Dimarts 21 d'octubre de 2025

Número: 5400 www.diarimes.com

DIMARTS 21 D’OCTUBRE DE 2025

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Reus

9

Ultimàtum de l’Arquebisbat a la Junta de la Sang, que vol deixar l’Agrupació de Setmana Santa Opinió

Societat 13 L’alcalde d’Altafulla denuncia que pateix assetjament i nega que hagi fet espiar a veïns crítics amb la seva gestió

20 Jaume Piñol de la Mata. Gaudí(r) la música: Reus enceta una nova temporada de concerts única

REUS

Tres de cada quatre llars pagaran menys per la brossa l’any vinent L’equip de govern reusenc ha presentat les ordenances previstes pel pròxim exercici, que preveuen la congelació dels impostos municipals i fins i tot la bonificació de l’IBI per a noves empreses al Tecnoparc

8

Gerard Martí

Camp de Tarragona 12

La nova Pineda pren forma El nucli vila-secà està immers en les obres de transformació del seu passeig marítim, el primer que es ‘renaturalitzarà’ a tot l’Estat i que servirà de prova per a altres municipis de costa

Àrea Metropolitana

El grup d’ERC de Tarragona vol que el vot de la capital pesi més que el dels pobles l2

2

dimarts 21 d’ octubre de 2025

ERC demana que el vot de Tarragona compti més a l’Àrea Metropolitana Política l Els republicans creuen que la ciutat perdria poder mentre Viñuales considera que tenen una «visió provinciana» Oriol Castro Sanz El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya reclama que el vot de Tarragona tingui més pes en l’Àrea Metropolitana. Els republicans consideren que la ciutat no pot tenir la mateixa importància que altres municipis més petits en l’Assemblea General de l’Associació per l’Impuls Metropolità Camp de Tarragona. «És un tret al peu», expressa Xavi Puig, portaveu adjunt d’ERC. Així ho va demanar ahir durant la Comissió Informativa i de Seguiment (CIS) de Presidència, en la qual es va debatre i votar sobre els estatuts de l’ens metropolità i la seva inclusió en el ple extraordinari que se celebrarà el dia 27. Els republicans van presentar una esmena sobre l’article 14.1 dels estatuts que tracta sobre la composició de l’assemblea de l’ens metropolità i reclamen que el vot sigui ponderat segons la població representada per cada municipi. Els estatuts han estat avalats tècnicament pels ajuntaments del Grup Impulsor. La qüestió es va debatre en comissió durant més de dues hores. «No entenc la seva postura. Tenen una visió provinciana. L’Associació és un ens provisional per donar

L’apunt

Xavi Puig entrarà a la Diputació Xavi Puig, conseller d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona, entrarà com a diputat a la Diputació de Tarragona. Ho farà en el p`roxim ple a finals d’aquest mes i en el lloc de Sílvia Puerto, regidora republicana a Constantí.

Així, Puig compartirà govern a la Diputació amb Rubén Viñuales.

El grup republicà a Tarragona es desmarca de la línia del partit a nivell territorial sobre l’Àrea Metropolitana. Gerard Martí

La Comissió de Presidència va evidenciar un nou xoc entre el PSC i ERC forma a l’Àrea Metropolitana, que sí que serà definitiva. No ens obliga a res ni cedim com-

petències de cap mena», exposa Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona. El PP també hi va votar en contra. «L’alcalde s’ha deixat colar un gol. Amb aquests estatuts els tarragonins seríem els més maltractats perquè seríem els menys representats. Cap municipi gran s’immola d’aquesta ma-

S’establirà una comissió de seguiment del Consorci de Tàrraco Política l El batlle va mostrar ahir el seu compromís a crear-la Oriol Castro Sanz L’Ajuntament de Tarragona establirà una comissió de seguiment del Consorci del Patrimoni de Tàrraco. Així es va acordar ahir en la CIS de Presidència. La proposta va néixer del grup municipal d’En Comú Podem, que aposta per

crear aquest espai per a presentar propostes i fer seguiment d’avenços, entre d’altres qüestions, i l’alcalde Rubén Viñuales va mostrar-hi el seu compromís. D’igual forma, es van debatre els estatus del Consorci. «El Consorci de Tàrraco és una aposta que hem defensat des d’En Comú

Podem, i que hem ajudat a fer possible. No podem permetre que Tarragona perdi aquesta oportunitat», sentencia Jordi Collado, portaveu d’ECP. Els altres grups municipals van veure amb bons ulls la proposta. «Hem donat suport en comissió a la proposta de Consorci de Tàrraco perquè

els estatuts. Fonts consultades apunten que, més enllà del contingut, la principal crítica dels grups municipals a l’alcalde són les «formes» i les «presses» per a presentar i votar aquests estatuts. Els grups també reclamen més participació. Amb tot, el dia de la veritat serà el 27 al ple. El govern municipal no hauria de patir per aprovar els documents, però no té el vot assegurat de grups socis habituals com En Comú Podem. «El model actual sembla un club d’alcaldes més que un projecte per a la gent», diu Jordi Collado.

nera en una àrea metropolitana», exposa per la seva banda Puig. Una qüestió que provoca un nou xoc entre el PSC i ERC a la ciutat. «El conseller Puig no vol que la realitat l’espatlli un bon titular», defensa Viñuales.

Més enllà, la postura de Puig i del grup municipal

tarragoní és dissonant amb el plantejament del partit en l’àmbit territorial, ja que sempre ha defensat aquest model de gestió de l’àrea metropolitana. Fa pocs dies, el grup d’ERC a Cambrils va votar a favor dels estatuts i la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, també ha defensat

l’hem defensat sempre i ha estat l’acció de Junts qui va aconseguir una aportació inicial per part de l’Estat de 350.000 euros. Hi ha serrells a definir, però és essencial disposar d’aquesta eina perquè la resta d’administracions donin suport econòmic a la joia què és el patrimoni Romà de Tarragona», explica Jordi Sendra, portaveu del grup municipal de Junts.

«Hem de poder participar i representar els ciutadans en una comissió de seguiment del Consorci», considera Xavi Puig, portaveu adjunt d’ERC.

El Consorci tindrà seguiment per part de l’Ajuntament. Gerard Martí

dimarts 21 d’ octubre de 2025

3

El Centre de Formació d’Adults tindrà una seu unificada a Sant Pere i Sant Pau Societat l El Departament d’Educació aprofitarà els espais disponibles a l’escola i ampliarà i dignificarà el servei Oriol Castro Sanz El Centre de Formació d’Adults (CFA) de Tarragona de la Generalitat tindrà una única seu a l’Escola Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. El Departament d’Educació ha demanat fa pocs dies l’ocupació de l’espai educatiu al consistori. Segons expliquen fonts del Departament, el motiu de la intervenció és d’unificar el servei del CFA en un únic espai, dignificar-lo, ampliar-lo i acostar-lo al barri de Sant Pere i Sant Pau, aprofitant els espais disponibles que hi ha a l’escola.

Pel que fa als terminis d’aquests treballs, el Departament d’Educació està a l’espera que l’Ajuntament atorgui el permís d’obres i no pot engegar encara tot el procediment administratiu.

«Ara no és possible dibuixar un calendari», apunten les citades fonts. Així, el Centre de Formació d’Adults de la ciutat tindrà una gran seu que centrarà la seva activitat. No com ara, que ocupa diferents immobles, com el Josepa Massanes i Dalmau, al carrer Fra Antoni Cardona i Graui espais públics com el Centre Cívic de Torreforta, el Casal Cívic de Campclar i les dependències municipals de Riu Clar.

La història d’aquest centre es remunta al curs 1981-82, quan es va rehabilitar part de l’edifici del col·legi públic Jaume I amb l’objectiu de crear un centre pilot d’educació de

La Generalitat ha presentat una sol·licitud d’obres i d’ocupació d’espai a l’Ajuntament per a dur a terme el trasllat. Gerard Martí

persones adultes. En els seus orígens, el CFA Casc Antic va dependre de l’Ajuntament de Tarragona. Comptava amb dos professors i una persona col·laboradora, una mestra jubilada. Al curs següent, l’Ajuntament va tornar a organitzar un curs sobre Educació d’Adults. Una vegada finalitzat, va convocar un concursoposició per a cobrir noves places per a educació d’adults.

La Generalitat vol acostar el servei al barri cooperativista i ampliar-lo

En el curs 1983-84, mitjançant un acord entre l’Ajuntament i la Generalitat es va constituir un equip de cinc professionals, els quals van passar a dependre orgànicament del Departament d’Ensenyament, amb la qual cosa es va poder ampliar l’oferta formativa del centre.

El mes de gener de 2000 es va inaugurar l’actual seu del CFA Casc Antic i es va crear

l’aula d’Autoformació Josepa Massanés i Dalmau. Atès que el canvi d’ubicació del centre comportava l’allunyament del barri del Casc Antic, es proposà canviar aquesta denominació per la de Centre de formació d’adults Josepa Massanés i Dalmau. El CFA Tarragona compta amb una diversitat d’ensenyaments que inclouen des dels nivells d’alfabetització en les dife-

rents llengües fins al nivell que prepara per a superar la prova d’accés a la Universitat per a majors de vint-i-cinc anys. Per aquesta raó i perquè són nivells progressius, un alumne pot passar de l’un a l’altre. El CFA assumeix tots els ensenyaments no obligatoris que es poden realitzar en un centre de formació d’adults de manera tant presencial com a distànica.

4

dimarts 21 d’ octubre de 2025

Política l La declaració d’Elvira Vidal com a trànsfuga complica l’aritmètica per al govern, que pot buscar el «sí» o l’abstenció dels exVox o ERC

Uns pressupostos sense gaire marge de maniobra

L

es eleccions municipals del port que els permeti aprovar els 2023 van deixar una aritmè- nous comptes. La consellera Elvira tica complexa a Tarragona. Vidal es presentava com una de les En aquest segon equador opcions per completar l’equació, de mandat, l’escenari encara és més però la seva condició de trànsfuga complicat per al govern de Rubén podria entorpir les negociacions Viñuales, que busca l’aprovació dels de l’executiu amb alguns grups de pressupostos del 2026 sense gaire l’oposició. Especialment, amb el marge de maniobra. Fa un any, l’exe- portaveu d’ECP, Jordi Collado, que es cutiu va tirar endavant els comptes nega a formar part de cap acord que amb el «sí» de Junts per Catalunya i se sostingui en edils trànsfugues.

En Comú Podem, una fórmula que, Per a la formació morada, es tracta ara, no serviria. I és que JxCat ha d’una «línia vermella».

De fet, aquest va ser el motiu pel passat de tenir tres a dos consellers, després de la sortida d’Elvira Vidal, qual van votar en contra de la mola qual ha estat declarada trànsfuga. ció presentada per Vidal, en el ple de divendres, per demanar Per tant, la suma entre que Caridad Barraquer PSC, ECP i la formació sigui declarada Filla sobiranista ja no permet Adoptiva de Tarragona. arribar als 14 vots necesTambé s’hi va oposar saris per tenir majoria.

Junts per Catalunya.

No obstant això, el El seu portaveu, Jordi govern continua consiSendra, va demanar als derant-los com a socis grups que van firmar el prioritaris i treballa per Pacte Antitransfuguisarribar a un acord pressupostari amb tots dos me que no hi votessin a favor. La tensa relació partits. Al mateix temps, entre la formació soels socialistes busJohn Bugarin biranista i la seva exquen un tercer su-

Un detingut per tràfic de drogues durant un dispositiu a Sant Salvador Successos l Els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana

i la Policia Nacional van portar a terme un dispositiu conjunt a Sant Salvador el divendres passat, durant el qual van detenir una persona per tràfic de drogues. Se li van intervenir 9 embolcalls de haixix, un de cocaïna i medicació. Es van identificar 24 persones i un vehicle, i la Policia Nacional va citar 4 persones per infringir la Llei d’Estrangeria. Redacció/Mossos

La consellera Montse Adan i l’alcalde, Rubén Viñuales, durant una sessió plenària. Gerard Martí

Vetos ECP es nega a formar part d’un acord que se sostingui en trànsfugues consellera podria acabar influint en les negociacions pel pressupost. Tot i això, els juntaires asseguren estar «centrats en les nostres propostes».

Malgrat això, l’alcalde, Rubén Viñuales, manté la porta oberta a negociar amb Vidal, ja que «manté els seus drets com a consellera». De moment, però, no sembla l’opció més viable. Tot apunta que el Partit Popular tornarà a tenir un paper tes-

timonial, com Vox. ERC també està més a prop del «no» que del «sí», però el govern no descarta arribar a un acord amb els republicans. I és que una abstenció del principal partit de l’oposició facilitaria molt les coses als socialistes, que podrien aprovar els comptes per majoria simple. Esquerra, però, reclama el compliment dels acords pressupostaris del 2024 per començar a parlar dels comptes del 2026.

