Divendres 25 de juliol de 2025

Page 1


Tarragona 4

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Entrevista a Montserrat Vellvè, nova degana del Col·legi de Procuradors de Tarragona

Societat 12

Un estudi de la URV determina que els usuaris habituals de Rodalies pateixen més ansietat i depressió que la resta

Opinió 21 Marc Dalmau. Els últims llops del Camp de Tarragona: «Al Mas Ricard de la Canonja una mare va veure com un llop li prenia un nen de cinc anys»

L’hotel del Pallol el gestionarà una empresa del grup Viajes Para Ti

Finalment, Redessa aprovarà avui la cessió a una societat local, que el convertirà en un establiment de quatre estrelles, amb piscina al terrat. El setembre de 2028 és la data en què, com a màxim, ja estarà obert al públic

Tarragona 5

La 34a convocatòria del Dia de Platja de Mare Terra Fundació Mediterrània va servir per reclamar millor accessibilitat als espais de bany

La Unió de Botiguers decideix no presentar recurs contra el projecte de la Zona de Baixes Emissions Reus l 9

Una constructora reclama a SMHAUSA gairebé 300.000 euros per les obres a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil Tarragona l 2

Política

El PSC tarragoní treu pit de la inversió estatal de 445 MEUR pels ajuntaments

l 10

Tarragona l 10

La Diputació atura el desmantellament de Tinet i obrirà una taula de treball amb els fundadors

Societat l 12

El rector de la parròquia de Prades treu l’estelada del campanar

Tjerk van der Meulen

Reclamen a SMHAUSA 295.000 euros de sobrecostos en una promoció pública

Judicial l Una constructora ha denunciat el servei públic per haver patit retards en la construcció dels pisos a Josepa Massanés

Una empresa constructora ha demandat al Servei Municipal de l’Habitatge de Tarragona (SMHAUSA) per suposats sobrecostos en l’obra de diferents pisos al carrer Josepa Massanés. Eiffage, la companyia encarregada dels treballs, va presentar el passat mes d’abril la denúncia al Jutjat de Primera Instància de Tarragona, reclamant 294.123,08 euros, més interessos, pels retards a la construcció dels immobles. Aquestes dilacions, segons la part denunciant, no eren responsabilitat de la contractista i, per tant, consideren que havien d’anar a càrrec d’SMHAUSA. Els fets en qüestió es remunten a l’any 2017. En el solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, en la cantonada amb el carrer López Peláez, van arrencar els treballs per aixecar 30 habitatges, 31 trasters, 27 places d’aparcament i dos locals comercials. Es va adjudicar l’obra per 3.097.097 euros a Eiffage. En l’escrit de demanda de la companyia, al qual ha tingut accés el Diari Més, s’indica que en la primera setmana ja van aparèixer restes arqueològiques. «Estaven previstos al projecte de construcció, però amb una extensió molt menor del que

L’Ajuntament ja va contradir la versió dels fets de l’empresa fa temps

finalment es va trobar», diu l’acusació. A més, destaquen que en el setè mes d’obra no-

més se n’havia executat el 16,4%.

Després, l’empresa al·lega que, a causa de les restes trobades, es va haver de canviar la cimentació de l’edifici per evitar afectar les troballes i mantenir-los accessibles. Aquest procés, diu la companyia, va suposar un retard

de 115 dies més. L’obra també es va haver d’aturar temporalment per l’esclat de la pandèmia de covid. Amb tot, la companyia va encomanar un informe pericial i el 2021 va presentar a SMHAUSA un escrit de reclamació de danys i perjudicis. El 2024, Eiffage va presentar una actualització d’aquestes reclamacions i expliquen que no han rebut resposta del servei municipal. «Evidencia la manca de voluntat de resoldre el problema i ens obliga a acudir a l’auxili judicial», diuen.

«Procediment habitual» Des de l’Ajuntament expliquen que es va contestar la reclamació exposant que no estava d’acord amb els fets relatats. «L’empresa va decidir transformar la reclamació en una demanda judicial. Aquest un procediment habitual quan hi ha dues visions contraposades», expliquen des del consistori.

Murs, esquelets i un enterrament

Arqueologia l A l’excavació feta en el marc de les obres hi van aparèixer un pou i una sèrie de murs d'habitatges aproximadament del segle III, que se sap que van deixar de funcionar al segle IV i s'hi van fer enterraments. A més també van desenterrar-se restes

òssies tant humanes com d’animal. En el seu moment, l'Ajuntament va informar que aquella zona es perfilava com una resta destacable a la zona de la ciutat, que es considerava una zona suburbana de la ciutat i on s’assentaven famílies benestants. Redacció/Gerard Martí

SMHAUSA va encarregar els treballs per aixecar 30 habitatges a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Gerard Martí

CCOO denuncia un estiu crític a Correus a Tarragona

per l’absència de reforços

Laboral l El sindicat denuncia sobrecàrrega i col·lapse del servei en diversos municipis

Redacció

La Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO denuncia la greu deterioració del servei postal i de les condicions laborals a Correus durant aquest estiu a la província de Tarragona. Segons el sindicat, la manca de cobertura de les vacances ha deixat moltes unitats al límit del col·lapse, amb retallades del 40% en plantilles de carteries com Amposta, Tarragona, Valls o Torredembarra, i fins al 60% en municipis com Deltebre, Roda de Berà o Vila-seca.

CCOO alerta que l’empresa manté una política de «contractació zero», que impedeix substituir les absències estiuenques i força el personal actiu a assumir una càrrega de treball excessiva. «Aquesta situació posa en risc la salut de la plantilla i deteriora greument el servei

públic que reben els ciutadans», denuncien. En l’àmbit del repartiment, s’estenen els recorreguts i augmenta el temps d’exposició a les altes temperatures, incrementant el risc d’esgotament, cops de calor i altres danys a la salut. El sindicat recorda que el govern i el Ministeri de Treball obliguen a protegir els treballadors en episodis de calor extrema, especialment en torns de tarda.

Paral·lelament, la manca de personal provoca acumulacions de milers de cartes, notificacions i paquets, generant retards i perjudicis greus per als destinataris, inclosa la pèrdua de cites mèdiques o tràmits administratius importants. Aquest collapse afecta també l’atenció a les oficines, on la reducció de personal limita greument la capacitat de resposta als usuaris.

Comencen les obres de renaturalització del riu Francolí

Medi natural l Les tasques duraran quatre mesos i es vol restaurar la seva funcionalitat ecològica

Redacció

Aquesta setmana han arrencat les obres de renaturalització del riu Francolí, la intervenció més ambiciosa del projecte Greenbelt’26 que pretén transformar aquest espai fluvial en una zona viva, segura i integrada en el teixit urbà tarragoní. L’actuació, que s’allargarà durant quatre mesos, suposa una inversió total d’1.243.472,91 euros (IVA inclòs) amb finançament europeu.

L’objectiu principal d’aquesta intervenció és la

restauració ambiental del sistema fluvial del Francolí per recuperar-ne la funcionalitat ecològica natural. El conseller de Medi Ambient, Guillermo García de Castro, ha explicat que «amb aquesta actuació recuperem un dels espais vius més importants de la nostra ciutat, a la vegada que treballem per posicionar el riu Francolí com una zona de gaudi per la ciutadania».

Les obres es fonamenten en tres eixos d’actuació principals que transformaran radicalment l’estat actual del

El projecte vol integrar millor el riu en l’entorn urbà de Tarragona

especialment rellevant per a la seguretat dels barris limítrofs i per a la gestió integral de l’aigua a la ciutat.

El tercer punt d’actuació contempla la recuperació de 3,2 quilòmetres del camí fluvial de la ribera esquerra, amb la millora de la plataforma, la senyalització, els tancaments i el drenatge en punts crítics. Aquesta intervenció convertirà l’espai en una zona més accessible i segura per al gaudi ciutadà, fomentant la seva utilització com a espai de lleure i contacte amb la natura. Paral·lelament, les obres també pretenen reduir la presència d’espècies invasores, com la canya americana, que han colonitzat parts importants del riu, i potenciar la biodiversitat autòctona de l’entorn. García ha destacat que «fem un pas endavant en la recuperació del nostre entorn fluvial, reivindicant la forma natural del riu i la flora endèmica».

riu. En primer lloc, es generarà sinuositat al tram baix del riu per aproximar-lo al seu traçat natural i afavorir el manteniment del cabal superficial. Aquesta modificació del curs permetrà que l’aigua flueixi de manera més similar a com ho feia originalment.

La segona línia d’actuació se centra en la millora morfològica del tram final mitjançant aquesta sinuositat, que permetrà reduir la velocitat del flux de l’aigua i, per tant, disminuir el risc d’inundació. Aquest aspecte és

Projecte Greenbelt’26

Aquesta intervenció s’emmarca dins del projecte Tarragona Greenbelt’26, una iniciativa més àmplia que ja ha desenvolupat diversos projectes per avançar en la sostenibilitat urbana. El projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea a través dels fons NextGenerationEU.

Imatge dels operaris treballant a la llera del riu. Joan Carles Borrachero
La plantilla alerta de dificultats al servei aquest estiu. Gerard Martí

Montserrat Vellvè: «Els procuradors garantim una

Justícia

àgil, ordenada i compromesa amb el ciutadà»

Entrevista l Assumeix el deganat del Col·legi de Procuradors de Tarragona amb una nova junta compromesa a modernitzar i cohesionar el col·lectiu. Reivindica una professió essencial, sovint invisible, però clau per fer que els processos avancin amb eficàcia

Com afrontes aquest nou repte com a degana del Col· legi de Procuradors de Tar ragona?

«Amb molta il·lusió i sentit de responsabilitat. Ser degana és un honor i també un compro mís amb tots els col·legiats i col·legiades que formem part del Col·legi. Afronto aquest repte amb ganes de treballar en equip, d’escoltar, de mo dernitzar i de continuar vet llant per la nostra professió. Volem fer del Col·legi un espai actiu, útil i proper per als pro curadors i també per a la ciu tadania».

Què et va impulsar a fer el pas i encapçalar aquesta nova etapa?

«Vaig sentir que era el mo ment de sumar, d’aportar una visió renovadora i compro mesa amb el futur de la nostra professió. M’hi va impulsar la voluntat de cohesionar el col·lectiu, d’impulsar iniciati ves que ens ajudin a créixer i adaptar nos als nous temps, i de fer visible una professió essencial però sovint poc co neguda. També m’ha motivat el suport d’un equip extraor dinari, amb perfils diversos però units per la il·lusió de fer ho bé».

Què feu exactament els pro curadors i quin paper teniu dins del sistema judicial?

«Els procuradors som els re presentants processals de les persones davant dels jutjats.

Som experts en l’Administra ció de justícia. Som llicenci ats o graduats en Dret i ens encarreguem de garantir que els procediments judicials es desenvolupin amb ordre, seguretat i eficàcia. Fem un seguiment rigorós dels pro cessos, controlem terminis, gestionem notificacions, ac tivem protocols com avisar serveis socials, protectores d’animals, etc. Som experts en temes Registrals i vetllem perquè tot avanci amb la mà xima agilitat i diligència. A mi m’agrada molt dir que som els ‘Srs. Lobo’ de la Justícia (fent referència al personatge de la pel·lícula Pulp Fiction) En defi nitiva, som una figura clau per al bon funcionament de la jus tícia amb més de cinc cents anys d’història». Creus que la ciutadania co neix prou bé la vostra fei na? Com es podria donar li més visibilitat?

«No prou, i aquest és un dels nostres grans reptes: fer arri bar millor qui som i què fem. Moltes persones no saben que darrere de cada procediment judicial hi ha un procurador que en fa el seguiment, que coneix el funcionariat, el ter ritori i vetlla perquè tot avanci amb seguretat jurídica i agili tat. Cal molta més pedagogia per apropar nos a la societat: xerrades, col·laboracions amb institucions, presència en mitjans i xarxes socials. Vo lem ser més visibles perquè la nostra feina és realment útil i

Montserrat Vellvè Foix, nova degana del Col·legi de Procuradors de Tarragona. Tjerk van der Meulen

Modernització

«Fa anys que ens adaptem als canvis digitals i continuarem apostant-hi»

necessària, i no només als jut jats: també actuem a notaries, registres, centres de mediació i arbitratge. El més important és que representem el ciutadà amb formació, compromís i plena dedicació».

ERC denuncia que la recollida selectiva continuï en mala tendència

Neteja l El govern diu que les dades no inclouen els grans generadors

Redacció

«Hem superat la meitat del 2025 i Tarragona continua amb una tendència negativa en matèria de recollida selec tiva per la inacció del govern de Viñuales», va expressar ahir el conseller republicà Jor di Fortuny. El Grup Municipal

d’ERC va denunciar no no més que la ciutat no millori en reciclatge, sinó que empitjori, ja que el percentatge de selec tiva en els primers sis mesos d’any se situa en 36,66%, per sota fins i tot de la xifra total del 2024. Fortuny va lamentar «que es perpetuï aquest de sastre i que la consellera Orts

no busqui solucions d’una vegada». En aquest sentit, va recordar la importància de començar a implementar el sistema de contenidors intel· ligents que tan bons resultats va donar durant la prova pilot feta durant el mandat anteri or al Serrallo, Bonavista i Cala Romana. «Anem tardíssim i

Heu format una nova jun ta amb un equip jove, amb perfils diversos i amb ganes d’innovar. Com us heu orga nitzat i quines àrees lidera cadascú?

«Som un equip cohesionat i il·lusionat que combina ex periència i renovació. Cada membre lidera una àrea es pecífica: mediació (Lourdes Pérez), assistència jurídica gratuïta (Gemma Buñuel), noves tecnologies (Assump

no pot ser que continuem mi rant cap a una altra banda. La gestió del govern de Viñuales és molt negligent», va expli car el conseller d’ERC.

