REVISTA SIÓ. Núm 524 - Any XLIV - Octubre 2007 by Mireia Pintó Grau

la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • redaccio@revistasio.cat

20è aniversari de la Cobla Jovenívola

Núm. 524 • Any XLIV • Octubre 2007

Agramunt al Certamen Marià de Lleida, en honor de la Mare de Déu dels Socors

60.000 visitants a la XIX edició de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra [OCTUBRE 2007]

sió 524

Núm. 524 - Any XLIV - Octubre 2007

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

El CAP informa - Servei de pediatria. Horaris i programacions ................... 33

ACTUALITAT Fets del mes - XIX Fira del Torró .............................. - Certamen Marià ................................ - Poetes a l’Espai................................. - Poetes a Lo Pardal ............................ - La veïna més anciana........................ - Correllengua ..................................... - Exposició automobilisme .................. - Dipòsit aigües pluvials ...................... - Curs de monitors de lleure ............... - Eleccions a Mafet i Montclar ............. - Jaciment en perill ............................. - Suport als agredits de Puigverd ........

5 13 17 19 19 19 20 20 20 21 21 21

ENTITATS

PORTADA: L’alcalde, Amadeu Padullés, i el conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, protagonitzen la imatge simbòlica del tret de sortida de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Ha estat l’edició més concorreguda amb uns 60.000 visitants, segons l’Ajuntament. (Josep Bertran)

SANITAT

Esplai Sió - Trobada d’esplais a Alguaire ............. 23 Societat Ocellaire l’Estesa - Concurs de cant Fira del Caçador ..... 25 REPORTATGE

- L’acudit d’en Creus ........................... 33 OPINIÓ El celobert - Foteu-li foc........................................ 35 Gent, fets, coses... - Oficis: forcaire .................................. 37 Els lectors escriuen - De nosaltres (Festa Major 2007) ........ - Una vivència ..................................... - A l’Ajuntament i poble de Puigverd ... - Grup municipal alternatiu per Puigverd ..................................... - Suport i solidaritat ............................ - Carta oberta al regidor Antonio Farré i Riba ..........................

39 40 43 45 45 47

PUBLICITAT Grupo Consist

Cobla Jovenívola - XXè aniversari de la Cobla Jovenívola d’Agramunt ..................... 27

- Secció de Logística i Transport ......... 48 - Activitats Complementàries .............. 51 - Activitats del Consist Parc ................ 51 SOM A RIELLA Històries - Tots Sants ......................................... 53 COL·LABORACIONS LITERÀRIES El conte - De nou a casa ................................... 55 Microrelats - La juguesca ...................................... 57 ESPORTS

La nostra revista va mantenir una entrevista amb components de la Cobla Jovenívola per ferlos un reportatge amb motiu del seu 20è aniversari.

- Club Futbol Agramunt ....................... 59 - Bàsquet Agramunt Club .................... 62 - Club Ciclista Agramunt ..................... 65 PARTITS POLÍTICS MUNICIPALS - Moneda de canvi............................... 67 L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 68 ALMANAC .......................................... 71 LLEURE - Amenitats ......................................... 73

5 a 11 Ampli reportatge de la Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra que va tenir un gran èxit de participació. Els “mestres torronaires” van elegir Serafina Balasch com Torronaire d’Honor. 2

sió 524

[OCTUBRE 2007]

LA FOTO ............................................ 75 LA CALAISERA ................................... 75

E S T I M ATS L E C T O R S ...

na vegada més la Fira del Torró ha tornat a superar-se. Des dels seus inicis, des d’aquell any que encara no era una fira, cada edició ha estat millor que l’anterior. La d’aquest any ha batut tots els rècords de participació d’estands, parades i d’actes, i especialment de visitants afavorits per un llarg pont amb un temps magnífic. Mai no s’havia vist tanta gent a casa nostra i segurament costarà de tornar-la a veure.

L’alcalde va aprofitar l’acte oficial de la inauguració de la Fira per projectar davant el públic i les autoritats, la petició per acollir la seu tècnica del canal Segarra-Garrigues.

En vingui tants o en vingui menys, la Fira és el gran aparador de la nostra Vila. La repercussió del certamen s’esbandeix arreu de Catalunya i ho fa en molt positiu. L’any que ve arribarà la vintena edició i segons l’actual govern municipal serà una bona ocasió per donarli una empenta, per projectar-la i obrir-la amb una orientació centrada especialment en els productes del dolç i de la gastronomia natural i de qualitat.

En definitiva, convertir-la en un referent a Catalunya en aquest sector que, avui dia, té tantes i tantes possibilitats. L’alcalde va aprofitar l’acte oficial de la inauguració davant el restaurat monument a la tradició torronera per projectar davant el públic i les autoritats, amb el conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, al capdavant, la petició per acollir la seu tècnica del canal SegarraGarrigues. La demanda va ser recollida amb molta fredor, per no dir intemperància pel Conseller, però és que aquells dies tenia una mena de guerra amb Lleida per temes de seus. Caldrà esperar. En el seu moment, quan es decidia la seu de la Comunitat de Regants del canal, molt disputada entre Tàrrega i Sant Martí de Maldà, Agramunt no va fer la seva oferta, no va intervenir i els targarins s’ho van endur. Com sia que la nostra vila és la segona població en

importància de la zona regable, creiem que tenim oportunitats d’acollir els equipaments que hauran de gestionar tota la infraestructura de reg i la dels nous cultius. De moment l’Ajuntament ja ha fet una oferta per donar els terrenys necessaris. A partir d’ara cal iniciar una estratègia i insistir en aquest tema que és tan important pel futur de la nostra comunitat. I una vegada més cal demanar unitat i responsabilitat de totes les institucions i persones que hi tinguin alguna cosa a dir i a fer. És un gran tema d’interès col·lectiu i per això tothom hi ha de posar el coll en la mesura de les seves possibilitats i, sobretot, al marge de partidismes i protagonismes. Agramunt s’ho mereix. Afectuosament, Bernat Jofre Agramunt, octubre de 2007

CRÈDITS Redactors: Ramon Bernaus, Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu. Col·laboradors: Serafina Balasch, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero, Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, l'IEI de la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 Pregoner Festa Major d’Agramunt 2007

■

Torronaire d'Honor 2004

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 32 € - Número solt: 2,90 € Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no significa l'acceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

[OCTUBRE 2007]

sió 524

A C T U A LITAT FETS DEL MES

per JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

XIX Fira del Torró

1 2

l conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, va inaugurar la XIX edició de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra que es va celebrar els dies 12, 13 i 14, un llarg cap de setmana de molt bon temps que va afavorir la presència de molts, moltíssims visitants que l’Ajuntament va xifrar en 60.000. El ritme va ser molt alt els tres dies, especialment el divendres. El certamen es va dividir en 10 espais firals, amb els dos [OCTUBRE 2007]

sió 524

▼

JOSEP BERTRAN

A C T UA LITAT FETS DEL MES

3. Espectacle infantil a la plaça del Pou amb el grup “La Cremallera Teatre”. 4. Carpa gastronòmica per a les demostracions culinàries. 5. Maridatge del nostre torró amb els caves de la cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Monges. 6. Visita d’una delegació italiana de la ciutat italiana de Cremona.

JOSEP BERTRAN

Carpa gastronòmica Un dels espais més concorreguts va ser la carpa gastronòmica destinada a fer les

demostracions culinàries amb els posteriors tastets, com van ser els dels plats típics de l’Urgell i la cuina dolça del món entre altres. També es va fer la presentació i degustació dels vins amb DO Costers del Segre, la presentació dels nous gelats Vicens i el torró biològic de l’Àngel Lluch o la reunió convocada per la Unió de Pagesos per tractar del Segarra-Garrigues. A la carpa de la conselle-

ria d’Agricultura també s’hi van fer moltes activitats, com el maridatge del nostre torró amb els caves de la cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Monges, la presentació de l’Associació d’Enoturisme i Gastronomia de les Terres de Lleida, i dels col·lectius Catalunyam i Slow Food que es dediquen a difondre la necessitat de recuperar l’agricultura i els productes tradicionals.

[OCTUBRE 2007]

sió 524

▼

2. Tradicional cuita i demostració de l’elaboració del torró d’Agramunt.

pavellons i les carpes, a més de les zones obertes i amb la incorporació de l’espai infantil situat al centre de la plaça del Pou, on es van fer diverses actuacions i tallers com el de fer torrons el dissabte i les actuacions de pallassos i les demostracions esportives.

JOSEP BERTRAN

1. Inauguració de la Fira davant del restaurat monument al torronaire.

JOSEP BERTRAN

▼ 3

JOSEP BERTRAN

▼ 7

Un dels actes més importants, especialment de cara al futur, va ser la visita del director de la “Festa del Torrone” de la ciutat italiana de Cremona, Claudio Bertoglio. Una població, com la nostra, que té en el torró un dels seus trets distintius, amb la diferència, però, que allí és un sector industrial molt potent. El certamen, més petit que el nostre perquè només és de torrons, es complementa amb grans espectacles històrics. El mes de novembre una delegació agramuntina s’hi desplaçarà per conèixer aquesta festa i treure’n alguna experiència. De moment l’Ajuntament ja va presentar una proposta de fer un espectacle sobre la llegenda dels orígens dels torrons.

8 7. Serafina Balasch, col·laboradora de SIÓ, va ser nomenada Torronaire d’Honor per part dels “mestres torronaires”. 8. El nombrós públic que omplia la carpa, entre el qual hi havia els familiars més directes de la Serafina, va aplaudir la seva breu però emotiva intervenció. 9. L’elecció del Torronaire d’Honor es va fer coincidir amb la visita del president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, que va fer un recorregut per la fira que va posar com a exemple de certamen per a totes les comarques de Lleida.

El president de la Diputació, i alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, va visitar la fira que va posar com a exemple de certamen per a totes les comarques de Lleida, “perquè s’ha creat i expandit a partir d’un element identificador propi que li dóna una personalitat singular”. La presidenta del consell comarcal de l’Urgell, que va presidir la clausura també va elogiar el [OCTUBRE 2007]

sió 524

▼

Visita del president de la Diputació

JOSEP BERTRAN

Cremona

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN

▼ 10

10. Durant l’acte d’agermanament amb la ciutat italiana de Cremona, l’alcalde agramuntí, Amadeu Padullés, va lliurar una litografia del Pilar d’Almenara a Claudio Bertoglio, director de la “Festa del Torrone” que se celebra en aquesta ciutat. 11. El diumenge a la tarda es va fer la presentació d’una proposta per fer un espectacle sobre la llegenda del orígens dels torrons, que es començaria a escenificar l’any vinent. 12. Josep París durant la seva intervenció en una xerrada sobre el canal Segarra-Garrigues.

14. La Cursa del Torró és un dels diferents actes esportius que es van celebrar.

sió 524

[OCTUBRE 2007]

JOSEP BERTRAN

13. Un brindis de les autoritats després de la inauguració.

16. Enguany s’ha batut el rècord d’assistència. Durant els tres dies nombrosos visitants van omplir tot el recorregut firal. 17. El dissabte al matí, a la plaça del Pou, es va celebrar un taller gastronòmic infantil d’elaboració de torrons. 18. Petits i grans van gaudir un any més de la mostra d’oficis antics, que tradicionalment s’ubica a la plaça del Pou.

certamen. Com que no tenim a prop cap campanya electoral no hi va haver gaires polítics. La diputada del PSC, Tere Cunillera, que va venir diumenge, ja és una assídua visitant.

per part dels “mestres torronaires”. La imposició dels atributs corresponents es va fer en un acte, el diumenge al migdia, amb la presència del president de la Diputació. L’homenatjada protagonitzà una breu, però emotiva intervenció per donar les gràcies per la distinció. L’alcalde en va fer un bon panegíric davant la satisfacció del públic fidel

Torronaire d’Honor La col·laboradora de SIÓ, Serafina Balasch va ser nomenada Torronaire d’Honor

JOSEP BERTRAN

15. La carpa dels tasts va ser molt concorreguda i es van vendre moltes consumicions.

que omplia les grades de la carpa.

Actes diversos Durant la fira es van fer nombrosos actes i competicions esportives, des de la tradicional i molt participativa Cursa del Torró, la popular Transiscar, concurs de cant d’ocells, futbol, bitlles, entre altres.

JOSEP BERTRAN

A C T UA LITAT FETS DEL MES

[OCTUBRE 2007]

sió 524

A C T UALITAT FETS DEL MES

JOSEP ROVIRA

Certamen Marià

1 2

mb motiu del lliurament dels premis dels Jocs Florals del Certamen Marià de Lleida, enguany dedicats a la nostra patrona la Mare de Déu del Socors, el dia 7 d’octubre una nombrosa delegació agramuntina, amb dos autocars i vehicles particulars, encapçalada per l’alcalde, Amadeu Padullés i el rector, Llorenç Utgés, es va traslladar fins a la capital del Segrià per assistir als actes de la jornada.

Uns actes que van començar amb una missa a la Capella Mariana que va cantar la Coral d’Avui. Acte seguit, ja en el marc de l’Auditori En[OCTUBRE 2007]

sió 524

▼

JOSEP ROVIRA

Missa a la Capella Mariana

3 1. Taula presidencial durant el parlament de l’alcalde d’Agramunt, amb les persones premiades al fons. 2. Missa a la Capella Mariana. 3. La Coral d’Avui va cantar la missa. 4. Actuació de la Banda Municipal de Lleida a l’auditori Enric Granados, abans dels parlaments i lliurament de premis. 5. Els guardonats agramuntins, Agnès Escolà, Carme Raichs i Joan Puig, amb Mn. Llorenç i l’alcalde, Amadeu Padullés.

ric Granados, s’iniciaren els actes acadèmics amb un concert de la Banda Municipal de Lleida, la intervenció de les nombroses autoritats, la lliçó magistral de la Mantenidora dels Jocs Florals, la periodista i professora de la Universitat Pontifícia de Roma, Míriam

JOSEP ROVIRA

A C T UALITAT FETS DEL MES

Díez Bosch. A més de l’alcalde i rector d’Agramunt hi van ser presents, el president de la Diputació, Jaume Gilabert; l’alcalde de Lleida, Àngel Ros; el director dels Serveis Territorials d’Educació, Antoni Llevot; el Bisbe de la Seu, Joan-Enric

Vives, i el bisbe apostòlic de Lleida, Xavier Salinas.

Premis El primer premi de prosa va correspondre al nostre company de SIÓ, Joan Puig, per un treball publicat a la nostra revista el mes d’agost; la Flor Natural va ser lliurada a Rodrigo Larios Navarro; Carme Raichs, una agramuntina afincada a Sant Boi de Llobregat, va aconseguir el premi de l’ajuntament de Lleida; l’agramuntina Agnès Escolà, el del nostre Ajuntament; Albert Pera, de Mataró, el de Cultura de la Generalitat; Manuel Pal, de la Seu d’Urgell, el premi de l’IEI; Jaume Marc, de Lleida, el de la Parròquia d’Agramunt, i Paca Guerrero, també de Lleida, el de “la Caixa”.

JOSEP ROVIRA

Publicació treballs

En el número de SIÓ del mes de novembre es publicaran els treballs premiats encara inèdits i la Parròquia gestiona la celebració d’un acte a casa nostra. [OCTUBRE 2007]

sió 524

A C T UALITAT FETS DEL MES

JOSEP BERTRAN

Poetes a l’Espai

JOSEP BERTRAN

poetes per homenatjar Yael Langella. La jornada del divendres, a partir de les 7 de la tarda, es va fer a la plaça del

JOSEP BERTRAN

ls dies 28 i 29 de setembre l’Espai Guinovart i el Pen Club Català van organitzar una trobada de

Mercat, el mateix escenari on a la nit va fer un petit recital al cantautor Paco Ibáñez. La lectura de poemes del dissabte a la tarda es va haver de fer al Foment per culpa del mal temps. Cada una de les sessions va aplegar un centenar de persones de públic A la trobada-homenatge que portava per títol, Poetes per a la Pau, hi van llegir els seus poemes, entre altres, Núria Cabré, Ricard Creus, Quim Español, Rosa Fabregat, Carles Hac Mor, Jordi Pàmias, Jaume Pont, Josep Borrell, Benet Rossell, Ignasi Pàmias, Anna Aguinat-Amat, Francesc Garriga, Carles Torner, Núria Miret i Salem Zenia. Josep Guinovart va dir que aquest acte, allunyat d’una activitat relacionada amb les arts plàstiques, s’emmarca en la funció de motor cultural que també ha de fer l’Espai.

