Llibre 2015 Moros i Cristians Alzira

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

ENCILUX ENCIMERAS

DE

CUARZO

Oficina: Av. Democracia, 66 ALZIRA 46600 (VALENCIA) www.encilux.com

DISTRIBUIDOR OFICIAL de puertas, ventanas y persianas

2

Carlos: 661 575 255 Raúl: 661 575 256

SAlutaCió dE l’alcaLDe d’AlzIra Diego Gómez GARCÍA De nou, un altre mes d’octubre, apleguen les festes de Moros i Cristians, unes festes que, gràcies al treball i dedicació de la Junta Directiva de Moros i Cristians d’Alzira, aconseguixen, any a any, que ens acostem a la nostra història. La nostra ciutat es fonamenta en les tradicions i en la història per tal de construir el futur. Les arrels que han fet d’Alzira la ciutat rellevant que és continuen vives, i per això celebrem tots els capítols de la vida de la nostre poble amb intensitat, sent un dels importants estes festes.

Com a alcalde d’Alzira, vos anime a assistir a cada acte, cada desfilada i cada representació d’un moment de la nostra història, que ens transporten a un altra època passejant-nos pel casc històric de la ciutat, i que ens fan conscients de la seua bellesa.

Com és ja costum, enguany també podreu visitar el mercat medieval i la resta d’activitats que se celebraran al voltant d’esta festivitat. L’organització està en mans del seu president, Joan Carles Costa Gonzalvo, que, juntament amb la resta de la seua Directiva, són els encarregats de convidar tots els ciutadans i ciutadanes de qualsevol edat a disfrutar i viure esta festa nostra.

Per a finalitzar, només em queda donar-vos la benvinguda a les festes de Moros i Cristians d’Alzira, i transmetre-vos des de l’Ajuntament la nostra il·lusió perquè vos animeu a participar.

Bones festes!

3

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

SalUTació del PReSIDEnt De La UNDEF FRANCISCO LÓPEZ PÉREZ Durant estos dies Alzira gaudeix d’una esplendor únic en el seu calendari anual. Els seus carrers són presos pels seus festers, representant fidelment la conquesta pacífica per les tropes de Jaume I. Festes participatives que mostren la seua essència i sentir fester en cada un dels actes programats durant estos dies. Començant amb l’Entrada falsa, continuant amb les Entrades Cristiana i Mora i acabant amb l’Ofrena i l’Arcabussada, van cobrant major esplendor amb el pas dels anys. A més, cobra importància durant les seues Festes la seua particular gastronomia, com és l’Olla Moruna, que ve a millorar l’esplendor i gaudi de les mateixes.

Festers i festeres, tant del bàndol Moro com Cristià, mostren les seues arrels i la possibilitat d’unió i acostament entre diferents cultures.

Situada a la marge dreta del riu Xúquer, capital de la Ribera Alta del mateix, se situa una població com cap, que espera expectant el pas del temps amb la certesa que, en breu, arribaran els dies més important per a la localitat. Amb l’inici del mes d’octubre se celebren les Festes de Moros i Cristians en honor a Santa Caterina. Festes que primen la importància de la seua història i, que encara que existeixen precedents anteriors, vénen desenvolupant-se de manera ininterrompuda des de l’any 2001.

4

Des d’UNDEF volem mostrar el nostre reconeixement a tots els festers i festeres de la Vila d’Alzira que fan possible la continuïtat i esplendor de les seues Festes i, molt especialment, a la tasca exercida per l’Associació de Festes de Moros i Cristians.

Com a president de la UNDEF, i en nom de la institució que represente, espere i desitje que tant festers, com a veïns o visitants d’Alzira, gaudisquen plenament d’unes Festes de Moros i Cristians excel·lents.

Una cordial salutació,

SalutaCió dEL PReSIDEnt JOAN CARLES COSTA i GONZALVO Estimats festers i festeres, Enguany fem 15 anys. Va ser un mes de setembre de 2001, quan els fallers del Sector de la Vila decidírem fer un mig any diferent a tots els organitzats anteriorment: Una Parada Mora. Fàcil de dir, però complicat de portar a la pràctica, ja que ningú tenia idea de com es preparava un event d’este tipus. Al final tot va eixir bé i la cosa pareix que va agradar ja que seguim estant ací.