Des de l’Ajuntament diuen que les dades no inclouen els grans generadors que de claren residus directament a l’Agència Catalana de Resi dus. «Aquest fet, pot fer can viar els percentatges, ja que s’està parlant de poques dè cimes de diferència. A més, a l’estiu es recull molt de cartó i orgànica que podria fer pujar les dades», afegeixen des del consistori.

ció Polo i Alejandro Grana dero), deontologia (Elisabet Carrera), llengua (comissió lingüística) i relació amb ens jurídics i ciutadania (Maribel Fermin). Treballem de forma col·laborativa amb l’objectiu de fer créixer el Col·legi com una institució moderna, útil i propera».

Un dels punts que desta queu és l’aposta per les noves tecnologies. Quins canvis preveus que poden

aportar a la professió? «El Col·legi de Procuradors de Tarragona ha estat històrica ment un referent quant a in novació tecnològica: aportant noves programacions, noves idees, sent voluntària per les primeres proves pilot de mo dernització. Les noves tecno logies són una oportunitat per fer la nostra feina amb més eficàcia i seguretat. Ja fa anys que els procuradors ens hem anat adaptant als canvis digi tals: la tramitació electrònica, les notificacions digitals, la signatura electrònica. Tot això ha fet que la nostra tasca sigui més àgil i transparent. I volem continuar apostant per eines digitals que ens ajudin a opti mitzar processos i a estar més connectats entre nosaltres i amb la ciutadania». Quins reptes o canvis creus que haurà d’afrontar el col· lectiu de procuradors en els pròxims anys?

«Ens trobem en un moment de transformació profunda. Hem d’afrontar la digitalitza ció amb una actitud proactiva, sense perdre de vista el valor humà de la nostra professió. Caldrà adaptar nos als nous models de Justícia, i fer valdre la nostra expertesa com a ga rants de la seguretat jurídica, per exemple en un nou mo del d’execució, que farà que el ciutadà pugui veure satisfetes les seves demandes amb més eficàcia. El futur serà exigent, però també ple d’oportunitats si ens mantenim preparats».

ERC critica l’actitud del govern municipal. Esquerra Republicana
Joan Lizano

Mare Terra reclama platges accessibles en el Dia de Platja

Societat l L’activitat es va dur a terme ahir al matí al Club de Vela Platja Llarga

Rafa J. Larrañaga

El Club de Vela Platja Llarga de Tarragona va acollir ahir el 34è Dia de Platja que organitza Mare Terra Fundació Mediterrània, sota el lema ‘Volem platges naturals accessibles!’. Més d’un centenar de persones van aproximar-se fins a la platja i van participar en una recollida de residus que va tornar a ser «tot un èxit». L’esdeveniment de sensibilització mediambiental va comptar amb la participació del Campus de l’ADT, del casal de l’Escola Cèsar August, el TASOC Sant Salvador i el

Genuine Summer Camp del Club Gimnàstic de Tarragona.

El president de Mare Terra Fundació Mediterrània, Ángel Juárez, va deixar clara la importància de jornades com aquesta: «L’any 2100, si continuem al ritme actual, s’hauran de desplaçar 20 milions de persones pel canvi climàtic. Se suposa que, si no hi posem remei, el nivell del mar creixerà un metre i el que hi ha al costat de la costa haurà de desaparèixer». «Les institucions han de tenir més consciència i han de lluitar perquè en totes les escoles

puguin fer classes d’educació ambiental. És increïble que no rebem ajudes quan fem aquestes activitats. Això no ho hauríem d’estar fent nosaltres, ho hauria d’estar fent l’Ajuntament», va afegir.

Juárez va valorar positivament la jornada: «Hem passat les 130 persones i els nens estaven molt il·lusionats». Malgrat tot, també va lamentar la manca de platges accessibles: «Ho hem hagut de fer en aquest punt perquè al Club de Vela és dels pocs llocs de la platja que hi ha una zona asfaltada en què poden

Ikram Chahine participarà en el pregó d’Ángel Juárez a les festes de Riu Clar

Festes l L'acte es durà a terme aquest vespre a la plaça del Progrés

Rafa J. Larrañaga

El pregó de les festes populars de Riu Clar d’aquest vespre anirà a càrrec d’Ángel Juárez, president de Mare Terra Fundació Mediterrània i expresident de l’Associació de Veïns de Riu Clar. L’acte, però, no comptarà només amb la seva presència, perquè el protago-

nista ha decidit incorporar la participació de dues personalitats més durant el seu discurs.

Per una banda, Juárez ha convidat la Cònsol General del Marroc a Tarragona, Ikram Chahine i, per altra banda, la directora de l’escola Alma Flamenca, Marisol Na-

varrete. En acabar el pregó, s’ha organitzat també una actuació de flamenc que duran a terme els membres d’aquesta mateixa escola. El pregó d’Ángel Juárez serà aquest mateix vespre —a les 20 h— a la plaça del Progrés del barri de Riu Clar de Tarragona.

La recollida de residus va acollir més d’un centenar de persones

anar les persones amb cadira de rodes». L’acte també va comptar amb la presència de la directora general de Polítiques del Litoral de Catalunya, Kiryat Mercado Garrido, que va explicar que «ens agradaria de cara a l’any que ve que tothom pugui accedir a la platja, sigui quina sigui la seva condició física».

La Cònsol General del Marroc a Tarragona, Ikram Chahine. Twitter

El president de Mare Terra Fundació Mediterrània, Ángel Juárez, durant el 34è Dia de Platja. Tjerk van der Meulen

El Govern es fa amb la col·lecció fotogràfica Forvm i s’exposarà  al Museu

d’Art Modern

Cultura l Els propietaris volien passar el relleu de les obres: «S’havien de quedar a la meva ciutat»

El Departament de Cultura i els propietaris de la col·lecció fotogràfica Forvm, Chantal Grande i David Balsells, han arribat a un acord perquè les obres passin a domini públic. Les fotografies s’exposaran al Museu d’Art Modern de Tarra gona a partir de l’any vinent. Són 1.693 imatges de 356 au tors que representen un «tes timoni únic» de l’activitat fo togràfica al país des dels anys 70 fins l’actualitat.

«La il·lusió de tot col· leccionista és que la seva col· lecció sigui prou interessant perquè esdevingui pública. És un somni», va expressar Grande, visiblement emo cionada, ahir en l’acte d’es cenificació del pacte. S’ha acordat la compra d’una part de la col·lecció, per valor de 903.680 euros, i donació de la part restant, valorada en més de 800.000 euros. «El nostre treball s’ha fet al nostre espai al carrer Santa Anna. Les fo tografies s’havien de quedar a la meva ciutat», va afegir la col·leccionista.

L’adquisició inclou majori tàriament fotografia catala na a partir dels anys 50 amb obres d’artistes com Colita, Joan Fontcuberta, Agustí Centelles o Hannah Collins. «La idea va sorgir de la famí lia. Ens va arribar la propos

Moha

Quach

La previsió és que les fotografies es puguin veure el segon semestre de l’any vinent al museu. Tjerk van der Meulen «La il·lusió de tot col·leccionista és que la seva col·lecció esdevingui pública»

Detall d’algunes de les fotografies de la col·lecció. Diputació de Tarragona

fa un ‘show cooking’

a la Cambra de Tarragona

Societat l Amb un sor prenent show cooking prota gonitzat per Moha Quach, xef i propietari del Terrat Restau rant, la Cambra de Tarragona va posar fi a la primera tem porada de l’any del cicle de jornades ‘Bon dia’, que torna rà al setembre amb nous con vidats d’interès i temàtiques d’actualitat. Aquesta singular iniciativa, que no tingut lloc al

matí, com és habitual, sinó al migdia, va ser possible gràci es a la col·laboració amb l’As sociació d’Empresaris d’Hos taleria de la Província de Tarragona, AEHT, que presi deix Francesc Pintado. Moha va preparar tres plats i unes postres amb el segell distintiu de la seva cuina d’autor, inno vadora i de quilòmetre zero on el producte de temporada

és la peça fonamental, per això dissenya els plats adap tant los als temps i el ritme de la natura.

Com va explicar el xef, els seus plats rememoren el sa crifici del pagès riudomenc o la virtuositat del pescador del Serrallo. Per la seva ban da, Enric Vives, de Cava Vives Ambròs, es va ocupar del ma ridatge. Redacció

ta i des del primer moment hi va haver una entesa. Tar ragona és una peça clau de l’ecosistema cultural català», va exposar Sònia Hernández, consellera de Cultura de la Generalitat. La majoria de les fotografies són còpies vintage amb gelatina de plata sobre paper baritat i amb un estat de conservació excel·lent.

«Salt qualitatiu»

Pel que fa a la receptora, la Di putació de Tarragona, la seva presidenta, Noemí Llauradó, va indicar que la col·lecció suposarà un «salt qualitatiu» pel museu. «L’any que ve ce lebrarà 50 anys i buscarem l’espai adient per a exposar les imatges. Creiem que podrà ser cap al segon semestre de l’any vinent», va dir Llauradó. Fins que arribin al museu les fotografies es guardaran a l’Arxiu de la Diputació a la Canonja. «Esperem ser dig nes depositaris. No tot ha de passar a Barcelona. Aquesta col·laboració entre adminis tracions és el camí a seguir», va afegir la presidenta.

Des dels anys 80 Grande i Balcells van dedi car se a la defensa i promoció de la fotografia artística des dels anys 80. Durant 27 anys ho van fer amb la seva gale ria. El 2008, després del tan cament de l’espai, es va crear la Fundació Forvm que ha custodiat les obres fins al dia d’avui. «El fil conductor de la col·lecció era seguir les trajec tòries i evolucions dels fotò grafs. N’hi ha d’humanistes, documentals, conceptuals o postmodernes. Són un reflex dels nostres gustos», va expli car Grande. La consellera de Cultura també va remarcar la voluntat de comptar amb una Col·lecció Nacional descentra litzada al país i de continuar apostant per aquest art.

La Cambra de Tarragona va posar fi a la primera temporada del cicle ‘Bon dia’. Cambra de Tarragona

L’hotel del Pallol serà gestionat per una empresa del grup reusenc Viajes Para Ti

Municipal l Serà un allotjament de quatre estrelles i es preveu que estigui en funcionament, a tot estirar, el setembre del 2028

L’hotel del Pallol ja ha començat el compte enrere per obrir les seves portes. La Junta General de Redessa aprovarà avui la cessió del dret de superfície de l’establiment de l’empresa Ginkoplanet SL en favor de Kesse Invest SLU, especialitzada en turisme i el desenvolupament, promoció i gestió de reserves i vinculada al grup Viajes Para Ti, després que les dues companyies hagin arribat a un acord; un moviment proposat pel consell d’administració de la societat aquest dimecres. Segons ha pogut saber Diari Més, l’allotjament serà de quatre estrelles, comptarà amb 90 habitacions i disposarà d’una piscina al terrat. La seva entrada en funcionament s’espera que sigui efectiva, a tot estirar, el setembre del 2028. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, expressa que «estem molt contents que el projecte de l’hotel del Pallol el lideri a partir d’ara una empresa de Reus, amb seu al Tecnoparc, i que té una capacitat demostrada per a gestionar aquesta mena d’equipaments i un compromís clar d’invertir a la ciutat on estan establerts». Així mateix, des de l’empresa municipal s’espera que, amb l’establiment, «donada l’experiència de l’adjudicatària, es generi una oportunitat no només en creació d’ocupació, sinó també pel que fa a la dinamització turística del centre de la ciutat, fent-la més competitiva per a l’atracció d’esdeveniments, congressos i activitat empresarial».

L’explotació de l’hotel, segons ha tingut coneixement Diari Més, es durà a terme en col·laboració amb un grup hoteler amb què Viajes Para Ti ja ha treballat. Viajes Para Ti és una agència de viatges

Estat actual de l’edifici que acollirà l’hotel, situat a la plaça d’Evarist Fàbregas i Pàmies. Tjerk van der Meulen

L’allotjament es dibuixa amb 90 habitacions i una piscina al terrat

Baiges: «Estem molt contents que el projecte el lideri una empresa de Reus»

amb experiència en gestió d’hotels i reserves, que gestiona els portals web Esquiades.com, sobre escapades d’esquí; BuscoUnChollo.com, centrat en ofertes immediates; i Amimir.com, un cercador d’allotjaments. Entre les tres marques, el 2024 van comercialitzar més de 300.000

Fotografia d’arxiu de les tasques d’excavació del terreny.

viatges i van superar el milió de nits. A més, fa dos anys va llençar la plataforma Jump2Spain.com, que busca atraure turistes internacionals.

L’equipament hoteler del Pallol s’alça mitjançant un

dret de superfície de Redessa, segons el qual l’adjudicatari n’assumeix la construcció i explotació durant el termini de 60 anys a comptar des de la formalització de l’acord, és a dir, vigent fins al setembre

del 2077.

Setembre del 2025 era el límit fixat a Ginkoplanet per a l’execució de les obres. Amb l’estructura i l’aspecte exterior a punt, restarà adequar els interiors, amb un termini màxim de tres anys.

Junts s’absté En el consell d’administració d’aquest dimecres, Junts per Reus va mostrar discrepàncies amb l’operació i va qüestionar la pròrroga, així com la subrogació, una actitud que va sorprendre els assistents, tenint en compte que Teresa Pallarès era la consellera delegada de Redessa quan van començar les converses amb aquest operador. En la votació de dimecres, Junts per Reus va abstenir-se i la CUP va votar en contra.

L’apunt

L’última pota de la transformació del Pallol

L’hotel del Pallol és l’última pota que queda per completar la transformació del Pallol, un procés que va encetar-se a la dècada del 1980. El projecte de l’allotjament es remunta al 2003. La promotora original va haver de renunciar-hi per motius econòmics i Ginkoplanet se’n va fer càrrec. Les dificultats per adquirir les finques afectades, la irrupció de la covid-19 i l’augment de preus conseqüència de la guerra d’Ucraïna van allargar el final de les obres.

