Especial el sector químic

SECTOR QUÍMIC

Competitivitat en temps d’incerteses

el sector químic

COSTOS DE PRODUCCIÓ

Competitivitat en temps d’incerteses

Els preus de l’energia i els aranzels

dels Estats

Units amenacen la Química Bàsica, que veu perillar la seva competitivitat

ED.Prats

l sector químic va tancar 2024 amb un creixement de la xifra de negoci a Espanya d’un 3,6%, fins als 85.483 milions d’euros, recolzat en el creixement de la producció (+6,6%) però encara penalitzada per preus (-0,7%) i manté per a 2025 una expectativa de creixement del 4,2%, fins a gairebé els 89.000 milions. Malgrat aquest creixement estable, el sector continua arrossegant un greu problema de competitivitat en el sector de la Química Bàsica –la que desevolupa la seva activitat al Camp de Tarragona i que es caracteritza per la seva alta demanda energètica–propiciat pels desproporcionats preus del gas i l’electricitat que s’afronten en els últims anys. Considerant les dades de 2024, el sector químic consolida la seva posició com a segon major exportador de la indústria espanyola després de l’automoció, generant el 17,1% de la xifra de negocis del nostre país en mercats exteriors. Per la seva banda, les importacions es van elevar un 1,5% fins als 62.085 milions d’euros. És aquí on entra en joc la primera de les grans incerteses que s’afronten per aquest exercici: els aranzels imposats pel Govern estatunidenc a la UE. En aquest sentit, des del sector ja s’ha dir que es dona suport a una negociació general per a reduir el seu impacte. Però si aquestes negociacions no fructifiquessin, seria necessari habilitar una negociació secto-

rial per als productes químics, segons la patronal del sector, Feique.

L’amenaça de créixer ‘zero’ L’entitat que agrupa les empreses químiques considera la situació tan greu que si les negociacions no fossin satisfactòries abans de l’estiu, considera que les previsions de creixement del sector serien zero. Independentment de l’abast dels resultats de les negociacions, preocupen els efectes indirectes de les produccions de països exportadors que tractin

de traslladar-se a Europa si la demanda exterior nord-americana es retreu. En qualsevol cas, des de Feique s’insta la Comissió i al Govern a què, més enllà de les ajudes o programes de suport anunciats, s’accelerin mesures per a impulsar la competitivitat, essencialment en relació als costos energètics, veritable taló d’Aquil·les de les indústries bàsiques de tot el continent, i valorin l’adopció de contramesures si les negociacions globals no se situen en termes raonables. Actualment, l’exportació de

productes químics espanyols cap als EE.UU. és de 3.505 milions d’euros (cinquè mercat exportador), pels 8.129 milions que s’importen (és el segon mercat d’importació després d’Alemanya). A la inertesa pels arancels cal sumar-hi, com ja s’apuntava, el segon gran problema que origina la crítica situació de la Química Bàsica: els costos energètics. Les empreses del polígon

La Química

Bàsica acumula una caiguda del 8% des de 2015 i els aranzels de Trump no ajuden

químic tarragoní són les que realitzen la primera transformació de les matèries primeres, i requereixen, per tant, d’una alta intensitat energètica per als seus processos productius. La Química Bàsica és fonamental per a l’autonomia estratègica perquè es troba al llarg de nombroses cadenes de valor de sectors claus com el sanitari, l’alimentació, la construcció,

l’automoció o la defensa, entre molts altres, a més de ser fonamental per al propi funcionament de l’economia. Des de l’any 2021, tot el creixement s’ha sustentat en la fortalesa de la Química de Consum i Especialitats, i de la Farmaquímica, mentre que la Química Bàsica, que representa un terç de la producció, ha registrat un descens productiu continuat a causa de l’increment dels preus del gas i l’electricitat.

Vuit punts per sota del 2015 Els alts costos de l’energia han afectat de manera simultània i dràstica a tots els sectors elèctrics i gasístics intensius europeus, tal com assenyala l’informe Draghi i les anàlisis realitzades per la Comissió Europea. L’any 2024, la Química Bàsica, acumula des de 2015 una caiguda de 8 punts percentuals, descens que s’ajustarà a la fi de 2025 al 5,2% per la moderació esperada dels preus energètics. Els grans increments dels preus de 2022, (+251,2% en l’electricitat i +833,3% en el gas respecte a 2019), van generar una pèrdua productiva d’11 punts, tendència que es va aguditzar en 2023 amb una nova caiguda de 9 punts que van portar l’acumulat des de 2015 a un crític -13,6%. Tant és així que el 2024 encara estem 8 punts per sota de 2015. Hi ha perspectives de recuperació, però continua latent la feblesa competitiva d’Europa enfront dels millors preus energètics que proporcionen els EUA i la Xina a les seves empreses industrials.

El sector de la química ofereix bones xifres, però la química bàsica –la que es fa a Tarragona– pateix pels preus de l’energia.  GERARD MARTÍ

el sector químic

EL COST DE L’ELECTRICITAT

La indústria demana rebaixar el preu energètic fins als 40€/MWh

La patronal química proposa un paquet de mesures seguint els criteris de competitivitat

D.Prats

La crítica situació general ocasionada en el sector productiu pels alts preus energètics fa que les companyies industrials assegurin que és necessari que el Govern espanyol assumeixi les recomanacions de l’executiu comunitari de la UE, les quals es proposa reduir l’impacte dels Peatges, Càrrecs i Impostos en les empreses electrointensives, com ara les gran empreses químiques, així com a aprofitar els límits dels models de compensació i de gestió de demanda existents. En el cas de l’estar espanyol, l’aplicació d’aquestes orientacions permetria reduir la factura elèctrica en més de 25€/ MWh, i situar el preu final a l’entorn dels 40€/MWh per a les empreses electro-intensives, preu variable en funció del nivell de tensió.

Essencialment, la patronal del sector químic Feique creu que les mesures haurien d’orientar-se a derogar o deixar a un tipus del 0% l’Impost del Valor de Producció d’Energia Elèctrica del 7%; a traslladar part del cost dels Serveis d’Ajust als càrrecs del sistema; a establir de manera permanent la reducció del 80/90% dels peatges d’accés; a reduir l’impacte de l’Impost Elèctric i del Fons Nacional d’Eficiència Energètica; i a maximitzar el volum de compensacions

de la UE

per emissions indirectes de CO2 fins a 900 milions d’euros, incorporant en aquest cas als sectors de la Química Bàsica i altres electro-intensius a l’Annex 1 de les Directrius d’ajuda estatal en el context del règim de comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, actualment en revisió, per tal que els fos possible accedir a aquestes.

Aquest preu de 40€/MWh, independentment d’altres factors, situaria en una posició competitiva molt positiva als sectors electro-intensius espanyols respecte als nostres principals competidors europeus (Alemanya, França, Itàlia) i internacionals (els EUA i la Xina), a més de generar una acceleració d’inversions en electrificació on resulti viable.

Les mesures assenyalades per a aconseguir aquest un preu final elèctric i el finançament d’inversions i de despesa operativa (OPEX) per a aconseguir la neutralitat climàtica «influirien en una major competitivitat del sector

Abaratir l’electricitat deixaria la indústria entre les més competitives del món

químic, el qual generaria encara una major riquesa i ocupació», segons l’informe anual de 2024 de Feique. En aquest mateix sentit, la patronal indica que «la contribució del sector químic a l’economia té un efecte multiplicador: per cada euro

Fons per arribar a la neutralitat climàtica

Entre 2025 i 2050 la indústria química espanyola necessitarà invertir entorn de 65.000 milions d’euros per a retallar l’emissió de 13,5 milions de tones de CO2. (10,8 milions d’emissions incloses en l’inventari d’emissions GEI i gairebé 2,7 milions addicionals d’emissions no incloses). Aquesta xifra integra 34.500 milions de despesa de capital, 17.250 de cost de parada de producció i mercat mentre es fan les transformacions, i 13.250 per a mantenir la resta d’actius operant. Així, el sector requerirà augmentar en 400 milions €/any el ritme inversor mitjà dels últims tres anys (2.200 milions €/any). Per a cobrir aquesta diferència, caldrà un instrument financer de suport, a banda del Fons de Competitivitat Europeu de 100.000 MEUR, per a finançar la transició. El projecte hauria d’incloure les despeses operatives, donat que les tecnologies per a la descarbonització són operativament més cares.

que genera en valor afegit, proporciona 3,37 euros al conjunt de l’economia espanyola, i per cada ocupació directa que crea, genera 3,4 llocs de treball addicionals». Des d’un punt de vista productiu, la indústria química subministra productes i tecnologies al 98% dels sectors industrials, exercint un paper clau en nombroses cadenes productives.

La indústria reclama una major facilitat d’accés a l’energia per ser competitius.  CEDIDA

PETJADA AMBIENTAL

el sector químic

IQOXE aposta per la seguretat i el medi ambient

L’empresa ha millorat en estalvi energètic i amb l’ús d’aigua regenerada o plaques fotovoltaiques

Redacció

Des de la indústria química es fa una clara aposta per prioritzar i millorar la seguretat dels processos que es duen a terme. També existeix un ferm compromís amb el medi ambient i en trobar formes que ajudin a disminuir l’impacte ambiental d’aquesta activitat, ja sigui trobant noves fonts energètiques per substituir les fòssils o a través de l’estalvi energètic. IQOXE està plenament involucrada en aquestes dues premisses. De fet, recentment s’ha obtingut la renovació de les certificacions ISO que posseïa fins ara, com són l’ISO 45001, l’ISO 14001 i l’ISO 9001. Si s’entra en detall, l’ISO 45001 certifica qüestions relatives a la seguretat, sobre accions basades en l’avaluació de riscos per gestionar

aquests i les oportunitats en la prevenció d’efectes no desitjats.

Per la seva part, l’ISO 14001 fa referència a la gestió ambiental de l’empresa i, en aquest sentit, des d’IQOXE s’ha acreditat la implantació i millora de mesures en matèria de gestió i ús de l’aigua regenerada, plaques fotovoltaiques, estalvis energètics i millores a les unitats de producció amb inversió o amb canvis operacionals. Per últim, la certificació ISO 9001 és la que assegura que, com a organització, compleix amb els requisits reglamentaris i millora de manera constant en els seus processos.

D’altra banda, enguany també s’ha incorporat l’ISO 50001, que fa referència a la implantació d’una política energètica i la gestió adequada dels aspectes energètics derivats de

la seva activitat, com és el cas dels serveis, de les instal·lacions i dels productes, entre altres. Tot plegat es tradueix en un estalvi energètic real. Aquesta última ISO complementa el certificat del Sistema CAE (Certificat d’Estalvi Energètic) que s’ha rebut recentment. Aquest document garanteix que, després d’haver dut a terme una actuació en l’àmbit d’eficiència energètica, s’ha aconseguit un estalvi d’energia final. En aquest cas, s’ha pogut acreditar un estalvi

energètic de 16.669.451 KWh. Això s’ha aconseguit a través de l’estalvi de 16.275.767 KWh anuals en gas natural, en el procés productiu de la unitat d’òxid d’etilè i, d’altra banda, assolint l’estalvi de 393.684 KWh anuals en energia elèctrica, gràcies a la instal·lació de variadors de velocitat en els motors dels ventiladors de les torres de refrigeració.

