Caixa o faixa: al juliol comença la nova empresa de la brossa o es torna a l’inici
Neteja l L’Ajuntament defensa que els recursos que es puguin presentar en un futur no paralitzaran el procés
Oriol Castro
«Quan acabarà tot això?». Aquesta pregunta se l’hauran fet molts ciutadans, treballadors i polítics a Tarragona a l’hora de pensar en la disputa pel nou contracte de la brossa. La resposta és que, si tot va com preveu l’Ajuntament, acabarà al juliol. Enmig de l’estiu serà quan el Tribunal Català de Contractes resoldrà els recursos especials que FCC i GBI Paprec han interposat a l’adjudicació del contracte a Urbaser del mes passat. El Tribunal ha admès a tràmit els recursos, segons va avançar el Diari de Tarragona i ha confirmat el Diari Més. Segons expliquen fonts del Departament d’Economia de la Generalitat, l’òrgan del qual depèn el Tribunal, tot i ser un ens independent, la resolució es preveu en dos mesos.
Això suposarà que el juliol serà caixa o faixa. O se signa el contracte i arrenca el nou servei o es torna a reiniciar el projecte. Així ja ho va manifestar aquesta setmana el secretari general del consistori, Joan Anton Font, qui va exposar que l’informe jurídic de l’Ajuntament presentat al Tribunal defensa que no s’haurien d’admetre a tràmit els recursos perquè les reclamacions ja es van jutjar l’any
El caràcter del tribunal i la qüestió econòmica evitarien la suspensió
passat. Ara bé, Font va reconèixer que l’admissió a tràmit «té el seu fonament jurídic, no
ho podem negar». Cal destacar que aquesta acció paralitza el procés fins la seva resolució, però no vol dir que doni la raó a cap de les parts. Serà caixa o faixa també perquè, segons defensa l’Ajuntament, cap dels recursos que puguin interposar les empreses a posteriori, si no estan d’acord
ERC proposa fer una zona esportiva municipal a la Ciutat Residencial
Esport l Reclamen que la Generalitat cedeixi la gestió a l'Ajuntament
El Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona presentarà una moció pel pròxim Consell Plenari per reclamar l’obertura de la zona esportiva de la Ciutat Residencial com a equipament públic, gestionat pel Patronat
Municipal d’Esports. Aquesta proposta vol donar resposta a la manca d’instal·lacions esportives públiques als barris de Llevant, una reivindicació reiterada per les entitats veïnals de la zona.
Cal recordar que aviat s’iniciaran les obres per reformar tota la Residencial per con-
vertir-la en un nou equipament de turisme familiar i juvenil. Una inversió de 15,2 milions d’euros per part de la Generalitat de Catalunya i finançada a través dels Fons Next Generation. Segons el portaveu adjunt d’ERC, Xavi Puig, «la zona esportiva de la Ciutat Residen-
amb la resolució, paralitzaran el procés. «Els departaments jurídics del consistori han analitzat aquesta qüestió. Cap resolució sobre cap administració amb conseqüències econòmiques comporta la suspensió», va defensar Font. En aquest sentit, el consistori exposa que el TSJC ja va expo-
cial és una oportunitat per revertir el dèficit d’equipaments esportius públics a Llevant i oferir un espai públic, obert i municipal per a tota la ciutadania». Puig destaca que «després de desencallar la inversió principal, cal pensar en la segona fase que passa perquè la Generalitat cedeixi la zona esportiva a l’Ajuntament». Els republicans valoren la idoneïtat de recuperar aquest equipament en un entorn on destaca la Platja Llarga, el Club de Vela i l’imminent passeig ciclable de Llevant.
sar en primera instància que no suspendria el procés perquè el Tribunal és un òrgan especialitzat i perquè es tracta d’una qüestió econòmica. «Amb diners tot s’arregla», va reblar Font. Des de l’oposició, l’admissió a tràmit dels recursos s’analitza de formes diferents. «L’admissió contra-
L’apunt
La Generalitat no valora les indemnitzacions
Des del Departament d’Economia de la Generalitat no es volen fer valoracions sobre el plantejament de l’Ajuntament de Tarragona respecte unes futures indemnitzacions a les empreses concursants. El secretari general va defensar una hipòtesi en la qual la Generalitat se n’hauria de fer càrrec.
diu la versió de l’Ajuntament. Tot el que patim és fruit d’un error còsmic de Viñuales», exposa Xavi Puig, conseller d’ERC. «S’hauria d’haver demanat un aclariment de la resolució», afegeix. Des de Junts, Jordi Sendra expressa que «aquesta admissió a tràmit pot suposar un entrebanc, sí, però si no haguéssim actuat encara estaríem atrapats en la paràlisi». «No volen assumir el cost d’unes decisions impopulars, i prefereixen amagar-se darrere d’un dictamen jurídic», conclou Jordi Collado, d’ECP.
El Tribunal Català de Contractes Públics ha admès a tràmit els recursos de GBI Paprec i FCC. Gerard Martí
Redacció
Zona esportiva de la Ciutat Residencial. Cedida
Els veïns de Cala Romana refermen el rebuig a l’alberg a la Residencial
Societat l Els residents i el govern municipal es van reunir per tractar el projecte
Redacció
Els veïns de Cala Romana i el govern municipal han mantingut una reunió on han tractat el projecte d’alberg juvenil a l’antiga Ciutat Residencial. Les associacions veïnals manifesten de forma unànime el rebuig a destinar 15 milions d’euros a la creació d’un alberg, «considerant-ne les nombroses mancances en equipaments i infraestructures que pateixen els nostres barris», expliquen en un comunicat.
«Recordem, així mateix,
que la Generalitat de Catalunya va decidir al seu moment tancar aquest espai precisament per l’elevat cost de manteniment. Deixem clar que romandrem vigilants per exigir el compliment dels compromisos adquirits i reiterem les nostres demandes sobre les necessitats urgents del barri», afegeixen a l’escrit. L’alcalde es va comprometre a reunir-se amb la regidora de barri per sol·licitar explicacions sobre les queixes veïnals plantejades, segons expliquen els residents de Cala Romana.
