que els va fer signar

Joan Oriol Jugador del Gimnàstic de Tarragona

«Tinc la mateixa il·lusió que amb divuit o dinou anys»

Joan Oriol lamenta les errades arbitrals però incideix en errors individuals per a justificar alguns punts perduts en l’inici de curs

GERARD MARTÍ

Joan Oriol, al Nou Estadi, on espera jugar molts partits i, després de quatre o cinc temporades, penjar les botes a la que considera casa seva.

Vicente M. Izquierdo —Va acabar molt emprenyat després del partit de diumenge. Ha aconseguit calmar-se ja?

—Portava un gran cabreig perquè vam fer moltes coses bé a Lleida. Vam estar posats molt bé al camp, ens vam plantar amb un 0-2 en el tram final i me’n vaig anar molt enfadat pel desenllaç del partit perquè vam deixar escapar tres punts. Per a mi, era un partit especial, ja que havia estat dues temporades a Lleida. Vaig marxar molt dolgut, però quan comences la setmana ja canvies

FELICITACIONS

La Mª. Laura Biosca i Ollé, fa 90 anys avui dia 10 de desembre de 2020. La família la felicita. la mentalitat.

—Havia marcat dos gols en alguna ocasió al llarg de la seva carrera?

—Sí, jugant amb el Gavà i contra l’Eivissa.

—I quin ha estat el seu rècord anotador en una mateixa temporada?

—Crec que tres, amb el filial del Villarreal.

—L’equip està deixant passar massa oportunitats de consolidar-se com a líder destacat o ho podem atribuir únicament als arbitratges?

—No vull entrar en els arbitratges. Està clar que ens han condicionat en forma de punts, però

FELICITATS JUANMA. Aquest noi tant guapo fa 30 anys!!!

Tota la família et desitgem que siguis molt feliç. T’estimem!!! Aquí cuiden molt als futbolistes i Tarragona és una ciutat de futbol, no m’ho vaig pensar a l’hora de venir

també hi ha altres detalls que nosaltres hem de cuidar, com ara expulsions o errades individuals.

Està clar que sense aquestes situacions portaríem més punts, però no hem de mirar enrere i ho hem de fer endavant.

—Toni Seligrat va mostrar el seu malestar amb les expul-

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

sions. És un fet que es pugui entrenar?

—No, és més aviat cosa de concentració o mentalitat. En aquest cas és Carlos (Albarrán), un jugador que ens està donant moltíssim, però com que és tan intens, potser li fa falta controlar aquests moments. Quan ho aconsegueixi, serà un futbolista important en el món professional.

—A banda de les expulsions, què més ha de controlar el Nàstic per acabar de consolidar-se a dalt?

—L’equip està defensivament molt bé, a dalt té grandíssims futbolistes i, en el centre del camp, gent molt intensa. Són petits detalls, errades individuals. Això ha de ser cadascú.

—Tan potent és la plantilla com pregonen els mateixos futbolistes?

—Sí, entrenant ja es veu. Per a l’entrenador és un marró haver de fer l’alineació els caps de setmana. Tens molts futbolistes que no juguen i penses que ho haurien de fer. És bo tenir tanta competència.

—Tirem enrere. S’ho va pensar gaire quan li va trucar el Nàstic?

—No. Aquest estiu em van trucar, però també ho van fer en l’anterior. El problema és quan hi ha clàusules de rescissió enmig. Quan vam començar a parlar l’estiu passat ho tenia força clar. Podia tornar a casa i amb el Nàstic a Segona B, que és el millor club que hi pot haver. Aquí cuiden molt als futbolistes i aquesta és una ciutat de futbol. No m’ho vaig pensar, però va haver-hi altres factors que van impedir que pogués fitxar abans.

—Li van posar moltes traves al Lleida?

—Sí. Un buit judicial per l’ERTO va ser el culpable, perquè el club ens deia que, mentre estiguéssim en situació d’ERTO, no podíem marxar.

—Se li va passar pel cap en algun moment que hauria de quedar-se a Lleida?

—No. Després de parlar amb els advocats, amb el sindicat d’AFE i a la Federació em van dir que no tenia sentit, però hi havia aquest buit judicial que feia dubtar.

