Dimarts 14 d'octubre de 2025

Serveis 3

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

TARRAGONA

Hi haurà tres lavabos públics, automàtics i ‘autonetejables’, distribuïts per Tarragona

Un de cada quatre pisos turístics no compleix la normativa vigent

Rubén Viñuales considera «indecent» el nombre d’habitatges irregulars que han detectat

Tarragona 4

Calçada nova i nou carril bici

Comencen les obres al primer tram de l’avinguda Andorra, que es preveu que estiguin enllestides en tres setmanes

L’Ajuntament de Valls presenta 28 propostes al Pla de Barris per intentar recuperar el seu centre històric

L’Aeroport de Reus ja supera les xifres de passatgers de l’any passat i viu el millor any des del 2011

Opinió 21 Jordi Bertran. Quan el Govern no fa pinya amb els Castells

L’Ajuntament inhabilita 32 pisos turístics per no complir amb la normativa: «És indecent»

Habitatge l El govern demana a la URV que actualitzi un estudi sobre el sector a la ciutat per fer un Pla

Oriol Castro Sanz

L’Ajuntament de Tarragona ha dit prou i s’ha arremangat per posar fi als habitatges d’ús turístic (HUTs) que no compleixen la normativa. El consistori ha començat a inspeccionar aquest tipus de pisos per comprovar que compleixen la llei i, en el cas que no ho facin, revocar la seva llicència. Des del 15 d’abril fins al 7 d’octubre, s’han revisat 200 immobles i d’aquests ja se n’han inhabilitat 32. «No ens esperàvem aquestes xifres que mostren el mostreig que hem fet. No pot ser, és indecent. El problema amb l’accés a l’habitatge a la ciutat ens afecta a tots», va explicar ahir Rubén Viñuales, alcalde

de Tarragona, en la presentació dels resultats als mitjans de comunicació. 14 pisos més tenen expedient obert i s’estan estudiant les al·legacions i 6 HUTs més estan pendents de notificació.

El padró, la clau

El mecanisme que ha utilitzat el consistori per procedir a les baixes d’aquestes activitats ha sigut el padró. L’Ajuntament s’ha emparat en l’article 36 de la Llei 18/2020, que regula les activitats que no tenen incidència ambiental, i que inclou els habitatges d’ús turístic. En aquest article es preveu que l’administració pot inhabilitar una activitat, si no s’ha iniciat la mateixa transcorreguts tres mesos des que

es va comunicar el seu inici, o bé si s’interromp l’activitat durant més de 6 mesos consecutius, sempre que aquesta inactivitat no estigui justificada per l’estacionalitat del negoci. Mitjançant el padró, s’ha pogut comprovar si en el darrer any aquell pis ha funcionat com a habitatge habitual o com a HUT. «És la mesura més adient que vam trobar amb els tècnics municipals i ha funcionat. També és positiu pel mateix sector, que ens ha donat les gràcies i que feia temps que sospitava que hi havia situacions anòmales. Estem superpoblats de llicències i havíem de posar-hi ordre», va exposar Jordi Collado, conseller d’En Comú Podem. La seva formació i el govern

municipal van pactar impulsar aquestes mesures i han treballat colze a colze perquè funcionin. Cal destacar que a Tarragona hi ha 2.100 llicències de pisos turístics. «És una xifra que crida l’atenció. Al principi de la pandèmia de la Covid es van donar molts d’alta, però després hem pogut comprovar que no es van utilitzar per a aquesta activitat», va indicar el batlle tarragoní.

Tarragona, pionera

La ciutat és la primera a tot el territori català que aplica aquesta metodologia vers les llicències de pisos turístics. «Som pioners. És un sistema molt robust. No hi ha prova més fefaent que el padró municipal. És molt difícil

L’apunt

A l’espera dels inspectors de la Generalitat

L’Ajuntament porta a terme aquestes inspeccions amb personal propi. Però el Govern de la Generalitat va aprovar el passat setembre la creació de 100 noves places d’inspectors d’habitatges per assegurar que es compleixen les noves normes. «Necessitem que la Generalitat s’impliqui perquè és el problema més important que té», va dir Jordi Collado, d’ECP.

tots. «No estem en contra dels pisos turístics sinó de com s’està duent a terme actualment aquesta activitat. És un frau claríssim», va expressar Viñuales.

Tarragona és la primera ciutat a Catalunya en aplicar aquestes mesures

El consistori prepara els plecs per licitar el Pla Especial de pisos turístics

que algú estiri la camisa», va comentar Collado. El consistori ha treballat en silenci aquests mesos, començant a inspeccionar habitatges amb personal propi de l’àrea de Llicències. Però no es vol aturar en aquests centenars de pisos i la voluntat és revisar-los

Actualment, la tramitació de llicències d’habitatges d’ús turístic està totalment aturada per la moratòria de cinc anys que va aprovar la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, des de la plaça de la Font ja es treballa en el Pla Especial de pisos turístics, que ha de regular aquesta activitat a la ciutat. «Ja hem demanat a la URV que actualitzi un estudi sobre els HUTs que va fer el 2021. Serà clau per confeccionar el Pla Especial», va explicar Nacho García Latorre, conseller d’Urbanisme i Llicències. L’anàlisi universitària ja exposava en aquell moment que el 14% dels habitatges a la Part Alta eren d’ús turístic. En aquest sentit, l’Ajuntament ja prepara els plecs per a licitar el Pla Especial pròximament.

Risc a la Part Baixa «No esperarem. En alguns punts és una situació preocupant. La Part Baixa corre el risc que tingui el mateix problema que la Part Alta, ja que s’hi invertirà molts diners pròximament i canviarà i els especuladors ho voldran aprofitar», va alertar Viñuales. «No volem que la ciutat es torni un parc temàtic. Els barris són per la gent que hi viu tot l’any», va afegir l’alcalde tarragoní.

La ciutat de Tarragona té registrades 2.100 llicències d’habitatge d’ús turístic i ja s’han començat a revisar. Gerard Martí

L’Ajuntament instal·larà tres lavabos públics en diferents punts de la ciutat

Serveis l S’ubicaran a la plaça dels Carros, la Rambla Nova i el Parc de la Reconciliació, i seran accessibles i ‘autonetejables’ Imatge d’un lavabo públic instal·lat el 2022 a València, un model que serà similar al que s’implementarà a Tarragona. Ajuntament de València

Tarragona tindrà, després d’anys d’espera, la seva pròpia xarxa de lavabos públics. La plaça dels Carros, la Rambla Nova —a l’altura de l’estàtua dels Despullats— i el Parc de la Reconciliació han estat les primeres ubicacions esco llides per l’Ajuntament, que vol posar fi a un dels grans dèficits històrics de la ciutat. El consistori treballa perquè, abans d’acabar el mandat, tant els tarragonins com els turistes puguin gaudir d’aquest servei, que permetrà millorar la higiene pública. De fet, s’estan ultimant els tràmits per a licitar la instal·lació i el manteniment d’aquests tres lavabos, que suposarà una inversió d’uns 360.000 euros. Aquests esta ran adaptats per a les perso nes amb mobilitat reduïda i seran autonetejables. A més, per a evitar usos massa pro longats, comptarà amb un sistema que desbloquejarà la porta de forma automàtica cada 20 minuts. Fonts muni cipals apunten que la seva im plementació no requerirà una gran obra, ja que es tracten de mòduls prefabricats. En els pressupostos del 2024, es va reservar una par tida econòmica de 200.000 euros per a fer realitat aquest projecte arran de l’acord en tre el govern de Rubén Viñua les (PSC) i el grup d’En Comú Podem. Ambdues formacions van pactar una segona par

tida de 200.000 euros en la negociació dels comptes del 2025. El portaveu d’ECP, Jordi Collado, explica que «és una proposta que hem treballat des de l’inici del mandat». «És una mesura senzilla, però molt important per donar se guretat a la nostra gent gran i perquè tothom pugui sor tir de casa amb tranquil·litat sense haver d’estar pendent si arribarà a temps al lavabo»,

El consistori invertirà uns 360.000 euros en la instal·lació i el manteniment

assenyala l’edil, qui afegeix que «també seran útils per als visitants i turistes que cada dia recorren la nostra ciutat». D’altra banda, el conseller destaca que les ubicacions s’han treballat conjuntament amb els veïns i entitats, que són «qui millor coneixen les necessitats de cada barri». En aquest sentit, remarca que consistori n’instal·larà un al Parc de la Reconciliació per

petició expressa dels resi dents de la zona. Aquests de nuncien que és habitual veure persones fent les necessitats en aquest espai tan freqüen tat, provocant l’acumulació d’excrements i orins.

De pagament L’Ajuntament està acabant de decidir quina serà la forma d’accedir als lavabos, que se ran de pagament. Una de les

opcions que s’està estudiant és les persones que tinguin un abonament de l’EMT puguin utilitzar la seva targeta del bus per entrar. Això perme tria que els menors d’edat i els majors de 65 anys puguin ac cedir gratuïtament. La idea és que aquelles persones que ja estan pagant per algun servei municipal, puguin gaudir dels nous banys de franc. També està sobre la taula la creació d’una targeta ciutadana. En el cas dels turistes, hauran d’abonar l’import pertinent — pendent de fixar— mitjançant el sistema que acabi imple mentant el consistori. Tot i que, en un primer mo ment, estava prevista la cons trucció de fins a set lavabos públics; finalment, se n’instal· laran tres. Els primers models que es van escollir rondaven els 50.000 euros, però l’Ajun tament els ha acabat descar tant i ha apostat per exem plars amb millors prestacions i amb una vida útil més llarga. El preu d’aquests, però, ascen deix fins als 100.000 euros, als quals cal sumar uns 20.000 més per al seu manteniment.

De moment, es col·locaran dos al centre de la ciutat i un altre a la Part Baixa, però no es descarta que s’implemen tin més en un futur. De fet, ECP té intenció de negoci ar una nova partida amb el govern socialista de cara als pressupostos de l’any vinent perquè aquest servei arribi a altres barris, com la Part Alta o Torreforta.

John Bugarin

Arrenquen les obres del carril bici a l’avinguda Andorra, que agafen els veïns desprevinguts

Mobilitat l Els treballs, que s’allargaran tres setmanes, comporten talls de trànsit i restriccions d’aparcament

Marta Omella Blanco

Les obres de rehabilitació de la calçada i del nou carril bici de l’avinguda Andorra ja estan en marxa. Els treballs van arrencar ahir i s’allargaran durant tres setmanes, amb diverses restriccions a la zona. Concretament, es tracta del tram comprès entre la plaça Imperial Tàrraco i l’avinguda Catalunya. Les primeres actuacions afectaran únicament l’estacionament, mentre que a partir del 20 d’octubre, quan s’iniciï l’asfaltatge de la calçada, el trànsit quedarà completament tallat durant dues setmanes. Les obres afectaran també els pàrquings privats, on no es podran realitzar entrades ni sortides de 9 h a 18 h. L’actuació, adjudicada a l’empresa Eiffage Infraestructuras, SA, té un cost total de 223.366 euros i s’emmarca dins del pla municipal de millora de la via pública i foment de la mobilitat sostenible. L’arrencada dels treballs va agafar per sorpresa a diversos veïns, que desconeixien la seva data d’inici, així com les afectacions previstes. «Hem estat fora aquests dies i no en teníem ni idea. Jo me n’he assabentat ara, quan he arribat a casa i m’he trobat aquí davant als operaris», explicava Maria Teresa Gallart, resident de la zona. Li preocupen, especialment, les restriccions

Reaccions

Què n’opinen els veïns i els comerços  de l’inici de les obres?

Els veïns no podran entrar ni sortir dels seus pàrquings privats de 9 h a 18 h

d’aparcament. «Les nostres opcions seran barallar-nos per les places de zona taronja

i omplir dos descampats amb clots, que si m’hi cau la roda potser no hi torno a sortir», lamentava.

«Els límits horaris em condicionen bastant, perquè necessito agafar el cotxe per anar a treballar», apuntava l’Anna Rofes, que lloga una plaça d’aparcament privat.

Maria Teresa Gallart

Veïna de la zona

«No sabia res, m’he assabentat ara quan he arribat a casa i m’he trobat als operaris treballant. Suposo que aquestes setmanes tocarà barallar-se per aparcar»

Emanuel Rosca Mecànic a Salma Motors

«Sense dubte ens perjudicarà. Esperem que les obres no s’allarguin més del previst, perquè sempre tenim més clients abans de les festes»

«Sabia que havien de fer el carril bici, però desconeixia quan. Imaginava que tallarien la circulació, però pensava que, com altres vegades, als veïns ens deixarien entrar i sortir», assenyalava. «No sé què faré amb el cotxe, perquè jo surto de la feina a les 16 h. Què he de fer fins a les 18 h?

Trobo que podrien donar-nos alternatives, deixar-nos estacionar gratuïtament en algun pàrquing públic, per exemple», opinava la Irene Sabaté.

«No m’han informat de res, ni com a negoci ni com a particular», comentava el Víctor Pepio, resident i director del concessionari Motos Tarra-

Fátima Cinca Propietària de La Trobada

«No en tenia ni idea. Les obres ens afectaran, perquè molts clients aparcaven un moment aquí al costat per endur-se un entrepà, i ara no podran»

Anna Rofes Veïna de la zona

«Sabia que havien de fer obres, però no que hi hauria restriccions per als pàrquings privats. Això em condiciona bastant, he d’agafar el cotxe per anar a treballar»

L’apunt

Els carrils bici, un tema controvertit

La instal·lació del nou carril bici no requerirà l’eliminació dels carrils existents de circulació, sinó que es reduirà la seva amplada i se suprimirà la mitjana que els separa. Les fileres d’aparcament es mantindran, tot i que es perdran algunes places a les parts inferiors i superiors del carrer. L’Ajuntament de Tarragona preveu també implantar un nou carril bici a l’avinguda Prat de la Riba. «Necessitàvem el nou asfaltatge, però el carril no l’acabo d’entendre», opina Cristina Prats, veïna de l’avinguda Andorra. «Fa res van eliminar el carril de Pere Martell perquè ningú l’utilitzava, i ara en volen posar dos de nous? No veig molts ciclistes, no crec que sigui una demanda ni una necessitat de la ciutadana», diu.

gona. «Ens afecta moltíssim. Sobretot a l’hora de concertar cites de taller», assegurava. L’Emanuel Rosca, de Salma Motors, comparteix la problemàtica. «No en teníem ni idea, però sense dubte ens perjudicarà. Esperem que no s’allargui més del previst, perquè sempre tenim més clients abans de les festes», apuntava. «Normalment, s’aturen molts vehicles aquí a la zona blava i entren per endur-se un entrepà. Tots aquests clients els perdré», lamentava la Fátima Cinca, propietària del bar La Trobada.