El nou dipòsit anti-DSU de la Móra tindrà una capacitat de 1.000 m3
Instal·lacions l L’Ajuntament ha licitat les obres per a la construcció d’aquesta infraestructura per 1,5 milions d’euros
John Bugarin
Els veïns de la Móra esperen, des de fa mesos, que l’Ajuntament de Tarragona compleixi el seu compromís d’impulsar mesures per evitar noves inundacions en aquesta urbanització de Llevant. Ahir, el consistori va passar de les paraules als fets i va treure a licitació les obres de construcció
d’un tanc anti-DSU, també conegut com a tanc de tempestes, en el barri que va sortir més perjudicat pel pas de la DANA el passat novembre. Aquest dipòsit, que suposarà una inversió 1,5 milions d’euros i està finançat amb fons europeus Next Generation, podrà emmagatzemar un màxim de 1.000 metres
cúbics. La futura infraestructura hidràulica ajudarà a regular i tractar els desbordaments. Igualment, permetrà laminar i regular els cabals generats en temps de pluja disminuint el seu abocament al canal de la Móra; i, fins i tot, farà un cert grau de depuració sobre els volums finalment s’abocaran al medi.
El tanc permetrà laminar i regular els cabals en temps de pluja intensa
El termini d’execució de les obres serà de quatre mesos, aproximadament. Segons s’explica en el projecte, la capacitat d’evacuació de l’estació de bombament d’aigües residuals (EBAR) de la Móra, tant a través de la impulsió a l’EDAR de Tarragona Nord, com al mar, no és suficient per fer front a les aportacions d’aigües en episodis de pluges de forta i mitjana intensitat. Aquest fet ocasiona sobreeiximents de la xarxa de clavegueram, on el cabal màxim que pot transportar està quantificat en 1.364 metres cúbics, dels quals manquen 1.124 per controlar.
«Compromís» amb els veïns El conseller d’Urbanisme, Nacho García, ha destacat la importància d’aquesta infraestructura: «Aquest projecte ens permetrà millorar les infraestructures necessàries a la Móra i minimitzar al màxim la possibilitat de sobreeiximents del canal». L’edil també ha remarcat que, amb aquesta actuació, «el govern municipal referma el compromís amb la ciutadania de la Móra per tal que el barri sigui més resilient a les tempestes fortes, que malauradament el novembre vam patir en aquella zona de la ciutat».
Imatge aèria del canal de la Móra, on s’instal·larà el nou dipòsit anti-DSU. Marc Colilla
El projecte disposa d’una subvenció europea. Gerard Martí
Reus està apostant per l’evolució tecnològica, amb propostes com la jornada Reus Tech Summit, però la innovació no es limita aquí i forma part, també, de projectes com el ‘RENATUReus’. Redessa/Laia Solanellas
Per què Reus ? ha estat distingida com a Ciutat de la Ciència i la Innovació
Municipal l La capital del Baix Camp va recollir dilluns el guardó en reconeixement del seu «ecosistema d’innovació»
Reus ja és formalment Ciutat de la Ciència i la Innovació. Va ser distingida dilluns pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en reconeixement del seu «ecosistema d’innovació». Fou un dels únics 22 municipis guardonats de tot l’Estat en la convocatòria del 2024 i que s’han integrat a la Red Innpulso per fomentar la investigació i desenvolupar projectes col·laboratius per transformar les urbs i millorar la vida de la gent. La candidatura presentada per l’Ajuntament de Reus i que ha estat considerada mereixedora de la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació planteja 69 projectes, alguns en marxa i d’altres planificats, que responen a un concepte
ampli d’innovació, no lligat exclusivament a la tecnologia, i que es dissenyen amb la voluntat de tenir una ciutat més neta, segura, inclusiva, justa, verda i competitiva. En concret, els set grans reptes fixats són l’accés a l’habitatge, la ciutat saludable, la captació i retenció de talent, la mobilitat urbana sostenible, la transformació energètica, la transformació del sector primari i la participació ciutadana. La inversió prevista pel grup Ajuntament per tirar endavant aquestes iniciatives és de gairebé 80 milions d’euros.
La candidatura presentava 69 projectes innovadors d’àmbits variats
Els projectes més destacats presentats per assolir la distinció han estat els següents:
La ciutat saludable
L’Ajuntament està impulsant polítiques, des de diferents àrees, per abordar els determinants de la salut, com l’urbanisme, el benestar emocional o la lluita contra el canvi climàtic, per tal de crear entorns que promoguin el benestar físic, mental i social. En aquesta línia, tenen un pes important les actuacions adreçades a renaturalitzar carrers, places, interseccions, centres educatius, camins i la ciutat en general. Amb el marc del RENATUReus, hi ha múltiples accions activades. En són exemple els refugis climàtics per a les escoles General Prim, Pompeu Fabra, Marià Fortuny i Teresa
Miquel. Recentment, se n’ha adjudicat la construcció i suposarà una inversió de més d’1 milió d’euros per adaptar els patis i convertir-los en zones d’estada confortables davant d’un context d’augment de temperatures, mitjançant solucions basades en la natura, tot incrementant la presència de verd, substituint els paviments durs i impermeables i generant espais d’ombra. En paral·lel, es treballa en el conjunt de Reus, transformant els parterres de planta de temporada per espècies resilients, implantant més escocells vius per millorar la capacitat per retenir l’aigua i plantant nou arbrat dins del Pla Reus Respira, que preveu sumar 500 arbres cada any.
També, l’Ajuntament de Reus ha impulsat el Servei
d’Orientació i Atenció al Benestar Emocional i Mental, que vol acompanyar els ciutadans que ho necessitin a trobar un recurs per cuidar la salut mental, el benestar emocional i prevenir el malestar.