S’han renovat les certificacions ISO, com ara la 45001 sobre seguretat i avaluació de riscos

Aquests són només dos exemples del que, des d’IQOXE, s’està fent per reduir la petjada ecològica de la seva activitat i es continua treballant per avançar cap a un model productiu cada cop més eficient i sostenible, tot fomentant i apostant per una indústria més neta i responsable amb l’entorn i el medi ambient.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Vista parcial de la planta d’IQOXE a la Canonja. IQOXE

el sector químic

RESPONSABILITAT SOCIAL

Vopak Terquimsa inverteix la força de les seves persones en l’èxit de ‘Camins d’inserció’

PRedacció

arlar d’empreses químiques és parlar de molt més que de productes industrials i de xifres econòmiques i Vopak Terquimsa n’és un exemple amb el seu projecte ‘Camins d’inserció’, una iniciativa que ha desenvolupat al llarg del darrer any a través de la seva àrea de Persones.

El projecte ha tingut com a objectiu acompanyar i donar suport a persones que, per motius diversos, havien estat tutelades per la Generalitat de Catalunya mentre vivien en Centres d’Acollida, i que, en el seu pas a la vida adulta, buscaven nous camins per a formar-se, trobar una ocupació, un lloc on viure i integrar-se en el seu entorn social.

Tal com explica Maria Gazulla, responsable de Persones de Vopak Terquimsa, «el programa sorgeix dels tres eixos bàsics de l’estratègia de sostenibilitat de l’empresa: el respecte per al medi ambient, el creixement sostenible i el ser socialment responsables, tenint cura de les persones». A partir d’aquest tercer eix l’empresa va decidir fer una aportació econòmica per a desenvolupar el programa, així com impulsar un voluntariat corporatiu i convertir la mentoria d’alguns d’aquests joves en l’eix central. Tot plegat ha rebut el suport de la fundació Vopak WeConnect, que fa costat a persones joves, així com d’entitats socials del territori, com ara la Fundació Onada. Així, s’han creat sinergies que contribueixen a millorar la integració sociolaboral de

les persones amb més dificultats del nostre entorn.

Gazulla assegura que «el més impactant ha estat veure com les nostres persones han decidit implicar-se en el projecte, perquè no es tractava de fer aportacions de diners, sinó de moure’ns per una motivació més transcendental amb la comunitat». En aquest sentit, la directiva de Vopak Terquimsa relata que la valoració ha estat molt positiva i que al voltant d’un 20 % de l’empresa va participar-hi directament. En concret es van crear nou parelles de mentories i en total hi van prendre part fins a una vintena de persones voluntàries de l’equip de l’empresa.

«Jo en destacaria el fet que s’ha fet una aportació personal als joves, però també a les persones del nostre

equip, perquè hem donat l’oportunitat a la nostra gent de viure aquesta experiència», relata Gazulla. El Camins d’Inserció va treballar en la creació de referents per als joves, tant a l’hora de millorar el seu accés al mercat laboral, en el suport formatiu o en la preparació d’entrevistes de cara a buscar feina. «Sovint necessiten només referents que els ajudin a descobrir els seus propis talents, per saber cap on poden anar». El programa ha comptat amb sessions de formació a la mateixa empre-

«Sovint els joves només necessiten referents per descobrir els talents i saber cap on poden anar»

sa, una visita a la planta, pràctiques d’entrevistes de feina, a més d’una programació d’activitats externes durant els temps de voluntariat. En el cas del programa de mentoria, les accions s’han realitzat en una forquilla d’entre 6 i 9 mesos. «La valoració no podria ser més positiva. L’important era la connexió entre persones i els que vam fer de mentors continuem aquesta relació». De fet, l’impacte ha estat tan notable que l’empresa ja es planteja desenvolupar altres projectes en una línia similar.

~ CONTINGUT PATROCINAT ~

Una de les sortides fetes entre el voluntariat i els joves del programa.  VOPAK TERQUIMSA

el sector químic

IMMA ESCOFET MIQUEL Directora administrativa i gerent de l’ICIQ

«En aquests més de 20 anys l’ICIQ ha creat uns valors i cal transmetre com és d’important la recerca»

L’Institut

D.Prats

La doctora Imma Escofet Miquel, investigadora fins fa uns mesos de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), ha deixat enrere els laboratoris i la recerca per tal de convertir-se en la nova directora administrativa i gerent de la institució.

-La seva arribada a la gerència coincideix amb el primer quart de segle de l’ICIQ. Hi haurà alguna celebració especial?

-Creiem que hi ha d’haver una commemoració d’aquest aniversari, però no sabem si serà ara o si la deixarem per a més endavant, donat que l’institut es va crear oficialment l’any 2000, però la tasca d’investigació no va arrencar fins al 2004, de manera que tenim una mica de temps per valorar-ho. El que tenim clar és que volem que sigui una celebració oberta a la societat, però també volem comptar amb els Alumni de l’ICIQ, perquè Tarragona i el seu entorn són bàsics per a l’ICIQ, igual que la seva essència és l’equip d’investigadors que l’integren.

-Com arriba una investigadora química a un càrrec com el de gerent i directora administrativa?

-Ara portàvem una temporada sense aquesta plaça coberta. La nostra antiga directora administrativa i de comunicació, la Dra. Laia Pellejà, va ser nomenada directora de la institució CERCA i, tot i que es podria haver funcionat una mica per inèrcia, una entitat com la nostra, que és una fun-

dació del sector públic, necessita estar molt al dia en molts aspectes legals i organitzatius. En el meu cas, feia catorze anys que treballava aquí i m’he amarat molt de la cultura de l’ICIQ, de manera que sento aquesta casa com molt meva i crec que puc aportar aquesta visió a la gerència. Tinc la sensació que jugo en camp propi i, i tot i que el món fundacional té les se-

ves particularitats, he trobat un equip molt preparat i compromès, amb qui treballem molt bé de forma conjunta.

-Parla de la ‘cultura de l’ICIQ’… -En aquests més de vint anys s’ha creat una manera de treballar i de fer les coses. En el meu cas he treballat amb el professor Echavarren, que és a l’ICIQ des del primer dia, i investiga-

dors com ell o com l’actual director, el professor Palomares, encarnen l’esperit de l’institut i han creat una manera de treballar. Al final són uns valors i crec que hem de transmetre a la societat com és d’important la recerca química i que la gent sàpiga tot el que es fa aquí.

-Per als no experts, costa veure els re-

sultats d’una investigació fins que no ens arriba a les mans.

-Per descomptat. Aquí hi fem sobretot recerca bàsica, i sense aquesta recerca bàsica seria impossible arribar a la recerca aplicada. Per entendre’ns, arran de la Covid-19 tothom va sentir a parlar de les vacunes ARNm, però per poder fer les vacunes, primer hi ha d’haver algú que investigui les molècules de l’ARN. L’esperit de l’ICIQ i les bases fundacionals parlen de ‘recerca’ i, de fet, en aquestes bases també s’hi inclou el paper que tenim formant a les noves generacions d’investigadors d’arreu del món. Una de les funcions clau de l’ICIQ és garantir que els seus científics i científiques adquireixin l’expertesa necessària per afrontar els reptes de la recerca puntera.

-El creixement de la casa ha estat important en vint anys. Quants investigadors treballen actualment a l’institut?

-Actualment, tenim dinou líders de grup i dinou grups d’investigació. Això vol dir que estem parlant de més de 250 investigadors treballant-hi. Dins d’aquest equip tenim una ràtio d’internacionalització molt alta i un ventall d’investigadors i d’estudis amb perfils molt diferents, fets que refermen la bona reputació que té l’ICIQ en el sector i també fora de les nostres fronteres. L’objectiu és créixer no només quantitativament, sinó també qualitativament, promovent de manera primordial que l’ICIQ continuï sent un referent internacional en recerca química.

-Però per créixer, cal parlar de finançament.

-Precisament, la nostra condició de fundació del sector públic fa que resultin bàsiques les ajudes. En aquest sentit, hem treballat fort i tenim una ràtio alta per aconseguir finançament europeu. Així ho acrediten els vint-isis projectes competitius del Consell Europeu d’Investigació (ERC, en anglès) aconseguits pels líders de grup de l’ICIQ des del 2004. Cada ERC suposa un gran impacte econòmic, donat que són les ajudes més importants

La doctora Imma Escofet és la nova responsable de la branca administrativa i de gerència d’ICIQ.  ICIQ

el sector químic

que es donen en l’àmbit comunitari. Fem recerca d’excel·lència perquè tenim tot un equip al darrere que ho permet, donant suport als investigadors i amb una infraestructura de gestió de projectes que permet que l’engranatge de la investigació funcioni.

-Com es capta el talent del qual parlàvem abans?

«Fem recerca d’excel·lència perquè hi ha un equip donant suport als investigadors que ho permet i fa que tot funcioni»

-En el nostre cas hi ha diverses fórmules. Tenim investigadors joves que arriben després d’haver escoltat o llegit un dels nostres investigadors oferint una xerrada o publicant un estudi; hi ha el prestigi que ens donen els reconeixements i les certificacions que rep l’institut i, després, tenim programes de captació de talent jove que també són molt importants. L’any passat vam posar en marxa el programa Ivori, amb l’objectiu de captar talent

femení a Llatinoamèrica, una regió on sovint les investigadores es veuen limitades a l’hora de sortir dels seus països per dur a terme recerca. D’altra banda, pel que fa a la captació de líders de grup comptem amb programes com l’ICIQ Starting Career Programme.

-Després hi ha la col·laboració amb les empreses…

«Amb l’acreditació Severo Ochoa, volem impulsar la digitalització del centre i ser pioners en digitalitzar la ciència»

-Que és importantíssima. El nostre entorn ens permet col·laborar amb la indústria de primera mà que tenim aquí al costat i desenvolupar tecnologies més aplicades, i aquesta és la recerca que té un impacte directe en el funcionament diari del nostre teixit empresarial.

-També hem de parlar de l’acreditació Severo Ochoa. Oi?

-Això ens omple d’orgull, ja que l’acreditació ‘Centre d’Excel·lècnia Severo

Ochoa’, otorga el màxim reconeixement per a institucions científiques a Espanya. És una certificació quadriennal que concedeix el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades i és la primera vegada que es renova i l’estarem mantenint durant vuit anys. Gràcies als fons que ens arriben amb aquest reconeixement, que aporta un gran prestigi, però també una dotació econòmica, afrontarem la digitalització de tot el centre. Volem ser pioners en digitalitzar la ciència, de manera que els nostres treballs d’investigació siguin públics i estiguin a l’abast de tothom.

-Una bona manera d’estendre la vostra tasca...