Cristina Prats  Veïna de la zona

«Necessitàvem el nou asfaltatge, però això del carril no ho acabo d’entendre, fa res van eliminar el de Pere Martell. No crec que sigui una demanda ciutadana»

Daniel Marcos Empleat a Motos Tarragona

«És probable que els horaris ens afectin bastant, sobretot per concertar cites de taller»

Imatge de les actuacions del primer dia d’obres d’asfaltatge i del carril bici a l’avinguda Andorra. Gerard Martí

L’AEQT i Educació presenten la renovada Aula de la Química

Ensenyament l L’equipament es va inaugurar l’any 2007 al Complex Educatiu

Redacció

L’Aula de la Química s’ha renovat 18 anys després. El Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona (CdA), el servei educatiu del Departament d’Educació i l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) van presentar ahir al matí els nous espais i materials didàctics. Es tracta d’un espai educatiu dedicat a la interpretació i l’aprenentatge del teixit industrial químic de Tarragona que, des de la seva posada en funcionament l’any 2007, més

de 30.000 estudiants han visitat i hi han fet activitats.

Aquest 2025 s’ha dut a terme una renovació completa de l’equipament pedagògic de l’Aula, amb nous materials i continguts didàctics adaptats a la transformació i als avenços tecnològics de la indústria química. Les activitats del curs 2025-2026 s’iniciaran el pròxim 2 de febrer, amb la previsió de rebre durant el curs 2.085 alumnes procedents de centres educatius del Camp de Tarragona.

L’aula ofereix dues activitats principals: d’una banda,

Un tresor sota les xemeneies, adreçada a alumnat de Cicle Superior de Primària i primer curs d’ESO (de 10 a 12 anys), que es centra en l’observació, la manipulació i l’anàlisi deductiva. I, de l’altra, La indústria química de Tarragona pensada per a estudiants de Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius (a partir dels 13 anys), permet observar els canvis sobre el territori i comprendre la importància econòmica, social i demogràfica del sector químic.

L’acte de presentació va comptar amb la participació

La Cambra i CaixaBank impulsen la internacionalització de les empreses

Col·laboració l CaixaBank i la Cambra de Tarragona han renovat el seu acord de col·laboració per continuar impulsant la internacionalització de les empreses del Camp de Tarragona. L’aliança, signada per Josep Maria González, director territorial de CaixaBank a Catalunya, i Laura Roigé, presidenta de la Cambra, referma el com-

promís de totes dues entitats amb el creixement i l’expansió internacional del teixit empresarial local. L’acord contempla el suport de CaixaBank a les missions comercials multisectorials que la Cambra organitza, sobretot, a Àfrica i també a Àsia i Amèrica, aprofitant la presència de l’entitat financera en aquell continent a través de les seves

oficines operatives i de representació. Així mateix, s’impulsaran jornades informatives sobre mercats estratègics i es reforçarà la formació en àrees clau com les vendes internacionals, els sistemes de cobrament i finançament, i les estratègies d’entrada a nous mercats. Els representants de les dos entitats van celebrar l'acord. Redacció

El

Parc Central estrenarà dissabte el documental

‘Un

ball inoblidable’

Cinema l La peça ha estat produïda pel Parc Central i es podrà veure a Yelmo Cines

Redacció

Des del 2007, més de 30.000 estudiants han participat en les seves activitats

de la directora adjunta dels Serveis Territorials d’Educació i Formació Professional a Tarragona, Maria Moscoso; el president de l’AEQT, Javier Sancho, que va destacar «la important tasca divulgativa que es desenvolupa en aquest espai educatiu»; i la directora del Camp d’Aprenentatge de Tarragona, Marta Panadès.

El Parc Central estrenarà aquest dissabte Un ball inoblidable, un documental que reflecteix un dia en la vida de persones amb Alzheimer, familiars i cuidadors. La peça es podrà veure per primera vegada a Yelmo Cines, en una projecció gratuïta i oberta al públic que tindrà lloc dissabte a les 12 hores.

Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, commemorat el 21 de setembre, el centre comercial ha produït aquesta peça documental. Així, Parc Central fa un pas més en el seu compromís amb la sensibilització i el suport a les persones que conviuen amb l’Alzheimer.

La producció ha estat possible gràcies a la col·laboració de persones voluntàries de l’Associació d’Alzheimer i Altres Trastorns Neurocog-

nitius Reus i Baix Camp, que han aportat testimonis, vivències i un enfocament humà. També ha estat fonamental la tasca de la productora audiovisual Liats, que ha fet possible materialitzar aquesta iniciativa.

L’estrena és oberta al públic amb inscripció prèvia al Punt d’Atenció al Client de Parc Central, per telèfon (977 228 797) o WhatsApp (611 676 697). Les persones que no s’hagin inscrit podran accedir-hi el mateix dia, segons disponibilitat d’aforament. «Amb aquest documental volem oferir un retrat de la vida de les persones amb Alzheimer i de les que les envolten», recalca Francisco Lambea, gerent de Parc Central. Per ampliar l’abast del documental, es difondran clips a les pantalles del centre i a les xarxes socials del centre comercial.

Instant del documental que s’estrenarà dissabte. Cedida

Imatge de la presentació, amb Javier Sancho, María Moscoso i Marta Panadès. Cedida

Josep Maria González, director territorial de CaixaBank, i Laura Roigé, presidenta de la Cambra. Cambra

El Port explica la seva transformació cap a ‘hub’ logístic de referència a Europa

Empresa Va reunir una trentena d’empresaris i directius de diferents sectors

El Port de Tarragona va celebrar ahir una trobada amb empresaris i directius en el marc dels esmorzars Executive Forum. La cita va servir per a explicar la transformació que està promovent l’Autoritat Portuària de Tarragona per fer del port un hub logístic de referència a tot el nordest peninsular i un enclavament intermodal de primer nivell en el panorama europeu, mitjançant infraestructures clau com la ZAL, les terminals intermodals de la Boella i de Guadalajara-Marchamalo o els futurs contradic de Ponent i l’ampliació del Moll de Balears.

L’esdeveniment va comptar amb la participació d’una trentena d’empresaris de sectors diversos com el logístic, transport, obres públiques i infraestructures, TIC i comunicatiu. A banda d’explicar l’estratègia de creixement del Port a curt i mig termini, la jornada va servir per a reivindicar més aliances publico-privades així com la necessitat d’avançar en la creació de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona per a guanyar fortalesa de país i promoure la generació de noves cadenes de valor.

El president de l’Autoritat Portuària, Santiago J. Castellà, va ser l’encarregat de pronunciar la conferència Port

Tarragona: hub logístico para el Noreste peninsular en el marc d’aquesta nova trobada de directius d’Executive Forum. En la seva intervenció, Castellà va explicar que el rol dels ports, entre ells el de Tarragona, ha canviat. «Fins ara, els ports centràvem la nostra estratègia en guanyar terreny al mar per a crear espais estratègics que donessin resposta a la nostra missió principal que era operar l’entrada i sortida de mercaderies via marítima. Ara, els ports són nodes d’impuls econòmic territorial. Som un servei públic per al desenvolupament del teixit empresarial que, mitjançant l’articulació logística, generem cadenes de valor per al nostre hinterland», va manifestar el president de l’APT.

Aquest nou enfocament és el que regeix l’estratègia del Port i coincideix en el temps amb un moment clau per a l’enclavament tarragoní, en el qual s’estan finalitzant infraestructures essencials per al seu creixement, com per exemple la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo o la Zona d’Activitats Logístiques. «Hem dedicat els últims

En la jornada també es van reivindicar més aliances publicoprivades

L’Ajuntament ja ha obert el període per sol·licitar punts de venda de castanyes a la ciutat

Tots Sants l L’Ajuntament de Tarragona ha publicat les bases d’enguany per a la instal·lació dels punts de venda de castanyes als carrers, amb motiu de la festivitat de Tots Sants. El període de sol·licituds finalitzarà el dilluns 20 d’octubre. S’han previst 55 ubicacions per a la venda de castanyes, repartides per places i carrers de tota la ciutat. Hi poden optar centres docents i d’educació especial ubicats a Tarragona, així com entitats municipals degudament inscrites al Registre Municipal d’Entitats. El període d’ocupació de les parades serà del 28 d’octubre al 4 de novembre, en horari de les 10 fins a les 20 hores. Les bases es poden consultar a la seu electrònica. Redacció

anys a planificar i executar les infraestructures que necessitem per a ser no només un port competitiu, sinó un actor

logístic rellevant en el conjunt d’Europa», va assegurar Santi Castellà en el seu argumentari.

Redacció

Fotografia de família dels empresaris amb Santiago Castellà. Cedida

Els Mossos detenen dues persones per robatoris amb força a l’interior d’un vehicle

Successos l La Guàrdia Urbana enxampa un home mentre circulava amb un patinet robat per Torreforta

manipulant les portes de dos vehicles estacionats al carrer

Agents dels Mossos d’Esquadra van detenir la matinada de dijous un home i una dona, de 42 i 44 anys respectivament, com a presumptes autors d’un delicte robatori i furt d’ús de vehicle i dos delictes més de robatori amb força a interior de vehicle. Així mateix, també se’ls atribueixen els delictes de conducció temerària, danys i resistència i desobediència als agents de l’autoritat. Pels volts de les 05:00 hores del mateix dijous, diversos testimonis van alertar que una parella estaven

Riu Tordera del barri de Torreforta de Tarragona. Immediatament, diferents dotacions policials van fer recerca dels autors i, pocs minuts després, van localitzar un vehicle amb dos ocupants que fugia a gran velocitat. El conductor va desobeir en reiterades ocasions els avisos de la patrulla per tal d’aturar-se i va accelerar per dirigir-se des del carrer Riu Fluvià cap al carrer Prades. En aquest punt va collidir amb un cotxe aparcat a la via pública i seguidament va recular per escapolir-se dels

agents i va acabar envestint un altre vehicle aparcat. Els lladres van aconseguir fugir momentàniament pel carrer Segarra, fins que es van veure envoltats per altres patrulles i van decidir abandonar el vehicle per amagar-se entre la vegetació d’una zona boscosa. Finalment, els van trobar amagats darrere d’un cotxe al carrer Cassen de Torreforta.

D’altra banda, la Guàrdia Urbana de Tarragona va detenir el dissabte a la nit un home de 48 anys per un delicte de furt. Cap a les 21.20h, la sala de coordinació (SCAC) va

SUPORT PELS AIGUATS

Les dues persones acumulen una trentena d’antecedents

informar a les patrulles que s’havia produït el furt d’un vehicle de mobilitat personal

Documentació imprescindible per reclamar els danys per pluja al Consorcio de Compensación de Seguros

Reclamacions al Consorcio: L’ABC de la documentació per garantir la indemnització

Arran de les fortes pluges dels últims dies que s’han produït al sud de la província, i davant d’un possible sinistre cobert pel Consorcio de Compensación de Seguros (CCS) (https:// www.consorseguros.es), la preparació de la documentació és un factor crític per a la correcta tramitació i obtenció de la indemnització. La manca d’un sol document pot endarrerir o complicar el procés. El Col·legi de Mediadors d’Assegurances de la província de Tarragona recorda a tots els afectats la documentació indispensable, que es divideix en requisits generals i específics segons el tipus de dany. Documentació BÀSICA i general per a qualsevol reclamació, sempre i quan es tingui contractada una assegurança d’auto, llar, comerç, etc.

Independentment de si es tracta de danys a vehicles, llar o personals, s’ha de disposar de tres documents fonamentals: -Full de comunicació dels danys soferts

https://www.consorseguros.es/ambitos-de-actividad/seguros-de-riesgosextraordinarios/solicitud-de-indemnizacion

-Fotocòpia del D.N.I. del titular (i si escau, del perceptor).

-Certificat de titularitat bancària amb antiguitat inferior a 3 mesos.

Requisits Específics per Tipus de Dany: –Tipus de Reclamació: Documentació Específica Clau

–Vehicles (Cotxes, Motos, Furgonetes, etc.): Fitxa tècnica i Permís de circulació (obtenibles via app miDGT). Fotografies del vehicle, si pot ser, o geolocalització anterior al sinistre, si pot ser.

En cas de robatori/pillatge, denúncia interposada.

Els mediadors col·legiats es posen a disposició per assegurar una gestió eficient de la indemnització

–Llar / Comerç / Negoci / Indústria: Còpia de la pòlissa. Fotos/Vídeos estat actual. Inventari aproximat amb valoració dels béns danyats. Acreditació de titularitat (escriptures o contracte de lloguer).

Es recorda la importància de guardar tiquets o sol·licitar factures en cas de compres d’emergència i/o primera necessitat, i de comprovar l’existència de clàusules de beneficiari a les pòlisses de llars, comerços i negocis. Per a totes aquelles persones que no disposin de la documentació o necessitin orientació experta per a tramitar la reclamació correctament, el Col·legi de Mediadors d’Assegurances de la província de Tarragona, com a Corporació de Dret Públic, reitera el seu compromís d’assistència.

Punts de Contacte per a Assistència: Correu electrònic: gerencia@cmatgna.cat Telèfon: 601 927 274

Els mediadors col·legiats estan a la vostra disposició per a assegurar la gestió eficient i la correcta indemnització.

(MVP) i que la persona que ho ha denunciat té la localització del vehicle a través d’una aplicació.

El denunciant que s’havia personat a la comissaria, va acompanyar de forma voluntària a les patrulles que van inicien la recerca del patinet per la zona que anava indi-

cant l’aplicació. La localització mostrava que el vehicle sostret estava circulant per l’N-340 a Torreforta. Quan una patrulla, el qual hi havia el denunciant, passava per Torreforta va veure un home circulant amb un patinet que coincidia amb el furtat i es va detenir l’home.

