REVISTA SIÓ. Núm 488 - Any XLI - Octubre 2004 by Mireia Pintó Grau

OCTUBRE de 2004

si贸

IMATGES D’ACTUALITAT

❚ Josep Bertran

L’artista targarí Francesc Rufes va inaugurar, a l’Espai Guinovart, una exposició de pintures sobre paisatges de l’Urgell i de la Segarra.

Els dies 2 i 3 d’octubre es va celebrar una nova edició de la festa de la “Sardana 02/10”, amb diverses activitats organitzades per les colles Estol i Espígol. A la plaça del Pou tingué lloc el concurs de Colles Sardanistes, amb la participació de la Cobla Riella. Al Casal es va fer un concurs de revesses amb la Jovenívola.

La Fundació Guillem Viladot Lo Pardal va inaugurar, el dia 23 de setembre, una exposició titulada “Viladot inèdit”. El mateix dia es va fer una reunió del patronat al qual s’informà de la publicació del darrer volum de la poesia completa de Viladot, que sortirà aquest mateix mes.També s’editarà un llibre de bibliòfil amb textos de l’escriptor de Riella i amb obres del pintor Joan-Pere Viladecans. Unes 1.100 persones van assistir a l’acte d’enterrament de l’industrial agramuntí Ramon Roca Boncompte, que morí el dia 26 de setembre a causa d’una insuficiència cardíaca. Entre els assistents hi havia moltes autoritats, encapçalades pels consellers d’Agricultura i d’Indústria,Antoni Siurana i Josep Reñé. Ramon Roca Boncompte va ser enterrat a la masia de la Canosa, al Bosc del Siscar.

El dia 19 de setembre, es van celebrar a Agramunt les eleccions per renovar els càrrecs de la Col·lectivitat número 5 de la Comunitat de Regants del Canal Segarra-Garrigues. Es van escollir vuit candidats presentats. OCTUBRE de 2004 2 vocals sióentre onze

ESTIMATS LECTORS Núm. 488 Any XLI Octubre 2004

Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu. Col·laboradors: Serafina Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero, Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, l'IEI de la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

( )ACPC A s s o c i a c i ó C a t a l a n a de la Premsa C o m a r c a l

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 Torronaire d'Honor 2004 Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 Apartat de Correus, 10 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: Número solt:

26,00 € 2,35 €

Dipòsit Legal: L-138-1964 Per a subscripcions i anuncis: Ester Solé. Tel. 973 39 23 56

www.revistasio.info redaccio@revistasio.info La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no significa l'acceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

cabem de viure el que possiblement sigui l’acte o conjunt d’actes que més gent ha arreplegat mai a Agramunt. Des dels primers anys, la Fira del Torró ha estat l’esdeveniment que més visitants ha atret. En cada edició se supera en nombre i, a hores d’ara, no podem ni imaginar-nos on pot ser el sostre si el ritme de creixement continua com fins ara. La nostra fira s’ha anat fent a poc a poc. Fins ara mai no s’ha estirat més el braç que la màniga i el resultat ha estat bo, podríem dir excel·lent. A hores d’ara la complexitat organitzadora i el seu pressupost deuen començar a ser molt elevats, especialment si tenim en compte les limitacions pròpies d’un municipi com el nostre de poc més de cinc mil habitants i sense ser capital comarcal. Això fa absolutament necessari ser molt curosos i imaginatius a l’hora de tirar endavant el certamen, que és el màxim exponent de representació agramuntina de cara en fora. Una de les coses que s’hauria de tenir més clar és que la fira no és una festa. La fira és un certamen essencialment comercial, encara que pot tenir un apartat festiu. També caldria clarificar, d’una vegada per totes, quins són els seus principals objectius; com aprofitar al màxim la presència de tants milers de persones i el seu ressò mediàtic. Invertir tants diners perquè els torronaires comencin el Nadal abans d’hora i bars i restaurants omplin a vessar, està bé, però no n’hi ha prou. Perquè la Fira ha esdevingut la principal imatge que donem d’Agramunt, sempre ha estat ben tractada pel conjunt dels agramuntins, tant a nivell polític com social. Cal que això continuï i es millori. La Fira ha de ser, és, de tots i els que tenen la responsabilitat d’organitzar-la més directament així ho han d’entendre i, per tant, han de posar-hi els mitjans necessaris per facilitar la col·laboració com més àmplia millor. El llistó cada vegada és més alt i per arribar-hi la pinya ha de ser més gran, valenta, unida i forta. Afectuosament, Bernat Jofre

Agramunt, octubre de 2004

P. D. La nostra revista ha estat guardonada amb el títol de Torronaire d’Honor, una distinció que arriba a tots qui hi col·laborem i que, per descomptat, agraïm sincerament.

OCTUBRE de 2004

sió

Núm. 488 - Any XLI - Octubre 2004

ESTIMATS LECTORS ......................... 3 ACTUALITAT

Fets del mes - Fira del Torró 04 ............................... - SIÓ, Torronaire d'Honor ................... - Carta d'agraïment del director de la Fira ........................................... - Eleccions Canal Segarra-Garrigues .. - Transiscar .........................................

5 9 10 11 11

ENTITATS

Agrupament escolta - Què es cou al CAU? .......................... 13 Escola Municipal de Música - Un nou curs en marxa ...................... 15 OPINIÓ

El celobert - Una oportunitat històrica .................. 17

PORTADA: Durant quatre dies, Agramunt ha viscut una multitudinària Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. El certamen dóna moltes imatges representatives, però hem escollit la de la cuita del torró amb l'atenta i encuriosida mirada dels infants.

Gent, fets, coses... - Impunitat sobre rodes? .................... 19 L’acudit d’en Creus ............................. 19

(Josep Bertran)

sumari Els menestrals torronaires agramuntins van elegir la nostra revista com a Torronaire d'Honor 2004, en motiu del 40 aniversari.

9 ▼

Els lectors escriuen - Hi serem a temps? ........................... - Escola de policia de CatalunyaAgramunt ......................................... - Voldríem seguir venint ..................... - I l'opinió del poble, què? .................. - CACAU 2004: L'aroma d'un cacau amarg ............................................... - Polígon industrial públic, on és el diàleg? ..........................................

21 23 25 25 27 29

SOM A RIELLA

Històries - Lo Pepelaloi ...................................... 31 CULTURA

Història - El castell i terme de les Puelles .......... 34 De llibres - Espiritualitat i misticisme ................. 37 COL·LABORACIONS LITERÀRIES

Coses de la vida - El lloro dels nostres veïns i el gos dels nostres parents .................. 38 El conte - Tercer grau ....................................... 39 ESPORTS - Club Futbol Agramunt ...................... - Bàsquet Agramunt Club ................... - Club Billar Agramunt ........................ - Club de Bitlles Sió d'Agramunt ......... - Club Tennis Agramunt ......................

40 43 46 46 47

REGIDORIES MUNICIPALS - ...i els joves què? El CACAU del CAU ............................ 49 - Coherència ....................................... 51 PARTITS POLÍTICS - Ribera del Sió: inversió, prosperitat i dinamització ................................... 53 GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS - Grup municipal del Partit Popular de Catalunya ..................................... 55 - La veu del grup CiU a Agramunt ....... 57 L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 58 ALMANAC ........................................... 60

▼

5 Durant la Fira es van repartir més de 8.000 racions de tasts.

sió

OCTUBRE de 2004

LLEURE - Amenitats ......................................... 61 LA FOTO ............................................ 62 LA CALAISERA .................................. 62

ACTUALITAT FETS DEL MES

JOSEP BERTRAN

❚ Josep Bertran

Fira del Torró 04

recedint l’acte oficial, un grup d’animació va pronunciar el pregó festiu de la fira. OCTUBRE de 2004

▼

JOSEP BERTRAN

l secretari del Govern de la Generalitat, Ernest Maragall, va inaugurar la setzena edició de la Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra, en un acte que es va celebrar a les 6 de la tarda del dissabte dia 9, primer dia de la Fira que, excepcionalment, va durar 4 dies. A més de Maragall, van intervenir l’alcalde, Ramon Muixí, i el director del certamen, Àngel Jubete.

sió

ACTUALITAT FETS DEL MES ▼

JOSEP BERTRAN

l dimarts anterior, representants municipals dels torronaires i de la Unió de Botiguers va presentar la Fira als mitjans de comunicació.

C JOSEP BERTRAN

om que aquest no és un any electoral els polítics no van visitar gaire la fira. Els parlamentaris de CiU, encapçalats per l’ex-conseller d’Agricultura, Josep Grau, ho van fer el dilluns, dia 11.

JOSEP BERTRAN

’acte de cloenda el va presidir el Secretari General de Desenvolupament Rural, Jordi Wiliams, que va brindar per l’èxit de la fira.

l Secretari General del Departament d’Agricultura, Josep Pau, va inaugurar la primera Jornada Tècnica que es va celebrar el dia 11 a la carpa del tast. En aquest mateix indret es van presentar, entre altres activitats, els nous productes elaborats a base de torró com els de la Pastisseria Ramon i Torrons Vicens.

JOSEP BERTRAN

na de les novetats d’aquest any va ser l’emissió en obert de Teletorró. Durant tots els dies del certamen es va emetre, en directe i en diferit, molts dels actes i activitats des dels estudis del pavelló firal. 6

sió

OCTUBRE de 2004

JOSEP BERTRAN

n dels indrets més visitats de la fira és el de la cuita i de la degustació, on es van servir prop de set mil racions. Com no podia ser d’altra manera, el públic més entusiasta eren els més menuts, com els del col·legi de Mollerussa que el dilluns van visitar la Fira.

aral·lelament a la Fira del Torró es va fer la de la diversitat, situada a la avinguda d’Agustí Ros. Hi van participar una bona colla d'entitats dedicades al Tercer Món; immigrants i ONG. Un escenari acollí diverses actuacions i una petita “haima” dues exposicions.

na de les activitats que va tenir molta concurrència va ser la dels tastos guiats de vi, cava i oli, a més de les presentacions del Cremont a base de licor de torró i champagne que va presentar la delegació de Créon que va exhaurir totes les existències dels productes que van portar. No van ser sols, ja que moltes parades els va passar el mateix, donat que la demanda va superar totes les expectatives.

l carrobús es va atipar de passejar visitants per la plaça Fondandana. El recorregut pensat inicialment es va haver de reduir, per la gentada que circulava pel recinte OCTUBRE de 2004

▼

JOSEP BERTRAN

om cada any la fira és objecte de força atenció per part dels mitjans de comunicació, que hi dediquen molt espai. Aquest any, fins i tot es va emetre en directe uns minuts pel circuit català de TVE.

JOSEP BERTRAN

ACTUALITAT FETS DEL MES

sió

ACTUALITAT FETS DEL MES ▼

JOSEP BERTRAN

quest tractor de principis del segle passat formava part de l’exposició de màquines antigues, oficis artesanals i brocanters que es van instal·lar a la plaça del Pou.

JOSEP BERTRAN

na exposició d’eines i oficis en miniatura de Miquel Olivar situada en un local de l’avinguda de Catalunya.

l joc del "catxo" malda per sobreviure en una fira multitudinària però que no coneix aquest antic sistema de venta dels nostres torronaires.

na altra de les activitats paral·leles que enguany van ser molt nombroses, per tots els gustos i totes les edats, inclosos els concerts de la FiraNit en una carpa al pati de l’Escola de Música. 8

sió

OCTUBRE de 2004

ACTUALITAT FETS DEL MES

SIÓ, Torronaire d’Honor l cinquè títol de Torronaire d’Honor, distinció que concedeixen els menestrals torronaires agramuntins, es va concedir a la nostra revista amb motiu del 40 aniversari que celebrem enguany. Com en altres ocasions, l’acte de lliurament tingué lloc en el decurs del Sopar de l’Expositor que s’organitza amb motiu de la Fira del Torró i al qual van assistir un centenar de persones. L’acte el van presidir el vicepresident de la Diputació de Lleida, Toni Bosch i l’alcalde d’Agramunt, Ramon Muixí, a més dels tres actuals menestrals torronaires. Ells es van encarregar de col·locar a un dels membres de la redacció, Anna

FOTO-ESTUDI CABALLER

Els redactors de SIÓ, P. Castellà, J. Rovira, A. Santacreu, J. Bertran i J. Puig van recollir el guardó.

Santacreu, la tradicional gorra musca i també es va rebre una escultura representativa de la distinció. A més de l’Anna Santacreu, van assistir

a l’acte els redactors Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Puig i Josep Rovira així com els col·laboradors Ramon Bernaus i Jaume Cots.

n primer lloc cal, en nom de tots els que fem SIÓ, dels que ara ens ocupem de la revista i també de tots els que hi han col·laborat al llarg dels seus 40 anys d’existència, donar les gràcies al col·lectiu de torronaires per haver concedit a la nostra revista el títol de Torronaire d’Honor corresponent a l’any 2004. Enguany, a diferència dels anteriors, la distinció està molt repartida. Perquè la Revista Sió no s’ha identificat mai en una sola persona. Darrera la publicació hi ha hagut sempre un equip que la gestiona directament i també molts col·laboradors a títol personal o en representació d’entitats. En nom de tots ells, repeteixo, l’agraïment per aquesta distinció. Com que som tants, no ens podem comprometre en nom de tots a elaborar tauletes, ni fins hi tot a menjar-ne

amb regularitat, encara que això darrer sí que sembla més factible. Però el que sí que ens podem comprometre és a parlar, millor dit, a escriure dels nostres torrons. SIÓ sempre ho fa fet i no hi ha cap dubte que ho continuarà fent, perquè el torró és un dels elements més representatius de la nostra Vila i si una cosa distingeix la revista és la inequívoca voluntat de servei a Agramunt. SIÓ sempre ha escrit sobre el nostre torró però és amb l’edició del col·leccionable, Agramunt una dolça tradició: els torrons i la xocolata que es fa el màxim esforç. Per primera, i fins ara única vegada, s’escriu la història d’aquests dos productes tan representatius de la nostra Vila. Va ser un esforç de la revista encapçalat pels nostres companys, Ramon Bernaus i Jaume Cots. El llibre ja fa temps que està exhaurit

i seria molt interessant que es reedités, després de posar-lo al dia. Seria un esforç que, segurament, ara no caldria que SIÓ fes en solitari donat que el torró compta amb una organització, reconeguda a nivell europeu, amb una estructura i uns recursos econòmics que fa uns anys no hi havia. Com tots els agramuntins sabem, el nostre torró no és un producte qualsevol ja que, històricament, ha estat l’element que ens ha representat arreu de Catalunya. En el nostre país, torró és gairebé sinònim d’Agramunt. Els nostres torronaires eren els nostres ambaixadors per pobles i ciutats; pel pla i la muntanya. La seva arribada era esperada per petits i grans i la seva presència era un element protagonista en fires i aplecs. Ells portaven un producte dolç pel paladar i per l’esperit. Un producte les excel·lències del qual OCTUBRE de 2004

sió

▼

La redacció va agrair la distinció amb aquesta intervenció:

ACTUALITAT FETS DEL MES Això els agramuntins ho hauríem de tenir clar. I més que ningú els torronaires, els més interessats per donar a conèixer aquests valors a través d’una política de promoció en què ells haurien de ser els capdavanters i màxims inspiradors. Què més voldrien altres sectors comercials i industrials de la vila, que tenir al darrera tot un poble que col·labora en la promoció dels seus productes. Al voltant del torró es va crear

aquesta fira avui tan celebrada. Un certamen que va néixer malgrat tots els impediments i gràcies a la tossuderia de l’associació Foment ProMercats, avui Unió de Botiguers. Com a mitjà de comunicació hem estat testimonis de primera fila del creixement del certamen que, des de bon principi, va ser molt ben acceptat i que esperem que ho continuï sent per molts anys. I que tots ho puguem veure. Gràcies per tot, en nom de tots.