Als fundadors de la festa, tant als que encara estan en l’associació, com aquells que per alguna circumstància no estan amb nosaltres, donar-los les gràcies per tindre aquella meravellosa iniciativa. Sense ells hui no estaríem on estem.

Este primer any com a president ha sigut molt intens però amb moltes facilitats per poder treballar, ja que el treball dels meus predecessors en el càrrec en anys anteriors han aplanat el camí. Cadascú amb la seua forma de treball per a la festa han aportat unes millores que cada any han suposat un avanç en benefici de la mateixa. És el segon any sense càrrecs de capitanies o sultanies. És per això que els festers s’han bolcat perquè la festa no decaiga. En primer lloc la delegació de Protocol li ha donat un canvi a la presentació de càrrecs passant-la al Gran Teatre i innovant amb un posada escènica molt diferent a allò vist en els altres anys i en segon lloc, la delegació de festes aposta per engrandir el ball de túniques i gel·labes amb la presència de una orquestra.

Esperem que la nostra Na Violant, Lourdes García, tinga un segon any de càrrec tan magnífic com el viscut l’any passat. A nostre pregoner, el retor Juan Antonio Cabanes,

donar-li les gràcies per acceptar la tasca de divulgar la festa a tota la vila d’Alzira i a la resta de poblacions.

A la meua Junta Directiva els agraisc tot el treball que estan fent i sobretot que em recolzaren en l’aposta de tindre un major pes en les diferents delegacions de treball, ja que el treball aportat ha tingut un resultat positiu. I als meus festers i festeres que em donaren la seua plena confiança, agrair-los el seu entusiasme i les ganes de tirar la festa endavant.

Avant l’entrà!!!

5

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

PrEgOner 2015 Juan cabanes Juan Antonio Cabanes Gandia naix el 24 de juliol de 1974 a Otos. En este xicotet municipi de la Vall d’Albaida, aprén els valors fonamentals de la vida en família, amistat, convivència i respecte, en un ambient senzill i de Fe Cristiana, propi d’un poble menut.

En el mateix municipi cursa la primera etapa dels estudis d’EGB fins que el 15 de setembre de 1985 ingressa en el Seminari Menor de Montcada on estudia BUP i COU, orientant la seua vida i formació cap al ministeri sacerdotal.

Completa la seua formació amb l’amor a la música i estudia cant al conservatori “José Iturbi” de València.

El 1992 inicia els seus estudis a la Facultat de Teologia “Sant Vicent Ferrer” de València, on obté la llicenciatura en filosofia i teologia a 1999. L’11 d’abril de 1999 és ordenat sacerdot al seu poble natal, Otos, i el seu primer destí són les parròquies d’Ontinyent en l’estiu del mateix any. Al setembre de 1999 és nomenat rector de Santa Maria a Planes, província d’Alacant, i les seues tres pedanies de la Baronia: Margarida, Catamarruch i Benialfaquí.

Durant la seua estada a Planes, és professor de Religió d’infantil i primària al col·legi “Tirant lo Blanch”, professor de teologia a l’Institut de Ciències Religioses d’Alcoi i director espiritual de primària al Col·legi “Pureza de María” d’Ontinyent.

El 18 de gener de 2004 pren possessió com a rector de la Sagrada Família a Alzira, on combina la tasca pastoral amb l’inici de les obres del nou Temple Parroquial, obra de l’arquitecte alzireny Vicente Ribes, el qual és consagrat el 27 de gener del 2008.

Durant el mateix curs 2004 -05 inicia les seues classes com a professor de Religió a l’IES “José Mª Parra» i com a capellà del Col·legi «Sagrada Família» de les Obreres de la Creu, a la mateixa ciutat.

Des de 2005 fins al seu tancament va col·laborar en tertúlies, entrevistes i informació en l’emissora “Ràdio 9”, especialment formant part de l’equip que va transmetre en directe la visita del Papa Benet XVI amb ocasió de la V Trobada Mundial de les Famílies al juliol de 2006. Durant estos anys ha estat locutor en la retransmissió radiofònica de la Missa d’Infants en honor de la Mare de Deu dels Desamparats a València.

El 9 d’octubre de 2007 participà a l’entrada de Mo-

6

ros i Cristians d’Albaida com Ambaixador dels Cels i del bàndol Cristià per un dia, en honor i representació, en la capitania de la “Filà Pirates” d’Albaida, amb un vestit confecció de “La Orda” i disseny de “Art i Disseny”, acompanyat de huit cavallers membres de la junta de festes de Sant Francesc patró de l’Alquerieta.

