Castells 13
Tarragona 3
La Jove de Tarragona assoleix a la diada del Vendrell la segona millor actuació de la seva història
L’Ajuntament netejarà dues vegades l’any el torrent de la Móra per evitar noves inundacions al barri
Opinió 18 Lluís Badia. L’absentisme laboral: «La pèrdua de jornades laborals, és un fet evident difícil de discutir, malgrat la seva repercussió social»
Ematsa accelerarà la renovació del clavegueram per intentar reduir les filtracions 2
Esports 14 i 15
Nàstic trenca la bona dinàmica
Economia
Constantí intenta sortir del pou que indiquen les dades econòmiques
El municipi registra les pitjors dades socioeconòmiques de la demarcació de Tarragona l 10 Augmenta el nombre de
Un gol rival al minut 100 de partit, després d’un error defensiu, va condemnar els grana Vehicles
Dilluns sense classes a les Terres de l’Ebre i al Baix
Camp per precaució Protecció Civil l
Espai Públic l «Com circula l’aigua a través de la roca al barri és un misteri que potser mai resoldrem»
Oriol Castro Sanz
Ematsa avançarà en el calendari les obres de renovació de les clavegueres de la Part Alta perquè l’aigua no es filtri a monuments, cases i locals privats. «Entenem que una part important de les filtracions les podrem mitigar amb aquesta intervenció, però com circula l’aigua a través de la roca per la Part Alta encara no ho sabem. I potser mai ho sabrem», expressa Nacho García Latorre, conseller de Territori de l’Ajuntament i president d’Ematsa. Cal destacar que la Síndica de Greuges, tal com va avançar Diari Més, ja va comunicar al consistori el passat juny que les filtracions d’aigua estaven afectant de manera important diversos edificis de la plaça dels Sedassos i les voltes del Circ Romà. Agilitar l’execució de les obres de manteniment del col·lector d’aigües o l’elaboració de l’estudi hidrològic de la Part Alta van ser les primeres recomanacions al consistori de l’ens públic.
Tàrraco amaga mil i un misteris entre els seus carrers i monuments. Però n’hi ha un que no implica ni els romans ni cap de les civilitzacions anteriors o posteriors. Implica un element natural com l’aigua i el seu moviment per la Part Alta de Tarragona. «És un misteri avui dia. Sabem que hi ha una gran cisterna al Pla de la Seu. Però, a partir d’aquí, no sabem com es distribueix», explica el conseller de Territori.
L’edil explica que s’han intentat fer estudis, però no s’ha pogut acabar de definir el recorregut en algunes zones. I el subsol de la ciutat no és un àmbit fàcil a l’hora de fer analítiques. Un exemple dels efectes és que, des de fa anys, les voltes del Circ romà pateixen
«Sabem que hi ha una cisterna, però no sabem com es distribueix»
El refugi antiaeri de la Guerra Civil també patia filtracions d’aigua
filtracions d’aigua. «En tenim al carrer d’en Rajolat, al carrer Ferrers i al monument des de fa moltíssims anys. També a locals privats. I la realitat és que no sabem ben bé d’on venen», indica García Latorre. A més, el carrer Ferrers és un
punt especialment crític i on els veïns de la zona ja han denunciat en més d’una ocasió els problemes.
Queixes veïnals
El mes de novembre de 2023, hi va haver una reunió entre la part afectada, el consistori i EMATSA, on es va acordar aplicar les solucions necessàries. Tots els ulls estan posats a la cisterna del Pla de la Seu, que també provoca filtracions als locals privats del carrer Merceria. «Surt aigua dels comerços i se’n va al clavegueram. Són aigües pluvials que no sabem d’on surten. Són misteris de la geologia», explica García Latorre.
Amb tot, és un problema que s’ha allargat durant molts anys i ara es vol intentar posar-hi solució. Almenys amb la informació de la qual es disposa. Tot i això, els veïns fa anys que esperen aquestes intervencions per evitar que els hi entri aigua a casa.
Refugi antiaeri
Un exemple és la intervenció recent d’Ematsa al carrer de les Coques. «Acabem de fer unes obres molt grans. El refugi antiaeri de la Guerra Civil, que està dintre del Museu Bíblic, tenia filtracions molt importants. I creiem que amb aquesta intervenció les podrem salvar», afirma García Latorre.
30 km en vuit anys
El pla de renovació del clavegueram de l’empresa municipal d’aigües, que té l’objectiu d’actuar en trenta quilòmetres de la xarxa en vuit anys, compleix el termini previst. El 75% de les actuacions es realitzaran amb un sistema pioner de mànega contínua sense necessitat d’obrir rasa. Això permet que les obres als carrers es puguin acabar en unes 48 hores. La tècnica al detall consisteix en la installació d’una mànega flexible de fibra de vidre, impregnada d’una resina de poliester adherent, que es desplega dins la canonada existent mitjançant tir per tracció amb mitjans mecànics. Un cop desplegada, la mànega s’infla amb aire comprimit i s’endureix per la reacció de la resina a la llum ultraviolada a través d’un robot equipat amb aquestes llums.
Inundacions l S’eliminarà la vegetació existent al tram inicial de la riera per facilitar l’evacuació de les aigües
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona netejarà la capçalera del torrent de la Móra dues vegades a l’any amb l’objectiu de garantir la correcta circulació de les aigües i prevenir inundacions en episodis de pluja intensa. La intenció és fer-hi un manteniment periòdic, eliminant la vegetació existent al tram inicial de la riera —la més propera al barranc— tant a l’estiu com a l’hivern. El consistori ha licitat els treballs previstos fins al primer semestre del 2027 per 14.035,23 euros (IVA inclòs).
Aquest pròxim mes de desembre, l’empresa adjudicatària ja executarà una primera actuació en el torrent, que es repetirà cada sis mesos. La seva tasca principal serà desbrossar i retirar la vegeta-
ció, la qual s’haurà de trinxar. «Les parts aèries dels canyars hauran de ser convenientment triturades fins a assolir
fragments de mida inferior als 10 centímetres», s’explica en els plecs tècnics. La companyia escollida
Cultura l Tarragona compta amb tres nous murals d’art urbà que reten homenatge al seu patrimoni romà. La iniciativa s’emmarca dins del Festival Grafftech, impulsat per l’artista Jaume Junque i el seu equip, i es va presentar aquest divendres passat, coincidint amb els actes de Tarraco25, amb la presència de l’alcalde, Rubén
Viñuales. Les tres imatges s’han pintat en espais emblemàtics de la ciutat i incorporen tecnologia de realitat augmentada en 3D, una aposta innovadora que permet als visitants interactuar amb les figures representades. El mural de més dimensions es troba al Parc del Francolí i hi estan representats l’emperador August, Hèrcules, la
Set museus de la ciutat acolliran una nova edició de ‘Misteri als Museus’ del 18 al 26 d’octubre
Cultura l Set museus de la ciutat acolliran, entre el 18 i el 26 d’octubre, l’activitat lúdica i cultural Els acòlits d’Angra Mainyu en una nova edició de Misteri als Museus, que convida els participants a recórrer diferents espais culturals de la ciutat tot resolent un gran enigma col·lectiu. Organitzada per Auriga Serveis Culturals des del 2018, enguany els participants s’enfrontaran a una història fosca i misteriosa centrada en una secta perillosa que haurà de ser desarticulada per evitar els seus rituals de sacrifici a través d’un seguit d’enigmes repartits pels equipaments culturals. La inscripció és gratuïta, però cal fer-la prèviament a través del formulari al web d’Auriga. Redacció
deessa Fortuna i el nom de Tarragona. Aquesta obra serà presentada al Rècord Guinness com el mural amb més realitats augmentades del món. A banda, s’ha creat un mural amb Venus com a figura central al Centre Cívic de Sant Salvador i un altre amb Diana com a protagonista a la seu de l’Institut de Serveis Socials de Torreforta. Redacció
també s’encarregarà d’arreplegar i transportar els residus a l’abocador autoritzat. En aquest sentit, s’expressa
Aquest desembre es farà una primera actuació i es repetirà cada sis mesos
que la zona de l’actuació haurà de quedar neta i sense cap element que pugui obstaculitzar el pas de l’aigua. Tot i que, en aquesta licitació, la darrera intervenció està fixada per al juny del 2027, la idea és que els treballs de desbrossament es continuïn executant durant els següents anys a través de nous contractes.
Les deficiències
El tram inicial de la riera «presenta deficiències pel que fa a la correcta circulació d’aigües lliures degudes, principalment, a la proliferació de vegetació en la llera i les ribe-
res», segons la memòria del projecte. Atesos els recents episodis de fortes pluges, que aniran en augment pels efectes del canvi climàtic, «cal deixar lliure» aquesta avinguda d’aigua que pot inundar les finques de l’entorn.
Fa pràcticament un any, la DANA va colpejar amb força la urbanització de la Móra, on els veïns van patir nombrosos danys materials. Arran d’aquest episodi, l’Ajuntament es va comprometre a impulsar diferents mesures per evitar noves inundacions. Per exemple, la neteja del torrent, que en pocs mesos es farà realitat. El passat 1 d’octubre, també es van iniciar les obres de construcció del nou tanc anti-DSU, amb una inversió d’1,5 MEUR, que ajudarà a regular i tractar els desbordaments d’aigua.
Tot i aquests avenços, encara queden algunes tasques pendents, com la creació d’una comissió tècnica amb veïns i administracions per a «coordinar esforços», la renaturalització del torrent —per a la qual ja hi ha una partida de 120.000 euros en els pressupostos del 2025— o la redacció d’un estudi hidrològic.
Marta Omella Blanco
La majoria dels animals tenen la capacitat de veure, però només alguns saben mirar. Els herbívors tenen els ulls als costats per vigilar els depredadors; els carnívors, en canvi, els tenen al davant per enfocar la presa. «I és precisament d’aquesta mirada frontal, atenta, que neix el dibuix», explica l’arquitecte Francesc Miguel als participants del taller que dirigeix a la Rambla Nova de Tarragona. «Els humans som l’única espècie terrestre que dibuixa. Molts veiem, però pocs mirem. I ningú, a part dels arquitectes, mira cap amunt». Amb aquesta reflexió com a punt de partida, Miguel condueix la primera sessió del taller de dibuix al carrer 4 edificis que creixen en alçada, una iniciativa oberta a la ciutadania organitzada pel Col·legi d’Arquitectes i Dibuix i Educació. L’objectiu: ensenyar a mirar la ciutat a través del dibuix i descobrir com canvia el seu perfil quan s’imagina «fer créixer» els edificis existents, el que en arquitectura s’anomena una remunta. La primera sessió va tenir lloc davant l’edifici 97-99 de la Rambla Nova, una construcció modernista de façana salmó projectada entre 1920 i 1927 per Josep Maria Pujol i de Barberà. Amb els anys, explica Miguel, l’arquitecte Urbano Rizaterra hi va afegir una remunta al darrere. Aquesta està composta per dues plantes noves, amb un mur cortina vidrat que contrasta amb el mur de càrrega original. «Quan una construcció té valor patrimonial, la intervenció es fa al darrere», explica mentre assenyala els nous volums, clarament diferents de la resta de l’immoble. Miguel aprofita per expli-
l Cultura
El Col·legi d’Arquitectes organitza cada dimarts d’octubre un taller de dibuix al carrer
car també els edificis que envolten l’espai. Assenyala el Banc d’Espanya, de línies sòbries i inspiració clàssica, per recordar com el franquisme va copiar l’estètica dels temples grecs. «Era una tendència típica en les dictadures. També en països ‘joves’ com els Estats Units. Si no tens
història pròpia, l’agafes d’un altre lloc», comenta amb ironia. Tot seguit, encén la sessió amb una consigna: «Esborrar està prohibit». Alguns participants es posen una mica nerviosos, però Miguel els tranquil·litza. «Quan tens la goma, t’entra la paranoia i no avances. Cal deixar-se anar i
veure com el dibuix millora a mesura que fas», explica. Arriba el temut moment de posar paper sobre llapis. Alguns s’asseuen a terra o es recolzen als bancs, mentre que altres es mantenen dempeus, però tots comparteixen la mateixa mirada de concentració. «Comencem amb un dibuix
esquemàtic», indica Miguel. «És com quan dibuixes a la teva xicota. Si comences pels llavis, després no t’hi cap la resta», afegeix entre riures. Entre dubtes, els llapis es posen en moviment. «Com les persones, els edificis tenen les mateixes parts, només canvien les proporcions», apunta
Demà el taller tindrà lloc davant l’edifici número 45 de la Plaça de la Font
La tècnica de dibuixar edificis al carrer és coneguda com a ‘Urban Sketching’
l’arquitecte. «Ell ho explica tan fàcil, però quan t’hi poses, les proporcions són un maldecap», admet Eduard Quadres. «Jo soc informàtic, feia dècades que no agafava un llapis», reconeix. Així i tot, assegura, li sembla «una experiència curiosa, perquè surts de la zona de confort i descobreixes una altra manera de mirar». La Mar Tenías tampoc té gaire experiència, però no li falta curiositat artística. «M’agraden les arts plàstiques i la creativitat, però no havia dibuixat arquitectura. És molt interessant, sobretot per la informació històrica», afirma. «Jo havia fet urban sketching, però mai amb un arquitecte», explica Laura Gallufré, il·lustradora i dissenyadora gràfica, que ha vingut expressament des de Cubelles. «Aquesta mirada tècnica m’ajuda a aprendre», apunta. L’Íñigo Lúbia, estudiant de cinquè d’arquitectura, també troba en el taller una manera diferent de connectar amb la professió. «Normalment treballem amb pantalles i projectes digitals. Aquí tornes al llapis i al paper, i aprens a valorar el patrimoni representant-lo», assenyala. El cicle continuarà demà a les 18 h a la plaça de la Font, davant l’edifici 45. El 21 d’octubre la sessió tindrà lloc davant el Carrer Colom, 32 i el dia 28 a la Rambla Nova, 59.
