Entrevista 12 i 13
Tarragona 4
Josep Poblet: «El Consell Social de la URV no té els recursos per acomplir amb el que se li demana»
Un acord de PSC i En Comú Podem permetrà a 2.500 famílies beneficiar-se de la tarifa social de la taxa de la brossa
Opinió 20 Jordi Collado. Els drets, com les llavors, cal fer-los créixer constantment: «Hi ha qui parla molt d’abaixar impostos»
Els representants republicans de la resta de municipis implicats en l’associació que ha d’impulsar l’Àrea Metropolitana defensen que tots els vots han de tenir el mateix valor
Martí
Societat 14
Salou fa por, per Halloween
L’Ajuntament presenta les activitats que es realitzaran durant tota la setmana dins del ‘Salouween’
Veïns de Masies Catalanes, en contra d’un gran parc solar L’Albiol
L’Ajuntament afirma que el projecte va ser una imposició de la Generalitat l 11
Urbanisme l L’edifici és un equipament i les normes subsidiàries no permeten un canvi d’usos total
Carlos Domènech Goñi
El Banc d’Espanya no podrà convertir-se en un equipament hoteler fins que la ciutat no aprovi un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Les normes subsidiàries vigents, que es van prorrogar l’any passat fins al 2028, no permeten un canvi d’usos de l’edifici, que es tracta d’un equipament comunitari. Així ho confirmen fonts municipals, que es limiten a expressar que «es té coneixement de la situació» i que «s’estan estudiant les propostes rebudes, també des del punt de vista urbanístic».
Fa unes setmanes, Diari
Més va avançar que hi havia interès per part de diverses empreses de convertir el Banc d’Espanya en un hotel i construir un nou edifici en la part posterior, que és edificable. Aquesta oferta s’està valorant des del govern municipal, que veu amb bons ulls les iniciatives privades per a l’equipament públic. Ara bé: perquè aquest projecte s’acabi fent realitat, caldrà tenir un nou POUM i modificar els usos del Banc d’Espanya, a més de crear un Pla Especial Urbanístic o modificar d’entrada el pla-
Imatge d’arxiu de l’edifici del Banc d’Espanya, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. Gerard Martí
El Banc d’Espanya està qualificat com a equipament comunitari
nejament general.
Normes estrictes
Segons les normes subsidiàries, que van entrar en vigor l’any 2020 quan va caure el
A l’espera de l’estudi d’inundabilitat per tirar endavant el POUM el 2026
Urbanisme l Entre l'aprovació inicial i la definitiva poden passar 3 anys
Carlos Domènech Goñi
El govern municipal està a l’espera de rebre els informes preceptius i l’estudi d’inundabilitat del POUM per a poder negociar amb els grups polítics i aconseguir l’aprovació inicial del POUM al llarg de l’any vinent. L’aprovació
definitiva encara és una incògnita: entre els processos d’exposició pública i resolució d’al·legacions es podria allargar el tràmit tres anys o més. «Ens preocupa l’estudi d’inundabilitat. Acabem de passar una DANA que ha fet mal al sud de Tarragona i ha provocat els primers exiliats
climàtics. Això és un canvi de paradigma», va indicar ahir el conseller dUrbanisme, Nacho García, durant la tertúlia política de Tarragona Ràdio
Segons va explicar ahir García, «l’estudi d’inundabilitat del POUM de 2013 només es va centrar en el Francolí i en el Gaià, i no va tenir en
POUM del 2013, el Banc d’Espanya és un equipament comunitari (Clau 7) dins la subzona 13a2, la Rambla Nova. Aquesta qualificació d’equipament comunitari compor-
compte torrents com el de la Móra, Budellera, Riu Clar o el Llorito. Això ho estem intentant revertir», va recalcar. Tot i això, va assegurar que «no es posa en perill» el creixement urbanístic previst en zones de la ciutat com Ponent o Llevant. «Hauran de suportar unes càrregues per mitigar les inundacions que es poden produir arran de les urbanitzacions posteriors. El canvi climàtic és una evidència i les ciutats s’han d’adaptar. Aquest POUM serà pioner», va acabar dient el conseller i tercer tinent d’alcalde.
cial que desvirtuïn la seva funció principal», es detalla en l’article 151. Els usos hotelers, doncs, no estan permesos. Només podria encaixar un ús dotacional, com a residència temporal de caràcter públic o social, però els projectes presentats per al Banc d’Espanya no són d’aquesta tipologia.
ta unes condicions d’ús: «Els usos assignats hauran de ser compatibles amb la seva naturalesa pública o social i no podran comportar activitats de caràcter lucratiu o comer-
Si el projecte només ocupés una part de l’edifici, caldria tramitar un Pla Especial i mantenir una funció pública o social en la resta de l’espai. Per a convertir tot el Banc d’Espanya en un hotel i, a més, construir en la part posterior un equipament també hoteler, cal una requalificació de l’equipament a terciari o hoteler, i per arribar fins aquest punt caldria un nou POUM amb aquests canvis inclosos des del principi. Un fet que sembla difícil, després de l’oposició al projecte de l’hotel per part del PP, ERC i ECP. Per altra banda, i donada la singularitat de l’edifici i del carrer on s’ubica, la normativa urbanística també fa incís en les condicions d’ordenació i estètica. La gran majoria de les façanes de la Rambla Nova estan protegides i, per tant, cal mantenir una alineació i la tipologia de les façanes existents. També és obligatori l’ús de materials nobles i coherents amb l’entorn, i hi ha restriccions per a la transformació d’alçades, buits i volums. A més, cal conservar i protegir l’estructura original i dels elements ornamentals de valor arquitectònic. Per tant, tota intervenció en l’edifici seria molt limitada i vigilada de ben a prop pel departament de Patrimoni.
Política l Llauradó exposa que el pes de cada municipi s’acordarà més endavant, mentre Puig manté que és un error «històric»
El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona ha agafat a contrapeu tothom amb el seu rebuig als estatuts de l’Àrea Metropolitana, principalment pel sistema de vot. A tothom, inclòs el seu propi partit en l’àmbit regional, que sempre ha mantingut el suport al projecte i al document i que en alguns municipis ja hi ha votat a favor.
El portaveu adjunt d’ERC a Tarragona, Xavi Puig, va oferir ahir una roda de premsa per exposar i refermar el seu vot en contra als estatuts. «Hem de buscar una fórmula que tingui en compte la població de cada municipi i la seva importància. El que demanem és també per Reus o altres municipis. És de sentit comú. A Barcelona, Sevilla o Tòquio es fa així», va explicar el conseller. Segons Puig, el sistema actual de vot únic per cada municipi «no li interessa» a Tarragona. «Viñuales sembla més compromès amb la Canonja que amb la seva ciutat», va reblar el conseller.
Un plantejament que no comparteixen des de l’executiva regional d’ERC al Camp de Tarragona. «Si a la llarga es crea un ens metropolità s’hauran d’acordar els pesos de cada un dels membres com passa per exemple en l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però fent prevaler sempre el consens i l’interès
del conjunt de la ciutadania amb independència del terme municipal on visqui», explica Noemí Llauradó, presidenta de l’executiva regional d’ERC i presidenta de la Diputació.
Diferents visions
La temporalitat de l’associació de municipis i els seus objectius i competències és un dels punts de discrepància. «Potser la temporalitat d’aquest òrgan dura 150 anys. No ens ho podem permetre. Es decidiran qüestions molt importants», va dir Puig. Des de Cambrils, on el grup municipal republicà va votar a favor dels estatus de l’associació en el consell plenari, es veu diferent. «L’associació és només per impulsar l’àrea metropolitana. Creiem que és positiu per Cambrils. Si el sistema de vot fos com es propo-
Els representants d’ERC al territori valoren els estatuts
sa des de Tarragona, els beneficiaria a ells i no al territori», expressa Neus Càrdenas, portaveu del grup a Cambrils. «Si jo fos de Cambrils hi votaria a favor, ho entenc. Hi surten guanyant», va apuntar Puig. Des de Salou, el grup municipal republicà tampoc està d’acord amb la proposta del conseller tarragoní. «Crec que la població no és una dada objectiva. A Salou que comptem, els 35.000 o els 70.000 de població flotant? O els milions de visitants a l’estiu?», exposa Sebastià Domínguez, regidor d’ERC a Salou. El seu grup va votar a favor dels estatuts en la CIS de l’Ajuntament prèvia al consell plenari. L’executiva regional va convocar ahir els portaveus dels municipis que pertanyen al grup impulsor de l’àrea metropolitana per tractar la qüestió.
Xavi Puig
ERC Tarragona
«L’actual sistema de vot a l’associació de municipis de l’àrea metropolitana no interessa a Tarragona. Hem de buscar una altra fòrmula més justa»
Imatge d’arxiu de l’executiva regional d’ERC liderada per Noemí Llauradó. ERC
Noemí Llauradó Executiva ERC
«Si a la llarga es crea un ens metropolità s’hauran d’acordar els pesos de cada un dels membres, però fent prevaler sempre el consens i l’interès de la ciutadania.»
Sebastià Domínguez
ERC Salou
«La població no és una dada objectiva. A Salou que comptem, els 35.000 o els 70.000 de població flotant? O els milions de visitants a l’estiu?»
Neus Càrdenas ERC Cambrils
«Si el sistema de vot fos com es proposa des de Tarragona, els beneficiaria a ells i no al territori. L’associació és només per l’impuls de l’àrea metropolitana»
L’acte de lliurament dels premis es va celebrar ahir. Mercats
L’Espai Comerç de Mercats, premiat per la Generalitat per la seva innovació
Política l El projecte va rebre el guardó a la Iniciativa Col·lectiva dels Premis Nacionals
Redacció
Els Premis Nacionals de Comerç que atorga anualment la Generalitat de Catalunya van guardonar ahir el Tarragona Espai Comerç, en el marc de la seva 25a edició. L’espai, inaugurat el passat mes de març i ubicat a l’exterior de la planta -1 del Mercat Central, va rebre el Premi a la Iniciativa Col·lectiva per la seva innovació. Cal recordar que l’any 2022 el Mercat Central també va ser distingit als Premis Nacionals de Comerç amb motiu dels seus cent
anys d’història.
L’acte d’entrega dels Premis Nacionals de Comerç, que pretenen donar reconeixement als establiments comercials de Catalunya, així com a les entitats de comerç per les actuacions realitzades que han contribuït al prestigi del comerç de proximitat, va tenir lloc ahir. La presidenta de Mercats de Tarragona i consellera de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan, va rebre el guardó de la mà del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa.
Municipal l L’impacte econòmic dels descomptes ascendiria fins als
John Bugarin
El ple municipal de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar, el passat divendres, la modificació dels criteris d’accés a la tarifa social de la taxa de la brossa. Més de 2.500 famílies podran acollir-se a aquesta bonificació, gràcies a un acord in extremis entre el govern del PSC i el grup d’En Comú Podem. Amb la proposta inicial de l’executiu socialista, que només contemplava les famílies nombroses que ja reben la bonificació de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), es preveia un màxim de 691 beneficiaris. Finalment, es podria triplicar aquesta xifra.
I és que també podran sol·licitar la taxa social les famílies monoparentals amb habitatges que no superin els
100.000 euros. Segons el valor cadastral de l’immoble, el descompte podrà ser del 10, 20 o 30%. Segons un informe del departament de Tresoreria, al qual ha tingut accés el Diari Més, «s’estima que hi haurà unes 1.314 famílies monoparentals al municipi».
Mantenir antics criteris
Les persones perceptores de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i l’Ingrés Mínim Vital (RGP) podran continuar sol·licitant aquesta bonificació. Com ja ha passat durant aquest 2025, podran gaudir d’una tarifa diferenciada de 50 euros. Des del consistori calculen que hi podria haver uns 300 beneficiaris. Més enllà de mantenir els criteris d’accés d’enguany, ECP també va demanar al govern recuperar els requisits del 2024,
Famílies nombroses
Famílies monoparentals
Persones en risc d’exclusió residencial *
quan es tenia en compte l’indicador de renda de suficiència de Catalunya.
L’executiu va acceptar la proposta, la qual s’ha acabat reformulant. El 2026, les unitats familiars en risc d’exclusió residencial que constin com a beneficiàries del Fons Social d’Ematsa podran acollir-se també a la taxa social de la brossa. Per a aquest grup, l’ordenança contempla una reducció de la quota del 30%. Amb aquesta mesura, l’Ajuntament també espera que s’incrementi el nombre de persones que s’acullen a les subvencions d’Ematsa.
L’acord entre el PSC i ECP ha permès ampliar el nombre de beneficiaris
Pel que fa a les famílies nombroses, la bonificació serà la mateixa que reben de l’IBI. El descompte pot variar del 10% al 90%, segons el nombre de fills i el valor cadastral de l’habitatge. «Les finques amb reducció de quota serien 689», s’indica en l’informe de Tresoreria. En aquest cas, la rebaixa s’aplicarà de forma automàtica, sense necessitat d’aportar documentació. En canvi, les famílies monoparentals, els perceptors de la RGC i l’IMV o els beneficiaris del Fons Social d’Ematsa sí que hauran de presentar una sol·licitud a l’OMAC, que es podrà tramitar fins al 30 d’abril del 2026. Si es fa més tard, la bonificació s’aplicarà el 2027. Amb tots aquests canvis, l’impacte econòmic màxim s’incrementa dels 20.000 euros inicials als 145.000 euros.
Bonificació del 10 al 90% S’aplicarà d’ofici
Bonificació del 10 al 30%
Bonificació del 30%
Perceptors Renda Garantida de Ciutadania o Ingrés Mínim Vital Quota fixa de 50 euros
Sol·licitud a l’OMAC
Sol·licitud a l’OMAC
Sol·licitud a l’OMAC
*(beneficiàries del Fons Social d’Ematsa) Les sol·licituds es poden presentar fins al dia 30 d’abril de 2026.
Els guanyadors del millor centre Zinkers a Tarragona. Repsol
Avantítol petit l Text del subtítol text del subtitol per baixosde text per a baixos
Redacció
Fundación Repsol va anun ciar dilluns el nom del millor centre educatiu de l’entorn del Complex Industrial de Repsol a Tarragona. El Col· legi Marenostrum es va fer amb el guardó com el millor centre educatiu en la 4a edi ció dels Premis Zinkers cor responent al curs 2024/25. rebrà una dotació econòmica total de 4.000 €, 2.000 € per cadascuna de les etapes edu catives de Primària i Secun dària. L’entrega dels premis es va fer en un acte a l’Audi tori Institut Vidal i Barraquer
amb la «Jornada en educació i sostenibilitat».