Involucrat en les festes alzirenyes, el 14 de gener de 2012 va ser mantenidor al 50 aniversari de la falla Colònia Ana Sanchis i en març de 2013 pregoner de la Tamborada Nacional celebrada a Alzira.

L’11 de novembre de 2013 és nomenat director espiritual de la Junta de Germandats i Confraries de la Ciutat d’Alzira.

En l’actualitat ha trobat la millor escola i el millor treball, en la vida mateixa, entre els carrers i les persones d’Alzira. No hi ha millor centre de formació i creixement per a ser feliç, i és gratis!

Directiva

President: Joan Carles Costa

Vicepresidents: David Chordà i Adela López Secretària: Encarna Sifre Vicesecretària: Lourdes García Tresoreria: Juan Santacreu, Bernat Calatayud i José Arribas Delegat de loteria: Juanjo Martí Delegat de festes: Paco Chillarón Delegat de reglament: José Gabriel Piera

Staff

Delegat de música, arcabussada i activitats diverses: David Mercado Delegat d’UNDEF: Bernat Iborra Delegat d’infraestructures: Ricardo Ferrando Delegats de relacions externes i protocol: Pepe Jordán i Juan Borrás Delegada de ballets: Rosa Villena Delegada d’ambaixada: Mayte Navarro Coordinador general de l’Entrada: Voro Boluda Representants de filaes: Concha Vidal (Les de la Vila) i Mari Luz Trinidad (Corsàries)

Este llibre s’acabà d’imprimir a Lleó el 10 de setembre de 2015.

AGRAÏMENTS: Coordinació: David Chordà.

Fotografies: Víctor Balaguer, Fina Valiente, Toni Gordó, Digital Flash, El Seis Doble, Juanmi Araque “Hayack”, Miguel Ángel Martínez, Ribera Express, Emilio Alfonso, Rosa Camarena, Bernat Iborra i Màxim Alonso.

@micalzira

Estudi literari: Raquel José Cháfer Edita: A. C. Moros i Cristians “La Vila d’Alzira” Imprimeix: Boss Marketing (Lleó) Dipòsit legal: LE-1342

www.morosicristiansalzira.com

7

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

Na ViOlAnt d’HoNgrIa Lourdes García Giménez

Filà Contrabandistes-Bandoleres

8

PRoGRaMA DE FEsTES DIVENDRES, 2 D’OCTUBRE 21 h.: Entrada falsa des de la plaça Major, fins a les Muralles del Mercat, passant per l’avinguda Sants Patrons.

22 h.: Olla Moruna a la plaça del Regne (junt al Mas y Mas). A continuació ball amb orquestra al mateix lloc.

00 h.:Ball amb ORQUESTRA a la plaça del Mercat.

guda Sants Patrons i plaça del Regne. A les Muralles del Mercat es representarà l’entrega de la Vila d’Alzira al rei en Jaume I el Conqueridor, duta a terme el 30 de desembre de 1242.

22’30 h.: Sopar de baix braç al campament fester (Plaça del Regne, junt el Mas y Mas).

00 h.: DISCO MÒBIL a la plaça del Mercat.

DIUMENGE, 4 D’OCTUBRE 10 h.: Esmorzar.

12 h.: Arcabussada pels

carrers de la Vila. Itinerari: Carrer Sant Roc, Ofrena de flors i menjar a la patrona de la festa, Santa Caterina. Segueix l’arcabussada per Major Santa Caterina, Correus, avinguda Sants Patrons i plaça del Regne.

DISSABTE, 5 DE SETEMBRE 20 h.: Presentació de càrrecs i de l’obra guanyadora del 6é concurs de cartells al Gran Teatre.

A continuació, a la Casa de la Cultura s’inauguració l’exposició dels cartells participants al claustre.

DIJOUS, 24 DE SETEMBRE 22 h.: Sopar-reunió al casal de Plaça d’Alacant.

DIUMENGE, 27 DE SETEMBRE 19 h.: Missa en honor a la patrona d’Alzira, la Mare de Déu del Lluch. En acabant, processó de retorn de la imatge de la Moreneta al seu Reial Santuari.

DIJOUS, 1 D’OCTUBRE 22 h.: Sopar-reunió.