—És conscient que té més pressió que la resta per ser un jugador de la casa?

—No. La pressió la tenim tots en aquesta vida. Hem de fer bé les coses, comprometre’ns en la nostra professió i fer-ho el millor possible. Vull gaudir i aportar el màxim.

—Seligrat confia tant en Joan Oriol que ha reconvertit a Javi Bonilla en centrecampista.

—Javi va jugar-ho tot l’any passat i ara està rendint a la perfecció a la medul·lar.

—No pujar a Segona A seria una decepció o un fracàs?

—No podem parlar de fracàs, però sí una decepció. Estem en un projecte i en un club que no pot estar a Segona B.

—Com ho fa un futbolista que ha jugat a Primera Divisió, Champions o Europa League per motivar-se i seguir competint a Segona Divisió B?

—De la mateixa manera que quan he jugat en qualsevol altra competició. Tinc la mateixa il·lusió que quan tenia divuit o dinou anys.

—Vol que el Nàstic sigui el seu últim equip?

—És clar. M’agradaria retianys, l’edat és un número.

BOXA

rar-me aquí d’aquí quatre o cinc

CEDIDA

Adrián Thiam, pentacampió d’Espanya

Adrián Thiam es va coronar, aquest passat cap de setmana, campió d’Espanya de boxa. El tarragoní va aconseguir el títol per cinquena vegada consecutiva i, d’aquesta manera, va tornar a demostrar que té la boxa a la sang i que és un dels millors esportistes a nivell espanyol del moment. Thiam no deixa d’acumular títols i sumar-los a una carrera més que exitosa. Redacció

EDITORIAL

Els centres comercials alcen la veu

Només el tipus de llicència és el que ha marcat la diferència per poder obrir en aquesta fase de desescalada en establiments que, als ulls del consumidor, són centres comercials. Més d’un centenar de botiguers dels centres comercials de Catalunya es van concentrar ahir en contra del tancament, justament en els inicis de la campanya de Nadal. Els comerciants afirmaven que el seu tancament afavoreix les aglomeracions i és ben cert. Durant el pont de la Puríssima no han deixat de repetir-se aglomeracions i cues a principals eixos comercials de les ciutats. A Barcelona, es van donar cues de més d’una hora per accedir a alguns establiments. Amb les adients mesures de seguretat i, sobretot, d’aforament o de circuits de pas interns, els centres comercials podrien haver obert com de fet ho han fet grans botigues que en una sola planta o en diverses en vertical tenen un trànsit de clients similar al que es produeix als centres comercials. Només el tipus de llicència és el que ha marcat la diferència. Ha estat l’eina utilitzada pel govern de la Generalitat per simplificar les restriccions sense atendre al detall que requeriria parar atenció a la realitat i dedicar-hi uns minuts per estudiar les contradiccions de les noves normes. Durant el pont de la Puríssima no s’han vist centres comercials amb grans aglomeracions, aquestes s’han traslladat al carrer i a les portes dels comerços i s’ha provocat just el que es volia evitar.

+ CONFIDENCIAL

89 graus a les Borges Blanques

L’informatiu del migdia de TV3 d’ahir va deixar una petita anècdota pel que fa a la climatologia de Catalunya. I és que tal com va informar Tomàs Molina, meteoròleg de TV3, ahir les Borges Blanques van tenir una temperatura màxima de 89 graus en ple hivern. Òbviament es tracta d’un petit error a l’hora de posar les dades al gràfic per tal de mostrar algunes temperatures del territori.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General:

Carles Abelló

Cap de publicitat:

Contxi Joan

Disseny editorial:

Carles Magrané

Cap de distribució:

Jaume Cañada Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Carles Gosálbez, Vicente Izquierdo i Mònica Pérez. Especials: Anna Ferran. Tancament: Mario López. Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Manel de Falla, 12, baixos. C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43005 TARRAGONA 43201 REUS 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

TRIBUNA

Què en pensen d’això l’alcalde i els dirigents d’ERC?

