Esports 25
Reyes Estévez: «He dedicat tota la vida a córrer i ara puc tornar a gaudir sense mirar el crono»
Política 2 i 3
L’Associació de l’Àrea Metropolitana incorpora l’habitatge, la cultura i la cohesió social en les seves comissions
Opinió 29 Marc Just. La màgia metropolitana: «Atribuir mèrits que no té a l’Àrea Metropolitana fa un trist servei al projecte»
Una Comissió Assessora, nomenada per l’Arquebisbat, es farà càrrec de l’entitat, que haurà de restablir la relació amb l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus i convocarà eleccions per renovar els membres seglars de la junta
Tarragona 6
8
Cau una xarxa de frau: arriben com a turistes i els fan passar per MENA Policial l 18
Els Bombers van rescatar ahir una parella a la Cala de la Roca Plana. L’home va perdre la vida i la dona va ser hospitalitzada
Societat l S’incorporen nous àmbits de treball, com l’habitatge o la cultura, respecte als del Grup Impulsor
John Bugarin/Oriol Castro
La futura Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona, que es constituirà el pròxim 31 d’octubre, comptarà amb set comissions de treball específiques. Cadascun d’aquests òrgans, els quals s’anomenaran ponències sectorials, se centraran en diferents àmbits: urbanisme i habitatge, desenvolupament econòmic i innovació, inclusió i cohesió social, cultura, mobilitat, serveis bàsics i infraestructura verda.
Els grups estaran integrats per tècnics de les administracions públiques que formin part de la nova associació i experts en les temàtiques a desenvolupar. A més, hi podran participar agents econòmics, socials, acadèmics i professionals. L’objectiu d’aquestes comissions serà identificar i promocionar projectes metropolitans que tinguin un
impacte real en les seves respectives àrees. En aquest sentit, hauran de proporcionar coneixements especialitzats i propostes concretes de treball que ajudin l’associació a l’hora de prendre decisions.
En el cas de la ponència d’urbanisme i habitatge, que se centraran el plantejament urbanístic de l’àrea metropolitana. D’altra banda, haurà d’impulsar un mecanisme de gestió de l’habitatge públic al territori. En canvi, la comissió de desenvolupament econòmic i innovació focalitzarà la seva mirada en el talent i la formació, l’impuls dels sectors claus, les estratègies territorials i la cooperació administrativa. A més, s’encarregarà de la creació de l’Agència de Competitivitat i Atracció d’Inversions.
La ponència d’inclusió i cohesió social abordarà quatre àmbits: la regeneració social
Objectius de les ponències sectorials
Urbanisme i habitatge
Treballarà entorn els reptes relacionats amb el plantejament urbanístic del territori metropolità i participarà en el Pla Director Urbanístic del Camp de Tarragona. A banda, impulsarà la creació d’un mecanisme de gestió de l’habitatge social, i identificarà projectes locals públics i de col·laboració publicoprivada.
Desenvolupament econòmic i innovació
Se centra en el talent i la formació, l’impuls de sectors estratègics, les estratègies territorials i la cooperació administrativa. També s’encarregarà de la creació de l’Agència de Competitivitat i Atracció d’Inversions, que impulsarà l’activitat econòmica i el posicionament internacional del territori.
dels nuclis antics —una petició expressa de l’Ajuntament de Valls—, l’envelliment actiu, la igualtat de gènere i el sensellarisme. Mentrestant, la de cultura establirà mecanismes comuns de cooperació entre ajuntaments per potenciar les iniciatives culturals. Per la seva banda, la comissió de mobilitat haurà de definir, de forma consensuada i amb una visió sostenible, les directrius del Pla Director de Mobilitat del Camp de Tarragona.
La ponència de serveis bàsics se centrarà en l’energia, els residus i l’aigua; mentre que la d’infraestructura verda proposarà accions per cohesionar el territori a nivell de connexions, ecosistemes i planificació conjunta. Aquestes comissions substituiran els quatre grups de treball actuals del Grup Impulsor, que es dividien en territori, sostenibilitat, mobilitat i desenvo-
Inclusió i cohesió social
La ponència se centrarà en la regeneració social i urbana dels nuclis antics, les polítiques per a un envelliment actiu, la igualtat de gènere i el sensellarisme. L’objectiu és avançar cap a una xarxa compartida d’inclusió i cohesió social que garanteixi l’equitat d’accés als serveis i igualtat d’oportunitats a la ciutadania.
Estaran formades per tècnics de les administracions i experts en la matèria
lupament econòmic i social.
El «sí» d’ECP a Tarragona L’Assemblea General de la futura Associació per l’Impuls Metropolità haurà d’aprovar la constitució d’aquests grups de treball, que encara poden patir modificacions a través
Analitzarà els instruments de gestió i planificació cultural existents als municipis de l’Àrea Metropolitana per establir mecanismes comuns de cooperació i suport entre ajuntaments, equipaments i entitats. S’implementaran estratègies comunes per a la dinamització cultural d’iniciatives locals amb abast metropolità.
d’esmenes. Aquesta setmana, el grup municipal d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona ha acordat alguns canvis amb el govern municipal i la Diputació per donar «més pes a polítiques socials i culturals». També han pactat l’impuls d’una empresa pública de transport metropolità i que l’Autoritat de Transport Metropolità (ATM) n’esdevingui l’operadora pública. A canvi, la formació morada votarà a favor dels estatuts de la nova associació.
Participarà, de forma consensuada, en la definició de les directrius del Pla Director de Mobilitat del Camp de Tarragona. També treballarà en la línia de la mobilitat sostenible. Es treballarà en la creació d’una empresa pública de transport, a petició del grup municipal d’En Comú Podem a Tarragona, i l’ATM esdevindrà l’operadora pública.
«Hem volgut que no només es parli d’infraestructures o creixement econòmic, sinó també de drets, habitatge, cultura i cohesió social. Això va de garantir una vida digna i sostenible a totes les persones del Camp de Tarragona», indicava ahir el portaveu d’ECP, Jordi Collado. L’edil remarcava que l’àrea metropolitana ha de ser un espai de cooperació real entre municipis, capaç d’abordar reptes comuns des d’una mirada «compartida» i «progressista».
Aquesta ponència centrarà els seus treballs en els àmbits de l’energia, els residus i l’aigua com a serveis bàsics de l’Àrea Metropolitana, amb la planificació centrada en la sostenibilitat. Haurà de treballar amb l’objectiu de crear un mecanisme de gestió de l’energia al territori i adaptar la gestió de l’aigua en un escenari de crisi climàtica.
Treballaran en la recuperació de la connexió intermunicipal a través dels camins històrics i xarxes ciclables, la planificació d’infraestructures verdes urbanes, l’impuls de la mobilitat activa, la recuperació del paisatge, l’activitat agrícola i el patrimoni, i el desenvolupament de projectes d’infraestructura blava.
Imatge d’arxiu d’una reunió del Grup Impulsor el novembre del 2024 al Palau de la Diputació de Tarragona. Tjerk van der Meulen
Creix l’interès dels municipis per entrar a l’associació
Diversos municipis han mostrat la seva voluntat d’incorporar-se a la futura Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. En l’últim ple, l’Ajuntament de Vallmoll va aprovar una moció en què demana entrar en aquest nou ens
territorial. Fonts consultades apunten que altres consistoris com el de Torredembarra, el Creixell o el Catllar també han manifestat el seu interès. Segons els estatuts, pendents d’aprovació per part d’alguns membres fundadors, la sol·licitud d’adhesió s’ha de formalitzar mitjançant acord del ple municipal corresponent i s’elevarà a l’Assemblea General per a la seva aprovació.
Ciclisme l La presentació oficial es va fer ahir a París i avui es farà a Tarragona
Oriol Castro Sanz
Arrenca el compte enrere per l’arribada de Tour de França a Tarragona l’any vinent. París va acollir ahir la presentació oficial de la Grande Boucle i avui se celebrarà la presentació de la sortida tarragonina. «Ser presents a la presentació oficial del Tour de França 2026 és un orgull immens», va manifestar l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales.
El batlle va destacar que «comença el compte enrere per a un esdeveniment que marcarà la història esportiva de
Tarragona». «El pròxim 5 de juliol, la sortida de la segona etapa recorrerà multitud d’espais emblemàtics de la ciutat, situant la marca Tarragona i la seva capitalitat esportiva a escala mundial. Tarragona ja ha demostrat que està més que preparada per acollir cites de primer ordre i amb el Tour estem treballant per garantir una experiència inoblidable», va subratllar l’alcalde.
El Tour de França 2026 tindrà lloc entre el 4 i 26 de juliol de 2026. Començarà des de Barcelona i la sortida de la
segona etapa, el 5 de juliol, es farà des de Tarragona. Aquesta segona etapa, tal com s’ha presentat avui, tindrà 182,4 quilòmetres, passarà per diversos municipis tarragonins i acabarà a Barcelona. Viñuales va concloure que «serà una fita sense precedents que unirà esport, emoció i projecció internacional».
Del Francolí al Mar El recorregut definitiu es desvetllarà aquest matí, però ja està decidit que el village del Tour s’ubicarà al Parc Francolí. Els ciclistes sortiran de
Rubén Viñuales: «Marcarà la història esportiva de Tarragona»
la Rambla President Lluís Companys fins al Balcó del Mediterrani. Baixaran per la Rambla Nova fins a arribar al carrer Pau Casals, des d’on connectaran amb el carrer Maria Cristina i l’Avinguda Catalunya i d’allí aniran a la Via de l’Imperi per resseguir la Muralla. Abandonaran la ciutat per la Via Augusta.
John Bugarin
Més de 150 juristes, experts i representants d’entitats animalistes s’han citat a Tarragona per participar en el I Congrés dels Drets dels Animals. Els contractes d’adopció o els correbous són alguns dels temes que s’han posat a debat en unes jornades que es van iniciar ahir i continuaran al llarg d’aquest divendres. «L’objectiu és generar reflexió i coneixement, però, sobretot, oferir eines pràctiques als nostres advocats», explicava Joan Martínez, president del Consell de l’Advocacia Catalana, que ha impulsat aquesta iniciativa pionera.
Martínez va estar present ahir en la inauguració d’aquest «necessari» congrés, el qual «reafirma el compromís de justícia més humana i respectuosa amb tots els éssers vius». «La justícia no pot ser ignorar els valors de respecte, convivència i protecció dels animals que ja estan interioritzats a la nostra societat», indicava el també degà del Col·legi d’Advocats de Granollers, qui remarcava l’obligació d’adaptar-se a «les noves realitats socials».
Durant l’acte, va estar acompanyat pel degà de l’Illustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT), David Rocamora, i el secretari de Transició Ecològica del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica,
l Justícia
Tarragona acull un congrés que impulsa el debat jurídic sobre la protecció animal
Jordi Sargatal, qui assegurava que «el segle XXI serà el segle dels drets dels animals». «S’ha avançat moltíssim, però
ens queden deures per fer», afirmava el representant autonòmic, qui apuntava que «hem de tractar el millor pos-
sible totes les espècies».
Per la seva banda, el director general dels Drets dels Animals del Ministeri de
Drets Socials, Consum i Agenda 2030, José Ramon Becerra, assenyalava que «qualsevol que vegi el desenvolupament
Hi participen més de 150 juristes, experts i representants d’entitats animalistes
legislatiu que estem fent els darrers mesos, pot veure que estem tractant de reduir els àmbits d’impunitat» que deixa la Llei de benestar animal. «Volem facilitar eines regulatòries perquè els advocats pugueu fer una millor defensa dels animals», apuntava. La seu de l’ICAT està acollint les sis taules de debat del congrés, on es tracten temes com l’experimentació animal, el maltractament o la preservació dels drets dels animals de companyia en processos de divorci. La conferència inaugural, sota el títol «Projecte Gran Simi: Drets dels nostres germans», va anar càrrec de Pedro Pozas, director executiu del Projecte Gran Simi (GAP/PGS-España).
Durant la seva intervenció, l’activista va explicar les grans similituds dels humans amb la resta de grans simis. Especialment, amb «el ximpanzé i el bonobo». Pozas va denunciar la tala massiva d’arbres en les selves on viuen alguns d’aquests homínids, causant la desaparició d’algunes espècies. També va criticar les condicions dels primats atrapats en zoològics. En contrapartida, va celebrar que el Ministeri de Drets Socials hagi anunciat la posada en marxa de la Llei Jane Goodall per a protegir els grans simis.
‘Tornem a connectar’, la campanya de la Via T que fa valer el comerç i les empreses de proximitat de Tarragona
Un espot mostra en petites històries els vincles entre la ciutat i els seus comerciants promoció comercial
Redacció
L’associació de comerciants la Via T impulsa la nova campanya ‘Tornem a connectar’. Un homenatge a totes les empreses i establiments de Tarragona que mantenen els carrers plens de vida. Amb aquest projecte, la Via T vol reforçar el vincle entre la ciutadania i el comerç local, posant en valor el paper essencial de les persones que, dia rere dia, donen vida als barris i
al cor de la ciutat. La campanya gira entorn d’un espot promocional molt emotiu protagonitzat per petites històries i grans vincles que es troba disponible a les xarxes socials de l’entitat, així com el seu canal digital de YouTube. Una història on cada botiga, cada parada, cada somriure darrere el taulell són una peça clau d’aquesta connexió que fa bategar Tarragona des de fa molts anys fins a dia d’avui. L’espai vol ser un es-
pai de conscienciació que convida a reflexionar i reconnectar amb el que realment importa: el comerç de proximitat, la confiança dels seus empresaris i la vida compartida al carrer de totes i tots. Segons la presidenta de la Via T, Raquel Pizarro, aquesta iniciativa «segueix el pla estratègic de l’associació per continuar impulsant un comerç viu, sostenible i arrelat a la nostra ciutat». Amb més de 170 establiments associats, la Via T es
Fragment d’un dels fotogrames del treball, on es reprodueixen diverses èpoques. CEDIDA
consolida com l’entitat de referència del comerç tarragoní. Amb ‘Tornem a connectar’, la Via T enceta una nova etapa de treball conjunt amb els seus associats, els reptes de futur conjunts i un com-
promís amb la ciutadania per mantenir viva l’essència del comerç local. Perquè quan comprem a prop, fem ciutat. Tornem a connectar amb tu. Tornem a connectar amb Tarragona.
Empresa l Els sòlids a lloure i la càrrega general en contenidors lideren la recuperació de l’activitat
El Port de Tarragona ha registrat un creixement del tràfic portuari total del 10,5% durant el passat mes de setembre en comparació amb el mateix període de l’any 2024. Els líquids a doll són el grup tractor d’aquest setembre amb 1,56 milions de tones mogudes, mentre el que més creix són el sòlids a lloure amb un increment del 29,1% gràcies a mercaderies com els cereals, pinsos i farines.
Aquest increment general ha estat impulsat per l’excel·lent comportament dels sòlids a lloure i de la càrrega general, així com per la recuperació del turisme de creuers, que ha crescut un 19,4% en nombre de passatgers.
Analitzant els tres grans grups de tràfics, tots mostren signes de recuperació, destacant especialment el dinamisme dels sòlids i la càrrega general. El creixement més gran es registra en el grup de sòlids a lloure, amb un increment del 29,1%.
Aquest augment es deu principalment a l’extraordinari comportament del tràfic de
La càrrega
cereals, pinsos i farines, que ha crescut un 85,1% al setembre, reforçant el paper del Port de Tarragona com a porta d’entrada agroalimentària de referència al Mediterrani. Els líquids a doll, el de major volum al Port, ha experimentat un creixement del 5,0%, impulsat per un notable aug-
ment del 20,5% en productes químics i biocombustibles.
També s’han registrat increments en els altres productes petrolífers (+3,1%) i en el cru (+0,1%), consolidant la tendència positiva del sector energètic i petroquímic.
Per la seva part, la càrrega general tot i que registra un de-
crement respecte al setembre de 2024 mostra alguns punts positius. En les dades acumulades de gener a setembre de 2025 la càrrega general creix un 15% respecte a l’any anterior.
En l’anàlisi detallada del mes per grups de mercaderies, el setembre ha estat excep-
Mor un home ofegat al mar a la zona de la Cala de la Roca Plana de Tarragona
Successos l Una dona va ser traslladada a l'Hospital Joan XXIII amb ferides
Els Bombers van rescatar sense vida l’home que es buscava al mar a la Cala de la Roca Plana de Tarragona durant l’inici de la tarda d’ahir. L’home va entrar al mar amb una altra persona, una dona, i cap dels dos va poder sortir de l’aigua. La dona va ser rescatada per Salvament Marítim i va ser traslladada a l’hospital, mentre se seguia buscant l’home. Finalment, efectius de la divisió subaquàtica dels Bombers l’han trobat, però
no van poder fer res per salvar-li la vida. L’operatiu de recerca el van formar Bombers, Salvament Marítim i Mossos d’Esquadra. La zona, també coneguda com a Cala de Becs, és d’accés difícil, i no s’hi pot arribar amb vehicle terrestre.
Alerta per vent
El succés es va produïr en un dia de fortes ventades a Catalunya que va obligar Protecció Civil a activar l’alerta del pla Ventcat. L’Ajuntament va tancar els parcs públics amb accés controlat com el Parc de la Ciutat, Parc Saavedra i
El turisme de creuers ha crescut un 19,4% en nombre de passatgers
cional per a diversos productes, registrant creixements que han contribuït al resultat d’aquest període.
La construcció lidera
En comparació amb el mes de setembre de l’any 2024, durant el mateix període d’aquest any destaquen els materials per a la construcció, amb un increment del 126,8%, liderats pel ciment i el clínquer, amb un augment de 30.485 tones. També en dades acumulades, els productes siderometal·lúrgics registren un creixement del 63,2% amb 581.144 tones mogudes, impulsat pel mineral de ferro amb un augment de 519.027 tones i els productes siderúrgics (+13,3%). Altres tràfics amb un comportament molt favorable en l’acumulat de l’any són les fustes i el suro (+104,8%), el paper i la pasta (+23,4%) i els automòbils (+3,8%).