14 h.: Dinar de germanor.

DISSABTE, 3 D’OCTUBRE 10 h.: Esmorzar al campament fester.

14 h.: Dinar al campament fester.

19 h.: Entrada de Caps d’esquadra i bandes. Itinerari invers al recorregut: Plaça del Regne, avinguda Sants Patrons, Correus, Major Santa Caterina, Plaça de la Constitució, carrer Salvador Enguix, avinguda Luis Suñer i carrer Polinyà.

19’30 h.: Gran Entrada Mora i Cristiana. Itinerari: Carrer Polinyà, avinguda Luis Suñer, carrer Salvador Enguix, plaça de la Constitució, Major Santa Caterina, Correus, avin-

9

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

30-08-2014.- Nostra na Violant va desfilar amb els Conqueridors a Almàssera.

presentació de càrrecs 11 de setembre de 2014

Comiat del Sultà 2013, Víctor Boscà.

Lliurament de la corona a na Violant.

Durant la presentació de càrrecs es va estrenar la marxa cristiana dels Conqueridors, Tafaners 2014, dedicada a la mare del capità 2011, Encarna Tafaner.

Guanyador del concurs de cartells, Miguel Ángel Bonilla d’Agullent.

Caps d’ambdós bàndols.

10

Per a preparar el següent exercici, totes les filaes es van reunir diverses voltes, durant mesos, per a pulir el reglament que actualment ens regix.

28-09-2013.- Com altres associacions festeres de la ciutat, la nostra va realitzar per primera volta la treta d’honor d’un partit de la UD Alzira.

30-09-2013.- L’alcaldessa d’Alzira, Elena Bastidas, va lliurar a l’associació la bandera d’Alzira que durant l’entrada va lluir el fester Pedro Gilabert.

11

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

EntraDa falsa I OlLa mOrA

12

L’entrada BÀNDOL MORO

13

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

Un gran amant de la festa, Alfredo Roca, va perdre la vida durant la nostra entrada fent el que més li agradava, desfilar.

La nostra associació va estar present al seu funeral i a l’entrada de 2015 de la seua localitat d’adopció, Llaurí.

14

Av. Santos Patronos, 15 ALZIRA

TFN: 962 402 588 15

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

L’entrada BÀNDOL CRiStià

16

Els Creuats Riberencs decidiren eixir en una carrossa, representant un sopar medieval

17

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

La festa es rejovenix Primera filĂ infantil de Contrabandistes-Bandoleres

18

Per primera volta desfilà la bandera d’Alzira

Tambors de Batalla

19

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

Els Conqueridors desfilaren amb un trage espectacular d’ós

Les de la Vila celebraren el seu 10é aniversari en el dinar de germanor

20

09-10-2014.- L’homenatge a Jaume I que iniciaren els Conqueridors s’ha convertit en un acte institucional de l’associació

08/09-11-2013.- Acte de pleitesia a les Falleres Majors d’Alzira, Maria Pons i Claudia Gomis

09-11-2013.- Abans de la ja tradicional visita a Expofesta, assistírem a la Junta d’Entitats d’UNDEF a Alacant

15-11-2013.- Per 4t any consecutiu col·laboràrem amb la Creu Roja

21

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

L’11 de desembre de 2014 tots els festers que acudiren a votar elegiren com a nou president un gran treballador per la nostra festa, Joan Carles Costa.

30-12-2014.- Desfilada de la Conquesta de Jaume I

05-01-2015.- La Nit de Reis visquérem una nova experiència: participar a la cavalcada de Reis com a membres del seguici reial.

22

16-03-2015.- Una altra falla destacà la nostra festa.

Germanies, d’on nasqué la filà d’Al-Jazirins, dedicà el seu monument gran a les festes d’Alzira i el coronà amb dos grans figures d’un moro i un cristià.

01-05-2015.- Impressionant festa de la “Gachamiga” a Almansa, prèvia a l’entrada.

Baix, amb el president, Valentín Vizcaíno, després de l’acte de rebuda a peus del Castell.

23

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

29-05-2015.- La confraria de la Verge de la Medalla Miraculosa va confiar en la nostra associació perquè conformara el cos principal de la seua entrada de Moros i Cristians.

31-05-2015.- Després de dos anys d’absència, tornàrem a fer la Romeria a la Murta.