Convoquen una manifestació en contra de la Zona de Baixes Emissions

Societat l Des del collectiu STOP ZBE Tarragona s'ha convocat una manifestació el proper dissabte a les 10 h. La protesta consistirà en una marxa lenta en vehicle, que sortirà des del pàrquing de Les Gavarres (al costat del KFC) i recorrerà punts clau del centre de la ciutat: Hospital Joan XXIII, Carrer del Cardenal Vidal i Barraquer,

Carrer Reial, Rambla Vella i Rambla Nova, finalitzant a la Plaça Imperial Tàrraco, on es llegirà un manifest. Els organitzadors estimen una participació de prop de 200 vehicles. Des de STOP ZBE denuncien que la ZBE «penalitza injustament els vehicles més antics, que no són necessàriament els més contaminants». Redacció

Ja es poden visitar les primeres exposicions del Festival de Fotografia SCAN

Cultura l Ja es poden visitar les primeres exposicions de la nova edició del Festival de Fotografia SCAN. D'una banda es va inaugurar fa pocs dies la mostra Abraça totes les formes i la seva joia és confluir, comissariada per Diana Padrón. Els artistes participants son Bénédicte Blondeau, Colectivo Labarra,  David Sagarzazu, Eva Vei,

Fabrizio Contarino, Kristina Sumfleth, Lucas Momparler, Mariela Sancari, Pol Viladoms, Tu Ximeng i es pot veure al Tinglado 2. D’altra banda també es pot visitar l’exposició El despertar d’Ícar al Refugi 1 del Moll de Costa comissariada per Xavier de Luca i Houari Bouchenak (Jiser Reflexions Mediterrànies). Redacció

Redacció

Imatge dels objectes robats i recuperats pels Mossos d’Esquadra. Mossos d’Esquadra

Redacció

L’Aeroport de Reus supera el total de passatgers registrats el 2024 amb només nou mesos del 2025

Infraestructures l Més d’1,1 milions de persones han passat per les instal·lacions entre gener i setembre

Sergi Peralta Moreno

L’Aeroport de Reus està vivint un any de rècord. L’aeròdrom va tancar el 2024 amb 1.181.520 passatgers. En el present 2025, només comptabilitzant els nou primers mesos de l’any, ja s’han superat les xifres. Entre gener i setembre, per les instal·lacions de la capital del Baix Camp han passat un total d’1.184.990 viatgers, un 0,29% més que en la globalitat de l’exercici anterior, i un 12,9% superior al mateix període temporal. Els registres actuals signifiquen la millor dada global en nombre d’usuaris des del 2011, quan es van assolir els 1,36 milions, i això que la temporada s’allargarà fins al novembre.

En concret, durant el setembre, 207.811 passatgers van utilitzar Reus com a aeroport d’origen o destí, un 15,7% més en comparació del novè mes del 2024. Si en la resta de l’any es calquessin les estadístiques de l’exercici anterior, es tancaria el desembre amb més d’1.317.000 passatgers. La previsió del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona era registrar-ne uns 1,3 milions. Pel que fa al moviment d’aeronaus, s’han dut a terme 2.442 operacions el setembre (un creixement del 13,6%) i 18.355 des de principis d’any (un 2,7% més).

L’aeròdrom ha ofert aquesta temporada d’estiu 25 destinacions de set països diferents, a través de sis ae-

Expropiació de terrenys per a la construcció de la planta solar

Aena construirà als terrenys de l’Aeroport de Reus una planta solar fotovoltaica per poder avançar en el com promís que les seves instal· lacions siguin energètica ment sostenibles. Per dur a terme l’obra, ha iniciat els

rolínies. El Regne Unit —malgrat el nou permís que es requereix per accedir-hi— i Irlanda són els mercats que

tràmits d’expropiació de les vuit finques afectades, sota l’empara de ser un projecte «d’utilitat pública». Els titu lars —Aena, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Constantí i un particu lar— han estat convocats per avui per aixecar les actes prèvies a l’ocupació, tal com s’exposa al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). La planta solar tindrà una po tència total instal·lada de 15

MWp i una potència nomi nal de 12,5 MW, de forma que garantirà una produc ció «equivalent al consum d’unes 7.600 llars», va deta llar Aena en el seu moment. La inversió pretén col·locar, a més, l’aeroport com una in fraestructura de referència en sostenibilitat energètica i autoconsum renovable. També es construirà una planta a l’Aeroport de Bar celona El Prat.

Els enllaços amb el Regne Unit i Irlanda han mogut un milió de viatgers

Baixos (55.548) i Alemanya (18.506).

Amb relació a les rutes, Dublín i Manchester han estat les opcions preferides per la població. La capital irlandesa ha vist una variació positiva del 6,3% i ja ha superat els 167.000 viatgers. Per la seva banda, la futbolística metròpoli anglesa ha crescut en un 16,7% i arriba als 142.000. Les dues propostes abasten gairebé el 30% del global. LondresStansted es queda amb la medalla de bronze (87.560).

Això no obstant, en la classificació destaquen els ascensos com a destinació de Cork, que pràcticament ha duplicat les dades del 2024 per quedar-se a les portes dels 75.000 usuaris (+43%); Belfast (+23,8%), Glasgow (+21,7%), Eindhoven (+16,2%) i Shannon (+23,2%). L’única connexió espanyola, Palma de Mallorca, ha transportat 2.290 persones, un 9,8% més que en els nou primers mesos de l’any passat.

Aeroports de Catalunya

Pel que fa a la resta de la xarxa d’Aena a Catalunya, l’Aeroport Josep Tarradellas BarcelonaEl Prat ha arribat el setembre a 5.279.003 passatgers i 32.402 operacions. Per la seva part, l’Aeroport de Girona-Costa Brava ha registrat 299.797 viatgers i 2.894 moviments d’aeronaus. Finalment, l’Aeroport de Sabadell ha gestionat 4.842 enlairaments i aterratges i un total de 430 usuaris.

Més inversions

més persones han mogut entre gener i setembre, amb més d’un milió. Així mateix, simbolitzen augments superiors

al 14% en comparació amb l’any passat. El tercer mercat en total d’usuaris és el belga, amb 56.245, seguit per Països

Aena té previst continuar invertint a l’Aeroport de Reus. Entre el 2025 i el 2026, calcula destinar-hi al voltant de 27 milions d’euros per «continuar millorant les instal·lacions», amb actuacions com la renovació de la torre de control i la remodelació del bloc del servei d’extinció d’incendis. A més, Aena ha proposat incloure en el nou Document de Regulació Aeroportuària (DORA III) actuacions com la creació d’una nova zona de control de passaports d’arribades o l’augment del confort de l’espai d’embarcament.

Fotografia d’arxiu de viatgers que han utilitzat l’Aeroport de Reus com a punt d’origen o destí en la present temporada. Tjerk van der Meulen

L’apunt

Les obres de l’estació de Bellissens avancen per acabar el primer semestre del 2026

Infraestructures l Fonts d’Adif afirmen que els treballs «segueixen el seu curs segons la programació prevista»

Sergi Peralta Moreno

Les obres de la futura estació de Reus-Bellissens van encetar l’estiu del 2024. Havent completat el seu primer any d’actuació sobre el terreny, els canvis són constatables, però queda, encara, feina al davant. Fonts d’Adif concreten que els treballs «segueixen el seu curs segons la programació prevista». Si bé l’empresa estatal no s’atreveix, per ara, a formular previsions ni actualitzacions de calendari, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va afirmar que la previsió de finalització és de cara al primer

semestre del 2026, en resposta a una pregunta formulada per Ester Capella, del grup parlamentari d’ERC. En un inici, s’havia dit que l’objectiu era que el baixador entrés en funcionament el 2025. Això no obstant, el contracte fixava un termini màxim de 20 mesos per executar les actuacions previstes, de forma que ja es donava marge per superar l’any nou sense la necessitat de negociar ni concedir possibles pròrrogues.

Adif va completar els dos passos inferiors de l’estació el passat juny. Un dels túnels unirà les andanes per sota les

vies, mentre que l’altre, conegut com a Pas Ciutat i finançat per l’Ajuntament, connectarà el Campus Bellissens de la Universitat Rovira i Virgili amb el carrer de Jaume Vidal i Alcover i l’entorn de la nova estació d’autobusos. En parallel, es va informar que s’estava avançant en els treballs de les fonamentacions per al suport de les andanes del baixador, de 220 metres de longitud i 5 metres d’amplada, que comptaran amb marquesines per al resguard dels viatgers.

El següent pas seria la construcció de les embocadures dels passos inferiors —esca-

Fotografia de l’acte de presentació de la vaga per Palestina del 15 d’octubre. Diari Més

Entitats i sindicats convoquen una vaga el 15 d’octubre per Palestina

Societat l Diverses entitats, sindicats i partits com la CGT, l'Hora Violeta, Unió de Pagesos, la CUP o el Casal Despertaferro convoquen una vaga general a favor de Palestina el 15 d'octubre. Durant la jornada matinal es duran a terme piquets a la plaça Gabriel i Ferrater i a l'avinguda Marià Fortuny a les 8 hores i les 9.30 hores respectivament i, posteriorment, s'organitza una concentració a partir de les 12 hores a la plaça del Mercadal. Finalment, es durà a terme una manifestació a les 18 hores que començarà a l'avinguda del Carrilet. MLB

mostra l’avenç dels treballs. Gerard Martí

Adif va completar el passat juny la perforació dels dos passos inferiors

les, rampes i ascensors—, la compleció de les andanes, la renovació dels pals que sus-

tenten la catenària al pas de l’estació i el desplegament de la llosa. En aquell moment, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va celebrar que el projecte és «una peça clau de la transformació dels barris del sud» i el qualificava d’«estratègic de ciutat» perquè permetia donar «resposta

Junts i la JNC activen la campanya ‘Reus és Jove’ per impulsar la ciutat

Política l Denuncien que el govern municipal no té en compte les necessitats dels joves

Redacció Junts per Reus i la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) posen en marxa la campanya Reus és jove, un conjunt d’accions regulars que tindran continuïtat fins al 2027 per fer de Reus una

ciutat amb més oportunitats, en la qual els joves puguin desenvolupar-hi el seu projecte de vida. En aquest sentit, denuncien que el govern municipal «no té en compte les necessitats dels joves a la ciutat i no té ni idees ni pro-

a les demandes de mobilitat sostenible per connectar-nos millor amb el territori». La inversió total rondarà els 10 milions d’euros i reforçarà la intermodalitat de Reus, connectant-la amb Rodalies del Camp de Tarragona i els serveis regionals de Catalunya.

Es reuniran amb entitats i joves de la ciutat, i organitzaran actes fins al 2027

jectes engrescadors malgrat les moltes potencialitats que té Reus». Per això, volen ser el «contrapès» de l’executiu davant «la seva inacció vers les polítiques juvenils».

La campanya preveu l’elaboració de propostes en diversos àmbits posant l’accent en tres grans eixos: habitatge i emancipació; educació, emprenedoria i ocupació, i oci, cultura, esport i lleure.

La JNC treballarà amb Junts per Reus diverses iniciatives al ple municipal, organitzarà actes, es reunirà amb entitats i joves de la ciutat i es posarà al seu servei per fer-los partícips de la campanya.

La iniciativa es va presentar divendres passat en un acte en el qual van intervenir Arnau Llambrich, coordinador territorial de la JNC; Arnau Camacho, nou cap local de la JNC a Reus; el president local de Junts per Reus, Gerard Gort, i la regidora Mariluz Caballero.

Fotografia de principis d’octubre que

Fotografia de l’acte de presentació de la campanya. Cedida

Miquel Llaberia

Existeixen figures his tòriques que descol· loquen totalment, com és el cas d’un pistoler anarcosindicalista que va acabar sent ministre del govern d’Espanya. Això només s’explica amb un per sonatge que el mateix Joan Navais, historiador, el definia com a «controvertit, polèmic i polièdric». Parlem de Joan Garcia Oliver, a qui des de la CGT de Reus van voler ho menatjar la setmana passada pintant un mural al carrer de Sant Jaume, a càrrec del muralista Roc Blackblock, i amb una xerrada de la mà de Navais al local de La Bullan ga. Tot i ser una de les figures més importants de l’anar cosindicalisme a la Penín sula, segons Navais ha estat oblidat i manipulat: «Han dit que era un sanguinari sense escrúpols, però només era un home d’acció. Sabia crear el caos i plantar cara a la policia, havia nascut per fer brega. Sí, defensava la violència i el dret de l’autodefensa obrera, però és important conèixer d’on va néixer la consciència de clas se i la seva ràbia. No es pot se parar la persona històrica del context».

Una època marcada pel pistolerisme dels anys 10 i 20 del segle passat, ja que davant de la creixent força dels sindi cats, com la CNT, els empre saris van crear els sindicats lliures per tal d’acabar amb els dirigents sindicalistes. Ara bé, Navais va apuntar que el més important era tenir en compte que Joan Garcia Oli ver formava part «de la Cata lunya que ha estat ocultada». «És la Catalunya negada, és el Reus negat. Quan pensem en l’època modernista recordem la Casa Navàs i els burgesos, però la majoria dels reusencs vivien com va viure Oliver i

l Història

Reus, el bressol

del rei dels pistolers

La consciència de classe que va impulsar a Joan Garcia Oliver (1902-1980) es va formar durant la seva joventut

la seva família», va remarcar l’historiador.

Per aquest motiu, també el va reivindicar com una figura

de Reus: «Amb tota la mito logia de la revolució de 1936 sembla que Garcia Oliver si gui una figura de Barcelona.

Però on es va formar com a militant obrer i on va apren dre a ser un rei de la pistola obrera va ser a Reus». Joan

Garcia Oliver va créixer en una família nombrosa i humil d’obrers al número 32 del car rer de Sant Elies. La majoria

Oliver esdevindria ministre del govern d’Espanya durant la Guerra Civil

La família d’Oliver va treballar a la ‘Fabril Algodonera’, l’actual Facultat de Medicina

de la seva família, fills inclo sos, treballava a la fàbrica tèx til La Fabril Algodonera, cone guda com el Vapor Nou, que estava localitzada en l’actual edifici que ocupa la Facultat de Medicina.

