Desembre de 2011
PROTAGONISTES
13
SOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA
«Señor Presidente» Manuel Fernández Rozado. Advocat i membre de la SEE.
LLUÍS BADIA
President de la SEE
«El futur de l’estat del benestar depèn d’un consens de tota la societat » Principals conclusions: - Redefinició urgent i no es pot allargar. Nou concepte estat del benestar. - Implicació de tots a l’hora de debatre. - Impossibilitat per fer front a la despesa per les Administracions. S’ha de prioritzar. - La política ha de controlar l’economia, no al inrevés. Evitar els paradisos fiscals.
JOSEP LLUÍS CLERIES
Conseller de Benestar Social i Família
«Hem de fer lleis socials que no generin frustració social» - Incompliments estatuts i compromisos Estat respecte a Catalunya. - El crèdit no és accessible i, per tant, endeutament i dèficit. Pressupost sota mínims. - El pressupost de la Conselleria és el pagament de l’import interessos del deute de la Generalitat pel 2012. - Pilar de l’Estat de Benestar: Salut, Educació, Pensions i la dependència. Prioritat pensions.
LES CONCLUSIONS DE LA JORNADA
Un dels factors que fan minvar l’activitat econòmica d’un país és la corrupció. Una economia que es desenvolupa en un entorn estatal amb alts índexs de corrupció assigna incorrectament els recursos i fa que els inversors internacionals no mostrin el seu interès. Recentment s’ha fet públic un informe de Transparència Internacional que analitza la situació al món d’aquest aspecte tan important de l’economia espanyola a través de l’anomenat Índice de Percepción de la Corrupción. Fa pocs dies s’han fet públics els resultats i hem passat d’ocupar el 2004 el lloc número 22 a la classificació mundial, amb la mateixa puntuació que França, i el 13 europeu, a 2011 passar al lloc 31 a la classificació. El 2004 ocupàvem un lloc per damunt del Japó i actualment ocupem un lloc per damunt de Botswana. Tot i això, encara ens podem consolar donat que els altres tres països mediterranis, els anomenats PIGS, és a dir Portugal, Itàlia i Grècia, ocupen posicions pitjors que les nostres. Portugal ocupa ara el lloc mundial 32, amb 6,1 punts; Itàlia es troba al lloc 60 amb 3,9 i Grècia al 80 amb 3,4. Liderant la classificació tenim el quintet format per Nova Zelanda, Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Singapur. Amb aquesta penosa situació, la meva pregunta al nou president del Govern seria la següent: «¿Sr. Presidente, qué medidas va a tomar para poner freno a esta corrupción generalizada?». La factura més gravosa que estem pagant no és la prima de risc, sinó la desbocada immoralitat que cada dia veiem als mitjans de comunicació. Els nivells de renda han baixat a percentatges de 2002. Hem de posar fi definitiu a l’esperit emprenedor entès com la «España de los pelotazos» i de la corrupció moral d’una economia basada en la fal·làcia de l’eterna revalorització del totxo. Final definitiu a l’Espanya del Bigotes, d’Urdangarín, de Del Nido, dels falsos prejubilats i dels diners negres. La immoralitat no forma part del nostre patrimoni. França acaba de condemnar per corrupte un excap d’estat, Jacques Chirac. «Señor Presidente», tots i totes li demanem tolerància zero vers aquest desmadre generalitzat.
Una economia que es desenvolupa en un entorn estatal amb alts índexs de corrupció assigna incorrectament els recursos econòmics i fa que els inversors internacionals no mostrin cap interès.