Amb aquesta situació, els dos exconsellers de Vox, Javier Gómez i Jaime Duque, són l’alternativa més factible. De fet, ja han estat decisius en altres votacions, com en el de l’ad-

judicació del contracte de la brossa a Urbaser el passat estiu, que es va tirar endavant amb els seus vots i els de JxCat. A més, no hi hauria les mateixes reticències per part d’ECP, com en el cas d’un acord amb Elvira Vidal. La formació morada no els posa al mateix sac, ja que Vox no va firmar el Pacte Antitransfuguisme i, per tant, els consideren no adscrits.

Així doncs, es podria donar una equació —PSC, Junts, ECP i exVox— que ja va permetre l’aprovació d’un modificatiu de crèdit al juny. Només amb l’abstenció de Gómez i Duque, el govern ja en tindria prou per a poder tenir majoria simple.

Les supersticions i les creences protagonitzen la 13a edició del cicle ‘La ciutat a cau d’orella’

El 6è Recompte de Persones Sense Sostre tindrà lloc aquesta nit, amb 130 voluntaris

Cultura l La programació inclou 13 propostes del 24 d'octubre al 16 de novembre

Societat l El registre arrencarà a les 23 h i finalitzarà a les 2 h

Redacció Del 24 d’octubre al 16 de novembre torna el cicle La ciutat a cau d’orella de la mà de la conselleria de Joventut. La temàtica d’enguany respon a l’edició que celebra, la 13a, posant el focus en les creences, supersticions i remeis populars. Segons ha explicat el conseller de Joventut, «En aquesta edició descobrirem com supersticions i rituals populars han anat teixint pors i creences al llarg del temps, arribant fins a les generacions més joves», va explicar ahir el conseller de Joventut, Guillermo García de

Redacció 130 persones voluntàries participaran aquesta nit en el Recompte de persones en situació de sensesostre que impulsa l’IMSST i la Xarxa d’Atenció Integral a les Persones Sense Llar de Tarragona. La xifra supera l’aconseguida a les edicions de 2023 i 2024, en què van participar una vuitantena de persones.

Els voluntaris s’organitzaran en equips de tres per recórrer els carrers de la Part Alta i la Part Baixa. A més, la Guàrdia Urbana recorrerà els barris de Ponent, l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil es

Castro.

La programació ofereix 13 propostes entre tallers, rutes, converses, aparadors literaris, contes i experiències a la natura i obre diàlegs entre patrimoni immaterial, humanitats i mirada jove, tot adreçat a joves a partir de 12 anys. El cicle està impulsat pel Servei Municipal de Joventut amb la Conselleria de Cultura, l’Escola de Lletres de Tarragona, la Biblioteca Pública de Tarragona i la URV. Totes les activitats són gratuïtes i algunes requereixen inscripció prèvia. Inscripcions i programa complet a tarragonajove.org.

desplegarà per la Zona Nord, i Creu Roja ho farà a la zona de Llevant.

Per tal de recollir les dades, s’utilitzarà un mapa de la zona delimitada i s’omplirà una fitxa d’observació amb dades com el nombre de persones que es detecten en un carrer concret, el sexe i el lloc de pernoctació: al ras, sota cobert, dins d’un caixer i dins d’un cotxe. Els punts de trobada seran l’Ajuntament i l’oficina de Serveis Socials, on es reuniran els voluntaris a les 22 h. El recompte començarà a les 23 h i finalitzarà a les 2 h.

dimarts 21 d’ octubre de 2025

5

6

dimarts 21 d’ octubre de 2025

Les entrades costen 5 euros i es poden adquirir a través del correu de l’entitat

Imatges de la inauguració de l’exposició de carros, carretes i carruatges de la col·lecció de Jordi Rovira, que es podrà visitar durant tot el mes de novembre. Gerard Martí

Jordi Rovira obre al públic la seva col·lecció de carruatges a benefici de l’Associació Contra el Càncer Societat l L’exposició, que recull més de 80 vehicles històrics, es podrà visitar durant el mes de novembre Marta Omella Blanco El col·leccionista tarragoní Jordi Rovira ha obert al públic la seva col·lecció de carruat· ges en una iniciativa solidà· ria a benefici de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona.

Durant tot el mes de novem· bre, la ciutadania podrà visi· tar aquesta mostra, que recull més de vuitanta carros, car·

retes i carruatges dels segles XIX i XX. Les entrades tin· dran un preu de 5 euros i els beneficis es destinaran ínte· grament a l’Associació perquè continuï impulsant projectes d’acompanyament, recerca i prevenció en la lluita contra el càncer.

Rovira, que ha dedicat més de cinquanta anys a restau· rar aquests vehicles històrics,

farà de guia personalment du· rant les visites. La mostra, va explicar ahir el col·leccionista durant la inauguració, és un homenatge al seu germà, que va morir de càncer. «No hi ha dia que no pensi en ell», va assegurar. També va recordar que ell mateix va superar la malaltia. L’exposició, que està ubicada en una nau del polí· gon Francolí, és considerada

una de les més completes de Catalunya. «El que tenim aquí no ho trobaran enlloc més», va afirmar Rovira. Aquesta in· clou tota mena de carruatges, des de vehicles funeraris fins als de recollida de la brossa.

També disposa d’una secció vinícola i d’un carro de bom· bers que dedica al seu germà, una de les seves peces més preuades.

No és la primera vegada que el restaurador mostra la seva col·lecció. De fet, va apuntar, durant 28 anys els seus carros van ser els encar· regats de passejar l’Home dels Nassos per la ciutat durant la tradicional desfilada del dar· rer dia de l’any. Els vehicles s’han exposat també al Port de Tarragona i a la Rambla Nova, així com al Mercat

Central, que l’any passat va exhibir un trineu finlandès tradicional de l’any 1800 du· rant les festes de Nadal. «Tot això sempre ho hem fet de manera altruista», va remar· car Rovira, que va aprofitar la presentació per reivindicar la creació d’un museu. «Tar· ragona mereix més que una nau industrial. No pot ser que en tota la província no hi hagi cap espai en condicions», va assenyalar.

Per la seva banda, el pre· sident de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona, Fede Adan, va voler agrair la «ge· nerositat del senyor Rovira, qui ha decidit posar aquesta valuosa col·lecció a disposició del públic». «Els carruatges són un símbol de treball, de cursa de fons, amb la que mal· auradament es poden sentir identificades les persones que han estat diagnosticades amb una malaltia com el càn· cer», va afirmar el president.

El conseller d’Esport i Salut de Tarragona, Mario Soler, va agrair també la tasca de Ro· vira, així com la de l’entitat.

«Animo a tothom que vingui a gaudir d’aquesta experièn· cia, que a més d’un acte soli· dari és una atracció cultural plena d’història», va remarcar el conseller.

Les visites es faran durant tot el mes de novembre i es podran reservar a través del correu electrònic tarragona@contraelcancer.es. Per formalitzar la reserva, el mis· satge haurà d’indicar el dia, l’hora i el nombre de perso· nes. La ubicació exacta de la mostra es facilitarà un cop confirmada la reserva.

L’Hospital Joan XXIII disposa d’armilles desfibril·ladores per protegir els pacients de risc Salut l El Servei de Cardi· ologia de l’Hospital Universi· tari Joan XXIII de Tarragona disposa d’armilles desfibril· ladores —equipades amb una bateria recarregable—que es poden utilitzar en pacients amb un alt risc de patir arrít· mies greus. Quan les armilles en detecten una, poden admi· nistrar una descàrrega amb l’objectiu de salvar la vida

dels pacients.

Durant aquest any l’Hospi· tal ha utilitzat dos dispositius d’aquest tipus en pacients se· leccionats segons criteris clí· nics específics. L’equip d’es· pecialistes decideix col·locar aquesta armilla per mantenir protegit el pacient durant el temps previ a la implantació d’un desfibril·lador intern de· finitiu. Redacció

Una armilla desfibril·ladora en ús en un pacient de risc. Cedida

dimarts 21 d’ octubre de 2025

Repsol subministrarà a Norwegian metanol renovable de l’Ecoplanta Empresa l La petroliera ha tancat el primer acord comercial de la nova planta amb la naviliera Està previst que les operacions a la nova instal·lació comencin l’any 2029

Redacció Repsol ha firmat un acord de 8 anys amb Norwegian Cruise Line Holdings (NCLH) per subministrar combustibles marins renovables al Port de Barcelona, establint una relació a llarg termini sense precedents dins de la indústria de creuers. Després del començament de la temporada de creuers europeus de 2026, Repsol subministrarà biocombustibles i, a partir de 2029, metanol renovable produït a Tarragona, directament als vaixells de les diferents marques de creuers -Norwegian Cruise Line, Oceania Cruises i Regent Seven Seas Cruises – de NCLH quan facin escala al Port de Barcelona.

«Aquest acord és una fita que posa de manifest que els combustibles renovables

Repsol subministrarà biocombustibles als creuers de NCLH quan facin escala al Port de Barcelona. Cedida

estan llestos per exercir un paper clau en la reducció de l’empremta de carboni del sector marítim. En associ-

ar-nos amb NCLH, una de les principals companyies de creuers del món, demostrem que els combustibles renovables

ja es poden desplegar a escala per començar a reduir les emissions al mar», assegura Juan Abascal, Director Gene-

ral de Transformació Industrial i Economia Circular de Repsol. «Aquesta aliança és un excel·lent exemple de com la col·laboració entre indústries pot suposar un progrés significatiu», afirma Harry Sommer, President i Conseller Delegat de Norwegian Cruise Line Hòldings Ltd. El metanol renovable es produirà a les instal·lacions de l’Ecoplanta de Repsol a Tarragona, un projecte pioner per transformar residus urbans en combustibles renovables i productes circulars, afegint una solució per reduir les emissions de CO2 al sector del

7

transport, mentre es fomenta l’economia circular. La nova planta, que començarà operacions el 2029, tindrà capacitat per processar fins a 400.000 tones de residus sòlids urbans a l’any i convertir-los en 240.000 tones de combustibles renovables i productes circulars. NCLH és la primera empresa a firmar un acord de subministrament de metanol renovable de l’Ecoplanta.

Els combustibles renovables són «fonamentals» en l’estratègia de Repsol per subministrar solucions per a la reducció les emissions de CO₂ a tots els sectors del transport. Són una alternativa per descarbonitzar els vehicles, sense necessitat de canviar motors ni modificar les infraestructures de distribució i proveïment existents. A Cartagena, la companyia opera la primera planta de dièsel renovable i SAF de la Península Ibèrica (250.000 t/any), i està construint una segona planta a Puertollano (200.000 t/any), que començarà a operar el 2026. L’any vinent ambé iniciarà operacions en la seva planta de demostració per a la producció de combustibles sintètics a Bilbao.

8

dimarts 21 d’ octubre de 2025

Reus congela els principals impostos per al 2026: IBI, ICIO, IAE i impost de circulació Hisenda l L’Ajuntament aposta per mantenir les ordenances fiscals i introduir noves bonificacions Sergi Peralta Moreno Reus congelarà els principals impostos de cara al 2026. És el cas de l’Impost de Béns Immobles (IBI), l’Impost de Construccions i Obres (ICIO), l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) i la plusvàlua, que no viuran cap increment i que, a més, seran objecte d’aplicació de noves bonificacions.

El regidor d’Hisenda, Manel Muñoz, va detallar que no es volia continuar la línia traçada el primer any, caracteritzat per una pujada generalitzada dels tributs vinculada a unes «necessitats de finançament que presentava l’Ajuntament». «Més enllà de la incidència que pugui tenir l’IPC en determinats serveis, o a l’equilibri de la taxa i el preu públic de la recollida de la brossa que ens obliga la mateixa llei, la voluntat del govern ha estat mantenir-ho com estava», va expressar.

A banda de la congelació, el govern municipal s’ha proposat «apostar per facilitar l’accés a l’habitatge». En aquest context, s’amplia dels 10 als 15 anys l’aplicació de la bonificació de l’IBI als habitatges de protecció oficial (HPO). Durant la primera dècada, serà d’un 50% i, en el lustre restant, del 25%. «Pensem que mesures com aquesta poden donar els seus fruits i, per això, les estem reforçant», va compartir l’edil. Es mantenen, a més, els estalvis per a la construcció o rehabilitació d’immobles destinats a lloguer social o assequible, per a la retirada i substitució d’amiant o per a obres de millora de l’accessibilitat, entre altres mesures.

Amb l’ICIO, s’amplia del 90 al 95% l’ajut per a rehabilitar edificis que formin part del nucli antic.

