Sebastiano
Reus 7
L’IISPV compleix 20 anys i ensenya el seu àmbit de recerca amb una jornada de portes obertes
Nuclear 9
Vandellòs II va funcionar durant més de dos mesos amb una vàlvula de seguretat d’un generador inoperativa
Revolució Verda a Catalunya (Part I): «Totes aquestes innovacions han de poder convergir al Port de Tarragona»
Tarragona 2
La remodelació de la zona del Fòrum de la Colònia ha permès trobar noves restes i dimensionar l’espai i el Temple Capitolí, que es va fer copiant el Temple de Júpiter Capitolí de Roma
Medi ambient
«El que ara considerem una onada de calor aviat serà un estiu normal»
Manola Brunet, una de les majors especialistes en canvi climàtic del país tanca la seva trajectòria acadèmica i de recerca
La investigadora de la URV, sobre Tarragona: «L’Anella Verda està molt allunyada, i tampoc és verda, està plena d’edificis»
4
Urbanisme
Valls programa actuacions de millora en una seixantena d’espais de la via pública
L’Ajuntament vallenc hi destinarà gairebé 6 milions d’euros al llarg d’aquest 2025 l 8
L’Ajuntament ven per 3,2 MEUR un solar a la Vall de l’Arrabassada i els diners es destinaran a fer habitatge social Tarragona l 3
Reus l
Implantar agents cívics, més parcs i una piscina pública, entre les propostes dels veïns pel Pla de Barris del sud
de graves i elements explicatius. Tjerk van der Meulen
Patrimoni l El recinte monumental s’espera reobrir a principis de l’any vinent amb nous recorreguts
Oriol Castro
Els treballs arqueològics previs a la transformació del recinte del Fòrum de la Colònia han descobert noves restes romanes. Els investigadors han trobat una cisterna, sitges i objectes quotidians com àmfores o monedes a les cases properes al Temple Capitolí del conjunt monumental. «Acaben d’encaixar tot el puzle del Fòrum. Tota la informació que estem recollint ens permetrà conèixer la totalitat de la seva extensió i les seves dates constructives», va explicar ahir Josep Francesc Roig, director facultatiu de les excavacions, en una visita d’obres. En aquest sentit, s’ha pogut determinar que el temple
tarragoní tenia exactament les mateixes dimensions que el Temple de Júpiter Capitolí de Roma. «Ells se sentien romans i s’hi volien assemblar
el màxim possible», va dir Roig. Les excavacions també han deixat al descobert restes del sistema de clavegueram romà, que quedava
per sota de la cota del carrer. Amb els treballs que es faran a partir d’ara es pretén que els visitants puguin distingir les diferents capes superpo-
sades gràcies a l’ús de graves i elements explicatius. De fet, un cop s’acabin els treballs, el recinte monumental tindrà nous accessos i nous recorre-
L’apunt
Es deixarà una reserva arqueològica pel futur
Si bé s’ha excavat el conjunt patrimonial quasi en la seva totalitat, a la zona del Temple Capitolí és possible que es deixi una petita zona com a reserva arqueològica perquè, en el futur i amb la millora de la tècnica, es puguin fer noves investigacions. «Tot i que s’ha estudiat molt el Fòrum, quan parlem d’arqueologia mai se sap què pots trobar», va dir Roig.
El Temple Capitolí era igual de gran que el Temple de Júpiter Capitolí de Roma
guts pel seu interior. El Fòrum compta amb diversos estudis fets anteriorment. Els més destacats: l’excavació duta a terme l’any 1925 per Joan Serra Vilaró, que des d’aleshores no s’havia tornat a excavar en la seva extensió. L’operació de museïtzació dels anys seixanta a càrrec de l’arquitecte Ferrant i els estudis de la Universitat Rovira i Virgili (URV), encapçalades per l’historiador i arqueòleg Joaquin Ruiz de Arbulo dels anys noranta.
Reexcavació
«Hem fet una feina de reexcavació, ja que en aquella època s’utilitzaven materials i metodologies diferents», va explicar Jordi Romera, un dels arquitectes de l’obra. Durant el mes de juny, a banda de les tasques arqueològiques, també s’ha estat treballant amb la retirada de jardinera a la zona on es trobava la basílica i allí mateix s’han començat a enderrocar fonaments moderns que distorsionaven la visualització del conjunt. També s’ha començat a treballar en el pas elevat del carrer Soler. Amb tot, es preveu poder reobrir al públic el recinte a principis de l’any vinent. «Quedarà molt bonic», va expressar l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales.
Redacció / M. Omella
SMHAUSA ha venut un solar situat al carrer Joan Fuster i Ortells, a la Vall de l’Arrabas sada, per 3.205.500 euros (més IVA). La parcel·la, amb una su perfície de 2.669 m² i un sos tre edificable de 6.000 m², ha estat adquirida per la societat SPV Horta Cambrils 8. Els re cursos d’aquesta transacció es destinaran exclusivament a la promoció d’habitatge protegit. «Estem molt satis fets per aquesta venda, ja que ens permet aconseguir fons per continuar impulsant la construcció d’habitatge so cial al solar del costat, que és un dels que vam incorporar al programa de reserva de sòls de la Generalitat», va expres sar el conseller d’Urbanisme i president d’SMHAUSA Nac ho García. També va destacar que el consistori «treballa des de nombrosos fronts per ga rantir l’accés a l’habitatge a tota la ciutat: des de Llevant fins a Ponent».
La venda també ha estat celebrada pels Comuns, grup
del terreny, al carrer Joan Fuster i Ortells, és SPV Horta Cambrils 8, SL
amb el qual el govern mu nicipal va tancar, el novem bre de l’any passat, un acord pressupostari de 9 milions d’euros per a habitatge so
Denuncien cinc usuaris de motos d’aigua i identifiquen 34 persones a les platges
Societat l La Guàrdia Urbana, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional han actuat conjuntament
La Guàrdia Urbana de Tarra gona ha detectat que algunes de les persones que utilitzen motos d’aigua a les platges de la ciutat cometen algunes in fraccions, com conduir a gran velocitat en zones prohibides, envaeixen zones de banyistes i avaren les motos en platges no habilitades, entre altres. Davant d’aquest escenari, la policia tarragonina va disse nyar un dispositiu destinat als conductors d’aquest tipus de vehicles amb objectiu de garantir la seguretat dels ba
nyistes i usuaris del litoral, controlar i denunciar totes les infraccions i immobilitzar o retirar les motos d’aigua en cas que fos necessari. Aques ta acció conjunta, que es va portar a terme el 17 i el 18 de juliol, va comptar amb la col· laboració de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. El dispositiu policial es va saldar amb 34 persones iden tificades i 5 denunciades, de les quals 2 per avarar a la plat ja, 2 per no portar l’armilla salvavides homologada per a la navegació de motos d’aigua i 1 per impostos especials. En
cial. Aquest pacte preveia la construcció d’un edifici de 40 pisos de lloguer social davant del CAP Llevant. «L’aposta per l’habitatge públic de lloguer
Els fons impulsaran la construcció d’habitatge social al solar del costat
ha estat, és i serà la nostra marca d’identitat, ben palesa en aquest mandat», afirmen des de la formació, que tam bé ha agraït l’equip tècnic i el conseller García «per haver complert els compromisos assumits en l’acord». «Una vegada més, queda demos trat que marcar el camí des de fora del govern és útil i un en cert; en matèria d’habitatge és l’exemple més clar de com es tem desenvolupant el nostre programa a través dels pactes de pressupostos», afegeixen.
La tercera és la bona La venda s’ha dut a terme per adjudicació directa, amb una única oferta, i arriba després que dues subhastes públiques quedessin desertes. L’empre sa adjudicatària ja va pre sentar la seva oferta durant la segona convocatòria, però problemes tècnics amb la pla taforma de contractació van impedir validar correctament la documentació.
SPV Horta Cambrils 8, SL és una empresa domiciliada a Saragossa. Tot i que encara no s’ha detallat quin tipus de promoció impulsarà a Tarra gona, la superfície permetria la construcció d’entre 40 i 60 habitatges, en funció de la tipologia que defineixi la pro motora.
aquesta acció policial hi van participar fins a tres dotaci ons de la Unitat de Platges
de la Guàrdia Urbana de Tarragona, una dotació de la Policia Nacional i per part
de la Guàrdia Civil l’embar cació del Servei Marítim, una patrulla territorial de Cam
Entrevista l La professora de climatologia de la URV tanca una prolífica trajectòria acadèmica i de recerca fent-ne balanç. A banda, analitza els reptes i conseqüències actuals del canvi climàtic i les decisions polítiques al respecte
Oriol Castro
La primera pregunta és obligada. Aquesta calor era un fenomen previsible?
«És un efecte del canvi cli màtic. Ja ho predeien els col· legues del Servei Meteorolò gic Britànic. El 2003 van fer una simulació de com anirien els estius a Europa i analitza ven les onades de calor. Abans eren excepcionals. A poc a poc es convertien en situaci ons normals. I es va posar el punt de mira el 2030 2040, on es preveien situacions de calor extrema. De tal manera que, clarament, això ja estava científicament des del 2003 demostrat».
Llavors, la ciutadania que ha d’esperar? Quina serà la nova normalitat?
«Que el que considerem ara una onada de calor, d’aquí a un temps siguin les condici ons normals de l’estiu. O sigui que ja ens podem anar prepa rant, sobretot la gent gran i els nadons».