Policial l Dos homes de 22 i 28 anys van ser detinguts la matinada de dimecres a dijous a la zona de les Gavarres de Tarragona acusats d’un presumpte delicte contra la salut pública. Els fets han passat a les 02.30 hores quan una patrulla dels Mossos d’Esquadra que estava fent tasques de seguretat ciutadana ha detectat un vehicle estacional en un dels vials (A-PP-9) amb dos homes a l’interior. Els agents han procedit a la seva identificació i, davant els seus arguments incoherents, han realitzat un escorcoll al vehicle. En aquest han trobat 2 embolcalls, set recipients que simulaven ser ambientadors, 500 grams de cocaïna, 500 euros en efectiu en bitllets fraccionats i 5 transceptors de mà de tipus walkie talkie. Per aquest motiu, la policia autonòmica els ha detingut per un presumpte delicte de tràfic de drogues. Els dos arrestats, que compten amb quatre antecedents per altres delictes, passaran properament a disposició judicial. Els detinguts eren en una zona on solen aparcar molts camions per passar la nit, per la qual cosa els Mossos sospiten que potser tenien intenció de robar. Shaila Cid
Fins a la zona s’hi van desplaçar els cossos d’emergència. Mar Rovira / ACN
La zona, també coneguda com a Cala de Becs, és d’accés difícil
Parc Amfiteatre així com recintes històrics com, Fòrum de la Colònia, Passeig Arqueològic i Amfiteatre. Bombers van fer nombroses actuacions a la ciutat.
Imatge de la presentació de l’esdeveniment. JCBorrachero
La plaça del Rei tornarà a acollir el dia 8 de novembre l’Embutada amb 25
Gastronomia l L’Ajuntament de Tarragona coorganitza de nou, amb l’Associació Santa Teca, l’Embutada 2025. La iniciativa, que té la voluntat de recordar l’època en què acabava la fermentació del vi i la gent s’apropava als cellers a provar el primer vi de la temporada, el vi novell, arriba enguany a la seva novena edició. Durant aquella ma-
teixa setmana hi ha preparat un programa d’actes previs, però l’Embutada com a tal, amb 25 cellers participants, començarà dissabte dia 8 de novembre a les 12 hores amb l’obertura de la plaça i amb l’arribada dels productors i el primer tast de vi novell i la mostra d’oficis. A la 13 h, obrirà l’Espai Gastronòmic. Redacció
Oci l Avui també s’han programat activitats a la plaça Verdaguer
Redacció
La segona Rua de Halloween organitzada a la ciutat tornarà demà amb mariachis, zombis, llença focs i catrins. Començarà davant del Mercat Central, a la plaça Corsini, i es desplaçarà fins al Balcó del Mediterrani acompanyada de la Batucada Brincadeira. Serà a partir de les 18.30 hores i, un cop s’arribi al destí final, la batucada continuarà la festa per amenitzar l’ambient.
Les activitats per a començar la celebració de la Castanyada i Halloween, però, arrenquen avui. A partir de les 17 hores, a la plaça Verdaguer, l’Associació de Comerciants la Via T de Tarragona ha preparat un seguit de tallers infantils. Demà, la programació també arribarà a Torreforta: al mercat del barri hi haurà tallers per a la canalla a partir de les 10.30 hores.
El Gremi de Pastissers organitza demà un taller de panellets Imatge d’arxiu de la Rua de Halloween de l’any passat. Ajuntament de Tarragona
Serà demà quan la plaça Corsini esdevindrà el centre neuràlgic de la celebració. Dissabte, la plaça Corsini esdevindrà el centre neuràlgic de la celebració. Al matí, el Gremi de Pastissers organitza un taller de panellets per als menuts de 8 a 12 anys. Hi haurà dos torns, un a les 10:30 hores i l’altre a les 12 hores. A les 11 hores, es representarà una obra infantil a càrrec de la Cia. Cinc Cèntims.
Església l La nova Comissió Assessora haurà de restablir relacions amb l’Agrupació de Setmana Santa
S. Peralta / M. Llaberia
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha cessat l’actual junta de govern de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus. En paral·lel, ha nomenat Comissari Delegat de l’entitat a l’advocat Javier Balañá de Eguía, que la dirigirà temporalment. Tot i l’ultimàtum llençat per l’arxidiòcesi a la Puríssima Sang el passat dilluns 20 d’octubre, després de reunir-se amb l’ala no insurgent, perquè es reconsideri la decisió de deixar l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, el sector descontent no va donar el seu braç a tòrcer, fet que ha portat Planellas, finalment, a actuar. El decret de nomenament va ser signat durant la tarda del dijous 23 d’octubre i es va comunicar a la, fins al moment, junta de govern de la Reial Congregació. Contactat al respecte, el clavari de la Puríssima Sang, Antoni Olmos, no ha respost a les preguntes fetes per aquest rotatiu al tancament de la present edició.
Balañá de Eguía presidirà una Comissió Assessora, integrada per Joaquim Fortuny,
L’advocat Javier Balañá de Eguía ha estat nomenat Comissari Delegat
prior de Sant Pere, rector de la Puríssima Sang i prefecte de la Congregació; Joan Anton Cedó, vicari episcopal de les Persones i antic prior de Sant Pere; Albert Fortuny, expert
Política l Té com a objectiu garantir que el català continuï sent present
Redacció
El Ple de l’Ajuntament de Reus ha aprovat la moció d’adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, impulsat per la Conselleria de Política Lingüística. Amb aquest acord, la ciutat referma el seu compromís amb la promoció i l’ús
social del català en tots els àmbits de la vida pública, i se suma al moviment creixent de municipis que han fet seu aquest objectiu compartit.
La signatura formal de l’adhesió va tenir lloc ahir a l’Ajuntament, en un acte encapçalat pel conseller de Política Lingüística, F. Xavier
Vila, i l’alcaldessa del municipi, Sandra Guaita. Aquesta adhesió s’emmarca en la iniciativa que el Govern ha posat en marxa per implicar el món local en el desplegament del Pacte Nacional per la Llengua. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el conseller Vila van adreçar
en Dret canònic, i altres persones que el mateix Comissari Delegat pot nomenar lliurement per a la vida ordinària de l’entitat i l’organització de la pròxima Setmana Santa.
El Comissari Delegat i la Comissió Assessora tenen encomanades un seguit de tasques, entre les quals destaca el restabliment de les relacions institucionals amb
recentment una carta a tots els ajuntaments de Catalunya convidant-los a sumar-s’hi i facilitant un model de moció per als plens municipals. La missiva destacava el paper essencial dels ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania i com a actor clau per desenvolupar polítiques lingüístiques efectives en àmbits tan diversos com les escoles bressol, la cultura, l’esport, el lleure o el comerç de proximitat. El Pacte té com a objectiu garantir que el català continuï sent una llengua present en tots els àmbits.
les associacions, especialment, amb l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus. Així mateix, hauran de reformar els estatus per adequar-los a la normativa diocesana vigent, i revisar i actualitzar, si escau, el cens dels congregants, per tal de poder convocar posteriorment eleccions per al nomenament dels membres seglars de la junta directiva.
Setmana Santa Precisament, la voluntat de tornar a estrènyer relacions amb l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus no és atzarosa, sinó que es vincula directament amb el motiu inicial que ha portat a aquest desenllaç. El passat mes de setembre, la Reial Congregació de la Sang va anunciar la decisió de deixar l’agrupació a conseqüència «dels enèsims despropòsits, calúmnies, difamacions i maledicències» que sentia que havien estat efectuats vers la Sang «al llarg dels anys». La junta de govern assegurava que considerava que «no es guarda cap mena de respecte per la Reial Congregació i pels congregants que en formen part, ni per la història». Va ser una decisió «molt madurada i reflexionada, després de llargues deliberacions», es va afirmar, però que, així i tot, va sorprendre congregants. En aquell moment, l’Arquebisbat va declarar que «els recomanaríem que escoltessin i seguissin els evangelis que s’han proclamat els últims diumenges, i així no arribarien a aquestes decisions que impliquen passar als annals dels despropòsits».
Entrevista l El regidor d’Hisenda analitza els detalls darrere del pressupost, les ordenances fiscals i el pla d’inversions que l’Ajuntament de Reus ha preparat per al 2026; uns comptes amb què «ens volem identificar»
Sergi Peralta Moreno
Per al 2026, s’introdueixen ajustos dels trams de la taxa i el preu públic de la recollida de la brossa segons els m2 de les llars o els locals comercials. Per què no es fa per generació de residus o nombre d’ocupants?
«Perquè ens portava a situacions injustes. Estic convençut que un immoble que no arribi a 80 m2 on visquin els avis, els pares i els nets genera més residus que una casa molt gran on només visqui un matrimoni, però precisament hem d’atendre per què en un pis de menys de 80 m2 hi ha vivint una família tan gran. En el pitjor dels casos, potser estan vivint de la pensió dels avis, i el que no podem fer és perjudicar-los més. El sistema de m2 és el més just? Segurament no, però és el que ens dona una dada més fiable. Vaig parlar amb un veí d’una zona residencial. Em feia aquesta reflexió: ‘Jo amb la meva dona vivim aquí en una casa que és molt gran, però generem molt poc residu’. Sí, però tens una capacitat econòmica amb què et pots permetre viure en aquella casa. No et pots permetre aportar més al sistema, però que en cap cas és ni 1 euro al dia? Això és la solidaritat fiscal: que qui més té, potser sí que està pagant fins i tot més, però està contribuint a un sistema perquè pot i té capacitat per fer-ho, més que no pas la família d’un immoble més modest». Els primers pressupostos van estar marcats per la pujada dels impostos. Deia que no els identificaven del tot. Ara, què?
«Nosaltres vam dir ‘venim a transformar la ciutat’. En molts aspectes, i un és aquest. L’any passat ja deia ‘aquests són més nostres, però encara no ho són del tot’. I així és com ens volem identificar. Amb les ordenances, no apujant les taxes de caràcter social, relacionant la tarifa de l’aigua amb el consum, introduint i
El regidor d’Hisenda, aquí al seu despatx, afirma que les ordenances són també «una eina de transformació». Gerard Martí
Comparativa
«Demostrem que es pot reduir el deute transformant la ciutat i abaixant impostos»
Retribucions de la plantilla
«Només garantint els drets del personal estem en disposició de donar el millor servei»
mantenint el sistema de bonificacions... I després, amb un pressupost que dona continuïtat als dels altres anys, que es va ajustant i que cerca la màxima eficiència».
L’oposició critica el grau d’execució dels comptes. «Segons qui sembla mentida que hagi estat governant. Un pla d’inversions s’aprova, tens una reserva de crèdit per dur a terme aquelles inversions, però no vol dir que ho facis aquell any. En molts casos no pots, perquè hi ha darrere una sèrie de tramitacions. En pocs casos no passarà 1 any. El primer exercici, el nivell d’execució del pla d’inversions va ser baix. Del pressupost ordinari,
estem tocant l’excel·lència. Estem al 98%, que és moltíssim. Amb inversions, ja dèiem que eren de mandat, de caràcter plurianual. El 2024, vam executar 6 milions en inversions. Enguany, en portem 11, i la previsió és arribar als 15,6 en tancar l’any. Quedaran coses per fer, però tenim la reserva ja, i si no s’ha fet és perquè hi ha una sèrie de qüestions en marxa. Nosaltres mateixos estem executant coses que ja teníem heretades. Només cal anar al Complex Riera. Això ens ve d’una previsió pressupostària que es va fer en el seu moment. L’important és la maquinària que tenim en marxa, que tinguem allí la re-
serva, i que ho anem fent». Les despeses de personal s’estan incrementant. Passen de 48 milions el 2024 a 55,7 milions. A què es deu? És assumible?
«No tenim una plantilla desproporcionada. En termes comparatius amb altres ajuntaments, en molts casos estem fins i tot per sota. Cada any, ens trobem, primer, amb la necessitat d’actualitzar i incrementar les retribucions del personal, igual que amb els funcionaris de l’Estat. I a Reus, ens vam trobar amb una Relació de Llocs de Treball a la que s’havia de donar compliment, amb necessitats de reconèixer una carrera professional i la possibilitat de promocions, d’acomodar les retribucions i situacions. Sempre hem volgut mirar que la plantilla estigui en les millors condicions. Només garantint els drets dels treballadors de l’Ajuntament estarem en disposició de donar el millor servei a la ciutadania.
A més, hi ha situacions com l’any passat, quan vam incrementar el pressupost amb una partida molt important per a la Brigada d’Intervenció Ràpida. Això té un impacte pressupostari. I no per l’any passat, sinó que això es trasllada als següents pressupostos. O si obres una escola bressol, és amb un personal». Hi haurà bonificacions d’IBI i ICIO per a empreses «estratègiques» que vagin al Tecnoparc. Per què allà? Si arriba una empresa que busca instal·lar-se a una altra part, no en tindria dret? «Tindria dret a les bonificacions que ja existeixen, que són molt àmplies. Per què el Tecnoparc? Perquè volem que es desenvolupi. Va ser una aposta en el seu moment d’un govern socialista, i durant els 12 anys de govern del senyor Pellicer, el sector ha quedat oblidat i ple d’herbes. Volem que es desenvolupi, i que ho faci en uns sectors estratègics. Per què són estratègics? Perquè
fan créixer la ciutat, creen ocupació, aporten riquesa, i això també és millorar les condicions de vida dels habitants. Vetllarem per atreure inversions al Tecnoparc i on sigui. No oblidem el petit comerç ni altres sectors, que també tenen la nostra ajuda». Els últims exercicis s’ha apostat per la congelació d’impostos i la introducció de bonificacions. S’ha plantejat abaixar-los?
«És que els hem abaixat aplicant les bonificacions. Que no els hem abaixat de manera lineal? No, no ho hem fet. Els hem baixat a qui se’ls havia de baixar, des de qui recicla i fa ús de la deixalleria a aquells que volien fer habitatge de lloguer assequible, els joves que pretenien emancipar-se... Aquesta és la política que volíem dur a terme. No d’increments ni baixades lineals generalitzades, sinó anant, estratègicament, amb justícia social, a ajudar aquell que ho necessita».
Reduint l’endeutament. «Exacte. Hem reduït el deute a 114,79 milions d’euros, que és gairebé 3 milions menys que el que hi havia estimat per al 2025. La ràtio d’endeutament la situem en 57,52%, molt per sota del màxim legal permès. L’anterior govern també s’omplia de boca dient ‘hem de reduir el deute’, i això portava a no fer res. Nosaltres demostrem que es pot reduir el deute i la ràtio d’endeutament, que ens permetria fins i tot endeutar-nos i no és necessari que ho fem, fent coses, i transformant la ciutat. I abaixant impostos».
Quina ha estat la filosofia amb què s’han treballat aquests comptes?
«Hem posat les persones al centre. No és casual que una de les partides més importants sigui Drets Socials. Amb escolta activa, per anar a les qüestions que ens reclama la ciutadania. I en matèria d’ordenances, sent conscients que la regulació que fem de la matèria fiscal és una eina també de transformació».
Tercer any d’ordenances i impostos de la corporació municipal i l’oposició torna a carregar contra una estratègia fiscal que no comparteixen i que es debatrà en el ple d’avui. Entre les crítiques hi treuen el cap alguns brots verds tímids enmig d’un mar de retrets. «Ens han acceptat tres propostes que els vam fer, com per exemple, l’ampliació de la bonificació al 95% de l’IBI durant els 10 primers anys a les empreses de nova creació amb una inversió de més d’1,5 milions d’euros i que tinguin més de 3 treballadors», apunta la portaveu del grup municipal del Partit Popular, Sílvia Virgili. «Nosaltres vam presentar una proposta, que des de Redessa ens van dir que no ho acceptaven, però ho hem vist que ara ho accepten i fa gràcia. Ens referim a la bonificació a l’IAE per les empreses que s’instal·lin al Tecnoparc si contracten un transport col·lectiu pels seus treballadors», apunta la portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Reus, Mònica Pàmies.
Amb això i poc més a esmentar finalitza la treva, comença el foc real i, probablement, al titular de l’àrea d’Hisenda li comencen a xiular les orelles. La primera crítica, compartida de manera generalitzada per l’oposició, ha estat un cop més els tempos en la tramitació de les ordenances. «Tot ha anat a correcuita, ja que fins dijous de la setmana passada no ens van entregar tota la documentació, la reunió amb el regidor va ser el divendres i la comissió informativa el dilluns. Ha estat poc temps per treballar-ho i ens xoca, perquè quan els socialistes estaven a l’oposició sempre recriminaven això que ara fan», critica Pàmies. Pel que fa al contingut els grups han estat contundents en enumerar diverses de les qüestions en contra. En el cas del grup municipal de Junts per Reus, la seva portaveu, Teresa Pallarès, lamenta que el govern muni-
Política l Per tercer any consecutiu els grups de l’oposició no donen suport a les ordenances fiscals, criticant punts com la taxa de les escombraries
cipal no hagi optat per una rebaixa de la pressió fiscal. En lloc d’això apunten a l’increment en diverses àrees com l’aigua, la zona blava o el servei del cementiri, que s’ajusten a l’IPC, i que durant el mandat les taxes de terrasses i de guals han augmentat en un 40% i el servei de grua en un
L’Ajuntament impulsa ‘Cuina sense fronteres’, un taller gastronòmic i lingüístic
Societat l La Regidoria de Cultura i Política Lingüística posa en marxa el projecte Cuina sense fronteres, guanyador del Premi d’Idees per Promoure l’Ús del Català 2024. En la darrera edició, el projecte premiat va ser Cuina sense fronteres, de Neus Ramos Llauradó, que s’articula al voltant d’una idea central: la gastronomia és un
llenguatge universal capaç de crear vincles i superar barreres culturals. El taller, que començarà el 30 d’octubre, s’adreça a persones que tenen uns coneixements molt bàsics de català, amb la intenció de facilitar-los un espai distès i un aspecte tan present en qualsevol cultura com és la cuina. Redacció
66,5%. En definitiva, defensa que les xifres mostrades «escanyen» a les famílies i les empreses reusenques i demanen una rebaixa dels impostos, observació en la qual coincideixen els populars. «Necessitem que hi hagi rebaixes en l’exageració que vam patir durant el primer any de mandat. En aquell moment van jugar tan fort amb els increments, que gairebé la resta d’anys no tenen cap marge», remarca Virgili. En aquest àmbit, el grup municipal de Vox a
Reus es mostra també contundent: «Aquests pressupostos reflecteixen la falta de rumb del govern de Reus: impostos altíssims, una despesa política disparada i zero alleujaments per a famílies, autònoms i classe treballadora». Davant d’aquesta situació, Junts per Reus proposarà una reducció de l’IBI d’un 1% en els dos anys següents i reduir l’ICIO, situat per sobre de la mitjana catalana. Un altre punt que ha generat polseguera ha estat l’ordenan-
La cantada d’havaneres prevista per les Festes de Misericòrdia se celebrarà aquest diumenge
Societat l Aquest diumenge, 26 d’octubre, a les 18.30 h, a la plaça del Mercadal hi haurà cantada d’havaneres amb els grups Balandra, La Frau i Sopa de Peix. A més, el Grup Cultural de Misericòrdies de Reus oferirà rom cremat als assistents.
