municipals, que aviat es començaran les obres de construcció d’aquests habitatges i, per tant, resoldre un dels problemes urbanístics del nostre centre urbà. MARÇ 2006

sió

▼

Enderroc

ACTUALITAT FETS DEL MES

Aigua sí, ZEPAS no

na vintena de membres del col·lectiu opositors a les ZEPAS, Zones d’Especial Protecció de les Aus Estepàries de la comarca de l’Urgell, es van manifestar davant el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, el dia 10 de març, durant la seva visita a la seu de la comunitat de regants del canal Segarra-Garrigues, que presideix l’agramuntí, Josep París. Agramunt i la Ribera del Sió és un dels indrets més afectats per aquesta ZEPA.

El conseller va reiterar que sense zones de protecció no hi podrà haver canal perquè la Unió Europea, qui és qui paga essencialment el Segarra-Garrigues, així ho exigeix. Milà va dir, però, que el Govern treballa per establir la major zona possible de reg i que els pagesos que estiguin afectats per les ZEPAS mantindran la mateixa renda agrària que els que no, amb unes ajudes que la UE especificarà a través del corresponent pla d’usos i gestió.

En primer terme, Josep París i el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, durant la manifestació del col·lectiu opositor a les ZEPAS. JOSEP BERTRAN

GRUP CARAMELLAIRE “AIRES DEL SIÓ” Per celebrar el 25è

aniversari

el proper dia 7 de maig farem un dinar de germanor al Passeig, al que queden invitades totes aquelles persones que hagin participat alguna vegada en el Grup com a cantaires o hagin col·laborat en la capta. Cal apuntar-se a Ca l’Esparter (Cal Torres) abans del dia 26 d’abril. Telèfons de contacte per als de fora Vila: Ca l’Esparter 973 39 08 39 (en horari comercial) Josep Mª Lluch 658 98 97 35 (a partir de les 18 h)

MARÇ 2006

sió

O P IN IÓ EL CELOB ERT

per JOAN PUIG

Com una rella que es clava a la terra a uns dies vaig estar parlant amb l’amic Ferran Rella. Em deia que Agramunt hauria de tenir un centre representatiu de la Ribera del Sió. Un centre en què s’aplegués la història i la vida d’aquesta petita singularitat nostrada. Un museu com ara el que tenim, però molt millor; més gran i més viu. Perquè ens entenguem: una mena d’ecomuseu a l’estil del que hi ha a Esterri d’Àneu. Perquè ell creu que la vila d’Agramunt, talment una mare amb els seus plançons, ha d’acollir i, alhora, obrir-se amb generositat als poblets que la circumden. Per alguna cosa defensa la capitalitat de la Ribera del Sió, no? I aquesta magnífica idea sé que la va exposar al nostre regidor de cultura de l’ajuntament. Potser hi haurà algun vilatà, però, que es preguntarà qui és aquest Ferran Rella. Ho explicaré perquè, tot i venir de les valls pirinenques, té algunes arrels ben fixades entre nosaltres. Va néixer a Esterri d’Àneu fa poc més d’una cinquantena d’anys; es llicencià en filosofia i lletres i des de fa temps treballa de professor de català a l’institut Màrius Torres de Lleida. Ja fa anys que es casà amb una filla de cal Llenç de Mafet (Llenç escrit amb ç perquè intueix que és l’hipocorístic de Llorenç), on va sovint a visitar la família i a passar caps de setmana i dies d’estiu. D’aquí arrenca, doncs, el lligam amb el nostre

Ferran Rella em deia que Agramunt hauria de tenir un centre representatiu de la Ribera del Sió. Un centre en què s’aplegués la història i la vida d’aquesta petita singularitat nostrada.

municipi. Pel seu casament i pel modus vivendi hom podria malpensar que ha fet com les aigües de la Noguera Ribagorçana que fugen esperitades de la muntanya per escolar-se plana enllà; però res més lluny de la realitat; perquè ell mai no ha deixat d’estar aferrat a la terra que el va veure néixer. Això explica que hagi estat president del Consell Cultural de les valls d’Àneu, membre fundador del Centre d’Estudis del Pallars i de l’Associació Catalana del Patrimoni Etnològic, director de la revista Àrnica, impulsor de l’ecomuseu de la seva vila natal, i un llarg etcètera. Ha publicat articles de divulgació històrica, lingüística i literatura de viatges a les revistes Lo Raier, Collegat, Crònica d’Ensenyament, Ressò de Ponent, Cavall Fort, Descobrir Catalunya i Sàpiens. Quant al seu vincle amb Agramunt, podem assenyalar que ha col·laborat també a Sió en uns articles referits a Mafet i que, més recentment, ha estat el principal instigador perquè la biblioteca de la família Benet de cal Segarrenc de Mafet passi a ser patrimoni comú i esdevingui accessible a tots (cosa en la qual les autoritats estan treballant). En Ferran Rella és un home inquiet com pocs n’hi ha. Ha estat un notable impulsor de moltes iniciatives culturals que s’han fet al Pallars: des de l’elaboració de l’extraordinària revista Àrnica fins a la publicació modèlica i envejable dels Dossiers de

cultura pirinenca, Nàbius, de recent aparició. Sense oblidar, és clar, les famoses trobades d’escriptors als Pirineus, que, si no vaig errat, ja van pel número dotze i que han donat com a fruit un grapat de llibres, essencialment relats, d’autors coneguts i diversos: Temps de fogony (relats històrics de l’Alt Pallars), Aiguaneix (relats de la Vall Fosca), Parnassius Apollo (relats de l’Alt Pirineu), Set claus (relats d’Andorra), Te de roca (literatura de la Ribagorça), Cua de bou (literatura a les valls d’Àneu), El darrer comte del Pirineu, Lux mundi (relats de la Ribagorça), etc., en algun dels quals hi ha també narracions del mateix Ferran. Coneixedor i entusiasta com és de la seva terra, no ha d’estranyar que fa tretze anys publiqués una extraordinària guia il·lustrada de Les Valls d’Àneu. Com tampoc que ara recentment hagi tret, amb la col·laboració del fotògraf Joan Blanco, el volum El Pallars Sobirà; magnífic en tots els sentits. Si m’he de quedar amb una característica d’en Ferran Rella, diré que és un agitador, un home inquiet que promou i empeny iniciatives culturals que moltes vegades, des del quasi anonimat, esperona amb entusiasme. Talment una rella que es clava a la terra i obre solc perquè el pagès hi sembri la llavor. Ara que també el tenim entre nosaltres, val la pena que n’aprofitem l’empenta. ■ MARÇ 2006

sió

O P IN IÓ GENT, FETS, COSES...

per A. PONSA

Oficis: ferrer i ferrador És cert que les paraules es moren, però no es moren soles. Pensem per un moment, en paraules que ja no s’usen; en els noms dels oficis extingits, per exemple, i veurem que junt a una paraula perduda hi resta un bocí de món o un mitjà d’ingressos per guanyar-se la vida.

Una de les tasques del ferrer era ferrar les cavalleries. Del llibre "Vocabulari del pagès" de Miquel Pont.

El ferrer de poble feia i arreglava la major part dels estris de ferro com és ara, reixes, baranes, almolls, engraellats, així com arades i aixades, etc.

ixí, el baster, el boter, el ferrer, el sereno o d’altres són paraules i persones que temps enrera eren imprescindibles, però que en l’actualitat ningú no les necessita i rara és la vegada que se les posa a la boca. Els noms d’aquests oficis no és que no es conservin, sinó que rauen com a mòmies en les pàgines dels diccionaris esperant que algú que els ha llegit i li han cridat l’atenció els busqui com si es tractés de paraules d’un idioma diferent del seu. Com diu Pere Rovira: “fins i tot els qui vam

ser petits en un poble de carrers enfangats, i vam veure la força enrabiada i submisa d’una mula estirant un carro, hem de furgar en la memòria per omplir d’una mica de vida passada les paraules que en la nostra infància sentíem i dèiem cada dia. Si ara, en la llunyania del temps, pensem en l’ofici de ferrer i ferrador, podrem adonar-nos que les dues variants eren incloses en un sol ofici, perquè la mateixa persona era normal que treballés el ferro tan bé com ferrava les cavalleries. Els ferrers eren una espècie abundosa, regularment repartida al llarg i l’ample del país, tant pel que fa al sector agrari, com pel que fa a l’industrial. I l’extraordinari era que els elements indispensables del ferrer fossin el foc, l’aigua i l’aire. El foc era bàsic, ja que per treballar el ferro amb condicions, primer de tot s’havia d’escalfar a temperatura roent en el fornal alimentat amb carbó, el qual s’havia de ventar sovint mitjançant l’aire que produïa el manxó perquè no s’apagués. Quan el ferro prenia el color vermell transparent era al seu punt dolç per treballar-lo, i quan retornava al color negre habitual, volia dir que calia escalfar-lo de nou. El tremp, o la duresa se li donava introduint-lo a l’aigua de sobte quan tenia

els graus ideals d’escalfor. El bon ferrer havia d’escollir el moment adequat. El ferrer de poble feia i arreglava la major part dels estris de ferro com és ara, reixes, baranes, almolls, engraellats, així com arades i aixades, etc. I, sobretot, aprimava (lluciava) i acerava les relles i els tallants de les arades quan eren massa esmussats. Com he dit, també ferrava les cavalleries, una feina que, encara avui, la fan alguns amb el nom de mestres ferradors, els quals empren diferents mètodes i estris de treball. Artesà fervent, el ferrer d’abans, i malgrat la mancança de mitjans mecanitzats, sabia fer-se les ferradures a mà i rebaixar exactament a mida el casc de la bèstia per implantar-li la ferradura, la qual clavava amb sis claus. El botavant era l’eina de tall amb què afinava el casc després d’haver-lo rebaixat amb unes potents i afilades estenalles. Els claus els clavava esbiaixats de dins cap a fora i després els rebregava les puntes perquè resultés materialment impossible desclavar-se. Al primer cop de vista hom podia apreciar el grau de destresa d’un ferrador. N’hi havia prou observant si els claus rebregats al voltant de la peülla estaven perfectament alineats. Si era així, s’esvaïa qualsevol dubte. ■ MARÇ 2006

sió

O P IN IÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

Curs de català "A tota edat es pot aprendre" (popular) e tingut la sort que per la Regidoria de Benestar i Família del nostre ajuntament se'm proposés la realització d'un curs de català per a no catalanoparlants dins la campanya de la Generalitat "Dóna corda al català" el qual va començar el dia 6 d'octubre fins el 7 de febrer d'enguany; al meu parer, aquesta experiència ha estat molt enriquidora per a tots els qui hi hem participat. Amb anterioritat, ja havia fet bastants cursets de català, però mai cap per a persones nouvingudes. En començar, la primera i peculiar impressió va ser el llegir i sentir els noms dels meus alumnes: Aisha, Edwin, Georget-

Pere Mora i Giribet (Mestre de català)

te, German, Gervasio, Graciela, Hafida Hayad, Yonela, Magaly, Mariela, Najia, Pilar, Raul, Yakhouba, Yamila, Yolanda i Zhara. Com es pot veure i endevinar, tots ells ens parlen de diferents països conformats per deserts, muntanyes, palmeres, platges, vegetació tropical, ciutats del centre d'Europa, continents (Àfrica, Amèrica). Aquesta diversitat es veu brillant en els seus ulls quan es conversa sobre el seu lloc de naixença. Al llarg de quatre mesos, amb els que han assistit a la classe, hem conviscut, viscut, estudiat i parlat la llengua catalana i això ens ha comportat, també, una singular coneixença; ells hi han aportat particulars experiències pròpies dels seus entorns, detalls, paraules, dites, costums... i a l'últim s'arriba

al convenciment que tots som diferents en molts aspectes, però que les persones tenim els mateixos sentiments i sensibilitats. Una de les coses que em van impactar va ser que en preguntar pels alumnes que havien deixat de venir a classe, una noia va respondre amb una dita àrab: "Han desaparegut com una tenda plantada a la nit i que es plega al matí". És la realitat punyent amb la qual es troben moltes persones nouvingudes. I al final el que crec que ha estat més positiu i també afectable és que en els col·loquis que s'establien a la classe (sempre que era possible) en el temps de conversa, persones de tan diverses procedències canviàvem impressions i experiències conversant i entenent-nos en català. ■

L’ACUDIT D’EN CREUS

Per a subscripcions i anuncis de la revista, us podeu adreçar a

Pilar Figuera Tel. 973 39 20 42

MERCAT – Però, què fan tantes dones en aquesta parada? – “Doonenn eurosss”.