Economia l El govern municipal i En Comú Podem han acordat ampliar els beneficiaris d’aquesta bonificació
Les famílies monoparentals de Tarragona podran beneficiar-se de la tarifa social de la taxa de la brossa, després de l’acord assolit entre el govern municipal (PSC) i el grup d’En Comú Podem. En la comissió d’Hisenda celebrada el passat dimecres, l’executiu socialista va proposar modificar els criteris d’accés a aquest descompte de 50 euros. Els socialistes van plantejar que les famílies que ja reben la bonificació de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) com a famílies nombroses puguin
accedir a aquesta taxa social, sense haver de presentar documentació addicional.
La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, va assenyalar que aquest canvi permetrà que hi hagi fins a 691 beneficiaris. Tots els grups de l’oposició hi van votar a favor, excepte ECP, qui considerava que es podia ampliar encara més l’abast d’aquest suport econòmic. La formació morada va instar el govern a millorar el seu plantejament inicial i els socialistes van accedir a negociar.
L’endemà de la comissió d’Hisenda, la consellera Mas-
caró es va reunir amb el portaveu d’ECP, Jordi Collado, qui va proposar que les famílies monoparentals puguin també beneficiar-se de la tarifa social de la taxa de residus. Tanmateix, l’edil va proposar que les persones que havien pogut accedir a aquest descompte en els darrers anys, ho puguin continuar fent.
Cal recordar que aquesta tarifa social es va implantar per primera vegada el 2024, any en què el govern va apujar la taxa de la brossa un 12%. En aquell moment, els criteris d’accés funcionaven segons l’indicador de renda de sufi-
ECP ha demanat que es mantinguin també els criteris dels últims anys
ciència de Catalunya. L’any 2025, per agilitzar els processos, es va plantejar que les
persones beneficiàries havien d’haver estat perceptores de la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital. Des d’ECP, reclamaven que, a banda de les famílies nombroses i monoparentals, també es mantinguin tots els criteris anteriors. Segons ha pogut saber el Diari Més, el
PSC ha acceptat aquestes demandes i els serveis tècnics estan acabant d’analitzar la seva viabilitat econòmica. Aquesta segona modificació de la tarifa social es votarà directament en el ple de divendres, on ECP confia obtenir els suports necessaris per tirar endavant la proposta.
Societat l Junts i ERC consideren que l’esdeveniment no ha estat adient per la relació del monarca amb la dictadura feixista
El Moll de Costa del Port de Tarragona va acollir aquest cap de setmana una recreació de la primera visita del rei Alfons XIII a la ciutat. L’activitat, inclosa dins el programa de les Jornades Modernistes del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900, va rememorar l’arribada del monarca l’any 1904 i l’acte de col·locació de la primera pedra de la prolongació del dic de Llevant.
La representació va començar amb l’arribada simbòlica del rei per mar fins a les Escales Reials. Una seixantena de
participants vestits d’època, juntament amb autoritats locals com l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i el president de l’Autoritat Portuària, Santiago J. Castellà, van participar en l’acte.
Polèmica
Aquesta representació va aixecar polseguera i crítiques a les xarxes socials per ciutadans i representants polítics que consideraven que l’esdeveniment no era adient per la relació del monarca amb la dictadura feixista. «S’ha organitzat aquesta desgraciada festeta rememorant la visita
del Borbó Alfonso XIII a Tarragona. Per situar una mica aquest reiet que els propis espanyolots havien fet fugir per cames, a banda de múltiples desviacions patètiques, és el que el 1936 estava feliç amb el cop d’Estat franquista somniant que el faria tornar de l’exili. Ni memòria democràtica ni vergonya política», expressava a X Francesc de Dalmases, diputat de Junts. Des del grup municipal d’ERC també es va criticar la representació. «Visca el rei!, cridaven els vassalls», comentava irònicament Xavi Puig. «Dels jocs del Mediterrani a l’arribada
Imatge de la recreació històrica d’aquest cap de setmana al Port. Francesc Soch
ERC ha sigut el grup municipal que més ha criticat l’esdeveniment
d’Alfons XIII, l’exaltació que torna, sempre de mans dels mateixos», va exposar l’exal-
calde Pau Ricomà. Per la seva banda, fonts municipals expliquen que va ser «un acte de reconstrucció històrica sense connotacions polítiques i de suport a la difusió del patrimoni modernista i a la figura de Jujol i la seva relació amb Tarragona; un acte al que l’alcalde hi va estar convidat des
de l’Ajuntament de Pallaresos, així com també van convidar a participar al Port». Després de l’acte es va inaugurar una exposició al Moll sobre la visita del monarca a la ciutat. La visita es va produir els dies 13 i 14 d’abril de 1904, durant el seu primer viatge oficial a Catalunya.
Energia l Tarragona va ser l’epicentre del debat sobre el futur de l’energia eòlica marina flotant a Catalunya amb la celebració del primer Fòrum CATFLOWE al Port de Tarragona. L’esdeveniment va reunir més de 200 professionals i experts del sector, evidenciant l’interès creixent envers una indústria emergent cridada a mobilitzar milers de milions d’euros d’inversió a escala europea. La jornada va posar en valor la capacitat industrial i tecnològica de Catalunya per convertir-se en referent del sector eòlic marí, tot reivindicant la necessitat urgent d’un calendari clar i un marc regulador estable per garantir el desenvolupament del sector a escala industrial. En aquest sentit, el president del Port de Tarragona, Santiago J.
Ángel Juárez presenta el seu llibre al Consolat del Marroc
Societat l Ángel
Juárez va presentar el seu nou llibre, Mis compromisos, fa pocs dies al Consolat General del Regne del Marroc de Tarragona. La sala es va omplir i va estar acompanyat per Ikram Chahine, Cònsol del Marroc a Tarragona i el president del Port, Santiago Castellà. Redacció/Cedida
Castellà, va destacar la vocació del port per liderar aquest procés i la seva preparació per esdevenir un hub logístic i de muntatge d’aerogeneradors flotants, aprofitant la seva ubicació estratègica, les infraestructures existents i els nous espais que es posaran a disposició del sector. El fòrum va deixar clar les potencialitats catalanes per aquesta activitat. Redacció
Benestar Animal l Les entitats apunten que «no tothom es pot permetre» el cost de tenir un animal
S. Peralta / M. Llaberia
Veure gats pels carrers de Reus no és una imatge poc freqüent. Així i tot, en els últims mesos se’n detecten més. A banda de la vuitantena de colònies, les entitats alerten que s’estan registrant més recollides i més abandonaments de felins. Malgrat que sigui d’obligat compliment per llei, la manca del xip dificulta la localització del propietari. Segons dades facilitades per l’Ajuntament de Reus, el 2024 es van recollir 37 gats de
la via pública. D’aquests, només 5 van ser recuperats per l’amo. El present 2025, amb xifres fins al mes d’agost, s’havien comptabilitzat 38 abandonaments —només 4 dels 42 que van ser arreplegats van tornar amb la propietat—. «La situació ha empitjorat bastant: a la via pública apareixen molts gats domèstics, sense xip o que no es reclamen», concreta Roman Casanovas, de l’Última Llar. La presidenta de l’associació Reus Gats, Ester Amill, explica que, arran de la nova
llei de benestar animal, que és «molt exigent amb els propietaris, en qüestions com el xipatge, el cens o les vacunes», hi ha hagut «molts abandonaments». «El 80% dels gatets que hem recollit són molt mansos, han estat abandonats i, en alguns casos, no estan esterilitzats», adverteix. Sense el xip, és «molt difícil» que tornin a la seva llar i «la gent tampoc ho entén». «Molts gats no surten de casa, però que se t’escapi és una situació que pot passar», assegura. Casanovas també decla-
ra que «els amos no es fixen tant en posar xips als gats» i que n’hi ha «que tampoc es vacunen perquè no surten de casa», de forma que «no s’està protegint el gat». «Sol haver-hi més contagis en gats domèstics que amb gossos», diu. A més, molts felins «no es reclamen perquè els propietaris pensen ‘ja vindrà’». Amb el creixement de les poblacions als carrers, Amill comenta que s’ha detectat un repunt de violència contra les colònies. La presidenta de Reus Gats subratlla que la llei
«està molt bé», però matisa que hauria d’haver anat de bracet d’«acompanyament i, sobretot, un ajut econòmic». «Hauria estat bé que es facilités la gent a xipar, traient preus especials, per exemple, o oferint uns anys de coll per anar completant els passos», reflexiona, tot afirmant que amb els imports que costen esterilitzar l’animal, xipar-lo i donar-lo d’alta al cens «no tothom s’ho pot permetre» i, en conseqüència, «malauradament la gent abandona». Fins i tot esmenta que s’han
Amb els gossos, les dades van en la línia del 2024 i milloren les xifres del 2023
trobat casos en què els amos abandonen la seva mascota perquè el llogater no permet tenir-ne al pis. A més, assenyala que les adopcions «també han disminuït molt» i que «una cosa va lligada a l’altra».
Casanovas afegeix que la pandèmia va ser un punt d’inflexió. «Es van adoptar molts més animals i, els anys posteriors, s’han recollit més gats domèstics del normal; pensem que hi va haver molta gent que a la pandèmia va adoptar i, després, els ha abandonat», considera.
Gossos
Amb els gossos, la situació és diferent: se segueix la línia de l’any passat, si bé amb una millora significativa en comparació amb el 2023. El 2024, es van recollir 138 cans, un descens respecte dels 176 de l’any anterior. D’aquests, un 32,61% van ser recuperats per l’amo i es van registrar 93 abandonaments. Amb el tancament de l’agost, enguany ja s’havien identificat 94 gossos i un 32,98% van tornar a casa seva, amb un còmput de 63 abandonaments comptabilitzats.
El regidor de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio, detalla que ha augmentat lleugerament l’adopció, però que «malauradament, fins que l’abandonament sigui zero hem de continuar implementant polítiques per promoure la tinença responsable i l’adopció d’animals de companyia». En aquesta línia, recorda que el portal web reus. cat/benestar-animal facilita el procés d’adopció des de casa, ja que els usuaris poden veure les fitxes dels animals adoptables, així com els mecanismes que cal seguir.