Mobilitat urbana sostenible
En mobilitat, els reptes són diversos i constants. La Zona de Baixes Emissions s’implantarà de forma efectiva a partir de desembre i el consistori treballa per oferir mesures alternatives, com l’ampliació del servei d’autobús a demanda, el Bus x tu, que permet desplaçar-se entre el centre i la perifèria. Fins ara, només cobria barris residencials, però arribarà també als centres de treball dels polígons industrials, així com a les urbanitzacions, la Residència Marinada, l’Ins-
titut d’Horticultura i l’Institut Villablanca. Per incrementar l’àmbit d’actuació, està prevista la compra de quatre microbusos elèctrics.
A més, es pretén continuar fomentant l’ús de la bicicleta, a través del desplegament de la xarxa de carrils bici, que ja disposa de més de 65 quilòmetres, i l’habilitació de quatre o cinc noves estacions de la Ganxeta, la bicicleta compartida, durant el 2025. Se’n farà una de nova a tocar del carrer del Roser, es planteja crear-ne al polígon Agro-Reus (carrer de Recasens i Mercadé) i s’estudien els barris Horts de Miró i Immaculada.
Captació i retenció de talent Reus, segona ciutat de Catalunya amb major proporció d’ocupació al sector tecno-
Sergi Peralta Moreno
lògic, s’enfronta al repte de captar i retenir talent en un mercat altament competitiu. Per abordar aquesta necessitat, s’impulsen tres línies estratègiques. La primera és la formació, centrada en educació digital i certificacions en àrees com programació i ciberseguretat. La segona, l’emprenedoria digital, mitjançant incubadores, acceleradors i esdeveniments d’innovació. Finalment, la col·laboració publicoprivada, amb aliances entre empreses tecnològiques, la Universitat Rovira i Virgili i altres entitats. Reus disposa actualment de l’únic Parc Tecnològic i d’Innovació de la demarcació, que connecta un ecosistema singular amb els centres d’empreses municipals. S’acaba de publicar el concurs de projectes del que serà el cinquè, Redessa InnoReus. Amb tot, la meta és anar un pas més enllà i que el Tecnoparc evolucioni cap a un districte tecnològic i d’innovació amb espais urbans i entorns de treball. Així mateix, s’ha posat en marxa una Oficina d’Innovació per impulsar i facilitar la innovació de manera transversal a la ciutat.
Accés a l’habitatge
Un dels principals cavalls de batalla és garantir l’accés a l’habitatge, en especial, dels col·lectius més vulnerables. Perseguint aquest objectiu, l’Ajuntament té diverses línies d’actuació engegades, com les
obres de construcció del complex d’habitatge social, aparcament públic i equipament municipal Riera, antigament conegut com a Hispània, i que comptarà amb 60 pisos de preus assequibles i un pàrquing soterrat de 340 places. A més, es planteja fomentar formes alternatives d’accés a l’habitatge, com les cooperatives o les propietats compartides i temporals. En el cas de la gent gran, es dibuixa la creació d’immobles compartits que ajudin a combatre situacions de soledat no desitjada, promoure l’envelliment actiu i optimitzar els recursos.
La transformació energètica En un context d’emergència climàtica, Reus va decidir centrar un dels tres eixos del Pla d’Acció Municipal 2023-27 en iniciatives destinades a avançar cap a una ciutat més verda, sostenible i connectada amb la natura. L’objectiu municipal és esdevenir un referent al territori i a Catalunya pel compromís mediambiental, la promoció de l’autoconsum i l’energia neta i verda. Un exemple en aquesta direcció és Reus Energia, el projecte per subministrar electricitat a l’Ajuntament i els equipaments públics. Gestiona instal·lacions solars fotovoltaiques a les escoles municipals, l’IMFE Mas Carandell, la Biblioteca Xavier Amorós, el Gaudí Centre, el Mercat Central i el Pavelló Olímpic. A més de generar energia de fonts
Una candidatura amb el suport dels principals agents econòmics i socials
Amb la candidatura presentada per a la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació, l’Ajuntament de Reus no estava sol: comptava amb el suport de les principals administracions —la Generalitat, a través d’ACCIÓ, l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa i la Diputació de Tarragona—, el món acadèmic i l’àmbit científic —amb la URV, els instituts de recerca IRTA i Pere Virgili, la Fundació Eurecat i la Fundació del Parc Tecnològic del Vi com a principals aliats— i el sector empresarial —amb Cepta, Pimec, les cambres de comerç de Reus, Tortosa i Valls, la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona, els consells reguladors de la DO Cata-
lunya, la DOP Avellana de Reus o la DOP Siurana, el Clúster TIC Catalunya Sud i més de 45 empreses del territori com a avaladors—. El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ho va reconèixer a l’hora de lliurar el guardó a l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, el passat dilluns a l’auditori de firaReus. En concret, es va destacar «l’important ecosistema d’innovació a la ciutat, tant empresarial —destacant el sector tecnològic i el Tecnoparc—, com dels centres de recerca en nutrició i salut i ciències òmiques». La batllessa també s’ha mostrat orgullosa de la fita aconseguida i ha destacat que és fruit del treball de molta gent i d’una aposta de llarg recorregut amb el convenciment que els municipis són claus en la transformació del país, motors de canvis, i el primer nivell on les polítiques d’innovació es tradueixen en millores reals per a la ciutadania.
L’entrada a la Red Innpulso permet participar en projectes cooperatius
pròpies amb instal·lacions solars, l’empresa municipal en compra procedent de fonts renovables al mercat lliure per subministrar només energia verda a les instal·lacions públiques. De cara al 2025, està prevista la posada en funcionament de les instal·lacions a Redessa CEPID i l’ampliació de les plantes a les escoles La Vitxeta i Pi del Burgar. També es troba en redacció un nou projecte al Cementiri General i s’estudia la instal·lació d’un hort solar amb panells sobre terrenys municipals i un projecte amb emmagatzematge a través de bateries que es correspondria amb una segona fase del dipòsit de vehicles. Una altra proposta és l’Associació Comunitat Energètica del Polígon Agro-Reus, la iniciativa publicoprivada liderada per l’Ajuntament i amb la participació d’empreses per promoure l’ús d’energies renovables. Aquesta infraestructura permetrà als negocis de la zona consumir energia generada localment i els excedents seran gestionats i comercialitzats per Reus Energia. El projecte implica una inversió de 4,4 milions d’euros, amb una subvenció de 2,2 milions d’euros atorgada pel Ministeri de Transició Ecològica i l’IDAE, a través dels Fons Next Generation.
