Issuu on Google+


Núm. 508 - Any XLIII - Juny 2006

ESTIMATS LECTORS ......................... 3 ACTUALITAT Fets del mes - Commoció veïnal .............................. - TV russa ........................................... - Sant Jordi ......................................... - ZER del Sió ....................................... - Unió de Botiguers ............................. - Visita del conseller de Turisme ......... - Descobreix la Ribera ......................... - Aniversari Caramelles ....................... - Carretera tallada................................

5 7 8 9 9 11 11 13 13

ENTITATS

- L’acudit d’en Creus ........................... - Guinovart a les Drassanes de Barcelona .......................................... - I els altres? ....................................... - El pressupost municipal ...................

21 23 25 27

L’ENTREVISTA Club de Bitlles Sió d’Agramunt - Les bitlles, cada dia més populars .... 29 ESPECIAL SANT JORDI - XXIX Certamen Literari de Sant Jordi Vila d’Agramunt................................. 35 ENSENYAMENT

La Coral - Canten els poetes ............................. 15

Finestra educativa

Hem viscut una de les primaveres més seques de les que es té constància. Malgrat això, la collita no ha estat pas tan dolenta gràcies a la neu de l’hivern. Som en temps de collita i les formigues, com a símbol del moment i l’acció, s’afanyen a recollir el gra enmig d’un paisatge absolutament ressec.

- Cant de taula ..................................... 17

- Un llibre dels nois i noies de l’IES Ribera del Sió La Mediterrània, l’olivera i la pau ...... 49

OPINIÓ

SOM A RIELLA

El celobert

Històries

- No, perquè som una nació ................ 19

- Els germans Noumàs ........................ 51

(Josep Bertran)

- Trobada d’agramuntins ..................... 21

PORTADA:

Societat Ocellaire l’Estesa

Els lectors escriuen

ESPORTS - Club Futbol Agramunt ....................... - Bàsquet Agramunt Club .................... - Gimnàstica rítmica ............................ - Club Billar Agramunt.........................

53 54 55 57

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS - Al·legacions presentades a l’Ajuntament i al Servei Territorial d’Urbanisme...................................... 58 REGIDORIES MUNICIPALS

La participació agramuntina a les votacions sobre l’estatut, va ser propera al 50 per cent; inferior al total de la comarca de l’Urgell, però un pèl superior a la de tot Catalunya.

6

- “A Tàrrega comerciants i a Agramunt comediants” ..................... 61 - Les piscines municipals .................... 63 L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 64 ALMANAC .......................................... 67 LLEURE - Amenitats ......................................... 69 LA FOTO ............................................ 70 LA CALAISERA ................................... 70 IMATGES D'AHIR I D'AVUI ................. 71

5 i Última Sant Joan es va celebrar amb els actes tradicionals a la nostra Vila. Cal destacar la forta calor que convidava a remullar-nos. 2

sió 508

[JUNY 2006]


E S T I M AT S L E C T O R S . . . l meu veí fa dies, mesos, que fa obres. Com és habitual, aquestes comporten molèsties per a ell i per a nosaltres. Abans de començar-les, ens va comentar que els paletes li havien dit que amb un mes ho tindria enllestit i que durant aquestes setmanes tots hauríem de tenir una mica de paciència. N’han passat més de dos i no es veu pas el final i, mentrestant, per entrar el cotxe al garatge he de fer marrada pel carrer del darrere, que per a més inri també està en obres.

E

Els agramuntins el problema de les obres l’hem de multiplicar no sé per quant amb les que es realitzen al pont de la carretera de Puigverd.

Els agramuntins aquest problema l’hem de multiplicar no sé per quant amb les obres del pont de la carretera de Puigverd. Ens van dir que en un mes estaria llest i que, mentre, caldria donar un bon tomb per entrar o sortir de la Vila. El termini s’ha doblat i encara estem voltant pel

polígon, el Clos o la Capella, uns indrets on també es fan obres d’urbanització i canalització que deterioren carrers, voreres i els omplen de tanques. Diuen que la culpa del retard és la informalitat de la companyia del gas, que no retira la conducció que passa pel costat del pont. Els agramuntins, i els viatgers que han de travessar la Vila, no sabem qui en té la culpa. Si una mala planificació; si l’empresa adjudicatària de les obres; si l’empresa que les fa; si la Generalitat que les paga o l’Ajuntament que ha de vetllar pels veïns. El que sí sabem és que des que es van començar les obres en aquella rotonda hem anat de “patotxada” en “patotxada”: amb una rotonda molt gran, amb un pont molt petit, amb obres alentides o para-

des, amb protestes veïnals, amb carrers tallats, amb uns veïns perjudicats directament en la seva butxaca i amb moltes incomoditats per a tots. El tomb que tots hem de donar ens porta, però, a dos punts de la Vila molt concorreguts durant l’estiu, com són les piscines i el “xiringuito” del Passeig. Dues installacions que també han estat polèmiques. Les primeres pel retard en obrir-se, també a causa de les obres; mentre que el segon ha rebut crítiques per part d’una colla de bars de la vila que l’acusen de deixar les seves terrasses sense clientela. Ho tenen difícil per competir amb la fresqueta del Passeig. Afectuosament, Bernat Jofre Agramunt, juny de 2006

CRÈDITS Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu. Col·laboradors: Serafina Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero, Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, l'IEI de la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989

Torronaire d'Honor 2004

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 30,30 € - Número solt: 2,75 € Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no significa l'acceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

[JUNY 2006]

sió 508

3


ACTUALITAT FETS DEL MES

per JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

Sant Joan

Una estampa clàssica del Sant Joan agramuntí.

ls dies 23 i 24 vam celebrar la festivitat de Sant Joan sense cap novetat a destacar en relació al programa ja tradicional a la nostra Vila. La vigília, a última hora de la tarda, va arribar la Flama del Canigó portada per un grup d’atletes escolars. Es va encendre el pebeter davant l’ajuntament i un representant dels portadors va llegir el manifest de la diada, obra de l’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte. A la nit, unes poques fogueres i molts petards en alguns indrets van animar les revetlles organitzades per fami-

E

liars, amics i veïns. També a la nit ball al Mercadal, correfoc a càrrec de l’Espetec i concert a la zona de la Fondandana. En aquesta nit màgica, afortunadament no es van registrar incidents dignes de ser destacats. Les activitats el dia de Sant Joan es van centrar al Passeig, amb l’Aplec de Sardanes, organitzat per l’Agrupació Sardanista “Barretina”, i la Paellada. Van actuar les cobles Riella, al matí; Jovenívola d’Agramunt, Principal del Llobregat i Bellpuig Cobla. Hi van participar sardanistes d’arreu de Catalunya.

A baix, arribada de la Flama del Canigó.

JOSEP BERTRAN

[JUNY 2006]

sió 508

5


ACTUALITAT FETS DEL MES

Referèndum ls agramuntins ens vam pronunciar de forma semblant a la resta de catalans a l’hora de ratificar el nou projecte d’estatut. La participació va ser propera al 50 per cent, ja que dels 3.830 electors van exercir el dret un total de 1.951. Una àmplia majoria va optar pel sí, 1.409; el no obtingué el suport de 420 votants, mentre que 115 electors ho feren en blanc i 7 van ser nuls a l’hora de l’escrutini.

Fent una petita anàlisi veiem que els partidaris del no, ERC i PP, no van aconseguir el suport, comparativament parlant, de les darreres eleccions autonòmiques quan els republicans van obtenir 743 vots i 238 el PP, el que fa un total de 981, amb un descens de 651 vots. En el referèndum, els NO van ser 420. Pel costat del SÍ, el descens no ha estat tan significatiu donat que CiU-PSC-IC van aconseguir 1.598 vots i ara els afirmatius han estat 1.409, 189 menys. Cal tenir en compte que aquesta anàlisi s’ha de fer estimant que l’abstenció s’ha de repartir per igual entre tots cinc partits.

E

Gràfica comparativa dels referèndums sobre l’Estatut, celebrats a la nostra Vila els anys 1979 i 2006.

4.000 3.500

3.830 3.373

Any 1979 Any 2006

3.000 2.500 2.058

2.000

1.951

1.842

RESULTATS DE L’ANY 1979 1.409

1.500

MUNICIPI

AGRAMUNT

1.000

PUIGVERD D’AGRAMUNT 420

500 110

6

101

115

6

7

JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

0

sió 508

[JUNY 2006]

Quant a la comparació amb el Referèndum del 1979, celebrat el dia 25 d’octubre, jornada laborable en què els treballadors tenien dret a quatre hores per anar a votar, les xifres són aquestes: Amb 457 electors més, la participació va ser del 61 per cent, un 11% més; els vots favorables van ser absolutament majoritaris, 1.842, mentre que únicament 101 van votar en contra. Cal destacar que a molts pobles de la Ribera, concretament Ossó de Sió, (45,2%), els Plans de Sió (41,2%) i Preixens (47,62%), la participació va ser molt menor que la d’aquest any.

CENS

VOTATS

3.373

2.058

232

153

NO

1.842 110 150

BLANCS NULS PART. %

101

6

61,04

3

65,94

OSSÓ DE SIÓ

208

93

71

18

4

45,20

ELS PLANS DE SIÓ

607

250

224

11

6

9

41,20

PREIXENS

527

251

230

13

8

47,62


JOSEP BERTRAN

JOSEP BERTRAN

RESULTATS A AGRAMUNT MESA

CENS

VOTANTS

%

%

NO

%

BLANCS

%

NULS

%

1

691

345

49,93

239

69,28

84

24,35

20

5,80

2

0,58

2

769

411

53,45

295

71,78

93

22,63

22

5,35

1

0,24

3A

583

296

50,77

225

76,01

59

19,93

11

3,72

1

0,34

3B

692

350

50,58

253

72,29

67

19,14

29

8,29

1

0,29

4A

519

251

48,36

176

70,12

55

21,91

19

7,57

1

0,40

4B

576

298

51,74

221

74,16

62

20,81

14

4,70

1

0,34

TOTAL

3.830

1.951

50,94

1.409

72,22

420

21,53

115

5,89

7

0,36

GRÀFICA DELS RESULTATS A AGRAMUNT

RESULTATS ALS MUNICIPIS DE LA RIBERA DEL SIÓ PARTICIP. %

NO

BLANCS

NULS

PUIGVERD D’AGRAMUNT

57,29

89

21

4

OSSÓ DE SIÓ

60,80

82

33

5

1

ELS PLANS DE SIÓ

60,40

241

47

13

1

PREIXENS

51,76

159

49

11

1

MONTGAI

58,90

267

94

22

1

LA SENTIU DE SIÓ

56,09

179

46

15

4

Una àmplia majoria va optar pel sí, 1.409; el no obtingué el suport de 420 votants, mentre que 115 electors ho feren en blanc i 7 van ser nuls a l’hora de l’escrutini.

CENS

BLANCS: 115

NULS: 7

NO: 420

SÍ: 1.409

PART.

NO

BLANCS

NULS

AGRAMUNT 1979

3.373

61,04%

1.842

110

101

6

2006

3.830

50,94%

1.409

420

115

7

L’URGELL

GIRONA

LLEIDA

BARCELONA

TARRAGONA

1979

22.598

62,49%

13.008

551

481

82

2006

25.139

54,40%

10.065

2.655

848

108

CATALUNYA 1979

4.451.796

59,30%

2.327.038

204.957

93.784

12.576

2006

5.202.291

49,41%

1.881.765

528.472

135.998

23.033 ▼

MUNICIPI

[JUNY 2006]

sió 508

7


ACTUALITAT FETS DEL MES

POUM L

JOSEP BERTRAN

’Ajuntament ha aprovat un avanç del que ha de ser el Projecte d’Ordenació Urbana Municipal, amb l’objectiu que els veïns en puguin conèixer les principals característiques i aportar-hi suggeriments, comentaris i propostes abans de la redacció definitiva. Cal tenir en compte que una vegada aprovat provisionalment, encara hi haurà dues oportunitats per presentar-hi esmenes. Tots els veïns han rebut informació escrita per part de l’Ajuntament i també se’n pot demanar directament als tècnics responsables.

L’alcalde, Ramon Muixí, amb el projecte d’ordenació urbana.

Collita S

Les màquines han treballat de valent aquest any.

[JUNY 2006]

JOSEP BERTRAN

egons les estimacions dels pagesos, la collita del cereal d’enguany ha estat, de mitjana, uns tres quarts d’un any normal, és a dir uns 2.500 quilos per hectàrea en la nostra zona. Hauria estat una collita superba si durant la primavera hagués plogut tan sols una mica. Venia una collita molt arrencada de les neus de l’hivern, però la sequera tan pronunciada no l’ha deixat completar. També la va afectar uns dies de fred tardà. Amb tot, els pagesos tenien por que encara fos més dolenta.

sió 508

9


ACTUALITAT FETS DEL MES

JOSEP BERTRAN

Espai Guinovart

JOSEP BERTRAN

Josep Guinovart i Paco Ibáñez, abans de començar l’homenatge al poeta Blas de Otero.

Un grup de joves participants a un dels tallers.

U

n total de 360 alumnes de primària d’Agramunt, la Ribera del Sió i l’Urgell van participar a l’Espai Guinovart en uns tallers en què els ma-

terials de rebuig eren reciclats en una expressió artística. Els tallers van ser impartits per les artistes alemanyes Heidi Rocin, Charlotte Marko i la catalana instal·lada a Alemanya, Virgínia M. Raimundi. Les tres van exposar a l’Espai una mostra de les seves obres, relacionades també amb creacions artístiques a

partir de materials reciclables. El dia 27 de maig l’Espai acollí un homenatge al poeta castellà, Blas de Otero. L’acte, que va consistir en una dramatització dels poemes d’aquest autor, el va presentar el cantautor Paco Ibáñez i l’interpretà Tachia Quintanor.

Sant Isidre és d’un centenar de tractors van participar, el dissabte 20 de maig, en la desfilada de Sant Isidre seguint el tradicional recorregut sense arribar a fer els tradicionals Tres Tombs. El que sí que es va conservar va ser la benedicció dels vehicles i el sorteig de nombrosos obsequis donats per establiments comercials de la vila. Una missa, la traca i un dinar de germanor van completar la celebració.

