Camp de Tarragona 10
El risc extrem d’incendis obliga a tancar els accessos a diversos espais naturals
Castells 11
Gamma extra a Sitges i Vilallonga: al municipi tarragoní, la Vella tanca la seva actuació descarregant el Pde8fm
Opinió 13 Lluís Badia. Infraestructures / turisme / ciutadania: «Es pot pensar que el marc general de la situació és insalvable»
Economia
La planificació urbanística preveu altres naus més petites i una gran zona verda tocant al camí antic de Vila-seca a la Canonja
Està ubicat a la zona de la ITV, en uns terrenys delimitats per l’A-7, l’N-340 i la carretera de Bellissens 7
Esports 12
El Palau s’omple de pàdel
Primera jornada del Cupra Costa Daurada Tarragona P1
Roben cablejat de les torres d’il·luminació de les pistes de l’Anella Tarragona
L’Ajuntament ha destinat prop de 82.000 euros a reposar-lo i afirma que no afectarà el Campionat d’Espanya l 2
Greene ja té finançament per fer una planta de reciclatge de residus a la Selva Economia l 9
Societat l 8
Mobilitat
El consistori reusenc permet l’accés d’animals de companyia als edificis municipals
El Govern manté la Intermodal de Vila-seca, però ja assumeix que hi haurà una nova estació a Tarragona
La consellera de Territori, en una resposta parlamentària, diu que totes dues són compatibles l 3
Successos l Els fets van passar al març i l’Ajuntament licita ara els treballs per reposar-lo
Oriol Castro
Uns lladres van robar el cablejat elèctric de tres torres d’il·luminació de les pistes d’atletisme de l’Anella Mediterrània de Tarragona. Els fets van passar al març. Els autors haurien tret la soldadura de les tapes de les arquetes i haurien retirat la terra per emportar-se el cablejat. Arran d’aquest fet, tot i que les torres d’il·luminació de la
instal·lació esportiva poden funcionar mitjançant un altre sistema, segons explica el consistori, des dels serveis tècnics municipals s’ha elaborat el projecte per tal de poder obrir aquesta licitació per la reposició del cablejat elèctric.
El pressupost de la licitació és de 81.871 euros i va a càrrec de l’assegurança del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona. Es preveu que l’adjudicació es pugui dur a terme aquest estiu i el termini d’execució dels treballs és de dos mesos.
La terminal de creuers de Tarragona acull una experiència virtual
Turisme l La terminal de creuers de Port Tarragona ha acollit una experiència immersiva que mostra com era l’antiga Tarraco mitjançant ulleres de realitat virtual. L’empresa Timeport, creadora d’aquesta proposta, ha acordat amb Tarragona Cruise Port fer una prova pilot. Redacció/Port Tarragona
A les portes del campionat L’anunci d’aquesta licitació s’ha fet a les portes del Cam-
pionat d’Espanya Absolut d’Atletisme, que se celebrarà a l’estadi Natalia Rodríguez. Des de l’Ajuntament remarquen que el campionat se celebrarà amb total normalitat entre els dies 1 i 3 d’agost. L’esdeveniment preveu reunir més de 700 atletes. Tots buscaran la classificació per al Campionat del Món d’Atletisme de Tòquio que se celebrarà el pròxim setembre. Durant els tres dies de competició, es duran a terme 42 proves tant en categoria femenina com masculina: 38 individuals i quatre de relleus. Es podran veure les competicions de velocitat, mig fons, fons, tanques, salts, llançaments i marxa.
Els espeleòlegs surten sans de la cova Coventosa
Successos l Els tres espeleòlegs del Club Excursionista de Tarragona que es trobaven desapareguts a la cova Cueto-Coventosa, al municipi càntabre d’Arredondo, van ser localitzats sans i estalvis divendres al migdia. Els esportistes s’havien endinsat a la cova ahir dijous amb l’objectiu de completar el recorregut subterrani en unes 24 hores, amb la sortida prevista a les 11 del matí d’avui. Davant la manca de notícies a l’hora prevista, el Govern de Cantàbria havia activat un ampli dispositiu de recerca i rescat, desplegant un Punt de Mando Avançat (PMA) a l’aparcament de Coventosa i mobilitzant efectius del Servei de Protecció Civil, membres especialitzats de la Creu Roja i del Grup de Rescat i Intervenció en Muntanya (GREIM) de la Guàrdia Civil de Potes.Segons han informat fonts oficials del govern càntabre, el retard hauria estat causat per un problema tècnic durant el recorregut. Tot i això, un equip de rescat va aconseguir contactar amb els tres espeleòlegs dins la cavitat i els ha acompanyat fins a la sortida, on han pogut sortir pel seu propi peu, en bon estat de salut. La voca té un desenvolupament de 32.524 metres i un desnivell de 815 metres. Geològicament el material predominant és la calcària. Rep el seu nom pel fort corrent d'aire que sorgeix de l'entrada. Les primeres exploracions es van fer a la meitat del segle XX per un equip francès. EFE
Carlos Domènech Goñi
El serial de les estacions continua amb cafè per a tothom. La Generalitat de Catalunya defensa la necessitat de «reubicar» una nova estació a l’Horta Gran de Tarragona que estigui connectada amb la línia d’alta velocitat. Així ho assegura la consellera de Territori, Sílvia Paneque, qui al mateix temps indica que l’estació intermodal de Vila-seca és «la millor solució, tant per la seva centralitat al Camp de Tarragona, com per la seva connectivitat amb els diferents sistemes de transport existents i previstos».
En una resposta al grup parlamentari dels Comuns, amb data 16 de juliol, la consellera de Territori referma la voluntat de l’administració catalana de donar suport a la intermodal de Vila-seca però sense deixar de banda els interessos de l’Ajuntament de Tarragona. Això sí, a llarg termini. «La solució prevista per l’Ajuntament de Tarragona no és incompatible amb l’impuls de l’estació intermodal de Vila-seca a curt termini», manifesta Paneque en l’escrit.
El diputat Lluís Mijoler (Comuns), va preguntar el passat mes d’abril a l’executiu com valorava la proposta d’ubicar una nova estació intermodal dins del terme municipal de Tarragona, al marge del projecte consensuat amb el territori, el Ministeri i aprovat pel Parlament. Així mateix,
Alèxia Pascual i Mariona Escoda actuaran per Santa Tecla amb la TGN Big Band
Música l Les tarragonines Alèxia Pascual i Mariona Escoda s’uneixen en concert, després del seu èxit al programa de 3cat Eufòria i el triomf de les dues cantants per diversos escenaris de musicals a Barcelona; on brillaran amb el seu talent i energia al costat de la TGN Big Band, en una vetllada única al Teatre Tarragona el 18 de setembre.
Aquest és un dels tres concerts les entrades del qual es posen a la venda, que se celebraran en el marc de les festes de Santa Tecla i que formen part de les propostes musicals de pagament del teixit associatiu de la ciutat. Un concert pensat per a tots els públics i per als amants de la música. El preu de l’entrada és de quinze euros. Redacció
amb bons ulls reubicar, a futur, una nova estació al centre de Tarragona
La futura estació de l’Horta Gran estarà connectada a l’alta velocitat
va demanar quines mesures adoptaria el govern per garantir l’estació vila-secana, si l’administració creu que el nou projecte tarragoní genera conflictes i si intervindria per evitar discrepàncies. «És compatible amb el dis-
seny del tramvia del Camp de Tarragona i la connectivitat amb l’Aeroport de Reus», recalca Paneque sobre l’estació de Vila-seca, i afegeix que «l’estat actual de definició per part del Ministeri permetria impulsar pròximament la redacció del projecte constructiu i fer que l’estació sigui una realitat l’any 2030».