Si era previsible i té greus afectacions socials, ha faltat voluntat política per a evitar-ho?
«Totalment. El canvi climàtic no és una emergència clara pels polítics. La temperatura va canviant gradualment i mentre tu no estiguis afectat, no passa res. En algun mo ment, els països hauran de pactar i decidir una sèrie de polítiques econòmiques per a afrontar ho. Semblant a com es va fer en les guerres mundi als. És una emergència global que té impactes majoritària ment negatius a tots els eco sistemes de tots els països».
La lluita ha de passar tant sí com no per les reduccions d’emissions?
«Sí, perquè la situació no es desboqui més i no continuïn creixent clarament les tem peratures. Els sistemes natu rals que absorbeixen diòxid de carboni, com la vegetació i els oceans, ja no poden més. Ja estan agafant tot el que poden. Això s’acaba. El 90% de la calor extra que estan ge nerant aquesta capa de gasos
Política
«Mentre es demana apagar els aparells de casa, s’aposta pels combustibles fòssils»
Futur
«El que considerem ara onada de calor en uns anys seran les condicions normals»
d’efecte hivernacle intensifi cada s’està emmagatzemant als oceans. No es queda en su perfície, sinó que es transmet cap a baix. Això és una bomba de rellotgeria. Tot i que acon seguim reduir emissions, els oceans s’han escalfat i ho mantindran en el futur. Ani ran cedint aquesta calor extra que hem guanyat».
Hipocresia política
La reducció és impossible sense les grans corporacions i els grans països emissors.
«A Europa n’hem parlat molt i a Espanya. Però s’ha conti nuat subvencionant la perfo
ració, l’extracció i el transport de carburants fòssils. I, men trestant, es demana al ciu tadà que apagui els aparells de casa perquè així gastarà menys. És ridícul».
No tenen impacte?
«És mínim. Amb les bosses de plàstic passa el mateix. Et fan pagar 15 cèntims per cuidar el planeta, però no a les empreses que produeixen 100 grams de pernil i els em paqueten amb plàstic. S’està responsabilitzant el ciutadà. I no es canvia la legislació per què això malmetria l’econo mia. És el mateix argument de sempre».
Els estudis més recents quin escenari pronosti-
quen per les pròximes dècades?
«Els escenaris de projeccions, que acostumen a ser molt conservadors, diuen que, si el creixement econòmic conti nua sent aquest, cap a finals de segle la mitjana global serà quatre graus més alta». Per què són conservadors?
«Per no ser acusats d’extre mistes. Un exemple són les observacions de l’increment del mar amb boies i satèl·lits. Simulat per models. Doncs l’increment real estava en el rang alt de l’estimació, el que realment s’ha complert».
Una altra branca de la reducció d’emissions és també la transformació urbanística de les ciutats?
«Oi tant! Tenen una implica ció. Ara bé, jo no soc geògrafa urbana. Ho parlàvem molt amb l’alcalde Ricomà. Tarra gona és precisament una ciu tat que no té cap espai verd. Cap. L’Anella Verda està molt allunyada i tampoc és verda, està plena d’edificis. Les ciu
L’apunt
Brunet es mostra optimista de cara al futur climàtic, sempre ho ha sigut, però aquest optimisme ha anat canviant. «Veig que qui ha de prendre decisions no ho fa. Al revés, amb gent com Trump fem passes enrere. També és cert que els grans milionaris no es voldran suïcidar i no voldran que aquest món es descompongui. Tinc esperança», diu.
tats són illes de calor i encara es patirà més. Fa poc vaig veu re que preguntaven al Tomàs Molina què hauria de fer la gent si a Barcelona s’arribes sin als 50 graus. I va dir que la gent hauria de marxar. I té tot el sentit». S’arribaran a aquest registres?
«Jo espero que no. Però si no fem res a finals de segle hi acabaríem arribant. Encara hi ha esperança i potser els executius i els grans milio naris, aquest 1% de la pobla ció, que són els responsables del 70% de les emissions, s’adonin. No es pot demanar a la ciutadania que faci co ses quan tu com a govern no pressiones a l’IBEX».
Balanç de carrera
Vostè s’ha jubilat enguany. Com va començar al sector de la climatologia i com ha canviat?
«Va ser a finals dels anys 80 quan em vaig començar a in teressar per l’estudi del canvi climàtic. I tot va ser pels meus col·legues anglesos. Jo estava molt envejosa perquè veia els seus estudis i que tenien re cursos i nosaltres aquí no te níem de res. I vaig pensar que s’havia de fer un estudi global del clima al nostre territori, perquè no s’havia fet abans». Llavors als anys 80 ja es va interessar pel canvi climàtic.
«Sí. Vaig ser la primera. Vaig fer un primer article sobre la precipitació de la Península. Va ser el primer article, que va morir en un congrés i no va tenir molt recorregut. Però va ser un inici. Després, vaig començar a treballar en altres tècniques quantitatives, que ningú feia en aquell moment, i això em va fer conèixer una mica a escala internacional». Va ser la primera dona a presidir la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial, que depèn de l’ONU. «Hi havia vuit comissions i mai fins aquell moment la presidenta havia sigut una dona. Al final, es tractava de transferir coneixement als països que no el té. I d’homo geneïtzar la metodologia». Quin balanç fa de la seva carrera?
«He rebut reconeixements que jo no he buscat i no m’es perava. Jo m’he centrat a tre ballar i en fer ho bé».
Administració l Fins ara era el director de tecnologies de la informació a l’Ajuntament
Redacció
L’Administració Oberta de Catalunya (AOC) ha nomenat el tarragoní Pep Budi com a nou subdirector de Transformació Digital. En un comunicat l’AOC destaca que el nomenament reforça el compromís de l’estament amb una gestió pública professionalitzada per atraure el talent i alineada amb les recomanacions de la Comissió d’experts per a la transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (CETRA) i les bones pràctiques dels països més avançats en bon govern. Amb més de 25 anys d’experiència en el sector públic, Pep Budi ha liderat projectes innovadors en àmbits com el govern digital, el govern obert i les ciutats intel·ligents, amb reconeixement a escala nacional. És enginyer en informàtica per la URV i ha completat
la seva formació amb estudis de direcció de sistemes d’informació, governança de les dades, direcció pública, ciutats intel·ligents i estratègies d’innovació.
Budi fins ara era el director de tecnologies de la informació i comunicació a l’Ajuntament de Tarragona i anteriorment havia estat cap de noves tecnologies a l’Ajuntament de Cambrils. Forma part de la comissió assessora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya per al desplegament del model de ciberseguretat a l’Administració Local, i collabora com a assessor extern del Consorci Localret en matèria de ciutats digitals.
La nova subdirecció de Transformació Digital tindrà un paper clau en la definició i execució de les estratègies de desplegament, gestió del canvi, promoció de l’ús i acompanyament dels serveis AOC
La CUP acusa Illa de fer una llei d’alertadors de corrupció mentre «els persegueix» a Tarragona
Política l La CUP va acusar Salvador Illa d’anunciar una llei sobre alertadors de corrupció «mentre els persegueix a l’Ajuntament de Tarragona». Així ho va criticar ahir la diputada Laia Estrada, després de la compareixença del president de la Generalitat sobre els casos de corrupció que afecten el PSOE. «L’han d’aprovar al més aviat
Cinema l El llargmetratge ‘Lóngquán: El manantial del dragón’ ha estat seleccionat al Spanish Preview del festival
Lóngquán: El manantial del dragón, el primer llargmetratge del director tarragoní Adrià Guxens, ha estat seleccionat al Spanish Preview del Festival de Locarno, dins l’espai Locarno Pro. Allà es projectarà un clip exclusiu de 10 minuts davant d’agents de vendes, programadors de festivals, distribuïdors i altres professionals clau del sector. El film està produït per Pausa Dramàtica Films i La Charito Films, i narra la història de Junyi Sun, un ballarí espanyol d’origen xinès que torna a la Xina després de trenta anys de desconnexió emocional amb les seves arrels per retrobar-se amb la seva àvia de 94 anys. Aquest retorn l’obligarà a enfrontar-se amb velles ferides i a replantejar-se una identitat cada cop més fragmentada.
Les productores Anna Moragriega i Olga Doganoc celebren la selecció com una gran oportunitat per internacionalitzar un projecte «va-
lent» que tracta temes com la identitat i la pertinença des d’un enfocament poc habitual dins el cinema espanyol. Segons Doganoc, el reconeixement de Locarno valida el «risc formal i temàtic» de la pel·lícula i demostra l’interès creixent per històries que «exploren identitats híbrides amb llenguatges poc convencionals». El film ha estat
Explica la història d’un ballarí espanyol d’origen xinès que torna a la Xina
rodat entre la Xina i Espanya, amb un equip que parlava cinc idiomes diferents: català, castellà, anglès, mandarí i un dialecte local.
Lóngquán barreja ficció i documental, realisme i fantasia, memòria i present. «Mai m’han atret les certeses perquè per a mi el cinema és un procés obert de cerca i aprenentatge», explica Guxens. «Poder estar en un festival tan prestigiós com Locarno amb un projecte que encara no hem acabat de rodar és un suport enorme i ens anima a prendre més riscos creatius», assenyala el director, que veu el projecte com una extensió del curtmetratge Un ruido lejano, on Guxens i Junyi Sun ja havien col·laborat. L’actor i cocreador del film destaca la importància de veure’s representat a la pantalla, i critica el «recurs a estereotips» en moltes representacions cinematogràfiques.