-La societat necessita la química i entendre com la química pot canviar les seves vides. Per això és important explicar què fem a l’ICIQ. De fet, comptem amb un equip dedicat a transmetre aquest coneixement tant als estudiants de secundària com al públic en general, amb l’objectiu d’impulsar les carreres científiques i de fomentar la comprensió de com la química pot influir en el nostre dia a dia i en el nostre futur.

k Tribuna

El compromís de la Canonja amb la indústria química i la descarbonització del Polígon

Sud

Des de l’Ajuntament de la Canonja, vo lem expressar el nostre ferm compro mís amb la indústria química, un sector que ha estat motor econòmic i genera dor d’ocupació a la nostra regió durant dècades. No obstant això, som conscients que el món està en un moment de canvi profund, i que la transició cap a una economia més sostenible i respectuosa amb el medi ambient és una necessitat imperant. La descarbonització és un repte que hem d’afrontar amb responsabilitat i visió de futur. La indústria química, que ha estat un pilar a la Ca nonja i a les comarques de Tarragona, té l’oportu nitat de liderar aquesta transformació, adoptant tecnologies més netes i processos més eficients. Des del nostre consistori, donem suport a les ini ciatives que promouen la innovació, la inversió en energies renovables i la reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

La descarbonització és un repte que hem d’afrontar amb responsabilitat i visió de futur. La indústria química, que ha estat un pilar a la Canonja i a les comarques de Tarragona, té l’oportunitat de liderar aquesta transformació

Sabem que aquest procés no és senzill, però estem convençuts que amb col· laboració entre empreses, admi nistracions i la societat civil, po dem convertir el Polígon Químic en un exemple de sostenibilitat i modernitat. La descarbonització no sols contribuirà a protegir el nostre entorn, sinó que també obrirà noves oportunitats de negoci i ocupació per a la nostra gent.

El nostre objectiu és que la Canonja continuï sent un referent en la indústria química, adap tant se als nous temps sense perdre la seva essèn cia, però amb un compromís ferm amb la cura del planeta. Des de l’Ajuntament, continuarem treba llant perquè aquesta transició sigui justa, inclusiva i beneficiosa per a tots.

Perquè creiem en un futur on la indústria i la sostenibilitat van de la mà i podem ser un exemple d’innovació responsable.

Roc Muñoz Alcalde de la Canonja

Escofet vol fomentar la captació de talent i que l’institut ajudi a crear les noves generacions de científics. ICIQ

HUB PETROQUÍMIC

el sector químic

Port Tarragona registra rècords històrics en productes petroquímics

El cru de petroli es reforça com a principal mercaderia i els químics creixen un 80% el 2024

Redacció

Port Tarragona referma el seu rol de hub petroquímic a la Mediterrània i principal soci logístic del pol químic de Tarragona. Així ho confirmen les xifres de 2024. Tant el cru de petroli com els productes químics van registrar rècords històrics, amb 9,96 i 3,54 milions de tones mogudes respectivament. Les bones xifres d’altres productes energètics i combustibles confirmen un any més a Port Tarragona com un dels principals ports petroquímics del conjunt del continent.

Els líquids a doll es mantenen, un any més, com el grup

amb més moviment de mercaderies, sumant un total de 20.758.412 tones, cosa que suposa un augment del 0,9% respecte a 2023. El creixement experimentat pel cru de petroli i pels productes químics, que en ambdós casos registren rècords històrics, impulsen els líquids a doll i els consoliden per sobre dels 20 milions de tones.

En el cas del cru de petroli, es bat el màxim històric aconseguit el 2023, que va ser de 9,79 Mt, i el 2024 se superen els 9,96 Mt (+1,8%). Aquestes xifres refermen el posicionament del cru com la mercaderia amb més moviment a Port Tarragona, representant el 31,5% del total de tràfics del port.

És també destacable el creixement dels productes químics, que passen d’1,95 Mt el 2023 a 3,54 Mt (+ 80,7%). La xifra suposa un nou rècord històric en el moviment de químics, que supera el màxim anterior de 2,37 Mt, registrat el 2007. Amb aquestes dades, els productes químics se situen el 2024 com la tercera mercaderia amb més moviment al recinte portuari tarragoní, englobant un 11,2% del tràfic total.  Encara dins dels líquids a doll, han experimentat creixements el gasoil, amb 1,5 Mt (+ 5,3%) i la benzina i el querosè que gairebé multipliquen per nou el seu moviment, passant de les 139.242 tones de 2023 a

les 972.806 tones l’any passat (+598,6%).

Els bons resultats obtinguts en el conjunt de líquids a doll, i molt especialment en el cas dels productes químics responen a la consolidació del rol de Port Tarragona com a port hub per aquest sector. I és que l’objectiu de l’Autoritat Portuària de Tarragona i de les empreses concessionàries és conso-

lidar-se com un node logístic per als productes químics al conjunt d’Europa, de manera que no només es cobriran les necessitats de pol químic tarragoní, sinó que es funcionarà com a centre de distribució de productes químics cap a altres punts del continent. En aquest sentit, una de les principals estratègies de l’activitat comercial de Port Tarra-

gona és justament el posicionament de Tarragona com hub logístic químic de referència al sud d’Europa. Esdeveniments com la fira StocExpo, celebrada el mes de març o la nova edició del Med Hub Day el pròxim novembre -acte organitzat pel Port- permeten reforçar davant dels principals actors del mercat les oportunitats que ofereix per a la logística petroquímica.

Vista aèria del moll químic del Port de Tarragona durant una operació.  APT

el sector químic

L’ecoplanta de Repsol genera un nou horitzó per a la indústria química i la descarbonització

El sector, els sindicats i el territori veuen amb bons ulls la inversió de 800 milions per produir metanol verd

L’Associació d’Empreses

Químiques de Tarragona (AEQT), el sindicat de treballadors STR i bona part del teixit industrial tarragoní considera l’ecoplanta de Repsol anunciada el passat mes de febrer al polígon químic Nord tarragoní com un model a seguir. El sector confia que sigui un primer pas per a la descarbonització de la indústria química tarragonina.

El sindicat de treballadors STR, majoritari al complex petroquímic tarragoní, espera

k Tribuna

Joan Maria

Sardà i Padrell

Alcalde

que l’ecoplanta transformi la indústria energètica i promogui la captació de nous perfils professionals. En la mateixa línia, la directora gerent de l’AEQT Maria Mas va subratllar que el projecte de Repsol requerirà altres projectes empresarials auxiliars i podrà atreure més inversions. L’ecoplanta comportarà una inversió de 800 milions d’euros, 106 milions dels quals provindran de subvencions europees.

L’aprovació per part del consell d’administració de Repsol de la construcció de la futura ecoplanta ha estat ben rebuda

per part del sector empresarial i de treballadors del complex petroquímic tarragoní. Segons la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé, aquest projecte comportarà una «injecció d’ànims i de llocs de treball». En aquest sentit, es preveu que la construcció de l’equipament requereixi 2.800 treballadors, mentre que un cop en marxa, s’espera comptar amb una plantilla d’uns 340 empleats. El secretari de comunicació del sindicat STR Jordi Margalef creu que l’ecoplanta pot convertir-se en un model per

Treballar plegats per enfortir el territori

En un món tan globalitzat com el que vivim, és necessari que apostem pels sectors que ens permeten consolidar i potenciar el lideratge al Camp de Tarragona. En el nostre cas, parlem del turisme, vinculat a la història i al patrimoni; de la gastronomia, associada a la millor dieta del món, la mediterrània; i de la gran indústria petroquímica, vinculada a les noves tecnologies i al desenvolupament científic. Totes elles constitueixen un motor econòmic de primera magnitud.

Com a societat, hem de fer costat i oferir tot el suport als principals motors econòmics del territori i

a altres empreses, siguin espanyoles o bé europees, que vulguin apostar per la descarbonització. Alhora, ha valorat positivament l’impacte que

pugui tenir pel que fa als perfils professionals i la formació que implicarà. «Tot plegat genera riquesa al territori, que és el que sempre hem reclamat.

que, com s’ha demostrat, són perfectament compatibles. Per a la Pobla i per al nostre territori, la indústria química és un sector clau que, entre tots, hem de defensar per tal de garantir que pugui continuar sent capdavantera en competitivitat, seguretat i respecte al medi ambient.

Com a alcalde de la Pobla, sempre he comprovat el compromís de la indústria en aquest aspecte i, de fet, les companyies inverteixen milions d’euros per millorar la seguretat, el procés productiu i la cura i respecte mediambiental. Això es veu reflectit en les seves instal·lacions, que són cada vegada més mo-

Volem mantenir la indústria i produir els productes aquí, considerem que és la millor forma per mantenir la riquesa del territori i assegurar-nos que aquests productes es fan respectant les normes mediambientals».

Segons les previsions de la petrolera, l’ecoplanta es convertirà en el primer equipament europeu que fabricarà metanol renovable i metanol circular a partir de residus urbans, a través de la gasificació. La previsió amb què treballarà és reduir durant els deu primers anys de funcionament l’equivalent a 3,4 milions de tones de CO2 en emissions de gasos d’efecte hivernacle. El director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, va afirmar que la planta ja compta amb l’autorització ambiental integrada atorgada per la Generalitat. Pel que fa a la fase d’enginyeria, ha assegurat que es troba «bastant avançada» i s’espera que la planta estigui operativa al 2029. Per fer possible l’ecoplanta, la companyia preveu una inversió de 800 milions d’euros, 106 dels quals provindran de l’ajuda europea  Innovation Fund.

dernes i compleixen amb els estàndards de seguretat i medi ambient que se’ls exigeix. La seguretat, el respecte pel medi ambient i el compromís amb el nostre municipi i els nostres veïns són les claus perquè la indústria continuï rebent el suport de la Pobla. D’altra banda, des de la seva arribada, la indústria ha estat molt involucrada i compromesa amb el dia a dia pobletà, convertint-se en un veí més. Un veí que ha d’assumir les seves obligacions i responsabilitats com un més. Ha de ser una relació d’igual a igual, de respecte mutu, de confiança i de compromís perquè, junts, podem fer més gran el nostre territori.

de la Pobla de Mafumet

Redacció

Imatge del complex de Repsol a la Pobla de Mafumet.  ACN

el sector químic

Comte de Rius, centre d’excel·lència per la família química de la xarxa estatal

Redacció

El Camp de Tarragona és una regió industrialitzada, amb el major polígon químic del sud d’Europa. Aquest teixit industrial necessita professionals amb capacitat d’adaptació al canvi, innovadors i adaptats a les noves metodologies de treball. En aquest sentit, l’Institut Comte de Rius ofereix l’oportunitat de rebre la formació necessària per esdevenir un professional de primera línia en aquesta indústria.