En la línia de la sostenibi-

L’apunt

Pujada de l’IPC per a la zona blava i la grua Algunes taxes i preus públics s’han actualitzat d’acord amb l’IPC, amb una pujada del 2,5%. És el cas de l’aigua —en la quota fixa—, el Cementiri, l’expedició de documents, la grua o la zona blava, amb l’excepció de l’àrea de l’hospital, «que no hem volgut que patís cap mena de modificació i es mantenen els imports com fins ara». D’altra banda, el preu diari dels pàrquings queda invariable. Tampoc canvien els preus del bitllet senzill i de les targetes del servei d’autobús urbà. L’únic que sí que es modificarà serà el cost del tiquet per anar a l’Aeroport, que dels 3,70 euros actuals passarà a 4. Muñoz va detallar que hi ha actives alternatives com el paquet Aparca i vola per deixar el cotxe al pàrquing Tecnoparc i tenir autobús fins a l’aeròdrom. També romanen tarifes de caràcter social, com les vinculades amb les escoles bressol municipals o el servei de teleassistència.

El regidor d’Hisenda, Manel Muñoz, durant la presentació de les ordenances fiscals per al 2026, que va tenir lloc ahir a l’Ajuntament. Aj. de Reus

Bonificació de l’IBI i l’ICIO per a empreses «estratègiques» que s’instal·lin entorn del Tecnoparc

S’incorporen els principis de progressivitat i proporcionalitat a les taxes de la brossa i l’aigua

Innovació l Amb l'objectiu d'atraure inversions en sectors «estratègics» i «clau per al desenvolupament», el consistori aprovarà bonificacions per a l'establiment d'empreses al sector A-12 Riera del Molinet, és a dir, l'entorn del Tecnoparc. En concret, serà un estalvi del 95% de l'IBI i l'ICIO durant 10 anys per a les activitats econòmiques que s'instal·lin a la zona, o que hi ampliïn la seva capacitat productiva, i que siguin dels sectors TIC, salut, agro-

alimentari, transició energètica i sostenibilitat o siguin indústries amb dissenys propis. «Volem crear ocupació de caràcter estable i de qualitat en aquests sectors, que reforçaran la base tecnològica i innovadora de la ciutat», va detallar Muñoz. Les societats hauran d'acreditar una inversió mínima d'1,5 milions d'euros i una creació de tres nous llocs de treball o més.

La mesura va alineada amb la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació. SPM

Economia l El govern

introduirà els principis de progressivitat, proporcionalitat i solidaritat fiscal en les principals taxes, com la de la brossa. Fins ara, entre un habitatge de 80 m2 i un de 400 m2 «pràcticament no hi havia diferència en el que pagaven», va explicar Muñoz.

Cercant l’equilibri, el preu per m2 d’una casa de 80 m2 passarà a ser d’1,92 euros i en una de més de 250 m2, d’1,11 euros. Això suposarà que es redueixi la quota «a un 75%

de llars de Reus», és a dir, les que tinguin fins a 120 m2. Pel que fa al preu públic de la recollida de la brossa, es redueix el tram baix, per a oficines i comerços petits, es congela el dirigit a societats mitjanes i s’incrementen els destinats a superfícies grans. En la tarifa de l’aigua s’aplica el 2,5% de pujada de l’IPC en la quota fixa. En el cas de la variable, es congela per als dos primers trams, de consum responsable, i és d’un 5% per al tercer i quart parcial. SPM

litat, l’àmbit de la mobilitat serà objecte, també, de canvis, amb la modificació de l’or-

denança que regula el servei de la bicicleta compartida, la Ganxeta, amb la introducció

de la possibilitat de sol·licitar un abonament anual. Així mateix, es mantenen les bo-

nificacions per reduir el rebut de la brossa amb aportacions a la deixalleria.

D’altra banda, les bonificacions per incentivar la instal· lació de sistemes d’aprofitament tèrmic o elèctric d’energia solar, que fixava un topall de 400 euros per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques, creix fins als 2.400 euros anuals, sempre que no se superi el cost de la instal· lació i que s’estigui parlant de projectes amb una potència igual o superior als 50 KW. El ple Les ordenances fiscals, els pressupostos i el pla d’inversions per al 2026 seran aprovats en el ple de divendres, en una única sessió. «Sempre hem defensat que el més lògic i raonable era centrar-ho tot en un únic debat», va exposar Muñoz. Presentar tots els comptes de cop ha suposat «que hàgim hagut d’apretar al màxim, no només a escala política, sinó sobretot tècnica».

dimarts 21 d’ octubre de 2025

9

L’Arquebisbat llença un ultimàtum a la Reial Congregació de la Puríssima Sang Religió l És la «darrera oportunitat» que ofereix perquè es reconsideri la seva baixa de l’Agrupació de Setmana Santa M. Llaberia / S. Peralta L’Arquebisbat de Tarragona dona una última «oportunitat» a la Reial Congregació de la Puríssima Sang de reconsiderar la seva decisió d’abandonar l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus, una posició que havia sorprès part dels congregants. Fonts de l’Arquebisbat confirmen que ahir van reunir-se amb representants de l’ala no insurgent de la Sang, una trobada que va anar «bé».

«Se’ls proposarà que reconsiderin la decisió presa fa uns dies, que ha produït alarma

i preocupació entre fidels i congregants», detallen.

Des de l’Arquebisbat, s’assevera que és «la darrera oportunitat que se li ofereix perquè recapacitin a aquesta part de la Junta Directiva de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus». El següent pas serà comunicar-se amb els membres descontents de l’entitat. «En cas que no acceptin fer un pas enrere, l’arquebisbe haurà d’intervenir a través d’un decret», tanquen les fonts. Diari Més s’ha posat en contacte amb la Junta de Govern de la Sang, però, al

tancament de la present edició, no ha obtingut resposta.

La Reial Congregació de la Puríssima Sang va anunciar a finals de setembre la decisió de deixar l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa a conseqüència «dels enèsims despropòsits, calúmnies, difamacions i maledicències efectuades» vers l’entitat «al llarg dels anys». Era una decisió «molt madurada i reflexionada, presa després de llargues deliberacions», però que, així i tot, va sorprendre congregants, que afirmaven no haver estat consultats del moviment. En aquell moment,

Fotografia d’arxiu de l’interior del Temple de la Puríssima Sang de Reus. Gerard Martí

Si la part descontenta no es fa enrere, l’arquebisbe «haurà d’intervenir» l’Arquebisbat va declarar que «els recomanaríem que escoltessin i seguissin els evan-

gelis que s’han proclamat els últims diumenges, i així no arribarien a aquestes decisions que impliquen passar als annals dels despropòsits».

Per la seva banda, des de la Junta de Govern de la Sang s’assegurava que abandonar l’Agrupació de Setmana Santa havia estat «una reiterada

petició en les darreres assemblees generals de la majoria dels congregants, la qual ha estat estudiada, valorada i debatuda àmpliament». També sentia que «no es guarda cap mena de respecte per la Reial Congregació i pels congregants que en formen part, ni per la història».

Una coca de 45 metres creuarà de punta a punta la plaça del Mercadal Festa l Vermuts Miró, amb la col·laboració del mestre forner Xavier Pàmies Sistaré, l'Ajuntament de Reus i el Grup Cultural de Misericòrdies de Reus impulsa una activitat per aquest divendres 24 d'octubre a partir de les 19 hores; fer una coca de 45 metres de longitud que vagi des de la casa consistorial fins a la Casa Navàs. L'objec-

tiu és organitzar una festa gastronòmica que oferirà un total de 1.500 racions de coca i batre rècords, ja que mai s'havia elaborat una coca de forner cremada amb vermut d'aquesta mida. La directora general de Vermuts Miró, Montserrat Caelles, destaca que «estem molt orgullosos de participar en una iniciativa que uneix tradició i gas-

tronomia. La Coca Ganxeta representa un homenatge a la nostra ciutat, al vermut i als oficis artesans». Per la seva banda, Xavier Pàmies apunta que la iniciativa «transmet més que fer una simple coca, és pertinença a Reus i a l'ofici». A més, els establiments de restauració ubicats al Mercadal oferiran Vermut Miró al preu especial d'un euro. DM

Fotografia de presentació de la Coca Ganxeta, la coca cremada amb vermut de 45 metres de llarg. Aj. Reus

10 dimarts 21 d’ octubre de 2025

Espais Ocults descobrirà Cal Massó a través de música i poesia

Sergi Peralta Moreno

A

la segona meitat del segle XX, Reus era la capital estatal de l’exportació de fruita seca.

No és un qualificatiu atzarós, ni anodí, ans al contrari. El 1982, el 57% de les ametlles que s’exportaven des d’Espanya provenien de la capital del Baix Camp. En el cas de l’avellana, el lideratge era suprem: un 99%. «I crec que l’1% que queda era un error», bromejava Albert Pujol. L’empresari va desgranar el boom del sector a la dècada del 1960, en una conferència pronunciada a la Llotja, en el marc del programa Temps d’Avellana.

La magnitud de l’eclosió va ser superba: d’avellana de Reus se’n venia des d’Argentina fins al Japó. Amb tot, Pujol va deixar clar, a l’inici de la seva intervenció, que «no vam inventar res». Reus ja era ciutat exportadora i, de fet, el domini del fruit sec va començar a finals del segle XIX, amb la crisi de la fil·loxera: els exportadors de vi passaren a ser comerciants d’avellana.

El 1936, la ciutat s’havia fet un nom en el camp, però la Guerra Civil ho va estroncar tot. Magatzems foren comissats i destruïts i no fou fins al final de les hostilitats que el govern insurgent va adonar-se que es trobava en un greu problema d’aïllament comercial. Els plans d’estabilització serviren per posar pegats, però no solucionaren el problema de base. «Continuava fent falta indústria i maquinària», analitzà l’empresari. Va ser en aquell moment que l’Estat va decidir promoure definitivament l’exportació: «Què ens sobra a Espanya? La fruita seca».

Abans del 1965, hi havia 25 empreses. Per facilitar els

L’empresari Albert Pujol, durant la seva intervenció en l’acte, emmarcat en el programa ‘Temps d’Avellana’. Gerard Martí

l Agricultura

Reus, capital de l’avellana L’empresari Albert Pujol analitza l’expansió de l’exportació de la fruita seca a la segona meitat del segle XX a la Llotja

tràmits i la interlocució, es fomentà la unió de les companyies. Així es creà SOGEXSA. També s’aplicaren ajudes fiscals, com la desgravació fiscal del 6%, uns diners que s’havien de destinar a la millora i el creixement de les societats; financeres, amb una línia de crèdit preferent; comercials, amb els consolats i les ambaixades estant a disposició per

obrir nous mercats i la interposició d’un crèdit per comprar avellanes a Espanya que garantia el cobrament...

La picaresca no tardà a brillar amb llum pròpia. Pagesos, corredors i exportadors especulaven amb la fruita seca, tot esperant el moment perfecte per vendre, en la cerca del preu més alt. També n’aplicaven a l’hora del mos-

La ciutat va arribar a aportar el 99% de les exportacions d’avellana de l’Estat treig, utilitzant l’enginy perquè la burxa sempre agafés les avellanes de recent collita.

La venda es va accelerar exponencialment. Es venia

avellana de Reus de punta a punta del món i l’escenari tingué repercussions socials de primer ordre, amb la creació de molta mà d’obra i el desenvolupament de sectors com el del transport —es diu que Reus donava feina a un 80% del Port de Tarragona—, el plàstic o el cartró.

El 1982 fou el detonant. Una gota freda glaçà una gran part de la collita de fruita seca i, per cobrir la frenètica activitat, per pagar els crèdits i contractes a curt termini, es començà a cobrir el restant amb exportacions. Els bancs deixaren de confiar i s’entrà en un moment de col·lapse.

La situació s’agreujà amb les negociacions d’Espanya per entrar a la Comunitat Econòmic Europea, que significà la pèrdua dels privilegis i una forta competència provinent de Turquia. La negreta romangué com a últim baluard, amb compradors molt fidels.

Els Xiquets de Reus llancen la campanya ‘Som imprescindibles’ Castells l Els Xiquets de Reus encaren el tram final de la temporada amb la campanya Som Imprescindibles, una iniciativa que posa en valor la força col·lectiva de la colla i el paper essencial de tots els seus membres. Per això, els Xiquets han volgut donar protagonisme a persones reals que, al llarg dels anys, han contribuït a fer

créixer la colla i a construir la seva història. La campanya recorda que darrere de cada gran fita castellera hi ha centenars de persones que, des de qualsevol posició, la fan possible. Així, els Xiquets fan una crida a omplir el local d’assaig i a sumar esforços de cara a la Diada de la Colla, on volen tornar a assolir el 3de9 amb folre. Els propers assaigs

seran dimarts 21 a les 20:45 h i divendres 24 a les 21:30 h, en uns dies que es preveuen decisius per arribar a la gran cita en el millor moment possible. Aquesta serà el dissabte 25 d’octubre, a les 17:00 h, a la plaça del Mercadal de Reus, acompanyats dels Castellers d’Altafulla, Castellers de Terrassa, Xiquets de Cambrils i Castellers de Madrid. DM

L’intent desmuntat del 3de9f a la Diada del Mercadal. Laia Solanellas

Cultura l Aquest dissabte a les 19 h, a Cal Massó tindrà lloc un nou acte del cicle Contradicció, que comptarà amb la col·laboració d’Espais Ocults i la participació de la poeta Núria MartínezVernis i la DJ Gatasanta. La proposta oferirà un recorregut per conèixer l’antiga destil·leria situada en aquest equipament municipal, avui convertit en un centre d’art, i ho farà acompanyat de versos i de música electrònica.

