Reus 14
Castells 2 i 3
Marta Gomis, primera portadora del Carrasclet: «El primer dia que vaig fer-lo ballar m’anava el cor a mil»
La Jove porta tres gamma extra, SPiSP descarrega el 5d8, els Xiquets coronen el 2d8f i el 9d7 torna a ser del Serrallo
on és?: «Sense el Pla, la transformació com una perifèria de l’AMB és qüestió de temps»
Milers de persones no es van voler perdre un dels actes més espectaculars de les festes, l’Entrada del Braç a la Catedral, amb l’actuació conjunta de tots els balls, elements i colles del Seguici Popular de la ciutat
Tarragona
El nou projecte museogràfic del Fòrum de la Colònia tindrà elements 3D
L’Ajuntament ha licitat els treballs per 315.184,85 euros i les empreses s’hi poden presentar fins al 6 d’octubre l 8
Reus
L’incivisme és el culpable del 75% de les incidències de la recollida de residus pneumàtica
l 11
Castells l La Jove de Tarragona va tornar a fer tres castells de gamma extra: va descarregar set anys després el 4de9fa, va recuperar el 2de9fm que no feia des de Sant Fèlix i va clavar el sisè Pde8fm de la temporada
Les quatre colles de Tarragona van arribar a la plaça de la Font amb ganes d’ensenyar el seu millor repertori de l’any i, encara que alguns objectius van quedar-se sense provar o assolir, cal remarcar que la Jove va col·locar l’actuació en el seu top-10 de la història, SPiSP va igualar la millor que han fet mai a tres castells, els Xiquets van fer la seva millor d’aquest 2025 i Serrallo va completar novament la millor de la seva trajectòria. Tot i això, va mostrar-se cert inconformisme en alguns sectors, un fet que denota l’alt grau d’exigència actual al món casteller. La gent de la Colla Jove Xiquets de Tarragona sabia abans de començar que no provarien el 3de10fm, perquè els grans objectius de la jornada havien de ser descarregar el 4de9fa i tornar a fer el 2de9fm. El castell de 10 queda reservat per la diada de Santa Teresa al Vendrell. Amb aquestes premisses, la sortida va ser ambiciosa amb el castell més difícil. El 4de9 amb folre i agulla s’havia carregat al Catllar i pel Primer Diumenge i ara tocava completar-lo amb els ajustos aplicats a l’estructura en els últims assajos. El quatre va pujar millor que les altres vegades, encara que va necessitar d’especial treball als terços i quarts i el pilar va tornar a ser una roca. El tercer descarregat de l’historial després de set anys sense completar-lo. La injecció de confiança va ser màxima per també descarregar a la segona ronda el 2de9fm, que no portaven a plaça des de Sant Fèlix. Es coneixen el castell de memòria, saben els moments crítics, els gestionen a la perfecció i el descarreguen amb relativa facilitat. El 3de9f de la tercera ronda era el tràmit necessari per tancar la seva actuació amb un altre pilar de 8 amb folre i manilles. Ja en porten sis enguany, la millor estadística en una tem-
porada. Als liles els queden dues diades, Santa Teresa i Esperidió, i més d’un especula en juntar tots els seus millors castells que els permetria assolir la millor actuació de la seva història.
La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau és el màxim exponent de l’inconformisme. Per un costat els ha portat a buscar castells com el 2de8f, el 3de8a o el 5de8, però per l’altre, quan no surten
les coses la sensació de frustració s’accentua. I això que per Santa Tecla van igualar la millor actuació de la seva història sense pilar de mèrit. Van començar la diada descarregant el 5de8 que han treballat més fins el moment. Al Concurs 2024 va ser perfecte, per Sant Magí 2025 ‘treballadet’ i a la plaça de la Font van lluitar-lo especialment a la part del dos per completar-lo. Tres intents, tres descarregats. Però la il·lusió de la jornada era el 4de8a, que mai havien portat a plaça. La veritat és que no van tenir temps ni de patir-lo,
perquè amb dosos col·locats es va trencar. La resta de la diada va ser l’excel·lència dels castells bàsics de vuit que ens tenen acostumats a ensenyar, 3de8 i 4de8. L’última diada de la temporada serà el 12 d’octubre, però sembla difícil que tornin a intentar aquest 4de8a. Els Xiquets de Tarragona necessitaven pujar un graó el nivell de la temporada ensenyant els millors castells que han fet i, d’aquesta manera, recuperar gran part de la confiança perduda després de Sant Magí. Van obrir amb el 7de8 que ja havia donat bones sensa-
SPiSP, a mitges
Van descarregar el seu tercer 5de8, però van quedar lluny del 4de8a
cions al Primer Diumenge i van descarregar-lo novament amb la convicció del bon treball a l’assaig. Però no va passar el mateix amb el 2de8f de la segona ronda, que durant la setmana havien fet sencer dues vegades al pati, però que a plaça va mostrar-se massa nerviós després de la carregada i va acabar trencant-se. El 4de8
Xiquets, milloren
Amb el 7de8 i el 2de8f(c) van assolir la seva millor actuació de l’any
X. Serrallo, se superen
Van millorar les actuacions de Sant Magí i la Diada Nacional
amb el que van tancar l’actuació no va acabar de compensar el disgust per no poder sortir amb els tres castells descarregats de Santa Tecla. Tot i això, la seva temporada encara s’allarga fins el mes de novembre, especialment amb la diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès, que els pot servir per recuperar tot allò que ha quedat a mitges fins el moment.
Finalment, els Xiquets del Serrallo van tornar-se a superar fent la millor diada del seu historial. Ja l’havien assolit per Sant Magí quan van carregar el primer 3de8 del seu currículum i per Santa Tecla van canviar les cartes per fer un pas més. La sortida no va ser exactament la que s’esperaven quan el 2de7 els va quedar només carregat. Va pujar molt millor que alguns dels que han arribat a descarregar, però a la sortida de l’enxaneta una relliscada va tirar el castell a terra. Això va obligar a aparcar el 3de8 per un altre dia, però van atacar un castell de colla gran com és el 9de7, que només havien fet dues vegades al Concurs els anys 2014 i 2024. Va ser llarg, llarguíssim, però el van descarregar per sumar una nova alegria a la seva temporada. El 5de7 final era una garantia que va haver de passar prèviament per un anecdòtic intent desmuntat. Vilanova, Serrallo i Lleida el mes d’octubre estan al seu calendari de final de temporada per poder completar la feina amb el castell de vuit.
a dreta: 2d8f carregat pels Xiquets de
Les quatre colles es retroben avui a la plaça de les Cols per la diada de la Mercè (13h) que culminarà amb els pilars caminant. La Jove de Tarragona
Resultats i agenda
Tarragona | Diada de Santa Tecla
Jove de Tarragona: 4/9fa, 2/9fm, 3/9f, P/8fm
CC SPiSP: 5/8, i4/8a, 3/8, 4/8
Xiquets de Tarragona: 7/8, 2/8f(c), 4/8
Xiquets del Serrallo: 2/7c, 9/7, id5/7, 5/7
Tarragona | La Mercè. Plaça de les Cols. Avui a les 13 hores
Xiquets de Tarragona Jove de Tarragona
Xiquets del Serrallo CC SPiSP
L’espera a les portes de la Catedral es feia eterna. En uns instants, el Braç de Santa Tecla completaria la professó per retornar a la seva capella. Centenars de persones s’amuntegaven als marges del pas de la relíquia, disposats a no perdre’s cap detall d’un dels instants més emblemàtics de la festa major. «Ja saps que aquí empenyen», advertia una mare al seu fill, que vivia l’experiència per primera vegada i no semblava gaire convençut de voler repetir. «Després de la Baixada això no pot ser pitjor», comentava un jove a la seva colla d’amics. Minuts més tard, amb l’arribada de les bèsties de foc, potser es replantejava les seves paraules. La sensació era de caos absolut, un «campi qui pugui» col·lectiu. Els més atrevits s’endinsaven sota la pluja d’espurnes, mentre que els més prudents s’esforçaven per trobar aixopluc, una missió complicada quan avançar un centímetre semblava una odissea entre empentes, crits i fum de pólvora.
Poques altres vegades les parets de la Catedral hauran sentit tants renecs com els que esclataven ahir al vespre entre aquells que, en l’intent d’esquivar el foc, acabaven trepitjant el veí. Les descàrregues ensordidores del Ball d’en Serrallonga posaven fi al moment de pànic, i la gent respirava alleujada quan l’Àliga es deixava veure al Pla de la Seu. Les bèsties feien la seva arribada, seguides dels gegants, i quedaven plantats al seu lloc, marcat amb un cercle blanc a terra. Mentre els balls passaven, la multitud s’estrenyia encara més per deixar pas a la relíquia. De sobte, una bufada d’aire va recórrer la plaça i un «oooh» col·lectiu es va escampar entre els assistents. Alguns, desconcertats, pensaven que s’havien perdut algun moment clau. Oxigen n’hi havia poc, però ànims no en faltaven. Els barrets florits de la Moixiganga, alçats sobre el públic, anunciaven que la professó arribaria aviat a la seva fi.
Imatge del moment de l’arribada del Braç al Pla de la Seu, abans de retornar a la Catedral. Gerard Martí
Relíquia l La ciutat va viure ahir l’entrada del Braç a la Catedral, moment culminant de Santa Tecla
«Ja ve el Braç», li deia una mare a la seva filla adolescent, que l’escridassava indignada. «Pots deixar de dir-me el que ja veig?», deia. La mare, sense escoltar les queixes entre la sorollada, continuava amb la seva narració (cosa que els més menuts, tot s’ha de dir, agraíem). I efectivament, entre la barreja de músiques i balls, els castellers de la ciutat s’alçaven en pilars mentre la relíquia s’obria pas fins a entrar solemnement a la Catedral, rebuda amb aplaudiments, con-
Darrers balls
En acabar, el Seguici va fer l’última tanda de lluïment a la plaça de la Font
feti daurat i mòbils alçats. La veritat és que la intensitat del moment feia oblidar qualsevol inconvenient anterior. Les xiulades a les autoritats, inevitables com cada any, van donar pas a un altre clàssic: el «lololo» de l’Amparito. Tot seguit, mentre a la Catedral es cantaven els Goigs, el Seguici completava la seva baixada pel carrer Major fins a la plaça de la Font, on farien la darrera tanda de lluïment.
L’Àliga durant la professó prèvia a l’entrada del Braç. Gerard Martí
Festes l Un total de 22 agrupacions es van instaŀlar a la plaça Verdaguer del 18 al 23 de setembre
El TeclaTapa va tancar ahir una nova edició marcada per l’estrena de format, que enguany ha celebrat les dues tandes en sis dies consecutius, del 18 al 23 de setembre. En total, 22 comparses del Carnaval de la ciutat han muntat parada a la plaça Verdaguer durant aquests dies, on han oferit als tarragonins menjar i beguda des de les 18 h fins a les 2 de la matinada amb l’objectiu de recaptar fons per al proper Carnaval. El balanç de les comparses, que han notat un increment d’afluència, és molt positiu. «Cada any s’incorpora més gent als actes festius de la ciutat i això ho notem», assegura Paco Fiori, de Sinhus Sport. «Per moltes comparses el TeclaTapa és l’única font d’ingressos, així que sempre és una iniciativa molt celebrada. A més hi ha molta germanor entre nosaltres i sempre és molt maco compartir aquest espai», apunta. També és,
remarca, una «oportunitat d’oferir a la ciutat un servei de qualitat, perquè tenim preus populars, i això la gent ho aprecia».