MARÇ 2006

sió

O P IN IÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

Un nou color per a la nostra memòria

ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN

La proposta de Teatredetics cal valorar-la en tota la seva dimensió i agrair-la pel compromís que d’ella se’n deriva.

l passat 25 de desembre vaig assistir a la representació del muntatge Tnumarga, els colors de la memòria, presentat pel grup Teatredetics d’Agramunt. Feia alguns anys que no assistia a la tradicional posta en escena dels muntatges del grup en dates nadalenques per coincidència de muntatges al meu càrrec pels mateixos dies. Enguany, però, ho he pogut fer i em plau d’haver-ho fet. Sóc poc donat, per no dir gens, a

Ignasi Roda Director de teatre i dramaturg

fer articles sobre espectacles amateurs que no em plauen i sí en canvi, fer-ho i amb fervor, d’aquells que em sorprenen i m’aporten riquesa. Tnumarga n’és un d’ells. Hi ha, en primer lloc un exercici de memòria història que caldria fer més sovint. El teatre és una bona plataforma per a fer-ho i cal que ho faci. Els grups de teatre amateur, per la seva proximitat amb els pobles de pertinença, tenen a les severs mans fer aquests exercicis de memòria. Teatredetics ho ha fet. Ho ha fet, a més, amb una gran dignitat escènica. M’explicaré. Aquests tipus de muntatge poden caure fàcilment en un discurs pamfletari que difícilment arriba al públic. També poden esdevenir superficials si no s’és valent en l’aposta. A això cal afegir el risc d’incorporar elements audiovisuals que, molt sovint es poden descontrolar o quedar a mig aire per la manca de recursos o de tècniques de realització. En el cas del muntatge de Teatredetics, hi ha una molt bona qualitat de rea-

lització de les tècniques audiovisuals que adquireixen el grau de poesia visual. La posta en escena, tot i semblar sòbria, és del tot complexa. La coordinació dels diferents elements escenogràfics que apareixen i la seva implicació amb els intèrprets, n’és un “tot” al servei de l’espectacle. Vull destacar algunes molt belles imatges aconseguides, carregades de simbologia i d’emotivitat. El conjunt resulta un muntatge agosarat, ric i imaginatiu, però sobretot, compromès. Un compromís que va més enllà de l’estètica per l’estètica, del teatre experimental sense fons. Com és lògic, estem davant d’un treball farcit de matisos i fragmentacions que, en algunes parts pateix algun desequilibri. Però la reflexió s’ha de fer en el seu conjunt i, sens dubte, la proposta de Teatredetics cal valorar-la en tota la seva dimensió i agrairla pel compromís que d’ella se’n deriva. Un espectacle un nou color que retindrem en la nostra memòria. ■

Telèfon: 973.390.425 MARÇ 2006

sió

O P IN IÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

Mn. LLORENÇ UTGÉS, Rector de la Parròquia

Obres a les voltes de la nau esquerra.

ón moltes les persones que ens pregunten: Quan s'acabaran les obres? Voldríem donar avui resposta d’una forma clara i senzilla. Però ho fem explicant una mica el procés o la història d’aquesta restauració. Havien estat molts el passos que des d’Agramunt havíem fet les diferents administracions durant molts anys: viatges, reunions, projectes, promeses... i per fi, el Diari Oficial de la Generalitat Núm. 4378, del dia 5 de maig de 2005, publicava des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que

S Havien estat molts el passos que des d’Agramunt havíem fet les diferents administracions durant molts anys: viatges, reunions, projectes, promeses...

s’havia concedit una subvenció de 179.979,31 € per a la restauració de les cobertes i voltes de l’església, que calia distribuir a parts iguals entre els anys 2005 i 2006 i que per tant s’anunciava el concurs públic per a l’adjudicació del contracte d’aquestes obres. Fets els projectes per part dels arquitectes corresponents i els altres requisits convenients es procedeix ja a la restauració. Era el 25 de juliol quan l’Empresa Construccions Monjo SCCL, que dirigeix el Sr. Joan Reñé Ros, començava a

descarregar a l’església material de construcció: bastides i altres estris per començar les tan esperades, urgents i reivindicades obres del nostre Temple Parroquial. Després d’aixecar la primera gran bastida fins al sostre en una de les naus, es va procedir a la neteja amb pols de vidre i aigua a pressió i així es continuà en les altres naus. Es van anar rejuntant les moltes esquerdes que anaven apareixent i que aparentment des de baix no es veien i que eren un autèntic perill. En alguns llocs s'han substituït pedres que estaven molt desgastades per altres de noves i també s’han fixat, amb morter especial i claus, aquelles pedres més esquerdades, deixant-ne, però, altres com a imatges d’autenticitat i antiguitat. Si ho recordem, en les tres naus hi havia un arrebossat entre morter i calç i també un pintat ennegrit que s’anava desfent. Ho notàvem freqüentment sobre els bancs on sèiem: polsim, sorra i fragments de pedres que calia netejar sovint per celebrar-hi el culte. Tots en som testimonis. S’han consolidat els fragments en perill. Hi havia trossos de maó en moltes clivelles i altres fragments de carreus separats. S’han netejat els bonics i valuosos capitells, alguns de preciosa iconografia religioMARÇ 2006

sió

▼

JOSEP BERTRAN

Les obres de restauració del nostre temple parroquial

O P IN IÓ LES OBRES DE RESTAURACIÓ DEL NOSTRE TEMPLE PARROQUIAL

JOSEP BERTRAN

▼ En un dels capitells de l'interior del temple hi ha representada l'adoració dels Reis.

JOSEP BERTRAN

L'arquitecte Josep Mora, ha estat sempre present controlant les obres.

sió

MARÇ 2006

sa, com l’adoració dels Reis. Aquí em ve ara aquelles paraules que freqüentment fa servir l’arquitecte de l’obra Josep Mora Castellà, i penso que amb encert, en preguntar-li què hi fan tan amunt

aquests bonics capitells, i ell respon somrient amb aquell adagi “el que l’home no veu, ho veu Déu”. I per sort aquesta vegada, mentre durant uns dies hi han hagut les bastides, també ho hem vist de molt a prop alguns homes. Aprofitant aquesta avinentesa hi van accedir, entre altres, alguns reporters i també el Sr. Alcalde, regidors i empleats de l'ajuntament. Què bonics aquests capitells! Al centre de la nau, com es pot observar, hi havia uns forats i es deixen igualment oberts consolidant-los, amb la possibilitat que s’aprofitin perquè sigui un lloc per a la ventilació (com així, diuen els entesos, deuria ser en un principi). Alguns dels arcs torals que serveixen de suport estaven molt malmesos i els carreus havien perdut volum. Ara s’han recuperat amb carreus

nous, clavats amb varetes d'acer. En ser pedra sorrenca gairebé tot el monument, ha fet que l’erosió amb el pas dels anys, les temperatures i altres elements els haguessin malmès. També s’ha fet la restauració dels finestrals que estaven força malmesos. S'ha refet la part ornamental dels brancals i s’hi ha aplicat morter de calç amb una part de grifi. No solament s’ha actuat a les voltes, que eren les més perjudicades, sinó que s’han netejat totes les parets, els absis en el seu interior i també les grosses columnes, fent-hi el mateix treball que s’havia fet a les voltes. També s’han substituït moltes pedres d’algunes columnes que en un cert temps, per ignorància i com a cosa pràctica, es varen trencar per encabir el cor de fusta situat durant uns anys al centre del temple. També en algunes altres columnes i arcs s’han consolidat aquells carreus que havien perdut volum i estaven més deteriorats. Darrerament, i per finalitzar aquesta primera fase, es traurà amb un gran elevador la pols que encara hi pot haver a les voltes i s’aplicarà un hidrofugant per evitar novament l’erosió. Aquest hidrofugant també s'aplicarà damunt la teulada de tot el monument, després de netejar la part erosionada. S’espera, però, que millori el temps. Tot un treball de molt volum i grandiositat, per les grans bastides i per la molta sorra a pressió que ha calgut fer servir per aquesta obra i amb la corresponent pols inevita-

Tres operaris dalt d'una bastida efectuant les tasques de restauració.

No solament s’ha actuat a les voltes, que eren les més perjudicades, sinó que s’han netejat totes les parets, els absis en el seu interior i també les grosses columnes, fent-hi el mateix treball que s’havia fet a les voltes.

JOSEP BERTRAN

ble en aquesta mena d’actuacions. Així doncs donarem per acabada aquesta primera fase, i després de netejar i treure la pols podrem novament celebrar el culte. Esperem que sigui aviat: Setmana Santa. Així ens ho han promès els responsables i així treballarem perquè sigui possible.

Què caldrà fer en la següent fase? Des del 15 de desembre de l’any 2003 hi ha signat un altre conveni entre el Bisbat d’Urgell, Direcció del Patrimoni Cultural, Ajuntament d’Agramunt i l’Institut Català del Sòl amb un pressupost de 170.000 €. Així doncs, ara s’estan fent els projectes per continuar els treballs i que, una vegada aprovats pels respectius departaments i licitats, es procedirà a aquesta segona fase que possiblement serà ja a la tardor.

Què hi ha previst en aquesta segona fase? 1. Enllosar el terra de tot el temple en aquelles parts

més deteriorades, respectant, però, les sepultures que hi ha encara en el seu lloc (moltes altres van ser destruïdes per fer-hi el refugi). S’aprofitaran, això sí, les lloses bones que encara hi ha. 2. Enllumenat totalment nou. Situar els llums en llocs adients al monument i substituint les làmpades actuals per una altra llum d’acord amb la celebració del culte. 3. Restaurar la capella del Socors. Polir, si és el cas, el marbre actual del terra; pintar tota la capella, respectant els colors actuals i, també, un nou enllumenat. 4. Canviar tot el cancell de l’església amb fusta i vidre per deixar veure l’interior. 5. Construir una rampa des de la porta lateral a l’interior del temple per a facilitar-hi l'entrada.

I la portalada, façana principal i escales? També en aquests moments s’està treballant perquè, independentment d’aquesta segona fase que abans hem descrit, es pugui treballar ja el més aviat possible en la restauració d’aquesta part del

monument, on tenim ja assignada també una subvenció que ha fet l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona per un total de 120.000 €. Aquesta obra es podria fer igualment tot fent servir el temple per al culte. Esperem doncs que també aviat pugui ser realitat aquesta altre restauració de la Portalada, que és també l’admiració de tot aquest gran Monument. Cal constatar que els treballs d’aquestes restauracions les porten amb molta cura i illusió Josep Mora, arquitecte, i Ramon Hernández, arquitecte tècnic, amb la supervisió de Xavier Rodríguez, arquitecte de la Generalitat de Catalunya de Lleida, que cada setmana es presenten a les obres i als quals des d’aquí agraïm tot els seus esforços i competència. Amb aquestes ralles voldríem haver complagut tots els vilatans i totes aquelles persones que aquí o des de fora, que són moltes, estimen Agramunt. No podem deixar d’agrair aquí l’esforç, entre les moltes altres persones que en tot aquest afer han posat, als responsables del nostre Bisbat d’Urgell, Mn. Josep Mª Mauri, Vicari Episcopal per als assumptes econòmics, i també les administracions com és el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; el Regidor de Cultura de l’Ajuntament de la Vila, Sr. Ernest Caufapé; l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona; l’empresa Construccions Monjo i a tots els treballadors que dia a dia hi han treballat. Gràcies. ■ MARÇ 2006

sió

OP IN IÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

CONCEPCIÓ VILÀ CAÑADELL

Capelleta esculpida al pilar de la cantonada del carrer de Sió

Són molts els carrers de la nostra Vila que tenen noms o relació amb algun personatge vinculat amb la vida cristiana.

n bon dia passant pels porxos del carrer de Sió un nen pregunta a la seva àvia: "Què és aquell forat àvia?", assenyalant una petita capelleta que hi ha esculpida a la pedra d'un pilar de la cantonada dels porxos; i l’àvia, de la manera més senzilla, explica al nen que allí antigament hi havia un sant al qual tenien molta devoció els veïns d’aquell carrer… Àvia i nét van anar marxant carrer enllà, sense saber com va acabar aquella infantil i encuriosida pregunta del nen

a la seva àvia. També jo vaig seguir el meu camí. Però aquest fet del nen i l’àvia m’obrí certs interrogants sobre aquests signes religiosos que gairebé s’estan perdent. Pensant una i altra vegada en aquest fet de la pregunta de l’infant, intento repassar de memòria llocs i signes cristians que encara avui tenim a la nostra històrica i estimada Vila. I sí, en veig i ara vull repassar-ne alguns, amb la possibilitat que potser en deixi d’altres.