[OCTUBRE 2007]

sió 523

A C T UA LITAT FETS DEL MES

Poetes a Lo Pardal ins l’11 de novembre es pot veure a Lo Pardal una exposició titulada Mudances i que està dedicada a la figura de Guillem Viladot. La mostra acull una cinquantena de creacions objectuals i escultòriques dels artistes Paco Fanés, Dionís Orrit i Joan Puche. A l’acte inaugural, celebrat el dia 6 d’octubre, hi van participar 50 membres de l’Associació Pont del Petroli afeccionats a les arts plàstiques i a la poesia. Pels tres autors “és un honor poder exposar a Lo Pardal ja que Viladot era un dels artistes més importants del nostre País”.

JOSEP BERTRAN

sigui la que ha arribat a una edat més avançada de tota la nostra història. És un fet per celebrar-ho. Des d’aquí la nostra felicitació a ella i a tota la família.

2. Correllengua El dia 12 d’octubre, coincidint amb la celebració de

“la festa de la Hispanidad”, la comarca de l’Urgell va celebrar una sèrie d’actes amb motiu del Correllengua, organitzats per l’Associació Guixanet. La jornada va començar a la plaça del Mercadal d’Agramunt, amb una xocolatada popular i la lectura d’un manifest. El lema dels actes

1. La veïna més anciana Maria Caelles i Ripoll, la padrina de Cal Petera ha fet 105 anys. No únicament és l’agramuntina de més edat sinó que molt possiblement

JOSEP BERTRAN

[OCTUBRE 2007]

sió 524

L’Incasòl instal·larà un gran dipòsit que ha de regular les aportacions de l’aigua de pluja procedent del nou polígon.

JOSEP BERTRAN

A C T UALITAT FETS DEL MES

va ser “Botifarra a la Hispanitat” amb una iniciativa “a favor i en defensa de la llengua i cultura catalana transversal, oberta, participativa i popular. Des d’Agramunt va sortir una caravana que passà pels pobles de la Guàrdia, Tornabous, Barbens, Seana, Bellpuig i Preixana. A l’ermita de Montalbà es va fer un dinar

amb botifarra amb mongetes enmig d’actuacions musicals i per a la mainada.

3. Exposició automobilisme A la sala de plens de l’Ajuntament hi ha estat exposada una mostra titulada “100 anys d’automobilisme a Catalunya”. És una exposició iti-

nerant de “la Caixa” que va ser inaugurada el dia 9 d’octubre. L’Alcalde, Amadeu Padullés, va aprofitar l’acte per demanar una major implicació de l’Obra Social d’aquesta poderosa entitat envers la nostra Vila.

4. Dipòsit d’aigües pluvials L’Incasòl, que ha construït el nou polígon industrial, instal·larà un gran dipòsit que ha de regular les aportacions, en qualitat i quantitat, de l’aigua de pluja procedent d’aquest polígon. En l’equipament se separaran les aigües de pluja dels carrers, dels olis i elements pesats, i únicament es llançarà directament al Sió l’aigua neta a través de les grans conduccions que donen al costat del pont-passarel·la.

JOSEP BERTRAN

5. Curs de monitors de lleure

Del 15 de setembre al 10 de novembre se celebra, a les instal·lacions de l’Institut, un curs de monitors de lleure

sió 524

[OCTUBRE 2007]

Les obres de construcció del canal Segarra-Garrigues podrien afectar el jaciment ibèric situat al terme municipal dels Plans de Sió.

JOSEP BERTRAN

patrocinat pel Consell Comarcal de l’Urgell i l’Ajuntament agramuntí amb la participació d’una vintena d’alumnes. Les classes tenen lloc els caps de setmana impartit per tècnics de l’Escola Educa de l’Hospitalet de Llobregat.

JOSEP BERTRAN

A C T UA LITAT FETS DEL MES

respectivament, després de les eleccions que es van fer el mes passat per escollir les persones que han de presidir les respectives juntes. A Mafet hi va haver una participació del 66%. En segon lloc va quedar Montse Serra i Camps amb dos vots de diferència.

6. Eleccions a Mafet i Montclar

7. Jaciment en perill

Teresa Torres i Freixes, a la foto, i Maria Pilar Oriola i Pujol són les noves “alcaldesses” de Mafet i Montclar

Les obres de construcció del canal Segarra-Garrigues podrien afectar el jaciment ibèric situat entre els nuclis

de Concabella i les Pallargues, en el terme municipal dels Plans de Sió. El jaciment, conegut amb el nom de Vilagrasseta està situat dalt d’un turó sobre el qual s’ha de construir un dels pilars de l’aqüeducte de 800 metres que s’ha d’aixecar per sobre del riu Sió. L’alcalde, Adrià Marquilles, ha demanat que es faci una petita modificació del projecte per salvar aquest important jaciment.

8. Suport als agredits de Puigverd En un ple extraordinari, celebrat el dia 21 de setembre, i per unanimitat dels dos grups municipals de Puigverd, es va aprovar un moció de condemna a les agressions que van patir l’alcalde, Joan Eroles, i el regidor, Xavier Infante. Amb tot, els dos regidors de l’oposició van “deplorar que els representants del municipi escollits democràticament utilitzin la institució que representen per emetre i promoure un judici al seu favor” segons el seu portaveu, Manel Llorens. ■ [OCTUBRE 2007]

sió 524

ENTITATS ESPLAI SIÓ

ESPLAI SIÓ

Trobada d’esplais a Alguaire

Trobada d’esplais a Alguaire.

Després de l’èxit de la sortida, l’equip de monitors ens estem plantejant fer més activitats per als nens i nenes de la nostra vila.

ESPLAI SIÓ

Grup dels mitjans de Bastanist al cim del Puigmal.

Ruta dels “Cavalls del Vent”.

’Esplai Sió uns mesos després de celebrar les activitats d’estiu, que enguany han estat les colònies de Bastanist i la travessa “Cavalls del Vent” pel Parc Natural del Cadí-Moixeró, segueix participant en activitats de lleure. El passat dia 6 d’octubre ens vam desplaçar a Alguaire, juntament amb l’Esplai de Guissona i l’Esplai Xino-xano de Bellvís. El motiu de la nostra visita a la vila era participar en la trobada d’esplais

agermanats per la FEMN (Fundació d’Esplais Santa Maria de Núria). Els nostres infants van poder gaudir, de bon matí, d’una cercavila popular encapçalada pel grup Zeppelin, que ens ho van fer passar d’allò més bé. Després l’Esplai Albada ens va preparar un enginyós joc de pistes per trobar els “foulards” desapareguts i abans de dinar vam assistir a una eucaristia participativa adreçada especialment a nens i nenes.

Havent dinat, un grup d’animació ens va fer moure l’esquelet amb tot de cançons populars i quan ja estàvem ben cansats, vam menjar xocolata desfeta amb coca per berenar. Després de l’èxit de la sortida, l’equip de monitors ens estem plantejant fer més activitats per als nens i nenes de la nostra vila. I d’aquí uns dies ja començarem a preparar les colònies de Bastanist de l’estiu que ve. El nostre projecte educatiu ens demana ser i estar amb els nois i noies tot ajudant-los en la seva promoció integral com a persones. Els monitors i monitores no som persones per distreure i treure a passejar els vostres fills, sinó joves amb esperit i vocació de servei. Com tots, tenim els nostres defectes i limitacions, però volem créixer tot fent unes noves generacions amb esperit crític i amb vocació de servei vers la societat que els toca i tocarà viure. ■ [OCTUBRE 2007]

sió 524

ENTITATS SOCIETAT OCELLAIRE L’ESTESA

Guanyadors de la modalitat de pinsà.

L’ESTESA

Concurs de cant Fira del Caçador

Guanyadors de la modalitat de passerell.

l dia 30 de setembre a la ciutat de Tàrrega, la Societat Ocellaire l’Estesa d’Agramunt va organitzar el seu tercer concurs de cant d’estil. El concurs va ser tot un èxit de l’Estesa, que vol felicitar tots els guanyadors i tots els ocellaires que van participar en aquest certamen. No hi va haver molta quantitat d’ocells perquè en aquestes dates els ocells no estan en òptimes condicions, ja que acaben de canviar la ploma. Hi van participar un total de 33 caderneres, 14 passerells, 8 verdums i 5 pinsans. Les classificacions van ser les següents (tots de la nostra societat):

L’ESTESA

Guanyadors de la modalitat de cadernera.

Guanyadors de la modalitat de verdum.

PINSÀ 1. JUANJO MENDOZA = 17 PUNTS 2. MIGUEL FERNANDEZ = 12 PUNTS 3. ANTONIO CABALLE = 1 PUNT PASSERELL 1. SALVADOR BLANES = 101 PUNTS 2. MIGUEL FERNANDEZ = 74 PUNTS 3. JUANJO MENDOZA = 61 PUNTS VERDUM 1. MIGUEL FERNANDEZ = 45 PUNTS 2. MIGUEL FERNANDEZ = 41 PUNTS 3. GREGORIO CABEZAS = 38 PUNTS CADERNERA 1. PEDRO RUIZ = 201 PUNTS 2. JESUS CORTES = 116 PUNTS 3. RAFAEL DEL RIO = 110 PUNTS

[OCTUBRE 2007]

sió 524

REPORTAT GE C O B LA JOV ENÍVOL A

per ANNA SANTACREU

XXè aniversari de la Cobla Jovenívola d’Agramunt La Cobla Jovenívola d’Agramunt es presenta oficialment el dia 11 de setembre de 1987, Diada Nacional de Catalunya, a la nostra vila. Els seus components són nois i noies agramuntins que estudien música a l’Escola Municipal de Música i que s’il·lusionen en escollir un instrument de cobla per a encetar una bonica aventura que encara en gaudeixen avui. Més tard, músics d’alt nivell com Jordi León, Jesús Ventura, Jordi Molina o Santi Arisa continuen el treball pedagògic per a aquests joves músics. Precisament és amb Santi Arisa amb qui a la cobla se li obre l’oportunitat de col·laborar directament amb el projecte de la Sardanova o altres, amb els seus grups històrics com La Tribu o els Lakatans, i aporta a la formació noves maneres de fer música i noves experiències. D’uns anys ençà, Jordi Vilaró, instrumentista de tible a la cobla La Principal del Llobregat, s’encarrega de la direcció musical.

Es pot afegir la participació en concursos de sardanes i cobles, així com la col·laboració amb esbarts dansaires d’arreu mostrant, a més de la música, l’ampli ventall de danses dels Països Catalans.

mb els anys, la Cobla Jovenívola d’Agramunt no només actua al Principat sinó que és convidada a trobades i festivals internacionals a Alemanya, Bèlgica, Àustria, França, Andorra, Madrid,... en diverses ocasions.

També a les ballades, aplecs i concerts, es pot afegir la participació en concursos de sardanes i cobles, així com la collaboració amb esbarts dansaires d’arreu mostrant, a més de la música, l’ampli ventall de danses dels Països Catalans.

D’altra banda, la música que interpreta la cobla no només pot escoltar-se en places, sinó que s’han fet enregistraments al llarg dels anys.

Primers 10 anys Els primers 10 anys d’exis-

▼

Una foto dels primers components de la cobla abans de la seva presentació pública.

[OCTUBRE 2007]

sió 524

▼ Posant amb l’uniforme de la presentació oficial que va tenir lloc l’11 de setembre de 1987.

tència es consideraven una colla d’amics que, connectats per la música, es trobaven molt a gust en aquest grup de cobla i que anaven complint un programa d’actuacions

que ja venia rodat. A partir de l’any 1998 i essent director en Joan Farreny van decidir continuar la tasca començada d’una manera més seriosa. D’aquesta decisió van apa-

rèixer les persones de Jordi León primer i Jordi Molina després, que, com a bons músics, donaven unes classes esporàdiques de direcció que van ser molt ben aprofitades per la cobla. Actualment arriben aproximadament a 90 actuacions fetes en una campanya. La cobla disposa d’una dependència a l’Escola de Música que utilitza per poder assajar i guardar tota mena de paperassa i de records. Assagen dues vegades al mes i per un espai de tres hores. Per poder utilitzar aquestes dependències col·laboren econòmicament amb l’ajuntament. La seva organització és senzilla, ja que si al començament tenien els contactes

87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 Components de la cobla al llarg dels anys Alcalà i Solé, Jordi - trombó Ariño i Sopena, Josep Mª - fiscorn Bertran i Mitjavila, Anna–Nuri - tible Bertran i Mitjavila, Josep - fiscorn Bertran i Puigpinós, Ricard - director i fiscorn (87-88) Bertran i Solé, Anna - tenora Caballol, Jordi - trompeta Canosa i Marquilles, Òscar - trombó Castro i Oronich, Miquel - fiscorn Cuenca, Joan - trompeta Escasany i Domingo, Noemí - flabiol (87-89) i contrabaix (89-99) Farreny i Calafell, Joan - director (87-88) i tenora (98-00) Guixé i Torres, Jordi - tenora Huguet i Puig, Amor - flabiol Huguet i Puig, Verònica - tible Pedrós i Miralles, Anna - tible Pubill i Gorgues, Santi - contrabaix Puiggener i Bellet, Xavier - trompeta Roig i Domingo, Abel - tenora Ros i Poch, Cristina - contrabaix Ros i Poch, Marta - fiscorn Segura, Xavier - trompeta Solé i Barril, Bernat - trompeta Soler i Parellada, Jordi - contrabaix Sorribes i López, Judit - tible Torà i Guiu, Miquel - contrabaix Torné i Cortés, Jaume - trompeta Torné i Cortés, Tere - tenora

sió 524

[OCTUBRE 2007]

REPORTAT GE C O B LA JOV ENÍVOL A

A la dreta, participant a la rua del Carnaval agramuntí, l’any 1989.

mitjançant l’Escola de Música, avui en dia són ells mateixos qui s’ocupen de l’agenda. Els darrers quatre anys ha estat el Bernat Solé l’encarregat d’aquest afer, és a dir coordinar l’agenda segons les tocades sol·licitades. Actualment és el Miquel Castro qui ho gestiona.

Administració i finançament A les escales de l’església per rodar un programa per a TV3, l’any 1991.

L’administració i el finançament ho controla l’Amor Hu-

guet des de fa temps. Tots els ingressos van a un fons comú i d’aquí es van pagant despeses que la mateixa cobla origina com són els desplaçaments, les dietes, l’uniforme que canvien cada dos anys, el sou del director, el quilometratge dels músics que vénen de fora per poder assajar, i a partir d’aquí es reparteixen la part sobrant. L’Anna Nuri Bertran és l’encarregada de tenir al dia l’arxiu musical; és a dir que totes les partitures estiguin al seu lloc, i preparar-les per al moment de les tocades. L’Òscar Canosa fa de coordinador; de com i quina manera s’organitzen els viatges. De totes formes a partir d’aquí, tots reben ajuda dels altres membres si és que la necessiten. Al llarg de la seva trajectòria han estat 28 els components de la cobla. Com és notori hi han hagut canvis, però val a dir també que alguns hi són des de el primer dia (veure quadre adjunt).

Formació actual La formació actual la com-

ponen: Xavier Segura (trompeta), Joan Cuenca (trompeta), Òscar Canosa (trombó), Miquel Castro (fiscorn), Josep Bertran (fiscorn), Santi Pubill (contrabaix), Amor Huguet (flabiol), Judit Sorribes (tible), Anna Nuri Bertran (tible), Jordi Guixé (tenora), Abel Roig (tenora). Cada un dels membres compagina la seva vida laboral amb el treball de cobla. Si bé al començament tots els membres eren de casa, actualment hi ha músics que han de venir de fora. Referent a l’instrument, aquest és propietat del músic, i és ell qui es fa càrrec del manteniment i si considera necessari canviar-lo.

Directors Els directors que han passat per aquesta formació al llarg d’aquests anys han estat: Ricard Bertran i Puigpinós, Joan Farreny i Calafell, Jesús Ventura i Barnet, Jordi León i Royo, Jordi Molina i Membrives i Jordi Vilaró i Serradell. A la pregunta de com han durat tants anys junts, con[OCTUBRE 2007]

sió 524

▼

Imatge de grup dels primers anys, a la plaça del Mercadal.