Reflectir una societat plural Per la seva banda, Guxens denuncia la manca de connexió cinematogràfica entre Espanya i la Xina, amb només dues coproduccions oficials. «Es tracta del mercat cinematogràfic més potent del món. I mentre països com França o els EUA fa anys que expliquen històries de persones d’orígens diversos, a Espanya continuem resistint-nos a posar-les en el centre dels nostres relats, malgrat que la nostra societat és plural des de fa ja molt», subratlla. El film ha passat per laboratoris com Abycine Lanza i Bridging the Dragon, i està tancant el seu finançament per a la segona part del rodatge.
possible i així els seus, el PSC, deixarà de perseguir», va dir la parlamentària anticapitalista, que també va reptar Illa a personar-se en la causa d’Innova, «el principal cas de corrupció de la sanitat catalana». D’altra banda, Estrada també el va instar a «deixar de contractar aquestes empreses corruptes que malbaraten els nostres diners». ACN
Transformació l La comunitat proposa implantar agents cívics i crear més parcs i una piscina pública
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus concorrerà al Pla de Barris i Viles amb una proposta d’intervenció integral per millorar la qualitat de vida al sud de la ciutat. En concret, la proposta se centrarà en els barris Carrilet, Fortuny, Juroca, Parcel·les Casas i Montserrat. No s’està, però, treballant de forma aïllada. El consistori ha engegat un procés de diagnosi participativa en què els veïns de les zones objecte de transformació poden transmetre les seves inquietuds, necessitats i suggeriments per transformar l’entorn. El Casal de Gent Gran de Sant Bernat Calvó va ser l’escenari, ahir, de la segona trobada, que va comptar amb la participació de més d’una trentena de persones. La sessió va iniciar amb la projecció d’un vídeo que relatava l’experiència de municipis com Olot, Sabadell o Tarragona en anteriors convocatòries. A continuació, es va dividir els assistents en dos grups per debatre entorn la transformació urbanística, la transició ecològica i l’acció sociocomunitària. Els veïns van alertar que «els arbres
Van expressar preocupació per aspectes com la poda o les plagues
al carrer d’Astorga estan malalts». «Vergonyós ho és tot el barri, que fa anys que no es poden els arbres», va respondre un altre participant. L’estat de voreres o la il·luminació
Policial l L'actuació es va desplegar a diferents punts de l'Estat
ACN
Un operatiu conjunt de Policia Nacional, Guàrdia Civil i Vigilància Duanera ha permès desarticular una xarxa que explotava sexualment dones. En concret, ha permès alliberar-ne setze a Catalunya: vuit a Reus i vuit més a
Manresa. L’actuació, desplegada en diferents punts del territori estatal, va culminar amb 37 detencions. A Catalunya, es va saldar amb dues persones investigades relacionades amb les dones explotades a Reus. Les víctimes, d’origen sud-americà i en situació de vulnerabilitat,
eren captades als seus països d’origen o ja a Espanya i obligades a exercir la prostitució en condicions precàries en immobles camuflats com a locals de massatges. Segons el comunicat policial, les víctimes eren traslladades a aquests pisos i sotmeses a un control constant mitjançant
foren dos dels aspectes que generaren queixes. També, la presència de rates, paneroles i, fins i tot, coloms, «uns veïns que haurem d’acabar empadronant». Per solucionar-ho,
proposaren la renovació del clavegueram i una neteja més intensiva. Altres idees foren la creació de nous parcs moderns, espais esportius i una piscina pública, així com la
videovigilància. En els casos de Reus i Manresa, es van detectar les mateixes condicions d’amuntegament —les víctimes dormien agrupades en lliteres o als llits on atenien clients— i explotació que en la resta de l’Estat. D’acord amb el relat policial, per desenvolupar l’activitat delictiva, l’organització adquiria o llogava immobles o locals, a través de societats mercantils creades expressament, intentant donar l’aparença de legalitat. Principalment utilitzaven habitatges unifamiliars o espais comercials.
implantació d’agents cívics. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, expressa que «la millora d’aquests barris és una necessitat detectada fruit de l’escolta activa i de la manca d’actuacions integrals els darrers anys». Això no obstant, abans de presentar el Pla de Barris Sud a la convocatòria de la Generalitat, «cal una diagnosi participativa per escoltar les seves inquietuds en àmbits clau com l’espai públic, l’habitatge, la sostenibilitat i els serveis públics». «Aquest procés permet construir un pla més ajustat a la realitat, amb la mirada i l’experiència directa dels veïns», afegeixen fonts municipals. Les iniciatives presentades al Pla de Barris i Viles no contemplen únicament una remodelació urbanística i física, sinó que la transformació es planteja també en les esferes sociocomunitària i ecològica. El termini per executar la intervenció es calcula en 5 anys, ampliables fins a 8, i es preveu que la proposta reusenca oscil·li entre els 15 i els 20 milions d’euros. Les àrees que optin al finançament han de presentar una renda per persona inferior a la mitjana catalana, tenir homogeneïtat i prou habitants. En aquest sentit, una assistent va assenyalar que s’hauria d’ampliar el perímetre de l’actuació en direcció sud-oest, cap a zones «més antigues o més» i, també, «degradades». El procés continuarà amb un qüestionari i el retorn dels resultats. A més, en cas que es financi el projecte reusenc, la participació dels veïns prosseguirà a través de comitès d’avaluació i de seguiment.
Salut l L’IISPV organitza una jornada de portes obertes amb motiu del seu 20è aniversari
Està d’aniversari.
L’Institut d’In vestigació Sani tària Pere Virgili (IISPV) va bufar, el 14 de juliol, vint espelmes. «Fa vint anys, els centres de recerca que hi havia a la demarcació van decidir fer un pas», introduïa Lluís Gallart, director del Biobanc i responsa ble de les platafor
mes de suport científic de l’entitat. Des d’aquell llunyà 2005, la unió de la xarxa hospitalària i uni versitària ha esdevingut un referent en la recerca biomèdica, no només a la província, sinó a es cala estatal. Per celebrar l’efemèride, els investi gadors van decidir obrir les portes dels seus laboratoris.
La segona edició del cicle teatral ‘Què diu que fan?’ girarà entorn la salut mental
Cultura l La programació comptarà amb 14 espectacles a Tarragona i les Terres de l'Ebre
Redacció
La segona edició del cicle tea tral Què diu que fan? Escenaris de la Catalunya Sud arren carà aquesta tardor. Es tracta d’una iniciativa del Departa ment de Cultura de la Gene ralitat de Catalunya que, en guany, girarà al voltant de la salut mental i que comptarà amb una programació de ca torze espectacles —de noms com Marc Artigau, Guillem Clua o Joan Lluís Bozzo— i ac tivitats en onze municipis de Tarragona i Terres de l’Ebre. A més, hi participarà el Col·legi
Oficial de Psicologia de Cata lunya, que coordinarà els col· loquis postfunció sobre salut mental, i el Departament d’Educació i Formació Pro fessional, que assumirà les activitats educatives orien tades a infants i adolescents, juntament amb els progra madors locals.
La voluntat del projecte és descentralitzar la cartellera d’arts escèniques, impulsar el panorama escenicomusi cal de Catalunya i fer ho en col·laboració amb els agents locals i supralocals, així com potenciar la cooperació entre
El recorregut va iniciar per l’àrea de l’oficina tècnica i, a continua ció, els participants van baixar una planta. Res més empènyer la porta, apareixia un gran cartell, anunciant «un dels projectes estrella»: la Uni tat d’Investigació Clínica (UIC). En construcció i amb previsió d’estar en funcionament a finals del 2026, permetrà dur a terme investigació clínica en fase 1, la més experimen tal. S’encetarà pel camp de l’oncolo gia i tindrà un abast territorial. «Un
fàrmac, des que inicia la fase 1 fins que arriba a les farmàcies, pot arri bar a tenir una vida de 7 o 8 anys. En patologies com l’oncologia, és una fi nestra temporal que és un luxe; quan es descobreix un fàrmac, és impor tant que els nostres malalts puguin tenir lo al seu abast com més aviat millor», explicà Gallart. En endinsar se als laboratoris, els ulls s’obriren de bat a bat i les mans es refugiaren a les butxaques, temo roses de tocar res. Alexios Manidis i
El cicle va presentar-se ahir a l’Institut Pere Mata. Tjerk van der Meulen
Les funcions aniran acompanyades per diversos col·loquis sobre salut mental
els espais escènics públics del país. L’any passat, es va celebrar la primera edició del cicle, que va tractar la petjada de la memòria històrica a Tar ragona i les Terres de l’Ebre.