Els estudiants que hi van participar van demostrar tot el que han après a través dels programes Zinkers, referents en continguts curriculars so bre energia, canvi climàtic, desenvolupament sostenible i Agenda 2030 i en la qual hi estan inscrits al voltant de 7.000 centres educatius de Primària, Secundària i FP a Espanya. Al voltant de 150 centres a la província de Tar ragona, estan registrats en al gun dels programes Zinkers de Fundación Repsol.
Neteja l Es trobaran dies abans de la manifestació que han convocat al novembre
J. Bugarin
La Plataforma per una Tar ragona Neta i la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) han con vocat una manifestació el 15 de novembre per «denunciar la manca de neteja a Tarrago na». Dies abans de la protesta, que es mourà des de la plaça Imperial Tàrraco fins a la pla ça de la Font, ambdues enti tats es reuniran amb l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales. Tant la FAVT com la pla taforma ciutadana esperen que aquesta trobada sigui «el punt de partida de la creació d’una taula de treball entre l’Ajuntament i les entitats veïnals» per tal de trobar «solucions provisionals i ur gents mentre no s’apliqui a la pràctica el 100% de totes les fases ni la nova maquinària que preveu el nou contracte de la neteja», el qual es posarà en marxa el 5 de novembre. Així ho expressen en un co municat conjunt, en el que la menten que «la consellera de Neteja, Sonia Orts, ha fet cas omís a la nostra denúncia i les peticions de reunions». Les entitats denuncien «un greu problema de deixa
Esperen la creació d’una taula de treball entre l’Ajuntament i les entitats veïnals
desa, brutícia i insalubritat generalitzat a tot el centre i els seus barris». «Tot plegat suposa un risc i perjudici
per als seus ciutadans», ad verteixen. En aquest sentit, indiquen que la situació «és fruit d’una combinació de factors com l’incivisme i una greu deficiència per part dels serveis de neteja que ofereix l’Ajuntament de Tarragona, que incompleix reiterada ment les seves obligacions de garantir la neteja, la soste
nibilitat i la qualitat del medi ambient protegint les perso nes enfront dels riscos que puguin afectar la seva salut». La FAVT i Tarragona Neta asseguren que la manifesta ció del 15 de novembre, a les 11 del matí, s’ha fet «amb l’únic propòsit que el consistori ens escolti i actuï prenent les me sures oportunes».
Marta Omella Blanco
L’any 1975, mentre el país vivia l’última etapa del franquisme, un grup de 43 estudiants de magisteri es graduava a l’Escola Normal de Tarragona. Aquesta va ser la primera promoció universitària —categoria perduda el 1939— que va estudiar en aquell centre, a l’hora que la darrera, ja que el curs següent els estudis de magisteri van abandonar la vora del Miracle per traslladar-se al complex educatiu de la universitat. 50 anys després, el grup s’ha retrobat per celebrar aquesta fita. «Vam ser els primers que vam haver de cursar el COU per accedir a la diplomatura. Érem pocs, una quarantena, però els que hi érem, realment volíem ser mestres», recorda l’Àngels Bacaria. En aquell moment,
l Societat
La primera promoció universitària de magisteri a Tarragona es va graduar fa 50 anys
apunta, la feina estava gairebé assegurada. «Tots vam acabar treballant, i la majoria hem exercit tota la vida», afegeix la Mercè Bonsfills. Si bé el grup va tenir la bona fortuna d’exercir poc temps sota el franquisme, tota la seva formació es va veure afectada per la dictadura.
«Per obtenir el títol vam haver de fer el famós curset d’’Espíritu Nacional’. Va ser l’últim any que es va fer, la promoció següent ja es va negar», explica en Ramon Setó. «Vam tenir alguns professors molt bons, però altres que encara eren molt de la ‘vella escola’, seguien una metodologia molt
tradicional», recorda. Fora de les aules, però, hi bullia un esperit nou. «Nosaltres teníem una visió diferent de què era l’ensenyament», subratlla Bacaria. «També vam ser molt militants de l’escola catalana, encara que sovint haguéssim de fer-ho d’amagatotis. Ens vam ‘reciclar’ tots en català,
Rescaten una família que havia quedat atrapada a les roques de la platja de Tamarit
Successos l Una família, formada per dos adults i dos menors, va ser rescatada dilluns al migdia a la platja de Tamarit de Tarragona. Els rescatats van arribar fins a les roques del Castell i un cop allí la mala mar els impedia tornar a la sorra. Per la qual cosa, van alertar els serveis d’emergència.
Els Bombers de la Gene-
ralitat van rebre l’avís a les 15.36 hores i es van desplaçar amb tres dotacions terrestres. També es va mobilitzar l’helicòpter Helimer de Salvament Marítim. Els bombers van assegurar a les víctimes amb armilles i una a una les van extreure amb la taula de rescat. Tots ells es trobaven en bon estat i no van requerir assistència mèdica. Shaila Cid
Va ser l’últim grup que va completar els seus estudis a l’Escola Normal
família, estàvem molt units. Passàvem les estones lliures a l’Amfiteatre, fèiem excursions... També vam fer un viatge de fi de carrera a Mallorca», recorda Setó. Tot i ser adults, apunta, la direcció del centre encara els va enviar acompanyats d’un carabiner. «Vam triar el professor més jove i es va acabar integrant al grup», afegeix Bacaria entre riures.
posant-hi moltes hores, ja que nosaltres havíem rebut tota la formació en castellà», assenyala. «Eren temps adversos, però hi havia una gran motivació i moltíssima voluntat», concorda Bonsfills.
Així i tot, els companys guarden un ampli calaix de bons records. «Érem com una
L’evolució de l’ofici Ja fa mig segle que la promoció del 1975 va iniciar la seva carrera laboral. Aquests anys, afirmen, els han permès veure una evolució «espectacular» de la docència. «Vam començar amb guix quadrat, que fins i tot et feia al·lèrgia, i hem acabat amb pissarres digitals i ordinadors per cada alumne. La transformació tecnològica ha estat brutal», diu Setó. No obstant això, insisteixen que la base de l’ensenyament no ha canviat. «El més important continua sent el tracte amb la persona, l’exemple que dones com a mestre», afirma Bonsfills. «De fet, la relació amb els alumnes ha canviat moltíssim. Ja no es basa en l’autoritarisme, sinó que s’escolta, es parla... és molt més propera», afegeix Bacaria. També ha crescut el contacte amb les famílies. «Quan vam començar no hi havia ni associacions de pares. Les vam ajudar a crear nosaltres mateixos», recorda.
El que no va canviar mai és la seva passió per l’ofici. «Hem estat mestres feliços, sense depressions ni desànim. Sempre amb ganes d’aprendre», assegura la docent.
Hisenda l Anirà acompanyat d’un pla d’inversions de 19,53 milions d’euros i la reducció de l’endeutament
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus disposarà d’un pressupost de 224,2 milions d’euros per al 2026. Incidirà de forma especial en «el que ens demana la ciutadania»: via pública, seguretat, drets socials, habitatge, sostenibilitat i medi ambient. «Pensem en les necessitats del dia a dia i en gran, en projectar la ciutat cap al futur», va expressar l’alcaldessa, Sandra Guaita. Els comptes van acompanyats per un pla d’inversions de 19,5 milions d’euros i la reducció de l’endeutament, que se situarà en 114,79 milions d’euros i una ràtio del 57,52%, lluny del màxim legal permès, que és del 110%. «Amb els pressupostos, volem millorar el dia a dia de les persones», va apuntar la batllessa.
El pressupost consolidat
Si es descompta l’efecte FuneCamp i el traspàs de la gestió de beques menjador al Consell Comarcal del Baix Camp, el pressupost per a l’exercici de 2026 s’incrementa un 0,1% respecte de l’any anterior.
Despesa per àrea
Guaita: «Amb els pressupostos, volem millorar el dia a dia de les persones»
l’assumpció per part del Consell Comarcal del Baix Camp de la gestió de les beques menjador. «Si no haguéssim tingut en compte aquestes circumstàncies, seria pràcticament el mateix», valora. Via pública serà la partida més destacada del pressupost, amb una dotació de 24,8 milions d’euros, un 1,6% més, per tal de «tenir un Reus 10», va expressar Guaita. Inclou els plans directors d’aspectes com les voreres, l’asfaltatge o la jardineria, així com el Barri a Barri.
Seguretat ciutadana viurà un creixement significatiu, arribant als 17,2 milions d’euros. Posar-hi el focus propiciarà el desenvolupament de l’aplicació compartida amb altres municipis de l’entorn i la voluntat d’assolir el compromís de tenir 182 efectius de la Guàrdia Urbana abans de l’entrada en vigor del 2027 —un plantejament que, de retruc, suposarà l’increment de la partida de remuneracions del personal—. En tercer lloc, el total destinat a Drets Socials serà de 14,36 milions d’euros. El total decreix en comparativa amb l’any anterior, un descens que s’adjudica a l’assumpció per part del Consell Comarcal del Baix Camp de les beques menjador. «Suposa un creixement sense tenir en compte les beques menjador», va explicar Muñoz. «Aquest govern posa per damunt les persones, amb l’objectiu de no deixar ningú enrere i combatre les desigualtats socials», va afegir l’edil.
Ordenances fiscals
L’equip de govern va recordar que el pressupost s’executarà sense incrementar els principals impostos i treballant en una major «justícia fiscal» per a les taxes i preus públics. Tal com es va conèixer dilluns, l’IBI, l’ICIO, l’impost de circulació, l’IAE i la plusvàlua romandran iguals i seran objecte de noves bonificacions. D’altra banda, s’incorporen els conceptes de progressivitat i proporcionalitat al servei de recollida de la brossa i a la tarifa de l’aigua. Avui es coneixerà al detall el pla d’inversions per a l’exercici del 2026. Tots els documents s’aprovaran en la sessió del ple de divendres. Diversos membres de l’equip de govern, després de la presentació del pressupost municipal per al 2026. Gerard
El pressupost consolidat descendeix un 3,57% en comparativa amb el 2025. El regi-
dor d’Hisenda, Manel Muñoz, va detallar que la casuística és conseqüència de «la presa de decisions que hem fet». En concret, de la creació de FuneCamp, que ha suposat la sortida del pressupost d’una partida «considerable», i de
Memòria l El Cementiri General va iniciar ahir al vespre les visites nocturnes al recinte
Un espai que uneix a tothom sota la mateixa quietud. Que iguala a homes i dones, a rics i pobres, a botxins i assassinats, a fidels i heretges en la balança. Sota la mirada de Cronos, Pare dels Déus, els assistents de la primera ronda de visites nocturnes al
Cementiri General de Reus van accedir en un silenci més respectuós, fins i tot, que el que hi ha durant les hores diürnes. «Ja veus tu, esperem que després no ens quedem aquí tancats...», va esmentar un home en un xiuxiueig. En algunes ocasions, el contacte proper amb la mort treu la part més hu-
morística d’alguns éssers humans. En arribar, la solemne visió del Cementiri havia donat pas a la penombra de la nit, il·luminada per les espelmes enceses que creaven camins de llum enmig d’un silenci sepulcral. Del camí central, des del seu espai de repòs, va descendir un home, vestit amb una gavardina marronosa i altes botes. Amb una ullada ràpida va observar els rostres atònits dels presents i va notar que faltava algú. «Em sembla que no es-
Solidaritat l L'Associació La Veu entre Cultures ha donat el tret de sortida al projecte de voluntariat sanitari 'Octubre Rosa 2025', una iniciativa que pretén unir salut i cooperació entre Reus i el Senegal. L'equip, format per dos membres de l'associació i set voluntàries,
entre elles estudiants del Grau en Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili (URV), van marxar cap a Dakar l'11 d'octubre i actualment es troben a Kaolack. L'objectiu del grup és contribuir a la millora de la salut maternoinfantil i sexual a la regió. Redacció/Cedida
Mestre de cerimònies
Josep Sardà va ser el guia en una nit on els morts caminaven entre els vius
gent de Reus et tenia bastant estima», va respondre la seva filla, en to conciliador.
tem sols, si em volen acompanyar...», va dir, abans de dirigir-se cap a l’interior de l’edifici, al Mausoleu del General Prim que, davant la mirada de tots els presents, aparegué el mateix president observant la seva tomba amb ulls escèptics, acompanyat de la seva filla. «Isabel, filla, em podrien haver fet un espai més còmode!», es va queixar, ben fatxenda com era el general. «Però si van tardar dos anys per fer-la! Amb ferro i banyada d’argent i pesa 1.800 quilos! Aquesta
Deixant de costat al general amb les seves apreciacions sobre el seu espai de repòs, l’home misteriós va retornar l’atenció als visitants d’aquella nit. «El meu germà i jo, Pere Sardà, vam fer molts duros amb el negoci de les diligències i vam ser diputats a Madrid. Ell al final va ser alcalde de Reus i tot», va començar explicant qui faria d’amfitrió aquella nit especial. Era ni més ni menys que Josep Sardà i Cailà, artífex i responsable de la creació del Cementiri General de Reus. «El meu germà i jo vam lluitar perquè no hi hagués diferències entre els vius, amb aquest cementiri volia que no hi hagués diferències entre els morts», va recordar Sardà, un desig que va ser respectat. Amb la parsimoniosa i pacient guia de Sardà, els afortunats visitants van poder gaudir d’un recorregut que recordava a figures del passat reusenc i les seves històries. Van descobrir els clarobscurs de les arestes de les capelles i els mausoleus sota una llum única i van escoltar històries que tampoc són cosa del passat, sinó com el mateix cicle de la vida formen part del present i el futur de tots nosaltres. Però també van poder recordar aquells que ja no hi eren allí per molts motius; consumit per la grip, assassinat en un combat, mort sota la destrucció de les bombes. Una prova més que davant del judici final tots acabem sent un. I a Reus, també.