Aquest és un acte que havia de tenir lloc el passat 21 de setembre, dins del programa de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia, però que es va suspendre a causa de la pluja. L’Ajuntament de Reus ha decidit mantenir l’acte amb els grups que havien d’actuar-hi inicialment. Balandra és un grup d’havaneres de la ciutat nascut l’any 2010, que ha fet més de 500 actuacions a festes majors. Redacció
Herència
L’oposició creu que arrosseguen la pujada d’impostos del primer any
ça referent a l’aigua, on partits de l’oposició demanen redissenyar els trams. «Demanem un tram inferior a la mínima franja que han marcat. Creiem que en els habitatges que hi resideixin una, dues o tres persones, mai arribaran al mínim establert, i, per tant, pagaran una quota fixa de l’aigua que no fomenta l’estalvi», considera Mònica Pàmies. Per un altre costat, la regidora popular assenyala el «despropòsit» de continuar apostant per la Ganxeta, alhora que el govern municipal anunciava la creació de més estacions del servei: «La Ganxeta està resultant deficitària i suposarà una pèrdua de 300.000 euros pel 2026. És un forat negre».
Brossa per metre quadrat? Un dels punts més criticats per part de l’oposició ha estat la taxa de les escombraries, la qual, segons els juntaires, en línies generals suposa un increment tot i la nova distribució dels trams. Per una altra banda, Junts, CUP i PP van més enllà i assenyalen que no entenen per què l’impost es definirà d’acord amb els metres quadrats de l’habitatge. «Hi pot haver el cas d’un pis antic de 120 metres quadrats on viu una senyora gran, que el té de tota la vida i viu una sola persona que no generarà tanta brossa com una família sencera», valora la portaveu dels cupaires. Per aquest motiu, defensen que la taxa hauria d’anar segons la generació de brossa dels particulars i Junts per Reus proposa fer-ho tenint en compte el padró d’habitants. «No és just ni equitatiu. S’ha de pagar en funció dels residus que es generen», asseveren els juntaires. En resum, la regidora cupaire expressa el que, probablement, opinen tots els grups de l’oposició del consistori ganxet, independentment del seu color: «Si es votés l’ordenança sencera, nosaltres faríem esmena a la totalitat. No ens agrada res».
‘A mort per l’art’, l’espectacle de terror d’aquest any al Centre de Lectura
Cultura l Amb la tardor arriba la castanyada i una de les activitats consolidades de la Regidoria de Joventut, l’espectacle de por organitzat per un grup de joves voluntaris acompanyats pel Casal de Joves la Palma, que tindrà lloc el diumenge en horari d’11 a 13h i de 17 a 22 h. Enguany, l’activitat es farà al Centre de Lectura de Reus, un espai
històric i emblemàtic de la ciutat, amb la idea de portar les activitats juvenils arreu de la ciutat de manera descentralitzada i de donar a conèixer de diferents equipaments. Sota el títol d’A mort per l’art, un grup d’uns trenta joves de la ciutat donarà vida a l’espectacle dirigit per Alex Manriquez, actor i escenògraf. Redacció
l Identitat
Xavi Ciurans, Joel Prieto i Clara Colom han estat els artífexs de la cançó del Correllengua d’enguany
Miquel Llaberia
El Correllengua celebrarà demà dissabte 25 d’octubre l’acte central i més esperat de la seva campanya, la Marxa per la Llengua, que sumat a totes les activitats organitzades per diversos agents de la ciutat vol reivindicar no tan sols el català, sinó el català d’aquí. Un fet que s’ha volgut fer palès a través de la cançó oficial d’enguany del Correllengua, una versió actualitzada de l’any anterior que incorpora noves veus i sensibilitats. «Recordo que va ser el Xavi Ciurans que l’any passat em va enviar un missatge, que li havien dit de fer una cançó pel Correllengua reivindicant el català i volien incorporar una mica de rap i alguna persona amb el parlar d’aquí, el reusenc», explica Joel Prieto, conegut pel projecte Fetitxe 13.
Una versió que s’ha recuperat enguany i va sumar una nova veu, la de la cambrilenca Clara Colom, coneguda pel grup La Cosina, amb una doble idea: afegir una veu femenina i estendre el Correllengua a la resta de la comarca. «Volíem estendre el Correllengua com una taca d’oli pel Baix Camp. Aquest ja reivindicava el parlar reusenc, doncs ara també el ‘baixcampí’, els dels nostres pobles i els seus trets identitaris, com els avellaners o el nostre vent, el Mestral», remarca Colom. En conseqüència, aquest gran esdeveniment pretén ensenyar que el català és tan viu com ho són els seus parlants i que no existeix una sola realitat. «Precisament, perquè la gent se senti més propi allò que defensa cal reivindicar coses que coneixen i que sigui la parla que han escoltat a casa
seva i a l’entorn. Amb aquest lèxic o accent de la nostra terra, que només es parla en uns petits racons, genera una pertinença que enriqueix el català», reflexiona Prieto, que per aquest motiu remarca la importància d’haver incorporat les estrofes de la Clara. A més, es posa en relleu la necessitat de què s’impliqui tota la població, des dels més petits fins als més grans. «La llengua és una eina transversal i els joves són el nostre futur. Cal estimar i parlar en català. Per això, necessitem també que les generacions més grans encomanin aquestes ganes de parlar el català i la importància de què la llengua continuï», valora Clara Colom. Una feina que ha de servir per revertir l’alarma generada durant els darrers anys pel que fa a la caiguda de l’ús social del català en tot el país, el Camp de Tarragona inclòs. En aquesta línia, Pri-
El 25 d’octubre se celebra l’acte central de la campanya, la Marxa per la Llengua
eto determina que cal tenir una major sensibilitat amb les persones que encara no parlen el català. «No tot es resumeix en creure que tots són castellanoparlants intransigents. Hi ha, però també hem d’intentar fugir de la via identitària per veure que també hi ha persones de fora, que parlen un altre idioma i també els estem minoritzant. Això no és qüestió de trepitjar a ningú». Ara bé, davant dels discursos més crítics amb les polítiques lingüístiques de defensa de l’ús del català en diversos àmbits, el raper es mostra taxatiu: «Les persones que saben parlar més d’una llengua milloren la seva habilitat cognitiva i, si els teus fills saben parlar un nou idioma tindran més opcions acadèmiques i professionals. Negar-se per mandra o ràbia a aprendre un idioma, sigui quin sigui, és fotre’s un tret al peu». Per la seva banda, Colom va més enllà i qualifica els idiomes com un «patrimoni de la humanitat». «Per mi és molt trist anar per Cambrils i veure que hi ha establiments on la carta no està en català, però sí en anglès», lamenta.
Les sindicatures i defensories locals han registrat 14.600 consultes i han tramitat 3.892 queixes el 2024. Així ho recull un informe elaborat pel Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, que agrupa totes les institucions que hi ha al territori. El 32% de les queixes tenen a veure amb l’espai urbà i l’ordenació del territori, el 27% amb l’administració, el 20% amb el medi ambient, el 17% amb l’atenció social i a la salut i el 4% a l’educació i la cultura. L’informe recomana, entre altres, més claredat informativa a les administracions locals, resposta en terminis raonables, i més coordinació entre serveis socials i habitatge.
El president del Fòrum, Josep Escartín, ha reclamat que cal que més municipis creïn la figura de síndic local i ha alertat també que alguns no compleixen amb l’empadronament. Les sindicatures i defensories locals de greuges van fer un total de 18.612 actuacions el 2024, entre les quals l’obertura de 3.892 expedients de queixa i la tramitació de 111 expedients d’ofici. També van registrar 14.609 consultes, és a dir, accions d’orientació i assessora-
ment que no van generar un expedient formal.
De les gairebé 4.000 queixes recollides, un 32% es referien a aspectes relacionats amb l’espai urbà i l’ordenació del territori, mentre que un 27% tenien relació amb qüestions d’administració general, com ara el silenci administratiu, l’accessibilitat als serveis, la fiscalitat o la gestió tributària, entre d’altres. En menor mesura, amb un 20%, es van situar les queixes
sobre temes de medi ambient com ara vinculats a residus o contaminació acústica i, amb un 17%, les referents a l’atenció social i els serveis a les persones, entre les quals hi figuren qüestions d’empadronament, habitatge o serveis socials.
En total, es van emetre 2.575 resolucions, un 73% de les quals van ser favorables a la ciutadania. D’aquestes, un 39% van correspondre a queixes estimades, és a dir, amb
greuge; un 19% es van resoldre durant la tramitació, i un 14% a través de la mediació. «És rellevant que el 73% de les resolucions que hem fet han estat a favor de la ciutadania, és a dir, el 73% és gent que realment tenia raó quan es va venir a queixar», ha indicat Escartín.
En aquestes resolucions, els defensors van incloure 1.248 recomanacions als respectius ajuntaments, gairebé la meitat d’elles (48%) van ser accepta-
des totalment, mentre que un 6% van ser-ho parcialment. A finals de 2024, una de cada tres recomanacions estava pendent de resposta per part del consistori pertinent.
Les conclusions de l’informe apunten la necessitat de seguir aprofundint en pràctiques de bona administració, com ara assegurar l’accessibilitat universal als serveis municipals. També es recomana garantir respostes en terminis raona-
bles, evitar el silenci administratiu, reforçar la transparència i la claredat informativa, assegurar l’accessibilitat universal als serveis municipals, millorar la coordinació entre serveis socials i habitatge i fomentar l’ús d’un llenguatge «planer» per a tota la ciutadania.
Tarragona, a la cua Actualment, 46 sindicatures locals formen part del Fòrum SD i es dona cobertura a 4,38 milions de persones, és a dir, al 54 % de la població catalana. Les dades mostren una forta implantació a Barcelona, amb un 63 % de cobertura, però també grans desequilibris, amb un 33% a Girona, un 35% a Lleida i només un 18% a Tarragona. El president del Fòrum SD ha recordat que una trentena de ciutats, com ara Figueres, Manresa o Tarragona, tenen un reglament ja fet per crear la figura. «L’únic que han de fer és buscar la persona», ha apuntat. En aquest sentit, ha remarcat que no s’entén, per exemple, que Tarragona sigui l’única capital de província que no en tingui «ni en vulgui tenir». «La gent s’ha de poder queixar a una institució independent i apartidista», ha dit, tot rebutjant que es creïn ens formats per persones que són a l’equip de govern.
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha posat en servei una aplicació web interactiva que permet analitzar i visualitzar dades hidroquímiques d’una manera senzilla i intuïtiva, i així entendre millor les aigües subterrànies. L’HidroGeoR-Shiny
està adreçada a estudiants i investigadors del sector acadèmic, així com a professionals consultors i a l’administració pública. En un escenari marcat per la sequera recurrent, els efectes del canvi climàtic i la pressió creixent sobre els aqüífers, HidroGeoR-Shiny es presenta com una eina que ajuda a l’anàlisi i la caracteritza-
ció de les aigües subterrànies, interpretar la seva distribució al territori i conèixer la disponibilitat i qualitat dels aqüífers. Les seves principals funcionalitats inclouen visualitzar de manera interactiva la qualitat de l’aigua en punts de mostreig, amb capes de suport oficials com la delimitació d’Unitats Hidrogeològiques (UH) a esca-
la 1:50.000 de Catalunya, amb la representació dels aqüífers; utilitzar dades de l’ICGC i, alhora, incorporar dades externes aportades per l’usuari per dur a terme anàlisis personalitzades. El projecte de creació de l’aplicació ha estat desenvolupat íntegrament per l’ICGC en el marc del projecte europeu GSEU (Un Servei Geològic per Europa), cofinançat pel programa Horizon Europe i amb la participació activa d’hidrogeòlegs dels serveis geològics d’arreu del continent europeu.
assegurances
Aquest premi s’atorga entre un col·lectiu de 500 agències que la companyia Reale Assegurances té al territori espanyol
L’agència Reale de Valls-Reus ha estat guardonada com la millor agència 2024 amb el premi MÉS VALOR 2024, el màxim reconeixement que Reale concedeix dins del seu canal d’agències. El guardó distingeix la seva excel·lència amb la gestió professional.
El director i responsable d’amb dues oficines és l’Òscar Olària.
Amb una llarga trajectòria en el món assegurador, disposa d’un equip de sis professionals que l’acompanyen entre les dues ofici nes. Precisament, l’Olària assegura que, «aquestes persones formen un gran equip, professionals amb un objectiu comú, prestar un ser vei clar i molt honest» sense elles, segur hagués estat impossible gua nyar aquest premi tan important dins del canal agències Reale d’Es panya.
L’activitat de l’empresa va arren car l’any 2007 amb la convicció de desenvolupar una activitat assegu radora propera i enfocada a com prendre i atendre les necessitats reals de cada client amb un model d’assessorament personalitzat.
L’Òscar Olària explica que mi rant enrere, «em sento satisfet amb el camí recorregut, crec que vam saber entendre els temps: en una primera etapa, vam impulsar amb força l’activitat comercial, aconseguint un creixement sòlid en vendes i amb el pas del temps, vam evolucionar cap a un model més complet, integrant altres as pectes clau com la subscripció res ponsable, el valor tècnic del risc, la qualitat del servei i la fidelització del client, construint així una veri table estratègia empresarial a llarg termini. Rebre ara aquest premi ens omple d’orgull i satisfacció; és un reconeixement molt important que valora l’esforç, la dedicació, l’eficiència de tot l’equip, així com la constància i la manera de tre
ballar que hem mantingut al llarg del temps. Ens motiva a continuar millorant dia a dia i confirma que estem fent les coses bé, sempre amb compromís ferm i amb un en focament clar cap a l’excel·lència i la proximitat amb els nostres clients».
El mateix Òscar Olària indica que, «com a filosofia de tre ball nostra, darrere de cada pòlissa hi ha un projecte, una història i una persona que me reix estar ben protegi da i assegurada».
clara mostra de la confiança que la companyia diposita en nosaltres i aquest canal, alhora ens representa i reflecteix els mateixos valors. A més, el model de negoci compartit dins del canal d’agències és excel· lent, segurament un dels millors i més sòlids del sector assegurador». Dins del sector assegurador, Rea le destaca per la proximitat i l’apos ta per la mediació, «nosaltres que diàriament hi treballem ens ajuda molt i ens encaixa perfectament amb la nostra filosofia de treball».
«Tenim la sort de tenir produc tes asseguradors molt potents amb àmplies cobertures, descriure’ls tots fora molt llarg d’explicar, els més recurrents són les asseguran ces de circulació de vehicles, habi tatges, comunitats de veïns, vida, accidents, estalvi, decessos, mas cotes. Per les empreses i autònoms, també la toquem molt bé, comerç, pime, accidents, responsabilitat ci vil, D&O, en fi, un ampli ventall que ens ajuda molt en el dia a dia».
«Som coneixedors que el futur cada dia és més incert però alho ra ple d’oportunitats, estem molt convençuts que amb la nostra ma nera d’entendre el món assegura dor, podrem seguir ajudant a més famílies i més empreses.
Animo a qui ens llegeixi ara ma teix, ens vingui a conèixer, les por tes de les nostres oficines estan ben obertes, i mai millor dit, una cosa segur podem assegurar te és que el nostre equip t’escoltarà i tots tre ballarem per trobar la millor solució assegu radora que et doni un millor futur i tranquil· litat.
«Darrere de cada pòlissa hi ha un projecte, una història, una persona que mereix estar ben protegida i assegurada»
«La relació amb Reale és per a nosal tres una aposta ferma i plena de compromís. Ens enorgulleix poder lluir la imatge corporativa de Re ale en les nostres oficines, és una
El nostre compromís sempre és oferir solu cions a mida, ser jus tos, entendre a persones i trobar solucions asseguradores que real ment funcionin. Ens agrada la feina que fem, i per això... l’assegurem».
~ REALE ASSEGURANCES ~
suport legal gratuÏt
La petició es pot fer en nom propi o per una altra persona física o jurídica i es manté l’opció de fer-ho presencialment
La sol·licitud d’assistèn cia jurídica gratuïta ja es pot fer telemàticament a través de la seu judicial elec trònica de Catalunya. Fins ara el tràmit s’havia de fer presen cialment a través dels Col·legis de l’Advocacia, però amb la re cent activació del tràmit de l’Il· lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, que era el darrer que faltava, ja s’ha completat la possibilitat de sol·licitar aquest servei telemàticament. També es manté l’opció de fer ho pre sencialment com fins ara.
Qualsevol ciutadà pot pre sentar sol·licituds per al ser vei, ja sigui en nom propi o en el d’una altra persona física o jurídica. Les peticions s’en viaran, juntament amb la do cumentació necessària, al col· legi d’advocats corresponent segons la seva circumscripció, i des d’allà es tramitarà l’expe dient.
A través de la mateixa seu judicial els ciutadans també poden consultar l’estat de les seves sol·licituds d’assistència gratuïta. També hi ha disponi ble un document per sol·licitar la suspensió del procediment
en cas que així es desitgi. Segons remarquen els tex tos legals, la ciutadania té dret a l’assistència jurídica gratuïta, tal com estableix l’article 119 de la Constitució espanyola i la Llei 1/1996, de 10 de gener. A Catalunya, el Decret 252/1996, de 5 de juliol regula el proce diment per al reconeixement del dret i la subvenció per a les actuacions professionals d’ad vocats i procuradors. De la ma teixa manera, s’especifica que l’assistència jurídica gratuïta és el servei públic que garanteix a una persona el dret a obtenir defensa i representació gratuï
tes per advocat i procurador, així com altres presta cions (peritatges, fiances, taxes ju dicials, etc.), quan vol iniciar una ac ció judicial o es troba immersa en un procediment judicial i acre dita insuficiència de recursos per litigar.
La mateixa seu judicial també permet consultar l’estat de les sol·licituds d’assistència
L’accés al ser vei telemàtic es pot fer a mitjan çant el web habi litat pel Departa ment de Justícia de la Generalitat mitjançant l’adre ça https://seuju dicial.gencat.cat/ca/que_cal_ fer/necessito advocat/index. html . També es pot demanar
informació directament als diversos col·legis d’advocats del territori, com ara el de Tar ragona, a través del web www. icatarragona.com o del correu secretaria@icatarragona.com; al de Reus, mitjançant www. advocatsreus.org o col.legi@ advocatsreus.org; així com al de Tortosa, al web www.advo catstortosa.cat o al correu ica tor@advocatstortosa.org .
Urbanisme l Les etapes acabaran el camp de futbol i la pista d’atletisme amb gairebé 8 milions d’euros
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Vila-seca avança en la transformació de la zona esportiva de l’Estadi Municipal, aquest cop, amb l’adjudicació de tres noves fases d’obres per a donar continuïtat al projecte. Les fases inicials van començar a principis de 2025, amb la part de la construcció de l’edifici de les grades, el camp de futbol 1 i l’edifici gestor. Les noves propostes aprovades són les fases 3, 4 i 5, que dinamitzaran les dues primeres fases i contemplaran la finalització dels dos edificis planificats. Principalment, se centraran en l’avenç de les grades, una petita dotació de vestuaris i l’edifici gestor, que ja es trobava en construcció, i que integrarà tots els serveis del complex.
