Dijous 16 d'octubre de 2025

Page 1


Actualitat 26

La vaga per Palestina acaba amb mobilitzacions majoritàriament pacífiques a les ciutats catalanes

REUS

Tarragona 3

Jordi Dies serà el nou Director General de Territori de l’Ajuntament amb l’aprovació del POUM com a primer gran repte

Pla de Barris: 12,5 MEUR per a transformar el sud de la ciutat

L’Ajuntament planteja fins a 31 actuacions en els barris del sud, amb una inversió a parts iguals amb la Generalitat que podria arribar fins als 25 MEUR totals en cas de ser seleccionada la proposta

El carrer d’Astorga serà un dels protagonistes, amb un projecte per convertir-lo en un «gran eix cívic del segle XXI» i una inversió de 4,24 milions d’euros

Societat 6

Grupo Arola, Salut i Treball, Bic Graphic Europe, Vopak Terquimsa, Repsol i el Port van ser els guardonats

Tarragona vol que el Regne Unit arrangi el Cementiri dels Jans abans de quedar-se’l Patrimoni

L’Ajuntament congela els impostos i suspèn la taxa variable de la brossa pels problemes d’implementació Cambrils

La temporalitat del mercat laboral, una de les causes de l’atur estructural al Camp de Tarragona Economia l 16

L’equip de govern vol aprovar els comptes del 2026 en el ple de la setmana vinent Reus 13

Opinió
Cambra de Comerç de Tarragona

Tarragona vol que el Regne Unit repari el Cementiri dels Jans abans de quedar-se’l

Patrimoni l L’Ajuntament enviarà una llista amb les seves exigències a l’ambaixada britànica: «Les obres fetes són insuficients»

L’Ajuntament de Tarragona vol que el consolat britànic arrangi el Cementir dels Jans abans de quedar-se’l. El govern municipal té la voluntat d’arribar a un nou acord amb el govern anglès i recepcionar l’espai patrimonial, però considera que abans s’ha de rehabilitar. «Les actuacions d’urgència que ja va fer l’ambaixada considerem que son absolutament insuficients perquè nosaltres ens quedem el cementiri», explica Nacho García Latorre, conseller de Patrimoni de l’Ajuntament, en declaracions a Diari Més.

Les obres que va fer el consolat, al 2020, van ser per consolidar les estructures de l’espai i poder salvar el monument. «Nosaltres com a Ajuntament recepcionem monuments o altres elements quan estan en un perfecte estat. I després en fem manteniment», exposa García. Segons explica el consistori, el cementiri encara pateix filtracions a l’interior de l’espai, no hi ha il·luminació i els treballs de jardineria no estan ben fets, entre d’altres qüestions. «Tot això són elements que els tècnics municipals estan acabant d’allistar per passar-ho a l’ambaixada. Esperem que puguin fer aquests

El Cementiri dels Jans està considerat el cementiri

El consistori planteja museïtzar el cementiri i fer-hi  un espai verd

treballs», afirma el conseller de Patrimoni. Un cop estigui fet, el consistori es plantejarà

l’opció d’obrir el cementiri com un element pel barri, transformant-lo en un espai verd. «Es tractaria de recuperar i museitzar una part de la història de Tarragona», diu l’edil.

Nou conveni

Així, l’últim pas seria definir

El cementiri protestant més antic d’Espanya que espera una intervenció

Història l La parcel·la on s’ubica el Cementiri dels Jans, al passeig marítim Rafael Casanova, entre les platges de l’Arrabassada i la del Miracle, va ser adquirida per la corona britànica el segle XIX amb la finalitat d’enterrar els ciutadans que no fossin de la religió catòlica. Aquest espai també conté les restes de soldats anglesos que van lluitar

a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. Els historiadors el consideren el cementiri protestant més antic d’Espanya.

L’últim el 1992

El 1841 va tenir lloc el primer enterrament, i el 1992 l’últim. Abans de la ubicació actual estava en una pedrera del port, segons consta

en un document de 1817. En aquest sentit, el govern britànic té diferents cementiris i fossars arreu del món i no sempre té la cura necessària amb aquests espais. Per això, roman tancat i és un espai desconegut per molts tarragonins. El cementiri dels Jans va inspirar l’escriptora Olga Xirinacs en la seva novel·la Zona Marítima Redacció

i signar per les dues parts un nou conveni. «Les converses amb el consolat són positives. Però estem a l’expectació de si faran aquests treballs. Crec que si l’Ajuntament se l’ha de quedar ha de ser amb les millors condicions. No com ara que és fer-nos càrrec de la inversió i també del man-

teniment posterior», conclou García. Les converses entre ambdues institucions van iniciar-se el 2020. El juny passat, a finals de mandat, es va arribar a un acord pel qual el govern britànic efectuaria la donació del cementiri, de forma voluntària i gratuïta, a canvi de diverses condicions.

Entre d’altres, que l’espai ha de continuar tenint l’ús actual i que ha d’estar obert al públic. També que l’Ajuntament s’haurà d’encarregar del manteniment i conservació, tant del terreny com de les làpides, així com de col·locar les llums, els bancs i tots els elements necessaris.

L’espai també conté les restes de soldats anglesos que van lluitar a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria. Gerard Martí
Oriol Castro Sanz
protestant més antic d’Espanya. Gerard Martí

Jordi Dies serà el nou Director General de Territori de Tarragona amb el POUM al punt de mira

Administració l El gerent de l’Agrupació d’Interès Econòmic ha sigut l’únic admès al concurs de la plaça

Jordi Dies serà el nou Director General de Territori de Tarragona. Ell ha sigut l’únic admès al concurs públic de la plaça consistorial i pròximament es farà efectiu el seu nomenament. Dies és l’actual gerent de l’Agrupació d’Interès Econòmic (AIE) i del Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes SA (SMHAUSA). També ho va ser de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) i de l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic (EMDET). Des de la seva entrada a l’Ajuntament de Tarragona l’any 2008, ha estat una figura clau dins del consistori.

Ara, haurà d’encarregar-se d’un gran tema pendent a la ciutat, com és la confecció d’un nou POUM, l’últim de creixement urbanístic a Tarragona. La retribució que rebrà serà de 40.375 euros anuals bruts de retribucions fixes i fins un màxim de 7.125 euros anuals de complement

variable. El sou es podrà veure complementat amb el de SMHAUSA pel càrrec de gerent. També es van presentar a la convocatòria de personal

quatre persones més: Octavi Anguera, Veronica Morote, Lluis Plans i la regidora d’Urbanisme de Reus, Marina Berasategui. Els quatre han si-

El primer vaixell de càrrega propulsat amb tecnologia eòlica fa escala al Port

Economia l Pyxis Ocean disposa de dues veles que ajuden a propulsar-lo i li permeten un estalvi de fins al 14% del fueloil

Pyxis Ocean, el primer buc de càrrega a escala mundial equipat amb tecnologia eòlica, ha fet escala a Port Tarragona. El vaixell, propietat de l’empresa Cargill Ocean Transportation, ha vingut provinent del Brasil amb una càrrega de 64.000 tones de farina de soja, que han estat desestibades al Moll d’Aragó El Pyxis Ocean està equipat amb dues veles WindWings ® de 37,5 metres d’altura, que ajuden a propulsar el buc durant la seva navegació en mar obert. La incorporació

de les dues veles permet una reducció de fins al 14% del combustible i està suposant un important avenç en matèria de descarbonització del transport marítim. Els bons resultats aconseguits pel Pyxis Ocean i altres projectes similars han obert la porta a les navilieres a apostar per aquesta mena de sistemes per a reduir les emissions i avançar cap a la neutralitat climàtica.

Des de l’agost de 2023, el Pyxis Ocean navega amb les veles WindWings®. Es tracta de dues estructures de 37,5 metres d’altura, 20 metres

d’amplada i una superfície de 750 m2, que recorden a les ales d’un avió. Les veles compten amb una estructura central fixa de 10 metres d’amplada i dues estructures mòbils de 5 metres d’amplada, ubicades a banda i banda de la part central.

Menys consum

Les WindWings estan installades verticalment per a captar el vent i impulsar el vaixell endavant, cosa que permet reduir la velocitat del motor, perquè pugui navegar a la mateixa velocitat que un vaixell de càrrega convencional, però

gut exclosos per no presentar l’experiència o la documentació necessària pel lloc de treball. Cal destacar que aquests candidats encara poden pre-

sentar un recurs contra la resolució del consistori. Més enllà, el consistori tarragoní també està en procés de selecció del nou gerent de Pro-

Des de la seva entrada a l’Ajuntament, ha estat una figura clau

moció Econòmica, després d’un primer concurs que es va declarar desert. L’Ajuntament fa temps que busca algú que sigui el número 2 de la consellera de Comerç i Promoció Econòmica, Montse Adan.

Promoció Econòmica

Més d’una desena de persones han sigut admeses al concurs per la plaça, entre les quals destaquen l’actual gerent de Mercats i d’EMDET, Daniel Milà, i l’actual directora de Mercats, Mònica Garcia. Després d’una fase d’entrevistes, l’òrgan de selecció de l’Ajuntament prendrà una decisió. El sou del nou gerent serà de 58.066,32 euros anuals bruts de retribucions bàsiques, 21.115,08 euros anuals de complement de lloc de treball i fins a un màxim de 5.278,80 euros anuals de complement variable, en funció de l’avaluació de l’assoliment dels objectius. La resolució del concurs s’espera aviat.

Model gerencial

Aquests dos moviments responen a la voluntat de l’alcalde Rubén Viñuales d’apostar per un model gerencial que ajudin a potenciar aquestes àrees. També, s’emmarquen en la voluntat de fusionar empreses municipals.

Es tracta de la primera escala d’aquest vaixell a la ciutat. Port

amb menys consum de combustible. Les veles es controlen mitjançant una pantalla tàctil al pont de comanda-

ment del vaixell. Un sistema de semàfors indica a la tripulació quan s’han d’hissar o d’abaixar. Quan les veles d’aquest tipus de vaixell estan

hissades, funcionen de manera automàtica, mitjançant uns sensors que detecten la velocitat i la direcció del vent i ajusten la seva posició

Oriol Castro Sanz
Jordi Dies, a la dreta de la imatge, en una roda de premsa a l’Ajuntament de Tarragona. JC Borrachero
Redacció

Junts demana 200.000 euros per a l’elaboració d’un Pla d’Usos de la

Part Alta, Part Baixa i Serrallo

Política l Sendra ha presentat una cinquantena de propostes al govern per als pressupostos del 2026

El grup municipal de Junts per Catalunya ha presentat una cinquantena de propostes al govern de Rubén Viñuales (PSC) per als pressupostos del 2026. El portaveu de la formació sobiranista, Jordi Sendra, es va reunir dilluns amb la consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró. Durant la trobada, els juntaires van posar sobre la taula les seves exigències per votar a favor dels comptes de l’any vinent. Una de les seves principals demandes ha estat l’elaboració d’un Pla d’Usos de la Part Alta, la Part Baixa i el Serrallo.

Per fer-lo realitat, proposen reservar una partida pressupostària de 200.000 euros: 60.000 per a la diagnosi i cartografia socioeconòmica, 80.000 per a la redacció tècnica i normativa urbanística, 40.000 per a estudis complementaris —impacte comercial, pressió turística, soroll o degradació— i 20.000 per a un procés de participació ciutadana. Junts considera que Tarragona està vivint «una pèrdua d’identitat, amb barris que han anat transformant-se sense una eina que defineixi quin model de ciutat es vol». «Fa falta una mirada de conjunt, planificació i un instrument que digui on volem comerç de barri, on es poden

d’arxiu

autoritzar activitats intensives i quines zones s’han de protegir com a espais per als tarragonins», afirma el portaveu del grup, Jordi Sendra. «Si no fixem límits, la Part Alta pot acabar sent un bulevard del souvenir, un decorat sense veïns, la Part Baixa un monocultiu d’oci nocturn i el Ser-

També proposen agilitzar la tramitació de llicències per fer obres a la Part Alta

ECP denuncia la manca de punts de recàrrega elèctrica als aparcaments

Política l Carmona diu que només Torroja compleix amb la normativa

Redacció

El portaveu d’En Comú Podem Tarragona, Jordi Collado, i el conseller del grup municipal, Toni Carmona, van explicar ahir el seu posicionament sobre dues qüestions: l’ampliació de la taxa social de la brossa i la situació dels

punts de recàrrega per a vehicles elèctrics als aparcaments municipals. Collado va expressar la satisfacció del grup pels avenços aconseguits en matèria de justícia social, destacant que la nova taxa social de la brossa «multiplica per cinc l’impacte» i que permetrà passar de 691 famílies

beneficiàries a més de 2.000, arribant possiblement a unes 2.500 famílies.

La nova taxa, que s’aprovarà al ple, incorpora novament tots els col·lectius que havien estat beneficiaris fins ara i afegeix les famílies nombroses i monoparentals de categoria especial. Segons Colla-

rallo un barri turístic sense comerç per viure-hi», afegeix. En les negociacions dels pressupostos del 2024, el govern va pactar amb el grup d’En Comú Podem la redacció d’un Pla d’Usos per a la Part Alta, però, per ara, no s’ha arribat a cristal·litzar. De cara als nous comptes, el JxCat

do, «aquest canvi reflecteix la voluntat de construir una ciutat més justa i amb una fiscalitat progressiva». Per la seva banda, el conseller Toni Carmona va presentar la moció que En Comú Podem portarà al ple per exigir al govern municipal que compleixi amb la llei, que obliga a tots els aparcaments d’ús no residencials amb més de 20 places a disposar de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. El conseller Toni Carmona va denunciar que «només el pàrquing Torroja compleix actualment la normativa» .

tramitació de llicències d’obra i. Aquest instrument deriva de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català, que obliga els municipis amb centres històrics protegits a disposar d’un pla de protecció. Sendra considera que el document actual està «obsolet» i cal fer modificacions perquè «només les intervencions que afectin directament Béns Culturals d’Interès Nacional passin per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya». La resta, apunta, «es podrien autoritzar des del mateix ajuntament». La formació sobiranista proposa una partida de 50.000 euros per fer aquests canvis, que permetrien «agilitzar entre el 60 i 70% de les llicències que avui es troben bloquejades», administració que hauria de donar el vistiplau a l’actualització.

demana concretar una partida econòmica per fer aquest document i incloure, a més, la Part Baixa i el Serrallo.

Actualització del PEPA

Els juntaires també condicionen el seu «sí» a l’actualització del Pla Especial de la Part Alta (PEPA) per a agilitzar la

Junts i ECP, prioritaris El govern socialista està prioritzant les negociacions amb Junts i En Comú Podem, que ja van permetre l’aprovació dels pressupostos del 2025. Ahir, la consellera Mascaró es va tornar a reunir amb el portaveu d’ECP, Jordi Collado, per a acabar de revisar el compliment dels pactes assolits en els darrers dos anys. La formació morada considera que «un 90%» dels acords s’han executat o estan a punt de ferse, però encara queden alguns serrells per resoldre abans de començar a parlar dels comptes de l’any vinent. En canvi, no s’han fet avenços, ara per ara, en les negociacions amb el PP i ERC, que encara espera un document del govern que validi el compliment dels acords pressupostaris del 2024. Amb aquesta situació, els tres consellers no adscrits agafen força com a possibles socis de l’executiu per tenir majoria.

Imatge
del carrer Major, a la Part Alta, amb persones passejant. Gerard Martí
Imatge dels consellers d’En Comú Podem. ECP

Els Premis Cambra de Tarragona 2025 distingeixen els mèrits de sis empreses

Societat l Grupo Arola, Salut i Treball, Bic Graphic Europe, Vopak Terquimsa, Repsol i el Port han estat els guardonats

Sis empreses van ser distingides als Premis Cambra de Tarragona 2025. Ahir a la tarda, va tenir lloc l’entrega dels guardons a la Casa de la Punxa, un esdeveniment que va servir per a reconèixer els mèrits del Grupo Arola, l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Salut i Treball, Bic Graphic Europe i Repsol.  L’acte va comptar amb Eloi Planes, president de la companyia Fluidra, com a convidat d’honor. En el marc de la vetllada, es va reconèixer la seva trajectòria empresarial amb la Clau d’Or, la màxima distinció que atorga la Cambra. El Premi a l’Excel·lència

Empresarial es va entregar al Grupo Arola, una companyia familiar que va iniciar la seva activitat a Tarragona el 1952 com a Agent de Duanes. Actualment, està integrat per cinc empreses i disposa d’un equip de 250 empleats que, a més de la gestió duanera, ofereixen serveis logístics, consultoria de comerç exterior, acompanyament per a l’obtenció de l’acreditació d’Operador

Econòmic Autoritzat, OEA, consignació de vaixells, emmagatzematge i distribució.

L’Autoritat Portuària de Tarragona va rebre el Premi a la Internacionalització. Les línies comercials amb més d’una seixantena de països, fan del Port el principal node logístic de la demarcació i una de les infraestructures estra-

El conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, durant la seva intervenció. Cambra TGN

tègiques per a l’economia de Catalunya. La Cambra ha volgut reconèixer la voluntat de l’APT d’anticipar-se al futur i atreure oportunitats que el posicionin com un nou referent internacional.

Digitalització i innovació

La Corporació tarragonina va distingir Salut i Treball amb el Premi a la Digitalització i la Innovació. Aquesta compa-

La Franz Schubert Filharmonia celebra el seu vintè aniversari al Teatre Tarragona

Cultura l La Franz Schubert Filharmonia presenta la programació de la temporada 2025-26, amb motiu del seu 20è aniversari. Aquest programa inclou un total de 9 concerts de diferents estils, tots de la mà de virtuosos artistes convidats d’arreu del món. Enguany se celebra la 13a edició de recitals al Teatre Tarragona. En-

tre els noms més destacats de la temporada figuren Midori, Anna Fedorova, Yulianna Avdeeva, Leonard Slatkin i l’Orquesta Sinfónica Simón Bolívar. Ahir es va presentar la programació, on la consellera de Cultura, Sandra Ramos, va expressar que «és un orgull poder seguir treballant amb la Franz Schubert Filharmonia». Redacció

La Corporació va entregar la Clau d’Or a Eloi Planes, de la companyia Fluidra

nyia, dedicada a la prevenció de riscos laborals i a la vigilància de la salut, ha decidit posar la seva experiència al servei de la valoració i el tractament dels riscos ètics, legals i operatius associats a l’ús de les eines d’intel·ligència artificial a les empreses, així com el seu impacte en el dia a dia dels treballadors.