Societat l Aquesta setmana del 20 fins al 26 d'octubre el Salut Sant Joan Reus-Baix camp organitza diverses activitats artístiques obertes a tota la població, amb motiu de la iniciativa Healing Arts & Health. El CAP La Selva i CAP Riudoms acolliran l’exposició fotogràfica «L’art d’acompanyar. Cursa Fem Salut Sant Joan» avui al matí. Redacció/Cedida
Patrimoni l La intervenció es porta a terme gràcies a l’altruisme del castellvellenc Jordi Puigrodon
Redacció
La imatge de Santa Anna ubi cada a la capelleta situada estratègicament a l’encreua ment entre el carrer de Santa Anna i el raval de Santa Anna inicia el seu procés de restau ració a càrrec del Taller Avall. Ahir dimarts 21 d’octubre es va procedir a la retirada de la imatge de Santa Anna, col·locada en la capelleta a l’edifici propietat de la família Dalmau Punyet, de Vinyols i els Arcs. Aquesta acció sor geix arran que dos veïns de Reus, Jaume Piñol i Eduard Huguet, van decidir resca tar de l’oblit el passat mes de
juliol un «dels petits tresors de la ciutat». Amb el permís i col·laboració de la família propietària van dur a terme una primera acció de neteja i manteniment de la capelleta i la imatge de Santa Anna. Aquesta actuació va arribar a orelles d’un veí de Castellvell del Camp, Jordi Puigrodon, municipi el qual Santa Anna és patrona. Després de diver ses trobades, Puigrodon va decidir sufragar la totalitat de la restauració de la imat ge, una peça posterior a la Guerra Civil, ja que l’original va ser destruïda durant els esdeveniments de 1936. «Com
a devot de Santa Anna i amb el vincle que tinc amb l’ermita de Castellvell, veure la iniciati va del Jaume i l’Eduard em va tocar el cor», afirma l’encarre gat d’assumir el cost total de la restauració. En opinió de Puigrodon, «aquestes imat ges són recordatoris vius de la fe i de la història de les nostres viles. És una satisfacció poder col·laborar per dignificar la imatge i assegurar que torni a la seva capelleta com mereix i de la millor manera possible». «Quan vam netejar la cape lleta al juliol el nostre objectiu era senzill: tornar a donar li vida, treure la de l’oblit», ex
Acord l El Banc dels Aliments és un dels beneficiats, entre d'altres
Redacció La Fundació Privada Reddis i la Fundació La Caixa, a través de CaixaBank, renoven el seu conveni de col·laboració amb l’objectiu de donar suport a entitats socials del territori que treballen per millorar la qualitat de vida de les per sones més vulnerables de la comarca del Baix Camp. Grà cies a aquesta col·laboració, enguany s’han impulsat nous projectes en tres entitats del territori; el Banc dels Ali ments de les Comarques de Tarragona, la Fundació Sant Fructuós i l’Associació Diver sitat en Acció de Reus. Fa més de deu anys que ambdues fundacions van iniciar la seva col·laboració amb la voluntat de canalitzar ajuts que res ponguin a les necessitats so cials del territori. El Banc dels Aliments ha rebut el suport per dur a terme un projecte de millora de les seves instal· lacions logístiques al magat
Representants d’ambdues fundacions i del Banc dels Aliments. Cedida
L’ajut ha servit per impulsar millores i activitats per part dels benefactors
zem de Reus, mentre que la Fundació Sant Fructuós ha destinat l’ajut al casal d’estiu que duen a terme a l’Esco
El Taller Avall serà l’encarregat de dur a terme la recuperació de la figura
plica Jaume Piñol, que alhora celebra el resultat d’aquella primera iniciativa duta a ter
me durant el mes de juliol. Per la seva banda, Eduard Huguet insisteix a fer valdre la memòria col·lectiva de la ciutat: «Mantenir aquests pe tits tresors és estimar Reus i la nostra identitat. Estem pro fundament agraïts al Sr. Jordi per fer possible la restauració completa de la imatge». La
restauració anirà a càrrec del Taller Avall amb tasques ex haustives que inclouran l’eli minació de repintats antics, la consolidació de les parts es tructurals trencades, la rein tegració volumètrica i cromà tica, el ressanat dels elements daurats i la neteja i abrillanta ment de les aureoles.
la Sant Rafel de la Selva del Camp, dedicat a infants d’en tre 3 i 12 anys amb necessitats educatives especials. En el cas de l’Associació Diversitat en Acció, han rebut el suport per a impulsar activitats in clusives i adaptades al llarg de l’any com tallers familiars, sessions d’estimulació senso rial o excursions.
Sergi Peralta Moreno
Era 26 de desembre de 1975: Diada de Sant Esteve. Abans de reunir-se amb la família i degustar els canelons, els reusencs tenien una cita ineludible al Palau d’Esports del Reus Deportiu: la gran sessió matinal de lluita lliure. Luc Béjar, Joe Adell i Fred Turner competien al Torneig de Nadal. Completava el cartell Rocky Nelson. El Rey del Tornillo, en honor al seu moviment insígnia, havia arribat a l’Estat escassos mesos abans, provinent de Colòmbia. «Gairebé em detenen a Reus!», recorda amb 85 anys. Era una època en què el pressing catch —com es coneixeria més endavant aquest esport-espectacle a Espanya— era un popular entreteniment. A la dècada del 1950, visqué el seu moment d’eclosió, amb el Gran Price barceloní i el Campo del Gas madrileny com a capitals de la seva pràctica. Al Teatre Bartrina, la Palma, el Velòdrom o el pavelló del Reus Deportiu es muntaren quadrilàters i, entre les dotze cordes, els gladiadors es batien en duel. Cap al 1970, romania la Diada de Sant Esteve: els lluitadors bregaven a Martorell o a Reus, pujaven al cotxe i conduïen cap a Lleida, on els esperava la sessió vespertina.
Nelson recorda com, en el wrestling, nom amb què es coneix la disciplina en anglès, els competidors acostumen a interpretar personatges que s’alineen amb l’heroi i el malvat, amb els seus infinits matisos. Com a espectacle, se cerca la interacció amb el públic. Amb l’adrenalina a flor de pell, el Rey del Tornillo va dedicar, en el llunyà 1975, una botifarra a la graderia reusenca. La jugada no va sortir com esperava i la Guàrdia Civil va obligar-lo a baixar del quadrilàter i va imposar-li una multa de 30.000 pessetes, que va haver d’abonar l’empresari que l’havia contractat, no sense amenaçar el gladiador que hauria de retornar l’import. «Com m’ho vols cobrar? Si a Amèrica ens insultem amb els espectadors tota l’estona, però forma part de l’espectacle», reflexiona. I és que la lluita lliure es caracteritza per la fusió entre l’esport i la ficció. Exigeix un esforç, les caigudes dolen, però hi ha un guió preestablert i cadascú interpreta el
l Espectacle
Reus fou escenari de vetllades de ‘pressing catch’ a la segona meitat del segle XX
seu paper. Es crea un univers paral·lel en què «molta gent venia a desfogar-se». «Si tenies un problema a casa, anaves a l’espectacle, li deies al pobre lluitador tot el que no t’havies
k L’herència òrfena
Sergi Peralta Periodista
atrevit a dir abans i, després, li demanaves un autògraf i l’abraçaves», recorda. Per fortuna, la policia va deixar en llibertat Nelson i va poder arribar a temps a
Lleida. Era el final de la temporada d’hivern. Fins a l’inici de les festes majors, l’activitat dequeia, a Espanya. Era aleshores que els més oportunistes viatjaven a països com
PCada vegada hi ha més catalans i espanyols que han anat a competir fora
arlar de lluita lliure professional avui dia sembla enyorar el passat. L’època daurada nacional va quedar al segle XX, quan herois com Félix Lambán, Antonio Posa, Hércules Cortés o Óscar ‘Crusher’ Verdú van conquerir el món. Les principals sales han caigut en l’oblit i en la demolició i, amb el nou mil·lenni, la seva història sembla haver-se esfumat. Regidors d’Esports de l’Ajuntament de Reus conserven en l’imaginari les vetllades dels 70, però, en els 2000, no en recorden cap en instal·lacions municipals, ni en col·laboració. Això no obstant, el pressing catch continua, i continua ben viu. El 2019, el madrileny Carlos Ruiz, conegut com a A-Kid o Axiom, es convertí en llegenda: és el primer lluitador espanyol a signar un contracte amb WWE, l’empresa estatunidenca que ha vist néixer estrelles de sobrada popularitat com Hulk Hogan, Rey Mysterio, John Cena i The Rock. Ara amb 28 anys, el vallecà ha alçat campionats i arribà a lluitar en el primer programa televisat que la companyia
Moçambic, Aràbia Saudita o Síria. Perquè sent lluitador, en un parell de nits, «guanyàvem el que li costava un mes a un obrer». El problema, però, era que no cotitzaven,
La lluita no cotitzava i Nelson va haver de treballar fins als 84 anys per subsistir
i el colombià es trobà, amb 60 anys, amb una pensió que no li permetia viure. Va estar treballant a Renfe fins al 30 de desembre del 2024.
La lluita arribà a un clímax el 1990 amb les retransmissions televisives de WWF. En contrast, el panorama nacional ja havia desaparegut, tacat per un estigma d’agressivitat que s’introduí en paral·lel amb els nous governs democràtics. Per tornar a ressorgir, hauria d’esperar al nou mil·lenni.
feu a Barcelona. Però la lluita no és un espectacle exclusivament americà. Abans de travessar l’oceà, Ruiz va formar-se a Madrid, a l’escola White Wolf Wrestling. S’havia presentat a les proves d’accés a les categories inferiors del Real Madrid de futbol, però el camí el portaria per una altra passió. En el present, són més d’una, i de dos, i de tres, les acadèmies que hi ha al territori espanyol. Amb Barcelona i València com a baluards més propers, ja no és una utopia voler pujar al quadrilàter i córrer entre les dotze cordes. Es tracta de centres que, a base d’esforç, han atret el talent necessari perquè els seus alumnes puguin aprendre dels millors. Si era una afició de nínxol, cada vegada hi ha més espanyols i catalans que han tingut l’ocasió d’agafar l’avió i anar a competir fora de les fronteres nacionals. Per al Camp de Tarragona, tot això queda, encara, molt llunyà. De xous n’hi ha a Barcelona, però l’època de les gires i els grans empresaris que va viure Rocky Nelson ha quedat enrere. Qui sap si, en un futur, algú s’anima a provar fortuna altre cop a Reus, Tarragona o els voltants. Potser, per Sant Esteve.
Societat l L’Ajuntament també culpa la Generalitat per la mala gestió informativa sobre el projecte
Adam Díaz Garriga
Els veïns de la urbanització Masies Catalanes, situada a l’Albiol, continuen la seva reivindicació particular contra la instal·lació d’una planta fotovoltaica a només 45 metres de les seves cases. La Plataforma ‘Stop Planta Solar Alcover i l’Albiol’, creada arran dels problemes ocasionats per la creació del recinte, suma 164 adherits dels 538 veïns que componen el municipi. El 84% dels habitants resideix, precisament, en aquesta urbanització, que ara demana explicacions per la mala gestió de la instal·lació definitiva de la Planta d’energia solar «Las Lomas» sense avís previ.
D’acord amb fonts properes a la plataforma, la iniciativa «no s’oposa a les energies renovables», però sí les afectacions que, en menys d’un mes, ha provocat la planta. El recinte, que acollirà 11.543 plaques fotovoltaiques, s’ha instal·lat en un terreny privat, actualment, llogat per la Generalitat per un termini de 30 anys. Segons els informes presentats per la Generalitat entre l’estiu del 2022 i el passat mes de setembre, els terrenys presenten condicions «favorables» i argumenten que la planta es troba a «5,6 quilòmetres en línia recta del poble de l’Albiol». Una «falsa veritat», segons
explica la plataforma, que «obvia» en la documentació la població de la urbanització de Masies Catalanes. Els veïns van presentar al·legacions el mes d’octubre de 2023, un mes després de la publicació del projecte i de l’autorització inicial, sense temps per argumentar les problemàtiques ni presentar esmenes davant la Generalitat.
L’Ajuntament de l’Albiol, malgrat les queixes des d’entitats com Stop Planta Solar, també va tractar d’endarrerir la creació de la planta. A principis del 2024, el consistori va informar sobre la «suspensió temporal de les llicències per construir parcs energètics
renovables en sol no urbanitzable al municipi». Una mesura per tractar de solucionar les futures afectacions que comportaria el projecte que, segons ha explicat l’alcalde de l’Albiol, Andreu Carrasco, al Diari Més, «es va presentar des de la Generalitat quan els tràmits ja estaven pràcticament fets». «No hi va haver manera», ha indicat el batlle, argumentant que «pràcticament es va veure obligat» a signar la instal·lació definitiva del projecte a l’Albiol.
Els habitants de la urbanització, però, continuen demanant explicacions al consistori, principalment, per la gestió informativa del projecte, que
consideren «insuficient». Al juny d’aquest 2025, va produir-se una reunió entre l’Ajuntament i, gairebé, 30 veïns, que no va resultar funcional i va augmentar la tensió entre els dos bàndols representats.
Inundacions a la planta En suma de la construcció de la planta amb una proximitat a poc més de 40 metres de les primeres cases de la urbanització, les queixes també s’enfoquen cap a les inundacions que afavoreixen els terrenys on s’instal·len les plaques. L’espai, propietat privada llogada per la Generalitat a un veí anònim de l’Albiol, acumula aigua que travessa el recin-
L’Ajuntament indica que «pràcticament es va veure obligat a signar» el projecte
te quan hi ha aiguats com els del passat octubre. El pendent que caracteritza el terreny i que ajuda a la instal·lació de les plaques és, en conseqüència, un espai perfecte per a generar un flux fort d’aigua, que inunda la carretera paral·lela a la finca Mas Gibert. Durant l’aprovació del projecte, l’Agència Catalana d’Aigües (ACA) va presentar una informe «favorable» sobre els terrenys, sense valorar les possibles inundacions. L’eliminació dels arbres al terreny va generar grans corrents i danyant la carretera C-14. i el seu entorn. L’Ajuntament i la plataforma coincideixen en el fet que, la gestió de l’ACA i la Generalitat no va ser correcta. L’Ajuntament ha informat al Diari Més que la Diputació de Tarragona, propietària de la carretera, continua treballant per solucionar aquest problema concret, tot i que fa un mes que espera resposta.
Entrevista l El president del Consell Social de la universitat tarragonina va reclamar més competències per a l’ens. «Estem lligats de peus i mans. Per no tenir, no tenim ni NIF»
Carles Magrané Unda
Fa poc es van commemorar els 30 anys del Consell Social de la URV. Com valora la tasca feta des d’aquest estament?
«El conec d’antic, el Consell Social, com conec d’antic la universitat. Parlem d’institucions molt joves que han fet una trajectòria molt intensa i de la qual ens podem sentir satisfets. L’acte dels 30 anys pretenia fer una reflexió d’on hem arribat i com hi hem arribat. Constatar en el present com estem i què esperem, i verificar si tenim els mitjans per afrontar el futur que tenim al davant».
I les tenen, aquestes eines?