Carta d'agraïment del director de la Fira

ràcies a tots, Agramunt s’ho mereix. Dolça fira, potser més dolça que mai, si hem de fer cas a les xifres: 65.000 visitants i 8.500 degustacions servides, a més d’un volum de vendes d’un 60% superior a l’any passat. Queda clar que la XVI edició de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra que hem celebrat del 9 al 12 d’octubre ha estat tot un èxit i un gran honor per Agramunt, que l’ha acollit. Doblar els dies de la fira volia dir necessàriament dotar-la de més contingut, però sobretot de més qualitat. Aquesta és l’aposta decidida que mantindrem de cara a properes edicions, en què hem de donar al certamen l’embranzida necessària per convertir-se en cita de referència del sector del dolç i la confiteria però també de l’alimentació artesanal de qualitat. La tradició dels torronaires d’Agramunt, que ha passat de generació en generació per les millors mans dels mestres artesans, fins a obtenir un producte amb reconeixement europeu, és un exemple de com ha de ser la nostra fira en el futur. La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra ha de convertir Agramunt en la capital lleidatana de l’alimentació artesanal de qualitat en sinergia amb Lleida, capital de l’agroindústria de Ponent. Però no ens volem quedar només aquí, 10

sió

OCTUBRE de 2004

JOSEP BERTRAN

▼

han estat lloades pels poetes i els seus orígens inspiradors de llegendes. Ara, en el segle XXI, quan tantes i tantes coses han canviat, quan res no sembla igual que abans, el nostre torró continua immutable. Els seus nuvolosos orígens, la seva llarga història, continuen sent el seu valor més preuat. Són la base que ha de servir per continuar projectant-lo arreu perquè, ara més que mai, la tradició és un valor reconegut i molt apreciat.

sinó que a través del DARP farem arribar la nostra invitació a la regió italiana de la Llombardia i a l’Aquitània francesa perquè participin a la nostra fira i d’aquesta manera convertir-nos en una mostra internacional. És una proposta agosarada que creu en el concepte de l’Euroregió i també un repte que estem convençuts que podrem assolir després de rebre el reconeixement de la Diputació,

que ens ha catalogat com la tercera més important del territori de Ponent en l’àmbit agroalimentari, després de les que fins ara han estat els grans certàmens de referència: Sant Miquel i Sant Josep. Vull agrair també a aquesta institució aquest impuls tan necessari i la seva col·laboració en matèria de difusió. La Fira, però, sobretot ha estat possible per la gent. Tant pels milers de visitants que cada any ens fan confiança, com pels nous que han vingut a Agramunt per primera vegada, però també pels centenars de persones que han cregut en ella i hi han presentat les seves empreses i productes. A tots ells els animo a repetir en properes edicions i els asseguro que des de l’organització no s’estalviaran esforços per continuar aquesta dinàmica de creixement imparable del certamen. A ells també, als de l’organització, que han treballat en inesgotables jornades, des del primer a l’últim, els felicito i els agraeixo molt sincerament el gran esforç esmerçat, cadascú des del seu àmbit. I als agramuntins vull agrair-los la paciència per les possibles molèsties que tot esdeveniment d’aquestes característiques pot arribar a ocasionar en algun moment. Gràcies a tots. Agramunt s’ho mereix. Àngel Jubete i Comenge Director de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt

ACTUALITAT FETS DEL MES

Eleccions Canal Segarra-Garrigues 2004 ACTA DELS COMICIS

Agramunt, dinou de setembre de dos mil quatre. Essent les nou hores i prèvia convocatòria es reuneix al Saló de Sessions de la Casa Consistorial, el Sr. Ramon Muixí i Calderó, Alcalde de l’Ajuntament d’Agramunt i la Sra. Sara Miñarro i Gómez, secretària de l’Ajuntament d’Agramunt, a l’objecte de celebrar les eleccions per a la renovació de càrrecs de la Col·lectivitat núm. 5 de la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues. Dins d’aquesta col·lectivitat s’han d’elegir 8 vocals. Prèvia convocatòria mitjançant edictes als taulells d’anuncis de la Corporació i dels nuclis agregats i en Butlletí Oficial de la Província, se celebra una assemblea amb l’Ordre del dia previst, que consta dels punts següents: 1.- PRESENTACIÓ DE CANDIDATS Exposa que poden ser candidats a vocals els propietaris de finques dins de la col·lectivitat núm. 5.

Es presenten com a candidats els propietaris següents: • Ramon Muixí Calderó- Alcalde de l’Ajuntament d’Agramunt • Miquel Valls Marquilles • Damià Vicens Balagueró • Reinaldo P. Benet De Capara Seguette • Agrícola Casanosa 2000 SL • Josep Albareda Salvadó • Josep M. Codina Ginestà • Joan Ribes Freixes • Matín Falcon Lluelles • Josep M. Penella Fitó • Ramon M. Gené Bosch

Aquesta s'efectua mitjançant papereta secreta introduïda en una urna.

2.- ELECCIÓ DELS VOCALS Tot seguit, l’alcalde anuncia que es procedirà a l’elecció dels vocals i sol·licita que per secretaria s’informi de la mecànica de votació a seguir. Per secretaria s’informa de la mecànica a seguir en les votacions. Es procedeix seguidament a l’elecció.

Queden com a vocals els candidats següents: Damià Vicens Balagueró, Josep M. Codina Ginestà, Josep M. Penella Fitó, Josep Albareda Salvadó, Miquel Valls Marquilles, Joan Ribes Freixes, Ramon M. Gené Bosch, Ramon Muixí Calderó (alcalde de l’Ajuntament d’Agramunt).

CANDITATS

VOTS

- Damià Vicens Balagueró ........ - Josep M. Codina Ginestà ....... - Josep M. Penella Fitó ........... - Josep Albareda Salvadó ........ - Miquel Valls Marquilles ......... - Joan Ribes Freixes ............... - Ramon M. Gené Bosch ......... - Ramon Muixí Calderó ........... - Agrícola Casanosa 2000 SL ... - Reinaldo P. Benet De Capara Seguette .............. - Martín Falcon Lluelles ...........

181 167 167 166 161 157 151 134 77 52 30

Transiscar

CLUB CICLISTA

l passat dimarts 12 d’octubre, se celebrà la XI BTT del Torró, la Transiscar 2004, aconseguint un èxit sense precedents, superant amb escreix el rècord de l’edició passada. Un total de 444 ciclistes participaren enguany a la pedalada. Es tracta d’una volta no competitiva i compta amb tres circuits marcats, adequats als diferents nivells de participació. Tots els participants reberen esmorzar calent a l’arribada i una samarreta de record. S’aconsegueix així un dels objectius principals, que era consolidar la Transiscar i convertir-la en una festa de la bicicleta apta per a gaudir-ne tothom. OCTUBRE de 2004

sió

ENTITATS

AGRUPAMENT ESCOLTA

Què es cou al CAU?

❚ Agrupament Escolta

al com us anunciàvem a la revista del mes passat, els dies 18 i 19 de setembre vam celebrar el Cacau. La festa va començar el dissabte a mitja tarda amb la presentació oficial. El passeig oferia la seva millor imatge amb una trentena de tendes d’acampada. Mentre els més petits anaven gaudint dels tallers que l’agrupament havia organitzat per a l’ocasió, els més grans van agafar les bicicletes en una emocionant travessa nocturna fins a Bellver. En arribar de nou a

Agramunt, com és habitual, el Rah-mon Roma ens estava esperant amb el seu magnífic repertori de festa. Dues hores de música ambiental per als més grans van cloure les activitats del dissabte. L’endemà al matí, una bona xocolatada amb coca, preparada per la Carme Cercós i la Teresa Balagueró, va donar-nos forces per a les cucanyes que es van fer al mateix pati del Cau. Hem volgut oferir el millor de l’agrupament a la nostra vila i crec que hem assolit els objectius que ens havíem

CAU

d’Agramunt

Els més grans efectuaren una travessa nocturna fins a Bellver.

proposat: hem mostrat com convivim, com treballem i com pensem els escoltes.

CAU

Activitats per al nou curs

Els més petits van gaudir dels tallers que s'havien organitzat.

Ara sí que ens posem de ple al nou curs 2004-2005 amb un bon calaix d’activitats preparades. I tots els que sou de l’Agrupament us diem: Que tinguem un molt bon curs!

El mes d’octubre ens mostra la cara més entranyable de la tardor. Les tardes encara són relativament llargues i el sol es pon daurant les fulles dels arbres que a poc a poc van caient. Us proposem, doncs, fer una caminada pel nostre Passeig, des del Pont de Ferro fins més enllà del Cau. Sovint descobrim la bellesa en les situacions més quoti■ dianes.

OCTUBRE de 2004

sió

ENTITATS

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

Un nou curs en marxa

n nou curs ja està en marxa i, aquest cop, amb l’emoció que dóna la perspectiva d’entrar aviat al nostre 25è aniversari, fet que ens motiva i ens dóna moltes ganes de fer i gaudir de la música. Les classes, com ja és habitual, van començar el dia 15 de setembre pels alumnes amb ensenyaments reglats, i l'1 d’octubre pels adults i alumnes de l’aula tradicional.

Audicions escolars

va desenvolupar la seva tasca pedagògica al Conservatori de Lleida durant molts anys.

Presentació del curs 04/05

Concert a l’EMMA

El proper dia 22 d’octubre, es realitzarà la presentació del present curs amb la participació del compositor i pedagog Sr. Josep Prenafeta i Gavaldà, el qual ens oferirà una conferència sota el títol “El món de la composició”, la qual anirà il·lustrada amb exemples sonors a càrrec de la cobla “Quatre Vents”. L’acte tindrà lloc a la sala del Foment Parroquial, a les 21h. Hi esteu tots convidats. Josep Prenafeta i Gavaldà, conegut i reconegut en el món sardanista per la quantitat i qualitat de les seves obres per a cobla, també ha estat el

“mestre” de molts músics que d’una manera o d’altra es dediquen a la música, donat que

El dia 29 d’octubre, a les 9 del vespre, els alumnes de l’escola, oferiran al públic el primer concert del curs. Durant aquest concert, es podran escoltar tant les obres dels grans compositors clàssics ■ com cançons populars.

EMMA

El dia 24 de setembre, els professors de l’EMMA van oferir a les escoles “Macià Companys” i “Mare de Déu del Socors” unes audicions musicals adreçades als alumnes de P5, primer i segon curs. En aquestes audicions també van participar alumnes d’ambdós

centres, interpretant cançons amb els seus companys com a públic atent.

EMMA

Tres imatges de les audicions musicals celebrades als col·legis "Macià Companys" i "Mare de Déu del Socors". Com es pot apreciar, els alumnes van estar molt atents seguint les diferents interpretacions. OCTUBRE de 2004

sió

OPINIÓ

EL CELOBERT

Una oportunitat històrica ❚ Joan Puig

mb el projecte de remodelació de les comarques, el conseller Carretero ha destapat la capsa de Pandora o, si es vol dir d’una altra manera, la caixa dels trons. Està bé ser valent i afrontar els temes per peluts que siguin, encara que ja m’agradarà veure quina serà la solució final d’un assumpte tan inflamable i delicat com aquest. Sembla que el conseller de la Generalitat està fent un estudi on es contempla favorablement l’ampliació de les comarques catalanes. És més, fins i tot ja s’ha anunciat (el sistema de globus sonda polític funciona la mar de bé!) que el Moianès, el Lluçanès, la Vall de Ribes, la Vall de Camprodon, el Delta de l’Ebre, el Segre Mitjà i la Baixa Segarra poden ser les set noves comarques a crear, cosa que ampliaria substancialment les 41 ja existents. És prou sabut que la divisió comarcal és una eina administrativa que intenta reflectir la realitat geogràfica, encara que, en alguns casos hi hagi clarament altres elements històrics, geogràfics, demogràfics o de voluntat dels administrats que s’oposen a la divisió. Aquest és el cas de la Ribera del Sió que, tot i servar una unitat històrica i geogràfica inqüestionable, fou esquarterada entre tres comarques. Per altra part, ja fa temps que es demostrà que la divisió comarcal no és perfecta ni intocable, en poder ser modificada quan es cregui oportú, tal i com es féu amb el Pla de l’Estany o el Pla d’Urgell. Des d’un punt de vista d’adscripció purament nominal, als ciutadans de carrer tant ens fa pertànyer a una comarca o a una altra, perquè se suposa que l’administració i el govern han de vetllar amb equitat pel bé comú. Tots hem d’estar igualment ben tractats. Dit d’una altra manera, a mi tant més que em diguin que sóc de la Ribera del Sió, de l’Urgell, de la Segarra o de la Noguera,

perquè el nom no fa la cosa (o no hauria de fer-la). Com és doncs que ara sorgeixen veus per totes bandes demanant formar una comarca pròpia o ser la capital de la que es crea? Per què Ponts i Artesa es disputen la candidatura de la nova comarca del Mig Segre? Per què hi ha molts poblets petits que reivindiquen la seva candidatura?

Doncs perquè la Generalitat fins ara no ha actuat igual per a tots els ciutadans. Així de clar. Hi ha hagut els que viuen en els caps de comarca que han rebut més serveis i estan millor atesos que la resta. I això es pot dir de la mateixa manera que demanem al govern central que faci pública la balança fiscal de les autonomies. Per què no es publica, doncs, la balança fiscal comarcal? Per què la majoria dels serveis de la comarca han d’anar a parar sempre a la capital, mentre els pobles petits o mitjans s’han de buscar la vida? Per què la capital té la seu del Servei Comarcal, la Biblioteca Comarcal, l’Arxiu Comarcal, els Mossos d’Esquadra, etc., etc. i tots els que no hi vivim ens ho hem d’ensumar de lluny? No es podria fer un xic la política de repartir el pastís entre tots? Encara hem de dir quien parte y reparte se queda con la mejor parte? O potser haurem de precisar que qui reparteix s’ho queda tot?

En aquest sentit, la política duta a terme per la Generalitat i els diferents governs de Pujol han estat nefastos. És clar que es va dir que començaven a repartir pels més grans i que després tocaria el torn als altres. Però al cap de vint-i-cinc anys el “després” sembla que no arriba. I crec que això s’ha de denunciar. Per això mateix no és d’estranyar que ara moltes viles, pobles i poblets que ens vam quedar sense capitalitat en la primera repartició comarcal, vulguem tenir una comarca pròpia i ostentar-ne la capitalitat. Qui no vol entrar a la menjadora? Si ser cap de comarca, com s’ha fet fins ara, vol dir rebre més diners en inversions i serveis (que en definitiva creen llocs de treball), tots volem ser caps de comarca. Quan fa uns dies es va dir que donarien pas a noves comarques, hom tenia la viva esperança que Agramunt hauria presentat la seva candidatura i l’hauria defensada, amb arguments sòlids i convincents, a capa i espasa. La decepció va venir quan, en saber quines eren les noves candidates, la Ribera del Sió no apareixia per enlloc. Ni se l’esmentava. Fins i tot l’Informe Roca, que es presentà fa poc a la Universitat de Lleida, contemplava la comarca del Sió com una realitat territorial. Com pot ser que ara ni se’n parli? Agramunt, al llarg dels segles, ha perdut moltes batalles històriques que l’han minvat considerablement. No s’entén, doncs, que es torni a escapar una oportunitat com aquesta. Els nostres polítics de la casa gran ho haurien de tenir ben clar i haurien de pugnar per aconseguir-ho. D’aquesta manera no només s’obtindria justament el que la nostra vila i els pobles de la Ribera del Sió es mereixen, sinó que també es desfaria un greuge històric que fa temps que s’arros■ sega i ens limita. OCTUBRE de 2004

sió

OPINIÓ

GENT, FETS, COSES...

Impunitat sobre rodes? ❚ A. Ponsa

vegades hi ha notícies que et revelen detalls que van molt més enllà del que sembla el seu contingut intrínsec. Que durant un període relativament curt de temps es detectin dos ral·lis il·legals a les carreteres catalanes, sense que tinguin res a veure l'un amb l'altre, diuen, circulant molts cops a velocitats de llampec, resulta un fet inversemblant mancat de cap explicació raonable. Malgrat tot, però, si com s'ha dit, els seus participants tenen el privilegi (o la dissort) de pertànyer al grup mundial dels qui posseeixen les fortunes més exorbitants, pot entendre's per on van els trets de l'excentricitat.

Ja en tenim prou de conductors eixelebrats al nostre país. No cal que en vingui de fronteres enllà. Es veu que aquesta mena de desafiament a la vida s'organitza i té punt de partida a Anglaterra i s'endinsa per algunes autopistes europees sense previ avís, és a dir, que els agents encarregats de vetllar per l'ordre del trànsit es troben els desaprensius conductors a sobre per sorpresa i, per tant, sense haver pogut elaborar el seu pla d'actuació prèviament, tot i que les vies de circulació de cada país estan suficientment senyalitzades perquè tothom sàpiga en tot moment si s'excedeix a allò que marca la llei, sobretot pel que fa referència a velocitats. Però, és clar, qui compra un cotxe de tants milers d'euros no ho fa per bé i per alt, sinó per la imperiosa necessitat de combatre el tedi que el rosega tot buscant la descàrrega suficient d'adrenalina corrent a velocitats extremes per entremig de l'agitació viària, sense deixar de ser conscients, a la vegada, del risc de quedar esclafat o mutilat per sempre més, i el d'atropellar uns quants innocents

que no tenen res a veure amb la seva juguesca. Aquesta combinació d'èxtasifiniment etern sembla ser que, per a ells, ha de ser la llumeta de l'estímul que els alliberi de la presó de l'avorriment en què se senten sotmesos. Com tota persona amb massa pasta, aquests individus són propensos a altres actituds que sovint freguen, sinó la il·legalitat, sí el sentit de la incivilitat més elemental. Unes imatges servides per la televisió ho confirmen a bastament. Segons elles, corresponents al darrer ral·li que va passar per les autopistes catalanes, aquests pobres rics ho feien lluint una actitud de superser que surava per damunt de tot i de tots, sense que res ni ningú no els pogués impedir el seu pro-

pòsit d'anar de Londres a Tarragona en menys de vint-i-quatre hores, com si les multes i els expedients als quals s'exposaven per l'incompliment dels requisits fossin fets insignificants davant el grapat de bitllets de banc que podien exhibir en un moment determinat. Per acabar-ho d'adobar, es veu que al seu entorn no hi manca mai l'habitual repertori de festes: disbauxa i mam, cosa que contribueix a fer pujar el nivell d'irresponsabilitat fins a extrems perillosos. És cert que cada país té dret a triar la manera d'actuar per resoldre els seus assumptes, però s'hauria de barrar el pas a aquestes persones. Ja en tenim prou de conductors eixelebrats al nostre país. No ■ cal que en vingui de fronteres enllà.

L’ACUDIT D’EN CREUS

– Amb algunes ací baix quedaria millor!, ja t'ho he dit una altra vegada!! – A mi no m'agrada, caram!! Sempre em renyes!!! – Sí, però la que regnes ets tu!