En darrer terme, Redessa ha invertit més d’1 milió d’euros per millorar la sostenibilitat dels seus edificis, tant els centres d’empreses com la divisió d’habitatges. Les actuacions s’han articulat al voltant de l’eficiència energètica i hídrica, el reciclatge i la reducció del malbaratament.
El sector primari Reus ja va fer gala durant el lliurament de les distincions a les noves Ciutats de la Ciència i la Innovació de la seva tradició agroalimentària. El Reus, París, Londres roman en la memòria col·lectiva, però el pes econòmic del sector continua sent notable avui dia. Amb més de 100 empreses, el camp de la nutrició i l’alimentació suma a la demarcació de Tarragona més de 6.000 treballadors i 2.500 milions d’euros de facturació anual. Avui dia, el sector primari té importants reptes, com afron-
tar el canvi climàtic, millorar l’eficiència i la digitalització. Per això, des de l’Ajuntament es col·labora amb l’IRTA i l’Eurecat i s’ha impulsat el Hub Foodtech & Nutrition, que treballa per generar dinàmiques entre dos sectors estratègics, el tecnològic i l’alimentari, i vol aportar valor afegit perquè Reus i l’entorn siguin un pol d’atracció d’inversions, tecnologia i innovacions. En paral·lel, des de Redessa s’estan potenciant start-ups i projectes emprenedors agroalimentaris i de salut.
Destaca també el projecte europeu Soulfood, liderat per la Diputació de Tarragona, amb la col·laboració de l’Ajuntament, el Clúster TIC Catalunya Sud, la Fundació Espigoladors i altres socis europeus, que busca fórmules basades en la innovació tecnològica per reduir el malbaratament alimentari i que els excedents de les produccions agrícoles arribin a iniciatives socials.
La participació ciutadana L’Ajuntament ha adoptat, amb l’experiència d’anys, la participació com una manera de fer pròpia; part imprescindible per dissenyar plans estratègics i equipaments que han de transformar la imatge de la ciutat. Amb la voluntat d’ampliar la implicació de la població en la millora de Reus, s’estan desenvolupant dues aplicacions mòbils. Una, de seguretat ciutadana i mancomunada amb altres municipis del Camp de Tarragona, que permetrà comunicar-se de manera fàcil i immediata amb els cossos de seguretat en situacions d’emergència. La segona serà una app de ciutat, que incorporarà la intel·ligència artificial i tindrà funcionalitats com l’opció d’avisar incidències a la via pública.
Més projectes
La candidatura compta amb més projectes que busquen millorar la vida de la ciutadania i que, tal com explicà l’alcaldessa, Sandra Guaita, dilluns, ratifiquen que Reus tenia «ADN innovador quan la gent no sabia què era». En són exemples el Young Lab Prototips, que busca la participació dels joves en projectes de ciutat; el Centre de Capacitació Digital; o la creació d’espais de prova i experimentació per a productes i serveis tecnològics innovadors abans de ser comercialitzats.
L’apunt
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, amb la distinció Ciutat de la Ciència i la Innovació entre Núria Montserrat, Teresa Riesgo i Olga Morales. Laia Solanellas
La FiM de Vila-seca comença la seva edició més professional
Cultura l Un total de 170 artistes emergents i familiars visiten el municipi fins diumenge amb 72 actuacions
Álvaro Rodríguez
La Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca (FiM) ja ha engegat la seva 21a edició i enceta també la seva «etapa de consolidació». Així ho creu Manuela Moya, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vila-seca, qui ressalta l’activitat professional com un «una baula fonamental de la fira».
Aquest és un dels punts que agafa més rellevància aquest any, ja que ‘l’espai PRO’, reservat a les trobades entre artistes, programadors i productors, compta amb més superfície i una nova carpa pel desenvolupament d’activitats professionals. A més, el festiva compta aquest any amb una vintena «d’antenes», és a dir, altres festivals i associacions culturals que col·laboren amb Vila-seca.
Per tot, la regidora considera que aquest és «el millor festival per identificar tendències». Aquesta edició té també una important mirada al futur, sota un lema que diu que «el tens a tocar». En aquest sentit, Moya remarca la voluntat de «continuar i
millorar» de cara a futures edicions.
Més enllà de l’activitat professional, aquesta FiM també ha crescut en propostes artístiques, arribant fins a 72 actuacions i 170 artistes. Com és habitual, la programació s’ha dissenyat prioritzant «les escenes emergents», deixant també un pes important a la «feminització a l’escenari i les identitats no normatives». Alguns dels noms destacats dins la programació emergent són FADES, Gavina.mp3 o Anna Gisbert. Com també és habitual, el certamen compta amb una extensa programació familiar que portarà a Vila-seca les actuacions de Delirium Quartet, Companyia la Cresta o Koko-Jean & The Tonics. La regidora de cultura també destaca que tots els espais estan adaptats per persones amb mobilitat reduïda i els
L’organització ha dissenyat un pla per reubicar els actes en cas de pluja
horaris han estat acotats a la conciliació familiar.
Davant la possibilitat d’inclemències meteorològiques, la FiM ha activat un protocol per «assegurar la continuïtat de la programació en espais alternatius». Així, en cas de pluja intensa, les actuacions previstes als escenaris del Castell i de la plaça de Voltes seran reubicades, tot intentant mantenir els horaris establerts.
Els actes de la FiM s’allargaran fins diumenge amb el Celler i el Castell de Vila-seca com a epicentre.