«A la vista de la valoració del nostre passat, present i futur, vam decidir aprovar una declaració institucional. Aquesta declaració conté una constatació: la Universitat Rovira i Virgili, de bracet amb el Consell Social, ha fet una feina de transformació del sud de Catalunya —l’Ebre, el Camp i el Penedès— com mai s’havia vist. És impensable un futur sense la Universitat Rovira i Virgili».
I per créixer en el futur, amb l’ajuda del Consell Social, què cal?
«El marc legislatiu actual no compleix amb l’expectativa que el Consell Social té de les seves responsabilitats. No les defineix amb precisió. Això és el que vam reclamar principalment: que no ho ha fet ni aquesta llei ni cap de les anteriors. També diem que el Govern de Catalunya i el Parlament tenen capacitat per regular els Consells Socials, i la llei ho insinua. Aquesta és la segona reclamació: demanar que el Govern de Catalunya proposi al Parlament que els Consells Socials siguin millor definits».
Aquestes competències, en què s’haurien de concretar? Quines són les que creieu
que falten perquè pugueu fer més feina des del Consell?
«Els Consells Socials es nomenen per ser la veu de la societat a la universitat, i perquè aquesta veu sigui ben viva. Que els objectius que se li encomanen a la universitat siguin els que li interessen a la societat. Alhora se li encomana un paper d’influir a favor de la universitat. Aquest paper vol dir que no ens hem de limitar només a aprovar allò que queda ben definit en les competències: el pressupost, la plantilla, el pla d’estudis. Això ens ho sotmet el Govern de la Universitat i ho aprovem. Per tant, som un òrgan de validació. Però hi ha una paraula clau: l’actuació».
Més capacitat d’acció directa, doncs?
«Ara, quan volem actuar, ens trobem lligats de mans i peus. Tenim uns recursos humans limitadíssims i una capacitat econòmica de subsistència. I encara molta part d’aquesta economia la destinem a coses que, per justícia, ens sentim cridats a fer: donar beques, convocar premis d’impacte social de la recerca, captar talent als instituts... Fem un munt de coses que correspondria més aviat que fes la universitat, però aquesta tampoc té recursos suficients. Les fa el Consell Social, restant-se dels seus pocs recursos. Per tant, què ens queda per a l’actuació? Què ens queda per fer allò que la llei ens mana, que és el pla triennal d’actuacions?»
En què consisteix aquest pla?
«Vam ser els primers de Catalunya a aprovar-lo. És el pla estratègic del Consell Social. Però sense recursos no el pots fer. Per no tenir, no tenim ni NIF. No tenim personalitat jurídica definida fiscalment. No podem generar pagaments, factures, cobraments. Si captem una subvenció, ha d’anar a la universitat i després ens
l’ha de retornar. Qualsevol burocràcia s’eternitza, tot es fa llarg, tot es fa complex. Per tant, no té dinamisme, no té la capacitat d’actuació que caldria, no té els instruments ni les eines per poder actuar, més enllà d’aprovar i validar. El que reclama la declaració institucional és això».
Han rebut alguna mena de ‘feedback’ de la Generalitat o els grups que han de legislar sobre el tema?
«El Govern català i el Parlament en tenen plena consciència. El mateix dia de l’aprovació d’aquesta declaració institucional, la consellera va presidir el plenari del Consell, atenent el meu oferiment. Naturalment, estava informada del contingut. Li havia enviat dies abans la declaració i n’havia parlat amb ella. En cap moment va dir que no hi estigués d’acord. Es va aprovar per unanimitat sota la seva presidència, la meva i la del rector. I el Parlament, a través del seu president i de la mesa, que estava representada el
Més competències
«La llei deixa amb un punt d’indefinició a qui li correspon el control econòmic de la universitat i la inspecció de serveis. Però, només faltaria que el Consell hagués de fer això sense mitjans humans, sense recursos materials i sense capacitat per fer-ho. Com que la llei ho deixa amb un punt d’indefinició, hi ha universitats que creuen que ho ha de fer el Consell Social i corren el risc de convertir-lo en un òrgan d’oposició al govern de la universitat. I això m’hi nego, perquè no han estat pensats per això. La veu de la societat és per a una altra cosa».
Una universitat útil
Està prou dimensionada la universitat per al nostre territori?
«És un territori de més de 800.000 habitants. Jo crec que la dimensió de la nostra universitat avui és la correcta. En aquest moment s’està plantejant un creixement amb una
«El Consell Social no té els recursos per a complir amb el que se li demana»
La mida de la URV
«Estem creixent en alumnat més que cap altra universitat catalana»
dia de l’acte de l’aniversari per diferents colors polítics, van prendre raó del mateix. Per tant, avui les forces polítiques catalanes i les dues institucions primeres del país —Govern i Parlament— saben d’aquesta reclamació i la comparteixen. Altra cosa és que ara la seva acció política permeti aprovar un marc competencial i una definició dels consells més ajustada». Una de les feines més destacades del Consell hauria de ser el control econòmic de la universitat?
facultat nova de farmàcia. Estem creixent amb alumnat més que cap altra universitat catalana. Tenim estudis fins i tot fora de la demarcació, a Vilafranca, i estem rebent alumnat procedent de famílies que integren una geografia propera al milió de persones. Per aquesta dimensió que tenim i per la que podem tenir en el futur, tenim la capacitat organitzativa i els mitjans». I l’adaptació dels estudis també és la que li escau al territori?
«Avui sí, però auscultem les
demandes. El futur ve amb coses molt especials. No sempre la resposta és fer un nou estudi o una nova facultat. Tenim enologia, que és de referència a Europa, que no té cap altra universitat i que és lògic que estigui aquí. Un empresari em va dir que dels nostres enginyers —electrònics i mecànics— n’agafen un munt i n’estan molt contents. Però els convindria que, com que el producte final que fan és de caràcter alimentari, aquests enginyers tinguessin nocions transversals de nutrició, de salut, de temes que toquen el món alimentari. Com ho podem fer, això? No és fàcil, perquè el pla d’estudis ja està fet. Per tant, què has de fer? Parlar amb els directors d’aquells àmbits i buscar la manera de donar una resposta. Això va costar, però s’està fent». Junts vol portar al Parlament limitar que el 80% de les places en medicina siguin per a estudiants catalans. Què en pensa? «És el problema del Districte Únic. En una universitat pública s’hi pot matricular qui vulgui si compleix el nivell d’accés, té les condicions i paga la matrícula. És veritat. Això ho ha dit el grup de Junts, però és que el director del Collegi de Metges de Tarragona ha publicat articles en el mateix sentit. Què diuen? Que els nostres metges no poden entrar a les nostres facultats, amb el nostre esforç econòmic paguem la formació dels estudiants d’altres comunitats, que després se’n tornen o van allà, i per tant els hem format aquí a canvi de res. I encara nosaltres hem d’anar a buscar metges a Sudamèrica».
I com se soluciona?
«Està molt aviat dit. És difícil d’arreglar. El Districte Únic és una realitat. No es tracta de discriminar ningú. No pots violentar segons quines coses, no pots posar portes al camp.
S’han de buscar mecanismes per veure com afavorim que els nostres estudiants puguin disposar de més places. Si hi hagués més places, podríem donar satisfacció a propis i forans. Què fem, llavors? Els nostres o els de fora? Per tant, aquí hi ha una important determinació de futur a prendre: més places o regular l’accés a aquestes places. El de medicina és flagrant, és on es veu més, però també amb altres carreres, amb altres graus, amb altres estudis està passant el mateix». El dia de la celebració dels 30 anys va anunciar que, acabat el seu mandat, posava a disposició del govern la possibilitat de nomenar una altra persona. Per què? «No opto al segon mandat, ho tinc claríssim. Però no és que deixi una cosa a mig fer.
la URV, al Campus universitari de Vila-seca. Gerard Martí
Places foranes
«El Districte Únic és el que genera la manca de places per a estudiants locals, però no es poden posar portes al camp»
La deixo quan toca. Per què? Perquè tot això que acabo de dir, que no ho ha dit cap altre Consell Social ni cap altre president, no deixa de ser un posicionament fort. Compartit, sí, però fort. És alçar la veu per dir: demanem que si això no va així, no anem bé. No farem la feina que ens tenim encomanada. Quan un fa aquest posicionament és molt fàcil que es pugui pensar: el que vol és més poder per a la presidència. I com que no és això en absolut, que el que demano és pel Consell i pels Consells i pel futur, vaig dir: l’única manera de fer entendre clarament que jo no ho
Territori l L’expresident de la Diputació de Tarragona defensa la postura de l’alcalde de Vila-seca, que ha abandonat el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana: «Ha constatat que estan destrossant el consens existent»
Amb el seu llarg bagatge polític, què en pensa del procés per crear l’àrea metropolitana de Tarragona?
«Analitzar el que fan els teus companys quan tu ja no jugues t’exigeix un exercici de respecte, perquè és el seu temps, i de prudència perquè tu no estàs allà en les reunions i no coneixes en detall les coses. Però puc fer un exercici de comparació».
En quin sentit?
«Des dels anys 70 o 80 es parla del Camp de Tarragona com una figura geogràfica que requereix diàleg i construir ponts entre tots. La taula dels 21 municipis, crec que es deia, altres intents que hi va haver posteriors, i en el meu record tinc el Consorci del Camp de Tarragona, que va ser una experiència que la gent no ho recorda, però fructífera en quatre o cinc aspectes. Hi havia qüestions d’abastament d’aigua per resoldre, coses ferroviàries per crear consensos, qüestions d’immigració que no estaven ben resoltes, de residus tampoc, i de seguretat pública —encara no hi havia els Mossos d’Esquadra desplegats. En tots aquests aspectes el Consorci va fer acció i la va fer amb resultats que es poden demostrar». Però tampoc no va anar més enllà...
vull per al president és renunciant al càrrec en un futur». Doncs una reforma dels Consells pot ser, en realitat, el seu llegat més important.
«Si en el procés d’aquests 15 mesos que queden el govern i el Parlament emprenen una reforma de la LUC —la llei universitària de Catalunya que està emparada dins de la llei estatal—, si hi ha una modificació profunda i s’atén la demanda del Consell Social de la Rovira i Virgili, hauré aconseguit el que volia, exactament això. I ho hauré aconseguit a favor dels qui hi haurà després de mi».
«No va culminar la seva feina, que era arribar a articular mecanismes conjunts de funcionament. Van aflorar lideratges individualitzats: cadascú volia el seu, o alguns dels presents tenien una visió especial o particular i van condicionar la resta. I el Consorci, havent fet bona feina, havent durat un bon temps, va acabar extingint-se com l’aigua amb un cistell, va desaparèixer i no se n’ha parlat més». No va ser l’única proposta d’actuació conjunta.
«Després va venir la taula socioeconòmica del Camp, que va ser un invent fugaç d’un determinat delegat del govern. Tampoc no podríem recordar cap cosa que la distingeixi per
haver realitzat una actuació a favor d’algun aspecte del Camp de Tarragona». Parla de fracassos anteriors. Però considera necessari fer un esforç per trobar solucions de conjunt pel Camp de Tarragona?
«Per descomptat. En tenim proves. La Mancomunitat de Residus Sòlids Urbans agrupa els vuit o nou municipis que més residus produeixen amb un objectiu comú que és eliminar-los i fer energia i abaratir els costos. I això està aconseguit fa 30 anys. Per tant, no hi ha dubte que el diàleg que busca unitat de criteri, unitat d’acció i que construeix coses que són de l’interès comú i que no són de l’interès particular de cada municipi, és bo. En aquest sentit, l’impuls a la Regió del Coneixement procurava tenir un protagonisme en les decisions col·lectives i una capacitat de governança pròpia. Tota una estructura de funcionament que s’ha deixat de banda. Que no és contradictòria amb això que es fa ara. Es podria fer una cosa i es podria fer l’altra». És a dir que a més de l’Àrea Metropolitana calen altres fórmules de coordinació territorial?
«Constituir, com a l’Europa avançada, una regió que es basi en el coneixement no és un caprici, és un deure. Un deure que no estem fent. I, per altra banda, sempre dic que el que no podem és caure en l’error de fer una àrea metropolitana. No es fan les àrees metropolitanes. Es fan els mecanismes que governen zones que funcionen d’una manera metropolitana. És a dir, que tenen més d’un punt de funcionament comú per a la vida quotidiana de la gent». Per on caldria començar a fer aquests mecanismes?
«El primer que s’ha de fer és tenir una mobilitat perfecta. Una mobilitat extraordinària. Si fem l’esforç a la causa col·lectiva —que va en la línia del tramvia del Camp o d’un transport col·lectiu que fun-
cioni de veritat i que ens relligui centres de treball, centres hospitalers, centres administratius, llocs de residir— això sí que ens fa metropolitans. Per això encara no ho tenim, i hi ha hagut molts intents abans d’ara per fer-ho. Per tant, els governants, els responsables polítics actuals, en el criteri que volen avançar en el camí de metropolitanitzar la nostra realitat quotidiana, entenc que han de fer esforç per comprendre quines són les necessitats de la gent, identificar-les molt bé i donar-hi una resposta». El model ha de ser Barcelona?
«L’àrea metropolitana de Barcelona, que és l’altre cas que coneixem, en els anys 60 o 70 van haver d’afrontar una realitat que era la immigració que va arribar a trens i trens i abocava la gent allà. I, com a conseqüència del desgavell socioeconòmic que es va generar en aquells indrets, a posteriori van haver de posar ordre en un caos. Per tant, allà la raó de l’àrea metropolitana va néixer amb un altre objectiu. Aquí no en tenim cap, de caos. Aquí el que volem és relligar-nos per viure millor».
A Barcelona el pes de la capital és evident. Aquí tenim dues ciutats de pes, com Tarragona i Reus, que cal que apostin per una actuació conjunta en primer terme?
«Hi ha altres realitats, com Cambrils, Salou i Vilaseca, que sumats i posats en època punta d’estiu pesen més que Reus i Tarragona durant una època de l’any. I mouen una economia ingent. I necessiten molt flux de gent per treballar i tirar endavant aquestes iniciatives. Per tant, per això jo sempre parlava de lideratges compartits. Perquè avui en dia no es pot parlar de liderar l’alcalde de Barcelona o liderar l’alcalde de Tarragona o el de Reus. Ho han de liderar junts amb els altres». Ara mateix Vila-seca (vostè en va ser alcalde molts anys) ha marxat del grup impul-
sor de l’Àrea Metropolitana perquè no hi ha consens sobre l’estació intermodal. Què li sembla?