L’empresa Bic Graphic Europe va guanyar el Premi a la

Sostenibilitat. Tots els seus productes es fabriquen i decoren a Europa, reduint al mínim els desplaçaments i les emissions associades al transport. A més, incorporen materials reciclats i reciclables, fomentant així l’economia circular i la innovació ecològica. També es va premiar Vopak Terquimsa amb el mateix guardó. La Cambra destaca el seu treball colze a colze amb

els clients per oferir solucions innovadores i tecnològiques, sempre amb la mirada posada en la sostenibilitat, el benestar de les persones i la cura pel medi ambient. Finalment, es va entregar el Premi a l’Impuls de la Formació Professional al Complex Industrial de Repsol a Tarragona. La companyia manté una ferma aposta per la Formació Professional Dual, que va néixer el 1997 i es va consolidar el 2006 amb l’Institut Comte de Rius, com a via per a la captació de talent, formant a joves que poden acabar integrant-se a la seva plantilla.

Convidats de luxe

A més dels representants de les empreses guardonades, l’acte va comptar amb la presència de Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona; Javier Villamayor, secretari del Govern de la Generalitat; Josep Santacreu, president de la Cambra de Barcelona i president del Consell de Cambres de Catalunya; Inmaculada Riera, directora general de la Cambra d’Espanya; Ariadna Arola, consellera d’Internacional i membre del Comitè Executiu de la Cambra de Tarragona; Carles Riado, director de Zona Tarragona del BBVA; i Quim Macià, director de Banca d’Institucions Catalunya de CaixaBank. També hi va ser Berni Álvarez, conseller d’Esports de la Generalitat, que va ser l’encarregat de fer la cloenda.

Redacció
Enguany se celebra la tretzena edició de recitals al Teatre Tarragona. Gerard Martí

Tarragona acollirà per primera vegada la gala dels Premis ARC

Cultura l Santa Tecla, el TetaFest, la Sala Zero i la periodista Sílvia García són quatre dels nominats

Marta Omella Blanco  Tarragona serà la seu dels Premis ARC, que arriben enguany a la seva XXIII edició amb una forta presència local. Les Festes de Santa Tecla, el TetaFest, la Sala Zero i la periodista Sílvia García de Tarragona Ràdio opten a quatre de les dotze categories dels guardons, que tindran lloc el 19 de novembre al Teatre Tarragona. És la primera vegada que la ciutat acull aquesta gala, després de tres edicions consecutives a Lleida i dinou a Barcelona. La cerimònia se celebrarà a les 20.30 h i estarà conduïda per Mar Grifoll, activista i comunicadora ebrenca. L’entrega inclourà les actuacions musicals en directe de LECOCQ, Flashy Ice Cream, Kelly Isaiah i OKDW.  L’Associació Professional de Representants, Promotors

i Mànagers de Catalunya va anunciar ahir al Teatre Tarragona els nominats d’aquesta nova edició. Durant l’acte,

la presidenta d’ARC, Raquel Bassas, va explicar que l’associació «feia temps que volia descentralitzar els Premis

ARC i portar-los arreu del territori». «Després de tres anys a Lleida, era el moment de venir a Tarragona, una ciu-

La cerimònia tindrà lloc el dia 19 de novembre al Teatre Tarragona

tat amb una activitat musical molt viva i en creixement. És una manera de descentralitzar la cultura i d’apropar-la a tot Catalunya», va afirmar.

Per la seva banda, la consellera de Cultura de Tarragona, Sandra Ramos, va celebrar «l’oportunitat d’acollir per primer cop a casa nostra uns premis que reconeixen la millor música en directe del país». «La música en directe forma part del nostre teixit cultural i també del nostre teixit econòmic, i celebrar-la és gairebé una obligació que tenim, sobretot des de les administracions públiques»,

va subratllar. Ramos també va celebrar la forta presència tarragonina entre els finalistes, destacant nominacions com les del TetaFest, «una aposta preciosa per posar dones sobre l’escenari amb un perfil reivindicatiu», o la Sala Zero, «una de les grans sales de concerts de la ciutat, que esperem tenir molts anys».

A banda dels candidats tarragonins, entre els nominats destaquen Lia Kali, Figa Flawas, Buhos i La Fúmiga a la categoria de millor gira d’artista o grup; El Pony Pisador, Maruja Limón, Las Karamba i Juantxo Skalari & La Rude Band com a millor gira internacional; i Judit Neddermann & Pau Figueres o Belén Bandera dins la categoria de jazz, música clàssica o tradicional. En l’apartat emergent, els guardons reconeixen propostes com Svetlana, Pitxorines, gavina.mp3 i Ouineta.

Coincidint amb el matí de la gala, se celebrarà la jornada professional ProARC 2025 Tarragona, una trobada dirigida a artistes musicals i entitats organitzada amb la col·laboració de l’ICEC, l’Ajuntament de Tarragona i la Diputació de Tarragona.

Raquel Bassas i Sandra Ramos a la presentació dels nominats dels Premis ARC. Gerard Martí

licor guardonat

La firma xinesa WuLiangYe porta fins a Tarragona el seu tradicional licor baijiu

El gegant del centenari licor xinès rep un dels guardons de sostenibilitat de la Fundació Europea de Gestió de Qualitat

Redacció

El WuLiangYe és el licor de baijiu –un destil·lat d’alta graduació alcohòlica– més destacat de la Xina. Fet a base de cinc cereals: sorgo, arròs, arròs glutinós, blat i blat de moro, té una història d’almenys 650 anys. La seva rellevància és tan notable que avui és un dels símbols culturals xinesos més destacats, al costat de la seda, el te, la ceràmica, les arts marcials i la cal·ligrafia.

La marca, propietat del Grup WuLiangYe –una empresa estatal xinesa– va aconseguir vendes per 138.000 milions de dòlars l’any 2020 i es troba entre les 500 marques més importants del món, arribant a ser el 2022 una de les 50 marques més valuoses de licors en el món. Actualment, l’empresa compta amb més de 40.000 empleats i exporta els seus productes a més de 100 països. Reconeguda per la seva excel·lència en gestió i rendiment sostenible, WuLiangYe ha rebut múltiples guardons nacionals i internacionals, incloent-hi distincions de l’EFQM pel seu lideratge en sostenibilitat i excel·lència empresarial. Coincidint amb el lliurament d’un dels guardons de qualitat i sostenibilitat que la Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat (EFQM) lliurarà al grup aquest dijous al Caixabank Tarraco Arena, la firma ha volgut acostar la cultura i els valors ‘baijiu’ a distribuïdors, clients i experts del sector a Tarragona. L’acte ha comptat amb la presència de part de l’equip directiu de WuLiangYe, com ara el director del seu centre de Formació i Consulta, Huang Shaobing, o la seva enginyera en cap, Yang Yunxia. En tots dos casos, els directius del gegant xinès dels licors han destacat la importància de la tradició i la sostenibilitat per tal de mantenir el seu compromís amb la filosofia HeMei (armonia i bellesa) que segueix el grup.

El valor del ‘terroir’ En aquest sentit, durant una taula rodona posterior a la presentació, en la qual han partipat la mateixa Yang Yunxia, a més de la gerent de zona industrial Cobo Calleja (Madrid), Montserrat Jiménez, –un polígon amb una important presència d’empreses xineses–; l’enòloga i directora tècnica de Celler Mastinell, Mery Ni-

eto; i la professora del departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, Míriam Lampreave; totes elles han destacat el valor de la sostenibilitat i el respecte per a l’entorn quan es treballa amb productes amb arrelament a la terra i tradició com són els vins, els licors o els productes alimentaris. Així, Yunxia ha remarcat que «no n’hi ha prou amb seguir les normes de seguretat alimentària», remarcant que «cal transmetre la qualitat dels nostres processos per

transmetre la tradició dels nostres productes».

Per la seva banda, Montserrat Jiménez, que té una dilatada experiència en la gestió d’espais industrials i la sostenibilitat, ha defensat l’esforç continuat que es realitza a Cobo Calleja per fer una logística més sostenible i per reduir el seu impacte en l’entorn».

Durant el seu torn, Míriam Lampreave ha mostrat la seva sorpresa per la feina de WuLiangYe a l’hora de

preservar la tradició i l’essència de la terra i dels seus licors. «És important veure com apliquen la tecnologia per a mantenir la tradició i l’essència dels seus productes, i també com mantenen el ‘terroir’ original, que resulta clau  per als productes del nostre sector i per a preservar la seva essència».

Finalment, Mery Nieto ha volgut elogiar la feina que fa el grup en la defensa de l’essència dels productes que neixen de la terra. «Tenir un ‘terroir’ és un avantatge competitiu i cal defensar-lo. No és només un eslògan, és una forma de vida i de treballar i és tenir respecte a la terra».

La marca és una de les 500 més importants del món i una de les 50 més valuoses de licors

WuLiangYe té el celler d’envelliment més antic del món, de 1368, durant la dinastia Ming

El grup WuLiangYe té una producció anual mitjana de 100.000 tones de licor baijiu cru fermentat. Té la factoria més gran del món per a fermentació de gra i posseeix els cellers d’envelliment més antics que existeixen a tot el món, en ús des de 1368, durant

l’època de la dinastia Ming. Aquest equilibri entre herència i modernitat ha posicionat a WuLiangYe com un símbol d’excel·lència xinesa en el sector global de les begudes espirituoses. Per tot això, la Unesco i la FAO van declarar que les condicions úniques de clima, sòl, recursos hídrics i vegetació que existeixen en la zona de Yibin, la ciutat més important a la ribera del riu Yangtze, es defineix com la regió més adequada per a la producció de baijiu d’alta qualitat en el món. L’acte d’aquest dimecres a Tarragona no només és una presentació del producte més selecte de WuLiangYe aprofitant el lliurament dels premis de la Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat (EFQM), sinó també una activitat destinada a obrir nous mercats i arribar a nous clients en el sector europeu dels licors de qualitat.

Moment simbòlic de la barreja de terres europees i de la zona de Yibing entre els representants de WuLiangYe i de la firma a casa nostra.  GERARD MARTÍ
La taula rodona ha centrat l’acte parlant del valor del ‘terroir’ i la sostenibilitat.  G.MARTÍ

La proposta de Reus per al Pla de Barris: 31 actuacions al sud i una inversió total de 25 MEUR

Transformació l Es finançaria a parts iguals entre la Generalitat i l’Ajuntament i es divideix en tres eixos

La proposta que l’Ajuntament de Reus ha presentat a la convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-29 aglutina 31 actuacions al sud de la ciutat, que implicaran una inversió estimada de 25 milions d’euros, finançats a parts iguals entre el consistori i la Generalitat de Catalunya. El projecte se centra en els barris Carrilet, Fortuny, Juroca, Parcel·les Casas i Montserrat i s’ha dividit en tres grans eixos temàtics: transformacions físiques, transició ecològica i acció sociocomunitària. «El Pla de Barris permet que s’acceleri l’execució de totes aquelles accions que teníem previstes com a govern municipal en aquell àmbit», va afirmar l’alcaldessa, Sandra Guaita, en l’exposició pública de les línies mestres. L’Eix Astorga, la construcció de l’escola bressol municipal (EBM) L’Ametller o la transformació de l’entorn del Carrilet són tres de les idees ja programades que s’han inclòs en el document.

La batllessa va expressar que la iniciativa respon a un «deute històric amb aquesta part de la ciutat». «Fa molts anys que la població ens reclamava accions», va afegir. Així mateix, l’àrea encaixa amb els criteris tècnics establerts pel Govern català per ser elegible per a l’obtenció del finançament, ja que disposa d’una renda per persona inferior a la mitjana catalana, està en creixement i presenta diversitat cultural i d’origen, un parc d’habitatge envellit i problemes en temes d’accessibilitat. El calendari d’execució fixa un termini de 5 anys per completar la intervenció, ampliables a 8.

El Pla de Barris delimita una Àrea d’Atenció Especial. L’Ajuntament amplia el radi d’acció. Aj. Reus/Diari Més

«Volem tenir justícia i equitat territorial a tota la ciutat, i la zona sud ho necessita», va assenyalar Guaita. «Volem tenir una ciutat cohesionada i que tothom tingui les mateixes oportunitats en cada un dels barris», va rematar. L’alcaldessa va recordar que el creixement ha d’anar en direcció meridional. «Estem

molt orgullosos del projecte i esperem que sigui un dels seleccionats», va expressar.

En l’eix de les transformacions físiques, destaquen propostes de caràcter urbanístic com la conversió del carrer d’Astorga en un eix cívic que

connecti el sud amb el centre i el nord; un projecte conegut com a Eix Astorga i que costarà uns 4,24 milions d’euros. També s’inclou la creació de la nova EBM L’Ametller per configurar una illa educativa dels 0 als 16 anys a Mas Igle-

L’apunt

El projecte del Carrilet rebrà 6 MEUR més amb l’ajut del FEDER

La transformació de l’entorn del Carrilet rebrà un ajut de poc més de 6 milions d’euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). La resolució encara és provisional i ha de passar el període d’al·legacions abans d’esdevenir definitiva, però, junt amb la possible partida provinent del Pla de Barris, ajudarà a accelerar l’execució de la intervenció.

sias i un paquet de subvencions a les comunitats per a millorar l’accessibilitat dels edificis amb la instal·lació d’ascensors; dues actuacions valorades en més de 2 milions d’euros. Ajuts per a rehabilitacions energètiques d’immobles i la compra de pisos per a lloguer social s’afegeixen en aquest apartat. En l’àmbit sociocomunitari, el Pla de Barris permetria ampliar serveis que s’estan prestant, com estendre el programa Temps per Cures a la zona meridional de Reus. Bona part de la inversió se centraria en l’equipament municipal del Carrilet, que mantindrà la funció de mercat, però que haurà de ser un referent amb altres usos, com socials, juvenils, culturals i cívics. El joc lúdic serà l’eina emprada pel nou programa Xarxa als Barris per combatre la vulnerabilitat social i impulsar el desenvolupament personal, la socialització i la inclusió dels joves. A més,

El calendari d’execució previst serà de 5 anys, ampliables fins a 8

El pla permetria accelerar les actuacions previstes a la zona meridional

s’afegeixen mesures com la creació d’un punt d’informació del Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones de més de 60 anys, per detectar situacions de soledat no desitjada, fomentar l’envelliment actiu i resoldre tràmits digitals, i l’acompanyament en activitats socioeconòmiques i formació per a l’ocupació. La lluita contra l’emergència climàtica, la infraestructura verda i el foment de l’economia circular són la columna vertebral del pilar de la transició ecològica. 2,33 milions d’euros és el cost previst per transformar el carrer de l’Escultor Rocamora. L’entorn del Carrilet viurà, també, la perllongació del parc de Mas Iglesias, que permetrà trencar la «barrera» que simbolitza l’avinguda del President Macià, tal com va detallar el regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio, i la renaturalització del pati de l’Escola Eduard Toda. Abans del 31 de desembre haurien d’acabar les obres dels horts urbans del carrer d’Astorga, de forma que ja es podrà treballar en la seva gestió i dinamització. Amb relació a la mobilitat, s’ampliarà la xarxa de carrils bici i s’habilitaran dos nous passos de vianants a les avingudes de Salou i del President Macià.

Àrea d’influència

El projecte del Pla de Barris dissenyat per l’Ajuntament de Reus va més enllà de l’àrea d’atenció especial amb què se centra el Govern català. El consistori ha ampliat el radi d’actuació amb una «àrea d’influència», actuacions de caràcter específic que es finançaran amb fons propis. Un exemple serà un col·lector d’Aigües de Reus que vol installar-se al barri Montserrat.

Les empreses catalanes han de «créixer en dimensió», el «repte» que es marca la Generalitat

Economia l La consellera Alícia Romero va oferir una

Miquel Llaberia

«Les nostres empreses han de créixer en dimensions». Clar i català. Així es va expressar la consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Alícia Romero, durant la seva conferència que va oferir a El Círcol ahir al vespre en la seva visita a Reus. La consellera va admetre que era una visita que la il·lusionava, ja que des de Mataró, ciutat d’on va ser regidora entre els anys 1999 i 2011, «sempre ens hem emmirallat una mica». «Compartim moltes coses, com la tradició industrial, són ciutats molt comercials, a prop d’altres capitals i, per tant, se’m fa més propera del que conec», va afirmar. Ara bé, Romero va anar per feina en una xerrada en què van quedar dues premisses molt clares: l’economia «va bé», però «podria anar millor». En aquest sentit, va apuntar que l’economia catalana havia crescut amb un ritme «superior a l’espanyola i europea», però que, així i tot,

ERC

el PIB per càpita continuava «estancat». Davant d’això, no va oferir cap excusa: «És veritat que també hem crescut en habitants, però no ens podem

homenatja Lluís

conformar com a resposta. Cal que les empreses siguin més competitives i generar una riquesa que puguem compartir».

Companys

en el 85è aniversari del seu afusellament

Política l El 15 d'octubre del 1940, Lluís Companys va ser afusellat al castell de Montjuïc. Amb motiu del 85è aniversari del seu assassinat, ERC Reus va dur a terme un acte d'homenatge al president de la Generalitat davant el bust que li és dedicat a la plaça de la Llibertat. En la lectura del manifest, Miquel Àngel Prats va remarcar que

Companys és «símbol de la lluita per la justícia social i la llibertat nacional». La cap de llista, Noemí Llauradó, va expressar que són «uns valors que ara tornen a estar en qüestió, amenaçats, i greument». «Reivindicar Companys és defensar Catalunya, però també els drets que es veuen amenaçats aquí, a l'Estat espanyol i arreu», va

clamar. El portaveu del grup municipal, Daniel Recasens, va apuntar que «totes les causes justes tenen qui les defensi, però Catalunya només ens té a nosaltres», i així va remarcar la necessitat de mantenir el compromís «des de qualsevol dels nostres llocs». L'acte va culminar amb l'ofrena floral, Els Segadors i el llançament de salves. SPM

Però com pretén aconseguir aquesta major competitivitat i productivitat per part de les empreses? En aquesta línia, la consellera va reivin-

Un altre objectiu marcat és fomentar la formació del talent a través de l’FP

dicar el Pla Catalunya Lidera, aprovat per la Generalitat el passat mes de febrer amb una injecció de més de 18 milions d’euros. Una estratègia que ha de servir per assolir quatre reptes que la consellera va remarcar i, pel que fa al primer, es va detenir a posar especial èmfasi: «Les nostres empreses han de créixer en dimensions. Només un 11% de les empreses catalanes té més de 10 treballadors, és una xifra baixa». Una dada en la qual Reus no difereix especialment, ja que «el 40% de les pimes a Reus tenen menys de 10 treballadors, com a Catalunya».

