Issuu on Google+

[JULIOL 2007]

si贸 521

1


Núm. 521 - Any XLIV - Juliol 2007

ESTIMATS LECTORS ......................... 3 ACTUALITAT Fets del mes - La festa de l’Esbarjo.......................... - Ros Roca .......................................... - Rescat d’un gos ................................ - Carrer de la Barretina ........................ - Collita ............................................... - El Pou ............................................... - Sant Cristòfol .................................... - Concurs sardanes ............................. - Les Ventoses .................................... - Espai Guinovart ................................ - Obres al Castell ................................. - Sant Joan..........................................

5 8 10 10 10 11 11 11 13 13 13 14

REPORTATGE

PORTADA: L’Associació de Dones l’Esbarjo d’Agramunt celebrà una festa molt reeixida, amb especial protagonisme de la gegantona que l’entitat va donar a l’Ajuntament i que ara acompanyarà la parella de gegants que han complert 50 anys. (Josep Bertran)

Del Golan al Sió - Josep París i Piqué és un gran admirador d’Israel ............................. 16 ENTITATS Associació Sardanista Barretina - Curset de sardanes ........................... 19

Els lectors escriuen - L’evolució democràtica....................... - Els resultats de les eleccions municipals a Ossó de Sió .................. - Manifest de Defensa de les Terres de Ponent ............................... - Una rialla si us plau .......................... - Per fi dormir tranquils ...................... - Ni especialistes ni pediatres.............. - L’acudit d’en Creus ........................... - Feliç esdeveniment religiós per a la nostra Vila ..................................

29 31 32 33 33 35 35 37

L’ENTREVISTA Amadeu Padullés i Serra - Amadeu Padullés i Serra, el nou alcalde .................................... 39 CULTURA Literatura - Un escriptor mallorquí s’adjudica el premi literari 7lletres amb 7 històries d’orfes ............................. 47 SANITAT

Societat Ocellaire l’Estesa - Concursos federatius ........................ 21

El CAP informa - Substitució pediatria ......................... 49

OPINIÓ

PUBLICITAT

El celobert - La Mare de Déu dels Socors, patrona nostra................................... 23

Grupo Consist

Gent, fets, coses... - Oficis: curandero .............................. 27

- Secció de confecció .......................... 50 - Activitats del Consist Parc ................ 53 SOM A RIELLA Històries - El darrer dia de batre ........................ 55 COL·LABORACIONS LITERÀRIES El conte - Les vacances del Quico .................... 57 Microrelats - Les sis maduixes .............................. 59

Extensa entrevista amb Amadeu Padullés, recentment elegit nou alcalde de la nostra Vila.

39

Nanorelats - Quin estrès!! / Tot fent comptes / El poder d’una rialla .......................... 61 ESPORTS - Club Futbol Agramunt ....................... 62 PARTITS POLÍTICS MUNICIPALS - Negar el diàleg és menystenir una part de ciutadania ....................... 65 L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 66

8 Reportatge gràfic de l’enderrocament de l’habitatge i les instal·lacions de l’empresa Ros Roca cinquanta anys després de la seva construcció. 2

sió 521

[JULIOL 2007]

ALMANAC .......................................... 71 LLEURE - Amenitats ......................................... 73 LA FOTO ............................................ 75 LA CALAISERA ................................... 75


E S T I M ATS L E C T O R S ...

olèmica a part –recordeu les crítiques sobre el canvi de volum d’edificabilitat–, la urbanització que s’aixecarà on hi havia la fàbrica Ros Roca al Pou serà un gran avenç per a l’urbanisme agramuntí. Ja ho va ser en el seu dia l’obertura de la plaça dels Torronaires i el carrer dels Horts. Ara aquesta via tindrà continuïtat vers el Sió i la Fondandana. El projecte també preveu, almenys això és el que s’ha dit, destapar l’ull cegat del pont romànic, la construcció d’un altre pont sobre el Sió i dues llenques de zona verda a banda i banda del riu, entre altres millores. D’aquí quatre dies la fàbrica i l’edifici de pisos serà tan sols un record pels qui hi van viure, pels qui hi van treballar i pels agramuntins en general. La sortida de Ros Roca cap a Tàrrega va ser un cop molt dur per Agramunt. Les facilitats per la construcció de la fàbrica,

P

En ple segle XXI, quan aviat hi haurà tants vehicles com persones, per l’especulació dels promotors, i especialment per la desídia de les autoritats que ho permeten, els carrers són cada vegada més estrets.

especialment la cessió dels terrenys al costat mateix del Sió, no van servir de res i l’atracció de la carretera nacional va poder més que tot això i els propis orígens i la dedicació dels treballadors. Ha passat mig segle, els temps han canviat, però la història es repeteix amb altres indústries agramuntines que fugen cap a l’autovia. Durant els darrers anys s’han aixecat noves urbanitzacions al voltant de la Vila i en el seu interior. La majoria, sortosament no totes, tenen una cosa en comú, l’estretor dels carrers. En ple segle XXI, quan aviat hi haurà tants vehicles com persones, per l’especulació dels promotors, i especialment per la desídia de les autoritats que ho permeten, els carrers són cada vegada més estrets. També les darreres urbanitzacions industrials pateixen del mateix mal. Cal suposar que deuen complir la normativa vigent. Uns plantejaments curts de mira

que, sortosament, no van tenir els nostres avantpassats quan van dissenyar, per exemple, el Mercadal i altres indrets de la Vila. Paradoxalment, a mesura que els vehicles de tracció mecànica anaven substituint els d’animals, els carrers i les voreres es feien més estretes. Exemple paradigmàtic és l’avinguda Catalunya. Les autoritats de l’època van permetre construir a ran del camí edificis tan alts com la Torre, i amb unes voreres on no es poden creuar dues persones de tan estretes que són. No van saber o no van voler, que encara és pitjor, tenir la visió de preveure una entrada digna a la població. La llàstima, però, és que ara, en alguns indrets, es té la mateixa perspectiva. Doneu-hi un tomb. Afectuosament, Bernat Jofre Agramunt, juliol de 2007

CRÈDITS Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu. Col·laboradors: Serafina Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero, Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, l'IEI de la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989

Torronaire d'Honor 2004

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 32 € - Número solt: 2,90 € Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no significa l'acceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

[JULIOL 2007]

sió 521

3


A C T U A LITAT FETS D EL M E S

per JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

La festa de l’Esbarjo

Se li posà el nom de Pom d’Or, en referència a un personatge de la llegenda agramuntina.

’Associació de Dones l’Esbarjo, que aplega més de 400 agramuntines, el diumenge 8 de juliol va fer festa grossa oberta a tots els veïns. A primera hora del matí ja tenien a punt la xocolatada davant el seu estatge social de Cal Mas Vell, al Mercadal. Però el moment àlgid de la festa va ser l’ofici religiós en el decurs del

L

qual es va procedir a batejar la gegantona a qui se li posà el nom de Pom d’Or, en referència a un personatge de la llegenda agramuntina, com es va encarregar d’explicar Ramon Bernaus. Van actuar de padrins l’alcalde, Amadeu Padullés, i la presidenta de l’Esbarjo, Pilar Marquilles. Mossèn Llorenç va oficiar la cerimònia i durant la

seva intervenció va demanar “un gegantó per acompanyar la gegantona, perquè no vagi pels carrers com una dona solitària”. També va intervenir l’alcalde, primer per agrair la donació de la geganta en nom de l’Ajuntament i també es va referir a la riquesa cultural i social que representa per Agramunt disposar de tantes associacions que treballen per [JULIOL 2007]

sió 521

La presidenta i l’alcalde en van ser els padrins.

5


A C T UA LITAT FETS DEL M E S

50 aniversari. A la sortida del temple el nou personatge va fer el seu primer ball de plaça davant les autoritats i el públic aplegat, al so d’un grup de música tradicional que l’acompanyà fins el Pavelló, on es va fer un dinar de germanor i un ball de fi de festa.

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

la Vila com és el cas de l’Associació de Dones l’Esbarjo. El nou personatge del folklore agramuntí ha sorgit del prestigiós taller Casserres de Solsona i ha costat 3.000 euros. Arriba quan els seus companys, la parella de gegants i els capgrossos, compleixen el

Sobre aquestes ratlles, amb la junta directiva de l’Esbarjo.

JOSEP BERTRAN

A la dreta, la Gegantona abandona el temple.

Primera ballada a la plaça.

[JULIOL 2007]

sió 521

7


A C T UALITAT FETS D EL M E S

Ros Roca inquanta anys després que l’empresa Ros Roca, llavors en els seus inicis, construís la seva primera fàbrica a la plaça del Pou, aquestes setmanes s’ha treballat pel seu enderroc. En

JOSEP BERTRAN

C

el solar resultant es construirà una urbanització amb habitatges de planta baixa i tres pisos. L’espai públic recuperarà una franja de terreny, on hi havia una nau i un bloc de pisos, que l’Ajuntament de l’època va cedir a l’empresa per 50 anys. Passat aquest temps havia de retornar al poble. Una

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

8

sió 521

[JULIOL 2007]

cessió que amb el temps ha comportat conflictes, alguns de molt greus; però, finalment, s’han anat solucionant i en un futur proper tota una gran àrea en el centre de la Vila serà rehabilitada. Aquestes són un recull d’imatges que han de quedar per a la història.


[JULIOL 2007]

si贸 521

9

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN


A C T UALITAT FETS D EL M E S

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

▼ 1

1. Rescat d’un gos

2. Carrer de la Barretina

Alertats per una veïna, els bombers agramuntins es van desplaçar fins al Pont de Ferro per tal de rescatar un gos que, ves a saber com, va entrar dalt de l’aqüeducte i no en podia sortir. Sembla que feia uns dies que hi era. Els bombers van intentar treure la bèstia sense prendre mal, però al final va ser un veí expert caçador de la zona que el va rescatar sa i estalvi.

Després de mesos de feina el carrer de la Barretina s’ha tornat a obrir a la circulació, aquesta vegada únicament a la de vianants. És el primer carrer de la Vila que es reurbanitza amb aquest objectiu. Per això s’ha enllosat el terra i s’han posat els serveis corresponents. En el seu dia es

3 JOSEP BERTRAN

10

sió 521

[JULIOL 2007]

2

4

va argumentar que les obres es feien perquè era un carrer molt transitat per escolars.

3. Collita La collita d’aquest any ha tornat a fallar i s’ha quedat molt per sota de les expectatives. Després de les generoses pluges de la primavera semblava que el gra seria abun-


lleda que estava sobre l’ampit del pou que adornava el monument. Primer va ser un tros de paret i un primer intent amb la galleda que van xafar més d’una vegada

5

4. El Pou El pou sense galleda. De mica en mica el polèmic pou de la plaça del Pou va desapareixent. Ara ha estat la ga-

El dissabte 7 de juliol es va celebrar la tradicional benedicció dels vehicles, motos, cotxes, camions i autocars a l’indret habitual d’Àngel Guimerà. Els tres tombs ja fa temps que no es fan donada la gran quantitat de participants que col·lapsen el circuit. Mossèn Llorenç els va beneir i els organitzadors els van donar el corresponent obsequi.

6. Concurs sardanes Organitzada per la Colla Estol, el dissabte 7 de juliol es

6

JOSEP BERTRAN

dant en ordi i blat. A l’hora de la veritat ens hem quedat per sota la mitja collita per culpa d’un vent calent que va ocasionar que el gra quedés neulat.

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

5. Sant Cristòfol

[JULIOL 2007]

sió 521

11


A C T UALITAT FETS D EL M E S

JOSEP BERTRAN

▼ 7

9

JOSEP BERTRAN

va celebrar una jornada dedicada a la sardana. A la tarda tingué lloc, al Casal, un concurs de revesses amb l’actuació de la Cobla Jovenívola. Al vespre, a la Fondandana, tingué lloc un concurs de colles amb l’actuació de la Cobla Riella. A la nit i al Consist Parc l’entitat va celebrar un sopar de germanor intern.

7. Les Ventoses El delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de Lleida, Jaume Gilabert, el dia 3 de juliol va ser a les poblacions de Preixens, Pradell i les Ventoses en una trobada institucional, per entrevistarse amb el nou govern municipal que encapçala l’alcalde Jordi Planes. Durant l’estada va visitar diverses obres, especialment les del nou Ajuntament de Preixens, i va comentar la necessitat que l’ajuntament d’Agramunt lideri les demandes per a la creació de la nova comarca de la Ribera del Sió com a població més important. Gilabert, que properament serà escollit com a nou president de la Diputació, és el nou alcalde de Montgai.

8. Espai Guinovart

8

Fins al 31 de desembre es pot veure a l’Espai Guinovart la darrera exposició de Josep Guinovart titulada “Terra i signes del mar”. Es tracta d’un

conjunt d’obres que l’artista va realitzar entre els anys 2002 i 2006. A l’acte inaugural, sense la presència de Guinovart, hi va assistir el Director dels Serveis Territorials de Cultura, Ferran Rella, en el seu primer acte oficial a la nostra Vila; el regidor de Cultura, Domènec Llop, i el comissari de la mostra, Ricardo García.

9. Obres al Castell El turó del Castell està en obres. La Generalitat i l’Ajuntament, a través del Pla Únic d’Obres i Serveis, estan construint un mur de contenció a la zona nord, als darreres de les cases que donen a la plaça l’Amball. Amb el temps i l’acció de l’home, el turó s’ha anat desgastant amb el conseqüent perill d’esllavissades. No és la primera acció que s’hi fa, però sí la més important. També es rehabilitarà el pla del turó com una atalaia des d’on contemplar el paisatge que envolta la Vila.

JOSEP BERTRAN

[JULIOL 2007]

sió 521

13


A C T UALITAT FETS D EL M E S

JOSEP BERTRAN

Sant Joan

quarts de nou del vespre del dia 23 de juny una colla de joves, molt joves, atletes van arribar a la plaça de l’Església portant la Flama del Canigó que van anar a buscar a Ponts. Els més petits dels participants van lliurar a l’alcalde, Amadeu Padullés, el text del Manifest de la Diada dels Països Catalans que va llegir una altra participant. Amb el Cant dels Segadors va concloure l’acte.

JOSEP BERTRAN

A

14

sió 521

[JULIOL 2007]


JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN

Paellada popular Els actes de Sant Joan es

van centrar al Passeig amb la celebració de la Paellada Popular i l’Aplec de Sardanes.

A la nit i matinada tingueren lloc les tradicionals revetlles privades i públiques, al Mercadal i al Poliesportiu, així com l’actuació dels Diables. No hi van faltar els petards i les habituals bretolades amb destrosses de mobiliari urbà i d’habitatges particulars.

Aplec de la Sardana Organitzat per l’Agrupació Sardanista Barretina es va celebrar el XVIIè Aplec de la Sardana durant tot el dia amb nombroses activitats i sortejos amb la participació de sardanistes d’arreu.

JOSEP BERTRAN

L’Aplec es va celebrar durant tot el dia amb nombroses activitats i sortejos amb la participació de sardanistes d’arreu.

Al matí va actuar la Cobla Riella d’Agramunt, i a la tarda la Jovenívola d’Agramunt, la Principal del Llobregat i la Bellpuig Cobla. A partir de l’aplec van començar les sessions de sardanes els festius al vespre a la plaça del Mercadal. La primera la va esguerrar la pluja. [JULIOL 2007]

sió 521

15


R E P O RTATG E DEL GOLAN AL SIÓ

per JOSEP BERTRAN

Josep París i Piqué

és un gran admirador d’Israel, país que coneix molt bé des de la seva estada militant a un kibutz “Als nous regadius del canal Segarra-Garrigues cal aplicar-hi la tecnologia que utilitzen els israelites que tenen una llarga i reeixida experiència de més 40 anys”, comenta el president de la Comunitat de Regants, l’agramuntí Josep París i Piqué que en la seva joventut va participar directament en els kibutz, granges comunitàries, “el sistema cooperatiu més avançat que ha existit mai” i va conèixer de primera mà tota la problemàtica de posar en regadiu milers d’hectàrees totalment desertes.

ctualment les primeres empreses mundials relacionades amb la tecnologia de reg són les israelites. “En aquests moments estan controlant i gestionant informàticament des d’Israel grans zones de regadiu amb milions d’hectàrees en llocs tan llunyans com el Brasil”. París manté contactes directes amb aquest país i està al dia dels avenços tecnològics. “Fa 40 anys que vaig descobrir, amb gran sorpresa, un rellotge al peu d’un arbre que controlava estrictament

FAMÍLIA PARÍS-SOLDEVILA

A

Josep París llegint una revista de l’època. Exterior del kibutz amb les alambrades en primer terme.

Consumat viatger Un molt bon amic de la seva infància, Josep Sala i Trepat, de Cal Trepat d’Agramunt, el va animar a viatjar i “viure un dels moments històrics més importants”. En la seva joventut Josep París va ser un consumat viatger, “no per a veure nous paisatges, sinó per a conèixer la realitat que en aquells anys es vivia a l’avançada i democràtica Europa, en contrast amb l’autàrquica Espanya franquista”. Durant els estius va viatjar a França, la Gran Bretanya, Països Escandinaus, fins al Cercle Polar Àrtic. Sempre ho va fer en autoestop i treballant de qualsevol cosa, pintor, rentaplats,

FAMÍLIA PARÍS-SOLDEVILA

16

l’aigua que necessitava per a créixer i donar fruits”. Josep París va viatjar per primera vegada a Israel al juny de 1967, per a ells l’any 5.607 de la creació del món, pocs dies després de la Guerra dels Sis Dies, el conflicte bèl·lic llampec pel qual l’estat jueu gairebé va multiplicar per quatre la seva superfície. “Des de feia temps sentia una gran atracció i admiració pel que estaven fent a Israel, l’estat creat el 1948”.

sió 521

[JULIOL 2007]


FAMÍLIA PARÍS-SOLDEVILA

Un jove Josep París, amb una colla d’amics israelians, al mur de les lamentacions.