«L’alcalde de Vila-seca constata que un consens existent l’estan destrossant, l’estan posant en dubte. Defenso clarament la seva posició. No es tracta d’anar en contra de ningú. Es tracta de dir per què està enfadat l’alcalde de Vila-seca. L’alcalde diu que si l’àrea metropolitana s’ha de fer sobre la base de la confiança i aquesta confiança, a la primera de canvi, ja és traïda amb un tema tan essencial com determinar on va aquesta estació...»
Acabarem tenint dues estacions intermodals, llavors?
«Hem de tenir la que connecta, de veritat. I si la ciutat de Tarragona vol tenir una altra estació i aconsegueix tenir-la, jo aplaudiré. Aplaudiré perquè vol dir que la ciutat de Tarragona vol donar una resposta diferent als seus ciutadans. Però no ha de ser el donar aquesta millor resposta en detriment de la qualitat del model del conjunt». Les eleccions i canvis de Govern van acabar malmetent el Consorci. Les municipals cada vegada són més a prop. Pot passar el mateix amb l’Àrea Metropolitana?
«El que no vull pensar és que l’àrea metropolitana tingui un color polític. Si s’impulsa per això, ens equivoquem. Si es fa perquè hi ha una dominància clara d’un color polític als ajuntaments afectats, llavors vol dir que és sinònim de fracàs, perquè els colors polítics canvien. Si aquesta és la intencionalitat, ens equivoquem. No pot tenir color polític. Hi ha d’haver una visió generosa. L’àrea metropolitana ha de néixer sobre una base de convicció, de generositat, d’unitat de criteri, d’unitat d’acció i de bon servei al ciutadà. Si no hi ha aquestes línies inspiradores en el frontispici de l’edifici que van a construir, no ho farem. Però confio que sí, que la cosa anirà endavant».
Festivitats l Les activitats dinamitzaran l’economia del municipi amb maratons de maquillatge i concursos de disfresses
Adam Díaz Garriga
El terror retornarà als carrers i comerços de Salou entre el 24 d’octubre i el 2 de novembre amb el Salouween. La nova edició del festival, portarà propostes interactives i, enguany, més activitats per als infants com a principal novetat. El municipi va començar a preparar-se el 14 d’octubre, amb la decoració de tots els aparadors dels negocis participants en les setmanes d’horror. Les activitats consolidades que continuaran figurant al programa seran el Truc o tracte, a la plaça del Carrilet, on els negocis oferiran llaminadures i xocolatines, i el Salouween Street, que recorrerà el passeig Jaume I. Aquesta iniciativa, que portarà música, esdeveniments de restauració i shows amb una zona infantil, se celebrarà el dia «més terrorífic de l’any», el 31 d’octubre, i els dies 1 i 2 de novembre, de 12.00 a 00.00 h.
La Masia Tous ha estat l’escenari escollit per presentar un programa que pretén «dinamitzar l’economia del municipi i la cultura tradicional», d’acord amb l’alcalde de Salou, Pere Segura. El Salouween s’ha estrenat de la millor manera amb una «esgarrifosa» performance, Salou Z, a càrrec de Cristina Muñoz i l’Escola de Teatre Aura. Una actuació que podrà reservar-se de manera gratuïta per experimentar-la els dies 22 i 23 d’octubre a la Masia Tous, que es convertirà en l’últim reducte de supervivents de la Costa Daurada d’un atac de morts vivents.
Per primer cop, les propostes també obriran al públic la Salouween Parade, una desfilada de monstres i zombis pels carrers del municipi. «Podrem veure morts vivents caminant pels carrers de Salou», ha explicat Júlia Gómez, regidora de Festes. La iniciativa obrirà al públic un taller de maquillatge, també a la Masia Tous el dia 30 d’octubre per sortir als carrers amb l’aspecte més aterridor. L’entrada serà gratuïta, a partir de les 17.30 h, i els participants que
El passadís del terror a la Masia Tous obrirà dos dies de manera gratuïta
S’obrirà al públic la ‘Salouween Parade’ amb accés de disfresses pròpies
portin la seva pròpia disfressa podran unir-se a la desfilada general, que tindrà un recorregut entre els carrers Maria Castillo i Jaume I.
Impuls del municipi
Com ha destacat l’alcalde Pere Granados, «amb el Salouween volem que la ciutat visqui una experiència collectiva, plena de creativitat i participació, on el talent local i l’esperit festiu es donen la mà per fer vibrar Salou».
El batlle ha destacat que la proposta «no tanca una temporada» sinó que enceta la temporada de tardor i la de primavera. «Ajudarà al turis-
me del municipi i aportarà sostenibilitat social, també als negocis», ha afirmat Granados, que ha destacat que el Salouween és l’esdeveniment
anual que porta més visitants al municipi. La festivitat, a més, comptarà amb passatges infantils amb el Club Xic’s encantat,
entre el 24 i 25 d’octubre, i experiències com el Five Nights at Freddy’s, que portarà una experiència immersiva de realitat virtual ambientada en un establiment ple d’animatrònics. També se celebraran xocolatades el mateix dia 30 i una zumba solidària amb concurs de disfresses, el dia 2 de novembre.
Durant els dies de «terror» que es viuran al municipi, hi haurà maratons de maquillatge per als més petits. Pels carrers del municipi es podran trobar activitats per a visitants de totes les edats, en una edició pensada per a visibilitzar el comerç local. Després d’una última edició marcada per la DANA a València, que va obligar a ajornar algunes activitats, el municipi de Salou tornarà a gaudir del Salouween, aquesta vegada, enfocat als més petits i amb més esdeveniments oberts al públic per gaudir d’activitats familiars.
Tribunals l La denúncia del cap de comunicació involucrava cinc regidors per un suposat assetjament per xarxes
L’Audiència Provincial de Tarragona ha desestimat definitivament la denúncia penal interposada pel cap de Comunicació de l’Ajuntament d’Altafulla contra cinc regidors. El procés, que ha durat gairebé dos anys i mig, tanca judicialment els episodis d’acusacions per assetjament advertits pel responsable de premsa de l’Ajuntament i director del mitjà Altafulla Ràdio, Albert Jansà, qui defensava haver rebut greus atacs a través de les xarxes socials (concretament a Twitter o ‘X’). La denúncia,
publicada el juny del 2023, fixava comportaments perjudicials entre el novembre del 2022 i el gener de 2023 per part de diversos regidors, entre ells Xusa Ortega i Francesc Ferré (Alternativa), Hèctor López-Bofill (Junts), Xavier Rofas (no adscrit). El juliol del 2024 el jutjat instructor del Vendrell va arxivar el cas, però va reobrir-se desprès que el Jansà interposes un recurs. Ara el resultat no ha estat diferent, i de manera similar a la primera investigació, el jutge ha declarat que no va existir «cap
indici de delicte», qualificant la denúncia de «desproporcionada». En relació amb els comentaris dels diputats d’Alternativa a través de xarxes, el jutge també indica que no es va escriure res que «pugui ser objecte de condemna», i assegura que no destaca cap imputació sobre el regidor Francesc Ferré. A més, es destaca el caràcter «tendenciós» de l’informe pericial presentat per Albert Jansà.
En un comunicat, Alternativa Altafulla, fa menció de l’informe presentat per l’Audiència Provincial, confirmant
Vivenda l Soriano (PSC) en preveu la meitat en marxa d’aquí a un any
Redacció
El diputat del PSC per Tarragona, Christian Soriano, ha explicat que «el Govern de la Generalitat construirà 2.453 habitatges de protecció oficial a la demarcació de Tarragona en els propers anys». En concret, «1.942 s’habilitaran
en 66 terrenys del Camp de Tarragona i 511 en 40 solars de les Terres de l’Ebre». Segons Soriano, «el Govern del president Illa s’ha pres molt seriosament el problema de l’accés a un habitatge digne, sobretot per a la gent jove. Per això s’ha posat en marxa un pla per construir un total
El magistrat qualifica l’informe pericial de Jansà de «pretensiós»
no es va acreditar «cap trama, ni assetjament contra Jansà», exposant que «la crítica és un dret fonamental de la llibertat d’expressió». El magistrat també menciona en l’informe que a Albert Jansà «l’afecten molt les crítiques» i destaca que «no va valorar la seva actuació» com a responsable públic.
Cas obert des del 2023
Els antecedents del cas involucren una suposada trama d’assetjament cibernètic defensada per Albert Jansà, l’actual alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera i diversos veïns i regidors vinculats a Esquerra Republicana o al govern altafullenc. L’anomenat «Cas Jansà», concretament, advertia de les amenaces de diversos regidors sobre el cap de Comunicació del consistori, generant tensió entre diversos grups municipals. La denúncia va ser interposada el juny del 2023, i segons indica el grup d’Alternativa, Jansà, també coordinador dels Diables Petits d’Altafulla, va declarar «persones non-grates» per part de l’entitat per «influir en els canvis de majoria existents», favorables a l’oposició.
La denúncia penal, ara desestimada de manera definitiva, se suma a la interposada per l’alcalde, que descriu diferents atacs com «trucades des de Nigèria i Regne Unit» per molestar-lo, cents de missatges anònims per xarxes o, fins i tot, la creació de dos perfils amb el nom dels seus fills. La seva denúncia continua en procés.
Equipaments l Les noves instal·lacions es preveuen en servei el 2028
Blanca Blay / ACN
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va anunciar ahir que «el Departament construirà dos nous mòduls amb 256 places per a interns a la presó de Mas d’Enric, al Catllar, per afrontar el creixement exponencial de la població penitenciària a Catalunya». Segons va explicar, «l’increment de l’activitat policial està fent augmentar de manera sostinguda el nombre de reclusos» i, si es manté la tendència actual, «podríem arribar a un espai de saturació». Els dos mòduls, amb capacitat per a 128 interns cadascun, es començarien a construir l’any vinent i estarien operatius el 2028. Espadaler va assenyalar que «Mas d’Enric disposa d’espai dins el perímetre per créixer», i que les noves instal·lacions s’aixecaran amb mètode industrialitzat «per reduir terminis». A més, Justícia desplegarà un pla de seguretat integral amb inhibidors de mòbils, escàners corporals i tecnologia antidrons a totes les presons, amb una inversió de 7,3 milions d’euros.
de 50.000 habitatges de protecció oficial d’aquí al 2030». Ha afegit que «en una primera fase s’ha analitzat el país per detectar tots els solars disponibles que es puguin aprofitar». La previsió és que «d’aquí a un any la meitat d’aquests pisos ja estaran en producció» i que «abans
d’acabar l’any hi haurà una nova convocatòria de solars». El diputat ha remarcat que «per obtenir resultats més ràpidament cal actuar en diferents fronts», destacant la llei d’habitatge, «que permet posar un topall màxim als preus del lloguer en zones tensionades». Finalment, ha subratllat que «si volem resoldre el problema cal que l’habitatge sigui una prioritat sostinguda en el temps» i que «la millor política d’habitatge és que tothom tingui feina, sous dignes i estabilitat».
Medi ambient l Riudecanyes, Montbrió, Vinyols i els Arcs i Riudoms critiquen l’alt impacte del parc i la seva línia elèctrica
Els ajuntaments de Riudecanyes, Montbrió del Camp, Vinyols i els Arcs i Riudoms han exigit a la Generalitat que aturi el projecte eòlic impulsat per l’empresa Tesera Energía S.L. pel «fort impacte negatiu» que suposaria per als municipis. La iniciativa preveu la construcció de sis parcs, cadascun amb un aerogenerador de més de 150 metres d’alçada, i una línia elèctrica d’evacuació de gairebé 30 quilòmetres i 91 torres «de gran format», han afirmat aquest dimarts els consistoris
en un comunicat conjunt. Els sis molins generarien una potència de quasi 30 MW. Quatre s’instal·larien en el terme municipal de Montbrió del Camp i els altres dos a Riudecanyes, i a Montbrió també hi hauria una subestació elèctrica.
La línia elèctrica d’alta tensió portaria l’energia fins a les instal·lacions de Repsol a la Pobla de Mafumet, passant per onze municipis del Camp de Tarragona. Dels 27,7 quilòmetres de traçat, 19,6 serien amb cablejat aeri i 8,1 soterrats. «La creació d’aquesta línia elèctrica suposarà ubicar 91 torres d’uns 20 metres ca-
dascuna, algunes en camins públics i d’altres en camps agrícoles», expressen en la nota. Tesera Energía S.L. té prevista una inversió de 4,3 milions d’euros.
Els ajuntaments signants han argumentat que el «projecte tindria un gran impacte ambiental i paisatgístic» i han destacat que «encara mantenen una estructura agrícola rellevant que cal preservar». També alerten que «s’estaria alterant la fisonomia del nostre entorn i perjudicant els valors identitaris i productius del terme», i que la línia d’evacuació «podria fragmentar
Tradició l Les dues activitats reuneixen prop d’un miler de persones
El Morell va viure el darrer cap de setmana un ambient ple de tradició amb dues cites consolidades: la 29a Exposició de Bolets, organitzada per Tocats del Bolet, i la 18a Trobada de Puntaires, impulsada per l’Associació de Puntaires del Morell amb el suport de l’Ajuntament. Més d’un miler de persones van participar en les activitats, que van omplir la rambla Pau Casals i el Centre de Serveis per a la Gent Gran. Lluís Navarro, membre de Tocats del Bolet, va destacar que «vam viatjar fins a Sant Joan de l’Erm, Cantavella o Cerler per trobar els gairebé 200 exemplars exposats, sense oblidar la serra de Prades».
La degustació de bolets de diumenge va tornar a ser un èxit, amb 500 racions servides i una gran afluència de públic, mentre que la tro-
Visitants observant els exemplars de l’Exposició de Bolets. Aj. del Morell
La trobada de puntaires va aplegar
189 participants de 40 municipis
bada de puntaires va reunir
189 participants d’una quarantena de municipis. «Vam canviar la data per evitar les
El parc projectat generaria quasi 30 MW amb 6 molins i 91 torres elèctriques
el territori i afectar finques agrícoles». Paral·lelament, els grups municipals d’ERC a Vi-
la-seca, la Canonja, Constantí i Cambrils han reclamat «més transparència i participació» davant el projecte, alertant d’una «certa opacitat» i demanant a la Generalitat una trobada amb els municipis per exposar amb claredat les possibles afectacions ambientals i agrícoles. Alhora, han
reiterat el seu compromís amb un model d’energies renovables «sostenible i respectuós amb el territori». Els quatre ajuntaments del Baix Camp enviaran informes a la Generalitat per rebutjar el projecte, i alerten que aquest dividiria finques rústiques i fragmentaria el territori.
calorades i ha funcionat molt bé», va afirmar la regidora M. Jesús Valldosera. L’organització va oferir esmorzar a totes les assistents i es van fer sortejos. El regidor de Cultura del Morell, Miquel Roig, va concloure que «la coincidència dels dos esdeveniments va permetre al públic gaudir de les dues activitats alhora».