«Hem d’aconseguir que les empreses guanyin dimensió per tal que inverteixin més i siguin capaces d’innovar i internacionalitzar-se. El nostre

mercat intern està bé, però hem de ser capaços de sortir fora, ja que tenim productes de qualitat», va insistir. Unes exportacions catalanes que Romero va xifrar en 100.000 milions d’euros: «No és una dada menyspreable, però podria ser millor». Alhora, va reivindicar els productes de qualitat que és capaç d’exportar Catalunya i, entre aquests, els que ofereix un territori com Reus a través de sectors com l’agroalimentari.

Altres reptes

Els altres punts que la consellera d’Economia i Finances va marcar com a clau per aconseguir que l’economia catalana s’alci encara més va ser potenciar el capital humà, posar el coneixement al servei de les empreses i modernitzar el model productiu. «És important aconseguir captar talent i també oferir aquells perfils que les empreses demanden, que són perfils formats i, especialment, a través de la Formació Professional», va comentar. Ara bé, també va voler tenir un recordatori per les universitats com espais claus per «generar talent», però també per generar coneixement, un àmbit en el qual considera que Catalunya és un exemple. En aquest àmbit, el repte detectat per la consellera és un altre: «El problema que tenim en aquesta àrea és que hem d’aconseguir transmetre i aplicar aquest estoc de coneixement en les empreses».

Fotografia d’un instant de l’acte, que va tenir lloc davant del bust de Companys a la plaça Llibertat. Diari Més
La consellera d’Economia Finances, Alícia Romero, durant la conferència a El Círcol. Gerard Martí

JMiquel Llaberia

oan Prim, qui va ser general i president, és un dels reusencs més famosos i recordats, a més de transcendentals en la història de Catalunya i Espanya. És conegut per diverses fites, com la seva participació durant la guerra del Marroc o el seu patrocini d’Amadeu I de Savoia com a rei d’Espanya. Però, també cal esmentar que un dels fets també més recordats va ser l’atemptat del 27 de desembre de 1870, al carrer del Turc de Madrid, que va posar fi a la seva vida. Fins als darrers anys, en què han començat a sorgir noves versions del que va succeir aquella nit, la versió oficialment més estesa era que els republicans, liderats per José Paúl Angulo, van ser els autors de l’assassinat.  No obstant això, José María Fontana, junt amb l’historiador i codirector del projecte ‘General Prim, Sugranyes i Voluntaris catalans’, Alfredo Redondo, van ser capaços després d’una llarga investigació al voltant del sumari de l’assassinat de detectar quines incongruències hi ha dins d’aquest. Una anàlisi que es recull en el llibre que conjuntament van publicar: El asesinato del general Prim. Estudio del sumario incoado, que inclou també un acurat índex onomàstic i toponímic de 300 pàgines. «Hem estat comparant totes les informacions donades per tots els personatges que intervenen i, en aquestes comprovacions,

l Història

L’assassinat del general Prim, a revisió

En els darrers anys han sorgit versions que desmenteixen que els republicans fossin els autors del magnicidi

hem aconseguit descobrir quins són els falsos testimonis pagats», explica José M. Fontana. Pel que fa a la versió sobre l’autoria d’Angulo i els republicans sobre l’assassinat, Fontana afirma categòricament que «és absolutament fals i està totalment provat».

«Hi ha una conjunció d’interessos, capitanejats pel general Serrano i el seu entorn, que és l’encarregat de contractar als assassins. Però clar, fa un temps dir que va ser Serrano era una cosa molt forta. Parlem d’una conspiració política de gran escala enmig d’un context incert», comenta. Un context marcat per les aspiracions reformistes de

La Fira Centre Comercial celebra aquest dissabte el Dia Mundial contra el Càncer de Mama

Societat l Ho farà amb un vermut solidari a la terrassa del complex comercial

Redacció

La Fira Centre Comercial de Reus celebra aquest dissabte 18 d’octubre el Vermut Rosa, amb motiu del Dia mundial contra el Càncer de Mama. Aquesta acció solidària començarà a partir de les 12 hores i tindrà com a objectiu recaptar fons i donar suport a la investigació d’aquesta malaltia de la mà de La Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que disposarà d’un estand informatiu des d’on recolliran les donacions dels assistents. L’acte consistirà en un vermut solidari a la

terrassa del centre comercial, situat a la segona planta, on els assistents gaudiran d’una Sessió Flaixbac a càrrec del DJ Carles Pérez, que amenitzarà la jornada durant tres hores. A més, l’acte compta amb la col·laboració de Vermouth Yzaguirre, que oferirà degustacions gratuïtes del seu vermut rosé com a mostra del seu compromís per la causa. Des de la Fira volen reafirmar novament a través d’aquesta acció el seu compromís amb les causes socials i amb la sensibilització de causes com és el cas del càncer de mama.

Prim, que pretenia que la dinastía de Savoia signifiqués un pas cap al progrés que des dels sectors més conservadors no veien amb bons ulls. «D’aquesta manera Serrano matava dos ocells d’un tret, treia a Prim del mig i culpava als republicans de tot», afegeix Fontana.

Ara bé, el gran repte al qual es van enfrontar Fontana i Redondo durant la seva investigació era esbrinar entre tots els testimonis del cas quins eren els falsos subornats pel mateix Francisco Serrano. «És més fàcil descobrir-ho ara gràcies al fet que podem accedir al sumari a través de sistemes informàtics que ens

La nova hipòtesi apunta a Francisco Serrano com l’artífex de l’assassinat

faciliten la feina», apunta José María Fontana. «Hi ha molts casos en què persones que van declarar com a testimo-

L’Ajuntament impulsa un projecte per visibilitzar el llegat de les dones a la ciutat

Feminisme l Es reivindiquen figures com Teresa Miquel Pàmies o Magdalena Folch

L’Ajuntament de Reus ha creat una gimcana sobre dones referents de Reus per tal de visibilitzar el llegat de les dones a la ciutat. Amb el nom ‘Les abelles perdudes’, aquest projecte està impulsat en col·laboració del Casal de les Dones i el Gaudí centre i pretén construir la ciutat des d’una mirada més feminista, inclusiva i transformadora. A més, cal remarcar que el projecte neix d’una proposta feta pel Consell d’Infants del curs 2022-2023. El recorregut, apte per a grups escolars, famílies,

entitats i públic general es desplega com una gimcana, una experiència d’aprenentatge vivencial que combina codis QR, reptes cooperatius i una narrativa que condueix els participants per diferents punts emblemàtics de Reus. «Amb aquesta iniciativa la ciutat de Reus fa un pas més en la línia del seu compromís amb una educació igualitària, arrelada i activa, que reconegui el valor de les dones com a protagonistes del passat, del present i del futur», afirma la regidora de l’àrea d’Educació de l’Ajuntament de Reus, Pi-

nis que hem pogut esbrinar que no estaven ni tan sols en el lloc dels fets. Hi ha el cas d’un d’ells que no estava a Madrid, sinó de camí a Oviedo», defensa.

Així i tot, avui dia encara molts mantenen les versions originals sobre els autors del magnicidi, un fet que Fontana atribueix a un «orgull

personal». «S’escriu negre sobre blanc i no es volen desdir del que s’ha desdit, tot i que hi hagi investigacions posteriors, com la nostra, que ho desmenteixin. Fins i tot, hi ha professors d’universitat que van escriure coses que no s’haurien d’haver escrit i no volen fer marxa enrere», lamenta.

Acte de presentació de ‘Les abelles perdudes’. Ajuntament de Reus

L’activitat és en format gimcana i està oberta al públic en general

lar López. Les figures que es reivindiquen en aquesta gimcana són Magdalena Folch, Martina Castells, Anna Sugrañes, Teresa Miquel Pàmies i Regina Figuerola.

José M. Fontana i Alfredo Redondo, autors de ‘El asesinato del general Prim. Estudio del sumario incoado’. TvdM
Redacció

Política l El govern municipal treballa intensament amb l’objectiu de portar els comptes al ple del divendres de la setmana vinent

Recta final per tancar ordenances i pressupostos

El mòbil de Manel Muñoz, el regidor d’Hisenda, treu fum i el seu despatx bull de frenètica activitat. Octubre era el mes fixat al calendari per intentar tenir enllestits els comptes de l’Ajuntament de Reus per al 2026. El ple, previst en un primer moment per a demà, es va ajornar una setmana, concedint un temps afegit d’incalculable valor. Amb el divendres 24 com a següent fita, el govern municipal està fent mans i mànigues per aprovar els pressupostos i les ordenances fiscals en una única sessió.

Al davant quedaran, encara, uns dies intensos i feixucs. La primera tinent d’alcaldessa, Noemí Llauradó, ja va avançar la setmana passada que la feina relativa a les taxes i tributs estava «més avançada». Els pressupostos requerien un esforç extra. No només per les dificultats que ja comporta intentar satisfer tothom i que, en conseqüència, ningú quedi satisfet, sinó també perquè el 2026 serà l’últim any sencer que afrontarà el present govern municipal. El 2027 serà interromput per unes eleccions —i un període previ en què

El regidor Muñoz, presentant les ordenances del 2025, una imatge que està a punt de repetir-se amb els tributs per al 2026. Aj. Reus

les inauguracions hauran de brillar per la seva absència— que gaudeixen del poder de decisió sobre el timó del vaixell: bé poden mantenir el rumb, virar-lo per complet o, simplement, canviar uns polissons per uns altres. Sembla que, en aquest context, regnava la sintonia entre els regidors de PSC, ERC i Ara i que tothom ha entès la premissa general, però els detalls són els més difícils de polir i, a la vegada, els que acaben marcant la diferència. La transformació del Carrilet,

Any clau

2026 serà l’últim any sencer del mandat, així que tothom vol més

l’Eix Astorga i els barris meridionals sembla apostes segura, empesa i impulsada per ajuts externs. I és que els diners són finits.

Els socis celebren que l’assumpte està més encarrilat que dies enrere, si bé encara hi ha marge per canviar

de decisió i postergar alguna votació; o totes. Ja s’ha començat a contactar amb l’oposició, que espera novetats en els pròxims dies. Manel Muñoz portarà bones o males notícies, en aquesta ocasió? Abans del Tió, el Pare Noel i els Reis, és l’encarregat de presentar els regals o el carbó. Mai està de més recordar que l’edil és la cara visible, però que hi ha molts elfs que, junts i amb disjuncions, han confeccionat el farcellet. Arriba un dels moments més esperats de l’any.

Cambrils congela els impostos i suspèn la taxa variable de les escombraries pel 2026

Societat l El consistori planteja una nova ordenança de patrocini d’espais públics per cobrir les despeses

Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Cambrils ha presentat aquest dimarts les ordenances planificades per al 2026, destacant que són les primeres que el govern de coalició pot elaborar «de forma autònoma» sense dependre de les accions dutes a terme durant les últimes legislatures. La principal novetat, entre les múltiples anunciades, ha estat la congelació dels impostos per l’any vinent i la suspensió per «caràcter tècnic» de la taxa variable sobre les escombraries, en una complexa operació que obligarà el govern a plantejar alternatives per al 2027. Segons han explicat l’alcalde, Oliver Klein, i el regidor d’Hisenda,

David Chatelain, l’any vinent el consistori assumirà les despeses que, durant el 2025, van cobrir-se amb els impostos variables. L’objectiu de la mesura, que s’aprovarà en el ple extraordinari d’aquest divendres és «reduir la pressió fiscal sobre una ciutadania i no demanar-li més esforços».

Durant el 2025, les queixes sobre els canvis en la taxa variable han alertat a l’Ajuntament. Segons les condicions que han presentat mensualment els veïns del municipi en termes de reciclatge, la taxa variable ha augmentat fins al 77%. Els sistemes de neteja de Cambrils presentaven problemes relacionats amb els errors amb les targetes electròniques per als conte-

nidors intel·ligents, o actes vandàlics que invalidaven els serveis. Un fet que ha provocat la participació de, només, el 3,2% del municipi en les iniciatives i, com a conseqüència, l’increment d’un 97% de les taxes generals a causa del poc ús.

Des de principis de 2025, la taxa ha estat fixa en el 23%, però ara el consistori proposa un canvi de model per evitar els increments variables. El pròxim 2026 es farà càrrec de les despeses, que s’aproximaran als 130.000 euros, es realitzarà un estudi extern fora del sector i es modificarà el model actual dins les ordenances per equilibrar les taxes al municipi.  Entre les mesures dins el

sistema de neteja per al 2026, s’eliminarà la iniciativa del Porta a Porta després de la finalització dels contractes prorrogats amb l’empresa de contractació actual, signats durant les anteriors legislatures. L’Ajuntament plantejarà una alternativa per arribar, durant el pròxim any, als particulars que demanin una recollida selectiva, però més limitada. Fins a finals d’enguany, però, el servei continuarà en funcionament.

Patrocinar espais públics El consistori continuarà treballant també per l’aprovació dels primers pressupostos sense afectacions anteriors per a finals d’aquest 2025. Amb la responsabilitat d’in-

Després d’un acord amb Junts, es fixaran els horaris d’ocupació viària el 2026

Només el 3,24% dels ciutadans van fer ús dels sistemes de reciclatge

cloure les despeses sobre les taxes variables del 2026, una de les novetats ha estat l’anunci de «noves estratègies per aconseguir fonts de finançament». Els pressupostos del 2025 superaran «lleugerament» els anteriors, que van suposar 55 milions d’euros.

Sense el Porta a Porta, però amb nou sistema de recollida selectiva

L’Ajuntament de Cambrils eliminarà progressivament el sistema Porta a Porta de recolldia selectiva a causa de la finalització del contracte amb l’empresa actual. Però a partir del 2026, es plantejarà una alternativa per als sistemes de recollida particular d’escombreries, més limitada.

Per pal·liar amb els nous projectes, l’Ajuntament anunciarà una nova ordenança de patrocini, que permetrà vendre part dels espais públics a «perfils privats» per anunciar-s’hi. Les entitats, segons ha anunciat el batlle cambrilenc, es faran càrrec del manteniment dels espais que patrocinin, i lliberin de pressió fiscal a la ciutadania. L’ordenança presentarà uns límits a les entitats que vulguin presentar-se com a patrocinadores, com el respecte de la integritat de l’espai o l’elecció, en si, de l’espai. «Cambrils és una ciutat gran, i aquesta mesura l’havíem proposat.

D’acord amb Klein, una de les noves mesures que s’aprovaran aquesta setmana és la fixació del calendari d’ocupació de la via pública a Cambrils. Una mesura que, durant anys «ha estat disfuncional». El govern de coalició ha acordat amb el suport de Junts la nova proposta, que establirà uns horaris fixos d’hivern entre el 31 d’octubre i l’1 de març, i la resta com a horari d’estiu.   L’Ajuntament, a més, ha anunciat el pagament durant els pròxims mesos del 0,5% pendent als funcionaris a través del fons de contingència. Una mesura que assegurarà el pagament a temps de les quotes. «Hem arribat molt abans als pagaments i ho considerem una mesura positiva», explicava el regidor d’Hisenda, afirmant que, en les últimes legislatures, no s’havia aconseguit.

L’alcalde Oliver Klein, juntament amb el regidor d’Hisenda i Compres, David Chatelain. Ajuntament de Cambrils
Canvis pràctics

Cimalsa licita les obres de la LOGIS Montblanc per 2,2 milions d’euros

Urbanisme l L’Ajuntament aprova la primera fase, que desencallarà la urbanització de part del recinte

El polígon de Cimalsa licitarà la primera fase d’obres d’urbanització del recinte del LOGIS Montblanc per més de 2,2 milions d’euros. Una proposta que comptarà amb l’aprovació de l’Ajuntament i desencallarà l’entrada d’entitats al recinte després de mesos de desenvolupar l’espai i adaptar-lo a les exigències de les empreses demandants. La licitació s’ha obert en el moment que s’ha donat llum verda a la reordenació de vialitat interna del polígon logístic, que portarà millores en la distribució de les seves parcel·les i en la circulació interna del sector.

Aquesta actuació dona per tancada la primera fase al sector sud del polígon en l’àmbit d’urbanització del LOGIS, un projecte vigent des del 2018 que comença a desenquistar-se. El recinte contempla la urbanització d’un total de 45 hectàrees, del total de les 81 hectàrees que componen el polígon. Entre la quarantena que presenta la primera fase, 20 són propietat de l’empresa Bonpreu, que continua treballant en la urbanització de les

seves dues parcel·les, separades per una via que, pròximament, s’eliminarà per crear un espai únic, juntament amb la modificació de l’àrea de la via en una circumval·lació amb diversos accessos. La fase dos es preveu un cop totes les

parcel·les disponibles després de la fase 1 s’hagin adquirit per inversors externs. La duració de l’actual fase, un cop s’adopti el contracte anunciar de licitació, és de vuit mesos.  El projecte coincidirà amb la retirada, per part de Red

El Calçofest creix amb la participació del comerç i la restauració vallenca

Territori l Botigues, restaurants i equipaments culturals s’impliquen en el festival del 22 de novembre, que unirà gastronomia i cultura

El Calçofest continua creixent i implicant tota la ciutat. Aquest dimecres es va presentar la participació de restaurants, comerços i equipaments vallencs en aquest nou festival que Valls celebrarà el 22 de novembre amb un macroconcert, una calçotada popular i activitats familiars per donar la benvinguda a la temporada de calçots. La primera edició ja ha generat una gran expectació, amb 7.500 entrades venudes per al concert i un miler de persones inscrites a la calçotada.

Dotze restaurants de l’Alt Camp s’hi han sumat amb un 10% de descompte en les calçotades servides aquell dia: Cal Ganxo, Casa Fèlix, El Cervelló, Julià Mallol, Incògnit, La Licorera, Masia Fontscaldes, l’Esportell del Bou, el Coll de Nulles, la Sort del Pont d’Armentera i la Montoliva de Vilallonga del Camp. Coordinada per la Cambra de Comerç de Valls, aquesta acció busca reforçar la vinculació entre el festival i els restaurants i productors locals. Des de la Cambra es destaca que el Calçofest permet «donar visibilitat a la Calçotada des del novembre

fins a l’abril» i contribuir així a allargar la temporada i impulsar-ne l’atractiu turístic. El comerç de Valls també s’hi ha implicat amb sortejos d’entrades per al concert. Entre el 3 i el 8 de novembre, les compres als establiments adherits a la Unió de Botiguers permetran participar en el sorteig de vuit entrades, dipositant els tiquets a les urnes de les regidories de Comerç i Turisme o a la Cambra.