Així mateix, la consellera expressa que «les previsions de l’Ajuntament de Tarragona són molt positives» pel que fa
a una proposta global d’infraestructures ferroviàries per a passatgers i mercaderies al Camp de Tarragona. De fet, en l’escrit, comparteix la necessitat de reubicar una nova estació en aquest punt central de la ciutat, i connectar-la així a l’alta velocitat.
Prudència
En l’inici del xoc de declaracions entre l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i el de Vila-seca, Pere Segura, la
Generalitat es va mantenir al marge. Més tard va apel·lar al diàleg del territori i es va posicionar a favor de l’estació intermodal acordada des de l’inici, ubicada a Vila-seca. Ara bé, sempre respectant el posicionament de l’Ajuntament tarragoní i el seu alcalde. Tot just fa uns dies, el ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar una moció d’ERC per defensar l’estació de l’Horta Gran com la millor solució pel futur ferroviari.
El darrer dissabte, el Camp de Mart de Tarragona va acollir Sonoma, de La Veronal, una de les propostes més potents del Festival d’aquest estiu. Dirigida per Marcos Morau, la peça va omplir l’escenari de moviment precís, simbologia intensa i una càrrega emocional molt alta. Nou ballarines van conduir el públic per una hora i quart de dansa carregada de ritme, crits, sons i imatges impactants. L’ovació final va ser rotunda: gairebé tothom dempeus, amb bravos, aplaudiments llargs i xiulades d’agraïment.
Sonoma és una creació radical i poderosa que combina dansa, teatralitat, música i escenografia per explorar els límits del cos i el so. El títol, inventat, evoca el ‘soma’ grec (cos), el ‘sonum’ llatí (so) i la lluna com a símbol femení. Tot a l’escena remet a un univers on el cos és llenguatge i la veu es converteix en matèria, com passa en el nostre. Morau —referent absolut de la dansa contemporània— parteix aquí d’una peça anterior per al Ballet de Lorraine i la fa créixer fins a convertir-la en una gran experiència.
L’escenografia, senzilla però molt efectiva, situava una gran creu al centre i plafons blancs als laterals. De seguida van aparèixer les nou intèrprets, amb faldilles llargues que fregaven el terra i les feien semblar figures flotants. El moviment era precís i hipnòtic. Una veu en off en francès, amb subtítols a peu d’escenari, recitava benaurances contemporànies: pels qui lluiten, pels qui troben cures, pels supervivents. Una de les ballarines assumia subtilment aquell rol. L’escena es convertia en una mena de cerimònia laica.
Els canvis de ritme i vestuari marcaven les diferents parts de l’obra. En una secció, les intèrprets portaven faldilles negres, mànigues blanques i la cara tapada. Es movien com un centpeus, d’una coordinació extraordinàriament esgarrifosa. En un altre moment, dues portaven grans caps d’àvia, i la resta manipulaven caixes que funcionaven com a ob-
jectes rituals. També apareixien barrets negres de tall folklòric. L’obra jugava amb referents religiosos, tradicionals i femenins, però des d’una mirada contemporània.
El so tenia un paper fonamental. Hi havia crits, respiracions, sons guturals i percussió corporal. En un moment, les campanes gravades van coincidir amb les de la Catedral, creant un efecte inesperat. El joc de llums reforçava constantment la tensió: foscor, esclats vermells, contrastos
marcats. Tot era intens i altament expressiu.
Hi havia també moments de pausa: la música s’afeblia, les llums es tornaven tènues i les ballarines semblaven suspeses en un altre pla. Però la calma mai durava massa. Amb llum vermella i gestos trencats, tornava l’energia. En una escena apareixia un home molt alt i sense cap, al qual li col·locaven una bola de llum, com a gest de burla o revenja. Al final, totes vestides de blanc virginal, ballaven soles i en grup mentre sonava música de Debussy i Wagner.
L’última escena va ser contundent: les nou ballarines colpejaven tambors mentre cridaven amb força. Una rei-
Coreografia amb arrels
L’obra beu de l’imaginari de Buñuel, la Calanda medieval i el surrealisme
vindicació que no deixava indiferent. Sonoma no és un espectacle fàcil ni lleuger, però sí una proposta intensa que confirma la potència escènica de La Veronal i la vigència del seu missatge. El públic ho va agrair amb una llarga ovació, bravos i gairebé tothom dempeus. Nits com aquesta fan evident que Tarragona, quan aposta per programar amb ambició i qualitat, pot oferir experiències culturals de primer nivell.
Seguretat l La Comissió d’Autoprotecció de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya va homologar divendres cinc nous plans d’autoprotecció (PAU) al Camp de Tarragona. Aquestes homologacions formen part del total de 41 aprovades arreu del país en la sessió presidida per la directora general de Protecció Civil, Marta Cassany. Entre els plans destacats a la demarcació hi ha el del centre comercial Decathlon Tarragona, així com el del Nou Estadi Costa Daurada, seu del Gimnàstic de Tarragona. També es van validar les mesures d’autoprotecció per a subestacions elèctriques d’alta tensió a Montblanc i l’Espluga de Francolí, i un establiment afectat per la normativa Seveso situat a Tarragona (Euroenergo España S.L). Aquestes aprovacions formen part del procés mensual de revisió i validació dels PAU per part de la Direcció General de Protecció Civil, en què s’avalua si les instal·lacions, empreses o activitats compleixen amb els protocols establerts per prevenir i respondre davant situacions d’emergència. D’altra banda, quatre plans d’autoprotecció de la demarcació no han estat homologats en aquesta mateixa sessió a causa de deficiències tècniques o mancances en els mitjans previstos. Els promotors rebran un informe tècnic detallat amb els aspectes que cal corregir i se'n farà seguiment per garantir-ne la millora. Redacció
La cercavila va omplir de festa i música els carrers del barri. Tjerk van der Meulen
Societat l El Barri del Port va posar fi diumenge a les seves festes amb una cercavila gegantera pel matí. La celebració va arrencar divendres de la mà de Santiago Castellà, president del Port de Tarragona, que va pronunciar el Pregó de Festa Major. La vetllada va conti-
nuar amb una exhibició-actuació oferida pel grup de gladiadors Gesta Gladiadora i tancant amb una disco-mòbil. L’endemà, els actes van continuar amb tallers i jocs i la despertada de la Cucafera, amb la xaranga Pujats de To i un sopar a la fresca. Redacció
El barri va sortir al carrer per veure el tradicional ball parlat. Tjerk van der Meulen
Cultura l Aquest cap de setmana es van celebrar les festes del carrer Maria Cristina. Una celebració que estava d’aniversari. En aquesta ocasió els veïns i veïnes del barri tarragoní van celebrar els 25 anys de l’Associació de Veïns, a més dels 35 anys de l’entranyable Ball parlat
de la Reina M. Cristina i els 15 de la geganta, la Cristineta. Durant les festes es van presentar una sèrie d’activitats com tallers per la canalla, concerts per a tots els públics i gustos i un seguit d’homenatges per als veïns difunts del barri. Redacció
Urbanisme
Sergi Peralta Moreno
Reus continua avançant per adaptar els seus terrenys a les necessitats actuals de les em preses, que reclamen parcel· les de majors dimensions per desenvolupar hi la seva activitat. La Junta de Govern Local va aprovar inicialment divendres el Pla Parcial Urba nístic del sector H 7 Bellissens Actual N 340, delimitat per la carretera de Bellissens, l’N 340 i l’A 7, situat al sud est del nucli urbà, a tocar del terme municipal de Vila seca. El nou plantejament habilitarà el sòl necessari per a la possible im plantació d’una nau logística de grans dimensions. Fonts municipals asse nyalen que es tracta d’una àrea industrial d’alta qualitat «que gaudeix d’una ubicació estratègica que és imperiós adaptar la a l’actual demanda potencial de mercat, que pas sa indefectiblement per deli mitar parcel·les de gran mida dins del món logístic d’em magatzematge i de transport de mercaderies». El nou di buix proposa una parcel·la per a indústria aïllada gran d’uns 91.000 metres quadrats (m2), juntament amb altres solars per a empreses de mida in ferior al seu entorn, així com infraestructura viària, equi paments i zones verdes.