L’acte De licors fortíssims: arquitectura, poesia i ball forma part de Contradicció, un cicle organitzat per la Regidoria de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus. Aquest va començar el 29 de març i finalitzarà el 29 de novembre de 2025, i ofereix una programació estable de manera gratuïta gairebé cada dissabte final de mes. Meritxell Cucurella-Jorba n’és la directora artística, i hi col·laboren el celler Terra Cellars, que proporciona un vi diferent per a cadascun dels actes, i la DOP Avellana de Reus, que aporta aquesta fruita seca tan característica. L’encarregat de cloure el cicle serà Pol Guasch el 29 de novembre amb la sessió El nou irradiador del port o repensar la dissidència. Redacció

Nova campanya de donació de sang a l’Hospital Sant Joan Societat l Els dies 21, 22 i 23 d’octubre, l’Escola Els Ganxets de Reus, conjuntament amb membres de la Cucafera de Reus, participen a una campanya solidària de donació de sang a l’Hospital Sant Joan de Reus organitzada pel Banc de Sang i Teixits. L’horari per participar-hi serà de 9:00 h a 14:00 h i de 16:00 h a 20:00 h, i l’acció està oberta a tota la ciutadania. L’objectiu és sumar el màxim de donacions possibles i fer créixer la consciència solidària dins la comunitat educativa i la ciutat. El bus i el pàrquing seran gratuïts durant 1 hora per als donants. Redacció

dimarts 21 d’ octubre de 2025

11

El consistori alerta sobre l’increment de casos de malalties de transmissió sexual

Fotografia d’un grup de joves informant-se a l’estand de Creu Roja, on s’oferia fer un test ràpid de VIH. Gerard Martí

L’Ajuntament demana posar el focus en la detecció precoç de les ITS Salut l Una quinzena de persones es van fer ahir la prova ràpida del VIH a la unitat mòbil de Creu Roja Miquel Llaberia La Comissió de Reus per a la prevenció del VIH-Sida i de les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) va celebrar ahir 20 d’octubre el Dia Internacional de la Prova del VIH. Per tal de fer-ho, entre les 9 i les 14 hores una unitat mòbil

de Creu Roja es va instal·lar a la plaça del Gegant Indi on s’oferia dur a terme proves ràpides del VIH i s’oferia assessorament i material divers relacionat amb malalties de transmissió sexual. «Volem aprofitar per posar el focus en una problemàtica que hi

està havent pel que fa a la relaxació amb les mesures de prevenció dins de les conductes sexuals», afirma el regidor de Salut de l’Ajuntament de Reus, Enrique Martín.

Una anàlisi que des de l’Ajuntament han fet gràcies a dades aconseguides de l’estu-

di bianual Reus Cohort: «Hem detectat que hi ha una falta de l’ús del preservatiu i això ens porta al fet que s’hagin incrementat la quantitat de contagi de malalties de transmissió sexual com el VIH».

Per aquest motiu, el regidor remarca la necessitat de fer

El Pla Educatiu d’Entorn impulsa diverses activitats dins del Correllengua 2025

Només una empresa s’ha presentat a la licitació d’obres de l’EBM l’Ametller

Comunitat l S'han programat diverses activitats per a alumnes d'I5 fins a batxillerat

Educació l Està previst posar sobre la taula la proposta d'adjudicació ben aviat

Redacció El Pla Educatiu d’Entorn de Reus (PEE) participa un any més en el Correllengua amb l’organització de diverses activitats adreçades a infants i joves de la ciutat amb la voluntat de promoure l’ús social de català i reforçar la seva presència en l’àmbit educatiu i comunitari. La primera activitat, Veiem i compartim, tindrà lloc avui dimarts 21 d’octubre al Teatre Bartrina on participaran infants d’I5 de diversos centres educatius.

Es visualitzaran dos curtmetratges i, posteriorment, es durà a terme una dinamitza-

ció per fomentar reflexions.

Es durà a terme una segona sessió el dimecres 12 de novembre. Demà dimecres 22 d’octubre el Teatre Bartrina acollirà l’espectacle Pompeu Fabra s’escriu amb c trencada, dirigida a l’alumnat de batxillerat. L’obra fa valdre la figura de Fabra i la seva tasca de la dignificació de la llengua catalana. També es preveu realitzar sessions de jocs lingüístics en diversos amb alumnes de 5è i 6è de primària de diferents escoles i tres sessions de jocs tradicionals per a l’alumnat de 3r i 4t de primària.

Miquel Llaberia Només una empresa s’ha presentat a la licitació de l’execució d’obres de l’escola bressol municipal l’Ametller, segons confirmen fonts de l’Ajuntament de Reus a Diari Més.

Arran d’això, segons afirmen des del consistori, la voluntat és «portar la proposta d’adjudicació a la pròxima mesa», que preveuen que pugui ser aquesta mateixa setmana.

Tot i que no ha transcendit la identitat de l’empresa en concret que estaria a prop de fer-se càrrec de les obres de l’EBM, això significa que el

projecte continua fent passos per ser real. No obstant això, amb el termini d’obres previst de 12 mesos, fa difícil pensar que l’equipament estigui operatiu de cara el curs escolar 2026-2027.

El centre, que estarà ubicat en una de les pistes de l’Escola Eduard Toda, tindrà al seu abast vuit aules amb una capacitat total per a 134 alumnes. El pressupost fixat el passat mes de maig per l’actuació era de 2.867.651,81 euros i s’ha posat en relleu conceptes com l’eficiència energètica, la sostenibilitat material i la

assessorament i impulsar iniciatives com la realitzada ahir per revertir aquesta situació.

A més, Martín també demana «fugir dels alarmismes» i considera rellevant «saber com més aviat millor si una persona ha estat infectada o no, perquè també sàpiga quin

tractament necessita dur a terme», ja que «un altre tema que ens preocupa és que hem notat que la detecció precoç del VIH està disminuint».

En total 15 persones es van sotmetre a la prova ràpida del VIH, que consisteix en una punxada indolora en un dit i que permet tenir un resultat en pocs minuts. «Intentem que la gent vingui i es faci la prova ràpida. És una cosa molt important perquè hi ha molta gent que està convivint amb el VIH i no ho sap, aleshores una manera fàcil és fent aquesta prova», apunta Anna Torres, psicòloga del departament de Salut de Creu Roja de Tarragona. Ara bé, des de Creu Roja també insisteixen en el fet que és important conscienciar al voltant de les malalties de transmissió sexual i els mètodes de prevenció que existeixen, per aquest motiu en l’estand informatiu oferien als vianants informació relacionada amb diverses malalties i material com preservatius o lubricants. A més, també anunciaven serveis que ofereixen des de l’entitat com és el Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma (SAVA), destinat a donar suport i acompanyament en els processos d’autonomia de persones que pateixen el VIH.

Recreació virtual de com serà l’EBM l’Ametller. Ajuntament de Reus

Les obres de construcció tenen un termini previst de 12 mesos

qualitat ambiental. Les aules s’orientaran en sentit sud-est i estaran connectades amb el pati principal, comunicades entre si i amb l’exterior mitjançant portes abatibles.

12 dimarts 21 d’ octubre de 2025

Les obres, de 8,4 milions d’euros, finalitzaran a principis de l’any vinent vol «recuperar la imatge paisatgística del front marítim», i ajudarà a frenar vents d’alta intensitat a la Pineda.

En total, la superfície afectada serà de 33.187 metres quadrats i suposarà un pressupost final de més de 8,4 milions d’euros. Un cop finalitzades les demolicions, el tram s’urbanitzarà amb diferents subministraments, com aigua potable, nous sistemes de reg, pavimentació i voreres o enllumenat públic, que permetin retornar la normalitat a la zona el pròxim estiu.

Les obres també plantegen la millora de l’accessibilitat dels usuaris al passeig i a la platja amb una passarel·la de fusta, a més d’introduir un carril bici, zones d’estada i espais per activitats lúdiques o esportives.

Durant l’actualització de les noves obres, el consistori ha recordat que diferents parades de bus continuen afectades, i en alguns trams com el carrer de Pau Casals, i entre els carrers Hipólito Lázaro i del Camí del Racó ha quedat anul·lat definitivament el pas de vehicles.

Les obres afectaran, en total, un quilòmetre de llargada, i eliminaran la carretera TV-3146. Ajuntament de Vila-seca

El passeig de la platja de la Pineda, a mig camí d’una ‘renaturalització’ pionera Urbanisme l El projecte suposa la primera «regressió» d’un tram marítim per pal·liar el canvi climàtic Adam Díaz Garriga El passeig marítim de Vilaseca continua amb les obres per portar a terme una renovació històrica de l’entorn natural de la platja de la Pineda. El projecte avança favorablement per estar enllestit a principis de l’any 2026 en una única fase, i se situa com una proposta inèdita que, finalment, ha estat adoptada pel Ministerio para la Transición Ecològica y el Reto Demográfico. Els pioners treballs de ‘renaturalització’ iniciaven a finals del passat mes de febrer: El consistori, juntament amb la institució d’àmbit estatal, plantejava la desaparició completa de la carretera TV-3146, que passa per tot el

Sense precedents

Primer projecte per canviar la situació estatal de les platges

Estat actual dels treballs de ‘renaturalització’ a la Pineda. Gerard Martí

passeig de la platja de la Pineda. L’espai, que representa un total d’un quilòmetre

d’allargada i que actualment s’està enderrocant, passarà a ser part de la platja. Aquest

El projecte que es desenvoluparà al passeig de la Pineda és el primer que s’aplica en un passeig marítim i representarà un precedent per diferents platges en l’àmbit nacional.

Pretén pal·liar els efectes del canvi climàtic i les ampliacions portuàries d’arreu

del territori amb «actuacions directes de regressió». Com en el cas de Vila-seca, es planteja com l’eliminació de carreteres com una de les principals solucions. D’acord amb la iniciativa adaptada pel Ministerio de Transición Ecológica, servirà com a exemple pioner de ‘renaturalització’, i espera evitar els transvasaments de sorra o mesures més dràstiques provocades per la pujada del nivell del mar.

nou tram s’adaptarà amb sorra i un nou sistema dunar que permeti la renovació me-

diambiental de l’espai de Pineda, que creixerà fins als 35 metres d’amplada. El sistema

Proposta «obligada» El projecte va veure la llum l’any 2011, amb la planificació d’un espai preparat per afrontar els efectes de l’ampliació del Port de Tarragona.

Els últims 14 anys, la platja de la Pineda ha perdut amplada i sorra pel creixement del nivell del mar, provocat per aquestes ampliacions del recinte portuari. La proposta va néixer per posar solució a una situació que, en un futur, obligaria a l’Ajuntament fer transvasaments de sorra. A més, s’espera que el projecte millori la situació mediambiental amb un sistema favorable per a la fauna que habita o emigra al municipi.

La seva originalitat resideix en les condicions del projecte, que poden suposar un precedent per aplicar projectes de reforma similars en diferents costes en l’àmbit estatal. Ara, Vila-seca es troba a mig camí per dur a terme una ‘renaturalització’ única.

dimarts 21 d’ octubre de 2025

13

L’alcalde d’Altafulla nega cap espionatge a veïns crítics Política l El batlle acusa les filtracions per la campanya d’assetjament que pateix el grup d’ERC: «És una estratègia per tapar les misèries d’algú altre» Adam Díaz Garriga La història d’assetjament contra l’alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, ha obert un nou capítol després de la publicació d’un article al diari ABC aquest dilluns. El rotatiu afirmava que el batlle, líder del grup polític EINA i vinculat a ERC, «ha gastat 17.968 euros en contractar detectius i despatxos legals per espiar els veïns de la localitat que el critiquen», basant-se en un informe filtrat i diverses factures publicades per l’Ajuntament.

L’alcalde ha desmentit els fets, argumentant que es tracta d’una campanya per «derribar» l’actual govern.

Molinera assegurava en una entrevista amb Rac1 que «només es van contractar serveis de videovigilància», una mesura que també van aplicar els Comuns durant l’anterior legislatura l’any 2022. El consistori va contractar una empresa per valor de 4.658 euros l’any 2024 amb la intenció de gestionar la videovigilància del Casal La Violeta, segons ha explicat l’alcalde i s’especifica a les factures.

En el cas dels pagaments relacionats amb l’assetjament, el diari ABC menciona dues factures més, de les quals, segons el batlle, només té constància d’una. Segons aquest mitjà, entre el desembre del 2023 i gener del 2024, l’Ajuntament va pagar 6.655 euros per la contractació dels

L’edifici principal del Castell de Barberà de la Conca. Generalitat

Finalitzen les obres de restauració del castell de Barberà de la Conca Patrimoni l Els treballs han permès adaptar rampes i restaurar murs i façanes Redacció

Jordi Molinera, alcalde del municipi, assegura que fa cinc anys que pateix assetjament. Ajuntament d’Altafulla

L’alcalde insinua que saben «qui no hi ha darrere» i esmenta el PSC serveis de FA Digital Law & Media Services SL, una oficina d’advocats especialitzats en dret tecnològic.