OCTUBRE de 2004

sió

OPINIÓ

ELS LECTORS ESCRIUEN

Hi serem a temps? ❚ Una agramuntina

l primer escrit que em vaig disposar a fer, vaig tenir molt clar com s’havia de batejar, donada la difícil situació del moment i la poca confiança que dipositava amb els nostres mandataris locals i altres canvis que les circumstàncies del moment auguraven. No fa massa dies, un bon amic ens parlava en un sopar de colla, de l’escrit de l’agramuntina, evidentment sense conèixer que de mi es tractava, i va comentar que no sabia si era apropiat com a encapçalament de cada mes i per a tots els temes que exposava. Personalment considero que fins al moment ha estat utilitzat en propietat, però no sé si a partir d’ara serà prou precís perquè ja són uns quants els temes en què segur que no hi serem a temps! És ben palpable per a tots, que les coses a la casa gran van de mal en pitjor, que les desavinences de l’equip de govern, encara que amagades, creen conflictes habitualment al bipartit, i que el tracte amb l’oposició és insuportable tot i haver anunciat la intenció de diàleg i d’entesa als quatre vents. Coneixent les persones, cosa molt fàcil en els pobles petits, podem tenir per segur que els cinc regidors no menteixen pas en sentir-se desinformats, marginats i fins i tot en ocasions ridiculitzats per l’equip de govern en algun Ple. De fet, em consta que la manca de diàleg i d’informació no és una exclusiva cap a l’oposició, sinó que afecta d’altres col·lectius, entitats i fins i

tot sectors de participació del propi ajuntament en les seves diverses comissions. No es tracta de predicar intencions pensant que la gent som “uns babaus“ i ens ho creiem tot fent-nos un copet a l’espatlla. Tampoc es tracta d’anar fent el posat de bones persones, sinó demostrar que se n’és. Ocupar un càrrec no és sols anar a firmar o manar per telèfon i continuar amb la professió habitual com si res no hagués passat, s’hi ha de ser a les verdes i a les madures. No cal omplir-se constantment la boca del bé que ho fem ara i el malament que es feia abans. No cal excusar-se amb que no hi ha diners, quan l’actual pressupost no és pas inferior al d’anys anteriors. Tampoc no cal anar canviant a tort i a dret tot el que estava fet o començat i quan hi ha queixes dir que estava programat per l’altre govern. Ni voler fer canvis espectaculars a la Fira, encara que sigui en perjudici de la mateixa i dels estandistes. Pel que es veu el criteri i la coherència dels ciutadans està molt per damunt del que l’equip de govern pensa dels ciutadans i la veritat és que el descontent de molts ja no s’amaga en el silenci com fins ara. Ja és hora que es parli lliurement i manifesti el desacord amb actuacions nefastes com la rotonda de l’Av. Catalunya, com l’haver privat de la subvenció al carrer Molí Vell, com les despeses d’enjardinaments per tot arreu, com la inacabada obra dels safa-

reigs, com la inexistent reforma dels dipòsits... i un llarg etc. que acabaria amb el tema més “tufenc”, el Polígon que ha acabat amb un contenciós, de la qual cosa el que més ens ha de preocupar és el fet que ens hem quedat sense futur industrial per falta de diàleg, de gestió i de dedicació.

Període d'estancament Bé, no continuaré enumerant actuacions desencertades, però sí vull fer una petita matisació quant al fet que Agramunt està clarament en un període d’estancament. Sembla ser que s’han acabat les obres de gran envergadura que feien de la nostra vila, una vila ambiciosa i a l’alçada de gairebé una capital de comarca quant a infrastructures i serveis. Per cert, és ben curiós que el nou govern de la Generalitat (dels colors del bipartit) anunciés la concessió de noves comarques per a tots els que ho havien sol·licitat i la Ribera del Sió no aparegui per enlloc! Es veu que en sortir a la premsa el comunicat vàrem córrer a sol·licitar-ho. Per acabar i acomiadar-me fins el mes que ve, només vull fer-vos una petita reflexió. Podria ser que el fet de plantar tantes flors fos per contrarestar la pudor de purins que últimament envaeixen les nostres llars si gosem a obrir les finestres per a ventilar? No cal, però, buscar cap culpable perquè com diu el refranyer “De tot en té la culpa el ■ manxaire” (Ref. 4775).

OCTUBRE de 2004

sió

OPINIÓ

ELS LECTORS ESCRIUEN

Escola de Policia de Catalunya - Agramunt ❚ Pere Mora i Giribet "Si voleu valents de mena anau ab los catalans, sobretot los de l'esquadra, sobretot los xichs de Vall". (Mn. Cinto Verdaguer)

l'estiu era de vacances a Vilafortuny i, des d'allí, vaig anar a Salou a saludar el meu amic. En arribar a la plaça d'Europa vaig veure tres noietes rosses (semblaven angleses) les quals tenien un plànol turístic a les mans i hi assenyalaven uns determinats indrets; tot d'una, diligent, un jove i eixerit policia local amb un impecable uniforme s'hi atansà i els digué: "– Can I help gou?" (les puc ajudar). "– Yes, thank you very much!" (Sí, moltes gràcies), elles digueren; (ell havia estudiat anglès a Dublín) i amb amabilitat els indicava el que li preguntaven, i com que tots eren molt joves allà no faltava ni el bon humor ni les rialles; jo, que portava crosses degut a un accident, esperava al seu darrera i tan bon punt van acabar la conversa, vaig dir al meu amic: "– I a mi em pots ajudar, Eloi?", ell es va girar i ens vam saludar efusivament. *** L'estudi de la llengua anglesa m'ha comportat la satisfacció, entre d'altres, que un "carrossa" com jo, hagi connectat amb noves amistats i també amb la Cristina, l'Anna, l'Enric, el Gerard, el Marcel i l'Eloi, uns joves de divuit anys dels quals m'honra de poder dir que, ara, són també els meus amics. Al març del passat hivern, en

una telefonada, el Marcel em deia: "Hauries d'acompanyar l'Eloi a l'Escola de Policia de Catalunya a Mollet del Vallès, perquè hi té un examen psicotècnic que, de passar-lo, el facultarà per fer unes oposicions de policia local; els seus pares són de vacances i ell creu que tu series l'indicat per acompanyar-lo" ...i, efectivament, a les set del matí sortíem d'Agramunt cap a Mollet. En arribar-hi, en una comissaria dels Mossos d'Esquadra ens van indicar on era l'Escola i ben aviat ens vam veure immersos en l'especial ambient de l'acadèmia; tot seguit, el meu amic es va trobar enmig d'una vuitantena de joves que aspiraven a poder cobrir vint places de policia local a Salou. Mentre ells feien el primer examen, em va quedar temps suficient per recórrer les modernes instal·lacions de l'Escola: Diversos edificis, aules i patis on des de 1985 es formen els futurs mossos d'esquadra i policies locals de Catalunya. Impressiona viure i veure l'aspiració de més de mil cinccentes persones (homes i dones) fent les pràctiques dels més variats exercicis que comporta l'estudi d'aquesta milícia. Allí hi ha pistes d'atletisme, d'instrucció, de tir, pavelló esportiu, circuit per pràctiques de cotxes patrulla, pati de banderes on formen els aspirants, el "boulevard" ...aquest últim és una petita ciutat subterrània on hi ha bars, botigues, bancs, oficines, discoteques... i s'hi simulen atracaments, tirotejos, accidents... A la sortida d'aquest nucli urbà vam tenir l'agradable

sorpresa de trobar-hi dos aspirants de la policia local d'Agramunt que, tal com anteriorment ja van fer els altres, hi rebien formació policial; els vam saludar i els vam trametre el nostre cordial encoratjament i l'enhorabona. Són singulars els aires de disciplina, jerarquia, ordre, veus de comandament que s'hi respiren i també les salutacions militars que hi rep la persona que visita l'escola. En acabar les més de dues hores d'exàmens del matí, vam dinar al menjador de l'escola i hi vam viure la companyonia dels mossos i policies estudiants; en aquell distès ambient ens hi vam trobar com a casa. A la tarda nous exàmens, en total més de quatre hores. I quan ja marxàvem, en passar per l'atrevit pont elevat, que uneix l'escola de policia i la de bombers, de sobte, ens hi vam trobar amb les nostres compatriotes Josefina Verni i Tere Añé, ambdues regidores del nostre nou Ajuntament, les quals ens van manifestar que assistien a una conferència d'estudi de seguretat viària que auspiciava la policia holandesa, i, naturalment, la sorpresa i alegria van

ser mútues. Vam visitar, també, un fitó d'agermanament amb la policia d'una ciutat italiana i vam donar per acabada la jornada. A l'Eloi, tot això no li venia tan de nou com a mi, perquè ell, anteriorment, ja havia fet un important treball de fi de curs a l'Institut (150 pàgines, titulat: "Passat i present d'una professió de servei - Mossos d'Esquadra") i gràcies, evidentment, als estudis realitzats en una acadèmia es va poder presentar als exàmens esmentats que el qualificaren per poder exercir a la policia de Salou. Per tant, aquell dia ens vam sentir orgullosos de la nostra Escola de Policia de Catalunya on es formen tants nois i noies (catalans "valents de mena" que diria Mn. Cinto) i també el que hi trobéssim una tan bona representació de la nostra Vila, va ser molt gratificant i per no oblidar-ho fàcilment. I ara penso que l'elecció tan vocacional d'unes professions com aquestes ha de donar, sens dubte, els seus bons fruits per als qui les elegeixen i, naturalment, també per al nostre país, en comportar-nos més seguretat ■ i menys delinqüència. OCTUBRE de 2004

sió

OPINIÓ

ELS LECTORS ESCRIUEN

Voldríem seguir venint ❚ Mercè Solé i Ribalta

n un indret estimat, s'alça la vila d'Agramunt, segur que ben coneguda per tots els que llegiu la revista SIÓ. Veniu turistes, veniu a visitar nostra vila, que us espera amb cant joliu la nostra excelsa Regina. Mare de Déu del Socors sigueu sempre, si us plau, guia i nord de nostra vida i feu que una mà suau beneeixi nostra Vila. Josep Soldevila i Vilanou (Recull de poesies) Agramunt 1964

La meva família ha fet que nosaltres, els néts, besnéts, nebots, ens estiméssim la Vila i la casa on tantes i tantes estones havíem passat, amunt i avall de les escales, "de les golfes al planxador", "del planxador a les golfes", això ha canviat, ja no es pot pujar i baixar: "vigileu hi han escletxes per tot arreu". Sortir al balcó estimat del carrer Sabateria és un altre perill. La casa ens espera, però resta tancada. Si parlem dels "coberts", joia preuada de la Vila, hi veureu un pas barrat, ja no s'hi pot passejar. Què us passa, agramuntins? Ens convideu a venir, però allà on hem de dormir, la nostra casa estimada, la "del

Joanet de Can Viladàs i la Genoveva, la Pauleta i el seu taller de modistes, l'Esperança, la planxadora i el Quimet, el petit de la família, la troben que s'està malferint per no tenir un resguard i alguna cosa al costat. És això el que voleu? Necessiteu el solar? I tots vosaltres, veïns, què en penseu d'aquesta història? Nosaltres volem continuar venint, endreçar casa nostra, obrir el balcó ben obert per sentir el brogit del poble i ensenyar als nostres petits una part de la nostra història. Segur que trobareu solucions per fer més bonic el poble i així els fills dels fills podran ■ anar venint a visitar aquesta Vila.

I l'opinió del poble, què? ❚ Un veí de Montclar

l passat mes de setembre el nostre alcalde, el Vicenç, va dimitir del seu

càrrec. Els fets són que, després de moltes pressions i de ser acusat de frau al poble,

• Manteniments agroindustrials • Especialistes en tot tipus de soldadura

va dimitir per la desconfiança que li van merèixer. Si mal no recordo, fa uns catorze anys ningú no volia ser l'alcalde, perquè no hi havia diners. Ara que tot està reflotat, tothom vol manar a costa del que sigui. Fins ara al poble s'havien fet moltes coses. Què en faran ara? Ara el poble es pregunta, si el que volien era manar, per què van fer passar veus que l'alcalde es quedava diners? Com a veí del poble només veig enveges i moltes ganes de tenir la paella pel mànec. Ara

preguntes a la junta quants diners falten, i diuen que no falta ni un "duru". Cada vegada que saludo el Vicenç, tinc ganes de preguntar-li si algú li ha demanat perdó. Sé ben cert que és d'una família humil, que de lladres no en tenen res, i que a hores d'ara ho han de passar molt malament. I ara qui mana? Els mateixos que han tractat el Vicenç de lladre. En una democràcia, el poble podia triar el seu alcalde. A Montclar ens l'han imposat. Per què no fan eleccions? O ■ potser no els interessa... OCTUBRE de 2004

sió

OPINIÓ

ELS LECTORS ESCRIUEN

CACAU 2004: L'aroma d'un cacau amarg ❚ L'Equip de Caps de l'Agrupament Escolta d'Agramunt

eia dies que hi estàvem treballant. Ho teníem tot pensat però faltava molta feina per a fer. Sabem que aquesta mena d’activitats per a tanta gent i tan diversa poden sorprendre’t en qualsevol moment amb algun imprevist de darrera hora. N’érem conscients, però vam intentar ultimar fins al darrer detall, ja que la pluja de l’any passat va deixarnos amb les ganes de tenir-ho tot a punt. Era dissabte a la tarda i tothom anava arribant amb les tendes sota el braç. Era realment bonic veure com el passeig s’anava omplint de colors i de joves. Els més petits podien gaudir d’un ampli ventall de tallers, mentre que els més grans havien de dur la bicicleta. És clar, en tots els actes també hi ha el sector de gent que no sap el que hi van a fer i es presenten sense la bicicleta. També hi eren aquests. Potser preferien fer les activitats dels petits, perquè per fer altres coses alternatives no calia que es desplacessin fins al passeig, que qualsevol indret de la vila els hagués acollit amablement. Quan arriba la nit tot es fa més especial, hi així ho havíem previst. Els més joves, amb els pares i mares, es divertien

La situació es va desbordar i l’equip de Caps vam haver d’enfrontar-nos al comportament insolent de molts dels participants... cantant cançons i ballant. Per als més grans, la música d’ambient pretenia reivindicar aquell espai alternatiu que a vegades no se’ls dóna. Ho havíem planejat amb aquest objectiu. La darrera cançó donava pas a l’hora d’anar cap a les tendes. Es demanava silenci i ordre pels que feia estona que dormien i pels que l’endemà havíem de seguir vetllant per a l’organització. I el silenci no va arribar. La situació es va desbordar i l’equip de Caps, com a responsables de l’activitat, vam haver d’enfrontar-nos al comportament insolent de molts dels participants i, sobretot, d’altres joves que, trencant la rutina dels dissabtes a la nit vaguejant pel carrer, aquell dia tenien un lloc on sentir-se protagonistes. Potser el proble-

ma és que no tenen ningú que es preocupi del que fan i del que deixen de fer un dissabte a altes hores de la matinada.

Sentit de la responsabilitat Els escoltes tenim l’hàbit de treballar en consens i utilitzar la paraula per a aconseguir-lo. Per altra banda, també tenim molt aferrat el sentit de la responsabilitat davant de les persones que han dipositat la seva confiança en nosaltres. Quan es presenta una situació límit, la responsabilitat pesa més que la paraula i, si cal, demanem ajuda a autoritats externes per a assegurar-la. I així ho vam haver de fer. No ens agrada ni ens pertoca; per aquest motiu rebutgem els actes i les situacions que ho requereixen. Som voluntaris al servei de qui ens vol i ens respecta, només d’aquests, i no tenim la necessitat d’experimentar amb aquells que no comparteixen la nostra manera d’educar. Sempre hem volgut entendre els joves i les seves inquietuds. I continuarem treballant en aquest sentit, però no permetrem que la manca d’educació d’alguns d’ells deteriori i ■ malmeti la nostra tasca.

OCTUBRE de 2004

sió

OPINIÓ

ELS LECTORS ESCRIUEN

Polígon industrial públic, on és el diàleg? ❚ Alejandro Silvestre i Rosell Director de Transil Logística

elevisió Espanyola deu 1.247.000.000.000 (7.494.620.941’66 euros) de pessetes. El deute, xifres de mareig, es pagarà, cal no oblidar-ho, amb diners públics de vostè i meus, de tots nosaltres. La torpor dels governs i dels directors generals de l’ens es reflectirà en la futura programació televisiva i el que és pitjor, en els pressupostos generals de l’estat, que hauran de deixar de banda determinats serveis (sanitat, educació, habitatge...) per poder fer front a les milionàries factures dels creditors. Aquest recordatori posa de manifest que hi ha responsables d’institucions públiques que juguen amb els diners dels altres sabent que la seva butxaca particular no es veurà afectada. Passem full i parlem ara de quelcom ben proper: l’ampliació del polígon industrial públic d’Agramunt. La dissortada història comença quan, com a fruit de converses mantingudes amb l’Ajuntament registrades l’any 2001, arribem a un acord i firmem un contracte el 2002; el 2003 l’Ajuntament aprova el Pla Parcial PP8 d’ampliació del polígon públic ja existent; el projecte entra en via morta en vigílies de les eleccions municipals d’aquell any –tots els partits polítics defensaven en els seus programes l’ampliació urgent del polígon industrial públic, se’n recorden. Acabats els comicis, pregunto al nou alcalde, Ramon Muixí, per l’evolució del polígon industrial públic i em respon, per escrit, que tirarà endavant tot allò pactat amb l’anterior consistori de manera rigorosa i ràpida (document signat l’onze de juliol de 2003). Aturem aquí la primera part del calendari. Abans d’encetar la segona part de la relació cronològica dels fets, vull deixar constància que a hores d’ara

mentre els Ajuntaments de Cervera, Tàrrega, Balaguer, Camarasa, Solsona o la Seu d’Urgell ultimen acords per ampliar els seus respectius polígons industrials –a fi i efecte que no se’ls escapin inversions empresarials oferides per empresaris de dins i de fora dels seus municipis i així crear riquesa i prosperitat per als seus ciutadans– el Consistori d’Agramunt busca subterfugis per aparcar el compliment dels acords esmentats ficant-se en un carreró judicial de difícil sortida que he hagut d’instar en veure’m greument perjudicat per l’incompliment de l’esmentat contracte establert pel Sistema de Cooperació, segons consta –i l’alcalde Ramon Muixí admet– en documents públics degudament signats. Diu l’alcalde, després de més de tres anys d’anant-la ballant –i de guanyar vots, ell i els seus companys de Consistori, amb la promesa de tirar endavant l’ampliació del polígon industrial públic–, que no valen precipitacions.