El Comte de Rius és un centre de referència del Sector Químic a Catalunya i a l’Estat, amb una trajectòria de 50 anys en la formació de professionals de la química en els àmbits d’operador de planta i analista de laboratori. Actualment, s’imparteixen els cicles de grau mitjà d’Operacions de Laboratori i de Planta Química i els cicles de grau superior de Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat i de Química Industrial, dels que se’n beneficien més de 500 alumnes cada curs. Tots els cicles es poden cursar en modalitat dual en col·laboració amb les empreses del sector químic, que fan possible que els alumnes realitzin estades formatives remunerades amb una durada superior a les 1.000 hores.  Tots aquests anys de col·laboració

ment i seguretat de qualsevol equip o producte que utilitzin, o n’informin de qualsevol incidència; la creació de nous laboratoris i espais que permetin realitzar una Formació Professional adaptada a les necessitats reals de les empreses; el desenvolupament de projectes juntament amb centres, entitats i empreses d’arreu del territori per adaptar el currículum del cicles als nous processos industrials. El Comte de Rius treballa amb el model «tothom hi guanya» en les aliances externes amb l’administració laboral, administracions locals, els agents social, la Universitat Rovira i Virgili, les agrupacions empresarials (AEQT, AEST, ANAV, APEMTA) i les empreses capdavanteres en els sectors de la química, la fabricació mecànica, l’electricitat, l’automatització, la robòtica i l’electrònica, l’edificació i el transport i manteniment de vehicles.  El centre imparteix una formació de qualitat que engloba tant els coneixements per desenvolupar la futura feina com les actituds d’organització del treball, responsabilitat, relació interpersonal, autonomia i treball en equip, que garanteixen la inclusió dels alumnes. Aquesta formació integral del futur professional permet assolir un percentatge d’inserció laboral de l’alumnat, en feines relacionades amb els seus estudis, superior al 90%. El Comte de Rius no és només un centre d’FP i Batxillerat, sinó fonamentalment un espai d’oportunitats amb més de 90 anys d’història. Un Institut que ha esdevingut una aposta segura dels joves del Camp de Tarragona i d’altres punts de la nostra geografia que hi han trobat la clau del seu futur personal i professional.  L’Institut

han permès a l’Institut anar adaptant els estudis a les necessitats reals de l’empresa. No només en l’actualització dels coneixements tècnics sinó en les competències i valors sobre sostenibilitat i economia circular, que s’han de treballar amb ells per aconseguir els millors professionals que

la indústria 4.0 demana. Per garantir l’adquisició de les competències 4.0 necessàries per fer front a la quarta revolució, des de l’Institut estem treballant en les següents línies d’actuació: La generació d’entorns de realitat virtual i realitat augmentada, amb l’ús de simuladors, que permetin apropar

l’estudiant a situacions quasi reals on pugui posar en pràctica els coneixements adquirits d’una forma segura i controlada, abans d’incorporar-se al mon laboral; la digitalització dels laboratoris de pràctiques de forma que els alumnes amb un clic puguin trobar la informació del funciona-

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Convoquen

OPORTUNITATS LABORALS

EGeneralitat ha obert un procés per a investigadors universitaris amb el Pla Serra Húnter

Redacció

l Departament de Recerca i Universitats, mitjançant el Pla Serra Húnter, ha obert una nova convocatòria de contractació de personal docent i investigador amb criteris d’excel·lència internacional per a diverses universitats catalanes.

En concret, dins de la primera de les dues convocatòries anuals del PSH General s’ofereixen un total de 16 contractes de professorat lector i quatre de professorat agregat.

Primer es fa una crida internacional que permet fer pública l’oferta i comprovar els requisits i després es fa un concurs públic a la universitat que ofereix finalment les contractacions.

La presentació de candidatures durant la crida internacional ha estat oberta fins aquest dilluns, 28 d’abril. Les persones contractades s’incorporaran a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat de Lleida i a la Universitat de Girona. En aquesta ocasió, les ofertes anunciades

s’engloben en els àmbits de la biologia, la comunicació, el dret, l’economia, l’enginyeria,

la geografia, la geologia, les matemàtiques, la química i la psicologia.

La

Alumnes del centre, en una de les classes on desenvolupen tasques formatives amb realitat augmentada. CEDIDA

La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat. ACN

el sector químic

formació universitària a mida

La URV ja té a punt la nova oferta formativa específica a través de microcredencials

Els àmbits d’aquestes formacions breus són química, economia, enginyeria o tecnologies de la informació

Redacció

La Universitat Rovira i Virgili (URV), a través del Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, continua desenvolupant l’oferta de microcredencials universitàries. Ja estan disponibles per a la inscripció amb la matrícula oberta disset microcredencials universitàries que abasten diferents àmbits del coneixement, des de l’economia a les tecnologies de la informació, passant per l’enginyeria, l’enologia i la química.

Les microcredencials uni-

versitàries són formacions breus, de menys de 15 crèdits, dissenyades per a persones que volen adquirir competències específiques o actualitzar coneixements de manera àgil. Aquestes formacions estan codissenyades amb el teixit empresarial del territori, garantint una connexió directa amb les necessitats del mercat laboral i oferint millors oportunitats d’ocupació. A més, són digitals, apilables i homologables a nivell europeu, fet que en facilita el reconeixement i la mobilitat professional.

L’oferta actual està finan-

çada principalment pel Pla Microcreds, un pla d’acció impulsat pel Ministeri d’Universitats amb fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que cobreix fins al 70% del cost directe del programa formatiu. Aquesta subvenció s’adreça a persones residents d’entre 25 i 64 anys. Per als menors de 25 anys, hi ha la possibilitat d’acollir-se a les Beques Santander, amb un descompte de 300 euros en la matrícula i que es poden sol·licitar a partir del 16 d’abril al web app.santanderopenacademy.com.

Les noves microcredencials

van des de ‘Direcció i gestió de la cadena de subministrament’ o ‘Logística integral i e-commerce’ a ‘Introducció a la viticultura’, ‘Biologia de la química’, ‘STATLAB: estadística i control de la qualitat per a laboratoris analítics’, entre al-

L’oferta està finançada per Microcreds, un pla d’acció impulsat pel Ministeri d’Universitats

tres. També hi ha mircocredencials d’enginyeries, o de tecnologies de la informació. L’oferta de microcredencials del Centre de Formació Permanent de la FURV s’uneix a l’oferta ja existent, en què també hi ha els màsters de formació perma-

nent, els diplomes d’especialització i els diplomes d’expert, a més de cursos de formació contínua. Per poder tirar endavant aquestes microcredencials, és necessari que les empreses del territori participin activament en el seu desenvolupament ja que estan adaptades a les seves necessitats específiques i es poden dissenyar formacions a mida.

Una de les classes de la URV en l’última oferta de microcredencials.  CEDIDA-URV

el sector químic

COL·LABORACIÓ FORMATIVA

La Formació Professional Dual i la indústria química, la millor unió per crear professionals de nivell

L’AEQT i diverses empreses tenen acords específics amb els centres educatius

La gran aposta conjunta del món empresarial i del formatiu al llard dels darrers anys és la modalitat de Formació Professional Dual, mitjançant la qual la mateixa indústria ofereix el nivell d’expertesa que, sovint, els centres formatius no poden oferir. En el cas de les comarques tarragonines, la indústria química és un referent gràcies a projectes coordinats des de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) que permeten desenvolupar programes específics per a les seves empreses associades.

L’FP dual es diferencia de la formació convencional en el fet que empresa i el centre

k Tribuna

Lluís Balsells R+D+i sp | activa

educatiu són corresponsables de la formació de l’estudiant. A la pràctica, això es tradueix en llargues estades a l’empresa, en clau de pràctiques remunerades, en les quals els alumnes posen en pràctica els coneixements adquirits en les primeres etapes del programa educatiu a l’institut, a la vegada que aprenen nous coneixements i habilitats, però totalment adaptades a un entorn laboral real.

L’AEQT té convenis d’FP Dual amb instituts del territori com ara el Comte de Rius, el Pere Martell o l’Institut Joan XXIII, amb els quals desenvolupa pràctiques concretes per als estudiants de diverses branques relacionades amb el sector químic i les seves em-

preses associades.

Així mateix, l’AEQT i la Fundación Bertelsmann, dins de l’Alianza para la FP Dual, estan promovent el projecte Synthesis, l’objectiu del qual és identificar altres perfils professionals que també podrien seguir programes formatius duals al sector químic. A aquestes iniciatives, que es duen de manera conjunta en el sector, cal afegir-hi que són diverses les empreses installades al pol químic que tenen els seus propis programes de formatius, com podria ser el cas de Repsol. Un altre cas similar és BASF, que impulsa un

L’FP Dual ofereix pràctiques en entorns reals, que s’adapten als llocs per als quals es prepara l’alumne

programa d’FP Dual transnacional. A aquestes, cal afegir-hi les empreses del pol químic que col·laboren amb els centres educatius perfilant plans d’estudi i oferint-los equipament de primer nivell. Aquest és el cas de Covestro, al qual duu a terme un programa dual i ofereix donacions de material tecnològic per a millorar encara més la formació dels alumnes al centre. Una dada important és que molts els alumnes que realitzen pràctiques a les empreses hi acaben trobant feina i obtenint un contracte en finalitzar els estudis.

El marc de la prevenció de riscos laborals evoluciona

La prevenció de riscos laborals i la seguretat industrial van de la mà, i amb el temps es va actualitzant la normativa per diversos motius, com poden ser l’evolució de la tècnica o la necessitat de coherència amb altres normatives. És el cas del Reglament de seguretat contra incendis als establiments industrials (Reial Decret 164/2025), en el qual s’han revisat i actualitzat els requisits establerts per adaptar-los a les necessitats i solucions constructives actuals i, alhora, per alinear-los amb la resta de normativa de productes, instal·lacions i edificació. Al mateix temps, ha regulat les condicions per establir un nivell adequat d’aplicació en qualsevol sector de l’activitat industrial. El contingut d’aquest

Reial decret també inclou modificacions en altres normatives, com la reglamentació de com han de ser les instal·lacions de protecció, o fins i tot, sobre la dotació de mitjans d’extinció en vehicles que transporten mercaderies. Actualment, també s’està duent a terme un procés de modificació de la Llei de Prevenció de riscos laborals, i, entre altres punts, serà interessant veure com queda el contingut en relació amb la integració de l’edat i la diversitat generacional en la gestió preventiva, i com es reforçarà la protecció de les persones treballadores davant dels riscos psicosocials. Així mateix, es parla que determinarà l’obligatorietat d’integrar la perspectiva de gènere al pla de prevenció, a l’avaluació i iden-

tificació de riscos (incloent factors individual i psicosocials), als continguts de la formació de les persones que treballen, a la vigilància de la seva salut, incloent la vigilància individual i col·lectiva, i la creació d’un document d’intercanvi d’informació sanitària.

La normativa estableix les regles de joc, enteses com a principis bàsics per promoure un ambient de treball segur i saludable, però cal un gran interès per part de qui l’ha de posar en pràctica, ja que ho ha de fer amb una visió d’aconseguir l’eficàcia en el resultat, a més del compliment propi de la normativa, i amb un requeriment de més implicació quan els resultats depenen d’actituds o conductes.