REPORTAT GE C O B LA JOV ENÍVOL A

Anant a Barcelona a recollir els components de l’Esbart Sant Martí, per sortir de gira cap a Bèlgica. Juliol de 1995. A la dreta, actuant amb Santi Arisa durant els actes del 10è aniversari. Any 1997.

Amenitzant la IV Nit de la Sardana a Agramunt. Any 1998.

testen que el bon ambient i companyonia que ha existit entre ells des del primer moment, ha fet que cada dia els agradi més la feina que fan i aquesta satisfacció supera la renúncia a festes familiars, caps de setmana, vacances, parelles... Els mesos de més feina van des de l’abril fins a finals de setembre, i els dies de

més demanda són el dia 15 d’agost i l’11 de setembre. A l’octubre ells fan formació nova; això vol dir que si s’ha de produir algun canvi es el moment de fer-ho. Canvi de personal, canvi de partitures, canvi de direcció o altres reestructuracions. L’any 1994 i al llarg de cinc anys van col·laborar amb l’Esbart Sant Martí de

Barcelona. Van ser convidats a participar al festival folklòric d’Estrasburg (1994), gira per Bèlgica (1995), actuació a Pavie (França) (1997), recorregut per Àustria (1997) i també a l’estrena de l’espectacle Mediterrània al Mercat de les Flors de Barcelona (1999). Tenen un especial record pels pobles que des del primer any d’actuació no hi han faltat cap any. Tals com Esterri d’Àneu, Ulldemolins, l’aplec de Rosselló, l’aplec de Sta. Mª de Besora, Soses, Andorra la Vella, Sant Julià, Encamp i Les Escaldes. En aquests darrers del principat d’Andorra hi ha setmanes d’estiu que hi van dues vegades i això fa molts anys.

Anècdotes All llarg de tots aquests anys no seria creïble que res anecdòtic els hagués passat. Durant la conversa van sorgint afers que ara recorden amb un gran somriure; però en el moment que es produïa, de somriure res de res. Per fernos una idea, expliquen que 30

sió 524

[OCTUBRE 2007]

Amb els components de l’Esbart Sant Martí de Barcelona, l’any 1998, en una de les gires que efectuaren per diferents països europeus. Director: Ricard Bertran.

L’any 1994 i al llarg de cinc anys van col·laborar amb l’Esbart Sant Martí de Barcelona. Van ser convidats a participar al festival folklòric d’Estrasburg, gira per Bèlgica, actuació a Pavie (França), recorregut per Àustria i també a l’estrena de l’espectacle Mediterrània al Mercat de les Flors de Barcelona. Concert de Cap d’Any a Balaguer, l’any 2001. Director: Jordi Vilaró.

en una actuació que havien fet a Andorra i en el moment de marxar, l’un per l’altre es van deixar dos dels seus components. Solució: Van haver de tornar amb taxi. També a Andorra i al moment de passar la frontera espanyola, no els deixaven passar si no tenien la documentació dels instruments en regla. No l’hi tenien. Solució: Van haver d’anar a donar el tomb i tornar per la frontera de França. En un altra ocasió, concretament

al Palau d’Anglesola, feien la seva actuació dalt d’una carrossa de pagès, doncs vet aquí que en un moment donat la carrossa es va abalançar i ja us podeu imaginar la situació; sense fer-se res els nois, el contrabaix va ser qui en va sortir més mal parat, va quedar desfet. I presentar-se a un lloc i no haver-hi actuació, això també els ha passat. Per celebrar l’aniversari, el primer acte que faran serà conjuntament amb l’Agru-

pació Sardanista Barretina i la cobla Riella, que també compleixen aniversaris, la celebració de la XIII edició de la Nit de la Sardana que organitza la Federació Sardanista de les comarques de Lleida i que tindrà lloc el dia 24 de novembre. Més endavant programaran una sèrie d’actes i actuacions que encara no tenen concretats, però que durant l’any ja aniran anunciant. Aquesta frase que ve a continuació la diuen ells mateixos. La transcric tal qual l’han escrit: “La Cobla Jovenívola és gran, ja té 20 anys. Encara pot créixer molt més al servei de la cultura del nostre país. Però també és petita, molt petita, ja que mantenim la mateixa il·lusió del primer dia, gràcies a vosaltres”. Evidentment, ja no cal dir res més. Tan sols agrair tota la feina feta i l’estona dedicada a SIÓ perquè els nostres lectors sàpiguen una miqueta més el funcionament d’aquesta entitat que ja té 20 anys de vida. Per molts anys! ■ [OCTUBRE 2007]

sió 524

SANITAT EL C A P IN FO RMA

Servei de pediatria. Horaris i programacions PEDIATRIA A partir del dia 2 d’octubre s’ha incorporat al centre el pediatre Lázaro Pérez Rodríguez, a dedicació completa. HORARI: Matí: Els dilluns, dimarts, dimecres i divendres. Tarda: Els dijous. PROGRAMACIÓ: Visites: Demanar hora al taulell i si és per telèfon han de trucar al 902 111 444 (poden fer-ho durant les 24 hores del dia i tots els dies de la setmana, festius inclosos). Revisions: Demanar-les al taulell d’administració. L’Equip Directiu

Telefònicament: Per al metge, pediatre, infermera, odontòloga i treballadora social heu de trucar al 902 111 444, s’hi pot telefonar les 24 hores del dia, de dilluns a diumenge i festius intersetmanals. Per a la llevadora heu de trucar al 973 390 635, de 8 a 22 h, de dilluns a divendres (dies laborables).

RECOLLIDA, ENTREGA I TRAMITACIÓ DE DOCUMENTS ELS CAPS DE SETMANA I FESTIUS

CITA PRÈVIA

Els caps de setmana i festius intersetmanals al taulell d’administració només s’atenen les visites d’urgència per al metge i la infermera, i telefònicament consultes mèdiques i domicilis.

La cita prèvia de tots els professionals del centre es pot demanar tant personalment com per telèfon: Personalment: Poden demanar hora de 8 a 22 h, de dilluns a divendres (dies laborables).

No es recull, ni s’entrega, ni es tramita cap tipus de documentació. Tampoc no es fa cap tipus de programació. Unitat d’Atenció a l’Usuari

L’ACUDIT D’EN CREUS

Per a subscripcions i anuncis de la revista, us podeu adreçar a

Pilar Figuera Tel. 973 39 20 42

– Hola! Què tal? M’han dit que s’ha casat el noi... – Sí, però ho han fet pel civil. – Pel civil...? O... pel mosso d’esquadra?

[OCTUBRE 2007]

sió 524

OPINIÓ EL CELOB ERT

per JOAN PUIG i RIBERA

Foteu-li foc er la fira no hi era. Ja sé que això diu molt poc a favor d’un agramuntí, però no vaig poder resistir la temptació. Per cert, parlant de la fira; no sé a qui se li va acudir de fixar la fira del torró i de la xocolata el dia de la Hispanitat. Un dia tan important i reconsagrat com aquest. Mira que es podia fer en qualsevol altre de l’any. Doncs, no. Per tocar allò que en Duran i Lleida anomena els “cataplins” van i la col·loquen el mateix de la diada espanyola. Aquella que fou anomenada “Fiesta de la raza” quan encara no es parlava de racisme. Jo crec que va ser una enorme atzagaiada que els regidors actuals haurien de rectificar. Amb 365 dies que té l’any va i trien el de la festivitat hispànica. El que marca el gran descobriment de les Amèriques que va suposar que a l’Imperi espanyol mai no se li pongués el sol! Quina enorme pífia! Quina tocada d’allò que no sona! Jo crec que els jutges de Madrid hi haurien de posar mà i prohibir que un dia com aquest es fessin altres coses. Si Franco aixequés el cap no s’ho creuria. El dia de la fira, doncs, jo no hi era. I on era? es preguntaran els que hagin arribat fins aquí. Doncs a complir amb els meus deures espanyols! A València. I què hi vaig anar a fer a València. Doncs vaig assistir a la manifestació patriòtico-hispana més important que es va fer i en què es van cremar fotografies. I fotografies de qui? Ep,

La llei és la llei i si no es poden atacar els símbols nacionals, com és la Corona, doncs no es pot atacar, ni cremar, ni res de res. Que per això tenim la constitució, no?

del Monarca ni parlar-ne, que això només ho fa la jovenalla republicana-independentistaseparatista-antiespañola, que tot és el mateix. Encara els han deixat anar massa aviat als encausats d’haver cremat una fotografia del Rei! Ja els fotria jo, ja. La llei és la llei i si no es poden atacar els símbols nacionals, com és la Corona, doncs no es pot atacar, ni cremar, ni res de res. Que per això tenim la constitució, no? I el Monarca és intocable, perquè ens el va posar el Caudillo (por la gracia de Dios), que per això va fer (ep, i guanyar!) la guerra. O sigui que el Rei el tenim també com un “derecho de conquista” igual com passa amb els papers de Salamanca que no els han acabat de tornar ni els tornaran, perquè van ser també un ídem de conquesta. A més a més, el mateix Juan Carlos ja va explicar que ell ha estat una peça clau en la democràcia i el progrés d’Espanya. I, si ho va dir ell, és que és veritat, perquè ell és imparcial. I fotografies de qui, ens preguntàvem més amunt? Doncs del Carod! Sí, sí, del Carod, perquè és republicà i perquè és independentista i perquè és catalanista. I perquè es va reunir amb els d’ETA a Perpinyà i perquè diu que vol la independència i perquè forma part del Tripartit (que és com l’infern del Pere Botero) i perquè es va posar una corona d’espines fent broma amb el Maragall un dia que van anar d’excursió a Jerusalem, i perquè ha manifestat que

vol convocar un referèndum el 2014 (que és quan farà 300 anys que Catalunya va ser acollida fraternalment al si d’España: Una, Grande i Libre), i perquè és un dimoni que ens en fa de tots colors segons comenten sempre els de la COPE, que és la cadena independent per excel·lència que predica per la concòrdia i la unidad nacional, i que té una gran simpatia als d’aquí. Ah, i me’n deixava una, la principal: i perquè en Carod és català! El Nadal passat els valencians ja van poder comprar xampany no-català amb les cares d’en Carod-Maragall i Montilla. La veritat és que va ser un èxit de vendes. Ara resulta que les estampetes de Carod també han estat un gran èxit. Hi havia paradetes on les regalaven i tot. Només calia un bon llumí o un encenedor i apa! A cremar Carods com si creméssim falles! I és que els valencians amb això de la cremà ens superen de molt. Ara bé, ells saben escollir a qui s’ha de posar foc. Per això no veureu mai cap falla dedicada a la família reial. No, que això seria un greuge. En canvi, del Carod, sí. I qui ho fa, a més, té cent anys d’indulgència per part del Règim. I, si no, perquè els republicans preguntaven i insistien en conèixer els comptes de la Casa reial. Afedelisto, ja els cremaria jo a tots els republicans. Perquè hi ha coses que no es pregunten. Com hi ha coses que no es poden cremar. I punt. ■ [OCTUBRE 2007]

sió 524

OPINIÓ G EN T, FETS, COSES. . .

per A. PONSA

Oficis: forcaire

ARXIU SIÓ

La persona especialitzada en fer forques de fusta que servien per a regirar o amuntegar palla o agafar i carregar garbes als carros etc. rebia el nom de forcaire (mot que no he pogut trobar en l’Enciclopèdia Catalana, però crec que suficientment estès en moltes zones del país).

Batent a l’era amb forques fetes molt probablement al poble d’Alentorn amb fusta de lledoner.

El primer de tot és que la forca comença a fer-se en el lledoner. No sense posar-hi una gran dosi de cura durant el període de quatre o cinc anys que dura el procés fins a ser completament enllestida.

Catalunya s’especialitzà la fusta de lledoner en la confecció de forques i, per cert, que ben a prop nostre hi tenim un dels millors nuclis de referència on es feien les forques més anomenades de tots els voltants. Com tothom sap, aquest centre forcaire de fa tants anys és el poble d’Alentorn situat a un quilòmetre i mig a la dreta del riu Segre, pel qual passa la carretera que va d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià. Allí és on la fabricació de forques per a batre, de fusta de lledoner, hi va ser molt desenvolupada, posat que els forcaires del poble i rodalies venien la seva mercaderia per tot Catalunya, per Aragó i, fins i tot, arribaven a Navarra. Ara anem a veure com feia la forca un forcaire: El primer de tot és que la forca comença a fer-se en el lledoner. No

sense posar-hi una gran dosi de cura durant el període de quatre o cinc anys que dura el procés fins a ser completament enllestida. També veurem que el vocabulari amb què s’expressen les operacions que cal fer en l’ofici de forcaire és molt particular i no gens corrent. El forcaire escollia els llucs idonis de l’arbre els quals serien les futures forques i, a continuació netejava la soca de tota la resta que no servia per a res. D’això se’n deia palar. El moment adequat de tallar la forca era en lluna vella perquè no es corquessin i a l’hivern i, així, el forcaire tenia la forca en brut a punt d’escapçar les parts sobreres tant del mànec com dels pollegons. Després la forca s’havia de socarrar al foc perquè se li pogués treure la pela; tenint cura, però, de no cremarla massa que sinó li sortien

clapes negres. En calent és com se’ls treia bé la pell del mànec i dels pollegons. Un cop feta aquesta operació, les forques es deixaven uns quinze dies en repòs perquè s’eixuguessin posades dretes en un lloc on corria l’aire. Després del repòs calia amarar-les tot posant-les en remull en aigua corrent durant un mes per fer la fusta més flexible i pastosa. Tant el mànec com els pollegons s’havien d’allisar perquè restessin uniformes. Amb l’ajut del pal de forcaire, fet d’un tronc de noguer i clavat al terra, es parava la forca, la qual cosa era fer-li un conjunt de manipulacions per donarli un acabat perfecte. A continuació s’havien d’embridar i tatxonar els pollegons, és a dir, motllar-los a la mateixa distància mitjançant el motlle adequat i blegar-los. Tan sols restava desemmotllar la forca; operació que es feia quan ja estava prou seca i havia quedat completament acabada. L’últim toc, però, seria punxonar-la, o sigui fer una punta als pollegons. La font d’informació de la qual m’he servit per a fer el present escrit és un fulletó editat per l’Ajuntament d’Artesa de Segre, el qual me’l féu a mans una persona amb qui m’uneix una bona amistat. ■ [OCTUBRE 2007]

sió 524

OPINIÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

De nosaltres (Festa Major 2007) a ha passat la Festa Major. El seu acte per excellència ha estat, sens dubte, el “Pregó de festes”. A mi ja em coneixeu, des d’uns anys la meva festa la passo (cadascú al seu lloc) en l’exposició que presento a l’estimat poble d’Agramunt i altres forasters. L’any passat ho vaig fer a la “casa de la Coral” i a “les golfes del Besora”. Aquest segon lloc l’inaugurava l’any passat. Aquest 2007 he fet l’exposició sols a “les nostres Golfes”. Sense el vostre permís em permeto anomenar-les “nostres”, de nosaltres. Us demano que m’ho permeteu perquè és un desig molt entranyable per a mi. Veniu si us plau! Siguem amics tots, trencant les capelletes, respectant-nos, coneixent-nos millor mitjançant el diàleg freqüent, i essent sincers de veritat. Sapiguem acceptar les crítiques que se’ns facin quan hi ha motius per a fer-ho. I sincerament amics, jo em considero una persona amb una certa culpabilitat amb motius suficients per ser acusat de quelcom... que vosaltres deveu saber millor que jo. Costa de veure els nostres defectes. Jo els admeto, i estic disposat a rectificar. Aquest any he notat en les persones que han passat per “Les golfes...” que hi ha hagut absències d’aquelles que et fereixen l’ànima. Però em pregunto, a quantes persones hauré disgustat, la majoria de vegades, potser, sense adonarme’n? Però si per orgull, per enveja, tal vegada també no hauré sapigut dominar-me, i

DEL PROGRAMA DE MÀ DE L’EXPOSICIÓ

Josep Farreny amb un dels quadres de la seva “Obra recent”, que va exposar la passada Festa Major a les seves “golfes del Besora.