Successos l Els Mossos d’Esquadra van detenir diumenge a l’Espluga de Francolí un home de 33 anys per robar una caravana valorada en uns 8.000 euros. Els propietaris van veure amb videovigilància com uns desconeguts entraven a la finca, trencaven el ca-
denat i s’enduien la caravana amb un turisme. Els agents van interceptar el vehicle a la C-14 i van detenir el conductor, mentre que un segon sospitós va fugir camp a través. L’arrestat, amb antecedents policials, va passar dilluns a disposició del jutjat de guàrdia de Valls. ACN
Futbol l El murcià va ser una de les notes positives contra el Tarazona assolint un gol i una assistència que premien el seu esforç
Una de les notes positives del duel contra el Tarazona va ser el rendiment d’Álex Jiménez. El jove davanter murcià sempre destaca pel seu desgast en la pressió i solidaritat defensiva, però diumenge va fer un pas endavant arrodonint el seu partit de desgast en la pressió amb un gol i una assistència.
Des de la seva arribada al Nàstic l’últim dia de mercat d’estiu de l’any passat, Álex Jiménez ha destacat per la seva entrega en els partits. El murcià és un jugador que es desgasta en la pressió i és solidari al darrere, però sempre amb una tasca pendent: el gol. Els davanters sempre són jutjats pel seu encert de cara porteria, facin l’esforç que facin i durant l’any passat i aquesta temporada el davanter ha mostrat dificultats en la finalització. Això sí, actuacions com la de diumenge són passos prometedors per desfermar el seu talent i competir amb Marcos Baselga i Cedric Omoigui.
Jiménez acumula en 8 partits gairebé les mateixes titularitats que l’any passat
Qui més confia en el davanter és Luis César. Jiménez és l’aposta personal del tècnic i ho ha demostrat amb paraules i fets. Enguany, Álex Jiménez acumula ja 4 titularitats, només una menys en vuit partits que en tota la tempo-
rada passada. Llavors era un jugador de recurs en el tram final dels partits que acabava de saltar de Tercera Federació. Enguany, ha gaudit de més oportunitats aprofitant la baixa de Baselga i, com contra el Tarazona, ha sigut una prioritat per sobre dels seus competidors.
Futbol l El Nàstic de Tarragona tindrà una nova Marea Grana de cara al duel d'aquest dissabte a les 18.30 h contra el Sabadell. Un miler d'aficionats acompanyaran a l'equip a la Nova Creu Alta per animar l'equip en el derbi català. En una primera instància, el Sabadell havia lliurat 700 entrades al Nàstic, però aquestes es van acabar en
qüestió d'hores. L'entitat grana i l'arlequinada van arribar a un acord ahir per ampliar el nombre d'entrades destinades a l'afició visitant al miler a un preu unitari de 15 euros. Aquest acord també habilita al Sabadell a gaudir d'un miler d'entrades de cara al duel de la segona volta que tindrà lloc al Nou Estadi Costa Daurada.
Les entrades estan encara a la venda de forma exclusiva al lloc web del Nàstic i consten d’un preu de 25 euros si es vol desplaçament en autocar, o 15 euros si només es vol l’entrada. De moment, amb més de 700 entrades venudes, el desplaçament a la Nova Creu Alta es presenta com el més seguit des del duel de play-off contra el Real Murcia. AMQ
Luis César va ser clar en la roda de premsa posterior al Tarazona: «El dia que Álex Jiménez sigui precís amb el gol serà un jugador importantíssim». A més, va afegir que «puc dir que Álex té gol. En els entrenaments ha demostrat el seu talent. Per aquest motiu, em fa ràbia que falli
perquè als davanters es defineixen pel seu encert». De fet, l’entrenador va anar més enllà i va subratllar el treball del murcià en el dia a dia apuntant que «si a cada jugador de la plantilla ha de fer una alineació, a banda de posar-se a ells mateixos de titulars, la prioritat és Álex Jiménez».
El passat diumenge va mostrar una mica talent que parla Luis César. A la banda esquerra, però amb la llibertat de moviment cap al centre, va ser partícip dels dos gols del conjunt grana. Primer, va assistir a Marc Montalvo a la frontal de l’àrea, i, després, va veure l’espai entre quatre defensors del Tarazona per caçar la centrada de Fuentes i marcar el gol de la victòria.
Millor acompanyat que sol El davanter ha demostrat rendir millor quan és la segona espasa de l’atac grana i no tant com a únic referent. Diumenge, amb Marcos Baselga encarregat d’arrossegar la defensa rival, Jiménez va demostrar que és capaç d’aprofitar la llibertat de moviments per associar-se en l’atac grana. De fet, així ho va demostrar també contra el Betis Deportivo quan va provocar un penal i va repartir una assistència a Jaume Jardí. En canvi, ancorat com a únic referent té dificultats per guanyar la partida als defensors rivals, com es va veure contra el Sanluqueño, i perd l’explosivitat que sí que té per l’esquerra.
Contra el Sabadell, Jiménez tindrà una nova oportunitat de mostrar el seu creixement i passar de ser una aposta a un contendent a l’atac grana.
Motor l La prova se celebrarà de divendres a diumenge amb trams d’asfalt i terra
Redacció
Salou ja ha començat el compte enrere per acollir la 60a edició del RallyRACC Catalunya Costa Daurada. Des d’aquest divendres fins al diumenge, el motor serà el protagonista a la Costa Daurada amb una edició que serà puntuable per al Súper Campionat d’Espanya de Ral·lis (S-CER) i deu competicions més. A més, com a principal novetat, la prova serà d’especial dificultat per als pilots en combinar trams d’asfalt i terra, recordant temps del Mundial.
La principal novetat és definida per la disputa del ral·li en tres jornades. Divendres, a més de les verificacions i el Shakedown o tram de proves, es disputarà la cerimònia de sortida i el primer tram cronometrat, l’especial urbana de Salou (1,55 km al passeig Jaume I) que es correrà una vegada per dia. Dissabte tindrà lloc una etapa sencera sobre terra, amb 88,68 km i aquest mateix dia, en acabar la jornada, es correrà un tram
Albert Quesada, rumb al Mundial sub-17
Handbol l El reusenc Albert Quesada competirà a partir d'aquest cap de setmana en el Mundial sub-17 d'Handbol que tindrà lloc al Marroc. Quesada és jugador del juvenil del Barça i ja ha debutat amb el Barça Atlètic, convertint-se en una de les promeses del planter blaugrana i és un habitual en els Hispanos Juveniles. La competició encetarà aquest divendres a les 10 h contra Corea i el 26 i 28 d'octubre jugarà els dos partits de fase de grups contra Qatar i Tunísia. AMQ/Cedida
Els diferents representants durant la presentació de la 60a
El passeig Jaume I de Salou tornarà a ser protagonista amb tres trams
nocturn sobre asfalt. Finalment, diumenge es disputarà una etapa només d’asfalt, de
83,30 km amb el final de ralli a partir de les 16 hores en el passeig Jaume I de Salou.
D’aquesta manera, el RallyRACC tindrà 980 quilòmetres de recorregut total amb 14 trams cronometrats. En ser un ral·li mixt, el RallyRACC comptarà amb tres classificacions diferents. Els participants hauran de triar
trams (terra i asfalt) amb què compta la competició completa i que serà la que proclamarà el guanyador absolut de la prova. A més, s’ha de sumar una novetat més a aquesta 60a edició, un ral·li de regularitat reservat a cotxes clàssics que comptarà amb classificació i control habitual d’aquest tipus de proves.
Activitats i sorpreses
Més enllà de la competició, la prova també comptarà amb nombroses activitats per a aficionats i públic en general, totes en els epicentres de Salou i PortAventura World. El tram urbà del passeig Jaume I de Salou es correrà una vegada per dia i, divendres tindrà un protagonista: Dani Sordo. El pilot del RACC i recent campió del Campionat de Portugal de Ral·lis participarà al volant en un Hyundai i20N Rally2.
A més, el Village del RallyRACC estarà situat al passeig al costat del podi, a prop de la plaça de les Comunitats. A més de la signatura d’autògrafs de divendres, es viuran dues concentracions de vehicles clàssics.
en quina versió desitgen participar: un ral·li sobre terra, en la classificació de la qual se sumarà el tram de Salou del divendres i l’etapa sobre terra del dissabte; un ral·li sobre asfalt, que comprendrà el tram nocturn sobre asfalt del dissabte i l’etapa sobre aquest pis del diumenge; i, finalment, un ral·li que sumarà tots els
El RallyRACC, al Diari Més
La prèvia de la 60a edició del RallyRACC es podrà seguir en l’edició de demà del Diari Més a través d’un especial amb l’anàlisi dels trams i dels protagonistes del S-CER amb entrevistes als pilots referents com José Antonio ‘Cohete’ Suárez i Pepe López.
Cambrils rep diumenge la cursa ‘Rodes que donen vida’
Cursa l Cambrils rebrà diumenge la cursa solidària no competitiva Rodes que donen vida. Aquesta és la primera edició de l'esdeveniment inclusiu i festiu impulsat per Elena González i Susana Casado a través de l'Associació Acompanyament de Càncer de Mama, Ginecològic i Testicular (ACAM). Es tracta d'una cursa amb dues modalitats, una de deu quilòmetres per a patinadors de més de 8 anys, i una altra, aquesta de cinc quilòmetres, a la qual es podrà inscriure qui vulgui i com vulgui: amb patins, patinets, bicicleta, amb cotxets, corrent o caminant. La recaptació íntegra, menys les depeses que s’originin de l’organització, aniran destinades a l'Afanoc, ACAM i la Fundació UAPO. La cursa Rodes que donen vida començarà i acabarà a la plaça de l’Ajuntament. A les 10 hores començarà el recorregut de deu quilòmetres i cinc minuts més tard, el de cinc. Les activitats continuaran a les 11 hores amb una masterclass d'Urban FreeStyle i a les 12 es lliuraran els premis als millors classificats de la cursa de 10 K. Les inscripcions estan obertes a través del web i Instagram d'Athletic Events. Redacció
Pàdel l El tarragoní Tonet Sans i l'altafullenca Anna Ortiz es van proclamar campions de Catalunya de Pàdel el darrer cap de setmana a Sant Cugat. Sans va participar amb Enric Sanmartí i la dupla es va adjudicar la final després de superar Marc Monné i Roger Aromí
per 6-3 i 6-4. Aquest va ser el cinquè trofeu de Tonet Sans. En la final femenina, Anna Ortiz, de la mà de Laia Arruabarrena, va assolir el títol contra la tarragonina Ainara Pozuelo. L'altafullenca es va emportar el seu primer trofeu amb un doble 6-4. Redacció/Cedida
Zelenski i Sánchez acorden una nova reunió i reforcen el suport a
Diplomàcia l El president ucraïnès agraeix l’enviament d’una setantena de generadors
Agències
El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va acordar ahir amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, mantenir una nova reunió pròximament i li va agrair l’enviament de 70 generadors per reforçar el sistema energètic ucraïnès, greument afectat pels bombardejos russos. «Hem acordat una nova trobada i noves mesures de suport al nostre país i a la nostra seguretat europea», va dir Zelenski. Sánchez va assegurar que Espanya continua-
L’expresident
francès Nicolas Sarkozy entra a la presó
Judicial l Nicolas Sarkozy, expresident de França, va ingressar ahir a la presó de la Santé, a París, per complir cinc anys de condemna per associació il·lícita en el finançament de la seva campanya del 2007. És el primer exmandatari francès empresonat. «No és un expresident de la República qui tanquen aquest matí, sinó un innocent», va escriure abans d’ingressar. Centenars de simpatitzants el van acomiadar amb crits d’«Allibereu en Nicolas!». Els seus advocats han demanat la llibertat condicional i confien que pugui sortir «en qüestió de setmanes». Agències
La mesura ampliarà l’atenció social i millorarà la protecció de 4.000 usuaris
rà «donant suport a Ucraïna fins que s’assoleixi una pau justa i duradora». La conversa va tenir lloc després que Espanya, Zelenski i diversos mandataris europeus subscrivissin una declaració conjunta de suport a la proposta dels Estats Units d’un alto el foc immediat i de negociacions basades en la línia de contacte i en la inviolabilitat de les fronteres. El text reafirma el compromís amb una pau que respecti la sobirania ucraïnesa i insta a mantenir la pressió sobre Moscou i reforçar l’ajuda a Kíiv.
Benestar l La nova partida garantirà ajudes de fins a 10.000 euros al mes a pacients en fase avançada
ACN
El Consell de Ministres va aprovar ahir un decret que destina 500 milions d’euros addicionals al Sistema de Dependència per garantir l’atenció 24 hores als malalts d’ELA. La mesura permet desplegar de manera efectiva la Llei ELA, aprovada per
unanimitat al Congrés l’octubre del 2024, i arribar a les prop de 4.000 persones afectades a l’Estat. El text crea el Grau III+, que reconeix l’atenció permanent a pacients amb ELA o altres malalties d’alta complexitat i caràcter irreversible. El ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, va explicar que el decret
Julián Toscano Alba recull la cistella de Caprabo i Diari Més
Promoció Julián Toscano Alba ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, el Julián ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Ha aconseguit els obsequis després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web diarimes.com
«es traduirà en una prestació de prop de 10.000 euros mensuals per pacient en fase avançada, per garantir la cobertura completa de les seves necessitats», una demanda històrica de les famílies i associacions.