Josep París va viatjar per primera vegada a Israel al juny de 1967.

recollidor de maduixes, per a finançar-se les seves estades en els diversos països. Mai no va tenir cap problema per a desplaçar-se d’una punta a l’altra d’Europa. “Vaig subscriure una assegurança d’autoestopista, una mica insòlit per a l’època, en la prestigiosa Casa Lloyds. Durant els viat-

Menjador a l’interior del kibutz.

FAMÍLIA PARÍS-SOLDEVILA

ges sempre la duia penjada al coll com a garantia davant de qui em recollia. Vaig recórrer milers de quilòmetres sense cap problema”, explica. El seu primer viatge a Israel també el va fer amb aquest sistema. Com que no existien relacions diplomàtiques amb Espanya, va enviar el passaport a París perquè li fessin el corresponent visat. Des d’Agramunt va viatjar a Andorra per creuar a França a través del Pas de la Casa i gràcies a un amic hoteler, en Quer. Des de França va viatjar per tot el sud d’Europa fins al port d’Atenes on va embarcar en un vaixell de càrrega fins al de Haifa, ja a Israel. “Per a qualsevol contingència, especialment per a assegurar el retorn, la meva estimada padrina Rosa em va cosir una bossa amb diners a l’interior dels calçotets”, recorda amb nostàlgia.

Ambient de germanor al kibutz “La trobada amb el meu primer kibutz va ser molt impactant i emocionant. Es vivia un ambient de germanor amb tots els membres d’aquesta granja col·lectiva”. El lema era: “De cadascun, segons les seves capacitats i per a cadascun, segons les seves necessitats”. No hi havia un sou estipulat per a ningú. És una idea socialista i pragmàtica que ara ha canviat amb el pas del temps i les noves necessitats d’Israel”, explica París. La vida quotidiana en el kibutz es dividia en dues fases: des de l’alba fins a les cinc de la tarda es treballava en els camps o en les gran-

ges. A partir d’aquesta hora s’iniciava una vida social molt intensa. Els pares podien estar amb els seus fills, ja que residien junts, es realitzaven moltes activitats socials i culturals que servien per a cohesionar el kibutz.

Trinxeres i refugis El de París estava situat en els Baixos del Golan. “Abans de la Guerra dels Sis Dies, les hostilitats des dels Alts eren contínues i causaven moltes baixes”. Els residents estaven en alerta contínua. Distribuïts per tot el kibutz hi havia trinxeres i refugis on poder acudir en cas d’atac. Els joves feien un servei militar, de tres anys els homes i 23 mesos les dones. La mobilització dura fins als 55 i 34 anys, respectivament. “Durant les meves estades a Israel, llavors i durant els reiterats desplaçaments al llarg dels anys, mai no he tingut cap mena de por i recomano a tothom un viatge a aquest país tan singular”. Durant la seva estada el 1967 va poder saludar Mosse Dayan, Ariel Sharon, entre altres populars militars que després van ser primers ministres. “Em vaig desplaçar per tots els territoris originals i ocupats fins a Jerusalem i el Mur de les Lamentacions”. “Els israelites eren conscients del perill permanent en què es trobaven. Un país petit en extensió territorial i envoltat de veïns hostils que proclamaven constantment que els llançarien al mar”. Un acudit que circulava en aquells dies en el país deia: “L’israelià optimista, aprèn anglès; el pessimista, àrab, i el realista, a nedar al mar”. ■ [JULIOL 2007]

sió 521

17


ENTITATS A G R U PAC IÓ S ARDANISTA BARRETINA

Curset de sardanes

2. Per cloure el curset es va celebrar un sopar de germanor.

BARRETINA

1. Bona part dels participants al curset mostren satisfets el diploma acreditatiu, junt amb la monitora, Antonieta Gili, i altres membres de l’Associació Sardanista Barretina.

1

BARRETINA

D

2

urant sis caps de setmana entre els mesos d’abril i maig, l’Agrupació sardanista Barretina organitzà un curs d’iniciació per aprendre a ballar sardanes. La resposta per part de la gent fou molt bona. Hi van assistir al voltant d’una vintena d’alumnes i amb moltes ganes d’aprendre. Durant el curset es va crear un clima molt cordial, animat i engrescador. L’últim dia, després de la classe, vam fer un sopar a la mateixa sala de l’EMMA que

és on es realitzaven les classes, i també es va lliurar uns diplomes com a certificat del curs que els alumnes havien realitzat. Tots vàrem quedar molt satisfets de l’experiència, amb ganes de continuar ballant i aprenent. Aprofitem aquestes ratlles per a convidar tothom a gaudir escoltant i ballant sardanes tots els diumenges dels mesos de juliol i agost a la plaça Mercadal a les vuit del vespre. Us hi esperem! ■

[JULIOL 2007]

sió 521

19


ENTITAT S SOC IETAT O C EL L AIRE L’ESTESA D’AGRAMUNT

Concursos federatius ls concursos federatius de la Territorial de Lleida van finalitzar el dia 4 de juny de 2007. L’últim concurs va ser organitzat per la societat ocellaire del Verdum de Torrefarrera, la qual va ser tot un èxit i des d’aquí els donem totes les felicitacions. Cal destacar el bon desenvolupament dels concursos i la gran participació que hi ha hagut, tant pel que fa en el nombre d’ocells com en el nombre de participants. Hi ha hagut una mitjana d’uns 220 ocells per concurs.

Les classificacions les detallem en el requadre de la dreta.

FOTOS: L’ESTESA

E

Els premis van ser repartits pel Sr. Ramon Manyencs, president de la Federació de Caça de la Territorial de Lleida. Per últim cal destacar el bon paper que han realitzat els ocells de la Societat Ocellaire L’Estesa d’Agramunt i dels seus assistents, que han fet que l’Estesa assolís la segona posició a tan sols 8 punts de la primera, que va ser el Passerell de Solsona.

El Fernando Guerrero recollint el quart premi de Passerell.

El Juanjo Mendoza recollint el sisè premi de pinsà.

El Rafael del Rio, d’Agramunt, va ser el guanyador de la rifa.

PUNTUACIÓ TERRITORIAL DE LLEIDA (Final de temporada) PINSÀ 1-MANEL VARA - S.O.EL RAM = 37 PUNTS 2-ROBERT GIMENEZ - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 28 PUNTS 3-ISIDRE COSTA - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 14 PUNTS 4-JOSE MIRANDA - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 13 PUNTS 5-JORDI ALOS - S.O EL PASSERELL DE SOLSONA = 12 PUNTS 6-JUANJO MENDOZA - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 11 PUNTS 7-BENJAMIN GIMENEZ - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 8 PUNTS 8-EDUARDO CASTILLO - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 6 PUNTS 9-JOSEP BARRERA -S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 6 PUNTS 10-ANTONIO CABALLE - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 4 PUNTS PASSERELL 1-SOL CASANOVAS - S.O.EL RAM = 41 PUNTS 2-EDUARDO CASTILLO - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 14 PUNTS 3-ISIDRE COSTA - S.O EL PASSERELL DE SOLSONA = 14 PUNTS 4-FERNANDO GUERRERO - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 7 PUNTS 5-IVAN ESPEJO - S.O.LA CREUERA = 7 PUNTS 6-CARLOS DURAN - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 6 PUNTS 7-JONATAN FORNIER - S.O.LA CREUERA = 6 PUNTS 8-PEDRO RUIZ - CLUB ORNITOLOGIC ILERDENC = 6 PUNTS 9-MIGUEL FERNANDEZ - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 5 PUNTS 10-JOSE MILLA - S.O.EL RAM = 5 PUNTS 11-NARCIS GUERRERO - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 2 PUNTS 12-JORDI RODRIGUEZ - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 2 PUNTS 13-MANEL VARA - S.O.EL RAM = 2 PUNTS 14-RAMON MARTINEZ - S.O L’ESTESA D’AGRAMUNT = 1 PUNT 15-JOSE BARRERA - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 1 PUNT 16-JOSEP CALVET - S.O.EL VERDUM DE TORREFARRERA = 1 PUNT VERDUM 1-JOSEP COSTA - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 23 PUNTS 2-JOAN SETO - S.O.EL RAM = 13 PUNTS 3-RAMON CLAVIJO - CLUB ORNITOLOGIC ILERDENC = 11 PUNTS 4-JUANJO MENDOZA - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 9 PUNTS 5-JORDI RODRIGUEZ -S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 9 PUNTS 6-MARCELINO INFANTE - S.O.EL RAM = 6 PUNTS 7-MIGUEL FERNANDEZ - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 6 PUNTS 8-JOSE MIRANDA - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 4 PUNTS 9-JULIO MERINO - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 2 PUNTS 10-JORDI ALOS - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 2 PUNTS 11-MANEL PELEGRINA - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 2 PUNTS 12-DAVID BARRERA - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 1 PUNT 13-JAVIER ALCAZAR - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 1 PUNT 14-RAMON MARTINEZ - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 1 PUNT 15-JUAN CARRASCO - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 1 PUNT 16-SOL CASANOVAS - S.O.EL RAM = 1 PUNT 17-JORDI GOMEZ -S.O.GUISSONA = 1 PUNT 18-JAVIER RUIZ - S.O.LA CREUERA = 1 PUNT 19-VICTOR PACHECO - S.O.EL RAM = 1 PUNT

FOTO: L’ESTESA

CADERNERA 1-PEDRO RUIZ - S.O L’ESTESA D’AGRAMUNT = 28 PUNTS 2-ADOLFO JIMENEZ - S.O.EL RAM = 22 PUNTS 3-JOSEP MARIA MACIA - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 21 PUNTS 4-EDUARDO CASTILLO - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 18 PUNTS 5-JUAN CARRASCO - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 12 PUNTS 6-JORDI ALOS - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 11 PUNTS 7-VICTOR PACHECO - S.O.EL RAM = 8 PUNTS 8-JESUS HERNANDEZ - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 7 PUNTS 9-NARCIS GUERRERO - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 6 PUNTS 10-ALBERTO LOZADA - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 5 PUNTS 11-JOSE ANTONIO VIVANCO - CLUB OCELLAIRE PLA D’URGELL = 4 PUNTS 12-JOAN SETO - S.O.EL RAM = 2 PUNTS 13-JULIO MERINO - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 1 PUNT 14-OSCAR HOLGADO - CLUB OCELLAIRE PLA D’URGELL = 1 PUNT

Els guanyadors de Pinsà.

SOCIETATS 1-EL PASSERELL DE SOLSONA = 166 PUNTS 2-L’ESTESA D’AGRAMUNT = 158 PUNTS 3-EL RAM DE LLEIDA = 132 PUNTS 4-CLUB ORNITOLOGIC ILERDENC (LLEIDA) = 17 PUNTS 5-LA CREUERA DE BALAGUER = 14 PUNTS 5-CLUB OCELLAIRE PLA D’URGELL (MOLLERUSA) = 5 PUNTS 6-GUISSONA = 1 PUNT 7-EL VERDUM DE TORREFARRERA = 1 PUNT

[JULIOL 2007]

sió 521

21


OP IN IÓ EL C ELOB ERT

per JOAN PUIG i RIBERA

Detall de la Mare de Déu dels Socors.

La Festa Major es fa en llaor i dedicació a la Verge dels Socors, Patrona de la Vila.

ots els infants i joves dels nostre poble saben que a finals d’estiu celebrem la Festa Major d’Agramunt. Però ben pocs tenen clar per què es fa. I al llistat dels més petits, de ben segur que n’hi podríem afegir molts dels de més edat. Si es fes una enquesta al respecte, possiblement la majoria dels agramuntins no sabrien donar una explicació adient.

T

L’origen de les Festes Majors es perd en l’antigor. Tots els pobles, viles i ciutats tenim uns dies a l’any que dediquem a fer aquesta festa particular. A Agramunt també és així i des de fa centenars d’anys la festa grossa gira entorn de la nostra Mare de Déu local. La Festa Major, doncs, es fa en llaor i dedicació a la Verge dels Socors, Patrona de la Vila. Tampoc molts no saben que el temple d’Agramunt és anomenat l’Església de Santa Maria en honor a la verge que el presideix. Potser per això serà bo que fem un xic de memòria per a tot el públic de qui és i què significa la Mare de Déu dels Socors. La imatge de la Mare de Déu dels Socors es pot contemplar entrant a l’església i visitant la segona capella de l’esquerra, bastida durant el segle XVII, que se li dedicà com a patrona del temple i de la vila. Una gran cúpula amb vuit finestrals il·luminen l’interior de la capella dels Socors, en què s’aixeca imponent el retaule actual que, juntament amb el de la Verge del Roser (situat a la primera capella de l’esquerra), foren els únics que s’escaparen de la destrucció. El retaule, molt barroc i amb columnes salomòniques decorades, conté, en la part central, la imatge de la Mare de Déu dels Socors, a la qual es pot accedir

per unes escales del darrera. La imatge, policromada i de mida natural, és una talla del segle XIII, encara que fou restaurada després de 1939. Reposa asseguda en un tron i serva a la falda esquerra l’infant que mostra el llibre dels Evangelis amb la mà esquerra, mentre amb la dreta fa la benedicció; la Verge, coronada, sosté amb tres dits de la mà dreta una bola que simbolitza el poder, encara que erròniament avui dia hi ha gent que la identifiquen amb el món. Mare i Fill, bruns de rostre, tenen un posat rígid, seriós, encara que, si s’observa amb atenció, sembla que, més enllà de la mirada fixa en l’horitzó, els llavis inicien una tendra rialla. El vel del cap de la Verge i els vestits tenen uns plecs marcats i hieràtics. Aquesta imatge s’assembla molt a la de pedra que presideix el conjunt de la portalada del davant de l’església, fins al punt que s’ha suggerit que l’una va servir de model a l’altra. Abans de 1936, la talla de fusta, malmesa pel pas del temps, es mostrava vestida convenientment, de manera que solament es podia veure el rostre de les dues figures. Per altra part, la imatge de pedra de la Verge Maria que presideix la portalada del temple, apareix coronada per dos àngels i amb l’infant Jesús assegut a la seva falda; en una postura molt semblant [JULIOL 2007]

sió 521

POSTAL D’AGRAMUNT. (FOTO: P. ROTGER)

La Mare de Déu dels Socors, patrona nostra

23


La Mare de Déu dels Socors era especialment invocada en moments de sequera de la comarca; hi ha constància de multitudinàries peregrinacions dels pobles de l’Urgell, de la Ribera del Sió i de més enllà en demanda d’aigua.

POSTAL D’AGRAMUNT. (IMP. LIB. MIGUEL PERA)

Capella de la Verge dels Socors abans de la guerra civil.

24

sió 521

[JULIOL 2007]

a la mateixa que hem descrit de la talla de fusta de la Mare de Déu dels Socors. Aquesta imatge conté al davall una inscripció en llatí en què es diu que la feren esculpir els teixidors d’Agramunt el 1283, fet que palesa l’antiguitat de la veneració dels vilatans envers la Santíssima Verge Maria. El culte a la Mare de Déu dels Socors ve de lluny i fou molt important en èpoques reculades. Hom li atribueix un origen llegendari, ja que segons una contalla popular s’explica que un bon dia uns pastorets que tenien els corders peixent als marges humits del Sió van veure una forta claror en un esbarzer del costat esquerre del riu.

Els pastors, en descobrir que aquella mena de foc no s’extingia, es van posar a cridar atemorits: “socors, socors, socors!”. Els vilatans, en sentir els clams desesperats d’aquells vailets, sortiren del recinte emmurallat i anaren de pressa al punt del xivarri, on van comprovar que la sorprenent lluminositat provenia d’una imatge de la Verge collocada al bell mig de l’esbarzerar. La notícia s’escampà aviat. Aquell dia l’enrenou al poble fou sonat. Grans i petits acudiren al paratge per contemplar tal meravella. Aviat les autoritats eclesiàstiques i civils es reuniren per prendre una decisió: traslladar la imatge al temple perquè estigués a recer. L’endemà, però, els agramuntins descobriren amb sorpresa que aquella Mare de Déu havia fugit del temple; tornava a ser altre cop enmig de l’esbarzer dels patamolls del Sió. Tothom es preguntava qui l’havia agafat i traslladat allí durant la nit, si el temple estava tancat amb pany i forrellat i els soldats de la vila havien clos les quatre portes de la muralla a hora foscant. Novament es va organitzar una processó i una altra vegada es va produir la misteriosa desaparició del temple. I el fet es repetí i repetí..., fins que als agramuntins se’ls obriren els ulls i entengueren que el desig de la Verge era que li bastissin un temple en aquell indret, cosa que prometeren que farien i que van fer. Des de llavors ja no desaparegué més del temple la imatge trobada que anomenaren Mare de Déu dels Socors en record al crit que havien repetit els pastors en el primer moment que la van descobrir.

POSTAL D’AGRAMUNT. (M. ERENCIA)

O P IN IÓ EL CELOB ERT

La Mare de Déu dels Socors reposa asseguda en un tron i serva a la falda esquerra l’infant.