El Museu Casteller de Catalunya s’hi afegeix amb una promoció especial d’entrades 2x1 per a tots els assistents al concert. A més, la Regidoria

Eléctrica de España, de les dues torres que afecten part de les parcel·les adquirides per Bonpreu. Un altre dels inconvenients que han bloquejat els treballs d’urbanització durant diversos anys.

L’actuació en aquesta fase,

Bonpreu «no tindrà garantida l’activitat» a causa dels treballs d’urbanització

però, no garantirà l’inici de l’activitat de Bonpreu dins el polígon fins que no es dugui a terme la urbanització completa de la seva parcel·la. «És cert que facilitarà l’accés a la parcel·la, però no garantirà la feina de Bonpreu, malgrat que avancin en paral·lel», ha afirmat l’alcalde de Montblanc al Diari Més.

Projecte encallat Les actualitzacions sobre el polígon de Cimalsa han estat un malson constant per a l’Ajuntament de Montblanc, que continua treballant per aconseguir inversors en les diverses parcel·les buides del recinte industrial. Els problemes amb la potència elèctrica han allunyat inversions milionàries que, ara, semblen més a prop a causa de les millores urbanístiques.

Durant el 2023, van iniciar les obres a la zona, propietat del LOGIS Montblanc, que re-

servava part del sòl per a una terminal ferroviària per a garantir la multimodalitat. Els treballs van començar l’any 2023, amb 395.000 metres quadrats destinats a parcel·les logístiques i industrials. L’empresa Bonpreu va mostrar el seu interès amb l’adquisició de dues parcel·les, separades per una via en un terreny de 20 hectàrees.

Aquest setembre, l’Ajuntament va anunciar la falta de compradors per les parcel·les municipals adquirides, destinades a entitats privades o públiques que volguessin instal·lar-se al recinte. Un total de dues hectàrees que només va generar problemes i va frenar una venda de gairebé 3 milions d’euros per part d’un inversor privat. La demanda de corrent elèctric va ser el problema inicial. S’espera que la segona fase aporti millores generals al recinte, que avança «en paral·lel» per fer coincidir l’inici de l’activitat de Bonpreu i la retirada de les dues torres elèctriques de les seves parcel·les.

La intenció de l’Ajuntament és que el polígon s’inauguri al mes de desembre, malgrat que no serà una obertura total, sinó parcial a causa dels treballs que encara s’estan portant a terme. Tot i això, el període de licitació per aquesta primera fase constarà obert fins al novembre, quan es decidirà com evolucionarà el projecte i quina direcció prenen el consistori i Cimalsa sobre les hectàrees afectades.

d’Igualtat i Feminismes installarà un punt lila i irisat per garantir un espai segur. El Calçofest combinarà música, gastronomia i cultura

en una jornada amb activitats al centre històric i un gran concert amb Figa Flawas, The Tyets, Buhos, La Fúmiga, Els Catarres, Ginestà, Les Que

Faltaband, Maria Jacobs i DJ Trapella. Amb el suport d’institucions i empreses locals, el festival consolida Valls com a capital de la calçotada.

Imatge del terreny logístic de Cimalsa a Montblanc. Cedida
Redacció
Moment de la roda de premsa de presentació del festival, aquest dimecres al matí. Cambra de Comerç de Valls

Un mercat laboral temporal i poc qualificat manté l’atur estructural al Camp i a l’Ebre

Ocupació l La URV alerta que el model econòmic basat en el turisme i la química mostra signes d’esgotament

Redacció

Un mercat laboral «massa temporal i amb poca oferta qualificada» manté enquistat l’«atur estructural» al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, segons l’Informe de Conjuntura Econòmica elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV, presentat aquest dimarts a la Cambra de Comerç de Tortosa. L’estudi, realitzat amb la col·laboració de les cambres del territori, constata que la demarcació presenta un atur «elevat i persistent», superior a la mitjana catalana, i alerta que el model econòmic actual, basat principalment en la indústria química i el turisme, «mostra signes d’esgotament».

L’informe assenyala que la temporalitat laboral i la manca de llocs de treball qualificats «obliguen molts joves formats a marxar», la qual cosa agreuja la pèrdua de talent i limita la diversificació econòmica. A les Terres de

l’Ebre, a més, el desequilibri demogràfic és especialment acusat, amb un índex de dependència de la gent gran del 56,4%, molt superior a la

Detinguda una parella a Salou per un robatori en un allotjament turístic

Policial l Van ser sorpresos mentre carregaven els objectes sostrets en un vehicle

trets d’un bloc d’apartaments del carrer Penedès.

Els Mossos d’Esquadra han detingut dues persones a Salou com a presumptes autores d’un robatori amb força en un allotjament turístic. Els fets van tenir lloc diumenge al migdia, quan una patrulla del Grup de Delinqüència Urbana de la Unitat de Seguretat Ciutadana de la comissaria de Salou i Vila-seca va sorprendre un home i una dona, de 47 i 32 anys, respectivament, mentre carregaven en un vehicle diversos objectes sos-

Els agents, alertats cap a les 14.45 h, van acudir al lloc i van observar com la parella sortia de l’edifici amb bosses i un televisor, que estaven introduint dins del cotxe. En identificar-los, els Mossos van trobar que un d’ells portava el comandament a distància de l’aparell, que posteriorment es va comprovar que havia estat robat d’un dels habitatges. Durant l’escorcoll també se’ls va intervenir un tornavís, amb el qual haurien forçat

mitjana catalana, sobretot a comarques com la Terra Alta i el Priorat. Aquesta estructura, amb menys població jove activa, dificulta el relleu genera-

cional i redueix la disponibilitat de mà d’obra per impulsar la transició cap a sectors més innovadors.

Segons l’anàlisi, els sectors

tecnològics només representen el 3,7% de la contractació al Camp de Tarragona i el 2,0% a l’Ebre, xifres que es tradueixen en rendes més baixes

Detall del pany violentat en un dels habitatges turístics. Mossos d’Esquadra

l’armariet de seguretat que contenia les claus de diversos apartaments. Segons la investigació, els detinguts van intentar accedir a diferents allotjaments,

però només van aconseguir entrar en un d’ells. La responsable de la gestió dels pisos turístics va denunciar la desaparició d’un televisor i va reconèixer l’aparell recuperat

Només el 3,7% de la contractació al Camp és tecnològica,  i el 2% a l’Ebre

i «menys oportunitats per al talent jove qualificat». Tot i els avenços en TIC i R+D impulsats per la Universitat Rovira i Virgili, l’estudi reclama «un canvi estructural basat en la innovació, la tecnologia i la formació» per garantir un creixement econòmic sostenible a mitjà termini.

Rècord d’ocupació Més enllà del monogràfic, l’informe repassa les principals macromagnituds econòmiques d’enguany. A escala internacional, apunta que la guerra comercial ha elevat els aranzels dels EUA a la UE fins al 15,2%, alterant l’ordre econòmic global. A Espanya, el creixement previst del 2,5% la situa al capdavant dels països desenvolupats.

A Catalunya, tots els sectors mostren un bon ritme, especialment els serveis turístics i la recuperació agrícola. I al Camp i a l’Ebre, malgrat els rècords d’ocupació i l’augment d’exportacions —un 82% més que el 2008—, l’atur continua per sobre de la mitjana catalana, persistint la bretxa de gènere. Els autors de l’informe assenyalen que els reptes principals són «reduir l’estacionalitat i diversificar l’economia» per consolidar un model estable i competitiu.

Dues persones ferides en bolcar un camió a l’AP-7 a Cambrils

pels agents com el seu. Els dos arrestats, amb més d’una vintena d’antecedents policials, van ser traslladats a dependències policials i van passar a disposició judicial.

Successos l Dues persones van resultar ferides lleus la matinada de dimarts a dimecres en bolcar un camió a l’AP-7, a l’altura de Cambrils. L’accident es va produir a les 03.56 h al punt quilomètric 267,8, i fins al lloc s’hi van desplaçar dues dotacions dels Bombers de la Generalitat, que van haver d’excarcerar els ocupants, atrapats mecànicament dins la cabina. El SEM les va traslladar a un centre hospitalari amb pronòstic lleu. Un carril de l’autopista en sentit Tarragona va continuar tallat a la circulació mentre es retiraven les restes del vehicle accidentat. Shaila Cid

El sector químic mostra signes d’esgotament segons el monogràfic de l’informe de conjuntura econòmica presentat per la Rovira i Virgili. URV
Redacció

Salou activa un nou pla d’ocupació per fomentar la inserció de persones aturades

Treball l El programa s’adreça a majors de 16 anys i ofereix tres places municipals amb contractes de sis mesos

L’Ajuntament de Salou ha po sat en marxa el Pla d’Ocupa ció Extraordinari 2025, adre çat a persones majors de 16 anys que es trobin en situació d’atur i estiguin inscrites com a demandants d’ocupació. El programa busca «reforçar els serveis públics i afavorir la inserció laboral de persones aturades», segons fonts mu nicipals, i s’emmarca dins de les polítiques actives d’ocupa ció que impulsa el consistori. Enguany, l’Ajuntament ja ha incorporat 20 treballadors mitjançant la convocatòria

ordinària del pla, i ara amplia l’oferta amb tres noves places: agent dinamitzador d’espais municipals, peó de suport a instal·lacions esportives i peó de serveis urbans. Cadascun dels llocs tindrà una durada de sis mesos a jornada com pleta, amb l’obligació d’acre ditar com a mínim el títol d’ESO, EGB o equivalent. Les persones interessades poden presentar la seva sol· licitud presencialment a l’Ofi cina d’Assistència en Registre o electrònicament a través de la seu electrònica de l’Ajunta ment de Salou. El període de presentació estarà obert fins

al 6 de novembre i les llistes provisionals es faran públi ques un mes després de la finalització del termini. Amb aquest nou pla, el consistori vol continuar ampliant les oportunitats d’ocupació local i donar resposta a la demanda de feina al municipi.

Distinció local La Federació de Municipis de Catalunya i la Fundació Car les Pi i Sunyer han distingit l’Ajuntament de Salou amb el reconeixement de Bona Pràc tica pel pla local Millorant Salou, impulsat a través del Servei d’Ocupació Municipal

El termini finalitza el 6 de novembre; cal tenir el títol d’ESO, EGB o equivalent

(SOM). El projecte ha estat incorporat al Banc de Bones Pràctiques dels Governs Lo

cals com a model innovador d’ocupació inclusiva. L’alcalde del municipi, Pere Granados, ha destacat que «Millorant Salou és un exem ple del nostre compromís amb les persones» i que el reconeixement «ens encorat ja a continuar treballant per una ocupació justa, inclusiva i

amb mirada social». El pla, ac tiu des del setembre, fomenta la inserció laboral de perso nes amb diversitat funcional, creant oportunitats reals i millorant la cohesió social. El Banc de Bones Pràctiques el considera una «aportació innovadora i de qualitat en l’àmbit de l’ocupació local».

El nou pla inclou tres llocs de feina: agent dinamitzador, peó d’esports i peó de serveis urbans. Aj. de Salou

Alta cuina i solidaritat al 13è ‘Sopar de les Estrelles Contra el Càncer’

Els beneficis es destinaran a la recerca i a programes de salut de la Lliga Compromís l Nou xefs Michelin participaran en la cita del 7 de

El 13è Sopar de les Estrelles Contra el Càncer reunirà el divendres 7 de novembre, a les 21 h, al Complex Educatiu de Tarragona (l’antiga Laboral), alguns dels xefs més reconeguts de la demarcació en una vetllada que combinarà alta gastronomia i solidaritat. L’acte, organitzat per la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, destinarà els beneficis a projectes de recerca oncològica i al Programa d’Activitats per a la Promoció de la Salut (APS).

Amb un preu de 75 euros per persona, el sopar comptarà amb nou cuiners amb estrella Michelin, entre ells Joan i Arnau Bosch (Can Bosch), Rubén Campos (Rincón de Diego), Fran López (Villa Reti-

ro), Jeroni Castell (Les Moles), Vicent Guimerà (Antic Molí), Rafel Múria (Quatre Molins), Josep Moreno (Deliranto), Ai-

tor López (Citrus del Tancat) i Joan Algadir (Algadir del Delta). També hi participaran restauradors com Moha

Quach, Josep Queralt, Marco Borromeo, el pastisser Marco Carreiro, el gelater Gabri Olivier i el forner Jordi Andreu, a

SUPORT PELS AIGUATS
Documentació imprescindible per reclamar els danys per pluja

al Consorcio de Compensación de Seguros

Reclamacions al Consorcio: L’ABC de la documentació per garantir la indemnització

Arran de les fortes pluges dels últims dies que s’han produït al sud de la província, i davant d’un possible sinistre cobert pel Consorcio de Compensación de Seguros (CCS) (https:// www.consorseguros.es), la preparació de la documentació és un factor crític per a la correcta tramitació i obtenció de la indemnització. La manca d’un sol document pot endarrerir o complicar el procés. El Col·legi de Mediadors d’Assegurances de la província de Tarragona recorda a tots els afectats la documentació indispensable, que es divideix en requisits generals i específics segons el tipus de dany. Documentació BÀSICA i general per a qualsevol reclamació, sempre i quan es tingui contractada una assegurança d’auto, llar, comerç, etc.

Independentment de si es tracta de danys a vehicles, llar o personals, s’ha de disposar de tres documents fonamentals: -Full de comunicació dels danys soferts

https://www.consorseguros.es/ambitos-de-actividad/seguros-de-riesgosextraordinarios/solicitud-de-indemnizacion

-Fotocòpia del D.N.I. del titular (i si escau, del perceptor).

-Certificat de titularitat bancària amb antiguitat inferior a 3 mesos.

Requisits Específics per Tipus de Dany: –Tipus de Reclamació: Documentació Específica Clau

–Vehicles (Cotxes, Motos, Furgonetes, etc.): Fitxa tècnica i Permís de circulació (obtenibles via app miDGT).

En cas de robatori/pillatge, denúncia interposada.

Els mediadors col·legiats es posen a disposició per assegurar una gestió eficient de la indemnització

Fotografies del vehicle, si pot ser, o geolocalització anterior al sinistre, si pot ser.

–Llar / Comerç / Negoci / Indústria: Còpia de la pòlissa. Fotos/Vídeos estat actual. Inventari aproximat amb valoració dels béns danyats. Acreditació de titularitat (escriptures o contracte de lloguer).

Es recorda la importància de guardar tiquets o sol·licitar factures en cas de compres d’emergència i/o primera necessitat, i de comprovar l’existència de clàusules de beneficiari a les pòlisses de llars, comerços i negocis. Per a totes aquelles persones que no disposin de la documentació o necessitin orientació experta per a tramitar la reclamació correctament, el Col·legi de Mediadors d’Assegurances de la província de Tarragona, com a Corporació de Dret Públic, reitera el seu compromís d’assistència.

Punts de Contacte per a Assistència: Correu electrònic: gerencia@cmatgna.cat

Telèfon: 601 927 274

Els mediadors col·legiats estan a la vostra disposició per a assegurar la gestió eficient i la correcta indemnització.

taris de l’Associació Pax Mundo, estudiants de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Escola d’Hostaleria de Cambrils, com en edicions anteriors.

més de marques com Bacallà Gradell, Vermut Yzaguirre i Coca-Cola, que col·laboren com a proveïdors.

Cuina amb compromís social

El sopar va néixer de la mà dels cuiners Marco Borromeo i Àngel Jiménez i s’ha convertit en un acte de referència a Tarragona, capaç d’atraure públic de tota la demarcació i més enllà. Aquesta tretzena edició reunirà 30 cuiners, 25 cambrers i 20 persones del Complex Educatiu, en un treball conjunt que reflecteix l’esperit solidari del sector. El servei anirà a càrrec de volun-

La Lliga Contra el Càncer és avui un referent a la demarcació en el suport als malalts oncològics i les seves famílies, amb voluntariat hospitalari actiu a Reus, Tarragona, El Vendrell, Tortosa, Valls, Santa Tecla i Móra d’Ebre. A través dels seus Espais per Compartir, fomenta la cohesió social i l’acompanyament emocional. El programa APS, finançat amb actes com aquest, promou hàbits saludables, exercici físic i rehabilitació oncològica, amb activitats com ioga, pilates o rehabilitació aquàtica, així com tallers d’estimulació cognitiva per a pacients amb afectació cerebral. Les activitats s’estenen a onze municipis de la demarcació, reforçant el paper de la Lliga com a xarxa territorial.

Les reserves es poden fer contactant amb la Lliga Contra el Càncer (977 23 24 24), per posteriorment formalitzar el pagament a través de CaixaBank (ES38-2100-35107622-0019-6217). Les taules seran de sis o vuit persones.

El Passatge del Terror s’obrirà a les 18 hores. Ajuntament de Constantí

Constantí viurà una nova Nit  de Castalloween el 31 d’octubre  amb activitats per a tothom

Societat l El Pavelló Poliesportiu de Constantí acollirà, el divendres 31 d’octubre, una nova edició de la Nit de Castalloween. A les 18 h s’obrirà el Passatge del Terror, amb dues modalitats: familiar fins a les 20.30 h i terror extrem per a adults, de 21.30 a 23 h. Les entrades costen 3 euros (individual) i 6 euros (familiar), respectivament,

amb accés pel carrer Centcelles. També hi haurà pintacares infantil i, en acabar, sopar de motxilla i ball terrorífic amb el DJ Julián Carrasco. Entrades i inscripcions a l’OAC (c. Sant Pere, 49) del 15 al 28 d’octubre, de 12 a 14 h, i els dies 21, 23 i 28 també de 16.30 a 18.30 h. El sopar i ball costa 1 euro; el ball sol, 4 euros i 7 euros (familiar). Redacció

Redacció
Redacció
Moment d’una edició anterior del ‘Sopar de les Estrelles Contra el Càncer’. Lliga Contra el Càncer

El govern reparteix més de 2,4 MEUR a la província per pal·liar els danys de la DANA del 2024

Ajudes l La Secuita, Valls, Vallmoll i Vinyols i els Arcs reben més de 167.000 € per reparar infraestructures

El Govern espanyol ha aprovat 2,6 milions d’euros en subvencions per a 23 municipis catalans afectats per la DANA de finals d’octubre del 2024. Les ajudes, gestionades pel Ministeri de Política Territorial, cobreixen fins al 50% del cost de les obres per reparar infraestructures i xarxes viàries danyades pels aiguats i es canalitzaran a través de les diputacions provincials. A la província de Tarragona s’han destinat més de 2,4 milions d’euros repartits entre 19 ajuntaments. Entre els municipis del Camp de Tarragona hi figuren la Secuita, amb 68.036,89 euros; Valls, amb 53.062,09 euros; Vallmoll, amb 13.645,87 euros, i Vinyols i els Arcs, amb dues subvencions que sumen un total de 32.629 euros.