Recorro mentalment carrers i places i precisament aquí, en aquests carrers i places faig una mica d’atenció i m’adono que són molts els carrers de la nostra Vila que tenen noms o relació amb algun personatge vinculat amb la vida cristiana. Mireu sinó, per començar, sense cap ordre geogràfic: Carrer i travessia de Sant Joan, una de les parts més antigues de la vila. El nom possiblement li vingui, segons expliquen, que aquí hi havia una església que portava aquest nom. Carrer bonic i que encara conserva els seus porxos. Paral·lel amb el mateix, i ben a prop, trobem el carrer de la Germandat de la Sang que ens porta a la memòria aquella benèfica institució que hi havia anys enrere i que precisament enguany, el 9 d’abril, es compliran els 200 anys de la seva fundació. De passada serà bo recordar que aquesta institució tenia un motiu molt altruista, com era ajudar els malalts mitjançant ajudes econòmiques que recollien mensualment els qui hi pertanyien. En aquesta institució tan sols hi podien formar part els homes. Som ara al carrer Nostra Senyora de la Mercè, aquest nom li ve perquè aquí hi havia el convent de la Mercè i que abans de la Guerra Civil era MARÇ 2006

sió

▼

JOSEP BERTRAN

Espurnes cristianes encara a la nostra Vila

▼

Agramunt no podia tampoc oblidar els populars "Hermanos" i així trobem, dedicat al seu nom, el carrer dels Germans de les Escoles Cristianes.

JOSEP BERTRAN

Creu de les missions situada davant del cementiri. Antigament havia estat ubicada a la façana del temple parroquial.

sió

MARÇ 2006

ocupat com a col·legi públic de nens. Aquest convent es construí durant el regnat de Jaume I, entre els anys 1218 i 1276, i fou enderrocat l’any 1936. Actualment tota aquesta contrada, després d’haverse construït com a plaça del Mercat i que durant uns anys va complir amb aquesta missió, ocupa l’Espai Guinovart, Museu de la Vila, plaça del Mercat i Foment Parroquial. Passem ara al carrer de la Verge del Socors. És un carrer ample, modern i pla que honora la Patrona de la Vila. Amb el mateix nom, Verge del Socors, tenim la urbanització que comprèn dos carrers que donen als bonics i moderns xalets.

JOSEP BERTRAN

O P IN IÓ ESPURNES CRISTIANES ENCARA A LA NOSTRA VILA

Primer pla d'un medalló del Sagrat Cor.

Un altre carrer amb referència cristiana és el de Santa Esperança. El seu nom es deu a la partida del terme, carrer que va des de l’avinguda de Marià Jolonch fins al riu Sió. Una mica més lluny tenim el carrer de Santa Magdalena. Aquí, encara que no se sap exactament on es trobava, hi havia hagut una ermita dedicada a aquesta santa. Carrer de la Capella. Aquest carrer segueix paral·lel al riu Sió, fins al carrer del Camí Vell de Tàrrega. Hi trobem l'antiga i bonica Capella bastida el 1678 i destruïda també durant la guerra l'any 1936 i restaurada el 1978. En aquest lloc ens ve a la memòria la bonica història-llegenda de la troballa de la nostra Patrona la Mare de Déu del Socors. Qui no la recorda! I encara seguim. I no podem pas tampoc deixar d'esmentar el carrer del Pare Jeroni Viladàs, la d’un insigne vilatà avantpassat membre d’una família agramuntina. El Pare Jeroni Viladàs, fou missioner de Sant Vicent de Paül a l'Havana (illa de Cuba). Sabem que la seva memòria és molt ben recordada en aquelles terres pel seu treball apostòlic. I qui no recorda els popu-

lars “Hermanos”? Agramunt no podia tampoc oblidar aquestes persones estimades i trobem, dedicat al seu nom, el carrer dels Germans de les Escoles Cristianes. Durant 26 anys el seu treball fou gran entre la joventut que passà per les seves aules durant aquesta època. Molts encara ho recorden amb nostàlgia i gran simpatia. Un carrer llarg i molt típic és també el raval de Sant Francesc, que va des del Mercadal fins dalt del tossal. És el camí més directe que conduïa al convent dels Franciscans. Es trobava al mateix cim del tossal on hi havia antigament la capella de Santa Llúcia, que ocupà la primera comunitat franciscana cap als anys 1614. Actualment s’ha descobert la bonica Cisterna del Convent i el Pou del Gel, dues obres de gran valor però que encara no són mostrades. Aquí mateix i molt a prop tenim també el carrer del Convent que fa referència a l'esmentat convent dels Franciscans situat en aquest indret. Aquest carrer va planejant pel mateix peu del tossal fins al límit de la zona urbana. I seguint encara amb personatges interessants de la Vila, ens trobem ara amb una altra plaça amb el nom de plaça de Montserrat Pons i Pedrós, religiosa Concepcionista fundadora del Col·legi d’Agramunt l’any 1880, on esmerçà la totalitat del seu modest patrimoni. I parlant de places no podem pas oblidar la plaça del Pare Gras. Se li donà aquest nom perquè s'hi troba la casa on nasqué aquest també insigne i erudit fill d’Agramunt

JOSEP BERTRAN

El medalló del Sagrat Cor, que en la pàgina anterior reproduïm un primer pla, es pot veure encara en algunes façanes de la nostra Vila.

(1834-1918). Fou Canonge del Sacro-Monte (Granada) i fundador de les Religioses de Crist Rei. Actualment està en procés de beatificació. Fins aquí noms de carrers i places, però encara trobem altres referències cristianes i religioses en la nostra Vila. Un altre edifici força emblemàtic, i que porta també un nom cristià, és el Col·legi Mare de Déu del Socors. Precisament el passat curs celebrava els 125 anys de la seva fundació i actualment acull una bona colla d’infants. Al mateix carrer de Sió tro-

bem l’antiga Farmàcia Viladot amb les següents dates, 1776 fundació de la farmàcia i 1993 l’any que es construí la casa. A d’alt de la façana hi ha una bonica majòlica on trobem dos sants: Sant Cosme i Sant Damià, patrons de metges i farmacèutics.

Sagrat Cor També és curiós veure encara, en cinc llocs concrets incrustats en la mateixa façana, un medalló ben visible amb la imatge del Sagrat Cor de Jesús. Els trobem a la plaça Hospital núm. 1, carrer Estudis Nous núm. 17, plaça de la Dula núm. 10, plaça de l’Amball núm. 19 i baixada del Mercadal núm. 1. I encara un altre nom amb regust cristià, el tenim a la nostra Vila amb l'Associació d’Agricultors que porta el nom de “la Verge del Socors” des del 23 de setembre de l’any 1993.

JOSEP BERTRAN

Començament del carrer de Santa Esperança, que dóna al riu Sió.

I tampoc no podem deixar d’esmentar les dues creus que actualment hi ha. Una al cim dels dipòsits, de pedra, record de la Missió de l’any 1949, i l’altra de ferro davant l’entrada del nostre actual cementiri, possiblement també record d’una missió que tingué lloc el 1924 i que amb motiu de les obres de restauració de l’església fou col·locada aquí, ja que anteriorment estava a la façana del temple parroquial. Vet aquí, doncs, que aquest recorregut comença amb aquell infant que pregunta a l’àvia sobre el forat o capella del carrer de Sió i això m’ha ajudat a recordar i a recórrer totes aquestes “espurnes” que encara tenim amb regust cristià. Però si hi ha una espurna, que podríem dir que és un “far”, i que sobresurt més que totes les altres, és sens dubte el nostre meravellós temple de Santa Maria, orgull de tots els vilatans i de tots els qui ens visiten, monument nacional des del l’any 1931 i que actualment es troba en fase de restauració. Vuit-cents anys d’història… i de molta història. Per això avui voldria acabar amb aquell paràgraf que es troba en el llibre Beata Maria Acrimontis, del gran sacerdot Mn. Joan Pons i Farré, i que jo mateixa subscric. Hi llegim sobre aquest mateix temple:

“Oh bell i sagrat temple!… tu n’ets l’arca dels cors dels bons fills que naveguen dins la segura nau, abraça tot el poble, enlaira llurs amors i plasma · hi ta divisa: força, treball i pau. Que tu sempre els recordis la fe d’avantpassats, que sigui ta Creu dolça llur benamat penó, sota el qual s’aixopluguin llurs cors agermanats perquè hi faci florida la Santa Religió. ■ MARÇ 2006

sió

CULTURA

HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent

(i V)

7.3. La Ribera del Sió dintre de la Segarra i l’Urgell. L’estudi més recent que torna a fer propostes força raonades des del punt de vista territorial, cultural i econòmic, per encaixar de forma més racional les terres que es troben entre la Segarra i l’Urgell, l’han dut a terme l’any 2000, Jesús Burgueño, Jaume Espinagosa i Ramon Ramon. En el treball es proposa un retoc general de les actuals comarques de l’Urgell, la Segarra, l’Anoia i la Conca de Barberà; afectant també la Noguera i les Garrigues. Pel que fa als noms, i per no crear suspicàcies, proposen fer servir com a nom de les noves comarques el nom de les capitals i denominacions neutres com ara ”demarcacions”, “rodalia” o ”municipalia”. També proposen, si de cas, adaptar els noms de les comarques populars, tal i com es pot veure en el mapa que reproduïm. Al capítol anterior, degut a una errada de compaginació, el mapa número 11 estava equivocat. El correcte és el que publiquem aquí, reproduint altra vegada el peu corresponent per a una bona interpretació:

11. Gràfic i mapa confeccionat per la Ponència de la Divisió Territorial (terres de ponent) a partir de les preguntes 2) A quin lloc aneu principalment? i 3) Aneu també a un altre mercat? Només quatre municipis de la Ribera del Sió van reconèixer Agramunt com el seu mercat habitual (Preixens, la Donzell d'Urgell, Puigverd i Ossó de Sió). La futura comarca de l'Urgell estarà formada per les zones de mercat de Tàrrega, Bellpuig i Agramunt. Tàrrega, la població amb més zona d'atracció i també la més ben comunicada, serà el futur cap de comarca. (J. Burgueño, J. Espinagosa, R. Ramon. La Segarra i l'Urgell tan a prop i tan lluny).

14. Mapa de la Regió de Ponent on apareixen les possibles noves comarques: Urgell-Vallbona, capital Bellpuig; Urgell-Segarra del Corb, capital Tàrrega i Ribera del Sió, capital Agramunt. (J. Burgueño, J. Espinagosa, R. Ramon. La Segarra i l’Urgell tan a prop i tan lluny).

Pel que fa a l’actual comarca de l’Urgell, es desdoblaria entres noves comarques, agafant a vegades poblacions de les comarques veïnes: L’Urgell-Vallbona, amb capital a Bellpuig (10.800 habitants); L’UrgellSegarra del Corb, amb capital a Tàrrega (18.800 habitants), i La RiMARÇ 2006

sió

la diputació ens local i administració perifèrica de la Generalitat. Es proposava també, entre altres coses, la creació de sis noves comarques essent la més propera a nosaltres el Segre Mitjà amb capital a Ponts, formada amb municipis de la Noguera, de l’Alt Urgell i el Solsonès. També proposaven que cap municipi tingués menys de 250 habitants i es suggeria la creació d’agrupaments municipals que apleguessin un mínim de 1.000 habitants. Un d’aquests agrupaments municipals dintre de la comarca de l’Urgell seria la Ribera del Sió, de la qual Agramunt seria el centre.