Para-sòl en mà, una dama guaitava la botiga de Cal Navàs. Presumida, lluïa un vestit de tons zebra. Entre mirada i ullada, sentí crits a la plaça de la Constitució: «Vinguin, vinguin!». A la parada de la verdura, els venedors oferien als clients el seu millor gènere, quan, de sobte, dos minyons d’extramurs s’hi plantaren. «Un titot, si us plau», demanaren. «Titot seràs tu!», reberen de resposta. La confusió es feu evident. Els paradistes, ofesos, se sentiren insultats. «Un titot és un carallot», explicaven, davant l’estupefacció dels joves. Fins que algú va treure’n l’entrellat: «Un titot és un pavo, un gall dindi!». Enmig de l’enrenou, els obrers s’afanyaven per enllestir les seves pancartes. Hi havia una manifestació convocada i era l’hora de fer sentir la seva veu.
Aquesta va ser, només, una de les escenes que s’han viscut aquest cap de setmana a Reus. Amorosa del seu passat, la ciutadania no ha dubtat a pujar al DeLorean i transportar-se als tombants del 1900 per reviure l’època esplendorosa amb la tercera edició de la Festa Modernista; una commemoració que tenia com a eix vertebrador la gastronomia.
Lluny de la bullícia, Tecla i el seu marit baixaven el carrer
Cultura l El centre gaudeix de la tercera edició de ‘Reus 1900. Festa Modernista’, un viatge al passat
de Llovera. «Tot és estrany», clamava ella. No parava de donar-li voltes. Quelcom no encaixava. «Ho dieu per l’olor? És normal, aquesta ciutat no està banyada per la salabror de la mar com la nostra ciutat pescadora i marinera», responia ell, cofoi. «Si ho dius per la pudor del voltant de la Catedral...», bufava Tecla. El seu criat també se n’havia adonat. La dama tarragonina estava embadalida pels guarniments de les façanes. «No em semblaria malament que ens fessin una casa com aquestes», somiava. El seu marit discrepava. No era, només, qüestió d’estètica. «Potser les coses no ens van tan bé com semblen i ens haurem de quedar a viure aquí perquè no ens coneix ningú», reconeixia finalment. No s’havia adonat que sols
no ho estaven. «Ara ja sé què és la cosa estranya: tota aquesta gent que ens mira», avançava Tecla. «Segur que no els deveu diners, senyor?»,
rematava el criat. Davant del Gran Hotel de París, els nins s’entretenien amb jocs de fusta i Robert i la seva dona discutien. Ell
Protagonisme
L’eix temàtic de l’ocasió va ser la gastronomia i la cuina modernistes
volia unes faves ofegades per celebrar el seu aniversari. Ella requeria menjar més refinat. Robert se sincerava: era menys feliç des que faltaven les faves al seu menú. Amb l’escudella preparada, Cori i Anna servien als seus comensals davant la Casa Rull. Per a en Dani, «l’esprimatxat que només menja herba», havien reservat un plat de patata i bajoca. No menja carn, ni beu, ni fuma; després d’escoltar Jaume Santiveri al Centre de Lectura, ha decidit esdevenir vegetarià. Els seus companys a les vinyes dubtaven de la seva sanitat. «Jo el tinc al costat i penca com un més; potser no és cap ximpleria», admetia una. «Jo, sense vi i botifarra, no puc viure»,
un altre.
Comerç l Tot i l’alta presència de visitants, els concessionaris van tancar l’esdeveniment amb resultats diversos
Miquel Llaberia
La 53a edició de l’exproReus va tornar durant un cap de setmana en què el cel va amenaçar constantment en deixar caure un ruixat, però sense arribar a fer-ho. Un cop més, firaReus Events va tornar a ser el gran exemple del que és Reus; comerç. El seu interior estava ple de negocis de tota mena i sectors com de mobiliari de la llar, electrònica o gastronomia, entre d’altres. No obstant això, com cada any el gran protagonista són els concessionaris, especialment els de cotxes.
L’espai destinat a les dife-
rents marques automobilístiques predominava a l’espai exterior de l’edifici, formant un passeig entre vehicles que cada vegada fan menys soroll. Aquesta predominança també era evident entre els clients, en què la majoria visitaven la fira atrets per la gran quantitat de concessionaris que els permetia comparar entre les principals marques del mercat. Principalment, un públic familiar o de parelles joves, que buscaven un recanvi al seu cotxe actual o adquirir un nou vehicle dins de la família.
«Sent una fira d’entrada
gratuïta i que compta amb tants concessionaris fa que hi hagi una gran afluència de gent», apuntaven responsables del Nikko Center, concessionari oficial de la marca Nissan. No obstant això, una gran presència de clients no significava que es tanquessin una gran quantitat de vendes. Concessionaris com el Nikko Center o Autoxandri, distribuïdora de Renault i Dacia, afirmaven que havia anat en la línia d’anys anteriors i de les expectatives marcades prèviament. Per un altre costat, des del concessionari Kimauto, distribuïdor de Mazda, adme-
Sostenibilitat l L'Ajuntament de Reus ha obert la convocatòria per formar part de l'autoconsum compartit municipal vinculat a la installació fotovoltaica de l'edifici de l'IMFE Mas Carandell. Un cop aprovades les bases definitives i la convocatòria, l'Ajuntament fa un pas més en la implantació d'aquest projecte a través de l'empresa municipal Reus Energia
Reus reivindica la importància de la salut mental en la societat
Benestar l Reus es va sumar el 10 d'octubre a la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental en un acte institucional al Centre de Lectura. La jornada va comptar amb la lectura del manifest i va continuar amb la projecció del vídeo 'Veus' de l'Associació de Salut Mental Doctor Tosquelles. Redacció/Aj. Reus
amb l'objectiu és fomentar l'autoconsum. L'energia dels panells fotovoltaics installats dels panells fotovoltaics instal·lats a la teulada de l'IMFE Mas Carandell serà compartida amb els veïns i veïnes que hi prenguin part. A més de beneficiar-se de l'estalvi en la factura de la llum, els participants disposaran d'una aplicació de gestió energètica i de l'acompanyament d'un
gestor especialitzat que els assessorarà periòdicament. Les persones interessades poden presentar la seva sol·licitud a través de la seu electrònica de l'Ajuntament o de manera presencial fins al 17 de novembre. Ho poden sol·licitar els propietaris i llogaters que visquin dins d'un radi de 2.000 metres respecte a la instal·lació fotovoltaica de Mas Carandell. Redacció
Una de les marques més satisfetes amb l’exproReus va ser la retornada Ebro
tien que tot i el gran volum de visitants les vendes no havien estat les esperades. Ara bé,
l’edició va tancar també amb guanyadors, en aquest cas un participant que retorna des del passat, la marca espanyola Ebro. «És el primer any que venim i ha sigut molt positiu. El dissabte ja havíem complert amb l’objectiu fixat, així que el diumenge ja era un bonus», afirmaven responsables
del concessionari Ebro que va obrir a Tarragona el passat mes de març. Per la seva banda, des de Redessa també van valorar positivament el desenvolupament de la fira d’enguany, tot i que encara no ha donat dades concretes pel que fa al seu impacte econòmic.
Adam Díaz Garriga
El nivell de vida als municipis del Camp de Tarragona ha observat una tendència de millora general, segons l’últim informe de la Generalitat. Les dades recopilades durant l’any 2022, malgrat tot, no afavoreixen a tothom. Constantí ha estat situada com la localitat amb el nivell socioeconòmic més baix del territori amb 79,7 punts, gairebé 25 punts per sota de la mitjana a Tarragona. Tot i que ha recuperat les xifres prèvies a la pandèmia, l’evolució del municipi va molt més enllà. La intenció, segons ha explicat al Diari Més l’alcalde, Òscar Sánchez, és «deixar enrere la imatge que arrosseguen des dels anys vuitanta». Marcada per l’economia industrial i la baixa taxa laboral, ara pretenen que aquestes problemàtiques formin part del passat. Els nous projectes, com la dinamització del Polígon industrial o la creació de noves iniciatives com la readaptació del Centre Cultural Polivalent (antic Auditori), han reactivat el municipi. També destaquen la varietat d’entitats formatives creades l’últim any, que segons l’alcalde ha creat «un teixit associatiu molt potent» o les existents des de l’inici de l’informe, com el Senat de gent gran o el Consell d’Infants i adolescents.
l Política Municipal
El municipi continua en una tendència positiva, tot i tenir el nivell socioeconòmic més baix de Tarragona
L’ocupació al municipi s’ha incrementat en 700 persones des de l’any 2013
La intenció és «deixar enrere la imatge que tenien els anys vuitanta»
L’índex socioeconòmic de la Generalitat es basa en quatre criteris: l’educació, la immigració, l’atur i la renda dels ciutadans. D’acord amb les xifres registrades els últims tres anys, Constantí ha millorat en tots els àmbits, i la previsió és que abandoni la cua de la classificació.
Actualment, l’atur al mu-
nicipi se situa en «mínims històrics», registrant només 449 aturats al mes d’agost. El «tret diferenciador», d’acord amb Sánchez, han estat «les
noves inversions al polígon en els darrers anys», que han generat un gran nombre de llocs de treball. En el cas de la gent afiliada a la seguretat
social, des del 2013, la xifra no ha deixat de créixer. Avui dia, 2.885 residents tenen un lloc de treball, 700 persones més en comparació als registres
de fa dotze anys. Part de la millora resideix en les últimes iniciatives impulsades, com la subvenció de 6.000 euros per a les empreses que contractin residents a Constantí, o per a les persones que vulguin iniciar un negoci a la localitat.
Impuls de l’educació Gairebé 3.000 persones han acabat els seus estudis de secundària o de nivell superior a Constantí. Mentrestant les famílies dels infants tenen accés a les beques menjador impulsades per l’Ajuntament, que cobreixen la totalitat dels menús escolars, i la gent gran optarà, de nou, a aules d’extensió universitària. Uns indicadors positius per a un municipi que creix anualment en població i ja projecta noves inversions.
Medi Ambient l Les peces de plàstic i les burilles han estat els elements més destacats durant la recollida ciutadana
Adam Díaz Gariga
El projecte LIBERA s’ha situat com una de les iniciatives més importants dels últims anys pel que fa a recollida de residus a les platges tarragonines.
Vila-seca (platja de la Pineda), Cambrils i la platja llarga de Tarragona han estat els principals punts de mobilització ciutadana. La campanya 1 metre quadrat per les platges i els mars, organitzada per SEOBirdlife i Ecoembes, ha actuat per tota Catalunya, catalogant un total de 75.112 residus. Entre els dos municipis de Tarragona i la zona més afectada de la ciutat s’han enregistrat,
concretament, 16.659 residus. L’associació ja va intervenir fa tres anys a diverses zones de Tarragona, com el Bosc de la Marquesa.
Els objectes que han aparegut amb més freqüència són les peces de plàstic de 0 a 2 centímetres, representant més de 13.100 elements. Més de 2.600 burilles han estat intervingudes, malgrat les normatives anti fum a municipis com Vila-seca, i l’últim element més destacat, segons l’organització, han estat les peces de plàstic d’entre 2,5 i 50 centímetres. Des del passat 20 de setembre, coincidint
amb el Dia internacional de la neteja de platges, fins al passat 5 d’octubre, el projecte ha acumulat 750 quilograms recollits al territori.
Participació i resultats Més de 5.800 persones han participat en la recollida voluntària a Catalunya en una iniciativa massiva que ha arribat fins a Tarragona. Arreu d’Espanya, la retirada d’elements ha arribat a 339 punts de les costes de l’Estat. 30 d’elles a la comunitat catalana, amb un total de 28,7 tones. El projecte té com a objectiu principal identificar
Vila-seca l Ferrocarrils de la Generalitat ha licitat per 24,7 milions d’euros les obres del Centre Operatiu del tramvia del Camp de Tarragona, que s’ubicarà a Vila-seca i s’executarà en 22 mesos. L’equipament, de 6.336 m², acollirà taller, platja d’estacionament i oficines centrals. El president d’FGC, Carles Ruiz, destaca que serà una infraestructura «de primer ordre». ACN/Govern
Accident amb quad i rescat aeri a Aiguamúrcia
Successos l Els Bombers de la Generalitat van rescatar ahir diumenge al migdia un home ferit lleu després de patir un accident amb un quad a Aiguamúrcia. L’avís es va rebre a les 12.12 h i tres dotacions, juntament amb un helicòpter del GRAE, es van desplaçar fins al lloc. El conductor, que estava conscient, va ser evacuat en estat lleu. M. Omella
la brossa dins la naturalesa. En aquesta ocasió, els espais escollits han estat les platges per identificar els efectes que tenen sobre els espais i
sensibilitzar sobre aquesta problemàtica, comptant amb el suport del voluntariat assistent a les recollides. Les dades recollides a les platges de la
SEOBirdlife
Costa Daurada s’integraran amb la base de dades ja existent on col·labora el Ministeri per la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO).