Continuïtat
Un dels principals reptes de futur és «poder créixer» en recursos
Sara Bernardo, del grup de recerca NeuroÈpia, estan investigant com afecta la nutrició de la mare al des envolupament cerebral del nadó. La hipòtesi és que els fills de les dones que van menjar més ultraprocessats —amb additius, conservants, colo rants, etc.— durant l’embaràs tenen pitjors habilitats del llenguatge. No només això: estan veient com una mala alimentació pot acabar alte rant físicament l’estructura del cer vell. L’espant es deixava notar entre els assistents. «Estem parlant d’un consum repetitiu i abusiu i en etapes clau: no et moriràs per menjar te un Donut», van córrer a calmar. Després tocava parlar, precisa ment, d’ulls. L’enginyer biomèdic Eugeni Garcia, del servei d’Oftalmo logia, va explicar que s’ha dissenyat un algoritme d’intel·ligència artifici al que permet detectar la retinopatia diabètica, una afecció derivada de la diabetis tipus 2 que causa anoma lies dels vasos sanguinis de la reti na. «Actualment, hi ha molta llista d’espera en tots els serveis i el que es vol és que, als CAP, els metges de famílies puguin fer la retinografia i consultar la IA per saber quin tipus d’afecció hi ha», va detallar. Són 20 anys, però l’IISPV vol con tinuar sumant ne. El gerent de l’en titat, Francesc López, va afirmar que el principal repte és «poder créixer». «És molt difícil mantenir el talent i necessitem més espai, més recursos, per poder sustentar la gent i conti nuar tenint una investigació excel· lent al territori», va expressar.
Municipal l S’inclouen obres d’asfaltatge, modernització de xarxa d’aigua i enllumenat, entre d’altres
Rafa J. Larrañaga
L’Ajuntament de Valls ampliarà fins als 5,8 milions d’euros la inversió directa a la via pública amb actuacions a més d’una seixantena de carrers, places i espais del municipi al llarg d’aquest 2025. Les obres d’asfaltatge i les millores de voreres són l’aspecte en què l’ens municipal destinarà una major quantitat econòmica —3.319.000 euros. També es continua apostant per la modernització de les xarxes d’aigua i enllumenat, amb una inversió de gairebé 1,1 milions d’euros per renovar uns cinc quilòmetres de canonades i de 467.000 euros per modernitzar amb tecnologia LED l’enllumenat d’algunes zones de la ciutat.
La feina, però, ja ha començat. Ara com ara, l’Ajuntament ha executat part de les inversions programades pel 2025. Durant el mes de juliol, s’han dut a terme les obres d’asfaltatge dels carrers Paborde, Narcís Oller, Bisbe Mora, al barri de mas Clariana i a la part alta del carrer Freixa, a Santa Magdalena. Tot i això, el pla d’asfaltatge no acaba aquí perquè, al setembre, continuaran les obres al polígon industrial, i encara queden per licitar altres actuacions programades. En total, el pla comprèn 16.400 metres quadrats de vials amb nou paviment. Per acabar amb les actuacions a la via pública, la recuperació de la muralla de Sant Francesc és la gran actuació d’aquest 2025. Impulsada per l’Ajuntament de Valls amb una inversió de 2,4 milions d’euros —amb fons europeus Next Generation—, es posarà al descobert l’antiga muralla medieval del segle XIV, que ara es troba oculta dins de les cases. A més, s’ha de tenir en compte la creació d’un passeig accessible i una
S’han destinat més de 3,3 milions d’euros a obres d’asfaltatge i via
S’asfaltaran més de 16.000 metres quadrats a dotze carrers del municipi
nova porta d’entrada al Centre Històric que suposaran una total transformació urbanística de la zona.
Aigua, enllumenat i parcs Valls invertirà més d’1,5 milions en modernitzacions de la xarxa d’aigua i de l’enllumenat públic de la ciutat. Pel que fa a l’aigua, s’estan duent a ter-
me dues actuacions: la interconnexió de la xarxa general de la ciutat amb Fontscaldes i la renovació de l’anella sud de la xarxa d’aigua. Quant a l’enllumenat, prop del 80% de la ciutat ja compta amb tecnologia LED instal·lada. Ara, es renovarà a una trentena de carrers i zones del municipi. L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, va explicar a la presentació de la inversió que «tenim parcs infantils per a nens molt petits. Quan em venen a veure ‘nanos’ de les escoles, em diuen que no hi ha un parc adaptat a la seva edat» Doncs ara, Valls en tindrà, perquè dels 160.000 euros invertits en zones verdes, una part es destinaran a la zona del Vilar. Allà, s’instal·laran un nou parc de salut, veles d’ombra i «dues tirolines i dos jocs», va assegurar Farré.
Les obres de la zona de la muralla de Sant Francesc, una de les executades fins al moment a Valls en el marc d’aquesta inversió anual a la via pública. Ajuntament de Valls
L’apunt
La Generalitat inverteix en els accessos a Valls
A les actuacions que duu a terme l’Ajuntament, cal afegir-hi els 604.000 euros que està invertint la Generalitat de Catalunya en els accessos a Valls per les carreteres de Picamoixons i Alcover, dues vies que passaran a ser urbanes i de titularitat municipal. Amb l’objectiu de millorar la seguretat de circulació de vehicles i vianants, la inversió contempla la transformació de més de dos quilòmetres de les dues travesseres en vies urbanes —amb voreres i serveis.
Societat l Es materialitza el traspàs establert en l’acord de govern
Podem-C, actuals socis de govern.
Joan Martí Pla, alcalde de Perafort i Puigdelfí, ha estat investit com a nou president del Consell Comarcal del Tarragonès en una sessió extraordinària celebrada aquest dilluns a la tarda al Saló de Plens de l’ens supramunicipal. Pla, de Junts-CM, encapçalarà la institució durant els darrers dos anys de la desena legislatura, donant compliment a l’acord de govern pactat a l’inici del mandat. El relleu s’ha produït amb el suport dels grups comarcals del PSC-CP, Junts-CM i En Comú
Amb una llarga trajectòria dins de la corporació –en forma part des del 2003–, Joan Martí Pla ja havia exercit la presidència entre el 2019 i el 2021. En aquesta ocasió, ha estat escollit amb 20 vots favorables, després que els grups comarcals presentessin les seves candidatures i que la votació, com és tradició, es fes mitjançant vot secret dipositat en una urna.
El ple es va iniciar amb la intervenció de Salvador Ferré, president sortint, qui va sol·licitar formalment que
els 33 consellers i conselleres acceptessin la seva renúncia. Tot seguit, va pronunciar un emotiu discurs de comiat on destacà la tasca realitzada en els darrers dos anys, agraint alhora el compromís i la responsabilitat de tot el personal del Consell i de les forces polítiques representades.
Durant el seu primer discurs com a nou president, Joan Martí Pla va posar en valor la col·laboració entre els socis de govern, qualificant el pacte com a «fructífer i molt positiu». Va subratllar que l’entesa ha aportat estabilitat i ha permès avançar en bene-
Nuclear l El CSN classifica l’incident com a «anomalia»
ACN
El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha constatat que la central nuclear de Vandellòs II va funcionar durant més de dos mesos amb la vàlvula d’alleujament d’un dels generadors de vapor inoperativa. L’organisme regulador ha ele-
vat a nivell 1, «anomalia», en l’Escala Internacional de Successos Nuclears i Radiològics (INES), l’incident notificat pels gestors de la central, ANAV, l’1 de juliol passat, amb motiu d’una parada programada de la central. Segons el CSN, la vàlvula no es trobava operativa, «de forma inadvertida»,
Renfe activa un servei alternatiu per carretera pel tall ferroviari a Sant Vicenç de Calders
Mobilitat l Renfe ha activat un servei alternatiu per carretera amb prop de 21.000 places entre el 21 i el 28 de juliol a causa de les obres que Adif executa a l’estació de Sant Vicenç de Calders per adaptar-la a l’ample estàndard. L’actuació afecta les línies R2 sud, R4 sud i Regionals del sud. El dilluns 28 es faran proves sense viatgers
que alteraran la circulació: l’R4 sud i l’R13 estaran afectades tot el dia, mentre que l’R2 sud i els Regionals ho estaran fins a les 14 h. A més, fins divendres es faran serveis per carretera entre El Vendrell i Sant Vicenç (R4), i entre Cunit i Sant Vicenç (R2) del 24 al 27. Els treballs inclouen via d’ample mixt i nous sistemes de senyalització. Redacció
Pla entrà a formar part de la corporació el 2003 i en fou president entre 2019 i 2021
fici del territori i de la ciutadania. En aquesta nova etapa, s’ha compromès a seguir una
línia continuista i ha estès la mà a l’oposició per «treballar plegats».
Finalment, va tenir unes paraules d’agraïment cap als treballadors i treballadores de la institució, destacant que són «l’engranatge que fa funcionar cada dia el Consell» i que la seva feina sovint
discreta però constant és fonamental per fer possible els projectes i serveis que arriben als municipis. També va reiterar la seva confiança en el gerent, F. David González, de qui en lloà la tasca des de la seva incorporació el darrer setembre, subratllant la seva implicació i lideratge tècnic.
des del 28 d’abril passat, una «condició no permesa per les Especificacions Tècniques de Funcionament, al no poder assegurar que estigués desenvolupament correctament la seva funció de seguretat». Segons la informació recollida pel CSN, el titular de la central havia observat prèviament,
el 28 d’abril, amb motiu de l’apagada elèctrica, un «comportament anòmal» d’aquesta vàlvula. Arran d’això, es va inspeccionar i sotmetre a proves en presència de manteniment mecànic sense identificar cap anomalia de funcionament. Tampoc es va apreciar cap mal funcionament durant la pujada de càrrega ni les proves efectuades posteriorment. Després de notificar l’incident, les comprovacions d’ANAV van mostrar que la seva obertura només es produïa quan es trobava prèviament aïllada per la seva vàlvula motoritzada.