Per a Pere Segura, alcalde de Vila-seca, la FiM és «un reflex de la confluència de cultures que hi ha al Camp de Tarragona». El batlle reivindica aquesta iniciativa «en un mercat on cada cop és més difícil accedir a la cultura en català, especialment per la gent jove».
La FiM és organitzada per l’Ajuntament de Vila-seca i compta amb el suport fonamental de l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Tarragona.
Programació del cap de setmana a la FiM Vila-seca
Imatges de la presentació del primer concert de la FiM Vila-seca. Gerard Martí
L’Espluga renovarà la xarxa d’aigua de la urbanització del Casal invertint-hi 400.000 €
Equipaments l Se substituiran 2.754 metres de canonades i es renovaran 112 escomeses
L’Espluga de Francolí renovarà la xarxa d’aigua de la urbanització del Casal amb una inversió de 401.038,29 euros, finançada per la Generalitat i la Diputació de Tarragona. El projecte inclou la substitució de 2.754,50 metres de canonades i la renovació de 112 escomeses domiciliàries. Les canonades actuals, majoritàriament de fibrociment i amb més de 50 anys d’antiguitat, presenten nombroses deficiències i fuites. Dels trams afectats, 2.094,50 metres cor-
responen a conduccions de fibrociment, que representen el 25,31% del total d’aquest material al municipi. Amb aquesta actuació, i sumant-hi la renovació prèvia a la urbanització Carreras, ja s’haurà renovat més del 50% de la xarxa de fibrociment. Les obres, amb una durada prevista de quatre mesos, es troben en fase d’informació pública. Els carrers afectats seran Pompeu Fabra, Bernat Morgades, Serè, Milmanda, Prat de la Riba, Joan Maragall, avinguda dels Països Catalans i la carretera de Poblet.
Riudecanyes actua per millorar la qualitat de l’aigua local
Recursos l L’Ajuntament ha instal·lat un nou equip provisional d’osmosi inversa
Redacció
L’Ajuntament de Riudecanyes ha instal·lat un nou equip provisional d’osmosi inversa a l’estació de tractament d’aigua potable per garantir un subministrament d’aigua de qualitat i evitar l’ús continuat de camions cisterna, que fins ara complementaven el servei amb aigua del CAT. Aquesta mesura és una resposta a la complexitat de potabilitzar l’aigua del pantà de Riudecanyes, l’única font de subministrament del municipi, que presenta altes concentracions de sals, ferro, manganès i matèria orgànica, especialment quan el nivell de l’embassament és inferior al 10 % i durant els períodes més càlids de l’any. El nou sistema, que ja està en funcionament, pot tractar 10 m³/h i produir-ne entre 8 i 9 m³/h d’aigua filtrada amb un rendiment del 85 %. Això permet una disponibilitat més gran de recursos hídrics, una millor qualitat de l’aigua i una opció més sostenible que el transport en cisternes, tant ambientalment com econòmicament, i ofereix una ma-
FESTES POPULARS
El sistema pot tractar 10 m³/h i produir entre 8 i 9 m³/h d’aigua filtrada
jor estabilitat en el servei de subministrament local.
Aquesta actuació s’integra dins un projecte més ampli,
La Fira Campera de Vallmoll torna amb cavalls, música i ambient flamenc
El 16 i el 17 de maig s’oferiran espectacles eqüestres, concerts, dansa i àpats populars
El pròxim 16 i 17 de maig Vallmoll viurà una de les cites festives més populars del seu calendari, amb la Fira Campera del municipi, que organitza la regidoria d’Activitats Lúdiques de l’Ajuntament vallmollenc.
El programa de la Fira Campera arrencarà el divendres 16 a les 18.45 h. amb un espectacle eqüestre-flamenc de la Companyia Carmelo Cuevas i el club eqüestre La Arboleda de Sanlúcar de Barrameda (Cadis), finalistes del programa televisiu de Telecinco ‘Tú sí que vales’. A les 21.00 h. es farà la inauguració i encesa de llums de la nova Portadala de la Fira Campera,
mentre que a les 21.30 arribarà un sopar a la fresca a càrrec de la Masia del Pla (menú 8 €). El dia es tancarà amb una actuació del grup musical Aydená i una nit musical amb DJ. De cara a dissabte 17, la jornada de la Fira Campera començarà a les 12.30 h, amb l’actuació del grup Alma y Son i, mentrestant, arrencarà també el concurs de paelles d’arròs. Els grups que vulguin participar-hi hauran d’inscriure’s a les oficines municipals fins al 12 de maig. Si no es pertany a cap grup, també es podrà comprar un tiquet de paella a càrrec de la
El concurs de paelles d’arròs és un dels actes més populars i es durà a terme el dissabte al migdia
Masia del Pla, per 15 euros. A les 15.30 h. està prevista l’actuació de la companyia de dansa Alejandro Cabrera, amb Anna Bernal, Alejandro Luque, Guillem Calderón i la vallmollenca Yaiza Cañas. De cara a les 20.00 h. començarà l’actuació del Cor Rociero, seguit d’un sopar de carmanyola, un concurs de vestit de flamenc/a i una nit musical amb l’actuació del grup de rumba Siroco, al qual seguirà una sessió a càrrec de DJ MEGY. L’activitat compta amb el suport del Pla ImpulsDipta de la Diputació de Tarragona.
valorat en més de 265.000 euros, que opta a subvencions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El projecte inclou la instal·lació d’un equip d’osmosi inversa estable, un sistema d’ultrafiltració i un nou sistema d’oxidació, amb l’objectiu de garantir definitivament la qualitat de l’aigua al municipi.
L’ACA ja ha atorgat a l’Ajuntament del municipi el finançament necessari per al lloguer del sistema provisional d’osmosi. També es treballa per abordar problemes estructurals en l’abastament d’aigua, com la baixa qualitat i la manca de recursos a les conques del Siurana, Montsant i Riudecanyes.