Es tracta, doncs, d’una Mare de Déu trobada, com tantes n’hi ha en esglésies i ermites de tot Catalunya. La seva festivitat cabdal s’escau el segon diumenge de setembre, diada que anys enrere coincidia amb la Festa Major del poble. La Mare de Déu dels Socors era especialment invocada en moments de sequera de la comarca; hi ha constància de multitudinàries peregrinacions dels pobles de l’Urgell, de la Ribera del Sió i de més enllà en demanda d’aigua. És una llàstima que s’hagi perdut el Llibre en lo cual estan continguts los miracles de Ntra. Sra. Del Socós de la Vila de Agramunt, on constava l’inventari de les intercessions de la dita imatge, el més antic dels quals era de 1548. Durant la Guerra Civil la imatge es va protegir, perquè no fos destruïda pels elements esbojarrats que els primers


Imatge més actual de la capella dels Socors, tal com la coneixem actualment.

POSTAL D’AGRAMUNT. (RAYMOND)

dies de l’esclat feren malbé molts objectes religiosos del temple. Un cop acabada la contesa bèl·lica, els agramuntins se sentien desemparats perquè la imatge de la seva

patrona havia desaparegut i no sabien si s’havia perdut per sempre més. Un bon dia, es van assabentar que podia haver estat traslladada a Lleida durant la guerra. Per això el 29 d’agost de 1939 mossèn Llorenç Perelló i el Pau de cal Misoia, l’agutzil, van ser encarregats per les autoritats locals perquè anessin a la capital del Segre i portessin la imatge desapareguda sota la recomanació que no tornessin sense la Mare de Déu. Va resultar que a Lleida no hi era, si bé els explicaren que molts objectes sagrats, dipositats al Museu Morera, havien estat traslladats a Saragossa. El Governador civil que va rebre la comissió agramuntina els preparà els papers i permisos perquè es poguessin traslladar a la capital aragonesa. A Saragossa l’ambaixada dels dos vilatans anà a veure el director general d’Arquitectura i Recuperació artística el qual els acompanyà en el recorregut per diverses sales plenes d’imatges i objectes de valor. Quan ja gairebé havien perdut l’esperança, en entrar a la darrera sala, en Pau va cridar: “És aquella... no hi ha dubte”. En com-

provar els funcionaris que la imatge assenyalada tenia una etiqueta en què s’havia escrit: “Agramunt, provincia de Lérida”, els la van lliurar. La imatge estava en bon estat, encara que li faltava les arracades i un dit que possiblement li fou arrencat per prendre-li l’anell. El problema el van tenir l’endemà els dos comissionats a l’hora que, ben embolicada, pretenien carregar aquell voluminós embalum al cotxe de línia, ja que l’administrador es negava a facturar un paquet tan i tan gros. Van haver de recórrer altra vegada a la intervenció del director general esmentat. El dia 1 de setembre mossèn Llorenç i el Pau de cal Misoia arribaren a Agramunt i dipositaren la sagrada imatge a casa de mossèn fins al dia de la Festa Major en què la imatge de la Mare de Déu dels Socors fou traslladada en solemne processó des de la Capella del Sió al temple parroquial. De manera que els agramuntins podem ben dir que la Verge dels Socors, aquella en honor de la qual celebrem cada any la Festa Major, és realment una Mare de Déu trobada. ■

[JULIOL 2007]

sió 521

25


OP IN IÓ G EN T, FETS, COSES. . .

per A. PONSA

Oficis: curandero Tots sabem que la persona que fa de metge sense ser-ho rep el nom de curandero. En èpoques llunyanes el col·lectiu dels curanderos era força dens, és a dir, era compost per molts individus (homes i dones) del país i, malgrat que sempre semblés estar al marge de la llei, crec que mai, llevat de casos molt específics, no se l’ha penat amb el rigor que, d’entrada, se suposa que l’incompliment de certes disposicions hauria de comportar.

Els elements de la medicació solien ser molt variats i anaven des de pocions miraculoses fins a pegats fets amb un bon assortiment de les matèries més inversemblants.

ctualment sembla ser que el conjunt dels practicants d’aquest ofici ha disminuït força, però encara se’n troben diversos vestigis escampats per la geografia del nostre país. Malgrat tot, per la meva part, crec que el tracte que s’ha donat als curanderos ha estat, sinó prou bo, sí almenys plausible i merescut. Pel que sigui, molta gent ha trobat en ells un ressort que els ha ajudat a refer-se des de greus malalties a petites molèsties que la medicina semblava que era incapaç de sortir-se’n airosa. I tot això ha dignifi-

A

cat d’alguna manera aquesta mena de ciència oculta que sembla que posseeixen i que, encara avui, la practiquen certs personatges per a restablir la salut. Els elements de la medicació solien ser molt variats i anaven des de pocions miraculoses fins a pegats fets amb un bon assortiment de les matèries més inversemblants. Tot basat quasi sempre en substàncies extretes de la terra, les quals es pot dir que eren lliures de qualsevol producte químic i naturals cent per cent. Un fet que suposava que encara que no aportessin cap benefici al cos del pacient, tampoc no produïen grans perjudicis.

Beuratges curatius En relació als beuratges curatius que els curanderos receptaven, deien que n’hi havia de molt originals, o millor encara, extravagants. A part de les infusions d’herbes que és la base de la medicina més antiga de totes, hi havia qui receptava altres tipus de pocions, d’ungüents, pomades o untures que, d’entrada, feien esgarrifar els pacients en pensar com se les haurien d’arreglar per poder engolir o aplicar en alguna part del cos el refutable menú que els ha-

via estat receptat. L’oli d’escorpí, la serp fregida i empassar-se un cargol viu separat de la closca en poden ser uns exemples força aclaridors. No són, però, els més repulsius del conjunt, els quals me’ls estalvio per no ferir la sensibilitat de ningú.

Mètodes diferents Potser fóra bo remarcar que no tots els curanderos empraven els mateixos mètodes per exercir la seva medicina. Mentre que per uns era indispensable visitar el pacient, per altres era suficient que un familiar, o altra persona, els expliqués els símptomes i dolors del malalt, la qual cosa era suficient per emetre el corresponent diagnòstic. Però uns i altres acabaven sempre receptant alguna cosa que el pacient solia empassar-se amb fidelitat. Un altre cas ben diferent és el dels curanderos amb poders “sobrenaturals” que sense receptar res, i després d’haver satisfet l’import de la visita, el malat se’n podia anar a casa amb la seguretat que la seva malaltia aniria a menys fins a desaparèixer totalment i per sempre més. I el bo del cas és que, encara que fos de tant en tant, això succeïa. ■ [JULIOL 2007]

sió 521

27


OP IN IÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

L’evolució democràtica En democràcia, el bipartidisme és el sistema ideal, tant per als polítics d’ofici com per als votants. És el més còmode. Hi ha països d’exemplar tradició democràtica on això funciona amb total normalitat.

L’oferta representada a Espanya pel partit socialista i el popular, a casa nostra, solament va coixa del peu popular. El partit socialista, en canvi, ja aglutina altres sensibilitats progressistes, tot declarant que l’etapa nacionalista s’ha complert.

es eleccions municipals s’han complert com una etapa més del cicle de participació popular en el govern del país. En unes eleccions, el que es persegueix en general és arribar al grau d’asimetria que porti a situar guanyadors i perdedors. I entre tots els plantejaments previs que ens porta a aquest desenllaç, el cas més simple que es dóna en democràcia és el sistema de dos partits, on el poder es va alternant en cicles temporals de duració aleatòria amb un nivell de confrontació raonable. Josep Pla va caricaturitzar un cert tarannà en la figura d’un alcalde del nostre entranyable país quan, fent el discurs del dia següent, diu: “pensava que havíem guanyat les dretes, però resulta que hem guanyat les esquerres”. És clar que aquest alcalde, de retòrica primitiva, preconitzava el partit únic sense romanços. En democràcia, el bipartidisme és el sistema ideal, tant per als polítics d’ofici com per als votants. És el més còmode. Hi ha països d’exemplar tradició democràtica on això funciona amb total normalitat. Un tercer partit, que en principi serà minoritari, ja indica alguna distorsió social, alguna novetat en qualsevol camp –pensament, població, treball...– que esdevé important. És una irrupció amb la intenció de canviar el panorama, cosa que pot, inclús, desembocar en un canvi totalitari.

L

Realitats diferents Quan el nombre de partits augmenta més enllà, és que se superposen realitats diferents que situaríem sobre eixos de referència diferents. Al genèric dretes-esquerres, s’hi poden afegir esquemes de partits secessionistes-unionistes, republicans-monàrquics, laics-confessionals, etc., per posar exemples, on la pugna progressista-conservadora es polaritza segons tendències socials concretes. Tanmateix, sempre es podran resumir a dues opcions. Entre els carlins i els isabelins, que a falta de millor sistema van guerrejar llargament, s’establien importants criteris oposats, a més de la legitimitat dinàstica, però tot quedava reduït a triar una de les dues opcions. En una tria, tot allò que és significant es pot concretar a dues opcions en una oferta que ens porta a decantar-nos pels uns o pels altres. Què passa, doncs, quan el nombre d’opcions polítiques es normalitza a quatre o més? El fet es dóna en espais geogràfics singulars, on s’estableixen sensibilitats diferenciades. És el cas de Catalunya i altres llocs, on pregonem que això és una característica enriquidora del país. Però en realitat, el fet no mostra res més que una perllongada etapa d’anormalitat. La normalitat, en aquests casos, és inestable i, fora que no es produeixi un daltabaix, el procediment

Vicent Loscos

democràtic anirà polint dualitats fins a afinar-ne una de concreta que pugui encaixar sense estridències amb la dels països veïns. L’oferta representada a Espanya pel partit socialista i el popular, a casa nostra, solament va coixa del peu popular. El partit socialista, en canvi, ja aglutina altres sensibilitats progressistes, tot declarant que l’etapa nacionalista s’ha complert. Si ho creiem així mateix, ja podem tirar per la borda el llast dels partits nacionalistes, que basculen sobre l’eix definit per aquestes opcions en front de les sucursalistes. Podem plegar i deixar el camp lliure al partit popular. Molts no ho veuen possible a Catalunya, però de més verdes n’han madurat. I la previsible globalització, la tendència a la dualitat, ens situarà democràticament sobre un eix amb els seus dos extrems. Hem d’anar amb compte, doncs, de no encaixar aquest procés per passiva, de no acabar fent taula rasa del país, com una comunidad mes.

Arraconar convergència Sortint de les eleccions municipals, els titulars de premsa d’un dia determinat destacaven amb lletres grosses la voluntat d’arraconar convergència, de fer-los fora de les diputacions. Ho vaig llegir en tres diaris diferents el mateix dia, i suposo que altres tam[JULIOL 2007]

sió 521

29


OP IN IÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

A la vista que la nostra identitat nacional és posada en qüestió, sembla que ens vulguem reservar l’honor d’eliminarnos entre nosaltres.

bé la devien recollir. Una notícia així expressada, a part de reflectir menyspreu per una apreciable massa de votants, no deixa de ser grotesca, ja que posa al descobert com ens entestem a devaluar-nos. A la vista que la nostra identitat nacional és posada en qüestió, sembla que ens vulguem reservar l’honor d’eliminar-nos entre nosaltres. I potser que tot quedi entre bona gent, aliens al que s’està jugant, però és evident que si es debilita convergència, també ho farà l’opció nacionalista, i en aquest cas és fàcil d’endevinar quin serà el

següent partit a arraconar. La nacionalitat catalana, a més de l’eclosió que va viure el segle passat, va ser una realitat de referència normal a l’edat mitjana. No és, per tant, un invent de quatre dies. Ara sembla que el sentiment que això comporta ha passat de ser motiu d’orgull a quelcom vergonyant que ens fa despistar mirant en una altra direcció, com si portéssim moneda falsa. Solament així s’explica que mentre s’ha aixecat un rebombori considerable a propòsit d’un partit titllat de xenòfob, deixa bastant indiferent un altre partit que es de-

clara catalanòfob per principi i que és considerat i convidat a fòrums on els anteriors no tenen entrada. És un altre cas de falta de respecte als votants, tot esgrimint grans esgarrifances davant l’alarmisme que provoca l’arribada de forasters, preocupant-nos més per la seva integritat cultural que per les nostres expectatives d’indígenes a la baixa. No anem bé entre nosaltres. Arribarem a un bipartidisme com a fórmula democràtica, però no hi anem bé, ja que ens domina la discòrdia que s’estableix simptomàticament entre els perdedors. ■

Els resultats de les eleccions municipals a Ossó de Sió Lamentem la manera com ha realitzat la campanya electoral el grup de CiU, passant per algunes cases explicant un programa electoral no escrit...

B

envolguts veïnes i veïns. Com ja sabeu, el passat dia 27 de maig es van celebrar les eleccions municipals, i gràcies a la vostra col·laboració es van poder realitzar amb una elevada participació, la més elevada en un municipi a Catalunya. En primer lloc voldríem felicitar els components del grup de Convergència i Unió per la seva victòria en aquests comicis.

Suport dels votants D’altra banda agraim el suport rebut pels votants d’Esquerra, als quals no els hem pogut correspondre amb uns millors resultats, tot i haver

elaborat un ambiciós programa electoral, recolzat pel director de Governació i Administracions Públiques, Sr. Àngel Vidal i Boldú. Els resultats obtinguts, un 38% dels vots emesos, quasi bé 4 de cada 10 persones ens han donat suport, no tindran veu ni vot als plens de l’Ajuntament d’Ossó de Sió en no haver pogut assolir cap regidor/a. Ens lamentem d’aquest succés, però la llei i les normatives són així. Les respectem i les fem nostres. Aquests resultats, lleugerament millors en percentatge de vots que les eleccions anteriors, són un compromís amb aquelles persones que han confiat en nosaltres i farà

Grup d’Esquerra a Ossó de Sió

que continuem treballant pel municipi, quedant a disposició de l’equip de govern. Lamentem la manera com ha realitzat la campanya electoral el grup de CiU, passant per algunes cases explicant un programa electoral no escrit, cosa que fomenta un tracte preferent vers algunes persones. Aquest succés, al nostre entendre, ataca un pilar fonamental de la democràcia, que és el tracte per igual a totes les persones des d’un ens públic: l’Ajuntament. Continuem treballant per un DIÀLEG CONSTRUCTIU per al nostre municipi. Atentament. ■ [JULIOL 2007]

sió 521

31


OP IN IÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

Manifest en Defensa de les Terres de Ponent La crisi agrícola i la devaluació del sòl vers els grans interessos econòmics, la inexistent ordenació territorial i la incapacitat de l’administració catalana de fer front al control i a la gestió dels residus d’una forma decidida i eficaç, ha provocat un fort creixement de projectes per a la instal·lació de plantes de tractament de residus de tot tipus

32

sió 521

[JULIOL 2007]

l model socioeconòmic de poblacions de les Terres de Ponent de tradició agrícola i ramadera està canviant molt ràpidament. La crisi agrícola i la devaluació del sòl vers els grans interessos econòmics, la inexistent ordenació territorial i la incapacitat de l’administració catalana de fer front al control i a la gestió dels residus d’una forma decidida i eficaç, ha provocat un fort creixement de projectes per a la instal·lació de plantes de tractament de residus de tot tipus (abocadors, plantes de compostatge, incineradores...) que superen amb escreix les necessitats del nostre territori. Constatem amb arguments, basats en l’estudi i la realitat, que aquests projectes, per les seves característiques, gestió i ubicació tenen uns impactes paisatgístics i ambientals molt agressius, afecten la vida dels mateixos veïns i veïnes del territori i poden originar seriosos problemes de salut. Aquest fet ha provocat la creació de nombroses associacions i plataformes a les comarques de Lleida per demanar respostes clares i que les coses es facin bé. La conferència de les nacions unides sobre Medi Ambient i el Desenvolupament de la Cimera de Río de Janeiro de 1992 aposta pel desenvolu-

E

pament sostenible refermant la Declaració d’Estocolm que diu que cal preservar per a les generacions futures el Medi Ambient. Així en el seu Principi 3r, declara que: “El dret al desenvolupament ha d’exercitar-se en forma tal que respongui equitativament a les necessitats de desenvolupament i ambientals de les generacions presents i futures”. Per aquests motius, i conscients que tenir cura del paisatge i dels recursos naturals és tenir cura de la qualitat de vida, de la cultura, de les tradicions i d’una manera de fer i de ser. Que el territori és un recurs finit i limitat, escàs i fràgil que, alhora que sustenta l’activitat econòmica d’un país també n’és l’actiu més preuat, un conjunt d’associacions i plataformes ens hem unit per reclamar: – El manteniment de l’activitat agrícola com a element fonamental per a la conservació del patrimoni natural, tot incorporant els paràmetres bàsics de sostenibilitat ambiental i el respecte als valors naturals. – Una planificació territorial que s’adeqüi a les necessitats i capacitats de càrrega del territori. – Una gestió dels residus basada realment en la

reducció, la reutilització i el reciclatge, i en la corresponsabilització de qui genera els residus. Una major prevenció, eficàcia i rigor en el control de les emissions contaminants. Que s’apliqui el principi de precaució en la política industrial, tot incentivant l’aplicació de millors tècniques disponibles. El compliment de la normativa en matèria de residus i un estricte reglament sancionador de la mateixa. La creació de jutjats especialitzats en matèria ambiental, i potenciar les fiscalies del medi ambient, atesa la complexitat d’aquesta matèria. La Conservació del paisatge, com a element clau de la identitat d’un territori. La implantació d’un model de relació amb el territori més respectuós amb l’entorn i els valors culturals i naturals dels municipis, tenint en compte el vincle d’identitat entre la població i el territori. Que les Agendes 21 siguin vinculants i auditades. El compliment dels processos de participació i consulta pública real i


OP IN IÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

El territori és un recurs finit i limitat, escàs i fràgil que, alhora que sustenta l’activitat econòmica d’un país també n’és l’actiu més preuat.

efectiva en el planejament urbanístic i territorial. – Plenes garanties jurídiques a fi que els espais naturals tinguin la classificació de sòls no urbanitzables d’especial protecció. – Que els ajuntaments estiguin facultats per permetre, o no, la ubicació de qualsevol mena de planta de tractament de residus. Per aquest motiu, rebutgem l’avantprojecte de llei de modificació de la llei 6/1993, de 15 de

juliol, reguladora de residus, que impedirà que els ajuntaments puguin vetar l’obertura d’abocadors de residus o incineradores. Les associacions i plataformes sotasignades ens compro-

metem a treballar en accions encaminades a la preservació i millora del medi ambient, mitjançant actuacions informatives i de conscienciació social per tal d’aconseguir un ús i gestió del territori sostenible i respectuós amb l’entorn.