Subvenció de la Generalitat Tornem al calendari. L’octubre de 2003 la Generalitat em concedeix una subvenció de 120 milions de pessetes (facin el càlcul en euros) per ajudar-me a instal·lar a Agramunt un centre logístic amb magatzem de fred, empresa que permetrà la creació d’uns 200 llocs de treball. El gener de 2004 he de renunciar a l’esmentada subvenció davant la impossibilitat de començar a construir les naus perquè no disposo dels terrenys. El febrer, març i abril d’enguany mantinc diverses entrevistes d’alt nivell (registrades en els llibres de visites respectius) amb la Delegació del Govern, el Departament d’Indústria i la Secretaria General d’Indústria per tal de solucionar

problemes de subministrament elèctric adduïts per l’Ajuntament com a excusa per a no tirar endavant el projecte d’ampliació del polígon públic –veuran que sempre remarco públic perquè el polígon privat és un negoci particular que mereix tractament específic. A partir d’aquest moment, es precipiten els esdeveniments fins a desembocar al 15 de setembre d’enguany, data de l’admissió judicial del recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament d’Agramunt per rescissió de contracte i no execució del Pla Parcial PP8.

Agramunt s’enfronta a un contenciós judicial que pagarem tots menys els responsables de l’embolic... Com es pot veure, parlar de precipitació és un sarcasme insultant. Dir, com s’ha dit en l’última sessió plenària del mes de setembre, que hi ha hagut i s’ha ofert diàleg és amagar la veritat. Argumentar dificultats insalvables és reconèixer incapacitat de gestió. Presumir de contactes per trobar solucions és fer volar coloms perquè la realitat demostra que mentre altres pobles de l’entorn s’espavilen i creen riquesa, Agramunt s’enfronta a un contenciós judicial que pagarem tots menys els responsables de l’embolic, un Ajuntament d’esquerres, teòricament sensible al desenvolupament econòmic i social de la nostra vila. Al principi parlava del deute de TVE i, malauradament, no era un recurs ■ al·legòric. OCTUBRE de 2004

sió

SOM A RIELLA

HISTÒRIES

Lo Pepelaloi ❚ Guillem Viladot

Lo Pepelaloi aquell dia sentia que n’hi passaria una de grossa. Lo Pepelaloi esperava sentir, tot d’una, una veu vinguda de pregoneses tel·lúriques que el cridaria:

MONTSE GUERRERO

o Pepelaloi era un sentimental acabat de néixer cada dia. De matinades el refilet dels moixons al seu modest jardí el feia pampallugar. La corredissa de qualsevol bestiola li entendria els menuts i es desfreixurava de mica en mica davant una bona posta de sol. Lo Pepelaloi defensava les coses elementals i els sucosos hidrats de carbó carregats de proteïnes vegetals que els hortets donen: els carbassons, les lluentes tomates, la filigrana de la mongeta tendra, la grupa arrodonida del préssec madur...

– Pepe! – Digueu. – Que no te n’adones, Pepe? Que no te n’adones de la sort que tens? I el bon jan de Pepelaloi esperava aquest senyal per adonar-se, més rodonament encara, que tenia molta sort. Va fer una pipa, encarat al degotall engargussat de floretes del Manto de la Marededéu. Aleshores va trucar el carter. Lo Pepelaloi, malgrat les espardenyes ratades, l’espitregament i la descurança del seu aire extern, rebia cartes dels països anglosaxons i es feia amb professors universitaris estrangers. Tothom deia que sabia moltes coses, però en comptes de dir-li «Don Josep», –que a ell li hauria fet molta gràcia i pessigolles al cerebel–, li deien Lo Pepelaloi i el sol·licitaven dels poblets més petits que anés a parlar en festetes

parroquials. Lo Pepelaloi, segur que al seu darrera hi havia grans veritats, els engegava unes tirallongues sobre el país i la fidelitat que els pagesos trobaven una mica massa complicat. Potser si lo Pepelaloi hagués tingut poder per a abaixar les contribucions li haurien dit «Don Josep». Entre les cartes d’aquell dia n’hi havia una que féu exclamar al Pepelaloi: – Ostiqueta! I és que venia de Serra d’Or. Quan l’hagué llegida, lo Pepelaloi tenia als ulls una llum d’agraïment i se li havia estarrufat la tendrella, liquat la badiella i inflat la mamella. Perquè a la carta li encomanaven que fes la crítica i la recensió d’un llibre ple

de gent i de vent que havia escrit lo Llermo Viladot, aquell que viu als porxos de l’Alquímia a la vella, sòlida, inesborrable vila d’Agramunt. I aquesta possibilitat, d’explicar una mica més als lectors qui era i com escrivia de bé aquell xicot d’Agramunt, picant com un bitxo d’agost i tendre com un enciam d’abril, que tenia una prosa feta de totes les giragonses inesperades i movedisses del vent al Pilar d’Almenara, va comblar el dia de lo Pepelaloi. I es va quedar com encisat, el paper als dits mirant enllà d’Arbeca, cap a la Ribera del Sió, cap al país del vent, cap a ca l’Isidori. I només va deixondir-lo de l’encantament la sobtada presència al seu ■ volt del primer muricec de la nit. OCTUBRE de 2004

sió

CULTURA

HISTÒRIA

El castell i terme de les Puelles

(1)

❚ Ramon Bernaus i Santacreu

En revisar i classificar els llibres i documents de l’arxiu particular del malaguanyat historiador agramuntí Lluís Pons i Serra, que fou donat a l’Ajuntament, vàrem trobar, entre molts d’altres i sense cap ressenya ni catalogació, un document que ara volem comentar i que fa referència al castell i terme de les Puelles i Espolla. És un manuscrit de setze pàgines redactat per Jaume Gomà, advocat de Tàrrega, el 21 de novembre de 1904, que presentà davant el jutge de primera instància de Balaguer, Antoni Florensa i Artigues, també veí de Tàrrega, el qual havia comprat el terme i castell de les Puelles el 18 d’octubre de 1885. De la seva lectura es desprèn que els veïns i terratinents de les Puelles volen que el terme passi a l’estat (la corona) i es neguen a pagar al senyor Florensa els arrendaments i altres impostos que provenen dels contractes d’emfiteusi que els antics senyors jurisdiccionals del castell havien fet amb els seus avantpassats quan encara eren vassalls, des del segle XVI, i que fins al segle XIX havien anat reconeixent periòdicament en diversos capbreus. Consideraven que les jurisdiccions senyorials i tots els privilegis i impostos provinents dels contractes d’emfiteusi havien quedat sense efecte d’ençà el decret de 1811 de les Corts de Cadis i de la llei de 1823, quan es van abolir les jurisdiccions senyorials i les restes del feudalisme vigents encara de l’Antic Règim i entraven en vigor les noves idees liberals impulsades per la Revolució Francesa. Crida una mica l’atenció que la gent de les Puelles (Puelles i Espolla tal com s’anomena al document), no s’haguessin negat amb anterioritat a pagar aquests 34

sió

OCTUBRE de 2004

JOSEP BERTRAN

Introducció

Església i castell de les Puelles actualment.

arrendaments i antigues càrregues senyorials i que no fessin arribar als jutjats les seves peticions fins a principis del segle XX, tot just ara fa cent anys. El més destacat, i que dóna un valor afegit a aquest document, és que el senyor Jaume Gomà fa una veritable recerca històrica molt documentada sobre els senyors i l’origen dels drets senyorials que van des de principis del segle XIV fins a finals del segle XIX, i que ha de servir per demostrar davant el jutge l’origen, l’evolució i la vigència dels drets que el senyor Antoni Florensa té encara sobre les terres, les cases i els mateixos veïns de les Puelles. Com a annex al mateix escrit i per corroborar la seva tesi, presenta també un nou document manuscrit de catorze pàgines, datat el 1314, en què el rei Jaume II fa donació del comtat d’Urgell i, per tant, del castell i terme de les Puelles, al seu fill, l’infant Alfons. Donat el seu gran interès històric, aquest document el transcriurem íntegre al final del treball.

Descripció i interpretació del document de Jaume Gomà - Nomenament de procurador i plantejament del procés judicial. Comença el text amb el nomenament per part d’Antoni Florensa i Artigues, senyor del castell i terme de les Puelles i Espolla, de Jaume Gomà com a procurador i representant seu davant la causa judicial interposada pels habitants de les Puelles, municipi de la Donzell. Aquests volen que el seu terme passi a la corona (l’estat) i deixi de dependre d’Antoni Florensa com a hereu dels antics senyors jurisdiccionals i es neguen a pagar-li els arrendaments i altres impostos i càrregues provinents dels antics drets senyorials. Per la seva part Jaume Gomà vol demostrar que el terme de Puelles i Espolla és propietat particular del seu representat, Antoni Florensa, i que les persones que ara habiten les cases i treballen

CULTURA

HISTÒRIA

JOAN PUIG

les terres han de pagar-li com a particular els arrendaments corresponents i altres impostos. A més, en aquest llarg informe vindrà a demostrar que aquestes terres, quan van desaparèixer les jurisdiccions senyorials, van quedar com a propietat privada del senyor que en aquell moment les posseïa i així les ha comprat ell. Per tant, vol que els habitants (emfiteutes) que viuen al poble i treballen les seves terres li paguin els censos, lluïsme, foriscapis i les altres prestacions territorials i drets dominicals que no van ser suprimits per llei quan es van abolir les jurisdiccions senyorials. També reclama el pagament de l’onzena de tots les fruits que es recullin al terme i en altres termes que cultivin els veïns de Puelles, llevat de Ramon Vila (fill i hereu de Josep Vila) i Ramon Pla (fill i hereu de Francesc Pla) que en els seus contractes d’emfiteusi quedaven exempts d’aquest últim pagament.

- Proves que aporta Jaume Florensa per defensar els seus drets. Aquest apartat del procés judicial és el que per nosaltres té un més gran interès històric. Ens endinsarem en el món del feudalisme de l’Antic Règim amb els senyors jurisdiccionals i els seus drets. – En primer lloc s’indica que el rei Jaume II a 4 dels idus de novembre del 1314 va fer donació al seu fill Alfons del comtat d’Urgell, del vescomtat d’Àger, de la ciutat de Balaguer i dels castells i viles d’Albesa, Menàrguens, Linyola, Agramunt, i molts altres pobles que s’especifiquen en el document original, amb els drets en els castells i viles d’Artés, Puigverd, Oliola i el domini del lloc denominat Puelles1. – En segon terme s’indica que a les calendes del mes de juny de 1328, quan l’infant Alfons ja era rei d’Aragó i comte de Barcelona (Alfons III el Benigne), i que

abans havia estat comte d’Urgell, va fer donació al seu segon fill, Jaume (l’hereu era el futur Pere III el Cerimoniós), de tot el comtat d’Urgell, del vescomtat d’Àger i de les ciutats, viles i castells ja esmentats, fent constar expressament el domini del lloc denominat les Puelles amb tots el seus drets i jurisdiccions. – En tercer lloc s’indica que el rei Alfons, en fer donació del comtat d’Urgell al seu fill Jaume, fa constar expressament que la ciutat de Balaguer i les viles i castells d’Agramunt, Albesa, Menàrguens i Linyola, les posseiria en feu en nom del rei, mentre que la resta de viles, llocs i castells del comtat, les tindria en franc alou. Aquesta condició l’havien ja acordat el rei Jaume II amb l’últim comte d’Urgell, Ermengol X, quan aquest va morir sense hereus directes i deixà el comtat a la corona2. – En el quart apartat es comença a donar notícia dels senyors que posseïen el lloc i castell de les Puelles com a feudataris del comte d’Urgell i després, en desaparèixer el comtat, en nom de la corona. El 25 de febrer de 1376 Pere Terrer de Berga (*3)3 va vendre a Bernat Guillem de Peramola (*4) el lloc i castell de Puelles amb els seus territoris, fortaleses i dominis, censos, delmes, quísties, aigües, muntanyes, herbes i altres drets i servituds. En aquesta escriptura fan constar que una meitat de la senyoria la tenia en feu pel comte Jaume d’Urgell, mentre que l’altra meitat del domini la tenia Pere Terrer en franc alou (propietat privada), reconeguda pel propi comte. És important aquest detall, ja que en aquesta meitat de domini privat basa Antoni Florensa la defensa de la possessió directa i privada del terme a començament del segle XX.

Carrer de les Puelles, l'any 1991.

(Continuarà)

1 Aquesta informació està extreta del document annex que transcriurem al final. 2 Ermengol X d’Urgell va ser l’últim comte d’Urgell i vescomte d’Àger, després de més de quatre-cents anys d’independència respecte al casal de Barcelona. Era de

la dinastia dels Cabrera, descendent d’Arnau Mir de Tost. Va ser un dels nobles més importants de les corts de Jaume I, Pere II el Gran, Alfons II i Jaume II. Va morir el 1314 sense descendència i, segons les seves disposicions testamentàries, tota l’herència del comtat d’Urgell passava al rei Jaume II a canvi d’una quantitat de diners estipulada i el casament del seu fill, l’infant Alfons, amb la neboda i hereva d’Ermengol, Teresa d’Entença. D’Aquesta manera el comtat d’Urgell revertia al casal de Barcelona. 3 Els nombres amb l’asterisc són, per ordre cronològic, els senyors de Puelles, del seu castell i terme. Els impostos senyorials: censos, delmes, quísties,... s’explicaran més endavant. OCTUBRE de 2004

sió

CULTURA

DE LLIBRES

Espiritualitat i misticisme ❚ per Jaume Cots

Antonio María Ramírez Meditaciones ante el retablo de Torreciudad Col·lecció: Astrolabio, Espiritualidad Edita: Ediciones Universidad de Navarra, S.A. (EUNSA), 2004 237 pàgines. Preu: 15 euros

al ser sincer. He de confessar que segurament no hauria llegit mai aquest llibre de no ser-ne l'autor un amic (amic dels de tota la vida). La temàtica que s'hi exposa no és el meu fort, donat que les meves conviccions religioses no són molt fermes, i menys comparant-les amb la intensitat que viuen la fe els components d'un orde religiós com l'Opus Dei.

Aquest volum està escrit amb prosa molt rica, plena de matisos... Les seves reflexions, fruit d'una bona dosi de misticisme, porten a la bonhomia. L'Anton va néixer a Agramunt l'any 1934 (fill del metge Ramírez), on va passar la infantesa i la primera joventut, fins que va marxar a Barcelona a estudiar: es llicencià en Medicina per la Universitat de Barcelona, i després es doctorà en Teologia

per la Universitat Lateranense de Roma. L'any 1959 és ordenat sacerdot, i celebrà la primera missa a l'església parroquial d'Agramunt. Com a sacerdot i membre de l'Opus Dei va exercir la seva activitat pastoral en diferents ciutats andaluses. Des de fa deu anys treballa a Torreciudad com a professor de Teologia, on imparteix cursos de recés espiritual. És de suposar que la seva llarga estada en aquest santuari i la contemplació diària del monumental retaule que el presideix, han estat uns dels motivadors d'aquesta publicació, que transmet espiritualitat a doll. L'he llegida amb molt de respecte –no precisament motivat per qui era l'autor– atès que el seu contingut mereix aquest tractament. Parlar-ne amb profunditat no està al meu abast, no sóc qui ni tinc prou coneixements per fer-ho. Per altra part la meva visió crítica de la religió, amb dubtes i un cert grau d'agnosticisme, no són suficients motius, ni em donen cap dret a pontificar sobre un dogma determinat. Aquest volum està escrit

amb prosa molt rica, plena de matisos. A l'ensems que explica cada una de les diferents parts del retaule, està donant una lliçó magistral de catequesi per a adults. Les seves reflexions, fruit d'una bona dosi de misticisme, porten a la bonhomia. És un llibre sincer, colpidor en certs aspectes, no enganya ningú, proclama obertament la fe en Déu, amb una particular predilecció per la Verge

Maria i, com no, amb especial devoció a San Josemaría, el fundador de l'Obra. Sens dubte vivim una època molt materialista, enlluernats per falsos valors que porten a distorsionar la nostra pau interior. Tal vegada caldria plantejar-se novament buscar ideals més enriquidors. Aquesta obra porta a pensarhi. Pot servir per intentar-ho, encara que no s'arribi al perfeccionisme que demana. ■ OCTUBRE de 2004

sió

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

COSES DE LA VIDA

El lloro dels nostres veïns i el gos dels nostres parents ❚ Jordi Viladot Puig

ls nostres veïns són una família encantadora a la qual ens uneix una bona amistat. Són gent del nostre país a qui els agrada molt els animals domèstics, especialment un lloro que estimen quasi com un fill. Un cap de setmana vàrem convidar uns parents a passar uns dies amb nosaltres i varen venir amb el seu gos. Un dia, estàvem amb ells al nostre jardí fent la xerradeta, quan de cop i volta apareix el gos amb el lloro dels veïns a la boca i mort. El sobresalt de tots plegats va ser gran, pensant amb el disgust dels nostres veïns. Després de

sió

OCTUBRE de 2004

donar-hi mil voltes i aprofitant que els amos del lloro eren fora, vàrem decidir anar ràpidament a la Rambla de Barcelona a comprar-ne un d'igual i deixar-lo a la gàbia dels veïns, com si res no hagués passat. Però després de veure totes les parades i paradetes, no en vàrem trobar cap que s'hi assemblés. La nostra estratègia quedava sense solució i vàrem decidir tornar cap a casa, rentar el lloro i deixar-lo dintre la seva gàbia com si hagués mort de forma natural. L'endemà va sonar el timbre de la porta. Era la nostra veïna. Per uns segons

vàrem pensar l'impensable, però la seva expressió no delatava cap contrarietat. I amb aquestes, diu: – No us podeu pas imaginar què ens ha passat. Abans d'ahir va morir el nostre lloro i el vàrem enterrar al nostre jardí i avui l'hem trobat net i polit a la seva gàbia, quins misteris passen en aquesta vida! Tot plegat, que el gos dels nostres parents va anar al jardí dels nostres veïns, va remoure la terra, va desenterrar el lloro i ens el va portar com trofeu de les ■ seves aventures.

