Gastronomia 14
Valls 15
Restaurants de Cambrils i la Vall d’Aran uneixen cuines en el nou Festival Mar i Muntanya
El Calçofest del pròxim novembre ha de canviar la seva ubicació a causa de la gran demanda d’entrades
Sijena o la manca de sentit comú: «És patrimoni de tots allà on sigui. Només cal preservar-lo amb sentit comú»
L’Incasòl es compromet a complir amb el cronograma establert en el projecte, que preveu que el 2030 estiguin acabats els nous habitatges, així com el futur CAP i els espais públics
Misericòrdia 10
El carruatge des d’on s’expliquen, de manera inclusiva i en vers, «històries de la vida» ja és una peça indestriable de la Festa Major
Cunit pateix una nova jornada de caos i cues pel tall ferroviari de l’R2 Sud
Malgrat això, Govern i Renfe valoraven positivament el dispositiu, que inclou busos des de Cunit fins a Barcelona l 12 i 13
El govern municipal treballa per tancar i aprovar el pressupost al ple d’octubre Reus l 8
Gairebé 190.000 € per arreglar el camí de ronda del Miracle a l’Arrabassada Tarragona l 2
El pressupost per a les obres és de 190 mil euros i compta amb ajuts europeus
i que està subvencionat pels Fons Next Generation. El consistori ja ha licitat els treballs i els espera poder adjudicar pròximament. La redacció del projecte executiu, direcció d’obra i coordinació de seguretat i salut es va adjudicar a l’empresa Casa dels Ocells.
Mesures preventives
Espai Públic l Es delimitaran parts del camí amb tanques de fusta i s’instaŀlaran escales i passamans
Oriol Castro
Mentre les obres al camí de ronda de la Savinosa estan a punt d’arrencar, una altra via a la costa tarragonina també es prepara per a transformar-se. És el cas del camí de ronda entre les platges del Miracle i l’Arrabassada, en concret la part entre el Fortí de la Reina i el parc dels Cossis. L’actuació, que durarà uns quatre mesos, pretén arranjar el sender, en un tram on la continuïtat pels vianants és complicada ara mateix, ja que és molt desigual i poc accessible. D’aquesta manera, es busca que anar de la platja del Miracle a l’Arrabassada sigui molt més segur. Els principals treballs a re-
alitzar consistiran en l’enderroc d’estructures obsoletes a la zona, l’eliminació de peus caiguts existents, la desbrossada de vegetació arbustiva
densa, l’eliminació de plantes exòtiques invasores, la delimitació de parts del camí amb tanca de fusta, la installació d’escales o plataforma
de fusta i passamans, un mirador panoràmic i finalment la senyalització del camí i la plantació d’herbàcies i arbustives en massa. El pressupost
per les obres és de 189.333,47 euros, IVA inclòs, i forma part del projecte ‘Tarragona, entre blau i verd’, que va impulsar l’anterior govern municipal,
Amb tot, les actuacions també es vol que siguin mesures preventives contra els efectes del canvi climàtic i les alteracions que suposa per la costa. «El projecte no només millora l’estat ecològic del litoral, sinó que també actua com una infraestructura verda capaç de mitigar els efectes adversos dels temporals i les precipitacions extraordinàries», expliquen els encarregats. «A més, la instal·lació d’elements com miradors panoramix i paraimires fomenta la sensibilització ambiental, promovent una nova percepció de les platges com a ecosistemes vius amb un valor ecològic essencial», afegeixen.
Platges naturalitzades
Aquesta obra arriba també en el marc de la transformació i renaturalització d’espais litorals a la ciutat, sobretot a les platges urbanes. Algunes de les actuacions són l’ampliació d’espai dunar, la plantació d’espècies psammòfiles i l’eliminació d’espècies invasores. A més, també inclou la integració del Parc de Mas Rosselló en el sistema costaner de la punta del Miracle. Amb tot, la ciutat viu els darrers mesos una gran transformació del seu litoral amb l’enderroc de l’antiga plataforma del Miracle com a projecte destacat.
Festes l La plaça de la Font va acollir ahir un homenatge a l''Amparito Roca' abans de la cercavila
Les 19 h s’apropaven i l’accés a la plaça de la Font es complicava. Com cada any, gegants i bèsties ja hi estaven plantats, mentre les colles dels balls buscaven els seus companys entre la multitud, identificant-se fàcilment pels colors de les seves vestidures. Les criatures
començaven a pujar a les espatlles dels pares i mares, preparant-se per l’inici del gran acte del dia: la Cercavila de Santa Tecla, que en pocs minuts arrencaria el seu recorregut pels carrers de Tarragona. Enguany, però, la seqüència habitual es va veure alterada. I és que quinze minuts
abans que els elements del Seguici Popular comencessin la seva desfilada, mentre els més tardaners encara s’obrien pas entre la gentada, començaven a sonar les primeres notes de l’Amparito Roca El silenci va ser breu, només el necessari per donar pas al gest de Jordi Masip, director de la Banda Unió Musical de Tarragona, que liderava tots els músics del Seguici Popular i la mateixa BUMT. Aviat, com no podria ser d’una altra manera, la plaça
sencera va esclatar amb el «lololololo» col·lectiu que acompanya sempre aquest estimadíssim himne, ballant, saltant, i acotxant-se per tornar a botar encara més alt quan l’obra ho demanava.
Com molts ja sabreu, enguany l’Amparito està d’aniversari, celebrant ni més ni menys que un centenari des de la seva creació. L’homenatge, a més, comptava amb una convidada especial que va poder observar la celebració al costat de l’al-
Societat l L'Ajuntament de Tarragona va acollir ahir coincidint amb Santa Tecla la lectura del manifest amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer. L'acte va comptar amb la participació de la consellera d'Igualtat, Cecilia Mangini; i el conseller de
Salut Pública, Mario Soler, entre altres consellers municipals. La lectura del manifest va anar a càrrec de Cristina Mora Gilabert i Eva Glòria Gómez Rodríguez, membres de l'Associació de Familiars de persones amb Alzheimer . Redacció/JCBorrachero
Convidada d’honor
L’alcaldessa de Carlet, ciutat natal del pasdoble, va assistir a l’homenatge
calde de Tarragona, Rubén Viñuales, i altres autoritats municipals: Laura Sáez, alcaldessa de Carlet, la ciutat valenciana on ara fa cent anys va néixer l’emblemàtic pasdoble.
Aquest va ser compost pel músic Jaume Teixidor i Dalmau el 1925 i es va estrenar l’11 de setembre d’aquell mateix any al teatre El Siglo de Carlet, interpretat per la Banda Primitiva del municipi. Teixidor el va dedicar a una de les seves alumnes de piano, «Empar Amparito» Roca Ibáñez, que aleshores tenia dotze anys.
Des de llavors, l’obra va començar a guanyar popularitat arreu d’Espanya, convertint-se en un autèntic hit, fins que també va arrelar amb força a Tarragona. Tot i que és probable que ja sonés a les festes molt abans, va ser sobretot a partir dels anys vuitanta quan l’Amparito Roca es va convertir definitivament en himne d’aquestes. Els «culpables» van ser els castellers de la Colla Jove, que la demanaven sovint a la Banda Ciutat de Tarragona. I així la melodia es va anar repetint una vegada i una altra fins a quedar associada indissolublement a Santa Tecla. Després d’uns teloners molt especials, els tres petards de les 19 h van anunciar, ara sí, el senyal d’inici de la cercavila, i el Seguici Popular va recórrer per primera vegada al complet la Part Alta de la ciutat fins a retornar a la plaça de la Font. Avui els elements desfilaran de nou aquest matí a la Tornada d’Ofici i a la tarda a la Professó del Braç de Santa Tecla.
Festes l La cita castellera i la Professó del Braç de Santa Tecla protagonitzen la jornada festiva
Redacció
Tarragona celebrarà avui la Diada de Santa Tecla amb una jornada carregada d’actes, que arrencaran a primera hora del matí i s’allargaran fins a la mitjanit. El dia gran de Festa Major començarà a les 7 h amb el tradicional Toc de matinades, que sortirà des de la plaça de la Font i recorrerà els diferents carrers de la ciutat. A les 8 h, la capella de Santa Tecla acollirà la primera missa i, des del campanar de la Catedral sonaran els primers tocs festius de la jornada.
A les 9.15 h, des de la plaça de la font, arrencarà l’Anada a Ofici amb el Seguici Popular i la salutació a la Senyera pels trompeters municipals a la confluència dels carrers dels Cavallers i de la Nau, als Quatre Cantons i a la plaça de
les Cols. Tot seguit, al pla de la Seu, tindrà lloc l’entrada de la senyera a la ciutat amb la ballada conjunta de tots els ele-
L’Arxiu rep el 48è Premi El Balcó
Cultura l L’Ajuntament de Tarragona i Òmnium Cultural del Tarragonès van atorgar el 48è Premi El Balcó Tarragoní de l’Any. Enguany, la distinció ha estat per l’Arxiu Històric de Tarragona, per la seva tasca en l’àmbit de la memòria democràtica. L’entitat atorgant va valorar la tasca de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona per impulsar i coordinar anualment el Programa de Memòria Democràtica en què participen desenes d’entitats de la ciutat organitzant actes. Redacció/JCBorrachero
ments festius i els pilars de les colles castelleres, alhora que esclaten les salves pirotècniques d’homenatge.
A les 10 h se celebrarà la missa pontifical presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planelles. En acabar, la
Societat l L'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va participar ahir en el tradicional dinar amb les Tecles de la ciutat que ofereix cada any per la festa major de Santa Tecla l'Ajuntament. La trobada es va celebrar al restaurant Palau del Baró a on han assistit enguany 17 Tecles. L'acte va començar a celebrar-se l'any 1991. Actualment hi ha empadronades a Tarragona 29 persones amb el nom de la patrona de la ciutat. La més gran té 89 anys i la més jove 3 mesos. Redacció/Joan Carles Borrachero
de les colles. A partir de les 13 h, aquestes intervindran per torn rotatiu durant les tres rondes, tancant l’exhibició amb els tradicionals pilars i pilar al balcó, al qual ascendeix l’enxaneta.
El dia clourà a les 23 h amb el castell de focs a la punta del Miracle
relíquia serà traslladada des de l’altar major fins a la capella de Santa Tecla. Tot seguit, a partir de les 10.45 h, el Seguici desfilarà fins a la plaça de la Font, on tindrà lloc la tanda de lluïment. A les 11.30 h la plaça de la Pagesia acollirà la primera representació del dia del Ball de Dames i Vells, que es repetirà a les 19.30 h al mateix espai i a les 18.30 h i les 20.30 h a la plaça dels Natzarens.
Una de les cites més destacades d’avui és la Diada castellera de Santa Tecla a la plaça de la Font, que s’encetarà a les 12.45 h amb l’Entrada a plaça
La tarda arrencarà a les 18.15 h amb l’Anada a la Professó del Seguci Popular des de la plaça de la Font. La Professó del Braç de Santa Tecla començarà a les 19 h, i arribarà a la catedral a les 21 h. Allà, el Seguici executarà la ballada conjunta i els castellers alçaran pilars en honor a la relíquia, que serà tancada de nou a la seva capella. Tot seguit, des del pla de la Seu, la professó baixarà pel carrer Major fins a arribar a la plaça de la Font, on es farà la darrera tanda de lluïment. Entre les danses i els entremesos es podrà veure, per única vegada, la figura bastonera de la Mort del Dimoni.
Finalment, a les 22 h la plaça del Pallol acollirà els darrers parlaments del ball d’en Serrallonga, i a les 23 h, des de la punta del Miracle, el castell de focs de Santa Tecla serà disparat per la Pirotècnia Valenciana, de Llanera de Ranes, la Costera.