M’ha agradat l’interès que han sentit bastantes persones, però també agraeixo en gran manera la bona voluntat que han tingut altres pel sol fet de venir, mirar, felicitar-me per l’exposició, i dir-me que no ho entenien.

hauré criticat quelcom. L’exposició ha estat totalment diferent a l’anterior, com és costum en mi. I la gent encantadora com sempre heu estat, qui heu i/o havíeu vingut els anys anteriors. Molt gratificant han estat les coses que m’han ensenyat persones senzilles a mi, que no pas jo a elles. M’ha agradat l’interès que han sentit bastantes persones, però també agraeixo en gran manera la bona voluntat que han tingut altres pel sol fet de venir, mirar, felicitar-me per l’exposició, i dir-me que no ho entenien. Mai no hem de deixar de ser nosaltres mateixos, de casa nostra, de la nostra família, del nostre carrer, del nostre poble, província, Catalunya. A sí, i d’Espanya, sempre en aquest ordre. Ja ho veieu, he caigut en el defecte de donar consells, qualsevol diria que sóc alguna cosa per a fer-ho; perdoneu. Vull parlar d’aquestes persones que diuen que l’art contemporani no l’entenen, d’aquestes persones que mai no ens diran que hem de ser humils, perquè ells sí que ho són de veritat. Jo recordo molt bé alguns dels meus avantpassats, millor dit, avantpassades, perquè eren dones. La meva padrina, la mare del meu pare, filla de cal Pelegrí de Castellnou, analfabeta com la seva germana, la pubilla. Però d’elles en tinc un record molt més profund, goso dir, del que tinc de la meva pròpia mare. Igual com recordaré amb més estima la seva mare, la padrina de Lleida, ciutat d’on era la meva mare, filla

Josep Farreny Ortiz

de pagesos que a més tenien vaques i anaven a vendre la llet en una botigueta del carrer de la Palma. Igual que la padrina de Castellnou, era també analfabeta. M’imagino que no us diré res de nou en dir que malgrat això, tenien una cultura en el seu interior del bagatge heretat dels seus avantpassats, que mai no tindrem nosaltres per savis que siguem, parlo d’estimar, no de saber, de ser. Això no és culpa de ningú, eren uns altres temps, però totes les persones de la nostra edat saben molt bé, i entenen tot el que dic, i que lamentablement estem constatant que en els temps que estem vivint hem prosperat molt materialment, però podem afirmar que llavors nosaltres veneràvem els vells, ens queia la bava en escoltar-los. No, no vull pas dir amb això que qualsevol temps passat fou millor que els d’ara; però sí que és qüestió d’estudiar el per què d’aquest fenomen. Alguns optimistes relatius segurament que es riuran del que estic plantejant, que és ni més ni menys, que tenim per segur, fent excepció de les excepcions que confirmen la regla, que sí, tindrem per a tots uns geriàtrics en què hi estarem com si estiguéssim al cel. No ens hem de preocupar del lloc on haurem d’anar a passar els últims anys de la nostra vida, ja que la qualitat de vida ningú no dubtarà que està millorant dia a dia, ho sia que no siguem pessimistes ni ens preocupem per l’avenir veient-lo negre, que no serà tant. ■ [OCTUBRE 2007]

sió 524

OPINIÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

Una vivència Tenia jo uns nou anys (estem parlant dels anys 4142 i és segur que algun lector ho podrà concretar més) quan hi va haver una rubinada de les grans. Les aigües cobrien tots els camps del marge dret del Sió fins a una altura aproximada de l’actual carrer dels Horts.

e de felicitar el Sr. Josep Rovira pel seu “Reportatge: Arquitectura” aparegut al SIÓ del mes d’agost 2007. No sols aporta una sorprenent informació gràfica de la canalització del riu Sió, sinó també un text breu i precís del desenvolupament de l’obra, suficient perquè les noves generacions d’agramuntins puguin saber l’ara i l’abans de l’entorn en què viuen. Però és que, ensems d’agrair-li la seva aportació documental sobre aquest tema, vull encoratjarlo perquè segueixi amb aquesta tasca que tants bons resultats informatius-formatius ens està donant. Mirant la primera fotografia es pot entendre molt bé que l’enorme quantitat de canya xisca i de tot tipus d’herbes que creixien a la mare del riu alentien, embassaven i sobreeixien l’aigua corrent quan es produïen tempestes a la part alta de la ribera del Sió (no tinc dades a la mà però em sembla que abans, quan plovia, plovia més, i sobretot nevava més, que ara) i es produïen de manera molt freqüent les rubinades del Sió que tothom temia.

Recordant rubinades I recordant les rubinades viscudes en recordo una que em permeto explicar per si algun dels meus coetanis s’hi vol afegir i en fem un anecdotari. Tenia uns nou anys (estem parlant dels anys 41-42 i segur que algun lector ho podrà concretar més) quan hi va haver una rubinada de les grans. Les aigües cobrien tots els camps del marge dret del Sió fins a una altura aproximada de l’actual carrer dels Horts. La vida dins la Vila seguia (com

sió 524

[OCTUBRE 2007]

Josep M. Almarcha Fa

que ja havia deixat de ploure i tothom sabia que les aigües es retirarien a poc a poc), i els nens i les nenes havíem d’anar a l’escola. Jo anava a les Escoles a la classe de la Sra. Isabel, que estava situada on de fet era i és el “hall” d’entrada. Era la classe més gran, perquè arreplegava tota la mainada nascuda durant els quatre o cinc anys abans de la Guerra Civil i els primers d’aquella bestiesa, units tots per un mateix nivell de desconeixements culturals. Les Escoles estaven situades, com ara, molt a prop d’on s’havien produït els fets i els efectes de la rubinada i, per tant, si a la intensa curiositat per veure què havia passat s’hi afegia la seva proximitat, la temptació d’anar a veure un espectacle tan interessant era gairebé insuperable. Aquesta perillosa avinentesa els pares la sabien o la intuïen. El cert és que jo recordo molt bé que, abans de sortir de casa, vaig rebre una sessió especial d’instruccions severíssimes de manera que, per res del món, anés a veure la rubinada i que quan tornés a casa a dinar (els meus pares treballaven tot el dia sense horari de descans), ho fes recte com un coet so pena de rebre un càstig molt gros com gros era el perill que la rubinada se t’emportés o et poguessis ofegar si relliscaves en un lloc fons. No recordo si va ser per no passar per un covard o per un instint de desafiar el perill, el cert és que alguns dels nens de la classe vàrem anar corrents a veure la rubinada. Recordo mirar, des de l’altura del carrer citat abans, el magnífic espectacle que per mi era veure l’immens llac d’aigua que ja s’havia retirat uns quants

metres deixant un rastre de fang llis i lluent que et convidava que el trepitgessis...

El cul xop de fang Ho vaig fer... a poc a poc... però, tot d’una, vaig relliscar i em vaig trobar assegut a terra amb tot el cul dels pantalons, no mullat, que s’hauria pogut assecar de pressa, sinó xop d’un fang fi, penetrant, de color marró clar i que cridava als quatre vents que jo havia transgredit les severes ordres rebudes. Què fer...? Miro al meu voltant i tots els companys, que m’havien acompanyat a l’anada corrents, corrents havien tornat a casa seva per arribar-hi dins el temps raonable per poder justificar sense problemes un petit retard. Estava sol i no tenia cap persona a qui demanar-li consell. Què podia fer...? Si tornava a casa el càstig era inevitable perquè les proves eren evidents... ara bé, si aconseguia assecar el fang de pressa podria “discutir” la jugada i potser no em castigarien. Sense pensar en res més, vaig sortir de la zona perillosa i em vaig posar de cul al sol, que lluïa esplendorós, amb l’esperança que el fang s’assecaria tot el de pressa que jo volia. No comptava amb el temps que passava tan de pressa com a poc a poc s’assecava el fang. Assecar el fang... que s’assequi el fang... era amb l’únic que jo pensava. El silenci humà era total, no es veia ningú... i després de fer mil postures i rascar amb una pedra per accelerar l’assecament del fang vaig començar a caminar cap a les Escoles, mig amagant-me i

OPINIÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

No recordo si va ser per no passar per un covard o per un instint de desafiar el perill el cert és que alguns dels nens de la classe vàrem anar corrents a veure la rubinada.

amb la mala sort que no em vaig trobar amb cap senyora clienta dels meus pares. Això volia dir que tothom era a casa seva i que jo no hi era i que això era dolent i encara més punible i mereixedor d’aquell càstig tan gros que m’havien dit... Anar a casa... de cap manera. Tornar a l’escola i fer com si no hagués passat res... Aquesta era la solució... Em vaig esmunyir al pati situant-me en un racó on jo pogués veure arribar els nens. El temps passava i el fang ja quasi s’havia assecat i començaven a venir els nens més primerencs. A poc a poc el pati es va convertir en un formiguer de nens i nenes i mares que portaven els seus fills més petits. A la fi va arribar l’hora d’entrar a classe i jo em vaig sentir deslliurat de la meva soledat i intento oblidar-me del sentiment d’angoixa de la meva culpabilitat. Començàvem els treballs de la tarda quan, tot d’una, s’obre la porta de la classe i veig la meva mare (*), amb una cara trasmudada, que parla amb la Sra. Isabel i aquesta em senyala a mi. La meva mare em mirà, però empentada per la Sra. Isabel, surten totes dues de la classe i al cap d’uns moments, que a mi se’m van fer llarguíssims, entra la Sra. Isabel i, sense pressa però molt directa, ve cap a mi i se’m va emportar cap un quarto petit que hi havia

al costat i em va preguntar com és que no havia anat a dinar a casa... Li ho vaig explicar tot, entre plors de ràbia per no haver sabut valorar la diferència entre un càstig que ara ja em semblava insignificant i l’angoixa i la desesperació dels meus pares. Em va fer asseure sol i al cap d’una estona em va portar el dinar que la meva mare li va dur de casa. Al final de la classe, enmig dels altres nens que no sabien què passava, em va fer esperar i em va acompanyar a casa meva, esperant-se al carrer i assegurantse que entrava a la perruqueria on, mentre treballaven, m’estaven esperant els meus pares i, naturalment les clientes que hi havia en aquells moments. Gràcies a ella i en la seva insistència en fer creure als meus pares que el millor que havia passat era que no havia passat res irreparable i que la solució del problema passava per eliminar escenes dramàtiques i espectaculars. I així fou.

Demanar perdó Però jo havia d’entrar a casa, a la perruqueria on hi havia totes les senyores que sabien tot el que havia passat des del costat del patiment dels meus pares i estaven tan expectants com ho estava jo. Tenia instruccions de la Sra. Isabel de demanar perdó només

entrar... Ho vaig fer enmig d’un silenci que es podia tallar. Vaig acotar el cap resignat al que vingués i vaig veure que el meu pare deixava les eines amb una lentitud esfereïdora, es girava cap a mi i em va agafar pel clatell i el coll de la camisa, em va aixecar de terra amb una força que jo no li coneixia i sense tocar a terra em va portar fins al quarto-rebost que teníem i després de tancar la porta, amb una forta revolada, la va tancar amb clau. Sense crits... sense ni una paraula... sense plors... sense una abraçada de perdó de la meva mare... Quin càstig més gros...! Sembla un conte però és una vivència personal que mai no he oblidat. Perdoneu si no he sabut explicar-la d’una manera més curta. (*) Com van saber els meus pares on era jo després d’haver-se passat tot el migdia i la primera hora de la tarda buscant-me i preguntant a la gent si m’havien vist...? Simplement quan una de les mares, que havia portat el seu fill a l’escola, va anar a la perruqueria, per aprofitar l’hora de la classe de la tarda per arreglar-se el cabell, i sentir i veure l’estat histèric dels meus pares, els hi va dir que m’havia vist al pati de l’escola molt normal. La meva mare no va voler que el meu pare em vingués a buscar... ■

[OCTUBRE 2007]

sió 524

OPINIÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

A l’Ajuntament i poble de Puigverd Plataforma Antiresidus Industrials de Puigverd d’Agramunt

Lluny de la voluntat d’alimentar discòrdies, nosaltres hem demanat el que creiem que s’ha de demanar tenint en compte aspectes importants, que no contemplen solament la circumstància de les males olors, sinó la salut de les persones i l’impacte ambiental.

’ajuntament de Puigverd ha rebut un escrit amb les al·legacions que hem cregut convenient presentar a la seva consideració, un cop conegut l’informe de Medi Ambient, favorable amb limitacions al projecte de “canvi no substancial” de la planta de compostatge. No sabem si l’ajuntament ens respondrà, si les tindrà en compte a l’hora de concedir, o no, la llicència que demana FERESP, o si optarà pel silenci administratiu com a forma poc amable de tirar endavant. En qualsevol cas volem informar l’opinió pública de les nostres peticions com a part interessada en aquest projecte, al qual ja vàrem presentar al·legacions, com també ho va fer IPCENA i, posteriorment, l’ajuntament d’Agramunt. Lluny de la voluntat d’alimentar discòrdies, nosaltres hem demanat el que creiem que s’ha de demanar tenint en compte aspectes importants, que no contemplen solament la circumstància de les males olors –cosa que se’ns assegura que millorarà– sinó la salut de les persones i l’impacte ambiental. En el primer cas, tenim la qüestió dels metalls pesants que acompanyen residus industrials. Tot i el control que es té del seu contingut, per sota dels màxims legalment acceptables, aquí sempre hem reclamat que s’apliqui el principi de pre-

caució, que ens porta a malfiar-nos de la permissivitat oficial. Ens diuen, per exemple, que en terres bàsiques, aquests metalls són innocus, ja que resten insolubles. Però qui ens assegura que amb les pluges àcides que ens visiten, aquestes terres mantindran la seva virtut protectora? És per això que diem “no als residus industrials”. Si les dejeccions ramaderes també en porten, com s’argumenta, és cosa que es pot canviar amb un control de l’alimentació ramadera i de les terres de cultiu. Aquest canvi no és fàcil de fer a la indústria, que està més hipotecada econòmicament, i que no està pas pensada en funció dels seus residus. Els residus de l’agricultura i ramaderia s’han utilitzat des de sempre com a adobs. Són els adobs per excel·lència. No així els industrials. Però, encara, si ens trobéssim en un país bàsicament industrial, no tindríem res a dir. A cadascú el seu. Encara podríem exportar compost pel camí de la logística. Però no és el cas. En canvi, que s’hagi d’establir un tràfic regular de residus cap al municipi –on, a la llarga, no cal esperar res més que un increment del volum transportat– no és bo per al medi ambient, que ha d’empassar-se el CO2 com qui respira. Aquest CO2 es podria posar a nivells més raonables si els materials vinguessin de

prop. Segons el 6è Programa Europeu d’Acció Comunitària en matèria de medi ambient, a l’àmbit dels residus s’ha d’aplicar el criteri de proximitat. I en un país de les nostres característiques el que tenim a prop són els fems. Per tant, ens reafirmem en contra dels residus industrials, i més encara, en contra de la pretensió de l’empresa FERESP de no fixar proporcions d’entrada, com tenia estipulat fins ara i que tampoc no va complir.

Passivitat municipal Per acabar, volem recordar que aquesta plataforma va sorgir com a conseqüència de la passivitat municipal entorn als fets d’unes pudors nauseabundes –que ja veurem com acaba el tema– i d’un compost impresentable (segons l’informe de l’OGAU ha de ser un producte amb bon aspecte i olor. No diguem res.). Pensem que ja n’hi ha prou que els qui exerceixen càrrecs públics s’excusin amb arguments com que “ningú no s’ha queixat fins ara” o “no sentiu altres pudors?” o “és que tenen els papers en regla”. Un alcalde o un regidor, no han de confondre la seva responsabilitat amb la d’un síndic de greuges. No han d’esperar rebre queixes. Les han d’evitar. I ens han d’evitar a tots plegats de perdre el temps en allò que és la seva obligació al servei de la ciutadania. ■ [OCTUBRE 2007]

sió 524

OPINIÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

Grup municipal alternatiu per Puigverd

JOSEP BERTRAN

Manel Llorens. Regidor

Públic assistent al Ple Extraordinari.