Des d’Urban Style també han notat aquest increment, un fet que atribueixen al canvi de data d’aquesta primera tanda, dedicada a les compar-
Les gralles i els timbals desperten Tarragona i anuncien l’arribada de la festa
ses més noves. «L’any passat ens va tocar participar del 13 al 15, quan encara no hi ha tant moviment. En canvi, enguany ho hem fet del 18 al 20,
coincidint amb actes com la Santa Tecla Petita», assenyala la presidenta, Mireia Saper. Tot i que encara no han comptabilitzat els ingressos, l’aug-
Enguany els dos torns s’han celebrat consecutivament durant sis dies
ment de vendes és clar. «L’any passat vam vendre unes 1.200 hamburgueses, i és probable que durant aquesta edició hàgim superat les 2.000», apunta.
«El nou format ha funcionat molt bé», concorda Joel Cruz, de Magic Dansa, comparsa inclosa també en aquests primers dies. «Molta afluència i sobretot molt bon ambient. Sempre ens fa molta il·lusió poder formar part de les festes i contribuir el nostre granet de sorra alhora que fem aquest recapte», assegura. L’agrupació, destaca, oferia també un entrepà sense gluten. «Creiem que és important tenir aquestes opcions», afirma.
Enguany algunes comparses s’han estrenat a la plaça Verdaguer, com és el cas de la de l’AVV La Unió. «Ha estat una bogeria d’aquestes que no entens fins que no et toca viure-les, però ens hem sentit molt recolzats pels nostres companys més veterans», explica la Raquel Cosano. És només el segon any que l’agrupació participa en el Carnaval de la ciutat. «Ens anirà molt bé comptar amb aquest ajut extra. Els beneficis els destinarem sobretot a millorar la carrossa, que ho necessita», explica.
Imatge renderitzada d’un dels nous accessos que formarà part de la museografia al Fòrum de la Colònia un cop finalitzin les obres. Ajuntament de Tarragona / Ignasi Cristià
Patrimoni l El cost és de 315.184,85 euros i les empreses poden presentar-se fins al 6 d’octubre
Mentre les obres al Fòrum de la Colònia continuen, l’Ajuntament de Tarragona ja ha licitat la nova museografia de l’espai. Aquesta presentarà novetats, amb recursos audiovisuals i 3D. El cost del projecte és de 315.184,85 euros, amb IVA, i les empreses o els equips interessats es poden
presentar fins al 6 d’octubre. El projecte executiu per la interpretació del Fòrum l’ha fet Ignasi Cristià. La iniciativa, anomenada ‘Ínsules de coneixement’, transformarà el jaciment arqueològic en un modern centre d’interpretació que permetrà als visitants submergir-se en la vida quotidiana de l’Imperi Romà. En aquest sentit, alguns dels con-
tinguts innovadors seran els ‘cofres didàctics’, dissenyats com a recurs pedagògic per a les famílies amb infants, que faran accessible el contingut històric a totes les edats.
Explorar escultures
Pel que fa a l’àmbit més tecnològic, s’incorporaran models tridimensionals realitzats mitjançant fotogrametria,
que permetran als visitants explorar virtualment escultures, inscripcions i elements arquitectònics amb un nivell de detall elevat. Aquests models 3D inclouen peces conservades al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i materials digitalitzats per la Fundació Global Digital Heritage.
D’igual forma, l’audiovisu-
La Tardor de TarragonaJove arriba amb més de 100 activitats i la cuina com a protagonista
Lleure l La nova programació de TarragonaJove arriba aquesta tardor amb més de 100 activitats i la cuina com a eix central. Algunes de les activitats destacades són l'Aula de Cuina Saludable, l’Aula de Cuina Creativa amb Professionals i el Food Lab Kesse. També hi haurà el taller de romesco amb el cuiner
David Solé, del Restaurant El
Barquet, inclòs dins el Congrés del Romesco, que se celebrarà l’1 i el 2 d’octubre. Més enllà de la gastronomia també s’oferiran activitats com les vinculades al Festival TGN Juga, diversos tallers, i col·laboracions amb altres programacions de ciutat com el Festival SCAN, el Mes de la Salut Mental o la xarxa de Centres Cívics. DM
Els canvis permetran als visitants submergir-se en la vida de l’Imperi Romà
ubicació dels edificis privats i públics, proporcionant breus descripcions dels usos, i seran accessibles per persones amb mobilitat reduïda. Això facilitarà la comprensió de la convivència entre diferents tipus d’edificacions.
Sobre nous paviments
La ubicació de la major part dels elements interpretatius s’ha planificat per situar-se sobre els nous paviments de la zona urbanitzada, evitant intervencions en àrees sensibles que puguin albergar restes arqueològiques. Aquest plantejament prioritza la preservació del patrimoni i minimitza qualsevol possible impacte sobre els vestigis històrics encara no descoberts.
Nous accessos
al introductori destacarà la part humana de la història del jaciment, i narrarà la història i els seus personatges amb un llenguatge teatral i cinematogràfic, recolzat per recursos digitals. Això permetrà entendre la dimensió humana i arquitectònica de l’entorn arqueològic. Els elements d’interpretació exteriors ajudaran a descobrir la
Amb tot, un cop finalitzin les obres quedarà com a resultat un gran parc urbà. En aquest sentit, es planteja fer exclusivament de vianants el tram del carrer Soler que passa per sota del pont i crear un nou accés al recinte al carrer Cardenal Cervantes. Aquesta via passarà a ser d’ús de vianants preferentment, tirant a terra la tanca massissa que hi ha actualment. A més, es crearà una gran passarel·la elevada que connectarà el centre de la ciutat amb el carrer Gasòmetre amb una gran zona d’ombra. Paralel·lament, les obres han revelat noves troballes d’objectes quotidians. La previsió de l’Ajuntament és que el monument pugui reobrir a principis de l’any vinent. Els treballs al Fòrum tenen un pressupost de 3,5 MEUR.
de
Mobilitat l Durant la tornada a l’escola les recàrregues es disparen i enguany no s’han registrat incidències
Els darrers anys a Tarrago na dues imatges a l’inici de setembre es repetien. Els infants i joves tornaven a l’escola i les cues a l’Estació d’Autobusos de la Plaça Im perial Tàrraco per comprar i recarregar abonaments no remetien. Enguany, però, aquesta segona estampa s’ha pogut frenar. L’Empresa Mu nicipal de Transports ha in troduït millores tècniques i de personal al Centre d’Atenció al Client (CAC) de la Imperial. Uns canvis que han augmen tat les gestions els dies clau
de setembre un 60%. «El fet de gaudir de suport amb in formadors i informadores al punt d’extracció de torn, que informen constantment de la tarifa més adient en cada cas. Comptar amb dues persones que reforcen l’atenció i venda d’abonaments, que han estat formades amb temps sufici ent per a resoldre qualsevol incidència i per tant formen part eficaç de l’equip d’aten ció al client, ha beneficiat i col· laborat al bon funcionament de la campanya de setembre», explica Míriam, treballadora al CAC.
Així, del 8 al 12 de setembre
es van fer 1.405 gestions més que l’any passat. Aquesta xi fra comptabilitza les vendes i recàrregues, però s’han atès molts més usuaris per con sultes varies tant d’EMT com d’usuaris que viatgen a altres destins de fora de Tarragona i acudeixen a l’Estació per in formar se, segons indiquen des de l’empresa pública.
Buscar solucions «Aquestes millores no només beneficien a les persones usu àries, sinó que també reforça les condicions i l’organització de la feina del personal del Centre d’Atenció al Client, que
Del 8 al 12 de setembre es van fer 1.405 gestions més que l’any passat
és clau per oferir un servei de qualitat. Des de l’EMT segui rem treballant per incorpo
rar solucions que facin més fàcil el dia a dia dels usuaris i que posin en valor la tasca del nostre equip humà», indi ca Sonia Orts, presidenta de l’EMT. La companyia pública fa mesos també va estrenar el pagament amb targeta als seus autobusos i els seus usu aris creixen cada any. «L’es
forç realitzat des de gerència, administració, informàtica fins als companys i compa nyes vigilants a resultat que com a equip funcionem com a un únic engranatge. Per tant, la resposta que podem donar als usuaris i usuàries és molt més ràpida i acurada», con clou Míriam.
Neteja l Llançar objectes massa grans bloqueja les bústies i impossibilita la succió de les deixalles
Sergi Peralta Moreno
Una de les queixes més freqüents dels veïns de Reus és que els contenidors estan plens i desbordats, de forma que és impossible llançar-hi la brossa i obliga a buscar una altra illa o actuar malament deixant-la a terra. L’Ajuntament és conscient de la problemàtica i, per mitigar-ne els efectes, ha iniciat una campanya per al correcte ús de les bústies de la recollida pneumàtica. El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, va assenyalar que un 75% de les incidències estan relacionades amb l’incivisme i, més concretament, amb llençar residus no permesos a les boques que bloquegen el sistema d’aspiració. «Ens hem trobat amb runa, voluminosos, fustes, algun paraigua, que provoquen que no puguem fer l’absorció cap a la central», va apuntar. L’ús de recollida pneumàtica de residus va implementar-se a la ciutat el 2007. Marcos va expressar que és un servei «que funciona molt bé, molt sòlid, molt consolidat» i amb uns efectes «molt positius», tenint en compte que permet evitar molèsties oca-
Educadors ambientals, explicant el funcionament del sistema a representants d’Envac EMEA i als regidors Daniel Rubio i Daniel
S’ha iniciat una campanya per fomentar un bon ús del sistema
sionades pel pas de camions o per les olors de les deixalles.
Així i tot, el creixement de la població, l’aparició de nous comerços i els canvis d’activitat econòmica han comportat
L’Ajuntament aprovarà comparèixer davant quatre recursos contra la ZBE
Judicial l Dos d'ells són els presentats pel Tomb i el regidor Julio Pardo
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus aprovarà, divendres, per Junta de Govern Local, comparèixer davant de quatre recursos contenciosos administratius presentats contra l’ordenança de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). En concret, els
escrits provenen de l’entitat comercial El Tomb de Reus, un grup de ciutadans encapçalats pel regidor no adscrit Julio Pardo, l’associació Liberum i el partit polític Iustitia Europa. El Tomb defensava una aplicació «proporcionada, equilibrada i dialogada» de la mesura, ja que li preocu-
pava que acabés perjudicant el comerç local, mentre que Pardo va argumentar que la normativa és «discriminatòria i injusta». Liberum i Iustitia Europa, que s’han personat contra l’entorn del president del Govern, Pedro Sánchez, en ocasions vàries, apunten que les ZBE són
que hi hagi «dubtes» i que, per tant, s’hagi considerat «oportú fer una campanya de comunicació». «Volem demanar corresponsabilitat per mitigar aquests efectes», va
«socialment destructives». La ZBE s’implantarà a Reus de manera efectiva a partir de l’1 de desembre del 2025, si bé les restriccions i sancions als vehicles més contaminants —aquells que no disposen de cap distintiu ambiental— no afectaran els reusencs, o qui pagui l’impost de circulació a la ciutat, durant els primers dos anys. La seva implantació respon a un «mandat legal» i cerca els objectius de protegir la salut i lluitar contra el canvi climàtic, tal com ha assenyalat en repetides ocasions la regidora Dolors Vázquez.
bient, Daniel Rubio, va afegir que, si bé, en general, a Reus s’han detectat uns increments de l’índex de recollida selectiva, que se situa entorn del 41%, en el cas del sistema de pneumàtica «s’estava quedant una mica enrere», amb unes dades estancades entre el 37 i el 38%.