Plataforma per la defensa de la Serra de Bellmunt (Castellserà) Plataforma Salvem el Baix Segre (Granja d’Escarp) L’assemblea pagesa Plataforma Aire Net (Gimenells) Plataforma Segrià Net (Alguaire) Plataforma d’Alcarràs Plataforma antiresidus industrials de Puigverd d’Agramunt ■ Ipcena

Una rialla si us plau Alejandro Farré S’ha d’educar la persona per poder tenir entre els llavis una dolça rialla i així a la persona captivar. És com tenir un as sota l’aixella i d’aquesta manera la partida guanyar. Naixem, en definitiva, amb la capacitat de ser apreciats, tan sols falta que ens comprenguin i d’aquesta manera ser estimats i poder estimar. De totes les rialles, la més meravellosa és la dels infants i la d’una mare que l’ofereix sense voler res a canvi. Ajudem les persones i, a canvi, obtindrem aquesta meravellosa rialla. (Dedicada a la Biblioteca Municipal Guillem Viladot, en el seu 8è aniversari)

Per fi dormir tranquils Veïns

A

questes ratlles van dirigides a l’Ajuntament i molt especialment a l’exalcalde, per la seva implicació en la problemàtica dels aldarulls de cada divendres d’estiu, al voltant d’una botiga de pa. Com a veïns volem agrair la feina feta des de l’ajuntament, sabem que no ha estat fàcil, però definitivament s’ha aportat una solució al conflicte. Ja diuen que la felicitat és un conjunt de simplicitats, com poder descansar després d’una jornada laboral, com que els nadons no es despertin de matinada o com poder anar a treballar descansat el dissabte al matí. Tots aquests petits detalls, seran possibles aquest estiu 2007 gràcies a l’Ajuntament d’Agramunt. Esperem que el nou equip de govern mantingui aquest camí marcat, de vetllar pels vilatans d’aquest poble. Molt agraïts. ■ [JULIOL 2007]

sió 521

33


OP IN IÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

Ni especialistes ni pediatres Ara resulta que passarem de tenir una magnífica pediatra cinc dies a la setmana, a tenir-ne un o una dos dies i la resta de dies tenir els infants atesos pel metge de capçalera.

al i com està establert en el nostre país, l’assistència sanitària ens ha de venir garantida pel fet d’estar contribuint mensualment per tal que això sigui possible. La majoria de treballadors ho fan a través de la Seguretat Social. Els qui són funcionaris, contribueixen a MUFACE i tenen dret a escollir entre diferents opcions d’assistència sanitària (mútues privades i la mateixa Seguretat Social), sent aquest el nostre cas. En el moment d’haver d’escollir per quina opció ens decantàvem, vam tenir molt clar que

T

la sanitat pública era la que més confiança ens oferia, tot i que sempre hi han els qui fan la trampa d’escollir una mútua privada (per allò que t’atenen més ràpid) i acudir al CAP quan calgui (a pagar la resta de contribuents). Des de fa un temps, es parla de la centralització d’especialistes als caps de comarca. Fins un cert punt, sembla lògic. El que potser no és tan lògic és incloure en aquest grup el servei de pediatria. Ara resulta que passarem de tenir una magnífica pediatra cinc dies a la setmana, a tenir-ne

Una família

un o una dos dies i la resta de dies tenir els infants atesos pel metge de capçalera. I en cas de complicacions, haurem de demanar hora pel pediatre de Tàrrega, on ja sabem tots que programen a setmanes vista. Precisament durant la campanya electoral els qui ara estan governant prometien especialistes a Agramunt. I ara, amb menys d’un mes, ens desapareix gairebé el servei de pediatria. Potser sí que aquells qui sempre hem confiat en la Seguretat Social ara ens ho haurem de repensar! ■

L’ACUDIT D’EN CREUS

Per a subscripcions i anuncis de la revista, us podeu adreçar a

Pilar Figuera Tel. 973 39 20 42

– Què és això? Un formatge florit?!!! – Sí! El formatge t’agrada molt i les flors també, m’ha semblat que el conjunt seria perfecte!

[JULIOL 2007]

sió 521

35


OP IN IÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

Feliç esdeveniment religiós per a la nostra Vila Aquesta festa o diada serà a Lleida a l’edifici de l’Acadèmia Mariana i també a l’Auditori Enric Granados, el primer diumenge 7 d’octubre.

s un honor i a la vegada un gran goig el fet que la Mare de Déu dels Socors Patrona de la nostra Vila hagi estat aquest any escollida en els jocs florals, únics en el món, en honor de Santa Maria, Mare de Déu, en el Certamen Literari que la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico Mariana de Lleida organitza tots els anys des del 1862. Amb goig hem acceptat, tant de part del Sr. Bisbe, com de la mateixa Parròquia

É

i també de les autoritats civils de la Vila, aquest esdeveniment que serà conegut arreu i que ens alegra com a cristians i com a vilatans i que donarà, sens dubte, un gran prestigi a la nostra històrica i emprenedora Vila d’Agramunt.

Influència i repercussió en el culte i devoció mariana La Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico Mariana de Lleida ha tingut i segueix tenint una notable influència i repercussió en el culte i devoció mariana des de la meitat del s. XIX fins avui, tant a escala peninsular, com europea i Llatinoamericana especialment quan es tracta de certàmens literaris. Aquesta influència destaca a través de les publicacions marianes (més de 500 llibres) i dels certàmens literaris dedicats a santuaris marians, celebrats anualment des de 1862 (tret del període entre el 1936 i 1940). El favor que li han dispensat els Romans Pontífex, des de Pius IX, ha estat un reconeixement d’aquest influx a nivell cultural i popular. Més de 300 Verges patrones han estat homenatjades a l’Acadèmia Mariana de Lleida i aquest any la nostra, MARE DE DÉU DELS SOCORS. En tot el món només hi ha cinc Acadèmies Marianes.

Mossèn Llorenç

Aquesta de Lleida, situada al Carrer Acadèmia 17, és la segona més antiga on recentment s’han acabat les obres de restauració de tot l’edifici. Avui ja se l’anomena “LA CAPELLA SIXTINA DE LLEIDA”. Són dues-centes obres d’art marià. L’únic lloc del món on està pintada la vida de la Mare de Déu. Més de 300 metres quadrats al fresc datats de l’any 1871. L’Acadèmia Mariana assenyala que el Certamen Marià d’aquest any 2007 s’emmarca dins els actes programats en ocasió d’haver estat escollida la Ciutat de Lleida, Capital de la Cultura Catalana. Aquesta festa o diada serà a Lleida a l’edifici de l’Acadèmia Mariana i també a l’Auditori Enric Granados, el primer diumenge 7 d’octubre. De moment s’han publicat les bases i els premis d’aquest certamen. Els actes, mantenidor de la festa, Concert a l’Auditori Enric Granados i altres detalls seran coneguts oportunament. De moment, però, podem anunciar que la Missa serà oficiada pels Bisbes de Lleida i de la Seu i les parts musicals seran cantades per la Coral d’Avui de la nostra Vila. Des de la Parròquia i a través de la Revista Sió fem un clam a poetes i escriptors que vulguin participar també a aquests Jocs Florals en honor a tan excelsa Patrona. ■ [JULIOL 2007]

sió 521

37


L’ E N T REV ISTA A MA D EU PADUL L ÉS I SERRA

per PASQUAL CASTELLÀ

Amadeu Padullés i Serra, el nou alcalde En aquesta trobada, res a veure amb l’Amadeu seriós, aparentment altiu i introvertit que hem pogut observar mantes vegades deambulant pels carrers de la Vila. Ha estat afable i acollidor. Alt, (potser 1’80 metres i escaig), calvície pronunciada i mirada penetrant que fita amb qui conversa. Veu potent i gesticulació ampul·losa (tal vegada hàbit inconscient adquirit en les seves interpretacions teatrals), però m’ha donat la sensació de ser un home d’idees clares i ben compartimentades, realista i que sap el que vol. Als seus 55 anys ha sabut crear una empresa força important (45 treballadors), i és pare de dos fills que voregen la trentena, fruit del seu matrimoni amb Maria Rosa Omedes i Saboya. I vet aquí la nostra conversa.

Una foto recent al despatx de l’alcaldia de l’Ajuntament.

Sempre he vist Agramunt amb més possibilitats de les que actualment tenim.

JOSEP BERTRAN

– En un principi va sorprendre una mica que et presentessis com a alcaldable de la Vila. Què et va motivar fer-ho? – Doncs em va motivar el fet de pensar i creure que Agramunt no era el que ha de ser. Sempre he vist Agramunt amb més possibilitats de les que actualment tenim i veig que darrerament hi ha hagut una mentalitat massa de poble (tot i que m’agrada que

– Molt bé. Ara ja ets el nou Alcalde i la meva pregunta és: ¿com veus Agramunt des de Ca la Vila? – Doncs el veig amb moltes possibilitats, però opino que el Consistori ha de canviar la mentalitat, ha de ser més ambiciós. I crec que hi ha una bona base per ser-ho. Penso que el funcionariat és competent, amb moltes ganes de demostrar les seves possibilitats; el que passa és que necessita una direcció clara, amb objec-

tius concrets, explicats... tant és així que tinc molta confiança en la seva professionalitat i en la seva motivació. – Amb aquesta resposta t’has anticipat a la meva pròxima pregunta que era justament què ens pots dir del personal, organització, finances, etc. Municipals? – Doncs mira, el personal l’he trobat il·lusionat però a l’expectativa. El personal de l’Ajuntament té un problema: que cada quatre anys li canvien la direcció i ells i els qui hi entren sembla que es volen menjar el món però pensen: “bueno”, això serà una foguerada de tres dies però després es tornarà a la normalitat i tot serà tranquil. Però jo crec que si troben unes idees clares, uns objectius concrets i una direcció que els doni suport i que els dipositi confiança, hi ha un personal jove, competent i preparat, que té moltes possibilitats i en ells jo hi confio plenament. – Molt bé. I pel que fa a les finances? – Doncs les finances he de [JULIOL 2007]

sió 521

sigui un poble), però hi trobo a faltar una manera de ser més ambiciosa, més de ciutat i últimament tenia la sensació que estàvem passant dies en conversacions estèrils i no anàvem a aprofitar les possibilitats que Agramunt té. Crec fermament que actualment les nostres comarques estan en un moment privilegiat per a situar-se en una bona posició dins de Catalunya. I tenia la sensació que estàvem perdent el temps i una vegada més no sabríem aprofitar-lo tal com històricament sempre ens ha passat.

39


▼ Amb una colla d’amics en motiu d’un esmorzar de camp l’any 1978.

Una expressiva imatge de l’Amadeu interpretant el personatge de Manelic a l’obra Terra Baixa, l’any 1981.

40

sió 521

[JULIOL 2007]

dir que les he trobat francament difícils. Però això no ho dic en demèrit i molt menys per culpa, al meu entendre, de cap Consistori anterior; malgrat el que pugui semblar, jo no faré una crítica de cap dels que m’han precedit. Les finances locals estan mal plantejades a nivell de l’Estat i de la Generalitat. Els Ajuntaments donen molts serveis i no tenen recursos. Encara que sembli un tòpic, he de dir que l’Estat és el gran oblidat

de les finances de l’administració local. Aquí passa una cosa; abans els pressupostos municipals es dividien en dos grups: l’ordinari i el d’inversions. La Llei va obligar a ajuntar-ho tot en un sol concepte, però malgrat tot i encara que ho hagin unificat, continuen havent-hi unes despeses i uns ingressos ordinaris i unes despeses i uns ingressos en inversions. L’Ajuntament d’Agramunt amb els ingressos ordinaris que li arriben no en té prou per cobrir les despeses ordinàries dels serveis que està obligat a donar als seus ciutadans. O sigui que, resumint, es gasta més del que s’ingressa. I això no és culpa del Consistori anterior ni de cap, la culpa és que hi ha un mal plantejament. A Agramunt s’ha de gastar menys –cosa que serà difícil perquè les necessitats hi són i encara se n’hauran de cobrir més–; de manera que el que toca és augmentar els ingressos. Això ja sé que és dur de dir i a més és impopular, però l’Ajuntament d’Agramunt ha d’augmentar els ingressos ordinaris per poder fer front a les despeses també ordinàries de les que el seu poble n’és mereixedor. Penseu una cosa: Agramunt no pot esmerçar ni

un sol euro del seu pressupost ordinari en inversions; aquestes es cobreixen en part amb les subvencions que es reben i la resta amb crèdits que incrementen l’endeutament. Es dóna el cas que en el capítol d’inversions ha canviat la filosofia. Abans moltes subvencions eren finalistes, és a dir, era subvencionada la totalitat de la inversió, però ara no. La Generalitat pregunta què voleu fer i se li contesta això, allò o el de més enllà i la seva resposta, si et vol escoltar, és: doncs molt bé, nosaltres us en financem la meitat i vosaltres heu de cobrir la resta i si l’Ajuntament no té suficient capacitat d’endeutament no li pot posar l’altra meitat, la qual cosa vol dir que la inversió no es fa. Les finances municipals són un problema greu. – Bé, però lligant-ho amb el que has manifestat et puc dir que Ajuntaments anteriors havien aplicat contribucions especials als beneficiaris directes d’aquella obra concreta. Per exemple, un carrer o plaça. – Jo diria que bàsicament avui s’és més dur que abans en aquest aspecte, perquè en aquelles dates, quan s’arranjava un carrer hi havia la possibilitat de trobar subvencions per aquella obra. Per posar un exemple diguem que un projecte valia 100, la Generalitat en subvencionava 40, l’Ajuntament 10 i el 50 restant s’aplicava a contribucions especials. Actualment això funciona de la següent manera: el projecta val 100, l’Ajuntament n’hi posa 10 i el 90 restant mitjançant contribucions especials. O sigui que en aquest aspecte el


L’ E N T REV ISTA A MA D EU PADUL L ÉS I SERRA

han tingut converses amb els regidors de la corporació anterior en un ambient d’entesa que m’atreveixo a qualificar d’excel·lent.

Amb el consistori agramuntí, del qual formà part un parell d’anys, en una visita realitzada l’any 1983 al president de la Generalitat Jordi Pujol.

A Agramunt el que convé és enraonar, perquè fa molts anys que no enraonem ni hi estem acostumats. En sabrem o no? Això ja es veurà. Però no tot ha de ser negatiu de governar en minoria si hi ha nivell.

veïnat de carrer nou paga més avui que abans. – Canviem de tema i passem a les eleccions. La teva elecció fou ajustadíssima i encara gràcies al vot en blanc dels candidats del PSC. Pot condicionar la teva actuació el fet d’haver de governar en minoria? – Evidentment que els propers anys seran més complicats de governar perquè no hi ha ni una majoria absoluta ni un pacte de govern fet. Bé, de tota manera, això que serà un inconvenient, pot ser també d’una vegada que sigui positiu per Agramunt, sobretot si els tres grups municipals, o com a mínim dos d’ells, fan una reflexió sobre el que més convé al municipi. I jo crec que a Agramunt el que convé és enraonar, perquè fa molts anys que no enraonem ni hi estem acostumats. En sabrem o no? Això ja es veurà. Però no tot ha de ser negatiu de governar en minoria si hi ha nivell. Si hi ha nivell el parlar serà

positiu, es podrà pactar per un termini més o menys llarg (això encara està per veure), i jo no descarto arribar a un pacte de govern per temps i si no s’aconsegueix així, doncs no hi haurà altre remei que anar pactant puntualment pressupostos i diferents actuacions municipals. Però el fet de governar en minoria, que en principi és un inconvenient per a qualsevol governant, donada la història recent d’Agramunt potser no serà tant negatiu com sembla. – Pels pocs dies que han passat des del teu nomenament potser és prematur preguntarte si tant els regidors d’ERC com els del PSC demostren la voluntat de lleial cooperació que van manifestar en l’acte de presa de possessió. – No hi ha hagut encara ocasió d’aprofundir en això, però sí puc dir que tant un grup com l’altre han mantingut una actitud molt adequada i correcta, perquè els responsables de les nostres regidories

– No me’l pots avançar aquest repartiment? – Sí. Jo em quedaré, a més de l’Alcaldia, Urbanisme, Governació i Medi ambient. En Domènec Llop tindrà cura de Cultura, Festes i Ensenyament; l’Antoni Farré cuidarà Obres i Serveis, Esports, Agricultura i Patrimoni; l’Elisabet Vicens tindrà la regidoria de Promoció econòmica i Turisme i la Promoció econòmica inclourà Indústria, Comerç i Fires, i la Dolors Valls vetllarà pel Benestar Social, Participació Ciutadana i Pobles Agregats. Aquestes són les que en podríem dir cinc macroregidories i a partir d’aquí hem creat la figura del col·laborador que, sense ser definitiva ni excloent (perquè pensem ampliar-la amb més membres de la nostra candidatura i àdhuc d’altres organitzacions locals), de sortida comptem amb l’Antonieta Gili, la Rosa Marsà i en Ramon Bernaus per l’àrea de Cultura; per la de Festes el Jordi Lluc i la Teresa Canela (aquesta també cuidarà de Fires); per Medi ambient, Agricultura i Ramaderia tenim en Vicens Carbó i a l’àrea de Patrimoni Municipal hi hem inclòs en Joan Granados. [JULIOL 2007]

sió 521

– Millor que sigui així. I has fet ja el repartiment de cartipassos de competències entre els teus regidors? – Sí, ja està fet. Precisament el proper dia 12 o sigui demà passat se celebra el Ple que espero ratifiqui el repartiment.