En resposta als dos pagaments, el batlle assegurava que corresponen a un servei contractat durant els primers mesos de la seva entrada al govern, després de la victòria electoral del 2023. L’empresa es va contactar per gestionar l’assetjament personal contra

el batlle a les xarxes socials i identificar-ne els autors. «Hi ha algú que no ha acceptat els resultats democràtics. És una campanya per intentar que pleguem», ha explicat Molinera.

Tapar misèries Fins al moment, les denúncies presentades han estat qualificades «d’insuficients» per part dels jutjats. Malgrat que els Mossos d’Esquadra i les direccions generals dels grups polítics (com ERC) en l’àmbit nacional tenen coneixement dels fets, no s’ha actuat en conseqüència tot i considerar la gravetat dels fets.

«Tot plegat, tenim la sensació que tot és una estratègia per tapar les misèries d’algú altre», ha indicat al Diari Més Jordi Molinera. Des de fa cinc anys, l’Ajuntament i diversos veïns del municipi continuen patint assetjament, però l’alcalde d’Altafulla ha insinuat que, ara mateix, només saben «qui no hi ha al darrere», fent esment del grup municipal del PSC. El batlle no ha volgut fer declaracions sobre Junts o Comuns, però menciona que tenen coneixement d’un número de telèfon «d’algú vinculat a la política», que ha enviat missatges d’amenaça per xarxes socials.

La Diputació de Tarragona, premiada internacionalment per l’excel·lència en la seva gestió Institucions l La Di-

putació de Tarragona ha estat premiada com una de les institucions més excel· lents del món per l’European Foundation for Quality Management (EFQM). La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va recollir el guardó 6 diamants i el Premi a l’excel·lència en el desenvolupament d’una estratègia

sostenible durant l’EFQM Global Award 2025 que es va celebrar a la Tarraco Arena.

Aquests distintius li atorguen un reconeixement equivalent al del 2022 però amb una dimensió internacional, donat que és el primer cop que la Diputació de Tarragona se sotmet a un grup d’experts de l’EFQM procedents de diferents països. Redacció

La presidenta de la Diputació en el moment de recollir el premi. Dipta

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) ha finalitzat la quarta fase de les obres de restauració del castell de Barberà de la Conca, incloses dins del programa de l’1,5% cultural. L’actuació, impulsada conjuntament amb el Departament de Cultura i l’Ajuntament, ha tingut com a objectiu recuperar i posar en valor el recinte emmurallat, amb una inversió total de 248.000 euros. Els treballs han permès restaurar façanes i murs, millorar els acces-

sos amb rampes adaptades i condicionar l’espai exterior.

També s’han realitzat excavacions arqueològiques que han tret a la llum estructures d’interès patrimonial, com un possible pou de gel, i s’han instal·lat noves baranes per reforçar la seguretat dels visitants. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, el castell, originari del segle XI, va ser una fortalesa templera de gran importància a la Conca de Barberà i continua essent avui un dels principals testimonis del patrimoni medieval i històric del territori.

14 dimarts 21 d’ octubre de 2025

Els Gegants de Valls compliran 300 anys per les festes de Santa Úrsula Cultura l Les figures van estrenar-se l’any 1725 i commemoren la seva trajectòria Adam Díaz Garriga La història dels Gegants de Valls amplia la seva llegenda compartida amb el santuari de la Mare de Déu del Lledó.

Tres-cents anys separen la primera aparició dels personatges de l’actuació que es durà a terme aquest dissabte pels carrers de la capital de l’Alt Camp per commemorar la fita. L’anomenat Tomb dels 300, que recorrerà tota la localitat, acompanyarà amb 25 parelles de gegants de diferents comarques les històriques figures vallenques i sumarà un altra sortida a la llegenda dels Gegants de Valls. La seva història contempla diferents versions, però la més defensada és que van ser encarregats durant la benedicció d’inau-

guració del santuari del Lledó, l’octubre del 1725. L’escultor vallenc Lluís Bonifàs va ser l’autor de les figures, construïdes amb una base interior de fusta, el mateix material que les seves mans.

D’aquesta manera, la història dels gegants ha passat per tres segles i diferents esdeveniments que han marcat l’evolució de la localitat i, com a conseqüència, la seva pròpia història. Durant el segle XIX, la seva activitat va ser registrada pel territori, esdevenint una peça clau per al Seguici vallenc i els avenços en les seves actuacions. A inicis del segle XX, els gegants van rebre les seves primeres restauracions pel seu mal estat, però finalment, després de la

Guerra Civil van construir-se el Gegant de la Porra i la Geganta de Valls actuals, l’any 1947. Poc després, l’any 1951, va aparèixer la Gegantona, que fins ara ha acompanyat al Lladrefaves, la figura en actiu més antiga de Catalunya.

Commemorar la història Ara les dues parelles continuen despertant emocions entre diferents generacions durant les celebracions de Sant Josep, el Corpus, Sant Joan o Santa Úrsula. «S’ha generat molta expectativa, ens sentim molt estimats», explicava Albert Oliva, cap de colla dels Gegants de Valls, en referència als actes de commemoració.

Els primers actes, celebrats durant la primera setmana

Els primers actes han tingut una «acollida inèdita» a l’espera del Seguici de la fira de Santa Úrsula, van rebre una «acollida inèdita», segons afirma el responsable.

L’exposició Valls, ciutat de gegants, ha portat la curiositat del municipi per conèixer com, durant tres segles, els gegants han estat un referent per al municipi. Els actes acadèmics completaven les explicacions històriques sobre l’evolució de les figures, i la cirereta seran les sortides pel Seguici de Santa Úrsula. «És extraordinari veure la passió de la gent», explicava Oliva, destacant que la colla

Imatge del Gegant de la Porra, la Geganta i els Gegantons. Cedida

gegantera de Valls, en aquesta ocasió, ha prioritzat més que mai «els actes de carrer» per apropar-se al públic en un seguici que no representarà «un any més», sinó un acte històric. En la mateixa línia parlava la regidora de Cultura, Rosa Rovira, indicant que la importància dels gegants els

converteix en un gran reclam per Valls «perquè representen la imatge institucional».

«No només és el fet de commemorar 300 anys, és la gran història que hi ha al darrere», remarcava Oliva. L’expectació per veure les parelles de Gegants de Valls tornarà a ser màxima aquest dissabte.

El taller ‘Atrapasomnis’ se celebrarà aquest dijous a les 17.30 h. Cedida

Tardor literària a la Biblioteca de la Pobla amb contacontes, tallers i jocs de taula Agenda l La Bibliote-

Salou acull la presentació dels 52 candidats a Míster RNB Espanya 2025 Concurs l Salou va acollir ahir l’acte d’imposició de bandes als 52 candidats a Míster RNB Espanya 2025, celebrat a la Vela, a la zona dels Pilons. L’alcalde, Pere Granados, presidint la cerimònia, va donar la benvinguda als participants, destacant

que «Salou és una ciutat amable, acollidora i amb una gent hospitalària». Va remarcar que «tan important és la bellesa exterior com la interior, la dels valors i la solidaritat». La gala final tindrà lloc dissabte al Teatre Auditori de Salou. DM/Aj. de Salou

ca Municipal de la Pobla de Mafumet enceta una tardor plena d’activitats per fomentar la lectura i la cultura entre tots els públics. Amb 26 anys d’història al Casal Cultural, l’equipament és molt més que un espai de préstec de llibres: compta amb sales d’estudi, ordinadors i un racó infantil on se celebren les po-

pulars sessions de l’Hora del conte. La novetat d’aquesta temporada és el nou cicle de contacontes en anglès, adreçat al públic infantil. S’hi mantenen els clubs de lectura per a totes les edats i els tallers familiars, com el d’Atrapasomnis, previst per aquest dijous. Els divendres, la Biblioteca també acull trobades de jocs de taula. Redacció

dimarts 21 d’ octubre de 2025

15

Normal invertirà 20 milions i crearà 300 llocs de treball al Pla de Santa Maria Laboral l El nou centre logístic distribuirà productes de cura i higiene personal a Espanya, Portugal i el sud de França Redacció L’empresa danesa Normal obrirà un centre logístic al Pla de Santa Maria, a l’Alt Camp, segons va informar el Departament d’Empresa de la Generalitat aquest dilluns.

La multinacional invertirà 20 milions d’euros i crearà 300 llocs de treball en un espai de més de 40.000 metres quadrats. D’aquests, 1.500 metres quadrats seran d’oficines, i també hi haurà zones d’emmagatzematge en fred per a productes sensibles a la temperatura, entre d’altres aplicacions. És el primer centre

d’aquestes característiques que la firma escandinava obre a l’Estat, amb l’objectiu de reforçar la distribució dels seus productes a Espanya, Portugal i el sud de França.

La cadena ofereix productes multi marca de cura personal, higiene dental i maquillatge.

El Departament del govern català ha destacat que l’elecció del Pla de Santa Maria respon a les seves bones connexions i proximitat amb el sud de França, així com per la capacitat d’incorporar talent qualificat. De fet, «el nou centre serà el principal hub logístic de la companyia per al sud

d’Europa i consolida el Camp de Tarragona com a ubicació estratègica en aquest àmbit», han indicat.

«L’aposta de Normal per Catalunya demostra una vegada més l’atractiu del nostre país com a ubicació estratègica per a qualsevol multinacional que vulgui operar al sud d’Europa tant per la situació geogràfica com per l’accés al talent i infraestructures de qualitat que podem oferir», ha assegurat el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper. Per la seva banda, el cap logístic de Normal, Niels Katholm, ha apuntat: «des del principi, hem tingut

Una de les botigues de Normal, cadena danesa de productes de cura personal i higiene. Cedida

L’equipament ocuparà més de 40.000 m² i serà el primer de la marca a l’Estat una bona col·laboració amb els socis i l’acollida que hem experimentat per part de les

institucions i les parts interessades locals ha estat realment encoratjadora. Ja hem experimentat un gran interès per part de possibles treballadors, cosa que confirma la nostra creença que Catalunya és ideal per atraure talent qualificat i construir un equip fort i consolidat».

Amb aquesta inversió, el Pla de Santa Maria fa un pas endavant com a punt logístic rellevant dins del Camp de Tarragona. El projecte de Normal reforça l’activitat econòmica i exemplifica com el territori pot atreure inversions estratègiques que generin ocupació i projecció de futur.

Cambrils celebrarà la 12a edició de l’Oli Nou amb rutes, tastos i un esmorzar popular Tradició l Les jornades se celebraran del 31 d’octubre al 16 de novembre amb 32 restaurants Redacció

Treballs de restauració a la Torre de l’Ermita. Ajuntament de Cambrils

Restauració d’urgència a la Torre de l’Ermita de Cambrils per risc de despreniments Patrimoni l L’Ajunta-

ment de Cambrils ha iniciat la restauració urgent de la Torre de l’Ermita, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Les obres, amb un cost de 5.985,87 euros, intervenen a la part superior per reparar i consolidar el matacà defensiu, on s’havien detectat despreniments. L’actuació, autoritzada per la Comissió

Territorial de Patrimoni, s’ha encarregat a l’empresa Cons Cambrils 3000 SL, que ja treballa a la zona després de tasques prèvies de jardineria.

L’espai perimetral continua tancat al públic fins a completar la intervenció, que servirà també per diagnosticar l’estat real de la torre i definir una segona fase prevista per al pressupost de 2026. DM

Cambrils torna a celebrar l’arribada de l’oli nou d’oliva verge extra amb la 12a edició de les Jornades Gastronòmiques, del 31 d’octubre al 16 de novembre. Durant disset dies, 32 restaurants del municipi oferiran com a aperitiu una degustació de pa amb oli nou Mestral de la Cooperativa Agrícola, protagonista d’un programa que combina gastronomia, territori i tradició. L’alcalde, Oliver Klein, ha destacat la qualitat reconeguda internacionalment de l’oli cambrilenc i l’esforç de la Cooperativa per modernitzar-se, mentre que la regidora Patricia de Miguel ha posat en valor la seva projecció turística i el paper clau del producte local. El programa inclou una ruta familiar entre oliveres, una visita guiada en llengua de signes i la Festa de l’Oli Nou del 16 de novembre, amb

Autoritats i organitzadors durant la presentació oficial de l’edició d’enguany. Ajuntament de Cambrils

Es preveu una collita rècord que superarà els cinc milions de quilos d’olives

esmorzar popular, música i ruta cicloturística de 17 km. El president de la Cooperativa, Pau Serra, preveu superar els cinc milions de quilos d’olives collides i confia a repetir el

reconeixement com a millor oli del país. A més, l’Escola d’Hoteleria ha creat un menú especial que combina tradició i innovació amb l’oli com a protagonista.