Olívia Molet

La Unió de Botiguers descarta presentar recurs contra la ZBE

Comerç l Des del Pallol, tampoc s’espera que s’emprenguin accions legals, si bé s’estarà atent a l’evolució de tot plegat

La Unió de Botiguers (UBR) i el Tomb de Reus van ex pressar, dies enrere, els seus dubtes entorn l’entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). El Tomb va decidir presentar un recurs contenciós administratiu per «defensar una aplicació proporcionada, equilibrada i dialogada d’aquesta mesu ra», tal com va expressar en un comunicat. La UBR també va considerar la possibilitat de recórrer als tribunals «da vant la preocupació expres

sada per diversos associats i per tal de defensar els drets i interessos del comerç local», però, finalment, ha descartat aquesta via. Fonts de l’entitat detallen que, per valorar l’opció, es van consultar assessors legals es pecialitzats en el dret admi nistratiu i urbanístic i es van analitzar diferents escenaris legals, com la impugnació de l’ordenança municipal, la sol· licitud de mesures cautelars o la interposició d’un recurs contenciós administratiu. «Tanmateix, després de revi sar els costos econòmics as

El Parc de la Festa viurà una nova edició de la Fira de Sant

Jaume aquest cap de setmana

Societat l Reus viurà aquest cap de setmana una nova edició de la Fira de Sant Jaume al Parc de la Festa. Tin drà lloc els dies 25, 26 i 27 de juliol. La inauguració oficial serà aquest vespre, a les 20.30 hores, i anirà a càrrec de l'al caldessa, Sandra Guaita. En horari de 20 a 1 hores, la fira, d'entrada gratuïta, està ori entada especialment als afi

cionats dels cavalls i el públic familiar, si bé comptarà amb activitats complementàries com la tradicional cursa de portadors de sacs d'avellanes, la cursa nocturna de Sant Jaume o un sopar a la fresca. Així mateix, els assistents po dran degustar el Jaumet, una barreja de Plim i cervesa — amb alcohol o sense— creada per a l'ocasió. Redacció

La UBR continuarà «fent pressió» per buscar solucions consensuades

toritats competents i buscant solucions que compatibilit zin la sostenibilitat ambien tal amb l’activitat econòmica i l’accessibilitat urbana».

També agraeixen «el canal obert de diàleg» amb l’Ajun tament, després d’una reunió mantinguda amb la regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, i l’edil de Seguretat Ciutadana i Convivència, Do lors Vázquez, per traslladar les seves inquietuds i escoltar el posicionament municipal, si bé els hauria agradat rebre «compromisos concrets que garanteixin un canvi subs tancial del projecte».

El Pallol

sociats al procés (taxes, hono raris legals, informes tècnics, possibles recursos posteriors, etc.) i avaluar els riscos ju rídics (com ara la incertesa dels terminis, l’eficàcia real de la demanda i l’impacte que tindria en la implantació del projecte), vam arribar a la conclusió que no és viable assumir aquesta acció com a entitat amb els recursos actu als», apunta la UBR. Així mateix, l’associació subratlla que «continuarem fent pressió per la via institu cional i política, traslladant la veu del comerç davant les au

Per la seva banda, des de l’As sociació de Comerciants del Pallol, Pau Salvadó apunta que s’està seguint l’assump te «amb interès» i que s’han mantingut «reunions vàries» amb diversos departaments municipals, la darrera, ahir mateix. «De moment estem seguint la notícia, però sen se prendre cap decisió, i no crec que presentem cap re curs», se sincera Salvadó. En aquesta línia, remarca que «l’important és veure quan s’implanti la ZBE si és factible el sistema que ens han expli cat», és a dir, «si la mobilitat i les entrades als pàrquings es poden controlar i seguir bé». També s’estarà pendent de com evoluciona el recurs interposat pel Tomb. Així ma teix, expressa el desig «que no tingui una afectació comerci al en negatiu, al contrari, que sigui per continuar estimu lant el sector comercial de la ciutat».

La calor i la ZBE centren les mocions de la CUP i Junts per Reus al ple d’avui

Política l La Zona de Bai xes Emissions (ZBE) i la calor centraran dues de les moci ons que presentaran Junts i la CUP al ple d'avui. En el cas de Junts, el grup municipal reclama «l'aturada immedi ata» de la tramitació de l'or denança de la ZBE i la seva paralització fins que s'arribi a un acord «ampli amb les enti tats comercials veïnals i polí tiques». Per la seva banda, la CUP vol impulsar un seguit de mesures per garantir la se guretat de la població davant les temperatures extremes, com l'habilitació de punts pú blics de servei d'aigua pota ble, així com de mòbils, o l'en trada gratuïta a les Piscines Municipals en dies d'onada de calor als col·lectius vulne rables.  Redacció

Presentació del cartell de la Fira de Sant Jaume 2025. Ajuntament de Reus
Sergi Peralta Moreno
Un cartell que anuncia l’entrada a la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Reus. Gerard Martí

El PSC treu pit de la inversió estatal de 445 MEUR a la demarcació: «Complim»

Política l Un nou reial decret aprovat al Congrés incrementa el pagament a compte del Govern a les administracions locals

El Partit Socialista de Tarragona treu pit de la gestió del Govern de Pedro Sánchez a la demarcació, dos anys després de les eleccions generals. «Estem complint amb la promesa feta i per la qual 120.000 persones a Tarragona ens van votar», va expressar ahir Valle Mellado, diputada del PSC al Congrés dels Diputats.

Els socialistes han volgut posar en valor el reial decret que s’ha aprovat aquest dimarts al Congrés, relacionat amb el pagament a compte que l’Estat fa a les administracions locals. A nivell de la demarcació de Tarragona suposarà un increment de mitjana del 13% dels ingressos per cada municipi, segons indiquen des de la formació. «Això significa que en les properes setmanes, entre ajuntaments i Diputació, la nostra demarcació rebrà més de 445 milions d’euros. Per tant, par-

lem d’un increment de més de 50 milions d’euros respecte a l’any passat. En conseqüència, volem destacar que el creixement de l’economia

s’està traduint en millors ingressos per l’àmbit local també a casa nostra», va exposar

Valle Mellado.

Segons el grup socialista,

La Diputació i fundadors de la xarxa

Tinet obren una taula de treball

Societat l La supressió queda suspesa mentre se’n negocia el futur

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, es va reunir ahir, dijous 24 de juliol, amb un grup de fundadors de Tinet (acrònim de ‘Tarragona Internet’) en una trobada que va servir per compartir el valor de Tinet com a marca i com a xarxa ciutadana. En aquest sentit, les dues parts es van comprometre i es van emplaçar al setembre per a crear una taula de treball conjunta que permeti estudiar totes les possibilitats per tal que el servei pugui continuar existint

i alhora fer compatibles les necessitats en l’àmbit de seguretat.

Com a conseqüència, la supressió del servei de Tinet prevista per al mes de gener de l’any vinent queda suspesa temporalment, a l’espera dels resultats de la taula de treball.

La Diputació de Tarragona va fer l’anunci el passat 30 de juny. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha volgut transmetre un missatge de calma als usuaris assegurant que sigui quina sigui la decisió final, els serveis de Tinet es continuaran oferint durant un temps superior als

set mesos, prèviament anunciats. A més,  ha explicat que en cas que algun usuari ja hagi fet una transició del seu compte de correu de Tinet a un altre correu electrònic i vulgui revertir-ho, comptarà amb els serveis d’assistència de Tinet per a fer-ho.

D’altra banda, Joan Aregio, com a representant dels fundadors de Tinet, ha afirmat que es posen a disposició de la Diputació per mirar de trobar solucions, respectant la decisió que ha pres la Diputació per motius tecnològics i tècnics.

A més, en el marc de la tro-

aquests ajuntaments ara podran oferir més i millors serveis públics a la ciutadania. «El Govern progressista del president Pedro Sánchez, tot

Destaquen l’increment de més de 50 MEUR respecte de l’any passat

«La hisenda pròpia ha de millorar les competències de les administracions»

i el soroll, està complint amb Tarragona», va afirmar la diputada.

Crítiques a Vox i Junts

Així mateix, els representants del PSC a les Corts Generals van posar de relleu que tant Vox com Junts van votar en contra de què els municipis puguin obtenir aquest increment d’ingressos. «Quan parlem de progrés no tots parlem del mateix. Des del grup socialista hem aconseguit cosir aquesta majoria suficient; en canvi, altres han votat ‘no’ al

Congrés i, per tant, han dit ‘no’ a la millora del finançament dels municipis de les comarques tarragonines», va reblar Mario Soler, senador del PSC. Més enllà d’aquest darrer reial decret, els socialistes consideren que estan complint amb els tres eixos clau presentats en campanya electoral ara fa dos anys. «La convivència és millor que fa pocs anys. Les empreses han tornat a Catalunya. I hem aconseguit més drets, amb una gran capacitat de diàleg», va asseverar Valle Mellado.

Finançament singular Pel que fa al finançament singular, des del PSC de Tarragona es veu amb bons ulls i es creu que millorarà també el finançament dels ajuntaments de la demarcació. «La hisenda pròpia és un mecanisme que ja es preveia en alguns estatuts. Ha de millorar les competències de les administracions locals», va concloure Soler.

bada celebrada al Palau de la Diputació de Tarragona, es va acordar aprofitar l’efemèride dels trenta anys de la fundació de Tinet per rememorar

els orígens a través d’un seguit d’activitats. Tant la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, com Joan Aregio, represen-

tant dels fundadors de Tinet, han posat en valor la importància i rellevància de la xarxa ciutadana Tinet no només pel territori, sinó pel país.

Segons el grup socialista, els ajuntaments ara podran oferir més i millors serveis públics a la ciutadania. PSC
Redacció
La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i un grup de fundadors de Tinet al Palau de la Diputació. Diputació

La prèvia l Castells de 9 al Vendrell, Constantí i Vilallonga, potser de 10 a Sitges i reptes importants a Reus o Salt per tancar el mes de juliol

Un cap de setmana per no donar l’abast

Si existís l’aficionat casteller perfecte, aquell que assisteix a totes les places per poder veure tots els reptes que es plantegen les colles castelleres, aquest cap de setmana no podria veure en viu totes les actuacions on es preveuen moments importants. El calendari per tancar el juliol és especialment intens amb focus d’atenció al Vendrell, Reus, Constantí, Sitges, Salt o Vilallonga del Camp, entre d’altres, que fan impossible ser presents a tot arreu.

La ruta comença dissabte al migdia a la plaça Vella del Vendrell on els Nens locals tenen el gran objectiu de fer el seu primer castell de nou de la temporada, el 4de9f. Tot just l’han completat quatre vegades en el seu historial, fa setmanes que l’estan treballant i les proves donen prou garanties per portar-lo a plaça. Seria el més matiner que han fet mai, perquè per Santa Anna 2017 van fer dos intents desmuntats.

Refresc festiu: punts d’hidratació al Vendrell

Societat l Durant la Festa Major del Vendrell, Aigües del Vendrell habilitarà dos punts d’hidratació per combatre la calor: un a la plaça dels Germans Ramon i un altre a la plaça del Tívoli. La iniciativa respon a una proposta dels Administradors de Santa Anna 2025 i vol garantir el benestar dels participants en els actes festius. També se’n instal·laran en esdeveniments futurs com la Fira o actes esportius. Per Santa Teresa, n’hi haurà dos més a l’entorn de la plaça Vella. Redacció/Aj. del Vendrell

La seva ambició no s’acaba aquí perquè volen també repetir el 7de8, el seu millor castell enguany, i estrenar el 5de8.

A la tarda, Sitges podria veure el primer castell de 10 de la temporada de la mà dels Castellers de Vilafranca que han intensificat els assajos aquesta setmana per intentar el 3de10fm, un castell que mai han provat tan aviat. Si no arriba aquest dissabte, els Verds el portarien una setmana després a Vilanova i la Geltrú. El 9de8 i el 5de9f també estan entre els seus objectius, sense descartar l’estrena del 2de9fm, un dels seus castells bandera que encara no han provat aquesta temporada. Al seu costat la colla local, la Jove de Sitges, vol tornar a fer el 4de8, ja n’ha descarregat tres enguany, i podria atacar també el 3de8, que no ha intentat mai des de la seva fundació el 1993. També estaran al Cap de la Vila els Xiquets de Tarragona amb castells de vuit, el més destacat el 7de8.

10

A Sitges, els Verds podrien descarregar el 3de10fm més matiner

En paral·lel a la diada de Sitges també hi haurà castells a Constantí i a Reus. Al poble del Tarragonès es trobaran la Jove de Tarragona i la Joves de Valls amb la intenció de portar castells de nou, que no es veuen al municipi des del segle XIX. A la capital del Baix Camp els Xiquets de Reus volen repetir el 5de8 que ja van descarregar per Sant Pere i al Catllar i volen portar algun altre castell de la gamma alta de vuit, mentre que la Colla Castellera de Sant Pere i Sant

Pau assegura els castells de vuit. A la plaça de la Farinera també hi haurà els Brivalls de Cornudella amb castells de sis. Diumenge l’atenció estarà sobretot centrada en la diada de Vilallonga del Camp, on hi haurà la Jove de Tarragona i la Colla Vella, que fan doblet aquest cap de setmana perquè els vallencs també actuen dissabte a la tarda a La Pineda. Les dues colles tenen la intenció de portar castells de nou i caldrà veure si també poden fer alguna estrena. Els vallencs estan treballant el 4de8 amb el pilar i els tarragonins el 5de8, que encara no han portat a plaça. Al matí, a Salt, els Marrecs també volen estrenar el 5de8.