La nova etapa del projecte tindrà un cost total de gairebé 8 milions d’euros, però ha generat dubtes al consistori sobre el seu termini final d’edificació. Segons l’Ajuntament, la principal incertesa és si aquesta nova fase començarà a finals d’aquest any, o a inicis del 2026. El període previst també coincidirà amb la finalització de les fases 1 i 2,
Imatge virtual de les futures grades que s’instal·laran en les pròximes fases. Ajuntament de Vila-seca
Les noves fases pretenen iniciar l’activitat de l’edifici gestor de serveis
que hauran de superposar-se obligatòriament, d’acord amb l’organització de l’empresa constructora.
Les tres fases aprovades formaran part d’un paquet
Transport l Lamenten que els estudiants «viatgen drets i arriben tard»
Redacció
El grup municipal Vila-seca en Comú reclama solucions immediates al servei escolar Bus Blau. Segons expliquen, els estudiants que fan ús del transport municipal «viatgen drets i arriben tard a classe». Per aquest motiu demanen
millores com la revisió dels horaris del servei, les parades i l’accessibilitat que, ara mateix, genera un «sobreaforament». El grup inclourà les demandes en una moció presentada pel pròxim Ple municipal, on també demanaran explicacions pels transbords que fan els autobusos, que
qualifiquen «d’innecessaris». D’acord amb el comunicat publicat pels Comuns, la informació que actualment s’ofereix des del consistori «és confusa» i que els recorreguts «no s’ajusten a les necessitats reals dels usuaris», alertant de la manca de «connexió directa» entre Sant Joan de
total de set etapes, a l’espera de les dues últimes per iniciar l’activitat a part de les installacions. El període actual també donarà continuïtat als treballs del camp de futbol i la pista d’atletisme.
La fase 3 portarà a terme l’enderroc del camp de futbol i les instal·lacions esportives preexistents annexes, així com de la plataforma
la Plana i la població de la Pineda, que genera deficiències i queixes entre els estudiants. La moció planteja la creació de noves parades, millores d’accessibilitat com plataformes adaptades, o optimitzar els recorreguts per arribar a la zona de la Plana per continuar oferint un «servei essencial per a la mobilitat i cohesió municipal». L’Ajuntament per la seva part, ha explicat que s’estan plantejant millores, i que el servei només porta un mes en actiu, requerint temps per adaptar-se a la demanda, tot i que valorarà la proposta.
d’aparcament provisional. L’objectiu durant aquesta etapa és adequar els espais perimetrals, executar la tanca que limitarà l’accés al recinte esportiu i finalitzarà la pista d’atletisme de manera definitiva. La pista d’atletisme anterior també desapareixerà, durant la fase 4, per iniciar la construcció del segon camp de futbol i la plataforma superior d’aparcament del carrer de la Feredat.
La principal novetat presentada en la fase 5 és la finalització i adequació de l’edifici gestor, la seva estructura i els primers mòduls de l’edifici de serveis per activar la seva activitat al complex.
Projecte a llarg termini La posada en marxa del projecte, dos anys enrere, proposa la remodelació de la zona esportiva, que contempla la renovació de l’Estadi Municipal, té un pressupost total de 20 milions d’euros. A més de les noves instal·lacions o millores informades en les noves fases per reactivar l’activitat del recinte. Entre elles, també planteja una pista poliesportiva, tres pistes de tennis, sis de pàdel, i diversos elements de gimnàstica a l’aire lliure. La transformació de la zona també espera la incorporació de gran part de la superfície en parc i espai públic, que adoptarà edificis de serveis per part del consistori i entitats privades esportives.
Algunes de les propostes que s’inclouran en la revitalització de l’espai són un gimnàs i un bar o negoci de restauració. Està previst que les portin a terme al llarg dels pròxims dos anys.
Indústria l La intel·ligència artificial i la inversió en nous combustibles han estat les temàtiques destacades
Adam Díaz Garriga
El llegat de les Jornades Gresol continua amb la seva 24a edició, celebrada en un punt estratègic de la província, el Teatre Auditori del Morell, població que representa «un dels epicentres industrials del territori». La jornada d’aquest dijous ha comptat amb ponents de diferents institucions i fins a 200 empresaris assistents, que han gaudit de la conferència inaugural sobre economia, impartida per la presidenta del Cercle d’Eco-
nomia, Teresa Garcia-Milà, o de la lliçó i les vivències sobre intel·ligència artificial del pioner en el sector de les telecomunicacions, Andreu Vea.
El punt més esperat del dia ha estat la intervenció del director general de Transició energètica, Tecnologia, Institucional i adjunt al CEO de Repsol, Luis Cabra, qui ha explicat la dimensió del projecte de la Ecoplanta situada al Morell, on Repsol farà la «major inversió industrial de la història a Tarragona» amb més
Constantí reforça la vigilància
rural fins al 9 de novembre per la collita de l’oliva
Seguretat l L’Ajuntament de Constantí ha decidit allargar el servei de reforç de vigilància rural durant tota la collita de l’oliva, que enguany es mantindrà actiu fins al diumenge 9 de novembre.
Aquesta mesura, implantada fa dos anys, té l’objectiu de «millorar la seguretat a les zones agrícoles», segons fonts municipals. El servei,
que va començar el 10 d’agost amb la collita de l’avellana, es coordina amb la Policia Local, el guarda rural i els Mossos d’Esquadra per prevenir furts i controlar l’activitat a les finques. Des del consistori en fan una valoració «molt positiva», destacant-ne la tasca preventiva i l’augment de la sensació de seguretat al camp. Redacció
de 800 milions d’euros. «El projecte serà una peça estratègica fonamental per al territori», ha explicat Cabra, argumentant que Respol «pren un gran risc apostant per una planta nova», posant-la en marxa «amb energia només provada en recintes semiindustrials». El director general també ha destacat la inversió en l’empresa canadenca Enerkem, assegurant que «és una empresa de tamany intermedi, però tenim la intenció que creixi». Segons Cabra,
la intenció és situar el Morell com «la punta de llança de les energies renovables» a tot l’Estat a través de l’Ecoplanta.
Potencial tarragoní
El secretari de l’Estat d’Indústria, Jordi García Brustenga, també ha estat un dels ponents destacats de la jornada. Durant la seva intervenció ha insistit en la importància del teixit industrial que, actualment, caracteritza Tarragona, recordant les últimes ajudes estatals en diferents adjudi-
cacions de les quals s’ha beneficiat el territori. Entre aquestes, Brustenga ha fet incís en els 17 milions d’euros aportats per la millora dels projectes industrials enfocats en la descarbonització i els 69 milions en Projectes Estratègics per la Recuperació i Transformació
La jornada ha comptat amb l’assistència de 200 empresaris
Econòmica en matèria de vehicles elèctrics (PERTE VEC). En total, unes inversions de 89 milions d’euros que complementen els ajuts de 32 milions atorgats per a la compensació d’emissions de CO2 des de les empreses tarragonines. «Tenim la necessitat d’escoltar a totes les empreses», ha explicat el secretari, que destacava el «gran talent, la conscienciació i les ganes d’invertir que hi ha a un territori com Tarragona». Deixant clar el suport de l’Estat a la província.
Detingut a l’AP-2 a Rodonyà un home amb productes robats valorats en 2.000 euros
Policial l Els Mossos d’Esquadra van detenir la matinada de dimarts, a l’AP-2 al terme de Rodonyà, un home de 46 anys com a presumpte autor d’un delicte de receptació. Els agents el van interceptar durant un control preventiu, al voltant de les 04.30 h, quan van localitzar un vehicle aturat amb un ocupant que manipulava un lot.
En l’escorcoll del turisme, els Mossos van trobar eines i objectes ocults sota una manta als seients posteriors. Entre els efectes intervinguts hi havia una caixa amb quatre planxes de cabell noves i una cinquantena de peces de roba amb etiquetes originals. Els productes, presumptament sostrets, tenen un valor aproximat de 1.862 €. Shaila Cid
Projectes l Les principals actuacions plantegen la transformació integral de l’Eixample Vila, el Barri Antic i la Pallissa
Redacció
L’Ajuntament de Cambrils ha presentat una trentena de propostes per optar al programa de Pla de Barris i Viles, que planteja la transformació de tres barris del municipi per un total de 25 milions d’euros. Les 31 iniciatives pretenen reformar i treballar, concretament, sobre les zones de l’Eixample Vila, al Barri Antic i a la Pallissa. L’objectiu principal del consistori és presentar un canvi «integral i profund» dels espais. L’apartat sociocultural de les iniciatives serà el que acumularà la gran part del pressupost, comptant amb la finalització del projecte al Teatre Auditori de Cambrils. Una iniciativa prioritària per al municipi que oferirà més funcionalitats, incorporant espais per l’Escola de Música i nous equipaments. D’acord amb l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, la inversió enfocada en propostes socials respon a «les necessitats reals i als compromisos que el govern havia adquirit amb la ciutadania».
Entre les propostes més destacades, se situa la recuperació de l’espai lliure al Passeig Albert, provocada pel trasllat de l’Escola de Música al Teatre Auditori. L’espai es potenciarà amb la creació d’un «eix verd» i urbanitzat a la Riera de l’Alforja. La transformació ecològica del municipi completa gran part de les iniciatives presenta-
des pel consistori, que també planteja la urbanització de carrers com Pere III i Jacint Verdaguer, o la pacificació de l’avinguda Baix Camp. Una de les mesures més importants, que eliminarà la barrera que separa l’eixample Vila de la Pallissa i el Barri Antic, per on circulava l’antiga N-340. Altres projectes mencionats per l’Ajuntament són la recuperació de la zona verda
Les mesures plantegen la retirada de fibrociment de les canonades d’aigua
del barranc Verge del Camí, on continuen realitzant-se neteges habituals, o noves campanyes de comunicació de sensibilització ciutadana.
El consistori també ha proposat diversitat d’accions que esperen millorar la situació de l’habitatge i l’educació al municipi. Complementaran els equipaments comunitaris per la infància i «habitatge dotacional» per joves amb
el «servei d’atenció psicològica a les persones gran o en situació de dependència» o l’adaptació d’espais per a aules formatives. Altres mesures socials inclouen programes o grups d’ajuda familiar mútua que, segons afirma el consistori, ajudaran a la «millora dels estàndards de vida», concretant les ajudes a la gent gran i prioritzant les vulnerabilitats.
La «transformació», focalitzada en els tres barris cambrilencs, també inclourà la retirada de materials amb fibrociment detectats a les canonades de la xarxa d’aigua potable, que se substituiran per materials que no perjudiquin la salut dels veïns.
Millora de la comunitat
La proposta per al programa, finançat en un 60% per la Generalitat de Catalunya, tindrà un impacte directe en la «cohesió social» del municipi a través de l’impulsa de les iniciatives. La creació d’un programa de locals buits, per controlar els espais des del consistori, o la realització de recorreguts urbans entre equipaments per a joves «amb visió de perspectiva de gènere» pretenen la transformació «profunda i necessària» de Cambrils, segons explica el batlle del municipi. A través de l’aprovació d’aquesta proposta, l’Ajuntament també plantejarà diversos programes de subvencions. Els inicials s’enfocaran en les millores de condicions d’habitabilitat i accessibilitat dels habitatges, així com per les condicions per la salubritat provocades per la retirada de l’amiant del parc d’habitatges. Altres mesures també son la instal·lació de càmeres de lectura de matrícules pel control d’accés o la substitució de l’enllumenat públic a tecnologia LED per diverses zones més enllà dels tres barris.
Policial l Hi ha 30 detinguts i s’ha cessat la tutela de 22 joves vinculats a la trama
Redacció
La Policia Nacional ha destapat una xarxa de frau a la província de Tarragona en el sistema de protecció de menors estrangers no acompanyats. L’operació ha detectat un patró d’abandonament «deliberat» de menors per part dels seus pares amb l’objectiu d’explotar els recursos assistencials i de tutela de l’estat espanyol. En total, hi ha 30 detinguts, s’ha cessat la tutela de 22 menors i s’estima que el frau a la seguretat social és de més d’1,5 milions d’euros fins a la data. Les investigacions van començar fa dos anys, el novembre del 2023, i han posat al descobert com famílies porten els seus fills menors a
Espanya amb visats de turisme tipus C, per abandonar-los intencionadament a prop de comissaries o centres de menors un cop són aquí.
Seguint instruccions dels seus progenitors, els menors es declaren en situació de desemparament per activar el sistema de protecció i ingressar als centres tutelats. L’objectiu principal d’aquestes famílies, explica la Policia Nacional, és que les institucions públiques assumeixin els costos de manutenció, educació i salut, alhora que es facilita el camí per a una futura reunificació familiar i l’obtenció de permisos de residència. Els pares localitzats han estat detinguts per presumpte abandonament de menors,
Seguretat l El projecte busca reduir riscos en situacions d’ofegament i rescat
Ariadna Escoda / ACN
Tres platges de Cambrils —l’Ardiaca, el cap Sant Pere i el Regueral— incorporaran una taula de salvament d’accés públic a partir de la pròxima campanya de bany. La iniciativa, presentada ahir, forma part d’una prova pilot per reforçar la seguretat dels rescats i reduir el risc tant per a les víctimes com per a les persones que intenten ajudar-les. «L’estadística apunta que sempre hi ha algú que
afavoriment de la immigració il·legal i frau a l’administració. «Aquesta pràctica fraudulenta no només desvirtua el sistema de protecció de menors, sinó que també suposa un alt cost per a l’administració», apunten des de la policia. Les dades generals indiquen que el manteniment d’aquests suposats menors no acompanyats, inclosos majors de 18 anys, pot oscil·lar entre 31 i 140 euros al dia. Davant d’aquesta situació, la Policia Nacional ha establert una col·laboració bilateral i directa amb la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la província de Tarragona. A través d’aquesta coordinació, aques-
Cada taula incorpora un GPS per facilitar les localitzacions i evitar el vandalisme
vol ajudar. A banda de trucar al 112, podran entrar a l’aigua i sortir-ne amb seguretat», ha explicat l’expert en emergències Ramsés Martí. Les taules, d’uns vuit quilos i alta flotabilitat, es distribuiran a Setmana Santa i seran accessibles també fora de l’horari de socorrisme. Cada taula incorpora un sistema GPS per facilitar la localització en cas de rescat i prevenir actes vandàlics. Cambrils és el primer municipi de Catalunya que en disposarà. Segons Martí, l’objectiu és donar eines útils als primers actuants per evitar riscos innecessaris. «El que fem és proporcionar una eina contrastada per donar probabilitats d’èxit a l’ajut», ha afegit. Abans d’engegar-se, el projecte s’inclourà en el nou pla d’usos de platges, de caràcter quinquennal, i servirà per avaluar l’efectivitat d’aquest recurs durant tota la temporada de bany.
El cas ha generat una estafa de més d’1,5 milions d’euros a la Seguretat Social
ta Direcció remet informes de menors ingressats que podrien estar en aquesta situació fraudulenta, permetent a la UCRIF, Unitat Central de Xarxes d’Immigració Il·legal i Falsedats Documentals, recopilar informació detallada sobre la seva entrada al país i localitzar els progenitors.
Com a resultat de l’operació AME s’han localitzat 124 expedients de menors en centres de protecció de la província de Tarragona que compleixen amb aquestes característiques. D’aquests, 109
expedients han estat analitzats. A més, s’han realitzat 28 atestats. El resultat s’ha saldat amb un frau a la Seguretat Social d’1.589.747,31 euros.
Garantir la tutela adequada
La consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo, ha condemnat els fets i ha deixat
clar que el sistema «continuarà protegint els menors vulnerables». També ha explicat que un cop s’ha cessat la tutela dels 22 menors per part de la DGPPIA, aquests han passat a estar tutelats pels seus pares, els quals «es poden fer càrrec d’ells en bones circumstàncies», ha assenyalat.
Territori l La plataforma reclama més transparència i gestió
Eloi Tost / ACN
Ahir es va presentar a Cornudella de Montsant la plataforma Les Veus de les Muntanyes, formada per entitats del sector primari, organitzacions com Boscat o País Rural i propietaris forestals, crítica amb el procés de creació del parc natural de les Muntanyes de Prades. «S’ha de comunicar a tots els titulars de les terres que es vol fer el parc, cosa que no s’ha fet, i l’òrgan de governança ha d’estar gestionat per la gent del territori», va afirmar el portaveu Eduard Escolà.
El col·lectiu no s’oposa al parc, però denuncia «manca de transparència» i reclama més participació local. Escolà va recordar que el 88,7% de les 44.000 hectàrees previstes són privades i que el sector primari ja pateix «massa burocràcia». Cornudella de Montsant, un dels municipis
La plataforma es va
El 88,7% de les 44.000 hectàrees previstes del parc són privades
més crítics, ha rebutjat adherir-s’hi. L’alcaldessa Meritxell Cardona va alertar que el projecte pot afectar l’agricultura
i l’escalada, que generen sis milions anuals.
Durant la jornada, Víctor Resco de Dios va advertir que «fer parcs no serveix de res si no hi ha gestió». També hi van participar Joan Rovira, Àlex Serrahima i Josep Maria Vila d’Abadal, que van defensar una gestió dels boscos feta des del territori.
La prèvia l A falta de l’últim assaig, les dues colles de Xiquets de Valls tenen clars alguns dels objectius, però el desenvolupament de la diada els acabarà de decidir
Segurament sona tòpic i és repetitiu perquè cada temporada diem el mateix quan arriba Santa Úrsula. Però aquesta és la realitat: és el duel de l’any. Les dues colles de Xiquets de Valls anant a màxims per superar a l’altra colla a l’escenari on el febrer de 1791 va començar aquesta història. 234 anys després es manté viva aquella passió i aquella rivalitat a la plaça del Blat.
Uns minuts abans de començar la diada es farà el sorteig per conèixer l’ordre d’actuació. I a partir d’aquí començarà el cara a cara que durant la història ha escrit amb lletres d’or la història del fet casteller. Unes vegades han guanyat uns, unes altres els altres, però amb castells de 7, 8, 9 o 10 el que es viu en aquell indret és inigualable.
Tant la Colla Vella com la Joves de Valls arriben amb objectius similars, però els matisos són importants. Les dues colles tenen com assegurança un castell que només han descarregat ells en els últims cinc anys, el 4de9 sense folre. La darrera vegada a la diada del Mercadal de Reus, a principis d’octubre, quan van rivalitzar, fins i tot, per qui el feia més ben fet. Seria una bona garantia de sortida, tot i l’extrema dificultat de l’estructura.