LAURA VIDAL JSC del Camp de Tarragona

El passat dijous a la nit la seu del PSC de Tarragona va rebre a uns visitants inesperats. Emparats en la nocturnitat aquestes persones van bloquejar la porta penjant una pancarta amb difamacions contra el PSC i tal. Desgraciadament no és el primer cop que passa. Els mateixos informes de la Generalitat assenyalen que el PSC és el partit que ha rebut més atacs a les seves seus durant aquests darrers anys. Com a campions del diàleg som els més insultats i odiats pels fanàtics i intransigents que neguen al diàleg. Elemental.

Però fins ara aquests atacs els protagonitzaven grups antisistema o grupuscles vinculats a l’extrema dreta neofranquista. Vet aquí, però, que en aquest cas els «visitants» són membres de les joventuts d’ERC que, a més, signen les pancartes com a Joventuts d’ERC. Això no havia passat mai fins ara... És un grup d’eixelebrats puntual que es dediquen a fer el brètol d’esquena als seus òrgans de direcció? Doncs –oh, sorpresa!– sembla que no, perquè la mateixa nit diverses seus del PSC (Granollers, Sabadell, etc.) van ser empastifades amb pancartes amb desqualificacions i insidies contra els socialistes signats per les joventuts d’ERC.

Aquests fets mereixen algunes consideracions. Primera, estem parlant d’un partit que diu que és de gestió i de Govern, però que dedica part de les seves energies a anar a les nits a les seus d’altres partits polítics catalans per difamar-los. Tremend... No consideren que en aquests moments quan –encara– estan governant la Generalitat no seria més intel-

TRIBUNA

Tarraco romana

JOSEP MARIA BUQUERAS

A la ciutat australiana de Cairns el 30 de novembre de 2000 i a les quatre de la matinada, l’assemblea de la Unesco proclamava i reconeixia el conjunt arqueològic de Tarraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. Podem dir que tot va començar amb el primer alcalde democràtic Josep Maria Recasens (1979-1987), amb el seu projecte de recuperació del Circ Romà, que sens dubte és la primera pedra per aconseguir l’esmentada declaració. Un moment que la candidatura del Patrimoni Mundial clau per a la tramitació d’aquesta candidatura diuen que va ser el dia de Santa Llúcia de l’any 1999, 13 de desembre, quan CiU i el PP signen el pacte de govern que duraria vuit anys. Maria Mercè Martorell es convertia en consellera de Patrimoni amb l’alcalde Joan Miquel Nadal, amb la condició que la candidatura de Patrimoni Mundial no depengués de l’Alcaldia sinó que passarà a Patrimoni.

Arquitectes, arqueòlegs, tècnics i responsables polítics ja feia més de sis anys que ligent dedicar tota la seva capacitat d’acció política a gestionar la crisi de la covid? Home, en tot cas la mala gestió que fins ara han protagonitzat les conselleries de depenen d’ERC així ho aconsellaria.

Segon, és curiosíssim –té un punt de kafkià– que les joventuts d’ERC es dediquin a atacar les seus socialistes el mateix dia que els diputats d’ERC al Congrés votaven a favor dels pressupostos del Govern socialista del president Pedro Sánchez. En què quedem? Els i les socialistes som dolents-dolentíssims o som persones entranyables a qui se’ns voten els pressupostos? Som les dues coses a la vegada? Aniran les joventuts d’ERC a difamar amb pancartes a les cases dels diputats d’ERC que han votat els pressupostos del PSOE? Quines coses, sí...

De debó ens volen donar lliçons de respecte a la Constitució Espanyola?

Tercer, és certament paradoxal el lema d’una de la pancarta: «El PSC és anticonstitucional». Parin atenció, amics, perquè això ho diuen les joventuts d’ERC que, com sabem tots i totes, aquests darrers anys han demostrat sobradament tenir un gran respecte per la nostra Constitució democràtica. De debò ens volen donar lliçons de respecte a la Constitució Espanyola després del que ells han fet aquests darrers deu anys? Per favor!