Redacció

Un estudiant d’FP Dual treballant en una planta química.  ARXIU

el sector químic

OBSERVATORI DE QUALITAT DE L’AIRE

Millora la qualitat de l’aire, tot i la pujada dels nivells de butadiè en alguns municipis

Les concentracions de compostos orgànics volàtils a l’aire va ser «sensiblement inferior» a anys anteriors

Redacció

Les concentracions de compostos orgànics volàtils (COV) a l’aire dels municipis tarragonins durant el 2024 va ser «sensiblement inferior» respecte als nivells que es van registrar l’any anterior. Així es constata en els resultats de la setena edició de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, que es van presentar aquest mes d’abril. En aquest nou informe es destaca una «millora general», sobretot en les immissions de benzè. No obs-

tant això, en alguns municipis es va detectar un increment rellevant en la presència d’13-butadiè —que és cancerigen com el benzè—.

Les dades de l’Observatori revelen que durant aquest 2024 s’ha disparat la presència de l’1,3-Butadiè –una substància reconeguda com a cancerígena– a l’entorn del Morell i Constantí, tocant al polígon petroquímic nord. El nivell mitjà detectat pels mesuraments passius al Morell ha arribat als 2,7 micrograms per metre cúbic, gairebé el doble respecte els 1,43 del 2023 per

«incidències puntuals», segons els responsables de l’estudi.

L’avaluació de la qualitat de l’aire que efectua l’Observatori utilitza simultàniament mètodes de mostreig passiu i en línia –amb els dos equips al Morell i Constantí per a l’1,3Butadié– per identificar la presència de compostos orgànics volàtils (COV) en diversos punts del territori pròxims a la petroquímica. Aquest tipus de mesurament permet també aconseguir dades sobre els pics màxims puntuals d’emissions, una de les demandes que plantejaven entitats ambientalistes

i veïnals. Per segon any, l’estudi relatiu a 2024 incorpora aquesta informació. Amb un interval de detecció a partir de 0,1 micrograms per metre cúbic i un

màxim de 200, els autors de l’informe situen les «puntes» a partir dels 20. El director científic de l’informe i catedràtic de Química

Analítica de la URV, Francesc Borrull, ha atribuït aquests valors punta a «incidències en plantes» a Constantí i el Morell. Segons ha precisat, la influència del règim de vents i la seva direcció en aquesta zona explicaria que les puntes registrades no coincideixin en aquests dos casos. Les empreses químiques asseguren que disposar d’aquesta informació a temps real els permet determinar les pràctiques que poden generar aquests nivells i introduir millores que evitin l’alça d’aquests valors. De moment, però, segons els autors de l’estudi, el comportament d’aquestes puntes ha estat similar al de 2023.

Impulsat per Repsol, amb els suport de l’AEQT, la coordinació de l’Institut Cerdà i la direcció científica de la URV, l’estudi arriba enguany a la seva setena edició i ha analitzat la presència d’un total de 75 compostos orgànics volàtils en 22 punts de quinze poblacions de l’entorn dels polígons petroquímics nord i sud. Per establir punts de comparació, s’hi inclouen mesures de municipis allunyats i sense activitat, com Prades, o una referència de Barcelona ciutat.

Francesc Borrull, en la presentació dels resultats. GERARD MARTÍ

el sector químic

EL REPTE DE LA COMPETITIVITAT

La indústria europea, a l’espera de concrecions a les propostes del ‘Pla Draghi’ de competitivitat

La patronal Feique es mostra partidària de les propostes, que contemplen mobilitzar 800.000 milions d’euros

La indústria europea continua pendent i esperant que es concretin les propostes que l’any 2024 va detallar l’expresident del Banc

Central Europeu, Mario Draghi, per tal de resoldre el principal repte de futur que té la Unió Europea davant els seus dos prinipals competidors mundials: Els Estats Units i la Xina.

Tots dos països han anat guanyant cada vegada més competitivitat a partir de la rebaixa d’uns costos deproduc-

k Tribuna

Joan Martí Pla i Pla Alcalde de la Perafort i Puigdelfí

ció que Europa no ha pogut o ha sabut afrontari i Draghi va advertir que si no es fa res per a revertir-ho, el vell continent quedarà relegat a lloc cada vegada més secunari en l’economia mundial.

El sector químic és un dels puntals que Draghi va reclamar com a capdavanter, utilitzant-lo com un exemple de lideratge a Europa, però el sector es veu notablement penalitzat pels alts costos de producció i pel preu de l’energia. Per al líder italià la situació que viu la Unió Europea és «preocupant». Es parlava

de la disparitat entre el PIB per càpita dels Estats Units i la Unió Europea, que s’ha eixamplat notablement des de l’any 2000. De fet, el poder adquisitiu dels nord-americans s’ha incrementat el doble que el dels europeus. A la vegada, l’increment de productivitat a Europa ha estat molt menor que els dels EE.UU., principalment a causa de la manca d’inversió del sector tecnològic. Si no es reverteix aquesta situació, els càlculs fets per Draghi indiquen que de cara al 2040, la UE perdrà dos milions de treballadors cada any.

La recepta de Draghi passava per mobilitzar 800.000 milions d’euros addicionals a l’any –una xifra equivalent al 4,7% del PIB de la Unió Europea–, en una mobilització de deute públic sense precedents a Europa. El primer dels àmbits

El pla vol potenciar innovació, descarbonització, seguretat i reduir dependències

d’actuació és la innovació; el segon, la descarbonització, i l’últim seria la seguretat i la reducció de les dependències. El problema que és que, tal i com es reclama des de la patronal espanyola Feique, cal posar-se a

La indústria química, el nostre motor econòmic

La indústria, i en especial la química, té una gran rellevància i un pes important en el nostre entorn tant en l’àmbit econòmic com en el social. En el primer cas, la indústria petroquímica és un clar motor econòmic a la zona, cosa que és evident pel grau d’ocupació que genera perquè qui més qui menys, té algun familiar o conegut que hi treballa. Pel que fa al pla social, aquesta indústria és protagonista activa dels fets socials i culturals que tenen lloc a casa nostra.

La societat valora aquesta aportació, però com qualsevol indústria, genera dificultats que si no es

treballen, poden generar problemes de convivència. Per sort, des de la indústria química existeix una sensibilitat per donar resposta a les inquietuds que una indústria, amb les dimensions que té la nostra, pot generar a la població, i davant d’aquestes exigències de seguretat, compromís amb el medi ambient i transparència, la indústria es mostra receptiva. Aquest és el camí que hem de seguir i avançar en ell dia a dia.

A Perafort i Puigdelfí ja fa moltes dècades que som veïns i convivim diàriament amb la indústria química i som conscients de la seva importància en el nos-

treballar de forma immediata per tal de concretar les accions a dur a terme. En el cas d’Espanya, on s’hi afegeix un preu de l’energia encara més elevat que en altres països europeus, només s’ha arribat a concretar una mesura que es considera insuficient, consistent en una ajuda del Govern estatal d’11 milions a les indústries electrointesives.

tre entorn perquè des dels seus inicis ha contribuït de manera destacada al creixement social i econòmic de tots nosaltres. És per això que sempre hem treballat conjuntament pel bé comú i, com a bons veïns, mantenim una bona relació i ens respectem.  Des del municipi, creiem en la necessitat d’apostar i donar suport a aquesta indústria que des de fa dècades ha contribuït a moure econòmicament el nostre territori. Del seu futur i el seu desenvolupament depèn la generació de nous llocs de treball i, en gran part, la bona salut econòmica del nostre territori.

Redacció

Les propostes inclouen un important esforç en descarbonització i innovació. ARXIU

el sector químic

CLÚSTER QUÍMIC

ChemMed referma l’interès del sector per la sostenibilitat i per atraure nous projectes

El clúster químic constata l’interès per Tarragona de l’economia circular, el reciclatge i les noves energies

ChemMed, el clúster químic de Tarragona, va celebrar el passat 25 d’abril la seva assemblea general ordinària. La trobada semestral de tots els associats ha servit per fer tancament de l’exercici 2024 i per explicar els principals avenços que el clúster ha fet en els darrers mesos en la seva feina de promoció i captació d’inversions. En aquest sentit, s’ha confirmat l’interès del sector per Tarragona, especialment pel que fa a projectes relacionats amb l’economia circular, el reciclatge i les noves energies.

A més, durant l’assemblea, també s’ha analitzat com avança la implementació del nou Pla Estratègic 2024-2027. Entre les principals novetats, en destaca la coordinació de ChemMed amb ACCIÓ pel que fa a l’atracció de noves inversions al pol químic tarragoní. Així mateix, en l’assemblea també s’ha explicat que s’estan fent avenços en matèria de comunicació i reputació, per a reforçar el posicionament i el coneixement del clúster.

L’assemblea general de ChemMed ha estat encapçalada pel president del clúster químic, i també president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago J. Castellà, i pel seu vicepresident, i màxim representant de l’AEQT, Ignasi Cañagueral. A més, ha comptat amb la participació de la di-

rectora gerent de l’AEQT, Maria Mas i la secretaria de ChemMed, Yolanda Vizcarro.

La trobada semestral dels socis de ChemMed ha permès fer una actualització de l’estat dels projectes de transformació i de nova inversió que està atraient el clúster. En aquest sentit, s’ha posat en valor el treball conjunt que el clúster ha engegat des de finals de 2024 amb ACCIÓ, l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa de la Genera-

litat de Catalunya. ChemMed i ACCIÓ estan duent a terme reunions de coordinació trimestrals amb l’objectiu de sumar esforços i oferir una resposta conjunta i més completa a les necessitats, noves sol·licituds i propostes d’inversió que reben ambdues organitzacions.

La col·laboració amb ACCIÓ, a més, s’alinea totalment al compromís d’impulsar una reindustrialització del territori, i en general, de Catalunya,

que ja fa temps que defensa el clúster. Aquesta nova metodologia de treball col·laboratiu permetrà una major efectivitat a l’hora d’atreure futures implantacions industrials al pol químic.

ChemMed i l’agència ACCIÓ han sumat esforços per captar propostes d’inversió

Així mateix, en el marc de l’assemblea general de ChemMed s’ha pogut constatar que les empreses del

sector químic, així com d’altres activitats associades, mantenen el seu interès en el clúster, el pol químic i les oportunitats que ofereix el territori per a les noves implantacions industrials, tot i que posen de manifest les necessitats que han de ser habilitadores de la seva sostenibilitat.

En aquesta línia, s’ha detallat que els projectes que han manifestat el seu interès per a invertir a Tarragona estan vinculats amb àmbits relacionats amb la química verda i sostenible. Especialment, es tracta de propostes empresarials relacionades amb l’economia circular, el reciclatge i les noves energies, entre altres.