Municipal l Aquest dilluns 22 de setembre es va fer a l’Ajuntament l’acte de signatura de l’agermanament entre les ciutats de Tarragona i Voiron (França), seu de la fàbrica de Chartreuse. Aquest esdeveniment ha comptat amb la presència de l’alcalde de Voiron, Julien Polat i el de Tarragona, Rubén Viñuales. Seguidament ambdós alcaldes s’han dirigit als jardins del Camp de Mart per plantar una olivera que la ciutat francesa ha regalat a Tarragona. Redacció/Joan Carles Borrachero
Festes l La Baixada de l'Àliga va tornar a ser un èxit i va omplir els carrers i places de la Part Alta de Tarragona. L'Àliga va celebrar les seves 40 Tecles lluint la mítica americana de Tarragona d’Els Pets, en homenatge al grup de Constantí que també celebra enguany els seus 40 anys sobre els escenaris. Per altra
banda, i sense oblidar el context internacional, l’Àliga va portar al seu bec una composició floral amb els colors de la bandera palestina, elaborada per Mireia G. Mohedano de Poesia Floristeria Romeu. Aquest gest vol ser un record i suport al poble palestí, amb una ferma demanda de llibertat i l’aturada imme-
Societat l L'acte, organitzat per les associacions República Iris i Ebrium Project, tindrà lloc avui de les 18 h a les 23 h a l'avinguda Maria Cristina
Marta Omella Blanco Tarragona commemorarà aquesta tarda el Dia Internacional de la Bisexualitat amb un acte obert i gratuït que combinarà música, activitats lúdiques i espais de reflexió. La iniciativa, organitzada per l’Associació República Iris i Ebrium Project, s’incorpora enguany per primera vegada en la programació de Santa Tecla. Aquesta tindrà lloc de 18 h a 23 h al local de l’Associació Ebrium Project, al número 27 de l’avinguda Maria Cristina.
Durant la jornada, que arrencarà amb una presentació
oficial, el públic podrà gaudir d’activitats com un bingo musical, sessions de música i karaoke entre d’altres. Més enllà de l’ambient festiu, també hi haurà espai per escoltar testimonis sobre la realitat bisexual, amb la voluntat de crear un punt de trobada i reflexió. «L’objectiu és donar visibilitat a la bisexualitat, una orientació que sovint queda amagada», explica el president de l’Associació República Iris, Jordi Manzanares.
El problema, apunta, va més enllà de la invisibilitat, ja que es tracta d’una sexualitat «històricament molt incom-
presa i mal vista, tant per la societat com dins del mateix col·lectiu». «Molts cops s’ha qüestionat la credibilitat d’aquestes persones, com si fossin gais o lesbianes que encara no han fet el pas, o bé se les ha reduït a tòpics de vici», assenyala el president.
Un estigma que es busca trencar amb activitats com la d’aquesta tarda, que serà «oberta a tothom, independentment de la seva orientació sexual». En aquest sentit, Manzanares remarca «la importància que la comunitat LGTBIQA+ tingui també un espai dins de Santa Tecla, per
diata del genocidi perpetrat per Israel. Per últim, es van repartir 700 samarretes gratuïtes entre el públic per agrair el suport dels teclers a la bèstia. D'altra banda, la Mulassa va clamar contra els coloms, els Gegants Vells van celebrar el seu 200è aniversari i el Lleó va demanar un local a l'alcalde. Redacció/Albert Rué
visibilitzar-se enmig d’una festa que compta amb prop de 500 actes».
L’Associació República Iris va néixer fa poc més d’un any
amb l’objectiu de visibilitzar i defensar els drets LGTBIQA+ a Tarragona. Des de llavors, organitza activitats com cinefòrums setmanals, troba-
des per practicar el català i excursions a la natura entre d’altres. L’entitat va participar també en l’organització del Pride de Tarragona.
Transformació l El concurs de redacció de la proposta surt a licitació per gairebé 800.000 euros
Miquel Llaberia L’Institut Català del Sòl (Incasòl) ha publicat la licitació del concurs públic per a la redacció del projecte de regeneració urbana del barri del Carme de Reus. Un projecte amb el qual intervenen l’Incasòl, l’Ajuntament de Reus i CatSalut que inclou la construcció de 38 habitatges de protecció oficial, un Centre d’Atenció Primària (CAP), un aparcament municipal soterrat amb un centenar de places i la urbanització dels espais públics. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, destaca que aquest és «el tret de sortida d’un procés que ja no té aturador». «Hem treballat des de fa molt de temps entre les diferents administracions i avui
ja és una realitat. Amb la licitació ja no hi ha marxa enrere per complir amb aquest deute amb el barri», afegeix. La licitació per redactar el projecte i la direcció d’obres té un cost de 782.378,64 euros i es calcula que la inversió total entre les tres administracions serà de 10,5 milions d’euros. Per la seva banda, el director general d’Incasòl, Jaume Vendrell, s’ha compromès taxativament a «controlar personalment els cronogrames, perquè sabem que els processos administratius avui dia són molt complexos, però controlaré els terminis perquè es compleixin». Fins i tot, el mateix Vendrell referma el seu compromís prometent que establiran el cronograma
«quan tinguem la selecció de la proposta gràfica guanyadora». Cal recordar que la licitació de la redacció del projecte serà d’uns quatre mesos i el
termini de redacció no podrà ser major de dotze mesos. Aquest fet significa que els projectes bàsic i executiu haurien d’estar redactats l’any
L’apunt
Passatge entre els carrers de Sant Jaume i del Vent
El projecte també preveu millorar la connectivitat amb un passatge que comunicarà el carrer del Vent amb el de Sant Jaume. L’aprovació de la modificació urbanística del passat agost permetrà impulsar la modificació urbanística i obrir el passatge que pretén millorar la mobilitat i generar nous espais públics per afavorir les relacions dels habitants del barri.
Es construirà un nou
CAP que assumirà l’Àrea Bàsica de Salut
Reus 1
L’Incasòl es compromet a garantir que es compleixin els terminis
2027. «Per nosaltres és un plaer treballar en una actuació que té una mica de tot. Hi ha urbanització de territori, intenta resoldre necessitats de mobilitat, incorpora un equipament de primera necessitat i, a més, aporta nous habitatges sotmesos al règim de
lloguer protegit», remarca el director general de l’Incasòl. Ara bé, l’element més cridaner de tot el projecte és el nou CAP, que servirà com a desdoblament del CAP Sant Pere que actualment assumeix les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) Reus 1 i 2. Aquest nou equipament comptarà amb una superfície útil de 1.317,50 metres quadrats i està previst que s’hi traslladin els ciutadans que pertanyen a l’ABS Reus 1, amb 13.784 persones assignades. «L’objectiu és apropar el servei i millora l’assistència i l’accessibilitat a la població del barri del Carme i, alhora, ens permetrà donar més espai al CAP Sant Pere, que actualment va molt just donant resposta a tota la població que té assignada», apunta la directora dels serveis territorials de Salut, Marta Milà.
Reivindicació veïnal
El president de l’Associació de Veïns de l’Harmonia del Carme, Josep Machado, fa valdre la feina feta en els darrers anys per part de la Generalitat i l’Ajuntament per arribar fins aquí: «Esperem, tal com diu el director de l’Incasòl, que tot tiri endavant com més aviat millor. Entenem que hi ha uns tràmits que s’han de fer i són inevitables. Però portem vint anys amb aquesta reivindicació i estaria molt bé si tot això fos una realitat el 2030».
Ve de la pàgina anterior
Política l La materialització del nou projecte ha estat feina de múltiples figures
Miquel Llaberia
La batllessa de Reus, Sandra Guaita, ha remarcat que el pas de licitar el concurs per redactar el projecte de la transformació del barri del Carme suposa un punt de no retorn. Però, com bé recordava el president de l’entitat veïnal del barri, Josep Machado, aquesta transformació és una cosa que ve de fa temps. Ens hem de remuntar fins a l’any 2004 quan l’Ajuntament de Reus d’aquell moment, encapçalat pel socialista Lluís Miquel Pérez, va presentar un projecte d’actuació en la primera convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat i que va resultar escollit. El projecte d’intervenció integral plantejava diversos objectius com millorar l’accessibilitat, ubicar-hi nous equipaments municipals, la conservació del patrimoni industrial o dinamitzar els usos residencials per millorar la qualitat de vida, entre d’altres.
Es van dur a terme diverses actuacions fins al març de 2011 en què es van guanyar espais com el Centre Cívic, el Casal de les Dones o l’accés al refugi antiaeri de la Patacada. No obstant això, la crisi econòmica del 2008 va provocar que no totes les actuacions previstes s’executessin. No va ser fins al 2018 que aquest tema es va reactivar, en part gràcies a les exigències per
Política l L’equip de govern treballa intensament per tancar els comptes que regiran l’any 2026 i que permetran executar uns projectes o uns altres
part de l’associació veïnal, i es va començar a teixir el que esdevindria en el projecte que ara surt a licitació. Una transformació urbanística amb noves idees, com la proposada per primer cop per ERC durant els comicis municipals de l’any 2019: la creació d’un CAP.
Finalment, després d’un mandat sencer, es va escenificar el primer pas per impulsar el projecte el 29 de març de 2023 amb la visita a Reus del president de la Generalitat en aquell moment, Pere Aragonès, acompanyat dels aleshores alcalde Carles Pellicer i vicealcaldessa Noemí Llauradó. Aquell dia es va signar l’acord entre l’Ajuntament, l’INCASÒL i CatSalut que ha hagut de continuar treballant l’actual govern, que encara que mantenia a un agent important en la definició del conveni, els republicans liderats per Llauradó, va tenir una nova líder; la socialista Guaita. Aquest ha estat l’equip encarregat de materialitzar el complex acord al qual es va arribar fa més de dos anys i que, pel que sembla, només una altra crisi com la del 2008 podria aturar.
El nou CAP va ser una proposta d’ERC durant els comicis municipals del 2019
Misericòrdia és devoció, alegria, adrenalina i diners. Els dirigents polítics de Reus han de combinar les seves ganes de festa amb unes àrdues negociacions per tancar els pressupostos i les ordenances fiscals que regiran el 2026. Encara s’hi està treballant, però l’objectiu és aprovar els comptes en el ple del mes d’octubre. I si no s’hi arribés, el temps afegit no hauria de superar el novembre. Seran els tercers pressupostos de l’actual govern municipal i, conscientment o no, marcaran la segona meitat del mandat; tot definint-ne un tarannà, una manera de fer, uns colors i unes prioritats o unes altres. Amb l’entrada de l’any nou, les accions vinculades amb el macroprojecte mediambiental del RENATUReus hauran arribat al seu final, mentre que les obres del Complex Riera i de Mas Iglesias encararan el compte enrere per rebre els primers hostes. De projectes que puguin ocupar els temps, mans i euros que quedin alliberats ja n’hi ha: la tramitació de l’evolució del carrer d’Astorga ha de seguir el seu rumb natural i no sembla utòpic pensar que la primera fase d’actuació pugui
licitar-se o, fins i tot, iniciar-se en el següent exercici. Amb tot, són múltiples les regidories que volen que la seva porció de pastís sigui més gran, afamades per dur a terme iniciatives variades i deixar la seva empremta en la transformació Veus ja han clamat que si tinguessin més diners farien més coses. L’entesa és vital i, si un estira fort per aquí, haurà de cedir per allà si no vol que la nau tombi. Equip de govern, però cada un ha de mirar el seu melic; regidor d’àrea, però cada un ha de mirar pel bé comú. Cadascú que adopti el discurs que cregui pertinent. I és que el neguit pels comicis del 2027 ha començat a planar per la capital del Baix Camp. Mai va malament recordar que el fantasmagòric Gimmighoul s’alimenta de l’energia vital dels brivalls que intenten arrabassar-li el seu tresor, però que, en canvi, Gol D. Roger anima a milers de pirates a trobar els seus. Ambició o cobdícia? Benefici a curt termini, a llarg, o potser és preferible no moure fitxa? El joc es basa a aprofitar —o no— les oportunitats; no exemptes de riscos en diferent mesura. Que cadascú es faci càrrec de les conseqüències dels seus actes i decisions.
Mirar més enllà
En els següents mesos acabaran projectes com els pisos de Riera i Mas Iglesias
Això no obstant, sembla que regnarà l’acord. S’ha entès que hi ha uns límits que, agradin més o menys, no s’han de superar. A més, tot i tenir el vent de cara de les majories, no ha estat senzill per a les tres formacions polítiques arribar a bon port. El capítol primer del pressupost, corresponent a les despeses del personal, ha anat creixent any rere any, fruit d’augments retributius, estructuració de plantilla i promocions internes. Una situació que, si bé és molt bona notícia per als treballadors, complica l’articulació dels comptes: els bitllets no neixen dels arbres i els cofres del tresor ben amagats estan.