Cultura l Alcover ha tornat a viure un cap de setmana intens amb la 23a edició de la Fira de Bandolers, que del 10 al 12 d’octubre ha omplert el nucli antic de festa, història i cultura popular. Milers de visitants han gaudit d’una edició especialment multitudinària, marcada per l’espectacle inaugural Morells i
Voltors: L’arribada que farà tremolar Alcover!, amb videoprojeccions i teatre en directe. El pregó, a càrrec de l’escriptor i enigmista Màrius Serra, va donar el tret de sortida a un programa ple de teatre de carrer, rutes històriques i música tradicional amb grups com Fito Luri, All Foll o Factoria Folk. Les tavernes,
el mercat artesà, les activitats familiars i les noves figures dels gegants de goma del Miquel Morell i el Pere Voltor han estat grans atractius d’una fira que consolida el seu esperit festiu i la seva essència bandolera, tot combinant cultura, memòria i identitat local. Redacció/Jordi Ribellas
Cambrils celebra 15 anys de vi, gastronomia i bon ambient
Festival l Cambrils va tancar ahir la 15a edició del Festival del Vi i la Gastronomia Cambrils, entrada al País del Vi, que del 9 al 12 d’octubre va convertir
el Parc del Pescador en l’epicentre de l’enogastronomia tarragonina. Més de 70 expositors entre cellers, restaurants, artesans i artistes van omplir de sabors
i aromes un certamen que ha estrenat l’Aula de Vi, amb tastos i activitats formatives. S’ha combinat gastronomia, cultura i música en directe. DM/Aj. de Cambrils
La segona millor actuació de la història de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, la millor de la temporada per als Minyons de Terrassa i un dia per oblidar per als Nens del Vendrell és la simplificació màxima d’una diada de Santa Teresa que va estar aturada 45 minuts per atencions sanitàries i va durar quatre hores. Amb aquesta actuació tarragonins i vendrellencs tanquen gairebé la seva temporada, mentre els egarencs encaren el seu tram més decisiu d’aquest 2025.
El Vendrell és una població màgica per a la Jove tarragonina, que l’any 2016 ja hi va fer la millor diada del seu historial encara vigent. Alguns dels seus millors castells els ha estrenat en aquest escenari i el 12 d’octubre de 2015 tornarà a ser una data que quedarà guardada al seu imaginari col·lectiu gràcies als quatre castells de gamma extra que van plantar. La sortida va tornar a ser de 2de9fm, com havien fet al Catllar, l’Arboç i Sant Fèlix. Una estructura que dominen de manera magistral, que van coronar amb un mínim treball i que van completar sense massa més dificultats per sumar el setè al currículum de la temporada. És la colla que n’ha fet més.
Solucionada de la millor manera la primera ronda, el gran repte arribava a la segona quan van tornar a portar a plaça el 3de10fm. Per Sant Fèlix va quedar carregat i, per tant, ara l’objectiu era descarregar-lo. Va pujar millor que el de Vilafranca del Penedès, amb un habitual tremolor que saben gestionar, però quan entrava la canalla es va enredar. Amb l’encavalcada final de l’enxaneta tot el pom de dalt i les setenes van fer un treball extraordinari perquè no es trenqués per dalt i quan ja tenien aquest moment crític superat i feien la seva sortida, el castell va cedir pel pis de quarts. Una caiguda que va comportar vàries atencions mèdiques i va suposar una aturada de 45 minuts. A la represa, la Jove va seguir exactament igual d’ambiciosa sense canviar res del seu programa d’objectius i va descarregar un 4de9 amb folre i agulla que va ensenyar un excel·lent treball a tots els pisos. El quatre es va completar amb eficàcia deixant tota la feina a la gent del pilar, que va poder tornar a completar l’estructura. Només quedava la cirereta per completar una de les millors exhibicions del seu historial i el Pde8fm va tornar a meravellar a la plaça Vella. Setè de la temporada per segellar la segona millor diada que han fet mai i completar un 2025 on han fet vuit actuacions amb castells de gamma extra i vuit més amb castells de nou.
Els Minyons de Terrassa van arribar al Vendrell amb la
La jornada castellera Els tarragonins van fer a la plaça Vella del Vendrell la segona millor diada de la seva història amb quatre castells de gamma extra
El Vendrell | Santa Teresa Jove Tarragona: 2/9fm, 3/10fm(c), 4/9fa, P/8fm
Minyons Terrassa: 5/9f, 2/9fm, 3/9f, P/7f(c)
Nens Vendrell: 7/8, id4/9f, 3/8, id5/8, 4/8
Tarragona | Diada final temporada CC SPiSP
Colla Vella: 5/8, 4/9f, 3/8, P/6
CC SPiSP: 3/8, 4/8, 5/7, P/6
Barcelona | FM Les Corts
C. Sants: 2/8f, 3/9f, 4/8
C. Barcelona: 3/8, 4/8, 2/7
Xicots: id4/7a, 4/7a, 2/7, 3/7
Tarragona | Diada Blava Xiquets Tgn: 4/8, 2/7, 7/7
X. Serrallo: 5/7, 2id9/7, 7/7
X. Vila-seca 2/6, 2id5/6, 3/6, id4/6
Brivalls: 3/6, id3/6a
Torredembarra | Diada de la Verdura
Nois: 4/7, 3/7a, 4/7a
Jove Sitges: 3/7, 4/7, 3/6ps
pressió de substituir la Colla Joves Xiquets de Valls, que era una habitual en questa plaça, però no va notar en cap moment aquest pes. Des del primer moment va buscar la gamma extra amb castells que cada dia fan millor i els fan somiar en el castell de 10, que pot arribar durant aquest mes d’octubre. El 5de9f amb el que van començar va ser la millor targeta de presentació perquè el van fer millor que el descarregat uns dies enrere a la Mercè a Barcelona. Un castell que tornen a dominar amb garanties igual que el 2de9fm de la segona ronda. El repte era que no patís tant com el que van completar a la plaça Sant Jaume i ho van aconseguir. Aquell dia les manilles i els quarts van fer una gesta redreçant un castell impossible, al Vendrell tothom va estar còmode. Per a la tercera ronda van deixar un 3de9f amb molta pinta de 3de10fm que podrien portar a Girona per Sant Narcís. Van voler fer un pas més a la tanda de pilars provant el
de set amb folre per primera vegada en els últims tres anys. El van carregar molt correctament, però amb la motxilla de sortida es va complicar pels pisos inferiors i va cedir. Sants,
Girona, Granollers i Terrassa seran les últimes parades en la seva trajectòria d’aquest 2025. Per als Nens del Vendrell la diada de Santa Teresa va ser una jornada
La cara i la creu
Els Minyons van fer 5de9f i 2de9fm, mentre els Nens van desmuntar 4de9f i 5de8
per oblidar. I això que van començar de la millor manera, amb un 7de8 que van descarregar amb molt control i pausa. A la segona ronda les coses es van començar a complicar perquè el 4de9f que van provar va pujar desfigurat i amb sisens situades ja es veia gairebé impossible. Van decidir desmuntar-lo per donar pas al 3de8 de la tercera ronda que havia d’asserenar els ànims. La confiança amb els castells bàsics de vuit és màxima i després de descarregar-lo van atacar el 5de8. En aquest cas, quan ja se situaven acotxadors, també van fer retrocedir a la canalla per evitar mals majors. Potser l’haurien carregat, però mentre el desmuntaven l’estructura va mostrar molts problemes que el podrien haver tirat a terra. Van culminar la seva actuació amb el 4de8 per sortir de plaça amb tres castells, però no van ser els que volien.
Nàstic. Dani Rebollo, Sergio Santos, David Alba (Pujol, 78’), César Morgado, Álvaro García (Pau Martínez, 83’), Óscar Sanz (Mángel, 46’), Marc Montalvo, Juanda Fuentes (Almpanis, 62’), Jaume Jardí, Marcos Baselga (Jiménez, 78’) i Cedric Omoigui. Alcorcón. Ayesa, Pol Domingo, Jordi Pola, Joan Rojas, Sergio Nieto, Iván Pérez, Merchan, Blanco (Navarro, 72’), Aguado (Vacas, 72’), Mariano (Aparicio, 78’) i Vladys (Borja Martínez, 89’). Gols. 0-1, Mariano (43’); 1-1, Jaume Jardí de penal (69’) i 1-2, Borja Martínez (90+11’’). Àrbitre. Juan Manuel Gordillo Escamilla (valencià). Va mostrar la targeta groga als locals Óscar Sanz, Morgado i Montalvo i als visitants Pola i Aguado. Incidències. Partit de la jornada 7 disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 7.134 espectadors.
El partit l El Nàstic va perdre en l’últim minut per un error flagrant de Sergio Santos en un partit insípid i poc ambiciós
El Nàstic fa un pas enrere. El conjunt grana perd a l’últim minut de partit en un duel molt calmat en el qual es van veure les carències. L’Alcorcón va cedir la pilota i el Nàstic tenia extremes dificultats per construir un joc ambiciós. El que semblava que seria un empat signat pels dos equips va acabar amb un error garrafal a l’últim minut de Sergio Santos que va deixar el conjunt grana amb un pam de nas i la segona derrota del curs a l’estadi. Ja hi tornem a ser. El conjunt grana arribava el duel amb l’empenta de dues victòries consecutives, però al davant tenia un equip sòlid que ha concedit poc aquest inici de temporada. Aquest xoc va ser immediat. El conjunt grana va sortir fred i imprecís i l’Alcorcón ho va aprofitar per aproximar-se a l’àrea. Això sí, la primera ocasió va ser grana. Sergio Santos va penjar la pilota al primer pal i Óscar Sanz la va pentinar per forçar una aturada de mèrit d’Ayesa per evitar l’1-0.
Aquesta jugada es va repetir minuts després, però per l’esquerra. Fuentes va centrar per sota i Jaume Jardí va rematar amb dificultats. El duel es va encendre i l’Alcorcón va respondre amb el primer ensurt, habilitat per la defensa del Nàstic.
Sergio Santos va errar en un control de pilota i li va servir la pilota a Vladys dins de l’àrea. El davanter tenia la porteria buida, però, per sort, va estavellar l’esfèric al pal.
A la mitja hora de partit l’Alcorcón va dir prou. Amb la
possessió, el club madrileny va abaixar dues o tres marxes al partit i es va trobar a un Nàstic que no exigia en la pressió, ni tampoc volia la pilota. Els tarragonins es perdien amb la possessió i no arribaven amb claredat a camp contrari. D’aquesta manera, van iniciar uns deu minuts d’un futbol lent i contemplatiu, en el qual els dos equips esperaven l’error del rival. I el va trobar l’Alcorcón.
Carmona i David Alba lluitaven per interceptar una passada en llarg a l’esquena del defensor grana. Alba va errar en el duel i, malgrat tenir
del Nàstic Juanda Fuentes. Gerard Martí
El jugador del Nàstic Cedric Omoigui en un mà a mà amb el porter. Gerard
la posició guanyada, va ser el punta de l’Alcorcón qui es va fer amb la pilota. Carmona va veure a un Dani Rebollo
excessivament avançat i, amb una vaselina, va posar el 0-1 en el marcador. Després de deu minuts de
futbol contemplatiu i sense ocasions, l’Alcorcón es va sortir amb la seva i ja tenia la feina feta.