Es preveu arranjar el camí antic de Vilaseca a la Canonja com a espai verd
«El nou sector industrial H 7, un cop desenvolupat, es devindrà un sòl potencial per
a l’ús logístic que, sens dub te, és un ús molt deficitari a l’àmbit del Camp de Tarrago na, atès que els planejaments existents ja aprovats o bé consolidats amb la urbanit zació executada no preveuen superfícies de parcel·les supe riors als 20.000 o 30.000 m2, que no resulten adequades
per a la logística, necessitada de grans espais de maniobra i d’aparcaments de vehicles i, sobretot, d’una estructura viària dissenyada per a grans vehicles de transport de mer caderies», detallen les fonts. Els objectius principals del pla parcial, que abasta una su perfície superior als 250.000 m2, són crear les infraestruc tures necessàries per a l’esta bliment d’activitats industri als i de serveis a l’entorn de l’eix viari i proposar diversitat de parcel·lació per augmentar l’oferta i adaptar la al mercat. Així mateix, es vetllarà per les condicions mediambientals de la zona, arranjant el camí antic de Vila seca a la Canon ja com un gran espai verd que potenciï l’antiga vocació agrí cola de l’indret.
P3 Logistic Parks
D’altra banda, cal recordar que l’empresa P3 Logistic Parks ja ha començat les obres d’urbanització del sec tor H 12 Mas Sunyer, just da vant de Jardiland; el pas previ a la fase de construcció, que permetrà alçar hi una nau logística, amb magatzem i ofi cines, de grans dimensions, equivalent a quinze camps de futbol. La Cambra de Comerç espera que aquesta inversió tingui «un efecte tractor sobre l’economia local i comarcal».
Benestar Animal l Per norma general, només podrà haver-n’hi un a la vegada per garantir la convivència
Sergi Peralta Moreno
Els animals de companyia ja són benvinguts a les dependències municipals. L’Ajuntament de Reus ha adaptat la normativa local per permetre l’accés de gossos, gats i fures als espais destinats a l’atenció ciutadana, el registre o la presentació de tràmits administratius, així com als centres cívics, sempre que s’hi entri per consultar informació. «Volem ser un Ajuntament pet friendly», va expressar l’alcaldessa, Sandra Guaita. Això no obstant, a la vegada només n’hi podrà haver un, per garantir la convivència, excepte en els indrets prou amplis.
Fins ara, l’ordenança municipal de civisme prohibia l’entrada general dels animals —sense una autorització
explícita— als edificis municipals, excepte als gossos d’assistència degudament acreditats. «Hem adaptat la realitat
de l’Ajuntament a la llei de defensa animal i als usos de la ciutadania, perquè ja ens trobàvem moltes vegades en el
dia a dia que venien persones amb l’animal de companyia i era lògic que els puguem permetre l’accés perquè no gene-
Els cavalls i la Fira de Sant Jaume omplen un any més el Parc de la Festa de Reus
provoqui cap mena de dany, de forma que hauran d’adoptar les mesures necessàries per evitar ocasionar molèsties. El temps de permanència serà el mínim imprescindible per dur a terme les gestions.
I a l’autobús?
L’Ajuntament està «analitzant» com pot facilitar l’entrada de les mascotes al bus
ren cap problema», va valorar el regidor de l’àrea de Serveis Generals, Manel Muñoz. La mesura s’ha aprovat mitjançant decret d’alcaldia.
Per animals de companyia s’entenen els gossos, els gats i les fures, si bé es pot arribar a preveure «tot aquell que convisqui amb les persones», va comentar l’edil. Els gossos hauran d’anar lligats amb una corretja curta, de 50 centímetres. En el cas de gats i fures, hauran d’anar dins de les gàbies o cistells de transport. Els seus amos seran els responsables de garantir que es mantingui la seguretat i no es
En paral·lel, l’Ajuntament està «analitzant» com pot habilitar l’accés dels animals de companyia, també, al transport públic. Guaita i Muñoz van detallar que els tràmits són «diferents» i una mica més complexos en tractar-se d’una empresa municipal qui ho gestiona. Cal recordar que, al Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-27, s’explicita la voluntat de disposar dels mecanismes necessaris per tal que les mascotes puguin accedir als autobusos urbans. «La voluntat és continuar avançant en els drets dels animals», va assenyalar la batllessa, Sandra Guaita, tot recordant altres iniciatives en marxa, com la creació de l’espai d’acollida temporal per a gats —les obres ja s’han adjudicat—, la millora dels indrets d’esbarjo per a gossos o el procés per tenir una oficina de benestar animal.
Societat l El Parc de la Festa ha esdevingut aquest cap de setmana un punt de trobada per als aficionats als cavalls. La Fira de Sant Jaume, que té els seus orígens en l'any 1343, va oferir un programa ampli d'activitats en horari nocturn. Entre les propostes, no podien faltar les exhibicions hípiques ni els espectacles eqüestres nocturns. Tampoc, propostes que ja han esdevingut clàssiques del certamen, com la cursa combinada de portadors de sacs d'avellanes. Redacció/Tjerk van der Meulen
Empresa l La planta selvatana podrà tractar fins a 80.000 tones anuals de residus industrials
Redacció / ACN
Greene Enterprise ha signat un acord de finançament de 224 milions d’euros amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI) i el Santander per construir cinc plantes de recuperació de residus no reciclables a l’estat espanyol. Aquest finançament permetrà a l’empresa dur a terme un ambiciós pla d’expansió que inclou una instal·lació al municipi de la Selva del Camp.
L’acord financier suposa un pas decisiu per a Greene Enterprise, empresa fundada el 2011 per quatre emprenedors d’Elx i que actualment compta amb més de 100 empleats. Les cinc plantes projectades estaran operatives entre els anys 2026 i 2029 i tindran una capacitat conjunta de tractament que superarà les 200.000 tones anuals de resi-
dus. Les instal·lacions pretenen oferir una solució tecnològica per tractar i reciclar la fracció resta: residus sòlids industrials, urbans, biomasses i fangs, evitant la seva incineració o l’enviament a abocadors. El tractaent és realitza mitjançant un procés de piròlisi que transforma aquests materials en productes d’alt valor afegit.
La planta de la Selva del Camp Pel que fa a la instal·lació prevista a la Selva del Camp, el projecte Valogreene Econova requereix una inversió específica de 64 milions d’euros i es desenvoluparà en col·laboració amb Econova Ambiental. La planta es construirà sobre una parcel·la de 25.000 metres quadrats i tindrà capacitat per tractar 80.000 tones anuals de residus industrials.
Aquesta instal·lació transformarà els residus en 27.000 tones de materials circulars d’alt valor afegit cada any,
concretament el producte que es generarà serà oli pirolític per a la síntesi de plàstics sostenibles i biochar com a
combustible per a cimenteres, acereries i indústries ceràmiques. L’impacte ambiental serà significatiu, amb una re-
La instal·lació generarà 35 llocs de treball directes i 50 d’indirectes
ducció de 16.000 tones anuals d’emissions de CO2 respecte l’abocador i fins a 60.000 tones menys que la incineració. La planta de la Selva del Camp generarà 35 llocs de treball directes i al voltant de 50 indirectes. El projecte ja compta amb l’Autorització Ambiental Integrada (AAI) de la Generalitat i la llicència d’obres, per la qual cosa la construcció començarà en breu. L’empresa preveu que estigui en funcionament durant el segon trimestres del 2027.