El nostre Grup va voler llegir un escrit per manifestar el nostre malestar pels fets ocorreguts la passada Festa Major.

l passat dia 21 de setembre es va fer un Ple Extraordinari, on es va presentar una moció de denúncia i condemna dels actes que van ocórrer en la passada Festa Major. Aquesta moció presentada es va votar per unanimitat. El nostre Grup, però, va voler llegir un escrit adreçat a l’Ajuntament per manifestar

Suport i solidaritat Creiem que la violència no té cap tipus de justificació i que la integritat física de les persones és intocable.

questes quatre ralles les volem adreçar a tot el consistori de Puigverd d’Agramunt i en especial, a l’alcalde, en Joan Eroles i al regidor Xavier Infante, com a mostra de suport i solidaritat en relació amb els fets, poc

el nostre malestar pels fets ocorreguts la passada Festa Major. Manifest En primer lloc volem condemnar qualsevol acte de violència, vingui donada per qui sigui. Però amb la mateixa contundència volem condemnar el caire partidista que se li està donant al tema, sense

tenir en compte alguna cosa bàsica en democràcia com la presumpció d’innocència i la justícia igual per a tothom. Això encara és més greu venint d’un organisme públic com un ajuntament. Els polítics han d’estar al servei del ciutadà i vetllar per mantenir un bon clima de convivència entre els veïns. I sobretot, s’ha de deixar en mans de la justícia la resolució del cas. Perquè tots els ciutadans, tots, alcaldes o no, tinguin les garanties de justícia. I per tant, considerem deplorable que el representant de la població, elegit democràticament, utilitzi la institució que representa per emetre i promoure un judici públic al seu favor. Desitgem que l’ajuntament i la família afectada puguin arribar en una entesa abans que arribi la sentència dels fets. ■

Veïns de Puigverd d’Agramunt

afortunats, succeïts aquesta passada Festa Major. Creiem que la violència no té cap tipus de justificació i que la integritat física de les persones és intocable. Aquests tipus de conducta no es poden tolerar. Per tant, volem i de-

manem que la convivència al poble sigui d’una manera cívica, tranquil·la i democràtica. Les declaracions de l’alcalde, del regidor i un bon grapat de testimonis han estat avalades i recolzades per la majoria de la gent del poble. ■ [OCTUBRE 2007]

sió 524

OPINIÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

Carta oberta al regidor Antonio Farré i Riba Jordi Padullés i Serra l passat dia 4 d’octubre vaig assistir a la celebració del Ple Municipal i un dels punts de l’ordre del dia era la modificació de les bases d’execució del pressupost de 2007 pel que fa a les assignacions i indemnitzacions per dedicació dels membres de la corporació. A raó de la informació que es va donar en el mateix ple vaig deduir que la partida de retribucions dels alts càrrecs s’havia augmentat notablement respecte a la legislatura anterior, però l’augment es fa més evident si es té en compte que en la legislatura anterior a l’equip de govern hi havia vuit regidors i ara només n’hi ha cinc. És cert que malgrat que tot és discutible, l’equip de govern pot obrar de la manera que cregui més oportuna en aquest sentit, sempre que tingui una majoria suficient per tirar endavant les seves propostes, i és evident que ara per ara disposa d’aquesta majoria i per tant no vull entrar a polemitzar sobre aquesta qüestió, però sí que voldria opinar sobre el seu cas particular, Sr. Farré, donat que vostè durant la darrera legislatura va ser especialment i molt reiteradament bel·ligerant amb el govern d’ERC i PSC per la retribució percebuda per la regidora del PSC, Tere Añé, que era de 1.200,00 euros mensuals per jornada completa de dedicació. (Per cert, vaig veure que va ser el Grup municipal d’Esquerra qui li va recordar el fet, ja que els antics companys de la Tere, els membres del PSC ho van passar per alt i fins i tot van donar suport a la proposta). També recordo que, en una ocasió, el seu grup va posar en entredit el que jo havia informat públicament què cobrava i vostè es va comprometre amb mi a informar-se

adequadament i publicar una rectificació si era el cas (veure revistes Sió de juny i setembre de 2004). Vostè no es va molestar ni a demanar la informació, una informació que li hauria confirmat que durant tota la legislatura solament vaig percebre les retribucions per assistència als plens i comissions de govern, i solament l’any 2005 vaig cobrar totes les indemnitzacions per dedicació, en part per poder compensar les despeses que havia tingut en l’exercici del meu càrrec dins de l’ajuntament durant el període de darrers del 2004 i 2005. Francament li he de dir que, tenint en compte la seva trajectòria anterior, em vaig sorprendre a mesura que es van anar esclofollant les seves retribucions. Jo sí que em pensava que vostè amb el seu posat altiu i cavalleresc propi d’un “Hidalgo“ de l’aristocràcia castellana, en aquest tema dels “quartos“ hauria estat més conseqüent amb les seves pròpies manifestacions de l’etapa anterior i diria: Res, jo que m’he passat quatre anys criticant el govern d’ERC i PSC pel sou de la Tere Añé, ara em toca treballar més que ningú sense cobrar ni un duro. Doncs ha estat ben al contrari, Sr. Farré, vostè d’esquena al “santcristo” i de cara al calaix. A vostè l’ajuntament, segons es va aprovar el passat dia 4, li pagarà entre pilotes i marxadors 1.918,00 euros mensuals, més Seguretat Social, per mitja jornada de dedicació. La meitat del temps que hi dedicava la Tere Añé, i el mateix que hi dedicava la Fàtima Puig, però ella gairebé sense cobrar. És conscient, Sr. Farré, que vostè rebrà de l’ajuntament, per dedicar-hi mitja jornada, un sou que la immensa majoria dels agramuntins

no ho guanyen ni fent hores extraordinàries en feines més dures que la seva. És conscient, Sr. Farré, que amb la seva manera de procedir collabora d’una manera determinant al descrèdit de tota la classe política. Que no se’n recorda del que predicava quan estava a l’oposició? Com justifica la seva actitud ara i abans, Sr. Farré? Potser ens dirà que treballarà molt. Segurament serà cert, però tant la Tere, com la Fàtima, com la resta de regidors i alcalde de l’anterior govern també ho van fer. O potser ens dirà que vostè està més preparat i les seves hores han d’estar més remunerades? Francament, en tinc els meus dubtes. No tinc res en contra que les persones que treballen pel conjunt de la nostra societat rebin una remuneració d’acord a la seva dedicació, però sí que em molesta molt que una persona variï el seu missatge depenent solament del costat de la tanca que s’està en cada moment. Sr. Antonio Farré, sempre he sentit a dir que la democràcia no és un sistema polític perfecte, però sí el menys imperfecte de tots. En democràcia tothom és elector i tothom pot ser candidat i elegit, no s’exigeix cap carrera universitària ni aptituds especials. Potser una de les imperfeccions del nostre sistema és que per llei no s’exigeixi uns mínims de dignitat, honradesa i ètica personal a les persones que pretenen dirigir la nostra societat. Si es fes així, possiblement alguns dels càrrecs polítics actuals no ho serien. A la vista dels fets comentats, Sr. Antonio Farré, s’ha preguntat si vostè avui seria regidor del nostre ajuntament? ■ [OCTUBRE 2007]

sió 524

PUBLICITAT REPORTAT GE PUBLICITAT

PUBLICITAT

GRUPO CONSIST, S.A. per dins Els sacs i bosses de paper, un cop acabats de fabricar, després d’haver passat el procés d’assecatge i la revisió final pel control de qualitat, s’han de condicionar i preparar pel transport i posterior entrega al client. Normalment la manera clàssica de presentació dels productes és en palets de fusta, “fleixats” o en capses de cartró i embolicats amb plàstic per la seva protecció de la pols, pluja i altres agents externs. Solament quan la mercaderia està preparada, és possible la seva càrrega en els diferents mitjans de transport.

Secció de Logística i Transport L’any 1997 es va construir un magatzem d’uns 1.500 m² per l’assecatge dels sacs, i abans de la seva entrega al client; posteriorment l’any 1999 es va ampliar la superfície d’emmagatzematge amb una nau d’uns 2.500 m², que ens permeten tenir una capacitat d’aproximadament 12 milions de sacs en procés d’assecatge.

sió 524

[OCTUBRE 2007]

ls inicis de l’activitat de l’empresa la preparació dels sacs per la càrrega consistia en lligar els paquets de 50 sacs que s’anaven col·locant directament als camions. El propi Sr. Joan Llurba, Josep Maria Figuera, Josep Fernández, Gregori Llop, Bartomeu Sánchez i altres van carregar d’aquesta manera molts camions durant diversos anys. L’any 1968 es va adquirir la primera màquina per “fleixar”

els paquets de sacs i el sistema de càrrega amb paletes de fustes es va generalitzar, cosa que va possibilitar disminuir el temps de càrrega i descàrrega dels sacs, a la vegada que millorava la presentació dels envasos que s’entregaven al client. Per assegurar l’estabilitat de les paletes durant els transport, l’any 1973 es va comprar una premsa per aconseguir un palet més compacte i amb l’alçada

necessària per a la seva collocació en els camions; a les paletes es col·locava una funda de plàstic per la protecció dels envasos i posteriorment es posava manualment el fleix, se soldava i la paleta quedava acabada per la càrrega. Bartomeu Sánchez i Francisco Fernández durant molts anys van treballar en aquesta premsa, preparant les paletes de sacs per a la seva càrrega als camions de transport.

P U B LIC I TAT

P UB LICITAT

PU B LICITAT

PUBL ICITAT

Manuel Val

Rosendo Sisó

Josep M. Torres

Bartomeu Sánchez

Josep M. Salvadó

Miquel Florensa

Rocío Brito

Santos García

Integrants del grup d’Activitats Complementàries.

Degut a l’increment de producció que s’anava aconseguint any darrera any, l’any 1980 es va comprar una segona premsa, de similars característiques, que va fer possible augmentar la quantitat de paletes que es “fleixaven”.

Realment va ser l’any 1996 quan, amb la incorporació d’una instal·lació d’un sistema automàtic de premsat i enfardat, aquesta feina va donar un salt significatiu en la reducció del temps real de preparació de càrrega i d’una millora en la presentació dels envasos que entreguem als nostres clients. La capacitat de producció d’aquesta premsa es d’uns 40 palets per hora. Les instal·lacions fetes en aquells anys han fet possible que la producció actual, quasi el doble d’aquella època, es pugui preparar amb dos torns de treball. L’any 1997 es va construir un magatzem d’uns 1.500 m² per l’assecatge dels sacs, i abans de la seva entrega al client; posteriorment l’any 1999 es va ampliar la superfície d’emmagatzematge amb una nau d’uns 2.500 m², que ens permeten tenir una capacitat d’aproxima-

PUBL IC ITAT

dament 12 milions de sacs en procés d’assecatge. Actualment la quantitat de paletes que es traslladen des de les màquines on s’acaben els sacs, fins al magatzem d’assecatge i posteriorment a la zona de càrrega, és d’aproximadament uns 5.000 palets mensuals. A l’inici de l’any 2006 es va instal·lar un carro de transport automatitzat que connecta les màquines fonderes, la premsa de paletes i el magatzem de càrrega, fent de manera automàtica el treball que abans feien els operaris de les carretilles. Aquest sistema de transport intern realitza un recorregut d’uns 265 km. mensuals, i així els operaris poden dedicar més temps a l’activitat de càrrega i descàrrega. Per fer el servei d’entrega dels sacs als clients, l’any 1960, Grupo Consist va comprar el seu primer camió i anys més tard es van incorporar altres que van formar la flota de transport de l’empresa. Durant aquests 50 anys han estat diversos els camions que han format part d’aquesta flota, ja que lògicament s’han anant renovant a mesura que arribava la fi de la seva vida útil de servei. En la secció de logística van treballar Bartomeu Sánchez i Miquel Florensa, així com Manuel López Serralta, Manuel Val, Rosendo Sisó i Santos García, han estat entre altres alguns dels xofers que han treballat en la secció de transport. Actualment en aquesta secció treballen 11 persones, entre operaris de carretilles i xofers, amb Jordi Sala com a responsable de magatzem, càrrec que va ocupar Josep Maria Torres fins a la seva jubilació. [OCTUBRE 2007]

sió 524

P U B L I C I TAT

P U B LICITAT

PU B LICITAT

PUBL ICITAT

PUB L ICITAT

Activitats Complementàries

part de les diferents seccions productives i de servei, en totes les empreses sempre hi ha un conjunt de feines auxiliars importants de diversa índole,

com pot ser, la de vigilància, manteniment de l’ordre i neteja, jardineria, etc., però que s’han anat fent amb la collaboració de treballadors com: Josep M. Salvadó, Rocío Brito,

ambdós ja jubilats, i que actualment desenvolupen treballadors com Leopoldo Figuera, Josefa Verdejo i Carmen Delgado. ■

Activitats del Consist Parc Les nenes i els nens Col·legi “Mare de Déu dels Socós” van gaudir de les instal·lacions de ovament el CONSIST l’àrea de jocs del PARC es va omplir d’alegria i bullici infantil, quan el parc.

passat 14 de setembre el Collegi “Mare de Déu dels Socós”, va organitzar per als alumnes de P-4 i P-5 l’excursió corresponent al primer trimestre d’aquest curs. Després d’esmorzar, les nenes i els nens, sota l’atenta vigilància de les seves professores, van gaudir de les installacions de l’àrea de jocs del parc, i el tobogan, els gronxadors i altres equipaments que van ser de l’admiració de tots. Per Grupo Consist continua sent una satisfacció que les organitzacions de la nostra Vila gaudeixin de les instal·lacions que l’empresa ha posat a disposició dels seus treballadors i amistats, i que CONSIST PARC es pugui convertir en un referent per al nostre col·lectiu i per al poble d’Agramunt. ■ [OCTUBRE 2007]

sió 524

SOM A RIELLA HISTÒ R IES

per GUILLEM VILADOT

MONTSE GUERRERO

Tots Sants

Recinte de temps era aquell on la gent era temps també, el temps de sempre...

quell matí la qüestió era no ser, deixar d’existir en present per a viure, temps enrere, amb els éssers estimats. No ser per a ser de nou amb els qui un dia foren amb nosaltres alta il·lusió de viure. El recinte estava farcit de records, i el temps es resis-

A 1

tia a deturar-se allà on tots hauríem volgut eternitzar-lo. Recinte de temps era aquell on la gent era temps també, el temps de sempre, el temps lent succeint-se amb una angoixa humida, ja quasi sense sentit després de repetir-se tantes vegades igual. Estar al cementiri el dia de

Tots Sants era repetir-se una vegada més cara al poble, però amb temps que quasi es tocava, perquè aquell dia es veien els seus límits, uns límits insubornables, límits on es perdrien els dits i la memòria. Després de passar el llindar, els nens deixàvem de ser nens, car el temps es decantava cap al nostre coll i un silenci ens menava cap a l’arrel dels xiprers, seca la gola de creus i de crisantems. I caminàvem amb els peus eixuts, dejuns de córrer per l’herba i de cridar darrera els ocells. I miràvem la gent gran i els fèiem culpables que ens trobéssim eixalats, precipitats als nivells més densos de la vida. Durant l’any, sempre que des del poble vèiem les puntes dels xiprers, sentíem com aquesta densitat ens cridava obscura i agra com un reny que inesperadament deturava els nostres jocs... 1 ■

Temps d’estrena, Editorial Selecta, Barcelona (1959).