COL·LABORACIONS LITERÀRIES EL CONTE

Tercer grau ❚ J. Pijuan

ontemplava el calendari que tenia penjat a la paret de l’habitació amb certa intranquil·litat. Tan sols feia uns instants que havia acabat de senyalar amb una creu l’acabament del dia, que ja començava a amoïnar-me pel que s’esdevindria l’endemà. Contemplava amb tristor la munió de creus vermelles que s’estenien al llarg de gairebé tres mesos, sabedor que avui s’acabava la meva llibertat i dintre de poques hores hauria de prendre el camí de retorn a la captivitat. Havien transcorregut ben bé tres mesos d’ençà que la porta del recinte s’obrí de bat a bat per deixar-nos sortir. Durant molts dies havíem esperat amb impaciència aquell moment. Les hores transcorrien tan lentament que teníem la sensació que el temps anava en contra nostra i s’havia aturat. Anàvem errats del tot perquè al final va arribar el dia que tant esperàvem. Les portes es van obrir i una alenada d’aire fresc del carrer penetrà a l’interior i ens va embolcallar a tots de cap a peus. Ens envaí una sensació tan sublim que semblava com si flotéssim en l’aire. Malgrat que els nostres rostres mostraven una desmesurada alegria, vam dubtar uns instants a donar el gran pas cap a la llibertat. La porta es trobava oberta i ens invitava a traspassarla, però ningú no gosava moure’s del seu

lloc com si l’esperit del recinte ens estigués subjectant fortament per no deixar-nos partir. Llavors algú d’entre la multitud va exclamar: “Endavant companys! Som lliures!” Aleshores ens vàrem encoratjar a donar el gran pas, ja que estàvem ansiosos de marxar d’allà. Havíem esperat tant de temps la partença que ara que teníem l’autorització, se’ns feia difícil abandonar la rutina de tants dies de reclusió, però vam donar el pas, ningú no es va quedar enrera. Traspassàrem la porta amb la mirada fixa al davant, temorosos de girar el cap enrera per no ser atrapats de nou per l’esperit del centre. Mentre contemplava el calendari no em sabia avenir que havia arribat l’hora de la tornada, però la visió d’aquelles marques vermelles, que jo mateix havia dibuixat dia rera dia en aquell full, així m’ho confirmaven. Romania tan absort en els meus pensaments que no la vaig sentir entrar. Em vaig girar tan bon punt vaig notar una presència al meu darrera. I allà la vaig veure, palplantada davant meu observant-me amb cara de satisfacció. Durant uns instants m’observà detalladament i després sortí de l’habitació sense dir res. Quan hagué sortit vaig restar una bona estona pensatiu intentant endevinar el motiu de la seva satisfacció. Aquella nit la vaig passar gairebé

desvetllat. No podia dormir de pensar que l’endemà havia de tornar de nou al centre duent a sobre aquella feixuga càrrega que havia preparat temps enrera. El permís havia acabat i ja era hora de retornar al centre. L’autocar va arribar puntual a recollir-nos. D’una llambregada vaig estudiar l’altra gent que s’esperava com jo. Els seus petits rostres expressaven –com el meu– un desig d’escapolirse, que es veia frustrat per la presència dels vigilants que no ens treien els ulls de sobre. Quan el vehicle va reemprendre la marxa amb tots nosaltres a dins em vaig adonar que tots els vigilants mostraven una gran alegria per la nostra partença com si haguessin esperat amb ànsia perdre’ns de vista. L’estació, que es troba davant mateix del centre, està plena de gom a gom, i tot i així encara va arribant més personal. La gent va carregada amb voluminoses bosses, algunes deuen de pesar considerablement que les han de portar arrossegant. Tan bon punt arribem ens col·loquem de manera instintiva a la fila. La gent avança lenta i pesada cap al centre. A les portes, els carcellers ens reben amb els braços oberts, però amb una mirada inquietant. A mesura que traspassem el llindar ens envaeix una fredor a tot el cos en desconèixer com ■ serà el nou curs.

OCTUBRE de 2004

sió

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

❚ R. Mendoza

AGRAMU C.F.

Resultats i classificacions del mes de setembre

G. GATELL LA

ES NT CO

www.geocities.com/fcagramunt Cervera Linyola Agramunt Urgell Arbeca Rialp Pla d'Urgell Ivars d'Urgell

Campionat de lliga 2003/04 Primera Regional Agramunt G. Gatell Alfarràs Agramunt G. Gatell Almenar

Almacelles suspès 4 Agramunt G. Gatell 0 1 Juneda 0 5 Agramunt G. Gatell 2

Classificació

GC Punts

Pobla Torrefarrera Artesa Segre Sunyer Almenar Alfarràs Organyà Cervià Cervera Borges Juneda Tremp Andorra Gerard Gatell Bordeta EFAC Guissona Gimenells

3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 2 3 2 3 3

3 3 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 0

0 0 1 1 0 2 1 1 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0

0 0 0 0 1 0 1 1 2 2 2 2 2 1 2 1 2 3

9 6 6 5 5 8 3 4 6 7 4 3 1 1 2 2 2 5

3 2 2 3 3 4 3 6 3 7 5 4 3 4 9 3 5 10

2 Urgell

Arbeca Agramunt G. Gatell

9 9 7 7 6 5 4 4 3 3 3 3 3 3 3 1 1 0

Orgèl·lia Mollerussa Oliana Agramunt Urgell Bellpuig Tremp Rialp Gardeny Guissona

1 1 1 1 1 0 0 1 1 1

1 1 1 0 0 0 0 0 0 0

0 0 0 1 1 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0 0 1 1 1

6 3 3 2 2 0 0 1 3 0

4 Guissona

Arbeca Lleida U.E. Guissona Bellpuig Tremp Balaguer Pobla Segur Tàrrega Mollerussa Urgell Artesa-Ponts AEM Pla d'Urgell At. Segre Agramunt Rialb

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1 1 1 1 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1

3 3 3 1 1 0 0 0 0 0

4 E. Urgell

Agramunt G. Gatell

3 E. Urgell

1 1 1 1 1 1

0 0 0 0 0 0

8 6 5 3 6 2

sió

OCTUBRE de 2004

GC Punts

0 2 1 0 4 0

3 3 3 3 3 3

0 0 0 0 0 0 0 0

GC Punts

9 10 6 0 5 0 3 0 3 1 2 1 1 0 1 1 1 1 1 2 0 1 1 3 0 5 0 6 1 10 0 3

3 3 3 3 3 3 3 1 1 0 0 0 0 0 0 0

Aquestes categories no tenen classificació.

FUTBOL AGRAMUNT

AEM UE Bordeta Oliana Mollerussa Guissona Artesa-Ponts

0 0 6 2 3 6 5 8

Pre-Benjamins

Classificació

0 0 4 0 0 2 1 0

9 Agramunt G. Gatell 1 3 Artesa-Ponts 3

Infantils Agramunt G. Gatell

0 0 1 1 1 1 1 1

Classificació

Agramunt G. Gatell

GC Punts

3 0 1 2 2 0 0 3 6 3

0 0 0 0 0 0 0 0

Benjamins

Classificació

0 0 0 0 0 0 0 0

Alevins

Juvenils Agramunt G. Gatell

0 0 1 1 1 1 1 1

Presentació temporada 2004/2005.

Presentació de la temporada 2004/2005 El dia 10 es va fer la presentació dels equips del C.F. Agramunt Escola Gerard Gatell, en el primer acte oficial de la nova junta. El president del club, Damià Miró, va agrair l'assistència de pares i socis, ja que amb la seva presència fan possible la pràctica d'aquest esport; i als aficionats, perquè amb el seu suport puguem fer que el nostre club estigui el més amunt possible. També va agrair la presència de l'alcalde, Ramon Muixí, i de la regidora d'esports, Josefina Verni, els quals en llurs parlaments ens van al·lentar i desitjar molta sort en la temporada que comença.

Relació d'equips i cos tècnic: – Primera regional Entrenador: Torcuarto Quesada Delegat: Andrés Ramos – Juvenil Entrenador: Manel Olaya Delegat: Rafa Vadillo – Infantil Entrenador: Manel Guixé Delegat: J. Manel Verdejo – Aleví Entrenador: Antonio Donaire Delegat: Maximino Sàiz

FUTBOL AGRAMUNT

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

Equip Pre-Benjamí B.

Equip Pre-Benjamí A.

Equip Benjamí.

VI Torneig Fira del Torró

– Benjamí Entrenador: Andrés Ramos Delegat: Rafa Vadillo –Pre-Benjamí A Entrenador: Ramon Tarruella Delegat: Josep M. Cuñat – Pre-Benjamí B Entrenador: Aleix Miró Delegat: Manel Olaya Entrenador porters: Vladimir Shreiter Coordinador: Ramon Capdevila

El VI Torneig Fira del Torró, es va disputar el dia 12 d'octubre amb un gran ambient, una climatologia molt favora-

Partits que es jugaran al camp d'esports: Primera regional 7 de novembre Agramunt G. Gatell - Borges Blanques 16:00 h 21 de novembre Agramunt G. Gatell - Torrefarrera 16:00 h Juvenil 30 d'octubre Agramunt G. Gatell - Oliana 6 de novembre Agramunt G. Gatell - Tremp 20 de novembre Agramunt G. Gatell - Rialp

FUTBOL AGRAMUNT

Agenda

Lliurament de trofeus.

Categoria Benjamí 16:15 h 16:00 h 15:45 h

Infantil 13 de novembre Agramunt G. Gatell - Pla d'Urgell 27 de novembre Agramunt G. Gatell - E.F. Urgell

Artesa-Ponts Agramunt G. Gatell Mollerussa Agramunt G. Gatell EFU Agramunt G. Gatell Guissona Mollerussa EFU Guissona

1 0 8 2 1 2 4 3 2 5

Guissona EFU Artesa-Ponts Guissona Mollerussa Artesa-Ponts EFU Agramunt G. Gatell Artesa-Ponts Mollerussa

2 1 0 0 0 2 2 3 2 1

Classificació: 1) E.F. Urgell. 2) Mollerussa. 3) Agramunt G. Gatell. 4) Guissona. 5) Artesa-Ponts.

Aleví

31 d'octubre Agramunt G. Gatell - Pobla de Segur 14 de novembre Agramunt G. Gatell - Mollerussa 28 de novembre Agramunt G. Gatell - Pla d'Urgell

11:30 h

Categoria Pre-Benjamí GRUP 1

11:30 h 11:30 h

Agramunt G. Gatell A 0 Artesa-Ponts B 0 Mollerussa 4 AEM B 0 Mollerussa 1 Agramunt G. Gatell A 1

ble i moltes ganes de jugar per part dels nens. Es va jugar amb el sistema de futbol set i en les categories de Pre-Benjamí i Benjamí. Hi van participar els equips dels següents clubs: ArtesaPonts, Mollerussa, AEM de Lleida, Guissona, E.F. Urgell i Agramunt G. Gatell. A la categoria Benjamí va guanyar l'escola de futbol Urgell. Aquí l'Agramunt va tenir mala sort en el primer partit, ja que es va perdre amb l'equip que seria el guanyador. A la categoria Pre-Benjamí cal destacar el derbi local pel 5è lloc. Hi va haver emoció fins al final i el partit es va decidir en la tanda de penals. Artesa-Ponts B 2 AEM B Artesa-Ponts B 2 Mollerussa Agramunt G. Gatell A 2 AEM A

0 1 1

GRUP 2 Agramunt G. Gatell B 0 Guissona AEM A 6 Artesa-Ponts A Agramunt G. Gatell B 0 AEM A Guissona 6 Artesa-Ponts A Guissona 1 AEM A Artesa-Ponts A 0 Agramunt G. Gatell B

2 1 5 0 0 1

FINALS Final per al 7è i 8è lloc Artesa-Ponts A 2 AEM B Final per al 6è i 5è lloc Agramunt G. Gatell B 0 Agramunt G. Gatell A (penals 3-2) Final per al 3r i 2n lloc Mollerussa 3 AEM A Final Artesa-Ponts B 2 Guissona OCTUBRE de 2004

sió

1 0

0 0

ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

BAC

Presentació dels equips del BAC

SECCIÓ FEMENINA Respecte la temporada passada, passem de dos a tres. Al canviar de categoria la meitat de les cadets, hem fet un júnior i un cadet. Les infantils continuen en la mateixa categoria. JÚNIOR FEMENÍ Compost per vuit jugadores (totes de primer any), les entrena el Miquel Àngel Palou, ajudat per la Marina Feliu. Les nostres júniors arriben a l'última fase de les categories de formació, és l’any de fer el salt definitiu. La competició serà dura, perquè són les petites, però com que són una pinya se’n sortiran més que bé. Dia i hora dels partits: Diumenge a les 12.30.

BAC

Júnior femení. Dretes: Miquel Àngel Palou, Esther Figuera, Mireia Puig, Marta Cama. Assegudes: Clara Gregori, Marta Canes, Núria Civís i Ester Guerrero. Falta: Anna Capitan.

CADET FEMENÍ Compost per vuit jugadores (cinc de 2n any i tres de primer any), les entrena el Javi Salat, ajudat pel Rafa Salat. És un conjunt experimental amb jugadores amb una progressió tècnica excel·lent, ara sols falta formar l’equip. Dia i hora dels partits: Diumenge a les 11.00. INFANTIL FEMENÍ Compost per tretze jugadores (set de 2n any i sis de primer any), les entrena l’Anna Capitan, ajudada per la Cristina Solé. És l’equip de les debutants, d’entre les quals hi ha les dues entrenadores (per fi noies entrenadores!!!). Aquest any serà d’adaptació a la categoria. Si compleixen en els entrenaments i als partits ja ens donem per satisfets. Dia i hora dels partits: Diumenge a les 9.30. OCTUBRE de 2004

sió

▼

esprés d’unes merescudes vacances, per part del cronista, tornem a emprendre la nostra cita mensual. En la crònica del mes d’agost us comentàvem els equips que teníem intenció d’inscriure en els diferents campionats. Ara ja són una realitat i són: Masculins: Sènior, Júnior "A", Júnior "B", Infantil, Aleví-Mini. Femenins: Júnior, Cadet, Infantil. Escola de Bàsquet: Benjamí mixt / Pre-Mini Pre-benjamí mixt / Escola Tot aquest conglomerat d’equips està dirigit pel nostre equip tècnic format per onze entrenadors. Pel nombre de jugadors és un equip un pèl just, però la recerca d’entrenadors és molt complicada. Tot seguit passarem a presentar-vos els equips del BAC Agramunt per la temporada 2004/2005.

ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

BAC

▼ Cadet femení. Dretes: Javi Salat, Montse Palacio, Gemma Gou, Iraida Balasch. Assegudes: Marta Llobera, Ester Mora, Marina Solé i Anna Carbó Falta: Adriana Alba

Sènior masculí. Drets: Joan Añé, Roger Fabregat, Marc Solé, Joel Huguet, Marc Arpa, Ruben Añé, Mere Farreny. Asseguts: Rafa Salat, Josep M. Font, Àngel Lluch, Josep Coma, Javi Salat, i Roger Huguet. Falta: Marià Pla i David Fontanet.

categoria, esperem que ens donin les mateixes alegries. És cert que hem perdut un dels puntals de l’equip, però la base és pràcticament la mateixa. Dia i hora dels partits: Dissabte a les 18.00.

Infantil femení. Dretes: Maika Balagué, Meritxell Flores, Sandra del Rio, Ester Esteban, Melanie Quesada, Anna Capitan. Assegudes: Mònica Manias, Laia Farràs, Pili Villuendas, Alba Loscos i Marta Pacheco. Falten: Laura Roca i Alba Rúbies.

SECCIÓ MASCULINA Dels cinc equips, tres estan completament consolidats (Sènior i els júniors), un altre l’hem de millorar molt (Infantil) i l’últim (Aleví), que són els primers fruits de l’Escola de bàsquet “Lludribac”. SÈNIOR MASCULÍ Compost per dotze jugadors, entrenats pel Mere Farreny. Després de la temporada anterior, on el rendiment va ser realment bo, arriba l’any de la consolidació, per tant, el més complicat. La categoria tindrà el mateix nivell que l’any anterior, així esperem que els nostres sèniors ens facin passar unes bones tardes de dissabte. Dia i hora dels partits: Dissabte a les 20.00. JÚNIOR MASCULÍ “A” Compost per deu jugadors (tots de primer any), entrenats pel Miquel Àngel Palou i ajudat per l’Àngel Lluch. L’any passat vam ser agosarats i ens va sortir bé. Aquest any, ja amb l’edat de la 44

sió

OCTUBRE de 2004

INFANTIL MASCULÍ Compost per onze jugadors (quatre de 2n any i set de primer any), entrenats pel Sisco Farràs. L’any passat aquest equip no va funcionar. Un dels objectius de l’equip tècnic per enguany, és formar un equip d’aquests onze jugadors, la labor se li ha encomanat al degà dels nostres entrenadors, el Sisco. Li desitgem que se’n surti. Dia i hora dels partits: Diumenge a les 11.00.