L’agenda

El Vendrell | Santa Anna

Dissabte, 13.30h. Plaça Vella Nens del Vendrell

La Pineda | Festa Major

Dissabte, 18h. Parc de Perruquet Xiquets de Vila-seca Colla Vella dels Xiquets de Valls

Reus | Santa Anna

Dissabte, 18h. Plaça de la Farinera Xiquets de Reus CC Sant Pere i Sant Pau Brivalls de Cornudella

Constantí | Festa Major

Dissabte, 18.30h. Carrer Major Colla Jove Xiquets de Tarragona Colla Joves Xiquets de Valls

Sitges | V Memorial Pepe Rodríguez

Dissabte, 18.30h. Plaça Cap de la Vila Colla Jove de Castellers de Sitges Castellers de Vilafranca Xiquets de Tarragona

Altafulla | Diada d’Estiu

Dissabte 19h. Plaça dels Vents Castellers d’Altafulla Nois de la Torre Salats de Súria

Salt | Festa Major

Diumenge, 11.30h. Plaça Lluís Companys

Marrecs de Salt Castellers de Barcelona Tirallongues de Manresa Xerrics d’Olot

Vilallonga del Camp | Festa Major

Diumenge 19h. Plaça de l’Església Colla Vella dels Xiquets de Valls Colla Jove Xiquets de Tarragona

Carles Cortés
L’any 2018, els Verds van fer el 28 de juliol a Vilanova el 3de10fm descarregat més matiner de la història. Castellers de Vilafranca
El castell de

Més ansietat i depressió entre els qui agafen sovint els Rodalies i regionals

Societat l Ho indica un estudi en marxa de la Rovira i Virgili

Els usuaris habituals de tren mostren més símptomes d’ansietat, depressió i malestar físic que la mitjana de la població. Són les primeres conclusions d’un estudi impulsat pel Departament de Psicologia de la URV, que analitza les conseqüències del mal funcionament de Rodalies i regionals sobre la salut emocional dels passatgers. El treball, encarregat per la plataforma Dignitat a les Vies, manté el qüestionari obert per recollir més respostes, especialment de persones que

no utilitzen sovint el tren. Fins ara han participat 695 persones d’entre 16 i més de 80 anys. La majoria afirma que el servei arriba tard més de la meitat de les vegades i un 88% assegura que la situació afecta directament la seva qualitat de vida. Els investigadors han avaluat quatre indicadors de malestar emocional: ansietat, depressió, hostilitat i somatitzacions (malestars físics associats a l’estrès, com mals de cap o digestions pesades). Els resultats no són diagnòstics clínics, però sí que revelen una diferència significativa entre

les persones que fan servir el tren i la mitjana de la població.

Es disparen els símptomes Els valors dels usuaris freqüents gairebé tripliquen els de referència en ansietat, amb una mitjana de 8,69 sobre 20, mentre la població general se situa en 3,56. Els símptomes de depressió també són superiors als 8 punts, en comparació amb els 5,32 de referència, i en somatitzacions s’enfila fins als 8,38, davant dels 4,26 habituals. Fins i tot les persones que l’utilitzen de manera esporàdica mostren nivells

Malestar a Prades per la retirada sobtada de l’estelada del campanar

Societat l Mn. Pellicer defensa que la decisió ve de l’Arquebisbat

El Moviment Social Prades per la Independència ha denunciat públicament la retirada de l’estelada que des de l’any 2012 onejava al campanar de Santa Maria la Major de Prades, una acció que consideren «sobtada» i injustificada. Segons aquest col·lectiu, que agrupa veïns, estiuejants i amics del poble compromesos amb la causa independentista, la bandera no havia generat mai cap conflicte ni entre els habitants ni entre els visitants.

La decisió de retirar-la ha estat comunicada pel rector J.S. Pellicer mitjançant un escrit a l’eAgora, el canal municipal, on explica que l’Arquebisbat de Tarragona ha ordenat la retirada davant «reiterades denúncies» i «advertiments». El mossèn hi afegeix que la mesura no respon a un criteri personal

L’estelada hissada al campanar abans de la seva retirada. Cedida

Com a resposta, el Moviment Social impulsa penjar estelades als balcons

ni polític, sinó que busca preservar la convivència i la neutralitat de la parròquia. Tot i així, el moviment de-

Els usuaris freqüents del tren tripliquen la mitjana d’ansietat de la població

més alts que la mitjana. Tot i comptar amb una mostra diversa en edat, gène-

re, estudis, orientació sexual i situació laboral, l’equip de recerca indica que caldria reforçar la participació d’homes i de persones nascudes fora d’Espanya per tenir un panorama més representatiu.

«Amb els resultats volem posar en valor com l’entorn influeix directament en el

benestar psicològic. Els problemes de salut mental no són només individuals, sinó que estan lligats a les condicions de vida», afirma Sergi Martín-Arbós, investigador de la URV que lidera l’estudi. L’equip anima a tothom a participar-hi per ampliar-ne els resultats.

Fundadors i autoritats durant l’acte dels 50 anys del

nuncia que no hi ha constància d’un comunicat oficial del Bisbat al consistori, i consideren que la pressió ha vingut de fora del poble. Per expressar el seu malestar, estan impulsant accions reivindicatives, com ara penjar estelades als balcons per visibilitzar el rebuig ciutadà i defensar el dret a l’expressió col·lectiva.

El Festival de Música de Cambrils arriba al seu 50è aniversari

Cultura l El Festival Internacional de Música de Cambrils va celebrar dimecres els seus 50 anys amb un acte institucional a l’Hotel Sol Port Cambrils. La trobada va reunir diverses persones vinculades al certamen al llarg de la seva trajectòria i va incloure la presentació

d’un llibre commemoratiu escrit pel periodista Andreu Dalmau. Es va reconèixer la tasca dels fundadors, Àngel Recasens i José María Redondo, i la importància del festival com a referent cultural. L’edició arrencarà el 30 de juliol i s’allargarà fins al 10 d’agost. Redacció

Festival de Música de Cambrils. Ajuntament de Cambrils
Redacció
Usuaris pujant a un tren de Rodalies en una estació amb gran afluència. Cedida
Redacció

El Morell arrenca amb música els primers dies de Festa Major

Cultura l L’actor Joan Pera oferirà el pregó en un programa que també celebra els 40 anys dels Diables i els 30 del Drac

Redacció

El Morell ja té en marxa una nova edició de l’esperada Festa Major de Sant Abdó i Sant Senén, que va arrencar els seus primers actes esportius aquest dijous i que s’allargarà fins el pròxim 4 d’agost.

«Cultura popular, música, espectacles, gastronomia i activitats per a tots els públics, amb especial atenció a la tradició i a la participació ciutadanas», destaca el regidor de Cultura i Festes, Miquel Roig. Aquest 2025, tenint en compte les dates de la festa, «hem volgut repensar l’estructura per fer-la més equilibrada i còmoda per a tothom», exposa l’alcalde, Eloi Calbet. Així, els concerts més multitudinaris s’avancen als dies 25 i 26 de juliol, mentre que el segon cap de setmana hi haurà un ambient més relaxat, amb les cites més tradicionals.

Més enllà dels concerts, que protagonitzaran Flashy Ice Cream, Boom Boom Fighters, La Ludwig Band i Mama Dousha, el programa queda conformat per més d’una trentena d’activitats organitzades, en gran part, des de les entitats del municipi. Així, no faltaran el tir al plat, els balls country, les temptes de vaquetes, la concentració de vehicles clàssics, les sardanes o l’esport amb un torneig 3x3 de futbol sala o la 62a Cursa Ci-

La Víbria Francolina durant la cercavila del seguici. Cedida

clista Gran Premi del Préssec. I propostes, també, per a tots els públics, com el tobogan aquàtic, el cinema a la fresca, la proposta El cofre del tresor o un espectacle de circ i un d’hipnosi i mentalisme.

Pel que fa a la tradició i la cultura popular, l’1 d’agost hi haurà el pregó amb el reconegut actor Joan Pera, una de les cares més estimades del teatre i la televisió catalanes, i a continuació el sopar popular, amb l’actuació de la Bandarra Street Orkestra, i la revetlla amb Hotel Cochambre i DJ per rematar la nit. El dia 2 arribarà el torn de la Zeuzera Pyrina Refrescant, i diumenge dia 3, el vermut de Festa Major i el

El so de Boom Boom Fighters, la Ludwig Band o Mama Dousha obre els actes

seguici cerimonial. I com sempre, el punt final a deu dies de festa el posarà el Ball de Sant Miquel i correfoc del Ball de Diables i del Drac del Morell.

En aquesta ocasió la imatge de la festa es basa en el toc de timbals, un so implícit a aquests dies, i l’estudi morellenc Pàkaru han creat una tipografia a partir del toc de les baquetes de diversos membres de l’Embruix.

Programa d’actes

divendres

25

El tomb de la Francolina 21:00h

Plaça de l’Era del Castell.

Concert: Flashy Ice Cream, Boom Boom Fighters i Haffi Dj set 22:30 h

Recinte annex de les piscines

dissabte

26

Exhibició de Balls Country

19:30 h

A l’Era del Castell

Ball de Sant Miquel

20:30 h

Amb el Ball de Diables Petits. Sortida de l’Ajuntament

Concert: La Ludwig Band + Mama Dousha + Dj A.Ballesté 22:30 h

Al recinte annex de les piscines

diumenge

27

18a Trobada de Puntaires  10 a 13h

Rambla Pau Casals

Tobogan aquàtic D’11 a 14h i de 16 a 19h

Carrer Creus, direcció a la Rambla

dilluns

28

Porta el xumet al Drac De 10 a 14 h

Ajuntament del Morell

dimarts

29

Presentació del llibre ‘Pagesos actius al Morell, la Pobla de Mafumet i Vilallonga’, de Joan Gamundi 19:00h

Sala d’actes de l’Ajuntament

Cinema a la fresca: ‘Wolfgang’ 22:00 h

Pati del Centre de Dia

dimecres

30

Espectacle de circ Mary Jones ‘Grandiosa’ 22:00 h.

Plaça Maria Mercè Marçal.

dijous 31

Gimcana ‘El Cofre del Tresor’

De 17:30 a 21:30 h

Inici a l’Era del Castell

Festa de la Pedregada

23:00 h

Piscines del Morell

divendres 1

Ball de Capgrossos Petits + els Martinets i Cercavila de l’Embruix

18 i 19 h

Des de la plaça de l’Església i el local de l’Embruix

Pregó de Festa Major amb Joan Pera 21:00h

Avinguda Catalunya

Sopar de Festa Major 22:00 h

Rambla Joan Maragall

Concet: Hotel Cochambre + Dj N.Cavallé 24:00h

Avinguda Catalunya

dissabte 2

Tempta de vaquetes

12 i 19 h

Carrer Pompeu Fabra

Concert vermut: All Foll Frikifolk 12:30 h

Carrer la Coma

Zeuzera Pyrina Refrescant 17:00 h

Sortida des de l’Embruix. Final amb guerra d’aigua a la plaça de la Font.

Concentració de vehicles clàssics

De 18 a 22 h

Rambla Pau Casals

Concert de cobla i sardanes amb la Principal de la Bisbal

19:00 h

Rambla Pau Casals

Concert: Orquestra La Principal de la Bisbal 20:30 h

Avinguda Catalunya

Ball amb La Principal de la Bisbal + Verbena’m 24:00 h

Avinguda Catalunya

diumenge 3

Matinades traguejades 07:00 h

Inici al local de l’Embruix.

Tempta de vaquetes 10 i 19 h

Carrer Pompeu Fabra

Ofici Solemne de Festa Major 12:00 h

Parròquia de Sant Martí Bisbe.

Tot seguit

Vermut de Festa Major Jardí de l’Ajuntament

62a Cursa Ciclista Gran Premi del Préssec 17:00 h

Rambla Pau Casals i Joan Maragall

Seguici Cerimonial 20:00 h

Sortida des de la plaça de l’Església. Hipnosi i mentalisme amb Toni Pons 21:30 h

Avinguda Catalunya

dilluns 4

Festa aquàtica per a la canalla D’11 a 14 h

Piscines Municipals

Remulla’t amb ‘Els Corsaris de l’Escuma’ 19:00 h

Jardí del Centre de dia

Ball de Sant Miquel i Correfoc dels 40 anys dels Diables i 30 anys del Drac 22:00 h

Sortida de l’Ajuntament.

Festa Major de Vilallonga del Camp

Gerard Gené: «Estem

molt satisfets d’aquest inici de mandat i de les millores fetes

en el servei d’aigua»

Entrevista l L'alcalde de Vilallonga del Camp repassa els dos primers anys de mandat municipal i el programa d'actes de la Festa Major

D.P.

Com es presenta la Festa Major?

«La Festa Major es manté dins dels que es podria considerar que és una línia tradicional, però adaptada cada any més a l’objectiu d’arribar a tothom i que tothom se la faci seva». Quins actes destacaria del programa?

«En podríem destacar molts, però jo diria la Nit Jove, un clàssic del poble com és el sopar a benefici de la Lliga contra el Càncer, la festa multicultural o els castells…»

…De fet, enguany hi ha una novetat important al voltant de la diada castellera.

«És cert. El ple va decidir per unanimitat que la diada passi a denominar-se Memorial Pau de Magrinyà Claramunt, en record al vilallonguí de la Colla Vella dels Xiquets de Valls que ens va deixar prematurament el maig passat. Volem que a partir d’ara els castells a Vilallonga serveixin de record a aquest casteller i veí nostre». Més enllà de la festa, enguany es compleixen dos anys de mandat. Quina valoració en fa?

«Han estat dos anys intensos. Quan comença un nou equip, els primers mesos són durs, però el temps ha passat molt de pressa i estem molt satisfets de la feina feta».

Quin seria el problema que més li ha fet perdre la son?

«Vam entrar en plena crisi per la sequera i d’entrada vam fer un pla de xoc. Tenim dos pous i aigua del CAT, però els números no sortien, de manera que es van fer canvis en els equips i sistemes de gestió i, sobretot, s’han resolt molts problemes optimitzant recursos i evitant pèrdues per la xarxa. Estem molt satisfets de com s’ha pogut resoldre, perquè la reducció de pèrdues per fuites ha estat molt gran».

Els carrers del nucli antic també han estat un dels espais on s’ha treballat, oi?

«Sí, tenim tres carrers en obres a punt de finalitzar amb ajudes del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), on s’ha renovat el paviment i la totalitat dels serveis, i ja estem treballant en un projecte per al pròxim PUOSC. A banda, s’han fet dos plans de substitució de lluminàries públiques per tecnologia LED, fa

Programa d’actes

divendres 25

Cercavila amb els Gegants de Vilallonga del Camp. Sança, Alfons i el Minguet

19.30 h

Des de Cal Sol.

Pregó de Festa Major 20.30 h

A càrrec de Grupo Jorge, gerents de Piensos del Segre. Plaça de l’Església

A continuació

Repic de campanes de Sergi

Claramunt Domènech

Des de l’església.