Alba i Santos van sortir a les fotos dels dos gols de l’Alcorcón
La necessitat va brindar al Nàstic una ocasió abans del descans, un centre lateral que va topar a la mà d’un defensor de l’Alcorcón. El Nou Estadi va esclatar demanant la revisió del VAR i l’àrbitre ho va mirar al monitor, però no va creure que l’acció era suficient per xiular penal. Amb aquesta frustració general el Nàstic va anar al descans. El Nàstic va intentar aixecar-se a l’inici del segon temps, però de forma massa tímida. Juanda Fuentes va executar un tir creuat, però poca cosa més perquè el duel,
Luis César: «Cada partit que no es guanya
Futbol l El tècnic va lamentar els errors defensius de l'equip
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Nàstic de Tarragona, Luis César, va sortir dolgut després de la derrota a l’últim minut del seu equip contra l’Alcorcón. César va subratllar que «fins a l’últim minut fatídic tenia una anàlisi del partit concret. Ha sigut una primera part igualada i una segona on hem sigut superiors i mereixíem guanyar. Després tenim un córner a favor i arriba aquesta jugada». Els errors defensius van tornar a condemnar a l’equip i el gallec va lamentar-se apuntant que «en la meva previsió del partit no esperava encaixar gols com els hem encaixat. Dos refusos del rival es converteixen en dos mà a mà amb el porter». Després de dues victòries l’equip torna a caure en un partit dolorós i el tècnic va destacar que «tots els partits són un pas enrere quan no guanyes». Durant el duel el Nàstic va mostrar les seves dificultats a l’hora de jugar amb la possessió a favor, un dèficit que no comparteix Luis César: «No crec que a l’equip li costi amb la pilota. Hem sigut superiors per moments i també ens ha costat per moments perquè el rival també juga. En un partit on es comença amb el 0-1 el rival sempre tindrà l’avantatge de tirar-se enrere i buscar la contra». A nivell de sensacions, César va apuntar que
«No crec que a l’equip li
costi jugar si té la possessió»
L’encert
Jaume Jardí no va fallar la pena màxima i ja acumula cinc gols aquest curs
ràpidament, va passar a la fredor del control estèril.
El conjunt grana tenia la pilota, però no sabia com executar les jugades, fins que l’empenta va donar una alegria. El Nàstic va lluitar una pilota penjada i el xoc entre Tarsi i Santos va acabar amb penal.
Jaume Jardí va tenir l’oportunitat i el Reusenc no va fallar. Amb un xut ple de confiança va marcar l’1-1 i el cop d’efecte necessari per endollar-se de nou en el partit.
Amb aquests ànims elevats va arribar la jugada més clara del partit. Passada llarga de
Jaume Jardí que trenca la línia defensiva. Cedric la va caçar, però va errar el mà a mà. Després de l’ocasió perduda, el partit es va alentir al màxim. El Nàstic no volia arriscar ni tenia l’ambició d’emportar-se els punts a casa i l’Alcorcón esperava la seva oportunitat.
Aquesta va arribar a l’últim minut de partit. D’un córner a favor, el duel va acabar 2-1. Enric Pujol va errar el remat i la defensa rival va refusar la pilota. Sergio Santos, tot sol, va errar a l’hora de treure’s la pilota de sobre. De fet, va ensopegar i l’atac de l’Alcorcón va sortir disparat com una fletxa. En el mà a mà, el club madrileny no va fallar i Borja Martínez va posar l’1-2 per deixar a tothom amb un pam de nas.
1.Europa
2.Cartagena
«m’ha agradat més la segona part que la primera. Hem tingut el partit controlat i s’ha fallat en la jugada definitiva». Finalment, el tècnic també va lamentar-se en les jugades desaprofitades en atac: «Cedric ha tingut l’ocasió i no ha trobat la punteria». Amb tot, va descartar problemes en atac apuntant que «els últims partits hem fet 5 gols, quan es perd sempre posem la lupa i mirem al detall».
RESULTATS
Jornada 7, Primera RFEF
Villarreal B-Betis Deportivo 4-1
Marbella-Eldense 1-0
Tarazona-Real Murcia 1-0
Algeciras-Europa 2-3
Sabadell-Teruel 0-0
J. Torremolinos-UD Ibiza 3-0
Sevilla Atlético.-Cartagena 0-0
At.Sanluqueño-Antequera 1-3
GIMNÀSTIC-Alcorcón 1-2
Hércules-Atlético B Ajornat
PRÒXIMA JORNADA
Alcorcón.-Sabadell Cartagena-Algeciras
Hércules-Villarreal B Europa-Eldense
Atlético B-J. Torremolinos
GIMNÀSTIC-Tarazona
Teruel-Sevilla Atlético
Antequera-Marbella
Real Murcia-UD Ibiza
Betis Deportivo-At. Sanluqueño
L’1x1
Jornada 7
Sergio Santos
Assenyalat
Va cometre dos errors garrafals, un va anar al pal i l’altre va costar la derrota a l’equip.
Álvaro García
Desgastat
Va tornar a ser la solució a la banda esquerra i va mostrar més resistència que en el darrer duel.
Juanda Fuentes
Apagat
Només va aparèixer en comptades ocasions i es va anar diluint amb el pas dels minuts.
Cedric Omoigui
Erràtic
Va tornar a exercir de connector, però va fallar una de les ocasions més claus del partit.
Álex Jiménez
Enèrgic
Va sortir al tram final del partit i va poder fer poc més que córrer i córrer per pressionar.
Luis César
Frenat
Li va faltar ser més proactiu amb els canvis per millorar l’equip amb la pilota.
David Alba
Repel·lent
Pilota que l’arribava, pilota que refusava. Menys en la jugada del primer gol, on va ser massa tou.
Óscar Sanz
Penalitzat
Va veure una targeta groga a la primera part que li va costar la substitució al descans.
Jaume Jardí
Proactiu
Va intentar moure l’equip tot sol. Va ser dels únics amb idees i va encertar la pena màxima.
Mángel Prendes
Estable
Va equilibrar el mig del camp a la segona meitat i va donar un cop de mà a Montalvo.
Enric Pujol
Suport
Va oferir energia en defensa quan es necessitava va errar en el córner final.
Dani Rebollo
Sorprès
Va estar atent i encertat en gran part del partit, menys en el primer gol de l’Alcorcón.
César Morgado
Seny
No es va complicar massa a l’hora de treure’s la pilota de sobre en cap moment.
Marc Montalvo
Contingut
Era l’encarregat de frenar i controlar el mig del camp i va estar una mica sol.
Marcos Baselga
Sol Va bregar amb tothom i li van caure poques pilotes aprofitables per fer-se notar.
Christos Almpanis
Puntual
Va tenir dues jugades ben ideades, però la seva contribució va quedar-se allà.
Pau Martínez
Lateral
El seu rol en l’equip es limita en ser un suport a la banda dreta i pot donar més.
CB Salou. Traoré (4), Cuéllar (4), Moure (6), Jackson (8) i Okenchi (6). També van jugar Sims (0), Cajelli (0), Pol Saló (6), Sánchez (10) i Morales (12). CEB Llíria. Kandulu (5), Rivas (8), Rivas (9), Meana (10) i Gallego (9). També van jugar Clement (9), Herrera (5), Palamós (9), Pérez (0), Bono (0), Enabulele (4) i Navarro (0). Parcials. 19-22, 9-17, 9-13 i 20-16. Àrbitres. Óscar Navarro i Roger Mitjana. Incidències. Partit de la jornada 2 de Segona FEB disputat al pavelló Municipal de Salou.
Bàsquet l Els de Jesús Muñiz van completar un partit pobre en l’anotació
Redacció
L’OCA Global CB Salou no va poder estrenar-se davant l’afició amb un triomf. Els de Jesús Muñiz van ensopegar contra el Llíria en un duel marcat per l’escassedat en l’anotació.
El duel, però, va començar més igualat del que reflecteix el marcador final. El conjunt
blau, en el qual debutava al cinc inicial el fitxatge Okenchi, va posar el 9-9 en els primers set minuts de duel. Va ser un intercanvi de cops constants que podria haver deixat igualat l’electrònic al final del primer període, però Palamós va anotar un triple a l’últim segon per posar el 19-22. Aquest va ser un cop dur que va deixar bloquejat al
Bàsquet l Dani Stefanuto va ser el màxim anotador del duel amb 26 punts
Redacció
L’Ibersol CB Tarragona es va estrenar al pavelló del Serrallo amb victòria. El conjunt de Toni Larramona va superar dissabte l’Hospitalet per 69-61. Aquesta va ser una
el Llíria d’aquest darrer diumenge. Cedida
Antonio Morales va ser el jugador més anotador del Salou amb 13 punts
victòria coral amb un pla de partit executat a la perfecció per desactivar un equip preparat per lluitar a la part alta. Dani Stefanuto va ser el màxim anotador blau amb 26 punts. Els locals sortien forts als primers minuts aga-
conjunt local. De fet, va ser un parany letàrgic que va atrapar als dos equips per igual perquè, transcorreguda la meitat del segon quart, només s’ha-
Dos triples d’Iker Fernández en el moment clau van segellar el triomf
fant un primer avantatge de 9-2. Amb Campeny molt incisiu, Duch encertant des del triple i Buscail dominant el rebot, els locals portaven la iniciativa. El guió estava clar: ritme molt alt en atac. L’Hospitalet va mantenir el ritme i van equilibrar el marcador a 17 punts a final del primer quart. El segon era el de l’escapada dels blaus. La defensa blava guanyava en intensitat i asfixiava els atacs dels del Baix Llobregat, deixant el marcador en un 38-27 al descans. La fórmula de Larramona funcionava i el tercer quart es va igualar a la pista, però el conjunt blau va aconseguir mantenir l’avantatge tancant el període amb 53-42. L’Hospitalet no es rendia i, en dues ocasions, es van acostar a cinc punts, atraient els fantasmes de la primera jornada. Aquest cop el CBT no va caure i Iker Fernández va aparèixer en el moment clau per anotar dos triples, segellant el triomf.
vien anotat set punts en total, tots del Llíria. Morales va obrir la llauna, però no va ser suficient per maquillar un segon quart que
El CV Sant Pere i Sant Pau allarga la festa amb un triomf a domicili (1-3)
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau Femení va sumar la primera victòria a domicili després de superar per 1-3 al CV Son Ferrer. Les d'Eduardo Sánchez van completar un partit intens i treballat per completar el segon triomf consecutiu. El pròxim duel serà dissabte a casa contra el Manacor. Redacció/Cedida
El CP Calafell pateix una dura derrota a la pista de l’Igualada (4-1)
Hoquei Patins l El CP Calafell va caure ahir a domicili al camp de l'Igualada per 4-1. El conjunt de Cabestany va afrontar un partit igualat en el qual els gols van arribar al segon temps. L'Igualada va colpejar amb 2 gols en 5 minuts i, malgrat que el Calafell va posar el 2-1, va acabar golejat. Redacció/Cedida
només va servir per obrir una bretxa entre els dos equips. En el tercer quart el Salou va buscar atacs més ràpids amb transicions, però els proble-
mes anotadors es van mantenir. L’equip estava poc encertat en atac i menys encara en els triples. El Llíria ho va aprofitar, va sumar intensitat i va dominar els rebots, afegint distància al marcador sense fer res extraordinari. En trenta minuts de partit, el Salou només havia anotat 37 punts, un balanç que va castigar molts als locals. Aquesta era una versió molt desconeguda d’un Salou que, precisament, fins ara ha destacat més per la seva facilitat ofensiva. De fet, Brehima Traoré, acostumat a arribar més enllà dels 20 punts, va tancar el seu registre amb 4 punts. A l’últim quart el Salou va voler reaccionar. El conjunt de Muñiz va començar a funcionar i es va fer més intens en defensa. En atac, Jackson va fer un pas endavant i es va posar l’equip a l’esquena, però només va servir per maquillar una mica l’electrònic.