Els vehicles rodant pel circuit habitual.

JOSEP BERTRAN

M

[JUNY 2006]

sió 508

11


ACTUALITAT FETS DEL MES

Comunicacions E

l director general de Desenvolupament Rural, Josep Maria Besora, el dia 8 va presentar a Coscó els projectes de millora d’una sèrie de camins rurals per facilitar la comunicació entre Agramunt-Les Puelles-CoscóOliola-Cabanabona. És una obra, a executar d’immediat, que costarà més de 1,55 mi-

lions d’euros, i que preveu millorar el traçat de les Puelles a Coscó; construir una variant en aquest nucli i eixamplar i enquitranar els camins que van fins a Oliola, per un costat, i fins a Cabanabona, per un altre. D’aquesta manera els agramuntins tindrem més a prop poblacions com Ponts i Guissona.

Els projectes es van presentar a Coscó. JOSEP BERTRAN

Premi literari L

JOSEP BERTRAN

’escriptor Miquel de Palol va ser el guanyador de la

12

primera edició del premi literari “7 Lletres” dedicat a

projectar la figura i l’obra de Manuel de Pedrolo i convocat per diverses institucions de la comarca de la Segarra. L’obra guanyadora és un recull de 7 narracions titulada “El lleó de Bocklin”. El guardó es va lliurar en el decurs d’un acte acadèmic celebrat a les Pallargues, el dissabte 27 de maig, amb l’assistència d’unes 200 persones. L’obra guanyadora, que serà publicada per Pagès Editors, va obtenir un premi de 7.000 euros. Aquest acte va ser la culminació d’un programa d’activitats que es van celebrar en diverses localitats de la Segarra, totes relacionades amb la figura de Pedrolo, nascut a la casa pairal de l’Aranyó. El guanyador amb les autoritats.

sió 508

[JUNY 2006]


ACTUALITAT FETS DEL MES

Trobada U

JOSEP BERTRAN

nes 600 persones d’arreu de la comarca van participar, el dia 21 de maig, en la XV edició de la Trobada de la Gent Gran de l’Urgell. Durant tota la jornada es van celebrar nombrosos actes en un dispositiu molt ben organitzat per l’Ajuntament, un grup de voluntaris i el Consell Comarcal. Es va començar amb un campionat de bitlles, una trobada de puntaires, una missa de campanya, una ballada de sardanes, una exposició artística, un dinar de germanor, per acabar amb un ball a la plaça.

Ossó de Sió va ser l’escenari de l’encontre.

Pont

Estat de les obres dos mesos després d’haver començat.

es de fa dos mesos la carretera de Cervera està tallada a la circulació, tant rodada com de vianants, amb motiu de les obres d’eixamplament del pont sobre el Sió. Inicialment es va informar que la interrupció de la via era per un mes. Ja en portem el doble i les obres són lluny d’acabar-se. Segons es va informar, el motiu del retard és culpa de la companyia Repsol que no retira la conducció del gas adherida a un costat del pont. Sigui com sigui, el retard en acabar les obres ocasiona moltes molèsties als veïns i al trànsit en general. Alguns dels establiments que hi ha a la carretera de Cervera s’han queixat, no sols per les molèsties, sinó també per les pèrdues econòmiques que això els suposa. Es va dir des de l’Ajuntament que tan aviat les obres ho permetin es donarà pas alternatiu a la circulació, encara que el pont no estigui acabat del tot. [JUNY 2006]

sió 508

JOSEP BERTRAN

D

13


ACTUALITAT FETS DEL MES

JOSEP BERTRAN

Aparcar amb rellotge D

esprés de mesos d’haverho anunciat, finalment a mitjans del mes de juny, es va posar en marxa, amb període de prova, la zona d’estacionament restringit en aquells carrers i places més properes al centre comercial. L’objectiu d’aquesta mesura és el d’obligar a una rotació de vehicles i facilitar l’estacionament als que volen fer alguna compra o gestió. Les vies afectades són la plaça del Pou, el primer tram

de l’avinguda Marià Jolonch, Àngel Guimerà i el primer tram d’Agustí Ros. Els vehicles hi poden estacionar durant una hora, per això cal posar el rellotge a l’hora d’arribada, i si se sobrepassa d’aquest temps serà multat amb 20 euros. L’Ajuntament ha fet una bustiada amb un fullet informatiu i un rellotge que també es poden trobar en els establiments adherits a la Unió de Botiguers.

bel Balagué i Mirasó, Ricard Boncompte i Fernàndez, Clàudia Bonet i Llorens, Joan Bonet i Martín, Arnau Bosa i Sala, Albert Cabañas i Morales, Joan Cama i Ribes, Sergi Cercós i Cuñat, Albert Civís i Bellera, Roger Clotet i Mira-

lles, Albert Creus i Soler, Sarai De la Vega i Ramírez, Eduard Eroles i Guixé, Sergi Esteban i Hernàndez, Irina Esteve i Teruel, Genar Esteve i Gatnau, Cristina Fitó i Haro, Xavier Garrido i Pérez, Guillem Junyent i Orobitg, Carles Lázaro i Gil, Mònica Marquilles i Canela, Edgar Matamoros i Rodríguez, Albert Miralles i Sorribes, Ares Miró i Penella, Jasmina Olaya Parra, Marc Oliva i Alfonso, Arnau Ortiz i Piulats, Arnau Padullés i Moreno, Jéssica Quesada i Parra, Sergi Repilado i Amado, Ariadna Ribera i Zurita, Mònica Ros i Ortega, Marina Solà i Eroles, Sergi Solé i Bertran, Josep-Ramon Torra i Cortadelles, Maria Trepat i Utgés, Jazmina Vilanou i Riba, Marc Villaró i Vicens.

Cartell indicatiu de la nova zona d’estacionament restringit.

Confirmacions E

R. CABALLER

Grup de joves que van rebre el sagrament de la Confirmació.

14

sió 508

[JUNY 2006]

l diumenge dia 21 de maig, el bisbe Joan-Enric Vives va impartir el sagrament de la Confirmació a un grup de 40 adolescents, que relacionem a continuació: Mariona Albareda i Solans, Jaume Avellana i Pujol, Jeza-


Comunions

R. CABALLER

R. CABALLER

E

Els dos grups d’infants que van rebre la Comunió a l’església parroquial d’Agramunt.

nguany les Comunions s’han celebrat en dos torns, els diumenges 28 de maig i 4 de juny. Primer torn: Sergi Batlle i Mirats, Noèlia Burgos i Domínguez, David Díaz i Palomino, Carla Esteve i Bernaus, Núria Figueres i Suàrez, Aaron Garcia i Piñero, i Jordi Noguera i Planell. Segon torn: Íngrid Antequera i Fernàndez, Vanessa Antequera i Fernàndez, Marc Bosch i Valentines, David Capitan i Vàzquez, Oriol Farràs i Figuera, Mireia Guixé i Eroles, Miquel Guixé i Rovira, Neus Llenas i Ginestà, Aurembiaix Manias i Clotet, Ariadna Matamoros i Rodríguez, Gemma Novau i Villalba, Albert Pedrós i Monter, Gabriel Piqué Triginer, Àxel Saura Dosdà, Ivan Sementé i Val, Kevin Sin i Arisa, Arcadi Solé i Solé, Òliver Vadillo i Santiago, Sara Vega i Piña. Altres infants de la catequesi parroquial que la faran en dies i indrets diferents: Júlia Calvet i Terré, Joan Coll i Bosch, Felip Duque i Rodríguez, Clara Fons i Duran, Maria Sànchez i Balagueró, Clara Secanell i Perearnau, Jèssica Daniel i Longares.

Agrupació Sardanista “BARRETINA” informa

O

brim les portes a la nova temporada sardanista que estrenarem amb el XVIè Aplec de la Sardana d’Agramunt, el 24 de juny, festa de Sant Joan, al passeig J. Brufau.

Dia 16 Dia 23 Dia 30

RIELLA D’AGRAMUNT 11 DE SETEMBRE QUATRE VENTS D’AGRAMUNT

També us volem informar de les ballades de sardanes, que s’iniciaran a partir del diumenge 2 de juliol a la plaça del Mercadal. Esperem que la programació que hem preparat sigui de l’agrat de tothom i esperem la vostra participació en tots els actes i ballades. Bon estiu!

Ballades mes d’agost Plaça del Mercadal – 8 del vespre Dia 6 QUATRE VENTS D’AGRAMUNT Dia 13 JOVENÍVOLA D’AGRAMUNT Dia 20 11 DE SETEMBRE Dia 27 QUATRE VENTS D’AGRAMUNT

Ballades mes de juliol Plaça del Mercadal – 2/4 de 9 del vespre Dia 2 RIELLA D’AGRAMUNT Dia 9 JOVENÍVOLA D’AGRAMUNT

Festa Major d’Agramunt Dia 2 de setembre – 8 del vespre A la plaça del Mercadal Ballada de sardanes amb la VILA D’OLESA

[JUNY 2006]

sió 508

15


ENTITATS LA CORAL

per J. Pijuan

Aplec de zona tinuà el concert amb el cant comú. En primer lloc els cantaires que al matí participaren al taller sobre els Nocturs de Mozart, van exposar el treball realitzat amb en Manel Cabero. Tot seguit es cantaren: El cant del poble de Jesús Capdevila; Cançó de taverna d’Apel·les Mestres, harmonitzada per Josep Lluís Guzman; L’esbarzer de Jordi Domingo Mombiela, que la va dirigir la Dolors; i el Cant de la Senyera de Joan Maragall i Lluís Millet.

J. SANSEGUNDO

Juguem Cantant

Actuació de la Coral d’Avui i la Coral Sant Andreu d’Oliana, dirigeix Joan Muntada.

A mitja tarda tingué lloc el concert al Centre Cívic. En la primera part, les corals participants actuaren per grups

16

sió 508

[JUNY 2006]

l diumenge 14 de maig, la Coral d’Avui es desplaçà a Organyà per participar al 27è Aplec de Corals de la Zona Nord de les Terres de Lleida que aquest any l’organitzava la coral Bordonera amb motiu del seu 25è Aniversari. Per a l’edició d’enguany estava previst de realitzar diversos tallers al matí amb un director convidat. Malauradament sols se’n va fer un, que va tractar sobre els Nocturns de Mozart que va anar a càrrec d’en Manel Cabero. Es van treballar tres obres: Luci care, Se lontan ben mio i Due pupille amabili. A mitja tarda tingué lloc el concert al Centre Cívic. En la primera part, les corals participants actuaren per grups:

E

Primer, la Coral Sant Antoni de la Massana, l’Orfeó Andorrà i la Coral Rocafort de Sant Julià de Lòria; segon, la Coral Pontsicana i l’Orfeó Artesenc; tercer, la Coral Sant Andreu d’Oliana i la Coral d’Avui, que van cantar Vós en sou l’escollida de Josep Lluís Guzman, dirigida per Joan Muntada i La gavina de Frederic Sirés i Josep Gustems que la va dirigir la Dolors Ricart; i en quart lloc, la Coral Bordonera d’Organyà i la Coral Signum de la Seu d’Urgell. Després de l’actuació de cada un dels grups s’efectuà la imposició de llaçades a les respectives senyeres de les corals i el lliurament d’un obsequi commemoratiu de la trobada. Després d’aquest acte con-

El diumenge 28 de maig el grup petit de la Coral Bon Cant va participar en el 33è Juguem Cantant que es va organitzar a Cervera. A més de la nostra coral hi van participar: Ateneu Popular de Ponent de Lleida, Brots d’Il·lusió d’Artesa de Segre, Esclatacels de Seròs, Escola Municipal de Música de Ponts, l’Encís d’Arbeca, Mestre Güell de Tàrrega, Nova Cervera de Cervera, Petits Cantaires de l’Orfeó de Flix, Shalom de Lleida, Sícoris de Lleida i Veus Naixents de les Garrigues. La jornada s’inicià a les 10 del matí amb la rebuda de les corals participants a la plaça Pius XII. Tot seguit es van dirigir al Gran Teatre de la Passió per realitzar l’assaig del concert que farien en aquest mateix local a la una del migdia. El repertori estava format per cinc cançons tradicionals d’oficis: Cançó del fideuer; Déu vos guard, mestre Joan;


MÀRIUS BLÀVIA

Panoràmica del concert.

Serra, serra, serrador; Marieta cistellera i Peixetera, punyetera; i la cantata Rebel·lió a la cuina d’Antoni Miralpeix. No hi va faltar la cançó sorpresa de tota trobada, Déu vos guard, que van haver de can-

tar cantaires i públic en general. En el decurs del concert les corals foren obsequiades amb un record commemoratiu de la trobada. Un cop finalitzat el concert totes les corals es van dirigir

al recinte de la Universitat on dinaren. En aquest mateix lloc els petits cantaires gaudiren plenament a la tarda de l’actuació del grup d’animació Fadunito amb l’espectacle “Cuina de Nassos”. ■

NOTA INFORMATIVA Per motius interns de l’Orfeó Català, aliens a la Coral d’Avui i a la Fundació Caixa Penedès, el concert que havia de fer l’Orfeó a Agramunt el 18 de juny es va suspendre. L’Orfeó Català lamenta els perjudicis que hagi comportat aquesta cancel·lació a les entitats organitzadores i assegura que aquest concert es farà ben aviat a Agramunt en data que es comunicarà oportunament. Caixa Penedès retornarà l’import dels donatius efectuats pel públic a la seva oficina.

L’ACUDIT D’EN CREUS

Per a subscripcions i anuncis de la revista, us podeu adreçar a

Pilar Figuera Tel. 973 39 20 42

– És que tinc un home que no m’ajuda gens!, fins i tot l’administració dels diners i dels comptes l’he de fer jo. – Per aquestes coses no em puc queixar, ell ho fa tot! Dormo tant a les seves espatlles, que no sé com ho faria si em faltés. – Ara entenc perquè va tan aplanat!