Júnior masculí "A". Drets: Joan Balcells, Aleix Morell, Raül Caparrós, Jordi Fontanet, Miquel Àngel Palou, Víctor Puebla. Asseguts: Andy Eroles, Adrià Martín, Ssoí Ramon, Ot Padullés i Gerard Vall. Falta: Arnau Pedrós.

BAC

JÚNIOR MASCULÍ “B” Compost per set jugadors (tots de primer any), entrenats pel Mere Farreny. L’any passat en tenir molts cadets vam apostar per pujar-ne uns quants de categoria (L'“A” actualment), dels que van quedar-se a la seva categoria en surt el “B”. Serà un any molt complicat per ells, són pocs i la competició és molt forta. El més fàcil pel club hagués estat no fer equip, però no és la nostra política; creiem que tothom té dret a jugar si en té ganes. Des d’aquí els animem que no perdin la il·lusió per jugar a bàsquet. Dia i hora dels partits: Diumenge a les 12.30.

ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

BAC

Júnior masculí "B". Drets: Alfredo Muñoz, Sergi Llop, Marc Daniel, Eduard Berenguer, Mere Farreny. Asseguts: Marc Martín, Xavi Villalba i Jordi París.

Aleví-Mini masculí. Drets: Ramon Cuñat, Sergi Mata, Javi Salat, Ismael Pascuet, Gerard Solé, Francesc Xavier Inglés. Asseguts: Josep M. Penella, Alex Calvo, Albert Salat, Jaume Rodríguez i Josep Ramon Torra. Falta: Jaume Riasol.

BAC

L’ESCOLA DE BÀSQUET “LLUDRIBAC” Composta per dos grups el benjamí i el pre-benjamí, en total uns 32 nens/es. D’edats compreses entre sis i nou anys, entrenats pel Sisco Farràs, el Joan Añé i el Ruben Añé. Aquests nens/es són l’autèntic bressol del bàsquet, és per aquest motiu que convidem tota la canalla nascuda entre el 1998 i 1995 (des de 1r fins a 4t de primària) que vingui i provi el joc del bàsquet. Els horaris de l’escola són: Dimarts i dijous de 18 a 19 pels nens/es de Primer i 2n de primària i de 19 a 20 pels nens/es de Primer primària. Fins a primers de novembre el lloc d’entrenament serà el gimnàs de l’institut “Ribera de Sió”.

BAC

ALEVÍ-MINI MASCULÍ Compost per dotze jugadors (deu de 2n any i dos de primer any), entrenats pel Javi Salat. Ara els arriba l’hora de la veritat, després de competir en les diferents trobades organitzades per la Federació Catalana, els toca debutar en una competició setmanal. Equip de gran progressió en un futur, però de moment, si juguen i s’ho passen bé ja n’hi ha molt de guanyat. Dia i hora dels partits: Diumenge a les 9.30.

Escola Lludribac. Dret/es: Joan Añé, Pere Pascuet, Joan Cama, Oriol Padullés, Roger Banega, Andrés Vadillo, Ruben Añé, Òscar Balcells, Rafel Ferri, Sergi Valls, Sergi Aritzeta, Francesc Bernaus, Sisco Farràs, Arnau Tallaví. Asseguts: Jonathan Minero, Aïda Giménez, Oriol Farràs, Miquel Rovira, Gerard Miralles, Cristina Mendoza, Oriol Cinca, Robert Creus, Jordi Planes, i Marc Cuñat. Falten: Pau Rovira, Axel Saura, Clara Fons, Marc Villaró, Xavier Le Roux, Xavier Fitó, Genar Esteve i Frank Mari.

BAC

L’Escola de bàsquet competirà mensualment en set trobades prefixades i entremig alguna que altra trobada, com pot ser el cas de la nostra.

Infantil masculí. Drets: Ian Saura, Emili Caparrós, Andy Eroles, Ricard Hernàndez, Sisco Farràs. Asseguts: Marc Carrasco, Carles Hernàndez, Dídac Cabello, Ramon Cuñat i Aleix López. Falten: Ricard Gonzàlez i Lluís Rúbies.

ALTRES NOTÍCIES • Com cada any hem estat presents (com a entitat cultural), en la Fira del Torró. Estem contents d’haver participat en un dels actes més importants de la nostra vila. • Felicitem la Regidoria d’Esports, per l’habilitació del pavelló firal, en tres pistes d’entrenament, d’aquesta manera tots els clubs d’Agramunt tenen més hores i més espai per entrenar. Ara sols falta la “traca final”, arreglar la pista del pavelló municipal. • Volem agrair, un altre cop, a l’institut “Ribera del Sió”, la confiança que ha tinguin envers el BAC Agramunt en cedirnos un altre any, el gimnàs, per poder realitzar els ■ entrenaments. OCTUBRE de 2004

sió

ESPORTS CLUB BILLAR AGRAMUNT

Una altra promesa IVET PENELLA, medalla de bronze en el campionat d'Espanya modalitat lliure

CLUB BILLAR

les instal·lacions del Centro de Alto Rendimiento de Los Narejos (Múrcia), es van disputar durant el passat mes de juliol els Campionats d’Espanya de Billar, modalitat lliure, categories Cadet (de 14 a 17 anys) i Infantil, fins a 14 anys. En aquesta última categoria la Federació Catalana de Billar hi va inscriure dos jugadors: Mateu Carbonell, de Cervera, i Ivet Penella, d’Agramunt, que hagueren de competir amb onze jugadors més: 3 de la Federació Madrilenya, 5 de la Valenciana, 1 de l’Aragonesa, 1 de Castella - La Mancha i 1 d’Andalusia. Val a dir que la competició fou molt disputada en què es proclamà campió i per tant medalla d’or, el jove Mateu Carbonell, de Cervera, que ja havia estat sotscampió en la passada edició; 2n classificat i per tant medalla de plata, Rubèn Fernàndez, madrileny i campió en l’anterior campionat, i 3r classificat i

La Ivet, en plena actuació durant el campionat. A destacar el seu bon estil.

òbviament medalla de bronze, la nostra Ivet Penella, que hi participava per primera vegada i que era l’única noia inscrita que competia. Considerem que és prou important no solament la classificació assolida per la

nostra jugadora, sinó que a més hem de fer esment de la millor tècnica billarista de la que féu gala, superant àmpliament en aquest sentit a altres jugadors molt més veterans. Per tot plegat, rep la ■ nostra felicitació, Ivet.

ESPORTS CLUB DE BITLLES SIÓ D'AGRAMUNT

Tirada de bitlles Fira del Torró

mb gran èxit de públic i participació es va celebrar, el diumenge 10 d'octubre, la tradicional tirada de bitlles catalanes, que cada any organitza el C.B. Sió d'Agramunt coincidint amb la Fira del Torró. Enguany hi varen participar 16 equips convidats, amb un total de 160 bitllaires. 46

sió

OCTUBRE de 2004

Durant el matí es van celebrar nombroses tirades, que van donar els següents guanyadors: Per equips o bé del pernil, com també se l'anomena: C.B. Cervera, amb 125 punts. En la tirada individual, va quedar en primer lloc el Sr. Miquel Lloreta, del C.B. Los del Huerto (Cervera), i en segon lloc la Sra. Isa-

bel Pedrós, d'Ivars d'Urgell. Des d'aquí volem agrair la col·laboració de la Diputació provincial, l'Ajuntament d'Agramunt i el Consell Comarcal, així com de les nombroses cases comercials d'Agramunt i comarca que amb el seu suport han ajudat que la tirada d'enguany hagi tingut ■ un gran èxit en tots els sentits.

ESPORTS CLUB TENNIS AGRAMUNT

Assemblea general i nova temporada ❚ La Junta

JOSEP ROVIRA

om és tradicional es va celebrar, el passat dissabte 2 d’octubre, l’assemblea general i el sopar vetllada social. Durant l’assemblea, i dins de l’ordre del dia, es va passar balanç a la temporada passada i es presentà el pressupost i les activitats per la d’enguany. Cal destacar que, malgrat que encara no es pot dur a terme el gran projecte d’arranjar les dues pistes més antigues, el club destinarà més del 30% del seu pressupost a millorar les instal·lacions. Així mateix, es va acordar potenciar l’Escola de Tennis, que tants bons resultats ha donat darrerament, i que aquest any comptarà amb l’enllumenat d’una altra pista. Quant a la vetllada social, cal destacar que va ser força participativa i va continuar amb bona presència de joves tennistes de l’escola. Al sopar, que va ser força distès, vam comptar amb la presència de l’alcalde, Ramon Muixí, i de la regidora d’esports, Josefina Verni. L’alcalde, en el seu parlament, va comentar que l’ajuntament havia ajudat el club dins les seves possibilitats i que en endavant ho continuaria fent. Com és tradicional, durant la vetllada es van lliurar els trofeus als guanyadors dels campionats socials en les seves diferents categories: Categoria Benjamí: 1r Joan Coll 2n Jaume Avellana Categoria Aleví: 1r Joel Cuberes 2n Adrià Silvestre 3r Xavier Sangrà 4rt Julià Solé Categoria Infantil 1r Sergi Areny 2n Josep M. Coll Individual absolut: 1r David Gassió 2n Albert Roig

L'alcalde i la regidora d'esports, junt amb els guardonats i altres membres del club.

Consolació: 1r Josep Rovira 2n Manel Ollé També es van repartir trofeus als guanyadors del “picar i marxar”, una divertida i instructiva prova realitzada a l’escola durant tot el curs: Categoria Aleví: 1r Joel Cuberes 2n Adrià Silvestre 3r Xavier Sangrà En finalitzar la vetllada, s’efectuà el tradicional sorteig amb diferents obsequis cedits per: Magatzems El Siglo, Calçats Mary, Ferreteria Molinet, Consist, Llibreria Marsà, NP imatge i regal, Avícola Batalla, Dolors Arriasol, Dietètica i Natura, Tendals Sangrà i Farmaòptics, als quals agraïm la seva desinteressada col·laboració. Així mateix volem donar les gràcies a l'Ajuntament per la seva col·laboració i el seu suport.

Escola de tennis S’ha tornat a endegar un altre curs de l’escola de tennis, amb una bona par-

ticipació. Com ja hem comentat moltes vegades, la seva finalitat és la d’iniciar en aquest esport els joves que comencen i millorar el nivell dels més avançats, els quals puguin participar als diferents campionats que es vagin celebrant durant la temporada tant a nivell individual com per equips.

Canvi generacional Cal destacar que l’escola, tal com hem comentat abans, continua donant molt bons fruits. Els seus integrants han superar el canvi generacional i, per tercer any consecutiu, han quedat sotscampions del campionat provincial Terraferma en la categoria Aleví. Una fita molt difícil d’assolir, si tenim en compte la diferència de potencial entre el nostre club i la resta dels altres participants. Encoratgem els tennistes locals i llurs entrenadors a continuar en aquesta línia. Des d’aquí animem tots els joves que vulguin practicar tennis, que vinguin a les pistes del club i s’apuntin als cursets. Re■ cordem que estan oberts a tothom. OCTUBRE de 2004

sió

REGIDORIES MUNICIPALS

...i els joves què?

El CACAU del CAU ❚ Regidoria de Joventut

i hi ha un sector de la població capaç de sorprendre és, sens dubte, el sector jove. Avui en dia aquesta franja engloba des dels 15 fins els 30 o 35 anys. És l’etapa d’autoafirmació més intensa i on la formació i la projecció cap a un futur adquireix una dimensió real i determinant. Els joves tenen la necessitat i el poder per associar-se movent-se per interessos comuns: lúdics, esportius, culturals, polítics, de lleure... i cada franja d’edat té la seva pròpia dinàmica. Entre aquestes associacions n’hi ha de tipus altruista. Dedicar part del temps lliure a promoure activitats que es projecten en la formació dels més joves és una d’elles. El CAU és una associació de joves per als joves. Fa temps que els coneixem. El seu compromís amb els objectius de l’agrupament els fa tirar endavant malgrat els alts i baixos que hi hagi pogut haver. A casa nostra compta, a més, amb el suport de pares i simpatitzants que han creat la seva pròpia associació; «Amics dels escoltes.” El seu objectiu principal és educar en el lleure, dins d’uns valors de respecte i tolerància, amb unes normes i actituds

Els joves que tenen ganes de fer coses pels altres s’han de sentir valorats, la societat ha de confiar en ells. que fomenten la integració i la convivència mitjançant el joc i el diàleg. El servei que aquests joves donen a la societat hauria de tenir el reconeixement de tothom, des dels pares que confien els seus fills als caps de l’agrupament fins les institucions, entre elles l’Ajuntament que els ha de facilitar els mitjans perquè es puguin dur a terme les activitats que prèviament han estat programades i autoritzades. L’acampada dels dies 18 i 19 de setembre, amb uns tallers oberts a tots els nens i nenes d’Agramunt, va suposar pels organitzadors un esforç considerable en unes dates de principi del curs escolar i de retorn a la feina, que malgrat tot no els va treure la il·lusió de tenir-ho tot a punt. El temps acompanyava i el fet de pernoctar al passeig i “dormir” en la tenda era una experiència motivadora sobretot per als més joves.

Una activitat així comporta assumir unes responsabilitats per part dels caps i monitors. Permisos, autoritzacions, vigilància durant la nit. Tot havia d’anar bé. Per què, doncs, es van produir els aldarulls amb una acampada lliure per part d’uns que no estaven autoritzats, sorolls i petards de gent aliena i no inscrita que a hores intempestives es van dedicar a molestar? Què es podia fer sinó demanar ajut als mossos a fi que posessin ordre? Per què els responsables de l’activitat es van sentir desprotegits davant l’actitud dels que, en teoria, els haurien d’haver ajudat a imposar ordre? No és d’estranyar que aquests fets provoquin un desencís i una sensació de navegar contra corrent. Es planteja dins de l’agrupament si val la pena repetir l’experiència. Els joves que tenen ganes de fer coses pels altres s’han de sentir valorats, la societat ha de confiar en ells. Els pares els han de fer costat. Educar en el lleure és una tasca que complementa la que fan els centres escolars, i si a més es fa de forma voluntària i desinteressada, qui els ha de recriminar res? Educar no és fàcil, però bé sabem que l’educació és feina de ■ tots. O no?

OCTUBRE de 2004

sió

REGIDORIES MUNICIPALS

Coherència ❚ Equip de Govern

ada història personal té la seva coherència. Aquesta és una veritat fidedigna. Amb tot, hi ha persones que arriben a triomfar o fracassar, són uns guanyadors o uns perdedors. Moltes altres fan camí per la vida amb les seves petites o grans històries, de forma planera i sense estralls: són la gran majoria. Totes les persones, al llarg de la seva existència, tenen un comportament basat en l’educació rebuda i els principis que guien la seva ètica personal. Sempre s’ha discutit la influència de la càrrega genètica i la influència ambiental per atribuir el motiu que condiciona a actuar d’una forma determinada. Sembla que s’ha arribat a la conclusió, per part dels experts, que totes dues parts tenen molta importància en els comportaments de la persona. Sigui quin sigui el motiu que condiciona el comportament humà, gairebé mai no canvia de forma radical al llarg de la vida. Sempre seguim un itinerari, ens és permès d’aprendre de forma continuada, i amb tot se’ns conforma la fama que

A les poblacions com la nostra que tots sabem la vida i miracles de tots, gairebé mai no ens estranyem quan algú surt amb un estirabot. nosaltres teixim dia a dia. A les poblacions com la nostra que tots sabem la vida i miracles de tots, gairebé mai no ens estranyem quan algú surt amb un estirabot. Gairebé sempre coincideix amb que el fa aquell que l’ha de fer per coherència. Guanyar-se la credibilitat La credibilitat ens la guanyem o ens la perdem en funció de la coherència del nostre discurs i les nostres accions. Els representants de la vida pública, que prediquen una filosofia i viuen en funció de la contrària malmeten el

crèdit que els concedeixen els seus veïns, quan aquests acaben per comprovar que aquells no es creuen el seu propi discurs. Uns funcionaris que diuen voler el millor per la ciutadania però que sols es preocupen d’omplir el seu sarró, acaben a la fi amb el seu crèdit personal esgotat. Per coherència, qui més qui menys sap d’algun personatge de la funció pública acostumat durant anys i panys a disposar de màniga ampla en les seves funcions. Quan se li esgota la confiança dels seus responsables públics, el personatge cau víctima de la gran depressió, i en dóna la culpa als nouvinguts. A continuació presenta un recurs Contenciós Administratiu contra el consistori municipal. Tanmateix, sempre hi ha una sortida per una nova situació de màniga ampla en altre lloc, en paregudes circumstàncies. Fins que el crèdit s’esgoti de nou... Només és una reflexió per comprovar que continua sent vigent allò que deia un padrí que ho havia sentit dir al seu: “els ■ homes fem el que som”.