Redacció
El nou equip d’osmosi inversa de l’estació de tractament d’aigua potable de Riudecanyes. Comaigua
Un carrer de la urbanització del Casal de l’Espluga de Francolí. ACN
Fumata blanca: el nou Papa és Lleó XIV
Religió l El cardenal Robert Francis Prevost, agustí nord-americà de 69 anys, és el 267è Pontífex de l’Església catòlica
Agències
L’Església catòlica ja té nou Papa. Aquest dimecres a la tarda, minuts després de les sis, la fumata blanca al Vaticà va anunciar al món l’elecció del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost com a 267è pontífex de la història. Amb el nom de Lleó XIV, l’agustí de 69 anys s’ha convertit en el primer Papa originari dels Estats Units. La seva elecció ha arribat després de tres votacions del conclave, un procés àgil i més ràpid que altres eleccions recents. El conclave, format per 133 cardenals i considerat un dels més multiculturals de la història, ha conclòs amb rapidesa, trencant les previsions dels qui apuntaven a una deliberació més prolongada.
Lleó XIV va sortir al balcó central de la basílica de Sant
Pere amb la muceta papal, la creu daurada i l’estola brodada, recobrant la vestimenta de presentació que el seu predecessor havia descartat. Amb un to serè i proper, va iniciar el seu discurs amb la salutació «La pau sigui amb vosaltres», i va centrar les seves primeres paraules com a Papa en la pau, el diàleg, la justícia i la inclusió. Va dedicar records per al papa Francesc, de qui va dir que conserva viva la seva veu «dèbil però valenta», i va demanar als fidels que ajudin l’Església a construir ponts i a ser «un únic poble sempre en pau». Va parlar també en castellà per adreçar-se a la seva estimada diòcesi de Chiclayo, al Perú, on va exercir durant anys.
El seu nom pontifici, Lleó XIV, remet a Lleó XIII, impulsor de la primera gran encíclica social de l’Església, Rerum
novarum, sobre la dignitat del treball. Un gest que pot interpretar-se com un senyal d’un pontificat centrat en la justícia social, la sinodalitat i la continuïtat amb l’estil pastoral de Francesc.
Reaccions
Des de Tarragona, l’arquebisbe Joan Planellas ha celebrat l’elecció amb una «alegria profunda». En un comunicat, ha destacat la fidelitat de Lleó XIV al Concili Vaticà II i ha assegurat que el nou Papa «impregnarà el pontificat d’espiritualitat i retorn a l’Evangeli». Ha remarcat la seva senzillesa, la defensa de la justícia, la proximitat amb els pobres i el diàleg amb altres confessions. Segons Planellas, Lleó XIV serà un Papa de comunió, guiat pels signes dels temps i per l’esperit de fraternitat universal.
També des de Madrid, la Conferència Episcopal Espanyola ha expressat la seva «adhesió i comunió total» amb el nou pontífex. El secretari general, César García Magán, l’ha descrit com un «Papa missioner» i ha apuntat que, pel seu perfil, seguirà la línia de Francesc.
Des de l’àmbit polític espanyol, Pedro Sánchez ha felicitat el nou Papa i ha demanat que el seu pontificat contribueixi a la defensa dels drets humans i al diàleg en un món que necessita «esperança i unitat». El PSOE, a més, ha destacat el compromís de Prevost amb la fraternitat i la pau, i ha valorat positivament el seu domini del castellà i la seva sensibilitat vers la cultura llatina.
A nivell europeu, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el pre-
El seu discurs va posar l’accent en la pau, el diàleg i la justícia
És el primer Papa nascut als Estats
Units en la història de l’Església catòlica
sident del Consell, António Costa, han manifestat la seva confiança que Lleó XIV promourà «els valors compartits» i treballarà per fomentar la unitat i la dignitat humana.
La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, l’ha definit com un «far d’esperança» i ha subratllat el seu paper en la construcció de
ponts i la recerca de la pau. El president francès, Emmanuel Macron, ha qualificat l’elecció de moment «històric» per a l’Església catòlica i ha enviat un missatge de fraternitat a tots els catòlics. Des d’Ucraïna, Volodímir Zelenski ha demanat al nou Papa que continuï donant suport moral i espiritual al seu país davant la guerra, i ha expressat l’agraïment per la postura constant del Vaticà a favor del dret internacional i la defensa dels civils.
En un to similar, la Unió Europea ha reiterat la voluntat de treballar conjuntament amb la Santa Seu per fer front als reptes globals i promoure l’esperit de solidaritat. El president rus, Vladímir Putin, també ha felicitat Lleó XIV i ha destacat els «valors cristians» que, segons ell, uneixen Rússia i el Vaticà.
El nou Papa Lleó XIV durant la seva primera aparició com a Pontífex al balcó central de la basílica de Sant Pere, aquest dijous. EFE
k Tribuna k
La
Unió
Europea:
75 anys de pau, solidaritat i progrés davant les amenaces
del present
Fa 75 anys, el món emergia dels pitjors conflictes de la seva histò ria. Europa, que havia estat dues vegades epicentre de guerres mundials, jeia exhausta: ciutats reduï des a runes, economies col·lapsades i, el més dolorós, societats profundament dividides per l’odi. L’autoritarisme, el feixisme i la demonització del “diferent” havien portat el continent a l’abisme. Països que compartien segles de cultu ra comuna s’havien esquinçat en bata lles fratricides on, literalment, germans s’enfrontaven en trinxeres oposades.
Les democràcies, fràgils i desacredi tades, queien com fitxes de dòmino da vant l’avanç de règims que glorificaven la violència. L’Holocaust havia mostrat fins on podia arribar la deshumanit zació. En aquest context de trauma col· lectiu, va sorgir una pregunta radical: Com garantir que això mai es repeteixi?
La resposta va arribar el 9 de maig de 1950 de la mà de Robert Schuman, ales hores ministre francès d’Afers Exteriors. La seva proposta —redactada amb el visionari Jean Monnet— era d’una sim plicitat brillant: si les nacions europees compartien els seus recursos estratègics (carbó i acer, aleshores essencials per a la guerra), la confrontació militar es tor naria impossible per pura interdepen dència.