[JUNY 2006]

sió 508

17


ENTITATS PENYA BARCELONISTA D’AGRAMUNT I COMARCA

Inauguració de la seu social

FOTOS: PENYA BARÇA

La Junta

Els infantils i juvenils podran gaudir i divertir-se amb jocs de taula i un futbolí

a Penya Barcelonista d’Agramunt i Comarca –que és la número 100 del F.C. Barcelona–, inaugurà el local, seu social de l’entitat, als baixos del núm. 6 de la carretera de Cervera. A l’acte, que va tenir lloc el dia 3 d’aquest mes de juny, hi hagué una bona assistència, principalment associats i associades, que gaudiren d’aquesta inauguració tot brindant amb cava. Seguidament, se celebrà

L

l’Assemblea General ordinària, que entre els diversos punts de l’ordre del dia hi havia el de les eleccions per a la renovació de quatre membres de la Junta. Les persones elegides foren: Ramon Tarruella, Montse Sallés, Josep M. Cuñat i Víctor Martí, que varen substituir Josep Esteve Roset, Ramon Cuñat, Isidre Solé i Josep Esteve Ingla. En una reunió posterior, els vuit components de la nova junta van elegir els seus càrrecs que quedaren de la següent manera: President: Joan Manuel Guixé i Cirera. Tresorer: Joan Ramon Majoral i Segura. Secretari: Salvador Sallés i Sala. Vocals: Maria Rosa Salvadó i Fornieles, Ramon Tarruella i Rius, Montse Sallés i Hero, Josep M. Cuñat i Jou, i Víctor Martí i Mora. El desig de la junta per a la temporada vinent, és retrans-

metre tots els partits de Lliga, així com els de la Copa del Rei i “Champions League”. D’altra banda, us volem dir que també obrirem les portes del local per presenciar partits del campionat mundial de futbol, concretament els vuitens de final, quarts de final, semifinals, tercer i quart lloc el dissabte 8 de juliol, a les 9 del vespre, i la final, l’endemà dia 9 a la mateixa hora. Dit això, encoratgem tots els socis/es a assistir a aquest nou local, i molt especialment els infantils i juvenils que podran gaudir i divertir-se amb jocs de taula i un futbolí. De moment aquesta experiència la volem posar en pràctica els divendres, dissabtes i diumenges a la tarda. Esperem la vostra assistència per inscriure-us com a socis i potenciar la Penya de cara a un futur pròxim, amb unes instal·lacions més àmplies i que s’adaptin als propis desigs i necessitats. ■ [JUNY 2006]

sió 508

19


OP IN IÓ EL CELOB ERT

per JOAN PUIG

ARXIU SIÓ / JOSEP BERTRAN

I per què no un auditori?

Crec que seria molt encertat que a la nostra vila es comencés a estudiar seriosament la possibilitat de disposar d’un auditori propi, perquè hi faria un bon servei i a la vegada donaria impuls a les entitats musicals que tenim.

a uns anys que l’Escola Municipal de Música (EMMA) va organitzar un intercanvi amb la seva homòloga del Vendrell. Un dels actes corresponents fou el concert en què intervingueren alumnes d’ambdues formacions. L’acte va ser de qualitat i els assistents encara el recordem, com també tenim gravat a la memòria el local on ens l’oferiren: l’auditori Pau Casals. El Vendrell és una localitat marinera molt més gran que Agramunt (s’atansa als trenta mil habitants); a més a més posseeix la casa-museu de l‘extraordinari violoncel·lista, suara esmentat, la visita de la qual recomanem ferventment a tots els que encara no hagin tingut l’oportunitat de visitar. Esmento aquest fet perquè l’auditori del Vendrell em (ens) va robar el cor. Si la memòria no em falla, és un edifici de planta baixa semicircular amb cabuda per a unes dues-centes cinquanta persones com a

F

molt. El sector del públic és esglaonat i a la part més inferior hi apareix un ampli escenari; talment es tractés d’un petit teatre romà. La calidesa del terra i dels seients de fusta contrasten amb els vitralls de colors d’una part del darrere de l’escenari. Per què no podem aspirar a una cosa semblant els agramuntins?, vaig pensar i encara penso. Ningú no negarà que a la nostra vila la música hi té una tradició i una empenta considerables. Ja sé que de seguida els polítics em contestaran que no hi ha diners. Però això és una manera de dir. De diners n’hi ha pel que es vol. Ells els administren i ells decideixen prioritats. D’euros se’n remenen molts al llarg de l’any i els contribuents (que som tots) també en paguem molts amb les taxes, els arbitris i els impostos directes i indirectes. L’argument que no hi ha calerons crec, doncs, que no és vàlid. Una altra cosa és que hom afirmi que “per a això no n’hi ha”. Llavors, d’acord. Perquè, al cap i a la fi, hom pot opinar perfectament que, abans de fer un auditori, cal arranjar carrers, fer una Fira dels Torrons més grossa i luxosa o comprar terra campa per a un nou polígon industrial que eviti que les empreses pròpies ens marxin de casa. Crec, doncs, que seria molt encertat que a la nostra vila es comencés a estudiar seriosament la possibilitat de disposar d’un auditori propi, perquè hi faria un bon servei i a la vegada donaria impuls a les entitats musicals que tenim. Perquè quan es tracta de fer

concerts, sovint s’ha de recórrer a locals alternatius: l’església, el Foment, la sala d’actes de l’EMMA, el Casal... I encara més quan s’ha d’assajar o preparar alguna cantada o tocada. Al nostre poble tenim un bon esclat d’entitats musicals, la majoria de les quals no disposen d’un espai adient per fer els seus concerts i assaigs: L’EMMA (amb l’Orquestra de Cambra i l’Orquestra Amalgama), la Coral d’Avui (amb la Coral Bon Cant), el Cor Parroquial, el grup caramellaire Aires del Sió, el grup d’havaneres Marinada, la Cobla Jovenívola, la Cobla Riella, la Cobla Quatre Vents, els Grallers d’Agramunt i la Banda del Sió. Tots aquests grups o entitats podrien fer ús de l’auditori, com també el podrien fer anar els centres d’ensenyament i altres entitats per a segons quins actes puntuals. Per què, doncs, no es pot pensar que pot ser un encert començar a planejar un auditori com el del Vendrell? Algú creurà, tal volta, que estem plantejant una utopia, que no toquem de peus a terra... Potser sí. Tanmateix opinem que molts dels serveis culturals i educatius que ara tenim, anys enrere haurien estat impensables per a la nostra vila; només cal fer memòria: la biblioteca, els dos museus, el Casal, ràdio Sió, la llar d’infants Nins, el Poliesportiu, etc., etc. Per això defenso que el projecte de què parlo no és cap bajanada. Al cap i a la fi, molts dels avenços de la humanitat s’han fet gràcies a somniadors arriscats que han cregut en la possibilitat d’un futur millor. ■ [JUNY 2006]

sió 508

21


O P IN IÓ GENT, FETS, COSES...

per A. PONSA

Oficis: sanador o capador L’ofici de capador no sabria dir si encara existeix avui dia o no. Penso que encara hi deu haver algú que s’hi dediqui o, en tot cas, que aquest ofici s’hagi substituït per alguna forma tècnica o algun medicament que, amb el qual, es puguin obtenir els mateixos resultats.

Els aparells amb els quals el sanador feia les corresponents operacions eren tan simples que es reduïen a una fulla molt ben afilada...

nys enrera, quan encara no es parlava de granges a gran escala i la cria de bestiar porcí era feta únicament i exclusiva en corrals particulars, generalment de cases de pagès, i amb pocs exemplars destinats a la venda, al cap de poques setmanes d’haver nascut de cada covada era imprescindible capar-los tots llevat dels que es destinaven a la reproducció, els quals en arribar a la majoria d’edat se’ls anomenava truges, si eren femelles i verros, si eren mascles. El capador era la persona d’aquells temps entesa en practicar les intervencions quirúrgiques a les pobres bestioles que no havien estat escollides com a exemplars

A

ideals per continuar les properes generacions. I el mètode amb el qual s’intervenien era d’allò més primitiu i punyent. Els aparells amb els quals el sanador feia les corresponents operacions eren tan simples que es reduïen a una fulla molt ben afilada, això sí, la qual usava per a fer les incisions corresponents per, seguidament, poder extreure els òrgans reproductius de la bestiola intervinguda. Després de l’extracció era indispensable ruixar la ferida amb força oli d’oliva, l’únic desinfectant que s’hi emprava i, a continuació cosia la incisió amb uns quants punts fets amb una agulla normal i el fil un xic més gruixut que el de cosir roba. I ja estava la feina feta. Els porcells no rebien cap altra atenció. Eren donats d’alta el precís moment que s’havia finalitzat la intervenció. Tan sols restava tenir-los unes quantes hores allunyats de la seva mare amb el fi que tots, mare i fills, es refessin del tràngol al qual havien estat sotmesos i d’esvair millor els efectes produïts pels canvis tant físics com psíquics, o d’estranys flaires que la truja pogués observar. Una altra modalitat de practicar l’ofici de sanador era la que s’emprava amb els animals de treball, sobretot amb

els de sexe masculí. Aquesta modalitat era completament diferent ja que no calien incisions per dur-la a terme. La força d’unes estenalles sense tall eren suficients per a inutilitzar un nervi de l’aparell reproductor que donava vida als testicles i, així, aquests anaven desapareixen després a poc a poc. Mai no havia sentit dir que també es castressin les femelles d’aquests animals. Ara mateix no podria confirmar ni desmentir aquest punt. Penso que tampoc no era imprescindible per cap de les raons per les quals es capaven els individus del gènere oposat. Ara em ve a l’esment el sanador de cal Borrell d’un poble veí del meu. Aquest era un home que no feia res més sinó anar de poble en poble a la recerca de les covades de porcells. Quan passava, la seva veu era la que avisava des de ben lluny del poble cridant quasi sempre: dones, ja teniu l’esmorzar a punt? Vinc per feina! També recordo que una vegada, en temps dels maquis, quan ja era fosc, ell trucava a la porta d’una masia i quan obrien ja s’havia escapolit; així una i una altra vegada. Això li comportà seriosos problemes perquè la parella de la guàrdia civil aquella nit havia decidit pernoctar en l’esmentada masia. ■ [JUNY 2006]

sió 508

23


OP IN IÓ ELS LEC TO R S ESCRIUEN

Per una residència pública digna, trenquem el silenci Quan parlem dels serveis públics esperem que tinguin un esperit universalista, és a dir, que tractin tothom per igual, que no es faci cap tipus de discriminació

ntigament, fer-se vell de forma digna era un qüestió que no transcendia del llindar de la unitat familiar, que es quedava en l’esfera privada i que, per tant, era responsabilitat, únicament i exclusivament, de les famílies a les que pertanyien els ancians. Ara per ara, les coses han deixat de ser així; el canvi radical que ha sofert la nostra societat ha generat una nova necessitat: haver de traspassar aquesta responsabilitat a l’esfera pública. Així doncs, ara és l’Estat qui s’ocupa de la nostra gent gran a través dels geriàtrics, tant si són públics com privats. Motivada pel cas que he viscut en els últims dies, m’agradaria fer una denúncia sobre la incapacitat d’alguns d’aquests geriàtrics de finançament públic per complir amb les seves funcions i, encara més, amb les seves responsabilitats. Caldrà, abans, reflexionar sobre què esperem de les nostres residències per ancians. Primerament, quan parlem dels serveis públics esperem que tinguin un esperit universalista, és a dir, que tractin tothom per igual, que no es faci cap tipus de discriminació, i, sobretot, vist des d’un actualíssim punt de vista, que es tractin tots els casos de forma personalitzada, és a dir, que es faci una atenció a la diversitat. Aquests drets bàsics dels usuaris dels serveis públics estan més consolidats en el cas del sector educatiu, el qual, estant sempre al punt de mira de la societat, ha fet un gran progrés

A

en aquest sentit. Ara bé, parlarne en el món de la gent gran se’ns fa, si més no, una mica estrany, possiblement perquè no estem acostumats encara a contemplar aquest món en tota la seva amplitud, amb totes les seves necessitats i particularitats. Uns altres mínims requisits a exigir als serveis públics en general són la seva total transparència envers els seus usuaris i la societat, i l’assumpció, per part dels polítics, de les seves errades de forma pública i responsable. Així, quan en el cas que ens ocupa la màxima responsable del servei ens va “recomanar” que la nostra mare, usuària del mateix, no tornés a la Residència de cal Mas Vell d’Agramunt perquè no podien fer-se càrrec d’un cas com el seu, vàrem trobar a faltar una sèrie de coses: En primer lloc, la manca d’atenció a la diversitat. Partint del fet que les autoritats mèdiques declaren que la malaltia que l’afecta és una malaltia degenerativa del cervell, pròpia del procés d’una de tantes formes d’envellir i que forma part d’una “normalitat” assumida per qualsevol geriàtric, una malaltia amb alts i baixos, fases més agudes i fases més lleus, amb les necessitats pròpies del desenvolupament particular de cada individu, trobem a faltar un responsable d’aquest geriàtric la política del qual sigui donar cobertura a tots els casos, fàcils i difícils, una cobertura universal, com d’altra banda s’està fent en altres resi-

Les filles de na Núria Ribera, la “Nuri de Cal Porrons”

dències públiques –i, val a dir, es venia fent també en aquesta–, i que no adopti, en canvi, la política de tractar només amb els casos més plaents (la qual cosa, com tots sabem, va lligat normalment a l’afany de reduir costos, més propi d’iniciatives privades que no de les públiques). Segona cosa que vàrem trobar a faltar: que es reconegués, de forma pública, que aquesta Residència no té els serveis adequats a les necessitats d’una malaltia com la de la nostra mare; es va reconèixer, sí, però només en privat (manca de transparència). I aquí ve el tercer punt: la manca de responsabilitat política, que vindria lligada a la mancança anterior. Quan els polítics electes assumeixen funcions i càrrecs però no responsabilitats polítiques, com seria el fet d’implicar-se una mica més en el canvi i millora dels nostres serveis, no amagar el cap sota l’ala i reconèixer públicament els errors vinguin d’on vinguin, l’interès passa a ser un altre diferent del propi al comú dels ciutadans, produint-se, si més no, un buit certament inquietant en la gestió dels afers públics. Resumint, s’assumeix que el servei no és suficient per a tots els usuaris; però, s’està fent quelcom per a canviar-ho? És més, canviarà si no reconeixem els errors públicament? Les autoritats polítiques implicades, fan quelcom respecte d’aquest dèficit assistencial de la residència d’avis gestionada per l’administració local de la nostra vila? ■ [JUNY 2006]

sió 508

25


E N S E N YAMEN T F I N E S T R A E D U C ATI VA

Robert Armengol i la professora Paquita Sánchez amb el premi del XXI Concurs Bíblic.