A la segona ronda podria arribar l’assalt al castell de 10 i aquí comencen els matisos. Els rosats apunten a 4de10 amb folre i manilles, tot i que aquesta temporada el primer assalt al aquesta gamma va ser el 3de10 i el van carregar per Sant Fèlix. Però la sensació és que li tenen més confiança a l’estructura de quatre, que van carregar de sortida la Santa Úrsula passada, encara que no el descarreguen des de 2017 a Reus. Precisament va ser l’últim castell de 10 descarregat per la Colla Vella. De la seva banda, els vermells tenen clar que el 3de10 amb folre i manilles és el seu principal objectiu, no només de la diada sinó també de la temporada. En tenen un de carregat al seu historial ara fa un any, moltes hores assajades durant aquest 2025 que no van veure el seu resultat a Vilafranca del Penedès perquè les circumstàncies de la diada no els van permetre provar-lo i ara, finalment, ha arribat el dia. El seu cap de colla, Francesc Inglès, fins i tot especulava que podria ser el castell de sortida en una decisió difícil de prendre. Per a la tercera ronda la incògnita de la jornada. Si tot els va bé, podria haver-hi ronda inèdita en forma de 9de9 amb folre i 2de9 amb folre. A priori, la lògica parlaria de 2de8 sense folre per a les dues. L’últim assaig i el desenvolupament de Santa Úrsula marcaran el camí. El 2de8sf no és cap novetat per a la Joves que ja l’ha
Millors actuacions
La millor Santa Úrsula de la Colla Vella va ser el 2019 i de la Joves de Valls el 2023
descarregat enguany, tot i que aquesta vegada seria amb una alineació diferent. Per a la Vella és un gran repte perquè no el porten a plaça des de l’agost de 2024 i no el descarreguen des de Santa Úrsula 2022. El seu cap de colla, Manel Urbano, està molt satisfet amb les proves perquè aquesta setmana l’han completat sencer dues vegades a l’assaig. Si s’opta per la ronda inèdita, per a la Joves seria encarar la dimensió desconeguda perquè no han portat mai a plaça el 2de9 amb folre, mentre per a la Vella seria trobar-se novament al l’estructura mastodòntica del 9de9 amb folre que van intentar a Reus fa tres setmanes.
Les dues colles tenen al seu programa tancar l’actuació amb el pilar de 8 amb folre i manilles, un castell que han fet més que mai en les seves respectives temporades. Set descarregats per a la Joves i sis, més un carregat, per a la Vella. Després dels últims assajos d’aquest divendres, només cal mirar cap al cel i demanar que el temps respecti la gran diada de Santa Úrsula.
L’agenda
REUS | Diada Xiquets de Reus
Dissabte, 17h. Plaça Mercadal Xiquets de Reus Castellers de Terrassa Castellers d’Altafulla Xiquets de Cambrils CC Madrid
TARRAGONA | Diada Xiquets de Tarragona
Dissabte, 17h. Plaça del Rei Xiquets de Tarragona Nois de la Torre
TARRAGONA | Diada de l’Esperidió
Dissabte, 18h. Pla de la Seu Colla Jove Xiquets de Tarragona Castellers de la Vila de Gràcia Bordegassos de Vilanova Conlloga Muixeranga de Castelló
IGUALADA | Diada
Moixiganguers d’Igualada
Dissabte 18h. Plaça de l’Ajuntament Moixiganguers d’Igualada
Castellers de Vilafranca
Castellers de Lleida
GIRONA | Sant Narcís
Diumenge, 11.30h. Plaça del Vi Marrecs de Salt
Minyons de Terrassa Capgrossos de Mataró
VALLS | Santa Úrsula
Diumenge, 12.15. Plaça del Blat
Colla Vella dels Xiquets de Valls
Colla Joves Xiquets de Valls
Valls viu el cap de setmana culminant de Santa Úrsula amb cultura i festa
Tradició l El Correfoc, el Simposi Casteller i la Diada posen el punt final a la Fira
Redacció
La Fira de Santa Úrsula arriba aquest cap de setmana als seus dies més intensos amb una agenda plena d’activitats culturals, lúdiques i castelleres. Aquest divendres 24, s’inaugura oficialment la Fira Castells (plaça del Quarter), amb tallers, tastos i activitats infantils, i s’obre també l’exposició Francesc Blasi Vallespinosa al Museu de Valls. Al vespre hi haurà l’assaig obert dels Diables de Valls (19.30 h, plaça del Blat) i el concert de Manu Guix al Teatre Princi-
pal (20.00 h). Dissabte 25 serà jornada de vigília amb el XIII Simposi Casteller de Catalunya, la plantada de gegants (11.00 h) i el Correfoc de Santa Úrsula, que encendrà el centre històric a partir de les 19.45 h amb el Ball Parlat dels Diables i la Revetlla diabòlica a la plaça de l’Oli. Finalment, diumenge 26, la ciutat viurà la Diada Castellera de Santa Úrsula, amb les dues colles de Valls a la plaça del Blat (12.15 h), després de l’ofici solemne i les matinades. Serà el gran colofó d’una festa que tanca una setmana plena d’emoció.
EL CONTINENT QUE MÉS S’ESCALFA
L’Agència Europea del Medi Ambient assenyala el sud d’Europa com a zona exposada, però clau per a la recuperació
L’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) alerta que Europa és el continent que més ràpid s’escalfa i adverteix que la pèrdua de biodiversitat i l’estrès hídric continuaran empitjorant si no s’intensifiquen les polítiques verdes. Així ho assenyala en l’informe de 2025, on també destaca que Espanya està en «posició privilegiada» per liderar la transició ecològica pel seu potencial en energies renovables i la seva capacitat tecnològica i industrial. Malgrat això, avisa que és un dels països més vulnerables a sequeres i onades de calor, amb impactes greus en l’agricultura i la seguretat.
L’informe de l’AEMA conclou que la natura europea continua en estat crític i el canvi climàtic avança a un ritme alarmant. El document adverteix que, malgrat la reducció d’emissions i l’avenç de les renovables, la majoria de tendències ambientals «són preocupants» i que els riscos per a l’economia, la salut i la seguretat són cada cop més grans.
El document avisa que els ecosistemes terrestres, marins i d’aigua dolça europeus estan en regressió i, a conseqüència, el «model de vida europeu»
està amenaçat. Segons les conclusions de l’informe, la pèrdua de biodiversitat continua i és «improbable» assolir els objectius fixats per al 2030 si no s’acceleren les mesures.
L’agència comunitària recorda que Europa és el continent que més ràpid i s’escalfa i que els fenòmens meteorològics extrems seran cada vegada
més freqüents i intensos. Entre 1980 i 2023, aquests esdeveniments van causar més de 240.000 morts i pèrdues econòmiques estimades en 738.000 milions d’euros a la UE, segons les dades presentades aquest dilluns.
D’altra banda, l’AEMA també ha advertit que el Mediterrani és la regió més exposada als
desenvolupament sostenible
Un dia per advertir dels efectes devastadors del canvi climàtic
El 24 d’octubre se celebra el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic per alertar sobre els efectes nocius i devastadors del canvi climàtic al planeta. Tot i que l’efemèride no ha estat proclamada oficialment per l’Organització de les Nacions Unides (ONU),
aquest organisme recolza la iniciativa i, de fet, persegueix un dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS) més important, el número 13: Acció pel Clima. El principal contribuent del canvi climàtic és l’efecte hivernacle, ocasionat per certs tipus de gasos com el diòxid de carboni (CO2). En teoria,
l’alliberament d’aquest tipus de gasos es considera natural i adequat per a la supervivència de moltes espècies terrestres, però des de l’època de la industrialització fins a l’actualitat, la quantitat de gasos d’efecte hivernacle (GEI) alliberats al medi ambient han superat amb escreix els nivells dels darrers tres milions d’anys.
efectes del canvi climàtic. «El sud d’Europa és el punt calent dels impactes del canvi climàtic», ha remarcat la directora executiva de l’agència, Leena Ylä-Mononem, que ha recordat episodis com les inundacions que
El fenomen de la manca d’aigua ja és «crític» i amenaça l’agricultura i els ecosistemes
van arrasar el País Valencià. En aquest sentit, l’informe alerta que la manca d’aigua –un altre dels fenòmens més recurrents al sud d’Europa– ja és «crítica» i amenaça a l’agricultura i els ecosiste-
mes. «La resiliència climàtica i l’adaptació al canvi climàtic són transversals: afecten tant les ciutats i les infraestructures com l’agricultura i els sistemes agrícoles».
Espanya apareix com un dels països més exposats a aquests impactes. El document assenyala que la sequera de 2022 va provocar pèrdues de fins al 60% en cultius com el blat de moro i va a afectar a més de 300.000 quilòmetres quadrats de conreus, una superfície gairebé equivalent a la de Polònia. Les onades de calor i la falta de pluges han reduït les collites de fruita i hortalisses i han disparat els preus d’aliments bàsics com el tomàquet, l’oli o la taronja.
Tot i això, l’AEMA apunta que Espanya té una oportunitat de lideratge dins la Unió Europea en la transició verda gràcies als seus abundants recursos en energia solar i eòlica, així com a la seva capacitat industrial i tecnologia per impulsar la descarbonització de sectors clau, com el ciment o l’acer. L’informe defensa que una aposta ferma per l’eficiència energètica, l’economia circular i la restauració d’ecosistemes pot convertir Espanya en un motor de la innovació verda i en un actor clau per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050.
Fenòmens meteorològics extrems, com pluges, sequeres o incendis, demostren que la lluita contra el canvi climàtic requereix accions immediates i efectives. Agbar, referent en la gestió optimitzada dels recursos naturals, ofereix solucions innovadores per protegir els territoris i les persones, i contribuir a la seva adaptació davant la crisi climàtica
Redacció
El Dia Internacional contra el Canvi Climàtic se celebra cada 24 d’octubre per recordar-nos la magnitud del desafiament al qual ens enfrontem, estretament relacionat amb esdeveniments climàtics extrems i canvis en els patrons de precipitacions, cada vegada més freqüents i impredictibles. Els efectes de l’escalfament global impacten tant en la salut de les persones com en l’equilibri dels ecosistemes i en l’estabilitat socioeconòmica dels territoris.
La DANA de la Comunitat Valenciana d’ara fa un any i, més recentment, la DANA Alice sobre el litoral mediterrani, que ha tornat a afectar les províncies de València i Alacant, així com la Regió de Múrcia, el sud de Catalunya i les Illes Balears, evidencien, un cop més, la gran variabilitat climàtica que vivim actualment. Sense oblidar l’episodi de pluges torrencials que es va donar el mes de juliol passat en zones de l’Anoia, l’Alt Penedès, Terres de l’Ebre i l’Alt Camp, amb incidències significatives a Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i, especialment, Cubelles, així com els incendis forestals d’aquest últim estiu en extenses zones de Galícia, Extremadura i Castella i Lleó.
Tots aquests fenòmens són una clara manifestació de les conseqüències de l’escalfament global, com també les sequeres, la desertificació o les onades de calor cada vegada més habituals i persistents, i requereixen respostes predictives, adaptatives i innovadores.
Anticipar per protegir: el valor dels sistemes avançats d’alerta primerenca La gestió intel·ligent dels riscos climàtics no és una opció, és una necessitat urgent per protegir el futur dels nostres municipis. Agbar, en el seu compromís per contribuir a la resiliència urbana dels municipis on opera el servei a Catalunya, acompanya els governs locals en la implementació d’una plataforma digital d’alerta primerenca multirisc, que permet anticipar i mitigar els efectes de desastres naturals o situacions d’emergència als territoris, a la ve-
gada que contribueix en la presa de decisions informades, en línia amb els protocols d’emergència i amb les normatives locals de gestió de riscos. El desplegament d’aquesta iniciativa es fonamenta en l’experiència d’Agbar en la gestió dels recursos naturals i en la digitalització del cicle urbà de l’aigua, que li permet aportar coneixement tècnic, dades i eines d’anàlisi avançada en l’objectiu de reforçar la capacitat de resposta municipal davant els riscos climàtics.
Aquest sistema d’alerta prime-
renca es presenta com una solució integral perquè els municipis puguin anticipar-se als desastres naturals i gestionar amb eficiència les emergències. Ofereix una integració total de dades en temps real procedents de múltiples fonts —com serveis meteorològics, trànsit o sensors locals— que es mostren de manera clara i intuïtiva. Mitjançant intelligència predictiva, els seus algorismes avançats no només detecten situacions de risc, sinó que n’anticipen l’impacte específic sobre el
territori i la població. A més, permet una gestió personalitzada dels protocols d’emergència, que adapta a les vulnerabilitats concretes de cada municipi per optimitzar la resposta i els recursos. Aquesta eina també promou una coordinació eficient entre autoritats, serveis d’emergència i ciutadania, i garanteix, alhora, el compliment normatiu en matèria de gestió de riscos i emergències.
Un desenvolupament col·laboratiu per avançar en la gestió dels riscos climàtics municipals
La implementació d’aquesta solució integral per part d’Agbar preveu diverses fases destinades a garantir una gestió eficient i coordinada de les emergències. En primer lloc, es durà a terme la recopilació de dades en l’àmbit local i la seva integració a la plataforma, i es connectaran els sensors ja existents al municipi. Posteriorment, es procedirà a la definició dels elements crítics que cal monitorar, amb la participació activa dels responsables de protecció civil municipals, per incorporar el coneixement específic de cada territori. Un cop identificats aquests elements, es dissenyaran els criteris d’alerta per a cadascun, de manera que la plataforma pugui generar i enviar notificacions automàtiques en temps real quan es compleixin les condicions establertes.
Paral·lelament, es desenvolupa-
ran els protocols d’actuació associats a cada perill i elements crítics, definint les accions concretes que cal executar en cas d’emergència. Aquest procés permetrà facilitar la gestió operativa dels plans d’autoprotecció, fer-ne el seguiment i promoure una auditoria posterior per a l’aprenentatge i la millora contínua. Finalment, s’incorporaran a la plataforma altres elements d’interès local que reforcin la capacitat de resposta davant situacions de risc, i s’assegurarà la plena integració amb els plans d’emergència existents i la seva implementació correcta. Actualment, està previst desenvolupar aquesta plataforma de gestió de riscos climàtics a Martorell, en el marc de les actuacions de modernització del cicle urbà de l’aigua recentment impulsades al municipi, ja que aquesta proposta va alineada amb els seus objectius i es presenta com un complement a la dinàmica de transformació que experimenta la ciutat. En el mateix sentit, es preveu desplegar aquesta solució als municipis de Sitges i Sant Pere de Ribes, per reforçar les actuacions del projecte A-MEDI, Aigua Mediterrània Digital, que Agbar està executant amb fons europeus Next Generation en vuit municipis catalans. El projecte persegueix accelerar la digitalització del servei i adaptar les infraestructures del cicle de l’aigua als efectes del canvi climàtic, especialment en zones vulnerables a episodis extrems. Un dels aspectes clau d’A-MEDI és la millora de la xarxa de drenatge urbà als municipis on Agbar gestiona el servei de clavegueram —com Canyelles, Sitges, Sant Pere de Ribes i Valls— mitjançant actuacions de sensorització i digitalització de les seves xarxes i la instal·lació de càmeres de detecció d’abocaments per desbordament. Aquestes actuacions permetran un monitoratge continu, una funcionalitat fins ara inexistent, que facilitarà un control més precís del funcionament de les xarxes i una millor prevenció de riscos com les inundacions. Paral·lelament, s’estan desenvolupant plans específics d’actuació davant episodis de pluges intenses, que s’integraran dins la plataforma digital, per millorar la resposta i la coordinació municipal davant situacions d’emergència.
ecosistemes en perill
La temperatura global de l’aigua del mar va assolir un nou rècord de 21 ºC durant la primavera del 2024
Redacció
El darrer Informe sobre l’Estat de l’Oceà, publicat pel servei europeu de vigilància marina Copernicus, alerta que la «triple crisi planetària» de canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat i pol·lució ja afecta tot l’oceà.
L’estudi documenta canvis generalitzats amb efectes sobre els ecosistemes i la producció d’aliments -entre altres- i constata que el mar s’escalfa a un ritme constant i accelerat: la temperatura global de l’aigua del mar va assolir un nou
rècord durant la primavera de 2024, amb 21 ºC. A més, el 2023 i el 2024 es van registrar onades de calor marines «excepcionalment intenses i persistents», i el nivell global del mar ha augmentat en 2,28 cm entre 1901 i 2024, amb impacte directe en zones costaneres on viuen uns 200 milions de persones.
El programa Copernicus Marine Service és una iniciativa conjunta de l’Agència Espacial Europea i de la Comissió Europea per monitorar l’estat i l’evolució del mar a escala planetària.
Ara fa vuit anys que Copernicus publica el seu informe anual sobre la situació dels oceans. En el darrer, s’hi analitza com l’escalfament de l’aigua del mar i l’acidificació de les aigües estan afectant els ecosistemes marins de tot el món, amb especial afectació a alguns mars com el Mediterrani on se supera l’anomalia global mitjana de temperatura. Segons l’estudi, això passa no només en aquest mar sinó a una àmplia àrea que compren l’Atlàntic nord-est i tots els mars que rodegen Europa. En algunes zones de l’Atlàntic el
2024 hi va haver fins a 300 dies en condicions d’onada de calor marina, detallen. Una de les derivades de l’escalfament de l’aigua del mar
és el moviment d’espècies fora del seu hàbitat natural, esdevenint invasores en altres ecosistemes. L’altre, és el desgel. L’informe analitza aquest
escassetat de pluges
fenomen, que s’experimenta sobretot als pols. En concret, detalla que l’oceà Àrtic va registrar quatre mínims històrics de volum de gel entre desembre de 2024 i març de 2025. En concret, en aquesta darrera data es van comptabilitzar 1,94 milions de quilòmetres quadrats menys de gel marí que la mitjana climàtica hivernal (una superfície unes sis vegades més gran que Polònia). Al seu torn, l’Antàrtida va viure el tercer any consecutiu de baixa extensió de gel marí l’any 2024, la pèrdua de gel marí a febrer de 2025 (amb relació a la mitjana climàtica) equival a una superfície unes tres vegades més gran que França, 1,6 milions de quilòmetres quadrats. El 75% del planeta A l’informe es recorda que els oceans cobreixen el 75% de les superfícies del planeta, que tenen el 97% de l’aigua a la terra i produeixen almenys el 50% de l’oxigen que respirem. Per això, conclou apel·lant els governs de tot el món perquè els països redueixin les emissions de CO2, però també perquè «restaurin els ecosistemes marins i reforcin les polítiques oceàniques en l’àmbit estatal i internacional».