També s’ha fet un repàs de la implantació del nou Pla Estratègic de ChemMed. L’any passat, i coincidint amb la celebració del 10è aniversari de la constitució del clúster químic de Tarragona, es va presentar un nou Pla Estratègic per al període 2024-2027, en el qual es posa l’èmfasi en la innovació i la sostenibilitat per a assolir una posició de lideratge a Europa a través d’accions que impulsin el desenvolupament i la competitivitat.

En aquests primers mesos, el clúster ha estat treballant en aspectes vinculats amb la imatge i la reputació de ChemMed amb l’objectiu de reforçar la comunicació de l’organització. L’objectiu final d’aquesta aposta és enfortir el posicionament del clúster i que això es traslladi en un major interès per part del sector.

Per últim, també s’ha posat l’accent en com ChemMed està treballant per atreure projectes industrials que contribueixin al desenvolupament econòmic i social del territori gràcies treball conjunt amb altres institucions.

Redacció

Imatge de la reunió semestral de ChemMed, on es va explicar la col·laboració amb l’agència ACCIÓ.  CEDIDA

el sector químic

La química, clau en l’impuls del PIB català per sobre dels 300.000 milions d’euros

El PIB català va créixer un 3,6% durant el 2024, fins als 316.728 milions, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). D’aquesta manera, es confirma la xifra avançada el 7 de febrer i representa quatre dècimes més que l’economia espanyola, que va avançar un 3,2%, segons les dades avançades. A més, supera per primer cop els 300.000 milions i se situa molt per sobre el creixement de la UE (1%). La demanda interna va créixer un 3,8% el 2024, és a dir, 1,8 punts més que el 2023 per l’augment del consum a les llars (3,5%), el consum de les administracions públiques (5,3%) i la formació bruta de capital (3,2%). En relació amb el comerç exterior, les exportacions totals van pujar un 1,8% i les importacions un 2,7%. Des del punt de vista de l’oferta, les branques d’activitat mostren creixements positius: la indústria va créixer un 3,9%, els serveis un 4,1%, l’agricultura un 4,2% i la construcció un 1,7%. El quart trimestre mostra un increment interanual del

3,9% i una variació intertrimestral del 0,9%. Al llarg del 2024 l’evolució trimestral mostra una acceleració del creixement en el segon semestre de l’any.

L’Idescat destaca que en relació amb el sector exterior,

extracció petroliera

les exportacions totals s’incrementen un 1,8%, que contrasta amb el 4,2% de l’any anterior. Els resultats s’expliquen per l’evolució del turisme estranger, que creix un 11%, mentre que les exportacions de béns

Acord de fusió entre Repsol i Neo Energy pel negoci al mar del Nord

ACN

Repsol ha assolit un «acord històric» per fusionar-se amb l’operador independent de petroli i gas al Regne Unit, Neo UK, segons ha informat en un comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L’operació servirà per

«consolidar» l’activitat de la multinacional al mar del Nord i permetrà «millorar significativament l’escala operativa, l’eficiència i les perspectives de creixement» de la companyia resultant. En aquest sentit, Repsol apunta una previsió per produir uns 130.000 barrils diaris de cara aquest 2025. Alhora, preveu “un creixement

substancial i la creació de valor a llarg termini” per als accionistes.

El grup espanyol tindrà un 45% de la nova societat i Neo UK un 55%. El procés de fusió està previst que acabi durant el tercer trimestre i tindrà una estructura «equilibrada», amb un consell amb membres proposats per Repsol i Neo UK.

i serveis van augmentar un 0,4%, dada inferior a al de l’any anterior (2%).

L’evolució de les exportacions s’explica per l’increment de les vendes a l’estranger de productes químics, tèxtils i

d’alimentació. D’altra banda, les importacions totals augmenten un 2,7% en comparació a l’any anterior, com a conseqüència del creixement del consum dels residents a l’estranger (11,8%) i de les impor-

tacions de béns i serveis (2,2%). Des del punt de vista de l’oferta, totes les branques d’activitat presenten un creixement positiu, però destaca el sector serveis, amb una taxa interanual del 4,1%, un punt i quatre dècimes superior al de l’any anterior. Les activitats que registren els creixements més elevats són el comerç, transport i hostaleria (3,5%), en especial les activitats relacionades amb el turisme com l’hostaleria i el transport aeri. Les activitats immobiliàries, professionals i altres creixen un 4,8%; en aquest conjunt d’activitats destaquen les activitats relacionades amb l’ocupació, els serveis jurídics o les agències de viatges. Per la seva banda, la indústria creix un 3,9% l’any 2024, un punt i una dècima per sota de l’any anterior, com a conseqüència de la millora en la indústria química, farmacèutica i alimentació. Pel que fa a la construcció, la seva taxa de variació és de l’1,7%, cosa que representa una reducció respecte de l’any anterior (2,4%). Finalment, el sector agrari registra un creixement del 4,2% (-10,7% l’any anterior).

L’acord ha de permetre a Repsol consolidar el negoci d’extracció al mar del Nord.  ARXIU ACN

Vista del moll de la química del Port de Tarragona, porta de sortida de bona part de l’exportació tarragonina.  APT

RESPONSABILITAT EMPRESARIAL

el sector químic

La indústria química, motor d’innovació i creixement econòmic sostenible a Tarragona

Covestro manté un compromís ferm amb el desenvolupament sostenible i social del territori

Redacció

La indústria química a Tarragona ha estat durant dècades un pilar fonamental de l’economia local, consolidant-se com el complex químic més gran del sud d’Europa i un referent estratègic per a la competitivitat industrial del país. Amb una producció que representa el 50% de la química catalana i el 25% de l’espanyola, genera un ecosistema únic que combina capacitat productiva, innovació i compromís ambiental. Segons l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), les empreses associades i les de serveis vinculades concentren més de 10.000 llocs de treball directes i 30.000 induïts. A escala macroeco-

nòmica, el sector químic de Tarragona contribueix al voltant del 14,3% del PIB industrial d’Espanya, que representa l’1,5% del PIB del país, segons dades de l’AEQT.

Covestro, una de les empreses referents en el sector i de la regió, ha consolidat la seva vinculació amb el territori mitjançant inversions estratègiques i col·laboracions actives. La companyia fa uns anys va destinar 200 milions d’euros a la construcció de la primera planta mundial de clor basada en la tecnologia ODC a Tarragona, que és més sostenible i més eficient energèticament per reduir les emissions de CO2. A més, el darrer 2024 va anunciar una inversió de 51 milions d’euros a les seves installacions de Tarragona per continuar

millorant l’eficiència i la sostenibilitat durant tot el procés productiu de MDI. La indústria química també té un paper clau a l’hora de promoure i facilitar pràctiques més sostenibles a altres sectors i empreses, proporcionant materials i solucions que impulsen la transició cap a una economia circular i baixa en carboni. Això es tradueix en beneficis directes per àrees com la construcció o la logística, que poden accedir a productes més eficients i respectuosos amb el medi ambient.

Alhora, Covestro demostra el seu compromís intern amb la sostenibilitat a través d’objectius ambientals ambiciosos i la promoció de les energies renovables. Un exemple és l’acord que va signar l’últim any per subministrar les seves instal·lacions de Tarragona amb energia solar, que ha permès augmentar la seva proporció d’energia verda a la ciutat del 10% al 30% del consum elèctric.

La innovació i la sostenibilitat són els dos pilars de Covestro i del sector a Tarragona ~ CONTINGUT ESPECIAL ~

La companyia és una mostra de l’aposta de la indústria química per la innovació i la tecnologia avançada per desenvolupar solucions que beneficiïn la societat i minimitzin l’impacte mediambiental. Així, el compromís de Covestro per aconseguir la neutralitat climàtica i fomentar un creixement econòmic responsable, posicionen la companyia com a líder i referent dins del sector químic i industrial.

Vista parcial de les instal·lacions tarragonines de Covestro. COVESTRO

el sector químic

La Pineda té l’acumulació de microplàstics més alta de Catalunya, segons la URV

ACN

La platja de la Pineda de Vila-seca és la que presenta una major concentració de microplàstics de Catalunya, segons un estudi de la URV que ha analitzat els 580 quilòmetres de costa des del cap de Creus i Vinaròs. Amb 2.000 microplàstics per cada quilogram de sorra, la de la Pineda duplica la de la segona de la llista, una platja de la badia del Fangar, al delta de l’Ebre, amb més de 1.100. Per contra, han constatat una menor concentració a la costa de Barcelona. L’estudi ha anat a càrrec del grup de recerca Tecnatox de la URV, que fa anys que estudia la presència de microplàstics al medi i els efectes que té sobre la salut. Han analitzat una cinquantena de platges del litoral, prenent més d’una mostra en les més llargues. A la platja de la Pineda, que ocupa el lloc més alt a la classificació, s’hi va trobar acumulació de pèl·lets de plàstic —que procedeixen, principalment, de la indústria petroquímica—, però el volum més alarmant (més d’un 60%) correspon a fibres tèxtils, sobretot de polièster, que els filtres de la rentadora no retenen i arriben al mar a través de les aigües residuals. «En aquest punt, s’haurien d’escampar per l’aigua, però la ubicació dels emissaris submarins entre el Port de Tarragona i el cap de Salou n’impedeixen la dispersió», ha clarificat Joa-

quim Rovira, investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, que ha participat en la recerca.

A la desembocadura del riu Ebre, especialment a la badia del Fangar, també s’ha trobat una concentració de microplàstics important, amb més de 1.100 unitats per quilogram, que hi han arribat arrossegats pel riu. Les platges del Miracle i l’Arrabassada, a Tarragona, també van registrar un nombre

elevat de contaminants (més de 700 i més de 600, respectivament) seguides de la cala de Vallcarca, situada entre Castelldefels i Sitges. «Aquesta dada l’atribuïm als microplàstics que arriben al mar a través del riu Llobregat i que viatgen cap a les platges del sud arrossegats pels corrents», ha precisat l’investigador. Comparativament, les dades del litoral barceloní han descollocat els investigadors. «El que

sí que ens ha sorprès ha estat veure que les platges de Barcelona, la ciutat més poblada de Catalunya, concentren menys quantitats de microplàstics que altres punts situats més al sud entre Castelldefels i Vilanova i la Geltrú o a bona part de la costa de Tarragona», ha explicat Rovira.

Les platges de Barcelona concentren menys microplàstics que Vilanova o Castelldefels

Es tracta de la primera recerca exhaustiva que es fa a la costa de Catalunya, analitzant una cinquantena de platges del litoral. El mostreig, segons la URV, que ha permès obtenir una radiografia molt acurada de l’estat de contaminació de microplàstics a la costa i identificar-ne les àrees més

afectades.

