12
diarimés 20/01/2021
OPINIÓ
EDITORIAL
TRIBUNA
Les xifres no paren d’empitjorar, la preocupació és evident Els mitjans de comunicació estan per informar, encara que el que hagin d’explicar no sigui plat de bon gust. Passen els dies i les xifres relacionades amb el coronavirus no milloren, sinó que empitjoren. Ahir, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va anunciar que s’havien produït 22 noves morts a Tarragona a causa de la pandèmia, una xifra que fa entrar la por al cos. A banda, el nombre de casos, no tan sols a Tarragona, sinó que arreu del país, són massa nombrosos i aquesta situació, unida a les dades pel que fa a residències, provoca vertigen. Un total de dinou residències tarragonines estan en un estat considerat greu, set més que la setmana passada, amb què els números, en aquest sentit, tampoc són gaire encoratjadors. Està en dubte l’ampliació del confinament nocturn i la Generalitat, així com la resta del país, valoren dia a dia, minut a minut, ampliar les restriccions, canviar-les, o no se sap ben bé què per a intentar millorar una situació que, precisament, va cap al sentit contrari, ja que empitjora cada hora que passa. No toca altra cosa que la de continuar sent el màxim prudents que sigui possible i, en la mesura que es pugui, extremar totes les precaucions en la vida quotidiana. Els números són números, però estan provocant massa por ja. + CONFIDENCIAL
L’arbre-bolet Imatge curiosa la que es pot veure a Cala Romana. Un arbre tallat que sembla un bolet. Algú s’ha dedicat a perfilar aquest arbre fins al punt de construir-hi a dalt un bolet de fusta. No és una imatge que passa desapercebuda, ja que la forma està realment aconseguida. Es tracta, doncs, d’un nou monument que s’ha instal·lat a la ciutat de Tarragona i que es pot visitar cada dia que es vulgui.
Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Vicente Izquierdo, Nil Morato, Gerard Cañellas, Biel Roquet-Jalmar i Mònica Pérez. Especials: Anna Ferran. Tancament: Mario López. Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:
Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.
Amb la col·laboració de:
1 año de promesas y ningún cambio ÁNGEL JUÁREZ Activista social, ecologista, escritor y poeta
Un año después de la incertidumbre, la an-
gustia y el horror, nada ha cambiado. Ya han pasado 366 días de la explosión de la planta de IQOXE que dejó tres muertes, y aún no sabemos ni el por qué. El 14 de enero de 2020 se sucedieron una serie de catastróficas desdichas; o, más bien, sucedió un accidente fruto de irregularidades y malas gestiones, que podría haber sido evitable o, como mínimo, menos dañino. Aún a día de hoy no conocemos las causas de la explosión. Los dos informes que se han realizado, uno encargado por la Generalitat y otro por la misma empresa, atribuyen el accidente a hechos distintos. Pero si leemos los resultados, el detonante es el mismo: una gran falta de personal, unas condiciones de seguridad pésimas, y una empresa que solo piensa en el beneficio económico. El detonante de la explosión fue: una gran falta de personal, unas condiciones de seguridad pésimas, y una empresa que solo piensa en el beneficio económico. Y esto no era nuevo, varias auditorías e informes ya habían informado de que la planta de IQOXE presentaba serias deficiencias en términos de seguridad. Y, personalmente, no logro entender cómo se dejó pasar. O quizás sí: una vez más se priorizó
el beneficio económico a la salud y a las personas. La transparencia y la información también brillaron por su ausencia ese mismo día. La incertidumbre y el temor fueron palpables durante días en las calles de Tarragona y sus barrios. Nadie sabía nada y, aún peor, nadie se ha responsabilizado aún. Muchas de las personas afectadas estuvieron días con serios desperfectos en sus casas o negocios. Las manifestaciones y las reivindicaciones fueron totalmente necesarias para conseguir auxilio para los más dañados. 366 días después nadie ha pagado. El juicio avanza lentamente, mi-
de Tarragona, denunciamos reiteradamente muchos de los defectos del anterior PLASEQCAT y estuvimos reclamando un nuevo modelo. Pues de momento, nadie ha querido contar con las entidades ciudadanas para valorar las nuevas estrategias. ¿Es así como se pretende mejorar? A Mare Terra Fundació Mediterrània y a la Coordinadora de Entidades de Tarragona aún no nos han contactado para mejorar nada. ¿Así es cómo quieren solucionar las cosas? Llevamos un año esperando los medidores del aire que el Ayuntamiento presupuesto, por lo tanto, tampoco tenemos un estudio epidemiológico independiente.