Així i tot, ara és hora de gaudir de la Festa Major. És una setmana per passar-s’ho bé. També per treballar, però això no ha d’impedir tancar Misericòrdia frisant perquè arribi la següent edició. Entre reunió i reunió, entre roda de premsa i presentació, un descans és merescut. O potser, precisament, el millor moment per acabar de negociar una partida és entre nigiri i maki o amb el Seguici com a testimoni de la rúbrica.
Gastronomia l El xef del restaurant Disfrutar participa en l’acte
Sergi Peralta Moreno
«LOOVE és amor». Amb aquestes paraules encetà la DOP Siurana l’acte de distin ció dels restaurants i comer ços que empren l’or líquid per elaborar els seus menjars. És un joc de paraules: LOOVE evoca el love anglès (amor) i, alhora, no és més que un acrò nim de «l’oli d’oliva verge ex tra». Eduard Xatruch, xef del restaurant Disfrutar, un dels millors del món, devia estar d’acord amb el precepte. Si es tragués l’oli d’oliva de la seva cuina, el resultat «seria una altra cosa».
Xatruch va subratllar que és «molt important» que un producte o negoci neixi amb unes intencions «d’anar més enllà de ser un actiu comer cial». El xef ho té molt clar. En el seu restaurant, «intentem que la gent mengi molt bé, però el que volem transmetre són emocions». «Al final, les persones som persones per què tenim records i emocions.
[...] La nostra intenció és tocar
la fibra a través de la creativi tat, la tècnica, els records, la nostàlgia», va expressar.
Cada ingredient genera un resultat diferent en l’elabora
ció dels plats. Xatruch consi dera que l’oli DOP Siurana «és un producte superdiferencial i l’hem de valorar i explicar». Si la gastronomia ha esdevin
Cultura l La previsió d'execució d'aquestes és de catorze mesos
Redacció
Les obres de rehabilitació del Centre Catòlic han ini ciat la seva transformació en el que esdevindrà el nou Centre d’Arts Escèniques de Reus. L’execució, aprovada el passat dijous 18 de setem bre amb pressupost total de 2.336.274,41 euros, preveu un període de 14 mesos per dur a terme els treballs dins l’edifici i començaran amb el suportsd’una subvenció sol· licitada a la Diputació de Tar ragona de 375.000 euros.
Es plantegen intervencions estratègiques en 4 punts clau: l’atri, l’espai públic, els terrats i el Bràvium. Totes les inter
vencions permeten generar espais diferents per donar cabuda a tots els formats cul
turals i artístics.
La principal dificultat és la intenció de conservar els elements històrics del cen tre, «resolent les patologies detectades per salvaguardar els valors històric, simbòlic i arquitectònic de l’immoble», segons indica el consistori. El projecte planteja una re habilitació integral per millo rar ne les condicions de segu retat estructural i salubritat, adaptar lo funcionalment al nou ús, millorar el confort i el seu funcionament energètic, tot equipant lo amb les instal· lacions adients i adaptant lo a les exigències de les normati ves actuals.
gut un dels puntals forts de Catalunya és perquè «tenim un producte que és excel·lent, envejable» i perquè «uneix el talent i el tarannà que tenim
els catalans, els tarragonins i els reusencs per superar nos», clamà el vila secà.
Al Disfrutar, s’innova amb l’oli: des d’unes olives banya
Es van distingir els negocis que empren l’oli d’oliva verge extra a la cuina
des en mantega de cacau fins al calçot liofilitzat, passant per la mousse d’oli d’oliva.
L’alcaldessa de Reus, San dra Guaita, va assenyalar que quan es parla de l’oli d’oliva «no només parlem del pro ducte que ens agrada pel gust, el sabor, la llum, què et trans met», sinó que també «ens aporta salut», ja que té efectes beneficiosos per al sistema cardiovascular, per exemple. Per això, essent conscient de la situació que està vivint el sector primari, va llançar un missatge per «fer pinya per potenciar el producte de la terra, perquè són les nostres arrels i el nostre futur».
En aquest context, la direc tora dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Tarra gona, Glòria Tibau, va agrair a la pagesia «la feina feta i la feina que fareu», ja que «sen se ells, aquest oli no existiria». Per la seva banda, el pre sident de la DOP Siurana, Antoni Galceran, va defensar que l’oli d’oliva verge extra del territori és sinònim de «qualitat» i de «compromís», en què el llegat «conviu amb la innovació i el respecte pel medi ambient». «Els turistes busquen coses autèntiques allà on van, i la nostra cuina ho és», va tancar.
Educació l Els discursos divulgatius ensenyaven només en 10 minuts
Redacció
Les microxerrades ‘Recerca pel canvi’ sumen una gran participació en una jornada d’ensenyament i investigació al Racó de la Palma de Reus. En l’acte previ a la Nit Euro pea de la Recerca, una vui tantena de participants van acudir a les presentacions de 10 minuts de duració amb un format «àgil i divulgatiu». L’acte, organitzat per l’Insti tut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV), va reu nir set investigadors i investi gadores de diferents centres de recerca del territori que
van compartir avenços inno vadors en temes relacionats amb la salut, l’energia i medi ambient d’una manera pràc tica i educativa.
Entre les ràpides presenta cions van sorgir temes com l’absència d’advertències sobre la quantitat de micro plàstics que ingerim, que va tractar la investigadora de la URV, Cèlia Uroz. També es va oferir una demostració de com funcionen els antibiò tics al cos humà i el perque són importants, a càrrec de la investigadora de l’Institut Ca talà d’Investigació Química (ICIQ), Marta Llorens. La salut mental també va ser un dels
tòpics destacats amb l’estudi dut a terme per la investiga dora del’IISPV i l’Institut Pere Mata, Elisabet Vilella, qui va impactar als participants afirmant que una de cada quatre persones pateix un problema de salut mental al llarg de la seva vida.
Els actes de la Nit Europea de la Recerca continuaran el pròxim 26 i 27 de setembre a la plaça Corsini de Tarragona, on hi assistiran més de 200 investigadors i investigado res de la URV i dels instituts de recerca. De moment, se guiran fins a l’octubre, quan es traslladaran a Terres de l’Ebre un any més.
Sergi Peralta Moreno
El Carro dels Romanços s’ha convertit ja en un referent de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia. Una vintena de persones esperaven amb candeletes ahir l’arribada del cavall i els seus companys de Bravium Teatre a la plaça de la Patacada quan, de fons, se sentiren els primers cants. Amb una rotllana envoltant els artistes, s’anaven a explicar «romanços amb versets de gran delit». «Amb històries de la vida us venim a entretenir [...] i us farem el cor sentir», es proclamava en la presentació. Els espectadors, però, veien que, a banda dels actors i les actrius, hi havia una persona a peus del carruatge: una intèrpret de la llengua de signes.
L’organització té la voluntat que el Carro dels Romanços, basat en textos del segle XIX, sigui inclusiu i que qualsevol persona, sigui quina sigui la seva condició, pugui gaudir de l’espectacle. Era la tercera edició en què s’havia preparat la interpretació amb llengua de signes —la segona que podia dur-se a terme, atès que
l Festa Major
La proposta s’interpreta en llengua de signes i, per primera vegada, empra microfonia per poder arribar a més gent
la pluja va obligar a anul·lar la representació de l’any passat— i, de fet, un grup de persones del col·lectiu amb problemes auditius era a primera fila gaudint de l’actuació. A més, es va decidir incorporar microfonia per combatre els problemes d’acústica que ofereixen certs racons.
Carles Pitarch, membre de la junta de Bravium Teatre,
explica que les mesures van ser benvingudes per apropar la Festa Major a més gent. Pel que fa a l’ús de micròfons, comentava que «hi ha places que són molt obertes i costa més que el públic pugui escoltar-ho a viva veu». «Enguany provarem aquesta novetat», mencionava abans de sortir.
«De nervis sempre n’hi ha, per molt que ho hagis assa-
El carruatge i els seus versots tornaran a sortir avui a les 20.30 h La primera representació va desenvolupar-se a la plaça de la Patacada de Reus. Gerard Martí
jat», reconeixia en l’estona prèvia. A més, la data de les representacions afegia reptes a l’hora d’estudiar-se el guió, ja que coincideix amb el retorn de les vacances d’estiu i,
per tant, la tornada a l’escola, a la feina i a la rutina.
D’aquesta manera, la plaça de la Patacada va gaudir de La Pescatera Catalana, un romanço cantat en què tres peixateres parlaven de la seva vida, del gènere, de les veïnes i clientes i del preu cada vegada menor de les peces El cavall, mentrestant, descansava i esperava pacientment,
tranquil. La comitiva va continuar cap a la plaça de Prim i la plaça del Teatre, on representarien Lo Capitel·lo i La Guerra. Per qui no n’hagués pogut gaudir, el Carro tornarà a sortir des del carrer de Sant Llorenç, i pels carrers i places del nucli antic, aquest mateix vespre, a partir de les 20.30 hores, cortesia de Bravium Teatre.
Entrevista l Anna Style, creadora de les vambes del seguici festiu de Reus, destaca que les més difícils de crear van ser les dels Gegants Indis, el Carrasclet i els Xiquets
Miquel Llaberia
Com vas començar a vendre sabates personalitzades com a negoci?
«Va ser un dia qualsevol en plena pandèmia que vaig comprar unes sabates, unes Vans, i des de petita sempre m’havia agradat pintar. Al llarg de la meva vida he fet il·lustració, manga, pintura a l’oli i escultura, he fet moltes coses artístiques que no estan ni tan sols relacionades amb els meus estudis, ja que vaig estudiar Psicologia i Història. Aleshores, vaig comprar aquelles sabates i les vaig pintar perquè volia. Vaig veure que quedava bé i ho vaig publicar per internet i va tenir molt bona rebuda. La veritat, no m’ho esperava i tampoc m’esperava al cap d’un temps viure d’això».
És complicat guanyar-se la vida d’aquesta manera?
«Molt. No és gens fàcil i menys quan ets mare. Tinc tres fills i a la vegada una empresa en què el despatx és a casa, així que combinar la feina i els nens és molt complicat. Però al final t’adaptes». Què significa per a tu la Festa Major de Reus?
Les Coris celebren la seva trobada anual
Societat l Ahir al vespre es va dur a terme la tradicional trobada de Misericòrdies al Saló de plens de l'Ajuntament de Reus. Enguany les Misericòrdies (Cori, Coia o Còrdia, entre altres variants), van rebre el tradicional obsequi de dues barres de pa de vuit quilograms, però d'una manera diferent. La primera va ser per la Cori que sabés quants angelets hi ha al Santuari de Misericòrdia, concretament 69, i la segona per qui tingués la mateixa edat que angelets té el Santuari. MLB/GMR
«Sempre he viscut la Festa Major des de petita. Feia ball de valencians, perquè vaig fer ballet al Centre de Lectura, també vaig estar a l’esbart dansaire i, més endavant, amb setze o disset anys em vaig apuntar a la Víbria, on soc tabalera, a més de tabalera als diables de Castellvell del Camp. M’agrada molt i ho visc molt».
Com va sorgir la idea de fer unes vambes del seguici?
«Va sorgir parlant amb el Josep Gallofré, el meu representant amb qui parlant de la meva feina va sorgir la idea de fer una línia de vambes del seguici festiu. Vaig pensar que seria una cosa diferent, ja que fins ara s’havien fet coses com samarretes, il·lustracions o gorres, però no vambes de la Festa Major. Aleshores ho vaig decidir intentar».
Com van rebre la idea des de Reus Cultura?
«Els va encantar, perquè era una cosa nova i ho van acollir molt bé, sobretot el regidor. Tot Reus Cultura em va donar molt de suport i es van posar a la meva disposició pel que necessités».
Hi ha vambes de diversos
Fotografia d’Anna Jové, coneguda com a Anna Style, creadora de les vambes del seguici de Reus. Gerard Martí
Amor
«Totes les vambes són molt boniques, però la Víbria l’estimo molt. És la meva debilitat!»
elements del seguici. Quin et va costar més?
«Va ser difícil, perquè mai havia fet un disseny de Festa
Major o el seguici festiu d’una ciutat. Haig de reconèixer que els dissenys que més em van costar van ser els Gegants
Indis i el Carrasclet. Volia que fossin el més realista possible i captar l’expressió de les cares no era fàcil. També em van costar els Xiquets, perquè no sabia si posar un castell sencer, però la vamba no ofereix prou espai perquè quedi bé i també volia representar
la música, perquè una diada castellera no és el mateix sense la música de fons». Et preocupava l’opinió de les colles sobre el disseny?