JOSEP BERTRAN

A la taula de la dreta hi ha els quatre alumnes del nostre institut que van participar a la II Gimcana lingüística de l’Urgell.

n arribar a aquestes alçades del curs escolar és el moment de recollir els fruits del treball i de l’esforç continuat de tot un any. En primer lloc, el més important, són les notes finals de

E

les assignatures que permeten promocionar de curs i, si s’escau, l’obtenció de la titulació corresponent. En segon lloc, i també força important, la recollida de premis d’aquells treballs que els alumnes han realitzat i que per la seva qualitat, a part d’una bona nota, es va decidir presentar en algun dels concursos que es realitzen a les nostres comarques. Aquests premis sempre ens omplen de satisfacció i ratifiquen el bon treball quotidià i la feina ben feta. – Des del departament de Ciències Socials, la professora de religió va participar amb els seus alumnes en el XXI CONCURS BÍBLIC organitzat per la Federació de Cristians de Catalunya, Grup Avant de Terrassa. Van ser guardonats dos alumnes del centre: Anna Penella Prat de 2n d’ESO, amb un accèssit personal de tercera categoria, i Robert Armengol Brils de 1r d’ESO,

R. B.

amb un premi de tercera categoria dintre de VI Concurs de dibuix. – Des del departament de Visual i Plàstica es va participar en un concurs de dibuix organitzat per la Unitat de Tabaquisme de l’Hospital de Santa Maria de Lleida i el Departament d’Educació. El lema del concurs era El tabac és perjudicial en qualsevol de les seves formes de consum, i es feia per celebrar el Dia Mundial sense Tabac. Era destinat als alumnes de 5è i 6è de primària i als de 1r i 2n d’ESO. En aquest apartat va ser premiat el dibuix de l’alumne de 1r d’ESO Jaume Rodríguez Juan. També es va concedir un guardó al centre per la quantitat d’obres presentades. – Dintre del VI Programa Comarcal de suport a l’Educació de l’Urgell, l’Institut d’Agramunt va participar en dues activitats: · El departament de Català va participar en la II Gimcana Lingüística, adreçada als alumnes de 2n d’ESO de tots els centres de secundària de la comarca, organitzada pel Consell Comarcal, el Servei Comarcal de Català i el Centre de Recursos Pedagògics de l’Urgell. La prova final es va realitzar a l’Ateneu de Tàrrega el dia 2 de juny i van resultar-ne guanyadors el grup d’alumnes de 2n d’ESO del nostre centre format per: Edgar Martín, Mireia Marsol, Anna Penella i Montse Sala. · La segona activitat en què es va participar fou el VI [JUNY 2006]

sió 508

IES RIBERA DEL SIÓ

Notícies de l’Institut

27


IES RIBERA DEL SIÓ

E N S E N YAMEN T F I N E S T R A E D U C ATI VA

Elisabet Valls i Alba Sala guanyadores dels premis de la Universitat de Vic amb la tutora, Higínia.

Premi Comarcal de realització de Treballs de Recerca, destinat als alumnes de 2n. de batxillerat. Els premis es van lliurar el dijous 8 de juny, a les 7 de la tarda, a la Sala de Plens del Consell Comarcal de l’Urgell. L’alumne del nostre Institut, Ssoí Ramon Puig va ser guardonat amb el tercer premi pel seu treball Ràdio SIÓ. – Des del departament de Català es va participar en el 29 Concurs de Redacció en Català, organitzat per COBEGA S.A. / Coca Cola i patroci-

nat pel Departament d’Educació. La redacció realitzada per l’alumna de l’Institut Mireia Marsol Cortada de 2n. d’ESO, ha estat escollida la primera del sector provincial. Es van lliurar els premis a l’hotel Comtes d’Urgell de Lleida el dissabte 10 de juny. – També es va participar en la 8ª edició dels Premis Universitat de Vic als millors treballs de recerca d’estudiants de Batxillerat 2006. Aquí també la cosa va anar més que bé, ja que de tres treballs presentats, dos van ser guardonats. El dijous 8 de juny a les 6 de la tarda van ser lliurats els premis a l’Aula Magna de la Universitat de Vic. Presidia l’acte el rector de la universitat Sr. David Serrat, el doctor Josep Tarradelles i la Sra. Montserrat Freixer, presidenta de l’Organització contra el càncer. Va presentar l’acte el doctor Enric Casulleres, organitzador dels premis i membre del jurat.

Premi Ferran Sors Al Premi Ferran Sors als millors treballs en l’àmbit de les arts: literatura, teatre, música, cinema, escultura,

pintura o arquitectura; amb 27 treballs presentats a concurs, Alba Sala Morera de 2n. de batxillerat, va obtenir un segon premi amb el treball L’Escola de Lleida: el nostre llegat del segle XIII.

Premi Abraham Cresques Al Premi Abraham Cresques als millors treballs en l’àmbit de les ciències exactes, físiques, químiques aplicades, experimentals, de la salut o tecnològiques; amb 64 treballs presentats a concurs, Elizabet Valls Trepat de 2n. de batxillerat, va obtenir un segon premi amb el treball: Donants de color: pigments vegetals. En nom de la comunitat educativa de l’IES Ribera del Sió, volem felicitar tots els guanyadors i guanyadores per la qualitat dels seus treballs; sense oblidar-nos, però, de la resta dels participants en tots els concursos per l’esforç realitzat, tot i que no hagin obtingut cap premi; i sobretot també al professorat que sense el seu entusiasme, dedicació i bon guiatge, no haurien estat possibles aquests guardons. ■

[JUNY 2006]

sió 508

29


L’ENTREVISTA JU A N IB A R Z RAL UY

per ANNA SANTACREU

IBASAN, una empresa líder mundial que Binéfar, sabia que no hi havia cap taller que es dediqués exclusivament al pneumàtic i per afinitat amb la família va decidir fer-ho aquí. Va visitar el poble en diumenge, que llavors s’hi feia el mercat setmanal, i li va causar molt bona impressió. Parlem de l’any 1967. I dit i fet. Un any després de muntar el taller es casava amb Lolín Alzina Abril, també de Binéfar, i van tenir dos fills, Juan i Roberto.

Tallers de l’empresa al polígon industrial.

Q

ARXIU IBASAN

Juan Ibarz atén uns clients a la fira d’Essen (Alemanya), l’any 1997.

ue Joan Ibarz Raluy arribés a Agramunt procedent del seu poble natal, Binéfar, no va ser una casualitat. La padrina, de cognoms Ro-

vira-Carrera, procedia de Sanaüja. La família de part de la mare, durant la guerra va estar refugiada a la masia de cal Pipó prop de La Guàrdia. A Agramunt la seva mare hi tenia una cosina que era la coneguda Doña Ramona, casada a cal Simonet, amb qui mantenien una forta relació. Per aquesta raó, ja de sempre, a casa es parlava d’Agramunt com un poble que formava part de la seva vida. Tot i així, no hi havia estat mai. Després d’haver fet la mili com a voluntari, va treballar en un taller de reparació de pneumàtics a Binéfar, fins que va decidir establir-se pel seu compte. Encara que Agramunt fos més petit

– Vaig muntar el primer taller a l’Avgda. M. Jolonch. Allí em dedicava exclusivament a la venda i reparació de pneumàtics. Anys més tard em traslladava al taller actual de la Ctra. de Tàrrega, on continuo l’activitat amb cinc persones de plantilla. Actualment aquesta secció la porta el meu fill Roberto. – Quan es crea IBASAN?

– Ibasan es crea l’any 1983, fa 23 anys. Durant un any vam ser dos socis, després em vaig quedar la resta de l’empresa. Aquesta empresa es dedica a la fabricació de maquinària per a la reparació de tot tipus de pneumàtics. La plantilla actual d’Ibasan és de nou persones. Algunes de les feines, com les de tipus “oxicorte” o altres components, ens ho fan en tallers especialitzats i nosaltres les muntem. [JUNY 2006]

sió 508

JOSEP BERTRAN

– I una vegada a Agramunt, què?

31


L’ENTREVISTA JU A N IB A R Z RAL UY

Hem creat màquines que són úniques al món. Això no vol dir que es venguin en grans quantitats, ans al contrari són màquines molt exclusives dedicades al gran professional i per a vehicles molt concrets; això fa que la seva venda sigui paulatina.

ens van fer arribar una peça d’aquestes i després de passar les proves de resistència i de temperatura al centre Michelin d’Almeria i d’altres proves a Vitòria, ens l’entregaren. El pneumàtic té un cost de 36 mil euros.

– Quina és la vostra darrera creació?

– Generalment són vehicles de gran tonatge, dedicats especialment a la mineria i també als moviments de terra. Parlem de màquines gegantines de 300 a 400 tones de pes.

– La darrera i més espectacular és la màquina que anomenem LATEX 18-26. Encara que el seu nom no diu res, és coneguda per la màquina que repara les rodes de grans dimensions com la que ha estat exposada recentment a la darrera fira del cotxe d’ocasió. Quan vam treure al mercat aquest invent, tan sols el podíem oferir a set països, ara ja en són 33 els que tenim com a possibles clients. Dins del nostre sector som líders mundials en la fabricació d’aquestes màquines. La nostra producció va dedicada en un 60% a l’exportació i la resta al mercat nacional. En aquell moment Europa no disposava de cap vehicle amb les dimensions del pneumàtic en qüestió. Va ser precisament a Espanya, concretament a les mines de carbó d’Andorra de Teruel, on treballà la primera màquina.

A dalt la moderna màquina Latex 18-26, que serveix per reparar rodes de grans dimensions. A la foto inferior, estant d’Ibasan a Madrid l’any 2003.

ARXIU IBASAN

– D’on procedeix aquest pneumàtic?

32

sió 508

[JUNY 2006]

– El pneumàtic en qüestió procedeix dels Estat Units. Per poder fabricar la màquina

– A quina mena de vehicles van destinades aquestes rodes?

– Com us doneu a conèixer al món?

– Som una empresa gairebé desconeguda a la comarca. Hem apostat per les coses difícils, i això comporta donarte a conèixer a tot el món. Dins del nostre sector se celebren fires molt importants, cada dos anys, tant a Europa com a Amèrica. A Europa participem a la de Bolònia (Itàlia), Essen (Alemanya) i Madrid. També exposem a Las Vegas, Louisville i Dallas, aquestes darreres al continent americà. Totes són fires multitudinàries i s’hi desplaça gent de tot el món. Un altre mitjà per a donarnos a conèixer és la publicitat que fem en revistes del nostre sector en diferents indrets del món, i també a través d’internet. – Com teniu muntada la xarxa comercial?

– Tenim distribuïdors exclusius a 12-14 països. La resta ho tractem directament. – I l’idioma?

– Els fills es defensen for-


ARXIU IBASAN

ARXIU IBASAN

Dues imatges més de la presència d’Ibasan a diferents fires. A l’esquerra, el Roberto a la fira d’Alemanya d’enguany. A la dreta, el Juan Ibarz Raluy a la de Bolònia (Itàlia) l’any passat.

ça bé, i jo, quan viatjo sol, encara que entenc l’anglès i el francès, per mitjà de les ambaixades aconseguim traductors. El 80% de la nostra documentació és emesa en anglès, per aquest motiu al despatx disposem de tres persones aptes per aquesta feina. – Alguna curiositat en al-

gun dels vostres viatges?

– Anant pel món et pots trobar de tot. Des d’haver perdut l’avió, fins arribar a estar detingut als Estats Units per no tenir un visat que em demanaven; hagueren de passar vuit hores per aclarir la situació. També amb els intèrprets et pots trobar que no t’hi entenguis; una cosa és estudiar

un idioma i l’altra haver-lo de parlar. No hi ha gran cosa més a dir dins del món dels pneumàtics. Quan una roda es malmet s’ha de trobar la forma de poder-la recuperar i precisament això és el que IBASAN ha aconseguit amb les seves creacions, conegudes i reconegudes arreu del món. ■

[JUNY 2006]

sió 508

33


SOM A RIELLA HISTÒRIES

per GUILLEM VILADOT

La Magdala ’amo ha modificat molt la casa i el seu nom, ca l’Any, ha desaparegut. En aquesta casa hi visqué una família que va tenir una filla que amidava més de dos metres d’alçària. Li van posar el nom de Magdala i durant tota la seva vida va menjar sempre al carrer; de primer, asseguda a la falda de la seva mare i, després, asseguda en una cadira de boga. N’era tant de llarga, que algú assegurava que, les nits d’estiu, els seus peus sortien des del llit al balcó. Si la Magdala no es podia acabar les sopes, les llançava a terra i esperava que els pardals se les cruspissin. A cops arribaven primer els gats. Els gats no agradaven a la Magdala i els foragitava amb insults. En aquesta mateixa cadira que li servia de menjador, la Magdala hi feia les migdiades i s’hi tallava les ungles dels peus. Per tal que ningú no els hi veiés, la Magdala feia anar les tisores sense treure’s les mitges, i un cop enllestida la feina se les cosia amb fil d’empalomar. Al cap de poc temps de morir els seus pares, obrí una lleteria als baixos de la casa. Però només servia tres porrons del producte que venia a petricons. Fins que l’ajuntament li va fer tancar la botiga perquè la llet procedia de vaques tuberculoses. ■

L

MONTSE GUERRERO

[JUNY 2006]

sió 508

35


C O L · L A B O R ACIO N S LITERÀRIES EL CO N TE

per J. PIJUAN

J. PIJUAN

Desnonat

Des del seu terrat observava com despuntaven imponents per sobre de les teulades amb els braços ben oberts

n Blai es trobava assegut al llit mirant fixament les maletes que havia deixat en un racó de l’habitació. Les havia preparat hores abans que claregés el dia amb la intenció d’aprofitar la foscor per escapolir-se i evitar així veure la cara dels gegants que l’esperaven a fora. Però no ho féu i quan el sol es mostrà en tota la seva lluentor hores després continuava assegut al llit. Des de feia molt de temps esguardava l’avanç imparable d’aquells éssers. Al comen-