Les altres plantes finançades s’ubicaran a Muel (Saragossa), San Cristóbal de Entreviñas (Zamora), Madridejos (Toledo) i As Somozas (A Coruña). Segons l’empresa, cada instal·lació generarà 20 llocs de treball directes i més de 40 indirectes.
Juan José Hernández, CEO de Greene, ha destacat que aquest finançament «reafirma el nostre compromís amb la reducció de residus, la producció d’ecomaterials i el desenvolupament de solucions innovadores que impulsin la transició cap a una economia més sostenible».
Natura l El Priorat, el Baix Camp, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, en alerta màxima i amb accessos tancats a Tivissa-Vandellòs
Una setantena d’efectius dels Agents Rurals i ADF van controlar ahir, diumenge, els accessos i els espais naturals en risc extrem d’incendi al sud de Catalunya, on el pla Alfa estava activat en nivell 4 en 25 municipis del Baix Camp, Baix Ebre, Priorat i Ribera d’Ebre i va obligar a tancar els accessos als espais naturals
de la Serra de Cardó-Boix i Muntanyes Tivissa-Vandellòs. «El 90% dels incendis a Catalunya són provocats per l’acció humana, pot ser un descuit, una negligència, una burilla o fer servir un estri que no toca», va advertir el cap d’àrea regional de guàrdia d’Agents Rurals, Llorenç Ricou. Segons va explicar, una dotzena de cases de colònies a les zones afectades tenen pro-
Detingut el conductor d’un cotxe per la mort d’un motorista a Montbrió del Camp
Policial l Un motorista va morir ahir diumenge en un accident de trànsit a Montbrió del Camp. El sinistre va tenir lloc al quilòmetre 10,8 de la carretera T-310, cinc minuts abans de les dues del migdia, quan un turisme hauria envestit la motocicleta després de saltar-se un senyal d’stop. El conductor del cotxe va donar negatiu en
alcohol i drogues, però va ser detingut pels Mossos per un presumpte delicte d’homicidi per imprudència greu. A causa de l’accident, es va tallar un carril i es va donar pas alternatiu. Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar efectius del SEM i de la policia. Amb aquesta víctima, ja són 87 les morts a les carreteres catalanes aquest 2025. ACN
hibida tota activitat fora del seu recinte. «S’han de limitar a fer l’activitat a la casa, no poden fer excursions ni cap sortida dins de la zona forestal», va precisar Ricou. Els agents rurals van fer durant tot el dia controls a les zones afectades per vetllar pel compliment de les restriccions. «Tot està aturat», va avisar el responsable d’Agents Rurals, que indicà que també
van mirar que no hi hagués algun «despistat» pel bosc. A banda dels controls d’Agents Rurals i ADF, a la zona també s’hi van des-
plaçar dos helicòpters dels Bombers i dues columnes de camions per reforçar els efectius habituals i poder reaccionar més ràpidament en cas
d’emergència. El Govern va mantenir actiu el Pla Alfa, en nivell 4, a 10 municipis del Baix Camp, 6 del Priorat i 8 a l’Ebre.
Salou estrena la imatge renovada de la Torre
Vella
Municipal l La Torre Vella de Salou es reobre amb una imatge renovada i un nou logotip, coincidint amb la finalització dels treballs de rehabilitació integral. Construïda el 1530 com a torre de defensa, l’edifici recupera ara la seva activitat com a centre d’art i cultura. El nou logotip sintetitza el perfil arquitectònic de la torre amb una línia gruixuda, i incorpora un degradat, amb profunditat i modernitat. La paleta cromàtica manté la sobrietat i permet adaptar la imatge a diferents suports. S’ha cuidat la coherència amb la marca institucional de Salou, reforçant la identitat conjunta. Amb aquesta renovació visual i arquitectònica, l’Ajuntament referma el compromís amb el patrimoni. La reobertura serà dijous, amb l’exposició Cuixart – Alquímia i poètica de la matèria i un concert en homenatge a Pau Casals. Redacció
Verds, les dues colles de Xiquets de Valls, Jove de Tarragona, Xiquets de Reus, Xiquets de Tarragona, CC Sant Pere i Sant Pau o Jove de Sitges van fer actuacions durant el cap de setmana que ens vaticinen un mes d’agost apassionant. Es van estrenar castells, es van fer millors actuacions de l’any i, fins i tot, de l’historial, es van treballar estructures per pujar un pis més i es van recuperar fites històriques del segle XIX. Llàstima dels Nens del Vendrell que l’actuació de Santa Anna els va deixar un gust amarg, però dissabte vinent a Vilanova tenen la revàlida.
Diumenge es va viure a Vilallonga del Camp una diada emotiva després que l’actuació de festa major s’hagi rebatejat com a Memorial Pau de Magrinyà en record del casteller de la Colla Vella que va morir fa unes setmanes. I els rosats li van retre un gran homenatge completant per tancar l’actuació el Pde8fm, una castell de gamma extra que estrenaven enguany i el primer que es fa a la població del Tarragonès. Treballat tant en la carregada com en la descarregada, però especialment simbòlic. Abans, la Vella havia tornat a descarregar la tripleta màgica per segona vegada aquest 2025 després de la que va fer al Vendrell a principis de juny. Els dos castells de nou, 3de9f i 4de9f, van tornar a completar-se amb solvència i el 5de8 apunta a 5de9f per Firagost. De fet, es va especular que també anés a plaça però es va reservar per a l’actuació a Valls. La Jove de Tarragona va acabar especialment contenta perquè va fer la seva millor actuació de l’any. Després d’un 5de8 amb cert neguit que era tot just el segon d’aquest 2025, van fer els dos castells bàsics de nou. El 4de9f va donar més feina de l’esperada però es va descarregar amb una bona feina del tronc, mentre el 3de9f, que no entrava inicialment en els plans ja que es parlava de 4de8 amb l’agulla, no va donar cap problema. Van tancar, com és habitual en aquest tipus de diades, amb el Pde7f.
Dissabte a Sitges les tres colles participants al Memorial Pepe Rodríguez van completar una diada molt àgil amb estrenes per als Castellers de Vilafranca, primera clàssica de vuit de la temporada dels Xiquets de Tarragona i millor actuació de la història de la Jove de Sitges. Els Verds, tot i renunciar al castell de 10 per acabar-lo de polir durant la setmana i portar-lo dissabte vinent a Vilanova i la Geltrú, van fer la millor actuació que s’ha vist fins al moment aquest 2025. D’entrada van encarar el gran repte de les manilles amb el 2de9fm, descarregat gràcies a un treball excellent del tronc i la base. El primer que fan enguany va ser treba-
Castells l A Reus, es van complir les expectatives creades amb castells de vuit i gamma alta de vuit i només al Vendrell es va viure una jornada per oblidar amb uns Nens que van anar a màxims
llat i patit, però els genera confiança de cara al futur. A la segona i tercera rondes van repetir tant el 5de9f com el 9de8, castells de gamma extra que ja vam veure a Mataró i els dóna un rodatge de màxima qualitat de cara al futur. Van tancar l’actuació amb el primer Pde7f descarregat de la temporada, que també els obre la porta al Pde8fm. Els Xiquets de Tarragona, amb molts canvis a les seves alineacions, continuen insistint en els castells bàsics de vuit pensant en els castells de nou que podrien arribar d’aquí unes setmanes. A més, van tornar a descarregar el 2de7 per completar la seva primera clàssica de vuit de l’any. La Jove de Sitges va sortir eufòrica de plaça després d’assolir la millor actuació de la seva història. El gran repte era el 3de8 i el van encarar de primera ronda. En el primer intent del seu historial el van descarregar amb la gestió pròpia de qui ja en porta uns quants. La resta va ser més “fàcil”: 4de8 i 7de7 per com-
pletar la millor actuació en els seus 32 anys de vida.