NIT JOVE: Sexenni, Tapeo Sound System i Nil Cavallé 23.45 h

Poliesportiu Josep M. Salvat Modenes

dissabte 26

Festa de l’escuma 17.30 h

Plaça de l’Església

Concert de Festa Major amb l’Orquestra Saturno 20.00 h

Al poliesportiu Josep M. Salvat Modenes.

Ball de Festa Major amb l’Orquestra Saturno 23.30 h

Al poliesportiu Josep M. Salvat Modenes.

diumenge 27

Matinades 08.30 h

A càrrec dels grallers i timbalers de la Colla Gegantera de Vilallonga i de l’Embruix del Morell.

Missa en honor als Copatrons Sant Abdó i Sant Senén 13.00 h

A l’església de Sant Martí Bisbe.

Jornada Castellera. Diada Memorial Pau de Magrinyà Claramunt 19.00 h

A càrrec de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i Colla Jove Xiquets de Tarragona. A la plaça de l’Església.

ABBA VOICES. Concert de tribut 23.00 h

Al poliesportiu Salvat Modenes.

dilluns 28

Gimcana de jocs tradicionals 18.30 h

Per a nascuts entre: 2013-2021. A la plaça de l’Església.

Sopar solidari de la Lliga contra el Càncer 21.00 h

dimarts 29

Inflables aquàtics De 17 a 20 h Piscines municipals. Cal carnet o entrada.

Segona festa multicultural 22.00 h Espectacle de flamenc de la Companyia Corales i Dos Klandestinos. Al poliesportiu.

dimecres 30

Nit del foc 22.00 h Correfoc a càrrec de l’Embruix del Morell.

A continuació Castell de focs Des del parc de les Parades

dijous 31

Cinema a la fresca. ‘Padre no hay más que uno 5’ 22.00 h Al poliesportiu.

divendres 8

Gimcana nocturna 21.00 h Al poliesportiu.

uns dies es va adjudicar el tancament perimetral del parc de les Parades i hem treballat en un estudi de mobilitat urbana amb la Diputació».

El ritme d’actuacions és notable. Espera mantenir-lo el que resta de mandat?

«S’ha d’afinar molt a l’hora de fer inversions, perquè no disposem de grans ingressos com altres pobles veïns. Cal fer molta feina de gestió i treure el màxim rendiment al pressupost. Darrerament, hem canviat la maquinària de les piscines, hem posat plaques solars a l’escola i s’han fet millores a la biblioteca, però tot això exigeix buscar suport econòmic i aprofitar al màxim qualsevol romanent de qualsevol partida».

Parlava de municipis veïns, on hi ha grans implantacions industrials. Us plantegeu seguir aquest camí?

«Hi hem treballat i s’han fet gestions per a disposar de terreny industrial, que és el que ens fa falta. Pensem que és factible captar inversions de petites i mitjanes empreses, però sempre parlaríem d’un projecte a llarg termini».

Gerard Gené es mostra satisfet per les millores realitzades durant els dos primers anys de mandat. Cedida
Al poliesportiu Josep M. Salvat Modenes. Cal tiquet previ.

Motor

Ebro sumarà 57.000 metres d’espai a l’antiga Nissan per la bona marxa de les vendes

Goodman i Ebro Factory han signat un preacord per ampliar en 57.000 metres quadrats l’espai que farà servir la companyia automobilística, que ha notat un creixement de vendes i que es prepara per a l’arribada dels models xinesos d’Omoda a finals d’any. La firma va coincidir amb la presentació de l’inici de la comercialització de l’espai logístic dels terrenys de l’antiga Nissan, anomenats ara Barcelona City Hub que gestiona Goodman com a guanyadora del concurs de reindustrialització. L’australiana invertirà més de 120 milions d’euros en dos anys i construirà la nau multiplanta més gran d’Europa, que tindrà 135.000 metres quadrats, i que espera generar 2.000 llocs de treball.

L’australiana construirà la nova nau multiplanta en 18 mesos i espera anunciar pròximament els acords amb empreses logístiques. Goodman es va adjudicar formalment els terrenys del concurs de reindustrialització que es va obrir després que l’automobilística japonesa anunciés la seva marxa de Catalunya el maig del 2020, afectant 2.500 empleats de manera directa i 20.000 de forma indirecta. El concurs va

finalitzar dos anys i mig després que es constituís la mesa, el febrer del 2023 amb l’adjudicació a Goodman i al seu soci industrial, el llavors hub d’electromobilitat i ara EV-Motors Ebro. Es va haver d’esperar encara un any més per l’acord amb el fabricant xinès Chery

que blindava la fabricació de vehicles a la Zona Franca sota les marques d’Ebro i Omoda. Ara, el fabricant de vehicles està notant una bona rebuda dels models s700, s800 i s400 i es prepara per augmentar la capacitat productiva. Per aquest motiu, el president d’EV Mo-

tors, Rafael Ruiz, ha firmat un preacord amb Goodman per ampliar en 57.000 metres quadrats l’espai que fan servir, arribant als 319.700 metres quadrats en total.

L’empresa, que dona feina a 800 persones, funciona a dos torns i preveu obrir-ne un tercer

Aquest nou sòl es destinarà a usos logístics. «Les vendes de la companyia estan caminant amb molt d’èxit i anant molt bé. Amb els últims híbrids i híbrids

endollables, les vendes estan augmentant al ritme que esperàvem i, veient l’augment de vendes, hem d’anar planificant els espais del futur», ha dit Ruiz.

L’empresa, que actualment dona feina a 800 treballadors, està funcionant a dos torns i preveu obrir-ne un tercer després de l’estiu. L’objectiu d’aquest any és arribar a una producció de 20.000 vehicles, tot i que té capacitat per a ferne 30.000. Alhora, la companyia està invertint 100 milions d’euros per incrementar-la fins als 100.000 cotxes més. En un futur, es planteja assolir els 150.000 vehicles fabricats a l’any.

En paral·lel han seguit els treballs per a la parcel·la logística que gestiona Goodman, que ja ha invertit 23 milions d’euros des de l’inici del projecte. La nau ‘multinivell’ de 24 metres d’alçada que impulsa l’australiana (dues plantes de 10 metres cadascuna) es construirà sobre un espai de 94.000 metres quadrats, però n’oferirà 135.000, aconseguint un estalvi de sòl del 30%. En aquest sentit, el director de Goodman a Espanya, Ignacio Cuenca, ha assegurat que el sòl és un «bé preuat» i que amb aquest projecte busquen solucions per reduir l’ocupació de l’espai.

Dos operaris d’Ebro treballant en un vehicle a la planta de la Zona Franca.  ACN

mobilitat en harmonia

Mazda Kimauto Tarragona: la bellesa de conduir sense preocupacions

Kimauto ofereix una confiança que es trasllada a una garantia oficial de fins a 10 anys o 200.000 km

Conduir un Mazda no és només desplaçar-se d’un lloc a un altre. És una manera d’entendre la mobilitat des del plaer, el disseny i la tranquil·litat. A Kimauto Tarragona ho saben bé i per això conviden tots aquells que valoren l’automoció d’una altra manera a conèixer la gamma completa de models Mazda i a descobrir per què aquesta marca japonesa marca la diferència.

Mazda entén que un cotxe ha d’establir una connexió íntima i natural amb qui el condueix. Aquesta filosofia, coneguda com Jinba Ittai —la

perfecta harmonia entre el genet i el seu cavall—, es trasllada a cada detall dels seus vehicles per oferir una experiència de conducció fluïda, precisa i instintiva.

Cada Mazda és una obra d’art ‘Crafted in Japan’, creada amb la paciència, la passió i el respecte per l’artesania que defineix la cultura japonesa. El disseny Kodo, inspirat en el moviment i en l’essència de la bellesa natural, dota cada model d’una elegància atemporal que emociona a primera vista.

La tecnologia Skyactiv és essencial i ofereix motors eficients, sostenibles i plens de vitalitat

La tecnologia Skyactiv completa aquesta proposta amb motors eficients, sostenibles i plens de vitalitat, sempre

pensats per maximitzar el plaer de conducció sense renunciar a l’eficiència.

A més de totes les virtuts, sensacions i prestacions que en essència ofereix qualsevol vehicle Mazda, a Kimauto volen anar més enllà: volen oferir confiança. Per això, tots els seus vehicles compten amb una

garantia oficial de fins a 10 anys o 200.000 km, un compromís que reforça la tranquil·litat dels seus clients i demostra la fiabilitat d’una marca pensada no només per satisfer, si nó també per perdurar.

L’exposició que ofereix Kimauto a Tarragona és l’escenari ideal per viure l’experiència Mazda en prime-

ra persona: una atenció propera, un assessorament honest i l’oportunitat de provar el vehicle que millor s’adapta al teu estil de vida. Si cerques un cotxe que combini bellesa, innovació i emoció, a Kimauto Tarragona trobaràs molt més que una exposició: trobaràs una nova manera d’entendre la mobilitat.

~ CONTINGUT recomanat ~

Les instal·lacions de Mazda Kimauto a Tarragona, ubicades al carrer Carabia de la urbanització Albada.  CEDIDA

GARANTIA DE REFERÈNCIA

Toyota Autoforum: la confiança de conduir amb el líder i el compromís d’estar al costat de la gent

La marca japonesa es va convalidar com a líder indiscutible al mercat espanyol durant el 2024

Quan es parla de confiança al volant és inevitable pensar en Toyota. L’any 2024, la marca japonesa es va convalidar com a líder indiscutible al mercat espanyol, superant les 100.000 matriculacions gràcies a la seva aposta constant per la innovació, la qualitat i la mobilitat sostenible. Però si alguna cosa dona sentit a aquesta confiança al nostre territori és tenir a prop un referent com Autoforum, concessionari oficial Toyota que fa anys que ofereix un servei professional, proper i adaptat a cada client. Autoforum no és simplement un punt de venda. És un equip que coneix de primera mà les necessitats

dels seus clients i que acompanya en tot el procés: des de l’elecció del vehicle més adequat fins a l’assessorament en noves tecnologies, les revisions, el manteniment i el servei postvenda.

Toyota Autoforum posa a disposició dels seus clients una de les gammes més àmplies i versàtils del mercat en motoritzacions:

-Híbrids (HEV) com el Corolla Touring Sports o el Yaris Cross, que permeten una conducció eficient, sostenible i sense necessitat d’endolls.

-Híbrids endollables (PHEV), com el RAV4 Plug-in Hybrid o el C-HR Plug-in Hybrid, que combinen l’eficiència d’un motor elèctric amb la versatilitat d’un motor de combus-

tió per als trajectes més llargs.

-Models 100% elèctrics, com el bZ4X, per a qui vol una mobilitat sense emissions.

-Motors de combustió eficients (gasolina i dièsel) en models seleccionats, pensats per a qui encara prioritza aquesta tecnologia segons l’ús que en fa del vehicle.

Aquesta oferta permet a cada client trobar a Toyota Autoforum la solució de mobilitat que millor

s’ajusta a les seves necessitats, estil de vida i tipus de conducció.

El programa

Toyota Relax permet gaudir de fins a 15 anys de garantia o 250.000 km

A més, tots els vehicles d’Autoforum compten amb el suport del programa Toyota Relax, que permet gaudir de fins a 15 anys de garantia o 250.000 quilòmetres, una tranquil·litat extra que reflecteix la confiança de la marca en la

qualitat dels seus productes.

Qui ve a Toyota Autoforum ho sap: aquí no hi ha clients anònims, hi ha persones que valoren l’experiència, el tracte honest i la professionalitat de tot un equip que des de fa anys construeix relacions basades principalment en la confiança.

~ CONTINGUT recomanat ~

Autoforum ofereix una oferta de mobilitat a mida de cada conductor. CEDIDA

El Palau d’Esports, a punt per acollir el Cupra Premier Pàdel Costa Daurada

Pàdel l El torneig començarà el 27 de juliol i s’allargarà fins al 3 d’agost

Rafa J. Larrañaga

L’Anella Mediterrània de Tarragona viurà, durant aquest final de juliol i principi d’agost, una setmana històrica. El complex esportiu tarragoní acollirà simultàniament el Campionat d’Espanya Absolut d’Atletisme —a l’estadi Natalia Rodríguez— i el torneig P1 del circuit professional Premier Padel, que se celebrarà al Palau d’Esports Catalunya entre els dies 27 de juliol i 3 d’agost. Una setmana en què Tarragona acollirà els millors jugadors i les millors jugadores del pàdel mundial. El Camp de Tarragona tindrà, a més, representació pròpia durant aquesta setmana de campionat. Sense anar més lluny, la reusenca Ariana Sánchez Fallada és la figura més esperada per l’afició tarragonina. Sánchez és la número dos del món i arriba a Tarragona amb moltes ganes d’emportar-se el trofeu cap a casa. La jugadora ho va deixar clar a la presentació de la competició fa poques setmanes: «Va ser molt especial quan vaig jugar el torneig de Reus. Guanyar a la meva ciutat no es pot igualar, però sé que a Tarragona viuré una

experiència similar». Ari Sanchez no serà l’única representant del territori. En categoria masculina, participaran el tarragoní Tonet Sans, el vendrellenc Albert Trillas, el vallenc Guillem Figuerola i el cambrilenc Hugo Estébanez. Pel que fa a la femenina, competiran la vila-secana Alba Gallardo, l’altafullenca Anna

Entrevista

Ortiz i la tarragonina Ainara Pozuelo.

A més del Cupra Costa Daurada Tarragona Premier Padel P1 del Palau d’Esports Catalunya, el territori continua d’enhorabona perquè la ciutat de Reus acollirà el FIP

Junior World Costa Daurada Reus —un esdeveniment que reunirà les millors joves pro-

La ciutat de Reus acollirà també el FIP

Junior World Costa Daurada

meses del pàdel internacional. Aquesta competició, però, se celebrarà un cop acabi l’estiu, entre el 29 de setembre i el 5 d’octubre al Pavelló Olímpic.