E

çament la seva presència no era preocupant, perquè veia que no es movien de l’altra banda del poble. Des del seu terrat observava com despuntaven imponents per sobre de les teulades amb els braços ben oberts com si volguessin cridar-te l’atenció. Però amb el temps constatà que la tranquil·litat de l’entorn minvava progressivament ja que aquelles torres començaven a expandir-se pel poble sense aturador. Ben aviat tot el poble es veié assetjat per aquelles descomunals torres. La presència d’aquells éssers significa el canvi radical de l’entorn. L’espai que clissen és derruït i escombrat pels seus vassalls que precedeixen la marxa, mentre ells s’ho miren expectants de lluny. Quan veuen el terreny net com una patena, arriben amb tot el seu seguici i s’hi estableixen com si res. La seva estada és temporal encara que per a algú altre li pot semblar una eternitat pel llarg temps que s’hi estan. Afincats darrera una muralla que els protegeix, basteixen les seves catedrals davant l’atenta mirada de la gent del carrer. Un cop enllestides es traslladen cap a un altre indret escollit per començar de nou el procés. En Blai contemplava amb resignació i cert nerviosisme el continu avanç de les criatures tot preguntant-se quan s’aturarien d’una vegada, però

no obtenia resposta. L’angoixa l’envaí completament quan va rebre la missiva del propietari. Com a tots els altres llogaters de l’immoble –els pocs que hi quedaven–, els comunicava la venda immediata de l’edifici a una promotora, la qual cosa significava que haurien d’abandonar el pis en un temps prudencial. El comunicat el va deixar totalment atònit ja que en aquell petit espai hi havia residit tota la vida. Els intents per aturar la venda foren en va, així que van haver d’acceptar tant si com no que havien de marxar. Amb els ulls entelats, en Blai contemplava com els seus veïns anaven abandonant llurs pisos amb el cot baix. En Blai no tingué prou forces per fer-ho i va decidir continuar al peu del canó fins a l’últim moment. I el dia va arribar tal com estava previst. Havia passat la major part de la nit despert. Trucaren a la porta. Sabia qui hi havia a l’altra banda. S’aixecà del llit i agafà les maletes. Després de donar una última ullada al pis va obrir la porta i sortí. A fora els vassalls de les criatures esperaven ansiosos per començar el desmuntatge. Mentre s’allunyava s’aturà un moment i girà el cap en direcció a l’edifici, per uns segons tota la vida transcorregué pel seu davant. Després continuà caminant sabent que allà no hi tornaria mai més. ■ [JUNY 2006]

sió 508

37


G. GATELL LA

AGRAMU C.F.

ES NT CO

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

Resultats i classificacions del mes de maig www.geocities.com/fcagramunt

❚ R. Mendoza

Segona Regional Butsènit 3 Agramunt G. Gatell 4 Agramunt G. Gatell 2 Vilanova de l’Aguda 0 E

P

30 22 7

1

89 29 73

Seu d’Urgell

30 20 5

5

81 35 65

R. d’Ondara

30 16 9

6

61 39 54

Ponts

J

G

F

C

Pt

Ivars d’Urgell 30 17 3 10 54 34 54 Tornabous

30 11 11 8

Sant Ramon

30 12 7 11 48 53 43

57 51 44

Oliana

30 12 7 11 47 52 43

Agramunt

30 11

Rialp

30 10 6 14 49 50 36

7 12 51 51

40

ESCOLA FUTBOL

Clas. final

Equip Pre-Benjamí-A 05/06. Drets, d'esquerra a dreta: E. Gari, A. Pacheco, G. Vicens, A. Miró (entrenador), J. Guasch. Ajupits, d’esquerra a dreta: M. Valero, P. Farré, J. Figuera, G. Cuberes, D. París.

Bellcairenc

30 7 12 11 35 52 33

Sort

30 8

9 13 57 71 33

Cadet

Aleví

Vva. Aguda

30 9

5 16 39 48 32

TORNEIG DE PRIMAVERA

Bellpuig

Barbens

30 7 12 11 42 52 30

Artesa Lleida 30 8

5 17 45 68 29

Butsènit

30 7

5 18 43 86 26

Gerb

30 7

4 19 45 72 25

Seròs 2 Agramunt G. Gatell 2

Agramunt G. Gatell 0 Almacelles 3

Juvenil

Clas. final Balaguer

J

G

E

P

30 24 3

3

F

C

Pt

90 29 75

AEM

30 22 4

4 140 34 70

Guissona

30 19 2

9

68 41 59

Mollerussa

30 18 3

9

71 45 57

Almacelles

30 18 3

9

69 51 57

Andorra

30 18 3

9

69 51 57

Borges

30 16 5

9

76 49 53

Orgel·lia

30 15 6

9

72 59 51

At. Segre

30 12 8 10 58 54 44

Seròs

30

Agramunt

30 10 3 17 55 84

Tàrrega

30

9 7

9 12 46 75 36 33

6 17 64 98 27

Mig Segrià

30

6

5 19 52 98 23

Baix Segrià

30

4

7 19 49 91 19

Artesa Segre

30

5

2 23 42 115 17

Cervera

30

1

3 26 31 115

6

Bellpuig 0 Agramunt G. Gatell 3 Agramunt G. Gatell 3 Tàrrega 0 Guissona 4 Agramunt G. Gatell 2 Clas. final Guissona Agramunt Tàrrega Bellpuig

J 6 6 6 6

G 5 3 3 1

E 0 0 0 0

P 1 3 3 5

F 15 16 22 8

C Pt 13 15 11 9 14 9 23 3

Infantil Pobla de Segur 1 Agramunt G. Gatell 5 Bellpuig 3 Clas. final Mollerussa Bellpuig Agramunt Pobla Segur Cervera Guissona Linyola Arbeca Urgell Oliana Pla Urgell AEM Artesa-Ponts Ivars d’Urgell Tàrrega

J 28 28 28 28 28 28 28 28 28 28 28 28 28 28 28

G 23 19 19 16 16 15 12 12 10 11 8 8 4 4 3

Agramunt G. Gatell 2 Oliana 1 Agramunt G. Gatell 1 E 2 3 0 4 4 3 5 3 8 2 7 6 7 3 3

P 3 6 7 8 8 10 11 13 10 15 13 14 17 21 22

F 99 82 94 77 101 73 80 67 62 72 63 53 47 22 42

C 30 42 50 54 73 44 83 74 51 90 73 63 73 97 137

Pt 71 60 57 52 52 48 41 39 38 35 31 30 19 15 12

Clas. final Urgell Pobla Segur Bellpuig Tremp Cervera Tàrrega Guissona Rialp Agramunt Balaguer Arbeca Artesa-Ponts

3 Agramunt G. Gatell 1 J 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22

G 19 18 17 14 12 10 8 7 5 5 2 2

E 1 1 2 2 2 1 3 4 3 2 3 2

P 2 3 3 6 8 11 11 11 14 15 17 18

F 80 112 76 66 49 41 40 55 26 44 30 23

C 24 23 14 47 36 29 55 79 66 90 89 90

Pt 58 55 53 44 38 31 27 25 18 17 9 8

Benjamí Guissona Balaguer

4 Agramunt G. Gatell 0 4 Agramunt G. Gatell 0

Pre-Benjamí –A– Agramunt G. Gatell 2 AEM 5 Agramunt G. Gatell 11 Bellpuig 1 Intercomarcal 4 Agramunt G. Gatell 14 Agramunt G. Gatell 13 Intercomarcal 0 Agramunt G. Gatell 2 Mollerussa 5

Pre-Benjamí –B– Agramunt G. Gatell 12 Guissona 0 Guissona 4 Agramunt G. Gatell 0

(Aquestes categories no tenen classificació). [JUNY 2006]

sió 508

39


ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

Resultats dels equips del BAC o ha pogut ser, el sènior ha perdut la categoria, després d’una eliminatòria dura amb el factor camp en contra. La temporada per als equips restants del club també ha acabat amb un sabor agredolç, ja que els dos últims mesos no han estat gaire afortunats per als nostres interessos.

N

SÈNIOR MASCULÍ Resultats del mes de maig: 06/05/06 13/05/06 20/05/06 27/05/06 03/06/06

BAC AGRAMUNT ASFE SANT FRUITÓS “B” C.B. IPSI “B” BAC AGRAMUNT C.B. IPSI “B”

CLASSIFICACIÓ C.E.B. PALLEJÀ “A” DEVELOP TREMP FINQUES OLESA “C” SPAI RECOVER SÚRIA “B” C.B. CERVERA CENG ARTESA DE SEGRE BÀSQUET BERGA C.B. ESPARREGUERA “B” C.B. VILADECANS “B” C.B. SANT BOI “B” ASFE SANT FRUITÓS “B” C.B. IGUALADA “B” BAC AGRAMUNT SEDIS SEU D’URGELL C.B. VILATORRADA MARTINENC BÀSQUET

J 30 30 30 30 30 30 30 30 30 30 30 30 30 30 30 30

60 59 70 84 82

G 22 20 19 18 17 17 17 17 14 14 14 14 12 11 10 4

SEDIS SEU D’URGELL BAC AGRAMUNT BAC AGRAMUNT C.B. IPSI “B” BAC AGRAMUNT P NP 8 0 10 0 11 0 12 0 13 0 13 0 13 0 13 0 16 0 16 0 16 0 16 0 18 0 19 0 20 0 26 0

TF 2133 2247 2103 2250 2175 2025 2119 2312 1923 2084 1994 2104 2036 1848 2116 1803

TC 1913 2140 1853 2011 2077 2089 2043 2244 1881 2124 2067 2102 2142 2015 2249 2322

66 51 52 77 71 PTS 52 50 49 48 47 47 47 47 44 44 44 44 42 41 40 34

El partit perdut a casa contra el Sedis, va condemnar el sènior a disputar la promoció i amb el factor camp en contra, potser ha estat l’únic partit que els nostres no van estar a l’alçada de la bona temporada que han fet. Per calendari ens va tocar disputar la promoció amb el IPSI, un col·legi amb molta tradició de bàsquet a Barcelona. El primer partit ens va agafar amb la moral força feble i ens van guanyar en els últims minuts, el segon a casa es va veure l’autèntic equip que durant tota la temporada ha estat fort a casa, remuntant 20 punts de desavantatge. El definitiu tercer partit va ser d’una dubtosa consideració, ja que dos dels millors jugadors del sènior van ser exclosos del partit a la 1a part, tot i així a falta de 2 minuts per acabar es manava al marcador. L’equip ha demostrat que pot jugar en aquesta categoria, per aquest motiu estarem en els primers llocs per tenir plaça de cara l’any vinent (sempre hi han baixes d’última hora i el BAC Agramunt té preferència pels resultats que ha obtingut).

JÚNIOR FEMENÍ

CLASSIFICACIÓ C.B. LLEIDA “B” C.B. TORREGROSSA C.B. SECÀ SANT PERE BAC AGRAMUNT

J 6 6 6 6

G 6 3 2 1

P 0 3 4 5

NP 0 0 0 0

TF 361 303 292 279

TC PTS 289 12 289 9 313 8 344 7

No ha acabat tal i com es preveia la temporada de les júniors, sobretot a causa del partit que ens podia classificar per la final four. Podem considerar que les júniors han fet un digne paper en la categoria, l’únic que els ha faltat ha estat punteria de cara al bàsquet, perquè de defensa i ganes de jugar els en sobra.

JÚNIOR MASCULÍ Resultats del mes de maig: 06/05/06 C.B. CERVERA CLASSIFICACIÓ SEDIS FORNESA UNIPREUS LLEIDA “C” C.B. MOLLERUSSA “A” C.B. CAPPONT C.B. PARDINYES BAC AGRAMUNT C.B. BELLPUIG C.B. CERVERA C.B. ALPICAT “A” C.B. BALAGUER

64 J 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18

BAC AGRAMUNT G 17 15 15 9 8 8 7 6 3 2

P NP 1 0 3 0 3 0 9 0 10 0 10 0 11 0 12 0 15 0 16 0

59

TF 1259 1195 1229 1200 1140 1030 1145 1058 1132 1043

TC 1032 1042 980 1238 1097 1110 1214 1184 1269 1265

PTS 35 33 33 27 26 26 25 24 21 20

Un cop acabada la temporada podem extreure diferents conclusions: L’equip tenia la qualitat suficient per optar a més, però algunes llacunes en minuts concrets en diferents partits els han dut a perdre alguns partits. Pels números de la temporada, la defensa ha estat bona, malgrat la poca alçada de l’equip. Potser s’ha fallat en atac on els ha faltat més anotació; ha faltat un tirador.

CADET FEMENÍ Resultats del mes de maig: 14/05/06 C.B. SECÀ SANT PERE 69 21/05/06 BAC AGRAMUNT 52 CLASSIFICACIÓ C.B. LLEIDA “A” C.B. TREMP C.B. SECÀ SANT PERE B.C. ANDORRA C.B. BALAGUER C.B. BELLPUIG BAC AGRAMUNT

J 12 12 12 12 12 12 12

G 11 9 9 6 3 2 2

BAC AGRAMUNT C.B. BALAGUER

24 62

P NP 1 0 3 0 3 0 6 0 9 0 10 0 10 0

TC PTS 416 23 556 21 448 21 479 18 714 15 761 14 741 14

TF 809 715 646 505 571 422 447

07/05/06 C.B. SECÀ SANT PERE 64 08/04/06 BAC AGRAMUNT 40

40

sió 508

[JUNY 2006]

BAC AGRAMUNT 59 B.C. RIVER ANDORRA 52

No ha estat un any bo per a les cadets, no han fet bons resultats, no han millorat el seu aspecte físic i tècnic, ni

Resultats del mes de maig:


ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

l’equip ha tingut la química necessària per assolir quotes més altes. És un equip que l’any que ve ha de millorar sí o sí.