A Constantí també van ser tot alegries. Per a la plaça i per a les colles, perquè Constantí va recuperar els galons de nou. No es veia en aquesta població del Tarragonès un castell d’aquesta envergadura des del segle XIX. Els encarregats de la gesta van ser els de la Jove de Tarragona, que van fer el 3de9f castell en segona ronda. Una minuts després la Joves de Valls es va sumar a la festa amb el mateix castell. Els tarragonins ja havien començat l’actuació estrenant el 5de8, una petita assignatura pendent. Per cloure l’actuació dos clàssics, 2de8f i Pde7f que dissabte vinent a Vilanova podrien pujar un pis mes. De la seva banda, els vallencs van apostar pel 4de8 a la primera ronda i els també clàssics 4de8 amb el pilar i Pde7f per acabar la seva diada. Els Xiquets de Reus i la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau van complir les expectatives a la diada de Santa Anna. Els primers repetint novament el 5de8, que ja fan de memòria i sumant-lo novament als dos castells bàsics de vuit, 3de8 i 4de8. Els
Fan història
Ni Pde8fm ni 3de9f s’havien vist en l’època moderna a Vilallonga i Constantí
Resultats
Vilallonga del Camp | Festa Major
Colla Vella: 3/9f, 4/9f, 5/8, P/8fm Jove Tarragona: 5/8, 4/9f, 3/9f, P/7f
Sitges | V Memorial Pepe
Rodríguez
pròxims passos seran les estrenes d’altres estructures de gamma alta de vuit com el 7de8 i el 2de8f en un calendari que els ha de portar durant el més d’agost a la Festa Major de Gràcia i a la d’Igualada, com a diades més destacades del seu calendari. Els segons van descarregar novament el 3de8 i el 4de8 com a pas previ a noves fites. La tercera ronda va ser per un 5de7 amb clares aspiracions de 5de8. Els Pallaresos, Sant Roc i Sant Magí són les tres actuacions de compromís on els tarragonins podrien ensenyar els seus nous castells. Qui no va tenir el dia en la seva actuació de Santa Anna a la plaça Vella van ser els Nens del Vendrell que es van quedar a les portes del 5de8, el 4de9f i el 7de8. Portaven més de 300 camises, però van haver de desmuntar els seus tres castells límit de la temporada: el primer amb acotxadors col·locats, el segon amb dosos i el tercer amb l’enxaneta fent la primera aleta al castell. El calendari juga a favor dels vendrellencs, perquè dissabte vinent actuen a Les Neus de Vilanova on podrien tornar a atacar els tres castells.
C. Vilafranca: 2/9fm, 5/9f, 9/8, P/7f
Xiquets Tarragona: 4/8, 3/8, 2/7
Jove Sitges: 3/8, 4/8, 7/7
Constantí | Festa Major Jove Tarragona: 5/8, 3/9f, 2/8f, P/7f
Joves Valls: 4/8, 3/9f, 4/8p, P/7f
Reus | Santa Anna X. Reus: 5/8, 3/8, 4/8
CC SPiSP: 3/8, 4/8, 5/7
El Vendrell | Santa Anna Nens Vendrell: id5/8, 3/8, id4/9f, id7/8, 4/8
Pàdel l El torneig es va encetar ahir diumenge amb els primers enfrontaments de la fase prèvia classificatòria
Rafa J. Larrañaga
El Palau d’Esports Catalunya de Tarragona va acollir ahir la primera jornada del Cupra Costa Daurada Tarragona P1 Premier Padel. A les instal· lacions a l’Anella Mediterrà nia, amb tres pistes simultà nies, es van poder veure des de bon matí els partits corres ponents a la fase prèvia classi ficatòria del torneig.
Al matí, va ser el torn de la categoria masculina —des de
les 8.30 h fins als volts de les 17 h— i a la tarda, el de la femeni na. La pista central del Palau es va estrenar amb l’encon tre entre les parelles d’Aimar Goñi i Mario Ortega i dels germans Meléndez Amaya. A més d’aquest matx, entre totes tres pistes van passar quinze partits més de la ca tegoria masculina i vuit de la femenina.
Durant el dia d’ahir, van participar dos jugadors del
Camp de Tarragona, però cap d’ells van aconseguir el passi a la següent ronda. Per una banda, en categoria masculi na, el jove cambrilenc Hugo Estébanez—del CT Reus Monterols—, acompanyat del barceloní Joaquim Florensa, va caure en dos sets (6 0, 6 1) davant de la parella confor mada per Huete Hernández i Arce Simo. Tot i la derrota, el cambrilenc va certificar ahir la seva estrena en un torneig
Futbol l Marcos Baselga i Enric Pujol van ser els golejadors grana
Rafa J. Larrañaga
El Nàstic ha començat la pretemporada amb bon peu. Ahir, el conjunt de Luis César va guanyar el primer partit amistós, que van disputar da vant del Valencia Mestalla a la Ciutat Esportiva del Valencia CF. Un gol de Marcos Baselga durant el primer temps va avançar el conjunt tarragoní, però el filial del conjunt ‘ché’ va empatar a la segona part en una jugada a pilota atura da rematada per Carlos Alós. A pocs minuts pel final, el jove defensa Enric Pujol va donar la victòria als granes.
Els tarragonins van viat jar a València amb les baixes
La celebració del gol de Marcos Baselga a València. Nàstic
de Cedric Omoigui, que va rebre el permís del club per motius personals, i d’Óscar
Sanz per molèsties físiques. Tret d’aquests dos jugadors, tots els convocats van comp tar amb minuts durant els noranta minuts de partit. A més de les noves incorporaci ons que es van estrenar amb la samarreta grana, també van tenir minuts de qualitat els jugadors del juvenil i del filial, Agus, Barrés, Subirats, Cabezas i Alves. Els migcam pistes a prova amb el primer equip, Kaptoum i Fernando Torres, van disputar tota la segona part a la medul·lar de l’esquema de Luis César.
El pròxim amistós serà aquest divendres contra l’An dorra al Nou Estadi.
Els tarragonins Hugo Estébanez i Ainara Pozuelo no es van classificar
de Premier Padel amb només setze anys. Per altra banda, en categoria femenina, la tar ragonina Ainara Pozuelo i la seva parella Sandra Oliveras van perdre davant de Marta
Arellano i Jana Montes per 2 6 i 3 6. Avui, el torneig continuarà amb la segona jornada de la fase prèvia classificatòria al Palau d’Esports Catalunya.