[OCTUBRE 2007]

sió 524

C O L · L A B O R ACIO N S L I T ER À R IES EL C O N TE

per J. PIJUAN

De nou a casa eia dies que vagarejava per aquella terra. Quan gairebé havia perdut tota esperança de retornar a casa vaig copsar en la llunyania la fisonomia del poble. Aquella visió que tant havia esperat de veure em va esperonar a no defallir. Empès per una força invisible vaig començar a avançar en direcció cap aquell punt distant que em projectava una atracció com si fos un far. Les forces que moments abans semblaven haver desaparegut cobraven vida i m’instaven a avançar. El cor va començar a bategar ràpidament pel sobtat esforç. La imatge del poble en la llunyania em va provocar una gran alegria interior en saber que ben aviat retornaria a casa. Durant dies havia errat sense rumb per aquella inhòspita terra. La solitud i el silenci que m’acompanyaren en tot el camí com si fóssim bons amics m’havien deixat ben desanimat. Per sort la percepció del poble en l’horitzó em va aixecar de nou el coratge i aleshores vaig començar a apressar-me vers aquella imatge. Vaig arribar a l’entrada del poble completament exhaust i assedegat, ja que en tot el temps que havia romàs a la intempèrie no havia pogut prendre res. A causa de la inanició les forces es trobaven a les acaballes. Amb prou feines em podia aguantar dret però vaig continuar avançant amb esforç. El trajecte pels carrers se’m feia pesat i do-

JOAN PIJUAN

La seva robusta figura m’és desconeguda, però té una aparença que se’m fa molt familiar, com si ja la tingués vista. Em veu tan assedegat que m’ofereix un rajolí d’aigua.

lorós. A l’instant m’envaí una estranya sensació que m’agafà de bracet i m’acompanyà en la resta del camí fins arribar al bell mig del poble on estava ben segur que podria refer-me en el nou pou erigit. Però la imatge que vaig trobar davant meu em va deixar totalment corprès confirmant així la sensació que m’abrigava. L’estructura havia deixat d’existir i es trobava completament esmicolada pel terra. Aquella imatge de destrucció em deixà més enfonsat del que estava i em vaig deixar anar sobre aquell munt de runes sense oposar resistència permetent que les forces s’esvaïssin dolçament. La mirada s’esvaí lentament fins a quedar immers en la foscor. Una suau pressió a l’espatlla trenca el profund son que m’aclapara. No sé pas quant de temps ha transcorregut. Encara mig inconscient percebo una estranya sensació que em fa pensar que ja estic a l’altre barri. A poc a poc em desvetllo i començo a recobrar els sentits perduts. Quan per fi obro els ulls adverteixo que encara no he deixat aquest món. Em trobo estirat directament sobre el terra i aleshores m’adono que el jaç de runes on m’havia desplomat ha desaparegut inexplicablement. Estic desorientat. No comprenc el que està passant. A unes passes més enllà veig passar un desconegut a qui vull cridar l’atenció, però trobo que tinc la gola tan resseca que no puc emetre cap

so, i aquell desconegut passa de llarg sense fer cas de la meva situació. Tinc dificultats per incorporar-me perquè les forces m’han abandonat escampant un gran malestar per tot el cos. De sobte tinc un gran ensurt quan noto que algú m’engrapa pel darrera i m’aixeca del terra com si res. De seguida em trobo dempeus però tinc por que les cames no aguantin el meu pes i torni a desplomar-me a terra, per sort el desconegut em subjecta fortament. Em giro a poc a poc sense deixar de recolzarme en ell. El contemplo de dalt a baix. La seva robusta figura m’és desconeguda, però té una aparença que se’m fa molt familiar, com si ja la tingués vista. Em veu tan assedegat que m’ofereix un rajolí d’aigua. Sense pensar-m’ho gens accepto de bon grat. A mesura que engoleixo el líquid sento que m’envaeix una sensació de benestar. A poc a poc el malestar que s’aferra al meu cos va desapareixent. Al cap d’uns moments em trobo del tot recuperat i reprenc el camí cap a casa pensant que la família estarà ben amoïnada per la tardança. A mesura que m’allunyo del lloc em giro per veure la seva esvelta figura palplantada al bell mig de la plaça. El veig molt atrafegat atenent una colla de nens que volen beure, però tot d’una aixeca el cap i, en creuar-se les nostres mirades, em saluda amb una gran rialla. ■ [OCTUBRE 2007]

sió 524

C O L · L A B O R ACIO N S L I T ER À R IES MICRORELATS

per RICARD BERTRAN

La juguesca

RICARD BERTRAN

’efecte eufòric del moscatell que li havia fet acceptar aquella absurda aposta ja havia desaparegut, però ara era tard per tirar-se enrere. S’havia compromès, davant de tota la colla, que a les 12 d’aquella nit de Tots Sants ell seria al cementiri. I com a prova que realment hi havia estat, havia de clavar un clau al xiprer centenari que hi havia al bell mig. Es va remetre a la raó per agafar confiança dient-se a ell mateix que els morts eren tan inofensius i inerts com la pols del camí. Però

A cada pas escoltava incomptables sons misteriosos i lúgubres que semblaven sorgir de sota terra i del fons dels nínxols.

la veritat era que no recordava tenir tanta por des del temps en què anava a l’escola. Apressà el pas, tenia ganes d’acabar amb tot allò, tornar a casa i prendre’s un bona xicra de xocolata calenta a la vora de les brases acollidores del foc a terra. Quan entrà al cementiri ja no tenia por, el que sentia era pànic! El vent de marinada bufava amb força, fent encara més viu el fred que l’anava amarant fins al moll dels ossos. Tremolant de cap a peus anava avançant molt a poc a poc. A cada pas escoltava incomptables sons misteriosos i lúgubres que semblaven sorgir de sota terra i del fons dels nínxols. Notava com el cor li bategava cada vegada amb més força, gairebé tant com el repicar de les seves dents. En un acte d’imitació dels estruços, s’embolicà encara més amb aquella bufanda excessivament llarga que li havia fet sa padrina. Finalment arribà al xiprer. Mirant amb els ulls oberts com a taronges a un i altre costat, però sense veure

res donada la foscor d’aquella nit sense lluna, va clavar el clau al tronc a les palpentes. Es donà més d’un cop de martell a la mà, però balbes com les tenia, no notà cap mena de dolor. Quan el clau s’aguantà sol, es girà frisós d’abandonar ràpidament el cementiri i intentà córrer cap a la sortida, però encara no havia fet dues passes, notà com algú l’estirava per la bufanda. El crit que va fer ressonà per tots els carrers del poble, situat a més d’un quilòmetre de distància. Però ningú no gosà sortir de casa aquella misteriosa nit. L’endemà, els seus companys acudiren al cementiri just a trenc d’alba i descobriren el cos sense vida d’en Joan, estirat a terra al bell mig del cementiri, amb les mans aferrades al pit, a l’alçada del cor, el rostre deformat en un rictus de pànic i amb un extrem de la bufanda clavat al tronc del xiprer. (Adaptació d’una història que, sovint, havia sentit explicar a mon pare). ■

[OCTUBRE 2007]

sió 524

Resultats i classificacions

G. GATELL LA

AGRAMU C.F.

ES NT CO

E S P O RTS C LUB FUTB O L AGRAMUNT «ESCOL A GERARD GATEL L »

❚ R. Mendoza

www.geocities.com/fcagramunt Segona Regional Agramunt G. Gatell 1 Vilanovenca 1 Belcairenc 1 Agramunt G. Gatell 7 Agramunt G. Gatell 0 Sant Guim 1 Classificació Tàrrega A Ivars d’Urgell Vielha Castellciutat Vilanovenca Oliana Bellpuig Sant Guim Sant Ramon Tremp Linyola Agramunt Tornabous Sort Rialp Bellcairenc

J 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4

G 4 3 3 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 0 0

E 0 0 0 2 2 1 0 3 2 1 1 1 0 0 1 0

P 0 1 1 0 0 1 2 0 1 2 2 2 3 3 3 4

F 11 6 12 10 7 10 12 4 8 4 4 10 5 10 5 6

C 4 4 6 8 5 8 9 3 11 7 7 7 7 10 12 16

Pt 12 9 9 8 8 7 6 6 5 4 4 4 3 3 1 0

Bordeta Tremp Balàfia Almacelles Agramunt Pardinyes

2 2 2 1 2 2

0 0 0 0 0 0

1 1 1 0 0 0

1 1 1 1 2 2

1 2 2 0 2 2

2 5 5 5 9 12

1 1 1 0 0 0

At. Segre Pla d’Urgell Ivars d’Urgell Fondarella

0 0 0 0

At. Segre 0 Agramunt G. Gatell 2

Agramunt G. Gatell 0 Pla d’Urgell 3 J 2 2 2 2 1 2 2 2 2 1

G 2 2 2 2 1 1 1 1 1 0

Classificació Artesa-Ponts Agramunt Tremp Pobla Segur E. F. Urgell Oliana Pardinyes At. Segre Bellpuig Tàrrega Pla d’Urgell Fondarella Garrigues

Pobla de Segur 3 Agramunt G. Gatell 4 E 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

P 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1

F 18 14 11 7 4 4 10 5 4 2

C 0 0 0 3 1 3 4 5 6 5

0 0 0 0

2 2 2 2

1 4 0 0

4 8 17 28

0 0 0 0

ALEVÍ

INFANTIL

Classificació Pobla Segur Guissona E. F. Urgell Artesa-Ponts Borges-Garrigues Tàrrega Rialp Cervera Agramunt Bellpuig

2 2 2 2

Pt 6 6 6 6 3 3 3 3 3 0

J 2 2 1 1 2 2 2 2 0 1 1 2 2

Agramunt G. Gatell 3 Tàrrega 0

G 2 2 1 1 1 1 1 1 0 0 0 0 0

E 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

P 0 0 0 0 1 1 1 1 0 1 1 2 2

F C 11 0 5 0 4 2 7 0 10 7 7 6 6 6 4 4 0 0 0 2 0 6 1 11 4 15

Pt 6 6 3 3 3 3 3 3 0 0 0 0 0

Juvenil

J 2 2 2 1 2 2 2 2 2 1 2

G 2 2 1 1 1 1 0 0 0 0 0

E 0 0 1 0 0 0 1 1 1 0 0

P 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 0

F C 10 3 9 5 6 4 2 1 5 3 6 7 5 6 3 5 3 5 3 5 5 12

Pt 6 6 4 3 3 3 1 1 1 0 0

CADET Baix Segrià 6 Agramunt G. Gatell 2 Classificació AEM Andorra Baix Segrià Balaguer Orgel·lia Tàrrega Mollerussa Garrigues At. Segre

J 2 2 2 2 2 1 2 2 2

G 2 2 1 1 1 1 1 1 1

Agramunt G. Gatell 0 AEM 3 E 0 0 1 1 1 0 0 0 0

P 0 0 0 0 0 0 1 1 1

F 11 8 7 6 3 5 5 5 1

C 2 3 1 1 1 1 5 6 2

Pt 6 6 4 4 4 3 3 3 3

IX TORNEIG FIRA DEL TORRÓ D’AGRAMUNT

n any més, i aquesta era la novena edició, el dia 12 d’octubre s’ha disputat el Torneig Fira del Torró, que és l’última prova abans que comenci la lliga (20 d’octubre). El Torneig consta de dues categories: Benjamí i Pre-Benjamí. Es va disputar en forma de lligueta, donant tres punts al guanyador del partit i un en cas d’empat. Els campions d’aquesta edició han estat els equips Agramunt G. Gatell-A Benjamí i el Bellpuig PreBenjamí. Volem agrair a totes les persones i entitats que d’alguna manera col·laboren en aquest Torneig. Clubs participants: Guissona, ArtesaPonts, E.F. Urgell, Bellpuig, Agramunt G. Gatell. CATEGORIA PRE-BENJAMÍ Agramunt 0 - Artesa-Ponts 4 Bellpuig 2 - Guissona 1

Benjamí-A

E.F. Urgell Artesa-Ponts E.F. Urgell Agramunt Guissona

3 2 1 0 1

Agramunt Bellpuig Artesa-Ponts Guissona Artesa-Ponts

[OCTUBRE 2007]

1 3 0 7 2

sió 524

▼

Classificació Pla Urgell Oliana Agramunt Tàrrega B Cervera Rialp E.F. Urgell Guissona Bellpuig Mollerussa B Fondarella

3 Bellpuig 1 3 Agramunt G. Gatell 5

R. MENDOZA

Agramunt G. Gatell E.F. Urgell

R. MENDOZA

PRESENTACIÓ DELS EQUIPS Aprofitant el dia de festa i en acabar els torneigs de la Fira del Torró, es va fer la presentació

dels equips que competiran durant la temporada 2007-2008.

AGENDA DEL MES DE NOVEMBRE AL CAMP D’ESPORTS

R. MENDOZA

▼

Al final de la presentació dels equips es va fer una foto conjunta a les grades de la tribuna.

Benjamí-B

Segona Regional: Dia 4, a les 15.30 h Dia 18, a les 15.30 h

Agramunt G. Gatell - Tornabous Agramunt G. Gatell - Tàrrega

Juvenil:

Dia 24, a les 17.00 h

Agramunt G. Gatell - Fondarella

Cadet:

Dia 13, a les 15.45 h Dia 17, a les 15.15 h

Agramunt G. Gatell - Mollerussa Agramunt G. Gatell - AEM

Infantil:

Dia 4, a les 11.45 h Dia 18, a les 11.45 h

Agramunt G. Gatell - Ivars d’Urgell Agramunt G. Gatell - Bellpuig

Aleví:

Dia 10, a les 15.30 h Dia 24, a les 15.30 h

Agramunt G. Gatell - Pardinyes Agramunt G. Gatell - E.F. Urgell

Bellpuig 2 - E.F. Urgell 2 E.F. Urgell 1 - Guissona 3 Classificació: Bellpuig 10 punts, E.F. Urgell 7, Artesa-Ponts 6, Guissona 6, Agramunt 0.

Benjamí A: Dia 10, a les 10.00 h Dia 24, a les 10.00 h

Agramunt G. Gatell - Bellpuig Agramunt G. Gatell - Tàrrega

Benjamí B: Dia 10, a les 11.00 h Dia 17, a les 11.00 h

Agramunt G. Gatell - Garrigues Agramunt G. Gatell - Orgel·lia

CATEGORIA BENJAMÍ Agramunt-A 4 - Agramunt-B E.F. Urgell 3 - Guissona Artesa-Ponts 4 - Bellpuig E.F. Urgell 1 - Agramunt-A Bellpuig 0 - Agramunt-B Guissona 1 - Artesa-Ponts Agramunt-A 5 - E.F. Urgell Artesa-Ponts 0 - Agramunt-A

Pre-Benjamí: Dia 10, a les 12.00 h Dia 17, a les 12.00 h

Agramunt G. Gatell - Bellpuig Agramunt G. Gatell - Ivars d’Urgell

0 2 0 3 2 0 0 1

Bellpuig Artesa-Ponts E.F. Urgell Agramunt-A Artesa-Ponts

1 4 1 2 4

Guissona Agramunt-B Bellpuig Guissona E.F. Urgell

4 0 1 1 1

Agramunt-B 1 - Guissona 0 Agramunt-A 4 - Bellpuig 0 Classificació: Agramunt-A 15 punts, Artesa-Ponts 9, Agramunt-B 9, E.F. Urgell 6, Guissona 6, Bellpuig 0. ■ [OCTUBRE 2007]

sió 524

E S P O RTS B À SQ U ET A G RAMUNT CL UB

Arrenca la temporada 2007-08 l BAC Agramunt torna a la competició, després de tres mesos de descans i preparació d’aquesta temporada que tot just hem iniciat. Aquest any el club consta de vuit equips. Tres sèniors (dos de masculins i un de femení), un cadet masculí, dos infantils (masculí i femení), un mini masculí i un pre-mini mixte. Lamentar la baixa del júnior femení que en un principi es comptava en fer-lo, però a aquesta edat t’ha d’agradar molt el bàsquet, perquè sinó hi ha moltes més distraccions a elegir.

RESULTATS DELS EQUIPS DEL BAC Aquest any tots els equips han començat l’últim cap de setmana de setembre, més que res per unificar calendaris. La sort, com sempre, és desigual en tots els equips, però ja anirem valorant el camí que seguiran tots aquesta nova temporada.

SÈNIOR MASCULÍ. GRUP 1

CLASSIFICACIÓ NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA C.B. CERVERA MOBEL LINEA C.B. EL PALAU D’ANGLESOLA C.B.CALAF MARISTES M. ARAMARK C.B. SECÀ 7 CARS CEP VALLFOGONA

J 1 1 1 1 1 1 1

G 1 1 1 1 0 0 0

P 0 0 0 0 1 1 1

NP 0 0 0 0 0 0 0

TF 80 84 45 44 31 23 59

TC 44 59 23 31 44 45 84

PTS 2 2 2 2 1 1 1

BAC AGRAMUNT ST. GUIM PASTORET SEGARRA

1 0

0 0

1 0

0 0

44 0

80 0

1 0

Les noies els ha tocat per començar les favorites al títol, i és clar, la derrota ha estat clara, però amb una bona sensació de joc en conjunt. Les sèniors de l’any passat s’han vist reforçades amb les tres júniors que han quedat, després de la diàspora de les altres deu. Almenys per falta d’efectius no serà. A veure aquest any com els van les coses!