41


L’ E N T REV ISTA A MA D EU PADUL L ÉS I SERRA

Participant al carnaval agramuntí, l’any 1987.

L’Amadeu Padullés va ser president del C.F. Agramunt Escola Gerard Gatell. Aquí el podem veure en una trobada a Amsterdam l’estiu de 1997.

Cito de memòria i penso que no n’he descuidat cap. – En qualsevol d’aquestes àrees d’actuació municipal hi tindran alguna responsabilitat regidors dels partits de l’oposició? – En principi, no, perquè encara no se n’ha parlat. Però una vegada nosaltres coneguem més a fons la problemàtica municipal, buscarem

– I quan això arribi, en quin dels dos grups et sents més proper? – En principi i tal com va anar la meva elecció, evidentment que primer buscarem la col·laboració del grup socialista com a correspondència al seu gest, perquè si jo sóc alcalde és gràcies a la seva abstenció; i una vegada sigui consolidada la seva cooperació, llavors estudiarem tots junts la inclusió de membres del grup d’ERC. – És de suposar que t’hauràs trobat amb un munt de projectes a realitzar. Alguns ja endegats que s’hauran de continuar, altres que potser voldràs modificar i també de nous que s’hauran d’iniciar. Quins mereixeran la teva prioritat? – El que em sembla més urgent és, primer, normalitzar la

vida quotidiana d’Agramunt. Tal vegada això no sembla un gran projecte però per a mi ho és. O sigui que el primer que hem de fer és crear la metodologia perquè les coses funcionin soles. Per exemple la neteja. Agramunt ha d’estar net, ha de ser un poble agradable on la gent s’hi trobi bé i això s’ha de produir com aquell que diu per inèrcia, amb quotidianitat, sense que pràcticament no calgui que els regidors se n’hagin d’ocupar. Una vegada fet això considerem també necessari i urgent reorganitzar el trànsit de vehicles... en fi, repeteixo, hem de crear el sistema que permeti un millor nivell de vida i benestar, tant pels veïns com pels que vulguin venir a visitar-nos. Una vegada fet això i quan les regidories puguin treballar en projectes de futur, nosaltres el que no farem serà desestimar coses ja iniciades. Allò que un ajuntament comença, és sagrat. Vull dir que rebutjar qualsevol cosa que ja estigui començada només pel fet que ho han fet uns altres, no ho trobo correcte per un Ajuntament. Cal ser solidari amb la institució municipal i amb els que la regien amb anterioritat. Allò que s’ha començat s’acabarà. Nosaltres potser ho hauríem fet d’una altra manera, però ho acabarem. El tema de la restauració de l’Església s’ha de continuar i l’Ajuntament hi haurà de destinar recursos i ho farà, perquè semblava que ens ho subvencionaven tot i no serà així, la tercera fase de la restauració s’haurà de finançar amb recursos propis. El refugi de l’interior que s’ha obert [JULIOL 2007]

sió 521

la col·laboració de membres d’altres grups municipals. Els l’oferirem, però primer volem saber on som i com estem.

43


L’ E N T REV ISTA A MA D EU PADUL L ÉS I SERRA

Volem analitzar bé el que la llei defineix què s’hi ha de destinar i el que Agramunt es pot permetre, i una vegada ho tinguem decidit faig la promesa formal que publicarem la remuneració tant de l’alcalde com dels regidors. Segur.

Durant la inauguració de la casa dels Escoltes al Passeig, impulsada per l’Associació d’Amics dels Escoltes d’Agramunt de la qual l’Amadeu en fou president. Febrer de 2000.

44

sió 521

[JULIOL 2007]

ens ha portat una problemàtica, que és la seva humitat i la instal·lació d’un sistema de calefacció i ventilació, l’hem de fer visitable. Hem de resoldre la destinació que donarem a l’edifici de l’Escorxador, un tema que està per decidir i que en tot cas s’hauria de consensuar; l’organització i consolidació de l’Arxiu Municipal; l’edifici de l’Ajuntament que ara justament s’està fent obres per la seva ampliació perquè és insuficient, però és que a més a més tenim el problema de la tercera planta que s’ha hagut d’inutilitzar perquè el sostre no aguanta i s’ha de canviar l’embigat. També la remodelació del casc antic, la compra i adequació de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil; l’ampliació del CAP que ja està pressupostada, si bé han sorgit unes dificultats tècniques d’opinió, ja que Barcelona ho veu d’una manera i nosaltres ho veiem d’una altra, cal posar-nos d’acord encara que sembla

que no hi ha d’haver problema amb l’ICS; la definició del POUM... i de tot això, ¿què és el més important? Doncs tot, és clar. Però s’ha de començar per una cosa o altra. Doncs bé, començarem pel que més bé s’hi encari. Com sigui que tot això ha de ser subvencionat en part i la resta cobrir-ho mitjançant endeutament, ens decidirem per l’obra que rebi més ajut econòmic. – I els safareigs i el pou del gel? – Bé, és que el pou del gel no és el pou del gel sol, forma part d’un projecte global que vol dir remodelació de tot el turó del Convent, amb enjardinament i zones de passeig i que, escoltant la idea d’en Ramon Bernaus, el podríem anomenar “Parc de les Lletres” incloent-hi alguna escultura o ornament que les simbolitzi i obrint la cisterna i el pou del gel perquè puguin ser visitats. Pel que fa als safareigs, no són els safareigs,

sinó el seu entorn. Mentre no s’urbanitzin els seus voltants crec que no val la pena perdre-hi l’estona i això no ho tindrem resolt fins que no es resolgui i s’aprovi el POUM, que definirà d’una manera concreta la urbanització de la vila per una colla d’anys. – I sortint de l’àmbit estrictament municipal, què passarà amb el Grup Escènic Agramuntí del que n’ets director. Continuaràs dedicant-t’hi? – Jo continuaré pertanyent al Grup Escènic. No en seré el director però sí el membre número u. El director o directora sortirà del mateix grup, ja s’han tingut converses al respecte i segurament ja està decidit. No diré el nom de la persona elegida perquè no em correspon a mi divulgar-lo. De totes maneres jo restaré a la seva disposició per ajudar-lo en el que pugui i no descarto del tot tenir-hi alguna participació. – Els afers municipals et permetran atendre més o menys les necessitats de l’empresa que has creat? – Si, perquè sóc empresari. Penso dedicar un 80% del meu temps en els quefers municipals i el 20% a vetllar per l’empresa que justament estem en fase d’ampliació, car hem comprat a l’INCASÒL uns 4.000 m2 de terreny que, juntament amb aproximadament altres 1.500 que ja són de la nostra propietat, ens permetrà dur a terme l’ampliació que estimem necessària per al nostre desenvolupament. Sóc empresari i no deixaré de serho, però sortosament tinc dos fills de 30 i 31 anys (l’Albert i el Víctor) que s’han volgut


En un dinar de germanor amb els components del Grup Escènic Agramuntí, l’any 2005.

Hem de saber veure que també tenim moltes possibilitats econòmiques amb l’augment que es duu a terme de terreny industrial, amb la creació prevista d’autovies i noves comunicacions que facilitaran la instal·lació a casa nostra de més indústries.

quedar a l’empresa de la qual tindran cura, si bé continuaré essent-ne jo el director. – Algun altre regidor tindrà l’obligació de dedicar un temps determinat als quefers municipals? – Sí. L’Antoni Farré és mestre i demanarà mitja jornada d’excedència a Ensenyament i així l’altra mitja jornada (quatre matins a la setmana), els destinarà a l’Ajuntament. A més tenim l’Elisabet Vicens que hi serà tres matins també setmanals i els altres dos regidors, Domènec Llop i Dolors Valls, hi seran quan podran, o sigui que no tindran temps obligatori de dedicació. – Aleshores cal suposar que els que assumiu el compromís d’aquest temps de dedicació obligatòria rebreu alguna mena de compensació econòmica. – Doncs sí, serem recompensats econòmicament d’acord amb les estructures legals ja establertes i amb les possibilitats de l’Ajuntament d’Agramunt sense ser una cosa exagerada. – Bé, ara ve la pregunta del milió. En la campanya electo-

ral tothom promet honestedat i transparència. L’honestedat (com el valor a la “mili”), se us suposa; pel que fa a la transparència... s’ha de demostrar. Fins ara, cap dels batlles que t’han precedit han aclarit allò que tot el veïnat es pregunta: ¿Quina és la quantia econòmica que percebran tant l’alcalde com la resta de regidors, en relació al temps de dedicació que hi esmercin i responsabilitats que assumeixin? – Doncs mira, tot i sentintho molt, avui no t’ho puc dir, perquè encara no ho tenim clar. En el ple municipal que farem el proper dijous (12 de juliol), no es parlarà de retribucions. Volem analitzar bé el que la llei defineix què s’hi ha de destinar i el que Agramunt es pot permetre, i una vegada ho tinguem decidit faig la promesa formal que ho publicarem. Segur. És natural que la gent vulgui saber-ho, ja que en definitiva nosaltres només som uns administradors dels seus impostos. I no solament se sabrà això, sinó que a més tenim el propòsit de donar explicació detallada dels pressupostos municipals. Avui ens hem d’ajustar al pressupost aprovat per l’anterior Consistori. – De totes maneres suposo que mantindreu el compromís d’ajudar o subvencionar les entitats i diferents agrupacions que hi ha a la Vila. – Sí, però em temo que (malgrat sigui impopular), en alguns casos s’haurà de dir que no a moltes demandes lícites que ens facin les entitats i associacions i per això més que mai s’ha d’explicar el per què es diu que no. Les possibilitats són les que són

i en el cas d’una negativa, la gent ha de saber el per què de la mateixa. – Jo ja he acabat el torn de preguntes. Si vols afegir alguna cosa per al veïnat ara és el moment. – L’únic que vull dir és que tots plegats ens hem de mirar Agramunt com una segona llar. Ja sé que això és un tòpic però Agramunt, tot ell, és talment com la nostra segona casa i el que no voldríem per casa nostra no ho hem de voler per Agramunt. Agramunt té moltes possibilitats, moltes. Sempre hem sentit dir que tenim molta cultura, moltes entitats i això és bo i ens dóna una singularitat, però no n’hi ha prou. Hem de saber veure que també tenim moltes possibilitats econòmiques amb l’augment que es duu a terme de terreny industrial, amb la creació prevista d’autovies i noves comunicacions que facilitaran la instal·lació a casa nostra de més indústries. En resum, desitjaria que tots plegats tinguéssim més autoestima col·lectiva i no perdéssim el temps en converses supèrflues que no treuen cap a res. I per acabar vull demanar-vos a tots, tant els que varen donar-nos confiança amb el seu vot com els que no, que vulgueu col·laborar amb idees, iniciatives i suggeriments de tota mena per ajudar-nos a fer, entre tots junts, l’Agramunt endreçat, puixant i pròsper que crec ens mereixem. M’acomiado del Batlle Amadeu agraint-li el temps i atenció que m’ha dispensat tot desitjant-li encert i sort en la comesa que tot just ha encetat. ■ [JULIOL 2007]

sió 521

45


C ULTU R A LITER AT U R A

Un escriptor mallorquí s’adjudica el premi literari 7lletres amb 7 històries d’orfes De les set obres que van resultar finalistes, el jurat va recomanar a Pagès, patrocinador del premi, la publicació d’altres dos originals “No serà tan fàcil” i “Teoria del Caos”. El concurs està dotat amb un premi en metàl·lic de 7.000 euros i la publicació del llibre, tot això patrocinat per l’editorial Pagès.

X.S.

Gala a les Pallargues

El guanyador del premi literari amb les autoritats.

Acció teatral durant la gala celebrada al Casal Cultural de les Pallargues.

n escriptor i metge mallorquí de 48 anys establert a Sant Cugat, Jaume Ferrer, es va adjudicar la segona edició del Premi 7lletres dedicat a l’escriptor de l’Aranyó, Manuel de Pedrolo i concedit el dia 7 de juliol

U

X.S.

a les Pallargues en el decurs d’una gala cultural. Al concurs es van presentar un total de 30 obres, i el jurat format per l’escriptora Anna Maria Moix, Miquel de Palol (guanyador de la primera edició), l’escriptor Pep Coll, l’editor de Pagès, Ramon Badia, i el filòleg Albert Turull, van fallar com a guanyador Jaume Ferrer que ha presentat un total de 7 històries d’orfes. El jurat ha destacat la força lírica, la coherència i la unitat temàtica del treball de Jaume Ferrer. Per la seva banda l’autor, mèdic i filòleg, va expressat la seva ‘gran il·lusió’ ja que aquesta serà la seva primera obra publicada després de cinc anys de treball ‘el que em dóna seguretat a l’hora de pensar que no estic perdent el temps’.

La gala de les Pallargues, on van assistir més de 300 persones al Casal Cultural, posà punt i final a més de mig centenar d’actes portats a terme en els 21 municipis de la Segarra dedicats a Manuel de Pedrolo. El Premi i les activitats tenen un pressupost superior als 20.000 euros, i a més de Pagès que atorga el premi en metàl·lic i publica el llibre, en aquesta edició ha estat patrocinador de les activitats Prefabricats Pujol de Mollerussa. Col·labora també l’agent literària Carme Balcells. El Premi 7lletres, organitzat per la Fundació Pedrolo, el Consell i el Centre de Cultura de Cervera, gira entorn al nombre 7. Així, han de presentar-se 7 relats curts, es va fallar el dia 7 del mes 7, s’atorguen 7.000 euros... tot això gira entorn a una de les novel·les de Pedrolo, i al nombre de lletres de Pedrolo i Segarra. ■ [JULIOL 2007]

sió 521

47


SANITAT EL CA P IN FO RMA

Dr. Joan Loscos. Director de l’ABS Agramunt Sra. Teresa Pujol. Adjunta d’infermeria

JOSEP BERTRAN

Substitució pediatria

Hem organitzat l’assistència als infants de tal manera que els més petits d’un any siguin visitats directament pel pediatre.

nguany ens trobem que l’absència de la pediatra titular serà llarga, i no ha estat posible aconseguir un altre especialista per a substituir-la. Com sabeu, la manca de professionals és un fet cada cop més habitual i Agramunt no n’és aliè. Al final hem aconseguit que vingui un especialista dos cops

E

per setmana, els dimarts i els divendres de 8:30 a 12:00 hores, i hem obert una consulta atesa per un metge de família, els dilluns de 9:00 a 14:00 hores i els dimecres de 9:00 a 11:00 hores. Hem reorganitzat l’assistència als infants de tal manera que els més petits d’un any siguin visitats directament pel pediatre. Els més grans seran visitats a la consulta nova, i la resta de dies a les consultes dels

altres metges de capçalera que corresponguin als seus pares. En el cas que qualsevol metges consideri necessari la visita del pediatre farà un full on ho sol·licitarà, i serà visitat el més aviat possible. Les associacions de mares i pares, mitjançant els seus representants, em varen demanar que el seguiment es pogués fer, sempre que fos possible, amb el/la mateix/a professional per evitar la sensació que dóna ser atès cada cop per diferents professionals. En la mesura que sigui possible, ho intentarem. Els fulls informatius són al CAP i també es rebran als domicilis particulars on s’explica el procediment per a programar-se.

Reforç equip directiu L’Equip directiu actualment està format per un metge, en aquest cas director, i una infermera, que és adjunta a la direcció. Els dos tenen la responsabilitat de l’organització interna i de l’assistència als usuaris. Els dos professionals han de comptabilitzar la tasca assistencial amb la direcció. És fàcil entendre que sigui molt difícil poder-ho fer alhora, per això s’alliberen unes hores a la setmana, i una part de les visites són ateses per altres professionals. Lamentem que aquest fet pugui comportar alguna dificultat, i que algú es pugui estranyar de veure’ns al CAP, però per poder fer la feina correctament es necessita temps. ■ [JULIOL 2007]

sió 521

49


PRUEBPLOI CITAT RTATG E PU B LICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

GRUPO CONSIST, S.A. per dins La producció d’extrusió de polietilè es va iniciar l’any 1977 amb l’objectiu de disposar de mitjans propis de subministrament de material plàstic per la col·locació de les bosses de polietilè a l’interior dels sacs de paper per obtenir un envàs més hermètic. Com que el consum de plàstic en els envasos de paper no era molt elevat, es va considerar important aprofitar l’excedent de la producció d’extrusió de polietilè per obrir nous mercats, diferents dels tradicionals sacs de paper, i en particular de productes plàstics per diversos usos.

Secció de confecció

Marques de bosses per escombraries com “Rovelló”, “Esquirol”, “Roll d’Or”, “Bon Roll” i altres bosses amb la marca “Plascon” són habituals en els nostres supermercats avui dia.