Les sequeres comprometen l’emmagatzematge de carboni en pastures i matollars
L’estudi alerta que la situació compromet la ramaderia al Mediterrani
ACN
Les sequeres llargues i extremes posen en perill la capacitat de pastures i matollars per emmagatzemar carboni. Ho alerta un estudi internacional publicat per la revista ‘Science’, en el qual ha participat el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) amb prop de 120 institucions. L’estudi ha analitzat dades de 74 ecosistemes de pastures i matollars de cinc continents que abasten característiques climàtiques, de sòl i d’espècies diferents. Revela que hi ha zones especialment sensibles a la pèrdua d’emmagatzematge de carboni: el Mediterrani, el sud-oest dels Estats Units, l’Àfrica austral i l’Àsia central. En aquests in-
drets es poden veure amenaçades activitats com la ramaderia i l’agricultura, avisa el CREAF. El CREAF destaca la singularitat de l’experiment i, per dur-lo a terme, els equips han construït estructures de manipulació de pluja que redueixen cada esdeveniment de precipitació en una quantitat determinada. Les parcel·les on ha treballat el CREAF se situen al Garraf i són de les més antigues en el camp experimental. La recerca, liderada per investigadors de la Universitat Estatal de Colorado, conclou que després de quatre anys de sequera extrema es duplica la
El treball ha analitzat dades de 74 ecosistemes de pastures i matollars de cinc continents
pèrdua mitjana de productivitat vegetal, en comparació amb les sequeres d’intensitat moderada. Això posaria en risc la capacitat de matollars i pastures d’absorbir diòxid de carboni de l’atmosfera i d’emmagatzemar-lo en la seva biomassa i al sòl a escala global. En aquest sentit, es constata que podrien veure’s compromeses activitats com la ramaderia, ja que els animals depenen de pastures per a alimentar-se, i l’agricultura. L’estudi adverteix que en regions àrides i semiàrides, com el Mediterrani, la manca d’aigua pot provocar alteracions profundes en la dinàmica d’algunes espècies.
EL CANVI NO S’ATURA
La mitjana durant el novè mes de l’any va ser de 16,1 graus, el tercer registre més alt des que es tenen dades
ACN
La temperatura global dels últims dotze mesos es manté per sobre els límits fixats en l’Acord Climàtic de París, que l’any 2015 va suposar el compromís dels diferents països en el marc de l’ONU per limitar l’increment de la temperatura global en 2 graus Celsius respecte al període preindustrial, mantenint alhora els esforços perquè aquesta diferència no superés els 1,5 graus.
Segons les dades facilitades pel servei sobre el canvi climà-
tic Copernicus, la temperatura mitjana al planeta al llarg dels últims 12 mesos va superar en 1,51 graus l’època preindustrial. En aquest sentit, els termòmetres durant el darrer mes de setembre van marcar una mitjana de 16,1 graus, el tercer registre més alt des que es tenen dades.
D’aquesta manera, la temperatura mitjana dels últims dotze mesos no només supera amb escreix la mitjana del període preindustrial, que comprèn els anys 1850-1900, sinó que també se situa àmpliament per sobre la mitjana en-
tre els exercicis 1991 i 2020. En concret, la Terra va registrar, durant els darrers 12 mesos, temperatures fins a 0,63 graus per sobre el període 1991-2020. Alhora, les dades presentades aquest dijous posen de manifest que les xifres de l’últim mes de setembre també s’apropen a l’incompliment de l’Acord de París. Durant el darrer mes analitzat, els 16,11 graus de temperatura mitjana suposen una desviació d’1,47 graus sobre el període previ a la industrialització i de 0,66 graus en comparació amb els anys 1991-2020.
De la mateixa manera, Copernicus apunta que el darrer setembre va ser el tercer més càlid des que es tenen registres, superat només pel mateix mes del 2024 (16,18 graus de mitjana) i pel setembre del 2023, el més calorós (16,38 graus).
En l’últim any s’han registrat temperatures fins a 0,63 graus per sobre del període 1991-2020
Al continent europeu, la temperatura mitjana va arribar als 15,95 graus de mitjana, la cinquena dada més alta per un mes de setembre i 1,23 graus per sobre la mitjana del període 1991-2020. Malgrat les elevades tem-
peratures al Vell Continent, Copernicus també apunta que la major part de la península Ibèrica va tenir un novè mes de l’any més humit que de costum. No obstant això, també assenyala que, en alguns casos -assenyalant Espanya en particular- les precipitacions van ser «fortes», provocant «inundacions i disrupcions derivades» en molts dels casos.
Futbol l Els arlequinats només han rebut tres gols i arriben endollats després de vèncer l’Alcorcón
Arnau Montreal Quesada
Només hi ha un equip que es manté invicte en les tres grans categories del futbol i aquest és el Centre d’Esports Sabadell. El Nàstic de Tarragona afronta el derbi català amb el repte de trencar aquesta ratxa que ha col·locat el recent ascendit en posicions de play-off. A més, la dificultat és doble perquè els arlequinats encara no han encaixat ni un sol gol a la Nova Creu Alta. De fet, només han rebut tres dianes en tota la temporada.
L’equip entrenat per Ferran Costa és una de les sensacions d’aquest inici de lliga i s’ha forjat el seu camí al cim del grup gràcies a la fortalesa defensiva. El conjunt arlequinat encaixa molt poc, perquè també concedeix poc. El bloc
durant un duel. Sabadell
L’àrbitre
Jorge Tárraga Lájara xiularà el derbi
L’encarregat de dirigir el partit de dissabte serà Jorge Tárraga Lájara. L’àrbitre manxec, però coŀlegiat valencià, xiula a la Primera Federació des de la seva creació i ha dirigit partits del Nàstic des de llavors. Amb ell, els grana acumulen 3 victòries dues derrotes i un empat. Aquest darrer resultat va ser l’any passat, precisament en el duel a porta tancada per la sanció contra l’Ourense.
arlequinades. Tots dos formen un doble pivot que pressiona, conté el joc rival i roba la pilota. Si amb aquesta seguretat defensiva no s’han catapultat més enllà a la classificació és l’encert de cara a porta. En aquestes vuit jornades de lliga el Sabadell acumula vuit dianes i tres d’aquestes van arribar la darrera jornada. Contra l’Alcorcón l’equip de Ferran Costra va superar el problema amb el gol quan les seves individualitats van brillar. Javi López-Pinto es va presentar com el perill a tenir en compte amb un golàs des de la frontal de l’àrea. Talents com Miguelete i jugadors contrastats a la categoria com Rodrigo Escudero avalen la punta d’atac arlequinada.
El Sabadell ha marcat 8 gols aquest curs, però tres van ser la setmana passada
defensiu ha brillat en els darrers cinc partits on ha aconseguit la porteria a zero, sobre-
Óscar Sanz serà baixa per acumulació de targetes grogues
tot en les situacions d’àrea.
Bonaldo i Kaiser formen el mur arlequinat, el mateix
Futbol l El Gimnàstic de Tarragona i Vopak Terquimsa perllonguen l’acord de patrocini per tres temporades més. Amb aquesta nova acció, l’empresa dedicada a la recepció, emmagatzematge i expedició de productes líquids a granel reforça i amplia el seu compromís amb el club grana, consolidant-se com a patrocinador oficial del
primer equip masculí, incrementant la seva presència a l’equip femení i mantenint-se com a membre actiu del Club Empresa del Nàstic. El president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas; i el director general de Vopak Terquimsa, Eduardo Sañudo, han estat els encarregats de segellar la vinculació sobre la gespa del Nou Estadi Costa Dau-
rada. Els primers capitans de l’equip masculí i femení, Óscar Sanz i Claudia Masip, han participat en la trobada lluint el logotip de Vopak Terquimsa en les respectives equipacions oficials. Aquesta temporada Vopak Terquimsa serà el patrocinador principal de l’equip femení i continuarà lluint a la part frontal del pantaló oficial. Redacció
que es manté ferm des que va assolir l’ascens de categoria. Carlos García els acompanyava en els darrers partits, però en l’última jornada contra l’Alcorcón es va lesionar. De la mateixa manera que el lateral David Astals, qui també va patir molèsties i és dubte de cara al duel contra el Nàstic. Més
enllà de l’última línia també hi ha un segur més sota els pals. Diego Fuoli, qui va ser el rei de les porteries a zero l’any passat amb el Tarazona, ha començat la temporada amb el nivell dels millors porters de la categoria. El mig del camp també ha treballat de valent per contribuir en les porteries a zero.
Albert Orriols i Quadri Liammed, debutants a la categoria, lideren la sala de màquines
Derbi amb Marea Grana El Nàstic de Tarragona haurà d’assaltar la Nova Creu Alta, una tasca que ningú ha aconseguit, però ho farà ben acompanyat. Un miler d’aficionats tenyiran de grana una cantonada de l’estadi arlequinat per animar el seu equip en un duel que es presenta més que difícil. Amb tot, els de Luis César ja han demostrat aquesta temporada que brillen més fora de casa en els pitjors escenaris, com la victòria contra l’UD Ibiza. El conjunt grana tindrà la baixa del capità Óscar Sanz que va veure la cinquena groga i complirà cicle de sanció. Qui estarà recuperat de cara al partit, segons va apuntar la setmana passada Luis César, és Kaptoum, que ja estarà llest i Moi Delgado repetirà convocatòria, tot i que és complicat que tingui minuts.
Entrevista l L’exatleta internacional i medallista mundial dels 1.500 metres parla al Diari Més sobre el seu passat a l’elit, la seva actualitat en el món del triatló i dona consells per afrontar la Mitja Marató de Tarragona que patrocina CaixaBank
Arnau Montreal Quesada
És medallista Mundial als 1.500 metres, però d’aquí a unes setmanes s’estrenarà en el Mundial d’Ironman.
Com es troba?
«La veritat és que em trobo molt bé i no he tingut cap lesió. La veritat és que és una sorpresa encara per a mi. Vaig debutar en Ironman fa uns mesos a València i ara a competir en el mundial. He tingut un mes per preparar-me nedant millor anant més amb bicicleta».
No ha perdut la disciplina i el gen competitiu.
«La veritat és que no [riu]. Ara amb el triatló és un nou repte, però m’ho prenc més com un hobby. Sempre soc competitiu i vull la millor marca i baixar segons, però no tinc la pressió de quan era atleta d’elit».
Com era l’exigència de competir a nivell elit mundial?
«Dura. Amb quinze anys ja era professional i amb 19 vaig participar en els Jocs Olímpics. Em vaig retirar als 24 anys així que ja ho veus. Tota una vida dedicada a córrer i sempre de forma molt intensa. Els entrenaments anaven al límit, no gaudia de sortir a córrer perquè sempre tenia l’ull posat en el rellotge, en baixar la marca, en donar el màxim per complir i tenir la beca, assolir els objectius... Es porta bé, però amb el pas dels anys els atletes anem afegint aquesta tensió a la motxilla i cada vegada pesa més. Ara torno a gaudir i el rellotge no em mana tant».
S’entra a l’atletisme per la passió a l’esport, es deixa de gaudir en plena competició i ara torna a reenganxar-se.
«Totalment. Això és com les modes, van i venen. La veritat és que si quan vaig deixar l’atletisme em diuen que estaria fent maratons, triatlons i Ironman no m’ho hagués cregut. Vaig tornar a posar-me a punt durant la pandèmia i, quan es van acabar les restriccions, vaig apuntar-me a totes les proves que podia. Tornar a
El medallista mundial espanyol Reyes Estévez a l’Store Joan XXIII de
El canvi
«He perdut l’explosivitat dels 1.500 m i he guanyat el fons d’un triatló»
gaudir corrent, sense la tensió d’abans, és el que sempre he volgut».
Comentava que una de les tensions que patia de jove era l’exigència de números per assolir la beca per seguir competint. Ho va patir?
«Les meves proves eren de tres minuts i mig. Això volia dir que una mala col·locació o qualsevol petit error podia acabar el teu contracte amb una marca esportiva. Si no mantens cert nivell les ajudes poden desaparèixer en un instant. Això és una càrrega afegida que tenia i tots els esportistes tenen. Penso que és important tractar-ho amb professionals perquè la ment també es pot entrenar perquè la pressió sigui positiva i no negativa».
‘Masterclass’ a empleats i clients de CaixaBank
Atletisme l L'exatleta i medallista Reyes Estévez va impartir ahir una masterclass teoricopràctica a l’oficina Store Joan XXIII de Caixabank a Tarragona. Una cinquantena de persones, entre empleats i clients de l’entitat, van acudir a una xerrada gratuïta en el marc
Com passa de ser un expert als 1.500 metres a participar en maratons i triat-
lons?
del patrocini de CaixaBank a la Mitja Marató de Tarragona per preparar-se per a la cita del 2 de novembre Estévez va explicar tècniques i consells per afrontar la prova i, posteriorment, va liderar un entrenament de mitja hora pels carrers de Tarragona. Redacció/Gerard Martí
«Les proves de 1.500 requereixen potència i velocitat, just el
que més em costa ara als 49 anys [riu]. Amb els anys perds tot això, però guanyes expe-
riència i fons. Com un cotxe dièsel, em vaig començar a trobar millor en les proves de fons. Em quedo amb les proves llargues, deixo les proves curtes per als joves [riu]». Com ha gestionat el canvi? «No tenen res a veure les dues proves. Els 1.500 metres és tot explosivitat i, com més llarga la prova, més important és el factor mental i saber gestionar els moments d’una cursa. Sé canalitzar-lo bé, al final el bagatge d’haver estat en grans estadis i en Jocs Olímpics m’ha ajudat. En els 1.500 m era tot col·locació i rapidesa, tot podia anar-se’n en orris en un segon. En una prova de quatre o vuit hores tens temps per remuntar si t’equivoques».
La pròxima setmana Tarragona celebra la Mitja Marató. Quines són les claus per a una prova d’aquest nivell?
«La base per a una persona és entrenar mínim tres sessions setmanals i augmentar volum. És a dir, si s’està acostumat a córrer 10 km, allargar mínim 16-17 km. Aguantar aquest primer tram és clau, els darrers 3 km es porten millor. És una cursa llarga així que es requereix més que bon físic, també saber gestionar els esforços i una preparació específica. Com a consell, recomanaria beure aigua cada cinc quilòmetres quan hidratar-se. S’ha de veure tot i no tenir set, perquè quan un runner té set ja és massa tard i si fa massa calor és quan venen els problemes. Pel que fa a la meteorologia, el pitjor enemic del runner és el vent».
I si ha de gestionar un Ironman, que són curses més llargues que els triatlons, encara és més complicat. «És dur perquè treballes tres grups musculars diferents. La primera vegada que ho vaig intentar no podia moure’m després de baixar de la bicicleta [riu]. Si no tens preparació i no saps gestionar els teus límits, sigui una mitja marató o un Ironman, la prova pot ferse llarga».
Arnau Montreal Quesada
El CV Sant Pere i Sant Pau comença aquest dissabte el seu segon any a la Superlliga-1, el màxim nivell del voleibol estatal. Dissabte, contra el Teruel, el tècnic Vlado Stevovski, a diferència de l’any passat, comptarà amb tots els jugadors disponibles i, sobretot, amb l’estrena dels flamants fitxatges del Carib: els cubans Elieser Rojas i Yusnier Morales i el porto-riqueny Ismael Alomar.
Tots tres van compartir equip l’any passat al VC Reshetylivka ucraïnès i ara es retroben al Sant Pere i Sant Pau per marcar la diferència i que el club aspiri a quelcom més que a la salvació. El central Alomar arriba amb el cartell de fitxatge estrella i ell mateix va acceptar de bon gust el repte. «Vinc a provar-me i a demostrar a l’afició que poden confiar en mi. He de demostrar que van encertar de ple quan van fitxar-me i ho faré sense cap mena de pressió, perquè vinc a fer el que més m’agrada i apassiona», apuntava Alomar.
Confiat, amb dos metres d’alçada i carregat d’energia, el porto-riqueny estarà ben acompanyat per formar el mur de bloqueig del Sant Pere i Sant Pau, perquè compartirà posició amb Julián García-Torres. De fet, Alomar va apuntar que «és una llegenda i és com el meu segon entrenador. És una de les persones que ajuda a tenir-les al costat perquè et baixa a terra i et va fer el voleibol amb una nova mirada». Després de competir a nivell nacional, als Estats Units i a Europa, Alomar s’estrena a Superlliga «per demostrar a tothom del que puc fer».
Els cubans Elieser Rojas i Yusnier Morales arriben ple-
l Voleibol
Rojas, Alomar i Morales encetaran el curs dissabte amb el CV Sant Pere i Sant Pau
gats a Tarragona. De fet, des que van començar a competir a Cuba que ho fan juts. «Som una família i competirem junts sigui on sigui, ens coneixem i compenetrem a la perfecció», assenyalava Elieser Rojas. Tots dos arriben per reforçar la potència ofensiva de l’equip i s’uniran al també
cubà Denys González, que va renovar. «Vam ser dels últims en arribar i l’afició ens va acollir des del primer dia amb un gran tracte. Ara ens toca a nosaltres mantenir el nivell que ens han donat els aficionats i donar el millor de nosaltres», indicava Morales. Arribar al Sant Pere i Sant
Futbol l És vicepresident responsable de l’Àrea Social del Barça
Redacció
La Junta Directiva de la Federació Catalana de Futbol ha nomenat a Antonio Escudero i Martínez (Salobre, Albacete, 1957) nou vicepresident econòmic de l’ens federatiu. Escudero és un perfil profundament lligat al futbol català.
Actualment és vicepresident responsable de l’Àrea Social del FC Barcelona a la Junta de Joan Laporta, càrrec que compaginarà amb el de vicepresident econòmic de la Federació Catalana de Futbol. Del 1999 al 2001 va ser president del Girona FC. Durant el seu mandat, el club gironí va
aconseguir l’ascens a Tercera Divisió, un punt clau per a la història del club que venia d’uns anys amb problemes econòmics i esportius. Anteriorment ja va estar lligat a la Federació Catalana de Futbol. En aquest cas com a àrbitre de futbol, arribant a xiular i a fer d’assistent a la Primera Di-
Pau és adaptar-se al mètode Vlado Stevovski. El tècnic exigeix i prepara a l’equip per competir tot. I ho aconsegueix. I Morales, Rojas i Alomar són les peces necessàries, la guàrdia del Carib, per fer de l’equip una potència. Amb aquesta ambició arriba també Rojas, que va assenyalar que
visió entre el 1973 i el 1984. A nivell professional, Escudero és president i administrador del seu propi grup d’empreses a La Jonquera, del setmanari Hora Nova, president de la Federació d’Hostaleria de les comarques de Girona i vicepresident de la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya, entre d’altres. Escudero ve a refermar el compromís de Joan Soteras de treballar amb perfils arrelats al món del futbol català en benefici dels clubs catalans de futbol i futbol sala.