Aquesta idea, plasmada en la Declara ció Schuman, va donar llum a la CECA (1951), primer pas cap a la integració. Alemanya Occidental, França, Itàlia i el Benelux van acceptar sotmetre les se ves indústries bèl·liques a una autoritat comuna. Per primera vegada, països ce dien sobirania no per coerció, sinó per convenciment. El missatge era clar: la cooperació venceria els dimonis del na cionalisme extrem.
De la reconciliació a la prosperitat compartida
El que va seguir va ser un miracle polític. La CECA va evolucionar cap al Tractat de Roma (1957), creant la Comunitat Econòmica Europea. El projecte va créi xer no per imposició, sinó perquè va demostrar el seu valor aconseguint i im pulsant la Pau irreversible, cap membre ha lliurat guerra contra un altre des de
Mario Soler Conseller d’Europe Direct Tarragona
1945, el període més llarg d’harmonia en la història europea. El Motor econòmic, el mercat únic completat el 1993 va ge nerar la major zona de lliure comerç del món, amb un PIB col·lectiu que rivalitza amb els EUA i la Xina. La Cohesió social, els fons estructurals han reduït dispa ritats entre el nord ric i el sud/perifèria, amb exemples com Irlanda o Espanya, que van passar de receptors nets a con tribuents. La Regula ció Comunitària, normes europees en ecologia com el Green Deal, privacitat (RGPD) o drets laborals i programes com Erasmus amb 13 milions de beneficiaris des de 1987 o l’espai Schengen va fer re alitat el somni de viatjar sense fronteres. No obstant això, tots aquests èxits s’enfronten a diferents perills que avui dia estan creixent a una velocitat alar mant, Populismes neofeixistes que res sorgeixen amb retòrica xenòfoba i anti UE, des d’Hongria fins a Itàlia, finançats a vegades per oligarques amb interessos en dividir Europa. Guerres híbrides amb Rússia i altres actors que desestabilitzen mitjançant ciberatacs, desinformació i pressió energètica. Egoismes nacionals amb Governs que incompleixen valors fundacionals (com Polònia amb l’Estat de dret) o bloquegen polítiques comu nes (vetos migratoris o drets de les per sones LGBTI+). I les tan actuals Fake news anti UE que impliquen agents in ternacionals desestabilitzadors que di fonen bulos per confondre i manipular la ciutadania.
Per això apostem per seguir cons truint la Europa del futur sota cinc pilars irrenunciables:
Defensa comuna: Acabar amb la dependència dels EUA mitjançant un exèrcit europeu creïble.
Autonomia estratègica: Produir xips, medicaments i energies netes en sòl eu ropeu.
Justícia intergeneracional: Pacte verd que combati el canvi climàtic sense ex cloure treballadors d’indústries obsole tes.
Digitalització humanista: Regular la IA perquè serveixi al ciutadà, no a mo nopolis tecnològics. Democràcia parti cipativa: Convenció ciutadana permanent com la de 2022, però amb poder vinculant.
La UE és un projecte inacabat, però el seu valor és indiscutible. Per això l’Europe Direct Tarragona impulsa una programació especial pel maig europeu
La UE és un pro jecte inacabat, però el seu valor és indiscuti ble. Per aixo l’Europe Direct Tarragona impulsa una programació especial pel maig europeu:
Durant tot el mes, el centre ha prepa rat un seguit d’activitats dirigides prin cipalment als escolars, amb l’objectiu de difondre les polítiques de la UE i treba llar les prioritats marcades per la Comis sió Europea.
Entre les accions previstes, destaquen ‘Coneix el Parlament Europeu’ a l’Insti tut Pons d’Icart, ‘Kalòpsia: un planeta no tan diferent’ un conta contes que recorrerà les escoles Sant Pere i Sant Pau i Torreforta i ‘Dones pioneres a la UE’, una xerrada al col·legi Sant Pau.
A més, aquest cap de setmana s’inici arà la campanya “Let’s Clean Up Euro pe!”, amb neteges col·lectives a diferents espais naturals de la ciutat, organitzades per entitats mediambientals i centres educatius.
I com a gest simbòlic, avui els autobu sos municipals exhibeixen la bandera europea com a mostra de compromís amb els valors de la Unió.
k Dels lectors
El apagón en Puertollano
En un món on sorgeixen els blocs au toritaris i antidemocràtics, dividir nos seria un suïcidi col·lectiu. L’elecció és clara: entre la solidaritat que ens va fer grans o el sálvese quien pueda.
Avui 9 de maig no és només una cele bració, és una reivindicació de la nostra història de pau i prosperitat i una crida a actuar per defensar la Europa de la ciu tadania, la nostra Europa, MÉS Europa.
Los habitantes se volcaron en ayudar voluntariamente en todo lo que podían. Tuvimos suerte de encontrar personas que iban preguntando si necesitabas cargar el móvil, medicamentos, agua,o cualquier cosa. A las 23’30 nos dicen que tenemos autobuses para desplazarnos a nuestro destino. Cargamos otra vez con las maletas y nos dirigimos al autobús designado. Unos para Córdoba, otros para Málaga y el resto para Sevilla. Fueron tres horas y medía hasta Málaga. En la estación María Zambrano, que la habían cerrado al público, nos esperaban los voluntarios de la Cruz Roja que iban montando camillas para pasar el resto de la noche. Nos ofrecían manta y un kit de aseo. Una alarma se había disparado y no dejó de sonar, pero muy cansados debíamos estar porque unas horas de sueño si que tuvimos. A las 6 de la mañana, ya estábamos en disposición de abandonar la estación, que seguía sin servicio de trenes, y dirigirnos cada uno a nuestro destino.