SÈNIOR MASCULÍ. GRUP 2

Resultats del mes de setembre:

29/09/07 C.B. SORT-PALLARS SOBIRÀ 65 BAC AGRAMUNT “A” 87

❚ R. Boncompte

CLASSIFICACIÓ RESTAURANT BORIA BELL-LLOC ARENES BELLPUIG PEÑA FRAGATINA

J 1 1 1

G 1 1 1

P 0 0 0

NP 0 0 0

TF 100 75 83

TC 39 43 57

PTS 2 2 2

BAC AGRAMUNT “A” PRM. PINTO ROMA-C.N. TÀRREGA CENG COOPERATIVA D’ARTESA MARISTES M.GASOSA SALUD AUTOMOCIÓ BALAGUER C.B. ALPICAT “B2 CARNER CAPPONT C.B. SORT-PALLARS SOBIRÀ SEMIC PARDINYES C.B. JUNEDA C.B. PONTS

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

87 76 53 58 57 51 58 65 57 43 39

65 58 51 57 58 53 76 87 83 75 100

2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1

29/09/07 ST. GUIM PASTORET SEGARRA 47 BAC AGRAMUNT”B” 46 CLASSIFICACIÓ C.B. ALMACELLES NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA C.B. SECÀ CONST. SIERRA BÀSQUET TORREFARRERA ST. GUIM PASTORET SEGARRA

J 1 1 1 1 1

G 1 1 1 1 1

P 0 0 0 0 0

NP 0 0 0 0 0

TF 121 67 78 64 47

TC 35 29 44 50 46

PTS 2 2 2 2 2

BAC AGRAMUNT “B” CAT. FARRATGES-GIESSA BELLVÍS SERRALLERIA MALL TREMP ACLE GUISSONA CEP VALLFOGONA KOMAK TORÀ CENG CALVET C.B BORGES-ARBECA

1 1 1 1 1 0 0 0

0 0 0 0 0 0 0 0

1 1 1 1 1 0 0 0

0 0 0 0 0 0 0 0

46 50 44 29 35 0 0 0

47 64 78 67 121 0 0 0

1 1 1 1 1 0 0 0

El retorn a la competició territorial ha estat positiva, victòria a Sort, no sense alguns problemes d’adaptació a la nova categoria. El sènior s’ha renovat un xic amb dues noves incorporacions, i una baixa no esperada, la de l’Àngel Lluch “lo torronaire”, que degut precisament a la feina, no ha pogut compatibilitzar l’afició amb el deure. Àngel, el cronista creu que encara et queden alguns anys de bàsquet.

A Sant Guim, malgrat tenir la pista coberta, se’ns fa difícil de guanyar-hi sempre, un cop pels mals arbitratges, l’altre per pocs efectius, etc. En baixar el sènior “A” a territorial, el grup de l’any passat ha sofert alguns canvis, dos jugadors han pujat a l”A”, han tornat dos júniors que l’any passat van agafar-se un any sabàtic, un fitxatge nou. Un nou grup que esperem que ens doni les alegries que vàrem tenir el primer terç de temporada passada.

SÈNIOR FEMENÍ

CADET MASCULÍ

Resultats del mes de setembre:

30/09/07 BAC AGRAMUNT 44 NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA 80

29/09/07 B.C. RIVER ANDORRA “B” 77 BAC AGRAMUNT 49

sió 524

[OCTUBRE 2007]

FÀTIMA PUIG

CLASSIFICACIÓ B.C. RIVER ANDORRA “B” CEP VALLFOGONA C.B. PONTS C.B. CERVERA MOBEL LINEA “A” NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA “B”

J 1 1 1 1 1

G 1 1 1 0 0

P 0 0 0 1 1

NP 0 0 0 0 0

TF 77 48 68 67 47

TC 49 47 67 68 48

PTS 2 2 2 1 1

BAC AGRAMUNT

La visita a Andorra és, gairebé sempre, per anar a comprar al “Punt de Trobada. És molt difícil en categoria masculina treure un bon resultat, perquè el nivell andorrà és molt superior al nostre. Cadet amb pocs, però, complidors efectius. És un any per conèixer la nova categoria i veure-les venir.

INFANTIL MASCUL CLASSIFICACIÓ CEP VALLFOGONA C.B. CERVERA MOBEL LINEA “A” C.B. CALAF NATURAL ÒPTICS MOLLERUSSA “B”

J 1 1 1 1

G 1 1 0 0

P 0 0 1 1

NP 0 0 0 0

TF 67 63 37 30

TC 30 37 63 67

PTS 2 2 1 1

BAC AGRAMUNT

L’infantil està format per set nens de 2n any i tres de 1r any. Haurem de veure quin nivell té aquest any la categoria infantil per tal de valorar on poden estar els nostres lluitant. De qualitat n’hi ha, ara, caldrà veure si es fa efectiva a la pista.

INFANTIL FEMENÍ Resultats del mes de setembre: 30/09/07 BAC AGRAMUNT CLASSIFICACIÓ C.B. CERVERA MOBEL LINEA SEDIS HOTEL ANDRIÀ PROMO LIAN C.B. LLEIDA CENG AQUÍ NATURA

6 J 1 1 1 1

C.B. CERVERA MOBEL LINEA 56 G 1 1 1 0

P 0 0 0 1

NP 0 0 0 0

TF 56 65 80 30

TC 6 15 30 80

PTS 2 2 2 1

C.B. CALAF

BAC AGRAMUNT

El grup que ens ha tocat és de molt més nivell del que les nostres jugadores tenen. Passarem uns mesos complicats, però haurem de veure la feina de l’Àurea (l’entrenadora), en conjuntar els dos grups d’edats que tenim.

MINI MASCULÍ Resultats del mes de setembre: 30/09/07 ESCUDÉ INST. BELLPUIG 88

BAC AGRAMUNT

CLASSIFICACIÓ CAFE LA CUCA C.N. TÀRREGA ESCUDÉ INST. BELLPUIG

J 1 1

G 1 1

P 0 0

NP 0 0

TF 101 88

TC 35 46

PTS 2 2

BAC AGRAMUNT C.B. PONTS AVANTMÈDIC LLEIDA “C”

1 1 0

0 0 0

1 1 0

0 0 0

46 35 0

88 101 0

1 1 0

Aquest any, estrenem un nou sistema de competició mini, el qual consisteix a grans trets en la disputa de vuit parts de vuit minuts sempre començant amb el marcador a zero i al final acumulant el resultat al final de l’encontre. D’aquesta manera sempre hi pot haver un quart que l’equip més feble pugui guanyar. Veurem com funciona al llarg de l’any.

PRE-MINI MIXTE És l’únic equip que no ha començat la seva competició, que serà igual que l’any passat, sis trobades mensuals en diferents pobles (dos partits cada trobada). La nostra serà el 24 de febrer.

NOTÍCIES DEL BAC Com sempre hem estat presents a la Fira del Torró, aquest any de tres dies. La Fira ha estat molt animada i nosaltres hem intentat donar a conèixer el nostre esport als agramuntins i a tots els visitants de la fira. ■ [OCTUBRE 2007]

sió 524

E S P O RTS C LUB C IC LISTA AGRAMUNT

Catorzena Transiscar l passat dia 13 d’octubre vàrem celebrar la catorzena TRANSISCAR, la pedalada en BTT que organitza el Club Ciclista Agramunt, amb un gran èxit de participació, 488 participants, uns recorreguts adaptats als diferents nivells físics i tècnics dels participants, que van permetre fruir i donar a conèixer als ciclistes aquesta nostra part de l’Urgell, i dins un marc incomparable, que és la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt, permetent als ciclistes i acompanyants, aprofitar la pedalada per a assistir a la Fira i realitzar una visita a la vila.

CLUB CICLISTA

Jaume Areny

També volem agrair des d’aquestes ratlles, primer, tota la feina personal, desinteressada i sense ànim de lucre dels integrants de l’organització i col·laboradors de l’acte, que sense el seu esforç i les seves ganes aquesta cursa no es podria realitzar. Igualment agrair la inestimable ajuda dels patrocinadors, administració col·laborant (Ajuntament d’Agramunt) i la llarga llista de col·laboradors que any rere any ens van donant suport. Comentar que després d’uns dies per a pair i fruir de l’èxit assolit en l’organització d’aquesta pedalada, ja

començarem a pensar en la Transiscar 2008, i en les altres activitats que el Club Ciclista d’Agramunt vol oferir als seus socis i als vilatans d’Agramunt en general, ja que la Transiscar 2007 ha estat el punt de partida de les celebracions del 25è Aniversari del Club Ciclista Agramunt. Agrair finalment als que pedalen, als que ens veuen passar i als que ens ajuden a tirar endavant aquest projecte de Club i sentit de vida, el suport que ens donen i convidar-los a les celebracions del 25è Aniversari del Club que hem encetat i que esperem fruir amb tothom. ■

Arreveure company Des del Club Ciclista Agramunt volem expresar el més profund pesar per la pèrdua del nostre soci, amic i company Jaume Figueres.

em recorregut molts camins plegats, sempre ens hem encoratjat mútuament per superar els entrebancs que el terreny ens deparava, ens hem disputat més d’una pujada, ens hem animat, ajudat i disfrutat. Sí, sobretot hem gaudit plegats amb l’esport que omplia molts moments de les nostres vides. Tu ja no hi ets, però segur que estaràs present en moltes de les nostres pedalades recordant sempre aquells bons moments que vam passar plegats. Des d’aquí només podem dir-te: arreveure company. Club Ciclista Agramunt

[OCTUBRE 2007]

sió 524

PARTITS POLÍTICS M U N IC IPALS ERC Secció local d’Agramunt www.esquerra.cat/agramunt

Moneda de canvi Us adjuntem una taula comparativa en què pot observar-se que no s’han tingut pas miraments a l’hora d’autoassignar-se els salaris.

inalment, el dijous dia 4 vam tenir ple. Semblava que no havia d’arribar, després que ens l’ajornessin dos cops. Potser és que l’ordre del dia era tan roent que no sabien com posar-s’hi. I ho diem d’aquesta manera perquè el nou equip de govern encara no ha complert el mig any i ja ens ha proposat un canvi de normes urbanístiques. Tot ve de la necessitat de fa anys del Blanc i Negre d’instal·lar un ascensor per adequar-se a la nova normativa. El fet que tant el Blanc i Negre com les empreses del costat s’haguessin construït en el seu moment i a dreta llei en sòl no urbanitzable, fa que amb l’actual normativa no puguin fer-s’hi modificacions fins que el nou Pla Urbanístic (POUM) entri ben aviat en vigor. Des del grup municipal d’Esquerra no dubtaríem ni un sol moment en concedir una modificació de normes per la installació de l’ascensor. El que no acceptem de cap manera és que aquesta modificació s’estengui a tots els terrenys de la vora i menys que es faci per necessitat d’adaptar-se al mercat productiu, tal com diu el text aprovat amb els vots a favor dels grups CiU i PSC. L’altre punt i no menys important va ser l’aprovació de les retribucions dels regidors de l’equip de govern, entre altres. A continuació us adjuntem una taula comparativa en què pot observar-se que no s’han tingut pas miraments a l’hora d’autoassignar-se els salaris. La justificació que se’ns ha donat és que “ells a l’ajuntament no hi van a perdre-hi diners”. I això que la dedicació en hores que ha previst el nou equip està molt per sota de l’equip anterior. El que més ens ha sorprès és que, com és habitual, el grup PSC hi torni a donar suport incondicional. O potser aquesta és una de les monedes de canvi de les què parlàvem en anteriors articles.

ALCALDE REGIDORS REGIDORS AMB DEDICACIÓ

2003 - 2007

2007 - 2011

8.822 €/any

17.280 €/any

7,80 €/hora

12 €/hora

1.400 €/jornada sencera (Sra. Tere Añé)

1.918 €/mitja jornada (Sr. Antonio Farré)

* Val a dir que els regidors Jordi Padullés i Fàtima Puig van renunciar a cobrar els tres primers anys de legislatura

Era d’esperar que la moció de suport presentada puntualment per Esquerra tot just després dels incidents de Puigverd s’hagués de consensuar amb la resta de grups municipals. Així ho havíem previst. El que no era d’esperar és que una moció presentada a darrera hora pel PSC, en què únicament es denuncien de forma impersonal uns incidents com els que poden ocórrer qualsevol cap de setmana en qualsevol indret, pogués ser aprovada i que gràcies al vot ponderat de l’alcalde en contra de la moció d’Esquerra, aquesta fos rebutjada. Tenim la sensació que hem arribat a un punt on les coses s’aproven més per qui les presenta que pel seu contingut (podeu trobar ambdues mocions al web d’esquerra www.esquerra.cat/agramunt). I canviant de registre, com ve sent habitual any rere any, la secció local d’Esquerra va organitzar, el passat dia 6, un sopar a cal Talladó amb un centenar d’assistents entre militants, amics i alcaldes de la Ribera del Sió. Això ens encoratja a treballar encara més per allò que pensem. Des d’aquí volem agrair a totes aquelles persones que sovint ens mostren el seu suport i fan que la nostra activitat continuï sent un repte dia rere dia. A tots ells, moltes gràcies. I a tots vosaltres, fins al proper Sió. ■

[OCTUBRE 2007]

sió 524

L ' A J U N TA MEN T INFORMA

PLE, 26-7-2007 MODIFICACIÓ ORDENANCES FISCALS 2007 S’aprovà provisionalment la modificació de l’Ordenança Fiscal reguladora dels tributs següents: TAXA PER OCUPACIONS DEL SUBSÒL, EL SÒL I VOL DELS TERRENYS I VIES D’ÚS PÚBLIC LOCAL Fira del Torró: 1.- a) Ocupació via pública establiments comercials, per m2 5,15 €/m2 b) per metre lineal de parada 8,70 €/m2 2 2.- Estands activitat firal 9 m Carpa Agroalimentària 255,75 € 285 € 3.- Estands activitat firal 12 m2 – Agramunt (sòl) 4.- Estands activitat firal 12 m2 - Agramunt (sòl+muntatge estand) 360 € 5.- Altres estands 12 m2 (Sòl + muntatge estand) 460,35 € 5.- Estands exteriors 5,15 €/m2 6.- Neteja moqueta estand 12 m2 (preu per dia) 30,80 € 7.- Atraccions de la fira (preu per dia) 3,60 €/m2 TAXA PER PRESTACIÓ DEL SERVEI DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA A.-TARIFA PRIMERA 1.- Material anual: 12,65 € 2.- Lloguer d’instrument: 7,40 €

B. TARIFA SEGONA: Iniciació (4 i 5 anys) Conceptes: 1.- Matrícula anual: 36,90 € 2.- Música 4 i 5 anys mensual: 21,10 € C.- TARIFA TERCERA: Aprenentatge Bàsic (6 anys) Conceptes: 1.- Matrícula anual: 36,90 € 2.- Música 6 anys mensual: 21,10 € D. TARIFA QUARTA: Nivell Elemental (6 i 7 anys) Conceptes: 1.- Matrícula anual: 36,90 € 2.- Música 6 i 7 anys mensual: 21,10 € 3.- Curs primer i segon mensual: 42,15 € 4.- Curs tercer mensual: 47,45 € 5.- Curs quart mensual: 52,70 € 2n Instrument - 1/2 h. instrument mensual: 15,80 € - 3/4 h. Instrument mensual: 21,10 € - 1 h. Instrument mensual: 26,35 € E.- TARIFA CINQUENA: Grau Mitjà Conceptes: 1.- Matrícula anual: 36,90 € 2.- Primer, segon, tercer i quart mensual: 57,95 € F.- TARIFA SISENA: Mòdul (Instrument + Cambra o grup d’instrument + cant coral) Conceptes: 1.- Matrícula anual: 36,90 € Instrument - 1/2 h. Instrument mensual: 42,15 €

sió 524

[OCTUBRE 2007]

- 3/4 h. Instrument mensual: - 1 h. Instrument mensual: G.- TARIFA SETENA: Adults Conceptes: 1.- Matrícula anual: 2.- Llenguatge musical (1h. set.): 3.- Instrument - 1/2 h. instrument mensual: - 3/4 h. Instrument mensual: - 1 h. Instrument mensual: H.- TARIFA VUITENA - 2n INSTRUMENT (Mitjà, Mòdul i Adults) - 1/2 h. instrument mensual: - 3/4 h. Instrument mensual: - 1 h. Instrument mensual:

47,45 € 52,70 €

42,15 € 21,10 € 31,65 € 47,45 € 63,25 €

26,35 € 31,65 € 36,90 €

ORDENANÇA FISCAL NÚM. 22 TAXA PER PRESTACIÓ DEL SERVEI DE GUARDERIA INFANTIL

Article 6è.- Quota tributària. 1.- La quantia de la taxa es determinarà aplicant les tarifes següents: A.-TARIFA PRIMERA Servei de la Guarderia Municipal: Conceptes: 1.- Matrícula: 28,55 € 2.- Mensualitat: 64,30 € 3.- Material: 34,35 € 4.- SERVEI D’HORA COMPLEMENTÀRIA: 8:15 a 8:45 i de 19:00 a 19:30 - 1 hora tot el mes 23,20 € - 1 hora eventual 5,70 € - 1/2 hora tot el mes 11,60 € - 1/2 hora eventual 2,85 € APROVACIÓ DEL PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE L’AMPLIACIÓ DEL CEMENTIRI MUNICIPAL D’AGRAMUNT, FASE II

S’aprovà inicialment el projecte d’obres la denominació del qual és: Ampliació del Cementiri municipal d’Agramunt, fase II “redactat per l’arquitecte municipal el Sr. David Blanco Casadesús, amb un pressupost d’execució per contracta de 80.473,65 €. APROVACIÓ PROVISIONAL DE MODIFICACIÓ DEL PERI DEL C. SANT JOAN, PROMOGUT PER LA DIRECCIÓ GENERAL D’URBANISME

S’aprovà provisionalment la modificació del Pla especial de reforma interior “carrer Sant Joan”, redactat i formulat per la Direcció General d’Urbanisme. La modificació té per objecte l’exclusió de la finca situada a la Ronda dels Comtes d’Urgell núm. 9B, de l’àmbit de la Unitat d’actuació definida al PERI, atès la no construcció de l’aparcament soterrani conjunt amb les edificacions del carrer Sant Joan que proposava el referit instrument de planejament.