Algunes reflexions finals

Restes de l’antic castell de Montfalcó d’Agramunt.

bera del Sió, amb capital Agramunt (5.900 habitants). Cal assenyalar que ara a la Ribera del Sió tornen a aparèixer només els cinc municipis que a l’enquesta del 1932 van declarar venir al mercat d’Agramunt. Actualment només són quatre ja que Donzell d’Urgell avui forma part del municipi d’Agramunt. Aquests municipis són: Preixens, Agramunt, Puigverd i Ossó de Sió. Aquí seria on el nom legal de la nova demarcació comarcal coincidiria perfectament amb el nom popular i la comarca administrativa i històrica serien la mateixa cosa. Pensem que el problema més greu d’aquesta nova demarcació comarcal seria la migradesa de la població (5.900 hab.), que potser en una zona de muntanya i 34

sió

MARÇ 2006

més despoblada no seria cap impediment, però que aquí al pla algú la podria considerar innecessària. 7.4. L’Informe Roca (2001). L’any 1999 el Parlament de Catalunya adopta una resolució on fa referència a la necessitat d’instaurar la divisió de Catalunya en regions. A tal efecte es va crear una Comissió d’experts presidida per Miquel Roca. L’encàrrec que va rebre no es limitava només a les regions, sinó que els demanava també revisar el model d’organització territorial de Catalunya. L’informe emès per la Comissió va ser traslladat al Parlament al gener de 2001. S’hi proposava fer confluir, amb el nom de vegueries, les demarcacions supracomarcals i metropolitanes, esdevenint

Volem concloure aquest informe amb unes reflexions que creiem que mostren la importància que tindria per Agramunt recuperar l’antiga i històrica capitalitat comarcal. Històricament Agramunt des dels segles XI i XII havia estat una de les poblacions més importants dintre del comtat d’Urgell: la famosa carta de poblament, l’església de Santa Maria o l’encunyació de la moneda comtal en són la mostra d’aquesta capitalitat. Al segle XIV quan el comtat d’Urgell ja pertany a la família reial i solament agafava des del Pre-pirineu fins a la plana de Mascansà i a les envistes de Lleida, Agramunt era cap d’una vegueria comtal, situada a la partida de Sa Segre, a llevant d’aquest riu. La demarcació agramuntina abastava des de la mitja muntanya (Oliana, Ponts) fins a la terra plana i entre els molts pobles que en formaven part es trobaven també els de la Ribera del Sió. Aquesta vegueria comtal es manté gairebé intacta a partir del segle XV quan desapareix el comtat d’Urgell i els seus territoris i jurisdiccions són integrats a la corona. Ara la nova vegueria, que s’anomena Urgell o Agramunt, continua tenint com a capital Agramunt, i es manté amb molt poques variacions fins al decret de Nova Planta (1714).

CULTURA

HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

formació es perd la memòria històriDurant tot aquest llarg període ca, com ho demostra l’enquesta de la Agramunt també és centre d’una Ponència del 1932 en què, al pregundemarcació fiscal de la Generalitat, tar als ajuntaments a quina comarca la col·lecta. És molt coneguda la pertanyen, la ignorància és general i col·lecta del fogatge de 1553, on sovint es troba mesclada amb mala a la demarcació agramuntina hi ha fe. Per acabar de reblar aquest desassignats un total de 93 pobles que arrelament i de trencar definitivavan des d’Oliana, Ponts i Artesa de ment el contacte amb poblacions Segre (Segre Mitjà), fins a Bellcaire, que sempre havien estat unides, es Barbens, Tornabous i la Fuliola, més va dissenyar i construir l’actual xartots el pobles de la Ribera del Sió. Amb l’arribada dels borbons i la centralització d’arrel castellana, Agramunt perd part de la seva històrica capitalitat, ja que la seva demarcació és integrada al corregiment de Cervera, però continua essent cap de partit (alcaldia major) de la majoria de les poblacions que formaven l’antiga vegueria. Durant les últimes dècades del segle XVIII el rei Carles III crea els oficis d’hipoteques (registres de la propietat) i Agramunt és cap d’un d’aquests oficis. També manté la capitalitat religiosa en ser oficialat eclesiàstic dintre del bisbat de la Seu d’Urgell. Aquesta capitalitat administrativa i judicial la manté Agramunt fins a la fi de l’Antic Règim (1834). Els intents d’implantar el règim liberal-constitucional i abolir les institucions de l’Antic Règim són molt negatius per Agramunt. PriEl riu Sió, que dóna nom a la nostra comarca natural, neix a la poblamer els francesos napoleònics i ció de Gàver, on l’any 1992 van construir aquesta font. després els liberals (els nacionalistes espanyols del romanticisxa de comunicacions que va deixar me), van aconseguir el seu propòsit Agramunt al marge dels grans eixos d’esborrar de la memòria les antiviaris, especialment els que comunigues arrels del país i la pertinença a quen les terres planes i la muntanya, un territori que mai la gent no havia potenciant altres nuclis i indrets que perdut del tot. A partir d’aleshores avui són caps de comarca. ja no existeix Catalunya, ara hi ha la Quan es creen els partits judiprovíncia de Lérida on tots són “lericials, tot i els esforços que realitza danos” i espanyols. Tampoc existeix Agramunt per mantenir-lo, no ho l’antic comtat d’Urgell i enlloc de les aconsegueix ni amb els francesos, ni vegueries que mantenien el seu nom, amb els liberals de Cadis (1812), ni ara hi ha els partits judicials que es amb els liberals del Trienni 1820-23, reparteixen els pobles i municipis i molt menys amb l’arribada definitide manera tan aleatòria com ho fan va dels liberals el 1833. És ara quan les províncies. Al cap de dues o tres Agramunt perd la seva capitalitat cogeneracions d’aquesta volguda desin-

marcal de forma quasi definitiva. És, juntament amb Tàrrega, una de les tres alcaldies majors a les quals no respecten els seus drets històrics i no es manté com a cap de partit. Tàrrega, afavorida per les bones comunicacions, recupera la capitalitat comarcal amb la Generalitat republicana, però Agramunt, marginada dels grans eixos viaris dels segles XIX i XX, encara no ho ha aconseguit. En totes les propostes de divisions comarcals fetes entre els segles XIX, XX i en l’actualitat, sempre apareix sobre el paper Agramunt i la Ribera del Sió. Però el problema més greu per concretar aquesta comarca natural ha estat sempre la migrada demografia de la zona, que sempre ha oscil·lat entre els cinc i set mil habitants. Si la comarca estigués situada al Pirineu o Prepirineu, mai no s’hauria perdut la capitalitat comarcal. D’uns anys ençà, i sobretot amb l’actual govern de la Generalitat, hi ha una manifesta voluntat de redefinir el mapa comarcal i supracomarcal. Ha arribat el moment que Agramunt ha de recuperar la seva capitalitat i amb ella el seu prestigi i fer el gran salt qualitatiu tant demogràfic com econòmic i cultural cap al segle XXI. Si no s’aconsegueix, corre el risc de diluir-se definitivament com una població més dins la comarca de l’Urgell; és a dir, la situació actual encara s’agreuja. Com diu Jesús Burgueño a les conclusions del seu llibre sobre la divisió comarcal de Catalunya, Agramunt ha de ser el centre de la comarca de la Ribera del Sió, des dels Plans de Sió (les Pallargues) fins a Montgai, amb una demografia de més de 7.000 habitants. Però amb això pensem que no n’hi ha prou, ja que continuaríem lligats a Tàrrega i, com a màxim, seríem una subcomarca o municipalia dins de l’Urgell. Agramunt ha de tenir comarca pròpia, sigui petita (la Ribera del MARÇ 2006

sió

compartida, la nostra capitalitat comarcal. I tant que serveix la història per mostrar-nos la línia que ve d’un passat llunyà i normalitzat i ens encara cap a un futur il·lusionat. Només cal que ens ho proposem.

BIBLIOGRAFIA

Castell de les Pallargues, dins del municipi dels Plans de Sió.

Sió) o, si és possible, més gran. Repassant la història podem ser optimistes. Agramunt durant vuitcents anys era cap de vegueria i després alcaldia major. Vila situada a la plana i capital de part de la mateixa (Ribera del Sió i Mascançà), però també era capital de la mitja muntanya (Mig Segre), amb pobles com Oliana, Tiurana, Ponts, Oliola, a temporades Artesa de Segre i la Coma de Meià. Aquesta és la comarca històrica i natural d’Agramunt, trencada a la plana per la carretera N-II i sobretot per la carretera de Lleida a la Seu d’Urgell que no va pujar pel seu lloc natural (Balaguer-Agramunt-Ponts) i així desfeia la cohesió forjada amb els segles. Tot i això quan l’any 1973 es va obrir l’Institut d’Agramunt, la vila es convertí durant una bona colla d’anys en concentració escolar i centre de l’ensenyament secundari comarcal. Va tornar a funcionar en aquest aspecte 36

sió

MARÇ 2006

i de forma espontània una gran part de l’antiga vegueria. Venien al nostre poble els nois i les noies de la Ribera del Sió (des de Montgai a les Pallargues), però també els del Mig Segre (Ponts, Artesa de Segre i la Coma de Meià). Es va negociar i Artesa mantenia el centre de Formació Professional i Agramunt el de Batxillerat. Creiem que aquesta seria una bona solució general i de futur: compartir capitalitat comarcal i serveis bàsics. El futur és de la gent jove i aquests fa molts anys que troben normal desplaçar-se fins a Agramunt per cercar diversió. Si aquí aconseguíssim serveis bàsics comarcals tampoc no seria cap cosa extraordinària el seu desplaçament. Ara que sembla que la cosa va seriosament i hi torna a haver moviment comarcal, és el moment de jugar fort. Ja fa massa anys que som cua d’un elefant massa gros. Procurem ser cap de ratolí, i recuperar, ni que sigui

– BURGUEÑO J., ESPINAGOSA J., RAMON R. La Segarra i l’Urgell. Tan a prop i tan lluny. Edita Consell Comarcal de la Segarra, Consell Comarcal de l’Urgell i altres. Guissona 2000. – BURGUEÑO, Jesús. Història de la divisió comarcal. Edita Rafael Dalmau. Barcelona 2003. – GENERALITAT DE CATALUNYA. Conselleria d’Economia. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona 1937. – Geografia General de Catalunya. Vol. VIII. Lleida I. Edicions Catalanes S.A. Edita La Gran Enciclopedia Vasca. 1980. – CARRERAS CANDI F. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. La Segarra, l’Urgell i la Conca de Barberà. Vol. 9. Edita Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona 1983. – GRUP DE RECERCA PEDAGÒGICA DE TÀRREGA. Les nostres contrades. L’Urgell. La geografia i la població. Edita ICE de la UAB, Barcelona 1983. – HURTADO V., MESTRE J., MISERACHS T. Atles d’Història de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1985. – MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Articles sobre el Principat de Catalunya. Vol I. Editat en facsímil per Curial. Barcelona 1985. – PONS I SERRA, Lluís. Notícia d’Agramunt. Edita Diputació de Lleida. Lleida 1990. – PONS I SERRA, Lluís. Conferència “La Ribera del Sió”, pronunciada a l’IES Ribera del Sió d’Agramunt el 23-04-93. – SERRA, Ricard. Comarques i subcomarques de Catalunya. Vol. 3. Comarques de ponent. Edita Virgili & Pagès, S. A. Mollerussa 1988. – VILA, Marc-Aureli. Les comarques de Catalunya. Notes geogràfiques. Edita Generalitat de Catalunya. Barcelona 1983. – VILA, Marc-Aureli. Les comarques i els municipis de Catalunya. Edita Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència de Governació. Barcelona 1989. – VILA, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Selecció d’escrits de geografia. Edita Curial. Barcelona 1979.

E N S E N YAMEN T F I N E S T R A E D U C ATI VA

per ÀNGELS ESCOLÀ i CARME BERNAUS

Un nou premi CIRIT El Sol, salut o bellesa? Les cremes solars. És el doble títol del treball de recerca amb què l’alumna de segon de batxillerat, Sílvia Puigarnau i Coma, ha aconseguit aquesta darrera edició un dels premis CIRIT; premis creats per estimular l’esperit científic dels alumnes.

