14
mésvila-seca Juny/2014
CULTURA Josep Anton Ferré Rector de la Universitat Rovira i Virgili
«Els interrogants sobre el futur de la URV no són diferents als de la societat» El nou rector de la Rovira i Virgili, vila-secà, destaca la importància de tenir una facultat al municipi, però també estar a tocar de Reus i de Tarragona. FOTO: cristina aguilar
Perfil
Cristina Serret
— La URV és una bona universitat? — La URV és una molt bona universitat. I ho és, no tant perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè ho diuen els que ens miren des de fora. Ens diuen que fem bones polítiques i que formem bons professionals. I no tant perquè darrerament hàgim aparegut en el Times Higher Education (THE) World University One Hundred Under Fifty [rànquing de les 100 millors universitats del món de menys de 50 anys], sinó perquè abans d’això ja apareixíem en unes posicions raonables, per la mida i l’edat de la URV, en el rànquing general del THE. A més, cal tenir present que en aquests rànquings també té molt de pes el volum de la universitat. Som una universitat de 15.000 estudiants, si en tinguéssim 30.000 apareixeríem més alt en aquestes llistes. — La URV és una universitat jove, dins el panorama universitari català. Es pot dir, però, que ja és una universitat plenament consolidada? — Depèn. Les universitats som el que som en funció de l’entorn que tenim: estem tan consolidades com ho està el nostre entorn. L’entorn que tenim està consolidat? Jo diria que sí, però també està subjecte a diverses amenaces. Per tant, som una universitat consolidada en el sentit que tenim capacitat per fer les coses molt ben fetes, però també ens anirà millor en el futur en la mesura que les coses també millorin en l’entorn que compartim. Per exemple, si hi hagués un problema i s’enfonsés el sector turístic, nosaltres en sortiríem perjudicats, igual que amb la indústria química. Som una universitat consolidada de la mateixa manera que Catalunya és un país consolidat, o Tarragona és una ciutat consolidada… Compartim les mateixes amenaces i interrogants. El que està clar, però, és que no som una universitat incipient. De nosaltres no es pot dir allò de “no se sap si serà”. Ja se sap que serà, però en aquests moments compartim amb la resta de la societat una sèrie d’interrogants sobre si el futur serà tan bo com el passat. — Un dels objectius bàsics de les universitats és la investigació. En quina situació es troba la URV? — La URV està en una molt bona
Un expert en mecànica de fluïds Josep Anton Ferré (Vila-seca, 1958), va ser escollit Rector de la URV per votació de la comunitat universitària el 13 de maig de 2014. Ferré és catedràtic d’Universitat de Mecànica de Fluids (URV, 2000). Els seus interessos en investigació se centren en la mecànica de fluids, la transferència de calor i la turbulència. Abans de ser rector, ja havia estat responsable de diferents àrees acadèmiques, entre elles, vicerector de Transferència i Innovació i Director General de la Fundació URV, Vicerector de Personal Docent i Investigador, Vicerector d’Economia i Organització, Director del Departament d’Enginyeria Mecànica, Director de l’ETSEQ i Director de l’ETSE. Ha participat en més de 60 projectes recerca, dels quals n’ha dirigit 35 com investigador principal en l’àmbit de la mecànica de fluids, la transferència de calor i la turbulència.
Josep Anton Ferré al seu despatx al rectorat de Tarragona.
situació, perquè hem anat creixent molt en l’activitat investigadora. En els últims sis anys, per exemple, hem duplicat el volum de les nostres publicacions, i també hem augmentat molt la capacitat d’aconseguir diners de les convocatòries competitives, i això ens ha situat en una posició molt bona. El que passa és que estem patint el mateix que
pateixen moltes institucions que duen a terme una activitat important de recerca, i és que els finançadors de la recerca s’estan arronsant, no estan posant damunt de la taula tots els recursos que havien posat en el passat, i nosaltres també ho notem. Tot i que encara estem sota l’efecte de les inversions que es van fer en el passat, i seguim produint i
és possible que puguem seguir produint uns anys més, si les retallades dels últims dos o tres anys es perllonguen en el futur, ho acabarem notant. — La URV té facultats repartides pel territori tarragoní. Aquest és un model per a acontentar les expectatives territorials o té fonament acadèmic? — Jo crec que és un model que
ens ha vingut imposat per la naturalesa de la mateixa universitat. No l’hem escollit nosaltres però alhora és un model amb el qual ens sentim molt còmodes, i que hem sabut aprofitar molt. Les universitats necessiten una certa massa crítica, i per tant és bo que puguin tenir els diferents ensenyaments agrupats en un lloc per tal que la gent estigui en
contacte, els d’un àmbit amb els d’un altre. En un cert moment ens hauria pogut afavorir tenir un únic gran campus, però en l’actualitat el fet d’estar escampats en dos o tres grans campus ens ha donat molta potència de connexió amb el territori. Fins i tot estar implementats en el campus Terres de l’Ebre i tenir la seu Baix Penedès ens dóna una potència singular. Tot i això, tinc dubtes de si tothom té igual de clar que aquest és un model que el país necessita. Aquesta singularitat s’ha de reconèixer també pressupostàriament, això sí que és molt important. — En aquest sentit, per exemple, i ja que vostè és vila-secà, quina importància té que a Vila-seca es compti amb una facultat de Geografia i Turisme? — A la universitat hi treballem moltes persones. Algunes són filles de Vila-seca, altres són de Reus, de Tarragona, i altres provenen d’altres parts del món molt llunyanes. Una de les virtuts de la universitat és la universalitat. No pensem que una