Un dels episodis més trà gics va ser la mort per menin gitis del seu germà petit, Pere: «Va ser un cop molt dur i ell explica com junt amb la seva germana gran, l’Elvira, van anar al cementiri de Reus a col·locar la creu de ferro, per què els pares havien de conti nuar treballant». Però també va suposar un cop molt dur per l’economia familiar, per què «per pagar les medicines i l’enterrament el pare li va demanar un préstec al pro pietari de la fàbrica on tre ballava, Josep Maria Tarrats. Una persona inflexible que li va imposar un interès del 20%». «Es mor el teu fill i has d’anar a humiliar te i endeu tar te amb qui t’explota dia rere dia. És una bestiesa», va criticar Navais. Arran d’això, Garcia Oliver iniciaria la seva carrera com a anarquista que el portaria a afiliar se a la CNT ben jove: «Va dedicar molts esforços a organitzar els col· lectius de treballadors més indefensos de la ciutat, els del tèxtil. Format majoritàri ament mà d’obra femenina, sotmesa a pitjors condicions salarials i a l’abús sexual dels supervisors», va sentenciar l’historiador.

Xerrada sobre Joan Garcia Oliver a La Bullanga. Diari Més

Mural dedicat a Joan Garcia Oliver al carrer de Sant Jaume de Reus. Gerard Martí

Daniel Recasens: «No tota la feina en relació a la llengua catalana acaba a l’escola»

Entrevista l El regidor de Cultura i Política Lingüística apunta que la situació del català a Reus va en la línia de la resta del país: la majoria de la gent entén la llengua, però cada vegada menys persones la parlen

Miquel Llaberia

Quin és l’estat del català a Reus?

«S’han fet pocs estudis de manera molt localitzada a la ciutat. Ara bé, el poc que sabem ens indica que Reus està dins de la mitjana del país; el català és una llengua que tothom entén, però que no tothom parla. L’índex de persones que saben i entenen el català són molt elevats, però els que fan referència a les persones que l’utilitzen de manera natural cada vegada davalla més, especialment pel que fa als joves».

Com valora la feina feta en política lingüística?

«Treballem tres eixos. Primer, la sensibilització per evitar que cada cop més persones facin el canvi de llengua; segon, la formació, i per això hem intensificat les eines a través del Centre de Normalització Lingüística, en què cada vegada tenim més demanda; i tercer, la divulgació, donant al català una força i un patrimoni que demostri perquè cal continuar parlant i aprenent la nostra llengua. Hem generat i atret esdeveniments com el Premi d’Idees, el cicle Contradicció

o el Premi Atrapallibres, hem fet formació pels treballadors de l’administració pública, hem intensificat la vigilància pel que fa al compliment de la normativa lingüística i ens hem sumat a iniciatives cíviques com el Correllengua. No tota la feina en relació a la llengua acaba a l’escola».

Quin és el perfil de persones que s’interessen pels cursos de català?

«És un perfil tan heterogeni com les fórmules de cursos que hi ha. Hi ha cursos d’alfabetització en català, que són un primer contacte amb la llengua, fins a cursos amb un nivell que et permet treballar en l’administració. Alhora, la població que més ens preocupa són les famílies de la canalla nouvinguda, perquè els nens s’escolaritzen i tenen un acolliment lingüístic que aquells que els acompanyen no tenen».

Cultura

Amb les Festes Majors d’enguany acabades, com veu el seguici festiu? Hi podria haver incorporacions?

«Estem treballant des de fa

Trapezi

«Estem contents amb la direcció artística i esperem mantenir-la tot el que ens permetin»

temps en el nou protocol, tenint en compte que el darrer té molts anys i no incorporava algunes qüestions. Aquest es-

Fruselva Global inaugura a Xile una planta d’aliments infantils

Empresa l Amb una inversió de 40 milions de dòlars, és la planta d'aliments infantils més gran de Llatinoamèrica

Redacció La multinacional Fruselva Global ha inaugurat a Maule, Xile, la seva nova planta d’aliments infantils, la més gran de Llatinoamèrica en la seva especialitat i la primera exportadora en la seva categoria. El projecte consolida alhora la regió de Maule com un pol agroindustrial i exportador de rellevància mundial. La planta, que ha comptat amb una inversió de 40 milions de dòlars, genera actualment 600 llocs de treball directes durant els 365 dies de l’any i es preveu que arribi a més de 1.000 el 2030, dina-

mitzant l’economia regional. Des de la seva arribada a Xile la companyia ha invertit 70 milions de dòlars i preveu una inversió de 60 milions més per als pròxims quatre anys. El president i fundador de Fruselva Global, Xavier Martínez i Serra, ha fet valdre l’expansió global de la companyia: «Estem molt feliços de continuar invertint a Xile, un país que ha estat fonamental en el nostre compromís global. La regió de Maule ens ofereix un ecosistema agrícola i humà únic, que volem continuar potenciant amb innovació, ocupació i des-

envolupament sostenible». A més, Martínez i Serra ha afegit que les instal·lacions són «un símbol d’innovació que transforma» i que ofereix «sostenibilitat que cuida i progrés compartit amb les comunitats». Per la seva banda, el CEO de Fruselva Global, Javi Hernández, ha subratllat que «el nostre major orgull no està en les xifres, sinó en la qualitat de les persones que fan possible aquest projecte. A Fruselva creiem en el talent local i en la capacitat de la nostra gent per transformar la indústria des del Maule cap al món».

pecificarà molt més la clàusula de tancament, ja que tenim un seguici que ja incorpora tot el que era incorporable. Fins i

tot, estem veient com alguns moments de la festa s’haurien d’escurçar una mica, així que no és moment d’afegir nous elements. A més, bona part dels elements nous s’han incorporat a la festa, no al seguici i em sembla positiu perquè la relació entre la Festa Major

i el seguici no ha de ser matemàtica. Així es generen espais on la cultura popular pren protagonisme».

Penseu en els 30 anys del Trapezi? I en la renovació de la direcció artística? «Segurament no hi ha tants festivals que hagin arribat als 30 anys, però crec que cada any ha de ser una edició especial. Suposo que el més especial és arribar als 30 anys després que el Trapezi hagi patit alts i baixos considerables, hi va haver un moment que sense l’empenta ciutadana el festival no continuaria viu i esperem que es noti que serà una edició especial. Quant a la direcció artística, esperem que continuï oferint la màgia, il·lusió i essència del Trapezi. Ara mateix estem molt contents amb la direcció artística, i per això esperem poder mantenir-la tot el que la fórmula normativa ens permeti. Quan arribi el relleu, el que voldrem és que sigui de la manera més natural possible». S’ha establert com serà la governança del Giny?

«Com Ajuntament participem d’aquesta governança pel que fa a l’ús que es fa del Giny, ja que la titularitat continua sent de l’Ajuntament. Finalment, hem trobat una proposta de projecte que revitalitza l’espai, que li dona una vida útil i que ens permet treballar en aquella zona. És un projecte que està totalment en sintonia amb el PAM, forma part de la reforma del sud de la ciutat».

La instal·lació de 130.000 metres quadrats destina 25.000 a àrees cobertes i 23.000 a àrees productives i logístiques. Integra dues

plantes productives que permeten fabricar tant aliments convencionals com productes especials sota estrictes estàndards de seguretat ali-

mentària. Això converteix a Fruselva en el primer cofabricant infantil amb solucions segures per a la introducció d’al·lèrgens.

Fotografia de la inauguració de la planta de Fruselva Global a Maule, Xile. Cedida

Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus. Tjerk van der Meulen

Valls espera mobilitzar 25 milions d’euros amb el Pla de Barris per recuperar el seu centre històric

Política l El consistori presenta 28 propostes de caire urbanístic, social i de transició ecològica

Redacció

L’Ajuntament de Valls ha decidit fer una aposta de màxims i presentar al Pla de Barris de la Generalitat una candidatura que l’ajudi a recuperar bona part del seu centre històric, especialment castigat pel despoblament i l’envelliment dels immobles.

El consistori espera aconseguir la subvenció màxima establerta per la present convocatòria del Pla de Barris, que és per a una despesa global de 25 milions d’euros (inversió total que s’espera mobilitzar) i que en aquest cas representaria una subvenció per part de la Generalitat, de 14,4 milions (el 57,8% de la despesa total). La resta d’aportacions correspondrien al finançament municipal (6,2 milions), altres subvencions

públiques (2,2) i aportacions de tercers d’àmbit privat (2,1 milions).

Amb aquesta inversió total, la proposta del consistori vallenc inclou un total de 28 intervencions. Onze corresponen a l’àmbit de l’acció sociocomunitària, set en transició ecològica i 10 dedicades en exclusiva a la transformació urbana, amb algunes propostes que ja estan actualment incloses en el Pla Estratègic del Centre Històric.

En aquest sentit, en l’apartat de transformació urbanística, les propostes van més enllà del Barri Antic i s’amplia l’àmbit d’actuació a la primera corona del tomb de muralles i la zona del Portal Nou.

L’Ajuntament preveu actuacions en 13 carrers i places del Centre Històric. Així, es destinaran 1,4 milions d’euros a

Actuar contra la desigualtat social i millorar el comerç

Un dels aspectes essencials en la convocatòria del Pla de Barris és la incorporació d’accions sociocomuinitàries. En aquest sentit, Valls presenta 11 propostes destinades a reduir desigualtats socials, fomentar la convi-

la millora de l’entrada a Valls per la carretera de Tarragona, un dels accessos principals a la ciutat i al centre. A més, s’incorporen 2,8 milions al Pla de Barris per a la urbanització de carrers en cinc àmbits di-

vència, l’equitat de gènere i la igualtat, la salut, l’esport, la cultura i la llengua, els sectors econòmics i comercials, així com l’ocupació. Tres de les propostes sorgeixen de la Comunalitat de Valls: la creació d’un club esportiu per al barri, un servei de cuina comunitària i la implantació i gestió d’un sistema de cures. El projecte municipal reforça programes de dinamització familiar i comunità-

ria, amplia l’equipament de l’Espai Jove i té en compte també noves propostes per al Centre Cívic, com espai de cohesió i serveis a la ciutadania. També en l’àmbit sòcioeconòmic, la proposta de l’Ajuntament de Valls preveu més de 620.000 euros a projectes de dinamització del comerç de proximitat, amb activitats, programes i ajuts a la reforma de locals.

ferents de l’interior del nucli antic: a la zona dels carrers de Sant Antoni i Mossos d’Esquadra; a les places de les Garrofes i de la Fusta; als carrers d’en Bosc i d’en Gassó; a una part de l’anomenada Espina de Peix (carrers Sant Sebastià, Figuereta, dels Bous i placetes de l’entorn i, finalment, al carrer de la Cort. En aquest carrer precisament, també s’ha previst millorar l’accessibilitat des de la muralla de Sant

La proposta servirà per completar tot el projecte de la muralla de Sant Francesc

Antoni amb la reforma de les Escales de la Peixateria que s’ampliarien amb el solar annex. A la vegada, també s’han previst actuacions de millora dels usos i entorn del Museu Casteller, amb l’enderroc i urbanització a l’àmbit de Sant Oleguer – Sant Antoni i unes escales com a nou accés a la coberta de l’equipament del Museu.

Una de les principals apostes del Pla de Barris serà en matèria de rehabilitació d’edificis, amb 4,5 milions d’euros que multiplicaran per sis la línia de subvencions actual. Aquesta ampliació de les subvencions permetria efectuar obres en una vuitantena d’habitatges, amb un projecte que cobriria el 60% del cost i a la qual es podrien acollir particulars, promotors, cooperatives i altres projectes singulars privats. A més, el projecte de Pla de Barris també preveu línies de subvencions per millorar l’accessibilitat d’habitatges.

La Porta de Sant Francesc Dins l’àmbit de a transició ecològica, la proposta inclou avançar amb el projecte de l’anomenada Porta de Sant Francesc, d’acord amb la proposta del Centre de Recerca Urbana del Camp de la Universitat Rovira i Virgili que reforma aquesta entrada a la ciutat i al Centre Històric i preveu la pacificació de tot el frontal de l’església de Sant Francesc i la seva vinculació amb tot l’entorn, principalment amb la zona verda singular del torrent del Catllar. Amb el Pla de Barris l’Ajuntament espera poder completar la totalitat delprojecte, queja està executant, de recuperació de la muralla de Sant Francesc, a la zona del portal de Llobets i de Sant Sebastià. A més, l’Ajuntament ha incorporat, en l’àmbit de transició ecològica, la remodelació d’entorns singulars com el de l’aparcament del Barri Vell o el Teatre Principal, la pacificació del trànsit, l’ampliació del projecte ‘reÚtil’ de la Comunalitat.

Imatge de les obres que actualment s’estan realitzant per la recuperació de la muralla de Sant Francesc. Ajuntament de Valls

L’apunt

L’amiant continua present en 65 polígons del territori

Salut l Un total de 27 municipis continuen amb afectacions als recintes industrials

ACN / Redacció

L’amiant continua present al territori, segons els últims registres. Almenys 65 polígons del Tarragonès, la Conca de Barberà i l’Alt i Baix Camp acumulen aquest material, majoritàriament a les seves cobertes. Aquest any 2025, l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICGC) ha actualitzat el mapa de polígons industrials en actiu que tenen presència d’amiant en «nuclis d’activitat econòmica» i, en total, 27 municipis encara es veuen afectats.

Els sis polígons en actiu de Reus són els que més presència presenten al territori, amb 202 cobertes de fibrociment. Els segueixen la capital el Baix Camp, Tarragona (194) i Valls (126), tot i que la ciutat de l’Alt Camp mostra una acumulació superior per metre quadrat, amb més d’un centenar de cobertes en un mateix recinte, mentre que a Tarragona s’hi observa una dispersió en els quatre polígons existents.

Riudoms també presenta deficiències amb una acumulació de 57 cobertes en sis espais industrials diferents.

Els polígons de Reus presenten la major quantitat de cobertes d’amiant, amb 202

Altres municipis com Constantí (38), Montblanc (39) o Santa Coloma de Queralt (37) gairebé arriben a la quarante-

na. Entre les poblacions afectades consten fins a una vintena de municipis més, però en gran manera, encara depenen d’una empresa externa per pal·liar amb l’extracció de l’amiant.