En els 70 punts analitzats –a les platges més llargues es prenia més d’una mesura– es recollien mostres de franja intermareal, que és la zona de sorra humida que hi ha entre el punt on arriba l’onada més alta i el nivell de l’aigua. També es van analitzar la mida i composició química dels microplàstics trobats en funció de la dimensió: els grans, de fins a 5 mil·límetres, identificables a simple vista, eren principalment de polietilè i polipropilè, derivats especialment de la degradació d’objectes quotidians, com ampolles de plàstics o dels coneguts com a pèl·lets industrials, i els petits, d’una mida inferior a 0,5 millímetres, corresponen especialment a fibres tèxtils com polièster i poliamida, i provenen de quan es renta la roba. La recerca, segons la URV, també ha posat sobre el paper com es distribueixen els microplàstics segons la sorra. «A les platges de la Costa Brava vam detectar-ne menys acumulació. Això ho atribuïm al fet que la sorra és més gruixuda i fa que no retingui tants microplàstics com passa a les platges de sorra fina», ha exposat Nora Expósito, investigadora del Departament d’Enginyeria Química, que també ha participat en la recerca. L’estudi també ha servit per posar en pràctica una tècnica fins no utilitzada, però fiable i més econòmica: la fluorescència.

Una mostra dels pèl·lets localitzats a la platja de la Pineda.   ACN

el sector químic

AVENÇOS TECNOLÒGICS

Un nou mètode permet eliminar microplàstics, dissolvents orgànics i colorants de les aigües residuals

El sistema utilitza partícules de naturalesa superhidrofòbica per degradar aquests contaminants

ACN

Un equip de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona (UB) ha dissenyat una metodologia innovadora per ajudar a eliminar microplàstics, dissolvents orgànics i colorants de les aigües residuals en el moment del seu tractament a les estacions depuradores i que, fins ara, resultaven molt difícils de suprimir. La nova proposta parteix de la utilització de partícules de naturalesa superhidrofòbica per degradar contaminants que són difícils de suprimir de l’aigua.

El sistema es basa en formar un aliatge per aconseguir substàncies químicament actives i actuar sobre la seva superfície per conferir-los les propietats necessàries.

El treball s’ha publicat a ‘Journal of Environmental Chemical Engineering’ i obre la porta a crear nous compostos multifuncionals que podrien ser claus per tal de lluitar de forma eficaç contra alguns dels contaminants emergents que amenacen el medi ambient i la salut humana.

Garantir la disponibilitat d’aigua i una gestió sostenible dels recursos hídrics i el sanejament és un dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) aprovats per les

Nacions Unides per al període 2015-2030. No obstant això, la majoria de les aigües residuals relacionades amb l’activitat humana encara s’aboquen als rius o al mar sense eliminar-ne una part dels elements contaminants.

L’estudi publicat per la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona descriu les propietats multifuncionals

d’unes partícules de naturalesa superhidrofòbica per eliminar i degradar diversos contaminants en l’aigua. La superhidrofobicitat és una característica present en alguns animals i vegetals de manera natural, que utilitzen per reduir o eliminar el contacte superficial amb les molècules d’aigua. Fa uns anys es va intentar mimetitzar la

superhidrofobicitat present a la natura, com en el cas de la flor de lotus, ara bé, en els darrers anys la recerca ha avançat per dissenyar nous materials, amb aquestes caractrístiques i que poden utilitzar-se per diverses aplicacions.

L’ús dels materials superhidrofòbics permet usos com l’autoneteja o l’eliminació d’olis i dissolvents

«L’ús dels materials superhidrofòbics és una estratègia efectiva per combatre la contaminació ambiental», ha explicat Oriol Rius, professor lector Serra Húnter del Departament de Ciència de Materials i Química Física de la Uuniversitat

de Barcelona, que ha destacat la «versatibilitat» d’aquests materials, amb usos com l’autoneteja de superfícies o l’eliminació d’olis i dissolvents orgànics.

En el marc de l’estudi, l’equip ha pogut preparar un conjunt de partícules que presenten dues cares, és a dir, dues regions amb diferents composicions químiques. «Tenir dos dominis clarament diferenciats els confereix propietats multifuncionals, que permeten eliminar tres tipus de contaminants diferents: dissolvents orgànics, colorants estables i microplàstics», ha detallat la professora Núria Llorca.

Un procediment complex Per obtenir aquests materials superhidrofòbics, en una primera etapa es forma un aliatge, en un procés que exigeix molta energia, per aconseguir finalment uns materials químicament actius. La segona etapa consisteix en la funcionalització de la superfície per conferir-hi les noves propietats superhidrofòbiques. «És l’etapa més complexa, ja que requereix una reacció química a la superfície amb una estructura de dimensions micro- i nanomètriques», ha indicat Llorca.

A la vegada, un dels desafiaments metodològics que planteja l’equip d’invetsigació és evitar d’emprar compostos fluorats, que sovint són tòxics, i, per tant, s’ha optat per a dirigir la recerca a l’ús de compostos més sostenibles d’origen natural. «En el futur, la possibilitat de combinar diferents composicions químiques en un únic material podria ampliar el camp d’aplicació d’aquests materials amb propietats superhidrofòbiques», ha conclòs l’equip en el seu estudi.

Vista parcial de la depuradora d’aigües residuals de Vila-seca.  ACA

COSTOS ENERGÈTICS

El Govern confirma el retall del 80% dels peatges

elèctrics

La vicepresidenta Aagesen diu que serà amb efecte retroactiu des de l’1 de gener

La presidenta la Federació Empresarial de la Indús tria Química Espanyola (Feique), Teresa Rasero, i al tres representants empresa rials amb la vicepresidenta tercera i ministra per a la Trans ició Ecològica, Sara Aagesen, i el secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard, per tal d’actu alitzar diverses qüestions relle vants per al sector químic, com la reducció del 80% dels peat ges per a sectors electrointen sius, l’increment de compensaci ons de cost indi recte fins a 600 milions d’euros, i els impostos i càrrecs del sis tema elèctric. Pel que fa a la re ducció del 80% dels peatges per als consumi dors electrointensius, es va refermar el compromís del Go vern d’aprovar aquesta mesura a curt termini, garantint que aquesta reducció s’aplicarà amb efectes retroactius des de l’1 de gener de 2025. Respecte a l’increment de les compen

La ministra diu que hi haurà 600 milions per compensar els costos elèctrics indirectes

sacions del cost indirecte, Aa gesen va indicar que aconse guiran els 600 milions d’euros, com ja va anunciar el ministre d’Indústria, Jordi Hereu. No obstant això, el sector químic, igual que altres sectors, ha de manat ampliar aquesta xifra fins als 900 milions d’euros i incloure a altres sectors de la indústria química bàsica que ara no hi tenen accés, especi alment a la química orgànica, matèries primeres plàstiques, gasos industrials, fertilitzants o matèries primeres far macèutiques. Respecte a la im posició fiscal i càr recs del sistema elèctric, des de diversos sectors, inclòs el químic, es va insistir en la necessitat d’elimi nar l’IVPEE (Im post sobre el Valor de la Pro ducció d’Energia Elèctrica del 7%), reduir altres taxes i impostos i treure del sistema elèctric els càrrecs aliens a la distribució i el transport d’elec tricitat, tal com recorda la Co missió Europea en el seu Pla d’Acció d’Energia Assequible.

el sector químic

La previsió és que tant les contractacions com les retribucions augmentin en aquest exercici contractació

El sector químic destaca per les bones dades d’ocupació de 2024

El sector químic espanyol destaca en els seus ba lanços de l’últim exercici de 2024 que el nombre d’assa lariats del sector va créixer un 4% fins als 240.050 llocs de tre ball directes, corregint el lleu ger descens del 0,4% registrat en 2023. Les dades indiquen, a més, que s’espera continuar aquest comportament posi tiu amb unes expectatives de contractació que assenyalen un increment de 3 punts per a 2025, fins a fregar el quart de milió d’ocupacions directes. Destaca l’increment en la con tractació de dones, que en 2024 van aconseguir el 46,8% de la força laboral del sec tor, enfront del 38% de 2015. Considerant els efectes indi rectes i induïts, el sector pro porciona 816.200 ocupacions,

la qual cosa suposa el 5,5% de la població activa assalariada del sector privat. Pel que fa a la qualitat de l’ocupació, amb

dades de 2023, destaca el 94% de contractació indefinida i un salari mig anual de gairebé 42.000 euros. No obstant, s’es

FORMACIÓ DE QUALITAT

pera que la xifra final de 2024 s’elevi fins als 45.000 € anuals, que supera en un 37,6% al sala ri mig industrial.

L’Institut Pere Martell, formació de professionals al servei de l’AEQT

Els grups empresarials estan molt vinculats amb la formació dels futurs professionals

Redacció

L’Institut Pere Martell és un dels centres de Formació Professional de referència al territori. Els cicles formatius que ofereix, especialment en àrees com Instal·lació i Manteniment, Fabricació Mecànica i Electricitat i Elec trònica, estan dissenyats per satisfer les necessitats de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), a través de la col·laboració estreta amb l’Associa ció d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST).

Aquests grups empresarials estan molt vinculats amb la formació dels futurs pro fessionals acollint l’alumnat a través dels convenis en modalitat dual. Així ho de mostra que, fins i tot, diverses empreses han obtingut el certificat d’excel·lència de la gestió de la qualitat en el Servei de l’FP dual, és a dir, s’ha assolit el segell de màxima qualitat.

L’alumnat de l’especialitat d’Energia i Aigua es beneficien també d’oportunitats úniques com la participació amb l’em presa AITASA, essencial en el tractament

Un estudiant del Pere Martell realitzant unes pràctiques de soldadura. CEDIDA

d’aigües per a la indústria del polígon qu ímic. A més, gràcies a un conveni de col· laboració amb la Cambra de Tarragona, s’ofereix una formació complementària en prevenció de riscos laborals específica per poder accedir a treballar a les empre

ses de l’AEQT. La confluència d’aquesta formació multidisciplinària resulta en una inserció laboral molt alta per als gra duats del Pere Martell, convertint los en professionals preparats per enfrontar els reptes de la indústria del territori.

Redacció

Redacció

El sector destaca per una elevada contractació femenina. CEDIDA

el sector químic

El futur Centre de Descarbonització de la Canonja haurà d’esperar a tenir finançament

El projecte de la Canonja per acollir el futur Centre de Descarbonització de Catalunya per a la indústria química haurà d’esperar, de moment, a poder-se convertir en realitat, donat que la Generalitat de Catalunya no té previst construir, ara per ara, una seu física per al centre al Camp de Tarragona.

Més enllà del fet que l’Ajuntament de la Canonja ja va posar a disposició del Govern català uns terrenys a tocar de l’N-340 –a la cruïlla amb l’entrada al municipi i l’accés a l’empresa BASF–, el Departament d’Empresa no contempla aquesta opció i situa com a prioritat desenvolupar les quatre plantes pilot que s’habilitaran dins mateix de la indústria. El projecte inicial contempla que sigui en aquestes plantes on es desenvolupin les tecnologies per tal que les empreses contaminin menys. Des d’un punt de vista tècnic, seran la Generalitat, la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i l’Eurecat els que s’en-

carreguin de tirar endavant el projecte.