Joan Cuscó: «El Cupra Costa Daurada P1 farà que Tarragona s’exposi mundialment»

Pàdel Cuscó és president d’Octagon, gestora de Premier Padel Spain

Per què heu optat per escollir Tarragona com a seu d’aquest P1?

«Teníem una prova programada sense seu definitiva i vaig tenir una conversa amb el conseller Berni Álvarez. Em va dir que li agradaria molt portar-la a Catalunya i vam entendre que el Palau d’Esports de Tarragona era una seu que complia amb les necessitats. A partir d’aquí, vam posar tots els esforços per fer-ho realitat». Com pot ajudar un esdeve-

niment d’aquestes característiques a una ciutat com Tarragona?

«El projecte que portarem farà que Tarragona —tant la ciutat com la Costa Daurada— s’exposi mundialment. Serà un esdeveniment que tindrà presència televisiva arreu del món i promocionarem la ciutat i la Costa Daurada a través de Red Bull TV, YouTube i diferents possibilitats de live stream. El primer benefici serà la imatge, però també n’hi haurà d’altres:

El Nàstic acorda amb l’Andorra la cessió de l’extrem Juanda Fuentes

Futbol l El Nàstic va fer oficial ahir a la tarda la incorporació de l'extrem colombià Juanda Fuentes. El jugador, de 22 anys, arriba cedit per una temporada de l'Andorra després d'una temporada en què ha aconseguit ascendir a Segona Divisió sota les ordres de Beto Company. Fuentes es va formar a les categories inferiors del Fut-

bol Club Barcelona, des de l’edat de cadet fins a arribar al Barça Atlètic —equip en què va estar dos cursos. Després, va marxar a l’aventura, i va signar pel KV Oostende de la Segona Divisió de Bèlgica. Després d’un any fora de la península Ibèrica, però, va decidir tornar a la Primera Federació. Aquest cop, a les files de l’Andorra. En 19 partits,

va marcar un gol i va fer tres assistències.

L’extrem aportarà velocitat, potència, visió de joc, qualitat i desequilibri a les bandes de l’esquema de Luis César.  Amb aquesta incorporació, Noé Calleja ha aconseguit aportar competència a totes dues bandes amb Víctor Narro, Pau Martínez, Jaume Jardí i el mateix Fuentes. RL

vindrà molta gent d’arreu d’Espanya i de l’estranger. Han comprat entrades des de Portugal, França, Itàlia, entre altres països. A més, és un premi a la gent que juga i fa esport perquè promocionarem el pàdel dins la zona de Tarragona —que ja és capdavantera en l’actualitat.»

Quina assistència espereu pel torneig a la Costa Daurada?

«Tenim un límit de 4.500 persones i esperem que el puguem omplir. Ja tenim ple

el dissabte i esperem omplir el divendres i el diumenge. És important que la gent sàpiga que els bons jugadors juguen dimecres i dijous. Si volen veure pàdel i passar-ho bé amb tres pistes alhora, no s’ho poden perdre».

La jugadora de pàdel reusenca, Ariana Sánchez Fallada. Premier Pàdel
El president d’Octagon, Joan Cuscó. Cedida
L’extrem colombià Juanda Fuentes durant un partit amb la samarreta de l’Andorra. Instagram

Cristóbal Montoro i el seu despatx carreguen contra una investigació «sense

fonament»

Tribunals l El jutge admet el PSOE com a acusació popular en la causa contra l’exministre

Agències

El despatx Equipo Económico, fundat per l’exministre Cristóbal Montoro i epicentre de la causa judicial oberta a Tarragona, ha demanat l’anullació del procediment i ha denunciat «una investigació desproporcionada i sense fonament jurídic». L’empresa nega haver pagat comissions a polítics i lamenta haver estat sotmesa a set anys d’instrucció sota secret de sumari. Asseguren que la causa es va obrir arran d’un «troballa casual» de correus durant una

investigació aliena i critiquen que no es va obtenir autorització judicial per intervenir-los. També denuncien que encara no han pogut accedir a part del sumari i que la seva imatge ha estat perjudicada. Per la seva banda, el jutge no veu delicte en els correus que Montoro va rebre amb dades fiscals de personalitats públiques, entre elles Rato, Monedero o Tebas, i ha autoritzat només el PSOE com a acusació popular. El cas investiga presumptes favors fiscals a empreses a canvi de pagaments a la firma de Cristóbal Montoro.

La justícia reobre la causa contra Juana Rivas per sostracció de menors

Tribunals l S’investiga si va incomplir l’ordre de retornar el fill al pare, que en té la custòdia

Agències

L’Audiència de Granada va decidir aquest dijous reobrir la investigació contra Juana Rivas per un presumpte delicte de sostracció de menors. El tribunal va admetre parcialment el recurs presentat per Francesco Arcuri, exparella de Rivas, després que el maig passat s’arxivés la denúncia contra ella. Ara, la justícia considera que podria haver incomplert una ordre d’un tribunal italià que l’obligava a facilitar el retorn del fill menor, d’onze anys, a Itàlia amb

L’ocupació catalana supera els 3,9 milions de treballadors

Laboral l El Camp de Tarragona i l’Ebre sumen un 11,43% d’atur, la taxa més alta de Catalunya malgrat l’augment de l’ocupació

A. Martí / G. Jordan / ACN

L’ocupació al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ha assolit un nou màxim històric aquest segon trimestre del 2025, amb un total de 392.900 persones treballant. Tot i això, la taxa d’atur continua sent la més alta de Catalunya, amb un 11,43%, una xifra que es manté sensiblement per sobre de la resta de demarcacions, tal com passa de manera sostinguda des de fa anys. Tarragona és l’única de les quatre demarcacions catalanes que no ha registrat la taxa d’atur més baixa des de la crisi del 2008 en un segon trimestre, tot i l’increment d’ocupació.

A nivell català, el mercat laboral ha batut rècords aquest segon trimestre. El nombre de persones ocupades ha superat per primer cop els 3,9 milions, situant-se concretament en 3,94 milions. Són 94.600 més que el trimestre anterior (+2,46%) i 137.100 més que fa un any (+3,6%), segons les dades de l’Enques-

ta de Població Activa (EPA) publicades per l’INE. La taxa d’atur a Catalunya ha baixat fins al 8,11%, el valor més baix des del 2008, amb una caiguda d’1,3 punts respecte a fa un any. En total, 348.300 persones es trobaven desocupades entre abril i juny, 47.000 menys que fa dotze mesos. Aquest augment d’ocupació s’ha produït en tots

L’ocupació catalana creix en 137.100 persones en un any i l’atur cau en 47.000

els sectors. El sector serveis concentra la gran majoria amb gairebé 3 milions d’ocupats, seguit de la indústria (666.100), la construc-

ció (243.700) i l’agricultura (51.900). En percentatges anuals, destaca especialment el creixement de l’agricultura (+17,15%) i la indústria (+4,72%), mentre que la construcció registra un lleuger descens (-0,08%). També ha crescut l’ocupació al sector públic en comparació amb el trimestre anterior (+2,3%), tot i que el sector privat ha estat el principal impulsor del creixement, amb un augment anual del 4,5%.

3 milions d’indefinits

El nombre de contractes indefinits ha tornat a créixer: ara representen el 88,2% dels assalariats a Catalunya, amb gairebé 3 milions de persones. En canvi, els contractes temporals continuen baixant en comparació amb fa un any, especialment entre les dones, que, tot i això, mantenen una taxa de temporalitat més alta (13%) que els homes (10,4%).

La parcialitat es manté estable, amb un 13,6% del total d’ocupats treballant a temps parcial. Tot i la tendència estable, persisteixen diferències de gènere: el 19,5% de les dones treballa parcialment, davant el 8,4% dels homes. La taxa d’atur entre els joves menors de 25 anys cau fins al 18,09%, el nivell més baix en un segon trimestre des de fa 17 anys. Entre els majors de 55 anys, la taxa és del 5,68%. La franja de 25 a 54 anys registra un 7,5% d’atur, el millor segon trimestre per aquest col·lectiu en 17 anys.

el seu pare, que en té la custòdia. No obstant això, la denúncia per maltractaments habituals d’aquest ha quedat descartada per manca d’indicis d’intencionalitat. En paral·lel, el fill gran de Rivas va presentar una querella per suposades coaccions contra Francesco Arcuri i una psicòloga que hauria intentat convèncer el menor per acceptar anar-se’n a viure amb el seu pare. El jove demana mesures cautelars, com una ordre d’allunyament i la suspensió urgent de la entrega del menor, prevista per

El fill gran denuncia pressions per forçar el seu germà a marxar amb el pare

aquest avui, divendres 25 de juliol. Segons denuncia, el seu germà va ser sotmès a pressions psicològiques que li haurien causat un fort malestar emocional.

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Arribada de Juana Rivas amb el seu fill menor dimarts passat. Cedida
Una Oficina de Treball del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). ACN
L’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en una imatge d’arxiu. ACN
FELIZ CUMPLEAÑOS OLIVER!! Hoy cumples tu primer añito. ¡¡¡¡Te como entero esa carita que tienes!!!! Te quiere tu tito Toni.
Muchas felicidades papá. Gracias por tanto, te queremos! Tu família.

k Carta dominical k

Elogi de la humilitat

Benvolgudes i benvolguts, en el cristianisme, la humilitat sovint s’ha entès malament. Sobretot quan ser humils s’ha confós amb humiliar-nos. La humiliació no té res a veure amb la humilitat. Així doncs, què és exactament la humilitat cristiana? Jesús ens va parlar d’una porta estreta (Mt 7,13), ens va aconsellar carregar amb la nostra creu (Mt 10,38), però també ens va proposar una altra imatge que crec que és la clau per entendre l’essència d’aquesta modèstia senzilla. La imatge, la metàfora absoluta de la humilitat és, al cap i a la fi, un infant. Quan els deixebles discutien sobre qui d’ells havia de ser el més gran, Jesús va agafar una criatura, la va posar enmig d’ells i l’abraçà (Mc 9,36). I, tot seguit, afirmà: «El qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel» (Mt 18,4). Veiem, per tant, que en el discurs de Jesús hi ha un desig molt gran d’associar la senzillesa amb la infantesa. Això atorga a la modèstia una sèrie de connotacions delicioses: puresa, alegria, confiança, felicitat… de les quals a vegades els cristians ens hem oblidat.

Fk Editorial k

Tinet es queda

inalment, el servei de Tinet no desapareixerà d’aquí a uns pocs mesos. Els tarragonins més joves no han estat conscients del que ha representat l’anunci de la Diputació sobre el tancament de la xarxa ciutadana que va ser pionera a l’Estat. Han estat, precisament, els fundadors de la iniciativa i molts d’aquells usuaris que tot just estrenaven correu electrònic gràcies a Tinet els que es van mobilitzar per impedir-ne el desmantellament. De fet, la Diputació ha decidit que després de l’estiu es crearà una taula de treball amb els fundadors per trobar una solució de continuïtat al servei. No hi ha

raons tècniques que no permetin la continuïtat de Tarragona Internet i, en canvi, sí que hi ha un fort component social que en justifica la continuïtat. No tan sols perquè va representar una iniciativa moderna i engrescadora en la seva època, sinó perquè ja aleshores, va establir un sistema de xarxa en el que molts tarragonins van abocar-hi continguts i propostes. Paga la pena estudiar de quina manera es pot continuar oferint una eina pública tan valuosa als ciutadans i, al mateix temps, ferne una reivindicació perquè, ni que sigui així, els més joves valorin la importància que va arribar a tenir.

Reflexions sobre el Codi de Conducta i Bon Govern de l’Ajuntament del Vendrell

Com a president de la Federació Xarxa Vendrellenca, voldria compartir unes reflexions al voltant del Codi de Conducta i Bon Govern de l’Ajuntament del Vendrell, arran de la gestió opaca que s’està fent de l’afer de les factures vinculades al PSC.

La humilitat representa una prioritat importantíssima de la fe cristiana. Alliberemnos del ferro roent que és l’ànsia de triomf i de poder

A més, Jesús, que era tan humil, per a alguns del seu temps fou vist com un arrogant. Com era possible que ell s’anomenés Fill de Déu? No va ser agosarat quan va expulsar els mercaders del temple i va dir, fins i tot, que el podia reconstruir en tres dies? Fixem-nos que la humilitat de Crist, com hem vist en aquests exemples, no tenia res a veure amb un servilisme hipòcrita, convenient o bavós, com tant sovint passa en les nostres relacions. Jesús va rentar els peus als deixebles, va escoltar tothom, va lliurar-se a tothom, però mai no va deixar de ser qui era, semblantment als infants, que no es traeixen a ells mateixos.

D’aquí que, si fem com Jesús, a voltes, per a la societat que ens envolta, podrem semblar arrogants, donat que no seguirem allò políticament correcte o els camins que estaven traçats per endavant. Però sí que serem sincers i imprevisibles com els infants.

La humilitat representa una prioritat importantíssima de la fe cristiana. Alliberem-nos del ferro roent que és l’ànsia de triomf i de poder. Alliberem-nos també de l’àcid de l’arrogància. Tant l’un com l’altre poden fer-nos patir atroçment. La humilitat costa, però té aquell altre costat de felicitat, de plenitud, de benestar. En la nostra senzillesa perdem la talla daurada de les nostres ambicions, però ens quedem per dins amb aquell esperit d’infantesa, amb aquella puresa de cor necessària per entendre què val la pena veritablement a la vida. Deixem de tenir una idea molt satisfeta del nostre poder i ens lliurem millor als braços de Déu Pare. Però aquesta modèstia no passa per agenollar-nos, encara que això en la vida cristiana esdevingui important, perquè només ens hem d’agenollar davant Déu.

Joan Planellas i Barnosell

Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Des del mes de novembre, quan es va fer públic aquest cas, hem pogut constatar com, lluny de donar explicacions sòlides i fonamentades, les representants del partit implicat han optat per esquivar responsabilitats i evitar qualsevol tipus de rendició de comptes. Paral·lelament, l’equip de govern ha rebutjat reiteradament la convocatòria de la Comissió de Seguiment del Codi de Conducta, espai previst per abordar situacions d’aquest tipus amb transparència i davant dels representants del poble.