La campanya consistirà en la instal·lació d’una carpa itinerant a les zones on s’empren les bústies de recollida pneumàtica, amb educadors habilitats per resoldre els dubtes de la població. Així mateix, s’han enviat uns tríptics als domicilis amb la informació per utilitzar correctament el sistema.
Com funcionen les bústies? El responsable de Serveis d’Envac EMEA, David Moltó, va recordar que la recollida pneumàtica és un sistema que funciona amb succió. Els usuaris llencen les deixalles, el material queda emmagatzemat i, quan la central detecta que la bústia està plena, se succiona a través d’una xarxa subterrània cap allà, on un camió recull les restes. «Si un usuari llança un element que no pertoca, això no provoca només la inutilització d’aquella bústia, sinó de tota la zona on està», va alertar. «Això provoca que hàgim de desplaçar personal per solucionar problemes», va asseverar.
declarar Marcos, tot subratllant que deixar la brossa fora del contenidor és un fet sancionable fins a 600 euros.
En aquesta línia, el regidor en cap de l’àrea de Medi Am-
Així mateix, Moltó va recordar que els comerços tenen accés a una clau que permet obrir les portes de les bústies i, d’aquesta manera, no estar tan subjectes als límits de les boques habituals. Qui no disposi de la clau, pot sol·licitar-la a reusnet@reus.cat
Tradició l El Seguici Petit va tornar a omplir la plaça del Mercadal dins les Festes de Misericòrdia amb els nervis i l’alegria dels infants, confirmant que la tradició té assegurat el relleu generacional a la ciutat
L’ambient i el nerviosisme que hi ha a la plaça del Mercadal de Reus hores abans d’una de les cercaviles de Festa Major sempre és molt alt. No obstant això, no creieu que perquè ahir se celebrés el Seguici Petit això va ser diferent. Les expressions de neguit en els nens just abans de sortir per la porta de l’Ajuntament eren evidents, però tenien ben clar què havien de fer. A les 18 hores els Diables van encetar la cercavila, seguits de tots els elements del seguici festiu de la capital del Baix Camp. Ara bé, semblava com si algú hagués encongit el seguici amb un dels invents més clàssics del Gat Còsmic; la llanterna reductora. Fins i tot, aquelles persones entre el públic que no estaven a primera fila havien d’estirar de vegades el coll amunt per poder veure dansar els joves aprenents. El Basilisc, els Nans, els Gegants, el ball de cercolets i el de bastons, els Xiquets o l’Àliga van aparèixer junt amb la resta dels habituals. Ara bé, una cosa va quedar ben clara un any més; la cercavila festiva de Reus i tots els seus elements tenen relleu generacional per molt de temps. L’entusiasme amb què els joves incitaven els assistents a aplaudir al ritme de la música o les danses perfectament executades de balls com el de gitanes, prims o bastons eren bona prova del compromís amb la cultura festiva de la ciutat. Aquí resideix el veritable tresor de Reus, un que segurament molts altres municipis envegen profundament.
Així i tot, alguns dels joves candidats a un futur ser portadors d’algun dels elements festius no es resistien a saludar quan reconeixien a qualsevol dels seus familiars entre el públic, mentre que d’altres es mostraven més tímids en reconèixer alguna cara coneguda. Precisament, el públic familiar és el que ocupava bona part de la plaça. Mares i pares, acompanyades per cotxets i germans petits esperaven amb nerviosisme per veure passar al seu fill. Alguns, fins i tot, debatien quin
era l’ordre dels balls per intentar endevinar en quin moment sortiria el seu hereu en acció. La jornada es va desenvolupar amb normalitat i la cercavila va seguir el recorregut, abandonant la plaça del Mercadal pel carrer Major per, finalment, tornar al punt de partida on ja estava preparat bona estona abans l’espai destinat al gran moment; la Passada de Lluïment. Moments abans, el passadís que s’havia format al voltant del recorregut que prenien els elements del seguici es va anar desdibuixant mentre les famílies s’afanyaven a agafar
un bon lloc al voltant del cordó. En retornar els elements a plaça van anar passant un per un, oferint els seus balls acompanyats d’un públic entregat i gaudint d’una jornada amb una climatologia agradable que deixava enrere els ruixats que havien amenaçat els últims dies i aixafat alguns dels primers actes festius. Una festa, però, que no acaba amb la Passada de Lluïment d’ahir a la tarda. Avui es reprèn amb encara més força amb la Vigília de Misericòrdia, que comptarà amb la sortida del Seguici Festiu «gran» que passejarà pels carrers i les places de la ciutat, precedint a un dels moments més desfermats de la festa; la cercavila del Masclet. A més, la plaça de la Llibertat acollirà la revetlla jove
per oferir una nit de disbauxa abans del dia de la Mare de Déu de Misericòrdia. Unes cites festives que joves i adults ja comentaven mentre gaudien i aplaudien al Seguici Petit. Per una banda, un grup de joves debatia a quina hora quedarien per anar de festa, mentre, per un altre costat, un parell d’amics discutien sobre a quina hora sortiria el seguici l’endemà. Pels que siguin un pèl més despistats, els recordem que la cercavila començarà a les 18.30 hores d’avui amb el Toc de Festa que anunciarà la sortida. Dues hores més tard serà el torn de la Cercavila del Masclet, en què diferents elements festius s’uniran a la festa per gaudir plegats de la ja tradicional beguda festiva reusenca. Alhora, a les 22.30 hores
Preparació
Les diferents colles van executar a la perfecció els balls durant la cercavila
sortirà des de la plaça de la Pastoreta el Rosari de Torxes, encapçalat per la creu, els cirials i l’estendard del Grup Cultural de Misericòrdies. A la nit, pels que encara tinguin energia per anar de festa, podran gaudir del ball de revetlla amb la Cobla-Orquestra Montgrins a la plaça d’Anton Borrell a partir de les 23 hores i la Revetlla Jove tindrà lloc a partir de les 23.30 hores a la plaça de la Llibertat, que anirà a càrrec de les orquestres de versions Blú i Mano’s Rock i la DJ Anna Gisbert.
Entrevista l La primera dona a fer ballar el Carrasclet desitja que el seu exemple o el de Noha Moussafir, primera aliguera, animi a d’altres noies a aixecar elements del seguici festiu reusenc
Miquel Llaberia
Com vas acabar dins de la colla del Carrasclet?
«De petita sempre m’havia agradat molt la Festa Major, però per mí com que no hi havia cap referent femení era inimaginable portar el Carrasclet. Aleshores, vaig començar dient al meu voltant m’agradaria portar el Carrasclet i, després de la Misericòrdia de l’any passat, el pare d’un amic meu em va dir que coneixia amb uns que estaven dins de la colla. Els va preguntar i em van dir que quan tornessin a assajar per Sant
Pere que hi anés un dia i provés. Jo m’ho vaig prendre com que era per quedar bé, però va arribar el juny i em van enviar un missatge sobre que anés a provar el gegant un dimecres. Vaig anar, el vaig provar, vaig veure que podia aixecar-lo i ja està, a Sant Pere a ballar. Va ser tot molt més ràpid del que em pensava».
Alguna vegada havies fet ballar un gegant?
«Que va, mai. Fa molts anys quan era molt petita vaig anar amb allò d’Aixeca el teu gegant, però res. He començat fort».
Quina va ser la teva primera sensació a aixecar-lo?
«És molt difícil. No pesa tant com la gent pensa, perquè són vuitanta quilos molt ben portats. El que passa és que el
Carrasclet és molt alt i gairebé que és més difícil controlar la inèrcia del gegant que aguantar el pes. Aleshores, al principi el que vam treballar va ser l’estabilitat, aguantar el gegant i ja després donar tombs i ballar amb la música».
Vas estar entrenant molt de temps?
«Vaig fer cinc assajos i em vaig plantar a Sant Pere i no ho veia gens clar. És molt graciós perquè jo no vaig ser capaç d’acabar el ball sencer d’una cançó fins al dia que el vaig portar per primera vegada a Sant Pere. Als assajos em cansava i notava que se m’anava el gegant. Però més d’un de la colla em deia que havia d’estar tranquil·la, perquè el dia que surts ho faria bé i tinc una confiança al 300% en ells».
Quan va ser aquest primer ball?
«Això va ser el 23 de juny. Recordo que tenia la patata a mil per hora. De fet, encara m’hi va quan haig de portar el gegant. Jo estava per allí, intentant passar desapercebuda, però em van dir que em tocava. Molts nervis, recordo que hi havia molta més gent de la que esperava, però els meus companys van estar molt pendents de mí. M’he sentit superacompanyada i benvinguda».
Quan vas acabar el primer ball, com et vas sentir?
Agosarada
«Vaig fer cinc assajos i em vaig plantar a Sant Pere; no ho veia gens clar»
«Moltíssima vergonya! Va ser superxulo, tot i que em continuo posant nerviosa! El meu
Festa Major l La Fira Centre Comercial va omplir-se dilluns a la tarda de música, color i tradició amb la visita del Drac de Reus, que va donar la benvinguda als dies centrals de la Festa Major de la Mare de Déu de Misericòrdia amb una cercavila que va apropar als clients l'energia i un ambient despreocupat. Amb acompanyament musi-
cal, els integrants de la colla van recórrer diferents espais de la gran superfície, convidant els visitants a sumar-se a la celebració. De fet, moltes famílies van decidir acompanyar la comitiva i aprofitar l'ocasió per fotografiar-se amb un dels elements més representatius del Seguici Festiu de Reus. Durant la cercavila, també es van repartir les
bosses il·lustratives de la Festa Major dissenyades per La Fira i que, en aquesta ocasió, tenen com a protagonista el Drac. «Amb aquesta acció, La Fira reafirma la seva voluntat de connectar amb les tradicions de la ciutat i formar part activa de la seva vida cultural i festiva, fent-ne partícips els seus visitants», afirma el centre comercial. Redacció
cor em va a mil per hora, però suposo que és bo. Són nervis que tens pel respecte cap al gegant, respecte per allò que vas a fer i crec que és bo que els tingui».
Alguna anècdota?
«Sí. Gairebé se m’envà una vegada perquè em vaig animar. Però tot va quedar en anècdo-
ta, ho vam salvar! Crec que va ser l’últim ball i vaig anar amb tot».
Què és el que més et va costar del gegant?
«Crec que el més difícil que hi ha per aprendre és el Pas de Processó, perquè has d’anar frenant tota l’estona el gegant. Has d’estar frenant la inèrcia
i fent girar cap a l’altre costat al gegant que és molt alt, així que és molta inèrcia. I per exemple, jo giro molt millor cap a l’esquerra, mentre que cap a la dreta em costa molt. Però també és el respecte que et fa el que estàs fent, perquè estàs portant el gegant de la ciutat i ho vols fer bé. Vols que els nens que ho vegin gaudeixin del ball».
Has estat la primera dona a fer ballar el Carrasclet. Per què creus que hem hagut d’esperar tant a què una dona s’hagi animat a portar-lo?