El Reus Deportiu supera el Cerdanyola per 3-1 i es manté com a líder invicte a l’OK Lliga
Hoquei Patins l El Reus
Deportiu Brasilia continua en estat de gràcia. El conjunt de Jordi Garcia va superar per 3-1 al Cerdanyola el dissabte i es manté com a líder invicte de l'OK Lliga, amb permís d'un Barça que encara té una jornada per jugar. El duel va començar amb un torcebraç entre els dos equips que es va allargar fins a la recta final de la primera meitat. El Reus va disparar primer amb Maxi Oruste, però menys d'un minut després el Cerdanyola va igualar l'encontre de nou. Jordi Garcia va modificar l'estratègia al descans i a la represa tot va canviar. Marc Julià va posar el 2-1 i Maxi Oruste va completar el doblet només un minut després per posar el 3-1 final. Redacció
Futbol l Més de 300 aficionats es van desplaçar i es van fer notar a la grada
Arnau Montreal Quesada
El Reus FC Reddis va perdre contra el Barça Atlètic per 4-2 el passat dissabte en un duel marcat per l’acompanyament a la grada. Més de 300 aficionats reusencs van acompanyar l’equip en el primer gran desplaçament dels darreres temporades i es van deixar la gola per animar uns jugadors que van competir i es van deixar l’ànima sense sort contra el filial blaugrana. El conjunt de Juliano Belletti arribava amb moltes baixes entre lesions i compromisos de seleccions, però a la Masia hi ha prou talent per formar un equip temible i el Reus ho va patir aviat. Els de Marc Carrasco es van posar a la defensiva contra un Barça que, poc a poc, guanyava més presència amb la pilota. El primer cop va venir
aviat, quan Víctor Barberà va posar l’1-0 en el marcador al quart d’hora de partit. Tocava sobreviure i així ho va fer el conjunt reusenc amb Pepo Campanera aturant un penal a Barberà. Amb tot, dissabte
va ser el dia del davanter barceloní que va marcar el 2-0 abans del descans.
Va ser un cop dur, però no prou potent per abaixar els braços. Amb les més de 300 goles animant a la grada, el
Ricardo Vaz i Dani Homet van ser els golejadors del Reus FC Reddis
Reus es va reactivar al segon temps. Dit i fet, Casals va posar el centre i Dani Homet el 2-1 de l’esperança. Amb tot, l’amenaça de remuntada no va acovardir a un Barça que va tenir tres ocasions i, a la tercera, Fariñas va posar el 3-1. Ricardo Vaz no va permetre que l’equip abandonés el partit amb un golàs que va suposar el 3-2. Era el moment del tot o res, i el Reus es va bolcar a l’atac. A l’últim minut, el Reus va morir dempeus quan Barberà va posar el 4-2 final. L’equip se’n va anar sense els tres punts, però els desplaçats el van premiar amb una ovació.
k Tribuna k
¿En qué consiste tu puesto de trabajo? Sara Villalba, la protagonista de la última novela de Sara Mesa, Oposición (Anagrama, 2025), no sabe responder a esta pregunta con una sola frase, de manera clara e inequívoca, sino que lo hace más bien con titubeos y rodeos, diría que hasta con cierta vergüenza.
Basada en la experiencia personal de la autora, esta novela narra las peripecias de una joven que acaba de incorporarse como funcionaria interina a una oficina administrativa. Sara pasa sus primeros días de trabajo en la más absoluta soledad (su mesa está colocada en un rincón del pasillo, frente a tres despachos siempre cerrados) y sin que ninguno de sus compañeros le explique cuáles son sus tareas, a pesar de que su presencia allí está más que justificada: se ha creado un nuevo servicio público cuyo objetivo es mejorar la atención ciudadana. Ese desencaje entre sus expectativas y la realidad provoca una desazón continua en la protagonista, que pasa de la ilusión inicial al desencanto más absoluto. El no trabajo se convierte así en una carga insoportable.
Desde mi punto de vista, Oposición funciona como un espejo en el que una gran parte del funcionariado de este país puede verse reflejado. Ya sea por la falta de motivación y de objetivos, por la pérdida de tiempo frente a una pantalla de ordenador o incluso por saber que las tareas encomendadas, enrevesadas de por sí, no sirven para nada o son totalmente ineficientes. Esta amalgama de situaciones que parecen inverosímiles es lo que acaba por sepultar a Sara en una rutina desesperante, a la que una gran masa funcionarial se ve abocada —y muchos acaban acostumbrándose.
Reus, la gestió del benestar animal afronta un moment de contrast. Les darreres dades municipals mostren una reducció dels abandonaments de gossos, però un augment significatiu dels de gats. Mentre el 2024 es van recollir 37 felins de la via pública, enguany, només fins a l’agost, ja se n’han comptabilitzat 42, dels quals només quatre han pogut tornar amb la seva propietat. Les entitats protectores coincideixen a assenyalar que la nova llei estatal de benestar animal, tot i ser una eina necessària i positiva, ha tingut un efecte col·lateral. Les majors exigències —com l’obligatorietat
del xip, el cens i les vacunes— han posat de manifest la manca d’acompanyament i de suport econòmic als propietaris. Sense aquests mecanismes, molts ciutadans amb dificultats opten, lamentablement, per l’abandonament. Aquesta situació posa en evidència la necessitat d’un treball coordinat entre administracions, professionals veterinaris i entitats de protecció animal. Cal promoure campanyes d’informació i sensibilització sobre la tinença responsable, així com facilitar ajuts per al xipatge i l’esterilització, especialment en el cas dels gats, sovint menys controlats que els gossos.
Des del mateix concepte del que és l’absentisme, entès com l’absència d’una persona al seu lloc de treball, s’obren tota una sèrie de variables que es traslladen a un problema molt greu, tant per les institucions públiques com pel sector privat, que veuen com les seves previsions puntuals es poden veure afectades per una situació de descontrol absolut, que incideix, directament, sobre la qualitat del servei i que, fins i tot, pot comportar la fallida a tots els nivells.
Mesa consigue retratar la burbuja asfixiante en que puede convertirse la administración pública y lo hace a través de un humor ácido, que transita entre lo cómico y lo surrealista
Mesa consigue retratar la burbuja asfixiante en que puede convertirse la administración pública y lo hace a través de un humor ácido, que transita entre lo cómico y lo surrealista, ya que avanzadas las páginas no sabes si te ríes porque empatizas con Sara o porque sientes lástima de su situación. Hasta el título de la novela sitúa al lector en esa ambivalencia y juega con la polisemia de la palabra oposición, que significa acceso y resistencia al mismo tiempo. La oposición de las dos Saras es, en cierta manera, la de toda una generación que cree que las cosas pueden cambiarse desde dentro del sistema, o al menos que vale la pena intentarlo.
La protagonista, al igual que la autora en su momento, se siente una estafadora: no solo con ella misma sino con la sociedad, que es la que al fin y al cabo quien legitima su posición y, sobre todo, quien paga su salario. Mesa no escribe en ningún caso sobre la precariedad laboral —porque cómo quejarse del empleo público cuando lo que hay fuera es mucho peor— sino sobre la insatisfacción, el aburrimiento y el tedio que se vive en el seno de la administración pública. Esta novela debería hacernos reflexionar sobre el coste social que conlleva el desperdicio del talento y el aplauso de la mediocridad.
És evident que el que parlo té connotacions de tota mena i afecta el subjectivisme i el compromís personal de la gent, a l’hora de fer-se responsable, o no, del projecte en el qual està ‘treballant’ i la seva continuïtat.
En qualsevol cas, el que sí que és evident és que, any rere any, el tema s’incrementa i, per tant, la pèrdua de jornades laborals, és un fet evident difícil de discutir, malgrat la seva repercussió social, sense límits, en el sector públic, però també en la inviabilitat empresarial, si analitzem el sector privat. Molts són els estudis i dades respecte del que comento, amb arguments i raonaments de tota classe a l’hora de la seva anàlisi o la trobada dels motius; però la constatació de l’efecte no té discussió i és un fet assentat que es ‘pateix’ estoicament.
Realment el tema és molt més alambinat del que es pugui suposar i fa difícil l’anàlisi examinant totes les variables, però, en tot cas, sembla vital entrar en el fons del tema, si realment volen donar respostes concretes i possibles al respecte.
Ja sé que es fa difícil valorar i justificar cada baixa, però no crec que sigui de rebut continuar en el model vigent,
on sembla que, per part d’alguns, en la relació pública o privada, es fa difícil apostar per solidaritats positivistes, quedant-se en el fet personal com únic argument possible.
No sé si, a més, ens podem permetre dades com les que es publiciten, amb ‘baixes’ en determinats sectors, per una societat òrfena, massa vegades, de solucions possibles, si bé, poden ser inviables i l’estabilitat del servei, des del vessant dels temes de tots, i la mateixa productivitat de les empreses, són fets a valorar en la seva justa mesura, buscant fórmules viables per trobar estratègies de futur urgents.
aquí on la incidència hauria de fer-se evident, si no volem caure en un parany del qual serà difícil rescabalar-se. En l’apartat empresarial, aquesta situació que comento, comporta un greu condicionant per la competitivitat, amb el que això suposa de risc de viabilitat empresarial i, per tant, sembla urgent la trobada de fórmules estructurades que permetin respostes adients, no fer el que toca, posarà en perill la mateixa economia del país, davant la falta d’eines que puguin resoldre el col·lapse en portes que es pot donar, convertint-se en un problema de país, en general i a tots els efectes.
La pèrdua de jornades laborals, és un fet evident difícil de discutir, malgrat la seva repercussió social, sense límits, en el sector públic, però també en la inviabilitat empresarial, si analitzem el sector privat
És evident que, majoritàriament, la ciutadania compleix puntualment amb els seus compromisos laborals, i que els seus representants fan la seva feina, una altra cosa és l’existència de minories quantificables, a l’alça, que, fixant la seva prioritat personal per damunt de qualsevol altra argumentació, i és
En definitiva, benvinguts siguin els debats emblemàtics, com la reducció de la jornada laboral, però sense oblidar punts com els que refereixo, de manera seriosa i responsable, buscant alternatives amb compromisos, i això només pot portar-se a terme en funció de la trobada de solucions, en tots els aspectes com els que esmento, els demès són paraules sense cap viabilitat real, o demagògia barata, sense anàlisis coherents.
L’exemple, publicitat aquest estiu, d’un poble de casa nostra, on en un determinat departament estaven de baixa 50 dels seus 52 treballadors, hauria de quedar-se en una anècdota que esperem no es converteixi en un punt de normalitat.
Bo és el contrari de dolent i en el cap de qualsevol persona allò bo és més positiu que allò dolent. Però l’extrema dreta mundial, en la seva batalla cultural per esdevenir hegemònica, ha construït un terme que en principi hauria de ser positiu, partint de la paraula «bo», que vol dir tot el contrari de «bo». La parauleta en qüestió l’heu sentit milers de cops, ja que «bonisme» s’ha convertit en una dels molts mots que han configurat la constel·lació feixista que intenta dominar el llenguatge dotant algunes paraules de significats mai utilitzats abans i, alhora com en aquest cas, creant paraules per donar-los significats que els serveixin per estigmatitzar persones concretes. Quines persones concretes? Doncs les que no odiem les persones migrades, ni les persones lgtbiq+, ni les persones d’esquerres (comunistes, anarquistes, socialdemòcrates i fins i tot demòcrates, socialistes de tots els colors, anarcosindicalistes i, és clar, sindicalistes), ni les persones musulmanes, ni les persones preses, ni les persones pobres, ni les persones en definitiva. Si algú gosa ser solidari amb algun individu que pertanyi a algun d’aquests col·lectius, odiables segons els feixistes, immediatament serà acusat de «bonista».
Un apunt: he dit feixista dos cops i em ratifico en la paraula tot i que històricament la paraula no sigui absolutament correcta. Les paraules són punys, ja ho sabeu.
La paraula «bonisme» ha crescut en significats perquè està prenent l’espai que durant anys tenia associat l’insult «comunista». Primer, des de la con-
Les festes de Santa Tecla
No les havia vist mai com aquest any. Tanta gent, tants esdeveniments i sense pluja. Vaig animar uns amics valencians que la veiessin per primera vegada, el dia 23 Santa Tecla. Van al·lucinar de veure els Castells, la baixada de tot el seguici que acompanya el braç de Santa Tecla, amb balls, bestiari, gegants i capgrossos. També els diables amb els focs i petards.