«tenim ganes que comenci la lliga. L’objectiu principal és estar entre els quatre primers, aquesta és la tasca que vull aconseguir personalment».
La Superlliga és una nova prova i Rojas va subratllar que «espero un nivell similar al d’Ucraïna. Hi ha equips d’un gran talent que exigiran més
El CV Sant Pere i Sant Pau s’estrena dissabte contra el Teruel a domicili
de nosaltres, però estem preparats per a tot». Dissabte, el CV Sant Pere i Sant Pau enceta la lliga a la pista del Teruel, un equip amb el qual ja s’ha enfrontat en tres ocasions aquesta pretemporada, totes acabades amb derrota. Però l’ambició i la confiança estan intactes. «És un rival fort, però mai han marxat convençuts. Sabem dels nostres errors i dels seus i el desig de superar-los ens farà més forts», tancava Morales. El voleibol d’elit torna a Tarragona i el CV Sant Pere i Sant Pau està preparat i compta amb nous guardians.
Món l Vance i Rubio critiquen la votació del Knesset i alerten que posa en risc la treva a Gaza
Agències
El president dels Estats Units, Donald Trump, va amenaçar ahir dijous Israel amb retirar-li el suport si s’anexiona amb Cisjordània. «No succeirà», va advertir en una entrevista amb la revista Time, recordant que havia donat «la meva paraula als països àrabs» i que «Israel perdria tot el suport dels Estats Units» si tira endavant el pla. Les seves paraules arriben l’endemà que el Parlament israelià aprovés, de manera preliminar, un projecte de llei per estendre la sobirania sobre el territori ocupat.
Trump també va explicar que havia advertit directament el primer ministre Benjamin Netanyahu: «Bibi, no pots lluitar contra el món. Pots lliurar batalles individu-
als, però el món està en contra teu». El president va suggerir que, si Netanyahu no acceptava un alto el foc amb Hamàs,
l’aliança històrica entre les dues potències trontollaria. En la votació al Knesset, només el partit de Netanyahu
Política l El TC manté les ordres de detenció contra Puigdemont i Comín
Agències
Carles Puigdemont ha convocat per dilluns vinent, a Perpinyà, una reunió de l’executiva nacional de Junts per Catalunya amb un únic objectiu: decidir el futur dels acords amb el PSOE. La direcció del partit es reunirà per fer «balanç»
del pacte signat a Brussel·les a l’inici de la legislatura espanyola, valorar-ne el compliment i estudiar possibles «accions a emprendre». La convocatòria arriba després que la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, elevés dimecres el to contra el govern de Pedro Sánchez,
a qui va acusar de «parlar de Palestina o del canvi horari» mentre «bloqueja els compromisos adquirits amb Junts». «Potser s’hauria de parlar menys de canvis d’horari i començar a parlar de l’hora del canvi», va etzibar durant la sessió de control. Des del PSOE, en canvi, van
Política l El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va confirmar aquest dijous a Brussel·les que Espanya se sumarà al programa de compres d’armes conjuntes a Estats Units impulsat per l’OTAN per enviar material militar a Ucraïna. «És una proposta que va llançar l’Aliança fa unes setmanes. Vaig parlar amb el president Zelenski i li vaig comunicar que
ens hi incorporaríem», va explicar Sánchez a l’arribada al Consell Europeu. El cap de l’Executiu va aprofitar per respondre a les crítiques del president nord-americà, Donald Trump, per la despesa en Defensa: «Espanya és un país compromès amb l’Aliança Atlàntica». Trump ha acusat recentment Espanya de «no ser un company d’equip» per no destinar el 5% del PIB a De-
fensa, tal com es va acordar a la cimera de l’OTAN de juny. Madrid defensa, però, que el seu compromís és del 2,1%, suficient per cobrir les seves obligacions, i recorda que l’objectiu es revisarà el 2029. «Estem complint amb les nostres obligacions, especialment pel que fa a les capacitats», ha insistit Sánchez, recordant que «altres governs van deixar incompliments». Agències
s’hi va oposar. El primer ministre va descriure l’episodi com «una provocació deliberada de l’oposició» coincidint
restar importància a les paraules de Nogueras i van assegurar que el to «forma part del joc polític» al Congrés i no implica cap trencament.
En paral·lel, la fiscalia ha demanat al Tribunal Constitucional que mantingui vigents les ordres de detenció contra Puigdemont i l’exconseller Toni Comín. El fiscal Pedro Crespo argumenta que la situació processal dels dos dirigents «no condiciona» la decisió final sobre l’aplicació de l’amnistia i que la seva permanència a l’estranger «respon a una decisió personal».
«No succeirà», diu el president, que apel·la a la seva promesa als països àrabs
amb visites de Washington per salvaguardar la treva a Gaza. La iniciativa és preliminar i requeriria més tràmits, si bé el govern pot avançar en una annexió de facto. Altres veus del gabinet nord-americà es van afegir a l’advertiment. El vicepresident J. D. Vance va titllar la maniobra de «molt estúpida» i va reiterar que «Cisjordània no serà anexionada per Israel; aquesta continuarà sent la nostra política». En paral·lel, el secretari d’Estat, Marco Rubio, va assenyalar que la votació «podria amenaçar la treva a Gaza» i que «no comptarà
amb el nostre suport».
Trump, que assegura haver obtingut «un gran suport àrab», va remarcar: «No succeirà perquè vaig donar la meva paraula als països àrabs». Va insistir que qualsevol pas cap a l’annexió «posaria fi a dècades d’aliança», i que la prioritat és reforçar la reobertura diplomàtica vinculada a la treva.
Ocupació persistent
La polèmica ha enterbolit els esforços nord-americans per sostenir l’alto el foc i ha portat Netanyahu a desmarcar-se. Amb tot, el debat ha tornat a situar el focus en el terreny: Cisjordània continua sota ocupació militar des del 1967, amb una expansió persistent dels assentaments.
Segons Peace Now, hi viuen més de 700.000 colons repartits en centenars d’assentaments, considerats il·legals pel dret internacional. Aquesta xarxa i els punts de control consoliden una annexió de facto i dificulten qualsevol via negociada. En aquest context, l’avís de Washington pretén frenar una escalada que «no ajuda ni a la seguretat d’Israel ni a la pau regional».
L’expresident
L’extinent coronel i responsable del 23-F, Antonio Tejero, hospitalitzat en estat crític
Espanya l Antonio Tejero, ex tinent coronel de la Guàrdia Civil i responsable del cop d’Estat del 23-F, es troba en estat crític, segons va confirmar la seva família ahir al vespre, després que hores abans s’hagués difós erròniament la seva mort. Nascut el 1932 a Alhaurín el Grande (Màlaga), Tejero va protagonitzar el 23 de febrer de 1981
l’assalt armat al Congrés dels Diputats. Després de més de deu anys de presó, va obtenir la llibertat condicional el 1996 i des d’aleshores ha viscut discretament a València. Al tancament d’aquest rotatiu, segons fonts d’agències, Tejero continua ingressat en un hospital valencià en estat molt greu, acompanyat de la seva família. Agències
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Moltes felicitats iaia. T’estimo molt.
k Carta dominical k
Benvolgudes i benvolguts, Jesús ens diu que «no podem servir alhora Déu i el diner» (Lc 16,13). A més, adverteix als seus deixebles que han de guardar-se «de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no depèn pas dels seus béns» (Lc 12,15). Així les coses, per què son vàlides les riqueses? La resposta que dona l’Evangeli i la Bíblia en general és força escèptica: si no es té moltíssima cura amb elles, més aviat són pernicioses. Jesús posa l’exemple d’un home ric que va acumular una gran collita i va edificar grans graners per a tenir garantit poder viure en el luxe. «Però Déu li digué: “Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?”» (Lc 12,20).
Hk Editorial k
avia de passar. I ha passat. En l’edició d’ahir va aparèixer publicada una imatge, retocada per intel·ligència artificial, que no feia altra cosa que distorsionar una realitat concreta (es modificava l’aspecte d’una persona que va participar en una roda de premsa) i que no concretarem per no acabar de donar encara més repercussió a la nostra lamentable errada. És evident que no es van aplicar els filtres necessaris per evitar que la imatge arribés a il·lustrar la notícia i el mínim que ens pertoca és demanar disculpes a la persona afectada. En la mesura del possible es va rectificar l’errada en
l’àmbit digital, però és evident que els 25.000 exemplars que traiem al carrer en cada edició, no deixen de ser 25.000 repeticions de la mateixa errada. Som conscients de quina manera aquests tipus de relliscades afecten el nostre objectiu d’assolir cada vegada un periodisme de proximitat més rigorós i és per això que reforcem el nostre compromís en intentar que no torni a succeir una situació semblant. Les noves capacitats de les intel·ligències artificials ens repten cada vegada amb més intensitat i hem de ser capaços de posar els filtres que no malmetin la rellevància de la tasca periodística.
k Tribuna k
«Ánimo Alberto», dos palabras que resumen una legislatura, una forma de entender la política y, especialmente, un desprecio a la democracia y a todos los ciudadanos, voten lo que voten.
Pere Lluís Huguet Tous Abogado y Diputado del PP por Tarragona en el Parlament
Tan bo i tan savi, es tornà dolent i ximple pels camins del poder i la riquesa. Ja ho diu el llibre del Cohèlet: «Vanitat i més vanitat […], tot és efímer, tot és en va»
A la Bíblia hi ha un capítol realment pesat, carregat i enfarfegat. És el que ens descriu les riqueses del rei Salomó (1Re 10). Salomó era un rei molt bo i Déu va premiar-lo amb la saviesa. Era tan savi que tothom anava a consultar-lo. I li portaven presents. L’or arribà a ser tan abundant al seu regne que la plata quasi no valia res i la feien anar a puntades de peu pels carrers, com les pedres (cf. 1Re 10,21.27). Salomó tot ho tenia d’or. Era tan poderós i tan ric que quasi se sentia embafat de poder i de riquesa. Però, després del capítol de les riqueses, ve el capítol dels pecats. Primer hi ha les dones. Salomó era tan ric, que en tenia moltes, sobretot estrangeres: «moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites» (1Re 11,1). I les havia de fer contentes, aixecant altars als déus de llur devoció. I acabà adorant Astarté, deessa dels sidonis, i a Milcom, el déu dels ammonites (1Re 11,5). Pobre Salomó! Cap a les seves velleses ja havia perdut del tot la carta de navegar. Tan bo i tan savi, es tornà dolent i ximple pels camins del poder i la riquesa. Ja ho diu el llibre del Cohèlet: «Vanitat i més vanitat […], tot és efímer, tot és en va» (Coh 1,2). Es tracta d’un escepticisme sa que ens convé a tots, perquè relativitzem els nostres entusiasmes pel que és material i corregim el nostre afecte per les riqueses. El veritable savi és el qui mira les coses des del final, des d’aquella càtedra lluminosa que és la mort, que ajuda a donar a les coses el valor just. El que és transitori és relatiu. El que perdura és allò que és absolut i important.
Aquestes pàgines bíbliques no ens conviden a menysprear els béns d’aquest món però sí a no deixar-nos mai esclavitzar per ells. No hem de descuidar el treball, però mai no podem donar prioritat al que és material, perquè aleshores cauríem en la idolatria i en l’obsessió pels diners i les riqueses. L’afany d’acumular béns, de gastar desmesuradament és, en el fons, una font d’infelicitat, quan no ho és també de violència, i sol treure’ns la llibertat i la pau interior, ens impedeix gaudir dels valors més humans i senzills de la vida, i sovint tanca el nostre cor a Déu i al proïsme més necessitat. Per això avui podríem acabar amb una pregària extreta del missal, que diu: «[Senyor,] sigueu misericordiós amb nosaltres, perquè, guiats i governats per vós, de tal manera usem els béns temporals que no perdem els eterns».
Tal vez el hecho de vivir cerca de la prostitución le ha llevado a no respetar los límites del fair play político, prostituyendo la política de este país.
Las democracias modernas se basan en el juego de poderes y sus equilibrios. La división de poderes no es solo un concepto abstracto, es la representación de ese juego de equilibrios que permite poner límites al poder del ejecutivo, por medio de dos ámbitos, por un lado, el poder judicial que controla la legalidad y el parlamento que controla la acción política.
Desde principios de esta legislatura el gobierno, y especialmente Pedro Sánchez, ha optado por no contestar a las preguntas, generalmente contesta con invectivas dirigidas al líder del partido más votado de España, con el único fin de evitar contestar y dar explicaciones a los escándalos y la corrupción que afectan a su familia y a sus compañeros de partido y, a su vez, crispar así la política nacional.
basa la democracia. Sánchez ha convertido las sesiones de control en algo inútil a los fines que la definen: el control a la actividad política del gobierno. Sánchez las ha convertido en un instrumento más para sus fines, en definitiva, para ocultar la corrupción que le rodea a él, a su familia y a su partido, y sobre todo seguir tensionando a la sociedad.
Desde principios de esta legislatura el gobierno, y especialmente Pedro Sánchez, ha optado por no contestar a las preguntas, generalmente contesta con invectivas dirigidas al líder del partido más votado de España
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Hablemos de este último, el parlamento, en este caso el Congreso de los Diputados, donde está representada la soberanía nacional, que tiene entre otras funciones el control de la actividad política del ejecutivo. Por ello, los miércoles se celebra dentro de los plenos ordinarios la conocida como sesión de control. El Congreso ejercita esa función de control principalmente de dos maneras, por un lado, las preguntas que efectúan los diputados al gobierno que pueden ser orales o escritas y las interpelaciones. Las primeras en su vertiente oral y las que corresponden al pleno son las que generan más atracción mediática. Son preguntas que formula la oposición sobre la acción de gobierno y deben contestarse por el miembro del gobierno a quien va dirigida.
Ya lo dijo Zapatero en aquel micrófono abierto que le delató «Nos conviene la tensión y este fin de semana hay que dramatizar un poco». Al PSOE siempre le ha ido bien crispar la sociedad para movilizar a su electorado y no es cosa de ahora, ¿recuerdan los dóberman?, nunca les ha importado el peligro que representa tensionar a la sociedad si ello les favorece. La diferencia es que ahora lo hacen utilizando las instituciones como el Congreso de los Diputados, o la sala de prensa de la Moncloa, además, Pedro Sánchez lo ejecuta sin ruborizarse, sin disimulo, haciendo saltar por los aires esos equilibrios en los que se
Pero lo más triste de todo ello es que nadie en la izquierda de este país se da cuenta, o aun dándose cuenta callan o incluso lo alientan, del peligro que representa la pérdida de los principios de nuestra democracia, todos ríen las gracias al «puto amo», y algo peor, aceptan sus constantes mentiras. Nuestro presidente no solo no contesta las preguntas de la oposición, sino que miente constante y descaradamente, a menudo a cuestiones importantísimas, pero también a cuestiones menos trascendentales, quien miente, aunque sea solo para justificar no felicitar a un premio Nobel, podemos imaginar en cuantas cuestiones más nos miente a los españoles. Y, además, lo hace con esa risa burlona, en ocasiones zafia, desde su escaño en el Congreso, jaleado por su vicepresidenta, pero no crean que se burla de la oposición, cuando lo hace en una sesión de control en donde se representa la soberanía nacional, se burla de todos los españoles, se ríe de todos nosotros.
k Tribuna k
AEsquerra Republicana a Tarragona fa anys que defensem la lògica metropolitana pels afers compartits del Camp. Cal que els municipis sumem esforços per millorar la vida de la nostra ciutadania. Un bon exemple d’això n’és la proposta del Tram Camp, que amb tanta participació vam treballar durant el govern republicà, juntament amb els nostres municipis veïns. Però cal subratllar que la finalitat última de l’Àrea Metropolitana no és constituir un exclusiu club d’alcaldes sinó millorar la vida de la gent. Lo important no són els campanars, són les persones!
Fa uns dies l’alcalde Viñuales ens va posar sobre la taula l’aprovació dels Estatuts de l’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona, sense cap treball previ amb els representants de la ciutat -cosa que ens hagués estalviat mal de cap-. Aquests Estatuts no tenen prou en compte les persones en dues qüestions crucials: els objectius de l’Associació i la presa de decisions. Pensem que en això hi surt mal parada la ciutadania d’arreu i, més que cap altra, la ciutat de Tarragona.
Tarragona representa el 40% de la població de tota l’Àrea Metropolitana en qüestió -i el 45% del PIB- i tindrà, amb la proposta que ens presenta l’alcalde Viñuales, el mateix pes de decisió que alguns municipis que no arriben al 2%. Pensem que això no és raonable i, tot i ser equitatiu entre els alcaldes, no ho és gens entre els ciutadans i les ciutadanes. Hi ha qui diu que es tracta d’un ens temporal a l’espera que n’arribi un de més formal. El problema és que ja sabem que les coses temporals, de vegades, són per sempre, o en tot cas que n’hi ha per anys. I sabem també que aquesta entitat
k Dels lectors
Sosciathlon 2025
Brutal es la palabra que define lo vivido el 5 de octubre en La Pineda.
En su X edición, Sosciatlhon ha conseguido récord de recaudación pero ha conseguido algo más allá y lo explicaré como miembro de la Alianza de familias de Von Hippel Lindau y como madre. Y es que, conseguir 40.100 €, abrir una línea de investigación para la enfermedad de VHL en el ICO, intervenir en el programa de La Selva de TV3, y visibilizar las enfermedades del sarcoma de Ewing y la enfermedad de VHL en unos pocos meses no es tarea fácil salvo que, sea una asociación involucrada
l’Ajuntament de Tarragona
de nova creació tindrà el monopoli per fixar les prioritats metropolitanes, els projectes transformadors, la captació de fons i el diàleg amb les altres administracions. Quan s’hagi de parlar de l’estació central del Camp de Tarragona, de les mercaderies per l’interior, dels equipaments hospitalaris o dels educatius, a qui escoltarà el Ministeri o la Generalitat de torn, al president de l’Àrea Metropolitana de més de 350 mil persones o a l’alcalde Tarragona? Està clar, oi?
Soc molt conscient que cada municipi té les seves inquietuds i els pobles més petits poden témer quedar sotmesos en una espècie de ‘tirania de les majories’ que els exclogui de les decisions transcendents
És per això que des del grup d’ERC hem presentat dues esmenes que desitgem que l’alcalde Viñuales tinguis a bé d’incloure i defensar amb convicció allà on correspongui. En primer lloc, afegir l’objectiu segons el qual tot això ho estem fent per millorar la vida de la ciutadania metropolitana, afavorint el benestar, la cohesió i la prosperitat del màxim de ciutadans i ciutadanes al marge de les fronteres municipals.