També hi reben suport Vinebre, l’Aldea, Mas de Barberans, Benissanet, Ulldecona, Sant Jaume d’Enveja, Tivenys, Horta de Sant Joan, Bot, Ca-

seres, Roquetes, Deltebre, Gandesa, Paüls, Amposta i Alfara de Carles. Les quantitats més altes s’han assignat a Ulldecona (374.762 euros),

Gran acollida del programa

‘Vacances

per a tu’ per a la gent gran del Vendrell

Societat l 167 persones s’han inscrit a la primera edició, amb 71 places disponibles

El darrer dijous es va publicar el llistat provisional d’admesos al nou programa municipal Vacances per a tu, una iniciativa pionera de lleure sociocultural adreçada a la gent gran del Vendrell. En aquesta primera edició s’ha programat una sortida de dos dies a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, amb 71 places. El municipi de la Terra Alta forma part, igual que el Vendrell, del programa El Paisatge dels Genis impulsat per la Diputació de Tarragona.

La convocatòria ha tingut una resposta molt positiva: s’hi han presentat un total de 167 sol·licituds, de les quals 66 han quedat en llista d’espera o per a futures sortides. D’entre les persones seleccionades, el 83% tenen uns ingressos inferiors a l’IRSC de Catalunya, 35 estan en seguiment pels Serveis Socials municipals, 40 viuen soles i dues tenen algun grau de discapacitat. L’edat de les participants s’estén dels 65 als 89 anys.

Aquestes dades, segons l’Ajuntament, confirmen el caràcter social del programa,

Mas de Barberans (123.811 euros), Roquetes (128.284 euros) i Deltebre, que rep diverses subvencions que superen conjuntament els 600.000

euros totals.

A la província de Barcelona, s’han destinat prop de 200.000 euros per a Castellví de Rosanes, Sant Esteve Ses-

L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, valorant el programa. Aj. Vendrell

La primera sortida serà a Horta de Sant Joan i tindrà una durada de dos dies

que té com a objectiu «oferir una alternativa social de lleure i convivència a les persones grans amb menys recursos i oportunitats de fer sortides culturals».

Ulldecona, Deltebre i Mas de Barberans són els municipis més beneficiats

talunya, Carlos Prieto, ha destacat que aquestes subvencions «demostren que, quan es produeixen emergències a Catalunya, l’Estat respon amb fets concrets davant la ciutadania», i ha subratllat que l’Executiu de Pedro Sánchez «proporciona un suport efectiu als ajuntaments catalans quan més ho necessiten».

Un altre cop sota l’aigua

rovires, Viladecans i Gavà, on les pluges van causar afectacions a camins, marges i equipaments municipals.

El delegat del Govern a Ca-

A les Terres de l’Ebre, municipis com Ulldecona, l’Aldea o Mas de Barberans han rebut ara els diners pels danys de la DANA del 2024, però diumenge tornaven a patir les conseqüències del nou episodi de pluges Alice, que va malmetre part de les reparacions realitzades. A Mas de Barberans, on van caure més de 300 litres per metre quadrat, l’alcaldessa Daniela Lleixà denuncia «la lentitud de les administracions i la manca de recursos per fer front a fenòmens que es repeteixen cada vegada amb més intensitat». El consistori ha rebut 130.000 euros dels 322.000 que els tècnics municipals van valorar en danys. Una vegada més, el temporal ha recordat que cal replantejar com es gestiona l’emergència climàtica i com ens preparem per afrontar-ne les conseqüències.

Reobertes les barbacoes de

l’Ermita de Sant Antoni d’Altafulla per

a l’ús ciutadà

Serveis l Les barbacoes de l’Ermita de Sant Antoni d’Altafulla tornen a estar operatives un cop finalitzat el període de restriccions per risc d’incendi. L’espai, situat en un entorn natural emblemàtic, compta amb vuit barbacoes, zona de pícnic amb taules i bancs de pedra i lavabos públics, ideals per gaudir d’un dia a l’aire lliure

amb família o amics. L’Ajuntament recorda la importància de mantenir l’espai net, respectar les normes d’ús i fer reserva prèvia mitjançant instància cinc dies abans. Cal abonar una fiança de 10 euros per taula i retornar les claus per recuperar-la l’endemà. Les gestions es poden fer presencialment, amb cita prèvia, o en línia. Redacció

Tram de l’A-27 a Valls, tallat a causa de la DANA del novembre de l’any passat, que va afectar diverses vies del territori. Cedida
Redacció

Dia Mundial de l’Alimentació

ALIMENTACIÓ I FEINA

El 68% dels treballadors admet que menja per ansietat o estrès en la jornada laboral

El 68% dels treballadors catalans reconeix que menja per ansietat o es très durant la jornada laboral i prop del 52% assenyala que la manca de temps li dificulta mantenir hàbits saludables a la feina. Es tracta de dues de les principals conclusions de l’es tudi ‘Hàbits alimentaris a l’en torn laboral’, elaborat per Cigna Healthcare Espanya.

La ‘gana emocional’ per estrès o ansietat és particu larment freqüent entre dones (19,7%) i joves de 25 a 34 anys (27,6%), mentre que els treba lladors de major edat mostren una menor incidència. En paral· lel, set de cada deu empleats a Catalunya el 67% considera que el teletreball l’ajuda a millo rar l’alimentació amb un major consum de fruites i verdures. Els treballadors afirmen que gràcies al teletreball poden mantenir rutines «més equi librades» en disposar de més temps i flexibilitat durant la jor nada laboral. Les franges de 25 a 34 anys i de 35 a 44 anys són les que més aprofiten la flexibi litat de treballar des de casa per incloure més productes frescos en la seva dieta diària. Com a contrapartida, el 46,1% dels tre balladors majors de 55 anys i un 39,3% dels homes manifesten

que ‘pica’ més durant la jorna da laboral des que treballa des de casa, especialment els de la franja de 25 a 34 anys (62%). A més, l’estudi apunta que el tele treball redueix l’activitat física global en eliminar els desplaça ments.

La responsabilitat del lloc de feina també influeix en la dieta i, entre els directius de grans i mitjanes empreses, un 61% admet que no aconsegueix fer pauses regulars per menjar, i un 68,9% reconeix que, moltes vegades, s’acaba saltant men jars per la càrrega de treball o l’acumulació de reunions. Una de les conclusions principals de l’estudi és que les empreses que integren la nutrició en les seves polítiques de benestar no només beneficien els empleats, sinó que també generen un re torn directe en forma de «més rendiment, menor absentisme i una millor percepció interna i externa». El teletreball ajuda a millorar l’alimentació amb més fruita i verdures, però també contribueix a ‘picar’ més entre hores

que no han notat un augment del consum d’aliments frescos i naturals des que han començat a teletreballar. A més, un 35,7% dels que teletreballen assegura que planifica sempre els àpats, tot i que encara un 25,3% ad met que improvisa diàriament. En l’apartat negatiu, el tele treball també repercuteix en l’hàbit de ‘picar’ entre hores i el 46,5% dels empleats reconeix

L’estudi de Cigna Healthcare subratlla que la dieta dels em pleats és un «factor decisiu» per al seu benestar físic i emocio

nal, així com una palanca estratè gica que repercu teix en l’eficiència organitzativa. En aquest sen tit, el 32,4% dels enquestats re coneix explícita ment que una dieta adequada millora la seva concentració i productivitat. No obstant això,

La dieta dels empleats és un ‘factor decisiu’ per al seu benestar i repercuteix en l’eficiència

només el 51,2% dels treballadors considera que els seus hàbits ali mentaris a la feina són bons, mentre que un 42,6% creu que podria millo rar los. Pel que fa als patrons alimentaris, el 55% dels empleats aposta per la die ta mediterrània, un percentatge que s’incrementa fins al 61,4% entre els majors de 55 anys. Paral·lelament, un 83,2% afirma portar una «dieta va riada», mentre que les dietes específiques són encara bas tant minoritàries, com el cas de la vegetariana (3%), la ve gana (1,8%) o la sense gluten (1,9%). Respecte a la qualitat dels aliments consumits, són els joves d’entre 25 i 34 anys els qui destaquen per incloure més productes frescos a la seva dieta (57,8%). Un percentatge que baixa molt en altres fran ges d’edat, ja que la meitat dels enquestats (50,5%) situa el con sum de productes frescos entre el 25 i el 50%.

cuina internacional

Tío Bigotes, l’autèntic sabor de l’empanada argentina des del  cor de Parc Central

Pocs són els restaurants que dis posen d’una oferta tan atractiva i, al mateix temps, tan tradicional com la que transmet a Parc Central el restaurant Tío Bigotes. El local, que va camí del seu tercer any de vida, es caracteritza per un servei únic i per oferir un assortiment d’empanades argentines únic a casa nostra. Tío Bi

gotes treballa amb la mateixa passió que utilitza per elaborar els seus pro ductes, buscant satisfer necessitats i superar les expectatives dels seus cli ents, als quals ofereix també servei a domicili. La firma ofereix més d’una vintena de sabors d’autèntiques em panades, un plat típic plat argentí i, ara també, de Tarragona. Redacció

Una hamburguesa amb patates. El menú dins de la jornada laboral no acostuma a ser tan sa com caldria.  ACN
El local de Tío Bigotes a Parc Central.  CEDIDA

Dia Mundial de l’Alimentació

vida saludable

DXN Ohana Reus, la porta per alimentar el teu cos i nodrir també la teva ànima

Ibtissam Chedadi era dietista i cuinera fins que va descobrir DXN i va transformar la seva alimentació i la seva vida

Redacció

Vivim en una època on el temps corre més ràpid que la consciència; on moltes vegades mengem per costum, no per necessitat, i on el que col·loquem en el nostre plat o en la nostra cistella de la compra té un impacte directe en la nostra energia, en el nostre estat d’ànim i en el nostre futur. El Dia Mundial de l’Alimentació no és només una data simbòlica. És un recordatori poderós: cada elecció alimentària és un acte d’amor o de descuit cap a nosaltres mateixos.

La història de Ibtissam Chedadi i l’alimentació ve des de lluny. «Durant més de tretze anys vaig treballar entre fogons, com a cap de cuina, envoltada de sabors, receptes i aromes que em van ensenyar molt més que tècniques culinàries: em van ensenyar que el menjar té ànima, que nodreix o intoxica, que cura o malalta», assegura l’emprenedora.

A més, és tècnica superior en Dietètica i Nutrició, una formació que sempre l’ha acompanyat, encara que durant anys no imaginava fins a quin punt marcaria el seu destí. Tot va encaixar quan va comprendre que la salut no es mesura només per l’absència de malaltia, sinó per l’equilibri entre el cos, la ment i l’ànima. Va ser llavors quan va descobrir DXN, «una empresa amb una filosofia que va ressonar profundament amb mi», explica. Aquesta marca que no sols promou productes naturals, sinó també tot un estil de vida conscient i sostenible.

El que va començar com una cerca personal pel benestar es va trans-

formar en un projecte de vida: DXN Ohana Reus, un espai on s’uneix ciència, naturalesa i propòsit humà. Des d’aquest centre de servei oficial, acompanyen a centenars de persones cada mes que, com la pròpia Ibtissam Chedadi, desitgen tornar a l’essencial: alimentar-se amb sentit, recuperar la vitalitat i, al mateix temps, construir una font d’ingressos estable i ètica. Perquè no es tracta només de vendre productes, sinó de compartir experiències reals de transformació.

Tot comença amb una cosa tan quotidiana com la cistella de la com-

pra. Cadascun de nosaltres gasta diners tots els mesos en cafè, pasta de dents, xampú, sabó, suplements, cereals… Però poques vegades ens parem a pensar què contenen, què aporten al nostre cos o a qui estem enriquint amb les nostres compres. Els productes DXN neixen del respecte per la terra. Conreats sense pesticides, sense químics, sota els més alts estàndards de qualitat, són aliments vius que retornen al cos el seu poder

Els productes DXN neixen del respecte per la terra i es conreen sense pesticides ni químics

natural de regeneració, com el Ganoderma lucidum –el rei dels fongs, que equilibra, enforteix i desintoxica–; la Roselle, que protegeix el cor i embelleix des de dins, o l’Espirulina, que aporta proteïnes, ferro i clorofil·la, regenerant les cèl·lules i aportant energia i vitalitat. Aquests no són simples productes, sinó eines per a reconnectar amb el natural i enfortir la immunitat en un món on l’estrès, la mala alimentació i la contaminació

ens han fet oblidar l’essencial.

Més enllà d’una qüestió personal «La meva missió va molt més allà de la meva pròpia història», explica l’emprenedora. «He tingut el privilegi de veure com persones de totes les edats i procedències transformen la seva salut i la seva vida econòmica gràcies a aquest model, des de mares que recuperen la seva energia, a joves que troben una oportunitat real d’emprendre, persones grans que tornen a sentir-se fortes, actives i útils». DXN no és només una empresa; és una família global que uneix salut, consciència i lideratge. Una xarxa on aprendre, créixer i ajudar a uns altres a fer el mateix. I aquesta és, potser, la major recompensa: veure com cada persona que decideix cuidar de si mateixa acaba inspirant a uns altres a fer el mateix.

«En aquest Dia Mundial de l’Alimentació, la meva invitació és simple. Fes una pausa. Mira el teu plat amb gratitud. Pensa en la teva pròxima compra no com una despesa, sinó com una inversió en tu. Cada elecció conscient és un pas cap a una vida més plena. I cada petit canvi en la teva cistella, en la teva cuina o en la teva ment, pot obrir-te la porta a un futur més saludable, lliure i abundant». Ibtissam Chedadi ho va comprovar en persona. Va deixar els fogons, però no va deixar de cuinar… només vaig canviar els ingredients: ara cuina vides més sanes, projectes amb ànima i somnis possibles. «I si decideixes fer aquest pas, aquí estaré —al costat del meu equip DXN Ohana Reus— per a acompanyar-te, guiar-te i celebrar amb tu cada transformació.

~ contingut recomanat ~

Ibtissam Chedadi, a l’establiment que dirigeix al carrer Boule de Reus.  GERARD MARTÍ

Dia Mundial de l’Alimentació

estudi de la microbiota

Una bona salut necessita una dieta rica en verdura, fruita i llegums

Vall d’Hebron relaciona la vida saludable amb més diversitat bacteriana i menys disbiosi

Una dieta rica en verdura és un factor clau per tenir una bona salut. Aquesta és la conclusió de l’estudi liderat pel grup de Recerca en Microbioma del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) en el qual s’ha analitzat la microbiota en funció de la dieta, l’estil de vida i el lloc de residència. Publicat a la revista Npj Biofilms and Microbiomes, constata que l’alimentació influeix en la diversitat i com-

posició de la microbiota i, per tant, en la salut. L’estudi s’ha fet analitzant el microbioma de 500 participants sans i comparant-lo amb el de 321 persones amb malaltia inflamatòria intestinal. L’equip ha avaluat prèviament aquesta patologia i ha mostrat que hi ha una alteració en la composició i diversitat de la microbiota present a l’intestí. Els resultats de l’anàlisi van demostrar que el fet de tenir una dieta sana s’associa a un millor microbioma. Per exemple, dietes riques en nous, frui-

tes i verdures es relacionaven amb una major diversitat de la microbiota i menys disbiosi associada a la malaltia inflamatòria intestinal. A més, van identificar que la dieta no només afecta la diversitat sinó també a la composició de la microbiota. Una dieta sana s’associa a bacteris relacionats amb el manteniment de la barrera intestinal, així com amb bacteris d’efecte antioxidant.

L’estudi també estudia la relació segons l’edat o el gènere. Els investigadors van observar

ALIMENTACIÓ SALUDABLE

que, en general, les persones d’edat més avançada tenen una millor dieta, per exemple més consum de pa integral, nous o fruites. D’altra banda, els homes consumeixen més menjars preparats i begudes alcohòliques i menys pa integral o verdures que les dones. Això es reflectia en tenir una microbiota més o menys alterada. El resum és que la majoria de la població no menja prou llegums o fruits secs i sí masses productes ensucrats o processats.

Els fruits secs, els principals aliats de la teva microbiota i salut cerebral

Tradició, sabor i salut es donen la mà en aquests petits tresors nutricionals

Redacció

Tot i que a vegades puguin passar desapercebuts, els fruits secs són un aliment essencial de la Dieta Mediterrània, no només pel seu sabor i presència en multitud de plats tradicionals, sinó també pels nombrosos beneficis que té incorporar-los a la nostra alimentació a nivell nutricional.

Els seus beneficis, reconeguts en moltes cultures, han estat demostrats per diversos estudis científics en els darrers anys, podent-lots ca-

tegoritzar com un autèntic superaliment. Només un grapat al dia és suficient per a aprofitar les seves virtuts. Rics en fibra, àcids grassos saludables, antioxidants i vitamines, els fruits secs −com les nous, ametlles, avellanes o festucs− contribueixen a nodrir els bacteris beneficiosos de l’intestí. Aquest ecosistema microbià, conegut com a microbiota, influeix directament en processos com la digestió, el sistema immunitari i fins i tot l’estat d’ànim. Una microbiota diversa i equilibrada s’associa amb menor risc de malalties inflamatòri-

es, metabòliques i neurodegeneratives.

Però els beneficis no acaben aquí. Diversos estudis han vinculat el consum regular de fruits secs amb una millor salut cognitiva. La seva aportació de vitamina E, omega-3 i polifenols protegeix les cèl·lules del cervell de l’estrès oxidatiu, afavoreix la memòria i pot reduir el risc de deteriorament cognitiu associat a l’edat.

A més, la seva versatilitat els converteix en un aliment ideal per a qualsevol moment del dia. Ja sigui com a part de l’esmorzar, en amani-

des, per elaborar salses, com a topping o com snack, els fruits secs són una opció saludable i deliciosa.

Incorporar fruits secs a la dieta diària és una decisió intel·ligent per a cuidar tant el cos com la ment.