Atletisme l Toyota Autoforum —con cessionari oficial de Toyota a Tarragona— ha signat un acord de patrocini amb la Reial Fe deració Espanyola d’Atletisme (RFEA) com a Proveïdor Oficial de Mobilitat al Campionat d’Espanya Absolut d’Atletisme d’Aire Lliure – Tarragona 2025, que se celebrarà de l’1 al 3 d’agost a l’Estadi Natalia Rodríguez. Així, es posarà a disposició de l’organització una flota de 10 vehicles que cobriran els desplaçaments d’atletes, jutges, organització i personalitats esportives. Redacció/Cedida
k Editorial k
L’Ajuntament de Reus ha planificat el desenvolupament d’un nou polígon en el qual està previst que s’ubiqui una gran nau logística que ocuparà més de 90.000 metres quadrats. Es tracta d’una zona privilegiada perquè està en un nus de comunicacions significatiu, entre l’A-7, l’N-340 que uneix Tarragona amb Vila-seca i la carretera de Bellissens. Serà, a més, el segon gran projecte que acollirà el terme reusenc. Ara mateix ja està en construcció el projecte de P3 Logístic Parks a la zona de Mas Sunyer, també en els límits amb el terme vila-secà. La logística és un sector en evident desen-
volupament. Hi ha grans superfícies previstes al Baix Penedès i a Montblanc, on, de fet, cal sumar-hi el projecte d’una gran plataforma, abastant terrenys també de l’Espluga de Francolí, amb connexions ferroviàries projectat per l’empresa lleidatana Ponentia. El tarragoní és un territori ‘castigat’ per nombroses infraestructures de comunicacions importants, viàries i ferroviàries i almenys des del punt de vista econòmic aquestes infraestructures han de servir per donar servei a les empreses que acaben donant feina i estabilitat als municipis on s’implanten.
k Tribuna k
Dintre de l’espectacle mediàtic al qual la ciutadania es veu convidada al llarg de les últimes dates, amb ‘guions’ que no tenen res a envejar a qualsevol pel·lícula, amb múltiples premis de referència, de segur que ens pot passar per alt, si no són damnificats directes, una referència obligada a les infraestructures logístiques del país, en perill d’explotar, de manera generalitzada, en qualsevol moment. Certament, el drama que comporta que el tren no funcioni de cap manera, i no solament ‘les línies més properes’, és un fet amb greus repercussions de tot ordre; però és que també les incidències aeroportuàries és un repetir en funció de serveis amb alta negativitat i amb víctimes directes; sense oblidar el caos en les pseudo autopistes, com és el cas del nostre territori, on repetidament, podem veure com l’antiga AP7, avui és garantia de sorpresa pel que fa a la seva seguretat i a la seva eficàcia pràctica. En tot cas, sembla que els serveis públics de mobilitat han entrat en una crisi inacabable, i les responsables de torn, el que busquen són ‘excuses de mal pagador’, però en cap cas es fan propostes en positiu que puguin garantir una viabilitat futura, encara més, a l’hora d’identificar responsables es busca sortir de la qüestió amb arguments més propers a la permanent improvisació que a lectures fonamentades en l’anàlisi objectiva.
Davant el panorama exposat, el problema és que avui el prestigi de determinades opcions de transport, estan cada cop més a prop del desprestigi i la consolidació d’un model
Lluís Badia Advocat
de precarietat, on l’únic evident és que ningú es fa responsable de la situació esmentada.
Segurament, per part d’alguns responsables, es pot pensar que el marc general de la situació és insalvable i que, en tot cas afecta a una part de la ciutadania i que, per tant, ja es resoldrà quan es pugui; malauradament, aquesta no és la solució, doncs, darrere la negativitat exposada, segueix el desprestigi generalitzat i la inseguretat, a tots els nivells.
El drama que comporta que el tren no funcioni de cap manera, i no solament ‘les línies més properes’, és un fet amb greus repercussions de tot ordre
Que lluny queda aquella ‘marca’ de referència mundial que volia ser mirall de bona gestió i aval de bon servei, recordem que, fins fa uns mesos, el retard en les línies ferroviàries d’alta velocitat, comportava el pagament d’indemnitzacions, encara que fos per pocs minuts, la realitat, avui, és que aquesta evidència ha quedat ‘arxivada’ i hem donat pas a un espectable de sorpreses repetides, cada cop que optem per viatjar en funció de l’opció triada. Sembla, a més, que el tema tampoc té solució, ni existeixen responsables, ningú dimiteix, ni s’acomiada a ningú, consolidant, per tant, una realitat que es vol vendre com normal
k Tribuna k
Si creus que reciclar és costós, prova de no fer-ho
El mínim que es pot esperar d’un govern és que les coses no les empitjori. I el que seria desitjable és que un nou govern millori la situació heretada, però que mai dilapidi l’herència trobada.
Amb molt d’esforç, però amb persistència, el govern republicà va fer augmentar del 32,15% al 37,04% la recollida selectiva entre el 2019 i el 2023, la qual cosa significa que, en el mandat de l’alcalde Ricomà, es van reduir en més de 5.000 les tones de residus que es van haver de portar a incinerar. D’aquesta manera, Tarragona es va estalviar més de 600.000 d’euros, que amb l’actualització de costos actuals fregaria el milió.
o impredictible; també en el que és el trànsit aeri, la cosa es complica en funció de suposades excuses ‘informàtiques’ o ‘errors de programació’ pel que fa a determinats serveis en un exercici d’irresponsabilitat absoluta. Segurament, el que esmento, finalment, s’haurà d’assumir, però no estaria de més ser conscients del que suposa tot això, i on la ciutadania està, cada cop més farta d’un model fallit, si no som capaços de reconduir-lo de manera urgent, la gent no pot acceptar, i amb seguretat que no ho fa, suportar els retards dels trens de ‘rodalies’, cada cop més a prop de la ineficàcia i la poca fiabilitat, però és que a més, ‘tragar’ en la il·lògica dels fets posa en perill la salut personal de molta gent; també el turisme, ara en dubtes per minories interessades sense cap alternativa al respecte, es veu atacat en un model que, fins fa poc, podia competir al màxim nivell a Europa i fins i tot a escala global. Per acabar, no esmento el tema energètic, del que també hem estat víctimes només fa uns mesos i que també se suma a aquesta competició per la incredulitat social compartida, on sembla que ningú és responsable i el que és més evident, on sembla que es busca que la fallida del sistema, en si mateix, pugui ser acceptada sense donar res a canvi, per una població cada cop més propera al ‘menfotisme’ i al despotisme d’alguns, apuntats al «tot per la gent però sense la gent».
Millorar les xifres de recollida selectiva requereix campanyes de sensibilització. O més ben dit, una campanya permanent i l’estratègia de contenidors tancats que vam implementar a Bonavista, al Serrallo i a Cala Romana i que va permetre arribar a superar el 60% de recollida selectiva en aquests barris. I també s’aconsegueix treballant intensament la recollida comercial i l’acció decidida sobre mercats. Malgrat això, com ens trobem ara? El 2024 va començar la tendència a la baixa, amb un percentatge que va ser del 36,84, mentre que en els primers sis mesos del 2025 s’ha situat en el 36,66. Això es tradueix en 500 tones més de residu gris enviades a incinerar respecte al mateix període del 2024. Són més emissions de CO₂ i són diners que cremem directament i no valoritzem com a ajuntament. I aquests diners surten de la taxa de la brossa. Per tant, si els costos pugen, també acabarà apujant la taxa.
Recordem que la UE ens demana que per a aquest any hem d’arribar al 55% de recollida selectiva, una fita que ja és impossible
És evident que cal fer campanyes, accions de control i supervisió intensives, tancar els contenidors, tenir un pla específic per als usuaris dels pisos turístics, repassar i analitzar els desbordaments de contenidors, dur a terme campanyes comercials, racionalitzar permanentment les ubicacions de les illes, analitzar les necessitats de veïns i veïnes i contractar educadors.
Tot això no té un cost zero, però és urgent invertir en accions que ens facin millorar. Recordem que la UE ens demana que per a aquest any hem d’arribar al 55% de recollida selectiva, una fita que ja és impossible. A banda, el gener del 2026 hem de justificar una bona feina en la selectiva tornant al sistema de contenidors intel·ligents si no volem perdre 500.000 euros de fons europeus.