INSTITUT

de noves als departaments. La finalitat d’aquest treball de recerca és que cada noi/noia afronti el repte de fer una petita investigació, tot fixant-se uns objectius, realitzant unes proves i tasques d’investigació i arribant a un resultat amb les pertinents conclusions. Així s’aconsegueix que l’alumnat es familiaritzi amb la recerca i amb el treball seriós, rigorós i sistemàtic. Un treball al qual ha d’abocar tot el que ha après durant els seus estudis de secundària i batxillerat. Joan Puig, director de l'Institut; Sílvia Puigarnau, autora del treball de recerca, i Carme Bernaus, la seva tutora.

El treball de la Sílvia Puigarnau es presentà a dos premis i en les dues convocatòries li ha estat concedit un guardó.

El treball a feina dels treballs de recerca no és molt coneguda fora dels àmbits dels estudiants de batxillerat. Cada any l’alumnat de segon de batxillerat realitzen un “treball de recerca” individualitzat amb l’ajuda d’un professor que guia i assessora l’alumne. Normalment el treball de recerca es comença a primer de batxillerat i s’acaba i exposa davant d’un tribunal a segon. Totes les àrees ofereixen diverses i variades línies d’investigació. L’alumnat escull, segons els seus interessos o inquietuds, l’objectiu de la recerca. Si tenen una idea diferent de les proposades, també se’n poden suggerir-ne

L’alumna Sílvia Puignarnau Coma va confeccionar el treball de recerca El Sol, salut o bellesa? Les cremes solars, al llarg d’un any, inclòs l’estiu; fou tutorat per la professora de ciències Carme Bernaus Vilardosa. El treball es presentà a dos premis i en les dues convocatòries li ha estat concedit un guardó. D’aquesta manera es pot dir que l’IES Ribera del Sió ha sumat un nou premi CIRIT per fomentar l’esperit científic del jovent en l’apartat de medicina i psicologia, alhora que se li donà un dels II Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior la Universitat de Lleida, en l’àrea de

Ciències de la Salut. Del treball, la Sílvia en destaca els objectius següents: – Analitzar com són les radiacions solars, com és la pell humana i els efectes de les radiacions. – Estudiar i elaborar cremes solars i avaluar la seva eficàcia sobre la pell mitjançant un mètode experimental. Quant a la metodologia, es va fer: – Recerca bibliogràfica, recerca a Internet i recerca a l’hemeroteca. – Treball de laboratori per avaluar i elaborar les diferents cremes. La conclusió més important del treball és: – L’índex de radiació ultraviolada solar, a Catalunya, és molt alt a l’estiu fins i tot els dies ennuvolats, per tant cal protegir-se del sol ja que quan la radiació incideix sobre la pell humana causa malalties cutànies greus. Les cremes solars, amb uns índexs de protecció alts, són un sistema eficaç de prevenció. Un dels resultats experimentals del treball és que les cremes solars perden molta eficàcia amb el temps, per la qual cosa s’aconsella que es canviïn un any per l’altre. ■ MARÇ 2006

sió

SOM A RIELLA HISTÒRIES

per GUILLEM VILADOT

Faula titulada moment històric d'en Deudat Camamilla

MONTSE GUERRERO

La guitarra serà el meu únic company, la meva única família, la meva ciència, la meva única religió.

a dies que estic malhumorat, deshidratat i apirètic. Pensant-ho bé, em sembla que no acabo d'encaixar amb l'època en què vivim. Jo més aviat tiro pel cantó romàntic, reumàtic i confidencial de les coses. La llum i el soroll, la carn viva i espasmòdica, el tedi i el medi indolent em provoquen quelcom semblant a la malària. A més, acostumo agafar el tomb de la vida seriosament: si llegeixo, penso que qui escriu té raó, doncs del contrari, per què escriure? Si treballo, hi poso el coll, per tal que el jornal sigui màxim i les vacances resultin dilatades. I quan

a taula estem tots reunits, crec que un mínim de sentit sociològic de la carndolla, imposa o demana un diàleg que transcendeixi els comensals i els plats. Però avui sembla que tots, malgrat haver nascut a la mateixa llar, vivim a pensió i entrem i sortim de les quatre parets maternes, com si mai no les haguéssim vist o com si els cromosomes de pares i fills no haguessin compartit mai cap carioquinesi. En fi, per què seguir el rosari de les contradiccions internes que m'esqueixen l'hipocondri? A les penes punyalades. Ja he pres un determini i no penso tornar-me enrere. La solució és la cançó. Deixaré la ciència, abominaré la família, renegaré del baptisme, trencaré els camins recorreguts fins ara i començaré de nou. La guitarra serà el meu únic company, la meva única família, la meva ciència, la meva única religió. Ho veig ben clar, ara. Tots els valors són convencionals, pura utopia, pura falòrnia, pures ganes de fer la punyeta... Només existeix una cosa: la llibertat. La llibertat! Em donaré a la llibertat de fer el que em doni la gana. Ja ho tinc: protestaré! Però, de què? Si a més de lliure cal ser honest, jo només puc protestar d'una cosa: dels que protesten. El meu destí, d'ara endavant, consistirà en

protestar de la protesta i, ben mirat, ningú no m'hi pot dir res. O sí? És clar, també pot sortir algú que protesti perquè jo protesto dels que protesten... Convençut, però, del nou sentit de la meva existència, ahir vaig escriure la meva primera cançó de protesta. Fa així: Ai, tu, noiet barbamec, de bigoti en teranyina, cabellera en serpentina, i casaca en lloc de gec. Ai, noiet de pit estret, d'un esguard sense mirar, que a les noies fas penar de tan guaitar-les distret. James Bond de barriada, pixatinters disfressat, suspès en batxillerat o amb carrera inacabada. Gràcies a tu tot es mou, tot s'esmena i tot progressa. Gràcies a la teva fressa tot canvia i tot es mou. Aquesta és la teva meta: protestar del món burgès. Que el teu pare... No hi fa res que hagi estat sempre de dreta. Si ell et posa a taula el plat, pots fer d'home de protesta sense trencar-te la testa i amb futur assegurat. Noiet, noiet barbamec mig hormona i mig eunuc que professes fer el ruc i no veus que fas el mec.

■

sió

MARÇ 2006

CO L · L A B O R ACIO N S LITERÀRIES EL C O N TE

per J. PIJUAN

Pescador d'aigua dolça dalt del Sioner s’hi respirava un ambient força carregat d’estrès. La tripulació es trobava treballant a marxes forçades per deixar-ho tot enllestit el més aviat possible. Mentre ells rondaven atrafegats per coberta, el Miquel, que n’era el patró, feinejava dins la cabina del pont; per uns instants deixà la tasca que tenia a les mans i es plantà darrera el vidre de la cabina per escrutar com anaven els preparatius a la coberta, en observar el bon ritme de treball de la tripulació tingué la total seguretat que podrien llevar àncores en qüestió de moments –els altres pesquers de la confraria ja feia força estona que havien salpat– i aleshores el seu rostre manifestà momentàniament una certa satisfacció. El Sioner era una petita embarcació dedicada a la pesca de la famosa truita del Sió. El Miquel l’havia heretat del seu pare continuant d’aquesta manera la tradició de la família. Una tradició que es perdia en la memòria del temps. Durant molts anys no tingueren embarcació pròpia i per tant els homes s’havien d’enrolar en altres pesquers. Amb el temps, però, van aconseguir comprar una petita embarcació de segona mà, el Sioner, i des de llavors ençà la nau havia passat de generació en generació ininterrompudament. A pesar dels anys que portava a sobre, el pesquer funcionava

JOAN PIJUAN

El Sioner era una petita embarcació dedicada a la pesca de la famosa truita del Sió.

la mar de bé gràcies a l’acurat manteniment que rebia. De ben petit el Miquel s’havia sentit atret per la pesca i anhelava continuar la tradició familiar quan fos gran. Tots els dies anava al port a acomiadar el seu pare quan sortia a pescar. Durant una llarga estona romania palplantat dalt del pont que creuava de banda a banda el port observant com l’embarcació s’allunyava fins a desaparèixer en l’horitzó. Mentre veia allunyar-se la barca l’envaïa el desig enorme de poder acompanyar el seu pare, però encara era un infant i no li deixaven anar, així que s’havia d’acontentar en esperar. Quan la barca retornava de nou a port acabada la jornada ja hi era present esperant impacient per veure, amb gran satisfacció, com descarregaven les caixes ben atapeïdes amb les captures. I allí es quedava totalment embadalit observant fins que havien estat descarregades del tot. Però el dia que retornaven amb poca pesca o feia mal temps per sortir se sentia molt trist, no obstant no perdia l’esperança que l’endemà canviaria la sort. Els caps de setmana eren dies de felicitat per al Miquel ja que el seu pare el convidava a donar un tomb amb la barca pel port. Durant la sortida li deixava portar el timó tot sol i aleshores se sentia com un veritable capità guiant la nau. Durant hores anaven amunt i avall. De tant en tant

observava el rostre del seu pare que transpirava felicitat i se sentia encara més feliç i segur d’ell mateix. L’aroma que emanava del riu s’impregnava en tot el seu ésser i el feia refermar en el seu desig de ser pescador. Els anys d’espera passaren lentament per al Miquel, però al final li arribà el moment tan somniat de poder sortir a pescar amb el seu pare. Aquell dia estava molt content i alhora nerviós. Quan va posar els peus dalt la coberta del Sioner notà sobre les seves espatlles el pes de la tradició familiar i tingué el pressentiment com si cada un dels moviments que feia fossin observats per una munió d’espectres familiars. A partir d’aquell moment, aquella sensació l’acompanyà en cada una de les sortides i l’ajudà a formar-se un bon pescador. Amb el temps es convertí en el nou patró del Sioner i quan sortien a pescar era el seu pare qui els acomiadava des de dalt del pont. Al port sols quedava amarrat el Sioner, els altres pesquers ja feia estona que havien salpat. El Miquel estava neguitós en veure la tardança i començà a burxar la tripulació perquè s’afanyessin. Al cap d’una estona enllestiren els preparatius i el Miquel va poder engegar els motors. A poc a poc la nau començà a endinsar-se cap al riu per iniciar una nova jornada de pesca. ■ MARÇ 2006

sió

ESPORTS CLUB FU TB O L AGRAMUNT «ESCOL A GERARD GATEL L »

G. GATELL LA

AGRAMU C.F.

ES NT CO

Resultats i classificacions del mes de febrer www.geocities.com/fcagramunt ❚ R. Mendoza

Segona Regional

Ponts

18 13 4

1 49 22

Seu d’Urgell

18 12 2

4 54 24

Ivars d’Urgell 19 11 2

6 37 23

R. Ondara

4 33 25

18 8

Tornabous

18 8

5 36 30

Sant Ramon

18 9

7 28 29

Barbens

18 7

5 33 33

Vva. Aguda

18 8

9 28 29

Oliana

18 7

7 32 35

Rialp

19 6

8 36 32

Bellcairenc

19 5

7 27 32

Sort

18 5

7 39 39

Butsènit

19 5

3 11 30 53

Agramunt

18 4

4 10 27 36

Artesa Lleida 19 4

4 11 24 44

Gerb

19 3

3 13 25 52

Juvenil

Equip Infantil 05/06. Drets, d'esquerra a dreta: X. Pons (delegat), X. Pons, G. Guixé, A. Solé, J. Riera, J. Esteve, I. Bonet, M. Guixé (entrenador). Ajupits, d’esquerra a dreta: Z. Vilella, D. Sàiz, A. Infante, M. Novau, J. Galan, S. Tolosa, J. Esteve, A. Aguza.