16 dimarts 21 d’ octubre de 2025

Desmantellats dos grups d’estafadors que operaven des del Baix Camp Policial l S’han detingut cinc persones per estafes bancàries i robatori de targetes ACN Els Mossos d’Esquadra han desarticulat dos grups crimi· nals amb base al Baix Camp especialitzats en estafes ban· càries. Les investigacions, impulsades per la Unitat d’In· vestigació de la comissaria de Reus, han permès detenir cinc persones d’entre 21 i 49 anys com a presumptes auto· res de delictes d’estafa, estafa informàtica i pertinença a grup criminal. Els dos grups no estaven relacionats entre si: un operava mitjançant enganys telefònics a clients bancaris, mentre que l’altre robava targetes de crèdit per retirar diners i fer compres.

El primer cas es va iniciar al març, arran de la denún· cia d’un ciutadà enganyat per uns falsos empleats del seu banc. Els estafadors li van fer creure que hi havia moviments sospitosos al seu compte i el van convèncer per transferir diners a altres dipò· sits «més segurs». Aquest ma· teix mètode de phishing (pes· car) es va repetir en almenys

Patrulla dels Mossos d’Esquadra, en una imatge d’arxiu. ACN

Les dues xarxes van arribar a enganyar més de 25 víctimes a tot l’Estat

12 ocasions, amb 25 víctimes a tot l’Estat. Les investiga· cions van situar el nucli del grup a Reus, des d’on coordi· naven les trucades i les opera· cions bancàries fraudulentes.

Els integrants canviaven sovint d’estratègia per difi· cultar la feina policial, utilit·

zant nombroses línies tele· fòniques i comptes associats a víctimes concretes. A més, feien servir targetes de re· emborsament i comptes en entitats de Malta i Lituània per ocultar el rastre dels di· ners. També reclutaven per· sones que obrien comptes a

nom propi per actuar com a «pont» en les transferències.

Es calcula que el grup va obte· nir més de 40.000 euros.

Un dels tres detinguts a Reus, de 45 anys, era el pre· sumpte líder de l’organització i comptava amb antecedents per estafes similars a Mar· torell, on havia sostret uns 11.000 euros. Els Mossos el van arrestar el 8 d’octubre al seu domicili de l’avingu· da Pere el Cerimoniós, on es van intervenir tres telèfons mòbils i un ordinador portà· til. La investigació continua oberta per identificar altres membres del grup, mentre els tres detinguts ja han passat a disposició judicial.

Robatori de targetes Paral·lelament, els Mossos van resoldre un segon cas d’estafes relacionades amb el robatori de targetes de crèdit. Entre finals de setem· bre i principis d’octubre, tres víctimes van denunciar mo· viments irregulars als seus comptes: extraccions en cai· xers, compres físiques i trans· accions en línia. L’import total defraudat supera els 13.600 euros.

Les investigacions van cul· minar amb la detenció de dos homes, de 29 i 49 anys, que actuaven seguint i distreient les víctimes per robar-los la cartera i utilitzar després les targetes sostretes per retirar diners o fer compres, fins i tot amb transferències a Ro· mania. Operaven al Camp i en alguns punts de Girona.

Desmantellades dues plantacions de marihuana a Montferri

Els Mossos d’Esquadra van desmantellar la setmana passada dues plantacions de marihuana a la urbanitza· ció l’Alsineta de Montferri, a l’Alt Camp, i van detenir dos homes, de 37 i 51 anys, com a presumptes responsables del conreu. A tots dos se’ls atribu· eixen delictes contra la salut pública i de defraudació de fluid elèctric. A més, s’investi· ga un tercer home, de 75 anys, per la seva vinculació amb una de les plantacions.

Els agents van detectar di· mecres al matí una forta olor i soroll de motors procedents d’una casa en construcció, fet que va despertar sospites.

Amb autorització judicial, hi van accedir i van trobar fins a 930 plantes en avançat estat de creixement, distribuïdes en quatre estances equipades amb tot el material necessari per afavorir el cultiu. L’habi· tatge estava envoltat per por· tes metàl·liques i connectat de manera fraudulenta a la xarxa elèctrica general.

L’endemà, els Mossos van

Política l L’Ajuntament

del Vendrell va presentar ahir la nova Ordenança Re· guladora dels Procediments d’Intervenció Municipal a l’Edificació i l’Ús del Sòl i del Subsol (ORPIME), una eina que modernitza i sim· plifica la gestió de llicències i comunicacions urbanís· tiques. L’ordenança aposta per la tramitació electròni· ca, la reducció de terminis i la claredat procedimental, amb classificació de les ac· tuacions segons si requerei· xen llicència o comunicació prèvia, com obres menors o piscines. També introdueix un Pla d’Inspecció Urba· nística i reforça l’eficiència energètica i la gestió de re· sidus per avançar cap a una edificació més sostenible.

L’alcalde, Kenneth Martínez, va remarcar que l’objectiu és «un salt de qualitat per simplificar els tràmits urba· nístics i reduir els terminis», mentre que el regidor de Lli· cències Urbanístiques, Jero Merino, va subratllar que «la nova ORPIME és una eina per construir millor, amb més transparència». El con· sistori destaca que la norma s’emmarca en un model di· nàmic que s’acompanyarà en un futur d’una ordenan· ça fiscal que regularà taxes i bonificacions. Redacció

Falset renova la xarxa d’aigua i la captació dels Fontanals

Policial l Els Mossos detenen dos homes i intervenen prop d’un miler de plantes ACN

Nova ordenança per agilitzar les llicències al Vendrell

Plantació interior desmantellada en una casa de la urbanització l’Alsineta de Montferri. Mossos d’Esquadra

intervenir una segona plan· tació a la mateixa urbanitza· ció, dins d’una finca propera, on van localitzar 130 plantes més. Els agents també van detectar l’olor característica

i indicis des de l’exterior. Les instal·lacions s’abastien il· legalment d’electricitat, amb connexions precàries que suposaven un risc per a la se· guretat de les cases properes.

Es va intervenir material de cultiu com focus, ventila· dors, sistemes de reg i adobs.

Els dos detinguts van quedar en llibertat i el tercer haurà de respondre pels mateixos fets.

Obres l L’Ajuntament de Falset ha iniciat les obres per recuperar la captació d’ai· gua del minat de la partida Fontanals i substituir l’anti· ga canonada de fibrociment per una de polietilè. Amb un pressupost de 90.000 euros i una durada de dos mesos, els treballs permetran gua· nyar una nova font de sub· ministrament sense afectar el servei. També s’ha licitat la retirada del fibrociment fins al nucli urbà, amb un cost de 210.000 euros. Se· gons l’alcalde, Carlos Brull, «l’objectiu és millorar l’efi· ciència, retirar materials obsolets i garantir el proveï· ment en cas de sequera». DM

dimarts 21 d’ octubre de 2025

E

17

l Nàstic va vèncer el diu- Futbol l El Nàstic va sumar tres punts, però encara no troba una fórmula clara en el seu estil de joc menge contra el Tarazona, però no va convèncer. El conjunt de Luis César va solucionar el partit en cinc minuts de desordre on van mostrar les seves virtuts ofensives, però van patir de valent en una segona part en la qual l’equip va ser sotmès contra un Tarazona que, per sort, l’atac no és un punt fort. Malgrat el triomf, es demana més d’aquest Nàstic. Primer, perquè és capaç d’oferir més de joc per la qualitat dels jugadors i, segon, perquè sense una fórmula consolidada amb arguments, es dificulten les victòries a mig i llarg termini.

El duel contra el Tarazona es preveia dur des d’un inici i així va ser. El Nàstic una vegada més va mostrar dificultats a l’hora de generar joc amb la pilota contra un conjunt aragonès organitzat al darrere.

Luis César sempre destaca que vol establir un futbol controlat, però, precisament, va ser en el descontrol quan el Nàstic va brillar. El gol de Montalvo va desfermar el caos i l’equip va navegar a la perfecció. Un estil que s’assembla més a les transicions vistes contra l’Ibiza i que demostra que l’equip té el punt fort en les decisions ràpides i té el talent per desequilibrar els seus contrincants.

En definitiva, el Nàstic funciona millor quan pot prémer l’accelerador i no amb el fre de mà posat. Aquesta visió, però, no la va acabar de com- L’extrem grana Christos Almpanis durant una acció del duel del darrer diumenge contra el Tarazona. Gerard Martí partir Luis César quan en la roda de premsa va argumentar tuts de la plantilla. Amb contra l’Eldense i els 5 minuts contra Això sí, estem ja a la vuitena jornada Caos i control que «el camí a llarg tertot, de moment, no s’ha el Tarazona, no se suma ni una mitja i han passat gairebé tres mesos de El Nàstic va brillar més en mini que crec que és coraconseguit i, sobretot a part rodona en cinc partits disputats competició. cinc minuts de caos que recte és el control per ser casa, es requereix més al Nou Estadi. estable. El descontrol, a que viure de cinc o deu Luis César va ser autocrític. En la Notes positives en noranta de control la llarga, és dolent perquè minuts d’inspiració, es roda de premsa posterior al duel va El partit també va deixar notes pono sempre et somriu». necessita un pla de partit apuntar que «marxo content per la sitives malgrat tot. Marc Montalvo Potser, a la llarga, s’ha efectiu com el que es va victòria, però preocupat. A la segona va fer un pas endavant al mig del titularitat amb gol i assistència per de trobar un punt a mig veure contra l’Ibiza a do- part no rescato absolutament res a camp amb més presència ofensiva. premiar els seus esforços. Jaume Jarcamí. S’ha de mantenir el micili. De fet, si se sumen banda de la resiliència defensiva». Primer amb un tir des de la frontal dí va mantenir el seu nivell i la seva control i saber quan gesels 20 minuts d’encert Un missatge, potser dirigit a la plan- sorgit d’una bona pressió i després estabilitat és una bona notícia. Tres tionar el descontrol contra l’Algeciras, els tilla, però que mostra que encara hi amb el gol. D’altra banda, Álex Jimé- arguments que mostren que hi ha per aprofitar les virArnau Montreal Quesada 10 minuts magnífics ha un camí a recórrer per créixer. nez va aprofitar l’oportunitat de la matèria primera per exigir més.

S’ha d’exigir més

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

20 dimarts 21 d’ octubre de 2025

k Editorial k

Compromís territorial

G

airebé una vintena d’anys després de plantejar-se, finalment l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona disposarà d’un aparcament low cost. Ha estat un projecte que ha passat per davant de governs i institucions de tots els colors polítics i que s’hagi tardat tant a resoldre hauria de qüestionar l’efectivitat de l’acció dels nostres representants en aquests espais de poder. Ara, però, sembla que gràcies al procés per constituir la futura Àrea Metropolitana tot és més fàcil de resoldre. O això és el que es vol transmetre des de les mateixes formacions que els últims vint anys no s’havien po-

sat d’acord per, així de simple, manca de voluntat política.

Està per veure si aquest consens que es vol transmetre és tan real. L’enfrontament de Vila-seca (que no està sol en els seus arguments) amb Tarragona per l’estació intermodal, o el posicionament d’ERC sobre el pes que ha de tenir Tarragona a l’associació que ha de ser l’embrió de l’Àrea Metropolitana, no apunta en aquest sentit. Esquerra governa amb el PSC a Reus i no està de més recordar que s’atansen les Eleccions Municipals, una autèntica prova de foc per comprovar si l’interès polític resisteix el compromís territorial actual.

k Tribuna k

Gaudí(r) la música: Reus enceta una nova temporada de concerts única

H

i ha institucions que formen part del paisatge d’una ciutat com els seus carrers, les seves places o els seus campanars. L’Associació de Concerts de Reus és una d’aquestes. Una entitat centenària, nascuda de la voluntat ciutadana d’apropar la música a tothom i que, generació rere generació, ha resistit canvis polítics i revolucions culturals sense perdre mai l’essència. Sense perdre la convicció que la música és un bé comú, un patrimoni col·lectiu i un llenguatge que ens fa més lliures, més sensibles i més humans.

No és exagerat dir que Reus no seria exactament la mateixa ciutat sense l’Associació de Concerts. Durant més d’un segle, hem vist passar per la nostra programació noms que avui formen part de la història de la música, com Pau Casals, Montserrat Caballé, Arthur Rubinstein, Barbara Hendricks, Daniel Barenboim, Alícia de Larrocha o Jordi Savall, per anomenar-ne alguns. Alhora, també hem vist créixer nous talents locals que han acabat conquerint escenaris internacionals. Aquesta combinació d’arrelament i obertura és el que ens defineix i el que, any rere any, ens empeny a continuar. I enguany no és cap excepció, al contrari, és una aposta decidida per la il·lusió, per la bellesa i per la bona música.