«Suposo que de vegades no ens atrevim perquè donem per fet que no pot ser. Jo sempre havia volgut, però mai m’havia atrevit a preguntar fins ara. Aleshores, a tot aquell que vulgui portar qualsevol element del seguici o quaselvol cosa que pregunti. Jo no vaig tenir cap problema per entrar sent una noia i crec que falta més aquest atreviment d’anar a un assaig i provar».
Imagino que continuaràs anant amb tot per Misericòrdia no?
«Sí, tinc moltes ganes. Se fet molt llarga l’espera entre Sant Pere i Misericòrdia! Però ja m’han dit que si això s’ha m’ha fet llarg imagina’t de Misericòrdia fins a Sant Pere». T’agradaria que alguna noia més s’animés a portar el Carrasclet?
«Sí, m’encantaria compartir colla amb una altra noia. Però no conec a cap noia més enllà de la Noha, la primera aliguera, que anàvem a la mateixa escola. Suposo que com que nosaltres no veiem a cap noia portant el gegant i això ens feia pensar que era impossible, esperem que ara que ja hi som nosaltres les nenes petites vegin que és possible que el portin».
Equipaments l La primera fase tindrà 12 km i 14 estacions; els treballs arrencaran al setembre i el servei s’espera en actiu el 2028
ACN
Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha licitat el gruix d’obres de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona per un import de 132,9 milions d’euros. Comprenen un total de dotze quilòmetres de vies entre Cambrils Centre i Vila-seca Estació. També es farà una plataforma per a dues vies, parades amb andanes laterals de quaranta metres de longitud, i la línia aèria de contacte alimentada per cinc subestacions elèctriques i trams específics sense catenària. En dues de les parades es podrà fer intercanvi amb les estacions d’Adif de Salou Port Aventura i Vila-seca. En els pròxims dies començaran les obres d’infraestructura del tramvia, que costaran 15,8 milions d’euros, i es licitarà el segon contracte de la primera fase. A fer el centre operatiu de l’equipament a Vila-seca s’hi destinaran un total de 24,7 milions d’euros.
La previsió del Govern és que les primeres obres d’infraestructura del tramvia del Camp de Tarragona estiguin en marxa aquest mes de se-
tembre. Per completar la línia, es licitaran més endavant les obres d’encreuament sota la línia ferroviària Vila-seca-Tarragona, prevista per enguany.
Mobilitat l Empresaris reclamen complir els terminis i evitar colls d’ampolla al territori
El món empresarial català i valencià torna a reclamar celeritat en les obres del Corredor Mediterrani i a advertir de les conseqüències dels retards acumulats. Representants de Foment del Treball i de l’Asociación Valenciana de Empresarios (AVE) van defensar aquest dimarts en una jornada a Barcelona la necessitat de mantenir el pols amb les administracions per garantir que el calendari previst arribi a bon port. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, va assegurar que el
2030 la infraestructura podria estar operativa en un 90%, sempre que es compleixin els terminis. «Sense la pressió dels empresaris i de la societat civil, això no avançava», va remarcar la vicepresidenta de l’AVE, Agnès Noguera. Els empresaris recorden que el Corredor és essencial per augmentar la competitivitat de les companyies del litoral mediterrani i que només si es manté el ritme d’execució es podran planificar inversions a llarg termini. Però sobre la taula hi ha encara mancances estructurals que condicionen la futura operativitat del
traçat. L’expert en logística Xavier Lluch va advertir que, tot i que la posada en marxa de la terminal intermodal de La Llagosta o la instal·lació del tercer fil entre Martorell i Tarragona ajudaran a avançar, hi ha punts crítics que continuaran llastrant el projecte. Entre ells destaquen Sant Vicenç de Calders i Vila-seca, on la configuració actual obliga els trens a circular per via única durant molts quilòmetres. Aquesta limitació redueix de manera notable la capacitat del Corredor i genera coll d’ampolla en un tram clau de la xarxa. Els opera-
També s’urbanitzarà i configurarà un eix de mobilitat a peu i en bicicleta en els municipis de Cambrils, Salou i Vilaseca, que executarà cadascun
La 2a fase connectarà Reus, Tarragona i l’aeroport, amb 46 km i 47 estacions
El centre operatiu de Vila-seca costarà 24,7 MEUR i acollirà tallers, cotxeres i oficines
dels ajuntaments. La Generalitat hi invertirà 26,5 milions d’euros.
A final d’any, s’han projectat obres del tram Cambrils Nord - Cambrils Centre que complementaran la primera fase de la infraestructura ferroviària i Territori ha encarregat a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) la licitació, a la tardor, de les obres del centre operatiu de Vila-seca, amb una inversió de 24,7 milions d’euros. Es farà un taller, cotxeres i oficines per a la gestió i control
del tramvia, i una subestació elèctrica.
Tramvia en marxa el 2028
La primera fase del tramvia del Camp de Tarragona entrarà en funcionament el primer trimestre de 2028. Tindrà catorze quilòmetres de longitud, també una catorzena d’estacions - amb tres intercanviadors -, el centre operatiu amb cotxeres i tallers a Vila-seca, i les set unitats de material mòbil tramviari que es van adjudicar aquest estiu. La inversió prevista és de 287 milions d’euros.
Tramitació de la segona fase
Mentre es fan les obres de la primera fase, la Generalitat tramitarà la segona fase del tramvia. Correspon a la connexió de Reus i Tarragona i l’accés a l’aeroport de Reus. El tramvia tindrà una xarxa de 46 quilòmetres, 47 estacions - amb 10 intercanviadors -. Haurà de donar servei a 9,5 milions d’usuaris cada any.
Imatge d’arxiu de les obres que es van dur a terme a l’estació de Sant Vicenç de Calders. Adif
dors alerten que, mentre no es resolgui aquest tap ferroviari, el rendiment global del Corredor Mediterrani a Catalunya quedarà compromès.
Lluch va assenyalar que el principal coll d’ampolla serà el tram de 150 quilòmetres entre Mollet del Vallès i la frontera francesa, on només hi ha
tres punts d’avançament per a tot el trànsit d’alta velocitat i mercaderies ferroviàries. «És un perill de saturació a curt termini», va concloure.
Política Municipal l El nou programa gratuït per a la gent gran se centrarà en «situacions particulars»
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament del Vendrell ha anunciat les condicions definitives per accedir al programa de sortides pagades Vacances per a tu. Entre aquestes, el consistori ha establert una priorització sobre les persones amb vulnerabilitat i decidirà segons uns «criteris particulars» qui accedeix a les sortides, que es definiran amb un sistema classificatori per punts.
La polèmica afirmació del consistori sobre l’accessibilitat al programa de «totes les persones grans del municipi» no es complirà, o almenys no a curt termini, ja que s’espera que el programa només cobreixi la demanda per un petit percentatge entre les més de 8.000 persones empadronades a la localitat amb més de 65 anys.
El programa de «vacances socioculturals» va anunciar-se el passat mes de juny amb la previsió de portar a terme sortides a destinacions vinculades amb El Vendrell. Segons el consistori, aquestes serien «sense cap cost d’allotjament, desplaçament ni entrades d’equipament». La primera activitat anunciada es durà a terme el 29 i 30 d’octubre, però les inscripcions, obertes des d’aquest dimarts, plantegen la convocatòria de només 71 places per un total de 8.378 euros. En total, la primera sortida representarà un 25% del pressupost inicial de poc més de 32.000 euros. Una quantitat que l’oposició del govern vendrellenc va qualificar a principis de setembre «d’incomprensible».
Les condicions finals anunciades per presentar-se al pro-
Societat l Els expositors arribaran als 70 cellers i restaurants
Redacció
El Festival del Vi i la Gastronomia tornarà a Cambrils per celebrar la seva 15a edició, que preveu una ampliació històrica que espera batre xifres rècord. L’espai s’ampliarà fins als 70 expositors, oferint més comoditat i varietat amb
els cellers de totes les Denominacions d’Origen tarragonines i restaurants locals. Entre les novetats d’aquesta edició de luxe s’hi podrà trobar el nou espai pedagògic
Aula del Vi, que oferirà més de 20 activitats com tastos guiats, presentacions de DO i productors i iniciacions als
tasts de vi.
El recinte oferirà una important ampliació de casetes per augmentar la capacitat. El mercat d’artesans i les parades d’artistes cambrilencs també oferiran una perspectiva diferent i múltiples activitats més als assistents. El festival també ampliarà
l’oferta d’entitats locals, una iniciativa destaca la regidora de Turisme i Promoció Econòmica, Patricia de Miguel, com una prova que Cambrils «manté el compromís social del festival» amb el municipi.
Música i activitats familiars
Les propostes s’ompliran també per les famílies amb les actuacions d’Art Total i la iniciativa La Tupinamurga, de la mà de la Biblioteca municipal. El festival també subhastarà les obres creades pels artistes d’Art Total per recaptar fons per l’alzheimer.
Les inscripcions per la primera sortida només contemplen 71 persones
grama també han recordat les demandes dels grups oposats al govern municipal. Els requisits de l’Ajuntament per aprovar les sol·licituds «prioritzaran especialment a les persones ateses pels Serveis Socials del Vendrell, segons la seva renda i situacions com la soledat o ser membres de famílies monoparentals o nombroses». És a dir, com va criticar l’oposició, només «les persones amb vulnerabilitat o en risc d’exclusió social», generant certa contradicció amb les primeres «promeses» del consistori.
Les persones que po-
dran presentar-se per optar a aquest programa també hauran d’estar empadronades al Vendrell, tindre l’edat demandada i, en cas de parelles legalment constituïdes, una de les dues persones pot accedir sense arribar als 65 anys. A més, les persones hauran de ser autònomes funcionalment i, en cas de demostrar una discapacitat del 33% o més, podran gaudir de l’acompanyament d’una persona, en aquest cas, sense restriccions d’edat.
Condicions i prioritats
En el marc de l’obertura d’inscripcions per al pròxim viatge a l’octubre, la selecció derivarà en una classificació per punts segons les condicions. En cas d’haver-hi poca demanda, les assignacions serien automàtiques entre els ciutadans de més de 65 anys que compleixin les condicions i hagin aportat la documentació prèvia. La situació econòmica també prendrà importància en la suma de punts final per escollir els assistents. Es valorarà la renda anual bruta i, en cas de ser dues persones o més, es dividirà entre aquestes.
L’última edició va acollir 51 expositors. Ajuntament de Cambrils
Seguretat l El servei de Punt Lila Mòbil ha tancat la seva primera actuació pilot pionera aquest estiu entre Tarragona i Terres de l'Ebre. L'assistència total del dispositiu ha estat de 3.247 persones amb una «valoració positiva» per part del Departament d'Igualtat i Feminisme, impulsor de la proposta. «El Punt Lila Mòbil ha demostrat que la proximitat i la pre-
sència al carrer són clau per sensibilitzar, prevenir i oferir suport a les dones que ho necessiten», ha indicat la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor.
El Punt Lila Mòbil ha ofert recursos i eines d’atenció i prevenció a municipis i entorns on no hi havia punts liles fixos. El vehicle, equipat amb una zona exterior per a activitats col·lectives i amb un
espai interior d’atenció individualitzada i confidencial, ha permès generar espais de segurs dins els festivals, festes populars, mercats setmanals, platges actes esportius o trobades de dones.