«Era molta pressió! Si no agradaven havia begut oli. Vaig posar tot el meu cor en cada vamba perquè era molt important. No volia decebre els reusencs i, sobretot, a les colles. Però a la vegada ho vaig gaudir molt fent totes les vambes, sobretot amb la Mulassa, ja que enguany fa els 300 anys».
Quina ha estat l’acollida fins ara?
«Ha tingut molt bona acollida. Molta gent de Reus i de les colles m’han dit que els ha agradat molt. Hi ha hagut persones que ni coneixia que s’han posat en contacte amb mi per Instagram per fer els seus encàrrecs ja, en una sola setmana vaig rebre una quinzena. Estic en un núvol. A més, farem un sorteig d’unes vambes de la Mulassa amb motiu de l’aniversari. Espero que una iniciativa com aquesta es repeteixi en altres ciutats de Catalunya». I quina és la teva vamba preferida?
«La Víbria, per descomptat! Totes les vambes són molt boniques, però la Víbria l’estimo molt i tots a la colla diem que és la nostra nena. És la meva debilitat! Però és una cosa normal aquí a Reus, ja que ens estimem un munt tot el nostre seguici, però sempre el nostre cor li pertany a un element».
Mobilitat l Els abonaments de Rodalies queden exclosos dels busos directes i molts viatgers van haver de fer rutes més lentes, mentre que els de Regionals sí són vàlids
ACN
Els usuaris de Renfe de Cunit van viure ahir dilluns amb desconcert i indignació el nou tall ferroviari al corredor sud. Fins aquest diumenge, 28 de setembre, el servei entre Castelldefels i Barcelona estarà interromput per obres a l’estació, i l’empresa ha habilitat autobusos per suplir el trajecte. Però els passatgers denuncien la manca d’informació i la confusió generada pel dispositiu, especialment al municipi del Baix Penedès. A l’estació de Cunit, des de primera hora del matí, es van viure moments de tensió entre usuaris i personal ferroviari. Molts no sabien que ahir començava la interrupció. La Cristina, veïna de Cunit i treballadora a Barcelona, es va trobar amb la sorpresa a l’hora d’agafar el tren. Té abonament de Rodalies i li van dir que no podia pujar al bus directe fins a la capital. «Si ens haguessin informat fa dues o tres setmanes de tot aquest embolic, avui no estaríem aquí. És una falta de respecte a l’usuari i al treballador», lamentava. Per no arribar més tard a la feina, finalment va comprar un bitllet de Regionals, que sí dona accés als autobusos, i va avançar el trajecte fins a quarts de sis del matí.
Aquest és el principal malestar dels viatgers: els bitllets i abonaments de Rodalies no serveixen per al bus directe entre Cunit i Barcelona, només els títols de Regionals. Això obliga molts passatgers a fer trajectes alternatius més lents: anar fins a Sitges en tren, després bus fins a Gavà i
tornar a agafar un comboi cap a Barcelona. Un recorregut que incrementa els temps de viatge i genera incertesa. «La informació ha estat justa o inexistent», resumia un altre usuari, el Gerard, que encara no sabia on havia de baixar en arribar a la capital.
Durant el primer dia, també hi va haver cues per accedir als autobusos i dubtes constants sobre horaris i parades. L’Ester, que viatjava de Barcelona a Tarragona, explicava que al passeig de Gràcia li van indicar que havia d’anar fins a la Diagonal per trobar el bus: «Faig tard. S’hauria d’haver avisat abans». Casos similars van afectar usuaris ocasionals, com el Jan, que anava amb entrades per PortAventura i assegurava que s’havia llevat una hora abans del previst.
Quatre hores per arribar des de Reus
Les dificultats també es van notar entre els viatgers dels trens regionals. A Cunit, molts van haver d’esperar llargues cues per poder pujar als busos amb destinació Barcelona. Era el cas de la Tahia Mohamed, veïna de Reus: «No pot ser que trigui quatre hores a arribar. He sortit a les cinc del matí i a les nou encara arribava a la feina». També desconeixia l’inici de les obres i denunciava que «des de l’agost va malament cada dia». Leonel Hernández, usuària habitual des de Cunit, reclamava més informació i una millor gestió de les cues: «Els horaris a internet continuaven igual i la gent es colava perquè no hi havia cap ordre».
Altres viatgers, com en Joan Tomàs Vallverdú, que havia sortit de Reus a les 6.06 h, explicaven que no havien trobat cap informador durant el trajecte. «Ha estat un cacau arribar fins a Barcelona», resumia. També estudiants com el Ferran i la Núria, procedents de Tarragona, coincidien a assenyalar la «mala gestió» i aglomeracions als busos llançadora de Cunit.
El dispositiu de Sitges i Gavà
A la resta del corredor, especialment a Sitges, el dispositiu va funcionar amb més fluïdesa, segons fonts de Renfe i la Generalitat, que en valoraven positivament les primeres hores. Tot i això, la resignació era la nota dominant. Els usuaris havien de caminar uns 400 metres des de l’estació fins al punt d’embarcament dels autobusos, i molts havien de sortir de casa amb una hora de marge addicional. «No sortim d’un enrenou que ja entrem en un altre», lamentava un passatger de Vilanova.
Les obres a Castelldefels consisteixen en la reordenació de vies i la construcció d’un pas inferior per millorar l’accessibilitat. El tall, que s’allargarà fins aquest diumenge, precedeix una altra interrupció prevista a inicis del 2026 als túnels del Garraf, amb una durada prevista de tres mesos.
Renfe ha desplegat una cinquantena de busos i més de 40.000 places diàries, però els usuaris de Cunit i del sud reclamen més informació, millor planificació i solucions davant un servei que consideren insuficient.
Una cinquantena de busos alternatius ofereixen 40.000 places diàriament
El tall, vigent fins diumenge, respon a treballs de connexió amb l’alta velocitat
Mobilitat l La interrupció obliga 30.000 viatgers diaris a utilitzar busos
ACN
Renfe i la Generalitat van valorar ahir positivament el dispositiu alternatiu de busos activat pel tall ferroviari a l’R2 Sud entre Sitges i Gavà, vigent fins diumenge. «A cada tall som capaços d’afinar millor els dispositius», va dir la directora general de Transports i Mobilitat, Susi López, que va destacar els progressos fets des del macro tall a Roda de Berà. Juntament amb el portaveu de Renfe, Antonio Carmona, va fer una crida a reduir la mobilitat no essencial, que calculen en un 50% dels desplaçaments.
Segons Renfe i Generalitat, el tall afecta uns 20.000 usuaris de Rodalies i 10.000 de regionals. Els primers han de fer el tram Sitges-Gavà amb bus i els segons disposen de servei directe entre Cunit i la Zona Universitària, amb enllaç de metro. Carmona va ex-
Susi López: «A cada tall som capaços d’afinar millor els dispositius»
plicar que no s’han desviat els regionals per l’interior perquè al Penedès hi ha obres.
Els responsables van assegurar que el primer dia va funcionar «raonablement bé», tot i que «sempre hi ha millores». López va avançar que en futurs talls s’oferiran horaris més acotats. Sobre les obres dels túnels del Garraf, va dir que «seran circumstàncies diferents», amb via única.
Diverses persones feien cua aquest dilluns a l’estació de Cunit per pujar en un dels autobusos habilitats per Renfe fins a Barcelona, arran del tall ferroviari. Arnau Martínez / ACN
L’apunt
Dignitat a les Vies reclama participar en el disseny dels plans alternatius
La plataforma d’usuaris del tren Dignitat a les Vies va carregar ahir contra Renfe i la Generalitat per no haver comptat amb la seva opinió en el disseny del dispositiu de busos alternatius pel tall ferroviari al corredor sud. Les obres a Castelldefels afecten aquesta setmana uns 30.000 usuaris diaris
de Regionals i de l’R2 Sud. La portaveu de la platafor ma, Anna Gómez, va criticar que la consellera havia as segurat que posarien l’usu ari al centre, però no ho ha fet, i va qualificar l’operatiu d’«encara més mal muntat que el macro tall de Roda de Berà». Gómez va remarcar que molts viatgers continu en rebent poca informació i que a moltes estacions de la demarcació fins dissabte no es va començar a instal· lar cartelleria, cosa que di lluns va provocar que molts passatgers pugessin al tren
sense saber que el seu temps de trajecte es podia triplicar. També va apuntar que el punt de sortida i ar ribada dels busos a la Zona Universitària és lluny de les estacions més utilitzades i que els viatgers de munici pis més al sud poden que dar se hores aturats a Cunit. La portaveu va denunciar que aquesta manca de pla nificació obliga els usuaris a fer càlculs impossibles i que els acabarà deixant «reben tats», reclamant que en fu turs talls se’ls convidi a seure a les reunions.
El Vendrell l El projecte d’ampliació de la via verda té un pressupost de 500.000 euros
Redacció
El Vendrell ha iniciat les obres per transformar el Torrent dels Aragalls en un passeig urbà que inclourà un itinerari ciclable entre l’avinguda del Parlament de Catalunya i l’avinguda Palfuriana. Els treballs, amb un pressupost de 500.000 euros, tenen un termini d’execució d’entre tres i quatre mesos, per la qual cosa es preveu que estiguin finalitzats abans que acabi aquest any. El projecte contempla la creació d’un recorregut únic de 500 metres de llargada per
a ciclistes i vianants que donarà continuïtat a la via verda fins al mar. L’actuació inclou la construcció d’una plataforma de tres metres d’amplada, la il·luminació de la zona per augmentar la seguretat i la creació de diverses petites placetes per gaudir d’aquest nou espai de lleure. A més, es plantaran arbres i arbustos
El termini d’execució previst per les obres és d’entre tres i quatre mesos
per garantir l’ombra.
L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, ha subratllat la importància de convertir el Torrent dels Aragalls en un passeig integrat en la trama urbana que esdevingui un refugi climàtic i un espai de lleure. Segons Martínez, aquesta actuació permetrà la continuïtat de la via verda que connecta el nucli del Vendrell amb els nuclis marítims per afavorir la mobilitat sostenible a peu i en bicicleta fins arribar al mar.
Aquesta intervenció s’emmarca dins del Projecte de Sostenibilitat Turística (Next Generation), per posar en valor elements amb atractiu turístic que també són patrimoni natural. La del Torrent dels Aragalls és la primera actuació física d’aquest pla, a la qual seguiran la nova zona verda que envolta el Tabaris i la reforma del Riuet de Comaruga i el seu entorn.
Els restaurants que s’agermanaran en la primera edició del festival
Casa Macarrilla 1966 - Era Coquèla Moll de l’os de vedella amb gamba blanca de Cambrils
Hiu - És Arraïtzes
Cebiche “perú-thai” de cérvol i gamba
Denver - Casa Turnay Calamar amb peus de porc
Cal Tendre - Casa Irene Conill farcit de caragols amb llom de rap i suc del seu rostit
de Diego - El Portalet
L’Original - Casa Rufus Caneló de cua de toro amb escamarlans
Gastronomia l La primera edició portarà una col·laboració única entre dotze restaurants dels dos territoris
Redacció
Les cuines de Cambrils i de la Vall d’Aran uniran forces per formar una col·laboració única en la primera edició del Festival Mar i Muntanya. La iniciativa connectarà, per primera vegada, 6 xefs cambrilencs amb 6 xefs aranesos per dialogar sobre la cuina de producte i donar a conèixer la gastronomia catalana. Les primeres jornades es duran a terme al municipi del Baix Camp, que rebrà, del 15 al 30 d’octubre un trosset de la cuina tradicional de la Vall d’Aran.
El viatge a la inversa es portarà a terme de l’1 al 15 de desembre. D’aquesta manera, els restaurants seleccionats oferiran el plat estrella del seu homònim i un plat de mar i muntanya creat conjuntament durant els quinze dies
del festival.