Mossos i Policia Local rescaten una turista de 19 anys que s’ofegava de matinada a Salou
Successos l Agents dels Mossos d’Esquadra van rescatar diumenge una turista de 19 anys que s’estava ofegant en una platja de Salou. Els fets van passar cap a les 04.00 h, quan un grup de joves va alertar que una amiga seva havia entrat al mar sota els efectes de l’alcohol i no en sortia. Dos efectius de la Policia Local i un mosso van iniciar la recerca
amb una embarcació, mentre altres agents i amics de la víctima es tiraven a l’aigua. La van localitzar a uns 200 metres de la costa, esgotada però conscient, després de gairebé mitja hora a l’aigua. La van traslladar a la riba amb un patinet de pedals i va ser atesa pel SEM abans de ser evacuada a un hospital de Tarragona per ferne seguiment mèdic. Redacció
Actes culturals l La música i el teatre seran els protagonistes del programa d’actes
Redacció
Creixell inicia aquest dijous la Festa Major de Sant Jaume, que enceta quatre dies d’activitats per a tots els públics, amb una oferta variada que combina tradició, cultura, espectacles i molta música. El programa inclou actes tradicionals com el pregó, la cercavila amb gegants i diables, i diversos espectacles de carrer que marcaran l’inici de la festa amb força i entusiasme. No hi faltaran tampoc les representacions teatrals, els concerts i les activitats familiars que ompliran els espais públics de vida i color.
Les nits de festa major es viuran amb intensitat, amb música en directe, sessions de ball i un ambient festiu als carrers i places del municipi. El foc i la pólvora també tindran un paper destacat, culminant amb un gran espec-
tacle final que posarà el punt i final a la celebració.
La tradició de les festes creixellenques en honor a Sant Jaume es remunten a segles enrere i les Ordinacions de Creixell ja parlen d’aques-
ta celebració. És tradicional per Sant Jaume l’acompanyament de les autoritats en l’anada a l’Ofici Solemne, previ a la ballada de Sardanes. També cal remarcar la processó amb la imatge de Sant
Pregó de la Festa Major, a càrrec de Shado el Mago 19:00 h
Des del balcó de l’Ajuntament
En acabar
El pregó de Shado el Mago obre el programa i l’humor de Clownic el tanca
Jaume pels carrers de la Vila, així com, des de fa uns anys, el seguici popular format pels gegants i els capgrossos de la Vila, la colla gegantera Esmarris de Creixell, la colla Geganters i Capgrossos de Creixell, la colla del Ball de Diables de Creixell, la colla Units pels Gegants, els trabucaires del Ball del Serrallonga i les espurnes de Creixell.
La Festa de Sant Jaume és en realitat la Festa Major Petita de Creixell, però al llarg dels darrers anys, amb el canvi econòmic de l’agricultura al turisme, la Festa de Sant Jaume ha anat agafant pes i adquirint més importància.
Cercavila de 20è aniversari dels gegants de Creixell
Gilmundo i Minerva
A la Plaça del Mirador amb la participació dels gegants i grallers de Torredembarra i la Riera de Gaià, el ball de Diables de Creixell, el grup de ball Espurnes de Creixell i de batucada la Gresca d’en Bacus. Amb el suport de la Diputació de Tarragona.
Bruixes - El Judici 22:00 h
Al Casal Municipal, espectacle teatral a càrrec de Bruixes del Baix Gaià i Papallones Liles
Anada a l’Ofici 11:45 h
Acompanyament d’autoritats des de l’Ajuntament a l’Església
Ofici Solemne i Processó 12:00 h
A l’Església de Sant Jaume, amb l’acompanyament de la Cobla Cossetània, la coral de Sant Jaume i el seguici popular. Amb el suport de la Diputació.
En acabar
Ballada de Sardanes
A la Plaça Major, a càrrec de la Cobla Cossetània. Amb el suport de la Diputacio.
Concert de Cançó catalana 19:00h
Al Casal Municipal, a càrrec de Miracle Seguí. Amb el suport de la Diputació.
Ball de Festa Major amb Vancouver Orquestra 23:00h
A la Plaça del Mirador. ‘Food truck’ a càrrec del Ball de Diables de Creixell.
19a Travessa de Creixell 09:00 h
Al Club Näutic, a càrrec del Club Nàutic de Creixell (09 h amb pàdel surf i a les 12 h amb embarcacions).
Teatre Infantil Acrobàtic ‘Tanzania One’ 19:00 h
Al Casal Municipal
Ball Parlat amb Cercavila de Foc
22:00 h
A la Plaça del Mirador, a càrrec del ball de Diables de Creixell.
Concert a càrrec de SelvaBand 23:30 h
A la pista esportiva. Seguidament, sessió de DJ.
19a Caminada Popular ‘Mar-Muntanya’ 07:00 h
Al Club Nàutic. Inscripcions a www. creixell.cat. Amb la col laboració de l’Associació Marxa Aquàtica Baix Gaià.
Taller de nusos mariners 10:00 h
Al Club Nàutic, a càrrec del Club Nàutic de Creixell.
Sessió d’iniciació al patí català 11:00 h
Al Club Nàutic, a càrrec del Club Nàutic de Creixell.
Jocs infantils 18:00 h
A la Rambla de les Moreres, a càrrec del Ball de Diables de Creixell.
Espectacle teatral ‘Hotel Flamingo’ 22:00 h
Al Casal Municipal, a càrrec de la companyia Clownic.
Final de festa amb focs artificials 23:59 h
Futbol l En les quatre temporades que ha disputat a la categoria, el conjunt grana ha sumat 243 punts
Rafa J. Larrañaga
Si hi ha un club que sap què és això de competir a la Primera Federació, aquest és el Club Gimnàstic de Tarragona. La Primera Federació és una categoria molt nova. Es va crear el 2021, després que la pandèmia de la Covid-19 provoqués un excés de clubs a l’antiga Segona Divisió B —a causa de la supressió dels descensos en el curs 2019-2020.
Des que es va fundar la divisió fins avui dia, només hi ha cinc equips que hauran disputat tots els cursos de Primera Federació —tenint en compte el que començarà aquest mes d’agost— i aquests són el Celta Fortuna, el Real Madrid Castilla, l’Unionistas de Salamanca, l’Algeciras i el Nàstic de Tarragona. Hi havia altres clubs que havien estat presents a totes les edicions i han descendit recentment a Segona Federació, com el Barça Atlètic o el Real Unión Club
El porter
d’Irun, i d’altres que, després d’anys de patiment al bronze, han aconseguit l’anhelat ascens de categoria, com la Cultural y Deportiva Leonesa. En total, en els quatre cursos de Primera Federació disputats, han participat 73 clubs i d’entre tots aquests, el Nàstic de Tarragona és el que més punts ha aconseguit sumar durant la lliga regular. La classificació històrica de la categoria situa el Nàstic en primera posició amb 243 punts. Uns punts que ha aconseguit sumar en 152 partits, cosa que suposa que durant aquests quatre anys, ha sumat més del 53% dels punts que tenia a l’abast. Uns bons resultats que, més enllà de les matemàtiques, han portat al club de la Budallera a tres finals de playoff d’ascens a Segona Divisió. A més del Nàstic, a la part alta d’aquesta taula classificatòria hi ha molta presència de filials. De la segona a la quarta posició, estan ocupades pel Celta Fortuna —amb
Futbol l El jugador català ve de disputar un curs cedit a Segona Divisió amb el Cartagena
Redacció
Noé Calleja buscava competència a la porteria per Dani Rebollo i ja l’ha aconseguit. El Nàstic va fer oficial ahir el vespre la incorporació de Toni Fuidias, un porter català que arriba cedit del Girona per una temporada. Fuidias és un porter de 24 anys i 1,95 metres d’alçada que es va formar a les categories inferiors del Real Madrid, a la ‘Fábrica’. Va començar la seva carrera al Gimnàstic de Manresa, però el seu bon rendiment va fer que el Real Madrid s’interessés en els
seus serveis. Dit i fet, en edat d’aleví, va recalar a la capital de l’Estat espanyol. Va arribar a estar convocat en diverses ocasions amb el primer equip i va guanyar una UEFA Youth League —un any en què compartia vestidor amb el jugador grana, Sergio Santos. El curs 2022-2023 va signar pel Girona, amb qui va disputar tres partits de Copa del Rei. El curs passat el va passar cedit al Cartagena a Segona Divisió, però tan sols va aconseguir disputar cinc partits, en què va encaixar nou gols. Pròximament, la incorpora-
238 punts—, el Barça Atlètic —amb 233 punts— i el Real Madrid Castilla —amb 230 punts. Entre els primers classificats també hi ha clubs que, tot i no haver participat en totes les edicions, han fet grans
campanyes amb puntuacions molt altes. És el cas del Deportivo de la Coruña, que va aconseguir ascendir com a primer classificat el curs passat amb 78 punts —al grup, precisament, del Nàstic— i el
Fuidias és un porter de 24 anys format a les categories inferiors del Madrid
ció s’incorporà als entrenaments dirigits per Luis César i començarà a acompanyar a Dani Rebollo, Aleix Peiri i Gerard Curto a la porteria de la pretemporada del Nàstic.
El Nàstic és un dels cinc clubs que haurà participat en totes les edicions
El conjunt grana ha aconseguit sumar més del 53% dels punts disputats
del Castellón, que també va ascendir el curs passat com a líder del grup II amb 82 punts —i que ostenta, juntament amb el Racing de Santander, el rècord de punts en una sola temporada.