50

sió 521

[JULIOL 2007]

L

’inici de la producció de productes plàstics va ser l’any 1978 amb l’adquisició de vàries màquines soldadores de fabricació espanyola de la firma INDEMO, tancada anys més tard, i de l’empresa gironina COEMTER que avui en dia continua sent un referent a nivell mundial d’aquest tipus de maquinària. L’equip integrat per: Carme Villuendas, Anna Campabadal, Carme Miralles, Rosario Gascón, Grisela Miralles, Maria

Josep Penella, Josep Maria Casanova, Manuel López, Felipe Suárez, Ignasi Aragon i Antoni Ortiz, fins a la seva jubilació l’any 1986, van ser els pioners de la secció, dedicant-se a la producció de bosses per mercat, per residus domèstics i industrials, així com samarretes per supermercats i altres tipus de bosses. Molts dels productes fabricats en aquesta secció són, des de fa anys, coneguts en el mercat nacional. Marques de bosses per escombraries com “Rovelló”, “Esquirol”, “Roll d’Or”, “Bon Roll” i altres bosses amb la marca “Plascon” són habituals en els nostres supermercats avui dia. L’any 1987 es va adquirir una màquina de tecnologia alemanya que permetia fer bosses de samarreta a 4 pistes, això va representar un important increment de la producció d’aquest producte; en aquella data a Espanya no es fabricaven màquines amb aquestes característiques. A finals de la dècada dels anys 80 la secció va ser traslladada a una nau de més capaci-

tat, el que va possibilitar adquirir nova maquinària per la producció de productes plàstics. Les bosses per a residus industrials es fabricaven en paquets de 10 unitats individuals. Amb la incorporació l’any 1990 d’una màquina soldadora de la firma COEMTER, va ser possible la comercialització d’aquests tipus de bosses en forma de rolls, molt més pràctica perquè ocupa menys espai que les altres. La producció de bosses de samarretes s’ha anant incrementant durant aquests anys amb l’entrada en funcionament, primer l’any 1991, d’una nova màquina de la firma italiana ELBA i posteriorment amb altres dues de la casa MAC, igualment italiana. Malauradament l’entrada en el mercat europeu en general, i en l’espanyol en particular, de bosses de samarretes fabricades a Xina i altres països asiàtics, encara que són de molt baixa qualitat, ha afectat de manera important la demanda d’aquest producte i ha provocat una desestabilització del mercat, de difícil solució com a mínim a curt termini.


P U B LIC I TAT

Antoni Ortiz.

P UB LICITAT

Maria A. Perera.

L’any 2000 entra en producció una nova màquina per la fabricació de bosses en rolls per residus domèstics amb soldadura lateral sense els típics plecs laterals ni soldadura de fons, que evita la pèrdua de líquids, bastant habitual en les bosses tradicionals amb plecs laterals.

P U B LICITAT

PUBL ICITAT

Montserrat Corts.

L’any 1996 es va ampliar la capacitat de producció de bosses en rolls per residus industrials i va començar la fabricació de bosses per escombraries domèstiques amb soldadura lateral i el sistema de tancament fàcil de la bossa mitjançant una cinta especial que fa més fàcil tancar la bossa i a la vegada té una major capacitat que les de tipus normal, tot i tenir la mateixa mida exterior. Les bosses de tancament

PUBL ICITAT

fàcil es comercialitzen, sota demanda, impreses fins a dos colors. Les marques de bosses “Roll d’Or” i “Bon Roll” són una mostra d’aquest tipus de producte imprès. En el període 1996-1999 es van incorporar uns robots que van permetre la substitució de l’operació de col·locació manual de les fundes mitjançant un sistema d’enfundat automàtic de les bosses per residus domèstics i industrials, fent molt més fàcil la labor d’aquesta producció. Amb la incorporació de maquinària d’alta tecnologia per a la fabricació de sacs de paper, que va començar l’any 1999, va ser necessària la construcció d’una nova nau de dos nivells, el superior per a magatzem per l’assecatge dels sacs de paper i l’inferior per la ubicació de les

PUBL IC ITAT

màquines de la secció de confecció i l’emmagatzematge de la seva producció. L’any 2000 entra en producció una nova màquina per a la fabricació de bosses en rolls per a residus domèstics amb soldadura lateral, sense els típics plecs laterals ni soldadura de fons, que evita la pèrdua de líquids, bastant habitual en les bosses tradicionals amb plecs laterals. Antoni Ortiz, Maria Amor Perera i Montserrat Corts van treballar en aquesta secció durant tota la seva vida laboral a Grupo Consist, fins a la seva jubilació. Actualment a la secció de confecció de bosses i productes de polietilè hi treballen 26 persones, fonamentalment dones, sota la supervisió d’Ignasi Aragon. ■

Grup de treballadores i treballadors de la secció de confecció.

El Comitè d’empresa de GRUPO CONSIST, S.A., i en representació de tots els companys de treball, felicita molt sincerament els artistes locals Gerardo Garcia i Serafina Balasch pel treball realitzat en l’obra tan ben aconseguida amb motiu de la celebració del 50è Aniversari, i alhora els dóna les més expressives gràcies pel seu interès i atencions rebudes. Felicitats artistes. Josefina Puig

[JULIOL 2007]

sió 521

51


P U B L I C I TAT

P U B LICITAT

P U B LICITAT

PUBL ICITAT

PUBL ICITAT

PUB L ICITAT

Activitats del Consist Parc

La mainada jugant a la fresca.

Concert popular

A

mb motiu de la celebració del seu 50è Aniversari i per donar a conèixer a tots el vilatans d’Agramunt les instal·lacions del CONSIST PARC, Grupo Consist va organitzar, el passat divendres 29 de juny, un concert de música amb l’actuació del GRUP SALDUNGA, que van interpretar ritmes caribenys i que fins i tot algunes parelles van aprofitar per ballar i gaudir d’aquesta música tan rítmica. El GRUP SALDUNGA és una formació musical amb integrants de di-

Moment de l’actuació del “Grup Saldunga”.

ferents nacionalitats i en què Jaume Torné actua com a trompetista. Algunes famílies van assistir en companyia dels seus fills que, mentre els seus pares escoltaven el concert, jugaven amb els gronxadors, tobogan i altres instal·lacions del parc infantil.

Fi de curs de la Llar d’Infants “NINS”

E

l mateix divendres a la tarda, la Llar d’Infants “NINS” va celebrar, organitzat per la seva direcció,

un berenar amb motiu del fi de curs 2007. La jornada es va iniciar amb una excursió a una granja de Puigverd i posteriorment els nens van arribar al CONSIST PARC per finalitzar les activitats de fi de curs. Per al Grupo Consist és realment una satisfacció que les organitzacions de la nostra Vila puguin gaudir de les instal·lacions que l’empresa ha posat a disposició dels seus treballadors i amistats, confiant que en el futur es converteixi en un referent per al nostre col·lectiu i poble en general. ■

[JULIOL 2007]

sió 521

53


S O M A R IELLA HISTÒ R IES

per GUILLEM VILADOT

El darrer dia de batre

Q

uan la nova collita ja estava desada al graner, el pagès sentia

un orgull, una alegria, una pau incontenibles. Sense que ningú ho sospités, parava de renegar i es posava a cantar, i, en arribar a casa, agafava la muller per la cintura, se la carregava al coll com un sac de blat i li omplia les natgeres de pessics. I l’esposa, admirada i complaguda, reia. Aquest –o d’altres– era el gest joiós de l’home –de molts homes– de la nostra terra després de tot un any d’espera, de tot un any de dubte, de tot un any d’angoixa. I el pagès, aquell dia, el darrer dia de batre, se sentia triomfador, heroi després de tanta impotència enfront del temps –sol, fred, pluja, calamarsa...– i després de tanta suor sota el treball dur ja enllestit. Però al vespre, un cop arreglat l’estable com sempre, aquell dia el pagès es quedava una estona entremig de les mules. Primer se les mirava com si mesurés llur potent volum i, tot seguit, els aca-

ronava l’esquena i el cap i la panxa; i els pentinava la cua amb els dits oberts. A vegades el pagès s’arrepenjava, suaument, damunt d’una d’elles. Llavors, aclucant els ulls, somreia perquè sentia molt prop els éssers que, malgrat la seva irracionalitat, més l’havien ajudat tot l’estiu. I sentia les mules com la millor eina del seu equip d’agricultor, quasi com si fossin una continuïtat de les seves mans. Tocant-les, els agraïa la seva ajuda, car, sense elles, la collita no haguera arribat al graner. Però aquestes coses passaven de pressa, perquè, al cap de dos mesos, després de sembrar, el pagès tornava a estar, oblidat de tot, pendent d’una sola cosa: la collita vinent, la collita nova que havia de créixer –com totes les collites– sota la seva mirada angoixosa. I, fins a l’estiu vinent, l’esposa i les mules vivien en silenci i òrfenes.1 ■

MONTSE GUERRERO 1

Temps d’estrena, Editorial Selecta, Barcelona (1959).

[JULIOL 2007]

sió 521

55


C O L · L A B O R ACIO N S L I T ER À R IES EL CO N TE

per J. PIJUAN

Les vacances del Quico

Quan accedeix a l’interior de la terminal es queda ben atònit de la visió que copsa. El recinte és un caos. Hi ha tal aglomeració de gent que es fa difícil avançar.

l Quico està impacient per començar les desitjades vacances d’aquí pocs dies i per no oblidar-se de res ja ha preparat les maletes amb antelació, però al mateix temps l’envaeix la temença que s’esdevingui algun contratemps. A contracor recorda que no seria la primera vegada: un cop es va trobar que s’havia deixat els llums de casa encesos; en una altra ocasió s’oblidà de tancar una finestra –per sort seva ningú no s’hi va fixar–; les passades vacances es deixà una de les maletes a casa i no se’n va adonar fins al moment d’anarles a recollir en arribar a la seva destinació, a resultes d’això va passar un mal tràngol. Tement que aquest any li torni a passar el mateix, les ha deixades ben a la vista al passadís. A mesura que el dia s’atansa es mostra intranquil. Per enèsima vegada s’ha plantat davant les dues maletes que ha preparat per al viatge i les observa amb cert nerviosisme car l’envaeix el

E

dubte que alguna cosa no rutlla i vol saber què el neguiteja. Agafa les maletes i les entra a la seva habitació. Obre la primera maleta i comença a treure totes les coses deixant-les arrenglerades sobre el llit. Un cop buida les torna a posar a dins tot verificant cada un dels objectes en un llistat que ha preparat prèviament. Després d’assegurar-se que tot hi és, la tanca i es posa a realitzar la mateixa operació amb l’altra maleta. Un cop ha comprovat que no es deixa res l’envaeix un cert alleujament, però el pressentiment que alguna cosa li passa per alt el continua capficant. Potser no serà res. Sobre la calaixera de l’habitació té el resguard de la reserva del seu vol. La té ben a la vista per no oblidar-se-la. Fa més de dos mesos que la va fer aprofitant una oferta de l’agència de viatges. Cada dia se la mira sense més ni més. S’ha llevat de bon matí per deixar la casa endreçada. Avui

comença les vacances. Està content que per fi hagi arribat el dia. Sent el soroll d’un cotxe que s’atura davant la casa. Per la finestra veu que és el taxi que el ve a recollir per dur-lo a l’aeroport. Dóna l’últim cop d’ull a la casa. S’assegura que tots els llums estan apagats –per més seguretat treu els ploms– i també tanca l’aixeta de pas de l’aigua. Tot està en ordre. Comprova que no es deixa la reserva del vol, la té a la butxaca i agafa les maletes. Tanca la porta i puja al taxi ben decidit. El trajecte a l’aeroport el fan molt ràpidament. El trànsit és molt fluït. S’estranya molt que no hi hagi cues a la carretera, ja que normalment les retencions en aquella via són el pa de cada dia. Quan arriben a l’aeroport ja no es recorda del neguit de dies passats, ans al contrari, té la sensació que seran unes bones vacances. Però quan accedeix a l’interior de la terminal es queda ben atònit de la visió que copsa. El recinte és un caos. Hi ha tal aglomeració de gent que es fa difícil avançar. No s’ho imaginava. Amb penes i treballs arriba al taulell de facturació de la seva companyia aèria. La cua és molt llarga. Pels altaveus anuncien retards en els vols. Sols faltava això. L’espera el neguiteja. Paciència. Al cap d’una bona estona la cua comença a moure’s molt lentament. Quan arriba al mostrador el neguit ha passat. Es treu el resguard de la butxaca i el dóna a l’hostessa. A l’instant es queda glaçat quan l’hostessa li comunica que el seu vol no surt fins la setmana vinent. ■ [JULIOL 2007]

sió 521

57


C O L · L A B O R ACIO N S L I T ER À R IES M ICR O R ELAT S

per RICARD BERTRAN

Les sis maduixes

AGUSTINA JUAN FORT

El luxe més important al qual podem aspirar és el de no perdre la il·lusió per les coses que ens fan feliços.

n Joan deixà de remenar aquell arròs fastigós d’un costat a l’altre del plat i es mirà l’avi amb curiositat. Com cada diumenge l’avi es mostrava més alegre que de costum, se li notava un neguit il·lusionat que el feia més accessible. El seu natural era més aviat esquerp, segurament perquè la seva infantesa es va veure estroncada pels horrors de la guerra civil. Just en acabarse, va fugir de la misèria que es vivia aquí i es va exiliar a sud-

E

amèrica d’on va tornar amb una bona calderada de diners que, al cap de pocs anys, convertí en una fortuna immensa en fundar una fàbrica de paper. Gràcies a ell tota la família gaudia d’una vida plena de comoditats. I ara que en Joan s’hi fixava, se’l veia ben poca cosa; amb els cabells esblanqueïts i la mateixa roba de sempre. Ell, que era el que havia creat tot el que els envoltava, feia una vida gairebé d’ermità. Era evident que desaprovava el que considerava un malbaratament innecessari quan, per exemple, els reis portaven tants paquets que ni cabien al menjador, o quan sa germana agafava aquelles marranades perquè volia que li compressin una marca determinada de roba. Però, sempre discret, es limitava a fer una ganyota i a moure el cap d’un costat a l’altre. Picat per la curiositat, s’hi acostà i li digué: – Avi, cada diumenge, a l’hora, de dinar et veig més content que de costum, quina n’és la raó? – Ah, Joanet! Estic content perquè ara em portaran les maduixes!

– Tant t’agraden, avi? – Moltíssim! Quan jo tenia la teva edat, durant la guerra, la meva mare va dur a casa unes quantes maduixes que havia pogut collir d’un hort d’allí a la vora, després de repartir-les a mi me’n van tocar sis. Acostumat a rosegar les poques crostes de pa sec que podíem haver, em van semblar menjar baixat del cel; per tal d’allargar aquell moment hi feia unes mossegades ben petites i, abans d’empassar-me-les, les ensalivava tant com podia. Temps després, des que vaig poder, vaig agafar el costum de menjar sis maduixes cada diumenge... i mira, fins avui! – Però avi! Si t’agraden les maduixes, per què no en menges cada dia? Tenim prous diners com per permetre’ns aquest luxe! – Sí, tens raó. Però el luxe més important al qual podem aspirar és el de no perdre la il·lusió per les coses que ens fan feliços. Si mengés maduixes cada dia, segur que no les trobaria tan bones. En Joan va tornar davant del seu plat i es va dur a la boca una bona cullerada d’arròs sense deixar de mirar l’avi. ■

[JULIOL 2007]

sió 521

59


C O L · L A B O R ACIO N S L I T ER À R IES NA N O R ELATS

L

per RICARD BERTRAN

a Mercè, funcionària en pràctiques del jutjat, començava a estar histèrica, no s’acabava de creure el que li demanava aquella senyora. Volia interposar una denúncia contra una cadena d’hotels per danys i perjudicis, però no acabava d’entendre els motius: – Però que no parlo clar? –li deia la senyora tota enfurisma-

da. Doncs que el meu marit va participar en una experiència antiestrès promoguda per aquests hotels. Va anar allà, li van donar un mall i va començar a trencar-ho tot. Des de llavors que li ha agafat el gust i ara cada nit es dedica a picar per tota la casa amb el mall, ja no ens queda res sencer! No em dirà que això no és

inducció a... però senyoreta, no veu que li estic parlant? On va ara? – A comprar un mall!

P

er molt que vigilessin a no malgastar, de viure en un pis de protecció oficial i de treballar tots dos, a en Manel i a la Montse sempre els faltaven uns 150 euros per acabar el mes sense haver de demanar ajut als pares. Mentre en Manel estava al menjador esperant que la Montse acabés de

preparar les maletes per anarse’n de vacances (a casa els sogres, per estalviar) va sentir la notícia per la ràdio; 2.800 euros per fill! Això, dividit entre 9, feien... Mentre comptava va entrar la Montse carregada amb les maletes: – Què, anem? – Deixa això i comença a

treure’t la roba. – Però que t’has tornat boig! – Després t’ho explico, però aquestes vacances ens les passem a l’habitació.

l’últim segon va veure la El poder A cara riallera i il·lusionada de la que el mirava a d’una rialla través Magie de la finestra del quatre

que li havien ensenyat és a lluitar contra l’imperialisme occidental. L’únic que havia conegut havia estat un llarg rosari de rostres crispats. Va provar de frenar, però ja era massa tard. En l’últim moment, abans de l’explosió, va tancar els ulls i resà perquè els seus companys poguessin veu-

re altres rostres com aquell, i potser ningú més no hauria de morir.

Quin estrès!!

Tot fent comptes

per quatre. Feia molt de temps que no havia vist cap rostre amb aquella serenor i alegria. Fins allà on podia recordar, havia estat voltat d’odi i de ressentiment a tothora. L’únic

TITULAR DE LA NOTÍCIA: Un hotel convida 40 estressats a destrossar a cops de mall una planta, com a teràpia contra l’estrès. DATA: Dimecres 4 de juny.