Al final del dia van veure els castells de foc des d’un lloc excepcional i van quedar encantats de que fossin valencians.
k Tribuna k
descendència, la utilitzaven per assenyalar les persones que assumien els drets humans com a centre de la seva acció política. Poc a poc, o a al velocitat del llamp, n’han estès el significat. La campanya ha estat dura i continuada, insistent. Si un pres reincidia era culpa dels bonistes que no l’havien tancat per la resta de la seva vida a la presó, si una persona immigrada delinquia era culpa dels «bonistes» que no havien desitjat o fet possible que la persona en qüestió acabés al fons del mar, si algú no acusava l’ase de tots els cops de qualsevol delicte greu o gravíssim (tan si era real com inventat) qui ho feia era «bonista». Per tant, els «bonistes», segons aquest esquema de no-pensament, eren imprescindibles per portar el món a aquest declivi de què parlen els feixistes dia sí i dia també.
que volen que la resta d’humans no pateixin tant com l’actual etapa del capitalisme ens fa patir. L’ús per part d’aquesta gent de la paraula en qüestió és ben clar, malgrat s’hi refereixin poques vegades: volen tornar a les condicions anteriors a la Revolució Francesa o, com a mínim, abans de l’establiment dels drets socials mínims que el moviment obrer va aconseguir durant el segle XIX.
La paraula ha fet fortuna, també, en boca de ximples o persones amb poc reg sanguini que repeteixen com lloros insults creats pel feixisme actual i s’hi troben bé perquè pensen, o es creuen, que a ells no se’ls aplicarà mai cap paraula que els pugui arribar a cancellar com a persones.
Si algú gosa ser solidari amb algun individu que pertanyi a algun d’aquests col·lectius, odiables segons els feixistes, immediatament serà acusat de «bonista»
Pobres d’ells. No saben que tots els seus drets actuals com a persones i com a classe treballadora (tant si es pensen que en formen part com si no) un dia seran estigmatitzats com a «bonistes» o «woke» i, si no hi fem res, acabaran, ells i nosaltres, tornant al temps de l’esclavatge en què l’únic dret que teníem era el de morir quan el cos no aguantés més.
I és així com el «bonisme» s’ha convertit en el complement imprescindible de la paraula «woke» per tal de definir qualsevol esquerra. I insisteixo en «qualsevol», perquè la paraula ha acabat sent aplicada per ideòlegs feixistes fins i tot a ONG cristianes
Quan l’endemà els vaig acomiadar, em van dir que mai no havien vist una festa tan participativa de famílies i tan emocionant. Se’n van emportar un bon record. I perquè no ho oblidin, els vaig enviar tot el reportatge que vaig fer amb fotos i vídeos, on ells estan inclosos. Quan penso la quantitat de persones que s’emporten aquest grat record cada any, i de com ho han passat de bé, m’entra una gran satisfacció. Caldrà posar la intenció de que tot millori. Pel bé de la festa i de tots.
Maria Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Una història amagada de la relíquia de Santa Tecla
El «filldeputisme» o la dolenteria extrema estan de moda, sense dubte. I per això els feixistes i els ximples que se’n fan ressò utilitzen el seu antònim per referir-se a qui no vol la mort ni el patiment dels altres per molt diferents que siguin ni odia qualsevol que els de dalt assenyalen com a «culpable» dels desastres que només ells provoquen.
Cada any quan arriba el moment esclata tot de relats sobre la vida de Santa Tecla i de l’arribada a Tarragona de la venerada relíquia, però mai no s’ha dit res de la donació d’un bocí al santuari de la santa a A Guarda.
Amb la insistència del prior de la Hermandad del Clamor d’aquella localitat pontevedresa i amb la intercessió del bisbe de Tui, l’any 1950 l’arquebisbe de Tarragona, potser influït pel paisanatge, hi envià un fragment de la relíquia,
k Tribuna k
Cada dia que passa Catalunya està més desequilibrada i fragmentada territorialment. El País i el Govern no té model territorial. El País va per inèrcia, des de fa molts anys.
Els Estats forts tenen un model de territori ben definit. Catalunya fa molt de temps que no vol afrontar aquest repte, per incomoditat, per interessos polítics encoberts o per incompetència, però mentrestant les inèrcies territorials van desdibuixant la Nació.
Ja podem afirmar que hi ha dues Catalunyes, la metropolitana i la no metropolitana. Una dualitat que sembla volguda o fomentada des del punt de vista ideològic i polític per alguns.
Una voluntat ideològica i política camuflada amb un universalisme i un globalisme metropolità, aparentment neutre, que cerca una governança d’un fet urbà, però que deslliga les ciutats dels seu hinterland. Deslliga les ciutats dels seus voltants, deslliga les capitals de la seva nació. I això és el que està passant a Catalunya, i sembla que no ho vulguem veure. Anar a Barcelona, passejar pels carrers i veure i escoltar la seva població, cada cop més desnacionalitzada. I això amb el temps, si no fem res es pronunciarà més i més, no ens enganyem.
sembla que mig d’amagatotis, acompanyat d’un atestat d’autenticitat en el qual consta que l’extracció fou feta en presència de “nuestro discreto Vicario General (...)”, una discreció que aixeca suspicàcia i que ha mantingut el fet envoltat de cert secretisme fins avui dia doncs, conjectura o no, resulta molt sorprenent que sigui desconegut fins i tot per persones molt implicades en la història de la nostra Catedral i de l’arribada de la relíquia. Un silenci protector d’una maniobra que s’evidencia duta a terme amb obscurantisme i sense la deguda transparència. Joan Aragonès Tarragona
La Metròpolis desfà la Nació. Per què? Perquè l’any 2010 el Parlament de Catalunya va fer un intent per modernitzar el model territorial de Catalunya. Per un cantó, la proposta d’una Llei de Vegueries que regionalitzés Catalunya i que modernitzes un model territorial basat en unes comarques dibuixades l’any 1936. Per altra banda, aprovar una llei de l’Àrea Metropolitana que permetés gestionar el fet urbà metropolità que no tenia cap ens que ho permetés.
Anar a Barcelona, passejar pels carrers i veure i escoltar la seva població, cada cop més desnacionalitzada. I això amb el temps, si no fem res es pronunciarà més i més, no ens enganyem
Era una bona proposta, però no va anar bé. Només es va aprovar la llei de l’Àrea Metropolitana, empoderant la Metròpolis respecte de la resta de Catalunya. L’empoderament de la resta del país amb la llei de Vegueries no va ser possible, i es va deixar orfe de governança al 80% del territori. La llei de Vegueries va quedar en un calaix. En resum, la Metròpolis va a 200 km/h amb un model territorial modern, i la Catalunya metropolitana va a 20 km/h amb un comarcalisme desfasat. Desequilibri, fragmentació.
El debat territorial és un debat polític incòmode, però que s’ha de fer, si no el fem perdrem la Nació, i Catalunya com l’entenem no existirà més.
Temporal l El Govern suspèn les classes d’avui a les Terres de l’Ebre i al Baix Camp per precaució i recomana teletreballar
Agències
La dana Alice va descarregar amb força aquest diumenge a la tarda sobre les Terres de l’Ebre, especialment al Montsià, provocant inundacions i afectacions greus a diversos municipis. Els aiguats van convertir carrers en autèntiques rieres a la Ràpita, Santa Bàrbara i Godall, on l’aigua va arribar a enfilar-se fins a un pam per les façanes i va arrossegar cotxes i contenidors. Davant la intensitat del temporal i la incertesa sobre la seva evolució, el Govern de la Generalitat va activar tots els protocols d’emergència i va decidir suspendre l’activitat lectiva d’aquest dilluns a les comarques del Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre, Terra Alta i Baix Camp.
A mitja tarda, Protecció Civil va enviar una alerta als mòbils del Montsià demanant evitar qualsevol desplaçament i mantenir-se en llocs segurs. Poc després, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) es va reunir d’urgència, amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, seguint-ne els treballs a distància. En la compareixença posterior, la cap d’Operacions de Protecció Civil, Cristina Vicente, va reconèixer que la situació era «complicada» i va insistir a la població que «no es mogui de casa» i, si es troba en punts baixos, «pugi a pisos superiors».
A la comarca del Montsià, epicentre dels aiguats, els Bombers de la Generalitat van rebre més de 120 avisos per
inundacions en baixos i conductors atrapats a la carretera. L’inspector del cos, Oriol Corbella, va explicar que, tot i la gravetat, no constaven ferits ni persones arrossegades, i que s’havien reforçat els dispositius amb dotacions de tot Catalunya, inclosos els equips subaquàtics dels GRAE. El telèfon d’emergències 112 va acumular més d’un miler de trucades relacionades amb el temporal, la majoria procedents del Montsià. Les precipitacions van
obligar a tallar l’AP-7 en els dos sentits entre Freginals i Ulldecona, la C-12 a Tortosa, la N-340 entre Amposta i Alcanar, i diverses vies secundàries com la TP-3311 entre Santa Bàrbara i la Galera i la T-331 entre Ulldecona i Santa Bàrbara. En alguns punts, els bombers van haver de rescatar persones atrapades en vehicles bloquejats per l’aigua. Pel que fa al transport ferroviari, Renfe va suspendre les sortides de tots els trens del Corredor Mediterrani amb
El pla Inuncat s’eleva a fase d’emergència; els Bombers reben més d’un miler d’avisos
Mas de Barberans registra gairebé 200 l per metre quadrat, el màxim del país
origen o destinació a Barcelona i València, una mesura que afecta més de 3.000 viatgers. A Ulldecona, un tren va quedar aturat perquè la via havia quedat completament inundada.
Riuada sense precedents L’alcalde de Santa Bàrbara, Josep Lluís Gimeno, va descriure el que s’estava vivint com una «riuada històrica», fins i tot «més potent que la de l’octubre del 2000». També l’alcalde de Godall, Alexis Albiol, va afirmar que l’aiguat «no té precedents» i va avançar que ja es preparava maquinària per començar dilluns les tasques de neteja. Els dos van
alertar que el temporal pot tenir efectes sobre la collita d’olives i cítrics, ara que s’enceta la temporada.
Davant la persistència de les pluges, la Generalitat va elevar el pla Inuncat a fase d’emergència i la consellera d’Interior, Núria Parlon, va recomanar fer teletreball a la zona afectada. Va demanar «molta prudència» i va confirmar que totes les persones atrapades a l’AP-7 havien estat alliberades. El Govern espanyol va oferir el suport de la Unitat Militar d’Emergències. El Meteocat manté els avisos grocs per aiguats al sud i centre del país i l’Aemet alerta les Balears i el País Valencià. El Departament d’Educació va confirmar la suspensió de classes a les cinc comarques afectades, que inclouen municipis com Reus, Cambrils, Tortosa o Amposta. Es recomana seguir les restriccions de mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris. Encara que al Baix Camp no es van registrat incidents greus, es mantenen els avisos per acumulació d’aigua i risc de desbordaments.
Salut l La Fundació ‘la Caixa’, a través de CaixaBank, ha aportat 10.000 euros a la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre per impul sar el programa d’Activitats per a la Promoció de la Salut, destinat a fomentar l’exercici físic com a eina preventiva i rehabilitadora. Aquest pro grama s’ha demostrat eficaç
per reduir el risc de càncer i millorar el benestar dels pa cients, especialment en casos de càncer de mama, ja que disminueix la fatiga, millora l’estat d’ànim i incrementa la qualitat de vida durant i després dels tractaments. La Lliga organitza activitats com caminades, ioga, pila tes o fisioteràpia aquàtica, adaptades i supervisades per
professionals de la salut. Les sessions, que enguany s’ofe reixen de manera gratuïta, es duen a terme a diverses loca litats com Tarragona, Reus, Cambrils, Tortosa, Amposta o Móra d’Ebre. L’acord es for malitzà a la sala Carles Carco lé de la Lliga, amb la signatu ra de la presidenta, Agustina Sirgo, i de Montserrat Malla fré, de CaixaBank. Redacció
Oci l L’Acadèmia de Gastronomia de Tarra gona (AGT) ha visitat el restaurant El Museu del Vermut de Reus, un espai únic amb la col· lecció més gran del món dedicada a aquesta beguda: 2.200 ampolles, 300 cartells i 4.000 ob jectes de 56 països. El propietari, Joan Tàpies,
Necrològiques
Tarragona
Manuel Bondia Pascual.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Santa Clara.