Cadet

Arbeca

46 37

Agramunt G. Gatell 4 Bellpuig 2 Oliana 1 Agramunt G. Gatell 1

Guissona

34 31

27 25

Classificació

Balaguer Agramunt G. Gatell Tàrrega Agramunt G. Gatell

4 1 3 4

Agramunt G. Gatell Andorra Agramunt G. Gatell Artesa de Segre

1 2 3 1

Es. F. Urgell

40 30

Oliana

46 63

50 15

Pla Urgell

36 45

13 10 1

42 20

AEM

3 11 29 48

42 32

Artesa-Ponts

30 30

Ivars d’Urgell 18

2 14 14 69

Tàrrega

3 14 32 88

Bordeta

14 10 3

Guissona Agramunt Bellpuig

Tàrrega

35 20

Balaguer

20 16 2

2 59 20

Oliana

31 40

AEM

18 14 0

4 79 17

Pobla Segur

13 5

32 27

Aleví

Andorra

18 12 2

4 55 25

Balaguer

24 33

Agramunt G. Gatell

Classificació

G E

31 41

Guissona

Mollerussa

17 12 1

4 39 23

Rialp

14 2

2 10 33 60

Classificació

G E

Almacelles

20 11 2

7 41 33

Arbeca

14 1

0 13 16 58

Pobla Segur

14 11 1

74 13 34

Guissona

18 11 1

6 37 24

Es. F. Urgell

14 11 1

57 19 34

Orgel·lia

18 10 3

5 45 37

Infantil

Bellpuig

14 11 1

46 10 34

Borges

19 9

6 45 30

Cervera

14 10 1

39 18 31

At. Segre

19 7

6 37 29

Pla d’Urgell 1 Agramunt G. Gatell 5

Seròs

18 5

8 31 35

Classificació

Mig Segrià

20 5

4 11 34 69

Baix Segrià

20 3

6 11 35 55

Tàrrega

20 3

Agramunt

18 4

Tàrrega

31 19 25

Tremp

34 32 22

79 17

Agramunt

15 31

76 51

Balaguer

33 56 13

53 35

Guissona

23 32 12

44 41

Rialp

32 66 12

61 51

Arbeca

2 11 21 56

58 32

Artesa-Ponts

0 13 14 67

Mollerussa

18 16 1

Cervera

18 11 2

6 11 40 70

Bellpuig

18 10 2

1 13 26 60

Pobla Segur

18 10 2

Artesa Segre 17 4

1 12 28 54

Linyola

Cervera

2 16 14 64

Agramunt

16 10 0

18 0

Agramunt G. Gatell 0 AEM 1

MARÇ 2006

sió

▼

Classificació

Agramunt G. Gatell 1 Ivars d’Urgell 0 Agramunt G. Gatell 1

ESCOLA FUTBOL

Ribera d’Ondara 0 Agramunt G.Gatell 1 Bellcairenc 4

ESPORTS CLUB FU TB O L AGRAMUNT «ESCOL A GERARD GATEL L »

Agenda del mes d’abril Partits que es jugaran al camp d’esports

▼

Benjamí Agramunt G. Gatell 2 Lleida 0 Artesa-Ponts 3 Agramunt G. Gatell 0 Agramunt G. Gatell 1 Tàrrega 1

Pre-Benjamí –A– Agramunt G. Gatell 5 Lleida 5 Artesa-Ponts 2 Agramunt G. Gatell 6 Agramunt G. Gatell 2 Borges Garrigues 4

Pre-Benjamí –B– Agramunt G. Gatell 1 Lleida 8 Bellpuig 4 Agramunt G. Gatell 3 Agramunt G. Gatell 5 Tàrrega 2

(Aquestes categories no disposen de classificació).

Segona Regional: Dia 9, a les 17.00 h Juvenil: Dia 8, a les 17.30 h Dia 29, a les 17.30 h

Agramunt G. Gatell - Gerb Agramunt G. Gatell - Borges Blanques Agramunt G. Gatell - Mig Segrià

Cadet: Torneig de Primavera (pendent de la Federació) Infantil: Dia 12, a les 11.45 h

Agramunt G. Gatell - Guissona

Dia 8,

Agramunt G. Gatell - At. Segre

Benjamí: a les 10.30 h

Pre-Benjamí –A–: Dia 11, a les 1130 h

Agramunt G. Gatell - Mollerussa

Pre-Benjamí –B–: Dia 11, a les 12.30 h

Agramunt G. Gatell - Mollerussa

MARÇ 2006

sió

ESPORTS BÀ SQ U ET A G RAMUNT CL UB

Resultats dels equips del BAC quest any hem pogut celebrar un bon Carnestoltes, ja que la trajectòria dels equips del BAC Agramunt està essent més que satisfactòria. Des de feia molts mesos que no teníem un saldo positiu de victòries/derrotes.

SÈNIOR MASCULÍ

BAC AGRAMUNT B.C. ANDORRA C.B. PARDINYES C.B. CERVERA MARISTES MONTSERRAT CENG ARTESA DE SEGRE

15 15 16 17 15 15

9 9 4 3 4 3

6 6 12 14 11 12

0 0 0 0 0 0

754 739 672 730 538 596

718 684 873 1058 716 988

24 24 20 20 19 18

Resultats del mes de febrer: 04/02/06 12/02/06 18/02/06 25/02/06

BAC AGRAMUNT BÀSQUET BERGA BAC AGRAMUNT MARTINENC BÀSQUET

CLASSIFICACIÓ C.E.B. PALLEJÀ “A” SPAI RECOVER SÚRIA “B” FINQUES OLESA DEVELOP TREMP C.B. ESPARREGUERA “B” C.B. CERVERA CENG ARTESA DE SEGRE C.B. IGUALADA “B” BAC AGRAMUNT ASFE SANT FRUITÓS “B” BÀSQUET BERGA C.B. VILADECANS “B” C.B. SANT BOI “B” C.B. VILATORRADA SEDIS LA SEU D’URGELL MARTINENC BÀSQUET

J 19 19 18 19 19 19 19 19 19 19 18 19 20 19 19 20

76 60 75 72 G 14 14 13 12 11 10 10 9 9 9 9 8 7 7 6 4

FINQUES OLESA BAC AGRAMUNT C.B. VILADECANS “B” BAC AGRAMUNT P NP 5 0 5 0 7 0 8 0 8 0 9 0 9 0 10 0 10 0 10 0 9 0 11 0 13 0 12 0 13 0 16 0

TF 1355 1460 1325 1427 1459 1344 1238 1366 1354 1356 1267 1182 1323 1324 1151 1182

TC 1207 1254 1103 1387 1432 1319 1287 1352 1386 1351 1234 1211 1427 1437 1262 1464

73 43 61 93 PTS 33 33 31 31 30 29 29 28 28 28 27 27 27 26 25 24

Per fi!!, hem guanyat a fora, al cuer, però de la manera com està aquesta competició, les victòries a domicili són vitals per la desitjada salvació. L’important és que l’equip continua fort a casa (derrota del líder, en aquells moments, de la categoria, l’Olesa) i cada cop està més mentalitzat, esperem que les forces aguantin fins al final.

JÚNIOR FEMENÍ

Del que dèiem en la crònica del mes passat, s’han complert els objectius a mitges, és a dir, hem guanyat el Bellvís, però hem perdut contra el Torregrossa. Per quedar de les quatre primeres ens haurem de jugar les garrofes a un camp molt advers, Andorra. Veurem com els va a les nostres, ànims que falta poc!!

JÚNIOR MASCULÍ Resultats del mes de febrer: 04/02/06 11/02/06 19/02/06 25/02/06

BAC AGRAMUNT C.B. BALAGUER UNIPREUS LLEIDA BAC AGRAMUNT

CLASSIFICACIÓ SEDIS FORNESA UNIPREUS LLEIDA C.B. BELLPUIG C.B. PARDINYES C.B. MOLLERUSSA “A” BAC AGRAMUNT C.B. CAPPONT C.B. CERVERA C.B. ALPICAT “A” C.B. BALAGUER

69 59 67 66 J 8 8 9 8 8 8 8 8 8 7

C.B. CAPPONT BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT C.B. CERVERA G 8 7 5 5 5 4 2 2 2 0

P 0 1 4 3 3 4 6 6 6 7

NP 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TF 578 536 623 537 534 483 500 471 497 408

62 65 50 62 TC PTS 450 16 463 15 603 14 493 13 469 13 532 12 544 10 534 10 561 10 518 7

Bon mes per als júniors, situats a mitja taula i empatats a victòries i derrotes. Els partits es van traient endavant amb bastant d’ofici, però tots esperem aquell plus, que se’ls suposa i que els dugui a intentar quedar entre els quatre primers.

Resultats del mes de febrer: C.B. LLEIDA “B” BAC AGRAMUNT CENG ARTESA DE SEGRE BAC AGRAMUNT

CLASSIFICACIÓ C.B. LLEIDA “B” C.B. SECÀ SANT PERE C.B. TORREGROSSA C.B. BELLVÍS

sió

MARÇ 2006

J 15 15 15 16

G 14 13 10 8

66 57 34 45

BAC AGRAMUNT C.B. BELLVÍS BAC AGRAMUNT C.B. TORREGROSSA P 1 2 5 8

NP 0 0 0 0

TF 1097 973 822 795

44 54 62 62

TC PTS 613 29 649 28 660 25 757 24

CADET FEMENÍ Resultats del mes de febrer: 19/02/06 25/02/06

C.B. LLEIDA “A” B.C. ANDORRA

CLASSIFICACIÓ C.B TREMP C.B. LLEIDA “A” B.C. ANDORRA

88 56 J 5 4 5

BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT G 4 4 2

P 1 0 3

NP 0 0 0

TF 299 280 200

30 31 TC PTS 236 9 136 8 208 7

▼

05/02/06 12/02/06 19/02/06 26/02/06

ESPORTS BÀ SQ U ET A G RAMUNT CL UB

▼

C.B. BALAGUER C.B. SECÀ SANT PERE BAC AGRAMUNT C.B. BELLPUIG

4 3 4 5

2 2 1 0

2 1 3 5

0 0 0 0

205 166 129 195

178 114 259 343

6 5 5 5

Això no rutlla, aquesta competició no està ben estructurada, hi ha massa partits de descans seguits, el que provoca falta de ritme, que és el que els falta a les cadets.

CADET MASCULÍ Resultats del mes de febrer: 12/02/06 CEP VALLFOGONA 19/02/06 BAC AGRAMUNT 26/02/06 BAC AGRAMUNT CLASSIFICACIÓ C.B. BELLPUIG C.N. TÀRREGA C.B. PARDINYES “B” CENG ARTESA DE SEGRE C.B. SECÀ SANT PERE “B” BAC AGRAMUNT C.B. BALAGUER CEP VALLFOGONA

44 42 75 J 6 4 5 4 5 4 4 6

BAC AGRAMUNT C.N. TÀRREGA C.B. PARDINYES “B” G 5 4 2 3 1 2 2 0

P 1 0 3 1 4 2 2 6

NP 0 0 0 0 0 0 0 0

TF 382 300 280 261 199 253 248 188

93 98 63 TC PTS 258 11 134 8 278 7 149 7 340 6 277 6 209 6 466 6

Sembla molt clar que aquest grup té dos nivells ben diferents, els nostres hauran de guanyar els equips del seu nivell i intentar defensar-se el millor possible contra els millors. Esperem que acabin bé la temporada.

PRE-INFANTIL MASCULÍ Resultats del mes de febrer: 05/02/06 BAC AGRAMUNT 26/02/06 BAC AGRAMUNT

57 30

CLASSIFICACIÓ C.N. TÀRREGA “B” CENG ARTESA DE SEGRE BÀSQUET ALPICAT C.B. ALMACELLES

J 5 5 5 5

C.B. BALAGUER “B” BÀSQUET ALPICAT G 5 5 4 3

P 0 0 1 2

NP 0 0 0 0

TF 320 320 276 238

7 63 TC PTS 125 10 156 10 199 9 198 8

BAC AGRAMUNT LLEIDA BÀSQUET “2” C.B. BALAGUER PRE “B” C.B. CERVERA PRE C.B. CAPPONT

4 5 6 6 7

3 2 1 1 0

1 3 5 5 7

0 0 0 0 0

211 280 148 238 141

114 278 358 314 400

7 7 7 7 7

Continuen amb la bona ratxa, però han topat amb l’Alpicat que és un equip bastant bo i un any més gran. Falta veure la reacció dels nostres amb els equips de categoria infantil, que són l’Artesa i el Tàrrega “B”.