A la part baixa de la classificació, hi ha clubs que han tingut un pas residual per la Primera Federació. L’Extremadura és el cuer amb tan sols 20 punts i l’acompanyen altres clubs com el Recreativo Granada, el Tudelano o la UE Costa Brava —refundació de la UE Llagostera.
Dani Rebollo: «Calia una reestructuració»
El porter grana, Dani Rebollo, va fer ahir una valoració dels primers entrenaments de la pretemporada. «Després dels ‘pals’ de Málaga i Zubieta, crec que a nivell mental calia una bona reestructuració i el club l’ha feta. Estem incorporant bons jugadors i venen amb moltes ganes», va assegurar el de Lepe.
AirCup, la nova competició de futbol d’elit que aterra a Tarragona
Futbol l Tarragona serà testimoni de futbol de primer nivell aquest estiu gràcies a l’arribada de l’AirCup 2025, la nova gira internacional de pretemporada que oferirà partits de futbol de primer nivell. El matx que es durà a terme al Nou Estadi Costa Daurada el pròxim dimarts 29 de juliol —a les 20.45 h— enfrontarà el Valencia CF i l’Olympique de Marsella. Ja es poden comprar les entrades en línia. Redacció/Aj. Tarragona
Política l Enric Trens va reservar 878 places a interins contra la norma i el Departament va invalidar el procés d’adjudicació
María Belmez / ACN
La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha destituït el subdirector de Plantilles, Provisió i Nòmines, Enric Trens, en relació amb les alteracions en el procés d’adjudicació de places docents per al curs vinent. En compareixença parlamentària, Niubó ha detallat que divendres van saber que un funcionari, per una decisió «unilateral», va fer una reserva de 878 llocs de treball a personal interí, quan haurien d’haver passat a places ordinàries per a funcionaris. Ho
va fer «sense consultar el director general, ni la secretaria general ni la consellera», ha assegurat. Niubó ha dit que arribaran «fins al final» en la investigació. «Ningú està per sobre del Departament, ningú està per sobre del Govern ni per sobre de la llei», ha dit. Niubó ha comparegut aquest dimarts a petició pròpia al Parlament per donar explicacions davant d’un fet «greu» que ha reconegut que «fa mal» a la credibilitat i al prestigi del Departament d’Educació i que ha considerat que és «inadmissible i
intolerable». «No permetrem que ningú de forma voluntària i deliberada prengui decisions unilaterals contravenint resolucions del Departament, que vulneren els drets de milers de docents i afecten les garanties de procés», ha manifestat.
I és que segons ha explicat Niubó això és el que va passar: una persona va prendre una decisió «unilateral» que va alterar el procés d’adjudicacions docents. «No va ser un error humà, tampoc tècnic sinó el resultat d’una decisió conscient i unilateral», ha
El nou procés afecta un 5% dels docents, amb 2.898 canvis en les adjudicacions
asseverat.
La consellera ha explicat que una resolució concreta indica que les places perfilades que durant la fase d’adjudicacions provisionals, i de les quals no consti proposta de la direcció, no havien estat ocupades s’havien de reconvertir en places ordinàries i ser ocupades, en primer lloc, per funcionaris. Només si continuaven vacants aquestes places es podien oferir a interins però en una segona fase. Niubó ha destacat que el fet de prioritzar ocupar les places amb funcionaris va ser «acordat» amb els sindicats i traslladat als serveis territorials. L’objectiu era ajudar a l’estabilització del personal i a la consolidació dels equips dels centres educatius. «Pot agradar més o menys, però en cap cas un funcionari la pot contradir», ha manifestat.
L’inici de curs es manté el 8 de setembre Davant les peticions dels sindicats d’endarrerir l’inici de curs, Niubó ho ha tornat a descartar. «Ni l’inici de curs ni el funcionament del curs vinent es veuran afectats», ha manifestat. I és que ha assegurat que, malgrat els problemes, el nomenament d’aquests docents es mantenen per a l’1 de setembre, com ja estava previst, i ha afegit que durant el juliol els professionals podran contactar amb els centres i a l’inrevés. La consellera ha asseverat que l’últim que farà el Departament és «causar major perjudici a l’alumnat i al conjunt de famílies».
jutgessa ajorna l’entrega del fill de Juana Rivas per les «circumstàncies» observades
Societat l Aquest dimarts al matí, la jutgessa va ajornar fins divendres l’entrega del fill menor de Juana Rivas al seu pare, Francesco Arcuri, després d’hores de tensió al punt de trobada familiar de Granada. El nen, d’onze anys, va veure breument el seu pare, el qual va marxar sol del lloc de trobada. L’auto judicial atribueix el retard a «les
La UE veu «indefensable» la matança a Gaza
Genocidi l L’alta representant de la UE per a la Política Exterior, Kaja Kallas, ha qualificat d’«indefensable» la matança de civils durant el repartiment d’ajuda a Gaza i ha exigit a Israel que «deixi de matar persones» en aquests punts. Kallas ha advertit que la UE es reserva «totes les opcions» si TelAviv no compleix els seus compromisos. ACN
circumstàncies» observades i descarta qualsevol ús de força. Juana Rivas va patir una crisi d’ansietat i va ser traslladada a l’hospital. El Tribunal Constitucional va rebutjar el recurs dels seus advocats. Arcuri, investigat per maltractament a Itàlia, espera emportar-se el menor. Divendres es fixarà un lloc i hora més discrets per a l’entrega. Agències
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Aquest nen tan guapo demà fa uns quants anys! Felicitats Josep Mª. De part de la teva tia i cosines.
k Editorial k
Les paraules de Manola Brunet ressonen amb la claredat d’una científica que ha dedicat més de quatre dècades a desxifrar els secrets del clima. Aquesta geògrafa excepcional va ser una visionària que ja als anys 80 alertava sobre el canvi climàtic quan molt pocs en parlaven. Com a professora de Climatologia de la Universitat Rovira i Virgili i directora del Centre de Canvi Climàtic, Brunet ha construït una carrera impecable basada en la rigorositat científica. Ha estat la primera dona i la primera espanyola a presidir la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial, fita
històrica que reflecteix el reconeixement internacional al seu treball pioner. La seva entrevista revela una doble frustració: la passivitat política davant una emergència clara i la responsabilització del ciutadà mentre es continuen subvencionant els combustibles fòssils. Experta internacional reconeguda en reconstrucció instrumental del clima, Brunet ha analitzat de forma pionera l’evolució tèrmica de la península Ibèrica. Manola Brunet representa la ciència compromesa amb el futur del planeta, un futur que, malgrat tot i malgrat tots, encara és capaç de veure’l amb un cert grau d’optimisme.
k Tribuna k
De fàbriques sense residus a camps intel·ligents: un nou model industrial sostenible s’obre pas: estem preparats?
On acaben les vies del tren i comença el mar es podria escriure el primer capítol d’una revolució industrial sense precedents, amb el Port de Tarragona com protagonista que no podem seguir considerant un simple intercanviador de mercaderies, sinó convertir-lo en un laboratori viu on es testeja una fórmula única al món: transformar amenaces ambientals en oportunitats econòmiques.
Mentre Europa discuteix taxes al carboni, nosaltres ja podríem exportar un model per a fer-ne negocis.
Aquest no vol ser un article més, sobre sostenibilitat: vol tornar-se en un manual de cooperació industrial en 5 actes.
Veure a Tarragona com a Pol d’Innovació Industrial Circular i Sostenible no representa només un somni plasmat amb les paraules del professor Palomares, director del ICIQ de Tarragona: el model que s’està gestant entre les parets d’un dels centres dedicats a la química més potent d’Europa, no és un exercici acadèmic.
És una guia d’instruccions per a poder interpretar les oportunitats i transforma-les en reptes majúsculs que el nostre territori podria assumir.
El ‘Palomares Draft’ vol projectar una imatge d’un futur capaç de transformar el nostre sistema productiu per a sempre. Però com?
La resposta no és tan complexa com
Sebastiano Alba
Consultor Mediambiental i BD de Limonium @smartmaking
sembla en una primera instància. Podríem començar integrant la Indústria Electrointensiva per redefinir els conceptes de Residus per acabar-los considerant com Recursos; i, sintèticament, acabar promovent l’Agro-Revolució del segle XXI, amb Intelligència Artificial per a optimitzar per exemple el consum d’aigua o aprofitar la biomassa per a transformar-la en biocombustibles d’alt valor. Tot això amb un únic fil conductor: que totes aquestes innovacions puguin convergir al Port de Tarragona, com el punt nodal on la teoria es converteix en realitat.
aquell ‘campanilisme’ polític que divideix de forma estèril, casi inútil), i que s’erigeix en laboratori de la indústria 4.0 capaç de modelar el territori i que projecta un paisatge socioeconòmic on la potència industrial s’alinea amb l’aspiració (i l’ambició) ecològica.
El model d’Innovació Industrial Circular i Sostenible que des-de fa mesos està aterrant en moltes reunions oficials (i no) s’està promocionant com el ‘Palomares Draft”.