CADET MASCULÍ Resultats del mes de maig: 07/05/06 C.B. PARDINYES “B” 71 14/05/06 BAC AGRAMUNT 91 20/05/06 C.B. BALAGUER 86 CLASSIFICACIÓ C.N. TÀRREGA CENG ARTESA DE SEGRE C.B. BELLPUIG C.B. PARDINYES “B” C.B. BALAGUER BAC AGRAMUNT C.B. SECÀ SANT PERE CEP VALLFOGONA

J 14 14 14 14 14 14 14 14

BAC AGRAMUNT 55 C.B. SECÀ SANT PERE “B” 58 BAC AGRAMUNT 51 G 14 11 9 8 7 5 2 0

P NP 0 0 3 0 5 0 6 0 7 0 9 0 12 0 14 0

TF TC 1017 510 955 645 858 648 800 775 843 768 849 907 555 950 334 1008

PTS 28 25 23 22 21 19 16 14

Sense tenir en compte la classificació final assolida, s’ha format un equip, els jugadors han millorat físicament i tècnicament i el millor de tot: tenen ganes de jugar a bàsquet. Potser l’equip no té el nivell d’altres equips de la categoria, però els objectius marcats en gran part s’han complert aquesta temporada.

PRE-INFANTIL MASCULÍ Resultats del mes de maig: 07/05/06 BÀSQUET ALPICAT 65 14/05/06 BAC AGRAMUNT 76 21/05/06 C.B. CAPPONT 19 CLASSIFICACIÓ BÀSQUET ALPICAT C.B. ALMACELLES C.B. TÀRREGA “B” CENG ARTESA DE SEGRE BAC AGRAMUNT LLEIDA BÀSQUET “2” C.B. CERVERA C.B. BALAGUER PRE C.B. CAPPONT

J 16 16 16 16 16 16 16 16 16

BAC AGRAMUNT 45 LLEIDA BÀSQUET “2” 25 BAC AGRAMUNT 69 G 13 13 12 12 9 5 5 2 1

P NP 3 0 3 0 4 0 4 0 7 0 11 0 11 0 14 0 15 0

TF 925 568 952 945 876 794 676 349 357

TC 679 550 599 664 677 877 801 926 969

C.B. CERVERA BAC AGRAMUNT BÀSQUET ALPICAT

8 8 8

4 1 1

4 7 7

0 0 0

355 204 166

301 12 456 9 357 9

Després d’esperar quatre mesos per començar a jugar, els resultats són força acceptables. De cara l’any vinent hi haurà canvi de categoria, i faran falta jugadores. Hem de recordar a totes les noies que aquest any han fet 6è de primària, que a Agramunt es juga a bàsquet i necessitem més noies. Animeu-vos i veniu!!!

MINI MASCULÍ Resultats del mes de maig: 02/04/06 09/04/06 23/04/06

BAC AGRAMUNT 51 C.B. ALTA RIBAGORÇA 71 BAC AGRAMUNT 25

CLASSIFICACIÓ C.B. MOLLERUSSA B.C. ANDORRA C.B. BALAGUER C.B. ALTA RIBAGORÇA BAC AGRAMUNT UNIPREUS LLEIDA “C”

J 7 7 7 7 7 7

G 7 6 3 3 2 0

UNIPREUS LLEIDA “C” 47 BAC AGRAMUNT 58 C.B. MOLLERUSSA 76 P 0 1 4 4 5 7

NP 0 0 0 0 0 0

TF 485 460 309 257 279 288

TC 204 226 356 385 463 444

PTS 14 13 10 10 9 7

Un cop acabada la temporada, aquest mini, amb la meitat de jugadors dos anys més petits que la major part dels nois de la categoria, la podem qualificar d’excel·lent. Tenim planter per molts anys si es van fent les coses com cal.

NOTÍCIES DE L’ESCOLA PTS 29 29 28 28 25 21 21 18 17

L’Escola ha tancat portes amb l’última trobada a Lleida. Aquest any hem estat poquets, però els entrenadors han donat tot el que sabien perquè els nens/es s’ho passessin el millor possible entrenant i jugant. Recordem a tots els pares/mares que continuarem fent les Jornades Obertes de bàsquet a finals de juny, un cop acabat el col·legi. Ja rebreu la informació pertinent a través dels col·legis d’Agramunt. ■

Les lesions puntuals en la segona volta de la temporada han condemnat els pre-infantils a la cinquena posició final. El balanç de la temporada és positiu. No hem d’oblidar que en aquestes categories el que es busca és la formació de jugadors i creiem que estem fet els deures.

MINI FEMENÍ Resultats del mes de maig: 14/05/06 C.B. LLEIDA 21/05/06 BAC AGRAMUNT CLASSIFICACIÓ C.B. BALAGUER C.B. LLEIDA

59 27 J 8 8

BAC AGRAMUNT C.B. BALAGUER G 8 6

P 0 2

NP 0 0

TF 417 467

9 77 TC PTS 234 16 261 14

[JUNY 2006]

sió 508

41


ESPORTS C LUB B ILLA R AGRAMUNT

Campionat d’Europa urant aquest mes de juny, cal remarcar la participació de l’Isaac Castells en un Campionat d’Europa de Billar en modalitat Lliure i categoria Júnior. Aquest Campionat es va disputar a la ciutat alemanya de Gelsenkirchen i la Federació Catalana de Billar va aportar 3 jugadors d’un total de 36. L’Isaac aconseguí la millor classificació dels 3, encara que en la general va quedar en el lloc número 18. Cal destacar, però, dues coses: els billars eren d’unes mides inferiors (mig matx) als que tenim al club, dificultant per tant el joc de qui no hi està acostumat, i també l’alt nivell de molts dels

D

jugadors participants, un nivell tan alt que alguns feien les 350 caramboles de distància en una sola tacada. Tot i això l’Isaac aconseguí una mitjana general de 10,6, més de 4 punts superior al seu actual rècord, demostrant així una progressió que el pot portar a ser una de les primeres figures del billar per poc que s’hi esforci. A nivell de Campionats Socials volem concloure la temporada amb un Torneig de Tres Bandes per Equips, en què es formaran 4 grups de jugadors. Cada jugador disputarà una sola partida contra un jugador d’un altre grup i l’equip guanyador serà el que aconsegueixi

sumar més victòries. Aquest campionat té la particularitat que els trofeus no són les típiques copes sinó que consistiran en un pernil per cadascun dels integrants de l’equip guanyador i formatges, embotits o begudes per a la resta. Per una altra part estem intentant organitzar, per la Fira del Torró, el que seria el Primer Campionat de Catalunya de Billar Lliure Femení, en què participaria la Ivet Penella. De totes maneres, en aquest moment encara no tenim la confirmació de la Federació Catalana de Billar i ens cal esperar el resultat d’algunes gestions per tirar endavant aquest campionat. ■

[JUNY 2006]

sió 508

43


GRUPS POLÍTICS M U N IC IPALS LA VEU DEL GRUP CiU A AGRAMUNT

Reptes del nostre municipi ’estiu passat va ser mogut, informativament parlant, perquè hi havia el tema de l’Estatut. Tots els mitjans de comunicació se’n feien ressò, amb diferents opinions. Els encarregats de redactar-lo s’afanyaven de valent amb l’esperança de tenir-lo llest al setembre. Sembla que era ahir, però ja ha passat un any. Durant aquest temps se n’ha parlat hora sí i dia també. El nou text ha provocat alegries, decepcions, indiferència, canvis importants en la política del nostre país, enfrontaments, neguits, etc. Ara, quan llegiu aquestes ratlles, ja s’haurà decidit allò que volem per al futur del nostre poble, i segur que el resultat que sortirà serà el millor per a Catalunya. Temps enrere el nostre municipi també tenia uns reptes i a nivell local també se’n parlava de valent; alguns encara estan d’actualitat i altres ja han perdut el seu pes específic. Però també, a aquestes fites, els arribarà la data assenyalada per fer balanç i decidir si anem bé o no.

L

El polígon i el POUM Un repte era la construcció, per part d’Incasòl, d’un polígon procedent d’una titularitat i iniciativa privada. Polígon que avui en dia sembla ser petit per les necessitats reals d’alguna empresa que comença a tocar el dos. Un altre repte sembla que serà fer el polígon gran, tal com havia ideat l’anterior equip de govern. Allò que fa un temps era inviable ara sembla que ja comença a ser viable, val més tard que mai. Un altre repte és la culminació del projecte d’ordenació urbanística municipal (POUM), que sembla que per fi comença a veure la llum. Amb tanta construcció, aquest projecte era del tot

necessari. La publicitat que se’n fa ja ens sembla bé, no cal escatimar informació al ciutadà, encara que la seva gestió l’hem trobada incorrecta. Era un projecte en tota la seva totalitat i no anar-lo esmicolant en diferents actuacions.

La plaça del Pou Un repte que ja està sent avaluat negativament, per alguns ciutadans, són les obres de la plaça del Pou; només ens cal passejar per la plaça i observar. Es veu diferents nivells en la col·locació de les rajoles, esquerdes al paviment, clots a les reixes del clavegueram, lloses de voravia desgastades i fins i tot d’alçada diferent, etc. Si tenim en compte que aquesta obra encara no fa un any que està finalitzada, ja veurem com interpreta el ciutadà aquest repte. Segurament la culpa de tot això la té el terreny, l’oposició política que posa pals a les rodes i és partidista, la calor, la manca de pluja, el fred, les obres del costat o ves a saber què. Sort que ara amb el pou de disseny que ens posaran, aquest centrarà tota la visió ciutadana.

Normes subsidiàries del sòl urbà Un altre repte és canviar les normes subsidiàries del sòl urbà de determinades zones. Així podrem edificar diferent, millor i més amunt. A canvi d’aconseguir aquesta fita, el poble se’n beneficiarà amb un llarg Passeig del Sió. Desapareixerà el nyap de l’ull tapat del pont romànic. Aquell indret serà l’admiració de tothom, encara que el preu que s’haurà deixat de cobrar no tingui importància. Ens sembla que hem quedat emmirallats molt ràpidament, però ja sabem que els qui manen i tenen majoria sempre creuen tenir

raó, els altres només posen entrebancs al progrés. La zona en concret quedarà molt bonica, però a quin preu? Un partit polític català ens diu que no hem de quedar enlluernats pel nou Estatut, que el poble català en sortirà perdedor, que ens hem quedat curts a les reivindicacions, que hem de demanar més i que en aquests moments toca dir no. A casa nostra el mateix partit pensa talment diferent i per això cal agafar el que ens donen per millorar aquella zona verda del poble. Pensem que no es fa un intercanvi satisfactori entre empresari i Ajuntament, la balança no resta equilibrada i per això diem que en aquest repte cal dir no.

Obres de les piscines Un altre repte és el pagament de les obres de les piscines. Una solució que han trobat ha estat la venda d’una parcel·la de l’Ajuntament, propietat del poble, que pel que ens van comentar en el darrer ple ja la tenen emparaulada. Sembla ser que ara, les parcel·les dels municipis, quan es volen vendre, no s’exposen públicament per saber qui fa l’oferta millor. Tot queda emparaulat i aquí no passa res. Es diria que juguem a veure qui la fa més grossa. Podríem anar exposant tants reptes que se’ns faria molt llarg l’article. Ara que hem començat l’estiu, si tot va bé i acaben a temps, ens podrem anar a banyar a les noves instal·lacions. Si l’entorn encara no està a punt, almenys podrem posar l’habitual cartellet: “perdonin les molèsties, estem treballant per a vostès”. Desitgem que tinguin un estiu ple de reptes i que ens facin a totes i tots més feliços, més cordials, més educats... i al cap i a la fi més persones. Aquest és el veritable repte. Fins aviat. ■ [JUNY 2006]

sió 508

45


REGIDORIES M U N ICIPALS BENESTAR

per Teresa Añé (Regidora de Benestar)

Hereves de diferència S’ha organitzat un curs d’auxiliar de geriatria per a dones immigrants residents a Agramunt i pobles agregats

i putes ni submises. Aquesta és la conclusió a què es va arribar en les jornades que van tenir lloc per valorar les diferències existents en el terreny laboral per raó de gènere. En la majoria de països del tercer món néixer dona és una desgràcia com una catedral. Les dones no tenen cap dret i cap oportunitat per desenvolupar-se a nivell professional. Et poden lapidar per tenir una aventura extramatrimonial, et poden cremar si has perdut el marit i ets pobra, et poden amputar si ets africana i et poden matar si el teu marit és un cafre que no sap respectar la seva companya de vida. Les dones no saben fer-se valer i no poden alçar la veu, són submises i callen i ploren, sempre es resignen i amb els fills es consolen de les seves desgràcies afectives. Les dones que han arribat aquí són més víctimes d’aquest conflicte de poder perquè veuen com ens movem

N

les catalanes i com les tenen escanyades a casa seva. Volen treballar però no saben cap ofici, volen guanyar diners però els diem que freguin i callin. No poden controlar la maternitat perquè a la seva cultura això no està bé; han de tenir tots els fills que no podran mantenir amb els salaris que disposen per viure en un país diferent. Han de viure de lloguer amb uns preus abusius d’habitatge que els colla i asfixia. Si nosaltres anéssim a descobrir la vida sueca també ens enviarien a fregar i ens titllarien d’immigrants i ens destacaríem per ser tan morenets i baixets. Tot és relatiu i sempre hi ha algú que està més avançat i ens pot fer caure del pedestal. Podem donar una oportunitat a les dones i oferir una petita part del nostre sumptuós pastís perquè puguin valer-se per si mateixes. Podem obrir la nostra porta

del benestar i veurem com hi entren amb una rialla d’agraïment. Els llocs de treball que impliquen més paciència i dedicació, en horaris més durs i en dies festius, acabaran realitzant-los les persones estrangeres. Un exemple ben clar són les residències geriàtriques que no troben personal disposat a treballar els torns de vacances d’estiu. Per suplir la manca de personal format per desenvolupar aquesta tasca tan necessària per la societat del segle XXI, s’ha organitzat un curs d’auxiliar de geriatria per a dones immigrants residents a Agramunt i pobles agregats, que comptarà amb el finançament de la Conselleria de Benestar i Família. Esperem que sigui una aposta ben rebuda pel collectiu al qual va destinat i ens doni resposta a la manca de recursos humans que patim actualment. ■