Les nous són un dels productes més rellevants del catàleg de Borges. CEDIDA
Redacció
Una bona ingesta de verdures i llegums ajuda a la salut.  ANNA BERGA

Dia Mundial de l’Alimentació

alimentació conscient

El que menges defineix la teva salut, la teva bellesa i també  el teu compromís social

El lema de la FAO és ‘L’aigua és vida, l’aigua nodreix. No deixar a ningú enrere’

Cada 16 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l’Alimentació, una data impulsada per la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) que busca recordar-nos una cosa essencial: menjar bé no és només un dret, també és una elecció diària amb impacte global i personal.

Aquest és un bon moment per a parlar d’alimentació conscient, dels seus efectes en la nostra pell, el nostre benestar i en l’entorn. Perquè el que tries posar en el teu plat també es reflecteix en el teu rostre (i en el teu planeta). Més enllà de les calories, l’alimentació influeix directament en com et sents i com et veus. L’Acadèmia Americana de Dermatologia (AAD) assenyala que «una dieta rica en fruites, verdures, proteïnes magres i greixos saludables pot ajudar a promoure una pell més saludable».

En canvi, els aliments ultraprocessats, ensucrats o rics en greixos trans augmenten la inflamació, alteren el microbioma intestinal i poden estar darrere de brots d’acne, pell apagada o envelliment prematur. I això no ho tapa cap base de maquillatge.

Per a contribuir al teu benestar (i al de la teva pell), l’alimentació ha de ser acolorida (com més varietat de vegetals

i fruites, més antioxidants, vitamines i minerals), sostenible (prioritza productes locals, de temporada i d’origen vegetal), rica en fibra i aigua (per a un intestí feliç i una pell neta i lluminosa), amb proteïnes de qualitat (necessàries per a regenerar teixits i mantenir l’elasticitat), amb greixos bons (com l’oli d’oliva verge extra, la fruita seca o l’alvocat) i pobre en sucres afegits i ultraprocessats (alteren l’equilibri hormonal i provoquen inflamació).

Per si no fos prou, una mala alimentació pot influir en el

estudi alimentari

Un 0,56% de població és vegetariana, la majoria dones joves amb estudis

Un estudi amb dades de més de 22.000 persones revela que només un 0,56% de la població adulta a Espanya segueix una dieta exclusivament vegetariana. Aquest grup està format majoritàriament per dones joves amb estudis universitaris i que no conviuen amb cap altra persona. L’anàli-

si mostra que, en comparació amb persones amb un perfil sociodemogràfic similar, però que no segueixen una dieta vegetariana, aquestes tenen una alimentació més saludable. No obstant això, no s’observen diferències en altres aspectes de l’estil de vida, ni en les malalties que pateixen. Redacció

col·lagen, en la producció de seu o en la cicatrització de la teva pell. El dèficit d’uns certs micronutrients — com la vitamina C, el zinc o la biotina— es reflecteix ràpidament en l’aspecte del rostre. Segons estudis de la Harvard T.H. Chan School of Public Health, «el que mengem pot influir en l’aparició d’arrugues, l’elasticitat de la pell i la seva hidratació».

La nostra salut interna, però també la nostra pell, agraeix una alimentació equilibrada

Enguany, el lema de la FAO és: ‘L’aigua és vida, l’aigua nodreix. No deixar a ningú enrere’, perquè l’accés a una alimentació segura i saludable continua sent una assignatura pendent per a milions de persones. Aquest 16 d’octubre cal recordar que menjar no és només nodrir-se: és cuidar-se, és triar amb consciència i és, també, un acte de compromís amb el món.

servei especialitzat

Tomàs Llobet: experts en cuines, fred industrial i climatització

Des de 1952, a Tomàs Llobet ofereixen solucions a mida per a cuines professionals, fred industrial i sistemes de climatització. S’encarreguen de projectes per a restaurants, hotels i col·lectivitats com escoles i hospitals, des del disseny fins al manteniment, assegurant un servei personalitzat i eficient. Com a distribuïdors oficials de marques líders com Rational, Winterhalter, Inoxtrend o Scotsman, asseguren la màxima qualitat en equips. Si busques confiança i tecnologia avançada per al teu negoci, confia en la seva experiència de més de 70 anys. Contacta’ls avui mateix i fes-te amb els equips que et faran aconseguir el teu èxit culinari. Redacció

El que mengem té efectes en la nostra salut i també en el nostre entorn.  AMIC

Sergio Camus, la peça multiús del Nàstic que diumenge es retrobarà amb el Tarazona, el seu exequip

Futbol l El lateral dret ha anat de més a menys en participació, quedant-se a la banqueta en el darrer duel

El Nàstic de Tarragona es prepara aquesta setmana per afrontar un duel que s’espera feixuc. El Tarazona ha destacat per ser un equip construït al voltant d’un mur defensiu sòlid i això l’equip de Luis César ho sap bé a través de Sergio Camus. El lateral multiús grana va ser un dels líders defensius de l’equip aragonès i, diumenge, es retrobarà amb el seu exequip.

Camus va aterrar al Nàstic aquest mercat d’estiu, precisament, perquè va ser un dels puntals del Tarazona. El conjunt dirigit per Juanma Barrero el va utilitzar tant de lateral dret com a tercer central. Al costat de l’exgrana Marc Trilles, van construir un estil defensiu que va portar al modest equip fins a la sisena posició. De fet, Camus va ser el jugador que més minuts va acumular en tota la Primera Federació amb 3.320, és a dir, només es va perdre un duel per sanció i 10 minuts d’un partit.

Al Nàstic de Tarragona la

El jugador del Nàstic, Sergio Camus, durant un duel al Nou Estadi aquesta temporada. Nàstic/Aleix Colilla

Camus va ser el jugador més utilitzat amb el Tarazona el curs passat

seva participació ha anat de més a menys. Camus va ser una de les sensacions en el primer partit de lliga. El càntabre va ser un dels jugadors més sòlids i regulars al lateral

Óscar Sanz: «Contra els equips més humils hem de proposar més»

Futbol l El Nàstic vol passar pàgina de la derrota de l'Alcorcón per afrontar amb il·lusió el duel contra el Tarazona d'aquest diumenge. El capità grana, Óscar Sanz, va destacar em roda de premsa que «no ens agrada veure dues derrotes a casa» tan aviat i va apuntar que «la plantilla treballa per corregir els errors «perquè aquesta

xifra es quedi així i puguem sumar tot el possible amb els nostres».

La següent oportunitat és aquest diumenge contra el Tarazona, un dels equips més modestos de la categoria. En els darrers anys, aquest tipus de rivals han posat en dificultats al club grana. Per aquest motiu, Sanz va apuntar que «quan venen equips que as-

piren per l’ascens sembla que sonen les alarmes i hem d’estar més preparats. Penso que hem de posar més atenció a partits com el de diumenge contra equips més humils. Haurem de proposar més, perquè són partits que solen costar». El capità grana va reiterar que «tenim un equip espectacular i encara hem de créixer plegats». AMQ

dret, però aquella va ser l’última vegada que es va veure en aquesta posició. La lesió de David Juncà i Moi Delgado van deixar el carril esquerre sense efectius i Luis César va

encomanar-li la responsabilitat de jugar a cama canviada. En aquesta posició va jugar tres partits, dos al complet en els quals va mostrar que no estava del tot còmode.

Contra l’Europa va jugar només una part després de rebre un cop que el va deixar fora de combat durant una setmana. La seva reaparició va arribar contra l’Ibiza, quan va haver de suplir Álvaro García al lateral esquerre on, aquesta vegada, va complir amb més solidesa. L’anterior partit, contra l’Alcorcón, es va quedar a la banqueta.

Oportunitats

El seu exili al lateral esquerre va tenir un beneficiat: Sergio Santos. El jugador madrileny va acceptar la posició de titular i, contra l’Ibiza, va completar un amb nota després de frenar gairebé al complet a l’extrem Bebé. Aquest rendiment va mantenir-lo a l’onze el darrer cap de setmana on, malauradament, va ser protagonista per la part negativa. Santos va sortir en la foto del darrer gol, un error que ell va acceptar i es va disculpar amb l’afició per les xarxes socials. En el món del futbol, les oportunitats apareixen cada partit i és una possibiltiat que Camus torni a l’onze grana contra el seu exequip.

Multiús

Sergio Camus és la navalla suïssa que tot entrenador vol a la part defensiva. El de Colindres és lateral dret, però també pot exercir la funció de central, paper que va acceptar amb el Tarazona. Aquest inici de temporada també ho ha fet en el lateral esquerre, tot i que no ha acabat de quallar en aquesta demarcació. Sigui de lateral, de central o es quedi a la banqueta, Camus tindrà una nova oportunitat diumenge a les 12 hores.

El Nàstic posa a la venda la seva loteria

Societat l El Nàstic ha posat a la venda les seves tradicionals participacions per a la loteria amb el número 01.886. El preu de la butlleta és de 2 euros i es pot adquirir al punt de soci i el Bar del Nou Estadi Costa Daurada i el pavelló del Club Gimnàstic, així com el bar Petit Tàrraco, la Farmàcia Esther Fdez Cabré i Floristeria Romeu. Redacció

El capità del Nàstic, Óscar Sanz, a la sala de premsa. Cedida

El Torneig Internacional Costa

Daurada tornarà a Salou del 29 d’octubre al 2 de novembre

Tennis Taula l El Torneig Internacional Costa

Daurada de tennis taula torna a Salou del 29 d'octubre al 2 de novembre. La competició aplega el talent veterà i compta amb la participació de 166 esportistes procedents de 28 països d'arreu del món. El torneig disposarà de la presència del vigent campió del món +85 Josep Madurell,

com un dels grans atractius de la cita, en ser un referent en aquest esport en l'àmbit català i estatal. D'altra banda, també hi participarà Svetlana Skobkina, del Club Tennis Taula Ganxets de Reus. La medallista en els darrers campionats d'Europa de veterans no es perdrà una cita que promet emoció en les dues categories. Redacció

El Consell Català de l’Esport subvenciona amb 6.700 euros activitats esportives de la Torre

Poliesportiu l El Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya ha atorgat tres subvencions a l’Ajuntament de Torredembarra per un import total de 6.700 euros. Aquestes s'han obtingut per a la realització d’activitats esportives i actes que tinguin un impacte significatiu en el conjunt del sistema esportiu a Catalunya o bé

una rellevància social i històrica. Concretament, són la 25a Travessia Nedant Torredembarra- Memorial Fermí Morera, que rep 3.669 euros, el 47è Cros Popular Vila de Torredembarra que rep 2.426 euros i, finalment, la Sessió informativa adreçada a entitats esportives sobre bonificacions de la Seguretat Social amb 605 euros. Redacció

L’Ajuntament de Vila-seca obre la convocatòria de subvencions per entitats i esportistes

Poliesportiu l L'Ajuntament de Vila-seca ha obert la convocatòria de subvencions adreçada a les associacions i entitats esportives sense ànim de lucre que fomenten l’activitat física de forma directa i continuada, així com als esportistes a títol individual del municipi. El consistori apunta que la convocatòria té com a objectiu donar

El Reus Deportiu vol la Bombonera plena per emportar-se el clàssic

Hoquei Patins l Els de Jordi Garcia han encetat la temporada tocats per una vareta i volen allargar la ratxa contra el Barça

El Reus Deportiu Brasilia s’encomana a la Bombonera per allargar la seva ratxa triomfal contra el Barça. Malgrat que la importància a la classificació és relativa, un clàssic sempre s’ha viscut al Palau d’Esports de Reus com una final de Champions i aquest dissabte no serà diferent. Des de l’entitat volen el ple per donar suport al seu equip en un partit que serà un xoc de dinàmiques, després de la derrota dels blaugrana del dimarts.

El conjunt roig-i-negre ha començat la temporada tocat per una vareta i el seu mag aquesta setmana ha sigut Marc Julià. L’olotí va ser qui va obrir la llauna i qui va donar la tranquil·litat en la victòria contra el Rivas i també va encarrilar el triomf contra el Cerdanyola. De fet, en el duel va mostrar la seva màgia anotant un gol d’esquena i colpejant la bola entre les cames. Per guanyar al Barça, però, es necessita més que màgia i el Reus ha demostrat en aquest inici de temporada que també té arguments. El

El CV Sant Pere i Sant Pau jugarà dissabte el darrer amistós abans de començar la lliga

conjunt roig-i-negre és l’únic equip de l’OK Lliga que ha sortit victoriós en tots els partits de lliga i ho ha fet amb golejada rere golejada. L’equip s’ha mostrat compacte i amb una gran varietat de recursos ofensius, sense dependre tant de Martí Casas.

En defensa els esforços estan donant els seus fruits, més enllà de la seguretat que significa tenir Càndid Ballart sota els pals, també han fet un pas endavant per convertir-se en l’equip menys golejat de la categoria amb només 5 dianes en 4 partits.

Els roig-i-negres arriben líders com l’únic equip que ho ha guanyat tot

La plantilla té per davant dues sessions abans del clàssic, temps suficient per esclarir si Diego Rojas podrà arribar o no al partit. El roigi-negre es va endur un fort cop contra el Rivas i és dubte de cara al duel de dissabte, tot o que les primeres exploracions mèdiques descarten una lesió greu.

No és determinant «El partit no serà definitiu per a res, però ens fa molta il·lusió», va destacar el tècnic Jordi Garcia en el postpartit contra el Rivas referint-se al clàssic contra el Barça. De fet, és així, perquè el duel de la jornada 5 tindrà una importància relativa pel que fa a la classificació: «Ser líder ara tampoc serveix de res, però volem el màxim de punts possibles per classificar-nos per a la Copa del Rei», va cloure.  Amb tot, un clàssic sempre és un clàssic i guanyar el Barça, després d’encertar el curs amb una marxa triomfal, serà tot un cop sobre la taula i més tenint en compte que el duel es repetirà en tres setmanes a la Champions.

Que la Bombonera s’ompli El Reus Deportiu ha engegat una promoció per omplir el Palau d’Esports. Des de l’entitat roig-i-negra posen a la venda una entrada per 10 euros i dues per 15 euros, una bona acció per donar cabuda a tots els interessats que no siguin socis, perquè aquests, segons indica el club, podran utilitzar el seu abonament de temporada per al duel d’hoquei de primer nivell.

suport a la promoció i desenvolupament de l’esport local A més, reconèixer l'esforç dels esportistes locals que competeixen en àmbit autonòmic, estatal i internacional. La convocatòria compta amb una consignació pressupostària total de 262.090 euros que es distribuirà en sis programes i estarà oberta fins al 31 d'octubre. Redacció

Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau es prepara per jugar dissabte el darrer amistós abans de començar la lliga. El conjunt de Vlado Stevovski es jugarà contra el Teruel Voleibol, rival que, precisament, també serà el primer adversari de la Superlliga per als cooperativistes. De fet, el Teruel i el conjunt rojillo s’han enfrontat més d’una vegada per

posar-se a to. El darrer va ser la setmana passada a la pista terolenca en un partit que va acabar per un ajustat 3-2, un duel que, malgrat el resultat, va acabar amb sensacions positives. Aquest dissabte a les 19 h el pavelló de Sant Pere i Sant Pau serà la revàlida per assolir un triomf i una darrera una oportunitat per continuar millorant.  AMQ

El campió del Món +85, Josep Madurell. Cedida
El jugador del Reus Deportiu, Marc Julià, celebrant un gol. Juanjo Viña/Reus Deportiu

Gas pebre, contenidors cremats i quinze detinguts en les protestes pro Palestina

Barcelona, després d’una mobilització multitudinària

ACN

La manifestació unitària a favor de Palestina celebrada ahir al vespre a Barcelona va reunir 15.000 persones segons la Guàrdia Urbana —50.000 segons els organitzadors— i va acabar amb nombrosos aldarulls i quinze detinguts, onze dels quals menors. La marxa, que havia començat a les sis de la tarda a l’estació de Sants, va derivar en diversos enfrontaments amb els Mossos d’Esquadra, que van utilitzar gas pebre i defenses per dispersar grups violents que havien bloquejat l’aparcament de l’Hotel Sants. Els manifestants pretenien impedir la sortida dels autobusos que traslladaven a Manresa l’equip israelià Hapoel Jerusalem per jugar contra el Baxi Manresa a l’Eurocup. Durant el recorregut fins al Consolat d’Israel, a la Gran Via de Carles III, es van produir destrosses a establiments de menjar ràpid i crema de con-

tenidors. Els participants cridaven consignes com «Israel no és un país, és una ocupació» i duien pancartes amb el lema «Aturem l’imperialisme

genocida». En arribar al Consolat, blindat amb tanques i agents antiavalots, un grup va arrencar les barreres i va llançar coets i petards contra

750 persones van reclamar la pau a Tarragona

Societat l Unes 750 persones van reclamar aquest dimecres a la tarda a Tarragona la pau definitiva a Palestina, segons el recompte de la Guàrdia Urbana de la ciutat. En la jornada de vaga general d'aquest 15 d'octubre, la protesta convocada per sindicats com CGT,

Cobas, Cos o Ustec ha recorregut el centre de Tarragona. Els manifestants van cridar consignes contra el genocidi d'Israel i a favor de la creació de l'estat palestí. Així mateix van expressar dubtes sobre el procés de pau que ha començat. ACN/Eloi Tost

la façana de l’edifici, fet que va provocar noves càrregues policials. Els Mossos van dispersar els concentrats amb gas pebre i furgons, però els

Els organitzadors

xifren en 50.000 els assistents; la Guàrdia Urbana, en 15.000

Les protestes de Lleida i Manresa es van desenvolupar amb normalitat

incidents es van traslladar a carrers adjacents com l’avinguda Diagonal, on es van cremar més contenidors i muntar barricades.

Quinze detinguts

Els Mossos d’Esquadra van detenir quinze persones, onze d’elles menors, acusades de desordres públics i danys. El cos va informar que durant el dispositiu es va fer ús «de manera puntual» de l’esprai de gas pebre i de la defensa per dispersar grups de vàndals. Fonts policials van precisar

que es van registrar danys en diversos establiments i que es van apagar nombrosos contenidors en flames. Professionals sanitaris voluntaris van atendre diverses persones ferides, entre elles dos manifestants en estat greu, un amb un braç trencat.

El grup parlamentari dels Comuns ha demanat la compareixença al Parlament de la consellera d’Interior i Seguretat, Núria Parlon, i del director dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per donar explicacions sobre «l’ús indiscriminat» del gas pebre. Cap a les deu de la nit, els aldarulls s’havien estès a la Diagonal i a les portes d’El Corte Inglés, on hi va haver noves càrregues. A Lleida, la jornada de vaga per Palestina també va acabar amb incidents. Centenars de persones es van manifestar davant del Rectorat de la Universitat, on es van cremar ninots dels presidents espanyol i israelià, Pedro Sánchez i Benjamin Netanyahu.