OCTUBRE de 2004

sió

PARTITS POLÍTICS

Ribera del Sió: inversió, prosperitat i dinamització ❚ Agrupació local del PSC

al i com deien els il·lustrats del segle XVIII, tot bon governant es caracteritza per adaptar la seva acció de govern a la realitat existent. Doncs bé, una realitat avalada per un denominador comú històric, cultural, econòmic i demogràfic s'ha engendrat al nostre voltant. Estem parlant d'allò que anomenem comarca de la Ribera del Sió. L’entitat tindria la seva capital o centre administratiu en la nostra vila i podria ben bé estendre’s des de Butsènit, a ponent, fins a Plans de Sió, per la part de llevant. Aquesta nova distribució territorial suposaria una millora en l'estat del benestar de tots els conciutadans, ja que implicaria que serveis com la sanitat i l'educació, fins ara mancomunats amb les diferents comarques, passarien a ser executats per un únic ens comarcal. A més a més això facilitaria la comunicació del nou òrgan amb la futura vegueria, al mateix temps que donaria fluïdesa i celeritat en les seves actuacions perquè seria el reflex d'una sola veu i d'un projecte ferm, estable i ambiciós.

Tot el conjunt del teixit associatiu i empresarial hauríem d'unir esforços per donar suport a la proposta de creació de la comarca Ribera del Sió. Ara bé, perquè l'anhelada comarca vegi la llum tots hem de ser conscients del molt que la nostra vila es juga en aquesta proposta. No és solament una alteració de l'ordre territorial sinó que també

suposaria la potenciació de l'eix SalouPirineu, el qual es materialitza en la carretera C-14. Aquesta potenciació es veuria acompanyada d'un augment de la inversió, d'augment de llocs de treball i, en definitiva, de la dinamització del nostre entorn i la consecució d'una més gran prosperitat. Així doncs, el conjunt del teixit associatiu i empresarial local hauríem d'unir esforços per donar la màxima difusió possible a la comarca. No ens quedem de braços plegats perquè a millorar tot allò que ens envolta encara hi som a temps. Quan hem fet referència a la dinamització no ens oblidem d'una de les grans preocupacions de la majoria de les famílies. Aquest element pertorbador en determinats casos no és cap altre que el de la recerca d'un habitatge digne, assequible i estable. Des de l’agrupació local del PSC volem fer constar la nostra joia i alegria per l'aprovació, per part del govern de la Generalitat, d'un pla de xoc de l'habitatge que permetrà que les famílies més malmeses o amb menys recursos puguin accedir a habitatges de protecció oficial. Aquestes estaran destinades bàsicament al jovent que busca un espai on independitzar-se o a la gent gran que persegueix un hàbitat on reposar de forma tranquil·la. Dit pla de xoc de l'habitatge ratifica que el govern tripartit està fent de la política social la seva raó de ser, lluny d'altres governs molt distants respecte de les necessitats socials. En la mateixa finalitat social podríem ubicar els pressupostos generals de l'estat, que lluny de perseguir el propagandisme, la demagògia o el clientelisme, estan destinats a cobrir les grans mancances del conjunt de l'estat. Ara sí que el govern ja no escatimarà

esforços ni recursos en beques per estudis o investigació, augment del salari mínim, augment de les pensions més baixes o mesures per avançar en l'estat del benestar. Aquells pressupostos que prometien molt, però que a l'hora de la veritat no eren res més que pa sucat amb oli, ja han passat a millor vida. Ara ja no es paralitzaran obres ni tampoc no s'aprovaran plans hidrològics per regar camps de golf, senzillament es destinaran les partides a ajudar els més necessitats i a contribuir que tothom pugui millorar el seu nivell de vida. I a Catalunya això serà possible gràcies a la forta inversió que farà l'estat espanyol en infraestructures i en mesures socials. I ni tan sols l'intent de menystenir els pressupostos, per part d'aquells que durant vuit anys van atorgar un xec en blanc al govern d'Aznar, ens aturarà. En ambició, perquè Catalunya rebi més inversions per part de l'estat, ningú no ens guanyarà. Per tant sembla que aquest cop sí, el govern estatal ha obert els ulls respecte les demandes més sol·licitades.

La fira del torró Per acabar volem referenciar que durant aquest mes s’ha celebrat la XVI fira del torró i la xocolata a la pedra. Una fita que any rera any supera totes les previsions i dispara les expectatives d'assistència i seguiment fins a límits molt engrescadors. Així doncs, aprofitem l'avinentesa per dir a tots els agramuntins i agramuntines que l’hagin visitat i valorat en la seva justa mesura que continuïn en el futur col·laborant-hi amb civisme, respecte i educació per tal de fer-la encara més gran. Cuidem la fira, cuidem Agramunt, que el poble s'ho mereix!! I si n’heu gaudit ■ que us hagi anat de gust!! OCTUBRE de 2004

sió

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

Grup municipal del Partit Popular de Catalunya

viat farà un any i mig de les eleccions municipals i creiem que és suficient temps de marge a l’actual equip de govern per poder fer, des del partit popular d’Agramunt, una valoració d’alguns aspectes de la seva tasca. Abans, voldríem agrair a tots els votants d’Agramunt la seva participació a totes les eleccions celebrades durant aquest any i que no han estat poques, però particularment volem donar gràcies a totes aquelles persones que ens van donar un vot de confiança. Vam augmentar el nombre de vots, tot i això ens en va faltar vuit per poder tenir representació a l’Ajuntament; això fa que no tinguem vot, però sí que tenim veu, com a força política d’Agramunt que som i ens ho avalen 170 vots d’agramuntins/ines.

Projectes a l'Ajuntament Després de tot aquest temps, creiem que el PPC hagués aportat a l’Ajuntament el que no hi ha ni per part de l’actual equip ni per part de l’oposició, que és l’empenta i la realització de projectes necessaris i útils per Agramunt. Podem entendre que és difícil per part de l’oposició poder exercir-se com a tal, sense que des de l’actual equip no es presentin cap o pocs projectes, però el que no podem entendre, és que es facin tots els impossibles perquè l’equip de govern no pugui governar ni dur a terme cap proposta ni projecte sense polèmica. Un d’aquests projectes que tots sabem és l’ampliació del polígon, on dins del nostre programa electoral era un dels principals objectius marcats pel nostre equip. Pensem que el polígon és el gran puntal econòmic perquè un poble creixi i, alhora, també és la base per a realitzar altres projectes. Indiscuti-

Després de tot aquest temps, creiem que el PPC hagués aportat a l’Ajuntament el que no hi ha ni per part de l’actual equip ni per part de l’oposició, que és l’empenta i la realització de projectes necessaris i útils per Agramunt.. blement en uns temps en què les empreses busquen el màxim benefici i valoren totes les ofertes per a decidir si ubicar-se en un poble o en un altre, Agramunt, des de fa temps, deixa d’ésser una opció per atreure les empreses, crear llocs de treball i, en definitiva, posicionarse com a motor econòmic alternatiu de l’Urgell.

El tema del polígon Sembla que el “tema polígon” solament sigui la raó perquè govern i oposició estiguin en constant pugna. Nosaltres creiem que un projecte com aquest no es pot dur a terme amb un ambient de divergències, on després si alguna cosa surt malament continuarà la lluita per donar-se les culpes els uns als altres. Però lamentablement aquest ambient es pot apreciar en molts altres aspectes, només cal assistir als plens celebrats i hom es pot adonar que poca cosa ha canviat, quasi bé les mateixes cares, però les males maneres encara perduren entre govern i oposició, sigui pel motiu que

sigui. Al PPC d’Agramunt creiem que els ciutadans no ens mereixem aquest espectacle pagat per tots nosaltres, en lloc d’arreglar els problemes i les deficiències que Agramunt pateix.

No n'hi ha prou amb bones intencions Bé, no ens volem allargar gaire, perquè ja hi hauran altres temps d’aquí poc per debatre i opinar, ja que a partir d’ara s’ha de començar a governar de debò i no amb polítiques de propaganda, pensades per estar a l’oposició, com hem vist fins ara aquí, a la Generalitat i al govern estatal. La nostra valoració, en general, de la feina feta durant tot aquest temps de bipartit agramuntí (ERC-PSC), és que creiem que hi ha un ambient de bona intenció, degut al canvi polític, però aquest canvi ja compleix més d’un any i l’ambient de bona intenció s’hauria de materialitzar amb més treball, per això demanem més dedicació per part de l’actual equip de govern, perquè en un context polític en què a la Generalitat i al govern espanyol hi ha els mateixos colors que Agramunt, pensem que això s’hauria de notar a l'hora de governar Agramunt, cosa que ara no es pot apreciar. Precisament en un tema tan important com l’ampliació del polígon, la col·laboració tant de la Generalitat com la del govern central hauria d’ésser essencial i solament veiem que les bones intencions no arreglen els problemes, com va dir una vegada la que va ser primera ministra britànica, la Sra. Margaret Thacher: “Ningú no recordaria el bon samarità, si a part de bones intencions, no hagués tingut diners”, que cadascú agafi la frase com vulgui, però és fàcil ■ d’entendre, no?. OCTUBRE de 2004

sió

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

La veu del grup CiU a Agramunt Per fi s’ha fet la Comissió Especial de Comptes!

questa comissió, que és obligatòria a tots els ajuntaments, ha d’estar integrada per membres dels diferents grups polítics de la Corporació, amb la proporcionalitat establerta per la resta de les comissions informatives o dels resultats electorals. Correspon a la Comissió l’examen, estudi i informe de tots els comptes de l’Ajuntament, tant pressupostaris com extrapressupostaris. Així mateix, també té les competències en l’examen i l’informe de les reclamacions, observacions o descàrrecs que els interessats hagin posat de manifest durant el període d’informació al públic dels esmentats comptes, sempre com a actuació prèvia per part del ple de la Corporació.

Quan vam anar a mirar els comptes, vam poder comprovar que les actuacions “extres” que es van fer l’any passat, no figuraven dins les partides tancades de l’exercici. “L’esmentada Comissió celebrarà sessió, necessàriament, amb anterioritat al dia 1 de juny de cada any, així ho marca la Llei”. Fins ara sempre s’han complert els terminis (excepte quan coincidia amb període electoral o de constitució del consistori), però ara es veu que l’actual equip de Govern es permet passar l’informe dels comptes de l’Ajuntament de l’exercici 2003 al mes d’octubre del 2004. Només creiem una cosa, que els ha costat molt de quadrar

bé totes les partides. De fet, aquests comptes els va pressupostar l’antic equip de govern, però amb el canvi, es van fer actuacions que no estaven pressupostades i això suposa un desequilibri en el pressupost de tot l’any. Quan vam anar a mirar els comptes, vam poder comprovar que les actuacions “extres” que es van fer l’any passat, no figuraven dins les partides tancades de l’exercici. Això vol dir que al 2004 sortiran les factures pendents de pagament del 2003. A veure on les encabiran? En la Comissió Especial de Comptes el nostre grup es va abstenir en la seva aprovació, per una raó molt clara, votar en contra no ho trobàvem ètic perquè aquests comptes els va pressupostar l’anterior equip de govern i amb ell alguns de nosaltres, però sí que tenim molt clar que quan vam deixar l’ajuntament sabíem els diners que hi quedaven per finalitzar les actuacions previstes per tot l’any. El que desaprovem és que fessin actuacions que no estaven pressupostades i que no eren urgents, i a més diguessin a tort i a dret que els havíem “deixat les arques buides”. Per més informació us direm que en la liquidació del pressupost de 2003 el Romanent de Tresoreria (superàvit) que va quedar per a l’exercici actual és de 165.138,97 €. Déu n’hi do, són bastants diners per dir que ens ho havíem polit tot. Però potser ho deien perquè si haguessin pagat totes les factures pendents de pagament, d’actuacions fetes pel nou equip de govern, i que han deixat per al 2004, el Romanent hagués quedat amb números rojos. Ja se sap que qui estira més el braç que la màniga... L’any vinent quan anirem a revisar els Comptes de l’any 2004, possiblement trobarem moltes sorpreses.

Ara, donem els comptes per tancats i el que queda per pagar ja ens ho trobarem tots l’any vinent!

No perdeu més el temps volent dirigir l’oposició o donant consells de com hauria d’actuar... Coherència amb les votacions Volem fer una petita reflexió a l’equip de Govern i en especial a l’alcalde. Quan assistim als Plens o bé a les Comissions siguin les quines siguin, ens agrada ser coherents amb els nostres vots i per això amb anterioritat ens informem i venim a la casa gran, que us recordem que és la casa de tots els ciutadans, per assessorarnos i prendre les nostres decisions i no volem actuar com fins ara havia fet l’oposició, que votava en contra o s’abstenia simplement perquè tocava o perquè sí, sense cap raó en concret, perquè tampoc no es preocupaven mai a esbrinar res, ni a mirar els expedients, ni a demanar cap paper. És llastimós que fins i tot, en una entrevista a l’alcalde en un diari, no aprofiti les columnes promocionant la Vila i manifestant l’orgull de ser-ne l’alcalde, queda clar que prefereix aprofitar l’avinentesa pes desprestigiar l’oposició. Pensem que això s’està convertint en una obsessió per algú i és preocupant. Si us plau, no perdeu més el temps volent dirigir l’oposició o donant consells de com hauria d’actuar i centreu-vos a portar les coses al dia i treballar per Agramunt i per als seus ciutadans. Siau convilatans, sigueu feliços. Fins un ■ altra. OCTUBRE de 2004

sió

L’AJUNTAMENT INFORMA JUNTA DE GOVERN LOCAL, 26-7-2004 SUBVENCIÓ LLICÈNCIA D’OBRES CLUB HANDBOL AGRAMUNT

S’aprovà concedir un ajut econòmic per un import de 705,96€, al CLUB HANDBOL AGRAMUNT, per satisfer les despeses de la liquidació dels drets de la llicència d’obres, núm. expedient 238/ 2004, d’arranjament del local social. APROVACIÓ PROJECTE REPARCEL·LACIÓ PLA PARCIAL NÚM. 3 – CTRA. BALAGUER MITJANÇANT MODALITAT COMPENSACIÓ BÀSICA

S’aprovà definitivament el projecte de reparcel·lació voluntària mitjançant compensació bàsica del Pla Parcial núm. 3 “Carretera de Balaguer”, i es disposà la inscripció al Registre de la Propietat del projecte de reparcel·lació esmentat. RECLAMACIÓ POLÍGON

Vist l’informe emès per l’assessor jurídic municipal sobre l’escrit presentat pel Sr. Alejandro Silvestre Rosell, en data 26 de maig de 2004, s’acordà desestimar les peticions formulades pel Sr. Alejandro Silvestre Rosell davant aquest Ajuntament, amb fonament en la manca d’incompliment imputable a l’Ajuntament i inexistència de responsabilitat patrimonial. RENOVACIÓ DEL CONVENI AMB REPSOL BUTANO S.A. PER A LA CESSIÓ D’US DE LES PARCEL·LES C-13 I C-14 DEL POLÍGON INDUSTRIAL I PER A LA GASIFICACIÓ D’AGRAMUNT

S’aprovà la renovació per un termini de 5 anys prorrogables del conveni per la cessió d’ús de les parcel·les C-13 i C-14 del Polígon Industrial PP5-I-, qualificades com a béns patrimonials, a l’empresa REPSOL-BUTANO,SA., per a la instal·lació dels dipòsits de G.L.P. equips de transvasament, vaporització o regulació. Aquesta cessió s’extingirà automàticament en el cas de què el bé es destini a una altra finalitat. SUBVENCIÓ CLUB BILLAR AGRAMUNT

S’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 300 € al Club Billar Agramunt per participar als Campionats d’Espanya individuals Sub-14 i Sub-15 de billar que se celebrarà els dies del 15 al 18 de juliol a Los Narejos (Múrcia). PLE, 28-7-2004 MODIFICACIÓ ORDENANCES FISCALS 2004

S’acordà aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança Fiscal reguladora dels tributs següents: TARIFA - FIRA DEL TORRÓ 1 - a) Ocupació via pública establim. comercials, per m2 4,00 €/m2 b) Per metre quadrat de parada 6,00 €/m2 2 2 - Estands activitat firal 12 m (1 sopar expositor inclòs) 210,35 €/m2 3 - Altres estands 12 m2 (1 sopar expositor inclòs) 360,61 €/m2 4 - Estands automoció 12 m2 (1 sopar expositor inclòs) 372,65 €/m2 5 - Estands exteriors 4,00 €/m2 6 - Estacionament vigilat aparcament recinte firal 1,50 €/m2 7 - Neteja moqueta estand 12 m2 (els quatre dies) 30,00 €/m2 8 - Fraccions de 1100 W monofàsica 220 V 15,03 €/m2 9 - Fraccions de 3300 W trifàsica 380 V 30,05 €/m2 58

sió

OCTUBRE de 2004

TARIFA PEL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA € / bimensuals A.- TARIFA PRIMERA SUBMINISTRAMENT ÚS DOMÈSTIC: 1- Mínim 16 m3 a 0’3960 €/m3 ........................................ 6,34 € 2- A partir de 16 m3 .................................................................. 0,80 € ÚS COMERCIAL/GRANGES I OBRES 7’34 € 1- Mínim 16 m3 a 0’6120 €/m3 ........................................ 2- A partir de 16 m3 .................................................................. 0,95 € B.- TARIFA SEGONA CONSERVACIÓ COMPTADOR ÚS DOMÈSTIC Tipus A ............................................................... 0,24 € Tipus B ............................................................... 0,27 € Tipus C ............................................................... 0,297 € Tipus D .............................................................. 0,405 € Tipus E ............................................................... 0,54 € Tipus F ............................................................... 0,81 € ÚS COMERCIAL/GRANGES/ OBRES (Segons diàmetre de comptador) 1.- de 15 mm ..................................................... 0,81 € 2.- de 20 mm ..................................................... 1,62 € C- DRETS ESCOMESA d’aigua, per una sola vegada ...... 120,20 € TAXA PER PRESTACIÓ DEL SERVEI DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA A.-TARIFA PRIMERA 1.- Material anual: .................................................. 12 € 2.- Lloguer d’instrument: ........................................ 10 € B. TARIFA SEGONA: Nivell Elemental 1.- Matrícula anual: ................................................. 35 € 2.- Música P5 mensual: ........................................... 20 € 3.- Curs primer i segon mensual: ............................. 40 € 4.- Curs tercer mensual: .......................................... 45 € 5.- Curs quart mensual: .......................................... 50 € 2n Instrument - 1/2 h. instrument mensual: ................................ 15 € - 3/4 h. Instrument mensual: ................................ 20 € - 1 h. Instrument mensual: ................................... 25 € C.- TARIFA TERCERA: Grau Mitjà 1.- Matrícula anual: ................................................. 35 € 2.- Primer, segon, tercer i quart mensual: ................. 55 € D.- TARIFA QUARTA: Mòdul (Instrument + Cambra o grup d’instrument +cant coral) 1.- Matrícula anual: ................................................. 35 € Instrument - 1/2 h. Instrument mensual: ................................ 40 € - 3/4 h. Instrument mensual: ................................ 45 € - 1 h. Instrument mensual: ................................... 50 € E.- TARIFA QUINTA: Adults 1.- Matrícula anual: ................................................. 40 € 2.- Llenguatge musical (1h. set.): ............................. 20 € 3.- Instrument - 1/2 h. instrument mensual: ................................ 30 € - 3/4 h. Instrument mensual: ................................ 50 € - 1 h. Instrument mensual: ................................... 70 € F.- TARIFA SISENA.- 2n INSTRUMENT (Mitjà, Mòdul i Adults) - 1/2 h. instrument mensual: ................................ 25 € - 3/4 h. Instrument mensual: ................................ 30 € - 1 h. Instrument mensual: ................................... 35 €