Aurelia Viudez Valera.
Ha mort als 91 anys.
Jose Belles Salvador.
Ha mort als 77 anys.
Reus
Maria Martínez Yeste.
Ha mort als 96 anys. Teresa Adell Nolla.
Ha mort als 98 anys.
Valls
Natividad Montilla Zarco.
Ha mort als 95 anys.
La Pobla de Mafumet
Maria Camara Muñoz.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
i el seu fill van guiar els trenta acadèmics per les instal·lacions, que ocupen una antiga fàbri ca de barrets. La trobada va incloure un menú degustació maridat amb el Vermut Cori i vins de Clos Galena. L’AGT va lliurar un diploma de reconeixement a la propietat. Redacció/AGT
OpenEurope i l’Escola Teresa Miquel de Reus, a la trobada SIEMdig
Formació l Docents de Reus i representants d’OpenEurope han partici pat a la Trobada Internaci onal de SIEMdig a Nicòsia on han après a combinar tecnologia i estratègies socioemocionals per crear aules inclusives per a in fants de 6 a 9 anys. El pro jecte promou la diversitat i la innovació. DM/Cedida
Avui felicita als que es diuen: Eduard i Celedònia
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Les propostes que et facin al llarg del dia mancaran de la consistència necessària. Sigues ferm en tot exigeix el que et correspon.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Bons moments en l’ambient familiar molta harmonia amb els teus propers faran que avui et sentis ple d’energia benestar. Ampliaràs el teu cercle.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Et veuran una mica estrany en el teu comportament. Un cert grau de melangia d’inquietud et poden portar a moments de nerviosisme.
TAURE
20/04 al 20/05
Mira una mica enrere i t’adonaràs que has oblidat alguna cosa o no li vas donar la importància adequada. Encara ets a temps de corregir.
23/08 al 22/09 VERGE
Podràs aconseguir un èxit amb la parella si et mostres més afectuós. La sort t’acompanyarà les sorpreses en l’àmbit social seran positives.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Aprofita l’energia que tens per resoldre assumptes pendents. La tarda recompensarà els teus esforços en l’àmbit sentimental.
BESSONS
21/05 al 20/06
Les teves necessitats emocionals afloraran amb força, potser l’entorn on et mous no et compensa prou. Medita en soledat i trobaràs la solució.
BALANÇA
23/09 al 22/10
En el teu entorn s’entreveu una persona que no només s’acostarà a tu per ajudar-te, sinó que les seves intencions aniran més enllà d’una col·laboració.
AQUARI
20/01 al 18/02
No esperis resultats ràpids dels teus plans, però mantén la teva posició inicial encara que alguns vulguin fer-te canviar d’opinió. Tranquil.
CRANC
21/06 al 22/07
Tasques assumptes socials d’última hora complicaran els plans previstos. Fins tot a casa hi haurà sorpreses que et faran perdre temps. Paciència.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Un fort desig de sortir de la monotonia que t’angoixa t’envairà de sobte. L’ambient familiar pot resultar pesat; un viatge ho solucionarà tot.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Sorgiran algunes trobades amb amics o familiars on les crítiques seran freqüents. No t’hi fiquis o ho pagaràs car. Avui aplica diplomàcia.
CANAL REUS TV
10:30 + Xarxa + sostenibilitat
11:00 En primera persona 11:30 Zona escolar
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Ciutadella
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca i pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
El temps
10:30 Eix27
10:45 Gaudeix la festa 11:00 SPi+TV
11:30 Eix27
11:45 Gaudeix la festa 12:00 Aventurístic 12:30 SPi+TV 13:00 Eix27
13:15 Gaudeix la festa 13:30 SPI+TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports 15:00 Eix27
15:15 Gaudeix la festa 15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Aixeca i pica 18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre 20.30 Notícies 12. Edició esports 21:00 Ciutadella
21:30 La Tertúlia del Dorsal12
22:00 Notícies12. Edició vespre 22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 Ciutadella
23:30 La Tertúlia del Dorsal12 00:00 Notícies 12. Edició vespre
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Que està a la part de dins. Final de partida. 2. Regalaria el meu patrimoni. Plena de taques. 3. Rodet petit i girat. Ase. 4. Llocs de conservació dels ossos. Iaios. 5. Cap de muscle. Metall simbolitzat amb Au. Simi de cua llarga. Extrem de la cama. 6. Tres en un acord. Matrimoni. Dues en total. 7. Columnes romanes. Propietari. 8. Mira sense límits. Fa un metre noranta. Passat pel colador i per la dreta. 9. Camina enrere. Cap de turc. Unitat de corrent altern. 10. Prefix d’aire. Cobreix un pot. Vitamina doble. 11. Planta liliàcia. Glera girada. 12. Carboni. Grataràs. Principi del text. VERTICALS: 1. Peculiar d’una llengua. Principi de la cua. 2. Nascuts ahir.Vas amb pressa per agafar el bus. 3. Amagats valuosos. Estranya que puja. 4. Ocell amb la cua negra. Persona que canta bé. 5. Espècie de navalla. Utilitzat per copiar. Policia de l’Alemanya nazi. 6. Enmig de la nit. Impulsant una barca. Utilitzat al billar. 7. Veu de mantra tibetà. Entre el cinc i el set. Tàntal. Un ampere. 8. Sense núvols per baix. S’absté de tot plaer. Peix que puja. 9. Espècie de llop. Persona que amuntega diners igual que un banc. 10. Mare. Peça principal d’una casa. Existeix. 11. Harmonitzava. Ètica. 12. Part de l’esquelet. Cop suau. És com un jugador de bàsquet.
Màxima Mínima Precipitacions
24º 17º
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Rubio Sanromà, Clara La Unió, 17 Telèfon 977 233 521
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Cacho Ruiz, Eduardo Mare Molas, 27-29 Telèfon 977 311 047
SALOU:
Arque Mule, Montserrat Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264
VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977391672
CAMBRILS:
Guillen Lacue, Núria Joana Av. Verge de Montserrat,6-8 Telèfon 977 364 512
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654
EL VENDRELL:
Parra Trillas, Pere-Parra Ballesta, Maria Carmen Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
S’espera precipitació en forma de xàfec a punts del litoral i prelitoral sud, sobretot a les Terres de l’Ebre, si bé de matinada no se’n descarta al litoral central. A partir de migdia, a més, hi haurà ruixats o xàfecs dispersos a la resta del país, sobretot a zones elevades i en especial al prelitoral, al Pirineu, al Prepirineu i a l’altiplà Central. La precipitació serà d’intensitat feble o moderada, si bé és possible que localment sigui d’intensitat forta. Acumularà quantitats minses o poc abundants, tot i que podran ser abundants a punts del litoral i prelitoral central i sud, així com al Pirineu i al Prepirineu.
L´ALEIXAR. VENDO TERRENO RÚSTICO 1 hectárea. 11.000€. Tel: 653.490.117
HABITACIÓ A SALOU Cèntric, nou. Contactar per WhatsApp. TEL. 649.831.644
CUIDARÍA PERSONA MAYOR por horas o interna. Tel. 614.328.327
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR TITULADO. Recadero, limpia cristales, limpieza en general. Tel. 622.035.077 (dejar mensaje buzón).
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
EVA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 613.835.182
MASAJES RELAJANTES. Para hombres y mujeres. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJISTA NAOMI. Tarragona. Tel. 613.955.039
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977.21.26.12
MAYCA MASAJES. Explosión de teràpiaplacer. Final al gusto...
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
Art El Castell de Vila-seca ha inaugurat l’exposició ‘La pulsió del temps’ de l’artista de Riudoms Joaquim Chancho, figura clau de l’abstracció a Catalunya
Joaquim Chancho i Cabré (Riudoms, 1943), exposa per primera vegada al Castell de Vila-seca fruit del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i la Fundació Vila Casas. «Aquesta exposició és una magnífica porta d’entrada a l’art contemporani», anunciava en la seva presentació Bernat Puigdollers, director artístic de la Fundació i comissari de la mostra. La pulsió del temps, explicava Puigdollers, és el retorn de Chancho al Camp de Tarragona en un moment en què la seva obra «ja és madura, plena, i amb un llenguatge totalment sòlid com a resultat d’anys d’anar-lo depurant i millorant». En aquest punt el repte, explicava el comissari, era definir quin Chancho volien mostrar, quan l’artista ja ha estat protagonista de grans exposicions i també retrospectives. Al final, els responsables de la Fundació han apostat per «mostrar les entranyes del seu treball artístic», tot anant «al moll de l’os, a allò que ha sostingut la seva obra al llarg de tota la seva trajectòria». El resultat és una exposició «que en dissecciona l’obra» i que, per tant, «mostra el seu treball d’una manera mai vista». Com a hereu d’una sòlida tradició abstracta, Chancho ha sabut condensar el fet pictòric fins a crear un autèntic alfabet propi. L’exposició recull peces representatives de la seva trajectòria i proposa al visitant un viatge a l’estructura essencial de la seva obra amb peces que «reflexionen sobre el seu propi procés de
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
treball i contemplen elements bàsics de la pintura com la taca, el color, la llum, la vibració, el conflicte o l’espai».
Entre altres, es poden veure quaderns i llibretes que l’artista anomena treballs de taula, així com tres pintures primerenques de la dècada dels seixanta, que obren un recorregut creatiu on cada traç enllaça amb el següent. A partir d’elles, el recorregut es va construint com una de les seves obres, on cada traç condueix al següent, teixint un entramat de relacions artístiques.
Joaquim Chancho és una de les figures claus de l’abstracció a Catalunya amb reconeixement
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Tarragona situa dos hospitals entre els millors de l’Estat, segons el rànquing BSH 2025 Salut
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Noemí Gay
internacional. L’exposició La pulsió del temps es podrà visitar fins al 22 de febrer de 2026 de manera lliure o bé mitjançant visites guiades. Més informació a https:// entrades.vila-seca.cat
Objectes singulars
Entre moltes altres peces, s’hi mostren quaderns i llibretes de l’artista
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El Meteocat activa l’alerta taronja per pluges intenses aquest diumenge Tarragona
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Soc novata en això d’agradar-me el fred, és a dir, una recent arribada al club de l’‘hivernisme’. Amb els anys, me n’he enamorat malgrat tractar-se d’un amor platònic -amb només breus períodes d’harmoniosa correspondència- quan vius a les nostres latituds. Els dies gèlids són embolcalladors com els cels de nit quan el firmament baixa i queda a tocar mentre durant el dia sembla estar llunyíssim. Tots guardem al cap la imatge confortant d’una butaca davant una finestra mentre neva al carrer. Si hi afegim una tassa fumejant i un llibre obert, tenim un afable quadre de Vermeer. El fred fa el món més recollit i reservat, calmós a l’uníson d’un paisatge que reposa. Pujar a bosc caçar bolets, omplir de magranes, caquis i castanyes els centres de taula i fer codonyat o melmelada de xirimoia. Tornar a xarrupar brous gustosos i assaborir figues de coll de dama dolces o salades. La cuina s’expandeix i intensifica després de la frugalitat que acompanya la calda, la lleugeria estival dona pas a la saborosa solidesa hivernal. Els arbres caducifolis (‘cadūcus’ significa caigut en llatí) com els faigs, els roures vermells o els til·lers ens regalen un espectacle d’infinites tonalitats de verds, grocs, torrats, vermells, taronges, púrpures i daurats abans d’abaltir-se. Mentre la natura descansa per agafar forces, els humans també fortifiquem el nostre cor i defenses alhora que dormim i pensem millor que amb la bonança. La majoria de guerres esclaten a l’estiu mentre que les glaçades les ajornen. Deia el poeta Antonio Porchia que la primavera de l’esperit floreix a l’hivern. És temps de refugiar-se i de casa mentre fem rebost de memòries debellides i contem rondalles antigues vora la llar de foc.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Una aurora boreal podria veure’s des de Tarragona des del 20 fins al 29 d’octubre Meteorologia