MINI MASCULÍ Resultats del mes de febrer: 05/02/06 12/02/06 19/02/06 25/02/06 26/02/06

B.C. PRINCIPAT BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT PEÑA FRAGATINA “B” BAC AGRAMUNT

CLASSIFICACIÓ B.C. PRINCIPAT PEÑA FRAGATINA “B” CEP VALLFOGONA UNIPREUS LLEIDA “B” BAC AGRAMUNT C.B. ALTA RIBAGORÇA C.B. CERVERA “A”

J 12 12 12 12 12 12 12

60 47 66 63 79

BAC AGRAMUNT C.B. ALTA RIBAGORÇA C.B. CERVERA “A” BAC AGRAMUNT UNIPREUS LLEIDA “B”

G 12 8 6 5 4 4 3

P 0 4 6 7 8 8 9

NP 0 0 0 0 0 0 0

TF 682 496 602 464 490 344 440

9 36 77 59 50

TC PTS 73 24 552 20 551 18 573 17 650 16 527 16 592 15

Esprint final per als minis, abans de començar la segona volta. Per ser el primer any i amb un equip amb tres edats diferents, el resultat és per estar contents. Si en algun partit ens hagués ajudat una mica la sort el casiller de victòries hagués estat més gran.

MINI FEMENÍ Després de més de sis mesos entrenant-se, per fi, els arriba l’hora de començar a competir. El dia serà el dissabte 11 de març contra l’Alpicat; un equip que, com elles, inicia la seva trajectòria en la segona volta. Les nenes esperaven amb deliri competir, doncs ja els toca; sort!!! ■

SOPAR DE CAPS I EX-CAPS DE L’AGRUPAMENT ESCOLTA D’AGRAMUNT Us fem saber que el proper 13 de maig de 2006 se celebrarà, a la Casa del Cau, un sopar d’ex-caps i caps que han passat per l’Agrupament Escolta d’Agramunt al llarg dels seus 25 anys d’història. Per confirmar la teva assistència cal que truquis, abans del 4 de maig de 2006, al telèfon 973 390872 (Esther) o 680 509 600 (Jordi), a partir de les 22 h. Si ets cap o ex-cap i vols venir a recordar vells temps, apunta’t!!! Sempre a punt! Comissió organitzadora

MARÇ 2006

sió

ESPORTS CLUB B ILLA R AGRAMUNT

Competició Lliure i Quadre 47/2 L'Isaac Castells no va estar afortunat en el Campionat d'Espanya de Tres Bandes disputat a Manresa. Esperem que tingui més sort en el proper Campionat de Catalunya modalitat Lliure.

❚ La Junta

urant el darrer mes de febrer hem acabat la competició combinada de Lliure i Quadre 47/2 amb la participació de dos grups de 12 jugadors cadascun. En aquest campionat, a l’igual que en l’anterior de Tres Bandes, cada jugador tenia un límit de caramboles personalitzat, en funció de la mitjana que havia fet la temporada anterior. Els resultats van ésser els següents:

GRUP A Classificació per punts i millora sobre la mitjana de l’anterior campionat: 1r. 2n 3r. 4t. 5è.

Ivet Penella (lliure) Laureà Giménez (quadre) Ignasi Aragon (quadre) Deudat Pont (lliure) Miquel Ripoll (lliure)

10 punts 10 punts 10 punts 10 punts 10 punts

2,15 mitjana (prevista 1,2) 4,69 mitjana (prevista 3,0) 3,89 mitjana (prevista 3,0) 1,65 mitjana (prevista 1,2) 1,31 mitjana (prevista 1,2)

El Laureà Jiménez va ser el guanyador del grup que jugava al Quadre 47/2 i la Ivet Penella campiona del grup que jugava a la Lliure. GRUP B Classificació per punts i millora sobre la mitjana de l’anterior campionat: (en aquest grup tan sol es jugava la modalitat de Lliure) 1r. 2n 3r. 4t. 5è

Jordi Berzosa Pere Boncompte Francesc Ros Jaume Novell Joan Martínez

10 punts 10 punts 10 punts 8 punts 6 punta

0,98 mitjana (prevista 0,8) 0,94 mitjana (prevista 0,8) 0,67 mitjana (prevista 0,8) 0,60 mitjana (prevista 0,4) 0,87 mitjana (prevista 0,8)

L'Isaac Castells va jugar a Manresa el Campionat d’Espanya de Tres Bandes en la categoria SUB 25. No va estar afortunat i no va aconseguir passar la primera ronda per entrar en el grup dels 8 finalistes. Esperem que tingui més sort en el proper Campionat de Catalunya de Lliure en categoria Júnior que tindrà lloc a finals de març i en què també participarà la Ivet Penella. ■

MARÇ 2006

sió

ESPORTS CLUB D E B ITL L ES SIÓ D'AGRAMUNT

Comença la segona volta

❚ La Junta

CLUB BITLLES

Els resultats dels últims partits han tingut la puntuació següent:

Components del Club de Bitlles Sió d'Agramunt abans de començar una competició.

Un dels components del nostre club, el Joan Rovira, és un dels millors tiradors de Catalunya.

finals de gener va començar la segona volta del campionat de bitlles catalanes. El Club de Bitlles Sió d'Agramunt l'ha iniciat amb molta força, il·lusió i encert. Hem passat de ser tercers d'últims a la classificació a ser l'equip tercer de segona divisió grup B. A aquesta progressió ens hi ha ajudat el fet d'entrar en una dinàmica guanyadora, ja que hem guanyat els quatre partits disputats fins ara d'aquesta segona volta. Esperem que l'encert continuï i puguem afiançar-nos als primers llocs de la classificació.

Bellpuig Sió d'Agramunt Tàrrega Sió d'Agramunt

478 546 510 511

Sió d'Agramunt La Fuliola Sió d'Agramunt Mas Duran (Cervera)

CLASSIFICACIÓ

525 521 534 448

PTS

Del Huerto

Montgai

Sió d'Agramunt

La Fuliola

Tàrrega

L'Eral

Cabanabona

Plans de Sió

Ivars B

La Guàrdia

Bellpuig B

Mas Duran

D'entre els components del nostre club és just destacar el Joan Rovira, ja que és un dels millors tiradors de Catalunya. És un honor tenir-lo entre nosaltres, i esperem que amb l'esforç de tots els components del nostre club ens anirem consolidant i podrem representar la nostra vila dignament arreu de les nostres contrades. ■

MARÇ 2006

sió

GRUPS POLÍTICS M U N ICIPALS LA VEU DEL GRUP CiU A AGRAMUNT

Normes Subsidiàries del Planejament urbà d'Agramunt Quan l’Ajuntament va haver d’anar al jutjat per defensar la seva propietat on actualment està ubicada la fàbrica Ros Roca, amb molt interès per part d’algun regidor de l’actual equip de govern, es va determinar que a l’any 2008 aquesta propietat havia de retornar a l’Ajuntament.

sió

MARÇ 2006

quest mes ens agradaria comentar un tema que sembla que passa una mica desapercebut, almenys així ens ho sembla a nosaltres. Molts ciutadans s’han assabentat sobre aquest tema després de llegir alguna notícia que ha sortit a la premsa. Es tracta, per si algú no ho sap encara, de l’aprovació inicial de les Normes Subsidiàries del Planejament urbà d’Agramunt 2006, àmbit de sòl urbà definit per l’avinguda Catalunya i del carrer Santa Esperança i que es troba dividit pel riu Sió. Aquest tema es mereix uns titulars més grans, perquè es tracta de desencallar un assumpte que antigament va portar molta polèmica a l’Ajuntament. Volem fer una mica de ressenya sobre aquest tema perquè sembla ser que anteriorment, quan l’Ajuntament va haver d’anar al jutjat per defensar la seva propietat on actualment està ubicada la fàbrica Ros Roca, amb molt interès per part d’algun regidor de l’actual equip de govern, es va determinar que a l’any 2008 aquesta propietat havia de retornar a l’Ajuntament; així ho confirma un conveni que hi ha a la casa de la Vila i que qualsevol ciutadà pot consultar sobre aquest tema. El primer cop que vàrem sentir a parlar sobre la millora de la zona del pont del Sió i la passarel·la de l'Av. Catalunya i del carrer de Santa Esperança, va ser en el passat Ple del dia 22 de novembre de 2005, on un dels punts de l’ordre del

dia era l’aprovació del conveni urbanístic. S’ha de dir que aquest punt, en la comissió informativa permanent anterior a la sessió Plenària, no es va fer cap comentari al respecte. En el punt de l’ordre del dia deia que s’havia presentat a l’Ajuntament una proposta de conveni presentada per dos arquitectes de les empreses mercantils Madero Metalúrgicas Ros Roca SL i Residencial Riu Sió SL. En aquest Ple es tractava d’aprovar el conveni urbanístic entre l’Ajuntament d’Agramunt i les dues empreses esmentades per a la tramitació d’una modificació puntual de NNSS en l’àmbit de banda i banda del riu Sió, on hi ha el pont romànic. En aquell moment, el nostre grup es va abstenir en la votació i vam pensar que estaria bé conèixer els tractes que havia fet l’equip de govern i com quedaria la propietat de l’Ajuntament que s’havia de retornar al 2008.

Ple tardaner Repassant aquest punt, hem observat que en el punt sisè dels pactes de l’annex diu CONDICIONAMENT A L’APROVACIÓ PEL PLE DE LA CORPORACIÓ. La validesa i efectivitat del present conveni resta condicionada a la seva aprovació pel Ple de la Corporació, que s’haurà de produir dins del termini de dos mesos a comptar d’aquesta data (22 de novembre de 2005). Els nostres càlculs ens diuen que el proper Ple per aprovar el conveni havia de ser com a molt tard

el 22 de gener de 2006, això vol dir que aquest conveni no té validesa? Aquest Ple tardaner es va celebrar el passat dia 21 de febrer de 2006, en una sessió extraordinària i un dels punts a tractar fou l’aprovació inicial de les Normes Subsidiàries del Planejament urbà d’Agramunt 2006, en la zona que hem fet esment anteriorment. Volem recalcar que en la informativa permanent tampoc no es va fer esment del tema, però l’endemà es convoca una comissió informativa d’Urbanisme pel dilluns dia 13 de febrer. L’equip de govern tenia molt interès que aquest punt s’aprovés en el proper Ple del dijous i ens van explicar a grans trets les modificacions de les normes que consistiran en deixar edificar planta baixa més tres d’alçada, quan fins ara sols es permetia construir planta baixa més dos. A canvi, l’empresa Metalúrgicas Ros Roca SL i Residencial del Sió SL, adequaran l’entorn amb l’execució de vials, execució de verd públic, l’obertura i adequació de l’arc del pont antic del Sió, col·locació d’una passarel·la per al trànsit rodat lleuger, el trasllat de la claveguera que actualment passa per sota el pont i l’enderroc de l’edifici de la fàbrica vella. Membres del nostre grup vam anar el mateix dijous a veure el conveni urbanístic i la memòria justificativa feta per les empreses constructores, però era molt extens i no hi havia temps material per a estudiar-lo detinguda-

GRUPS POLÍTICS M U N ICIPALS LA VEU DEL GRUP CiU A AGRAMUNT

En el dibuix del projecte vam veure que també estava afectada al canvi l’altra banda del riu, on també l’empresa hi té un terreny a la seva propietat.

ment i a més nosaltres no som experts en temes d’urbanisme. El que sí vam veure en el dibuix del projecte és que aquesta modificació es faria no només a la zona on actualment hi ha la fàbrica en la propietat de l’Ajuntament, sinó que també estava afectada al canvi l’altra banda del riu, on també l’empresa hi té un terreny a la seva propietat. Tot això ho comentem perquè en la informativa d’Urbanisme no se’ns va explicar i creiem que deu haver-hi moltes coses que no sabem.