L ' A J U N TA MEN T INFORMA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 12-9-2007

LLICÈNCIES D’OBRES

OCUPACIÓ VIA PÚBLICA AMB TAULES i CADIRES

S’autoritzà l’ocupació de la via pública amb taules i cadires als titulars dels establiments que seguidament s’indica, així com el lloc d’ubicació: Titular establiment

Via pública

Enrique Sanpedro Angel

Plaça Mercadal, 19

Taules

Cadires

EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ DE LES OBRES D’AMPLIACIÓ DEL CEMENTIRI MUNICIPAL, FASE 2ª (90 NÍNXOLS)

S’acordà declarar la tramitació urgent de l’expedient de contractació de l’obra denominada “Obres d’ampliació del cementiri municipal, fase 2ª” aprovant-se un pressupost d’execució per contracta per import de 80.473,65 €, es designà com a director facultatiu de les obres l’arquitecte, Sr. David Blanco i Casadesús i s’adjudicà el contracte pel procediment obert i per concurs. SOL·LICITUD SUBVENCIÓ EN EL MARC DEL PROGRAMA D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA A CORPORACIONS LOCALS

S’acordà concórrer a la convocatòria per a la concessió d’ajuts per actuacions d’ordenació ambiental de la illuminació exterior per a l’any 2007, per l’actuació denominada “Projecte d’instal·lació elèctrica de reforma i ampliació d’enllumenament públic a la travessia est-oest d’Agramunt, formada per Av. Marià Jolonch, C. Àngel Guimerà, Av. Jaume Mestres i Ctra. de Cervera (Fases C i D )” i se sol·licità un ajut econòmic de 24.908,12 €, que correspon al 35% de pressupost per l’execució de l’actuació que ascendeix a la quantitat de 71.166,06 € (sense IVA). SOL·LICITUD SUBVENCIÓ PER A L’ESCOLARITZACIÓ DE NENS I NENES DE 0 A 3 ANYS QUE ES TROBIN EN SITUACIONS SOCIOECONÒMIQUES DESAFAVORIDES

S’acordà concórrer a la convocatòria per a la concessió d’ajuts per a l’atorgament d’ajuts als ajuntaments titulars de llars d’infants, per a l’escolarització de nens i nenes de 0 a 3 anys que es trobin en situacions socioeconòmiques desafavorides per al curs 2007-2008 i s’aprovà les bases per seleccionar l’alumnat beneficiari objecte de l’atorgament d’ajuts de la Llar d’Infants “Nins”. SOL·LICITUD SUBVENCIÓ PER A LA MILLORA DE LES XARXES LOCALS D’ABASTIMENT EN ALTA DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA S’aprovà concórrer a la convocatòria de l’Agència Catalana de l’Aigua (resolució MAH/1506/2007, de 17 de maig) per a la concessió de subvencions per a la millora de les xarxes locals d’abastiment en alta per l’actuació “Millora de la distribució en alta del terme municipal d’Agramunt” i se sol·licità un ajut econòmic per import de 384.344,89 €, corresponent al 50% del pressupost total d’execució per contracta de l’actuació esmentada que ascendeix a la quantitat de 768.689,78 € (exclòs IVA).

FERNANDO TREPAT FELIP, per construir dos naus destinades a l’explotació ramadera. Partida Trepat de Baix. PROMOCIONS LLUCH-FIGUERA, SL per obrir una rasa per instal·lar una línia elèctrica. Av. Catalunya. DAVINIA VILAPRIÑÓ GARCIA, per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Firal. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per arranjar una avaria d’aigua. Av. Generalitat. JOSEP PEDROL PLA, per construir una cabana per a ús agrícola a la finca. Partida Grumaus. RAMON CUÑAT I JÚLIA JOU, CB per arranjar i pintar la façana i per ocupar la via pública amb una bastida. Pl. Pou. PEIX I MARISC RAMON CUÑAT, SL per arranjar una paret interior del garatge. C. Sió. MIQUEL CARDEÑES CUCURULLS, per fer falsos sostres a tot l’habitatge, col·locar el mobiliari a la cuina i al lavabo i pavimentar els baixos de l’habitatge. Donzell. ROSSEND CARRERA RIUS, per obrir rasa a la vorera per collocar un tub de desguàs d’aigües pluvials, i per obrir rasa al garatge per instal·lar bomba de desguàs d’aigües pluvials. C. Passeig Nou. ROSA MARIA GIL ORTIZ, per obrir rasa al garatge per instal·lar una bomba de desguàs d’aigües pluvials, i per obrir rasa a la vorera per col·locar un tub de desguàs d’aigües pluvials. C. Passeig Nou. COM. DE PROP. TRAV. CAMI DE LES PLANES, BLOC 7 per installar ascensor a l’edifici plurifamiliar. Trav. Camí de les Planes. MIREIA GINÉS ESTEBAN, per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. Av. Esports. ROSA MARIA ALDABÓ PINEDA, per pintar la façana de l’habitatge. Pl. Mercadal. JOAN MANEL GINESTÀ PÉREZ, per pintar la façana de l’habitatge. C. Muralla. RAMON GILI CASES, per construcció d’un panteó. Cementiri. CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA, SA per obrir una rasa per instal·lar una línia subterrània de BT, per donar un nou subministrament. C. Àngel Guimerà. PROMOCIONS BERCO 22, SL per obrir una rasa per connectar la claveguera a la xarxa general. C. Call. MARIA TERESA LOPEZ GONZALEZ, per canviar les rajoles i el mobiliari de la cuina. Av. Esports. JOSEP MARIA CUÑAT JOU, per col·locar un rètol lluminós. Av. Agustí Ros. JOSEP FIGUERA PLA, per treure un envà del despatx per ampliar una sala de l’habitatge. C. Escorxador. ANTONI BALAGUERÓ ROVIRA, per canviar tres bigues de fusta malmeses de la teulada de l’habitatge. Donzell. MAGDA PARRA MORATO, per obrir una rasa per desembussar la claveguera. C. Asgous. RAMON VILLALTA BERTRAN, per anivellar el terreny amb grava i fer una cabana. Partida Salats. RAMON VILLALTA BERTRAN, per construir un dipòsit per emmagatzemar les aigües pluvials i col·locar-hi una tanca metàl·lica. Partida Tossal Roig. SERGI SERRA COTS, per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Urgell. JOSEP BUIREU ARENY, per un gual permanent. Av. Catalunya. JOSEP FRANCESCA BRESCÓ, construir un femer a l’explotació ramadera. Montclar. [OCTUBRE 2007]

sió 524

A L MA N A C Les fases de la lluna:

NOVEMBRE Mes de 30 dies, onzè de l’any segons el nostre calendari i novè del primitiu calendari romà, anomenat November. És el mes consagrat a les ànimes del Purgatori. El dia 1 el sol surt a les 6h 22m, i es pon a les 16h 47m. El dia 30 el sol surt a les 6h 56m, i es pon a les 16h 23m El dia 22 el sol entra a la constel·lació de SAGITARI.

DATES ASSENYALADES I COSTUMARI Dia 1: Tots Sants. Antigament avui era un dels dies de la treva de Déu i, en cas de guerra, els combatents deturaven els enfrontaments, deposaven les armes i celebraven la festa del dia. Aquesta festa havia tingut més importància entre els pobles celtes que entre els pobles llatins, ja que té un sentit ramader i aquells eren ramaders. Els pobles nòrdics en aquest moment de l’any, encorralaven el bestiar després d’haver passat tota l’estiuada pasturant a la muntanya. Una nota típica del dia d’avui al nostre país eren les rifes de panellets. Als cafès hi posaven taules molt ben parades amb plats plens de panellets, amb rams de flors i llums. Contínuament rifaven els panellets a plats, que refeien a mesura que els anaven rifant. Un segle endarrera, els panellets rarament es compraven, ja que la majoria de la gent els adquiria posant a les rifes que es feien durant tot el matí i primera hora de la tarda. El sorteig s’assemblava molt al Catxo dels torronaires i es podia treure plats de panellets, però també un pollastre. El refranyer és ric en aquesta diada: Per Tots Sants el fred és al camp, per Sant Martí és pel camí, per Santa Caterina és dintre de la cuina. Dia 2: Dia dels fidels difunts. Dia 11: Sant Martí. En algunes poblacions tal dia com avui les xicotes es llevaven ben de matí i tenien el dret de besar el primer xicot que trobaven. Entre el jovent hi havia interès de trobar-se amb aquell o aquella que es tenia simpatia. Per santa Caterina, la festa anava al revés.

EFEMÈRIDES DEL MES

Demografia

Quart minvant

el dia 1 a les 21h 18m

Lluna nova

el dia 9 a les 23h 03m

Quart creixent

el dia 17 a les 22h 32m

Lluna plena

el dia 24 a les 14h 30m

(Mes de setembre de 2007) NAIXEMENTS Katherin Gonzàlez i Garcia Nayara Valero i Serrano

rativa Agrícola d’Agramunt. La Cooperativa d’Agramunt vivia a mitjans dels anys cinquanta una eufòria social i econòmica que en realitat era fictícia, ja que s’administrava malament i sense cap tipus de rigor. Una mostra d’això és que a mitjans del 1956 van ingressar 5.000.000 de pessetes hipotecant els seus locals i dependències. A principis de 1957 van ingressar 4.000.000 de pessetes més, hipotecant les signatures dels socis, el quals no podien demanar préstecs personals per millorar les seves explotacions i responien amb els seus béns dels deutes de la Cooperativa. Els dirigents no eren conscients de l’enorme deute que arrossegaven, i encara a mitjans d’octubre fan notables aportacions de diners per crear capital social, com és el cas del seu president que ingressa 5.187,68 pessetes. Al novembre de 1957 la situació s’havia fet insostenible i per aquesta raó la Junta Rectora i el Consell de Vigilància editen un informe, el qual s’envia a tots els associats perquè sigui estudiat a fons i poder-lo posar a consideració de la Junta General. Davant la fallida absoluta de les reserves de diners de caixa, la Junta Rectora i el Consell de Vigilància adopten les següents mesures: a) Acceptar el cessament del gerent de la Cooperativa, Laureà Cases i Tarragona. b) Encarregar a l’Intendent Mercantil de Lleida, Sr. Isaac, un balanç de la situació econòmica real a 30 de novembre de 1957. c) Proposar a l’Assemblea possibles solucions per a sortir de la crisi.

–5 5

dia 15 dia 22 dia 29 92 anys, dia 1 87 anys, dia 7 65 anys, dia 10 73 anys, dia 10 77 anys, dia 18 35 anys, dia 20

Temps l./m2

dia 8

R. Bernaus i Santacreu

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE SETEMBRE

DEFUNCIONS Joaquima Alba i Màrquez Francisca Reviriego i Gómez Manuel Val i Pérez Josep Ortiz i Espinosa Manuel Erència i Marín Jaume Figueres i Jumela

dia 8

Bibliografia: Lluís Pons, Jaume Cots, Ramon Bernaus, Guillem Viladot i Ramon Creus. L’AGRICULTURA I ELS PAGESOS D’AGRAMUNT. Aproximació a la seva història. Edita revista SIÓ, 1997-1999

°C

MATRIMONIS Josep Manuel Marín i Ramos, i Olga Ribera i Farré Joan Carles Núñez i Pastor, i Mercè Rovira i Rovira Martí Puig i Jové, i Montse Antequera i Hernàndez Jordi Soto i Lizaran, i Judit Ferràndiz i Montalbo Àngel Pérez i Rovira, i M. Carme Rubinat i Figuera

(continuarem en el proper mes)

Novembre de 1957: Cap a la desaparició de la Coope-

dia 3 dia 26

PLUJA CAIGUDA DURANT EL SETEMBRE Dia 17........................................ Dia 22........................................ Dia 29........................................ TOTAL ........................................

23,5 l./m2 15,0 l./m2 3,0 l./m2 41,5 l./m2

TEMPERATURES EXTREMES DEL SETEMBRE Màxima del mes .................31°, dies 2, 16 i 17 Mínima del mes ............................... 4°, dia 28 Oscil·lació extrema mensual ........................27° Mitja de les màximes ...........................26,336° Mitja de les mínimes ...............................13,4° Mitja de les mitjanes ...........................19,883°

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Dies

Temperatura màxima:

Temperatura mínima:

Precipitacions:

L’observador: Deudat Pont

[OCTUBRE 2007]

sió 524

L LEU R E AMEN ITATS

Les 7 diferències ❚ per Ricard Bertran

A la biblioteca municipal hi ha un espai dedicat als més menuts, que s’ho passen molt bé fullejant els contes. La foto de l'esquerra és l’original, mentre que a la de la dreta s’han fet set modificacions. A veure si les trobeu!

❚ Coordina Rosa Maria Sera

SOPA DE LLETRES En aquest embolic de lletres que hi ha, hi trobareu el nom de dotze sants/es que celebren la seva onomàstica el proper mes de novembre. A

C T N E M I

C B D

A A

M S G D T

Z H N Q A O R

U A P

B U C V D

A M O N E N R O G

R G M R

E H O

X A N U E

R A A

V T

Per eliminació, trobeu una paraula de sis lletres relacionada amb el primer dels deu mots que us donem. Després de la igualtat hi ha indicat el nombre de lletres de la paraula incògnita.

R R

U P N A R E

Solució a les 7 diferències:

Q N

A Z M

B H D C D D S

X N M Q U N V R

G R E

R A C A Z Z O A

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Solució a l’ELIMINOGRAMA

DESMAI

ELIMINOGRAMA

Albert, Andreu, Carles, Caterina, Cecília, Climent, Conrad, Ermengol, Lleó, Martí, Sadurní i Zacaries. [OCTUBRE 2007]

sió 524

L A FO TO

per JOSEP BERTRAN

n dels grans atractius de la nostra Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, és la seva oferta gastronòmica, pagant o gratis. Hi ha especialistes en atipar-se sense gastar ni un cèntim. Els veureu que van seguint les parades on es deixa fer un tast dels productes que venen: torrons, formatge, fuets, xocolata... Són petites mostres que no arriben enlloc, però que si hom és perseverant en fer seguiment poden arribar a fer gairebé un àpat. Bon profit.

L A C A LAISER A

per SERAFINA BALASCH

[OCTUBRE 2007]

sió 524

si贸 524

[OCTUBRE 2007]