En paraules de Derek Bok, que fou president de la Universitat de Harvard: «Si l’educació és cara, prova la ignorància». Si ens sembla una muntanya la feinada que tenim per endavant, provem de no fer-la. Aquest plantejament sembla que sigui la manera d’actuar del govern de Viñuales, que s’excusa en un incivisme dels veïns de Tarragona que no existeix. Els veïns no són incívics, sinó que els hi fan falta facilitats per a la gestió dels seus residus, sentir-se acompanyats pel seu ajuntament i tenir la convicció que si un conciutadà o un gran productor no compleix, se’l sanciona i se’l fa rectificar. En definitiva, que els diners que paga tenen un sentit.
Jordi Fortuny
Conseller d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
Religió l Sortits diumenge, viuran una eucaristia multitudinària amb el Papa Lleó XIV
Redacció
El darrer diumenge, 83 nois i noies de l’arxidiòcesi de Tarragona van iniciar el pelegrinatge al Jubileu dels Joves a Roma, que aplegarà centenars de milers de participants d’arreu del món. Passant dos dies a la ciutat de Torí amb joves de Barcelona i Mallorca —on han celebrat una missa conjunta a Maria Auxiliadora i diverses activitats—, es desplaçaran fins a Roma per entrar per la porta santa del Laterà i viure una eucaristia a la tarda. L’acte central tindrà lloc l’1 d’agost,
a Sant Pere del Vaticà, amb una gran trobada dels joves de tot l’Estat. El 2 i 3 d’agost es concentraran a Tor Vergata, on participaran en la vetlla i l’eucaristia presidides pel Papa Lleó XIV. La delegada de joves, Adelina Murillo, destaca que l’experiència suposa «una oportunitat per viure en comunió i fer un pas endavant en la fe». L’arquebisbe Joan Planellas, durant la celebració d’enviament a la catedral, els va encoratjar a «ser pelegrins que busquen sentit i que volen donar-se plenament», celebrant que «Déu es fa present en el camí».
Redacció
L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona ha visitat recentment la taperia Can Tabares, situada al centre de Vila-seca i liderada pels germans gaditans José Manuel i Juan Sebastián Tabares Sánchez. Fa set anys que van obrir aquest establiment, que ha esdevingut un referent gastronòmic. L’èxit els va portar a inaugurar fa dues temporades Can Tabares Gastrobar a La Llosa, a Cambrils, i el restaurant Can Tabares, ubicat a l’Hotel Can Solé de Cambrils.
Una trentena d’acadèmics s’han reunit al número 9 del carrer Ramón d’Olzina per gaudir d’un menú creat per l’equip de restauració. Va incloure una ostra gallega amb escuma de cava i filament de Xile, un fals nigiri de tonyina amb ortiga de mar fregida, un
Els acadèmics van degustar un menú especial dissenyat per a l’ocasió. Acadèmia de
Ana Vilallonga ha destacat la feina dels germans Tabares amb un diploma
Tarragona
Maria Ana Gonzalez Garcia.
Ha mort als 80 anys. Reus
Guadalupe Pérez Álvarez.
Ha mort als 45 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista. Tony Fernández González.
Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori. Leonardo Antolí Pons.
Ha mort als 99 anys. El seu funeral serà demà a les 9.30 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista. María Moreno Martínez.
Ha mort als 78 anys.
Maria García González.
Ha mort als 90 anys. Enriqueta Ferraté Martí.
Ha mort als 97 anys. Torredembarra
Maria Rosa Cañellas Cañellas.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Pere Apòstol.
La Canonja
Consuelo Suarez Correa.
Ha mort als 89 anys.
tàrtar trufat amb tocs cítrics, bacora amb verdura nipona i fideus de pèsol, i un medalló de filet lacat al Pedro Ximénez amb parmentier i coliflor.
Ana Vilallonga, presidenta de l’AGT, juntament amb Antón Pont i Ángel Pérez, presidents d’honor, va lliurar el diploma de la visita a l’equip de Can Tabares. La propera trobada de l’AGT serà el 27 d’agost al Rincón de Iruña de Cambrils.
Mor als 84 anys Chuck Mangione, autor de ‘Feels So Good’ i figura clau del jazz suau
Defunció l Chuck Mangione, trompetista i compositor nord-americà de jazz, ha mort als 84 anys a casa seva, a Rochester (Nova York), mentre dormia. Conegut arreu pel tema Feels So Good (1977), va guanyar dos premis Grammy i va publicar una trentena de discos. També va posar veu a una versió de si mateix a la sèrie King of the Hill. Amb
el seu germà Gap va formar The Jazz Brothers, i va estudiar a la prestigiosa Eastman School of Music. També va compondre peces per als Jocs Olímpics de 1976 i 1980. Segons la seva família, la seva carrera es va caracteritzar per una energia i una alegria contagioses, sempre proper al públic i compromès amb la seva música. Agències
ÀRIES
21/03 al 19/04
Intenta no barrejar feina família, en trauràs poques coses bones el mal humor creixerà durant la jornada. Mantén-te en un segon pla.
LLEÓ
23/07 al 22/08
De la teva mirada sortirà un magnetisme, barreja de misteri passió. Si jugues bé la teva partida ningú no podrà aturar-te en els teus objectius.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Els esdeveniments posaran a prova la teva capacitat de lideratge. No dubtis a prendre decisions fermes, fins i tot si tenen a veure amb l’amor.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
És cert que la gent en general té defectes, més encara si a tu t’agraden les coses ben fetes, així que para atenció als teus collaboradors.
VERGE
23/08 al 22/09
Si tens grans responsabilitats, apressa’t a complir-les el més aviat possible. No deixis per més tard els teus deures afers amorosos.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Compte amb les responsabilitats que assumeixis. Observa tot abans de prometre més del que pots complir, escolta els més propers.
CANAL REUS TV
10:30 Havaneres. Les santes de mataró
13:00 Aventurístic
13:30 Qüestió de fons (r)
14:00 Notícies
14:30 Cirk
15:00 Notícies (r)
15:30 Qüestió de fons (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Moving
18:30 Quina animalada!
19:00 Nex estiu
20:00 Notícies (r)
20:30 Cercle central
21:00 Notícies (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Nex estiu
23:30 Efecte mosaic. Tarda
21/05 al 20/06 BESSONS
Els nervis o l’ansietat et poden jugar una mala passada avui, deixa’t aconsellar no prenguis decisions precipitades, els dubtes desapareixeran.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Aquest és el dia més indicat per posar alegria a casa en el teu món social. Tot el que facis pels altres et serà retornat amb escreix. Els astres et porten bona sort.
20/01 al 18/02 AQUARI
No et deixis portar pels elogis dels altres concentra’t totalment en les teves fites. Tot el que aconsegueixis avui durarà molt et farà feliç.
21/06 al 22/07 CRANC
Des de primera hora del dia sorgiran nombroses trucades relacionades amb els teus projectes. És un bon dia per avançar en tot.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Deixa l’orgull per a un altre moment avui parla amb aquell amic que un dia vas arribar a rebutjar, veuràs com tots dos hi sortireu guanyant.
19/02 al 20/03 PEIXOS
És el dia per conquerir el teu lloc social merescut, tindràs el suport dels astres un magnetisme especial. Si no tens parella, és bon moment.