D’entre les més de tres mil dues-centes persones ateses, quinze casos han estat per situacions de violència i tretze dels quals han estat per violència masclista. Redacció
Oci l La programació s’allargarà fins al 23 de desembre amb propostes per a nois i noies de 12 a 29 anys
Redacció
L’Espai Jove de Valls ha donat el tret de sortida aquest setembre al nou curs amb una programació que combina activitats, tallers i serveis pensats per a joves de 12 a 29 anys. L’objectiu és oferir un espai de trobada, participació i aprenentatge que respongui a les necessitats de la joventut vallenca. La programació s’allargarà fins al 23 de desembre i inclou un ampli ventall d’activitats gratuïtes, que se sumen als serveis permanents d’informació i assessorament que ja ofereix l’equipament.
Entre aquests serveis hi ha el Punt d’Informació Juvenil, d’atenció generalista sobre matèries d’interès; l’orientació laboral, que ajuda en la recerca de feina i en la redacció de currículums; l’orientació acadèmica, que dona suport en tràmits de beques i mobilitat internacional; i l’assessorament en salut i benestar emocional, amb tallers
i espais de consulta. També s’hi inclou l’orientació en habitatge, disponible el primer dimecres de mes; l’assessorament en igualtat i diversitat,
El Misteri de la Selva es representa dissabte a Roma coincidint amb el Jubileu
Tradició l Un centenar d’actors i cantors viatgen per actuar a Santa Maria Sopra Minerva
El Misteri de la Selva tornarà aquest dissabte a Roma per segona vegada en la seva història, després de la visita de l’any 2000. La peça assumpcionista selvatana es representarà a la basílica de Santa Maria Sopra Minerva, al costat del Panteó, coincidint amb els actes del Jubileu i 25 anys després de la seva primera actuació a la capital italiana.
La representació arriba després de les dues funcions tradicionals a l’església de Sant Andreu Apòstol de la
Selva del Camp, els dies 14 i 15 d’agost. En aquesta ocasió, prop d’un centenar d’actors i cantors han viatjat a Roma per posar en escena l’obra medieval, amb un assaig extraordinari i una escenografia mínima adaptada a l’espai gòtic de la Minerva. El Misteri de la Selva celebra enguany el 45è cicle de representacions des de la seva recuperació el 1980 i, a més de Roma, s’ha representat en escenaris destacats com Tarragona, Montserrat o la Sagrada Família, rebent el Premi Nacional de Cultura Popular.
adreçat a dones i col·lectius LGTBIQ+; i la participació i voluntariat, amb la creació de la Taula Jove de Valls. Aquests serveis es duen a
terme gràcies a la col·laboració entre diverses regidories municipals i entitats com l’Ocell de Foc, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones, el Servei
Una representació d’enguany a l’església de Sant
La peça torna a la capital italiana 25 anys després de la seva primera visita
Datada al segle XIV, és la peça teatral més antiga íntegra en català antic i sobresurt pels cants polifònics i gregorians interpretats a cappella a partir de la consueta original.
cat una sessió informativa per explicar-ne els detalls.
L’Espai ofereix serveis en salut, igualtat, habitatge i orientació acadèmica i laboral
d’Atenció Integral de la Regidoria d’Igualtat i Feminismes, Vallsgenera, l’Oficina Jove de l’Alt Camp o la cooperativa La Bastida. L’equipament obre de dimarts a dijous, de 10 a 13 h i de 16 a 19 h.
Benvinguda i Taula Jove Enguany s’incorpora la iniciativa Benvinguda a la joventut, adreçada a l’alumnat de 3r d’ESO dels instituts de Valls, que coneixeran l’equipament i rebran un pack amb informació i material. També es posa en marxa la Taula Jove, un nou espai de participació activa que començarà a l’octubre dins del programa Erasmus+ Youth Participation Activities. El projecte culminarà amb una estada a Bolonya per conèixer iniciatives similars. El 30 de setembre s’ha convo-
Pel que fa a les activitats, la programació d’aquest trimestre inclou propostes com l’exposició d’art Al fons a la dreta de Meritxell Garriga o el Castaween, que fusiona Castanyada i Halloween amb tallers, trobades per decorar l’espai i un escape room temàtic. A més, es farà la segona edició del concurs de fotografia sobre el 25N, obert a joves de 14 a 29 anys, que finalitzarà amb una exposició i l’entrega de premis coincidint amb el Dia Internacional contra la Violència Masclista.
També es va reprendre l’aula d’estudi, el darrer 17 de setembre, oberta els dimecres a la tarda i ampliada en període d’exàmens. Aquest espai vol afavorir el treball en grup i l’aprenentatge compartit, reforçant la funció de l’Espai Jove com a punt de referència per al conjunt de la joventut. Des de VallsJove s’ha destacat que la programació respon a les demandes recollides en els processos participatius del Pla Local de Joventut i del Pla d’usos de l’Espai Jove. Amb aquestes propostes es vol reforçar l’equipament com un espai proper i útil per als joves, que poden inscriure’s a les activitats presencialment, per telèfon (977 609 849 o WhatsApp 630 476 151), per correu electrònic (vallsjove@ valls.cat) o el mateix dia de l’activitat, fins a esgotar places, amb la voluntat de garantir un accés obert a tothom.
Oriol Castro
Un dels dubtes que ha rondat el cap de Luis César i de tota l’afició grana des de l’inici de temporada ha sigut el de la porteria. Per a sorpresa d’alguns, el tècnic gallec va expressar que apostaria en els primers partits per Toni Fuidias per comprovar què li pot oferir el porter gironí. Aquest test va durar tres partits i el passat dissabte César va canviar i va decidir retornar a la titularitat a Rebollo. Així, sembla que la incògnita a la porteria grana està resolta. L’ex del Reial Madrid va tenir actuacions sòbries en els dos primers encontres, però no excepcionals. El de Berga té bona planta i un bon joc de peus, però les seves sortides fora dels tres pals van donar més d’un ensurt a l’afició i no va acabar de convèncer. Tot i això, Fuidias va repetir titularitat en la tercera jornada contra l’Atlético Sanluqueño. Un partit desastrós per part
de tot l’equip, però on el porter també va quedar marcat negativament. Una falta de decisió en el primer gol i una errada d’aleví en el segon, que
Vendrell celebra la segona edició del triatló amb una gran participació
Atletisme l El Vendrell va celebrar la segona edició del triatló amb una gran participació d'atletes. La prova va tenir lloc al barri marítim de Coma-ruga i va aplegar al voltant de 800 participants, oferint diverses distances: des de les populars (supersprint i esprint) i l’olímpica, fins a una prova d’aquabike i l’emblemàtica mitja distàn-
cia (Half). En la distància supersprint, el podi femení va ser 100% del club TriCalafell: June (1a), Abril (2a) , juvenils ambdues, mentre les cadets Luisa, Arlet i Helena, van ocupar la tercera, cinquena i sisena posició respectivament. L'equip de Calafell va arribar a la prova després de competir al Campionat d'Espanya a Múrcia. Redacció
va entrar pel primer pal, van acabar de resoldre el dubte de César. S’entén que, després de tres jornades, l’entrenador de Vilagarcía de Arousa ja sap
què li pot oferir el porter de Berga.
El partit de Dani Rebollo a Gràcia va ser solvent, amb alguna parada de mèrit i bones
Diumenge 12, a les 18:45 h, contra l’Alcorcón
El Gimnàstic de Tarragona ja coneix el dia i l’hora del partit al Nou Estadi Costa Daurada contra l’AD Alcorcón. Serà el diumenge 12 d’octubre a les 18:45 hores. El partit suposarà l’estrena en diumenge del conjunt grana aquesta temporada i comptarà amb el retorn d’un dels jugadors de la casa: Pol Domingo. El lateral és un fix a l’onze madrileny.
passades cap als davanters.
Cal destacar també una mala sortida en el segon gol de Jordi Cano, que es va desfer del porter aragonès com va voler.
Aquest duel entre dos porters
Rebollo va encaixar 20 gols en 17 partits la temporada passada
a la porteria grana ja es va viure la temporada passada. I el resultat va ser igual.
Donar seguretat Luis César, igual que Dani Vidal, va acabar apostant pel porter de Lepe en detriment d’Alberto Varo. Rebollo va acumular 17 partits disputats a la lliga regular el curs passat, encaixant 20 gols i mantenint la porteria a zero en quatre ocasions. Uns registres que s’hauran de millorar aquesta temporada si es vol aspirar a l’ascens directe. La defensa no ha arrencat bé la lliga i donar seguretat a la porteria, deixant enrere els canvis de cromos, pot ser el primer pas per enfortir-la i començar a registrar porteries a zero.
Política l A l’assemblea general, retreu als països que reconeguin l’estat palestí i exigeix «acció»
ACN
El president dels EUA, Donald Trump, va aprofitar aquest dimarts la seva intervenció davant l’Assemblea General de les Nacions Unides, a Nova York, per posar en dubte la utilitat de l’organisme internacional i acusar-lo de ser incapaç d’acabar guerres. Davant els líders de tot el món, el president nord-americà va assegurar que l’ONU s’ha convertit en una institució que només escriu «cartes amb llenguatge agressiu» i que es limita a emetre «paraules buides», sense aconseguir traduir-les en acció. «Les paraules buides mai solucionen guerres, l’única cosa que les soluciona és l’acció», va afirmar, tot reivindicant que ha fet més ell per la pau mundial que l’organització amb seu a Nova York. El president dels EUA va defensar que el seu mandat ha estat clau per posar fi a set conflictes —des de l’Àsia fins al Caucas i l’Orient Mitjà— i va remarcar que «ningú
ha fet més que jo». En aquest sentit, va acusar l’ONU de no complir amb el seu mandat i va assegurar que, tot i tenir un «gran potencial», conti-
créixer
Recuperació l Els serveis i la indústria expliquen la major part dels avenços productius
L’economia catalana va registrar el 2024 un fort augment del Valor Afegit Brut (VAB) del 4,0%, segons l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2025, presentat aquest dilluns pel catedràtic emèrit de la UAB, Josep Oliver. El creixement es va veure impulsat per la millora de les condicions financeres, l’alentiment de la inflació i l’arribada d’immigració, que van afavorir consum i inversió. Per sectors, els serveis van créixer un 4,1%, la indústria un 3,9%, la construcció
un 1,7% i el primari un 4,2%, canviant de signe després de les fortes caigudes del 2022 i 2023. En conjunt, entre 2019 i 2024 el VAB català ha crescut un 7,4%, deixant enrere l’impacte de la COVID. Pel que fa a la demanda, la interna va créixer un 3,8% i va explicar gairebé tot l’avenç del PIB, mentre que la demanda exterior hi va aportar 0,4 punts. El consum privat va créixer un 3,5%, el públic un 5,3% i la inversió un 3,2%. Territorialment, les comarques de Girona, el Pla de Lleida i les de Muntanya van liderar amb
nua sense ser un instrument útil per garantir l’estabilitat global. La crítica es va produir en un dels discursos més durs que ha pronunciat a l’escenari
internacional, on va barrejar elogis a la seva pròpia gestió, atacs als adversaris i crítiques a l’actual ordre multilateral. El president estatunidenc
Entre 2019 i 2024 el VAB català s’ha incrementat un 7,4% després de la COVID
un creixement del 4,5%, seguides de l’AMB i les Comarques Centrals (4,0%). Els augments més baixos es van donar al Camp de Tarragona (3,4%) i a les Terres de l’Ebre (3,2%).
molt agressius» contra Rússia, i va exigir als països europeus que deixin immediatament de comprar petroli i gas a Moscou si volen el suport de Washington. «És vergonyós combatre Rússia mentre se li continua comprant energia», va sentenciar.