Manca d’informació El nostre grup manifesta que respectem la proposta presentada per les empreses Madero Metalúrgicas Ros Roca SL i Residencial del Sió SL, però

en el Ple vam votar en contra perquè no hem tingut temps d’estudiar millor el conveni urbanístic i no se’ns ha facilitat prou informació, encara que l’equip de govern així ho pensi, i més amb un tema com aquest tan important per a la població. També hem pogut apreciar un gran augment de sostre edificable i a canvi no acabem de veure l’interès públic per al poble. Potser perquè no hem vist xifres per fer les comparatives pertinents. Abans que algú s’atreveixi a fer demagògia al respecte, el nostre grup insisteix que tot el que pugui ser beneficiós per al poble està molt bé, però sempre i quan es facin convenis o altres similars, s’ha de procurar que la balança sigui el més equita-

tiva possible i sempre amb el màxim benefici per al poble i no per a les empreses. Continuem pensant que no s’han de variar tantes normes abans de l’aprovació del POUM perquè comporta un endarreriment en la seva aprovació definitiva i potser després molts canvis que ara es fan, ja no es podrien fer. Ens plantegem una pregunta: calia fer totes aquestes modificacions, si l’any 2008 l’empresa Ros Roca SL ho havia de retornar a l’Ajuntament? Acabarem aquest escrit amb un refrany clàssic sobre com n’és de traïdor el mes de març, que de vegades sembla que ja ve la bonança, però encara ha de fer fred intens: “Març marçot, mata a la vella vora del foc, i a la jove si pot!”. ■

MARÇ 2006

sió

L ' A J U N TA MEN T INFORMA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 24-01-2006 ACCEPTACIÓ SUBVENCIÓ DEL CONSORCI ADMINISTRACIÓ OBERTA ELECTRÒNICA DE CATALUNYA

S’aprovà acceptar la concessió de la subvenció de l’any 2005 concedida pel Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya per l’adequació del sistema informàtic a les directrius de la Llei de protecció de dades de caràcter personal i també per la seguretat del tractament automatitzat de dades, per un import de 10.000, 00 €. SOL·LICITUD SUBVENCIÓ PROJECTES PER A JOVES DINS EL PLA NACIONAL DE JOVENTUT DE CATALUNYA

S’acordà aprovar els projectes per a joves elaborats dins el Pla Nacional de Joventut de Catalunya, els projectes per activitats anomenats “Polítiques d’accés a la mobilitat” i “Foment de la cultura de la participació” i el projecte d’inversió d’obres de reforma a l’immoble de l’Ajuntament d’Agramunt, l’antic escorxador municipal. Així mateix, es procedí a concórrer a la convocatòria d’ajuts per a projectes per a joves per als ajuntaments elaborats dins el marc del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, dins la línia d’ajuts de projectes amb activitats i pel projecte d’inversió d’obres a béns immobles, pels projectes esmentats. PLE, 26-01-2006 APROVACIÓ DELS PREUS DE L’AIGUA DE PUIGVERD D’AGRAMUNT

Atès l’estudi acurat que ha efectuat CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per a l’establiment de nou dels preus de l’aigua que Puigverd d’Agramunt rep del subministrament d’Agramunt, preus que s’hauran d’aprovar dins de l’Ordenança fiscal núm. 20. Així s’aprovà provisionalment la modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs següents afegint-hi un nou preu: SUBMINISTRAMENT D’AIGUA Conceptes: € / bimensuals D.- PREU de l’aigua en alta per Puigverd d’Agramunt Quota fixa: .................................... 370,81 €/mes 1r. Bloc fins a 2.100 m3 ................ 0,2149 €/m3 2n. Bloc, excés de 2.100 m3.......... 0,2686 €/m3 RECTIFICACIÓ ANUAL DE L’INVENTARI

S’acordà aprovar la rectificació anual de l’inventari de béns i drets d’aquest Ajuntament, les altes i baixes de l’inventari de béns i drets municipals des de l’1 de gener al 31 de desembre de 2005, són: EPÍGRAF 1r. Béns Immobles. Altes (valor): ................................. 219.537,26 Baixes (valor): ............................... TOTAL .......................................... 219.537,26 EPÍGRAF 3r. Mobles històrics i artístics Altes (valor): ................................. 60

sió

MARÇ 2006

Baixes (valor): ............................... TOTAL .......................................... EPÍGRAF 5r. Vehicles. Altes (valor): ................................. 300,00 Baixes (valor): ............................... 300,00 TOTAL .......................................... 0 EPÍGRAF 7è. Mobles no compresos en apartats anteriors Altes (valor): ................................. 68.937,95 Baixes (valor): ............................... TOTAL .......................................... 68.937,95 CONTRACTACIÓ DE MODERNITZACIÓ DE LES PISCINES I REFORMA DE LA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA DE BT DEL COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL D’AGRAMUNT S’acordà declarar la tramitació urgent de l’expedient de contractació del projecte de les obres denominades “Modernització de les piscines i reforma de la instal·lació elèctrica de BT del complex esportiu municipal d’Agramunt”, aprovant-se la despesa per import de 374.678,81 €, segons el finançament següent: Pressupost Execució: ..................... 374.678,81 € Subvenció Governació: ................... 243.541,22 € Subvenció Esports: ........................ 131.137,59 € DECLARACIÓ BÉ CULTURAL D’INTERÈS LOCAL: POU DEL GEL D’AGRAMUNT Atès que es considera necessari rehabilitar i recuperar el Pou de Gel trobat en el parc del convent d’Agramunt i fer-lo visitable millorant l’entorn i els accessos, essent necessari la seva catalogació. S’acordà declarar com a bé cultural d’interès local el Pou del Gel situat al parc del convent d’Agramunt, i es comunicà al Departament de Cultura, perquè en faci la inscripció en el catàleg del patrimoni cultural català. EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ DE LES OBRES D’INFRAESTRUCTURA DEL CARRER SANT JOAN I EL CAMÍ DE DONZELL AL NUCLI AGREGAT DE MAFET

S’aprovà l’expedient de contractació del projecte de les obres denominades: “Infraestructura del carrer Sant Joan i el camí de Donzell al nucli agregat de Mafet”, i la despesa per un import de 41.553,08 €, segons el finançament següent: Pressupost Execució: ..................... 41.553,08 € Subvenció PUOSC MN:.................. 27.098,50 € Fons Propis................................... 10.840,9 € CE per Mafet: ............................... 3.613,68 € JUNTA DE GOVERN LOCAL, 06-02-2006 SOL·LICITUD SUBVENCIÓ CREACIÓ DE PLACES PER A INFANTS EN LA LLAR D’INFANTS MUNICIPAL “NINS” S’acordà concórrer a la convocatòria del Departament d’Educació, per a la concessió de subvencions per a la creació de places per a la llar d’infants municipal “NINS” i per a la finalitat d’ampliació del centre existent.

AJUNTAMENT

Els avis de la residència Mas Vell van celebrar el carnestoltes el dimarts de carnaval.

SOL·LICITUD SUBVENCIÓ PER LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA PER A LA REDACCIÓ DEL POUM

Es procedí a concórrer a la convocatòria per a la concessió de subvencions per al foment i difusió de la participació ciutadana amb motiu de la redacció del POUM, d’acord amb l’Ordre del Departament de Relacions Institucionals i Participació i se sol·licità una subvenció per un import de 6.300,00 €, per al foment i difusió de la participació ciutadana amb motiu de la redacció del POUM. ADQUISICIÓ MATERIAL ESPORTIU PEL PATRONAT MUNICIPAL D’ESPORTS

S’acordà aprovar l’adquisició de divers material esportiu (joc de cistelles, marcatge de les pistes de mini handbol i de bàsquet, etc.) necessari per realitzar les activitats esportives i s’adjudicà l’adquisició de divers material esportiu per un import de 3.353,56 €, inclòs IVA a l’empresa PL, SPORTS INSTAL·LACIONS, SL. SOL·LICITUD SUBVENCIÓ AL MINISTERI D’ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES PEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL SISTEMA INFORMÀTIC A LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES

S’acordà concórrer a la concessió de subvencions que d’acord amb el modificat Reial Decret 1263/2005, de 21 d’octubre es regula la cooperació econòmica de l’Estat a les inversions de les entitats locals per l’adequació del sistema informàtic a les directrius de la Llei de protecció de dades de caràcter personal i també per la seguretat del tractament automatitzat de dades, i es sol·licità una subvenció per un import de 3.480,00 €. ADQUISICIÓ PLAQUES DE GUAL NUMERADES

S’aprovà l’adquisició d’un total de 35 plaques de gual numerades a l’empresa Viprosersa i la despesa que ascendeix a la quantitat de 869,54 €. SETMANA CULTURAL DE L’EMMA S’aprovà tots els actes organitzats amb motiu de la setmana cultural musical de l’EMMA. PINTAR FAÇANA DE L’EDIFICI “CAL MAS VELL” S’acordà adjudicar els treballs de pintar la façana de l’edi-

El passat dia 27 de febrer un equip de TV3 gravà el projecte d’integració d’immigrants que es duu a terme a la seu de l’associació l’Esbarjo, per emetre’l el proper diumenge 19 de març al programa “Tot un món”, abans del Telenotícies migdia.

fici de “Cal Mas Vell”, per un import de 11.449,20 €, inclòs IVA, a l’empresa AMBIENTS ACTUALS, que va presentar la proposta més avantatjosa. ADJUDICACIÓ DEL SERVEI D’ADAPTACIÓ A LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL

S’aprovà adjudicar a l’empresa CADEserv, Complementos de gestión, SL el servei d’adaptació a la normativa de la Llei de Protecció de dades de caràcter personal, i la despesa que ascendeix a la quantitat de 6.960 €, (IVA, inclòs). AUTORITZACIÓ PANNELLS DE SENYALITZACIÓ INFORMATIVA D’EMPRESES

S’aprovà l’autorització a l’empresa VIAL PÚBLIC, Serveis auxiliars d’informació urbana, SL per a la instal·lació dels pannells de senyalització informativa d’empreses al polígon industrial, concretament el lloc d’ubicació dels pannells seria al C. Camí Vell de Tàrrega i a l’Av. de la Generalitat. APROVACIÓ MODIFICACIÓ DEL PROJECTE D’URBANITZACIÓ DEL POLÍGON INDUSTRIAL LA TORRE (PP7.I)

Atès que per part de l’INCASÒL s’ha presentat una proposta de modificació del projecte d’urbanització esmentat pel que fa al tema de la xarxa de clavegueram. S’acordà aprovar inicialment la modificació del projecte d‘Urbanització del Pla Parcial núm. 7 “La Torre” promogut per l’INCASÒL i redactat per l’àrea del sòl, unitat d’urbanització.

NOTES INFORMATIVES: CASAL D’AVIS: La junta de l’associació del Casal d’Agramunt i comarca va acordar, en l’assemblea general el dia 7 de març, convocar eleccions el proper dia 2 d’abril per escollir els nous membres que han de regir l’entitat els propers anys.

SERVEIS TÈCNICS: Horari d’atenció al públic: Divendres, de 12 a 14 h.

MARÇ 2006

sió

LLEU R E AMENITATS

Les 7 diferències ❚ per

Ricard Bertran

Tot terreny exposat en la darrera edició d'Agr'auto celebrada a la nostra Vila. La foto de l'esquerra és l’original, mentre que a la de la dreta s’han fet set modificacions. A veure si les trobeu! ❚ Coordina Rosa Maria Sera

PERFECCIONEM LA NOSTRA LLENGUA

SOPA DE LLETRES En aquest embolic de lletres hi trobareu el nom de dotze sinònims que hi ha del mot ROBUST. T A T N A

P N E

E H L

O S O Q N M R

I M N D G F

V G B

T C A U D G A P

D X

N O G A R

P U O R C U L

I M D H O

O F

C N E

V Q T

J M T

R O Q S S O V

Z O B G G S J

P U X A R

L O D O C B

L N E P

R Z

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Solució a les 7 diferències:

Solució a PERFECCIONEM LA NOSTRA LLENGUA: 6: b 7: a 8: b 9: a 10: a

T A C X R

V A N N

R H L

T U L

R X R F

T A

1: a 2: b 3: a 4: a 5: a

MARÇ 2006

sió

Ben plantat, cepat, codolenc, corpulent, ferm, fort, gord, gros, puixant, resistent, sòlid i vigorós.

LA FOTO

per JOSEP BERTRAN

algrat el que pogués semblar el primer pla d’aquesta fotografia, no va ser feta en un bucòlic prat prop d’un riu muntanyenc. Aquestes vaques, amb un esguard que sembla ple de saviesa, no pasturen pas en un indret de l’alta muntanya, sinó que ho fan en plena Ribera del Sió, a uns centenars de metres del nucli de Puigverd d’Agramunt, la silueta del qual s’albira en un segon terme de la imatge. Qui ho diria!

LA CALAISERA

sió

MARÇ 2006

per SERAFINA BALASCH

Josep Bertran

MARÇ 2006

sió