Reus va acollir diverses mobilitzacions de suport

Societat l Desenes de persones van iniciar a primera hora del matí d'ahirs una protesta pels carrers de Reus amb motiu de la vaga per Palestina. Els manifestants es van anar movent per diferents carrers de la ciutat amb càntics de «no és un conflicte, és un genocidi»

o «Palestina llibertat». Tots ells encapçalaven una pancarta on es podia llegir «Per la llibertat dels pobles». Els participants van passar per l'estació de bus de Reus i pels jutjats, entre d'altres indrets. També hi va haver una concentració a la tarda. Redacció/Gerard Martí

Clam l Els aldarulls van esclatar al final de la marxa, davant del Consolat d’Israel a
Un mosso d’esquadra immobilitzava un manifestant propalestí aquest dimecres a Barcelona. Jordi Borràs/ACN.

El Govern aprovarà un pla de 37,5 MEUR amb actuacions als barrancs de les Terres de l’Ebre

Política l La consellera Sílvia Paneque es compromet a executar «solucions estructurals»

El Govern aprovarà un pla director per arreglar els barrancs de les Terres de l’Ebre, en el consell executiu del pròxim dimarts. Es desplegarà en els pròxims cinc anys i tindrà un pressupost de 37,5 milions d’euros. En les últimes hores s’ha inclòs al llistat quatre barrancs de Godall, la Ràpita, i Alcanar. Les actuacions previstes inclouen ampliacions del pas d’aigua, obres hidràuliques i canalitzacions. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha defensat que actuacions com les que s’han fet a l’Aldea «han demostrat ser eficaces per evitar danys més grans». Paneque s’ha compromès amb els alcaldes a activar «les polítiques i tots els recursos econòmics que calgui» per «adoptar solucions estructurals», més enllà de l’emergència.

Paneque ha detallat que en l’àmbit de carreteres ja s’està revisant la carretera C-12 i l’antiga N-340 a l’altura de la Ràpita on hi ha dos ponts afectats per les riuades. El departament de Territori signarà una conveni per actuar-hi, perquè són de titularitat municipal, de manera que el Govern pugui fer l’encàrrec a Infraestructures.cat per la via d’emergència i restaurar aquests ponts. Un cop més,

Imatge d’una de les finques de Roquetes inundades. ACN

Territori també es compromet a «fer un estudi específic per trobar una solució integrada en la confluència del barranc de la Galera, el canal de reg i la C-12».

La consellera ha explicat que l’ACA ha estat treballant amb 67 actuacions en els últims anys en el manteniment

Les pluges torrencials deixen sense subministrament d’aigua potable

els veïns de Freginals

Societat l L'episodi de pluges torrencials i inundacions de diumenge a la tarda ha deixat els veïns de Freginals sense subministrament d'aigua potable. Segons ha informat en un comunicat l'empresa subministradora Aqualia s'ha detectat una alteració en la qualitat de l’aigua de l’aqüífer de captació subterrània i en l’aigua

subministrada als usuaris del municipi. Les analítiques han revelat que s'ha superat el valor paramètric de terbolesa, indicador que mesura les partícules en suspensió a l’aigua, principalment argiles, que poden alterar-ne l'aspecte i la qualitat organolèptica. Així, l'aigua no és apta per al consum humà ni per l'ús quotidià. ACN

Avui es començarà a treballar en la neteja de sediments al barranc de la Galera

i conservació de les lleres fora del tram urbà dels municipis de les Terres de l’Ebre. 44 estan finalitzades, 3 en execució i la resta s’acceleraran. La inversió és de 360.000 euros en actuacions a Alcanar, Amposta, Godall, Freginal, Ulldecona, la Sénia, Masdenverge, la Ràpita, Santa Bàrbara o Mas

Efecte dels aiguats en una finca a Freginals. ACN

farà càrrec de pagar-les tant en els trams urbans com en els que no ho són. Aquest dijous es començarà a treballar en la neteja de sediments al barranc de la Galera, començant per Masdenverge.

De 5 a 13

La consellera també ha parlat des de Tortosa, després de reunir-se amb els alcaldes del Baix Ebre i el Montsià, que Territori ha decidit ampliar la convocatòria de neteja de lleres i rius oberta a l’agost, passant de 5 a 13 milions d’euros. «L’allargament de les convocatòries a tres anys ha tingut una gran acceptació per part dels ajuntaments. Per això hi abocarem més recursos per assegurar que es puguin fer aquestes neteges d’una manera més àgil», ha conclòs. Pel que fa al port de la Ràpita, Paneque ha apuntat que «l’afectació és menor del que semblava inicialment». «S’han retirat les embarcacions enfonsades i el pantalà més afectat. Ara es revisa si hi ha objectes arrossegats sota l’aigua» mentre es detalla l’actuació de ports per reparar els desperfectes.

de Barberans. El Govern, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, liderarà «totes les actuacions» en barrancs i rieres que també són competència de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i del Xúquer de manera que «els ajuntaments no hagin de tenir interlocucions complexes». També es

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Obres a l’Eix D’altra banda, el Departament de Territori de la Generalitat ha assegurat que es licitaran les obres del 2+1 del tram entre Amposta i Vinallop abans d’acabar l’any, pressupostades en 22,1 milions d’euros. «Serviran no només per reforçar la seguretat viària d’aquest tram, sinó també per assegurar la continuïtat del corredor de l’Ebre i la connectivitat del territori», ha dit la consellera. El pròxim mes de novembre començaran les obres del 2+1 del tram entre Tivissa i Móra la Nova, amb una inversió de 7,6 milions d’euros.

¡Feliz cumpleaños Aarón! En este día tan especial, quiero que sepas cuánto te queremos y lo orgullosos que estamos de ti. ¡Nunca olvides lo increíble que eres! Disfruta mucho de tu día, de parte de Papi, Mami, Afri y Coco. Joana, ja van 14 anys. MOLTES FELICITATS.

k Roda el món i torna el mot k

Hispanidat

Ne, no patiu que el títol no està mal escrit, o si més no està escrit a consciència, amb aquesta terminació a la mallorquina que... Deixa, deixa, val més que comenci pel començament. Tot ha estat per culpa de l’ocurrència d’un conegut periodista de la Corpo, que ara que els tenen agafats per allà on fa mal són com marionetes (encara més) de l’amo. Al pobre nano no se li va acudir altra cosa, diumenge dia 12, que proposar, d’acord amb els signes dels temps, una “hispanitat de tots”, que no sé exactament què vol dir però estic segur que res de bo. Però en comptes d’engegar-lo, el meu cervell científic em va portar a comprovar quantes hispanitats ja tenim instal·lades a casa (en aquest cas al DIEC), i n’hi he trobades exactament deu: d’hispà a hispanòfil, passant per hispànic, hispanista, hispanoamericà o la més esgarrifosa de totes, hispanitzar. Ecs. Què trobeu, són masses o massa poques? Com a terme de comparació, podem recórrer a la petja de l’espanyolitat al mateix diccionari: quantes presències hi té? Doncs tres menys, exactament mitja dotzena: espanyol, espanyolisme, espanyolista... i una curiosa espanyoleta, que no és una nena ballant sevillanes vestida de torera sinó una ‘Tancadura de barra vertical per a balcons i finestres’. Curiosament, ves per on, no existeix espanyolitat, suposo que perquè deuen comptar que amb l’esmentada hispanitat ja fan.

Com que el criteri del nombre de derivats no sembla prou determinant, he recorregut al fonètic, que li veig més potencial. I he pensat: com sona la hispanitat original?

AEditorial

Pagar les conseqüències amb milions

quest dimecres, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va anunciar que el Govern de la Generalitat desplegarà en els pròxims cinc anys un pla director per arreglar els barrancs de les Terres de l’Ebre. Tindrà un pressupost de 37,5 milions d’euros i comportarà ampliacions del pas d’aigua, obres hidràuliques i canalitzacions. Aquestes actuacions s’aprovaran dimarts vinent en el consell executiu. Tot plegat, arriba després de dies crítics al sud de Catalunya: afortunadament no s’han hagut de lamentar danys personals, però la destrossa de l’aigua en municipis com Godall, la Ràpi-

ta, Santa Bàrbara o Alcanar ha deixat greus conseqüències en edificis i via pública. És evident que els esforços es van centrar a evitar víctimes, ferits i desapareguts. Les alarmes als mòbils de la ciutadania van funcionar i la reacció del govern de la Generalitat ha estat a l’altura de les circumstàncies. Però novament, les conseqüències d’una mala planificació hidràulica es pagaran ara amb milions. Calcular els efectes d’una riuada és difícil. Prevenir-les amb neteja de barrancs, rieres i una nova ordenació urbanística seria l’adequat. Les pluges torrencials tornaran i cal estar preparats.

Uns bons personatges

AMarcel Casas Professor de català i de creació literària i membre de l’APELLC (Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes)

Tot ha estat per culpa de l’ocurrència d’un conegut periodista de la Corpo, que ara que els tenen agafats per allà on fa mal són com marionetes (encara més) de l’amo

Doncs de vegades hispanidá, altres vegades hispanidaz, altres hippanidá... (dispenseu la poca exactitud de les transcripcions, és el mal de què sempre ha pecat la grafia). En fi, ja m’enteneu, les diferents maneres com ells mateixos, els que es consideren hispans, ho pronuncien. I nosaltres com ho fem?

Doncs si fa no fa tal com recull també la nostra grafia, (h) ispanitat, amb el benentès que els parlants de català central i oriental neutralitzem la primera A. Ja es veu que no anem bé: no coincideix amb cap de les llurs. Ara bé, com que seria forassenyat pretendre que els catalanoparlants adoptéssim amb naturalitat cap de les pronúncies ibèriques o sud-americanes, allò que proposo a l’esmentat locutor és que adopti la solució balear, la que més o menys he intentat reflectir amb el títol d’aquest article: hispanidat, amb una T ben oclusiva al final, igual que igualdat, ciudat o urbanidat. Així, amb aquest sí-però-no, potser té alguna possibilitat que l’amo el toleri com a membre (de segona, això sí) de la seva tribu. La vocal neutra ja la deixo al seu arbitri.

classe de Literatura Universal, els meus alumnes es pregunten de què serveix aquesta matèria, si amb prou feines llegeixen; quina mena de profit ha de fer-los, si no pot convertir-se en diners; de què els ha de valdre tot això, si no té res a veure, ni de prop ni de lluny, amb la seva vida tan incerta. En efecte, la gent potser ha canviat poc o molt en els últims tres mil·lennis, però el que és l’última dècada, se sap que ha estat un abans i un després en la història de l’ànima i de la seva reencarnació.

Tal premissa és la que, si més no, s’ocupa d’evidenciar, entre cop i cop de cap, la filla de papà, que, confinada a l’aula més alta de l’edifici, espera el moment de rebre un petó d’amor veritable, per boca d’un pinxo de l’últim curs. Actiu com ella, un noi que avui ha suspès el seu enèsim examen (o potser ahir: no ho sap), observa les criatures que conformen el seu grup amb una mirada buida i amb la plena convicció que ni en l’existencialisme francès ni en cap altre -isme hi ha de trobar el perquè de tants dies lectius.

També n’hi ha, és clar, amb propòsits més elevats. Des d’una posició estratègica, el més ben plantat de la llista tot el dia s’estudia el sistema d’estimar i desestimar indiscriminadament tantes companyes com pugui, oblidant amb totes les seves forces que la perdició espera, a l’avaluació final, amb una fatal clatellada. Però tan llarg com li ho fiem! Entre les seves preses, per cert, una noia d’ulls tan bonics com confosos, de nou melancòlica, tampoc no està per a romanços: altrament se la passa sospirant, a cavall de la depressió i la mania, per trobar la manera d’assimilar el con-

tingut de la seva existència al d’una glamurosa publicació a les xarxes. D’entre els cantats més amunt, ¿on s’amaguen els espantosos? Darrere d’un serrell que li tapa els pensaments secrets, un estudiant massa intel·ligent conspira, íntimament i en silenci, per sadollar la seva curiositat amb la destrucció del professor de matemàtiques o, com a mínim, amb la destrucció de la seva paciència. A prop, enganxat a la paret, un escarransit pubescent que ahir era normal, aquest matí s’ha aixecat del llit després d’uns somnis neguitosos amb la cara plena de grans i, amb tot, encara es veu en l’obligació de venir a escola per a complir amb el

seu deure ingrat dins d’un sistema absurd.

En qualsevol cas, cap d’aquests ignora tant la història i la teoria de la literatura com el següent. Com si fos obra d’un déu avorrit en les altures, les principals forces centrífugues de la meva aula es troben concentrades en la boca del gran xerraire, del verborreic i eloqüent repetidor que, com qui diu, va fundar l’escola fa una mà de promocions. És a través de la seva labor oral que la transmissió de tota una saga d’històries, de xafarderies, de cançons; en definitiva, de ficcions velles i noves, està fermament assegurada al marge de l’aprovat. Oh, musa!

Encara si poguessin topar amb un guia, per transitar amb ell els nou cercles de l’adolescència!

Però, ¿on trobaran aquell mot que els escorti fins a l’afirmació de la seva pròpia identitat?

Des de la taula del professor, s’albiren vagues maniobres. Encara si poguessin topar amb un guia, per transitar amb ell els nou cercles de l’adolescència! Però, ¿on trobaran aquell mot que els escorti fins a l’afirmació de la seva pròpia identitat? Lamentablement, sembla ser que tanta singularitat no pot estar enlloc registrada. Des de l’Eva i l’Hèctor fins a l’Úrsula I. i l’Ignatius J., passant per l’Artur i el Tristany, la Laura i la Bea, la Julieta i l’Alcestes, l’Elizabeth i la Nataixa, el Gori, el Leopold i la Lola, els meus alumnes de Literatura Universal, per a bé o per a mal, estan fets uns bons personatges. És clar que no els en calen més.

Rússia es consolida com a potència exportadora agroalimentària i obre interrogants sobre el futur agrari

Arran de la taula rodona organitzada fa uns quants dies per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) a la seu de l’IEC dedicada a la nova geopolítica alimentària, amb especial atenció al cas de Rússia, i en què van participar Lourdes Viladomiu, Jordi Rosell de la UAB i Paco Yglesies, expert en mercats de matèries agràries, voldria exposar alguns elements que considero que poden ser interessants.

Voldria començar posant en relleu el gir històric que ha viscut aquest país. Durant l’època de l’URSS, el país depenia, per a alimentar la població, de les importacions de cereals bàsicament procedents dels EUA; avui ha passat a convertir-se en un dels principals exportadors mundials de cereals, especialment de blat.

El canvi, impulsat durant el mandat de Vladímir Putin, es fonamenta en una estratègia d’autosuficiència alimentària, i aquí cal tenir present l’annexió de Crimea, autèntic graner d’Europa, i la creació d’agrohòldings, grans conglomerats publicoprivats que controlen tota la cadena productiva. Empreses com Miratorg —fundada el 1995 i avui líder en producció càrnia, amb exportacions a quaranta països— exemplifiquen aquesta transformació. La partida d’exportacions de matèries agràries puja a uns 45.000 milions de dòlars i, des de fa anys, el saldo entre exportacions i importacions és netament positiu.

Les sancions comercials del 2014 i la doctrina de seguretat alimentària del 2020 han accelerat l’expansió

k Dels lectors

Objectius de l’ensenyament secundari?

El sistema educatiu s’ha anat reformant per adequar-lo a la realitat.

La primera reforma educativa experimental post-franquista fou a l’any 1983 amb el primer cicle de l’Ensenyament Secundari (de 14-16 anys) i a partir del curs 1985/86 amb els ensenyaments post-obligatoris al segon

europeu k Tribuna k

russa als mercats internacionals, amb Egipte com a primer comprador de blat i una presència creixent a l’Àfrica, l’Àsia central i l’Orient Mitjà. En vint-icinc anys, Rússia ha passat de subministrar el 5 % del blat mundial al 33 %.

Però no només destaca en el mercat de cereals, que representen una tercera part de les exportacions en aquest capítol, hi ha altres partides que tenen una presència important en la seva exportació agroalimentària. Cal considerar, per exemple, que és un dels principals actors en el mercat mundial de l’oli de gira-sol, que el peix i marisc són una altra de les seves exportacions tradicionals importants, que ocupa una bona posició en llegums i proteïna vegetal i que és tot un referent en el mercat carni.

i encara en pot tenir més. La creixent producció de cereal, animada per noves terres de correu i un clima més favorable, és un nou factor que té pes dins de la política del Kremlin, com passa amb el gas i petroli. Tampoc no hem d’oblidar l’important paper que té en l’exportació i la fixació dels preus d’adobs inorgànics.

El nou paper que està tenint Rússia en el mercat internacional en aquest sector té repercussions a casa nostra i encara en pot tenir més

El nou paper que està tenint Rússia en el mercat internacional en aquest sector té repercussions a casa nostra

cicle o Batxillerat (de 16 a 18 anys) i la FP amb mòduls professionals de 2 nivells i un any de durada. Aquesta reforma potser fou la millor en quant a idea i objectius de educació secundària, en buscar la polivalència, versatilitat, perfeccionar capacitats bàsiques, capacitat comunicativa, discurs racional, formar l’alumnat en ciutadania, desenvolupar el pensament científic, conèixer

En el mercat de la carn, i especialment del porcí, també ens pot afectar. Fins ara el principal comprador de porcí rus era el Vietnam, però amb la seva política d’ocupar nous mercats, el 2024 Putin ha aconseguit que la Xina obri les seves fronteres al porcí rus, i ha aconseguit col·locar en el primer semestre del 2025 producte al mercat xinès per un valor de 75 milions de dòlars. Són dades que ens haurien de moure a una reflexió: el mercat mundial està canviant molt ràpidament, amb nous actors i noves aliances. Europa potser no es mou prou per adaptar-se a aquests nous escenaris i no té una definició d’objectius estratègics adaptats a la nova realitat. La pèrdua de mercats o la preocupació per la seva pròpia sobirania alimentària haurien de ser una prioritat.