31-07-2015.- Reunió amb el nou alcalde, Diego Gómez

24

01-08-2015.- Conqueridors i Tambors de Batalla a Ròtova

01-08-2015.- Mercaders i Contrabandistes-Bandoleres en l'homenatge a Alfredo Roca.

25

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

mercaders

Any de fundació: 2001

Toni Carvillo, Carles Jordán, Andreu Serra, Eugeni Lozano, Marcos Signes, Tomás Castany Colomina, José Gabriel Piera, Tomás Castany Chorro, Pepe Jordán i Juan Borrás. Cap: David Chordà Caps de filà: David Chordà i Juan Borrás Festers: Pilar Alario, Toni Carvillo, Tomás Castany Chorro, Tomás Castany Colomina, Bernat Iñigo, Carles i Pepe Jordán, Guillermo Llorca, Eugeni Lozano, Armi Martí, José Gabriel Piera, Andreu Serra i Marcos Signes.

Col·laboradors: Edu Expósito, Pedro Gilabert, Toni Huertas, Zoilo Martínez, Bernat Martínez, Jaume Navarro (Ambaixador moro) i Miguel Tudela.

Infantils: Cap de filà: Claudia Gomis.

Festers/es: Ángela Ull, Patricia Burgos, Tania Oliver, Valentina Baviera, Judith Grau, Alba Pascual, Toni Carvillo, Andreu Castany, Pavel Piera i Marcos Signes.

26

ELS DE la Vila Any de fundació: 2001

Fernando Vera (cap), Ricardo Ferrando, Javi Ros, Ximo Gomis, Tomás Giménez, Juan Alfonso Gómez, Víctor Sáez, Pepe Palau i Edu Expósito.

Cap de filà: Fernando Vera Festers: Ricardo Ferrando, Tomás Giménez , Juan Alfonso Gómez, Ximo Gomis, Pepe Palau, Javi i Xavi Ros i Víctor Sáez.

Col·laboradors: Faustino Andújar, Isidro Belda, Voro Boluda, Tasio Cuberos, Juan García “Carrucha”,Clemente Hurtado, Ricardo Martínez, Vicent Pla, Emilio Roca i Julio Tudela.

Les DE la Vila

Any de fundació: 2004

Concha Vidal (cap), Juani García, Rosana Mata, Sabrina Bermúdez, Verónica Aledo, Elena Botez, Ángela Valera, Carmen Fons, Esther i Mila Martínez.

Cap de filà: Mila Martínez Festeres: Sabrina Bermúdez, Creu Casañ, Carmen Fons, Juani García, Esther Martínez, Rosana Mata, Ángela Valera i Concha Vidal.

27

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

cavallers conqueridors del rei en jaume

Any de fundació: 2007

Joan Carles Costa (cap), Emilio Alfonso, Bernat Iborra, Juanma Merenciano, David Gabardó, David Mercado, Rafa Fita, Manu Carrión, Rafa Sangil i Juan Ortega.

Caps de filà: David Mercado.

Festers: Emilio Alfonso, Manu Carrión, Joan Carles Costa, Rafa Fita, David Gabardó, Bernat Iborra, Juanma Merenciano, Juan Ortega, Rafa Sangil i Ximo Soler.

Col·laborador: Silver Carrión

28

creuats riberencs

Any de fundació: 2008

Cap de filà: Juan Gómez Festers: Jose Arribas, Bernat Calatayud, Paco Chillarón, José Corderana, Vicent de la Concepción, Agustín España, Ismael Fernández, Juanjo Martí i Juan Santacreu.

Col·laborador: Bernat Bretó, Fernando Comins, Miguel Ángel Gil i Armand González.

Infantils: Miguel Albelda, Marc Arribas, Vicent Castillo, Àngel i Marc Gómez, Héctor Marco i Manu Núñez.

29

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

Contrabandistes-Bandoleres

Any de fundació: 2009

Adela López (cap), Concha Morales, Lola Juan, Enri García, María José Buitrago, Sonia González, Loli Martínez i Loly Llopis.

Caps de filà: Adela López i Rosa Villena Festeres: Ángela Bosch, Ana i Maria José Buitrago, Nieves Calero, Merce Colomina, Aitana Costa, Encarni Fernández, Ana Ferrer, Lourdes García, Sonia González, Fina Gregori, Lola Juan, Loly Llopis, Loli Martínez, Susana Montalbán, Concha Morales, Feli Romero, Encarna Sifre i Olga Valor.