Les propostes creades conjuntament reflecteixen l’essència del mar i la muntanya, unint en un plat productes de totes dues terres: carn de caça, vedella, conill, carabassa o embotit de la Vall d’Aran amb l’excel·lent peix i marisc
provinent de la llotja de Cambrils com el rap, el llobarro, les gambes o els escamarlans. Els xefs cambrilencs seleccionats s’agermanaran amb xefs del territori del nord. Entre ells, figuren Rubén Campos (Rincón de Diego, Cambrils), qui ajuntarà for-
ces amb Josep Gregorio (El Portalet, Bossòst). Sergi Palacín (Hiu, Cambrils) ho farà amb César Mory (És Arraïtzes, Garòs), Xavi Martí (Casa Macarrilla 1966, Cambrils) amb Marc Nus (Era Coquèla, Vielha), Llorenç Blasco (Denver, Cambrils) amb Montse
Sis xefs representaran a Cambrils per portar la cuina local al nord
Solà (Casa Turnay, Escuñau), Damià Capafonts (Cal Tendre, Cambrils) amb Pere Graupera (Casa Irene, Arties) i Joan Llaberia (L’Original, Cambrils) amb Pere Tenllado (Casa Rufus, Gessa).
Les propostes dels 12 xefs El resultat de l’intercanvi serà un moll de l’os de vedella amb gamba blanca de Cambrils (Casa Macarrilla 1966 - Era Coquèla), un calamar amb peus de porc (Denver - Casa Turnay), el llobarro amb carabassa, safrà, cumquat i mandonguilles de sépia i botifarra negra (Rincón de Diego - El
Portalet), un cebiche “perúthai” de cérvol i gamba (Hiu, És Arraïtzes) un conill farcit de caragols amb llom de rap i suc del seu rostit (Cal Tendre - Casa Irene) i un caneló de cua de toro amb escamarlans (L’Original - Casa Rufus). El Festival valora aquesta primera edició, impulsada pel departament de Turisme del Conselh Generau d’Aran i del Patronat de Turisme de Cambrils, com una oportunitat d’unir les singularitats dels receptaris de dos municipis històricament agermanats. Els creadors i creadore també coincideixen en el fet que «Catalunya és terra de producte» i precisen la necessitat de d’enfocarse i donar importància a la tradició.
La cuina aranesa, que arribarà a Cambrils en menys d’un mes, es compon principalment de carns com el senglar, el cérvol o el bou. La combinació de carns més fortes promet un espectacle de sabors combinats amb la cuina de la costa, que aportarà el gust del marisc i el peix del territori. Tot en una combinació que espera una bona rebuda per part dels comerços gastronòmics participants.
Esdeveniment l El festival passarà al solar del passeig President Tarradellas i oferirà busos llançadora
Adam Díaz Garriga
La primera edició del Cal çofest ha arrelat fort a Valls amb una acollida «inespera dament bona». Les primeres 48 hores la demanda va ser de 2.500 entrades i la venda general va esgotar se en po ques setmanes, amb més de 6.000 assistents confirmats. Finalment, la gran rebuda dels macroconcerts i les ac tivitats organitzades pel fes tival, que es durà a terme el dia 22 de novembre, ha portat l’Ajuntament a augmentar la venda fins a 2.000 tickets més i s’espera que acolleixi més de 8.000 persones.
Segons el codirector del Calçofest, Eduardo Ortega, la fita «demostra que el festival neix amb vocació de futur i amb capacitat de convertir se en una cita de referència».
El canvi d’ubicació, ja con firmat per l’Ajuntament, re emplaçarà l’espai inicial del Hort del Carme pel solar situ at al passeig President Tarra dellas del barri del Fornàs. La nova localització comptarà
amb una gran carpa de 5.000 metres quadrats i promet complir amb el gran ritme de venda, «adequant se als grans festivals i facilitant l’espai»,
ha indicat Ortega. També es durà a terme la instal·lació de diverses carpes adjacents per als diferents espais i serveis del festival. El preu de les en
Valls iniciarà la temporada amb una calçotada popular i 500 degustacions
Societat l La Cooperativa Agrícola acollirà l'acte gastronòmic que complementarà el Calçofest
Adam Díaz Garriga
La Cooperativa Agrícola de Valls estrenarà la tempora da el 22 de novembre amb una calçotada popular que complementarà el Calçofest.
L’acte s’ha presentat simbòli cament en un dels camps de calçots de la Indicació Geo gràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls, que oferirà el típic producte vallenc durant tot el festival.
La temporada i el festival iniciaran simultàniament quan es cullin les cebes plan tades durant la presentació al mateix camp.
S’instal·larà una carpa de 5.000 metres quadrats per acollir 8.000 persones
trades es mantindrà a 48 € segons ha confirmat el con sistori.
El festival celebrarà, prime rament, el Calçofest Matí, uns
actes previs que arrencaran el festival i portaran la seva ofer ta a la plaça del Pati del cor de Valls. La festa matinera porta rà artistes i col·lectius vallencs
com la companyia de circ Pas sabarret, els Tàrraco Surfers o el mag local Dario Proximity. La mobilització de gent des del centre de Valls tam bé a impulsat la creació d’un servei de bus llançadora, el ‘Calçobus’, que oferiran trans port gratuït des de l’Estació d’Autobusos fins al recinte del Calçofest i la Sala RedStar de 16 a 19h i de 00h a 4.30h de la matinada.
Cartell de luxe
El festival, segons afirma el consistori, «ha superat to tes les expectatives inicials». L’Ajuntament espera un incre ment significatiu de l’assis tència davant el plantejament de pròximes edicions. De moment, en aquesta primera edició d’estrena, Valls gaudirà d’una gran diversitat de con certs amb The Tyets, Buhos, La Fúmiga, Els Catarres, Gi nestà, Les Que Faltaband, Ma ria Jacobs i DJ Trapella, a més dels vallencs, caps de cartell, Figa Flawas.
Els assistents també gaudi ran d’una jornada gastronò mica amb una àmplia oferta de productes del territori. S’hi podran trobar foodtrucks, paradetes de plats elaborats amb calçots i un espai foto gràfic tematitzat per viure l’experiència d’una collita.
«Les pluges i el bon temps han ajudat» ha indicat Ro vira, que preveu una collita abundant a la IGP Calçot de Valls per a cobrir la demanda del festival, la calçotada i les activitats gastronòmiques.
L’entitat també s’ha mostrat sorpresa per la gran acollida del festival i la demanda de productes al territori gràcies a l’impuls d’aquest, i valora
El vicepresident de l’entitat, Daniel Rovira, ha assegurat que enguany «s’espera una gran campanya en qualitat» i que el producte estrella del territori, el calçot, estarà dis ponible just per a l’inici del festival.
positivament el treball de col· laboració entre el consistori i la IGP vallenca.
Des d’aquest dijous 25 de setembre es podran adquirir les entrades per la calçota da popular, i la Cooperativa ja ha iniciat la venda de 500 degustacions a un preu de 15 euros, disponibles únicament a través de la web del festival Calçofest.
La calçotada també acom panyarà la diversitat d’actes al centre de Valls i els restau rants de la ciutat se sumaran també al projecte amb ofertes especials per celebrar també l’arrencada del festival. Una
Durant la presentació s’ha dut a terme una plantada de cebes demostrativa. IGP de Valls
iniciativa pensada per dina mitzar el comerç gastronòmic i omplir la ciutat de visitants, això sí, amb entrada anticipa da per la calçotada popular no
associada al festival. La calçotada popular que se celebrarà al novembre serà una prèvia per a la Gran festa de la Calçotada de Valls que,
tradicionalment, es duu a terme al gener i complirà 44 edicions el pròxim any i que continuarà amb la temporada a la ciutat.
Societat l La jornada va eliminar brossa i males herbes en una onzena de carrers per combatre l’incivisme
Redacció
L’Associació del Pessebre Vivent de l’Espluga, amb la col·laboració de veïns i veïnes del Capuig i del Castell, l’Ajuntament i l’ADF de l’Espluga, va organitzar el darrer dissabte una jornada de neteja al centre històric. La iniciativa, concebuda per combatre l’increment de l’incivisme i la presència de deixalles a la via pública, va mobilitzar un equip de voluntaris que va actuar als principals carrers del nucli antic. L’acció va con-
Cultura l La Pobla de Mafumet viatjarà aquest diumenge fins al Barroc amb un concert que farà sonar Les quatre estacions d’Antonio Vivaldi al Casal Cultural (18 h). La cita, d’accés lliure i gratuït, anirà a càrrec de la Franz Schubert Filharmonia, una formació de prestigi internacional, i comptarà amb la violinista i directora Maria
Florea com a solista. Considerada l’obra més emblemàtica del compositor venecià, escrita el 1723, Les quatre estacions ha transcendit segles i continua captivant per la seva força expressiva. A més, el públic també podrà gaudir en directe de dues obres de Johann Sebastian Bach: el Concert per a dos violins i orquestra en Re menor, BWV 1043,
i el Concert per a violí, oboè i orquestra en Do menor, BWV 1060R. En aquesta ocasió, l’orquestra estarà acompanyada de Miguel Ángel Castillo (violí) i Pau Roca (oboè). La Franz Schubert Filharmonia, sota la direcció de Tomàs Grau i orquestra resident al Vendrell des de 2009, és una de les referències del panorama simfònic estatal. Redacció
sistir en una neteja intensiva que va eliminar males herbes, brossa escampada –sobretot llaunes, plàstics i envasos–, orins i excrements de gos.
Per deixar els espais a punt, es va fer una escombrada general i, posteriorment, la majoria de carrers es van rentar amb aigua a pressió. Es van netejar l’Abadia, el carreró de l’església vella i la plaça dels Peixos, la Santíssima Trinitat, el primer tram dels Ametllers, el Castell, el Calvari, el Capuig, el Mig, els Templaris, els Penitents i la seva placeta. Molts d’aquests vials formen part de la Ruta dels Espais del Pessebre Vivent i la Ruta Templera i Hospitalera, i l’entitat va aprofitar per fer-hi tasques de manteniment.
L’acció, a més de dinamitzar el nucli antic i donar valor al patrimoni històric, va respondre al deure comú de collaborar en la gestió municipal. La iniciativa va reforçar la vida associativa del municipi i va posar en relleu la importància de la implicació veïnal per fer front a l’incivisme.
Més de 350 persones descobreixen la Boella en una jornada de portes obertes
La Canonja l Els visitants van conèixer restes de mamuts i eines dels primers humans
Redacció
Més de 350 persones van participar dissabte en la jornada de portes obertes al jaciment arqueopaleontològic del Barranc de la Boella, a la Canonja, un dels indrets prehistòrics més destacats d’Europa. L’activitat va permetre al públic descobrir de primera mà la recerca que s’hi duu a terme i va reunir sobretot famílies amb nens, però també aficionats i persones interessades en la prehistòria. Al llarg del dia es van fer diverses visites guiades pels principals punts del jaciment, on els assistents van conèixer com vivien els humans fa més d’un milió d’anys i quina fauna poblava el Camp de Tarragona. La Boella és reconeguda internacionalment per les restes de grans mamífers, com mamuts i tigres de dents de sabre, i per les eines
de pedra que testimonien la presència humana a la península fa prop d’un milió d’anys. La jornada també va oferir un taller d’arqueologia per a infants, conduït per Andrea Alías, tècnica de socialització de l’IPHES-CERCA, que va permetre experimentar la feina dels arqueòlegs i entendre la importància de la recerca científica. Molts visitants van aprofitar per descobrir l’Espai Mammuthus, inaugurat recentment.
El regidor de Cultura, Ciència i Coneixement, Salvador Ferré, va celebrar l’èxit de la convocatòria i va remarcar que l’interès pel jaciment creix cada any, especialment amb la incorporació de l’Espai Mammuthus. Des de l’IPHES-CERCA es confia que el nou equipament marqui un punt d’inflexió i generi sinergies per potenciar la recerca i la difusió.