Sense un pla específic

Des que es va presentar el cens d’erradicació de la Gene-

ralitat l’any 2024, més d’una seixantena de recintes han estat identificats, però encara no existeix un pla específic per aquests entorns a la província. Les últimes dades només afecten els recintes industrials, però el territori encara acumula gairebé 20.000 cobertes fabricades amb aquest material.

Vila-seca torna a guanyar les 4 Flors d’Honor

Societat l Vila-seca ha estat novament guardonada amb les 4 Flors d’Honor, durant la 14a Gala de les Viles Florides de Catalunya, que va tenir lloc el passat 3 d’octubre al Món Sant Benet, a

Sant Fruitós de Bages. El reconeixement a Vila-seca, un distintiu d’excel·lència, va ser lliurat a David Rodríguez, regidor de Canvi Climàtic de l’Ajuntament de Vilaseca. Viles Florides promou la implica-

Salou exposarà més de 200 objectes de llegendes de l’esport mundial

Cultura l Leo Messi, Miguel Induráin o Usain Bolt, protagonistes de la mostra

Redacció

La iniciativa Leyendas del deporte portarà a Salou més de 200 objectes icònics de figures llegendàries de l’esport. L’exposició es podrà visitar el pròxim dimecres 15 d’octubre a les 19h i fins al 13 de novembre, al Passadís del Teatre de l’Auditori de Salou, on es hi haurà material original de diversos esportistes referents en disciplines com el bàsquet, el futbol, l’atletisme, el motor, el tennis o el golf. Destaquen el mallot groc del Tour de França utilitzat per Miguel Induráin i les sabates d’Usain Bolt amb què va conquerir els Jocs Olímpics de Río 2016. Entre els protagonistes, també figuraran objectes de Leo Messi, les medalles de Mireia Belmonte o material de Carlos Alcaráz, Rafa Nadal, Novak Djokovic, Alexia Putellas, Roger Fereres i Pau i Marc Gasol, que estaran oberts al públic durant la jornada amb diferents objectes personals aportats a l’àmplia exposició.   La mostra també inclourà torxes olímpiques, equipacions originals i objectes signats. També serà important l’apartat audiovisual i interactiu, dedicat a les diferents disciplines participants que

L’entrada és gratuïta i pretén «apropar la història de l’esport als joves»

permetran al públic reviure les fites dels esportistes participants en la jornada.

L’exposició, organitzada per l’Associación del Museo del Deporte arribarà a Salou amb un recorregut que repassarà les gestes de diferents generacions d’esportistes, amb un espai també dedicat als diferents clubs i esportistes locals del municipi. L’entrada és gratuïta i, segons l’organització, la intenció és «apropar la història de l’esport als joves».

Obres a la Rambla de Catalunya de Vila-seca

ció dels municipis en el foment del verd urbà i la transformació dels seus espais públics com a instruments clau en la lluita contra el canvi climàtic i el benestar de la ciutadania. Redacció/Cedida

Urbanisme l L’Ajuntament de Vila-seca ha iniciat les obres de la Rambla de Catalunya, que comprendran la renovació de la xarxa de residuals, la creació d’una xarxa de pluvials i l’adequació i millora urbana als carrers perimetrals. Les obres tenen un termini d’execució de 5 mesos aproximadament i un pressupost de licitació de 649.000,77 euros. Redacció/Cedida

Imatge d’arxiu del Polígon Industrial d’Agro-Reus. Gerard Martí

Mireia Belmonte. Cedida

El cor de DoMiFa batega per Ruanda amb quinze concerts solidaris

Música l L’associació desenvoluparà un projecte coral al Camp amb

Joan Lizano

L’Associació DoMiFa, entitat cultural sense ànim de lucre dedicada a la música coral, posa en marxa el projecte solidari Amb Cor. La música que transforma, una iniciativa que convertirà tots els seus concerts de la temporada 2025/2026 en accions benèfiques a favor d’Amics de Rwanda. L’objectiu és recaptar 25.000 euros anuals per destinar íntegrament a projectes d’educació i sanitat al país africà, amb especial atenció als infants.

El projecte compta amb dues formacions sota la direcció de David Molina: el Cor Arsmusica i l’Schola Gregoriana Ut Mi Fa. En total, la temporada inclourà cinc produccions i una quinzena de concerts repartits pel territo-

l’objectiu de recaptar 25.000 euros

ri: Canonades (octubre), Veus d’Aigua (novembre), Un cor amb molts cors (febrer/març), Maridatge (maig/juny) i Llum

en el silenci, que es representarà al llarg de la temporada.

Les primeres cites són imminents: Creixell (18 d’octu-

Oxaquim impulsa el seu creixement internacional amb una aliança als EUA

Indústria l Oxaquim, principal productor europeu i segon mundial d’àcid oxàlic, ha signat un acord comercial amb una empresa nord-americana líder del seu sector, convertint-se en proveïdor preferent per al mercat dels Estats Units. Amb seu al Catllar i planta a Alcanyís, la companyia invertirà 20 milions d’euros i crearà 40

llocs de treball en quatre anys per ampliar la producció. Segons el seu CEO, Marc Miquel, «l’activitat augmentarà un 50% en dos anys i un altre 50% en els dos següents». També estudien construir una planta als EUA per consolidar la seva expansió internacional. El client nord-americà fabrica components per a sectors com la electrificació, els ve-

hicles elèctrics, l’aeronàutica o la robòtica. «Aquest acord els garanteix creixement i estabilitat, i nosaltres ens consolidem com a soci fiable i segur», afegeix Miquel. Fundada el 1991 per Jaume Miquel, Oxaquim exporta el 90% de la seva producció a 85 països i asseguren ser el fabricant d’àcid oxàlic més net i eficient del món. Redacció

Cedida

bre), Tarragona (19 d’octubre), Tarragona (8 de novembre), el Morell (16 de novembre) i Montbrió (23 de novembre).

Els beneficis es destinaran a reforçar l’educació i la sanitat al país centreafricà

Totes formen part del programa inaugural, Canonades, que obre un cicle amb esperit transformador i una finalitat concreta: fer que cada entrada venuda i cada nota interpretada es converteixin en ajuda real.

A punt de presentar-se, el projecte ja compta amb 5.385 euros recaptats en actuacions prèvies a diversos municipis com Montbrió, Riudoms, Reus o Creixell. Aquesta experiència prèvia ha servit per consolidar la proposta, demostrar-ne la viabilitat i reforçar la confiança en el seu potencial solidari i transfor-

mador dins i fora del territori.

Crida a la col·laboració

Per assolir el repte econòmic, l’entitat busca empreses, institucions i músics que vulguin sumar-s’hi. Les aportacions ajudaran a cobrir despeses bàsiques com la direcció musical, la contractació de músics col·laboradors, la producció o la difusió dels concerts. Els col·laboradors tindran visibilitat als programes de mà, materials gràfics i xarxes socials, i podran acollir-se a deduccions fiscals. DoMiFa ofereix diversos nivells de patrocini adaptats als interessos de cada empresa.

Amics de Rwanda

L’entitat beneficiària, Amics de Rwanda, és una associació tarragonina sense ànim de lucre que promou projectes de cooperació en educació i sanitat. Destaquen les beques d’estudi per a joves sense recursos i un programa de potabilització d’aigua a escoles rurals que beneficia més d’un miler d’alumnes. Per a més informació o col·laboracions, poden contactar amb DoMiFa a info@domifa.org, al 636 544 668 o a www.domifa.org

L’Associació DoMiFa oferirà quinze concerts i quatre produccions durant la temporada 2025-2026.

Oxaquim té la planta de producció a Alcanyís i la seu central al Catllar. Oxaquim

El Festival Impossible celebra 20 anys de màgia a la Canonja

Oci l La programació, del 16 al 19 d’octubre, inclou actuacions de grans il·lusionistes internacionals, nous espectacles de carrer i una gran gala al Teatre Orfeó Canongí

Redacció

La Canonja es prepara per viure una edició molt especial del Festival Impossible, que enguany celebra el seu 20è aniversari. Vint anys en què la màgia ha omplert carrers i escenaris, convertint-se en una de les cites culturals més estimades del municipi i un referent al territori. Del 16 al 19 d’octubre (dijous a diumenge), el poble tornarà a convertir-se en la capital de la màgia.

Per commemorar aquesta fita, el festival ha preparat una programació única, amb artistes internacionals de primer nivell i novetats destacades. Entre elles, un nou espectacle de carrer que se suma als ja tradicionals actes a l’aire lliure, amb la voluntat de fer participar tothom i portar la màgia més enllà dels teatres. L’objectiu és que el públic es deixi sorprendre en qualsevol racó del poble i formi part activa d’aquesta celebració tan especial.

«Arribar als vint anys del Festival de Màgia Impossible és un motiu d’orgull per a tot el poble de la Canonja. Aquest festival s’ha consolidat com una de les cites culturals més estimades i reconegudes del nostre territori, i ha contribuït a situar la Canonja en el mapa de la màgia i de la cultura del nostre país», comenta el regidor de Cultura del municipi, Salvador Ferré. Durant dues dècades, la

Luis Pardo, Mikael Szanyiel i Henry Evans formen el trio d’estrelles de l’edició

Canonja ha pogut gaudir de la presència d’artistes de primer nivell, tant locals com internacionals, que han fet somiar grans i petits. Tal com explica Salvador Ferré, «la màgia té aquesta capacitat meravellosa de sorprendre, emocionar i fer-nos creure que tot és possible —i això és exactament el que celebra aquest festival». A l’escenari del Teatre Municipal Orfeó Canongí hi

Els Pastorets de Montblanc renoven escenografia, equips i textos per encetar nova etapa

Cultura l Els Pastorets de Montblanc inicien una nova etapa amb esperit col·lectiu i renovació, tant en l’organització com sobre l’escenari. La nova Junta manté la bona feina feta fins ara incorporant un sistema de comissions —d’escenografia, vestuari, comunicació o direcció artística— que afavoreix la col·laboració de tot l’equip. En

la direcció escènica continua Sebastià Requesens, amb el suport de Maria Vedrell, que aporta una mirada nova a la interpretació. L’edició d’enguany presenta un text actualitzat de Folch i Torres amb un llenguatge més proper, noves coreografies per als dimonis i elements escenogràfics renovats, com una nova Olla de l’Infern Redacció

passaran noms com Henry Evans, Premi Mundial de Màgia en la categoria de cartomàgia; Mikael Szanyiel, també premiat a escala internacional, que es podran veure junt amb altres il·lusionistes a la Gran Gala Internacional de Màgia, presentada pel Mag Gerard; o Luis Pardo, un dels mentalistes més reconeguts del món. Una programació que combina grans il·lusions, màgia de prop, humor, espectacles familiars i cercaviles.

Vint anys de complicitat Salvador Ferré agraeix des de la Regidoria de Cultura «la feina de totes les persones

que, al llarg d’aquests vint anys, han fet possible aquest esdeveniment: els anteriors regidors, els organitzadors, els tècnics, els voluntaris, els patrocinadors i, sobretot, el públic fidel que cada any omple els espais amb il·lusió i entusiasme, mantenint viva la màgia i l’esperit d’aquest festival al llarg del temps».

Les entrades per als espectacles de pagament de l’edició d’enguany del Festival Impossible ja estan a la venda a través del web codetickets. com, al Castell de Masricart i a la taquilla del teatre una hora abans de cada funció, si queden localitats disponibles.

Les visites teatralitzades tornen a omplir el Castell dels Montoliu del Morell

Patrimoni l Més d’un centenar de persones han gaudit dels quatre passis

Redacció

Més d’un centenar de persones van participar aquest darrer cap de setmana en les visites teatralitzades al Castell dels Montoliu, on s’ubica actualment l’Ajuntament del Morell, una activitat que s’ha inclòs, un any més, en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni. En total es van fer quatre passis que van permetre reviure l’esplendor d’aquest edifici històric del segle XVIII, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), que conserva

bona part de la seva estructura original. «És el tercer any consecutiu que organitzem aquesta iniciativa, i estem molt contents de l’acollida que rep», explicà la regidora de Patrimoni del consistori morellenc, Èrika Moreno, que destacà que «ofereix una forma diferent i entretinguda de conèixer el nostre castell». A més, la regidora va subratllar que propostes com aquesta «ajuden a posar en valor el patrimoni històric i cultural del nostre municipi, apropant-lo a la ciutadania de manera amena i vivencial».

La Pobla de Mafumet inaugura un nou curs com a seu del Campus Extens de la URV

Educació l L’acte tindrà lloc avui a les 19 h  al Casal Cultural amb entrada lliure

Redacció

La Pobla de Mafumet inaugurarà aquest dimarts el nou curs 2025-2026 com a seu del Campus Extens de la URV, amb un acte al Casal Cultural (19 h) obert a tota la ciutadania. La cita inclourà una entrevista conduïda per La Xocolata del Lloro amb el pare de l’exfutbolista del FC Barcelona Bojan Krkic, centrada en la pressió mediàtica i la salut mental dels jugadors d’elit. Des del 2010, la Pobla forma part de la xarxa del Campus Extens, un projecte de la URV que promou la divulgació

científica, cultural i tecnològica a les comarques tarragonines. Gràcies a aquesta col·laboració, el municipi ha acollit conferències, tallers, concerts i exposicions i ha consolidat un actiu Club de lectura, amb seccions infantil i juvenil, com a referent cultural. L’adhesió al Campus ha permès ampliar un calendari ja ric en música, teatre, màgia, gastronomia i tradicions. Un cop inaugurat el curs, la seu pobletana prepara noves activitats, entre elles la Setmana de la Ciència al novembre, amb tallers i xerrades per fomentar la divulgació.

Luis Pardo, un dels mentalistes més reconeguts del món, actuarà al 20è Festival Impossible. Cedida

Instant d’una actuació dels Pastorets de Montblanc. Pastorets de Montblanc

Una de les visites teatralitzades al Castell dels Montoliu. Aj. del Morell

La Fira de Bandolers d’Alcover torna a batre rècords de participació

Propostes l Més de 250 persones van assistir a l’Arribada, superant la xifra del 2024

Adam Díaz Garriga

La Fira de Bandolers ha tornat a omplir els carrers d’Alcover en la seva 23a edició

Les dades dels actes del 2024 van superar totes les expectatives de l’Ajuntament, però aquest any, la popularitat que ha adquirit la proposta arreu

del territori s’ha consolidat.