[JUNY 2006]

sió 508

47


REGIDORIES M U N ICIPALS

per Àngel Jubete i Comenge (Primer Tinent d’Alcalde)

Agramunt, un poble que avança l passat dia 31 de maig l’Ajuntament d’Agramunt va posar en funcionament una nova pàgina web municipal. Aquest remodelat mitjà de comunicació, més modern, més dinàmic i més pràctic per a l’usuari, és el reflex de la voluntat municipal que aposta per una major i més moderna comunicació amb el ciutadà. Gestió de tràmits, notícies municipals, informació de les entitats agramuntines, són alguns dels nous serveis adreçats als nostres convilatans. Però la nova web municipal no és només això. Aquest nou espai virtual és una nova finestra oberta al món des d’on tots aquells que tinguin la curiositat o necessitat d’entrar-hi podran observar tot allò que la nostra vila els pot oferir: l’oferta turística, gastronòmica i cultural; la informació per posar-se en contacte amb els diferents serveis de la vila i la gran quantitat d’entitats culturals, socials i esportives que caracteritzen i dinamitzen la nostra població. A totes aquestes entitats, i en especial a les que no tenen una pàgina web pròpia, els oferim un espai per poder mostrar la informació que creguin convenient. Aquesta novetat, però, és una més de les accions que s’han anat realitzant des del consistori i que, pas a

E

pas, estan transformant la nostra vila. Agramunt s’està preparant per al futur, i l’actual equip de govern ha estat treballant durant els tres darrers anys per tal que la nostra població continuï sent un referent dins les nostres contrades. La construcció d’un nou polígon industrial, la redacció del POUM o la construcció del nou canal Segarra-Garrigues són projectes de gran envergadura que, després de molt esforç, van desenvolupant-se i creant noves i millors condicions per al futur agramuntí. Des de l’Ajuntament també s’agraeixen les inversions del Govern de la Generalitat. Cal recordar que durant els darrers tres anys, s’ha invertit una quantitat pròxima als 1.400 milions de les antigues pessetes, per entendre’ns, en diferents projectes (ampliació i remodelació de les piscines, polígon industrial, la propera ampliació del CAP, nous accessos per carretera, major seguretat a les entrades de la vila, la nova Oficina de Turisme, la nova estació d’autobusos...). A tot això cal sumar-hi l’esforç que s’està duent a terme per a la projecció exterior de la vila d’Agramunt. I no només a través de la finestra virtual d’Internet. Durant els darrers tres anys la nostra vila ha estat present a les principals fires del sector

turístic per promocionar el nostre patrimoni i la nostra cultura gastronòmica amb la intenció que el nom d’Agramunt es converteixi en una marca sinònim de qualitat. Personalment, em sento orgullós quan, viatjant arreu de Catalunya per motius professionals, rebo elogis per part dels diferents interlocutors quan saben que sóc d’Agramunt. La imatge que Agramunt dóna a l’exterior és la d’una vila dinàmica, amb una gran tradició però oberta als canvis i amb ganes de mirar el futur amb optimisme. I d’això me’n sento orgullós. Orgullós com agramuntí i com a partícip d’un govern municipal que intenta tirar el poble endavant. Això sí, comptant sempre amb la col·laboració d’una societat civil que amb les diferents entitats en què s’organitza ajuden a tirar endavant la nostra vila. I és que la societat civil agramuntina sembla que s’hagi fet seva la cèlebre frase del malaguanyat president nord-americà J. F. Kennedy: “Abans de pensar què fa el poble per tu, pensa què pots fer tu per al poble”. Moltes gràcies a tots per ajudar-nos a tirar el poble endavant i sentir-nos orgullosos d’Agramunt tot mirant el futur amb optimisme. Moltes gràcies. ■

[JUNY 2006]

sió 508

49


REGIDORIES M U N ICIPALS TURISME

AJUNTAMENT

Des de la plaça del Pou a...

Durant el primer trimestre del 2006, Agramunt ha rebut 1.245 persones que han visitat la nostra vila.

tan sols un mes vista de la reobertura de l’oficina de turisme, les impressions tant de professionals, visitants i agramuntins han estat ben diverses, però la qüestió és que tots han valorat positivament les obres realitzades i han estat tots d’acord que eren necessàries. Gràcies a aquesta remodelació de l’oficina, Turisme d’Agramunt compta amb un magatzem on poder guardar, classificar i gestionar els opuscles d’informació turístic d’Agramunt, així com arxius necessaris per al seu bon funcionament. Alhora s’ha habilitat una galeria on poder exposar material visible d’Agramunt. D’aquesta manera s’aconsegueix que el visitant es faci una idea i tingui la informació necessària per tal de poder organitzar la seva visita per la vila, tot i no estar oberta al públic. Any rere any, l’institut de Promoció i Turisme està lluitant perquè Turisme d’Agramunt sigui una instal·lació viva, oberta al públic i sobretot s’adapti als nous temps i a les necessitats

A

del visitant. L’increment i la diversificació de la demanda de serveis i informació turística a les oficines de turisme, exigeixen la renovació periòdica o l’adequació constant de les seves instal·lacions i equipaments per poder atendre la variada tipologia d’usuaris amb un nivell satisfactori de qualitat. Turisme d’Agramunt està aconseguint que cada cop més l’afluència de visitants sigui més visible pels carrers, comerços i espais visitables del nostre poble. Així es disminueix l’estacionalitat tan marcada que té el nostre poble; és a dir, que durant tot l’any vinguin visitants a veure el poble i que aquests no es concentrin només en mesos anteriors a Nadal ni propers a la fira. Durant el primer trimestre del 2006, Agramunt ha rebut 1.245 persones que han visitat la nostra vila, unes 160 més que en el mateix període de 2005, i es preveu que es tancarà el 2006 amb un augment aproximat del 30% sobre el 2004 i 2005, segons l’estimació basada en les dades que disposem. Aquest augment respon a tot un seguit d’actuacions i projectes que l’institut de Promoció i Turisme ha portat a terme: a) Presència en diverses fires de caire turístic i gastronòmic, on Turisme d’Agramunt i la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra ha tingut una presència rellevant. Aquest esforç ha servit per poder contactar i establir vincles de treball amb agències de viatges, per tal que comptin amb Agramunt com a destí de qualitat per enviar-hi els seus grups, així com també per con-

vèncer professionals de productes agroalimentaris de qualitat que la Nostra Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra és una fira consolidada. b) Turisme d’Agramunt pertany al grup de treball per al turisme cultural de l’Urgell. Aquest grup de treball està format per professionals del sector turístic cultural, alguns dels seus membres són tècnics turístics del consell comarcal, gestors i directors de diferents espais i col·leccions visitables de l’Urgell... Aquest grup treballa per tal de redefinir, reposicionar i concretar quins són els referents del nostre territori en els diferents àmbits turístics a fi de garantir que la promoció que es realitzi des de la comarca i els seus municipis, així com des del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida com a plataforma bàsica, sigui el més òptima possible en base al nostre marc identitari: Terres de Lleida, Ruta del Cister, Ara Lleida, Turisme de Catalunya... c) Durant el 2006 Agramunt ha estat seu del congrés del Món Rural ‘06 i del fòrum Manel Martí. Durant aquestes edicions, Turisme d’Agramunt ha donat suport a l’organització i ha preparat tota la infraestructura necessària, així com tot el material promocional creat especialment per aquesta finalitat. Aquestes dues accions serviran, juntament amb un dossier específic creat pel Turisme de Negoci i Congressos, com a carta de presentació per tal d’anar a buscar empreses especialitzades en aquest àmbit per oferir Agramunt com a seu d’aquests esdeveniments. ■ [JUNY 2006]

sió 508

51


REGIDORIES M U N ICIPALS CULTURA

per Ernest Caufapé (Regidor de Cultura)

L’Ajuntament d’Agramunt signa un conveni per crear l’arxiu Josep M. Benet de cal Segarrenc La intenció i compromís de l’Ajuntament és fer l’estudi, catalogació i inventarització documental del que haurà de ser un arxiu.

l proppassat 27 de maig l’Ajuntament d’Agramunt va signar un conveni amb Reinald Benet, propietari de cal Segarrenc de Mafet. En realitat, tot el procés es va iniciar l’estiu de l’any 2004 amb una proposta engrescadora que volia donar realç al fons que hi ha dipositat en la casa pairal que fou en vida de Josep M. Benet (19051977) el seu lloc de residència. El promotor del projecte, bé val a dir-ho, ha estat Ferran Rella, natural d’Esterri d’Àneu, casat a cal Llenç de Mafet i destacat impulsor del Consell cultural de les Valls d’Àneu.

E

La intenció i compromís de l’Ajuntament és fer l’estudi, catalogació i inventarització documental del que haurà de ser un arxiu. El lloc destinat a la seva ubicació se situaria, una vegada recuperat i rehabilitat, en l’edifici que havia funcionat fins a finals dels anys seixanta com a escoles de Mafet. Aquest seria un espai cultural d’ús múltiple però que bàsicament contindria l’arxiu per a l’estudi i documentació dels investigadors d’arreu de Catalunya. A més, la recuperació del lloc permetria incorporar-lo als futurs itineraris patrimonials del

nostre municipi. La signatura del conveni recull la voluntat d’iniciar els primers passos, consistents en l’habilitació d’un espai a la mateixa casa de cal Segarrenc per tal que un tècnic acreditat faci la catalogació, classificació i registre dels documents i llibres que s’hauran d’indexar per a incorporar-los a l’arxiu. En un futur no molt llunyà, esperem que la col·lecció sigui una realitat per a gaudi de les persones que vulguin iniciar treballs d’estudi o consulta de l’abundant material que hi haurà dipositat. ■

L’Ajuntament d’Agramunt inicia un expedient disciplinari a un funcionari

L

a Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Agramunt va acordar, el dia 2 de maig de 2006, iniciar un expedient disciplinari a un funcionari que actualment treballa en comissió de serveis a l’Ajuntament de Vilagrassa. Aquesta decisió es va prendre arran de la documentació trobada a l’ordinador que utilitzava exclusivament el funcionari de l’Ajuntament d’Agramunt referent a un partit polític i a una empresa de construcció. Davant la complexitat del cas, s’ha sol·licitat la col·laboració de la Conselleria de Governació que serà qui establirà la sanció si s’escau. Equip de Govern

[JUNY 2006]

sió 508

53


L ' A J U N TAM E N T INFORMA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 19-04-2006

luminació exterior per a l’any 2006, per l’actuació denominada “Projecte d’instal·lació elèctrica de reforma i ampliació d’enllumenament públic a la travessia est-oest d’Agramunt, formada per Av. Marià Jolonch, C. Àngel Guimerà, Av. Jaume Mestres i Ctra. de Cervera (Fases C i D )” i se sol·licità un ajut econòmic de 128.219,63 €, per a l’execució de l’actuació.

TRACTAMENT PER A LA PREVENCIÓ I EL CONTROL DE LA LEGIONEL·LOSI

S’acorda adjudicar a l’empresa DETEC, SL, els treballs de manteniment anual pel tractament de neteja i desinfecció de les instal·lacions del Pavelló municipal d’Esports i a la Residència Geriàtrica Mas Vell, i a l’empresa ECA, els treballs de revisions periòdiques quadriennals per la prevenció de la legionel·losi per tal d’emetre el certificat de revisió periòdica obligatòria de les instal·lacions del Pavelló municipal d’Esports i a la Residència Geriàtrica Mas Vell.

ADJUDICACIÓ DE LES OBRES DE REHABILITACIÓ DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DEL NUCLI AGREGAT DE MONTCLAR, SITUAT A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA, núm. 3 (fase I)

S’acordà adjudicar les obres de rehabilitació de l’edifici de l’Ajuntament del nucli agregat de Montclar, situat a la pl. de l’Església, 3 (fase I) a l’empresa CONSTRUCCIONS SORCAT, SL, per la quantitat de 87.417,56 €.

SOL·LICITUD SUBVENCIONS IEI

S’acordà concórrer a la convocatòria d’ajuts de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de l’Excma. Diputació de Lleida, per a l’any 2006, amb les actuacions següents: Programa: Intervencions en el patrimoni arqueològic – Restauració i condicionament del Pou de gel d’Agramunt. Programa: Equipaments culturals – Adequació de l’edifici de l’Escola Municipal de Música d’Agramunt. Programa: Restauració patrimoni arquitectònic – Restauració de l’interior de l’Església Santa Maria d’Agramunt. SOL·LICITUD SUBVENCIÓ actuacions d’ordenació ambiental de la il·luminació exterior. S’acordà concórrer a la convocatòria per a la concessió d’ajuts per actuacions d’ordenació ambiental de la il-

APARELL DE CONTROL PER A L’ACCÉS PISCINES MUNICIPALS

S’adjudicà a l’empresa NORMANET, SCP per a l’adquisició d’un aparell de control amb sistema electrònic i uns mòduls biomètrics de reconeixement de l’empremta digital per l’accés dels usuaris a les piscines municipals i s’aprovà la despesa amb càrrec del pressupost de l’exercici 2006, que ascendeix a la quantitat de 8.965,64 €, IVA inclòs. JUNTA DE GOVERN LOCAL, 02-05-2006 ADJUDICACIÓ DEFINITIVA DE TRES PARCEL·LES SITUADES AL PLA PARCIAL NÚM. 3 DE LA CARRETERA DE BALAGUER D’AGRAMUNT, MITJANÇANT CONCURS PÚBLIC, PER PROCEDIMENT OBERT

Es declarà vàlida la licitació del concurs públic mitjançant el procediment obert per l’alienació de tres parcel·les situades al Pla parcial núm. 3 de la ctra. de Balaguer i s’adjudicà les obres esmentades a l’empresa Habitatges Agramunt, SL, que va presentar la proposició més avantatjosa per a la corporació, en la quantitat de 176.628,00 €.