Col·laboradores: Estefanía García, Estefanía Juan, Carlos Olivares i Lucía Zanón.

Rosa Morales (cap), Encarna Sifre, Fina Gregori, Ani Buitrago, Ángela Bosch, Merce Colomina, Olga Valor i Feli Romero

30

Infantils: Carla Blasco, Mer Castany, Cinthya Clari, Daniela España, Andrea García, Carla Juan, Natalia Martínez, Carla Mateo, Blanca Morales, Paola Morales, Nadia Pinto i Paula Ros.

corsàries de la ribera Any de fundació: 2012

Marian Sanz (Cap), Mari Luz Trinidad, Betlem Santacreu, Mari Barberá, Eva Adán, Eva Calatayud, Gemma García i Celia Tejada

Cap de filà: Mari Luz Trinidad Festeres: Eva Adán, Karina Arrigoni, Mari Barberà, Eva Calatayud, Gemma García, Ana Marrades, Mayte Navarro, Betlem Santacreu, Marian Sanz, Laura Soriano, Celia Tejada i Isabel Zanón.

31

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

Raquel José Cháfer Agent d’Igualtat de l’Ajuntament d’Alzira

Escriure sobre un personatge històric tant llunyà no és una empresa fàcil i més per a una persona aliena a la disciplina històrica. Gràcies a la bibliografia consultada podem anar des del coneixement més elemental sobre qui era la nostra protagonista (que era d’Hongria i que era “la dona de”…) a obtindre prou més informació: sobre la seua família d’origen, la seua infància, l’acord matrimonial, el viatge o la descendència.

(en honor a son pare) però li’l van canviar pel nom de sa mare, Jolánta-- va créixer en un entorn que barrejava el luxe de l’Imperi de Bizanci i la moda més senzilla de les corts franceses amb un ambient multicultural: oriental-occidental-llatí, que conservava tradicions pròpies, titllades bàrbares pels ulls occidentals.

Com és d’esperar, en els textos consultats trobem discrepàncies sobre alguns punts de la biografia d’esta princesa hongaresa.

La primera és l’any de naixement.

Les diverses biografies situen l’any de naixement en 1215 o 1216. I no en sabem res més sobre la data: ni el dia ni el mes. Any amunt, any avall, la màquina del temps ha de retrotraure’ns 800 anys per poder assistir a Esztergom (Bizanci) al naixement de Na Violant d’Hongria, filla de Iolanda de Courternay i del rei d’Hongria Andreu II Àrpàd, que ja tenia una filla i un fill de la seua primera muller de la qual havia enviudat.

En 1233 morí sa mare, Iolanda de Courternay, relativament jove per a l’època, i deixà òrfena la seua única filla amb 16 o 17 anys. A l’any següent tingueren lloc les negociacions matrimonials. Desempoderades pels hòmens, simbòlica i literalment, les dones es queden fora de joc. Deixen de ser jugadores per ser merament objectes sobre el tauler amb els quals els hòmens de les seues famílies poden mercadejar interessos mitjançant l’establiment de vincles matrimonials.

Les dones eren senzillament un objecte de bescanvi.

Servien per a crear aliances, augmentar la riquesa patrimonial –i així el poder territorial i fàctic—entre famílies, consolidar lligams entre patriarques amb interessos comuns.

La seua infància va transcórrer en un ambient cosmopolita. Sa mare va introduir en la cort hongaresa els costums i la cultura occidental. I així fou com la princesa --que havia estat batejada com Andreua

Na Violant d’Hongria va esser casada amb el monarca de la corona catalano-aragonesa per suggeriment del Papa Gregori IX, que pot ser veiera amb esta unió una bona maniobra per augmentar

32

el poder cristià en terres de l’Europa Central. Segons conta el mateix monarca al “Llibre des Feits”, sembla que a Jaume I li va paréixer bona opció perquè el seu rang com a rei no mereixia menys.

o que féu tot el viatge per terra i féu parada a la vila de Perpinyà, al Rosselló, on vivia Nunyo Sanç, oncle del seu futur marit. En tot cas, Jaume I la va rebre a Barcelona.