Aún a dia de hoy no conocemos las causas de la explosión
Des de la Generalitat de Catalunya nos dicen que no hay dinero para el Plaseqta
entras que la empresa intenta lavar su imagen con pequeños e insignificantes gestos. Muchos de los trabajadores de IQOXE que siguen de baja han denunciado la despreocupación de la empresa. Incluso, personal de dentro de la planta, relata cómo la empresa sólo sigue centrada en producir más. Es cuestión de días que un incidente así vuelva a suceder. ¿Y qué pasará? Posiblemente sea más grave, porqué un año después nada ha cambiado. Un año después estamos igual o peor. Desde Mare Terra Fundació Mediterrània y desde la Coordinadora de Entidades
Y por si no era todo bastante surreal, desde la Generalitat de Catalunya nos dicen que, sintiéndolo mucho, no hay dinero para el Plaseqta. ¿Puede ser esto verdad? Para mucha gente de la zona, les pareció hasta insultante o, por lo menos, generó un importante cabreó. No puede faltar dinero para proteger vidas. Tarragona está en peligro. Así que lo más importante es salir de nuevo a las calles y gritar que no nos hemos olvidado. Queremos mejoras y queremos estar seguros, y lo queremos para ya.
TRIBUNA
Reflexions sobre el consell de salut de l’Ajuntament del Vendrell ANTONIO GARCÍA LEAL President de la Xarxa Vendrellenca
Una de les eines amb les quals podem comptar davant aquesta pandèmia al nostre municipi, es l’existència del Consell de salut, aquest espia d’actuació impulsat per Podem Vendrell, a l’any 2016 hauria de servir per intercanviar opinions, avaluar la situació i prendre mesures per garantir que el COVID19 no s’escampi per al nostre municipi. Però vista la manca d’operativitat d’aquest espai que encara no hem consta que tingui convocada una reunió davant les dades del COVID19, aquí us deixo les meves reflexions sobre aquesta qüestió. El primer que voldria dir, es que tenir un consell de salut en aquesta situació de pandèmia es una pas en davant per tenir controlada la situació i que hem d’agrair a Podem Vendrell qui va ser l’impulsor d’aquest consell a al Novembre de 2016 a l’abric de la proposta de la Xarxa Vendrellenca, portada al ple, per que d’una vegada
es construís el CAP del Botafoc, que fins aquell moment havia servit a socialistes i convergents per fer propaganda electoral. No obstant, en la practica el que ens hem trobat, es que aquesta eina tan important i tan bona per intercanviar opinions, avaluar la situació i prendre mesures no esta servint per la seva finalitat, fruit de la paràlisi del Govern que fa que no es convoqui una reunió davant la situació actual. En la meva opinió i tenint en compte que aquest espai de treball ja estava constituït, s’hauria d’haver programat per al Govern
Tenir un consell de salut és un pas endavant per tenir controlada la situació local una reunió després del Nadal, per informar als membres de la situació de la pandèmia a la nostra vila, per treballar els escenaris existents i per parlar de les ja anunciades vacunacions. No obstant hem consta que no es va convocar una reunió d’aquest òrgan i crec que s’hauria d’haver fet en qualsevol escenari donat que la situació actual es una prioritat.
Cal deixar pales que la Xarxa Vendrellenca entitat veïnal de la qual soc president, va instar als grups del ple i al Govern el passat dia 05 de Gener a fer una reunió per prendre mesures sobre davant les dades que es anaven donant per part del departament de Salut, que cada dia que passa van sent pitjors que les anteriors. Per part dels grups del ple tan sols hem rebut contestació dels grups de l’oposició, dient-nos que han demanat aquesta reunió. No obstant a data d’avui encara ens trobem que no s’ha convocat la reunió del Consell de Salut, òrgan
És molt necessari que fem servir espais com aquest per intercanviar opinions que entenc hauria de canalitzar les accions i la informació de la pandèmia. Vull tancar aquesta reflexió dirigint-me als representants del Consell de Salut de l’ajuntament de Vendrell, per dir-los que és molt necessari que fem servir espais com aquest, per intercanviar opinions, avaluar la situació i prendre mesures en benefici de la salut de la ciutadania de Vendrell.