Tot això amb un únic fil conductor: que totes aquestes innovacions puguin convergir al Port de Tarragona, com el punt nodal on la teoria es converteix en realitat
Amb una bona dosi d’optimisme i una ambició desmesurada, estic convençut que el cor d’allò nou que avança en Catalunya, batega amb la forma de la Catalunya del Sud, amb el seu epicentre ben identificat amb l’Àrea Metropolitana de Tarragona (sense
Contractes en pràctiques amb els títols d’ESO i Batxillerat?
Es tracta de un veritable full de ruta que redefineix la revolució que ja és aquí i el progrés que ens espera. El ‘Palomares’s Draft’ intenta dibuixar la integració de les indústries electrointensives; de la valorització dels residus; dels sistemes agroalimentaris sostenibles; de la recerca d’avantguarda en una visió sinèrgica capaç de donar respostes concretes al model de societat basada en la cultura dels coneixements; entrellaçats entre ells amb un model clau on la formació professional sigui capaç de donar aquelles respostes que els nostres joves (i no només ells) necessiten avui.
Resumint: un projecte de país on les esperances de viure dignament una vida no signifiquin una almoina de caritats sistèmiques.
La legislació laboral senyala que la modalitat de contractes en pràctiques (de màxim 2 anys de durada) són destinats a les persones que estiguin en possessió dels títols de FP i universitaris, però no de la ESO ni Batxillerat, tot i existir els convenis de col·laboració per fer pràctiques empresarials al Batxillerat (com a la FP i la Universitat), constant com a matèria puntuable anomenada ‘Estada a l’Empresa’. Però no es pot confondre aquests convenis de pràctiques estudiantils amb els contractes en pràctiques en tenir ja la titulació corresponent perquè no són el mateix, ja que aquests convenis es realitzen durant els estudis de l’alumnat i els contractes en pràctiques es celebren un cop es té la titulació oportuna. Però la veritat és que el Batxillerat segueix sent massa acadèmic i molt mancat de matèries tècnic-professionals (almenys a la majoria de les seves modalitats), i per això (i per voler donar prestigi a la FP) al seu dia es van integrar camps i matèries professionals als Batxillerats (idea avui recuperada amb el nou Batxillerat Professionalitzador) també com una mena de FP de base i complement per a estudis posteriors de FP. Potser també es podria plantejar incloure matèries professionals per poder obtenir una FP bàsica a l’ESO, i afegir ensenyaments tècnics professionals (tecnologia) com a matèria comuna a tots els Batxillerats, ja per tenir aquesta FP de base i posterior desenvolupament i així potser poder ampliar els contractes de pràctiques amb les titulacions d’ESO i Batxillerat, no havent d’esperar tants anys d’estudis per adquirir titulacions i la pràctica professional. El temps és or.
Toni Yus Piazuelo
Tàrrega
Frutos amargos
El pasado día 6 de junio, viernes, asistí en el Palau de la Diputació, a una sesión de Cineforum que me pareció interesantísima. Organizada y propuesta por personal de OXFAM Intermon de Tarragona y presentada por Carlos Domènech, subdirector de Diari Més.
Se proyectó en este evento el documental “Fruits amargs (The Picker)”, en el que varios países europeos, como Grecia, España, Italia, Portugal, … muestran sus campos de producción agrícola y comercial de productos alimentarios.
Tuvimos la ocasión de contemplar –casi como si estuviéramos en las zonas—la recolección de las aceitunas, tanto para uso de consumo en cocina y mesa como las que son dedicadas a convertirse en aceite; la cogida de naranjas, alcachofas, fresas, … tareas todas ellas que requieren un pesado trabajo Y, ¿verdad que cuando estamos consumiendo todos esos alimentos no pensamos en quienes han tenido que trabajar duramente para que lleguen a nuestra mesa ?
La realidad es que eso lo hacen millares de personas migrantes que se dejan la salud y parte de su vida en durísimas condiciones casi infrahumanas, a cambio de una remuneración muy por debajo del salario mínimo, sin seguridad laboral, con vulneración de derechos básicos, viviendo en espacios insalubres, sufriendo todos los males de una situación de real esclavitud.
También son víctimas de esta injusticia los productores de alimentos, ya que las grandes cadenas alimentarias pagan precios irrisorios por sus productos para obtener el mayor margen. El objetivo del documental es el presentar a la opinión pública esta enorme injusticia.
La solución de cómo lograr revertirla, está en conseguir hacerla visible y, a partir de ahí, aplicar las medidas precisas.
Esa loable tarea ya se está llevando a cabo, en varios países.
En el Parlamento Europeo, la eurodiputada holandesa Lara Walters logró presentar --a pesar de una resistencia considerable-- un proyecto de Ley sobre la cadena de suministros.
Sabemos que su admirable dedicación al problema comenzó en 2023, y que, en 2024, tras una votación, se aprobó la propuesta.
Sin embargo, desgraciadamente, la Ley no se aplicará íntegramente hasta 2032.
A.R.S
Tarragona
Recerca l La manca d’eines dificulta els tractaments personalitzats
Redacció
Un estudi liderat per la URV revela la manca d’instruments validats per avaluar el dolor crònic en persones amb autisme, fet que pot dificultar l’aplicació de tractaments personalitzats i efectius. Publicat a la revista Clinical Journal of Pain, l’article Chronic pain in Autism: a systematic review ha revisat més de 5.600 treballs científics, dels quals només 26 complien els requisits per analitzar la prevalença, l’avaluació i els tractaments del dolor crònic en aquest col·lectiu.
Els resultats mostren que les persones amb autisme poden experimentar dolor crònic amb una freqüència similar a la població general, sobretot en zones com la regió lumbar o en forma de migranyes. La recerca també evidencia greus limitacions metodològiques: la majoria d’estudis es basen en respos-
Martínez-Leal reclama més atenció clínica i científica al dolor crònic en l’autisme El director de la
tes de cuidadors o professionals, i només un recull dades mitjançant autoinforme.
A més, només tres estudis
analitzen tractaments específics, centrats en intervencions psicològiques. Rafael Martínez-Leal, director de la UNIVIDD, destaca la urgència de desenvolupar eines d’avaluació adaptades. El treball ha estat coordinat per Helena Garriga-Cazorla i s’ha dut a terme amb la col·laboració de diverses institucions.
El nou president de la seu tarragonina del CEC, Arnau Farré. Cedida
Arnau Farré és el nou president de la seu de Tarragona del
Relleu l L’economista Arnau Farré ha estat nomenat nou president de la seu de Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Llicenciat en ADE per la URV i màster en Direcció Financera per l’IDEC-UPF, és soci d’ETL Global ADD i especialista en l’àmbit tributari. Farré vol reforçar el paper de la institució al territori, apropar-la a les
noves generacions i enfortir vincles amb el teixit empresarial i altres entitats. «És un gran repte fer del Col·legi una eina útil i compromesa amb els professionals del territori», ha afirmat. El degà, Carlos Puig de Travy, en destaca la trajectòria sòlida i la capacitat de consolidar el Col·legi com a referent econòmic i formatiu. Redacció
Necrològiques
Tarragona
Rosa Llovell Fortuny.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.
Reus
Xavier Bonet Anguera.
Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Pilar Marqués Fernández.
Ha mort als 59 anys.
Rosa Reverté Segarra.
Ha mort als 86 anys.
Rosa Dulce López Pin.
Ha mort als 71 anys.
Salou
Jordi Creus Arolas.
Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Tanatori.
Avui felicita als que es diuen:
Brígida, Bernat i Cunegunda
ÀRIES
21/03 al 19/04
Et convenceran perquè canviïs la teva opinió tocant la teva part sensible. Escolta els altres però defensa també els teus interessos.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Gran activitat trobaràs en el teu ambient de treball. Les coses aniran bé encara que et trobis amb algun obstacle. Arribaran trucades familiars.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Compte amb el que dius o fas en el terreny dels sentiments. Avui és fàcil que la gelosia la enveja augmentin, mantén-te en un segon pla.
20/04 al 20/05 TAURE
Si vols guanyar-te l’afecte d’algú solucionar els teus problemes de sentiments avui tens el clima propici per aconseguir-ho a gust.
VERGE
23/08 al 22/09
Saps que no cal cridar per imposar les teves idees als altres. Diguen el que diguin el teu camí ja fixat segueix-lo, el temps et donarà la raó.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Pots anar de guanyador en tot moment si controles l’orgull la vanitat. Les amistats et secundaran en tot en l’amor apareixeran sorpreses.
CANAL REUS TV
10:30 Aventurístic
11:00 Concerts privats
11:30 Fot-li (r)
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Quina animalada!
15:00 Notícies (r)
15:30 Fot-li (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 (Re)poblem
18:30 Colours on tour
19:00 Nex estiu
20:00 Notícies (r)
20:30 La comarcal
21:00 Notícies (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Nex estiu
23:30 Efecte mosaic. Tarda
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Posa atenció cap on dirigeixes els teus desitjos de llibertat, poden interpretar-se malament, actua amb delicadesa amb la parella.
BALANÇA
23/09 al 22/10
No et deixis portar pels teus impulsos o idees, reconeix que els altres també poden tenir raó. No entris en discussions o perdràs el guanyat fins avui.
20/01 al 18/02 AQUARI
Durant tota la jornada no perdis de vista els comentaris que facin les amistats o coneguts, entre ells poden sorgir plans per al teu futur.