L’AJUNTAMENT INFORMA TAXA PER PRESTACIÓ DEL SERVEI DE GUARDERIA INFANTIL A.-TARIFA PRIMERA -Servei de la Guarderia Municipal: 1.- Matrícula: 26,22 € 2.- Mensualitat: 59,14 € 3.- Material: 31,60 € 4.- SERVEI D’HORA COMPLEMENTÀRIA: 8:15 a 8:45 i de 19:00 a 19:30 - 1 hora tot el mes: 21,30 € - 1 hora eventual: 5, 17 € - 1/2 hora tot el mes: 10,65 € - 1/2 hora eventual: 2, 60 €

ca de la parcel·la cadastral núm. 81 del polígon 4 d’Agramunt, amb una inscripció a favor de l’Ajuntament i una altra a favor dels Srs. Teresa Solé Penella i Jaume Solans Solé, i reconèixer que la titularitat de la finca pertany als Srs. Teresa Solé Penella i Jaume Solans Solé. Als efectes de rectificar la doble immatriculació, es sol·licità al Registre de la Propietat de Balaguer que procedeixi a cancel·lar la inscripció de la finca registral de l’Ajuntament.

MANIFEST CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

S’aprovà fixar els dos dies de Festa Locals per a l’any 2005, pels nuclis de població que s’indiquen com les dades següents: Agramunt 2 i 5 de setembre Almenara Alta 5 i 6 d’agost Donzell d’Urgell 16 i 20 d’agost Mafet 3 de setembre i 1 d’octubre Montclar 23 i 25 de juliol Les Puelles 30 de juliol i 3 de setembre

L’Ajuntament d’Agramunt ha manifestat en reiterades ocasions el seu rebuig i la seva indignació davant la violència de gènere i ha reiterat el seu compromís en la seva eradicació. No obstant això i malgrat les nombroses campanyes, resolucions i recomanacions fetes, tant per organismes nacionals, estatals com internacionals, seguim observant que la violència contra les dones continua essent un mal endèmic de la nostra societat. Per poder modificar aquesta realitat cal que tots i totes, individual i col·lectivament, denunciem tota mena de violència i ens comprometem en la solució d’aquesta autèntica malaltia social. El consistori vol encapçalar aquest sentiment ciutadà i vol fer palesa la seva solidaritat amb totes i cadascuna de les dones que pateixen qualsevol tipus de violència i fa una crida al conjunt de la societat perquè mostri el seu rebuig i perquè col·labori activament en la eradicació de qualsevol tipus de discriminació. Per tot l’expressat anteriorment, el Ple de l’Ajuntament acordà: Primer.- Reiterar el nostre compromís de: lluita contra la violència en vers les dones, mitjançant un seguit de mesures on es concreten, d’una forma integral, aquelles actuacions d’atenció a les víctimes que tenen com a objectiu assolir la seva plena recuperació personal i social; manteniment i millora d’aquelles mesures educatives, preventives i de sensibilització; difusió dels valors d’igualtat, de tolerància i de respecte entre tots els ciutadans/nes. Segon.- Demanar a la resta d’administracions implicades: que garanteixin i augmentin, segons les necessitats existents, els recursos necessaris per a la protecció, l’atenció i la rehabilitació psicosocial de les víctimes a la violència de gènere: cases d’acollida, pisos pont, centres d’urgència, centres de llarga durada; que prioritzin polítiques integrals encaminades a la prevenció, la detecció, l’atenció i l’eradicació de la violència de gènere; que garanteixin una coordinació eficaç dels circuits dels serveis assistencials existents per aconseguir un tractament integral de totes i cadascuna de les víctimes; que els municipis de Catalunya, a través de les dues entitats municipalistes (FMC i ACM), puguin participar en l’elaboració de la propera llei contra la violència de gènere i el Pla de polítiques d’igualtat que està elaborant la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. Tercer.- Traslladar el present acord a les entitats municipalistes (FCM i ACM), a la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya. RECLAMACIÓ PRÈVIA A LA VIA JUDICIAL PRESENTADA PEL SR. JAUME SOLANS I SOLÉ

S’acordà apreciar l’existència de doble immatriculació de la fin-

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 13-9-2004 FESTES LOCALS 2005

AMPA DE L’IES “RIBERA DEL SIÓ”

S’acordà concedir a l’AMPA de l’IES “Ribera del Sió”, una subvenció de 300 €, per a les activitats realitzades durant el curs 2003/2004 que seran a càrrec del pressupost municipal del 2004. FUNDACIÓ ESCLEROSI MÚLTIPLE

Es concedí a la Fundació Esclerosi Múltiple, una subvenció de 100 €, per la 11a edició de la campanya “MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE” que serà a càrrec del pressupost municipal del 2004. LLICÈNCIES D'OBRES BRÍGIDA BERTRAN PARÍS, per pintar façana habitatge. Ctra. Cervera. BRÍGIDA BERTRAN PARÍS, per col·locar un plat de dutxa a l’habitació de bany. Ctra. Cervera. EDUARD ARENY BARRIL, per pintar façana habitatge. Av. Agustí Ros. RICARD INVERNON HERNÀNDEZ, per gual permanent. Av. dels Esports. JÚLIA ESTEBAN GARCIA, per la col·locació d’una tanca metàl·lica al voltant de l’habitatge. Ctra. Tàrrega. FRANCESC TOBAJAS MAQUEDA, per rebaixar vorera garatge. Pl. Dula. ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L. per obrir una rasa per la instal·lació d’una línia subterrània de baixa tensió per dotar de subministrament elèctric l’immoble situat al C. Segarra. SCHLECKER, SA per la instal·lació d’un rètol a la façana. Av. Catalunya. MARIA TERESA HUGUET ESCASANY, per pavimentar el terra del garatge. C. Raval de Puigverd. ROSER ESCOLÀ RIBALTA, per la reforma d’una coberta. C. Firal. DEVEDES, SCP pel condicionament d’un local. Av. Catalunya. MARIA OMEDES FARRANDO, per col·locació tanca metàl·lica. Mafet. COMUNITAT DE PROPIETARIS LA TORRE BLOC 2, per l’arranjament de la cornisa de la teulada i les parets de l’entrada de l’edifici. Av. Catalunya. COMUNITAT DE PROPIETARIS LA TORRE BLOC 2, per l’ocupació de la via pública. Av. Catalunya. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per arranjar una avaria a la xarxa d’aigua. C. Segadors. JOSEP HUGUET HERBERA, per l’ocupació de la via pública. C. Castell. JORDI BERTRAN PARÍS, per l’ocupació via pública. Av. Jaume Mestres. MIQUEL DEL CASTILLO LAOZ, per canviar les teules velles de la teulada per unes de noves. Donzell. OCTUBRE de 2004

sió

ALMANAC NOVEMBRE: Mes de 30 dies, onzè de l’any segons el nostre calendari (Gregorià) i novè del primitiu calendari romà anomenat November. En l’antic calendari romà, la nona corresponia al cinquè dia del mes (nonae quintanae) o bé al setè dia (nonae septimanae) dels mesos de març, maig, juliol i octubre. Les nones s’esqueien sempre nou dies abans del idus. Igual que a les calendes, es comptaven els dies que faltaven per arribar al dia 5 o 7, segons els mesos. El dia 1 el sol surt a les 6h 22m, i es pon a les 4h 47m El dia 30 el sol surt a les 6h 56m, i es pon a les 16h 23m El dia 21 el sol entra a la constel·lació de SAGITARI. Les fases de la lluna: el dia 5 el dia 12 el dia 19 el dia 26

Quart minvant Lluna nova Quart creixent Lluna plena

a les 05h 53m a les 14h 27m a les 05h 50m a les 20h 07m

DATES ASSENYALADES I COSTUMARI: Aquest mes marca el trànsit de la tardor cap a l’hivern. A mitjans del mes el temps se sol abonançar, després de les primeres fredorades, i es produeix l’anomenat estiuet de Sant Martí. A la muntanya, però també a les planes de l’Urgell, comença les època de les boires. En algunes contrades creuen que la boira és obra d’uns dominis negres com el sutge i força més peluts que els altres que salten i ballen i escampen la boira per no ser vistos i, enmig de la seva espessor, es lliuren a fer malifetes. Quan la boira és molt espessa i humida, a les nostres contrades se’n diu boira ploranera o pixanera. El refranyer és molt ric aquest mes: Pluges de novembre, Pel novembre, omplen els barrals qui no ha sembrat, i curen tots els mals. que sembri. Quan la lluna està en rodó, caça la fagina, la guineu i el teixó. Dia 1: Festa de Tots Sants. Dia 2: Dia dels difunts. Hi havia moltes semblances entre els ritus funeraris i els de la sembra en els pobles antics. Creien que en la resurrecció de l’ànima hi havia una certa analogia entre l’enterrament dels difunts i la seva resurrecció de sota terra al cap d’un temps, igual que les llavors sembrades ara i ressorgides després pletòriques

Demografia

d’espigues i de gra. D’algunes divinitats de la mitologia antiga es creia que els seus cossos foren esquarterats i escampats per diversos indrets amb el propòsit de fecundar el terreny. La commemoració de la festa dels difunts en l’època de la sembra respon a creences i ritus de caràcter màgic que establia una relació entre els difunts i la llavor. Aquesta festa és molt antiga i universal, ja la celebraven els egipcis i d’ells va passar als altres pobles mediterranis. La dècima que hi havia a la porta del fossar d’Agramunt deia així: Entra mortal sense espant pensa sols en preparar-te en la ciutat dels difunts a morir, puix escapar-te a on hem de morar junts, no podràs per ric que sias des del petit al més gran. i tos bens i bisarries Serena lo teu semblant, dins breu temps han de deixar-te.

(Mes de setembre de 2004) NAIXEMENTS Joan Carles Lloveras i Tirado Mar Badia i Riera Gael Marsà i Figuera Biel Muixí i Gilabert Rubèn de la Vega i Ramírez MATRIMONIS Jaume Bertran i Puigpinós, i Míriam Llorens i Castellà Joan Potrony i Cardeñes, i Maria Lluïsa Solans i Esteve

EFEMÈRIDES DEL MES:

DEFUNCIONS Francesc Sorribes i Xandra Guadalupe Sànchez i Guareño Josefa Sànchez i Maldonado Engràcia Grove i Falip Prudenci Garcia i Prieto Antoni Setó i Valls Ramon Roca Boncompte

11 de novembre del 1700: Agramunt s’assabenta oficialment del canvi de dinastia. Al mes d’octubre del 1700, pocs dies abans de morir, l’últim rei Habsburg espanyol, Carles II, va escollir com a successor a la corona espanyola Felip de Borbó, duc d’Anjou, gràcies als bons oficis dels ambaixadors francesos. El perjudicat era l’altre candidat a succeir-lo, l’arxiduc Carles d’Àustria. Felip era fill del Gran Delfí de França i nét de Lluís XIV i M. Teresa, germana del rei castellà. Carles era fill de l’emperador d’Àustria i nét de Maria, filla de Felip III de Castella. El dia 1 de novembre del 1700 va morir Carles II i la seva successió va planejar sobre Europa, amenaçant de destruir el fràgil equilibri existent entre les grans monarquies d’ençà la Pau de Westfàlia (1648), que va posar fi a la Guerra del Trenta Anys. Tal dia com avui del 1700, el Capità General de Catalunya va enviar una carta datada a Barcelona, i dirigida als paers d’Agramunt. En la missiva els traslladava el Real Despacho on els comunicava la mort de Carles II i el nomenament del seu successor, el senyor duc d’Anjou, segon fill del Gran Delfí de França. Els fa saber que aquesta va ser l’última voluntat del rei difunt. També els demana que la vila celebri els corresponents sufragis i demés cerimònies que s’acostumen a fer en aquests casos. En aquelles dates eren paers de la Universitat d’Agramunt Ramon de Siscar, Onofre Ratés i Pere Màrtir Bragós, essent secretari Josep de Cercós.

Temps

dia 16-8 dia 30-8 dia 15 dia 18 dia 25

dia 18 dia 25

52 anys, dia 2 89 anys, dia 7 63 anys, dia 11 72 anys, dia 12 59 anys, dia 21 92 anys, dia 21 69 anys, dia 26

既

PLUJA CAIGUDA DURANT EL SETEMBRE Dia 2 Dia 3 Dia 4 Dia 10 Dia 11 TOTAL

Inapreciable 2 1,3 l./m Inapreciable 1,2 l./m2 0,5 l./m2 3,0 l./m2

TEMPERATURES EXTREMES DEL SETEMBRE Màxima del mes 34°, dia 4 Mínima del mes 9°, dies 26 i 27 Oscil·lació extrema mensual 25° Mitja de les màximes 26,766° Mitja de les mínimes 14,966° Mitja de les mitjanes 20,866°

R. Bernaus i Santacreu

L'Observador: Deudat Pont GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE SETEMBRE l./m2

°C 40

–5

sió

OCTUBRE de 2004

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

➵

DIES

Temperatura màxima: Temperatura mínima: Precipitacions:

LLEURE

AMENITATS

Les 7 diferències ❚ per Ricard Bertran

Jocs de fusta a la plaça del Mercat, durant els dies de la Fira del Torró. La de l’esquerra és l’original, mentre que a la de la dreta s’han fet set modificacions. A veure si les trobeu!

❚ Coordina Rosa Maria Sera

SOPA DE LLETRES ARITJOC

En aquest embolic de lletres hi trobareu el nom de deu fertilitzants que hi ha de les plantes. A E

R U O C B H

N E

L O F

S G M P O

Q N R C S V E

T Z A U F

C A N D H L

X B

N T G R

F G Z M Q O

S A R

R O T

Quines xifres del 0 al 9 hauràs de posar a cada requadre per tal que es verifiquin les igualtats? Solució a les 7 diferències:

S F

R U M R R O N O V O X A F

R Z C G C N O B D

O E O M F S

E H L

N E G

L H

T X Q U Z R N V S A

N S A S

P C F

I M D G

Solució a l'Aritjoc:

S A T O P O R T

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Bor, carboni, coure, ferro, fòsfor, magnesi, nitrogen, potassa, sofre i zinc. OCTUBRE de 2004

sió

LA FOTO

❚ Josep Bertran

La Fira del Torró té molts protagonistes, moltes persones que fan que sigui possible i moltes que aguanten al peu del canó durant tots els dies, enguany quatre. Entre els que van treballar de valent hi ha el grup d'animació Rebombori, que no van parar, nit i dia, de recórrer el recinte firal tocant i ballant amunt i avall i també la colla de la cuita que tenen cura de fer les tauletes i repartir-ne entre el públic. La foto simbolitza com una mena d'homenatge mutu. És una instantània feliç de la fira.

LA CALAISERA

sió

OCTUBRE de 2004

❚ Serafina Balasch

IMATGES D’AHIR i D’AVUI

❚ Josep Bertran

IMATGE D’AHIR: Aquest és l’aspecte que tenia el carrer de la Sabateria de Baix, cruïlla amb la travessia de l’Aspi i carrer Sió, l’any 1915. Els carrers de terra, pràcticament tots els de la Vila, eren impracticables durant l’hivern i quan plovia. Molt pocs indrets eren empedrats. La pavimentació generalitzada no arribà fins la dècada dels vuitanta amb l’arribada de la democràcia. En l’escenari de la foto, unes passarel·les amb lloses servien per anar d’uns coberts als altres sense enfangar-se.

IMATGE D’AVUI: L’indret tal com està actualment.

OCTUBRE de 2004

sió

L’ Ú LT I M A

❚ Josep Bertran

Entre els dies 9 i 12 d’octubre, la nostra vila va viure la Fira del Torró més multitudinària i la celebració d’una gran varietat d’actes de tota mena, que van omplir d’activitats aquest llarg certamen que va ser visitat per unes 40.000 persones, segons les estimacions més assenyades.

sió

OCTUBRE de 2004