De todo este desastre salimos reforzados en relaciones humanas. Hemos conocido a personas que lo han dado todo para ayudar. No los habíamos visto nunca y quizás no volvamos a vernos. Nos han dejado huella y los recordaremos siempre.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
En el Ave destino Málaga nos pilló el apagón sobre las 12’30 en Puertollano. Tardaron unos minutos en avisarnos de que se había producido un apagón. Luego vino el silencio, hasta que los viajeros empezaron a hacer preguntas. El personal del tren no tenía respuestas. Decían que esperaban instrucciones. Por fin llegó la instrucción de desalojar el tren con los equipajes. Personas muy amables nos ayudaron con las maletas. Permanecimos en el interior de la estación de Puertollano, sentados por el suelo y las aceras de alrededor, porque no había suficientes asientos para todos los pasajeros. Es lógico. Nos enviaron un equipo de 6 policías además de personal de protección civil, para mantener el orden y dar las explicaciones que podían. Nadie sabía nada. Aparte de que el apagón era en casi toda Europa y esperaban instrucciones. Pasadas unas horas, compareció el alcalde para ver qué solución tenía está insólita situación. Los pasajeros seguían con gran resignación todo lo que iba ocurriendo alrededor. De momento enviaron bocadillos y agua, para aliviar algo. Al poco tiempo llegaron unos autobuses para trasladarnos al polideportivo de Puertollano, donde nos esperaban unas colchonetas en el suelo para poder pasar la noche. Volvieron a ofrecer comida y bebida a los que querían. Para los mayores de 70 años ofrecieron un comedor para cenar sentados en mesas.
El microteatre és un format teatral que consisteix a representar obres de durada breu, en espais singulars, per a un públic reduït i a preus populars. Tot plegat, sense descuidar la qualitat del text, de les interpretacions i de la posada en escena.
El programa de la tercera edició del festival de microteatre Fil a l’Agulla que organitza el col·lectiu La Catllarenca s’ajusta amb precisió a aquesta definició: en el festival d’enguany els organitzadors han programat un total de vuit obres breus, que es representaran en diversos espais del Castell del Catllar, per a grups de 30 persones com a màxim. I, tot plegat, a un preu de 5 euros.
El Fil a l’Agulla 2025 es farà en dos dies: dissabte 10 i diumenge 11 de maig. El funcionament és simple: el públic es dividirà en quatre grups que, acompanyats per un guia, podran gaudir de les
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Teatre Els dies 10 i 11 de maig el recinte acollirà la tercera edició del Festival de Microteatre Fil a l’Agulla
El microteatre es farà amo del Castell del Catllar
obres en espais emblemàtics del Castell. De les vuit obres programades, quatre es faran dissabte i quatre diumenge. Entre les vuit peces n’hi ha tres que s’estrenaran per primera vegada al Castell, mentre que la resta han estat premiades i reconegudes en diverses mostres i festivals de microteatre.
Aquesta és la primera vegada que el festival es reparteix en dues jor-
nades. La segona novetat del Fil a l’Agulla 2025 és que incorpora la música en directe: abans d’iniciar el recorregut, i un cop finalitzat, el públic podrà gaudir del saxo de Joaquin Murillo. A més, un cop acabada la sessió, el públic podrà degustar una copa de vi sota la lluna plena i també tindrà l’oportunitat de conversar amb els actors i les actrius.
Pel que fa a la programació, dissabte 10 s’hi podran veure les peces Cafè, conyac i assassinat, de Met & Fut (Jordi Ferragut i Jaume Fàbregas); L’ascensor, de Ves per
on (Joan Mª Vidal i Cristina Prats); Duérmete niño, de la Cia La niña bonita (Anna Prats i Xavi Álvarez); i El Trivial, amb Jessica Rivero i Carla Garcia.
Diumenge dia 11 hi ha programades les obres Tots som lladres, de Met & Fut (Jordi Ferragut i Jaume Fàbregas); Xarlot, amb Fermí Fernández i Joan Mª Vidal; Entre el bé i el mal, amb Uri Callau i Núria Florensa; i Mirades, amb Emili Corral i Marta Ruiz Bonet.
Es tracta d’obres que duren com a màxim 15 minuts i que retraten, amb molt d’humor, situacions de misteri, conflictes familiars o, directament, els comportaments humans.
Les entrades tenen un preu únic de 5 euros per a cada dia, i es poden comprar a través de la web d’Entrapolis. Si plou, el festival es farà igualment, perquè el recinte disposa d’espais a cobert.
Programació acurada
Tres obres s’estrenaran al Catllar i la resta tenen l’aval de diversos premis
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Marge de confiança
De resultats i de persones
El passat dilluns vaig assistir amb cinc estudiants de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia a Barcelona a un diàleg amb Dr. Andreas Schleicher, director de l’OCDE i una de les figures més influents en educació global. Davant d’una sala plena de futurs pedagogs i pedagogues, Schleicher va exposar amb claredat els reptes i èxits dels sistemes educatius del món, posant especial atenció en com mesurem l’èxit escolar a través de les proves PISA.
Singapur, per exemple, és avui el referent mundial en rendiment acadèmic: lidera les classificacions en matemàtiques, ciències i lectura. Però, com va destacar Schleicher, aquest èxit té un cost. Els estudiants asiàtics, malgrat els seus alts resultats, sovint suspenen en habilitats com la resiliència, el benestar psicològic o l’equilibri entre escola i lleure, habilitats també mesurades per PISA, i casualment poc mencionades quan es presenten els resultats. A Espanya, també en va parlar, tot i que els resultats es mantenen prop de la mitjana de l’OCDE en rendiment acadèmic, els estudiants destaquen clarament en aspectes com les relacions socials i la conciliació entre escola i temps lliure. La paradoxa és clara: preparem els estudiants per triomfar a les proves, però potser no per viure de manera equilibrada en un món complex? Com mesurem l’èxit educatiu? El missatge d’ Schleicher era clar: l’educació ha de ser un acte d’equilibri entre l’excel·lència i la qualitat humana. Només així podrem preparar els nostres joves per a un món ple de reptes i desafiaments.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat
Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Amb la col·laboració de:
Distribució controlada:
Cristina Serret Alonso
Met & Fut (Jordi Ferragut i Jaume Fàbregas) portaran al festival les peces ‘Cafè, conyac i assassinat’ i ‘Tots som lladres’. Cedida