La valoració per part del consistori ha estat «molt positiva, en visitants i participació».

La tradicional Arribada ha tornat a portar la lluita per governar la vila entre el Pere Morell i el Miquel Voltor. Els actes teatrals que mostren el

Música l La cinquena edició del festival ha tornat a consolidar la bona acollida dels assistents i el sector de la restauració. Tot i les pluges del diumenge, un total de 19 establiments va oferir actuacions musicals i propostes durant el cap de setmana. Dissabte va ser el més multitudinari, amb carrers i terrasses plenes. Redacció/Ajuntament de Vandellòs Hospitalet de l’Infant

conflicte entre els dos gegants han estat, novament, les actuacions més aclamades pel públic.

Entre la diversitat d’espectacles organitzats per la companyia La Reclosa, la Colla Gegantera d’Alcover i les diferents entitats del munici-

pi, més de 250 persones han pogut gaudir de les actuacions a peu de carrer, superant en una cinquantena les xifres de l’any passat i gairebé duplicant les de dues edicions enrere. «És una fira que cada any creix», assegura l’alcalde d’Alcover, Robert Figueras

davant les millores de participació.

El batlle també ha valorat la incorporació de nous espais, adaptats també al públic infantil, qualificant «d’encert» els «espais amb jocs tradicionals de fusta de l’època que es vol representar». Iniciatives

Gairebé 500 persones han adquirit una o més figures de goma dels gegants

com el conte del Misteri de les monedes perdudes, que es distribuirà per tota Catalunya i explica la història del municipi, o la venda de les figuretes de goma dels Gegants, també han estat trets diferencials de la fira anual. Gairebé 500 persones han adquirit una o més figures, esgotant l’estoc inicial.

Pregó encertat

La figura de Marius Serra com a pregoner de la Fira d’enguany ha estat «un dels grans atractius», segons ha confirmat l’alcalde. «La seva presència ha estat molt important, s’ha endinsat en la Fira de Bandolers i ha format part d’ells i de les representacions». Així ho va demostrar la gran acollida del públic durant el seu discurs del dissabte 11 d’octubre.

L’escriptor, a més, va completar la seva integració als Bandolers endinsant-se en el paper d’escrivà. Serra va anunciar els guanyadors entre els dos bàndols després que l’encarregat d’aquest any «quedés sense veu», segons ha explicat l’alcalde al Diari Més. Ara el municipi es prepara per a la Festa Major, que iniciarà aquest dimarts 14 d’octubre i espera també «xifres positives».

L’Indicador d’Economia celebra els 25 anys

Comunicació l L’Indicador d’Economia va celebrar la passada setmana a Reus el seu 25è aniversari en un acte que va reunir a veus destacades del món econòmic, polític i social de les comar-

ques de Tarragona. David Arias, gerent i editor de Bonaimatge, ha remarcat que «des de l’Indicador d’Economia mantenim intacte el compromís amb la informació econòmica rigorosa i prope-

ra, contribuint a explicar la realitat empresarial del nostre territori». L’acte va aplegar a més de 200 persones a firaReus i va comptar amb el suport de REDESSA. Redacció/Cedida

El V Vermut Live Music vibra a Vandellòs

Representació de l’espectacle Duel d’amor, durant la Fira de Bandolers d’enguany. Jordi Ribellas

El Nàstic perd fiabilitat a casa: en set duels ha igualat les derrotes de tot l’any passat

Futbol l El conjunt grana té dificultats per dominar el rival al Nou Estadi, fet que va ser una especialitat la darrera temporada

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic no ha aconseguit que el Nou Estadi sigui un fortí enguany. El passat diumenge es va viure una derrota dolorosa. El conjunt grana no es va sentir còmode amb la pilota i els errors van penalitzar per sumar la segona derrota a casa en quatre partits. A més en set jornades, s’han perdut els mateixos duels que en tota la temporada passada. El que l’any passat es donava per fet, aquesta temporada està costant de construir. La darrera temporada el conjunt grana –llavors entrenat per Dani Vidal– es va convertir en el millor local de la categoria. Qualsevol equip temia visitar les terres tarragonines, perquè la gran majoria acabaven sent passats per sobre i així es va demostrar amb golejades recordades com el 5-1 contra la Ponferradina. Amb tot, l’equip era bipolar i fora de casa no sumava. Enguany, però, s’ha girat la truita i és fora de casa quan s’han vist millors plans de partit i, en canvi, al Nou Estadi les coses no acaben de funcionar.

Enguany, el conjunt de Luis César ha sumat dues victòries davant l’afició i totes han tingut un regust amarg. En l’es-

L’Oncoswim

El Nàstic ha perdut la meitat dels partits disputats com a local enguany

trena contra l’Algeciras el conjunt grana va tenir una mitja hora inspirada on va avan-

torna

çar-se en el marcador, però després de l’apagada el joc es va amargar. Contra l’Eldense va ser una golejada enganyosa. L’equip va ser exuberant i incisiu, però només durant deu minuts. Abans del golàs de Baselga, van transcórrer seixanta minuts d’incertesa. En el duel contra l’Alcorcón

dissabte en la quarta edició de la milla solidària

Natació l Tots els diners recaptats seran per la lluita contra el càncer

Redacció Tarragona tornarà a nedar contra el càncer aquest dissabte amb la quarta edició de l’Oncoswim. L’esdeveniment solidari es consolida enguany amb la quarta milla solidària i la segona edició de la marxa aquàtica. L’Oncoswim té la

platja de l’Arrabassada com a protagonista i és de caràcter solidari. Tots els diners que es recapten van destinats a la investigació contra el càncer, i per aquest motiu col·laboren la Lliga Contra el Càncer de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i l’Associació Espanyola Contra el Càncer de les

comarques de Tarragona. La Marxa Aquàtica començarà a les 8:30 h, i és el segon any que es realitza. És un esport que consisteix a caminar amb l’aigua fins a la cintura amb una tècnica concreta. Des de Marxa Aquàtica Baix Gaià faran una sessió per aquelles persones que es vulguin

es van veure els motius que van provocar no només aquesta derrota, sinó també la viscuda contra l’Atlético Sanluqueño: errors defensius i incomoditat amb la pilota. A aquest Nàstic li està costant dominar. El conjunt madrileny va decidir abaixar revolucions, fer-se forts en

introduir, tot de caràcter no competitiu. D’altra banda, a les 11 h, començarà la travessia i no serà de caràcter competitiu. De moment, unes 120 persones s’han inscrit entre la travessia i la marxa aquàtica i les inscripcions continuen obertes fins al dijous o fins als 200 participants. Les persones que no vulguin participar en la cursa, però sí aportar el seu gra de sorra ho poden fer a través del dorsal 0. L’esdeveniment és organitzat per l’Associació Aigües Obertes l’Arrabassada en col·laboració del Club Natació Tàrraco.

defensa amb una línia de cinc i cedir la pilota als grana mentre esperaven la seva oportunitat. Així va ser i el Nàstic no sabia què fer. La versió de l’equip que va atemorir l’Ibiza va ser una veloç. Diumenge, amb un equip tancat al darrere, el joc pausat no va oferir alternatives per generar perill.

Malgrat això, el Nàstic les va acabar tenint. Esperonats per la necessitat, al segon temps l’equip va arribar més a l’àrea. Primer per forçar un penal gràcies a una gran acció de Cedric i, després, amb un mà a mà del mateix davanter que no va encertar. Potser el partit hauria canviat d’haver fet aquest 2-1, però també, potser, d’haver exercit un paper més proactiu amb la pilota s’hauria generat més d’una ocasió com aquesta. Els errors al darrere van tornar a penalitzar. En el primer gol, un refús en defensa es va convertir en un duel en el qual Alba va errar, Rebollo es va avançar més del compte i Carmona ho va aprofitar. Finalment, el duel també es va decidir per un altre. Un córner a favor va acabar amb l’1-2 amb un remat a l’aire de Pujol i un refús defensiu que Santos –que es va disculpar amb l’afició per les xarxes– no va interceptar.

Diumenge el Nàstic té una nova prova de foc a casa i serà contra el Tarazona. Un equip que, precisament, es quedarà al darrere i obligarà el Nàstic a dominar. Aquest serà el millor moment per fer un pas endavant en el joc i solucionar una mancança que, de moment, fa que l’equip no sigui tan fiable a casa com l’any passat.

El jugador del Nàstic Cedric Omoigui envoltat de rivals durant el duel de diumenge contra l’Alcorcón. Gerard Martí

Els representants de l’Oncoswim durant la presentació. Cedida

Les penyes del Reus no assistiran al duel contra el Sant Andreu en senyal de protesta

Futbol l El duel ha sigut designat pel club com una jornada econòmica en la qual els socis hauran de pagar entrada

Arnau Montreal Quesada

Les penyes d’animació del Reus FC Reddis han alçat la veu i han declarat que no assistiran al duel del pròxim diumenge contra el Sant Andreu. Aquesta ha sigut una reacció en senyal de protesta després que l’entitat roig-inegra designés el partit com una jornada econòmica, en la qual els socis hauran de pagar entrada i, segons consideren, són preus «abusius». El format de la jornada econòmica no és nou per al Reus FCR. El curs anterior ja es va fer servir per donar suport a

l’economia del club i, a l’inici de la temporada, des de l’entitat reusenca es va anunciar que aquesta fórmula es repetiria aquesta temporada. La primera d’aquestes jornades serà aquest diumenge amb la visita de la UE Sant Andreu. El duel contra el club històric serà de pagament per als socis del Reus i, segons van comunicar, aquests podran adquirir fins a tres entrades amb un preu de 20 euros a la tribuna alta, 12,5 a la tribuna baixa i 10 euros a gol i lateral.  Aquesta decisió ha aixecat polseguera entre l’aficionat roig-i-negre i les penyes han

El Reus Deportiu i el CP Calafell tornen avui a la feina abans d’un cap

de setmana potent

Hoquei l El Reus Deportiu Brasilia i el CP Calafell la Menorquina tornen avui a la feina en la primera jornada intersetmanal del curs. Tots dos equips afronten un partit que és una petita prèvia d'un cap de setmana que arriba potent amb el Reus rebent el Barça i el Calafell visitant la pista del Liceo. Amb tot, abans d'això, reusencs i ca-

lafellencs han d'afrontar un partit per allargar la ratxa i reconduir l'equip respectivament. El Reus Deportiu visitarà la pista del Hockey Rivas madrileny. El conjunt roig-inegre arriba en una ratxa de tres victòries consecutives i volen la quarta abans de jugar el primer clàssic de l’hoquei català amb el Barça. Al davant tindran un rival que,

reaccionat en rebel·lia pel que consideren que és «saquejar a l’afició». En un comunicat signat per les quatre penyes –Troopers Reus, Front Reusenc, Sudakas Reus i RedBlacks–han destacat que «hem decidit no assistir a la pròxima trobada com a mostra de descontentament davant el recent cobrament addicional, que se suma a l’abonament anual ja adquirit».  En el comunicat subratllen que «és una manera injusta per als socis i aficionats que, any rere any, demostren compromís i suport incondicional a l’equip». A més van criticar

de moment, no ha sumat cap triomf aquest curs. Els madrilenys, que han ascendit enguany, només han sumat un punt en tres partits sumant l’empat contra el Sant Just a casa. D’altra banda, el CP Calafell de Guillem Cabestany rebrà el Sant Just per tornar al camí de la victòria. El conjunt verd suma un inici estrany, amb una jornada amb el Barça encara per disputar. Amb tot, el darrer cap de setmana van ensopegar a la pista de l’Igualada i volen que aquest encontre torni a propulsar l’equip. Redacció

Imatge de l’afició del Reus FCR a l’Estadi Municipal. Reus FC Reddis

En el comunicat, les penyes «estenen la mà» per obrir diàleg i capgirar la situació

el preu elevat de les entrades apuntant que «creiem que el futbol popular ha de continu-

El CB Valls es reforça amb el pivot portuguès Raina André Henrique

Bàsquet l El CB Valls ja ha trobat el seu pivot amb el fitxatge de Raina André Henrique. El jugador de 2,10 metres d'alçada arriba procedent del Bosco i reforçarà el joc interior vallenc. És una peça necessària per a Miki Larraz i s'espera que aporti consistència defensiva i recursos ofensius. Redacció/Cedida

ar sent accessible i les decisions econòmiques s’han de prendre tenint en compte a l’afició». Finalment, van tancar el comunicat estenent la mà «per a reflexionar i obrir diàleg que permeti trobar solucions justes per a tots».

Fonts properes al club apunten que es treballa per

coordinar una reunió amb les penyes per trobar un punt d’entesa. De moment, tot sembla indicar que es mantindran les dues postures i que el duel contra el Sant Andreu tindrà un ambient enrarit que contrastarà al viscut la setmana passada a l’estadi Johan Cruyff.

Illa anuncia 10 milions d’euros d’ajudes pels aiguats a l’Ebre

i

prorroga les restriccions

Crisi l El Govern manté el tancament escolar i les limitacions de mobilitat a les comarques afectades

Agències

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar ahir un primer paquet d’ajudes de 10 milions d’euros per als municipis més afectats pels aiguats de diumenge a les Terres de l’Ebre. El cap de l’executiu ho va fer després de la reunió del CECAT a Tortosa, on s’ha analitzat l’estat de la situació i on també es va acordar prorrogar les restriccions de mobilitat i el tancament escolar a les quatre comarques ebrenques, mentre que el Baix Camp pot tornar a la normalitat. A més, s’ha previst una segona partida de 50 milions en crèdits disponibles des de dilluns vinent a través de l’Institut Català de Finances per atendre els afectats. Les restriccions al Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Terra Alta afecten també l’atenció sanitària programada i van acompanyades d’una recomanació de reduir al màxim la mobilitat. Illa va assenyalar que encara pot ha-

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

¡¡Felicidades por tu 22 cumpleaños!! Te quiere la mama.

ver-hi xàfecs intensos i que cal «mantenir la prudència». Tot i que la situació meteorològica d’ahir a la tarda no va ser «de la intensitat i la preocupació

El PSOE creix

i el PP cau, segons el CIS d’octubre

Política l El CIS d’octubre amplia a 15 punts l’avantatge del PSOE (34,8%) sobre el PP (19,8%), gairebé empatat amb Vox (17,7%). Els socialistes creixen, el PP cau i l’habitatge és el principal problema (37,1%). Pedro Sánchez continua sent el president preferit, amb Cuerpo i Bustinduy com els únics ministres que aproven en valoració ciutadana. ACN

d’ahir al vespre i fins a aquesta matinada», els pronòstics indiquen que fins aquest dimarts al matí no es recuperarà la normalitat.