Futbol l Entre lesions i incorporacions d’última hora, les bandes granes pateixen
Oriol Castro
El Gimnàstic de Tarragona té la segona pitjor defensa de la Primera Federació amb 8 gols encaixats en quatre partits. Aquest problema té una responsabilitat compartida entre tot l’equip, però s’ha patit especialment per les bandes. Els laterals granes no han aportat la solidesa necessària entre lesions, canvi de bandes
i fitxatges d’última hora. El club va decidir a l’estiu revolucionar la posició i no continuar amb Joan Oriol ni Pol Domingo. A Nil Jiménez també se li va ensenyar la porta de sortida i es va apostar per continuar amb David Juncà. El gironí va començar la lliga com a titular però als 20 minuts va patir una lesió. Uns problemes físics que també van aparèixer la temporada passada i que van condicionar la seva participació amb
l’equip. Enguany compta amb la confiança de Luis César i va tornar al verd després del descans al Nou Sardenya. Però la seva actuació va deixar molt a desitjar, cometent un penal matusser i patint contra els atacants escapulats. Pel que fa als nous fitxatges,
Tennis l Fins aquest diumenge, les pistes del Club Tennis Reus Monterols tornen a ser escenari de tennis d’alt nivell amb la celebració de la segona edició del torneig internacional REUS Open ITF Women’s World Tennis Tour W35. El torneig, que reparteix 30.000 dòlars en premis, comptarà amb la participació de jugadores
d'alt nivell de tot el món, que lluitaran per sumar punts al rànquing professional. Les quatre primeres caps de sèrie del torneig són espanyoles i es troben al voltant de la posició 250 del rànquing WTA. Entre elles destaca la cap de sèrie número 2, Aliona Bolsova, que va arribar al número 88 del rànquing mundial el 2019, així com Ma-
rina Bassols, que el 2024 es va situar al lloc 105 del rànquing després de conquerir dos tornejos WTA125 al 2023. A partir d’avui, començarà el quadre principal i el quadre de dobles, amb els grans enfrontaments que marcaran el ritme del torneig. L’entrada és lliure i gratuïta durant tota la setmana al club en una gran cita del tennis. Redacció
Sergio Camus és el que millors sensacions ha deixat en els primers partits. El càntabre ha arrencat com a titular tots els encontres, però el tècnic gallec ha decidit situar-lo a l’esquerra, a cama canviada, en la majoria d’ells després de la lesió de Juncà. Tot i que
Camus compleix, a la dreta contra l’Algesires va semblar molt més còmode al camp. Si ell és la cara, Santos és la creu. Va arrencar lesionat la lliga i va debutar contra el Betis Deportivo. El de Leganés ha aparegut a l’onze els últims dos partits, però la seva actuació
Juncà i Santos no convencen després dels problemes físics
individual no ha sigut bona i s’espera més d’ell.
Fitxatges fora de forma Més enllà, el Nàstic encara espera els dos darrers fitxatges pels laterals: Moi Delgado i Álvaro García. D’aquests, el lateral pur és Delgado. Tot i això, l’andalús va arribar fora de forma a Tarragona i fa pocs dies va patir un esquinç de turmell. Aquesta lesió frenarà la seva posada a punt i encara no se sap quan podrà debutar amb la samarreta grana. García és un cas semblant, ja que encara no està en la forma òptima. L’ex del Fuenlabrada ha jugat gran part de la seva carrera com a central i pot ocupar el lateral esquerre. És una incògnita si arribarà bé pel partit contra l’Eldense, però pot ser un antídot contra el problema lateral del Nàstic.
Tribunals l L’acusació demana 5 anys, Fiscalia i Advocacia en reclamen gairebé 4
Agències
Una jutgessa d’instrucció va enviar ahir dilluns al banc dels acusats d’un jutjat penal de Madrid l’empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, en la causa per frau fiscal. L’auto d’obertura de judici oral, dictat per la magistrada substituta Carmen Rodríguez-Medel, representa l’últim pas processal abans que un jutge penal decideixi si el condemna. Amador encara podria evitar el judici si la seva apel·lació, presentada el darrer 1 de setembre, prospera a l’Audiència Provincial, on al·lega vulneració de drets per la denegació de proves. El procediment té origen en una denúncia d’Hisenda, que el maig del 2022 va detectar un frau de 350.910 euros a través de quinze factures falses.
Rodríguez-Medel ha assumit les peticions de totes les acusacions i demana jutjar-lo per frau fiscal i falsedat documental, però també per delicte comptable continuat i pertinença a organització criminal, delictes incorporats pel PSOE i Más Madrid en
La Fiscalia demana l’absolució de García Ortiz i diu
Tribunals l La Fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem l’absolució del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, en la causa per la suposada filtració d’un correu vinculat amb Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. La tinent fiscal, Ángeles Sánchez, sosté que no es pot atribuir cap intervenció al cap del ministerien
la difusió i demana citar 19 testimonis, entre ells González Amador, el cap de gabinet de la presidenta madrilenya i deu periodistes. Defensa que la informació publicada provenia de l’advocat de González Amador i que la nota de la Fiscalia de Madrid només pretenia desmentir notícies falses. El judici podria celebrar-se al novembre. EFE
qualitat d’acusació popular. Segons aquests partits, Amador i quatre empresaris que li van elaborar factures falses constituïen una trama organitzada. La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, en canvi, s’han limitat a sol·licitar tres anys i nou mesos de presó, mentre
El cas es remunta al 2022, quan es van destapar quinze factures falses
que tant PSOE com Más Madrid eleven la petició fins als cinc anys.
L’empresari ja havia estat processat el darrer 28 de maig per la jutgessa instructora inicial, María Inmaculada Iglesias, que es va jubilar voluntàriament al mes d’agost després d’un any i mig d’investigació i tramitació del cas. Ara, a més, s’afegeixen quatre suposats col·laboradors al banc dels acusats: el mexicà Maximiliano Niederer i tres sevillans, David Herrera Lobato i els germans José Antonio i Agustín Carrillo Saborido. Les penes previstes pels delictes imputats oscil·len entre uns mesos i diversos anys, segons
El Regne Unit i França alerten Israel davant l’amenaça d’annexar
Món l Exteriors avisa que hi haurà represàlies si Netanyahu compleix l’amenaça
Agències
El Regne Unit i França van advertir ahir a Israel contra represàlies després del reconeixement de Palestina com a Estat per part de diversos països occidentals, entre ells el Regne Unit, Canadà, Austràlia i Portugal, als quals s’hi sumaran França i cinc més en la conferència que se celebra a la ONU sobre la solució de dos Estats. Les paraules arriben després que el ministre de Seguretat israelià, Itamar Ben-Gvir, apuntés una possible annexió de Cisjordània,
la seva gravetat.
El judici pot trigar tres anys El judici podria trigar fins a tres anys a celebrar-se a causa de la saturació dels jutjats penals de Madrid, competents en causes amb penes màximes inferiors a cinc anys. Fonts judicials apunten que la demora hauria estat menor si hagués estat competent l’Audiència Provincial. Mentrestant, la magistrada ha rebutjat suspendre l’obertura de judici fins que l’Audiència resolgui el recurs, recordant que aquests recursos no tenen efecte suspensiu i que la deliberació pot endarrerir-se mesos.
Rodríguez-Medel, titular del jutjat 51 de Plaza de Castilla i coneguda per instruccions mediàtiques com el cas Máster de Pablo Casado i Cristina Cifuentes o la imputació de José Manuel Franco per l’aval a la manifestació del 8-M, continuarà al jutjat 19 fins al 15 d’octubre, quan prendrà possessió formalment el magistrat Antonio Viejo. Fins aleshores també podria decidir sobre l’altra investigació penal oberta contra Amador per un presumpte suborn de mig milió d’euros a un directiu de Quirón, que durant anys va contractar reiteradament les consultores de l’empresari en diversos serveis.
La memòria selectiva del PP respecte de l’Estat palestí
Política l El PP va assegurar ahir que li «sembla molt bé» que països com França, el Regne Unit, Portugal o el Canadà hagin reconegut l’Estat palestí, tot i que fa només un any va criticar Pedro Sánchez per fer aquest pas. La vicesecretària de Coordinació Sectorial, Alma Ezcurra, va defensar que la posició del partit no ha canviat i que ja el 2014 el Congrés va aprovar una proposició no de llei instada pel PP per al reconeixement, tot i que el govern de Mariano Rajoy mai no la va aplicar. Ezcurra va remarcar que les «primeres víctimes» van ser les persones «assassinades» per Hamàs a l’octubre del 2023 i va denunciar els «oportunismes polítics». Acusen Sánchez d’haver utilitzat la causa palestina per tapar «la trama del PSOE» i de posar els interessos de l’Estat al servei del partit. Ara, amb una comunitat internacional més inclinada a reconèixer Palestina, inclosos aliats d’Israel, el PP manté que el pas és «simbòlic» i que «no resulta útil» perquè el conflicte «no deixa d’agreujar-se». Agències
fet que París i Londres han rebutjat amb fermesa. El primer ministre Benjamin Netanyahu encara no s’ha pronunciat oficialment, però ja ha titllat de «gran suport a Hamàs» el reconeixement internacional. Els Estats Units tampoc s’han alineat públicament, si bé han expressat el seu rebuig, i amb Israel boicotegen la conferència de Nova York, que obre la setmana prèvia a l’Assemblea General. Mentrestant, 20 persones han mort en atacs israelians a Gaza, on Hamàs ha difós un vídeo de l’ostatge Alon Ohel, que diu: «Aquests
Fum després d’un atac israelià a Gaza, el 22 de setembre. EFE / M. Saber
Almenys 20 palestins més van morir ahir en nous atacs israelians a la Franja de Gaza
són els nostres últims dies». El comissionat de l’UNRWA, Philippe Lazzarini, avisa que el reconeixement global «no significa res» sense un alto el foc efectiu.
Tribunals l La jutgessa ordena proves d’ADN per aclarir l’assassinat del 2001
Agències
Nou gir en el cas de l’Helena Jubany, la jove bibliotecària de Mataró assassinada a Sabadell el 2001, que 24 anys després encara continua sense resoldre’s. La jutgessa d’instrucció ha ordenat reobrir la causa contra Ana Echaguibel, que ja havia estat investigada anys enrere i que ara, a pocs dies que el cas prescrigués definitivament el 7 d’octubre, torna a estar en el punt de mira. L’ordre inclou la recollida de mostres d’ADN d’Echa-
guibel per comprovar si el seu perfil genètic és present en el jersei que portava Jubany el dia que va ser drogada i empesa des del terrat del bloc del carrer Calvet Estrella. Aquest pas arriba després que la Policia Nacional confirmés que a la peça hi havia restes d’ADN de Santi Laiglesia, l’altre gran sospitós, així com de dos perfils femenins que no s’havien detectat inicialment. Un d’ells no correspon ni a la víctima ni a Montserrat Careta, l’altra investigada que es va suïcidar a la presó el
2002. Davant d’aquests resultats, la Fiscalia va demanar reobrir la causa contra Echaguibel, i la jutgessa ha avalat la petició, recordant que ja existia contra ella una acusació «bastant sòlida» però «insuficient» per arribar a judici, i que es podia reprendre la investigació si apareixien noves circumstàncies.
L’auto també destaca que Echaguibel havia estat autora d’alguns dels anònims que va rebre Jubany abans de morir. Ara, fonts jurídiques assenyalen que es tracta d’un pas
Contaminació l El text fixa obligacions a empreses i transportistes
ACN
El Consell de la Unió Europea va donar ahir llum verda a la nova regulació comunitària per prevenir la pèrdua de pèl·lets de plàstic al medi ambient. La normativa, que ara haurà de ser ratificada pel Parlament Europeu en el
ple d’octubre, fixa obligacions per a operadors i transportistes amb l’objectiu d’evitar vessaments accidentals i millorar les operacions de neteja, reforçant així els controls per prevenir la concentració de microplàstics en zones com el Camp de Tarragona o episodis com el viscut a Galí-
cia el gener del 2024. Les noves regles s’aplicaran a qualsevol operador que manipuli més de cinc tones de pèl·lets anuals a la UE i obligaran les empreses a establir plans de gestió de riscos a tota la cadena de subministrament. Els transportistes extracomunitaris hauran de designar
El BBVA rectifica i millora un 10% la seva opa hostil sobre el Sabadell
Finances l El banc basc vol blindar l’operació i atreure petits accionistes
Agències
El BBVA ha rectificat i ha elevat un 10% la seva opa sobre el Banc Sabadell per intentar blindar l’operació. Tot i que Carlos Torres i Onur Genç havien reiterat que no apujarien la proposta, el banc la va canviar ahir. La fórmula anterior —una acció nova de BBVA i 0,70 € per cada 5,5483 títols del Sabadell— se substitueix per una oferta íntegrament en accions: una de BBVA per cada 4,8376 del Sabadell. Això eleva la valoració a 16.600 milions (15.500 divendres) i situa l’equivalent en 3,30 € per acció, davant dels 3,08 €
previs. La pressió del mercat hi ha pesat: el Sabadell cotitza per sobre de l’opa des de gener. El BBVA destaca una prima del 60% sobre el preu previ a la filtració i que els accionistes del Sabadell tindrien el 15,3% del capital. El canvi elimina el tram en efectiu de 0,70 €, que trencava la neutralitat fiscal i podia penalitzar petits inversors; amb tot en accions, l’entitat busca atraure el minoritari. El termini d’acceptació resta congelat fins que la CNMV autoritzi la modificació; després es reprendran els 30 dies previstos i el consell del Sabadell es pronunciarà en cinc
dies. El CEO, César GonzálezBueno, la considera «dolenta, pitjor que l’anterior». El BBVA manté sobre la taula rebaixar la condició mínima d’acceptació del 50% al 30% en acabar el termini, fet que exigiria una segona oferta íntegrament en efectiu a un preu pactat amb la CNMV. En paral·lel, no incrementa el pagament en metàl·lic per competir amb el dividend extraordinari que el Sabadell preveu al gener. Carlos Torres sosté que no hi haurà més millores ni pròrrogues; els accionistes han de triar entre sumar-se al projecte del BBVA o seguir el criteri del seu consell i rebutjar l’opa.
imprescindible per depurar responsabilitats i mantenir viva la causa. Paral·lelament, la jutgessa també té pendent prendre declaració a Laiglesia, que havia de comparèixer divendres, 26 de setembre, però la cita es va ajornar i s’està reprogramant per als mesos d’octubre o novembre.