21/06 al 22/07 CRANC
Les relacions amb la família amics seran canviants tenderàs a exigir massa als altres. Vigila una mica el teu temps de descans.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Et sentiràs ansiós si no et controles ho contagiaràs als més propers. No t’impacientis per allò no resolt, ja que arribaràs a tot tranquil·lament.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Seràs durant part del dia el centre d’atenció de moltes persones. Emitiràs un magnetisme especial ho sabràs aprofitar al màxim.
10:00 Efecte Mosaic
10:30 La Post Diada
11:30 Cirk
12:00 Caminant per Catalunya
12:30 Cirk
13:00 La Post Diada
14:00 Notícies 12
14:30 La Post Diada
15:30 Cirk
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic Estiu
18:00 (RE)Poblem
18:30 Fem Festa
19:00 Notícies en Xarxa. Estiu
20:00 Notícies 12
20:30 Hospital de proximitat
21:00 (RE)Poblem
21:30 7Ciències+
21.35 Ben Sonat
22:00 Notícies 12
22:30 Hospital de proximitat
23:00 (RE)Poblem
23:30 7Ciències+
23.35 Ben Sonat
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Nau gran del segle XV. Mancat d’un braç. 2.
El verge és el més sa, no pas els altres. Alleta. Dues del ruà. 3. Relatiu als antics misteris religiosos. Flotons de bolets en anell. 4. Dues de seguides. Cares de les monedes. Vocal. 5. Pot tenir lluna de mel. Àcid amb àtoms d’oxigen. 6. La meitat de mil romans. Ultrapassar el límit previst. Llancer de la cavalleria alemanya. 7. Cridi el cavall. Superfície que dóna imatges dels objectes. 8. Propi d’octubre. EUA. 9. Dos plats per a qui no la vulgui. En el cartell publicitari al carrer. L’últim manament. 10. Trompeta molt llarga. Petonejar. 11. Deessa primigènia. Edificis molt petits. Consonant de la victòria. 12. Manca de poesia. Peça de vestir amb mànigues faldons llargs. VERTICALS: 1. Encàrrec. Territori pla de conreu. 2. Combineu coses dissemblants. Adduir motius. 3. Senyor anglès capgirat. Rínxol. Vent. 4. Consonant. Entrellaçament del fil que forma una tela. Forma imperativa del verb fer. 5. Tumor sinovial de les mules. Enganxada. 6. Segueixi la presa. Unti amb mel. 7. Símbol químic. Garrino. Dues d’iguals. 8. Farà teranyines l’aranya. Tou. 9. Moviment líquid degut principalment a la Lluna. Pobles petits. 10. Vocal. Petó. Trajectòria de l’ebri. 11. Sense validesa. Una somiatruites. Mig zero. 12. Amb espòs. I amb amo per obligació.
Màxima Mínima Precipitacions
Previsió
TARRAGONA:
Salazar Mena, Manuel Avgda. Catalunya, 17 Telèfon 977 223 020
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Antoni Brufau, Teresa Brufau Passeig Mas de l´Abelló, 24 Telèfon 977 771 089
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977391672
CAMBRILS:
Besora Mallafre, Anna Consolat de Mar, 60 Telèfon 977 360 270
VALLS:
Rull Ferre, Grabiel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717
EL VENDRELL:
Parra Trillas, Pere-Parra Ballesta, Maria Carmen Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Durant el matí, s’esperen ruixats i xàfecs a punts del quadrant nord-oest del país. A partir del migdia, es desplaçaran cap a l’est i podran afectar a qualsevol punt del país, tot i que es concentraran al quadrant nord-est i a la nit també al sector central del litoral i prelitoral; per altra, seran menys probables a Ponent. A la zona avisada, localment seran d’intensitat forta o torrencial. En aquesta mateixa zona s’acumularan quantitats abundants de precipitació, i és possible que localment siguin entre molt abundants i extremadament abundants (més de 100 mm en 24 hores). A més, aniran acompanyats de tempesta i localment de calamarsa o pedra petita.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
SORAYA, MASAJISTA. Reus. Tel: 643.463.403
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Conóceme!!!
RESTAURANTE en REUS. BUSCA CHICA, de 25 a 55 años, PARA COCINA ,con experiencia. Horario de 10.30 a 15.30 hrs. Tel: 678.844.049
El Festival Internacional de Música de Cambra de Cambrils (FIMC) va ser fundat el 1974. Han passat, doncs, més de cinquanta anys des que aquell municipi que no arribava als 15.000 habitants va posar-se en el mapa impulsant un festival de música clàssica pioner, no només a Catalunya –llavors només se’n celebrava a Porta Ferrada i Cadaqués–, sinó també a la resta de l’Estat.
Per celebrar l’efemèride i, sobretot, recollir i documentar la història del FIMC, l’Ajuntament de Cambrils ha publicat el llibre Festival Internacional de Música de Cambrils. Mig segle d’història i cultura, escrit per Andreu Dalmau.
El volum està estructurat en cinc capítols o etapes que repassen des de la gènesi del certamen a la popularització, passant per les dificultats econòmiques o l’externalització de la gestió. Resulta especialment interessant la primera part del llibre, que recull els fets més remots i, probablement, més desconeguts per al gruix del públic que ha conegut el festival en l’època contemporània. «Descobrir en profunditat com van ser els inicis ha estat molt divertit», admet l’autor, que explica que «el FIMC va començar com un festival de música clàssica –més concretament, música de cambra– que va sorgir per iniciativa popular amb el suport de l’Ajuntament d’aleshores, que ni tan sols era un ajuntament democràtic». El seu treball també ha servit per retre homenatge a qui va impulsar de manera clara la iniciativa: José María Redondo, Àngel Recasens i la Coral Verge del Camí. «La Coral es va fundar el 1963 i el seu director, Àngel Recasens, era un gran pedagog i un gran músic. Hi havia aquest xup-xup perquè una iniciativa així
Llibres Aquest dimecres es presenta el llibre ‘Festival Internacional de Música de Cambrils. Mig segle d’història i cultura’
La memòria d’un festival que ha fet història
sorgís, però faltava una espurna». Aquesta espurna, explica l’Andreu, va ser José María Redondo, «un sevillà que arriba a Cambrils i sent aquesta connexió musical amb Recasens i la Coral. Redondo és qui té els contactes per portar tots els músics de fora».
Un aspecte destacat del llibre és la documentació gràfica, ja que s’hi mostren nombroses imatges dels cinquan-
ta anys d’història, amb fotografies que mostren curiositats com els primers escenaris. Per a la primera edició, explica l’Andreu, Josep Maria Recasens (germà de l’alcalde Lluís Recasens) va idear la famosa petxina, coneguda com La concha, que més tard seria substituïda per un altre element decoratiu en forma de vano. «Quan preguntava a la gent gran què recordaven del principi del festival molts coincidien a assenyalar El Parc Samà i La petxina», confirma l’autor.
Quant a les dates clau de la història del festival, l’Andreu subratlla entre altres la representació de Carmina Burana el 1977: «Va suposar la primera explosió de popularitat del festival. Fins llavors hi havia anat gent especialitzada, però aquell any hi ha els primers concerts gratuïts i molta gent del poble descobreix la música clàssica».
El llibre es presentarà aquest dimecres, a les 20 h, a l’Hotel Sol Port Cambrils, amb la presència de l’alcalde Oliver Klein, l’autor i diverses persones vinculades al festival en aquests 50 anys.
k Golfus de Tàrraco
Tren de vida
Com que és estiu, i falta poc perquè aquesta columna i el seu autor fem un mes de descans, m’estimaria més parlar de temes frívols, de sorra i mar. Bé, de sorra millor que no! O si em posés motivat parlaria de per què Tarragona és la plaça forta on un jutge imputa l’exministre Montoro en una trama que implica empreses gasistes.
Tampoc em voldria dedicar en exclusiva a temes del Gaià (riu o Baix), que últimament he estat força pesadet. Ni a monotemes com el tren i les seves desgràcies, que donen per fer-ne una columna setmanal, o diària. Però la realitat és tossuda i insistent, i em toca fer les dues coses: parlar de trens al pas pel Baix Gaià.
El perquè ja el sabeu: la setmana passada un tren de mercaderies carregat de gas difluoroetà – només el nom ja fa cangueli – es va accidentar a l’estació de Torredembarra. Just el dia de la festa del Quadre. No sé si va ser la intervenció de Santa Rosalia o què, però per sort només era una avaria mecànica: «re, són els frenus...»
Però l’angoixa i la preocupació hi són. Un col·lectiu de veïns van expressar-les al ple municipal de la Torre i l’Ajuntament ha demanat de reunir-se amb el secretari d’estat de transports i mobilitat (in)sostenible. Amb el tercer fil, cada cop passen més mercaderies perilloses per nuclis de costa altament poblats. I més ara a l’estiu que no tot és bonic, ni flors ni violes ni romaní. No em vingueu amb temes tècnics ni que ja estava planificat ni ho tapeu amb pantalles inútils: el tren abans portava ‘veranejants’ i pencaires que tornaven de Barcelona. Era el nostre ‘tren de vida’, en tots els sentits. I el d’ara ens porta només perill, avaries i soroll. I, paradoxalment, tot això arriba sempre puntual!
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Meteocat activa per aquest dimecres l’alerta per fortes pluges al Camp de Tarragona Meteorologia Alliberades 162 dones explotades sexualment per una organització amb arrels a Tarragona Policial Tercer incendi en menys de tres anys en un bloc ocupat del carrer de Gràcia a Móra d’Ebre Veïnal