ESPORTS
10/12/2020 diarimés
11
Joan Oriol Jugador del Gimnàstic de Tarragona GERARD MARTÍ
«Tinc la mateixa il·lusió que amb divuit o dinou anys» Joan Oriol lamenta les errades arbitrals però incideix en errors individuals per a justificar alguns punts perduts en l’inici de curs
Joan Oriol, al Nou Estadi, on espera jugar molts partits i, després de quatre o cinc temporades, penjar les botes a la que considera casa seva. Vicente M. Izquierdo
—Va acabar molt emprenyat després del partit de diumenge. Ha aconseguit calmar-se ja? —Portava un gran cabreig perquè vam fer moltes coses bé a Lleida. Vam estar posats molt bé al camp, ens vam plantar amb un 0-2 en el tram final i me’n vaig anar molt enfadat pel desenllaç del partit perquè vam deixar escapar tres punts. Per a mi, era un partit especial, ja que havia estat dues temporades a Lleida. Vaig marxar molt dolgut, però quan comences la setmana ja canvies
la mentalitat. —Havia marcat dos gols en alguna ocasió al llarg de la seva carrera? —Sí, jugant amb el Gavà i contra l’Eivissa. —I quin ha estat el seu rècord anotador en una mateixa temporada? —Crec que tres, amb el filial del Villarreal. —L’equip està deixant passar massa oportunitats de consolidar-se com a líder destacat o ho podem atribuir únicament als arbitratges? —No vull entrar en els arbitratges. Està clar que ens han condicionat en forma de punts, però
FELICITACIONS
Aquí cuiden molt als futbolistes i Tarragona és una ciutat de futbol, no m’ho vaig pensar a l’hora de venir també hi ha altres detalls que nosaltres hem de cuidar, com ara expulsions o errades individuals. Està clar que sense aquestes situacions portaríem més punts, però no hem de mirar enrere i ho hem de fer endavant. —Toni Seligrat va mostrar el seu malestar amb les expulEnvia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com
sions. És un fet que es pugui entrenar? —No, és més aviat cosa de concentració o mentalitat. En aquest cas és Carlos (Albarrán), un jugador que ens està donant moltíssim, però com que és tan intens, potser li fa falta controlar aquests moments. Quan ho aconsegueixi, serà un futbolista important en el món professional. —A banda de les expulsions, què més ha de controlar el Nàstic per acabar de consolidar-se a dalt? —L’equip està defensivament molt bé, a dalt té grandíssims futbolistes i, en el centre del BOXA
camp, gent molt intensa. Són petits detalls, errades individuals. Això ha de ser cadascú. —Tan potent és la plantilla com pregonen els mateixos futbolistes? —Sí, entrenant ja es veu. Per a l’entrenador és un marró haver de fer l’alineació els caps de setmana. Tens molts futbolistes que no juguen i penses que ho haurien de fer. És bo tenir tanta competència. —Tirem enrere. S’ho va pensar gaire quan li va trucar el Nàstic? —No. Aquest estiu em van trucar, però també ho van fer en l’anterior. El problema és quan
hi ha clàusules de rescissió enmig. Quan vam començar a parlar l’estiu passat ho tenia força clar. Podia tornar a casa i amb el Nàstic a Segona B, que és el millor club que hi pot haver. Aquí cuiden molt als futbolistes i aquesta és una ciutat de futbol. No m’ho vaig pensar, però va haver-hi altres factors que van impedir que pogués fitxar abans. —Li van posar moltes traves al Lleida? —Sí. Un buit judicial per l’ERTO va ser el culpable, perquè el club ens deia que, mentre estiguéssim en situació d’ERTO, no podíem marxar. —Se li va passar pel cap en algun moment que hauria de quedar-se a Lleida? —No. Després de parlar amb els advocats, amb el sindicat d’AFE i a la Federació em van dir que no tenia sentit, però hi havia aquest buit judicial que feia dubtar. —És conscient que té més pressió que la resta per ser un jugador de la casa? —No. La pressió la tenim tots en aquesta vida. Hem de fer bé les coses, comprometre’ns en la nostra professió i fer-ho el millor possible. Vull gaudir i aportar el màxim. —Seligrat confia tant en Joan Oriol que ha reconvertit a Javi Bonilla en centrecampista. —Javi va jugar-ho tot l’any passat i ara està rendint a la perfecció a la medul·lar. —No pujar a Segona A seria una decepció o un fracàs? —No podem parlar de fracàs, però sí una decepció. Estem en un projecte i en un club que no pot estar a Segona B. —Com ho fa un futbolista que ha jugat a Primera Divisió, Champions o Europa League per motivar-se i seguir competint a Segona Divisió B? —De la mateixa manera que quan he jugat en qualsevol altra competició. Tinc la mateixa il·lusió que quan tenia divuit o dinou anys. —Vol que el Nàstic sigui el seu últim equip? —És clar. M’agradaria retirar-me aquí d’aquí quatre o cinc anys, l’edat és un número.
CEDIDA
Adrián Thiam, pentacampió d’Espanya
La Mª. Laura Biosca i Ollé, fa 90 anys avui dia 10 de desembre de 2020. La família la felicita.
FELICITATS JUANMA. Aquest noi tant guapo fa 30 anys!!! Tota la família et desitgem que siguis molt feliç. T’estimem!!!
¡Muchas felicidades en tu cumple! De parte de la familia.
Adrián Thiam es va coronar, aquest passat cap de setmana, campió d’Espanya de boxa. El tarragoní va aconseguir el títol per cinquena vegada consecutiva i, d’aquesta manera, va tornar a demostrar que té la boxa a la sang i que és un dels millors esportistes a nivell espanyol del moment. Thiam no deixa d’acumular títols i sumar-los a una carrera més que exitosa. Redacció