La causa s’ha reobert in extremis, a pocs dies de la prescripció del 7 d’octubre
un representant a la UE i, si superen les 1.500 tones anuals, obtenir certificació independent. Les microempreses només hauran d’emetre una declaració de conformitat. També hi haurà requisits específics per al transport marítim, amb embalatges resistents, informació detallada sobre la càrrega i notificació immediata en cas de pèrdues. El text entrarà en vigor 20 dies després de la seva publicació al Diari Oficial, i la majoria de disposicions s’aplicaran dos anys després —tres en el cas del transport marítim.
Promoció Laura García Peláez ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, la Laura ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Ha aconseguit els obsequis després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web diarimes.com
k Editorial k
El tall ferroviari al corredor sud ha posat de manifest dues realitats aparentment contraposades però que, en el fons, apunten cap a la mateixa direcció: la necessitat d’una planificació més participativa i transparent del transport públic. Mentre la plataforma Dignitat a les Vies denuncia la falta de consulta als usuaris, Renfe i la Generalitat celebren les millores respecte operatius anteriors i la relativa fluïdesa del dispositiu alternatiu. Ambdues visions contenen elements de veritat. És cert que l’operació actual, que afecta 30.000 usuaris diaris, sembla més ben coordinada que el macro tall de
Roda de Berà, amb horaris més ajustats i una planificació que té en compte factors com els festius de Santa Tecla i la Mercè per minimitzar l’impacte. La previsió d’oferir horaris encara més precisos en el futur és un pas endavant. Però les queixes de Dignitat a les Vies no es poden menystenir. Una plataforma amb trajectòria consolidada i coneixement profund del territori hauria de ser un interlocutor natural en aquests processos. La seva experiència podria haver enriquit la planificació, especialment en aspectes com la informació als usuaris o la coordinació entre diferents modes de transport.
k Tribuna k
Bona part de la meva feina professional ha estat dirigida en la conservació del patrimoni arquitectònic, en edificis declarats béns cultural o béns patrimoni de la humanitat per la Unesco. Entre altres, Esglésies, Torres i muralles de defensa, convents, claustres, Sales Capitulars i un llarg nombre d’immobles en el que a més de l’aspecte arquitectònic existien altres elements a conservar inherents amb l’edifici com pintures, estucs, paviments, vidrieres, mobiliari i que calia necessàriament la col·laboració entre diferents tècnics especialistes en nom del millor resultat en la intervenció. L’entesa entre professionals era la tònica general, que a més del criteri d’intervenció calia utilitzar el sentit comú.
La disputa generada entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació General d’Aragó, arran de la creació del nou Bisbat de Barbastre-Monsó, que separava de la històrica diòcesi de Lleida, municipis de les comarques de la franja oriental d’Aragó i en conseqüència part del patrimoni eclesiàstic que canviava de diòcesis i de comunitat autònoma ha provocat un enfrontament polític i judicial on el sentit comú ja no cap.
Segons la Unesco els béns materials d’una determinada cultura poden ser traslladats d’un lloc a un altre i posa exemples; pintures, manuscrits, escultures, restes arqueològics, objectes de culte entre altres. Interpreto que la Unesco considera prioritari amb l’objectiu de conservar un bé cultural, que és de tots, la seva preservació independent de la seva ubicació. És evident que fora ideal que cada bé cultural es conservés en el lloc on va ser creat o instal·lat a l’origen. Amb
Joan Alonso Gimenez Arquitecte tècnic
aquesta premissa considero que les pintures murals de Sijena haurien d’estar a Sijena, com la pintura mural del Pantocràtor de l’absis de Sant Climent de Taüll a l’església romànica de Taüll, o la Dama d’Elx a Alcúdia i no a Madrid, o l’obelisc de Luxor al temple de Luxor i no a París. Dit això, és la comunitat científica i els tècnics especialistes els que en primera instància haurien de considerar la necessitat o no del trasllat de les pintures. La presa de decisions ha de tenir en compte molts factors; tècnics, històrics, culturals, al cap i a la fi, en aquest cas concret les pintures són tant Aragoneses com Catalanes. Cal recordar que el monestir va ser basti en l’època de la Corona d’Aragó, monarquia composta entre els territoris del regne d’Aragó i el Principat de Catalunya. Les variacions en el territori per qüestions polítiques no ha de fer variar les entitats culturals històriques.
Apel·lo a les entitats relacionades amb el patrimoni, als col·legis professionals i universitats, tant de Catalunya com d’Aragó i altres comunitats, a demanar la constitució d’una taula de diàleg que pogués assentar les bases de protocol per altres litigis que poguessin sortir
Hauria estat més constructiu i convenient la creació entre tots, que en una taula de diàleg en la que la política no estigués representada, s’haguessin discutit la necessitat del trasllat. Si del resultat de les converses s’acorda el trasllat al monestir de Sijena, perfecte. Si s’acorda que és millor la permanència en el lloc on es troba també. Sentit comú. Mai l’enfrontament ens porta enlloc. L’únic perjudicat és el bé i els sentiments de les persones siguin d’on sigui. Hem d’aprendre que la cultura no té propietari. És patrimoni de tots allà on sigui. Sol cal preservar-la amb sentit comú. Encara som a temps de reconduir el litigi. Apel·lo a les entitats relacionades amb el patrimoni, als col·legis professionals i universitats, tant de Catalunya com d’Aragó i altres comunitats, a demanar la constitució d’una taula de diàleg que inclòs pogués assentar les bases de protocol per altres litigis que poguessin sortir. Afortunadament, davant el dubte, avui tenim tecnologia per recrear imatges exactes a les originals que pot satisfer les voluntats d’ensenyar el nostre patrimoni amb seguretat, sigui on sigui, a Sijena o a Barcelona. Polítics, absteniu-vos, si-us plau, ja heu fet prou mal.
k Tribuna k
No venem fum amb l’hidrogen verd
Des del primer dia, l’hidrogen verd s’ha presentat com una panacea, una energia miraculosa que resoldria tots els nostres problemes. Ursula von der Leyen el va batejar com l’energia del futur i la política europea (la comunitària i l’espanyola molt en particular) s’han encarregat d’inflar expectatives. Però la realitat és tossuda: hi ha massa interrogants amagats sota la catifa i, si no fem les coses bé, el risc que tot plegat acabi sent més propaganda que un avenç real.
Hores d’ara, la viabilitat de l’hidrogen verd depèn, gairebé exclusivament, de subvencions. Està bé per arrencar, però quan les oportunitats de mercat no són clares, les empreses prefereixen no arriscar-se. Així no es genera ni confiança ni mercat. Estem davant d’una paradoxa: malgrat els milions d’euros invertits, el sector no arrenca. I sense l’impuls privat, els diners públics es malbarataran, com hem vist altres vegades.
S’ha venut que l’hidrogen és la clau de volta de la transició energètica, però fins ara és un miratge. Les seves aplicacions són limitades: útil al sector químic i al transport pesant, encara per desenvolupar, però sense sentit per a la mobilitat lleugera o el consum domèstic. Insistir en el relat màgic només fa perdre temps i recursos que podrien destinar-se a alternatives més eficients.
El gran problema és la desconnexió entre els diversos agents. La política anuncia plans i estratègies, però el mercat no hi respon. Sense demanda, no hi ha hidrogeneres, no hi ha xarxes de recàrrega, no hi ha infraestructures. El cas d’Iberdrola a la Zona Franca és paradigmàtic: una instal·lació infrautilitzada, sense prou energia verda i sense consumidors suficients.
Hi ha exemples positius com el de Huelva, on la producció i el transport en forma d’amoníac té lògica tècnica i econòmica, però sobretot un pla de viabilitat amb uns consumidors identificats. O el sector químic de Tarragona, que podria substituir fàcilment l’hidrogen gris pel verd. Però són excepcions enmig d’un desert d’improvisació. Europa hauria d’aprendre d’aquests casos i multiplicar-los, però la sensació és que s’aposta més per la retòrica que per la planificació. El que falta, principalment, són més consumidors. Sense ells, no hi haurà mercat ni desenvolupament tecnològic. Avui, l’hidrogen verd està perdent la partida davant opcions més rendibles i amb retorn més ràpid. La transició energètica no pot esperar dècades; si l’hidrogen no accelera, simplement quedarà arraconat. En definitiva, l’hidrogen verd és una gran oportunitat, però avui està més a prop del relat polític que de la realitat industrial. O es prenen decisions clares i valentes per crear mercat i consolidar usos concrets, o acabarem descobrint que darrere tanta retòrica només hi havia fum.
El gran problema és la desconnexió entre els diversos agents. La política anuncia plans i estratègies, però el mercat no hi respon. Sense demanda, no hi ha hidrogeneres, no hi ha xarxes de recàrrega, no hi ha infraestructures
Marc Segura Pres. de la Comissió de Sostenibilitat i Energia de la Cambra de Comerç de Reus. CEO de Solcam Energia
Talent l La reusenca opta al premi nacional després de ser distingida per promoure suplements naturals per a mascotes
La reusenca Alba Juanpere ha estat reconeguda com a guanyadora de la cinquena edició del Premi A Professional Autònoma de CaixaBank a la Direcció Territorial Catalunya pel seu projecte KunKay Care, SL. El guardó, creat per posar en valor l’excel·lència professional de les treballadores per compte propi, també subratlla l’aportació d’aquest col·lectiu a la societat i l’economia espanyola.
Enginyera tècnica agrícola i emprenedora, Juanpere ha creat un projecte destinat a millorar la salut i la qualitat de vida de gossos i gats mitjançant suplements nutricio-
nals. KunKay Care neix de la passió de la seva fundadora pel benestar animal i de la voluntat de transformar la manera de cuidar les mascotes amb productes naturals, respectuosos amb el medi ambient i fabricats de manera sostenible.
«Ens centrem en la qualitat, amb ingredients 100% naturals, sense fàrmacs i amb sinèrgies entre ells. A més, apostem per la proximitat, col·laborant amb proveïdors locals i desenvolupant fórmules que milloren la salut digestiva, cutània, articular i immunitària de les nostres mascotes», ha destacat Juanpere. A més, impulsa activitats de sensibilització
El premi valora l’excel·lència professional de les autònomes
sobre benestar animal, amb col·laboracions amb protectores locals, xerrades sobre alimentació natural i iniciatives solidàries per donar suport a animals rescatats.
Camí al guardó nacional
El jurat del premi, format per directius i directives de CaixaBank i experts independents, ha valorat aspectes com el grau de desenvolupament del negoci, la innovació, la creació d’ocupació i els criteris de
Persones vacunant-se aquest dilluns al CAP Salou en l’inici de campanya. Departament de Salut de la Generalitat
Salut l Aquest dilluns, la Regió Sanitària Camp de Tarragona va iniciar la campanya de vacunació contra la grip i la COVID-19 al CAP Salou, adreçada primer a col·lectius vulnerables: persones en residències, majors de vuitanta anys, embarassades, infants menors
de cinc anys i personal sanitari. S’han destinat 101.700 dosis de la grip, a les quals s’afegiran les de la COVID-19 segons la demanda. La novetat és la vacunació sense cita prèvia per facilitar l’accés i reduir l’impacte assistencial dels virus durant aquest hivern. Redacció
sostenibilitat. La fase territorial distingeix 11 projectes, un per cada direcció territorial, i d’aquests se’n seleccionaran cinc per optar al guardó nacional.