En segon lloc, establir que L’Assemblea General, que és l’òrgan suprem de l’Associació, estarà formada per un representant institucional de cadascun dels municipis amb dret a veu i vot pon-
con voluntarios consolidados y participantes que creen en su causa.
Consiguieron que la sensibilidad y las emociones salieran en el momento de conocer la recaudación como pasó en el escenario con miembros de la Alianza VHL (que se habían trasladado desde Toledo y Madrid) y también en los asistentes que allí estaban.
Y es que, Sosciathlon ya es una realidad, no un proyecto. Se ha convertido en una de las citas solidarias más importantes del Camp de Tarragona, pero para mí, como madre, ha sido un mes intenso que ha merecido mi tiempo, esfuerzo, y horas y horas en
derat segons la població representada. Això es pot fer establint més representants a repartir segons el pes demogràfic o bé ponderant numèricament el vot, tant se val. Però manllevar-li a Tarragona la seva fortalesa, que és la seva gent, seria un tret al peu de proporcions històriques. Soc molt conscient que cada municipi té les seves inquietuds i els pobles més petits poden témer quedar sotmesos en una espècie de ‘tirania de les majories’ que els exclogui de les decisions transcendents. Però això es pot arreglar de moltes maneres que garanteixin la seva indispensable participació. Però la solució no pot ser aplicar una espècie de ‘tirania de les minories’. És més important començar pactant les coses bé que voler ferho de pressa perquè hi ha una foto no sé quin dia. La foto ja arribarà! Cal buscar una fórmula de win-win, en la qual tots els municipis hi guanyin constituint l’Associació. No és lícit demanar a cap poble o ciutat que sigui generós i permeti que la seva ciutadania compti 25 vegades menys que la d’altres municipis. Tothom hi ha de guanyar i ha de ser des de la base del respecte democràtic.
Pensem que per a Tarragona, entre l’oportunitat i el tret al peu hi ha unes esmenes, les quals hem presentat amb l’afany de poder donar el suport més ampli possible a la nostra incorporació a l’Associació per l’Impuls Metropolità. L’Àrea Metropolitana cobrarà tot el seu sentit, estarà al servei de la gent i serà més justa i útil per tothom!
RRSS, visitando empresas, divulgación de la enfermedad y, haber conseguido que asistieran médicos de Barcelona para intercambiar opiniones y crear proyectos con las personas que gestionan la investigación dentro de la asociación, ha sido la guinda del pastel. Muy productivo a todos los niveles.
Y añadir como madre, que estoy orgullosa de como mi hijo a la vez que discreto, da voz a los enfermos de VHL y es el primero en salir a representarles. De como ha disfrutado siendo voluntario y de las experiencias nuevas y bonitas que nos da esta enfermedad (aunque parezca
k Dona-li una volta
La setmana passada, el Camp de Tarragona va viure l’enèsim momentum històric, anomenat amb tota la pompositat: ‘Cimera de la Secuita’. Ja se sap, en aquesta regió desvalguda i abandonada, coneguda per les tradicionals batalles de campanar, quan s’arriba a un acord, n’hi diem èxit col·lectiu i ràpidament en construïm relat.
Aquesta vegada, tal qual l’Àrea Metropolitana fossin els Reis Mags d’Orient, s’ha intentat vendre al gran públic que aquest acord administratiu llargament esperat s’ha assolit gràcies a la no-nascuda entitat metropolitana. I que en lloc de portar-nos or, encens i mirra, el que ens ha portat han estat uns accessos dignes a l’estació d’alta velocitat i de regal un aparcament lowcost. És gros afirmar que després de 20 anys d’impresentables desatencions als milers d’usuaris de l’estació de Perafort, que han patit robatoris i destrosses als seus vehicles, alguns fins i tot els han cremat, ara s’afirmi impúdicament que en una breu reunió s’ha assolit el consens. Quin consens?
Que se sàpiga, ni Perafort ni la Secuita formen part de l’actual projecte d’Àrea Metropolitana. Fins i tot, els respectius alcaldes se n’havien queixat amargament i se’ls havia promès una adhesió futura en segona volta quan la ‘cosa’ comencés a rutllar. Quina sort, doncs, que el manà metropolità hagi ja beneficiat fins i tot a aquells municipis que no en són socis.
Per no parlar del paper que protagonitza l’Ajuntament de Vila-seca, al bell mig del cor metropolità, mantenint-se al marge dels debats transversals que es volen promoure. En tot cas, parlar de consens metropolità quan la peça central del puzle s’ha perdut és un punt inversemblant.
extraño).
Y, ¿cómo no?
Agradecer enormemente a los más de 150 voluntarios y 2000 participantes y acompañantes por conseguir que 20.050 € se destinen a la investigación del sarcoma de Ewing y 20.050 € a la investigación de la enfermedad de Von Hippel Lindau.
Un mes de dedicación, top en resultados.
Mi debilidad: las personas que quiero!!
Sempre endavant!! Cristina Arnaldo Suárez Vila-seca
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
El projecte metropolità es va vendre com un full de ruta fruit de la maduresa política dels diferents consistoris i de la necessitat de debats seriosos que responguessin als reptes transversals que la societat del Camp de Tarragona té oberts. Es va dir que s’havia passat pàgina dels egoismes de l’hortet i que es començaria a treballar des de la lleialtat i la sinceritat. I si bé és cert que s’avança a empentes i rodolons, no és menys cert que els passadissos van plens d’interessos, ganivets i moltes, moltes, moltes alcaldies crítiques, però alhora expectants. En aquest escenari actual, si realment hi ha voluntat que l’entitat metropolitana neixi o que la visió territorial prosperi, cal actuar amb sinceritat de cara a l’opinió pública. Atribuir mèrits que no té a l’Àrea Metropolitana fa un trist servei al projecte i genera unes expectatives irreals que se li poden girar en contra. Convindria pensar-s’ho dues vegades abans de seguir aquest camí. Diguem-ho clar, si s’ha resolt el problema de mobilitat entorn l’estació és perquè algú, a la plaça Sant Jaume, ha entès que cada any passen 1,5 milions d’usuaris per Perafort. Perquè algú al Palau de la Generalitat ha entès que Tarragona és una peça clau en el projecte de vertebració territorial. Perquè a algú a Presidència de la Generalitat se li ha posat entre cella i cella que ja n’hi havia prou. Per res més.
Que els llums de Nadal no ens confonguin: la màgia metropolitana encara no ens ha portat res. La màgia metropolitana es diu Generalitat de Catalunya, aka PSC.
Marc Just Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més
Obituari l El tinent general Emilio Pérez Alamán, cap del Comandament de Canàries (2004-2006), va morir aquest dimarts a Madrid. Ingressà el 1962 a l’Acadèmia General Militar. Des del 2006 era a la reserva. La seva capella ardent es va obrir aquest dimecres al tanatori de Pozuelo de Alarcón. Agències
Tarragona
Mercedes Palomino Escolar.
Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Fructuós.
Máximo González Segura.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Tomás Arteaga Sánchez.
Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Reus
Irene Jiménez Martín.
Ha mort als 76 anys. Richard Wade Thorne.
Ha mort als 81 anys.
Castellvell del Camp Pere Balaña Delfina.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Sant Vicenç Màrtir.
Tots Sants l Els ‘Recitals per al record’ se celebraran l’1 de novembre
Redacció
Mémora omplirà de música els cementiris de la demarcació amb motiu del Dia de Tots Sants. La companyia celebrarà el pròxim dissabte 1 de novembre els concerts Recital per al record, una iniciativa oberta a tot el públic que vol retre homenatge als difunts i oferir un espai d’acompanyament a les famílies que visiten els seus éssers estimats. Els recitals combinaran peces clàssiques amb cançons contemporànies, creant un ambient íntim i emotiu en set cementiris del territori. Els concerts se celebraran al Cementiri de Tarragona (12.00 h, al final del passadís principal), Cementiri de Les Borges del Camp (13.00 h), Cementiri de Montblanc (12.30 h), Cementiri de Valls (11.30 h, al final del passadís principal), Cementiri de Torredembarra (11.00 h, a la nova
Imatge d’arxiu d’un concert organitzat per
Es combinaran peces clàssiques i contemporànies en un ambient íntim
illa central sota el porxo), Cementiri del Pla de Santa Maria (11.00 h) i Cementiri de Cambrils (12.00 h).
Amb aquests Recitals per al record, l’empresa funerària Mémora consolida una proposta cultural, social i emotiva que vol transformar la visita als cementiris en un moment de recolliment compartit i ple de sensibilitat social, posant la música i la cultura al servei del record i la memòria col·lectiva.
Avui felicita als que es diuen:
Antoni-Maria Claret i Martirià
21/03 al 19/04 ÀRIES
Els teus alts i baixos emocionals d’avui, si no són controlats, podrien perjudicar en gran mesura els resultats de les teves accions.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Físicament mentalment et trobaràs en plena forma, amb una gran capacitat de domini sobre els altres. Actua amb fermesa, però sense ser dur.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Seràs especialment feliç per l’arribada d’un membre nou a la família. Gaudeix dels teus i veuràs com el teu voltant desprèn magnetisme pur.
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
TAURE
20/04 al 20/05
Et poden arribar propostes amoroses que podrien desestabilitzar la teva harmonia ambiental. Analitza detingudament la teva situació.
23/08 al 22/09 VERGE
Intenta no alterar-te davant les contradiccions que notaràs en el comportament dels altres. Tots ens podem equivocar, fins i tot tu mateix.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Seria molt recomanable no alterar l’ambient laboral o familiar amb discussions inútils o infantils, ja que això et portaria a desacords.
21/05 al 20/06 BESSONS
En la mesura que et mantinguis ferm en els teus objectius, trobaràs un resultat plenament satisfactori per als teus interessos. Escolta.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva alta sensibilitat romàntica els forts desitjos de lliurar-te plenament als altres et portaran avui a voler abastar més del possible. No et precipitis.
20/01 al 18/02 AQUARI
Amb poc esforç aconseguiràs guanyar-te la gent obtenir el seu suport acceptació. En l’amor hi haurà passió moments intensos.
21/06 al 22/07 CRANC
Les fortes pressions psicològiques que t’afecten et generaran un cert grau d’ansietat que només la parella comprendrà i sabrà com resoldre.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Escolta els consells dels altres no vulguis fer-ho tot per tossuderia. L’ambient laboral familiar podria alterar-se si actues amb rigidesa.
PEIXOS
19/02 al 20/03
No jutgis els altres només pel que diuen o fan. Deixa’ls una mica de llibertat o temps perquè arribin al final sense alterar les teves conviccions.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Sabido Foraster, Julieta
St Antoni Maria Claret, 1 Telèfon 977 896 078
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Piqué, Joaquim - Piqué, Tania Pça. Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084
SALOU:
Dahlstrom Gomez, Andrea Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363
BUSCO PISO A TARRAGONA CIUTAT. Amb 2 habitacions i moblat. Tel: 608.232.831
CUIDARÍA PERSONA MAYOR por horas o interna. Tel. 614.328.327
PRECISO SEÑORITA con conocimientos de móviles, para hacer mis memorias. Tel. 602.894.858
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
12:00 Aventurístic
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Aixeca i pica
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 L’orsai
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 L’orsai
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Qüestió de fons (r)
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Qüestió de fons (r) CANAL REUS TV
El temps
10:00 Efecte mosaic
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 In situ
11.30 Saló de Plens
12.00 Com la nit el dia. On tour
12:30 In situ
13.00 Saló de Plens
13.30 Com la nit el dia. On tour
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició esports 15:00 In situ
15.30 Saló de Plens
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques. Resum
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Notícies 12. Edició esports
21.00 Eix27
21:15 Gaudeix la festa
21:30 SPi+TV
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports 23.00 Eix27
23:15 Gaudeix la Festa
23:30 SPi+TV
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Té la covid. No deixa veure el sol i el cel blau.
2. Final de l’anterior. Acabava momificat i sota una piràmide. Lletra invertida. 3. Color. Acte altruista. Dues que estan a la Lluna. 4. Una de feble. Pertany a un país. Arbre cònic. 5. Mal molt desordenat. Gratis el cos. 6. Pot ser una persona. Cova natural. Dues en bulb. 7. Negació, al revés. Moviment. Déu romà. 8. Referit a la cara. Cap d’un animal. 9. Espai de temps. Camp de naps. Marxa de tornada. 10. Comença la gana. Uneix dos continents. És dura, però es pot esmicolar. 11. D’aquesta manera. Enganxat al cos. 12. Explosions lligades en una suposada festa. Deixarà passar. VERTICALS: 1. Que es pot moure o transportar en un vehicle, per exemple. Mort en un naufragi. 2. Només té cap dents. Ordenar. Miri sense extrems. 3. Cinquanta. Rectal. És per desar coses. 4. Dona forma cònica. Noi alegre. Així. 5. Nota musical. Em comunico per telèfon. Vocal. 6. Enganyava i faltava a la seva confiança. Crida. 7. Adapti. Veu que condiciona. 8. No ha estat estrenat. Pagament d’un soci. Roba a mitges. 9. Una de feble. Es tanca per sempre. Equivocar-se de camí. 10. Marxa. Camins. Droga. 11. Poden ser a pressió. Passar a l’ofensiva. 12. És com una tortuga o un caragol. Acte de fanfarroneria.
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp de Tarragona
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466
VALLS:
Galimany Sole, Roman - Murillo Galimany, Adelina Pl. Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597
EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente C/ Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Al quadrant nord-est estarà entre mig i molt ennuvolat, amb el creixement d’algunes nuvolades a partir de migdia. A la resta estarà serè o poc ennuvolat, amb l’arribada d’alguns núvols alts i mitjans, sobretot al terç sud al matí i al terç oest al final del dia.
Temperatura
La temperatura mínima baixarà entre lleugerament i moderadament, o localment acusadament a l’interior. La màxima serà entre lleugerament i moderadament més baixa, sobretot al nord-est i a l’interior.
REFORÇ ACADÈMIC PER A JOVES 10-18a. Experiència en TEA i TDAH. Incorporo música (piano i cant) per millorar atenció i autoestima. Tel: 611.842.883
FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
CARPINTERO, EBANISTATel. 623.387.479
PALETA ECONÓMICO. Tel: 623.246.480
TAPICERIA , REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
ME GUSTARÍA
CONOCER AMIGA que le guste masajes, paseos, belleza, naturaleza. Máxima discreción. Tel. 646.804.006
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
Tel. 626.010.186
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MAYCA MASAJES. Explosión de teràpiaplacer. Final al gusto... Tel: 692.780.087
MARI. MASAJISTA. Reus. Tel. 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 JÚLIA. MASAJE TERAPÉUTICO. Renueva, respira y libera tensión. Reus. Tel. 634.777.389
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977.21.26.12
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
Cultura L’onzena edició de Pratdip Llegendari se celebrarà aquest cap de setmana amb un programa d’activitats farcit de llegendes, misteris i històries fantàstiques
Aquest cap de setmana el municipi de Pratdip, al Baix Camp, es transforma de nou en un escenari de llegendes, foc i festa. Els dies 25 i 26 d’octubre el poble reviurà la seva història més fosca i fascinant amb una nova edició del Pratdip Llegendari, una cita que s’ha consolidat com una de les festes temàtiques més singulars de Catalunya. Per onzena vegada, els carrers empedrats del poble es vestiran de misteri per acollir desenes d’activitats com ara espectacles, teatre, tallers, jocs infantils, mercat d’artesania i espais gastronòmics. Tot plegat, amb un fil conductor que fa d’aquesta festa un esdeveniment únic: la llegenda dels dips, uns gossos vampírics i endimoniats que, segons la tradició, habitaven les muntanyes pròximes al poble i s’alimentaven de la sang del bestiar. Una història que avui, lluny de causar por, inspira creativitat, cultura i festa. El festival aposta també per un format familiar i inclusiu. Per als més petits hi haurà tallers de màscares, contacontes i jocs tradicionals, mentre que els adults podran gaudir d’espectacles de foc, concerts i un ampli mercat d’artesania. Entre els actes destacats de la programació hi ha la representació de la llegenda d’Onofre de Dip, l’espectacle Seducció de Sang, el Carreró de la Por, el Dip’s Scape (Licantrops vs. Vampirs) i el singular Concurs de crits. I, com a novetat, un concurs de pintura ràpida.
La gastronomia
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
local també hi té un paper protagonista, amb taverenes, paradetes i food trucks que ofereixen productes de proximitat i plats inspirats en la llegenda.
Cristina Serret Alonso
En el Pratdip Llegendari hi tenen també un paper clau els veïns: molts d’ells disfressats de dips, bruixes o pagesos del segle XVII, són part essencial de la festa. Els visitants, però, també estan convidats a vestir-se: totes les persones que passin per la caseta de l’organització vestits de llegenda rebran un petit obsequi. Enguany l’organització ha reforçat la sostenibilitat i el control d’aforaments. La majoria d’activitats són gratuïtes, però algunes –
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
com els espectacles nocturns– requereixen inscripció prèvia. Per tot plegat es recomana arribar amb temps i consultar el programa oficial al web del festival (pratdipllegendari.cat).
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Segons el McCrindle Research Institute (Austràlia), els nens i nenes que han nascut a partir del gener de 2025 pertanyen a una nova generació: la generació beta. Són els primers que creixeran plenament immersos en l’era de la intel·ligència artificial. Si els mil·lennials van viure la irrupció d’internet i la generació Z la dels mòbils i les xarxes socials, els beta sembla que ho faran amb assistents digitals, robots empàtics i algoritmes que els acompanyaran des de la llar d’infants fins a la vida adulta. Aquesta generació no “aprendrà a fer servir la IA”, sinó que ja creixerà amb ella. La tecnologia formarà part del seu dia a dia d’una manera natural, invisible i omnipresent. Així, els infants beta tindran accés a una quantitat d’informació inimaginable i aprendran en entorns personalitzats i immersius, però també hauran de saber gestionar la distracció, el soroll digital i la pèrdua de privacitat. Diu l’informe que la generació beta serà també més global i més conscient: aquests nens creixeran en un planeta en crisi climàtica i viuran en una societat hiperconnectada i en constant transformació. Tanmateix, aquesta projecció cap al futur s’ha d’entendre des d’una mirada crítica i contextualitzada. La capacitat d’aquesta generació per desplegar tot el seu potencial dependrà de factors estructurals que avui encara limiten l’accés equitatiu a la tecnologia. El món continua dividit entre qui pot beneficiar-se de la transformació digital i qui en resta al marge. Idealment, la generació beta pot ser el motor d’un nou paradigma de convivència amb la tecnologia, però això exigirà institucions capaces d’adaptar-se, lideratges amb visió i una ciutadania compromesa amb el bé comú.
Quan es faci fosc
Hi haurà un Dip’s Scape, l’espectacle Seducció de Sang i el Concurs de crits
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