Aquesta edició és la tercera de la celebració de la convivència entre races i nacionalitats en un mateix poble. La Malakatúm s’ha convertit en la festa dels africans i la junta de les dones de l’Esbarjo, que tot l’any col·laboren amb la Regidoria de Benestar, en un programa d’integració anomenat “Colors”.

S’aprovà concórrer a la convocatòria de la Resolució CLT/992/2006, de 29 de març, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per la qual s’obre convocatòria per a la concessió de subvencions per a l’execució d’obres de restauració i conservació d’immobles de notable valor cultural corresponents als anys 2006-2008, per l’obra de “Reforma de l’antic escorxador municipal” i se sol·licità un ajut econòmic de 643.061,50 €, per a l’execució de l’actuació. ADQUISICIÓ PAPERERES PER A LA VIA PÚBLICA

S’adjudicà l’adquisició de 10 papereres per a la via pública, per un import de 2.178,60 €, inclòs IVA a l’empresa URBAN ACCESS, SL. [JUNY 2006]

sió 508

AJUNTAMENT

SOL·LICITUD SUBVENCIÓ EXECUCIÓ D’OBRES DE RESTAURACIÓ I CONSERVACIÓ D’IMMOBLES DE NOTABLE VALOR CULTURAL - ANYS 2006-2008

55


L ' A J U N TAM E N T INFORMA

ADQUISICIÓ JOCS INFANTILS PER AL PASSEIG J. BRUFAU

LLICÈNCIES D’OBRES BISMEL PROCON, SA per l’ampliació de la llicència amb núm. Exp. 2004/522A, acabar de cobrir al 100% de la planta soterrani. C. Teixidors. J. CANOSA VALL per construir un edifici plurifamiliar compost per dos habitatges, un local en planta baixa destinat a aparcament de vehicles i un local en planta soterrani. C. Convent. J. CORTS NAVARRO per reformes interiors d’un habitatge consistents en: enderrocs previs d’envans, enrajolats, etc., modificació puntual de la distribució interior, execució de la cuina i els banys i canviar la instal·lació elèctrica. C. Estudis Nous. NAVESMA, SL per construir dos naus industrials. C. Noguera. NAVESMA, SL per construir dos naus industrials. C. Segarra. CONSTRUCCIONS BALAGUERÓ 4, SL per enderroc d’un edifici existent i construcció d’un edifici plurifamiliar en testera compost per 12 habitatges, 1 local comercial, 11 places d’aparcament per a vehicles i 11 trasters. Av. M. Jolonch. STRABERES EMPRESARIAL, SL per llicència de divisió horitzontal per convertir dos locals dels baixos amb tres. Ctra. Cervera, 45 B - C. Ronda Molinal. S. CAMATS NADAL per col·locar aïllant i un fals sostre al porxo de l’habitatge. C. Sant Joan. S. CAMATS NADAL per ocupar la via pública amb una bastida. C. Sant Joan. J.M. CAMATS NADAL per col·locar aïllant i un fals sostre al porxo de l’habitatge. C. Sant Joan. J.M. CAMATS NADAL per ocupar la via pública amb una bastida. C. Sant Joan. NAVESMA, SL per dos drets de connexió a la xarxa general de clavegueram. C. Noguera. NAVESMA, SL per 1 dret de connexió a la xarxa general de clavegueram. C. Segarra. CONSTRUCCIONS BALAGUERÓ 4, SL per 12 drets de connexió a la xarxa general de clavegueram. Av. Marià Jolonch. CONSTRUCCIONS BALAGUERÓ 4, SL per ocupar la via pública amb tanques de seguretat i materials d’obres. Av. Marià Jolonch - C. Control - Corriol Control. A. CECLU per canviar les rajoles del terra i les rajoles de la paret de cuina i dels lavabos. Av. Catalunya. M. BERTRAN PARÍS per un dret de connexió a la xarxa general de clavegueram. C. Baixada Mercadal. ESTABLIMENTS ESA, SL per rejuntar les rajoles de la piscina, arrebossar les parets exteriors malmeses i reforçar els suports de la teulada del pàrking. Ctra. Tàrrega. (WAI KIKI). EXCAVACIONS JUMELA, SCP per extracció de graves en finques rústiques. Partida Almenara-Partida Serra. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per arranjar una avaria d’aigua. Pl. Om. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per collocar un comptador d’aigua per obres. C. Pau Casals. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per collocar un comptador d’aigua soterrat. C. Raval de Puigverd.

56

sió 508

[JUNY 2006]

AJUNTAMENT

S’adjudicà l’adquisició de jocs infantils per a l’espai recreatiu al passeig J. Brufau, per un import de 1.779,44 €, inclòs IVA a l’empresa TALLERS J. J. AGAPITO, SL.

Els avis de la residència geriàtrica van anar d’excursió a Anglesola per visitar el museu del carro i berenar al centre social de la localitat.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per arranjar una tapa de registre de la xarxa d’aigua. C. Firal. A. PIJUAN SAMARRA per col·locar un tanca al voltant de la granja, ampliar la bassa de purí i col·locar-hi una tanca d’1,5 m x 44 m al voltant. Montclar. M. RIBALTA GÜELL per un gual permanent. C. Clos. R. VALLS MARQUILLES per construir una bassa de purins dins l’explotació ramadera. Partida Arribades. C. MARTÍNEZ MOSCOSO per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Ronda Molinal. F. ORTAS NAVARRO per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Ronda Molinal. A. GROS ARISA per enrajolar amb pedra una part del jardí. Urb. Verge del Socors. J. UTGES ARGELICH per col·locar tanca metàl·lica al voltant de la granja, fer paret per moll de càrrega i pavimentar el terra. Almenara. NAVESMA, SL per un dret de connexió a la xarxa general de clavegueram. C. Segarra. FERMAGA 425, SL per col·locar una escala en l’interior d’una oficina situada als baixos d’un habitatge plurifamiliar. Av. Catalunya. EXCAVACIONS I TRANSPORTS FITÓ, SL per fer moviment de terres, col·locar una tanca metàl·lica de 540 ml i una caseta de mòdul aïllada. Partida Peloses. AUTONET, SCP per llicència primera utilització. Av. J. Mestres. C. PIJUAN PLA per construir cobert i sanejar parets. Donzell. PIJUAN VALL, SL per construir una granja dins l’explotació ramadera. Almenara. S. CERCÓS SANTACREU i ALTRES per ampliar els terrats de 5 habitatges. C. Comtessa Aurembiaix. S. ARMENGOL SANTACREU – M. GALLART HUGUET per construir un habitatge unifamiliar aïllat. C. Batedors. PROMOCIONS BERCO 22, SL per llicència de primera utilització. C. Institut. M. VILALTA RECASENS per ocupar la via pública amb materials d’obres. Montclar. M. VILALTA RECASENS per obrir una rasa per connectar la claveguera a la xarxa general. Montclar. M. VILALTA RECASENS per un dret de connexió a la xarxa general de clavegueram. Montclar. J.M. TORNÉ CREUS per un dret de connexió d’aigua provisional per obres a la xarxa general. C. Noguera.


AJUNTAMENT

El Casal d’Avis d’Agramunt va celebrar, durant el mes de maig, la festa d’aniversari de l’entitat amb una sortida al castell de Preixens, una missa i un dinar amb més de 160 comensals.

STRABERES EMPRESARIAL, SL per instal·lar una grua. Av. Catalunya. S. ARMENGOL SANTACREU – M. GALLART HUGUET per un dret de connexió a la xarxa general de clavegueram. C. Batedors. J. ESTEVE ROSET per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Àngel Guimerà. F. PINEDA MUNNE per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Raval de Puigverd. R. M. GIL ORTIZ per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Baixada Mercadal. J. ESPINAL CARRERA per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. Av. Marià Jolonch. J. ESPINAL CARRERA per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. Av. Marià Jolonch. L. ROMERO CARRASCO - C. ALVAREZ ESTRADA per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. Ctra. Cervera. PIJUAN VALL, SL per instal·lar un dipòsit aeri d’emmagatzematge de gas propà. Almenara. CONSTRUCCIONS BALAGUERÓ 4, SL per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. Av. Maria Jolonch. F. MARCH ALTARRIBA per col·locar un rètol lluminós i una banderola a la façana del magatzem. C. Pau Casals. J.LL. BARÓ CARRERAS per canviar les rajoles de la terrassa i d’una sala. C. Fontanilles. E. LLAGUNES SERRA per tapar porta interior del local. C. Sió. E. GARRABOU BRILS per arranjar una paret interior malmesa. Ctra. Cervera. D. PONT BRESCÓ per rebaixar i pavimentar el terra del magatzem. Pl. Amball. J.M. LLUCH BARÓ per canviar les rajoles de la terrassa de l’habitatge. C. Pompeu Fabra. M. SERRA BADIA per construir una cabana. Partida Planes. AUTONET, SCP per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. Av. Jaume Mestres. J. MORENO MARINA per enrajolar terra del jardí. Ctra. Cervera. A. CASES GOLET per col·locar una tanca metàl·lica enfront de l’habitatge. Mafet. M. FREIXES INGLADA per obrir una porta a la façana de la granja. Mafet. M. C. GASULL PADULLÉS per canviar les rajoles i el mobiliari dels lavabos i de les cuines. C. Àngel Guimerà. A. RODRÍGUEZ BATISTA per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. Ctra. de Cervera.

J.A. JIMÉNEZ TORRES per pintar part frontal façana. Pl. Clos. P. MORA GIRIBET per canviar les rajoles del lavabo de l’habitatge. C. Comtes d’Urgell. PENYA BARCELONISTA D’AGRAMUNT I COMARCA per collocar un rètol a la façana del local. Ctra. Cervera. LL. TRIBES APARICIO per pintar façana de l’habitatge. C. Clos. J.M. RIBÓ FONT per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. Ctra. Cervera. FINQUES RIBERA DEL SIÓ, SL per llicència de primera utilització. C. Capella. FINQUES RIBERA DEL SIÓ, SL per modificat del projecte de construcció d’un habitatge plurifamiliar entre mitgeres consistent a afegir un habitatge en planta baixa suprimint un local i suprimir un traster. C. Capella. J. VIDAL RICART per llicència de segregació. C. Segadors. CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA, SA per ocupar la via pública amb materials d’obres. Pl. Pou - C. Àngel Guimerà. PROMOCIONS LLUCH-FIGUERA, SL per llicència de segregació. C. Costa dels Dipòsits. M. TORRENTS VICENS per col·locar un rètol lluminós a la façana del local. Pl. Església. A. VELETA PELEJÀ per un dret de connexió d’aigua definitiva a la xarxa general. Donzell. J. MARSÀ COROMINAS per gual permanent. Av. Marià Jolonch. J. CASES CANALS per fer un pilar per col·locar el comptador de l’aigua. Ctra. Tàrrega. CONSTRU-CONFORT DEL SEGRIÀ, SL per un dret de connexió a la xarxa d’aigua per obres. C. Batedors. J.R. CUCO BROS per construir una bassa de purins i instal·lar un mòdul prefabricat dins. Almenara. E. MARTÍNEZ SÁNCHEZ - A. VILLA ADAN per un dret d’aigua definitiva a la xarxa general. C. Ronda Molinal. C. ANDREU TUGUES per enrajolar la vorera de l’habitatge. Ronda Molinal. M. HUGUET PUIG per canviar rajoles terrassa. C. Pere de Gomar. G. UTESÀ SANTAMARIA per enrajolar jardí habitatge. C. Horts. ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, S.L.U. per instal·lar una línia aèria de baixa tensió i d’un nou suport de fusta, per donar un nou subministrament elèctric. C. Ronda Comtes d’Urgell. OBRES 128, SA per col·locar una porta metàl·lica a la tanca que envolta l’habitatge. C. Camí Vell de Mafet. E. FIGUERA OMEDES per canviar les rajoles de la cuina i el mobiliari. Av. Jaume Mestres. [JUNY 2006]

sió 508

57


LLEU R E AMENITATS

Les 7 diferències ❚ per

Ricard Bertran

A l’estiu, la diversió preferida de la mainada és anar a la piscina, i és qüestió d’aprofitar l’espai al màxim per petita que sigui. La foto de l'esquerra és l’original, mentre que a la de la dreta s’han fet set modificacions. A veure si les trobeu! ❚ Coordina Rosa Maria Sera

SOPA DE LLETRES

VISUAL: LES AGULLES

En aquest embolic de lletres hi trobareu el nom de deu sinònims que hi ha del mot MALMETRE.

Sense medir-les, ordena de més gran a més petita les agulles que hi ha al dibuix.

F

A T

P

E

R

T

D E G R B

E H C R

F

E

R

D

I

R

L O A M S N A

P

E

T M Q N L S

J

E

J

T

I

R

T

S

E

L

V A

L

C A X

S

Z

L

T

T

L

V A M B

E

E

M P C A R

E

B

I

R G N P

L U C

E

L O S O

B O

T C G E

D H F R

J

P

I

A

S Q L

I

E U A V

L

X D R

F

R R A

J

E

H

J

R A R R

S

I

L

S O R

E U G S

Z

Solució a les 7 diferències:

R T

T A

Solució al Visual:

E

1, 5, 8, 9, 6, 4, 2, 7, 3

U A

R A

X

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.: Atropellar, destruir, esguerrar, esmicolar, estavellar, espatllar, fer malbé, trencar, trepitjar i trossejar. [JUNY 2006]

sió 508

61


LA FOTO

per JOSEP BERTRAN

Q

uarts de nou del matí d’un dissabte del mes de juny. Entrada d’un habitatge de l’avinguda de Catalunya. Un jove dorm a terra cobert amb fulls de diaris. No sembla pas un captaire. Els veïns passen pel seu costat sense destorbarlo. Ja estan curats d’espants. Uns metres més enllà uns joves “juguen” amb un cotxe, un d’ells assegut sobre el capó, donant tombs i fent cabrioles. Prop de la parada de bus, una parella asseguda a terra espera pacientment que passi el cotxe de línia. De tant en tant fan un glop d’una ampolla que tenen al costat.

LA CALAISERA

62

sió 508

[JUNY 2006]

per SERAFINA BALASCH


[JUNY 2006]

si贸 508

63



REVISTA SIÓ. Núm 508 - Any XLIII - Juny 2006