Juanpere competirà amb les altres deu premiades pel premi estatal, que inclou una dotació econòmica de 6.000
euros per a formació empresarial i personal, un diploma acreditatiu i difusió a través de l’Associació de Treballadors Autònoms i els canals de CaixaBank. També, una de les guanyadores territorials de l’edició accedirà a un curs de l’escola de negocis digital Founderz.
Tarragona
Juan Manuel Ruedas Jaroso Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 17:30h al tanatori.
Concepción Gaset Balp. Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà el proper dimecres dia 24 a les 10:00h a la Parròquia de Torreforta.
Vila-seca
Fuensanta Arias Martínez. Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 10.00 h a la Sala Cementiri de Vila-seca.
Salou
Jaime Canton Segura. Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h a la Parròquia de Santa Maria del Mar de Salou.
Avui felicita als que es diuen:
Tecla, Andreu i Lli
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Les vivències seran més agradables si les vius en la intimitat o amb pocs amics. El teu contacte d’avui amb la societat serà aspre.
LLEÓ
23/07 al 22/08
No dubtis a assumir les responsabilitats que avui et confiïn si són d’ordre professional. Et trobes en plena forma amb seguretat d’èxit. La sort t’acompanya.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Sentiràs una força interior que t’empeny a viure noves i excitants experiències. La teva capacitat de conquesta està avui al màxim, a veure què en fas.
TAURE
20/04 al 20/05
Els teus ulls enviaran uns senyals d’alarma, alguna cosa t’ha fet mal esperes que et curin la ferida. Avui trobaràs la persona que t’entendrà.
VERGE
23/08 al 22/09
Un comentari maliciós per part d’un tercer limitarà la teva alegria. Intenta no entrar en conflicte veuràs que tot es resol de manera simple.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Com més t’obris als altres et sentiràs millor amb vitalitat desbordant. El teu magnetisme t’aportarà experiències inoblidables.
BESSONS
21/05 al 20/06
El teu sisè sentit et sabrà guiar en totes les accions que emprenguis. Sorpreses en l’amor amb els nous coneguts. Molta cura al volant.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Ocupa el teu temps en tasques productives que et donaran resultats ràpids no caiguis en deprimir-te amb pensaments negatius que no tenen fonaments.
AQUARI
20/01 al 18/02
No et deixis portar per la primera impressió que et donin els nous coneguts. Mantén-te ferm en les teves idees tot es posarà de la teva part.
CRANC
21/06 al 22/07
Qüestions de projectes centraran el teu interès de manera total fentte oblidar temes importants com l’amor. No descuidis la parella.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Si desitges aventures passionals, avui és un dia molt apropiat per a això. Però amb el risc que tot el que potenciïs escapi després al teu control.
PEIXOS
19/02 al 20/03
La teva necessitat d’intercanvi amorós es veurà potencianda ja que el teu ardor i magnetisme personal s’expressarà al màxim. Nit molt moguda.
TARRAGONA:
Fullana Fiol, Tomeu
Cristófor Colom, 1 Telèfon 977 214 517
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Viana Fresquet, Estefania
Carrer del Vent, 44 Telèfon 977 432 795
SALOU:
Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2
L´ALEIXAR. VENDO TERRENO RÚSTICO 1 hectárea. 11.000€. Tel: 653.490.117
RIUDOMS. ES PRECISA HOME per fer feines al camp. Tel: 656.869.025
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977.21.26.12
MELISSA. MASAJES. REUS. Para relajarte y liberar tensiones... Tel: 624.682.856
MAYCA MASAJES. Explosión de teràpiaplacer. Final al gusto... Tel: 692.780.087
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel:
CANAL REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 Cercle central (r)
12:00 Aixeca i pica
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Ciutadella
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Teló de fons
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 +Bàsquet
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
09.30 Dames i Vells. Santa Tecla 2025
10:15 La Tertúlia del Dorsal12
11.00 Tanda de Lluïment del Seguici Popular. Santa Tecla 2025 (d)
13:00 Diada castellera de Santa Tecla. Santa Tecla 2025. (d)
16:00 Notícies 12
16:30 Tanda de Lluïment del Seguici Popular. Santa Tecla 2025 (r)
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Processó del Braç de Santa Tecla. Santa Tecla (2025). (d)
22:00 Notícies 12
22:30 Processó del Braç de Santa Tecla. Santa Tecla (2025). (r) TAC 12
HORITZONTALS: 1. Resultat de comptar les coses que formen un agregat. Lloc de porcs. 2. Aquí mateix. Alliberar d’alguna càrrega. 3. Et mofis d’algú. Colèrica. 4. Una grega. Cobert d’or. A mi. 5.Assignar una paga als soldats. Prega mentre labora. 6. Enmig de París. Calendaris. Centre de control. 7. Agradable. Torturador de pollastres. 8. Terror. Per a animals de secà. 9. Equipat per a matar. Unes que odien la velocitat. 10. L’altre caganer nadalenc. Xerro pels descosits. Universitat de Barcelona. 11. Home cortès i afectuós. Brilla amb llum pròpia. 12. Trajectòria sinuosa. Aixecaments de camises en tota regla, que fan alguns partits polítics.
VERTICALS: 1. Contar quelcom. Ajudant reial. 2. Desvagat. Hindús descastats. 3. El cinquanta per cent. Canelobres que pengen del sostre. 4. N’hi ha dues per barba. Cridarà com un llop. Dins la petaca. 5. Regne. Molt sovint val per tres. 6. Traspuant. Es pot perdre per culpa d’un esforç. 7. Com més baix, més greu. Mosquit. Una de més. 8. S’embrancarà per poder muntar el piset. Una gran història que no és cap altre. 9. Indubtable. Polposa. 10. El més brillant de tota la baralla. Que té els ossos grossos, com els óssos. Limitacions del telègraf. 11. Ple fins dalt sense fer curull. Expulsar. 12. Ordit, el complot. Casses rurals russes.
Previsió pel Camp de Tarragona
Telèfon 977 382 223
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084
CAMBRILS:
Diaz Martí, María
Avinguda Diputació, 12 Telèfon 977 364 510
VALLS:
Pérez Cerrada, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370
EL VENDRELL:
Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors,74 Telèfon 977 664 422
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Precipitacions
A partir del final del matí s’esperen alguns ruixats dispersos al Prepirineu i a l’interior del quadrant nord-est. Al llarg de la tarda, els ruixats també podran arribar a altres punts de la meitat est i de la resta del litoral central. Aniran acompanyats de tempesta i, localment, de calamarsa. Seran d’intensitat entre feble i moderada i acumularan quantitats de precipitació minses o poc abundants, localment abundants a punts del nord del litoral i prelitoral central. La cota de neu se situarà al voltant dels 2.000-2.200 metres, si bé al vessant nord del Pirineu transitòriament quedarà més baixa.
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MANOS EXPERTAS. Suaves. Relájate!!! Reus. Tel. 618.037.511
MASAJES RELAJANTES. Para hombres y mujeres. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
REUS. MASAJE ENTERO. Tel: 604.390.445
Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
Tal com afirma Francesc Quílez Corella, comissari de l’exposició ‘Fortuny. L’observació de la natura, Hi ha Fortuny més enllà de ‘La vicaria’. Així queda palès en aquesta exposició inaugurada aquest mateix mes de setembre al Museu Salvador Vilaseca de Reus, i que suposa una oportunitat única per contemplar una part de l’obra menys coneguda de Marià Fortuny, aquella en què el pintor reusenc mostra la seva fascinació pels paisatges, la botànica, el cel i l’horitzó. Aquesta exposició la formen de prop d’una vuitantena d’obres entre olis, dibuixos i gravats. El fet és extraordinari, no només per la possibilitat de conèixer un Fortuny diferent, sinó també pel fet que les obres exposades provenen de col·leccions particulars i institucions com el MNAC, el Prado, el Museu de Bellas Artes de Bilbao, el Museu San Telmo o el Museu Thyssen i, per tant, es tracta d’una exposició feta Ad hoc per al Salvador Vilaseca. La mostra serveix com a tancament de l’Any Fortuny, una programació dissenyada per retre homenatge al llegat artístic de l’artista quan es commemoren 150 anys de la seva mort.
Fortuny. L’observació de la natura s’ha presentat acompanyat d’un programa de visites guiades de la mà dels professionals d’Ans Educació, que amb el seu guiatge conviden el visitant a anar més enllà de la contemplació artística o estètica, tot connectant la vida de Marià Fortuny amb el seu context històric i artístic. «En aquesta exposició ens trobem un Fortuny que no és el de La Vicaria ni el dels quadres del Prado, sinó el de Portici: un Fortuny que gairebé s’acosta a l’impressionisme», explica Victor García, d’Ans Educació.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Pintura El Museu Salvador Vilaseca acull una exposició que mostra el treball sobre la natura del conegut pintor reusenc
ocasió única per contemplar un Fortuny poc conegut
Una de les pintures que exemplifica millor aquesta idea, subratlla el guia de l’exposició, és Nen nu a la platja de Portici: «Fortuny va decidir que a Roma hi havia molt de rebombori, i se’n va anar a Portici, que és una localitat que avui forma part de Nàpols. Allà va començar a experimentar, i aquesta sèrie de quadres de nens nus a la platja són molt curiosos, perquè hi
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Religió
La Sang de Reus deixa l’Agrupació de Setmana Santa i l’Arquebisbat ho titlla de «despropòsit»
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
veiem, per exemple, com hi fa la pinzellada ràpida dels impressionistes, o com juga amb la falta de perspectiva, igual que feien ells».
A més de les visites guiades per a adults, des d’Ans s’ofereix també la Ruta familiar Descobrint Marià Fortuny, pensada per a infants i famílies, en què es combina el relat històric amb activitats senzilles i participatives per als petits. «En aquestes visites fem una mena de gir de guió. D’aquesta manera al públic adult les pot gaudir i, a la vegada, els nens fan activitats relacionades amb els quadres que anem veient». Aquesta ruta familiar s’ofereix un cop al mes, i la pròxima es farà aquest mateix dissabte, 27 de setembre a les 10.30 h. Les rutes per a adults, per la seva banda, són setmanals i la pròxima es farà també dissabte 27, però a les 12 del migdia.
Art per a la canalla
En el programa de visites comentades també es contempla una Ruta familiar
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
A concurs la redacció del projecte de regeneració urbana del barri del Carme de Reus Municipal
vigilant del Camp
Tinc un pressentiment. Aquesta nova andanada discursiva a favor de l’àrea metropolitana tarragonina tampoc reeixirà. N’hi hauria prou amb constatar que, com que les coses s’estan fent igual de malament que sempre, els resultats seran els de sempre. Però tenim nous i sucosos indicis de què el tema va de mal borràs. Tradicionalment, la batalla de campanar entre Reus i Tarragona ha estat l’encarregada de garantir que el projecte no tiri endavant. Cap de les dues ciutats ha volgut donar mai el seu braç a tòrcer i, encara que les dinàmiques socials i econòmiques les condemnin a entendre’s, la veritat és que totes dues s’han estimat més continuar fent la guerra pel seu compte. També, i això és rellevant, perquè hi ha molt tinglados per protegir i si en poden sucar dos sempre és millor que un de sol.
Però a la traumàtica prospecció de la unitat territorial s’hi han afegit més recentment nous agents del caos. Les tres ciutats de la costa central (Cambrils, Salou i Vila-seca) han adquirit en temps moderns un poder comparable a les dues grans ciutats històriques del Camp. Entre totes tres, estan a punt de depassar ell llindar dels cent mil habitants (de manera oficial, si comptéssim més enllà dels empadronaments ja ho haurien fet) i, esclar, volen ser tractades amb respecte i que se les deixi seure a taula amb les mateixes condicions que els dos germans grans. Però des de Reus i, sobretot, des de Tarragona, només s’estan trobant amb la condescendència de sempre. N’és un exemple flagrant les reaccions a l’estació intermodal de Vila-seca i la contraproposta tarragonina de l’Horta Gran. No tinc ni idea de quina és la millor opció, però sí que tinc clar que els arguments neocentralistes de la capital i la seva intenció de fer valdre la llei de l’embut no són cap bon presagi.
Miquel Bonet Escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
L’Àliga celebra les seves 40 Tecles fent un homenatge a Els Pets en la seva Baixada Santa Tecla