El president dels EUA carrega també contra Europa, Biden i les polítiques verdes
també va carregar contra els països que han reconegut l’Estat palestí, entre ells Espanya, a qui va acusar d’actuar de manera «unilateral» i de voler «continuar atiant el conflicte». «No podem oblidar el 7 d’octubre; la recompensa seria massa gran per a Hamàs i les seves atrocitats», va remarcar. Segons Trump, el missatge que cal promoure a escala internacional és l’alliberament dels ostatges retinguts pel grup islamista.
Contra tot i tothom Pel que fa a la guerra d’Ucraïna, va reconèixer que havia pensat que posar-hi fi seria més fàcil per la seva «relació» amb Vladímir Putin. Tot i això, va advertir que els Estats Units estan «llestos» per imposar «una ronda d’aranzels
En el seu discurs, de gairebé una hora, Trump va pintar una imatge negativa de l’etapa de Joe Biden a la Casa Blanca, a qui va acusar d’haver convertit els EUA en un país «dèbil, ingovernable i radical». Per contra, va assegurar que amb el seu retorn a la presidència dels Estats Units «tornen a ser respectats».
També va carregar contra la immigració, presumint de les seves polítiques de control de fronteres i deportacions, i va advertir Europa que les «fronteres obertes» són un «experiment fallit» que pot condemnar els països «a l’infern». «Estimo Europa i la seva gent, però no vull veurela devastada per la immigració», va remarcar.
En la part final del discurs, va insistir en el seu climatoscèpticisme, titllant el canvi climàtic d’«estafa» i ridiculitzant les energies renovables. Però el nucli del missatge va ser el qüestionament frontal a l’ONU, a qui va acusar de no complir la seva raó de ser. Davant els líders mundials, va reivindicar que ell ha sabut posar fi a conflictes i va concloure amb un avís: «És l’acció la que canvia el món, no les declaracions».
Espanya decreta l’embargament d’armes a Israel amb excepcions per «interès nacional»
Política l El Consell de Ministres va aprovar ahir el decret llei que estableix l’embargament d’armes a Israel, pendent ara de validació al Congrés. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va defensar que es tracta d’un pas «pioner i contundent» per consolidar l’embargament i «augmentar la pressió» per posar fi a la invasió de Gaza, amb compareixences trimestrals per rendir comptes. El text prohibeix material de doble ús i combustible militar, contemplant un procés per identificar productes provinents de territoris ocupats. Tot i això, deixa oberta la possibilitat d’excepcions per motius «d’interès nacional», un punt que ha generat reticències a Sumar. ACN
k Tribuna k
L’any 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar que les comarques del Penedès fossin un Àmbit de Planificació del Penedès.
Com a Àmbit de Planificació del Penedès ens corresponia que el Govern de la Generalitat tramités un Pla Territorial Parcial del Penedès, que ordenés i projectés el futur territorial i urbanístic del nostre territori.
No va ser fins al 2014 que el Govern de la Generalitat va impulsar la Comissió redactora del que havia de ser el nou Pla Territorial del Penedès, i els treballs van començar. Se’ns va prometre que seria un Pla innovador, modern, sostenible i que superaria els antics Plans Territorials de Catalunya.
Des del Penedès, l’elaboració del Pla Territorial del Penedès, es va veure com l’oportunitat de projectar des del territori, amb una visió pròpia, quin havia de ser el Penedès del futur. L’oportunitat per repensar un Penedès, defugint de les visions centralistes i metropolitanes que ens condicionaven aquells anys, i que encara més, ens continuen condicionant el present 15 anys després.
Som al darrer semestre del 2025 i encara no tenim el Pla Territorial del Penedès aprovat, no se´n sap res de res. Més de 15 anys que el nostre territori i i la nostra gent ha estat menystinguda pel Govern de la Generalitat, de tots els colors polítics. Un menysteniment transversal, que denota un problema de fons de la concepció del país.
L’Idescat ens diu que serem la regió que més creixerà de Catalunya, que som la regió que està patint les externalitats negatives de la pressió metropolitana de Barcelona.
Més de 15 anys que el nostre territori i i la nostra gent ha estat menystinguda pel Govern de la Generalitat, de tots els colors polítics
Som un territori que necessita tenir eines que permetin gestionar aquesta revolució demogràfica que estem patín, eines com el Pla Territorial del Penedès, que són imprescindibles.
Sense el Pla Territorial del Penedès, la transformació de la nostra regió com una perifèria de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és qüestió de temps.
A qui pot interessar la paralització del Pla Territorial del Penedès? a qui pot interessar que el Penedès no tingui eines que permetin gestionar el creixement urbanístic i territorial? A qui pot interessar un Penedès metropolità?
La famosa Barcelona dels 5 milions és això, l’Àrea Metropolitana del Barcelona que incorpora el Penedès a la realitat metropolitana sens més.
És això el que volen a Barcelona? És això el que vol el Govern?
És això el que volem des del Penedès? la resposta és NO!
Activem-nos o serà massa tard. El Penedès i el seu futur està en joc.
Ahir Tarragona arribava al moment més àlgid de les festes de Santa Tecla amb l’Entrada del Braç a la Catedral. Es tracta d’un acte únic on convergeixen espurnes, castells, música i balls, tot en el mateix instant i sota l’atenta mirada de milers de tarragonines i tarragonins que volen retre homenatge a la seva patrona. La festa major de la ciutat no seria res sense totes aquelles persones que fan la festa, l’organitzen, hi participen i la carreguen a les espatlles perquè la resta de la ciutadania la pugui gaudir. És evident que l’Ajuntament posa a disposició de les entitats la seguretat o en facilita
la logística, però també és clar que aquesta celebració no seria possible sense la gent. Els centenars de persones que s’involucren, d’una manera o altra, amb la festa major, són el valor més preuat de la ciutat. I els milers que la gaudeixen, l’aplaudeixen, la ballen i la canten són imprescindibles perquè any rere any la Santa Tecla brilli. La gent de Tarragona està a punt de desitjar-se «Bon any nou» aquesta nit, quan la traca hagi arribat al Balcó del Mediterrani. També pot ser el moment de felicitar-se per haver viscut una nova Tecla i de consagrar-se per cuidar la festa com es mereix.
Ante Azaña estamos frente a un político brillante por muchas razones. ¿Cómo no admirar su elocuencia, su humor punzante, la inteligencia con la que disecciona cualquier tema? Sin embargo, su formidable capacidad intelectual se revela, en la práctica, como un obstáculo. Desde su olímpica superioridad, se niega a bajar al terreno de los mortales. Incluso se permite despreciarlos, como si el ABC de todo político no consistiera en sumar fuerzas en lugar de restarlas.
Esta perturbadora mezcla de luces y sombras se percibe en un episodio significativo. Tras criticar duramente la política económica de la derecha, basada en el interés particular más que en el bien común, Azaña desprecia a las víctimas de esas medidas: afirma que lo tienen merecido por haberse dejado engañar en las elecciones. No era, evidentemente, la mejor forma de atraer simpatías. Y así, de la decepción de estos votantes no se derivó ningún beneficio para la República.
Su condescendencia debió de generar odios innecesarios, fácilmente evitables con un poco de mesura verbal. Ya en otras ocasiones había mostrado una incontinencia retórica perjudicial, como cuando afirmó que «España había dejado de ser católica». Sus enemigos no habrían tergiversado sus palabras si, como dicta el sentido común, se las hubiera ahorrado.
Francisco Martínez Hoyos Doctor en Historia
lipe II, que creía innecesario replicar a la propaganda porque la verdad acabaría por imponerse.
Vicente Sánchez-Ocaña, redactor jefe de Estampa —revista de gran tirada, algo así como la televisión de la época—, se quejaba de su resistencia a la publicidad: «¿Por qué será tan hueso ese hombre, incluso para los que sabe que le tenemos estimación verdadera?».
Su trato difícil también complicó las relaciones con quienes no compartían sus ideas. «Su fama de antipático era todavía más proverbial que la de feo», escribió Carabias en su amable biografía, donde también señala que pagó muy cara «la sequedad o frialdad agresiva con algunas personas».
dirigentes. Era necesario movilizar a la ciudadanía y abrir cauces de participación. No bastaba con acudir a un mitin o votar cada cuatro años: había que comprometerse con las organizaciones republicanas mediante la acción y las cotizaciones. La política, por tanto, no podía reducirse a un espectáculo para militantes que los demás contemplaran como meros espectadores. Frente a la inquietud que la irrupción de las masas provocaba en intelectuales como Ortega y Gasset o Unamuno, Azaña veía en ellas un principio de regeneración.
A algunos historiadores no les gusta insistir en cuestiones de carácter, como si todo dependiera de fuerzas impersonales. Pero parece evidente que Azaña no sabía disimular lo que pensaba cuando las circunstancias lo exigían
¿Apología de la sociedad civil? No exactamente. Azaña se movía dentro de una lógica estatista que no siempre casaba con sus apelaciones a la multitud. En su discurso de Baracaldo, el 14 de julio de 1935, afirmó que toda transformación que merezca la pena solo se logra desde el poder. Dicho en otras palabras: lo que buscaba, como ha señalado su biógrafa Ángeles Egido, era «detener la revolución social desde el gobierno». Para evitar una revolución desde abajo, con sus horrores asociados, propugnaba una revolución desde arriba, mediante la incorporación del PSOE a la dirección del país.
A algunos historiadores no les gusta insistir en cuestiones de carácter, como si todo dependiera de fuerzas impersonales. Pero parece evidente que Azaña no sabía disimular lo que pensaba cuando las circunstancias lo exigían. Josefina Carabias, periodista que lo admiraba, dejó constancia de lo intimidante de su presencia, así como de su escaso savoir faire con la prensa. El resultado fue una política de comunicación que a veces rozó el desastre, un poco al modo de Fe-
Sería, con todo, una simplificación suponer que Azaña carecía de habilidad política. Supo mostrarse inclinado a sumar, no a restar, cuando propuso una alianza de izquierdas para desalojar a la derecha del poder. Con gran sentido autocrítico, responsabilizó a las fuerzas progresistas del desastre electoral de 1933. Si se elabora una ley electoral pensando en coaliciones, resulta temerario que republicanos y socialistas rompan sus pactos de inmediato. La gestación de esta unidad no debía limitarse a acuerdos entre élites
De ahí la necesidad de que las izquierdas concurrieran unidas a los comicios, con el fin de restaurar la República en toda su pureza. Nadie debía renunciar a sus doctrinas, pero sí entender que el régimen no podía sustentarse en extremismos: el extremismo, por definición, excluye a la mayoría. La radicalización no era la vía más rápida hacia la victoria. Una vez más, el Azaña que se nos presenta es, a su modo, un hombre de orden.
k Tribuna k
La Casa Montoliu va ser residència de la família Montoliu des de mitjan segle XVIII. Hi va viure l’escriptor Manuel de Montoliu i de Togores. L’estança anomenada amb més nostàlgia en les memòries del senyor Montoliu és ‘el cuarto de la chimenea’, on es feien tertúlies de caràcter intel·lectual i que en l’actualitat s’utilitza per a les classes col·lectives d’instruments i de solfeig. L’any 1880, data en la qual la família Montoliu va abandonar Tarragona per anar a viure a Barcelona, l’edifici va esdevenir la seu de diferents entitats polítiques i socials: centre carlista, escola, habitatges de lloguer i celler als baixos, que es fa servir actualment com a biblioteca. És una de les cases senyorials més interessants de la ciutat, amb una suma d’elements gòtics tardans i neoclàssics, amb alguns detalls renaixentistes. Està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. Casa senyorívola, datada els segles XVI-XVII, amb planta baixa i dues més d’alçada. Façana posterior al carrer dels Ferrers. Els finestrals medievals estan tapats. Al primer pis hi ha cinc balcons amb reixes simples. Una de les reformes més significatives és l’ampli pati interior de l’entrada, d’influència toscana, que dona una gran lluminositat i espaiositat a tota la planta baixa. El saló principal que hi ha a la segona planta, al qual s’accedeix per una escalinata ampla, sortosament restaurat i amb pintures murals recuperades, constitueix avui la Sala Noble del Conservatori, on se celebren durant el curs les audicions musicals.