Quart, senyor alcalde de Tarragona (d’ERC), senyor delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona (d’ERC), etc., comparteixen vostès aquests atacs protagonitzats per les joventuts del seu partit? Senyor alcalde, si aquesta nit les joventuts del PSC anem, per exemple, a empastifar la seu d’ERC de Tarragona què ens donarà, un Sugus? Com es pot ser alcalde d’una ciutat i demanar intentàvem aconseguir tramitar la candidatura, però no aconseguia superar la primera fase. La tramitació era complexa, costosa i innovadora, pel fet que es basava en l’existència d’un patrimoni romà sobre el qual vivim els tarraconenses.

Martorell aconsegueix la visita de Henry Cleere, president d’Icomos, organització associada a la Unesco i que dona el vistiplau per superar les primeres fases. Quan Cleere entra al Circ Romà va exclamar: «Jo, amb això, ja no necessito veure res més» Martorell

L’empremta viva de l’antiga

Tarraco és una de les nostres senyes d’identitat li contesta: «Doncs esperi, encari li queden onze monuments més». A la ciutat tenim les muralles amb el seu passeig arqueològic, el Pont del Diable, el circ, l’amfiteatre, el teatre, el fòrum provincial i el de la colònia, la Necròpoli, la pedrera del Mèdol i la torre dels Escipions. A més, hem de sumar l’Arc de Berà, la villa romana del Munts a Altafulla i el Conjunt monumental de Centcelles de Constantí.

L’empremta viva de l’antiga Tarraco és, sens dubte, una de les nostres senyes d’idenals seus convilatans que es comportin amb respecte i civisme quan, al mateix temps, les joventuts del seu partit es dediquen a fer aquestes coses a la nit? Què serà el següent? Anar a penjar pancartes a domicilis particulars? Tinguin una mica de sentit de la responsabilitat, si us plau.

Davant d’aquests fets, des de la JSC i des del PSC volem reiterar el que hem defensat sempre –sempre–: una Catalunya de tots i de totes, inclusiva, amb respecte per a totes les veus democràtiques, i on no es doni ni el més mínim bri de normalitat a les actituds intransigents i fanàtiques.

En conseqüència, condemnem els atacs que pateixin tots els partits polítics, tots, sigui qui sigui. Igual com hem condemnat els atacs que han patit algunes seus d’ERC per

Volem reiterar el que hem defensat sempre: una Catalunya de tots i de totes

part dels sectors independentistes més radicals. El que nosaltres no farem mai serà anar a les nits a embrutar la seu de qualsevol partit, entre altres coses perquè això l’únic que demostra és una manca de raó democràtica i d’arguments polítics de l’alçada d’un campanar per part de qui ho fa.

Ens mereixem com a societat deixar enrere la confrontació i el sectarisme i recuperar la convivència i els consensos que, amb raó, eren un motiu d’orgull per al conjunt de la societat catalana. I això precisament també és el que ens juguem a les eleccions del 14-F, una Catalunya de tots i de totes on membres del partit governant no es dediquin a difamar a partit democràtics catalans acusant-los de ser mals catalans o d’anticonstitucionals (quines ironies, sí!) tan sols perquè no pensen

com ells. titat, Empremta que no sols es troba en els monuments més icònics, també ho gaudim en interiors de locals comercials, restaurants, habitatges i negocis construïts a l’abric de voltes romanes o parets de carreus. Sens dubte, el patrimoni romà garantir és una arma carregada de futur, que amb la tecnologia i amb un diàleg permanent amb la cultura contemporània ens obren un atractiu camí a recórrer.

El repte actual és garantir les inversions necessàries entre totes les administracions, per al seu manteniment i restauració, que és un pou sense fons, i per seguir ostentant amb orgull el privilegi de ser un indret Patrimoni

El repte actual és garantir les inversions necessàries entre totes les administracions

de la Humanitat. Sempre manifesto el meu respecte –chapeau, barretina, pamela– a la Tarragona romana, però també hem de valorar les Tarragona medieval i modernista, que des de l’any 2009, amb l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, es va constituir per primera vegada el Consell del Modernisme. Diuen que «de mica en mica, s’omple la pica», amb això estem valorant aquest patrimoni arquitectònic, que aviat celebrarà els seus 150 anys, i cada vegada més és més reconegut i estimat per la ciutadania.