És per això que, davant d’aquesta manca d’acció i de voluntat política per aclarir els fets, he decidit escriure aquest article per compartir la meva visió i traslladar-la a tothom qui hi estigui interessat.

El 17 de desembre de 2019, el ple municipal va aprovar definitivament el Codi de Conducta i Bon Govern, un reglament que havia de marcar les línies d’actuació ètica dels representants públics, fixant criteris per prevenir i corregir conductes impròpies. El pròleg d’aquest Codi és clar i contundent: «És voluntat de l’Ajuntament del Vendrell enfortir el seu compromís amb l’adopció de mesures que millorin la confiança de totes les persones vers les institucions i els seus representants, i vetllar per garantir la integritat i ètica institucional».

Quan llegim aquest text, resulta evident la contradicció entre aquestes paraules i l’actuació del govern municipal en aquest afer. Han estat ja tres les peti-

cions formals per convocar la Comissió de Seguiment del Codi de Conducta per abordar el cas de les factures del PSC, sense cap resultat. La resposta de l’Ajuntament ha estat bloquejar l’accés a la documentació pública vinculada a aquest cas, incomplint el dret a la informació, i fins i tot plantejar possibles accions legals amb arguments febles, generant un clima d’opacitat i intimidació.

Aquesta actitud, més enllà de vulnerar el principi de transparència, envia un missatge de desconfiança a la ciutadania envers les institucions, i contribueix a erosionar el sistema democràtic. No és estrany, doncs, que alguns sectors, especialment entre el jovent, comencin a desconfiar de la democràcia i caiguin en discursos equivocats i perillosos que idealitzen sistemes autoritaris.

trigués 89 dies a respondre la primera sol·licitud de convocatòria de la comissió amb un simple ‘acusem rebut’. Tampoc s’ha respost la segona petició, presentada el mes de maig, i ens hem vist forçats a presentar un tercer requeriment per exigir la seva convocatòria.

Davant aquesta situació, em dirigeixo públicament al senyor Kenneth Martínez Molina, alcalde del Vendrell i president de la Comissió de Seguiment del Codi de Conducta, perquè assumeixi la seva responsabilitat i convoqui de manera immediata aquesta comissió. Cal donar explicacions clares, traslladar tota la informació als representants del poble, i posar en marxa mecanismes de control eficaços per evitar que fets com els d’aquest cas, relacionats amb una despesa de 17.729,56 euros, tornin a repetir-se.

No és estrany que alguns sectors, especialment entre el jovent, comencin a desconfiar de la democràcia i caiguin en discursos equivocats i perillosos que idealitzen sistemes autoritaris

Més enllà del pròleg, i com a part activa en aquesta qüestió, vull denunciar la vulneració de l’article 4, apartat a) del Codi de Conducta, que estableix el compromís amb la legalitat i l’ètica institucional. Aquesta vulneració es concreta en la negativa a facilitar tota la informació sol·licitada mitjançant una petició d’informació pública, així com en el fet que l’Ajuntament, a través del seu alcalde,

Voldria acabar aquestes línies adreçant-me a la ciutadania: no perdeu la fe en el sistema democràtic. Malgrat les imperfeccions i les zones fosques, disposem d’una eina poderosa: el vot. Cada quatre anys tenim l’oportunitat de canviar les coses i escollir nous representants, persones compromeses amb la transparència, amb la voluntat de donar la cara i de complir amb les normes. I recordeu equivocar-se és humà, però el que menteix, manipula, oculta informació i actua com si les institucions fossin seves, no mereix representar el poble.

Deia Abraham Lincoln al seu famós discurs de Gettysburg el 1863: «Un govern del poble, pel poble i per al poble». Això és el que penso que necessitem, també, al Vendrell.

Antonio Garcia Leal President de la Federació Xarxa Vendrellenca

Els últims llops del Camp de Tarragona

Durant la segona meitat del segle XIX els llops van ser una amenaça al Camp. Aquests animals eren presents al terme de Tarragona. En aquest treball es documenten les notícies a la resta del Tarragonès, Alt Camp i Baix Camp. A vegades esdevenien temes de debat públic, incrementant-se la psicosi social.

El 1842 es van aixecar sometents i es van organitzar partides contra ells. Es deia que estaven tips de la carn humana que donava la guerra civil. Ara que no tenien cadàvers es llançaven contra els nens de les cases de camp i dels pobles petits. Eren ja més de cinc les víctimes. A pobles immediats a Tarragona els llops van devorar un nen d’onze anys, i en van degollar a un altre de quatre anys.

Al Mas Ricard de la Canonja una mare va veure com un llop li prenia un nen de cinc anys. A uns 50 passos de la casa de camp el llop va abandonar la criatura en un canyar i va ser trobat sense vida. Això va provocar que es reunissin partides d’homes armats. Un dels llops va fugir però va caure a una bassa mig buida on va quedar atrapat. Va ser mort a pedrades i cops de porra. El cos de l’animal va ser passejat triomfalment per algues poblacions.

Es van organitzar grups armats i es van oferir recompenses. El 1861 es parla de la tornada d’una expedició que havia sortit per perseguir-los. Aquesta no va aconseguir el seu propòsit i els llops escarmentats es van retirar a la muntanya. El 1877 va sortir de Valls una expedició cap a l’Albi per matar llops i guineus. La premsa documenta les topades entre viatgers i llops. Trobem una notícia del 1842 on es parla d’un viatjant d’Alcover que s’estava dirigint cap a Tarragona. Pel camí va veure dues llobes que estaven lluitant entre si per devorar un animal. El 1880 un veí del Pont d’Armentera, al tornar de Valls, va tenir un ensurt important en ser atacat. Gràcies a la serenitat i el valor va poder espantar la fera. El 1896 una persona que anava a Reus amb una cavalcadura va ser sorpresa al mas d’en Cercós de l’Aleixar per dos grans llops, un mascle i una femella. Aquests van seguir la muntura durant una estona en actitud amenaçadora. L’home no portava cap arma i va mantenir la serenitat suficient per imposar-se. També es van veure llops a altres punts del terme de la ciutat.

El 1861 van aparèixer alguns llops al manso del senyor Morenes, dins del terme rural de la ciutat de Tarragona. Els guardes rurals en van veure dos, un d’ells un mascle d’aspecte terrible. Li van disparar diversos tirs sense tocar-lo.

Un dels atacs més sagnant va ser l’ocasionat a un corral de Pratdip durant la nit de Reis de 1885. Alguns caps de bestiar van morir a causa del pànic, l’asfixia i l’aixafament. Es va dir que el resultat de l’atac van ser 40 caps de bestiar degollats. L’alcalde de la població va ordenar col·locar boles d’estricnina. Al dia següent es van trobar quatre d’aquells carnívors morts.

llop al terme de l’Aleixar provocant una gran alarma i causant destrosses a les aus de corral

A la documentació consultada també sovintegen les notícies que fan referència a la captura de llops i llobatons. Als boscos de la baronia d’Escornalbou es va trobar un cadell l’any 1861. La posterior batuda no va donar resultats.

El 1863 el mosso Joan Gonse es dirigia del Catllar cap a Tarragona amb dos llebrers. Al Tossol Rodó va advertir que hi havia dos llops amb onze o dotze llobatons. El llop va envestir sense ferir i la lloba va cridar a les cries. El jove va agafar tres dels cinc llobatons. Un cop a Tarragona va deixar-hi els animals.

Al Mas Ricard de la Canonja una mare va veure com un llop li prenia un nen de cinc anys. A uns 50 passos de la casa de camp el llop va abandonar la criatura en un canyar i va ser trobat sense vida

Aquesta notícia es va precisar dies més tard. En realitat van ser degollats 27 caps de bestiar i es van trobar a faltar 10 marrans i una ovella. Les restants (fins a un centenar) van quedar en vida però van patir mossegades. Al quart dia de deixar boles d’estricnina es van localitzar morts un llop i una guineu.

El 1890 es va trobar un llop ofegat a una bassa a les afores de Constantí. Es va creure que l’animal va saltar la cleda per devorar les cabres i una caiguda el va precipitar al fons de la bassa. Aquell mateix any va aparèixer un

El 1871 el gos d’un aficionat a la caça va agafar un llobató a les proximitats de Reus. La captura va ser recompensada amb 20 rals i el noi que el va presentar en va rebre 12. El 1877 un guarda va agafar amb llaç un altre llobató. Aquell mateix any una dona passejava pels carrers de Reus un cadell, fet que li va proporcionar diners. La mare havia estat morta a les proximitats d’Almoster.

El 1878 es va presentar a l’Alcaldia de Reus un llop mort a ganivetades. Els caçadors van rebre la retribució corresponent. El 1881 va cridar l’atenció a Reus un llop mort que era passejat per dos homes que demanaven almoina. El 1888 uns forasters van recórrer Reus exhibint tres llops recollits a Rocallaura.

El 1876 en va aparèixer un al camí de Reus a Riudoms, el 1887 se’n va veure un per unes finques del terme de Reus i Castellvell, el 1896 se’n va trobar un tercer entre les carreteres d’Alcolea i Riudoms i el 1889 se’n va veure un a ‘El Olivo’.

Generació del talent

L’accepció sobre el concepte ‘talent’ emprada en molts i diversos àmbits com a sinònim d’intel·ligència, no expressa el que significa realment. La intel·ligència humana es caracteritza a més de conèixer i sentir, també per dirigir el coneixement adquirit envers l’acció, llavor de la intel·ligència executiva, i si és efectiva i brillant, es visibilitza.

Els vectors referencials de l’energia potencial intel·lectual són definits pel factor humà: la curiositat innata, la creativitat i el desenvolupament de la Intel·ligència en el context vital de la persona d’ençà que neix, dirigits per l’aprenentatge de coneixements competencials i d’estratègies per a l’acció. La conjunció d’aquests elements genera el TALENT autèntic. Es descriuen tres fases sobre el talent: la seva generació, la gestió del ja existent i la retenció d’aquest. La intel·ligència innata no es manté temporalment, pot experimentar un retrocés si la persona no s’esforça a tenir una mentalitat de creixement per a millorar i el seu entorn no li és favorable. Hom neix amb una dotació genètica, però no tots els gens s’activen i s’expressen espontàniament. El context influeix en l’activació selectiva, essent l’educació el component més important per modelar els mecanismes de l’aprenentatge que la pot convertir en generadora de talent.

La persona talentosa ha de tenir capacitat d’adaptació i voluntat per desenvolupar habilitats que l’inspirin la curiositat, la creativitat, el pensament crític, el rigor i l’harmonització emocional, inherents a la condició humana i relacionades directament amb l’acció intel·ligent davant l’automatització de les màquines. Cal considerar que només es poden canviar les coses si s’intervé en elles creant un ambient favorable on les persones puguin desenvolupar habilitats i capacitats sobre el coneixement (el saber, el saber fer i el fet de saber ser i estar), i assimilar-les entrenant, practicant i experimentant.

Actualment, hi ha professions que són o quedaran obsoletes en ser substituïdes algunes tasques laborals per artefactes. S’evidencien canvis en les estructures organitzatives i funcionals de les empreses i organitzacions, elements que afecten la forma de viure de les persones. S’escau un model de cultura assumible , compatible i perdurable, sostenible i adient als temps actuals aprofitant els avenços produïts. Les fites per configurar-lo són definides per:

• L’adopció d’una forma de pensament basat en el mètode científic, amb criteris i fets objectius.

• Configurar l’educació i formació com l’eina més potent existent arreu del món. Ser coherents amb allò que es pensa es parla i es fa.

• Educar en l’emprenedoria, tenint consciència dels valors.

Talent és el resultat de la intel·ligència en acció: tenir bones idees, triar bé les fites per a prendre decisions avinents i saber executar-les. Tractar correctament la informació a l’abast, gestionar les emocions i posar en pràctica les qualitats adequades per l’acció i aconseguir-lo. No és una propietat que s’adquireix, sinó una forma de viure que s’exerceix. Es pot tenir talent per a la vida quotidiana o per a les grans creacions. Promocionar el talent es generar de la millor manera possible el potencial de tots els nens, joves i adults, no el d’una minoria excepcional.

L’últim llop documentat al Camp va ser l’any 1907. Aquell any es va donar una batuda a un animal que es deia que rondava per la Secuita. Va sortir el sometent d’aquest poble i els de Vilabella, l’Argilaga i les Gunyoles, sense cap resultat.

Els llops no rondaven només per la ciutat de Tarragona i el seu terme. Aquests animals també es veien per altres punts del Camp. Aquestes històries barrejaven la realitat amb la llegenda creant un clima d’incertesa i temor.

La recerca i el desenvolupament del talent, en bona part, són responsabilitats docents a partir de l’educació familiar. La tasca diària que realitza el professorat per estimular l’alumnat a dibuixar el camí del seu capital es humà es fa tangible amb accions dirigides a l’exploració i foment de l’esperit científic, eines de detecció i generació de la intelligència executiva. A l’adolescència, el talent s’ha de tractar com un potencial més que com un fet perquè en aquesta etapa vital i formativa l’individu disposa de tot un seguit d’aptituds i habilitats que, en molts casos, no ha desenvolupat plenament. El rol del professorat, doncs, és cabdal en la ‘construcció’ d’aquest talent, encara latent. A partir del que es coneix i actuant de manera activa amb referents objectivables s’aporta la confiança per l’aprenentatge durable i s’admet que el protagonista de l’aprenentatge és el mateix aprenent que ha de disposar de quatre instruments per a incentivar i fer efectiva la intel·ligència ‘executiva’, generadora del talent: l’ordre mental. La voluntat. La motivació. La constància i l’autoconeixement.

Salvador Soler Luz

Inspector emèrit de Formació Professional. Educador i Formador

Marc Dalmau Arqueòleg i
Foto d’un ‘Canis lupus signatus’.

Necrològiques

Tarragona

Jeronimo Madroñal Marchena.

Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Maria Pedra Bertomeu.

Ha mort als 97 anys.

Maria Dolores Castillo Aranda.

Ha mort als 86 anys.

Reus

Maria García González.

Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.

Enriqueta Ferraté Martí.

Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h al Tanatori.

Jose Manuel Pérez Atienza.

Ha mort als 61 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al

Tanatori Mémora de Reus.

Poboleda

Josep Abelló Pàmies.

Ha mort als 65 anys.

Dos veïns de Reus cuiden la capelleta de Santa Anna abans de la festivitat

Patrimoni l Dos veïns de Reus, Eduard Huguet i Jaume Piñol, van dur a terme ahir una acció de neteja i renovació floral a la capelleta de Santa Anna, situada al número 26 del carrer homònim. Amb el permís dels propietaris de l’edifici, van condicionar l’es pai i hi van col·locar flors no ves amb motiu de la festivitat de Santa Anna, que se celebra

aquest dissabte. L’actuació vol posar en valor aquest element patrimonial, situat a l’antic emplaçament d’un portal de la muralla medieval de Reus. La imatge de la santa és una rèplica col·locada després de la Guerra Civil, ja que l’original va ser destruïda l’estiu de 1936. La capella fa referència al camí que conduïa fins a l’ermita de Santa Anna, construïda el 1424

Els pensionistes de la Casa del Mar gaudeixen d’una sortida en barca pel Port de Tarragona

Oci l El darrer dissabte, 19 de juliol, com ja és tradició cada estiu, el Club de Pen sionistes de la Casa del Mar va organitzar una sortida en barca que va reunir un bon nombre de participants. La jornada, marcada pel bon temps i un ambient distès i amable, va comptar també amb la presència de diverses personalitats tarragonines,

que no van voler perdre’s l’ocasió de compartir una estona agradable amb els membres del club. L’activitat va transcórrer amb molt bon humor, i va permetre gaudir de la costa des d’una perspec tiva diferent. Cal destacar que la sortida no hauria estat pos sible sense el suport i la col· laboració de l’Autoritat Por tuària tarragonina. Redacció

a Castellvell. Huguet va subrat llar que «mantenir la capelle ta és una manera d’estimar Reus», mentre que Piñol va recordar que «la cura del pa trimoni també és responsabi litat de la ciutadania». També van compartit la tradició local de demanar protecció a San ta Anna en moments de part, una pràctica vinculada a la de voció popular del barri. DM

Eduard Huguet i Jaume Piñol davant la capelleta de Santa Anna. Cedida
Participants de la sortida en barca del Club de Pensionistes Casa del Mar, el passat 19 de juliol. Cedida

Avui felicita als que es diuen:

L’horòscop

21/03 al 19/04

Tindràs l’energia per realitzar la jornada amb tranquillitat. Viatges molt rendibles nous contactes que ampliaran els teus èxits a curt termini.

LLEÓ

23/07 al 22/08

El decaïment anímic físic passarà aviat. No t’enfonsis en idees negatives ni et quedis atrapat a casa. Surt aireja els teus pensaments.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Veure com al llarg de la jornada trobaràs solució a aquests petits problemes que t’amoïnaven fa temps. Tot té un bon final si poses calma.

TV local

20/04 al 20/05 TAURE

Facilitat per als enfrontaments amb les amistats la parella. Et trobaràs una mica desorientat a l’hora d’establir diàleg amb la gent.

VERGE

23/08 al 22/09

Limita’t avui a organitzar els teus propis assumptes i no intervinguis en la vida dels teus companys o família, en solitud estaràs millor.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

No seran rendibles les actituds que prenguis de manera seriosa o rígida. Analitza més les coses seu a pensar la solució. Evita baralles.

CANAL REUS TV

10:30 Converses connecticat

11:00 Aventurístic

11:30 Fot-li (r)

12:00 Efecte mosaic. Matí

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies

14:30 Colours on tour

15:00 Notícies (r)

15:30 Fot-li (r)

16:00 Notícies (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Va passar aquí. Catalunya

18:30 Clipping

19:00 Nex estiu

20:00 Notícies resum

20:30 Qüestió de fons

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Qüestió de fons (r)

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Nex estiu

21/05 al 20/06 BESSONS

El tacte la diplomàcia en parlar et faran guanyar punts sobre els altres. La sort t’acompanya si fas servir la teva personalitat.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Molta activitat varietat en les teves tasques diàries, que estaran compensades amb moments excel·lents. Si comences un nou amor, endavant.

20/01 al 18/02 AQUARI

Una certa ansietat avui t’impedirà veure els passos a donar, deixa’t guiar per la teva intuïció per les primeres idees que apareguin.

21/06 al 22/07 CRANC

Domina més els teus nervis. Dia de sort en l’atzar i l’amor. Però no deixis que la impaciència et faci perdre-ho tot. Arriba diners no esperats.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Certa fredor emocional i un excés d’anàlisi de les situacions t’allunyarà de la companyia dels teus. Acaba les tasques endarrerides.

PEIXOS

19/02 al 20/03

Apareixerà afany de domini en el terreny amorós. La teva necessitat de comunicació serà alta trobaràs comprensió en persones inesperades.

10:00 Efecte Mosaic

10:30 Converses Connecticat

11:00 Aventurístic

11:30 Qui cuina avui

12:00 Caminant per Catalunya

12:30 Qui cuina avui

13.00 Aventurístic

13:30 Converses Connecticat

14:00 Notícies 12

14:30 Converses Connecticat

15:00 Aventurístic

15:30 Qui cuina avui

16:00 Notícies 12

16:30 Efecte Mosaic Estiu

18:00 Va passar aquí Catalunya

18:30 Qui cuina avui

19:00 Notícies en Xarxa. Estiu

20:00 Notícies 12

20:30 Clipping

21:00 SPi+TV

21:30 Va passar aquí Catalunya

22:00 Notícies 12

22:30 Clipping

23:00 SPi+TV

23:30 Va passar aquí Catalunya

00:00 Notícies 12

Sudoku

HORITZONTALS: 1. Tèxtils, musculars o de vidre. Llit de mala mort. 2. Mancat de refinament. Detestaràs profundament. 3. Mig groc. Arrenquin cabelleres. Pou vist des del fons. 4. De la cara. Art de pesca. Just després de la muda. 5. Fa un trio del no res. Cabdell. Cuixa. 6. Distribueixo el tros entre els pagerols. Au. 7. Nota de la redacció. Guanyo posicions. Enmig de la foscor. 8. Talli una peça de roba al biaix. Fang de la pluja. 9. Sèver. Tenir l’atreviment. Central de dades. 10. Governarà sense haver passat per les urnes. Nota repetitiva. 11. Oficial turc. Col·loqui. Polit. 12. Complement aromàtic de l’or i l’encens. Clavats.

VERTICALS: 1. Adossat al país veí. Coure batut. 2. Mandioca. Donà una segona oportunitat al presidenciable. 3. Portes del bulevard. Cos deforme. Encordar. 4. Cobra. Baten les ales. Al fons del mar. 5. Cap d’escarola. Es posa desafiant el perill. ¡Vinga, pares, associeu-vos! 6. Esbargiment. Un llegum. 7. Vagareja. Zona verda desèrtica. 8. Una sala de pel·lícula. Amb dents picants. Principi d’igualtat. 9. Dues gotes d’aigua. Xerrar. Canvi de sentit. 10. Bergants. La part del circ que aixeca polseguera. 11. La seva pèrdua ens fa parar boigs. Evita perdre el cap. Arrel desarrelada. 12. Voyeur professional. Alumnes amb aspiracions militars.

El temps 32º 20º

Farmàcies

TARRAGONA:

Salomo Tuset, Esther Canyelles, 6 Telèfon 977 232 722

Ciutat, Rosa M.Molero, Helena

Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països

Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Font-Quer Pellicer, Raul

General Moragues,107 Telèfon 977 322 751

SALOU:

Coret Herrera, Rosa Sinies, 3 Telèfon 977 380 788

VILA-SECA:

Escobar Poblet, Francesc

Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977391672

CAMBRILS:

Valls Cucurella, MireiaLobaco Valls, Cristina Rambla Jaume I, 17 Telèfon 977 369 003

VALLS:

Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654

EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873

Solucions

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Domini del cel serè en general al llarg de la jornada. Tot i això, fins a primera hora del matí hi haurà intervals de núvols baixos al litoral i prelitoral central, a la depressió Central i al vessant nord del Pirineu que deixaran el cel localment mig ennuvolat. Independentment, a la nit quedarà coberta al vessant nord del Pirineu.

Precipitacions De matinada són possibles alguns ruixats al litoral i prelitoral central. La precipitació serà d’intensitat feble, i acumularà quantitats minses de precipitació.

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479

PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 624.859.287

TREBALL

RESTAURANTE EN REUS. BUSCA CHICA, de 25 a 55 años, PARA COCINA ,con experiencia. Horario de 10.30 a 15.30 hrs. Tel: 678.844.049

MASSATGES

SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161 SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

MASAJES RELAJANTES.

MASAJES RELAJANTES.

Solució: nivell mitjà
Mots encreuats

Música Aquest cap de setmana el Serrallo clourà la 33a edició de les Havaneres al Port amb les actuacions de Neus Mar i Olla Barrejada, que es faran dissabte i diumenge respectivament

El Serrallo, territori d’havaneres

Al Serrallo de Tarragona el juliol es clourà a ritme del compàs binari de les havaneres, un gènere tradicionalment associat a la pèrdua de Cuba –així ho canten a El meu avi–, amb un fort arrelament a la costa catalana. Nascuda com a cançó de taverna i, posteriorment, difosa a través de la sarsuela, l’havanera és un gènere que a casa nostra va viure una gran revifada a partir de mitjan segle passat.

A Tarragona, la cantada d’havaneres al Serrallo té més de trenta anys de tradició: enguany s’ha celebrat la número 33, que culminarà precisament aquest pròxim cap de setmana. La primera ac-

tuació prevista serà dissabte 26, amb Neus Mar, que actuarà acompanyada d’Emilio Sánchez a la guitarra, Pep Rius al contrabaix, Sonia Zurriaga a l’acordió i Enric Canada a la percussió, tots ells músics de llarga trajectòria professional. Neus Mar és una de les poques veus femenines solistes d’aquest gènere, i el seu repertori inclou temes propis, cançó mediterrània i gèneres habituals del cant de taverna. Així, en els seus concerts es pot sentir des dels clàssics La gavina, Vestida de nit o Ulls verds, fins a temes tan populars com Aquellas pequeñas cosas, Alfonsina y el mar o El canó de Palamós L’endemà diumenge serà el

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist www.diarimes.com

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

torn dels Olla Barrejada. La seva actuació estava programada pel 12 de juliol, però es va haver d’ajornar per causes meteorològiques, amb el compromís de reprogramar-la i oferir així el cicle d’havaneres al complet.

Olla Barrejada és el grup en actiu més antic de la demarcació de Tarragona. La seva trajectòria es va iniciar el 1983 i durant aquests 42 anys han actuat a tot Catalunya, però també a l’Aragó, a les Balears, al País Valencià, a la Catalunya Nord i a Cuba. El grup el formen cinc membres: Rafel Molné, baríton i fill de Constantí, únic membre que queda de quan va sorgir el grup; Anton Cabré, guitarra i compositor de moltes havaneres (entre les quals l’havanera de Constantí); Maria Teresa Magrinyà, acordionista de Reus; i Àngel Jiménez, tenor de Bell-

munt del Priorat.

Tant la cantada de Neus Mar com la d’Olla Barrejada començaran a les 10 de la nit i són gratuïtes. Aquests concerts clouran la 33a edició de les Havaneres al Port, que enguany tenen com a novetat la possibilitat d’accedir a una barra de begudes amb productes típics vinculats al món de l’havanera. Aquest mes de juliol, en el marc d’aquest cicle, han actuat també Les Anxovetes –una formació íntegrament femenina– i Els Cremats.

Novetat

Aquest any, durant les actuacions, hi ha una barra amb productes del món de l’havanera

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

La supressió del servei de Tinet prevista per al gener del 2026 queda suspesa temporalment Tecnologia Missió Seguici, el joc de taula sobre Santa Tecla creat per quatre joves de Tarragona Societat

k Marge de confiança

De Gaza i el silenci

Fa mesos que la situació humanitària a la Franja de Gaza ha assolit nivells crítics. Diverses agències internacionals, com l’ONU, Metges Sense Fronteres o el Programa Mundial d’Aliments, han alertat reiteradament que la població civil —i especialment els infants— pateixen una crisi alimentària de dimensions catastròfiques. La destrucció d’infraestructures, el bloqueig i les dificultats d’accés a l’ajuda humanitària agreugen una crisi que sembla haver arribat a un punt de no retorn. A tot això, s’hi afegeix una resposta dels organismes Internacionals que resulta del tot insuficient. Les lleis internacionals sobre conflictes armats estableixen l’obligació de protegir la població civil i garantir-ne l’accés als aliments i a l’assistència mèdica. En aquest cas, hi ha consens entre la pràctica totalitat de les agències de cooperació internacionals que aquests drets són greument vulnerats. Pensem en el que va passar-nos fa uns mesos, amb l’apagada elèctrica, una apagada que va durar hores, però que va generar molta inquietud i indignació. Imaginem què significaria perdre el control sobre tot allò que ens resulta essencial de manera indefinida: aliments, aigua, llum... Davant d’aquest escenari, cal aplaudir les institucions -com és el cas de la Universitat Rovira i Virgili - que han expressat el seu posicionament i han reiterat el seu suport a Palestina. Recentment, el Consell de Direcció, el Consell d’Estudiants i les seccions sindicals de la URV han signat una segona declaració de suport a Palestina i de condemna a l’actuació d’Israel. El text, obert a adhesions, s’adreça als responsables polítics i fa una crida a la defensa dels drets humans. I és en aquest sentit que el silenci —sigui institucional o mediàtic— resulta significatiu. Davant d’una crisi alimentària que afecta sobretot els infants, la inacció esdevé encara més preocupant.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Del 27 de juliol al 3 d’agost, accés a l’Anella Mediterrània només a peu o amb aparcament Mobilitat

Cristina Serret Alonso
La cantada d’havaneres es fa a la Pèrgola del Serrallo. Cedida

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.