Andreu II, que ja no era vidu perquè s’havia tornat a casar, veient que amb eixe enllaç aconseguia un aliat amb qui comptar en cas de necessitat, envià una comitiva a tractar el dot amb Jaume I. Violant aportaria una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els seus avis havien tingut a Nemours i Borgonya. Però este dot s’acabà perdonant perquè les arques hongareses estaven buides i el germanastre de Na Violant i successor de la corona, Belà IV, no ho va arribar a pagar. És més, Jaume I li assignà a la seua muller la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omeladès i el vescomtat de Millau per al manteniment de la seua casa.

Na Violant (és la forma catalana que es va assignar al nom medieval Iolant o Yolant, tot i que trobem el seu nom escrit de diferents formes: Yoles, Yole, Iolant o Yolanda) de la dinastia dels Árpád, visqué en un moment històric on importava més la religió que es professava que la procedència o qualsevol altre tret personal o social. La religió unia o distanciava, amistançava o enemistava, justificava odis, assassinats o guerres. Com hui.

A principi de l’estiu de 1235 Na Violant deixà la

seua llar i emprengué viatge cap a Barcelona. En esta nova etapa de la seua vida, la jove anava ben acompanyada. A més d’un nombrós seguici, des d’Hongria partiren amb ella el bisbe de Cincesglésies i el comte Donís de Csepel, un magnat del seu país i encara parent seu. Ja no tornaria a vore a son pare perquè morí unes setmanes després de la partida, abans que la jove arribara a la seua destinació.

Quant al viatge, trobem dues versions: que va embarcar a Aigues-Mortes i desembarcà a Barcelona;

L’esperit religiós de Jaume I i de la societat catalano-aragonesa no li venien de nou a Na Violant.

El seu país natal, Hongria, s’havia cristianitzat feia uns dos segles i, malgrat que encara pervivien fortament arrelades les tradicions paganes que restaven força a l’onada cristiana, s’havien instal·lat ordres

monàstiques occidentals. Si a Na Violant no li eren estranys els costums occidentals, tant ella com la seua comitiva sí que resultaven exòtics per al poble català que, expectant, mirava amb molta curiositat l’arribada hongaresa.

Hi ha qui es pregunta com s’entendrien els primers dies Na Violant i el seu marit; i n’hi ha qui apunta que ambdós havien de tindre coneixement del francés. Ella hauria aprés de sa mare la llengua i la cultura francesa; ell, què havia estat criat pels Templaris en el Castell de Monçó des dels sis als

33

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

nou anys, probablement comprendria el francés i l’occità més que fóra per proximitat geogràfica.

Sobre la data de les noces reials també hi ha divergència: el 8 o el 10 de setembre, o el 10 de desembre a la catedral de Barcelona. Siga com siga sembla que de l’enllaç va resultar una unió ben avinguda. El marit, en este cas, hauria estat satisfet a diferència que amb la primera muller a la qual va rebutjar quan ja tenia el seu fill primogènit, Alfons, amb l’excusa que els unia un vincle llunyà de parentesc. Quin en seria realment el motiu?

Durant 16 anys, fins la seua mort al 1251, la reina consort acomplí a la perfecció el paper que d’ella s’esperava. Donà al monarca una llarga descendència, 5 filles i 4 fills: Violant, Constança, Pere, Jaume, Ferran, Sança, Maria, Isabel i Sanç (més una altra criatura que nasqué morta i fou soterrada a Borriana), tingué cura de la seua criança i es preocupà d’afiançar el seu futur, féu obres benèfiques, s’ocupà que tot l’engranatge domèstic i cortesà marxara com calia.

També fou consellera i acompanyà el seu marit en l’aventura èpica d’expandir els seus dominis. Tingué un important paper en la política de la Corona d’Aragó. Encara no hi era amb ell quan la conquesta de Mallorca (1229), on Jaume I va fer sobrades mostres d’una crueltat i barbàrie tan extremes que fa feredat només de nomenar-ho. Sí que estava amb ell durant la conquesta de València (1238) i fins i tot signà el lliurament de la rendició i acordà

34

les condicions signades amb Zayyan ibn Mardanix. Així mateix va tindre una intervenció decisiva en un acord tan important com el Tractat d’Almirra, el 26 de març de 1244, quan Jaume I i el seu gendre, l’infant Alfons de Castella (més tard, Alfons X el Savi) van pactar que les terres al sud de la línea Biar-Bussot quedaven reservades per a Castella i al Nord per al Regne de València. A més, na Violant va mitjançar perquè se signara el tractat ja que Alfons volia començar una guerra per la possessió de Xàtiva, pretesa per l’infantil castellà.