Inicialment, des de les administracions s’havia plantejat la creació d’un centre de recerca (es parlava de prop de 200 experts i d’un equipament de

DRETS D’EMISSIONS

6.000 metres quadrats) per tal d’impulsarn la transició cap a noves tecnologies, però el seu cost seria, aproximadament, d’uns 20 milions d’euros. El problema és que, ara per ara, aquests diners no estan dispo-

Els centres catalans de comerç de CO2 redueixen les emissions un 1,8%

Les 95 instal·lacions catalanes incloses en el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte hivernacle de la UE van reduir les seves emissions un 1,8% durant el 2024. En total, l’any passat les instal·lacions van emetre 11,48 milions de tones

de CO2, segons el balanç del Departament de Territori. Es tracta d’aproximadament el 20% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. El lleuger descens s’explica per la caiguda en el sector de la generació elèctrica, que en termes absoluts és el que més cau (-12% en termes relatius). El van seguir la fabricació de

paper (-18%) i la producció de químics orgànics (-3%). També hi va contribuir la major generació amb fonts renovables i les importacions d’energia menys intensiva en carboni. Segons les xifres del Departament de Territori, destaca que des de l’any 2005 les emissions d’aquestes instal·lacions s’han reduït un 42,8%.

nibles i cal buscar alternatives. Això ha originat que l’opció escollida sigui crear una planta pilot fixa a Repsol i organitzar un equip de tres més de mòbils. Aquestes plantes han de servir per portar a escala in-

dustrial noves tecnologies per reduir la contaminació de la petroquímica, la siderúrgia, les cimenteres i el tractament de residus.

La Generalitat invertirà inicialment cinc milions d’euros

en aquesta fase inicial del projecte, mentre que la resta de la inversió anirà càrrec de les mateixes empreses que se n’hauran de veure beneficiades. Des de l’ICIQ s’estima que en els pròxims deu anys l’aposta s’hauria d’apropar als 70 milions d’inversió.

De cara a 2025 s’espera que una de les vies de finançament pugui venir de la Unió Europea, sempre i quan es puguin aprofitar les línies d’ajudes dels PERTE per la descarbonització.

Per la seva banda, des del Departament d’Empresa de la Generalitat s’espera que es puguin veure els primers resultats d’aquí a uns dos anys.

L’objectiu de tot plegat és que les indústries més contaminants redueixin les seves emissions amb l’horitzó de ser neutres en emissions de CO2 el 2050.

Aquest procés que haurà de fer de forma necessària tota la indústria petroquímica de Tarragona es basa en les dades que indiquen que el sector tarragoní és el responsable de l’emissió de més de dos milions de tones de diòxid de carboni anuals.

El lleuger descens s’explica per la caiguda en el sector de la generació elèctrica. CEDIDA

Redacció

La Generalitat vol iniciar el projecte amb quatre plantes que s’instal·laran a les mateixes indústries.  GERARD MARTÍ

el sector químic

El dipòsit submarí per emmagatzemar CO2 de Repsol rep el finançament de la UE

La Comissió Europea ha concedit 205 milions d’euros a un projecte coordinat per Repsol que té com a objectiu reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2) a la zona petroquímica de Tarragona. La iniciativa, batejada amb el nom de ‘TarraCO2 – Storage’, consistirà en habilitar un magatzem submarí situat a uns 45 quilòmetres de la costa i que tindrà la capacitat per emmagatzemar 54 milions de tones de gasos contaminats.

Segons la Comissió Europea, el projecte beneficiarà indústries de gran consum d’energia com el ciment o la calç, els productes químics o la conversió de residus, activitats en què la descarbonització «és molt difícil de reduir». Repsol treballa des de fa tres anys en l’avaluació del projecte i està pendent de l’obtenció del permís de recerca sobre una superfície de 75.904 hectàrees, just tocant a la plataforma petrolífera Casablanca, davant la costa del delta de l’Ebre i al nord-est de la zona on es troba el fallit projecte Castor, que pretenia emmagatzemar gas natural a l’antic jaciment Amposta.

El plantejament inicial, que s’ha de concretar financerament l’any 2028 passa per la construcció d’un conducte submarí de 45 quilòmetres amb el qual es transportaria, en estat líquid, el CO2 considerat

com a «difícil d’abatre», inherents al procés però que es poden capturar. Són gasos procedents l’activitat de la refineria i petroquímica, així com altres activitats industrials en un radi de 120 quilòmetres: més de 6 milions de tones anuals en total. Segons la Comissió Europea, la injecció al magatzem, a un ritme previst de 2 milions de

finançament favorable

tones anuals, permetria reduir les emissions d’aquests gasos en un 30%.

El magatzem, en realitat, és una estructura geològica situada a 1.600 metres de profunditat i basada en una formació sorrenca, que comptaria amb segells d’argila a la base i el sostre que garantirien l’emmagatzematge dels gasos en estat

LRedacció

’Institut Català de Finances (ICF) i el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de las Generalitat de Catalunya han posat en marxa una nova línia de 78 milions d’euros en préstecs bonificats destinats a projectes d’empreses i iniciati-

ves que apostin per la descarbonització i adaptació al canvi climàtic.

El finançament s’adreça a inversions que promoguin les energies renovables, l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible o l’estalvi d’aigua, entre altres.

En concret, són crèdits que se situen entre els 150.000 eu-

ros i i els 5 milions d’euros, que ja es poden sol·licitar a través del web de l’ICF. El termini de retorn dels préstecs és de fins a 20 anys, amb fins a 2 anys de carència inclosa. Els interessos bonificats tenen un diferencial d’entre el 0% i l’1,5% sobre l’euríbor, segons han detallat fonts de l’Institut Català de Finances (ICF).

líquid de forma segura amb la idea que no s’extreguin en cap moment. La idea s’inspira en altres instal·lacions similars –al món n’hi ha en marxa una cinquantena on s’hi injecten 41 milions de tones anuals–. El projecte no preveuria installacions visibles ni plataformes ‘off shore’, sinó un magatzem intermedi submergit i con-

nectat amb els caps dels pous submarins, situat sota en una làmina d’aigua de 100 metres. Amb l’anunci dels fons europeus i un cop es resolgui la concessió del permís demanat al Ministeri per a la Transició Ecològica, Repsol haurà de posar fil a l’agulla per efectuar els estudis geològics, geofísics i geotècnics sobre la idoneïtat del subsol marí per albergar aquest magatzem. La companyia té coneixement geològic de la zona després d’explotar més de quatre dècades la plataforma Casablanca. Caldrà, però, fer nous estudis i monitoritzar la sismicitat existent a la zona, especialment després de l’onada sísmica que va generar Castor l’any 2013.

El fons es destina a l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible o l’estalvi d’aigua.  ACN

Redacció

Imatge d’arxiu de la plataforma Casablanca. El dipòsit se situaria molt a prop de la zona de la plataforma. ACN

el sector químic

Els experts proposen al Govern reduir un 67% l’emissió de gasos hivernacle el 2035 respecte del 1990

Redacció

El Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic (CECC) ha proposat reduir un 67% les emissions de gasos efecte hivernacle (GEH) fins al 2035 en comparació amb el 1990. El CECC ha lliurat un informe al Govern de la Generalitat amb la primera proposta de pressupostos de carboni, que plantegen un volum total d’emissions de gasos amb efecte hivernacle que Catalunya pot emetre entre 2021 i 2035 de 403 megatones de CO2 equivalent. Els pressupostos de carboni, contemplats a la llei contra el canvi climàtic, plantegen una reducció mitjana anual del 8% de les emissions GEH del 2021 al 2035. Per aconseguir-ho, recomanen impulsar el transport públic, reduir la demanda global d’energia i materials, electrificar la indústria i incrementar l’ús de renovables, entre d’altres. El 67% de reducció s’ha determinat en línia amb les indicacions de la ciència per assolir els objectius de l’Acord de París i, concretament, l’objectiu de neutralitat climàtica el 2050 tenint en compte criteris de viabilitat tècnica i econòmica de la realitat catalana.

Segons les dades, entre 2015 i 2019 es va produir un increment de l’1% de les emissions

de mitjana. El 2022, última dada disponible, es va produir una reducció del 0,2%. Ara, la proposta plantejada pel CECC suposa una reducció del 67% d’aquestes emissions el 2035 en relació amb el 1990, plantejament superior al que recull l’esborrany del Pla Integrat d’Energia i Clima de Catalunya 2030. Aquest proposa una reducció del 29% de les emissi-

ons en relació amb el 1990. Per assolir el seu objectiu, el CECC afirma que fan falta polítiques ambicioses en energia, mobilitat i fiscalitat verda, inversions prioritàries en energies renovables, transport públic i collectiu, rehabilitació d’edificis, polítiques amb participació ciutadana i empresarial, que fomentin models de consum sostenibles i una transició eco-

social justa.

Els pressupostos de carboni estableixen una proposta global i desagregada en set sectors, en períodes de cinc anys des del 2021 fins al 2035. Així, entre 2026 i 2030 s’haurien de reduir un 45% les emissions en relació al 2022, i fins al 2035 ho haurien de fer un 69% respecte a aquest mateix any (equival al 67% de reducció respecte a

1990).

Pel que fa al sector del transport, que representa el 32% de les emissions actuals, la reducció haurà de ser del 72% el 2035 respecte al 2022. Algunes propostes del CECC per aconseguir-ho són l’electrificació del vehicle privat, l’augment de l’ús del transport públic i la mobilitat a peu o en bicicleta, el foment del transport de mer-

caderies en tren, la planificació territorial i urbana i la implantació de polítiques d’habitatge que facilitin la contenció de la mobilitat i la reducció dels viatges en avió a favor del tren. El sector de la indústria, que emet el 28% de gasos hivernacle, haurà de reduir les emissions fins a un 65%. Per aconseguir-ho, hi haurà d’haver una reducció global de la demanda de productes, menys consum energètic i assolir major eficiència en la producció. També aposta per l’ús d’energies renovables i el desenvolupament de tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni.

Pel que fa al sector de l’energia, que representa el 13% de les emissions actuals, la reducció haurà de ser del 91%. Això serà possible gràcies a l’increment d’energies renovables i la substitució de la generació amb gas i dièsel. Aquest sector afecta transversalment els altres, i per això el CECC contempla la reducció de la demanda energètica a través de diverses vies, incloent-hi la intensificació de la rehabilitació energètica d’habitatges, el decreixement turístic a favor d’altres sectors econòmics menys intensius en CO2, i la reorganització del model de generació, per exemple amb l’impuls de les comunitats energètiques i l’autoconsum compartit.

L’informe constata que es tracta d’una reducció d’emissions sostinguda des del primer any, que implica a tots els sectors. El CECC fa aquesta aposta per tal de no posar en risc l’economia i el benestar de la societat present ni de les generacions futures, anticipant les reduccions que es requeriran per al període 2036-2050 i alertant que, com més es retardi la descarbonització, més costosa i menys preparades estaran les societats per adaptar-se a una economia verda i competitiva.

El sector del transport representa actualment el 32% de les emissions.  GERARD MARTÍ