TITULAR DE LA NOTÍCIA: Zapatero anuncia 2.500 euros per fill. DATA: Dimecres 4 de juny.

TITULAR DE LA NOTÍCIA: Terror Global (atemptat al Iemen de turístes bascos i catalans). DATA: Dimecres 4 de juny.

[JULIOL 2007]

sió 521

61


Resultats i notícies

AGRAMU C.F.

ES NT CO

G. GATELL LA

E S P O RT S C LUB FU TB O L AGRAMUNT «ESCOL A GERARD GATEL L »

❚ R. Mendoza

www.geocities.com/fcagramunt

Torneig de primavera

TÀRREGA, JUNY 2007 CATEGORIA BENJAMÍ. Equips participants: MOLLERUSSA, AGRAMUNT G. GATELL, ARTESA-PONTS, BELLPUIG, BALAGUER, CERVERA, E.F. URGELL i TÀRREGA.

GUISSONA, JUNY 2007 CATEGORIA PRE-BENJAMÍ. Equips participants: TÀRREGA, PLA D’URGELL, AGRAMUNT G. GATELL, E.F. URGELL, SOLSONA, ARTESA-PONTS, A.E.M. i GUISSONA. RESULTATS DE L’AGRAMUNT G. GATELL GUISSONA 1 AGRAMUNT G. GATELL AGRAMUNT G. GATELL 0 PLA D’UGELL TÀRREGA 4 AGRAMUNT G. GATELL AGRAMUNT G. GATELL 5 SOLSONA

0 3 2 1

RESULTATS DE L’AGRAMUNT G. GATELL: AGRAMUNT G. GATELL 0 MOLLERUSSA ARTESA-PONTS 1 AGRAMUNT G.GATELL AGRAMUNT G. GATELL 2 BALAGUER CERVERA 2 AGRAMUNT G. GATELL BALAGUER 0 AGRAMUNT G. GATELL AGRAMUNT G. GATELL 4 BELLPUIG

0 1 0 0 2 0

Acabada la temporada, farem un petit resum dels equips del nostre club

Gerard Creus, entrenador de porters.

PREBENJAMÍ Aquest equip ha realitzat una temporada bastant regu-

lar, en què han jugat bons partits. Tenint en compte que hi ha diversos jugadors que

és el primer any que juguen a futbol i que alguns d’ells tenen 4 o 5 anys. Cal destacar que en aquest equip hi ha jugat l’única jugadora que tenim actualment a l’escola (Anna Morenate). BENJAMÍ B Es tracta d’un equip totalment format per jugadors de primer any i que ha tingut una temporada en la qual els resultats no han acompanyat gaire.

R. MENDOZA

BENJAMÍ A És un equip en què la gran majoria de jugadors són de segon any i que la temporada passada ja havien jugat junts. Han realitzat una temporada excel·lent, destacant els bons resultats i el bon ambient de treball que hi havia dins de l’equip. També

62

sió 521

[JULIOL 2007]


E S P O RT S C LUB FU TB O L AGRAMUNT «ESCOL A GERARD GATEL L »

L’equip amateur ha realitzat una bona campanya, acabant en una satisfactòria cinquena posició.

cal destacar que durant tota la temporada han reforçat l’equip aleví. ALEVÍ Ha estat un equip molt limitat de jugadors. Cal recordar que durant tota la temporada han estat recolzats per jugadors dels benjamins. No obstant això, la seva temporada ha estat més que satisfactòria aconseguint una tercera posició en la classificació. INFANTIL Ha estat un equip molt irregular amb molts alts i baixos al llarg de la temporada. Amb això volem dir que han aconseguit molt bons resultats amb equips forts i resultats

dolents contra altres equips més fluixos. Tot i així la temporada ha estat satisfactòria i cal animar a aquests jugadors a que continuïn treballant amb il·lusió per millorar més. CADET Ha estat un equip molt nombrós de jugadors, en què s’havien de fer convocatòries, i això junt també amb el fet d’haver pujat de categoria (primera divisió) ha provocat que fos una temporada bastant difícil. Tot i això el resultat ha estat satisfactori, ja que han pogut mantenir la Primera Divisió, la qual en cap moment de la temporada s’ha vist perillar massa.

JUVENIL Ha estat un equip molt just pel que fa al nombre de jugadors. Van haver de disputar alguns partits amb tan sols 11 jugadors. Cal recordar que aquest equip ha estat jugant a la primera divisió i lluitant tota la temporada per no perdre la categoria. Al final això no ha estat possible i l’equip ha baixat a la segona divisió. AMATEUR Han realitzat una bona campanya, acabant en una satisfactòria cinquena posició. Van realitzar una primera volta molt bona, situats en la zona alta de la taula. ■

[JULIOL 2007]

sió 521

63


PART I T S P OLÍTIC S M U N IC IPALS ER C Secció local d’Agramunt www.esquerra.cat/agramunt

Negar el diàleg és menystenir una part de ciutadania Aquests propers quatre anys Agramunt ha de continuar avançant. Esquerra vol estar en tot allò que suposi un bé per als agramuntins i, si cal, s’oposarà en allò que no es consideri favorable.

inalment s’ha constituït el nou consistori. Tal i com va fer el nostre cap de llista Ramon Muixí durant la sessió d’investidura, només cal felicitar el nou i legítim alcalde i fer-li saber que en nosaltres hi trobarà una oposició responsable així com una actitud constructiva i de lleialtat institucional i no com la que durant aquesta legislatura passada hem hagut de suportar. També hem de dir que durant els dies previs i posteriors a la investidura s’han fet moltes especulacions sobre com han anat els pactes. En el passat SIÓ es parlava d’una substanciosa oferta d’Esquerra al PSC per tal de reeditar el bipartit. També en algun diari de ponent es parlava de les denúncies per part d’Esquerra davant les pancartes del PSC

F

el dia de les eleccions, quan qui realment va realitzar la denúncia foren els mateixos presidents/es de les taules electorals, limitant-se a fer complir la llei. Potser abans de fer certes afirmacions cal fonamentar la notícia.

Política de pactes Creiem que és hora d’exposar als agramuntins la política de pactes que des d’Esquerra es va dur a terme. Les converses amb CiU van ser molt clares i sinceres i el fet que ambdós grups exigíssim l’alcaldia, cadascun per motius diferents, amb un govern conjunt de 13 regidors, feia impossible qualsevol mena d’acord. Pel que fa a les converses amb el grup socialista, hem de dir que no van existir després de nombrosos oferi-

ments per part d’Esquerra a iniciar conversa. El diàleg és un dels valors més potents adquirits per la democràcia. De fet, negar el diàleg és menystenir una part de ciutadania.

Diàleg Aquests propers quatre anys Agramunt ha de continuar avançant. Esquerra vol estar en tot allò que suposi un bé per als agramuntins i, si cal, s’oposarà en allò que no es consideri favorable. Nosaltres, a diferència dels qui ara són al govern, no hem d’agrair l’abstenció d’alguns regidors. Les nostres decisions seran meditades i treballades, però en cap cas condicionades. El que sí que podem garantir és que en nosaltres sí que s’hi podrà trobar diàleg. ■

[JULIOL 2007]

sió 521

65


L ' A J U N TA MEN T I N FO R MA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 21-5-2007 DEVOLUCIÓ FIANÇA

Que es retorni les següents fiances definitives: – A l’empresa PAVIMENTACIONS DE LA NOGUERA, SL, per l’obra “Infraestructura d’arranjament de la Plaça del Pou”, que ascendeix a la quantitat de cinc mil cent vint euros (5.120,00€). – A l’empresa CONSTRUCCIONS SABALL, SCP, per l’obra ”Reparació del paviment de la Biblioteca Municipal”, que ascendeix a la quantitat de mil set-cents quaranta euros amb cinquanta-dos cèntims (1.740,52€). SUPORT AL CORRELLENGUA 2007

S’acordà donar suporta al Correllengua 2007 com a instrument reivindicatiu de la societat a favor de la plena normalització de l’ús social de la llengua arreu dels territoris de parla catalana i a favor de la seva unitat.

destinat a Llar de Jubilats, que està construint la Fundació Mediterrània, ubicat a Agramunt, carrer Sant Joan - carrer Germandat de la Sang, núm. 1, amb una superfície de 228,68 m2 per adquisició directa. ADHESIÓ A LA PROPOSTA DE L’ATORGAMENT DE LA CREU SANT JORDI AL SR. JOSEP LLUÍS FERNÁNDEZ PADRÓ

S’acordà aprovar l’adhesió de l’Ajuntament d’Agramunt a la proposta del grup promotor per la Creu Sant Jordi de sollicitar oficialment l’atorgament per la Creu de Sant Jordi, guardó de la Generalitat de Catalunya, al Sr. Josep Lluís Fernández Padró, com a reconeixement dels mèrits de la tasca realitzada i en virtut dels seus serveis a Catalunya o als seus ciutadans i ciutadanes en el pla cívic i social durant més de quaranta anys. I molt especialment pel suport, l’acompanyament, l’interès i la dedicació manifestada cap als bombers, els voluntaris, llorençans i forans en els dies del tràgic incendi forestal sofert a Sant Llorenç Savall entre el 10 i 15 d’agost de l’any 2003.

PINTAR ELS VESTIDORS DE LES PISCINES MUNICIPALS

S’aprovà els treballs de pintar els vestidors de les piscines municipals que ascendeix a la quantitat de 969,76€, inclòs IVA i s’adjudicà a l’empresa AMBIENTS ACTUALS.

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 4-6-2007

CASETA PER A LA MAQUINÀRIA DE CONTROL PER A L’ACCÉS DE LES PISCINES MUNICIPALS

S’aprovà la Certificació núm. 1 i única de l’obra denominada “Infraestructura i zona d’esbarjo d’Almenara Alta”, lliurada pel director tècnic, el Sr. David Blanco Casadesús i executades per l’empresa Macotec 905,SL, per un import de 59.517,11€.

S’aprovà la construcció d’una caseta per a la maquinària de control per a l’accés a les piscines municipals, que ascendeixen a la quantitat de 5.724,60€, inclòs IVA i s’adjudicà a l’empresa PROMOCIONS BERCO 22,SL. ACCEPTACIÓ DE LA CESSIÓ GRATUÏTA DE 14,67 M2 PER A VIALS PÚBLICS DEL C. COSTA DELS DIPÒSITS 7, PER PROMOCIONS LLUCH FIGUERA, SL.

S’acordà acceptar, la cessió gratuïta realitzada pel Sr. Josep Maria Figuera Camats, en nom i representació de l’empresa PROMOCIONS LLUCH FIGUERA, SL, 14,67 m2 per a ser destinats a vials públics del C. Costa Dipòsits, 7 i Corriol dels Hortets, s/n. ADQUISICIÓ BAIXOS DEL C. SANT JOAN

S’aprovà l’adquisició de la finca urbana, un local per a ser

CERTIFICACIÓ

SUBVENCIÓ ASSOCIACIÓ SARDANISTA L’ESTOL

S’acordà concedir un ajut econòmic al Grup Sardanista l’Estol, de 2.493€, per satisfer les despeses que comporten l’organització de la festa sardanista, anomenada “Concurs de Sardanes-2007”, que se celebrà el dia 7 de juliol. SUBVENCIÓ ASSOCIACIÓ CULTURAL RECREATIVA BOMBERS VOLUNTARIS D’AGRAMUNT

S’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 3.400,00€ a l’Associació Cultural Recreativa Bombers Voluntaris d’Agramunt amb motiu de les despeses ocasionades pels àpats de l’XI Aplec de bombers de Catalunya.

RESERVA DE LLOTGES PER A LA FESTA MAJOR Els propers dies 31 d’agost, 1 i 2 de setembre, al Pavelló Firal, hi haurà llotges que es podran arrendar per a les diverses actuacions que es realitzaran en aquest indret: balls de tarda, nit i concerts. El preu d’aquestes llotges és de 70 euros durant tota la Festa Major. Disposen de 6 cadires i una tauleta portagots. La reserva es realitzarà a les oficines de l’Ajuntament fins al dia 24 d’agost i la distribució es farà amb un sorteig públic el dia 25 d’agost, a la sala de plens de l’Ajuntament.

66

sió 521

[JULIOL 2007]


SUBVENCIÓ AMICS DEL SÀHARA

S’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 1.120€ a l’Associació Catalana d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent amb motiu de les “Vacances en pau - Estiu 2007” amb infants sahrauís. SUBVENCIÓ AGRUPACIÓ SARDANISTA BARRETINA

S’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 3.720,00€ a l’Agrupació Sardanista Barretina, per fer front a les despeses de l’actuació de les cobles que actuaran en motiu de la XVIIa edició de l’aplec de sardanes d’Agramunt. SUBVENCIÓ ASSOCIACIÓ DE DONES “L’ESBARJO”

S’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 600,00€ a l’Associació de Dones “L’Esbarjo” per fer front a les despeses per la festa popular on s’obsequiarà l’Ajuntament d’Agramunt amb una geganta per a la vila.

Vehicle

Matrícula

Import

LAN ROVER DEFENDER FORD TRANSIT C 409 NISSAN TERRANO II LAND ROVER 1300

9603 CMD 9425-CBC B-7261-NM L-8167-A

115,10€ 133,28€ 115,10€ 67,65€

ACCEPTACIÓ SUBVENCIÓ PER A LA REALITZACIÓ D’INVERSIONS PER A ACTUACIONS D’ABASTAMENT EN ALTA

S’acceptà la subvenció concedida per l’Agència Catalana de l’Aigua del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, que ascendeix a la quantitat de 286.326,35 €, per la millora de la distribució en alta al terme municipal d’Agramunt. RECEPCIÓ DEFINITIVA DE LES OBRES DE LA URBANITZACIÓ DEL P.P. 4 (Fontanilles)

S’acordà acceptar les Obres d’Urbanització i instal·lacions realitzades en el Pla Parcial núm. 4 “Fontanilles” promogut per Construccions i Contractes SA, les quals han estat executades de conformitat amb el Projecte d’Urbanització aprovat definitivament per l’Ajuntament Ple de data 18 de desembre de 1997. ADHESIÓ AL CONVENI MARC DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA I LES ENTITATS GESTORES DELS SISTEMES INTEGRATS DE GESTIÓ (SIG) DE RESIDUS D’APARELLS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS (RAEE)

S’aprovà l’adhesió al conveni marc de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i les entitats gestores dels

La Montserrat Castellà va ser nomenada la pubilla de cal Mas Vell durant la festa de la família 2007.

sistemes integrats de gestió (SIG) de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) i que en les resolucions d’autorització dels sistemes integrats de gestió es preveu l’obligació d’aquests de compensar econòmicament els ens locals de totes les despeses derivades de la correcta gestió dels residus d’aparells elèctrics i electrònics, en els temes del Conveni marc subscrit amb l’Agència de Residus de Catalunya i d’acord amb les proves documentals aportades pels propis ens locals per al càlcul d’aquests costos. ACCEPTACIÓ DE LA CESSIÓ GRATUÏTA DE 27,38 M2 PER A VIALS PÚBLICS DEL C. CAPELLA, PEL SR. MIQUEL HUGUET PUIG

S’acordà acceptar la cessió gratuïta realitzada pel Sr. Miquel Huguet Puig de 27,38 m2 del C. Don Pere de Gomar, 2 (C. de la Capella, s/n). LLICÈNCIES D’OBRES

ROSA MARIA ALDABÓ PINEDA, per rehabilitar un habitatge plurifamiliar entre mitgeres. Pl. Mercadal. JOSEP BALAGUERÓ ARMENGOL - MONTSERRAT SERRA PIJUAN, per construir un edifici plurifamiliar entre mitgeres compost per dos habitatges tipus dúplex, un local comercial i un garatge en planta baixa. C. Ronda Comtes d’Urgell. CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA, SA per 7 drets de connexió a la xarxa general de clavegueram. Av. Marià Jolonch. [JULIOL 2007]

sió 521

Es concedí un ajut econòmic a l’Associació Cultural Recreativa Bombers Voluntaris d’Agramunt sol·licitant un ajut econòmic per fer front a les despeses de l’IVTM de l’any 2007 per un import de 431,13 € pels vehicles següents:

AJUNTAMENT

SUBVENCIÓ ASSOCIACIÓ CULTURAL RECREATIVA BOMBERS VOLUNTARIS D’AGRAMUNT

67


L ' A J U N TA MEN T I N FO R MA

UNIÓ DE BOTIGUERS I INDUSTRIALS D’AGRAMUNT per col·locar un rètol. C. Baixada del Mercadal. JOSEP BALAGUERÓ ARMENGOL - MONTSERRAT SERRA PIJUAN, per 2 drets de connexió a la xarxa general de clavegueram. C. Ronda Comtes d’Urgell. ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, S.L.U. per obrir una rasa per instal·lar un línia subterrània de BT, per donar un nou subministrament elèctric (SERVIDEU, SL). Av. Agustí Ros - C. Horts. PURIFICACION BATALLER FAUS, per 1 dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Molí Vell. EDUARD ARENY BARRIL, per obrir una rasa de 4 ml per donar subministrament elèctric a la nau. C. Segarra. AITOR GRACIA JIMÉNEZ, per canviar les rajoles i el mobiliari del lavabo i la cuina, substituir les obertures de les finestres i les portes interiors. Av. Esports. EDUARD PUIG FIGUERA, per enrajolar l’entrada de l’habitatge i instal·lar una piscina prefabricada al jardí. C. Pompeu Fabra. JOAN BRILS ROVIRA, per netejar un pati, fer una paret i col·locar-hi una tanca metàl·lica. C. Raval de Puigverd. BECA 25, SL per obrir una rasa per connectar la claveguera a la xarxa general. C. Verge del Socors - C. Ronda Molinal. REHABILITACIONS RONCAL CORTIÑES, SL per ocupar la via pública amb un contenidor. C. Raval de Puigverd. PANORAM 2006, SL per ocupar la via pública amb materials d’obres i dues casetes. C. Raval Sant Francesc. HABITATGES AGRAMUNT, SL per obrir una rasa per connectar la claveguera a la xarxa general. Av. Catalunya. HABITATGES AGRAMUNT, SL per 1 dret de connexió a la xarxa general de clavegueram. Av. Catalunya. LÍDIA MARTORELL SOLDEVILA, per canviar les rajoles del terra i substituir la fusta de les obertures de les finestres de l’habitatge. Av. Marià Jolonch. LÍDIA MARTORELL SOLDEVILA, per ocupar la via pública amb un contenidor. Av. Marià Jolonch. JOSEP ALÓS XANDRE, per 1 dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Urgell. DEUDAT PONT BRESCÓ, per substituir les bigues de fusta per bigues de formigó i treure una paret del cobert. Pl. Amball. CARME SERENTILL SALA, per fer una “barbacoa” i un forn de llenya al jardí de l’habitatge. Mafet. ANTONI SIN BRUALLA, per ocupar la via pública amb dues màquines expenedores d’aliments i begudes. Av. Generalitat. M. PILAR SANGRÀ BALASTEGUI, per obrir una rasa per impermeabilitzar la paret del soterrani de l’habitatge. Corriol dels Hortets - Av. Jaume Mestres. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per arranjar una avaria d’aigua. Montclar. 68

sió 521

[JULIOL 2007]

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per a la col·locació d’un comptador soterrat. C. Noguera. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per a la col·locació d’un comptador soterrat. C. Mitjorn. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per arranjar una avaria d’aigua. Pl. Onze de setembre. GERARD OROBITG BERNAUS, per fer un lavabo a l’habitatge. Av. Esports. AGUSTÍ CORRALES FONTOVA, per ocupar del camp d’esports amb materials d’obres i una grua. Ctra. Cervera (Camp d’Esports). AGUSTÍ CORRALES FONTOVA, per instal·lar una grua de classe 1. Ctra. Cervera (Camp d’Esports). JOSEP MARIA TORNÉ CREUS, per fer unes marquesines metàl·liques desmuntables al pati de la nau. C. Noguera. FRANCESC BATALLA PUJOL, per instal·lar un muntacàrregues a l’interior de l’habitatge. Av. Jaume Mestres. MIQUEL GARCIA SAIZ, per 1 dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Montclar. PROMOCIONS SABALL-SALA, SCP per col·locar una placa metàl·lica a la façana del local. C. Clos. JORDI OLIVA BRILS, per canviar les rajoles del lavabo. C. Clos. JESÚS VILLALBA SANCHEZ, per tancar la tribuna de l’habitatge amb alumini. C. Asgous. ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, S.L.U. per obrir una rasa per instal·lar una línia subterrània de BT, per donar un nou subministrament elèctric. C. Germans de les Escoles Cristianes. ROSINA ZURITA ALCALÀ, per col·locar un rètol informatiu amb banderola i lluminós. Av. Agustí Ros. JOSEP MARIA CORBELLA SARDÀ, per folrar una paret d’una sala de l’habitatge amb pedra. Urb. Verge Socors. DISTRIBUCIONS J. ARENY, SL per fer un cobert amb estructura desmuntable i amb caràcter provisional. C. Teixidors. CARME SANDIUMENGE PANÉ, per enrajolar les parets, refer les instal·lacions elèctriques i de fontaneria del lavabo i arranjar els goters de la teulada. Montclar. CARME SANDIUMENGE PANÉ, per arranjar una part de la façana de l’habitatge. Montclar. RAMONA PIQUÉ PINTÓ, per obrir una rasa per canviar el tub de l’aigua. Ctra. Cervera. ALFRED UTESA PISA, per canviar les rajoles malmeses del terrat. C. Horts. NÍNXOLS CEMENTIRI

Es concedí, previ el pagament dels drets d’Ordenança corresponents, els drets funeraris següents: JORDI BURGOS VEIGA, nínxol núm. 40. Galeria MARE DE DÉU DEL CASTELL.


Cartipàs municipal ÀREA D’URBANISME I GOVERNACIÓ Responsable: Sr. Amadeu Padullés i Serra, alcalde Urbanisme: - Planejament - Llicències municipals. - Llicències d’activitats mediambientals i obertura d’establiments. - Llicències urbanístiques obres menors, primera utilització, segregació, etc.

Educació: - Consell Escolar Municipal - Consells escolars centres d’ensenyament - Escola Municipal de Música - Guarderia municipal Festes: - Consell Municipal de Festes - Festa major - Carnaval - Reis - Ball dels diumenges - Actinadal - Megafonia Joventut: - Punt d’Informació Juvenil

- Fira Agr’auto - Mercat de Nadal Turisme: - Oficina de turisme - Campanyes informatives - Protocol Indústria i comerç: - Promoció industrial i comercial - Polígon industrial - Unió de botiguers i industrials d’Agramunt

ÀREA DE BENESTAR SOCIAL, SALUT I AGREGATS Responsable: Sra. Maria Dolors Vall i Duran, regidora delegada

Governació: - Policia Local - Circulació viària - Seguretat ciutadana - Protecció civil Bombers voluntaris d’Agramunt

Benestar social: ÀREA D’OBRES, SERVEIS - Patronat de la Residència I ESPORTS Geriàtrica “Mas Vell” Responsable: Sr. Antoni Farré i - Casal d’avis Riba, 2n. Tinent d’alcalde - Associació de dones i altres

Finances: - Comissió Especial de Comptes

Serveis municipals: - Brigada municipal (obres, serveis, neteja i brigada verda) - Serveis i manteniment - Mercat setmanal - Bàscula municipal - Parcs i jardins - Via pública - Urgell Net - Deixalleria (voluminosos) - Purins - Runes - Riu Sió - Antenes telefonia mòbil

Atenció ciutadana i Relacions Institucionals - Relacions ciutadanes - Mitjans de Comunicació: premsa (Sió, medis, etc.) Medi ambient: - Gestió, Direcció i Control del medi Ambient - Direcció de polítiques en matèria de sostenibilitat (estalvi d’aigua, energia, etc....) Altres: - Personal. - Pla Estratègic

Obres: - Obra pública Municipal

Esports: - Patronat Municipal d’Esports Agricultura, ramaderia i pesca: - Concentració parcel·lària

ÀREA DE CULTURA, FESTES, Patrimoni: - Inventari de béns i drets EDUCACIÓ I JOVENTUT municipals Responsable: Sr. Domènec - Comunals Llop i Solà, 1r. Tinent d’alcalde Cementiri.

Cultura: - Consell Assessor de la Regidoria de Cultura - Biblioteca municipal “Guillem Viladot” - Ràdio Sió - Sala teatre - Cinema - Espai Guinovart - Lo Pardal - Certamen literari Sant Jordi - Associacions culturals - Revista Sió

Portaveu de l’equip de govern.

- Càritas - Immigració Salut: - Sanitat i Salut pública. - Consum - Tinença d’animals potencialment perillosos Promoció de la dona. Nuclis agregats.

COL·LABORADORS

Area de Cultura, Festes, Educació i Joventut: Cultura: - Ramon Bernaus i Santacreu - Antonieta Gili i Pampalona - Rosa Marsà i Escolà Festes i Joventut: - Jordi Lluch i Codina - Teresa Canela i Minguell

Àrea d’Obres, Serveis i Esports: Agricultura i Ramaderia: - Vicent Carbó i Boix Patrimoni: - Enric Granados i Riera

ÀREA DE PROMOCIÓ Àrea de Promoció Ecònomica ECONÒMICA I TURISME i Turisme: Responsable: Sra. Isabel Vicens Fires: i Corts, 3a. Tinenta d’alcalde - Teresa Canela i Minguell Promoció econòmica: - Noves tecnologies - Protocol - Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra

Àrea de Benestar Social, Salut i Agregats: Benestar Social i Salut: - Ramon Vila i Melero

ALTRES COMPETÈNCIES Àrea 1r. Tinent d’alcalde, Sr. Domènec Llop i Solà: - Programació i organització d’activitats culturals (Certamen Literari de Sant Jordi, Actinadal i altres pròpies de l’àmbit d’actuació en el camp de la cultura). - Presidència efectiva del Consell Assessor de Cultura. - Presidència efectiva del Patronat Municipal d’Esports i facultats inherents regulades estatutàriament. - Educació, Consells Escolars, Guarderia, Escola Municipal de Música. - Presidència efectiva del Consell Escolar Municipal i de la Comissió Permanent. - Festes (Consell Municipal de Festes), servei de megafonia i material. - Programació, organització i execució d’activitats socioculturals i d’esbarjo o lúdiques, pròpies de l’àmbit d’actuació en el camp de les festes populars, incloent-hi la signatura de contractes, si és el cas, per a la seva realització. Àrea 2n. Tinent d’alcalde, Sr. Antoni Farré i Riba - Activitats relacionades amb parcs i jardins - Representant Urgell Net Àrea 3a. Tinenta d’alcalde, Sra. Isabel Vicens i Corts - Programació i organització de les fires i mercat de Nadal - Activitats relacionades amb el protocol (premsa, revista Sió, etc.) - Informes programa de promoció industrial i comercial.

Àrea de la regidora Delegada, Maria Dolors Vall i Duran - Presidència efectiva del consell d’alcaldes de nuclis agregats - Presidència efectiva del Patronat Municipal “Residència Geriàtrica Mas Vell” i facultats inherents regulades estatutàriament. - Benestar Social - Promoció de la dona [JULIOL 2007]

sió 521

69


A L MA N A C Les fases de la lluna:

AGOST Mes de 31 dies, vuitè de l’any segons el nostre calendari i sisè del primitiu calendari romà, anomenat Sextilis, que li van canviar el nom per agost en honor a l’emperador August. El dia 1 el sol surt a les 4h 45m, i es pon a les 19h 09m. El dia 31 el sol surt a les 5h 16m, i es pon a les 18h 26m El dia 23 el sol entra a la constel·lació de VERGE.

DATES ASSENYALADES I COSTUMARI Tempestes d’agost. El mes d’agost és el temps de més calor de l’any ja que s’escau en el seu curs el moment culminant de la canícula. A mitjans d’agost comença el temps de les tempestes i tamborinades. A molts indrets creien que els vols d’ocells esparverats i amb gran cridòria que solen precedir les tempestes, eren estols de bruixes en forma d’ocells que es posaven al davant de les nuvolades malignes que portaven pedra, per guiar-les i conduir-les cap on elles volien i per això cridaven d’alegria. De la mateixa manera que hi havia bruixes i bruixots capaços de formar núvols de pedregades, també hi havia persones que posseïen la facultat de desfer les tempestes i de trencar els núvols servint-se de pràctiques i d’oracions conjuratives de caràcter màgic. Existien espantanúvols molt acreditats que pujaven dalt d’un serrat, s’encaraven als núvols i, gesticulant ràpidament amb dos ganivets, recitaven conjurs màgics, l’efecte dels quals matava les bruixes que menaven la nuvolada i aquesta de seguida es desfeia. Segurament era una pràctica molt més ecològica que allò que fan actualment amb petites avionetes de “sembrar” de iodur de plata, o encara pitjor de plom, els núvols de tronada, tot contaminant el sòl i les aigües, precipitant el canvi climàtic i amb efectes sobre les persones, la flora i la fauna encara desconeguts. Dia 10: Sant Llorenç Dia 15: L’Assumpció de la Mare de Déu. Dia 24: Sant Bartomeu, apòstol. Dia 31: Sant Ramon Nonat i primer dia de la Festa Major d’Agramunt.

Demografia

Quart minvant

el dia 5 a les 21h 20m

Lluna nova

el dia 12 a les 23h 02m

Quart creixent

el dia 20 a les 23h 54m

Lluna plena

el dia 28 a les 10h 35m

(Mes de juny de 2007)

EFEMÈRIDES DEL MES Dia 11 d’agost de 1631: mesures per prevenir l’epidèmia de la pesta. La pesta era una epidèmia que havia assolat Europa a mitjans del segle XIV i al començament del XV, però que periòdicament rebrotava amb nefastes conseqüències com és ara a la tercera dècada del segle XVII. Es coneixia com la pesta negra perquè als afectats els sortien les petèquies (taques negres amb el color de la sang) al coll, al tòrax i als membres i la major part de les vegades acabava amb la mort de l’afectat. Per aquesta raó se la coneixia com la mort negra o pesta negra. Sovint la mortaldat era tan gran que arribava als dos terços del total de la població. Tal dia com avui el capità general i virrei de Catalunya, duc de Segorb i de Cardona, fa arribar una carta als paers i al Consell Municipal d’Agramunt, advertint-los que l’han avisat que a França es va estenent el mal contagiós de la pesta i que l’epidèmia ja ha arribat fins a pobles fronterers del Principat. Per aquesta raó ha ordenat publicar noves crides amb penes rigoroses, on es disposa que s’aturi tot el comerç i tracte amb França i els francesos; prohibint l’entrada a persones, roba, mercaderies en general, ni qualsevol altre producte tot i que portin polissa de salud; executant rigurosament les penes posades en dites crides y altres sobre assó publicades; fent contínua guarda en las parts i llochs que fora menester, tenint molta gran vigilància a no deixar entrar persones ni ningun género de mercaderies encara que sien de Cathalunya o altres llocs fora de França que no portin polissa de salud. Barcelona 1 d’agost de 1631.

NAIXEMENTS Alba Badia i Riera Júlia Muixí i Feliu Joaquim Tomàs i Esteve Marc Fígols i Ginés Jenaba Sakhanokho Mariona Pijuan i Prats Natàlia Hernàndez i Burgos Paula Mendoza i Castro Ainoa Cabañas i Morales Deae Souilah

dia 25-5 dia 28-5 dia 28-5 dia 29-5 dia 3 dia 4 dia 7 dia 7 dia 15 dia 26

MATRIMONIS Cristian Peña i Ramírez, i Francesca Baltral i Carrillo Jaume Boncompte i Esteve, i Mireia Bosa i Sala DEFUNCIONS Maria Corominas i Font Ramona Serra i Rovira Vicent Carbó i Torrents Martí Riera i Coromina

dia 8 dia 23 92 anys, dia 3 90 anys, dia 5 87 anys, dia 25 90 anys, dia 26

Bibliografia: Pons, Lluís i Bernaus, Ramon. Episodis de l’Agramunt dels segles XVII i XVIII.

R. Bernaus i Santacreu

Temps GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE JUNY 52,5

°C

l./m2

40

40

35

35

30

30

25

25

20

20

15

15

10

10

PLUJA CAIGUDA DURANT EL JUNY Dia 4 ........................................ 52,5 l./m2 Dia 5 ........................................ Inapreciable Dia 9 ........................................ Inapreciable Dia 14........................................ 4,8 l./m2 Dia 18........................................ 1,6 l./m2 TOTAL ........................................ 58,9 l./m2

TEMPERATURES EXTREMES DE JUNY 5

5

0

0

–5 1

2

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Dies

Temperatura màxima:

Temperatura mínima:

Precipitacions:

Màxima del mes ............................. 34°, dia 30 Mínima del mes ................................. 8°, dia 2 Oscil·lació extrema mensual ........................26° Mitja de les màximes ..................................29° Mitja de les mínimes ...........................14,933° Mitja de les mitjanes ...........................21,966° L’observador: Deudat Pont

[JULIOL 2007]

sió 521

71


L LEU R E AMEN ITATS

Les 7 diferències ❚ per Ricard Bertran

Amb la calor de l’estiu torna l’activitat a les piscines municipals que fan les delícies de petits i grans. La foto de l'esquerra és l’original, mentre que a la de la dreta s’han fet set modificacions. A veure si les trobeu!

❚ Coordina Rosa Maria Sera

SOPA DE LLETRES En aquest embolic de lletres hi trobareu el nom de dotze sinònims que hi ha del mot GENERÓS. R O T C A

F

E N E

B A D

A

S

S O D A D N O B

L

B O C G D L

S

E O F D

T

I

I

V

I

O

R M B N N

I

D E D A P

E

C U N O R R V

L

I

A

S

A R

E

B

I

R

S D R X B A T A B T G

J

E N A

A O H S T A B

T

L

F

T

Solució a les 7 diferències:

I

G D H

U Q U E

J

L

LABERINT: CACTUS Si ompliu el camí correcte des de la fletxa d’entrada fins a la de sortida apareixerà un dibuix.

C N

Z

P

P C

S

L G M E

I

P U Z Q X R

I M I

N A N G A M

C V U T N E G L U D N

Solució al LABERINT

I

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.: Abundós, altruista, benefactor, benèvol, bondadós, caritatiu, esplèndid, graciós, indulgent, liberal, magnànim i pròdig. [JULIOL 2007]

sió 521

73


LA FOTO

per JOSEP BERTRAN

A

questa pintada va aparèixer, juntament amb altres de caràcter nacionalista independentista, a la paret dels pavellons que dóna a la carretera C-14. La reivindicació de la Ribera del Sió com a comarca reconeguda oficialment pren un caràcter popular, però no seria convenient que també fos marginal. Es pot donar suport al fons de la reivindicació, però la forma no és la més adient en una societat lliure com la nostra.

L A C A L AISER A

per SERAFINA BALASCH

[JULIOL 2007]

sió 521

75


76

si贸 521

[JULIOL 2007]


REVISTA SIÓ. Núm 521 - Any XLIV - Juliol 2007