I això també és aplicable a casa nostra.

conceptes clau sobre societat, cultura, context històric i institucional, etc tot combinat amb una certa personalització i especialització no molt excessiva dels continguts educatius i respondre als interessos de l’alumnat, amb especialitzacions precedides d’una visió bàsica i global dels continguts essencials. Així mateix, la FP es modificà integrant-se camps professionals als Batxillerats

El rellotge dominical

Com saben els amants dels contes, el Rellotge és un personatge de la novel·la A través del mirall i el que hi va trobar l’Alícia de Lewis Carroll, que apareix únicament al primer capítol, quan l’Alícia travessa el mirall de casa seva en direcció al ‘Món a Través del Mirall’. Desitjant viatjar a un món màgic, i inspirant-me en aquesta història tan plena de sorpreses, he pensat que el bo dels diumenges és que, quan arriben, un pot ser una mica més mandrós i endarrerir, diguem, una hora —per exemple— el moment de llevar-se definitivament del llit. Podem també passar al menjador a esmorzar amb tranquil·litat i fer una ullada als nostres llibres de la petita prestatgeria on s’acumulen els contes de la nostra infància, per imaginar que el pèndol del vell rellotge de paret que vam heretar del nostre avi rellotger és gairebé el mateix rellotge del saló de la casa de l’Alícia, només que és la seva contrapart al ‘Món a Través del Mirall’, el mirall del bufet del nostre menjador, és clar, també antic, que veiem de reüll.

Se’ns barregen les històries, la del conte i la del nostre matí de qualsevol diumenge. Mentre que al ‘Món Real’ l’únic que es pot veure del rellotge és la seva part davantera i la part posterior reflectida al mirall de la xemeneia, al ‘Món a Través del Mirall’ es pot veure la seva cara, que no és altra que la d’un vellet d’aspecte alegre al qual, segur, li encanta submergir-se al seu taller ple de corretges, caixes, esferes, corones i un munt d’artefactes marcadors del temps, alguns ja rovellats pel pas, precisament, del temps.

Jo miro el del meu avi i m’adono que les manetes ja no aguanten tants avenços i tants retrocessos meridians, amb els horaris d’estiu, els d’hivern i ara els inventats…

Del conte que ens ocupa, en tot cas, el Rellotge està perpetuament recolzat sobre la lleixa de la xemeneia esmentada i, durant tot el temps que l’Alícia el mira, aquest li somriu amb una marcada picardia. Jo miro el del meu avi i m’adono que les manetes ja no aguanten tants avenços i tants retrocessos meridians, amb els horaris d’estiu, els d’hivern i ara els inventats… perquè, encara que es tracti del de Greenwich, no deixa de ser una més de les línies imaginàries semicirculars que connecten el Pol Nord amb el Pol Sud, formant cercles complets al voltant de la Terra. És a dir, tot un conte.

com a base pels posteriors mòduls professionals per a una major adaptació a la diversitat de professions i als canvis tecnològics, per evitar el desprestigi de la FP i l’abisme entre el món acadèmic i el professional, sent aquests mòduls un ‘complement’ d’alguns Batxillerats. Uns objectius que caldria recuperar (també a la Universitat), junt amb la meritocràcia, la cultura

de l’esforç, reconèixer al professorat com autoritat, recuperar els exàmens de setembre, la no el·litització de l’educació i també incorporar als Batxillerats matèries tècniques pràctiques i de camp sobre processos lingüístics, humanístics, científics, artístics, professionals, solucionar les dificultats i no posposar-les, millorar la coordinació i comunicació entre l’ensenyament

primari i secundari i l’acompanyament per evitar riscos com l’abandonament i l’absentisme escolars, tutories especialitzades per la ‘transició’ de l’educació Primària a la Secundària, etc. Potser recuperar la primera reforma educativa, retrocedint per avançar?

Toni Yus Piazuelo Tàrrega

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

Ricardo Mor Solá Diplomàtic

D’Angelo, icona del R&B i del ‘neo soul’, mor als 51 anys per un càncer

Obituari l D’Angelo, icona del neo soul i guanyador de quatre Grammy, va morir dimarts als 51 anys a Nova York a causa d’un càncer de pàncrees. Autor d’àlbums com Voodoo i Black Messiah, va revolucionar el R&B amb una música emocional i innovadora que va marcar tota una generació. Agències

Necrològiques

Tarragona

Llorenç Bordas Puntons.

Ha mort als 99 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Pau.

Esteban Gascón Moya.

Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.

Reus

Valentí Aguilà Descarrega.

Ha mort als 93 anys.

La Canonja

Isabel Montoya Garcia.

Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Sant Sebastià.

esqueles 977 21 11 54

El Restaurant Flamingo estrena  xef i carta amb Warren Márquez

Talent l Aposta per l’essència mediterrània i la cuina de proximitat

Redacció

El Restaurant Flamingo fa un pas endavant en la seva proposta gastronòmica al Golf Costa Daurada amb la incorporació de Warren Márquez com a nou xef executiu. Amb més de deu anys d’experiència al sector, Márquez destaca pel seu estil avantguardista i per ser la ment creativa que ha donat forma a la nova carta, que per primera vegada estarà disponible per a tots els clients del restaurant.

Ferm defensor del producte de proximitat i del respecte per la matèria primera, el cuiner posa l’accent en el sabor com a eix central de la seva cuina, amb elaboracions que conjuguen innovació i tradició a parts iguals.

La nova carta del Flamingo inclou paelles, carns i propostes d’autor, i es complementa amb un menú diari disponible de dilluns a divendres

L’espai del Golf Costa Daurada ofereix, per 25 euros, menú de dilluns a divendres

per 25 euros, o 22 euros per als socis del club. Els caps de setmana, l’experiència gastronòmica se centrarà exclu-

sivament en la carta, per tal que els comensals puguin descobrir amb calma la creativitat del nou xef. Amb l’arribada de Warren Márquez, el Restaurant Flamingo reafirma la seva aposta per convertir-se en un nou referent culinari a la Costa Daurada, oferint una cuina de qualitat i de proximitat.

El nou xef executiu del Restaurant Flamingo, Warren Márquez. GCD

Avui felicita als que es diuen:

Hedvig, Galderic Bertran

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Avui et sentiràs inclinat a voler fer-ho tot pel teu compte i risc. Al principi no hi haurà res dolent, però ben aviat poden aparèixer enveges gelosia.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Sense voler-ho avui et sentiràs atret per una persona molt especial que t’obrirà els ulls davant d’un assumpte poc clar o confús; serà tot sorprenent.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Et mostraràs molt alegre, ple d’humor, però poc constant en actituds accions. El teu magnetisme serà fort atreuràs qui més vulguis.

TV local

10:30 180 Graus

20/04 al 20/05 TAURE

Serà en el teu entorn domèstic en la passionalitat de la parella on trobaràs l’impuls necessari per emprendre els nous objectius plans d’avui.

23/08 al 22/09 VERGE

Encara que la teva vitalitat estigui decaiguda, no et faltaran forces per complir tots els teus objectius. La relació amb la família serà tensa.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Estaràs molt enfeinat amb assumptes del teu interès relacionats amb viatges o amb el correu. No prometis ni acceptis tan ràpid les promeses.

21/05 al 20/06 BESSONS

Notaràs una gran opressió interior fundada en una mena d’ansietat no canalitzada en l’àmbit amorós. Deixa’t portar pels instints.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Notaràs més calma d’ànim, però les circumstàncies situacions del teu entorn t’exigiran que et posis les piles. No deixis res sense acabar ni comprovar.

20/01 al 18/02 AQUARI

Et veuràs obligat a discutir els teus interessos amb persones bastant tancades rígides. No et precipitis a l’hora de prendre decisions; reflexiona.

21/06 al 22/07 CRANC

Seràs requerit en el teu cercle familiar i et veuràs obligat a ajudar algú. Ho faràs tot a la perfecció. L’atzar la sort et somriuran, però fes servir la intuïció.

Farmàcies

TARRAGONA:

Salvat Felip, Albert

Dr. Mallafre Guasch, 2 Telèfon 977 223 255

ESCORPÍ ES LLOGA HABITACIÓ A SALOU Cèntric, nou. Contactar per

23/10 al 21/11

Brollaran de tu fortes passions que, si no les controles, et conduiran a un excès d’energies on t’esgotaràs obtenint pocs resultats.

PEIXOS

19/02 al 20/03

Posaran en dubte les teves paraules o accions això tocarà de prop l’orgull. Controla’t fins a l’últim moment per donar el millor exemple.

Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Dalmau Cortes, Mercedes

Dom Bosco, 7 Telèfon 977 343 329

SALOU:

Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343

TREBALL

CUIDARÍA PERSONA MAYOR por horas o interna. Tel. 614.328.327

REFORMES

MAYCA MASAJES. Explosión de teràpiaplacer. Final al gusto... Tel: 692.780.087

MARI. MASAJISTA. Reus. Tel. 633.827.161

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

JÚLIA. MASAJE TERAPÉUTICO. Renueva, respira y libera tensión. Reus. Tel. 634.777.389

MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977.21.26.12

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc

Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977391672

CAMBRILS:

Suils Mochales, Lourdes

Moragas i Barret, 2 local 2 Telèfon 977 368 569

VALLS:

Miquel Alonso, Angels Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606

ALTRES

11:30 La comarcal (r)

12:00 Recórrer

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 Caminant per catalunya

13:30 La comarcal (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Aixeca i pica

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Aventurístic

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Aventurístic

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Fot-li (r) CANAL REUS TV

10:00 Efecte Mosaic

10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Com la nit el dia

12:00 Teló de fons

12:30 Com la nit el dia

13:30 Teló de fons

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14.30 Com la nit el dia

15:30 Teló de fons

16:00 Notícies 12. Edició migdia

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Aventurístic

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre.

20.30 In situ

21.00 Saló de Plens

21.30 Com la nit el dia. On tour

22:00 Notícies 12. Edició vespre.

22:30 In situ

23.00 Saló de Plens

23.30 Com la nit el dia. On tour

00:00 Notícies 12. Edició vespre.

HORITZONTALS: 1. Antic habitant de la nostra península. Estampar un timbre. 2 Treure sang del cos. Lletra dels aprenents. Enmig del cel. 3. Adam sense peus. Representació amb gestos. Aranès a mitges. 4. Segona lletra. Encontre violent. Eina tallada. Vocal. 5. Pensa i viu. Títol nobiliari anglès. Telèfon. 6. Cinquanta romans en un angle. Planta de les liliàcies. Descans. 7. Extrem superior d’una cosa. Un lloc ple de pins. 8. Persones que viuen en un erm. Droga sintètica. 9. Enmig de la cara. Mata grossa o un grup de mates. Lletra. 10. El cap de l’ebenista. Fluix, que no té la tensió necessària. De la reialesa. 11. Necessita ulleres per veurehi bé. Ho fa perquè no és traïdor. Un angle recte. 12. Disposaré quelcom formant un munt. Una pistola o un canó. VERTICALS: 1. Nom de dona. Injectada pel recte. 2. Tens l’atenció dis- treta. De l’Aràbia. 3. Rega sense cap. Poses el tap a l’ampolla. Vaig sentir la seva veu. 4. Un ren sense cor. Abaixem les veles. Tres peces d’una làmpada. 5. Escolta la veu del seu... Compost que té el radical NOH. Dos punts de l’ànima. 6. Format per tres elements. Fixar el preu de venda. 7. La del puntet. Mil. Cercle viciós. Soroll sec. Torna de viatge. 8. Quasi meu. Que fa riure a tothom. 9. Les atxes fan flama. Que ha estat ultratjada. 10. Cosa estranya. Dissimular la importància d’una cosa. 11. Dins de la cas. Una altra d’igual. Tronc d’una estàtua. Vocal. Mil. 12. Pertanyent als ronyons. Eina de segar l’herba, amb una fulla puntuada corbada.

El temps 23º 15º

Màxima Mínima

Precipitacions

EL VENDRELL:

Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Fins al matí és possible algun ruixat al Prepirineu sobretot occidental. A partir de mig matí són probables alguns ruixats a la meitat sud del litoral i se n’esperen de dispersos a punts de l’interior de la meitat est, del prelitoral i aïlladament del vessant sud del Pirineu i Prepirineu occidental. Al final del dia es restringiran al Prepirineu i punts del litoral central i sud. Seran d’intensitat entre feble i moderada i acumularan quantitats de precipitació entre minses i poc abundants, localment abundants. Localment, és possible que vagin acompanyats de tempesta. A més, podrien ser forts i acumular quantitats de precipitació abundants a les comarques avisades.

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PINTOR TITULADO. Recadero, limpia cristales, limpieza en general. Tel. 622.035.077 (dejar mensaje buzón).

HERBALIFE

CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA

, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

MASSATGES

SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

626.010.186

Mots encreuats

Maria Hein: «Amb

‘Katana’ he pujat un escaló cap a una Maria més adulta»

Música La cantant i compositora mallorquina actuarà aquest divendres, 17 d’octubre, a la Zero de Tarragona

Arribes a Tarragona amb Katana, un disc d’inspiració japonesa i amb una forta càrrega cinematogràfica (hi ressona l’univers de Kill Bill). D’on sorgeix aquesta connexió?

«Havia acabat la gira del segon disc i ja començava a pensar en el tercer quan, un dia a casa, vaig decidir mirar Kill Bill. Em va impactar molt i em vaig obsessionar, tenia alguna cosa que m’afectava molt. Jo sempre havia sentit atracció per la cultura nipona, però no sabia d’on em venia. La pel·lícula està gravada al Japó i inspirada en pel·lícules de Bruce Lee i, pensant, vaig recordar coses de petita, com que mon pare m’ensenyava claus de judo, perquè havia fet arts marcials i tenia afició per la cultura nipona. A més, vaig trobar fotos d’ell, de jove, amb pòsters de Bruce Lee… A partir d’aquí vaig començar a construir un disc basat en dues parts. Una més familiar i arrelada, d’entendre d’on vinc i d’entendre les meves arrels, i una altra amb la figura d’una dona empoderada, segura, decidida, forta, fins i tot un poc agressiva i rancorosa, com el personatge principal de Kill Bill».

El títol Katana evoca força, precisió i bellesa, que són tres qualitats que també podrien descriure la teva mú-

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

sica. Et reconeixes en aquests valors?

«Sí, jo crec que Katana era un molt bon títol, perquè defineix tota aquesta part com agressiva, forta i letal que volia representar, però també té una part de bellesa. Al final, la katana és una arma molt guapa, estèticament. Volia representar aquestes dues coses, perquè crec que en la meva música, i sobretot en aquest disc, hi ha una part més fràgil i delicada, o fins i tot, segons quines cançons, són una mica més íntimes, però també hi ha moments de molta força. Per tant, volia representar aquestes dues coses».

El so de Katana combina una sensibilitat acústica molt delicada amb una producció electrònica molt treballada. Com va ser el procés creatiu i amb qui vas compartir-lo?

Dualitats

«Al disc hi ha bellesa i fragilitat, però també una part agressiva i letal»

«A mesura que treballava em vaig adonar que estava fent cançons que tenien molt de sentit entre elles. Jo vaig fer una mica aquesta feina en el sentit estètic, perquè tenia molt clar com havia de sonar cada cançó i com havien d’anar enllaçades. Però necessitava també una part de productor, perquè totes aquestes coses que dins del meu cap sonaven molt bé s’havien de plasmar de qualque

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora comercial: Noemí Gay

manera especial. Per tant, vaig formar un equip que vaig anar fent amb molts productors que admiro. Hi ha cançons que estan fetes per Kabasaki, que és un productor de música urbana de Madrid. També he treballat amb Bexnil, Roots, Joanlupi, Sr. Chen, Jovedry, i he tingut col·laboracions especials de músics que admiro molt, com en Camil Arcarazo, que és un guitarrista de jazz increïble, o Lluís Cabot, exmembre de Da Souza».

Estàs vivint un moment dolç, amb diversos premis i reconeixements. Creus que aquests èxits poden marcar un punt d’inflexió en la teva carrera?

«Crec que he fet un disc que ha marcat una passa més. Sento que

amb Katana he pujat un escaló, hi ha un abans i un després. Amb aquest treball he madurat, com a persona i com a músic, i he fet una passa cap a una Maria més adulta. Els meus primers discos i cançons eren, potser, més joves i més tendres, I és normal, perquè acabo de fer 22 anys. Però amb aquest disc he fet un pas cap a una Maria més madura i cap a una música més acurada».

La Zero de Tarragona és una sala petita i amb l’escenari molt pròxim al públic. Com planteges un concert en un espai com aquest?

«També m’agrada tenir la gent així, com més a prop. Òbviament, els moments íntims seran molt especials, perquè tenir el públic a tocar crea una atmosfera molt diferent de la que hi ha en un festival, per exemple. Així que res, hi haurà moments ballables, com sempre, i també moments més íntims. Tinc moltes ganes de fer aquest concert».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Camí de ronda

Cultura de l’emergència

Diumenge passat, els mòbils de tot el públic assistent al Nou Estadi de Tarragona van fer aquell soroll inquietant dels missatges d’emergència. Se’ns advertia de la situació d’alerta provocada per les pluges torrencials que, en aquells moments, descarregaven sobre les Terres de l’Ebre, on han fet tant de mal. L’arribada de la informació, certament, va funcionar, però el cert és que els presents vam continuar mirant-nos el partit; si de cas, alguns, atents al radar per veure l’evolució del temporal. Uns dies abans, en un acte a Barcelona, escoltava la consellera d’Interior, Núria Parlon, recordar-nos que ens cal una cultura de l’emergència, cosa que implica que, més enllà del que puguin fer les administracions, cal que la ciutadania estigui preparada davant de disrupcions petites o grans com les que hem experimentat darrerament i que es poden repetir —des d’una DANA a una pandèmia—. Hi estic del tot d’acord, però, certament, la generació d’aquesta cultura de l’emergència, en què les persones son capaces de protegir-se per elles mateixes, ni que sigui provisionalment, a l’espera de l’ajut dels poders públics, és, en darrera instància, responsabilitat d’aquests —pel que fa a nosaltres tant els ajuntaments respectius com el Govern de la Generalitat. En aquest sentit, podem demanar-nos si es fa prou per preparar-nos per a les situacions d’emergència. Tornem al Nou Estadi diumenge. Davant d’una emergència real, el públic està educat i informat per procedir una evacuació ordenada? Les mateixes instal·lacions estan dissenyades per permetre la sortida ràpida del públic present? Sabríem què fer una vegada evacuats?... És evident que cal un cultura de l’emergència, atès el temps que vivim, però això no és genera de manera espontània, sinó que requereix planificació i recursos. La recepció de les alertes als mòbils és només un primer pas (i molt modest).

Jordi

Jaria-Manzano

Professor de Dret constitucional (URV)

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Maria Hein és cantant, compositora i productora. Cedida
Cristina Serret Alonso

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.