La temporada 2025-2026 porta per títol ‘Una temporada per Gaudí(r)’, i és molt més que un joc de paraules, és tota una declaració de principis. Gaudí va saber escoltar la natura i convertir-la en formes que semblaven impossibles, va fer dialogar el rigor i la fantasia, el detall minuciós i l’harmonia global. Aquesta mateixa actitud volem traslladar-la als escenaris, escoltar el nostre entorn, les nostres tradicions i el nostre temps, i

són només algunes de les cites que ens esperen. Una constel·lació d’artistes d’aquí i d’arreu, que comparteixen una mateixa passió i que, estic convençut, sabran contagiar-la al públic reusenc.

Jaume Piñol de la Mata I és que el nostre repte no és només Cap de Comunicació de l’Associació de programar grans noms, sinó fer de cada Concerts de Reus concert una experiència plena, humana i transformadora. Quan encenem transformar-ho en experiències musi- els focus i sona la primera nota, el que cals que emocionin, que sacsegin i que realment es posa en marxa és un ritual ens facin redescobrir el món amb uns col·lectiu, durant una estona, ens troaltres ulls. bem, ens escoltem i ens emocionem Aquest esperit es farà especialment junts. La música ens iguala, ens reconpresent amb un dels grans moments de cilia amb nosaltres mateixos i amb els la temporada, la representació del mu- altres. Per això continuem apostant sical ‘Gaudí’ d’Albert per espais com l’ObGuinovart al Teatre servatori Cultural, El nostre repte no és Fortuny, el 19 de feon la música es troba brer. Un espectacle només programar grans amb el pensament, noms, sinó fer de cada que uneix música, i per iniciatives com concert una experiència veu i escena per ferel Concert Solidari, plena, humana i nos viatjar a l’univers que recorden que la transformadora d’un creador irrepemúsica també pot ser tible. Serà una ocamotor de compromís sió única per veure com la música pot i esperança. esdevenir arquitectura i com les notes Tot això no seria possible sense el poden aixecar catedrals invisibles dins teixit viu de persones que envolten la nostre. És el tipus d’experiència que no nostra institució: socis, col·laboradors, es pot explicar, s’ha de viure. patrocinadors, institucions i amics que, Però aquesta temporada no és un sol any rere any, confieu en nosaltres. Sou cim, és tot un paisatge de bellesa. El el cor que batega darrere de cada acord concert inaugural amb ‘La Flauta Màgi- i la raó de ser d’aquesta aventura, l’Asca’ de Mozart, el pas de l’Orfeó Català i sociació de Concerts de Reus no és node la Schola Cantorum de l’Escolania de més una programació, és una manera Montserrat, l’energia del Quartet Tele- de viure la cultura i d’estimar la ciutat. mann, el talent de les sopranos Isabella Per això us convido, amb tot el conGaudí i Mireia Pintó, la sensibilitat del venciment, a fer vostre aquest viatge. clarinetista reusenc Oriol Estivill, l’ele- No us quedeu fora, entreu, seieu, tangància de Carles & Sofía Piano Dúo, la queu els ulls i deixeu-vos endur. Perquè potència de l’Orquestra Camerata XXI el que us proposem no és només una Ciutat de Reus amb Andrey Baranov temporada de concerts, és una tempoi Meehae Ryo, interpretant Brahms, o rada per emocionar-se, per descobrir, el sempre esperat Concert d’Any Nou per pensar, per somiar… i sobretot, per amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, Gaudí(r).

k Tribuna k

Catalunya i la solució

L

a política espanyola envers Catalunya no té solució. L’explicació és ben senzilla: el partit que governa a Madrid —ara el PSOE— promet qüestions cabdals per al país, com un finançament just, la gran inversió al Prat o l’acabament del Corredor Mediterrani.

Els partits catalans fan sentir la seva veu, reclamen, i reben promeses a llarg termini. Però, amb la llei del pèndol, al cap de poc el govern canvia —sovint cap al PP— i tot queda oblidat.

Així, les propostes catalanes mai s’arriben a complir, i amb cada canvi de govern tot torna a començar. I ja fa massa temps que dura: des de la Transició i la Constitució del 1978, més de cinquanta anys seguint el mateix patró.

El resultat és un dèficit d’inversions en infraestructures colossal, que encareix l’activitat empresarial i complica la vida dels ciutadans, que sovint no poden ni desplaçar-se a la feina. Estem parlant d’un dret bàsic.

Les proves són clares: l’AP-7 col·lapsada i Rodalies en crisi. Aquest és el resultat de la política del pèndol.

Mentrestant, el MITMA i els seus tècnics continuen inaugurant nous trams d’autopista entre pobles de Castella, ampliant el Corredor Atlàntic o millorant carreteres locals, sense oblidar Madrid, centre de la galàxia, plena d’AVE i autopistes arreu.

La perifèria, en canvi, ha estat descuidada. El Corredor Mediterrani acumula més de deu anys de retard i ara s’hi proposa una solució ‘low cost’ —el tercer fil— que travessa Tarragona i la seva costa, afectant El Corredor Mediterrani greument la logística acumula més de deu i la indústria. El dany anys de retard i ara s’hi és enorme, gairebé proposa una solució ‘low cost’ —el tercer fil— que irreversible, en un travessa Tarragona i món globalitzat que la seva costa, afectant avança a gran velocigreument la logística i la tat. Aquí, per obtenir indústria una simple llicència municipal, es pot esperar un any; imagineu quant temps caldrà per revertir aquesta situació.

De fet, aviat el Corredor Mediterrani ja no farà falta: la producció agrícola del Marroc pot enviar-se en ferri de Tànger a Sète en dos dies, sense petjada de CO₂ —un requisit creixent als supermercats d’Europa central i del Regne Unit. Un camió frigorífic fa uns 700 km diaris: només d’Almeria a Tarragona és un dia, i fins a l’Europa central, dos més.

Per tot plegat, o s’assoleixen acords de govern signats i vinculants, o tot se’n va per l’aigüera, i Catalunya continuarà perdent competitivitat global.

Després de tants anys d’escassos resultats, cal preguntar-se si volem seguir tancats a la sínia o baixar a la realitat i exigir, amb tota la força possible, el reconeixement i la resposta a una demanda justificada d’una de les regions més rellevants d’Espanya en població, PIB i exportacions.

En cas contrari, només quedarà una solució.

JM Marsal Grup Tertulians per Tarragona

dimarts 21 d’ octubre de 2025

La 14a Fira de la Cervesa Artesana de Torredembarra reuneix 11.000 visitants

21

Oci l La 14a Fira de la Cervesa Artesana de Torredembarra, celebrada el darrer cap de setmana a la plaça del Castell, ha tancat

amb un balanç molt positiu: unes 11.000 persones i 2.450 litres de cervesa servits. Els 11 productors participants van oferir una àmplia varietat de propostes artesanes, mentre que els concerts i DJ van reunir uns 2.500 espectadors. Els tastos i maridatges van exhaurir les places, i activitats com la visita guiada al nucli antic o la trobada d’escúters van completar una programació amb gran èxit. «La fira es consolida com una cita destacada del calendari», ha destacat la regidora Jovita Baltasar. Redacció/Ladan Loukzadeh

Rosita i Sebastià, nous capgrossos de Constantí Cultura l Constantí va presentar dissabte els nous capgrossos del seguici festiu, el Sebastià i la Rosita, en un acte celebrat a la plaça de les Escoles Velles. Les figures, creades per l’artesà Joan Miró i Oró, homenatgen les arrels pageses del municipi i seran portades per Les Forques Teatre.

El bateig es va fer dins la festa ‘La Veïna Dragonina’, que va omplir els carrers. Redacció/Aj. Constantí

Projecte d’integració cultural a Vila-seca Acord l Cinc centres educatius de Vilaseca participen en el Projecte d’Integració Social impulsat per la Fundació Auditori Josep Carreras. El conveni, signat per la presidenta de la Fundació, Manuela Moya, i les direccions dels centres, té com a objectiu apropar la

música i la cultura als joves i adolescents del municipi, fomentant la inclusió social i la participació cultural. Amb el suport de l’Ajuntament, l’acord consolida la cultura com a eina de cohesió, integració i igualtat d’oportunitats a Vila-seca. Redacció/Ajuntament de Vila-seca

22 dimarts 21 d’ octubre de 2025

Mor als 48 anys Sam Rivers, baixista i fundador de la banda Limp Bizkit Obituari l Sam Rivers, baixista i membre fundador de

Limp Bizkit, va morir la nit del diumenge als 48 anys. La banda va anunciar la seva mort. Va patir greus problemes hepàtics i va rebre un trasplantament. Limp Bizkit, referent del nu metal, ha venut més de 40 milions de discos. Agències

Necrològiques Tarragona José Antonio Andreu Blesa.

Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 13.30 h a la Parròquia de Santa Maria Assumpta.

Andres Viso Aranda.

Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.

Reus Alfonso Pajares Rubio.

Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.

Dolores Guevara Cobo.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Simona Torrente Laso.

Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.

Sebastián Martínez Gómez.

Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori.

Cambrils Gabi Lozano Villanueva.

Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà demà a les 11.30 h al Tanatori Mémora de Cambrils.

Mor Enric Canals, pioner de la televisió catalana Obituari l El periodista

i productor audiovisual Enric Canals i Cussó va morir dissabte als 73 anys, víctima d’un càncer. Figura clau en la història de TV3, en va ser membre fundacional i director entre 1984 i 1989, etapa en què el canal va consolidar-se com a referent i va trencar el monopoli estatal.

«L’educació audiovisual i el periodisme compromès van ser el seu llegat», recorden antics companys. Canals havia treballat també a El País, Diari de Barcelona i Ràdio Barcelona, i després de TV3 va fundar la productora Mercuri, dedicada a sèries i documentals com Te’n recordes? o Aquell 98. Va ser membre del Consell Audiovisual de Catalunya i director general de Difusió de la Generalitat. Premi Godó de periodisme el 2013, va marcar la manera de fer televisió al país i va contribuir a modernitzar el panorama mediàtic català. Agències

El Morell crea unes ajudes municipals per a estudiants amb 170.000 euros Educació l Es podran sol·licitar en línia o a l’OMAC des de demà i fins a l’1 de desembre Redacció L’Ajuntament del Morell obrirà demà, 22 d’octubre, el termini per sol·licitar les noves ajudes per a estudiants i famílies, amb una inversió total de 170.000 euros. Les subvencions, impulsades per les regidories d’Hisenda i Ensenyament, volen facilitar el pagament de matrícules i llibres del curs 2025-2026.

«L’educació és una de les millors inversions que pot fer una societat», ha destacat l’alcalde, Eloi Calbet. «Fem un pas endavant i, per primera vegada, oferim unes ajudes iguals per a tothom, perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats d’estudiar i construir el seu futur».

La regidora d’Ensenyament, Èrika Moreno, ha afegit que «hi destinem 170.000 euros, una xifra que reflecteix el nostre compromís, perquè

invertir en ensenyament és invertir en el futur de la vila i en l’equitat».

La primera línia de subvencions preveu imports segons el nivell educatiu: 120 euros per a infantil, 140 per a primària, 240 per a ESO, Batxillerat i cicles formatius, 250 per a universitaris, 150 per a estudis d’idiomes i 300 per a educació especial. Les ajudes es podran demanar fins a l’1 de desembre, presencialment a l’OMAC o telemàticament al web elmorell.eadministracio. cat. Entre els requisits, cal estar empadronat al Morell abans de l’1 de setembre i no tenir deutes amb cap administració. A final de curs s’obrirà una nova convocatòria d’ajuts al menjador escolar per a l’alumnat de l’escola Ventura Gassol i la Llar d’infants Dolça del Morell, amb una aportació de 150 euros per cadascun dels infants.

dimarts 21 d’ octubre de 2025

23

Avui felicita als que es diuen: Úrsula, Hilarió i Celina

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

El costat finan- ntenta no forçar El teu atractiu per- El matí es pot veucer de la teva vida les situacions que sonal es veurà po- re alterat pels nerprendrà importàn- afrontis avui per no tenciat en qualse- vis. Paciència a tots cia. Rebràs bones guanyar-te ene- vol reunió social. els nivells. Relaxa’t propostes amb mistats ni perso- Rebràs confidèn- i triomfaràs. L’atgran rendiment de nes que et difamin. cies que podràs zar t’acompanyarà futur. Els astres es- La nit promet ser utilitzar en benefici amb una sorpresa tan del teu costat. molt passional. propi. agradable.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Avui coneixeràs, Et veuràs obligat a Hi haurà novetats La jornada pot ser dins del teu cercle realitzar activitats en el teu entorn do- conflictiva amb d’amistats, una per- poc interessants mèstic, amb mo- amics o comsona que captiva- o que creus poc ments tensos pro- panys. La teva parà el teu cor. Ataca rendibles. No facis vocats per persones ciència i bona vosense por i actua bromes pesades i poc afins a les teves luntat salvaran la amb calma, tens to- presta més atenció idees. Desconfia de situació. Escolta tes les de guanyar. a la teva parella. les coses fàcils. els consells.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

No vagis d’un lloc Una persona co- Avui rebràs com- Si has de concretar a un altre intentant neguda s’allunyarà pensacions emo- assumptes labofer massa coses o de tu sense motiu cionals que t’arri- rals o contractes, acabaràs esgotat. aparent. Et doldrà, baran al cor. Algú fes-ho al matí, serà Relaxa’t i escolta però com menys proper et demana- el millor moment. els consells que hi insisteixis, millor. rà un favor impor- La nit serà propícia t’arribin. Actua amb La nit promet ser tant. A casa hi hau- per a intercanvis calma i prudència. intensa i passional. rà felicitat i canvis. emocionals.