Adquirida per la Diputació a finals dels anys seixanta, està situada al carrer dels Cavallers, a la Part Alta de la ciutat i és un dels més bells edificis de la Tarragona antiga, gaudeix d’una situació privilegiada, ja que des de la balconada de la façana posterior es domina una panoràmica que abraça la part moderna de la ciutat fins a la zona portuària; i des de la façana anterior es pot veure la Catedral i el nucli antic amb tota la seva esplendor i noblesa arquitectòniques.
Actualment, és la seu de l’Escola i Conservatori de Música, però ja fa uns mesos, finals del 2024, que Noemí Llauradó, presidenta de l’ens provincial, ha manifestat que pot traslladar-se a la Tabacalera. El 30 de geners de 2025 es comença a resoldre aquesta possibilitat que una peça clau cultural tarraconense com és el Conservatori ocupi una de les naus laterals, que toca al carrer Manuel de Falla. Llavors aquesta operació obre un nou interrogant: què
passarà amb la Casa Montoliu?
Ara sembla que l’Ajuntament contempla com una opció la Casa Montoliu perquè hi pugui anar el Parador Nacional, que l’ajuntament presidit per Rubén Viñuales està reclamant a l’Estat. La Diputació ha fet els estudis previs per veure la possibilitat d’aquesta nova ubicació, que han sigut positius. Se sap que no hi ha un calendari per portar a terme aquest moviment, ja que l’antiga fàbrica de tabacs necessita unes obres d’adequació que li corresponen fer prèviament a l’Ajuntament, que ja treballa en els projectes. També se sap que la ‘Dipu’ posava com condició que l’Estat desencallés el projecte de la biblioteca provincial, que anés a l’antiga fàbrica de tabacs, fet que la setmana passat va veure la llum amb Ernest Urtasun, ministre de Cultura. Malgrat tot des de la Diputació s’insisteix que la ciutat aposti per Ca l’Ardiaca. Des d’aquestes línies jo vull promoure dos emplaçaments nous pel somiat Parador Nacional, Mas de Sorder i la Savinosa. D’ambdues construccions ja he escrit bastants articles al ‘Diari Més. El diari del Camp de Tarragona’ Ara no em repetiré. Del mas modernista, projectat per l’arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà, que és qui té més edificis d’aquest estil arquitectònic, tan prolífic a Catalunya, finals del s. XIX i primer terç del s. XX, vull recordar ara fa ja uns vint anys, que va estar a punt de ser adquirit per un empresari hoteler alemany i fer una rehabilitació integral per convertir-lo en un hotel de cinc estels, amb un heliport i una construcció nova hotelera al costat. El projecte se’n va anar a orris, per no arribar a cap acord amb la propietat i temes incompatibles amb les normes urbanístiques del territori en aquella època. Però ara crec que seria un tema prou diferent urbanísticament parlant. El govern municipal d’Esquerra Republicana, 2019-2023, va impedir la construcció d’habitatges entorn del
Ara sembla que l’Ajuntament contempla com una opció la Casa Montoliu perquè hi pugui anar el Parador Nacional, que l’ajuntament presidit per Rubén Viñuales està reclamant a l’Estat
golf, quan legalment els promotors ja disposaven de la llicència municipal i havien disposat inclòs de pagues i senyals per adquirir habitatges, fet que li pot costar una indemnització milionària al municipi. Veurem com s’acaba tot plegat. Si s’estiguessin construint ja habitatges, potser el manteniment,/ la rehabilitació del Mas de Sorder seria un altre i des del Consell municipal del Modernisme hi ha més d’una veu que lluitem perquè no arribi el dia que sigui declarat ruïnós. Fer un Parador potser seria una solució. Encara som a temps de salvar una cúpula trencadissa, una espectacular sala de ball circular amb esgrafiats als paraments verticals, entre altres meravelles modernistes?
No sé que està passant amb La Savinosa? Recordo, en primer lloc, que aquest conjunt arquitectònic va ser projectat per Francesc Monravà Soler (1926-1929/1945), amb una simetria acurada amb una planta amb forma de papallona i amb materials força senzills. Sent president de la Diputació el montblanquí Josep Gomis (1980-1988) va haver-hi un concurs d’idees per tal d’utilitzar aquests edificis situats en un lloc tan icònic com és la platja de la Savinosa. No va haver-hi guanyador, però els projectes presentats van formar part d’una exposició al Museu d’Art Modern, propietat de la ‘Dipu’. Han passat altres presidents Joan Maria Pujals (1988-1992), Josep Marinés (1993-2003), Joan Aregio (2003-2207), Josep Poblet (2007-2019) i ara, des del 2019, tenim a la reusenca Noemí Llauradó, que també va convocar un concurs, al qual es van presentar vint-icinc gabinets d’arquitectura. Amb cinc finalistes i un despatx de quatre arquitectes va resultar el guanyador, format per dos arquitectes de Barcelona, un de Cambrils i el quart gironí. Semblava que ja teníem la solució perquè pot haver-hi diferents equipaments culturals, comercials, institucionals, sanitaris, socials..., per tant, podia haver-hi diferents operadors per invertir. Prohibit fer habitatges. Han passat gairebé quaranta anys i ‘res de res’. No ho entenc: viure per creure. La meva àvia (Pilar Cuchillo Ferrer, 25//71897 – 8/11/1987) em deia, amics tarragonins, que si L. S. estigués a Reus quelcom nou ja hi hauria construït. Presidenta Llauradó, a què hem d’esperar tots els ciutadans?
k Dels lectors
Carrils bici de la Selva del Camp obstaculitzats
Fa uns anys l’Ajuntament de la Selva habilità uns carrils bici amb fons europeus, la finalitat era fomentar els desplaçaments a la vila sense haver d’agafar un vehicle a motor contaminant, per la qual cosa en determinats carrers s’eixamplaren les voreres i es reduïren els aparcaments, el problema és l’incompliment de la normativa, així de forma habitual s’utilitzen com a àrea de càrrega i descarrega per part de repartidors i veïns, obstaculitzant el pas de patinets i bicicletes. El més greu són els cotxes públics que incompleixen la normativa vigent. Josep M. Grau
La Selva del Camp
Mucho jabón
Recientemente, en esta sección de opinión, leí un artículo del diputado Pere Lluís Huguet titulado “Feijóo”, elogiando el discurso del Presidente del PP durante el reciente congreso del partido. En él, comentaba: “desde el fondo de mi corazón les puedo asegurar que salí emocionado del congreso”.
Señor diputado, lo que yo le diría es que, para conseguir un diez en el argot jabonero, le ha faltado decir que se le escapó alguna lagrimilla. También comenta que el gobierno que Feijóo propone excluirá a aquellos que aún no han condenado el terrorismo. Pues muy bien, señor diputado: tanto ustedes como Vox no han condenado los crímenes franquistas. Que yo sepa, ETA hace más de 10 años que desapareció, pero el franquismo,
lamentablemente, sigue muy presente y le siguen haciendo homenajes 50 años después.
Sobre las diez medidas que describe prioridades de un supuesto gobierno del PP, le voy a ayudar. La primera y única medida que es cierta es que el PP, si gana las elecciones, pactará con Vox y aplicará las medidas que estos le impongan.
Me llama la atención también cuando asegura que aplicarán la verdad sobre la mentira. ¿A qué se refiere exactamente?
Le puedo dar a elegir: la guerra de Irak, los intentos desesperados por falsear la autoría de los atentados de Atocha, los “hilillos de plastilina” del Prestige… y paro, por no salirme de la página.
Si es esa la “verdad” que nos proponen, pueden quedársela. Este “jubilata” sigue prefiriendo un gobierno de coalición progresista.
Rafael Pérez García Tarragona
La setmana passada vaig estar ingressada al Hospital Sant Joan de Reus per una Bronquitis amb crisis asmàtica i vull fer arribar el meu agraïment a tot el personal per l’excel·lència de la seva feina.
Tant el quadre mèdic com infermeres i personal auxiliar van tindre un excel·lent comportament professional i humà que em va donar molta força tot i alguns moments delicats que vaig passar en la recuperació.
Tenim un gran Hospital i un personal de primera que la ciutat i el territori s’ha de sentir orgullosa. Moltes gràcies a tots.
Teresa Biarnès Franquet Reus
Necrològiques
Tarragona
José Gómez Arjona.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral
serà avui a les 11 h al Tanatori.
Reus
José Martín González.
Ha mort als 73 anys. El seu funeral
serà avui a les 18 h al Tanatori.
Francisco Guinovart Olivella.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral
serà avui a les 12 h al Tanatori.
Sant Jaume d’Enveja
Gumersindo Porres Martí.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral
serà avui a les 17 h a la Parròquia de
Sant Jaume d’Enveja.
Ciència l Es van fer set microxerrades sobre salut i medi ambient
Redacció
El Racó de la Palma de Reus es va convertir el darrer dissabte en un punt de trobada del coneixement científic amb les microxerrades Recerca pel canvi, un acte previ a la Nit Europea de la Recerca que va aplegar una vuitantena d’assistents. Organitzat per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV), va comptar amb set investigadors i investigadores de diferents centres del territori que van compartir avenços en
salut, energia i medi ambient. Amb un format àgil i divulgatiu de deu minuts, cada intervenció va explicar resultats de recerques recents i el seu impacte en la vida quotidiana. Cèlia Uroz, de la URV, va destacar que cada persona ingereix unes 20.000 partícules de microplàstics l’any, l’equivalent a una targeta de crèdit per setmana, i va exposar els seus efectes sobre l’intestí. Marta Llorens, de l’ICIQ, va abordar el funcionament dels antibiòtics i la importància de prendre’ls amb responsabilitat. En l’àmbit de la salut mental, Elisabet Vilella, de
l’IISPV i l’Institut Pere Mata, va subratllar que una de cada quatre persones patirà algun problema de salut mental al llarg de la seva vida, i que els trastorns varien segons factors com l’edat o el gènere.
Les microxerrades van posar en valor la recerca feta des del territori i la seva aplicació
directa en el dia a dia, amb una notable interacció entre el públic i els investigadors.