Protecció Civil va enviar al vespre una nova alerta ESAlert als mòbils de les comarques afectades per recordar que l’episodi no s’ha acabat.

Trump lidera la cimera de pau de Gaza entre elogis

i absències notables

Món l Israel, Palestina i diversos líders del Golf declinen assistir a la conferència

Agències

Donald Trump va convertir la conferència de pau de Sharm el-Sheikh en un homenatge a la seva figura política. La trobada, celebrada aquest dilluns al vespre amb una vintena de líders mundials, pretenia escenificar el primer acord de pau per a Gaza, però va acabar centrada en l’autoexaltació del president dels Estats Units. «Només vostè podria haver aconseguit aquesta pau», li va dir l’egipci Abdelfatah al-Sisi, en una cerimònia en què Trump, en-

voltat del seu equip i del seu gendre Jared Kushner, va monopolitzar tots els focus. Malgrat quatre hores de retard, tots els dirigents —entre ells Pedro Sánchez— el van saludar amb cordialitat i somriures. El pla de Trump, del qual ja s’ha iniciat la primera fase amb l’alliberament dels ostatges, preveu la reconstrucció de Gaza i una transformació regional profunda. El secretari d’Estat, Marco Rubio, va afirmar que «no es tracta només de restaurar Gaza, sinó de transformar la regió». A la reunió, Qatar i Turquia van

amb una nova reunió prevista per avui al matí per seguir les tasques, que estarà presidida per la consellera Parlon.

Unió de Pagesos alerta de greus afectacions en oliveres i cítrics

La consellera d’Interior, Núria Parlon, va insistir que cal «minimitzar els desplaçaments i evitar zones inundables, rieres o barrancs», ja que encara poden produir-se esllavissades o crescudes sobtades. Parlon va subratllar que, tot i que en alguns punts ja no plovia amb intensitat, «no hem d’abaixar la guàrdia perquè l’acumulació d’aigua pot provocar incidents». A la reunió del CECAT es van analitzar també els danys més destacats, amb cinc estructures greument afectades entre Godall i la Ràpita, quatre cases i el pont de l’N-340a, així com una vintena d’edificacions amb desperfectes lleus, principalment per inundacions. Els equips van treballar en la retirada de vehicles i la neteja d’infraestructures,

Un criteri de prudència Illa va remarcar que la decisió de mantenir les restriccions respon a «un criteri de prudència». En paral·lel, el Consell Executiu aprovarà avui dues mesures inicials d’ajuda: els 10 milions per a municipis, territoris i explotacions agrícoles, amb «criteris de màxima flexibilitat», i els 50 milions en crèdits canalitzats per l’ICF. També es crearà una comissió interdepartamental presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, amb la participació del delegat del Govern a l’Ebre, Joan Castor. «Cal un coneixement molt precís del territori i la tasca del delegat serà molt important», va afegir Illa. El president no va concretar si es demanarà la declaració de zona catastròfica, però va subratllar que el Govern «es vol posicionar al costat de la gent i amb recursos». Segons Illa, el dels darrers dies ha estat un episodi «molt excepcional», el de més pluja dels últims 60 anys, però «sense danys personals, que és el més important».

L’episodi ha deixat novament al descobert la fragilitat del territori davant del canvi climàtic i la necessitat d’una resposta coordinada. Els aiguats han posat a prova la gestió i capacitat de recuperació local en les emergències.

Sánchez i Trump, saludant-se ahir a la cimera de pau de Gaza.

Trump i Sánchez se saluden amb normalitat malgrat les fortes discrepàncies

signar com a garants del nou full de ruta, tot i les absències d’Israel, Palestina i dels líders de l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs, que van declinar assistir-hi.

Moncloa

Veïns intenten desallotjar l’aigua d’un baix aquest dilluns al matí després dels aiguats. EFE / Andreu Esteban

k Tribuna k

Quan el Govern no fa pinya amb els Castells

Des que va començar la temporada castellera, diverses actuacions importants han estat suspeses o s’han vist ininterrompudes durant molta estona per collapse o per insuficiència dels mitjans sanitaris disponibles. La diada de la Festa Major de l’Arboç o la recent del Mercadal de Reus formen part del primer grup, i la de la Festa Major de Terrassa, del segon, per esmentar-ne només algunes.

D’aquestes incidències en parlàvem el 6 d’octubre al Parlament. El president de la Coordinadora de Colles Castelleres, Albert Torres, amb un centenar d’entitats i més de 13.000 castelleres i castellers, insistia en la necessària regulació dels dispositius sanitaris per evitar retards en les atencions i en els trasllats als hospitals. El 30 de maig, abans de l’inici del tram àlgid de la temporada, el Parlament havia aprovat unes mesures, consensuades amb les colles, perquè s’incloguessin en el decret preexistent que regula la seguretat en festes i espectacles.

Incongruències

No deixa de sorprendre que els grups de foc —balls de diables, bestiari i altres colles— o els correbous tinguin reconeguda la necessitat de mitjans sanitaris, i els castells no. Més quan, malauradament, hem vist que el risc zero no existeix. Per no referir-nos a altres activitats populars que no formen part de l’apartat patrimonial, sinó dels espectacles, més ben tractats que no la cultura tradicional. Per reblar-ho, la redacció actual preveu que en les actuacions més multitudinàries els espectadors tinguin atenció sanitària, mentre que es prescindeix d’un dispositiu explícit per als castellers.

No deixa de sorprendre que els grups de foc —balls de diables, bestiari i altres colles— o els correbous tinguin reconeguda la necessitat de mitjans sanitaris, i els castells no

També preocupa que, a diferència d’ara, aquest decret s’ha modificat quan ha convingut per augmentar o reduir les exigències envers els organitzadors d’activitats d’altres tipologies, que són els qui han de planificar les mesures d’autoprotecció.

Descoordinació

De tots és coneguda la pobresa de coneixement que exhibeix el Departament de Cultura del Govern en matèria castellera, amb errades sonades com la confusió de places i localitats en les xarxes socials, i la inconsistència que presenten memòries i informes sobre celebracions patrimonials, especialment si són del sud del país. Però sobta la incapacitat d’influència sobre el Departament d’Interior perquè s’alineï amb les necessitats del teixit associatiu de la cultura popular, sobretot tractant-se del fet casteller declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat. En definitiva, aquest és un altre dels casos en què el Govern actua d’esquena al Parlament, expressió de la sobirania popular. També un exemple d’ineficiència d’una administració allunyada de la realitat del dia a dia de la ciutadania. Sembla que els despatxos barcelonins, malgrat els viatges de consellers i alts càrrecs —alguns clarament d’aparador i, per descomptat, no amb tren—, són més afins a les balconades que al que passa a baix a plaça.

Jordi Bertran Diputat per Junts al Parlament de Catalunya

Lk Editorial k

El decorat turístic

’Ajuntament de Tarragona ha fet un pas necessari per recuperar l’equilibri entre el dret a l’habitatge i l’activitat turística. El consistori ha iniciat una inspecció exhaustiva que ja comença a donar fruits: dels 200 habitatges revisats des de l’abril, 32 han estat inhabilitats per incomplir la normativa, i 14 més tenen expedients oberts. No és una xifra menor, sinó una mostra  que el descontrol era real. El mètode utilitzat —contrastar el padró municipal amb l’activitat declarada dels habitatges— és un exemple d’ús responsable de les eines públiques. Aquesta metodologia, pionera a Catalunya, permet distingir amb proves

objectives quins pisos són realment turístics i quins, en canvi, funcionen com a residències habituals. D’aquesta manera, Tarragona no només ordena un sector vital, sinó que també dona un missatge inequívoc: l’especulació amb l’habitatge té límits. Els resultats arriben en un moment crític, amb una moratòria de cinc anys per a noves llicències i un Pla Especial en camí per regular definitivament els HUTs. L’objectiu és clar: garantir que el turisme sigui compatible amb la vida als barris. Perquè una ciutat que expulsa els seus veïns per fer lloc als visitants deixa de ser una ciutat viva per convertir-se en un decorat.

k Tribuna

k

El Fortí de la Reina és una construcció militar bastida en ocasió de la guerra de Successió, situada de manera estratègica en la punta del Miracle de Tarragona controlant la línia de costa. Fortificació costanera de forma trapezoidal pràcticament reduïda a les seves muralles, construïda amb pedra i argamassa. Presenta una porta a la banda de terra amb arc de mig punt fet amb maons. El baluard es va construir el 1745 sota la direcció del coronel d’enginyers Miguel Marín amb la col·laboració del comandant Antonio de Olmedo. Sembla que en el 1754 es van fer reparacions. Durant el segle XIX fou utilitzat sobretot en el setge i defensa de Tarragona durant la Guerra del Francès (1811), i en les guerres civils al llarg de tot el segle XIX. Durant el segle XX es van plantejar tota una sèrie de projectes per donar un nou ús a l’espai. El 1927 es va publicar la possibilitat d’urbanitzar la zona. El projecte era ambiciós i preveia construir-hi un casino-hotel a l’interior. L’edifici fou inventariat per la ‘Dirección General de Bellas Artes del Ministerio de Educación y Ciencia’ en compliment del decret de 22 d’abril de 1949.

El 1953 l’ajuntament va declarar zona verda l’entorn del monument encara que s’acceptava la construcció d’un hotel. El 1954 es va anunciar que el Ministeri d’Informació i Turisme construiria un hotel, fet que al final no es va portar a terme. El 1962 es va acceptar tramitar la sol·licitud d’un balneari-restaurant que tampoc es va realitzar. El 1963, l’arquitecte municipal i racionalista Josep Maria Monravà López (Tarragona, 8/05/1905 – Barcelona, 28/02/1999) –responsable de l’urbanisme de la ciutat entre els anys 1939 i 1963– va dibuixar els plànols del que havia de ser un restaurant amb un edifici de 14 plantes i 84 cases que tampoc es va tirar endavant. El 1965 a pocs metres es va construir el restaurant Marina Roc. Es va denegar la seva obertura i va ser enderrocat.

Josep Maria Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís

L’espai va restar desocupat fins que el 1989 l’Ajuntament, encapçalat per l’alcalde Josep Maria Recasens Comes/PSC va concedir la llicència d’obra per a construir-hi un restaurant. Aquest any es va produir la moció de censura que va guanyar CiU, sent l’alcalde Joan Miquel Nadal. El seu govern mai va concedir la llicència d’activitat del restaurant. Les denúncies i processos judicials successius van portar a la sentència definitiva de demolició del restaurant l’any 2007. Ara sabem que l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros sent alcalde va enviar un emissari a parlar amb la demandant, la procuradora Rosa Elías, per tal que retirés la seva denúncia i evitar l’enderroc que tant el Tribunal Superior de la Justícia de Catalunya/TSJC (1992, 1996, 2007, 2015 i 2017), com el Tribunal Suprem (1995, 1998, 2001, 2018 i 2020), i el Constitucional (2006) havien dictaminat amb diferents sentències en aquest sentit.

torna a sol·licitar els 18 M€ al Consistori. El TSJC rebutja la petició de Catà i el febrer de 2017 aquest tribunal tanca definitivament aquest cas tan polèmic, el Suprem confirma la prescripció i dona el cop de porta final al Fortí. Hi ha qui escriu que la decisió d’una sola persona per evitar el seu enderroc hagués estat possible. Però també és cert que durant divuit anys va funcionar un restaurant que no complia la legalitat i aquest patrimoni de tots també va ser malmès anteriorment. Errors administratius també van portar a una situació kafkiana, inversemblant.

Aquest espai emblemàtic porta 17 anys sense cap ús. Ara el propietari d’aquesta icona tarraconense vol que sigui un actiu econòmic i motor ciutadà, fet que aplaudim i encoratgem

Aquest espai emblemàtic porta 17 anys sense cap ús. Ara el propietari d’aquesta icona tarraconense vol que sigui un actiu econòmic i motor ciutadà, fet que aplaudim i encoratgem. Ara hem d’esperar que la nova construcció que es preveu no empitjori ni malmeti l’entorn arqueològic i urbanístic que té (no sigui de cartó pedra com abans). La qualitat i la sostenibilitat, deuen ser les característiques del nou projecte, perquè sigui un referent tarragoní i la punta del Miracle es vegi revitalitzada.

A més el TSJC instà amb l’amenaça de multa diària en el cas de no complir amb la resolució, que va suposar un cost de 643.000 euros, que van ser declarats a la propietat d’aquest monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional/BCIN. El mes de març de 2009 el propietari del Fortí Enric Catà va presentar una reclamació de 18 milions d’euros a l’ajuntament, que el maig de 2013 recorre davant el TSJC i

Ara ens hem de congratular que aquest BCIN, amb els seus més de 3.000 metres quadrats que tenia l’antic restaurant i després dec 28 anys del procés judicial, torni tan aviat com es pugui a una activitat econòmica i cultural també, si escau, en un entorn gairebé nou després de la desaparició del ‘mamotreto’, la reobertura del Fortí de Sant Jordi, la consolidació del carril bici entre les platges de l’Arrabassada i la del Miracle, arribant fins al Port, amb el seu nou Parc, que em porta a manifestar que definitivament la ciutat mira al mar, com no l’havia contemplat mai.