Bustinduy va anunciar també que demà dijous convocarà un Consell Territorial per ajustar els sistemes autonòmics al nou marc i repartir els fons corresponents. A més, es reunirà amb les entitats de malalts i familiars per concretar la seva aplicació. «El decret que aprovem remet a un moment excepcional a les Corts pel grau de consens que es va aconseguir; l’interès general s’obre pas per sobre de la confrontació», va destacar el ministre. Segons el govern espanyol, el text marca «una fita històrica» en la protecció social i representa «un pas decisiu» en el compliment de la llei, en reconèixer per primera vegada de manera específica la realitat de les persones amb ELA. El president Pedro Sánchez va remarcar a X que «davant les retallades del PP, que van expulsar més de 175.000 persones del sistema, el govern progressista avança en finançament i qualitat». La llei estableix un procediment d’urgència per revisar el grau de discapacitat en un màxim de tres mesos, reconeix l’atenció domiciliària 24 hores i preveu formació especialitzada per als cuidadors. També permet que qui deixi la seva feina per cuidar persones dependents mantingui la seva base de cotització, finançada al 50% per l’IMSERSO.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Aquesta nena tan eixerida avui fa 12 anys, tota la família la volem felicitar i dir-li que l’estimen moltíssim. Avui l’Agus fa 24 anys!! Moltes felicitats. L’àvia.
k Tribuna k
Ens preparem per arribar a la vellesa, però no per viure-la
Vivim en una societat que idolatra la joventut, associa l’èxit amb la velocitat i la imatge. Ens preparem quan som joves: estudis, parella, feina, casa, família, viatges... un projecte de vida il·lusionant i engrescador. Però amb els anys, deixem d’imaginar, de projectar, vivim la vida d’altres oblidant la nostra i desapareixen els projectes. Ens preparem per arribar a la vellesa, però no per viure-la i tenim dret a aprendre, a estimar, a tornar a estimar, a crear, a viure amb plenitud i a contribuir a la societat.
I mentrestant correm i oblidem una veritat tan senzilla com inevitable: tots envellim i amb l’edat no s’acaba la vida, canvia el ritme.
Cada dia més persones arriben a edats avançades, i tot i això no estem preparats per viure la vellesa amb dignitat, llibertat i sentit. Parlem molt de longevitat, però poc d’oferir qualitat de vida als anys.
La vellesa moltes vegades és un tabú, la mirem de reüll, ens incomoda el pas del temps, com el cos es transforma, les possibles malalties associades a l’edat, la dependència, no viure amb plenitud totes les etapes de la vida, la soledat, perdre drets i no escollir on envellir.
Des del punt de vista econòmic i social, moltes persones grans afronten amb incertesa la jubilació, pensions insuficients, poca previsió econòmica de futur, dependència del cònjuge i serveis que no arriben mai.
Ek Editorial k
xpliquem avui com des de les diferents agrupacions d’Esquerra Republicana a municipis del Camp de Tarragona s’evidencia la manca de consens respecte de la demanda d’ERC Tarragona, que reclama un vot ponderat per a la ciutat en l’associació que ha d’engegar la futura Àrea Metropolitana de Catalunya. La defensa de Xavi Puig de Tarragona, però, es podria emmarcar tranquil·lament amb la que va fer de l’estació intermodal a l’horta Gran, en detriment de la projectada a Vila-seca i en absoluta concordança amb el que també defensa l’alcalde socialista de la capital tarragoni-
na, Rubén Viñuales. Des de l’inici del procés de la nova Àrea Metropolitana s’ha insistit molt per part dels implicats en el seu impuls que calia fugir de les polítiques de campanar i ser generosos per aconseguir arribar a bon port. I és evident que així ha de ser, però la proposta d’ERC trasllada cap a un debat que, per exemple, ha fet que Catalunya sigui l’única ‘comunitat autònoma’ sense una llei electoral pròpia. La raó no ha estat altra, durant dècades, que la incapacitat de les formacions polítiques de tocar l’actual model de distribució de diputats a cada demarcació electoral. Un mal exemple, pel que ens toca.
Els drets, com les llavors, cal fer-los créixer constantment
TDes del punt de vista econòmic i social, moltes persones grans afronten amb incertesa la jubilació
L’envelliment demogràfic no és un problema: és un luxe i un repte que requereix planificació, sensibilitat i responsabilitat collectiva. Amb un 5,9 % de majors de 80 anys i una població centenària de 2.917 persones a Catalunya segons l’Idescat, vivim molt més, determinat per molts condicionants.
Envellir és sumar experiència, aprendre a viure més a poc a poc, però més profundament. Com a comunitat tenim molt a dir i a fer, tenim l’oportunitat de trencar el relat que associa la vellesa amb la pèrdua i amb l’edatisme, construint una societat que cuida, escolta, acompanya i dóna valor a les persones grans.
Preparar-nos per a la vellesa no vol dir tenir por, sinó assumir-la com una etapa més i a més valuosa de vida. I això serà possible si comencem a parlar-ne amb naturalitat, incloure-hi les persones grans com a agents actius dins la societat, a cuidar més i a cuidar-nos millor.
«Perquè el futur, si tenim sort, també serà vell» i «mentre hi hagi propòsits, hi haurà vida».
arragona amplia la tarifa social i consolida una política que comença a arrelar. Els drets, com les bones llavors, necessiten terra fèrtil i constància. Aquesta setmana, Tarragona n’ha plantat una de rellevant: l’ampliació de la tarifa social municipal farà que 2.800 famílies —i no només 700 com la proposta inicial— puguin accedir a bonificacions en la taxa de la brossa. No és cap miracle: és el fruit de diversos anys de feina per convertir una ajuda puntual en un dret que arreli i doni continuïtat. Quan una ciutat aprèn a cuidar aquestes llavors, el que floreix és una fiscalitat més justa i més humana. Arran d’això, voldria compartir algunes reflexions.
Primera reflexió: la tarifació social va néixer amb una lògica molt clara —que qui menys té, pagui menys—, però massa sovint queda atrapada en la burocràcia i en les exclusions. A Tarragona, la primera taxa social, aprovada el 2023 i aplicada el 2024, podia beneficiar unes 500 famílies, però la burocràcia va fer que només arribés a 90. El 2025, amb un nou canvi de criteri, la xifra va caure fins a 17, deixant sense bonificació molts dels beneficiaris anteriors. La proposta inicial per al 2026 tornava a canviar de públic i d’automatització, deixant novament famílies fora. Ara, gràcies a la reforma pactada, hi entraran famílies monoparentals de categoria especial i les perceptores del fons social d’Ematsa, tant si són propietàries com si són llogateres a qui se’ls repercuteix la taxa. Penso, per exemple, en la Laura, mare sola de dos fills, que l’any passat va perdre la bonificació sense saber per què. Ara ja no haurà d’anar tres cops a l’OMAC o l’IMSST per justificar el que ja és evident: que arriba justa a final de mes. A més, la petició es podrà fer en qualsevol moment de l’any i tindrà validesa per a l’exercici següent. És justícia administrativa, ni més ni menys.
Segona reflexió: les bones polítiques públiques no neixen d’un sol despatx. Aquesta ampliació és fruit d’una negociació a contrarellotge entre el govern municipal, En Comú Podem i la complicitat imprescindible dels tècnics que han buscat la fórmula per fer-la viable. Des d’En Comú Podem vam proposar acumular els criteris de 2024 i 2025 i ferlos recurrents. No volíem que cada any les famílies haguessin d’esperar si “aquest cop hi entren o no”. Una ciutat decent no pot improvisar drets segons el calendari. Des d’En Comú Podem vetllarem perquè aquesta ampliació arribi a tothom i no es quedi en un bon titular, sinó en una millora real per a milers de famílies. Tercera reflexió: és igual d’important el què com el com. Que tots els grups municipals hagin votat a favor és, sincerament, una bona notícia. En temps de trinxeres i mítings disfressats de plenari, és saludable veure la política al servei de la gent. A més, és un missatge potent: si tots som capaços de posar-nos d’acord per ajudar les famílies que més ho necessiten, també hauríem de poder fer-ho per garantir habitatge digne o transport assequible. Perquè, al cap i a la fi, hi ha qui parla molt d’abaixar impostos però s’oblida de qui queda fora del sistema. Nosaltres defensem una fiscalitat justa, no una bandera superficial que només serveix per fer titulars fàcils.
Hi ha qui parla molt d’abaixar impostos però s’oblida de qui queda fora del sistema
Però no ens enganyem: la tarifa social no resol la desigualtat, només l’amorteix. Una família monoparental amb dos fills i un pis de 90.000 € de valor cadastral pot pagar menys taxa, sí, però si el lloguer s’empassa el 40 % del sou, continuem tenint un problema estructural. La fiscalitat progressiva és necessària, però no suficient. Quarta reflexió: la clau de tot plegat és la recurrència. Quan una mesura social s’aplica automàticament, sense dependre del voluntarisme del govern, estem construint institucions robustes. I quan els drets no caduquen cada desembre, estem consolidant una ciutat amb memòria social. Tarragona ha trigat, però comença a entendre que el futur no passa per repartir subvencions puntuals, sinó per garantir una base estable de justícia fiscal. I una proposta final: aprofitem aquest consens per avançar cap a una tarifa verda que premiï qui genera menys residus o utilitza la deixalleria. No es tracta només de ser solidaris entre persones, sinó també amb l’entorn que compartim. L’Anella Verda, el Francolí, la platja Llarga… tot això també paga el preu de les nostres desigualtats. En definitiva, el ple d’aquesta setmana pot ser recordat per les paraules grandiloqüents i electoralistes o pels fets petits que milloren la vida quotidiana. El repte, ara, és decidir què volem: construir una ciutat fiscalment justa o quedar-nos atrapats en el “com pitjor, millor” de certa oposició. Perquè una ciutat justa no es construeix amb titulars, sinó amb drets que duren més que els governs. El futur de Tarragona no es mesura per la quantitat d’impostos congelats, sinó per la quantitat de famílies que poden viure amb dignitat sense demanar permís, fent que la dignitat es torni costum
k Tribuna k
El independentismo catalán vive un periodo de disputas internas tras el ‘procés’ unilateral. Aliança Catalana ha crecido en el espacio más identitario y Vox ha reforzado su discurso antimigración. Estas tensiones han debilitado a los partidos tradicionales y han generado un terreno fértil para estrategias de baja calidad democrática, como las campañas de desinformación en redes sociales.
Un ejemplo se vio en Tarragona durante las elecciones municipales de 2023. El entonces candidato del PSC, Rubén Viñuales, fue objetivo de una ofensiva digital con bulos y sátira. La cuenta troll @AlcaldeVinuales alcanzó 57,9 millones de impresiones y generó confusión sobre si era auténtica. Su estilo ambiguo le permitió difundir rumores con apariencia de humor político. Uno de los contenidos más virales fue un bulo que lo vinculaba con una polémica en el Hospital Vall d’Hebron. Ese caso, originado en un vídeo de TikTok, se convirtió en material de confrontación lingüística y acumuló 16,5 millones de impresiones con un alcance estimado de cinco millones de usuarios. El análisis de palabras confirma que los mensajes más compartidos giraban en torno a la lengua, un tema que divide y moviliza a comunidades digitales.
La interacción de la cuenta se repartía entre usuarios locales y regionales. Muchos de los perfiles que participaban estaban próximos a ERC, y varios mencionaban a políticos locales del partido. La biografía indicaba que la cuenta nació en 2022, pero en realidad se creó en 2018 bajo el nombre @TGSocialista. En aquel momento tuvo poco impacto. Su primera etapa de actividad intensa llegó antes de las municipales de 2019, cuando ERC ganó la alcaldía. Luego quedó inactiva hasta finales de 2022. En la precampaña de 2023 recuperó fuerza y llegó a publicar durante dos o tres horas diarias, lo que sugiere una gestión organizada con conocimiento de la política local.
En las elecciones de 2023 el PSC recuperó la alcaldía con Viñuales y ERC sufrió un retroceso en toda Cataluña. Pasó de más de 800.000 vo-
Dario Salinas Palacios CEO Cassini Spain
tos en 2019 a 518.717 en 2023, perdiendo unos 300.000 apoyos. Tras esos comicios la cuenta redujo su actividad, pero volvió en el verano de 2025 coincidiendo con el Plan 2027 de ERC. Entre junio y septiembre generó 22,4 millones de impresiones, publicó 1.842 tuits y contó con la implicación directa de 952 usuarios. El análisis algorítmico de las interacciones muestra que la comunidad que giraba en torno a la cuenta estaba formada sobre todo por perfiles independentistas, incluidos dirigentes locales como Pau Ricomà y Xavier Puig. También se detectaron cuentas falsas del entorno secesionista como Tarragoní Tipus, Garlfield o M’agradaTgn. El mensaje más viral de esa etapa fue un retuit con 233.000 impresiones que calificaba de falangista al alcalde. Ese contenido, junto a otros similares, generó dinámicas de odio digital y amplificó la confrontación. Algunos bulos llegaron a espacios como Mantinc el Català, lo que extendió aún más su impacto en la esfera independentista.
Este caso revela una campaña con dos fines claros. El primero, dañar la imagen del alcalde socialista. El segundo, activar a los sectores más radicales del independentismo a través de la cuestión lingüística e identitaria. La coincidencia con las elecciones municipales y con los procesos internos de ERC muestra una motivación política vinculada al calendario electoral.
El análisis algorítmico de las interacciones muestra que la comunidad que giraba en torno a la cuenta estaba formada sobre todo por perfiles independentistas, incluidos dirigentes locales como Pau Ricomà y Xavier Puig
La investigación sobre propaganda digital ayuda a entender cómo funcionan estas estrategias. Los estudios internacionales identifican tres factores comunes: la infraestructura tecnológica que permite manejar cuentas falsas y amplificar mensajes, el aprovechamiento de divisiones sociales ya existentes como la lengua y el objetivo de condicionar la opinión pública en periodos electorales. El caso de Tarragona reúne estos tres elementos.
Las redes sociales se han convertido en un espacio central en la política local. No solo sirven para informar o hacer campaña, también para desinformar y polarizar. Las campañas como la de @ AlcaldeVinuales alteran el debate público y erosionan la confianza en las instituciones. Analizar y documentar estos procesos es fundamental para entender cómo se construye la política digital en el ámbito local y cómo la desinformación afecta de manera directa a la vida democrática.
k Tribuna k
El govern actual corre el risc de trair l’esperit inicial del projecte i de perdre una oportunitat única per revitalitzar el barri antic.
Cambrils ha viscut aquests dies la recepció de les obres del Mercat de la Vila, un espai que, quan el vam impulsar des de l’anterior govern, neixia amb una vocació molt clara: convertir-se en un espai gastronòmic de referència, un punt de trobada per a la ciutadania i per als visitants, capaç d’impulsar el comerç de proximitat i revitalitzar el barri antic.
L’objectiu era fer del mercat un emblema de la gastronomia cambrilenca, amb productes quilòmetre 0, degustacions, jornades gastronòmiques i propostes innovadores que posessin en valor la nostra cuina i la nostra identitat. Volíem un espai confortable, obert tot l’any, amb una zona d’estada interior i exterior, i amb una connexió directa amb els carrers del voltant —Jacint Verdaguer, plaça Martí Nolla i carrer Hospital— per crear un veritable eix d’activitat urbana i comercial.