12
10.00 Efecte Mosaic
10:30 Clipping
11:00 SPi+TV
11:30 Va passar aquí Catalunya
12:00 Caminant per Catalunya
12:30 Va passar aquí Catalunya
13:00 SPi+TV
13:30 Clipping
14:00 Notícies 12
14:30 Clipping
15:00 SPi+TV
15:30 Va passar aquí Catalunya
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic Estiu
18:00 Moving
18:30 SPi+TV
19:00 Notícies en Xarxa. Estiu
20:00 Notícies 12
20:30 Finet Pel Mig
21:15 Gaudeix la Festa
21:30 Moving
22:00 Notícies12
22:30 Finet Pel Mig
23:15 Gaudeix la festa
23:30 Moving
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Muller d’un fill. Revinguda d’un curs d’aigua intermitent. 2. Amb les qualitats necessàries. Mamem. 3. Nota. Vagin més enllà d’un límit. Element químic de número atòmic 11. 4. Relatiu al punt on neix una cosa expandible. Mullen els vestits. 5. Tregui els llucs d’un arbre. Tres de l’agitació. 6. I tres de sobra. Treu suc. 7. Enfonsàveu sota la terra. Tramuntana. 8. Vent. Relatiu a la primera part de l’intestí prim. Vocal. 9. Abisme. Noms genèrics trivials de certes olefines. 10. De vares, escaler. Ortòtrop. 11. Exclamació esportiva. Posi llast a una embarcació. Qualsevol suc vegetal fermentat. 12. Itineraris. Que estreny.
VERTICALS: 1. Fades dels boscos. Sensació a la boca. 2. Dignes d’aversió. Curt. 3. Prefix d’oposició. Nom d’una reina fruitera. Infusió. 4. Que dura un any. Part superior lateral de l’espatlla de l’home. 5. Entusiasme. Plural d’article. 6. Ratolí sense lubrificant. Subsistirà després de la separació. 7. Tercera. Cridem com la granota. Forma de pronom. 8. Allibereu algú d’una càrrega. Covats els ous. 9. Enderroc. Posat alt el mèrit d’algú. 10. Sufix que significa conjunt. Menestral que fa peces de ceràmica per cobrir parets. Final de por. 11. No concedir el vot. Que en té vuit al davant. 12. Segon amor. Desdeny.
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp
TARRAGONA: Sanz Sanz, Fermi
Rambla Nova, 55 Telèfon 977 221 430
Ciutat, Rosa M.Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11
Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Cacho Ruiz, Eduardo
Mare Molas, 27-29 Telèfon 977 311 047
SALOU: Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2
Telèfon 977 382 223
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS: Hernández Marimón, Maria Blanca Golf St.Jordi,2 Telèfon 977 365 153
VALLS:
Miquel Alonso, Angels Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606
EL VENDRELL: Mestres Català, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Al llarg del dia el cel estarà mig o molt ennuvolat al litoral i prelitoral central, sobretot fins a migdia i a partir del vespre, mentre que al final del dia també se’n formaran a punts del Camp de Tarragona. A la resta del país dominarà l’ambient assolellat.
Precipitacions
S’esperen ruixats dispersos i intermitents durant tota la jornada al litoral i prelitoral central. Al final del dia, també se n’esperen al Camp de Tarragona. Els ruixats seran d’intensitat feble o moderada i acumularan quantitats minses o poc abundants de precipitació.
RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215 MASAJES REUS. Tel. 698.788.062 SORAYA, MASAJISTA. Reus. Tel:
RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel:
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer...
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 624.859.287
RESTAURANTE EN REUS. BUSCA CHICA, de 25 a 55 años, PARA COCINA ,con experiencia. Horario de 10.30 a 15.30 hrs. Tel: 678.844.049
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
L’any 1964 es va obrir a Reus una agència del Servei d’Extensió Agrària (SEA). Aquesta oficina tenia per missió oferir suport i assessorament a la població rural del Baix Camp i part del Tarragonès i del Priorat. El SEA era un servei autònom del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, que copiava el model californià dels Estats Units, i que va sorgir fruit dels acords d’Espanya amb els EUA el 1953.
Joan Gamundi Vilà (Tortosa, 1939) era enginyer tècnic agrícola, i l’any 1965 es va incorporar a l’oficina de Reus del SEA. A partir d’aquell moment va participar en cursos, xerrades, demostracions, visites a finques i consultes en tot el territori d’abast de l’agència, però d’una manera molt especial al Morell, la Pobla de Mafumet, Vilallonga del Camp i Constantí. Gamundi també és autor de diversos llibres, el més recent dels quals
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Llibres Aquest dimarts es presentarà al Morell el llibre ‘Pagesos actius al Morell, la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp’
és Pagesos actius al Morell, la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp. De l’expansió del presseguer i l’avellaner fins a l’actualitat (Cossetània ed.), publicat aquest mateix estiu. «En aquest llibre explico, sobretot, com era l’agricultura en aquests pobles just abans d’arribar les petroquímiques», afirma. Un dels primers cursos que es van fer, recorda, va ser de poda dels presse-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
guers: «Les pràctiques d’esporga les vam fer a la granja Roca Soldevila, a la carretera de Reus a Constantí. Allà, els especialistes que van venir de Lleida van explicar als pagesos que no havien de tallar tota la branca, perquè just al final hi ha una gemma que afavoreix el creixement dels fruits». Un altre gran problema que es va tractar, explica el Joan, era el derivat de la venda dels préssecs: «Arribaven els compradors, però no els pagaven els préssesc que compraven perquè deien que els venien a resultes
Això vol dir que, quan tornaven, els deien: els he venut a tant».
Als cursos, explica al llibre, sempre hi anava molta gent: «Sobretot als d’esporga, on hi havia moltes discussions». També al vespre, quan es feien les xerrades per als pagesos. El Joan també recorda com, a resultes de l’arribada de les grans empreses químiques, es va apostar pel cultiu dels avellaners: «Abans, el Francolí era bonic, amb el paisatge dels presseguers. Amb la indústria pràcticament va desaparèixer tot i els pagesos es van quedar al camp només a temps parcial, per això es va apostar pels avellaners, que donaven menys feina».
El seu llibre també recull aquells anys de transició, però també documenta amb noms i fotografies totes les persones que van ser protagonistes d’aquells episodis de la nostra història agrícola.
L’autor presentarà Pagesos actius al Morell, la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp aquest pròxim dimarts, a les 19 h, a l’Ajuntament del Morell.
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Hi ha gent obsessionada amb les sabates, cosa comprensible quan sempre ens han dit que l’elegància d’una persona rau en el cabell i el calçat. Malgrat compartir la màxima, trobo que el concepte ha canviat molt des de que triomfen les vambes fins i tot per arreglar. També val a dir que uns stiletto no tindran mai rival en valor icònic, realçament de les cames ni sofisticació. Així mateix, les bosses són un altre món fascinant. Escollir-les resulta un repte atesa la quantitat de possibilitats entre les quals àdhuc cal tenir en compte color, material i firma. Penso en les de tipus baguette, crossbody, tote, canvas, flap, hobo, clutch, pouch, doctor, bowling, shoulder, holdoll, handheld, duffel, hat, ring, kelly, messenger, wristlet, saddle, satchel, chain, bucket, shopper, purse, wallet… La darrera sensació és l’efecte ‘matxi’ on les bosses es fonen amb la roba com es feia antuvi quan també les sabates es folraven amb la mateixa tela dels vestits. Aquesta nostàlgia per estils passats alhora ha fet ressuscitar aquells moneders grossos amb marc i tanca metàl·lics, que dormien oblidats a la calaixera de l’àvia, rebatejats com a frame. Nogensmenys, les creacions amb ganxet de les tietes són avui d’allò més amb el nom de crochet. Les coses retro fan modern i el cabàs d’espart o palma de tota la vida és avui un must de l’estiu i, per a home, marca tendència la bandolera tipus cangur a roda del clàssic sarró de pastor, caça o soldat. Tot això per dir-vos, en conclusió, que no hi ha cap bossa que estigui demodé (qualsevol peça abans desfasada ara és pur vintage) i en trobareu de magnífiques a les botigues del vostre poble sense anar més lluny. Compra a casa, ven a casa i faràs casa. Bon agost!
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