Aquestes activitats són l’avantsala de la fira de tallers científics, acte central de la Nit Europea de la Recerca, que se celebrarà a la plaça Corsini de Tarragona aquest divendres a la tarda i dissabte
al matí, amb la participació de més de 200 investigadors. El programa també inclou tallers familiars, xerrades a instituts i activitats a les Terres de l’Ebre, amb una fira a Tortosa el 3 d’octubre. La Nit Europea de la Recerca té com a objectiu apropar la ciència a la ciutadania.
Avui felicita als que es diuen:
Mercè, Gerard i Pacífic
21/03 al 19/04
Et veuràs obligada a defensar els teus interessos davant de persones properes. La diplomàcia el bon tacte ajudaran a una bona resolució.
LLEÓ
23/07 al 22/08
T’arribaran satisfaccions per part dels més petits. La teva imatge cobrarà avui una gran intensitat i amb ella podràs aconseguir el més desitjat.
SAGITARI
22/11 al 21/12
A la jornada val més que posis en pràctica la teva veritable astúcia en tot el que emprenguis, altrament seràs enxampat a la primera. Cautela.
20/04 al 20/05
Actua amb diplomàcia per no caure en un fort dogmatisme. Deixa que siguin els altres qui facin el primer pas en tot. Viatge feliç.
23/08 al 22/09 VERGE
No busquis tants defectes a les coses molt menys et fiquis en els assumptes aliens. Amb una mica de tacte paciència guanyaràs.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
L’estrès acumulat durant la jornada se n’anirà ràpid amb les sorpreses experiències que viuràs amb els teus, vigila més el descans.
CANAL REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 +Bàsquet
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Teló de fons
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La comarcal (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Arribaran notícies de lluny que t’alegraran i això t’empenyerà a canviar els plans immediats. Vigila més la butxaca, ja que tindràs despeses.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Estaràs molt vulnerable per això canviarà el teu caràcter durant tota la jornada. Fes més exercici o més esport eliminaràs tensions problemes.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva vida social s’ampliarà ja que avui coneixeràs ambients molt alegres expansius. Tot depèn de tu que assoleixis tots els teus desitjos.
21/06 al 22/07 CRANC
Les presses els problemes dels propers faran que passis un dia amb molta feina o tensió. Relaxa’t i reparteix bé tota la teva energia temps.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Per molt que t’impacientis, avui les coses portaran el seu procés. Mantén-te ferma decidida en tot moment, aquesta serà la clau de l’èxit.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Anar per la vida jugant al gat i a la rata en l’amor pot ser divertit, però avui t’obligaran a ser caçador o caçat. De tu depèn la jugada el resultat.
10:00 Processó del Braç de Santa Tecla. Santa Tecla (2025). (r)
11.30 Diada castellera de Santa Tecla. Santa Tecla 2025. (r)
14.00 Pilars caminant. Santa Tecla 2025. (d)
15.00 Dames i Vells. Santa Tecla 2025
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º 20:00 Notícies 12
20.30 Pilars caminant. Santa Tecla 2025. (r)
21.15 Dames i Vells. Santa Tecla 2025
22:00 Notícies 12
22:30 Pilars caminant. Santa Tecla 2025. (r)
23.15 Dames i Vells. Santa Tecla 2025
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Satisfer el gust d’algú. Dues dins de la fanfa ra. 2. Especialista en medi ambient. Superfície àmplia. 3. Només n’hi ha una. Finestra d’una teulada. 4. Punt de l’horitzó mirant el sol. Donar tranquil·litat als altres. Una de res. 5. Farà nius. Tranquil· litat enmig de la tempesta de sorra. 6. Dona calba. Prenia una ca dira. 7. Vertical amb punt. Espai de classe. Partidari del catarisme. 8. Divinitat egípcia. Catalunya, per exemple. Lletra que torna. 9. Creï. Fan mel. 10. Reconeix un crèdit. Nombre sense cor. 11. Soroll de tempesta. Dret i plantat. Cop sense el mig. Vocal del peu. 12. Bellugues amb força. Necessàries per caminar córrer. VERTICALS: 1. Lloc on et porten quan ja no hi ets en persona. Mig tall. 2. Fet, qüestió poc usual que es presenta sobtadament. Seient d’un estadi, al revés. 3. Ranura per posar hi una xaveta. És d’un eco sense final. 4. Saturat. Ajuntar. Final de la nit. 5. Article girat. No parlis! Volia tornar a casa. 6. Planta aquàtica girada. Pin tades amb laca. 7. Urani. Exalta les seves qualitats. Gènere d’aus. 8. Dolor al cos. S’enlaira encès. Carboni. 9. No arriba a la mida. Esmalt per als mobles. 10. Os del cap. Policia militar. 11. Realitzen treballs. Nascut al Siam. Una de res i de pes. 12. Donar confiança econòmica. Línies formades per dos plans.
Màxima Mínima Estat del cel
24º 12º
TARRAGONA:
Larrea Clausell C.B.
Enginyer Cabestany, 2 Telèfon 977 216 959
Ciutat Montserrat, Rosa Maria - Molero Ciutat, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Font-Quer Pellicer, Raul
General Moragues,107 Telèfon 977 313 046
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19
Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084
CAMBRILS:
Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912
VALLS:
Miquel Alonso, Angels Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606
EL VENDRELL:
Mestres Català, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Fins al final del matí predominarà el cel serè en general, tot i que hi haurà intervals de núvols al nord-est i al vessant nord del Pirineu. A partir del migdia creixeran nuvolades al Pirineu i a l’interior del quadrant nord-est que al llarg de la tarda s’estendran, de nou, a altres punts de la meitat est.
Temperatura
La temperatura baixarà entre lleugerament i moderadament, tant la mínima com la màxima.
L´ALEIXAR. VENDO TERRENO RÚSTICO 1 hectárea. 11.000€. Tel: 653.490.117
LOCALS
VENDO LOCAL 50 M2. Sant Pere i Sant Pau -Edificio Ecuador ATel: 639.606.126
PÀRQUINGS
VENC PARQUING Av. Catalunya. Tel: 639.534.413 (WhatsApp)
TREBALL
RIUDOMS. ES PRECISA HOME per fer feines al camp. Tel: 656.869.025
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
MANOS EXPERTAS. Suaves. Relájate!!! Reus. Tel. 618.037.511
MASAJES RELAJANTES. Para hombres y mujeres. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
REUS. MASAJE ENTERO. Tel: 604.390.445
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977.21.26.12
MELISSA. MASAJES. REUS. Para relajarte y liberar tensiones... Tel: 624.682.856
MAYCA MASAJES. Explosión de teràpiaplacer. Final al gusto... Tel: 692.780.087
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
NUTRICIÓN HERBALIFE
HOMBRE 75 años, buena presencia, sin cargas, desea conocer SEÑORA similar para amistad y posible relación. Le guste viajar. Tel. 618.421.682
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
626.010.186
Divulgació María Jesús Puerta, una de les poques dones al món premiades per la NASA, explicarà el seu projecte de reciclatge de residus lunars amb IA en el marc del Now Fest
El 2023 la tarragonina María Jesús Puerta Angulo va participar en el Lunar Recycle Challenge de la NASA, un concurs internacional per imaginar com reciclar residus a la Lluna i transformar les deixalles en recursos útils per a futures missions espacials. Aquesta Enginyera de Mines i apassionada de la IA va dissenyar Esperanza, un bessó digital de reciclatge lunar. Ho va fer amb un portàtil des de casa, i el seu projecte va resultar l’única candidatura internacional seleccionada entre les 1.200 propostes presentades, procedents de 80 països. La sorpresa inicial, però, es va veure estroncada en saber que, en
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
la segona fase, la NASA va decidir que només podien optar al premi final equips liderats per estatunidencs. «En saber-ho vaig telefonar a la NASA i em van dir que sí que podia continuar participant, sempre que fos amb un equip i un líder americans», explica la Maria Jesús.
Mentre rumia què vol fer amb tot plegat, assegura que, passi el que passi, ja ha aconseguit el que volia amb aquest projecte: demostrar als seus fills que la determinació personal no té límits. «Ara fa set anys em van diagnosticar càncer de mama. Per sort, en van fer una detecció precoç i vaig tenir un bon pronòs-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
tic. Arran d’això, em vaig posar a treballar en una tecnologia, creada amb IA, que servís per tenir una segona opinió en la detecció d’aquest tipus de càncer. I va resultar que aquell model té una fiabilitat del 90%».
Poc després, Puerta Angulo va saber de la convocatòria de la NASA i ho va veure com una oportunitat per demostrar als seus fills que «tot i la motxilla que portava, amb dies que no em venia de gust ni aixecar-me del llit, podia ser capaç de fer un projecte prou bo perquè fos acceptat per la NASA. En definitiva, fer-los veure que sempre es pot trobar una manera per treure la millor versió d’un mateix».
La Maria Jesús admet que, tot i saber que tenia la formació tècnica per poder-s’hi presentar, mai hauria imaginat arribar tan lluny.
Aquesta mateixa setmana relatarà aquesta història i la seva experiència treballant amb la IA en una conferència. Serà divendres 26 de setembre, a les 11.45 h al Refugi 1 del Port de Tarragona, en el marc del Now Fest, el Festival europeu d’art, disseny, Intel·ligència Artificial, Makers 3D i experiències immersives. «El potencial de treballar amb la intel·ligència artificial és infinit, sempre que l’utilitzem com un partner. En cas contrari, el fracàs està assegurat. Però la IA és una onada que ja és aquí, i ens hi hem de ficar, tant sí com no», conclou.
La seva va ser l’única candidatura internacional seleccionada 1.200 propostes
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El que fan Dames i Vells és Shakespeare. No és hipèrbole, és històricament així. Ho he dit abans en mitjans de comunicació, però xalant enguany amb el Ball he pensat: calla, que l’hi has d’explicar a l’amic Joan Carles Blanch, el presi de Dames i Vells. No ho dic jo, ho defensen experts xecspirians – si el nom ja és humor tarragoní: xecs, pirem! – com Stephen Greenblatt o la ‘vallenca’ Rosa Maria Martínez Ascaso, que són dels que més en saben. Greenblatt escriu al llibre El espejo de un hombre. Vida, obra y época de William Shakespeare que abans de la reforma anglicana existien els cicles del misteri, que les autoritats van prohibir, però que subsistien en vida del Willy (busqueu què vol dir en argot anglès) i que van formar-ne el sentit del teatre. Així, per exemple, Falstaff seria un dels senyors del Desgovern d’aquests cicles, que va pel món «rotant i tirant-se pets».
Ascaso, a Rere el somriure de Shakespeare, de l’editorial Cossetània (de res, ja em pagareu l’esment enviant-me llibres), afirma que quan arriba l’autor a Londres quedaven restes d’aquelles representacions medievals «com les gigues, unes obretes amb diàlegs molt picants i pujats de to, fins i tot obscens» que Shakespeare incorporava al final de les obres.
Aquí no es tracta d’allò tan suat d’alguns festivals de teatre: si hi poses un Shakespeare tot sembla més bo. És més aviat al contrari: sense els Dames i Vells que existien a Anglaterra Sexpeare, en paraula d’Ascaso, tindria menys força i pebre. Us imagineu El somni d’una nit d’estiu, representat pel Ball de Dames i Vells tarragoní, on els Vells fossin els manobres i fusters i Titània, fent honor al nom, tingués tita i parlés de xones? Toca, Shakesperon!
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