Malauradament, l’actual proposta del govern municipal desvirtua aquella idea. Pretendre que el nou Mercat funcioni amb només quatre parades de venda i un ús mixt entre mercat tradicional i restauració és, senzillament, un error de concepte. Els temps han canviat i els mercats tradicionals, tal com els coneixíem, han perdut el seu sentit original. Allà on els projectes han tingut èxit, ha estat gràcies a la seva reconversió en espais gastronòmics i socials, capaços d’atreure gent, experiències i moviment econòmic.
Aquest model híbrid que ara es planteja redueix al 50% el potencial de l’edifici i genera un xoc d’interessos entre comerciants i restauradors. Ni serà un mercat prou competitiu, ni un espai gastronòmic prou atractiu. A més, el sistema de licitació dels espais deixa massa marge a la subjectivitat i pot generar greuges o frustracions entre els emprenedors que hi vulguin apostar.
El projecte inicial incloïa també la renovació de tot l’entorn, amb carrers més amables, zones d’ombra, espais per a taules i cadires i una connexió directa des del passeig fins al nucli antic, passant per la plaça Martí Nolla i l’Ermita. Tot plegat havia de formar part d’una estratègia coherent de revitalització urbana, que ara s’ha desdibuixat o directament s’ha descartat. Només trobo a faltar que es recuperi un concepte clau que formava part de l’esperit original: la diversitat de producte. El projecte inicial contemplava diferents còrners de venda directa amb productes d’actualitat i d’interès, repartits per tot l’espai —tant a l’interior com a l’exterior— i amb una oferta dinàmica que convidés a repetir visita. També s’hi havia d’incorporar el celler a l’oferta gastronòmica, amb una proposta cultural complementària que inclogués concerts en directe, cates de vins i tastos de productes locals. Tot plegat formava part de l’esborrany inicial, treballat colze a colze amb el regidor de Promoció de l’època, Juan Carlos Romera, qui també va aconseguir la subvenció de la Diputació que va fer possible el projecte.
Des de Junts-Compromís per Cambrils, instem el govern municipal a rectificar i recuperar l’esperit original del projecte. Cambrils necessita creure’s, de debò, que pot tenir un espai gastronòmic de primer nivell, capaç de dinamitzar el centre històric i convertir-se en un pol d’atracció per a residents, visitants i turistes.
El Mercat de la Vila no pot quedar-se a mig camí. Si renunciem a fer-lo el que havia de ser —un espai viu, gastronòmic i de referència—, perdrem bous i esquelles i deixarem passar una oportunitat que difícilment tornarà.
Enric Daza Micol Junts-CompromísxCambrils
Mor sobtadament als 29 anys el gran mestre d’escacs Daniel Naroditsky
Obituari l El gran mestre d’escacs Daniel Naroditsky ha mort als 29 anys, segons la seva família. «És amb una gran tristesa que compartim la seva mort inesperada», han expressat. Nascut a Califòrnia el 1995, era campió mundial júnior, gran mestre des del 2013 i popular streamer d’escacs. Agències
Tarragona
Pere Freixes Viñoles.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Reus
Claudina Rodríguez Basalo.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Vila-seca
Nelida Virginia Espinosa Gadea.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Cementiri.
Cambrils
Gabi Lozano Villanueva.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Tanatori Mémora de Cambrils.
La jornada celebrada a Barcelona va reunir 42 cellers i gairebé 500 professionals del sector. DO Montsant
977 21 11 54
Enologia l La DO Montsant va celebrar a la Llotja de Mar la jornada professional DO Montsant. Excel·lència i identitat, que va reunir gairebé 500 professionals del vi i la gastronomia. 42 cellers hi van presentar anyades i 250 referències, posant en valor la qualitat i
la diversitat del territori. «L’acollida ha estat excel·lent», va destacar la presidenta, Pilar Just. La trobada es va completar amb un tast de deu vins i un acompanyament gastronòmic. Coincideix amb l’any en què Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia. Redacció
Avui felicita als que es diuen:
Marc, Nunila i Alòdia
21/03 al 19/04 ÀRIES
Sentiràs una forta pressió sexual. No seria convenient reaccionar de manera agressiva, però tampoc permetis que canviïn els teus plans.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Rebràs bones notícies que t’obriran portes a noves activitats cercles socials. Si has d’emprendre un viatge, aplica la paciència l’ordre: són la clau.
SAGITARI
22/11 al 21/12
S’acosten despeses, però t’aportaran recompenses interessants en el futur. Avui tindràs poc treball trucades d’última hora amb to eròtic.
Gastaràs molta energia i diners en assumptes de la llar per satisfer el gust dels altres. El resultat serà excellent gràcies a l’organització. 20/04 al 20/05
VERGE
23/08 al 22/09
Una antiga amistat et demanarà ajuda estaràs disposat a oferir-la-hi. Veureu que, malgrat les teves ocupacions, pots amb tot. La passió és a prop.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Avui podrien aparèixer enemics o situacions una mica incòmodes, però no t’hi preocupis: tot es resoldrà gairebé per art de màgia.
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 +Bàsquet
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Teló de fons
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La comarcal (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Endavant, no et frenis si avui et ve de gust divertir-te a fons: tindràs tot de la teva part. La nit és teva. Despertaràs passions allà on vagis.
BALANÇA
23/09 al 22/10
L’amor potser no et tractarà tan bé com voldries, però sorgiran esdeveniments interessants que et permetran avançar socialment econòmicament.
20/01 al 18/02 AQUARI
A més de la teva vida quotidiana, on gaudiràs de bons aspectes, el teu esperit aventurer et portarà a viure alguna experiència amorosa secreta.
21/06 al 22/07
El teu nivell de descans millorarà i et serà més fàcil relaxar-te desconnectar dels vells problemes que t’han preocupat. Amor favorables.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Intenta controlar el temps de descans o et veuràs immers en un estrès que pot reduir el teu rendiment. Evita les presses calma la teva impulsivitat.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Si vols endinsar-te en experiències amoroses, avui és el dia ideal. T’hi llançaràs amb facilitat podries mantenir-les durant molt de temps.
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Finet i pel mig
11:30 La Post Diada. Lleida Sants
12:30 Finet i pel mig
13:00 La Post Diada. Lleida Sants
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Finet i pel mig
15:00 La Post Diada. Lleida Sants
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit i el dia
21:30 Teló de fons
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit i el dia
23:30 Teló de fons
00:00 Notícies 12. Edició vespre. (r)
HORITZONTALS: 1. Consumir-se per l’acció del foc. Del segle XIX. 2. Crit de carreter. Allargament. 3. Llista gastronòmica tallada. L’altra part tallada. Sentit de percepció. Cap de be. 4. Plenes de ràbia. Submergir a l’ombra sense el final. 5. D’una manera neta. Pot ser de rei al taller o normal. 6. Líder. Branquillons amb fulles. 7. Indica el nord. Posis davant del mirall. Pla inferior i girat. 8. Cabells amb trenes. Dues de França. Marxa. 9. Període històric. Deformar una de les dimensions. 10. Un tipus d’ordinadors. Vocal. Un nial molt desordenat. Final d’un remor. 11. Vocal. Teixit per resguardar del fred, vist per la dreta. Ressò que torna. 12. Escriptor. Objecte girat. VERTICALS: 1. Persona que fa excursions a peu. Dolor molest. 2. Cabals d’aigua de les pluges. Condemnada. Una de feble. 3. Preposició llatina. Plat trencat. Tendes reunides. 4. Fruita cítrica. Convicció clara. 5. Vocal. Llengua semítica girada. Entrant de mar per baix. 6. Mitja rata. Semític. Entrant de taula. 7. Lloc sense límits. Enmig de la cara. Posat a taula. 8. Països amics. Molt, molt prim. 9. Acabat de nèixer. Viuran en aquest món. Vocal. 10. Paranys. Germanes de la mare. 11. Piga sense límits. Feia petons. Cobalt. 12. Carboni. Un color determinat. Ornamentació carregada.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Papaceit Sansa, Laura Florenci Vives, 10 Telèfon 977 222 260
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Feliu Llovera, Ernest Ample, 38 baixos
Telèfon 977 314 062
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Suils Mochales, Lourdes Moragas i Barret, 2 local 2
Telèfon 977 368 569
VALLS:
Pérez Cerrada, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370
EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Cel serè o poc ennuvolat pel pas de bandes de núvols alts i mitjans d’oest a est, que seran més abundants i compactes al nord i oest del país. A més, a partir de migdia creixeran algunes nuvolades a l’extrem nord del Pirineu.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més alta. Per la seva banda, la temperatura màxima pujarà lleugerament, sobretot al terç sud i resta del litoral i prelitoral.
ES LLOGA
HABITACIÓ A SALOU
Cèntric, nou. Contactar per WhatsApp. TEL. 649.831.644
TREBALL
CUIDARÍA PERSONA MAYOR por horas o interna. Tel. 614.328.327
PRECISO SEÑORITA con conocimientos de móviles, para hacer mis memorias. Tel. 602.894.858
ENSENYAMENT
REFORÇ ACADÈMIC PER A JOVES 10-18a Experiència en TEA i TDAH. Incorporo música (piano i cant) per millorar atenció i autoestima. Tel: 611.842.883
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR TITULADO. Recadero, limpia cristales, limpieza en general. Tel. 622.035.077 (dejar mensaje buzón).
CARPINTERO, EBANISTATel. 623.387.479
PALETA ECONÓMICO. Tel: 623.246.480
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MAYCA MASAJES. Explosión de teràpiaplacer. Final al gusto... Tel: 692.780.087
MARI. MASAJISTA. Reus. Tel. 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
JÚLIA. MASAJE TERAPÉUTICO. Renueva, respira y libera tensión. Reus. Tel. 634.777.389
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel:
ME GUSTARÍA CONOCER AMIGA que le guste masajes, paseos, belleza, naturaleza. Máxima discreción. Tel. 646.804.006
MASSATGES
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
El futur de la moda no és lineal (usar i llençar), sinó circular (reparar, reutilitzar, revendre o llogar). Aquesta és la idea que va connectar Cristina Garrido Martorell, Maria Pérez-Hickman i Silvia Santos, tres veïnes del Catllar que van decidir anar més enllà de les paraules i posar en marxa el Mercatllar, un mercadet de segona mà que enguany arriba a la tercera edició. Ho fan sota el segell La Gaianada, entitat que van fundar amb l’objectiu de promoure un canvi en els hàbits de consum, activant l’ecnomia cicular al territori i potenciant el disseny i la producció local, a la vegada que fomenten l’oci col·lectiu i els actes populars amb un rerefons lúdic cultural.
Aquesta tercera edició del Mercatllar, que La Gaianada organitza amb el suport de l’Ajuntament del Catllar, se celebrarà aquest pròxim dissabte 25 d’octubre als jardins de davant
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Sostenibilitat L’associació La Gaianada organitza aquest diumenge la tercera edició del mercat de segona mà Mercatllar
Un mercadet per als que creuen en les segones vides
del Castell, en horari de 10 a 14 h. «Les persones que munten les parades porten, sobretot, roba de segona mà, però també hi ha altres objectes o peces fetes amb material reciclat», explica la Cristina. La presidenta de La Gaianada detalla que les inscripcions per sol·licitar una parada encara estan obertes, i hi ha temps fins divendres per inscriure’s. Per participar
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
en el mercadet com a paradista només cal omplir un formulari al qual es pot accedir a través de l’instagram de l’entitat (@lagaianada), i pagar una donació de 15 euros. Hi pot participar qualsevol persona major d’edat i, amb la inscripció, els paradistes podran comptar amb una taula, dues cadires i penjadors, que els proporcionarà l’organització. El preu dels articles que es posin a la venda són lliures, i és el venendor qui els determina.
Durant tota la jornada hi haurà una barra, així com les actuacions
dels Djs F/DI/J & DABEAT.
Les responsables de La Gaianada asseguren que la festa és una gran oportunitat per trobar «tresors» i fer-ho, a més, en un entorn ideal, als peus del Castell, i exercint una compra responsable tant en el pla social com en el mediambiental.
«L’economia circular amb la roba està en auge, fins al punt que fins i tot grans cadenes de roba demanen que els portem la robaque ja no fem servir», assegura la Cristina Garrido. «La nostra idea amb el Marcatllar és donar una segona vida a les peces que ja no utilitzem per no contribuir a fer més gran l’enorme volum de roba que s’acaba llençant». Al capdavall, resumeix la presidenta de l’associació, «venent una peça que a la Pepita ja no li va bé, potser estàs fent un favor a la Maria…».
Per tenir parada cal ser major d’edat, fer un donatiu de 15 € i oferir objectes de segona mà Renovar l’armari
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Golfus de Tàrraco
He deixat passar uns dies perquè s’acabés del tot l’episodi de l’Alice a les Terres de l’Ebre i per respecte i suport a les persones que han patit greus destrosses a les seves cases. El Govern de Tothom ha promès importants esforços econòmics per a la reconstrucció, però continuen les queixes per la manca de manteniment dels barrancs i la gestió d’alarmes. En un tema tan delicat no vull ser frívol però sí irònicament crític. Perquè el desastre per les pluges ens ha permès descobrir que comptem amb una nova comarca, la Ribera Alta.
La va «presentar» la consellera Parlón en una compareixença, tot llegint les comarques ebrenques en un paper. Molta gent va pensar que s’havia confós, que volia dir Ribera d’Ebre, i que pels nervis l’havia mesclada amb la Terra Alta. D’altres creien que parlava de les comarques valenciana o aragonesa d’aquest nom, i van dir-se: «carai, si que arriba lluny el poder de la Generalitat catalana». Tothom vol dir tothom, doncs, de Fraga a Guardamar! Però ca, no era un error perquè el Govern de Tothom no s’equivoca ni desconeix el país. La consellera s’avançava i en la mateixa roda de premsa –dos per u–aprofitava per donar a conèixer una realitat que el 1987 ja demanava Flix per diferenciar els sectors nord i sud de la comarca actual. El 1897 l’enginyer Esteve Suñol ja definia les Riberes Altes de l’Ebre per que no es confonguessin amb «la Ribera», que és com es coneixen aquí les dues ribes de lo Delta. Escolteu les cançons de Quico el Célio i companyia, i ho comprovareu. El Govern de Tothom està atent a les reivindicacions del sud. Tot el que fa és a consciència, per Alta política. I com dic, jo no vull ser frívol sinó irònicament crític. Ebre, amunt!
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