El va acompanyar en els setges, en part dels viatges incessants d’un lloc a altre del territori arrabassat als andalusins; fins i tot estant prenyada. Travessà embarassada els Pirineus fins Perpinyà i Montpeller on va nàixer Jaume, diuen que per desig del rei que volia que com a poc un dels seus fills nasquera a la mateixa ciutat on havia nascut ell.

Na Violant morí a Osca a l’octubre de 1251, i fou soterrada com havia disposat al seu testament al Monestir de Vallbona de les Monges, a la Baixa Segarra (Lleida), al qual havia protegit i havia fet diverses gràcies i donacions al llarg de la seua vida.

Junt a ella esta soterrada la seua filla Sança, la qual va morir molt jove. Hi ha una llegenda que afirma que va morir a Terra Santa fins on havia anat de peregrinació.

El testament de Na Violant dóna una imatge de ser generosa i agraïda. No s’oblida de cap de les persones que l’han acompanyat i donat suport. En el

document inclou tota la gent de la casa de la reina (dames de companyia, donzelles, patges, capellà, metges) parents, proparents… Tot i que ja havien rebut donatius en vida, com ara cases arran de la conquesta de València.

Per a saber-ne més:

Mare de reis i reines que estengueren la seua saba per les cases reials de bona part dels territoris de l’Occident Cristià, com ara en els diversos regnes de la Península Ibèrica, de les Illes Balears, de França… Ens resten prou interrogants sobre esta dona de la reialesa de l’Edat Mitjana. Si més no, sabem que Na Violant d’Hongria va exercir el poder del que disposava com a reina consort, més poder sobre altres que sobre sí, i féu profit de la seua curta existència.

Furió i Diego, Antoni. El rei conqueridor. Alzira. Ajuntament d’Alzira, 2007.

Duby, Georges i Perrot, Michelle (Dirs). Historia de las mujeres. La Edad Media. Vol II. Madrid.

Taurus Ediciones, 1992.

Gómez, Víctor; Matoses, Rafael i Vendrell, Salvador. Jaume I. El naixement d’un poble. Una biografia il·lustrada. Alzira. Ajuntament d’Alzira,1998 Oliver Brachfeld, Ferenc. Violant d’Hongria.

Barcelona. Associació Cultural Catalano-Hongaresa, 2000.

Ponsich, Claire. “Une petite fille de l’empereur de Constantinople, reine d’Aragon. Identité et pouvoirs de Jolánta Árpád (1215-1251)”. En Ferrer i Mallol, M. Teresa. Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, 2013. Vol II, pags. 539-576 Roca, M. Carme. Les dones de Jaume I. Barcelona, L’Esfera dels llibres, 2008 Vinyoles Vidal, Teresa. “La vida quotidiana i l’espai domèstic al segle XIII”. En Ferrer i Mallol, M. Teresa. Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, 2013. Vol I, pags. 133-168.

Vodafone integral, ADSL, Fijo y Móvil, todo en uno.

Tienda Vodafone Alzira Avda. Santos Patronos, 8 46600 Alzira Tel. 962 455 091 Tienda Vodafone Alfafar C.C. Carrefour 46910 Alfafar Tel. 627 930 846

Tienda Vodafone Gandía C.C. La Vital 46700 Gandía Tel. 666 579 645

ADSL hasta 35Mg 1GB para tu móvil Llamadas 0 cént/min

54€ Tienda Vodafone Valencia Paseo Ruzafa, 12 Valencia

Tienda Vodafone Campanar Av. Manuel de Falla, 13, Local 7. 46014 Valencia

Vodafone Power to you

Tienda Vodafone Carcaixent C.C. Eroski, Local B64-65 46740 Carcaixent Tel. 687 966 076

Tienda Vodafone Aldaya CC.Bonaire, Ctra, Km 345 Local 46960 Aldaya

35

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

HOTEL GALVANA HOTEL BAR LOUNGE RESTAURANTE

C/ CALÍGRAFO PALAFOX, 5-7 46250 - L´ALCUDIA ( VALENCIA) · TELÉFONO: 96 254 35 55 ·E-MAIL: RECEPCION@HOTELGALVANA.ES

36

WWW.HOTELGALVANA.ES