Fortí de la Reina

Mor als 93 anys Luis Ángel de la Viuda, exdirector de TVE i fundador d’Antena 3

Obituari l Ha mort als 93 anys el periodista i empresari Luis Ángel de la Viuda, antic director de TVE i un dels fun dadors d’Antena 3. Nascut a Burgos el 1932, va dirigir el diari Pueblo durant la Transició i va ser també responsable de RNE i Televisió Espanyola en temps d’Adolfo Suárez. Agències

Mor als 79 anys l’actriu Diane Keaton, símbol d’una època

Obituari l L’actriu nord americana Diane Keaton va morir dissabte als 79 anys. Guanyadora de l’Oscar per Annie Hall, paper que Woody Allen va escriure inspirant se en ella, Keaton va trencar motlles a Ho llywood amb el seu carisma, humor i estil inconfusible. També va interpretar Kay Adams a El padrí i va desta car en títols com Rojos, Manhattan o Quan menys t’ho esperes..., pel qual va rebre una nova nominació a l’Os car. Amb una carrera que va començar a Broadway i va consolidar se al cinema dels anys setanta, Keaton va construir una figura in dependent i original, allu nyada dels cànons tradicio nals. Va adoptar dos fills i va mantenir una estreta relació artística amb Woody Allen, Warren Beatty i Nancy Meyers. Amb la seva mort s’apaga una de les veus més autèntiques i singulars del cinema nord americà. EFE

La furgoneta l’han

la

de

Down Tarragona millora la seva mobilitat amb una nova furgoneta

Compromís l Down Tarragona ha fet un pas endavant en la seva capacitat operativa amb l’adquisició d’una furgoneta pròpia que millorarà la logística i la cobertura territorial de l’entitat. El vehicle facilitarà els desplaça ments per dur a terme activitats i projectes,

impulsant el creixement de l’organització i l’atenció a més famílies del territori. La incor poració ha estat possible gràcies al suport de la Fundació La Caixa, la Diputació de Tarra gona i la Fundació Privada Reddis, amb la col· laboració del Grup Oliva Motor. Redacció

finançat

Diputació

Tarragona, ‘la Caixa’ i Reddis per a Down Tarragona. Down Tarragona

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Abans de prendre decisions, analitza detingudament els pros els contres. Avui no és un bon moment per fer canvis si no estàs ben assessorat.

LLEÓ

23/07 al 22/08

L’ambient a casa serà una mica feixuc avui. Els passeigs les distraccions t’ajudaran a recuperar l’equilibri que tant necessites. Aprofita el dia.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Para més atenció als àpats evita els excessos. El teu cos aguantarà, però després te’n penediràs. Un familiar necessitarà la teva ajuda.

TV local

10:30 180 Graus

20/04 al 20/05 TAURE

Evita qualsevol tipus de discussió o enfrontament durant el dia. Els altres no entraran en raó tu només t’alteraries. Actua amb calma experiència.

VERGE

23/08 al 22/09

És un molt bon moment per posar ordre a casa o reunir-te amb els teus amics. Et donaran una agradable sorpresa que et farà molt feliç.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

No t’impliquis en problemes aliens, sobretot si són sentimentals. Centra’t en les teves necessitats busca la persona que més t’ompli.

21/05 al 20/06 BESSONS

Avui se’t donaran molt bé ampliar el teu cercle social. Vigila que no t’interpretin malament ni pensin que busques embolics sentimentals.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Avui s’acumularan moltes activitats que concentraran tota la teva atenció no et deixaran temps per a tu mateix. Tot així, arribaràs a tot amb poc esforç.

20/01 al 18/02 AQUARI

Si t’has de veure obligat a viatjar, presta molta atenció als oblits als imprevistos. Avui estaràs una mica nerviós podries equivocar-te.

21/06 al 22/07 CRANC

Tant amb la parella com amb els éssers estimats podràs viure moments molt feliços. La teva capacitat comunicativa captivarà tothom.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Les relacions de parella s’intensificaran avui fins al punt de l’èxtasi. A la nit pot sorgir un nou i intens romanç. Hi haurà sort en l’amor.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Sense adonar-te’n, estàs deixant de banda la teva parella o algú que t’estima molt. Sigues més realista i deixa la imaginació per a un altre moment.

Mots

encreuats

Farmàcies

TARRAGONA: Rubio Sanromà, Clara La Unió, 17 Telèfon 977 233 521

Ciutat, Rosa M- Molero, Helena

Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països

Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Cardona Jalbuena, José Maria Passeig Prim, 32 Telèfon 977313289

SALOU:

Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761

L´ALEIXAR. VENDO TERRENO RÚSTICO 1 hectárea. 11.000€. Tel: 653.490.117

ES LLOGA

HABITACIÓ A SALOU

Cèntric, nou. Contactar per WhatsApp. TEL. 649.831.644

TREBALL

CUIDARÍA PERSONA

MAYOR por horas o interna. Tel. 614.328.327

MASAJES RELAJANTES. Para hombres y mujeres. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

CARLOS. MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 660.605.687

MAYCA MASAJES. Explosión de teràpiaplacer. Final al gusto... Tel: 692.780.087

MARI. MASAJISTA. Reus. Tel. 633.827.161

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977.21.26.12

11:30 Cercle central (r)

12:00 Aixeca pica

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 Impuls

13:30 Cercle central (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Teló de fons

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 +Bàsquet

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 +Bàsquet

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Fot-li (r)

El temps

10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r)

11:00 Notícies 12. Edició esports. (r)

11:30 Ciutadella

12:00 Zona escolar

12:30 La tertúlia del Dorsal12

13:00 Ciutadella

13:30 La Tertúlia del Dorsal12

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 La Tertúlia del Dorsal12

15:00 Ciutadella

15:30 Zona escolar

16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)

16:30 Efecte Mosaic

18:00 + Bàsquet

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20:30 Finet i pel mig

21:00 La post Diada. El Vendrell

22:00 Notícies 12. Edició vespre

22:30 Finet i pel mig

23:00 La post Diada. El Vendrell

00:00 Notícies 12. Edició vespre

HORITZONTALS: 1. Té coceixements sobre els camps i els conreus. Fusell, per exemple. 2. Produeixo un efecte. Per on surt el sol cada matí. 3. Faci servir l’aspiradora. Taules de dades numèriques. Cor de ruc. 4. És com un ham. Mallorquins descendents dels jueus. Parc sense sortida. 5. Aixella. Adopta el gest de l’actor. 6. Examen a creu posada. Voltaré pel món. 7. Senyor amb els pantalons curts. Enpènyer a actuar. Enmig del mercat. 8. Solucionar grans mals. Quasi gran. 9. Pres amb biberó. Embrutem la pell amb dibuixos. 10. Quasi acaba l’hivern.Va amb precaució. Passi el rosari. 11. La remena el gos i el cavall. Part dels bovins. Extrem del món. 12. Obrar. Criatures dels contes.

VERTICALS: 1. Inculpats en un delicte. París ho és de la moda. 2. El butà, per exemple. Conversa. Coure que puja en breu. 3. Mullis amb l’aspersor del jardí. Dos a dos. 4.Aquest no cal rosegar-lo. Enllestir els últims detalls. Urani. 5. Premi que només ha visitat set cops el nostre estat, lògic. Treu la brutícia. 6. Cercle viciós. Ajorni. El peu que desvia l’os cap endins. 7. Ric en melani- na. Ven productes de l’aviram. 8. Viurà en un lloc. Dues del regne. 9. Mai malament. El Bàltic. El TGV, sens dubte. 10. Descans. Barri marginal. 11. Un món sense cor. Baixes de l’avió. Una de moltes. 12. Para el cotxe davant d’una cruilla. Ens porten a tot arreu, en principi.

Màxima Mínima

24º 17º

VILA-SECA:

Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977391672

CAMBRILS:

Hernández Marimón, Maria Blanca Golf St.Jordi, 2 Telèfon 977 365 153

VALLS:

Galimany Sole, Roman - Murillo Galimany, Adelina Pl. Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597

EL VENDRELL:

Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13. Telèfon 977 009 688

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Precipitacions

Fins a l’inici del matí són probables ruixats o xàfecs a punts del litoral i del prelitoral, especialment a l’extrem sud i a la meitat nord. A partir de migdia, s’esperen alguns ruixats o xàfecs dispersos en general, més probables a la meitat sud del prelitoral i litoral, a la Catalunya Central, al Pirineu i al Prepirineu. La precipitació serà d’intensitat feble o moderada i localment anirà acompanyada de tempesta. S’acumularan quantitats minses o poc abundants, tot i que localment podran ser abundants. Malgrat tot, és possible que la precipitació sigui d’intensitat forta i acumuli quantitats abundants al litoral i al prelitoral fins a migdia.

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PINTOR TITULADO. Recadero, limpia cristales, limpieza en general. Tel. 622.035.077 (dejar mensaje buzón).

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

MASSATGES

SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

626.010.186

4 DIES + 1 GRATIS

7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

Gerard Birbe: «Hem

escollit la Conca perquè el territori també és part de la proposta cultural»

Festivals Birbe és director del TRESC, impulsor del festival TRESC CONCA: Cultura i vi, que se celebra del 17 al 19 d’octubre

Què és TRESC CONCA i com neix aquesta iniciativa?

«Des del TRESC i Abacus teníem la intenció d’organitzar un esdeveniment de cara al públic, posant en valor la cultura, fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, on tenim el nostre principal radi d’acció. A partir d’aquí va sorgir la possibilitat de fer aquest festival, en el qual donem l’oportunitat al públic de gaudir de música, circ, comèdia i dansa. I tot això envoltat d’una oferta d’enoturisme relacionada amb el vi de la comarca i amb el producte de proximitat». Per què heu apostat per la Conca com a escenari d’aquest festival?

«Bé, nosaltres buscàvem un lloc idoni per fer un festival d’aquestes característiques, en què l’escenari, que és el territori, és important, en el sentit que és una part més de la proposta cultural. Vam tenir converses amb agents públics i privats de la Conca Barberà i va sorgir un maridatge molt orgànic i natural entre TRESC i Abacus i els agents d’aquest territori». Quin pes té la col·laboració amb institucions locals, empreses i entitats del territori, i com responeu la idea de no ser uns agents de Barcelona que veniu aquí a fer-nos un festival?

«Els promotors del festival som TRESC i Abacus, però és un festival 100% collaboratiu. Sense la implicació i la col·laboració dels agents de la comarca seria impossible dur-lo a terme. Hem treballat estretament amb els ajuntaments dels set municipis que acolliran actuacions i amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest esdeveniment s’emmarca dins d’un relat de cultura, turisme i proximitat, i posa en valor el vi i la gastronomia. També hem treballat amb la DO Conca de Barberà, que oferirà degustacions de vins a totes les actuacions, i amb l’empresa Fet a la Conca, que és una associació que compta amb agents que ofereixen productes de proximitat de la comarca». Com heu fet la selecció d’artistes que conformen el cartell?

k El Vigilant del Camp

Doneu-me xampany

el sol quan passa més alt, i de raïm cuidat com cal, en fem el xampany Nadal». Aquesta és la inscripció que es pot llegir al rellotge de sol de la façana principal del mas de Can Nadal de la Boadella, a Torrelavit. Una finca documentada des del segle XVI i que embotella vi com a mínim des del 1943. Però a les Caves Nadal, pertanyent a una família aristocràtica de vitivinicultors al més pur estil ‘Nissaga de poder’, ja no hi fan ‘cava’, com en la majoria dels millors cellers del Penedès. La Denominació d’Origen Cava ha estat sempre un insult a la tradició vinícola nacional. Per diversos motius, essent el principal que una D.O. pugui acollir tant un vi escumós fet a Catalunya com un altre produït a Extremadura, a més de 1000 quilòmetres. És una forma demencial de colonialisme que ni els francesos han gosat aplicar.

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

«Hem fet una tria pensant en aquelles propostes que creiem que podien atraure la curiositat i l’interès del públic, tant el que és del mateix territori com del de la resta de Catalunya i dels Països Catalans. A partir d’aquí, tenim propostes que poden ser molt conegudes per al gran públic, com el Mag Lari, La Ludwig Band, Roba Estesa, Dj Trapella o Roger Mas, però també plantegem propostes de comèdia amb Ana Polo, de dansa

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Noemí Gay

Aliances Km0

«És

un festival 100% coŀlaboratiu amb els agents locals, sense ells no es podria fer»

amb la Companyia Carla Sisteré o de circ amb, A Foc Lent Circ d’Arrel. I apel·lem a l’espectador a que vingui, independentment de si és seguidor o no de la proposta». Tot el festival és gratuït, excepte l’actuació del Mag Lari. Quina és la vostra visió sobre el debat de si la cultura ha de ser gratuïta o no?

«Nosaltres vam prendre una decisió estructural i estratègica de què la major part dels espectacles d’aquest festival fossin gratuïts per atreure el màxim de públic, ja que és una primera edició. Dit això, nosaltres pensem que la cultura té un valor i s’ha de pagar. Apostem perquè la cultura ocupi un espai de centralitat en la societat, perquè és important, i estem a favor

que la gent pagui per la cultura, perquè pugui gaudir de propostes de qualitat i perquè el sistema cultural ha de poder tirar endavant. Al final, darrere de tot l’àmbit cultural hi ha una feina i uns professionals que cal retribuir». Quin paper penseu que ha de jugar la cultura en la cohesió i identitat dels territoris?

«La cultura és molt important per a la identitat d’un país. Ho ha estat sempre, però ara més que mai creiem que cal posar-la al centre. Som en un context mundial amb un gran auge dels populismes i dels extremismes, i això es combat amb una societat cohesionada, participativa i amb esperit crític. Tot això fomenta la democràcia. Per tant, ara més que mai, cal treballar en la cultura, posar-la al centre i que els agents públics i l’empresa privada remem a favor que el públic s’hi interessi i la gaudeixi. Insisteixo que sempre és fonamental, però ara ho és més que mai».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Per sort, els cavistes assenyats s’hi van rebel·lar en contra i van crear el segell Corpinnat —una marca discutible, ja ho sé— per eludir aquesta llei de l’embut. A mi, però, el que em sorprèn i m’inquieta a parts iguals, és que l’any 2025 encara hi hagi gent que gosi corregir-ne d’altra amb el clàssic «no es diu xampany, es diu cava». No acabo d’entendre en quin món viuen, i que tinguin tan poc respecte per la seva pròpia llengua popular, que ha convingut històricament, amb naturalitat, en designar el nostre vi escumós amb una de les paraules més esclatants de l’idioma valencianocatalà: xampany. Digueu-la tres vegades seguides. És impossible que no se us ompli la boca d’alegria. Crec que és la mateixa gent que afirma que dir la paraula ‘mariconada’ és homofòbia i la paraula ‘subnormal’, capacitisme. Sort que la llengua és més forta i més autònoma que les persones que la parlen.

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Miquel Bonet Escriptor

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

Gerard Birbe és el director del TRESC. Cedida

Cristina Serret Alonso