6

TV local

9

5

7 8

10

CANAL REUS TV

TAC 12

10:30 180 Graus 11:30 Cercle central (r) 12:00 Aixeca i pica 12:30 Connecta 10 comarques 13:00 Impuls 13:30 Cercle central (r) 14:00 Notícies migdia 14:30 Teló de fons 15:00 Notícies migdia (r) 15:30 +Bàsquet 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 +Bàsquet 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Fot-li 21:00 Notícies vespre (r) 21:30 Fot-li (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:30 Fot-li (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 Fot-li (r)

10:00 Efecte Mosaic 10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Notícies 12. Edició esports. (r) 11:30 Ciutadella 12:00 Zona escolar 12:30 La tertúlia del Dorsal12 13:00 Ciutadella 13:30 La Tertúlia del Dorsal12 14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 La Tertúlia del Dorsal12 15:00 Ciutadella 15:30 Zona escolar 16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 16:30 Efecte Mosaic 18:00 + Bàsquet 18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º 20:00 Notícies 12. Edició vespre 20:30 Finet i pel mig 21:00 La post Diada. Lleida i Sants 22:00 Notícies 12. Edició vespre 22:30 Finet i pel mig 23:00 La post Diada. Lleida i Sants 00:00 Notícies 12. Edició vespre

11 12

HORITZONTALS: 1. Monedes petites dels euros. Filla d’un ruc i un cavall. 2. Prengui terra amb un avió. Cabal d’aigua. 3. Substància en la qual es transmet alguna cosa. Moresc. Cim sense el mig.

4. Camps d’herba. Raça d’ovelles. 5. Enutjats. Les més febles.

Farmàcies

Anuncis classificats

TARRAGONA: Salomo Tuset, Oriol Plaça Ponent, 2 Telèfon 977 213 533 Pujol Fite, Hereus de Artur Bloc S. Joan Telèfon 977 200 413 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751 Esteve Tarrago, Silvia Mila Fontanals, 2 Telèfon 977 754 775 SALOU: Coret Herrera, Rosa, Miquel Enric Sinies, 3 Telèfon 977 380 788 VILA-SECA: Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434 CAMBRILS: Vaquer Llop, Marta Consolat de Mar, 60 Telèfon 977 360 270 VALLS: Rull Ferre, Grabiel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717 EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873

IMMOBILIÀRIA

MASSATGES

ES LLOGA

SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo.

Tel: 673.838.453

Solucions

Negació per l’est. 6. Corba fluvial tallada. Ocells. Neda. 7. Pensa, respira i es mou. Moviment. Anotació feta sense vocals. 8. Extrem del món. Rostre girat. Data tallada. Sud de París. 9. Aniran a Vocal. Lletra girada. 11. Dones de Birmània. Una mica d’educació.

12. La primitiva que torna per la dreta, per exemple. Tutela.

VERTICALS: 1. Pot ser militar o d’excursionistes. Segona i prime-

Solució: nivell mitjà

suri la capacitat d’una sala d’espectacles. 4. Esmicolada. Planeta girat. Mur sense el mig. 5. Mira sense límits. Arribats a port per

TREBALL CUIDARÍA PERSONA MAYOR por horas o interna. Tel. 614.328.327 PRECISO SEÑORITA con conocimientos de móviles, para hacer mis memorias.

Tel. 602.894.858

ENSENYAMENT REFORÇ ACADÈMIC PER A JOVES 10-18a.

Experiència en TEA i TDAH. Incorporo música (piano i cant) per millorar atenció i autoestima.

Tel: 611.842.883

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

Som sense un. Afirmació. Nascut a Israel. 8. Té confiança. Poesia.

Sot sense el mig. 9. Monjos de Sant Maur. En aquest moment.

Zero. 10. Nombre. Línia vertical. Deixa ple d’oli. Enmig de la Terra.

PROFESSIONALS

EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

CARPINTERO, EBANISTATel. 623.387.479

Tel: 691.586.879

AMISTAT Mínima

Màxima

16º 27º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel Al llarg de la jornada circularan d’oest a est bandes de núvols alts i mitjans que deixaran el cel entre poc i mig ennuvolat en general, sobretot fins a primera hora del matí i especialment al Pirineu on seran més compactes. A més a partir de migdia creixeran algunes nuvolades a punts del Pirineu i Prepirineu, alhora que continuaran arribant alguns intervals de núvols per l’oest del territori.

Temperatura La temperatura mínima serà lleugerament més baixa, la màxima serà lleugerament més alta.

MAYCA MASAJES. Explosión de teràpiaplacer. Final al gusto...

Tel: 692.780.087

MARI. MASAJISTA. Reus. Tel. 633.827.161 SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 JÚLIA. MASAJE TERAPÉUTICO. Renueva, respira y libera tensión. Reus.

Tel. 634.777.389 MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977.21.26.12 MASAJES REUS. Tel. 698.788.062 CARLOS. MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 660.605.687

HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 – 644.243.887

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

Solució dels mots encreuats

El temps

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones…

Tel: 634.690.215

ALTRES

TAPICERIA , REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA .

CAMBIO de LONAS.

baix. 6. Imita els gestos. Prenent una successió. 7. Lletra corba.

11. Bé de troncalitat que puja. Suri. 12. Calendari. Punxa.

TEL. 649.831.644

PINTOR TITULADO. Recadero, limpia cristales, limpieza en general. Tel. 622.035.077 (dejar mensaje buzón).

les cases de joc. 10. No patiu sense pa. Buit girat i sense entrada.

ra. 2. Les fades, per exemple. Mostra ascendent. 3. Surarà. Me-

HABITACIÓ A SALOU Cèntric, nou. Contactar per WhatsApp.

ME GUSTARÍA CONOCER AMIGA que le guste masajes, paseos, belleza, naturaleza.

Máxima discreción.

Tel. 646.804.006

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats.

Recollida i lliurament a domicili.

Tel. 626.010.186

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS TEL. 977 21 11 54

dimarts 21 d’ octubre de 2025

Joan Negrié: «Quan treballes amb gent que t’estimes hi ha una energia que es percep»

k El Vigilant del Camp

Tenir les eines, tenir les mans

A

Teatre Després de deu anys de gira, ‘You say tomato’, amb Anna Moliner i Joan Negrié, torna a la Trono els dies 1 i 2 de novembre Com neix aquest projecte ara aconseguit fer el salt a les Amèrifa 10 anys? ques».

«L’Anna i jo ens vam conèixer a la Què que té aquesta obra que companyia T6 del Nacional, i des agrada tant? del primer dia ens vam entendre «L’àvia de l’Anna diu que és l’obra moltíssim, teníem una química que més li ha agradat de totes en brutal i sempre dèiem que algun les que ella ha participat, perquè dia havíem de fer alguna cosa té de tot: drama, comèdia i músijunts. Fins que vaig parlar amb el ca. Penso que és cert, però també director Joan Maria Segura, que és és perquè parla d’una cosa que amic meu, i va dir que estaria en- ens ha passat a tots, tinguem pacantadíssim de dirigir-nos. Des- rella o no: és pensar en si aquells prés se’m va ocórrer parlar amb el somnis o propòsits que ens vam Joan Yago, que en aquell moment fer de joves, quan arribem als 40, estava despuntant, i li vaig expli- s’han complert o no». car la idea que tenia al cap. Vaig En 10 anys l’obra ha evoluciopreguntar a la Sala Muntaner de nat en algun sentit?

Barcelona si ens voldrien progra- «No ha canviat res, i això és permar, i també van dir que sí, així què el Joan Yago és un dels millors que vaig trucar a l’Anna i li vaig autors. Molts textos contemporadir: Tinc un autor, un director i un nis caduquen, però aquest, que té teatre. Vols fer alguna cosa? I va dir deu anys, no ho ha fet. Els actors, que sí». però, ens hem fet grans, tenim Quan vau ser conscients que es- més experiència vital i hem vistava petant fort? cut més relacions amoroses i, per «A la Trono la funció va agradar tant, això també ho traslladem moltíssim. Després, a Barcelo- als personatges i fa que siguin na, el públic se’ns va posar dret, més rics. També sabem molt com i així va anar fent. La temporada reaccionarà el públic. Tenir una següent ja vam anar al Capitol i parella de quaranta i escaig allà, després vam fer gira. Hem estat aguantant el tipus, ho fa encara a Madrid, i també a més entranyable…». molts pobles d’EspaLa frescor del prinnya, també a llocs incipi deu ser difícil audits i inhòspits de de mantenir, però. l’Espanya rural, i és «No, perquè com t’he curiós perquè a tot ardit, l’Anna i jo ens enreu l’obra ha agradat tenem molt. Un dia, molt. També hem a La Roda, a Casestat a Itàlia i hem tella la Manxa, el Cristina Serret Alonso

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Joan Negrié és actor, productor i director de la Trono. Gerard Martí

Text universal «Hem actuat a Itàlia i hem fet gira per Espanya i les Amèriques» tècnic ens va dir: Aquí ve molta gent de Madrid que actua i declama molt, parlant molt cap enfora.

Vosaltres no sembla que estigueu actuant. Això és el més bonic que ens poden dir, perquè vol dir que hi ha química. Cada dia és diferent, perquè un dia potser ella tindrà mal de cap, o un problema personal, o estarà més eufòrica, i dirà el text d’una manera diferent.

Llavors, jo també l’he de contestar d’una altra manera, no ho puc fer igual que el dia abans. Això fa que l’obra sigui tan rica».

Aquesta peça us ha donat moltes alegries, tant de públic com de crítica. Com ho esteu vivint?

«A la Trono sempre pequem per defecte, mai per excés. És una sala molt petita, on fem les coses amb

carinyo, no és aquella cosa burocràtica d’anar a fitxar, sinó que és una cosa com de família, de crear companyia. Per sort, la majoria de les produccions de la Trono han anat bé. Hem pringat potser només en 3 de 25, i això ho poden dir molt poques productores. La fórmula no la tinc, però per la meva experiència com a productor, sé que quan fas una producció amb la gent que t’estimes, amb gent que és de família, no pot anar malament. Agradarà més o menys, però no anirà malament. Les 3 que van anar malament no eren així… Si treballes amb gent que t’estimes, surts a l’escenari i hi ha una energia que es percep i que fa que passin coses».

Per acabar, et demanaré un exercici d’imaginació: què creus que els ha passat als personatges en aquests deu anys?

On són ara?

«No cal imaginar. El maig de 2026 podràs saber on són el Santi i la Rosó [riu]».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com] Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

hores d’ara ja tots devem tenir clar que la notícia (i l’esperança) d’enguany és saber que es pot robar el Louvre amb una radial. D’un quant temps ençà hi ha un corrent subterrani d’opinió i capteniment col·lectiu que ja apunta en aquest sentit. Sembla que tots hem admès l’error, hem entès que en el món virtual on ens havíem de guanyar les garrofes no hi tenim res a pelar i ens hem adonat que l’únic que podrem monetitzar és el que sapiguem fer amb les mans. Totes les merdes que tinguin a veure amb el pensament, les idees i la cultura ja no tindrà cap valor afegit.

L’enemic és l’Algoritme, tota pantalla una agressió totalitària i cada bit un pessic de deshumanització. Ja fa una temporada llarga que, empès per aquesta intuïció, no inverteixo en cap estri que es pugui connectar a internet. L’única tecnologia que m’interessa és la que tingui a veure amb el món del bricolatge.

A tal efecte, visito amb assiduïtat una coneguda cadena de supermercats alemanys representats per Arnold Schwarzenegger i compro eines per al futur. Tenen un sistema esplèndid mitjançant el qual, amb les mateixes bateries de quaranta ampers/ hora permeten fornir-se amb una àmplia plèiade d’instruments realment útils per a la vida postmoderna, no com les tablets i les computadores on executar el VeriFactu.

Ja tinc, entre d’altres, trepant, motoserra, martell percussor, polidora, desbrossadora i sobretot radial (amb discos de tall i desbast de 115 a 280 mil·límetres) que és, com s’acaba de demostrar a París, l’eina que et permet entrar amb garanties en aquesta nova era del caos i el campi-qui-pugui. L’altra cosa és que, quan arribi el moment de sortir al carrer equipats amb les millors armes de bricoheroes, quedi alguna cosa per saquejar en aquest país.

Miquel Bonet Escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: