Dijous 18 de desembre de 2025

Número: 5441 www.diarimes.com

DIJOUS 18 DE DESEMBRE DE 2025

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Futbol

17

Jaume Jardí, un jugador centenari que viu el seu millor moment a la davantera del Nàstic Opinió

Camp de Tarragona 14 Vila-seca instaŀlarà durant el primer trimestre del 2026 disset càmeres per controlar els accessos al municipi

20 Empar de Bofarull Bertran. Narcís Oller: el diàleg entre l’escriptor i els seus lectors: «No l’abandonà mai l’entusiasme per la contemporaneïtat»

Salut

Política

El Govern diu que no activa el servei 24/7 per als ictus perquè falten professionals

L’Ajuntament de Reus afronta el 2026 com l’any en què arriba «la gran obra» El consistori preveu que moltes propostes ja superin les fases administratives i comencin a veure’s al carrer l 9

La consellera de Salut, Olga Pané afirma que la Generalitat estudia com obrir el servei permanent a Tarragona, però que abans cal formar personal 4 Adrian Disch

Reus

Detenen dos joves per atacar cotxes de policia que mobilitzaven amb trucades falses l 10

Tarragona 3

Més protecció per a l’antiga Laboral El plenari de l’Ajuntament de Tarragona debat avui una moció d’En Comú Podem que demana declarar el complex educatiu Bé d’Interès Cultural

Valls

L’Ajuntament reprèn el projecte per dotar la policia local d’una nova comissaria l 15

Indústria

La patronal química reclama poder enllestir «amb urgència» el pla de competitivitat del polígon tarragoní L’AEQT demana la implicació del Govern català per resoldre aspectes com el del subministrament energètic l 13

2

dijous 18 de desembre de 2025

La instal·lació de plaques solars a 4 edificis municipals generarà un estalvi anual d’uns 55.000 euros Economia l Segons els càlculs de l’Ajuntament, es preveu invertir més de 600.000 euros en el projecte John Bugarin Tarragona s’estalviarà uns 55.000 euros anuals gràcies a la instal·lació de plaques fotovoltaiques a quatre equipaments municipals: la comissaria de la Guàrdia Urbana, la Llar d’Infants del César August, la Tabacalera (mòduls 1 i 2) i la piscina de Riu Clar.

Aquest és el càlcul «orientatiu» fet pels tècnics de l’Ajuntament de Tarragona, que ara fa un any va treure a licitació la redacció dels estudis preliminars i els projectes executius per a la implementació de panells solars en aquests edificis.

El conseller de Medi Ambient, Guillermo Garcia de Castro, ha remarcat l’«aposta» del govern municipal per les energies renovables amb l’objectiu de lluitar contra el canvi climàtic. «Volem fer més sostenible l’administració local i reduir la nostra petjada de diòxid de carboni», assegura el cinquè tinent d’alcalde. En aquest sentit, l’edil assenyala que el consistori genera «grans despeses energètiques i emissions de CO2».

El passat mes de setembre, es va adjudicar la redacció del projecte executiu per a la

Es col·locaran a la comissaria de la Guàrdia Urbana, així com a la Llar d’Infants de Cèsar August, la Tabacalera o la piscina de Riu Clar. Isaías Mena

L’Ajuntament preveu que es comencin a col·locar abans d’acabar el mandat

comissaria de la Guàrdia Urbana a l’empresa Kinea Management SL per 2.226,60 euros (IVA inclòs), mentre que els de la Llar d’Infants del Cèsar August i la Piscina Riu Clar es van

El ple avalarà que Jordi Dies sigui Director General de Territori Municipal l Tindrà la compatibilitat per exercir un segon lloc de treball Redacció Jordi Dies començarà a exercir com a nou Director General de Territori el pròxim 1 de gener. Abans, però, el ple municipal de l’Ajuntament de Tarragona haurà d’avalar en la sessió d’avui l’autorització de la compatibilitat perquè

pugui ocupar aquesta plaça mantenint el que ja té com a gerent del Servei Municipal d’Habitatge i Actuacions Urbanes (SMHAUSA). En canvi, Dies, que ha estat una figura clau dins del consistori des de la seva entrada l’any 2008, deixarà vacant el seu càrrec de gerent a l’Agrupació d’In-

terès Econòmic (AIE). Aquest lloc passarà a ser ocupat per Néstor Cañete, que va entrar com a gerent de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) l’any 2016 i, des del 2020, dirigeix el departament de Recursos Humans. El ple també li concedirà demà l’autorització per a la compatibi-

implantar les plaques fotovoltaiques. Les quatre actuacions poden suposar una inversió total superior als 600.000 euros: «És ineludible que transformem els nostres sistemes elèctrics, però ho farem en la mesura que sigui possible». A més, la idea és que continuar en el futur amb altres equipaments municipals. «Hem començat amb aquests quatre perquè tenen una gran despesa energètica», detalla el conseller de Medi Ambient.

Projecte a Bonavista L’Ajuntament té una altra instal·lació d’energia solar projectada al barri de Bonavista, a la zona del mercadet o l’aparcament. Fa un any, el consistori va adjudicar la redacció d’un l’estudi de viabilitat tècnica, jurídica i econòmica a Venersol Engineering SL per 9.014,50 euros (IVA inclòs). En aquest cas, la idea és que hi hagi una col·laboració publicoprivada amb una «concessió administrativa».

L’estudi ja es va enllestir fa uns mesos, però es va haver de modificar perquè «no contemplava l’emmagatzematge d’energia». García de Castro assenyala que és «un projecte a mitjà termini» i recorda que «no només es col·locaran quatre plaques, sinó que inclourà també espais de trobada per a Bonavista, Campclar i tota la ciutadania de Tarragona».

Entre altres, es contempla ferhi una pista esportiva. D’altra banda, l’objectiu és que aquesta instal·lació serveixi per alimentar altres equipaments municipals propers com l’Anella Mediterrània, les escoles, els centres cívics o les llars de gent gran.

encarregar a la companyia Solartradex SL per un import total de 8.470 euros (IVA inclòs).

«Hi continuen treballant», indica García de Castro, qui apunta que «només manca

per adjudicar el projecte per a la Tabacalera, però serà imminent».

La previsió de l’executiu socialista és que, abans d’acabar el mandat, es comencin a

litat de les seves noves competències amb les actuals. La idea és que ocupi el càrrec de forma temporal fins que es faci el concurs públic per escollir el nou gerent de l’AIE. Dies va guanyar, aquesta tardor, el concurs per a ser Director General de Territori.

Segons les bases del certamen, la retribució que rebrà serà de 40.375 euros anuals bruts de retribucions fixes i fins a un màxim de 7.125 euros anuals de complement variable. El sou es podrà veure complementat amb el d’SMHAUSA com a gerent.

Jordi Dies, a la dreta de la imatge, en una roda de premsa. Cedida

dijous 18 de desembre de 2025

3

El Complex Educatiu està previst que es traslladi a uns terrenys de Ponent

Imatge d’arxiu de la primera coca de la Rambla. Gerard Martí

Veïns de la Rambla Nova protestaran al ple contra la pacificació de la primera coca Urbanisme l El Partit Popular presentarà una moció per exigir que s'acabi la prova pilot Redacció Diversos veïns de la primera coca de la Rambla Nova es presentaran al ple municipal que se celebrarà aquest matí per manifestar la seva oposició a convertir el tram on viuen en una zona exclusiva per a vianants. Els residents de la zona tenen previst mostrar cartells contra el projecte de pacificació que vol impulsar l’Ajuntament de Tarragona, aprofitant que el grup del Partit Popular presentarà una moció per demanar «acabar amb la prova pilot infinita» que es va posar en marxa el desembre del 2024.

La seva portaveu, Maria Mercè Martorell, ha assegurat que les conseqüències d’aquest tall de la circulació «són molt greus un any després». L’edil ha afegit que aquesta mesura és una via per pagar preus polítics per-

què és una exigència de Junts per donar suport a tot el que faci el govern socialista. «Els hi és igual els greus problemes que pateixen els veïns i veïnes. Sembla que es busqui complicar les seves vides», ha exposat.

Els populars han recordat que el tall de trànsit ha suposat l’impediment del pas dels serveis públics, amb més sensació d’inseguretat a les nits i dificultant les tasques de càrrega i descàrrega dels residents. Martorell ha subratllat que a la Rambla de Barcelona, per exemple, també s’estan realitzant intervencions per posar-la al dia, però que, en aquell cas, no afecten els residents. El passat 27 de novembre, una cinquantena veïns ja van protestar contra la pacificació de la primera coca de la Rambla amb una concentració davant l’estàtua de Roger de Llúria.

La formació morada vol posar en valor un conjunt històric «singular» del segle XX. Adrian Disch

ECP demana que l’antiga Laboral sigui Bé d’Interès Cultural Patrimoni l Presentaran avui una moció perquè l’Ajuntament insti el Govern de l’Estat a fer realitat aquesta catalogació Redacció El grup municipal d’En Comú Podem vol que el Complex Educatiu de Tarragona —antigament coneguda com la Universitat Laboral— sigui catalogada com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb la categoria de monument. La formació morada presentarà en el ple d’aquest dijous per demanar que l’Ajuntament insti el Govern d’Espanya a fer realitat aquesta declaració. Així mateix, demanen que es faci arribar la petició al Departament de Cultura de

Tarragona debatrà sobre el projecte del camí de ronda de la Savinosa Urbanisme l Esquerra i ECP demanen que es preservi l'entorn natural Redacció El grup municipal d’Esquerra Republicana i el d’En Comú Podem presentaran una moció avui a favor de la modificació del projecte de camí de ronda entre les platges de l’Arrabassada i la Savinosa, amb l’objectiu que es preservi

l’entorn natural. «Cal que l’alcalde Viñuales i el govern de Tarragona es posicionin i demanin al Ministeri de Transició Ecològica i a la Diputació de Tarragona que tirin enrere la proposta actual, que contempla la creació d’un passeig artificial de 5 metres. Hem d’anar cap a una actuació més

natural i respectuosa amb el medi ambient», reivindicava ahir el portaveu adjunt d’ERC, Xavi Puig.

De fet, el grup municipal d’Esquerra a participar en la protesta convocada per SOS Costa i Camp de Tarragona el passat 29 de novembre per protestar contra la construc-

part de la memòria viva de la ciutat. Preservar-lo no és només protegir un conjunt d’edificis, sinó conservar el record col·lectiu d’una etapa clau de la nostra història educativa i social».

Mitjançant la moció que presenten avui, el grup municipal sol·licita que s’iniciïn els tràmits corresponents davant les administracions competents i que es garanteixi que qualsevol actuació futura a l’entorn es faci amb criteris de respecte i conservació del patrimoni. La protecció hipotètica d’aquest lloc com a BIC podria limitar el tipus d’activitat que es pot fer allà en un futur.

Un emplaçament clau Les parcel·les on s’ubica l’antiga Laboral són un emplaçament clau per al futur urbanístic de Tarragona. Cal recordar que l’Ajuntament i la Generalitat han pactat moure el Complex Educatiu cap a la zona de Ponent — en uns solars municipals situats entre Bonavista i Campclar—.

Aquest moviment, que suposarà una inversió d’uns 100 milions d’euros, ha de permetre desencallar el trasllat d’Exolum —antiga CLH— del polígon Francolí als terrenys on està ara la Laboral. Cal recordar que el Tribunal Suprem va tombar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del 2013 per un recurs d’aquesta empresa d’hidrocarburs. Actualment, aquest espai és propietat de la Generalitat; però, amb aquesta jugada, passaria a mans del Port de Tarragona.

la Generalitat, competent en matèria de patrimoni, perquè «impulsi la tramitació corresponent i la delimitació del seu entorn de protecció».

Amb aquesta iniciativa, ECP vol posar en valor un conjunt arquitectònic «singular» del segle XX, de gran rellevància històrica, educativa i urbana per a la ciutat, i garantir-ne la protecció patrimonial davant possibles canvis d’ús o futures intervencions urbanístiques. La moció defensa que el reconeixement com a BIC, que en l’àmbit català seria equivalent a Bé

Cultural d’Interès Nacional (BCIN), permetria preservar la integritat del conjunt, el seu valor simbòlic i la seva funció com a espai de memòria col·lectiva per a Tarragona.

La proposta pren com a referència precedents com la Universitat Laboral de Gijón, ja declarada Bé d’Interès Cultural, i reivindica que Tarragona impulsi una protecció equivalent. En aquest sentit, el conseller d’ECP Toni Carmona destaca que «per aquest complex hi han passat moltes generacions de tarragonines i tarragonins, i forma

ció d’una pista de 5 metres d’amplada als morrots de la Savinosa. La mobilització va ser davant de la Diputació, on justament ERC governa amb el PSC. Les entitats ecologistes ja van presentar al·legacions contra el projecte, les quals van ser desestimades pel Ministeri per a la Transició Ecològica.

En el ple d’aquest matí, ERC també portarà una moció per proposar la creació d’un consultori mèdic a la Móra-Tamarit per atendre un o dos matins a la setmana els veïns i veïnes del barri.

Render del nou camí de ronda projectat. Diputació

4

dijous 18 de desembre de 2025

El Govern estudia com pot obrir la trombectomia a Tarragona 24/7: «El problema és la formació» Salut l La consellera Olga Pané diu que falten professionals amb l’experiència suficient pel servei Oriol Castro Sanz El Govern de la Generalitat estudia com pot obrir el servei de trombectomia en l’atenció als ictus a Tarragona tots els dies de l’any i a totes hores.

Això va explicar ahir Olga Pané, consellera de Salut, al Parlament de Catalunya. El grup parlamentari dels Comuns va interpel·lar Pané per la situació amb l’atenció als ictus a Tarragona, Lleida i Manresa, territoris on la trombectomia, la intervenció més efectiva per a pal·liar els efectes d’un ictus, no està disponible sempre. «Estem monitorant per veure en quin moment podem fer el salt a aquestes zones amb seguretat i estendre aquests tractaments», va dir la consellera.

Segons Pané, el principal escull pel Departament és la falta de professionals formats. «Hi ha zones on no hi ha professionals disponibles.

Per a aquest tractament, es necessita formació en radiologia i haver fet uns cent casos

La consellera de Salut, Olga Pané, ahir al ple del Parlament de Catalunya. Marta Sierra

acompanyat d’altres professionals. Com a molt, a tot Catalunya en fem uns 1.100 a l’any.

Enviar professionals a algun territori sense tenir aquesta

experiència pot complicar la casuística», va sentenciar la consellera. També va defensar que la manera d’actuar que està seguint el Departa-

ment de Salut és la que marca el Pla Director de l’Ictus. «És molt important l’equitat territorial, però és fonamental l’equitat de resultats», va dir

Pané. Durant la seva intervenció, també va fer referència a l’actuació oberta per la síndica de greuges per aquesta problemàtica, avançada

David Cid: «Per què és tan important a Girona tenir-ho i no a Tarragona?» pel Diari Més. «Ens ha fet una pregunta. No és una investigació. Ens en fan moltes sobre diferents temes», va dir Pané.

Els Comuns veuen excuses Les explicacions de la titular de Salut no van convèncer els Comuns. «Les seves explicacions sonen a què no val la pena, a què surt massa car.

Per què és tan important a Girona tenir aquest servei i no a Lleida i Tarragona?», va preguntar David Cid, portaveu del grup parlamentari. «Hi ha d’haver-hi un pla de la Conselleria perquè aquests tractaments estiguin disponibles a Lleida, Tarragona i Manresa l’any vinent», va afegir Cid. Bové, distingit pel COMT El debat al Parlament sobre aquest problema a Tarragona arriba després que el Col·legi de Metges (COMT) distingís recentment Francesc Bové Armant, metge de família i antic director del CAP Tàrraco, que actualment no es troba en actiu arran d’un ictus greu que va patir el 2018 per la falta de trombectomia a Joan XXIII. El COMT va destacar el seu compromís persistent amb la sanitat pública i el seu paper com a veu activa en la reivindicació d’un sistema d’atenció a l’ictus equitatiu.

El Parc de Nadal obrirà del 27 de desembre al 4 de gener al Recinte Firal Societat l Les entrades tindran un cost d'entre 3 i 4 euros per infants i d'1 euro per als acompanyants Redacció CEl Parc de Nadal de Tarragona, enguany sota el lema d’El Parc de Nadal dels Impossibles, obrirà les seves portes el pròxim 27 de desembre i fins al dia 4 de gener. Després de l’èxit de l’edició anterior amb la Cia. Passabarret al capdavant, el recinte firal repeteix enguany la direcció artística i la producció del Parc de Nadal de Tarragona 2025, amb la voluntat de ser una proposta cultural de referència, capaç de combinar espectacle, joc i aprenentatge.

«L’objectiu principal és con-

solidar un model de Parc de Nadal modern, atractiu i amb identitat pròpia», va manifestar ahir la consellera de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica, Montse Adan. Aquest any s’incorporen més espais dedicats a les manualitats i a la creativitat artística, atenent la demanda observada en l’edició anterior i també hi haurà propostes específiques per a cada franja: activitats de descoberta i joc simbòlic per als més petits (0 a 5 anys), això com espais especialment pensats per als infants de 9 a 12 anys, que sovint queden fora del focus i que enguany

tindran propostes potents, participatives i plenes d’acció.

Els preus de les entrades oscil·len entre els 3 i 4 euros per als infants, 1 euro per als acompanyants i abonamens de 18 euros. El nombre d’activitats es manté reduït, unes dotze, prioritzant la qualitat i la coherència general del Parc. Cada proposta està dissenyada per aportar una experiència significativa; «moltes d’elles, per si soles, justifiquen plenament el valor de l’entrada», recalquen des del consistori.

Els espectacles també son el gran tret distintiu. Hi haurà

Imatge d’arxiu del Parc de Nadal de Tarragona de l’any passat. Gerard Martí

14 propostes molt ben escollides, amb una programació de quilòmetre zero i la igualtat de gènere i la diversitat de mirades com a punts forts. La

graella presenta diferents ritmes i intensitats: els matins oferiran espectacles de petit format, més íntims i tranquils.

Per altra banda, hi haurà un espai dedicat al Tour de França 2026 on es podrà conèixer la prova ciclista sota el nom d’El petit gran Tour.

dijous 18 de desembre de 2025

5

6

dijous 18 de desembre de 2025

La novel·la guardonada sortirà a la venda pels vols de Sant Jordi

Marta Omella Blanco

«S

tabat Mater és una cançó medieval que relata els moments en què la Mare de Déu estava al peu de la creu després que crucifiquessin a Jesucrist. Ha tingut diverses versions al llarg de la història. Les més conegudes potser són les de Pergolesi i Vivaldi», explica l’Òscar Palazón. Aquest himne religiós també dona nom al seu darrer llibre, Stabat Mater.

Un vent diví. La novel·la, com bé avança el títol, explora la maternitat i els seus límits.

«Fins a on arribaria una mare per a protegir i defensar el seu fill?», aquesta és la pregunta que es plantejava l’autor a l’hora de donar forma a l’obra.

La seva forma, per dir-ho així, és potser un dels trets més característics del projecte, ja que està compost per una sola frase, una única oració que aconsegueix omplir 180 pàgines. «Es tracta d’un monòleg interior. Quan nosaltres pensem o recordem no organitzem les idees en paràgrafs, ni en frases. No posem punts i seguit. Això és el que he volgut reproduir al llibre, la manera de funcionar del nostre cervell», apunta.

Palazón va néixer a Lleida, però resideix a Tarragona. És llicenciat en Filologia Anglogermànica i es dedica a l’ensenyament, perquè com bé apunta, «viure de la literatura és gairebé impossible». No és la primera vegada que l’autor

Òscar Palazón amb el Premi Mallorca de Narrativa, lliurat pel Consell de Mallorca. Cedida

l Llibres

De l’himne maternal a la narrativa radical Òscar Palazón guanya el Premi Mallorca de Narrativa amb ‘Stabat Mater. Un vent diví’

juga a trencar les convencions literàries. De fet, aquest 2025 va publicar Quiquiriquic (Onada), un poemari mono-

vocàlic protagonitzat per la lletra i. «No crec gaire en les fronteres artístiques», diu.

«Sembla que l’experimen-

tació està ben acceptada en l’àmbit musical i la poesia, però encara no està ben vista en el món de la narrativa», ob-

serva. «Crec que ja és hora de fugir de la tradició i apostar per propostes més arriscades», afegeix.

El procés d’escriptura, indica, va arrencar durant el setembre de l’any passat i va finalitzar a finals d’aquest mes d’agost. Igual que la mateixa obra, el treball va ser continu. Onze mesos sense punts, només comes i breus suspensions. «Com la majoria de vegades, la novel·la va començar amb un ‘Què passaria si...?’. A partir d’allà va ser un procés de feina diària. La constància és molt important quan escrius», opina.

Poc després d’enllestir el llibre, l’autor va decidir provar sort i presentar-lo al Premi Mallorca de Narrativa. «La convocatòria tancava l’1 de setembre. Va ser posar aquest punt final, revisar-ho tot i enviar-ho. Era la primera vegada que el presentava i sembla que va agradar», recorda. Així és, Stabat Mater. Un vent diví va ser un dels projectes reconeguts el passat cap de setmana a Binissalem, i Palazón va ser guardonat amb 25.000 euros. «Rebre un premi sempre et dona una alegria. El fet que algú que no et coneix de res valori la teva feina és una injecció d’autoestima molt gran. A més, en aquest cas el premi econòmic també és generós. El més alt que he vist en 30 anys», riu. A més, la novel·la es publicarà pels volts de Sant Jordi.

Investigadors de la URV troben tres noves varietats de vinya a la Palma Recerca l L'episodi volcànic no va provocar pèrdues «significatives» Redacció Un equip investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha identificat tres noves varietats de vinya a l’illa de la Palma, que han anomenat Aromática Eufrosina, Cagarruta de Oveja i Viñarda Rosada. Des de fa molts anys, estudien la identitat genètica de les vinyes de les Canàries i ara n’han analitzat 96 mostres. La recerca revela que entre les mostres analitzades, hi ha 44 perfils genètics diferents. Entre aquests 44, les investigadores

han identificat 31 varietats, de les quals 28 són conegudes. A més, la investigació ha conclòs que l’episodi volcànic de 2021 no va provocar pèrdues de biodiversitat vitivinícola «significatives».

Des de la URV expliquen que la recerca comença amb el personal tècnic agrònom de l’illa de la Palma demanant als agricultors que reportin qualsevol vinya que no sàpiguen identificar la seva varietat. Després de visitar els conreus, els tècnics prenen mostres llenyoses, les identifiquen i les envien als laboratoris de la URV, on les prepa-

ren per extreure’n l’ADN. Així, el primer pas és descartar la part llenyosa externa i la medul·la del sarment. Amb el que en resta se’n fa pols, mitjançant un molí especial que refreda la mostra fins als 180 graus amb nitrogen líquid.

«Cal treballar a baixes temperatures per inhibir els enzims que degraden l’ADN», ha detallat la investigadora predoctoral a la URV, Qiying LinYang. Aquesta pols se sotmet a un protocol molt específic i complex per extreure’n l’ADN i un cop extret aquest àcid nucleic, que conté la informació genètica que caracteritza els

Imatge d’una mostra de la recerca de la URV. Universitat Rovira i Virgili

individus, s’amplifiquen algunes regions per poder analitzar-les, en un procediment anomenat «reacció en cadena de la polimerasa». També

anomenada PCR, aquesta tècnica crea milions de còpies de regions específiques de l’ADN que el personal investigador pot analitzar en el seqüenci-

ador. «Si trobem una mostra amb diferències genètiques superiors al 15% la considerem una nova varietat», ha indicat.

dijous 18 de desembre de 2025

L’Ajuntament invertirà l’any vinent 700.000 euros per millorar vuit camps de futbol municipals Societat l «Entenem la demanda per convertir-los en equipaments de qualitat», diu Mario Soler Oriol Castro Sanz L’Ajuntament de Tarragona invertirà 700.000 euros l’any vinent per millorar vuit camps de futbol de la ciutat.

Concretament,Les actuacions aniran destinades a la millora dels camps de Torreforta, La Granja, La Floresta, Bonavista, Icomar Campclar, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador. Les actuacions de millora, manteniment i adequació que es duran a terme s’han determinat per l’auditoria que s’ha dut a terme a cadascun i per l’informe elaborat a partir de les reunions i visites tècniques realitzades conjuntament amb els responsables dels clubs. L’objectiu dels treballs als camps de futbol municipals serà millorar la seguretat, la funcionalitat i la qualitat de cada camp de futbol. «Som molt conscients de la situació en què es troben els camps de futbol i entenem perfectament la demanda per convertir-los en equipaments de qualitat», explica Mario

Tarragona està a l’espera de poder rebre una subvenció de la Generalitat condicions de qualitat i seguretat. «La millora de les instal· lacions esportives municipals és una de les principals prioritats de l’Ajuntament de Tarragona, ja que és clau per continuar fomentant l’activitat física entre tota la ciutadania garantint que tothom pugui practicar esports en equipaments de qualitat», afegeix el conseller.

Imatge d’arxiu de treballs de millora per part de l’Ajuntament. Gerard Martí

Soler, conseller d’Esports de l’Ajuntament.

Un cop identificades i pressupostades totes les actuacions, l’any 2026 es licitarà la

reforma dels camps de futbol.

Mitjançant aquest projecte i després de dur a terme cada millora, l’Ajuntament també facilitarà que els clubs puguin

dur a terme les tasques de manteniment i la prevenció d’actes incívics amb l’objectiu que els camps de futbol municipals es mantinguin en les

Pendents de subvenció El conjunt d’actuacions als camps de futbol municipals també s’ha incorporat a les Subvencions per finançar les actuacions del pla de xoc per a la millora de la xarxa bàsica d’instal·lacions esportives públiques per al període 2025-2029 impulsades per la Conselleria d’Esports de la Generalitat de Catalunya.

7

L’administració autonòmica encara ha de fer públic si aquests treballs a Tarragona entraran a les subvencions o no, com amb la resta de municipis del país.

Llarga reivindicació «La reforma dels camps va ser una de les primeres actuacions que va posar en marxa aquest govern municipal per donar resposta a aquesta reivindicació. El juliol de 2024 van començar les actuacions amb la renovació de la gespa artificial dels 8 camps, uns treballs que vam comptar amb un pressupost d’1,5 milions d’euros», recorda Soler.

Una renovació que feia temps que es reclamava, com ara les millores en la seguretat i qualitat dels camps.

«Ara, no ens aturem, continuem reformant aquests equipaments i per això comptem amb una partida de prop de 700.000 euros. Un cop analitzades les auditories i havent parlat amb els clubs per conèixer exactament on s’ha d’actuar, es posarà en marxa el procés per iniciar els treballs. Centenars de famílies, tant de la ciutat com de fora, fan ús dels camps de futbol municipals cada setmana.

Treballem per tal que tinguin unes instal·lacions segures, modernes i de qualitat», conclou el conseller.

Així tot, el consistori millorarà les instal·lacions esportives de futbol en un moment on la ciutat cada cop acull més competicions esportives.

«Nosaltres no tenim por, nosaltres som»: Mèdol exposa la memòria LGTBIQ+ Cultura l La mostra es podrà visitar fins a l’11 de gener de 2026 Redacció

Un camió queda encallat sota el pont de la Petxina del Serrallo Successos l Ahir dimecres al migdia un camió es va

quedar travat sota el pont de la Petxina del Serrallo. L'incident, que no és el primer cop que passa, va comportar problemes de mobilitat a la zona. Shaila Cid/Port

El Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona Mèdol inaugura avui Nosaltres no tenim por, nosaltres som, un projecte que recupera i reivindica la memòria històrica del col·lectiu LGTBIQ+ a Catalunya. La mostra es podrà visitar fins a l’11 de gener de 2026.

Impulsat per El Catalejo, l’exposició es centra en el període del tardofranquisme i la transició democràtica (19601985), reconstruint un relat coral sobre la lluita pels drets i la visibilitat del col·lectiu.

A partir de records i arxius personals, combinats amb documents institucionals, l’exposició crea un diàleg entre memòria individual i col·lectiva, activant també un espai de participació intergeneracional.

Doble acció a Mèdol En paral·lel, el centre presenta l’acció artística Memòria Química, a cura de Quim Packard, que investiga la relació entre territori i processos industrials i químics de Tarragona, en una proposta que incorpora escenografia

Imatge de la nova exposició del Mèdol. Ajuntament

L’exposició es centra en el període del tardofranquisme i la transició

expandida i participació dels estudiants de l’Escola d’Art. Amb tot, diferents propostes culturals per aquestes festes i per a diferents gustos a la ciutat.

8

dijous 18 de desembre de 2025

GESTIÓ DE L’AIGUA

Un grup de visitants, en una de les basses del complex de l’Ampolla. A la dreta, diversos estudiants descobreixen la qualitat de l’aigua als mateixos laboratoris del CAT. CEDIDES

D’on ve l’aigua de casa teva?

El Consorci d’Aigües de Tarragona ofereix visites gratuïtes a la planta potabilitzadora de l’Ampolla per mostrar com es gestiona l’aigua que nodreix 70 municipis de la demarcació de Tarragona

E

Redacció

l Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) és l’ens encarregat de captar, potabilitzar i distribuir l’aigua que arriba a les aixetes de les llars de 70 pobles i ciutats de la demarcació de Tarragona. Aquesta aigua, procedent dels punts de captació situats als canals de reg del marge de l’Ebre, se sotmet a un conjunt de processos rigorosos que en garanteixen la qualitat i la fan apta per al consum humà. Tot aquest fascinant procés té lloc a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de l’Ampolla, al Baix Ebre, un espai que es pot visitar de manera totalment gratuïta.

El CAT manté les portes de la seva planta potabilitzadora obertes a la ciutadania per donar a conèixer com es gestiona un recurs tan essencial com l’aigua. Una experiència que permet descobrir de prop el camí que segueix aquest bé vital abans d’arribar a les llars.

La visita, adreçada a tots els públics, s’inicia a l’Aula de l’Aigua, on una pedagoga explica el cicle de l’aigua i el funcionament del sistema de captació del Consorci. L’aigua captada, encara sense tractar, arriba directament a les instal·lacions de l’Ampolla, on s’emmagatzema en un gran dipòsit. Aquest és el primer punt del recorregut per la potabilitzadora i,

sens dubte, una de les imatges més d’on es supervisa tota la xarxa de impactants de la visita: una visió que canonades que subministra aigua deixa els visitants bocabadats i que potable a prop d’un centenar de muajuda a prendre consciència del vo- nicipis i a nombroses indústries del lum d’aigua que es consumeix diàri- Camp de Tarragona i les Terres de ament al territori i de la l’Ebre. Es tracta d’una importància de fer-ne La visita s’adreça infraestructura única un ús responsable. a tots els públics i al territori, que dona La passejada conti- explica el cicle de servei a més del 85% de nua per les diferents població de la demarl’aigua des de la la cació i que incorpora instal·lacions per on flueix l’aigua abans seva captació fins tecnologia puntera a a la distribució escala europea. de convertir-se en potable: un petit viatge Abans d’acabar, els pel fascinant món de visitants participen la química. El recorregut també in- en una activitat interactiva que els clou una parada a la Sala de Control permet aprendre a tastar diferents del CAT, el centre de telecontrol des tipus d’aigua potable. Quins aromes

pot tenir aquest líquid aparentment inodor? Quines propietats presenta cada tipus d’aigua? Quin aspecte pot adoptar? I per què l’aigua de l’aixeta de casa pot oferir més garanties de seguretat? Totes aquestes qüestions es resolen a través d’una experiència instructiva i original.

En definitiva, visitar les instal· lacions del Consorci d’Aigües de Tarragona a l’Ampolla és una proposta gratuïta i oberta a tothom que permet descobrir tot allò que passa abans d’obrir l’aixeta de casa. Reservar visita és molt senzill: només cal inscriure’s al formulari disponible a l’apartat ‘Visita’ns’ del web www. ccaait.com. Us hi esperem!

~ Consorci d’aigües de tarragona ~ festius d’11 a 14 hores. La inLa Galeria d’Art la Catedral acomiada iauguració oficial serà aquest divendres a partir de les set de la tarda. el 2025 amb el Segon Saló de Nadal La Galeria, seguint el seu

Cultura l S'hi exposaran 23 obres d'artistes de renom Redacció La Galeria d’Art la Catedral dirà adéu al 2025 amb la segona edició del Saló de Nadal.

Es tracta d’una mostra de 23 obres, entre pintura, escultura i fotografia que es podran veure a la Galeria a partir d’aquest divendres. Els artis-

tes participants en aquesta mostra són Laura Alberich, Verónica Bilbao, Jose Bedmar, Claudio Bonachí, Adelina Calderón, Alex Carr, Nacho Culleré, Antón Eguiguren, Tito Figueras, Gloria Grau, Luz Angelica Huasasquiche Pérez, Manuel Luna, Valentín Manterola, María Teresa

Molner, Queralt Osorio, Jaume Queralt, Gaspar Ranera, María Teresa Ribe, Javier Riera, Vicky Roldan, Nicolas Roselló, Josep María Rosselló i Antoni Tomàs Torné.

L’exposició es podrà veure fins el dia 25 de gener, amb un horari diari d’11 a 14 hores i de 16 a 19 hores i els diumenges

compromís fundacional d’oferir un espai expositiu i cultural singular a la ciutat de Tarragona, Catalunya, Espanya i també països estrangers, està oberta a tots els vessants i orígens de l’art, però valora especialment la qualitat de l’obra que s’exposa. En aquesta ocasió, coincideixen artistes nascuts a 11 orígens diferents, entre ells, naturalment Tarragona i Reus.

Imatge d’una de les obres que s’exposaran, de J.Maria Rosselló. Cedida

dijous 18 de desembre de 2025

2026, l’any de «l’aterratge de la gran obra»: torres del Pinar, EBM L’Ametller i Gaudí Centre Municipal l Es començaran a veure els projectes sobre el terreny havent completat els tràmits previs Sergi Peralta Moreno Fins ara, els projectes de Sandra Guaita i els seus socis han hagut de superar incomptables tràmits administratius: passos necessaris, però que no s’albiren sobre el terreny.

El 2026, però, serà un any «molt potent» en què començarà «l’aterratge de la gran obra del govern municipal», va afirmar l’alcaldessa de Reus en una trobada amb els mitjans de comunicació.

Gener serà, ja, un mes mogut. Amb l’arrencada del nou exercici, s’espera, també, el començament del soterrament de les torres del Pinar, una reivindicació més que històrica, i la col·locació de la primera pedra de la nova escola bressol municipal L’Ametller.

Així mateix, el 30 de gener és la data elegida per reinaugurar el reformat Museu d’Art i Història, que incorporarà un espai dedicat a artistes locals i, en específic, presentarà documents i esbossos originals de l’arquitecte Antoni Gaudí, «que l’any 1933 es va voler que

Imatge virtual de com s’espera que quedi una sala del Museu d’Art i Història de Reus amb la reforma. Es reinaugurarà el 30 de gener. Aj. de Reus

La fi de les obres de noves promocions de pisos serà una de les fites de l’exercici

es quedessin al fons del museu i això va fer que se salvés de l’incendi al seu taller del 1936», va detallar la regidora de Projecció de Ciutat i primera tinent d’alcaldessa, Noemí

Llauradó.

En els primers compassos de l’any es coneixerà la proposta guanyadora del concurs d’idees per dissenyar l’InnoReus, que serà el cinquè

centre d’empreses municipal i s’alçarà entorn del Cepid, al Tecnoparc. A la primavera, acabarà la primera fase d’obres del carrer del Doctor Ferran i es completarà la in-

9

tervenció al voltant del carrer Ample, amb la plaça del Pintor Fortuny com a protagonista definitiu.

A les portes de l’estiu s’espera que acabin els treballs de rehabilitació dels blocs de pisos del barri Fortuny, així com de les promocions d’habitatges de Mas Iglesias i del Complex Riera. Adif treballa per enllestir l’Estació de Bellissens abans de les vacances, per tenir marge per dur a terme proves d’usos i que el setembre, amb l’inici del nou curs, entri en funcionament.

En paral·lel, l’Ajuntament té la intenció d’estrenar la transformada sala immersiva del Gaudí Centre el 10 de juny, coincidint amb la commemoració de la defunció del geni.

L’actuació al centre d’interpretació de la seva vida i obra no acabarà aquí, sinó que és només la primera part d’una renovació integral, que s’anirà executant a mesura que es tingui finançament. Ja s’està desenvolupant el seu projecte executiu. Mentrestant, el 12 d’agost es viurà l’eclipsi solar.

La zona verda de la Biblioteca Xavier Amorós, en detriment de l’àrea blava, l’habilitació d’habitatge dotacional al carrer de Vallroquetes o una repensada de l’Estació Enològica són altres de les actuacions que esperen avenços en els següents dotze mesos.

També podria activar-se la comunitat energètica del polígon Agro-Reus mentre s’exploren noves «possibilitats» per «arribar a les llars», digué l’edil i tinent Daniel Rubio.

Les primeres actuacions que es veuran el 2026

Inici del soterrament de les torres del Pinar

Primera pedra de l’escola Inauguració del reformat bressol municipal L’Ametller Museu d’Art i Història

Idea guanyadora del concurs per dissenyar l’InnoReus

Endesa començarà les obres per soterrar la línia d’alta tensió al seu pas per l’avinguda de les Torres, de la urbanització del Pinar, a principis del 2026 i requeriran un mínim de 18 mesos

El gener es col·locarà la primera pedra per a la construcció de la nova llar d’infants. S’alçarà dins l’actual recinte de l’Escola Eduard Toda i permetrà crear una illa educativa completa.

Una quarantena de propostes es van presentar al concurs d’idees per dissenyar el cinquè centre d’empreses municipal. S’espera que entre gener i febrer es concreti l’opció guanyadora.

El Museu d’Art i Història reobrirà les seves portes el 30 de gener. Inclourà un espai per a artistes locals, que disposarà de documentació original i esbossos de l’arquitecte Antoni Gaudí.

10 dijous 18 de desembre de 2025

Els Mossos d’Esquadra detenen un home i un menor per falsos avisos al telèfon d’emergències 112 Policial l Activaven la policia per falsos fets i, en arribar les patrulles, els llençaven petards o objectes Es preveu dur a terme més detencions sobre aquests fets

Miquel Llaberia Els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Reus van detenir el passat dilluns 15 de desembre a la capital del Baix Camp a un menor i un home de 19 anys com a presumptes autors d’un delicte de desordres públics i un altre d’atemptat contra els agents de l’autoritat per trucades falses al telèfon d’emergències 112. Alhora, una dona de 20 anys està també sent investigada pels mateixos fets. Entre el 7 de setembre i el 20 d’octubre d’enguany, es van rebre un seguit de trucades al telèfon d’emergències 112 sol·licitant presència policial al barri Gaudí. En tots els casos es van activar de forma urgent diverses dotacions policials que, en arribar al lloc dels fets, van ser rebudes amb el llançament de petards i tota mena d’objectes contundents. A continuació, els agents comprovaven que els fets pels quals els havien alertat eren falsos.

Els reiterats avisos telefònics

Imatge d’arxiu de dos agents de Mossos d’Esquadra. Mossos d’Esquadra

comunicaven des de falses agressions i baralles fins a incendis, ocupacions, persones que causaven inseguretat al barri o, fins i tot, un cas de

violència masclista. En total es van dur a terme 9 trucades falses des d’un mateix número de telèfon i, la resta, des de dues numeracions diferents,

totes elles al vespre o en horaris de nit i matinada.

Les trucades Entre aquests casos, desta-

quen diversos com el llançament de mitja dotzena d’ous contra els agents que el passat 8 d’octubre, pels volts de les 20.15 hores es van desplaçar fins a l’avinguda Barcelona a conseqüència del suposat intent d’ocupació d’un habitatge. Només un dia després, a les 4 hores, uns desconeguts van tirar pedres i altres objectes contra una patrulla de la Guàrdia Urbana que acudia a un suposat incendi de contenidors a la plaça Sagrada Família.

Entre els darrers fets, hi ha el que va tenir lloc el 18 d’octubre també cap a les 4 hores, arran d’una alerta per un possible cas de violència masclista a l’interior d’un vehicle estacionat a l’avinguda Barcelona.

En arribar al lloc dels fets els Mossos, van haver de recular

ràpidament arran de l’impacte d’un potent petard i altres objectes contundents contra el vidre del parabrisa del vehicle. Aquella mateixa matinada els responsables de les falses alertes van fer dues trucades des de dos números diferents en només deu minuts de diferència.

La investigació Davant d’això, la policia catalana va iniciar una investigació amb l’objectiu d’identificar els autors de les falses trucades, comptant amb l’antecedent d’un primer avís del 14 de maig. Els agents es van desplaçar fins a l’avinguda Barcelona per una suposada baralla multitudinària i van rebre el llançament de diversos objectes contundents. A més, es donava la circumstància que el passat mes de febrer, efectius de Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana van viure dos episodis previs en què uns desconeguts van llençar objectes des d’un terrat.

Finalment, i arran de totes les gestions dutes a terme durant els darrers mesos, aquest dilluns es van dur a terme les primeres detencions i es continua amb l’objectiu de fer nous detinguts en els següents dies. Els dos detinguts d’aquest dilluns acumulen més de mitja dotzena d’antecedents per delictes patrimonials. Ambdós van quedar en llibertat unes hores després amb l’obligació de presentar-se davant l’autoritat judicial quan siguin requerits.

Cremen dos contenidors al passeig de Misericòrdia Successos l Els Bombers de la Generalitat van intervenir ahir dimecres 17 de desembre a la matinada en dos incendis amb pocs minuts de diferència al passeig de Misericòrdia. El primer avís es va rebre a les 4.42 hores i es van mobilitzar a l'altura del número 26, on

va cremar un contenidor i dos més van resultar afectats. A més, van evitar que les flames es propaguessin a un vehicle estacionat al costat.

A les 5.14 hores van rebre un segon avís per un altre incendi al número 16, en què un contenidor va quedar calcinat. S. Cid/Bombers

El Dinadal 2025 recapta 2.800 euros Solidaritat l El Dinadal 2025 aconsegueix recaptar 2.800 euros i amb la participació de 130 persones. Els diners es destinaran íntegrament a la Casa Misericòrdia i a la Societat de Sant Vicenç de Paül de Reus, dues entitats que treballen per l'autonomia i la dignitat de les persones sense llar i en situació de vulnerabilitat a la ciutat. Redacció/Cedida

dijous 18 de desembre de 2025

Les escoles Prat de la Riba i La Vitxeta reben el suport de Formació i Treball per compostar Educació l La Fundació fa seguiment i assessorament pels centres que ho sol·liciten Un dels reptes és aprendre quins residus es poden utilitzar o no

Miquel Llaberia La Fundació Formació i Treball dona suport a diferents centres educatius per desenvolupar un compostador a través del seu projecte ‘Compost amb Valors’, que pretén fomentar la inserció sociolaboral i promoure el compostatge comunitari. En la ciutat de Reus, en aquest curs escolar han estat dos els centres educatius interessats a rebre aquests serveis d’acompanyament i assessorament: l’Escola Prat de la Riba i l’Escola La Vitxeta. La tècnica de sensibilització mediambiental de la Fundació Formació i Treball, Arantxa Roca, comenta que són centres que «ja tenien compostador prèviament», però que per algun motiu o altre «no se’n sortien de fer-ho funcionar». Un fet que destaca, ja que segons Roca és habitual veure aquesta situació: «De vegades el docent no tenia prou coneixements per fer-ho funcionar. La teòrica la pots tenir molt clara, però

Fotografia d’una sessió informativa de la Fundació Formació i Treball a l’Escola Prat de la Riba. Cedida

després a la pràctica hi ha detalls que es poden escapar».

Per aquest motiu, el que ofereixen és un acompanyament que es basa en una pri-

L’Institut Gaudí, Escola Ambaixadora del Parlament Europeu Educació l L'Institut Gaudí celebra l'adhesió al programa

Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu amb la col· locació d'una placa que ho commemora. Aquest programa té com a objectiu fomentar el coneixement d'Europa i de la democràcia parlamentària entre els joves. L'aposta per aquesta iniciativa s'ha fet amb el suport de la regidoria de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Reus. Redacció/Aj. Reus

mera activitat informativa que pretén involucrar a tota la comunitat educativa del centre, ja que «volem que tothom sàpiga per què ho fem i com

ho fem, no tan sols els alumnes i mestres, sinó també els conserges o els monitors de menjador». A continuació, passa a una activitat més

pràctica amb el curs o classe encarregada en què aprenen, per exemple, quins residus poden anar o no al compostador. «Per exemple, als nens moltes vegades els impressiona que els xiclets no són precisament compostables!

Alguns pensen que qualsevol residu que llençaries a l’orgànic pot anar al compostador, i no és així», assenyala la tècnica.

Tota aquesta tasca es desenvolupa per part de treballadors d’inserció que esdevenen els «mestres compostadors» que es dediquen a dur a terme les activitats. Posteriorment a tota la fase d’aprenentatge, aquests mestres queden a disposició de les escoles per poder-los acompanyar i resoldre aquells dubtes que sorgeixin durant el procés. A més, faci-

11

liten que el projecte del compostador tingui continuïtat, tot i que el mestre que s’encarregués del projecte marxi de l’escola. Sergi Bernal, mestre implicat en el projecte a l’Escola Prat de la Riba, apunta que ha descobert que fer compostatge «té la seva dificultat, però no és tan complicat». «És qüestió de conèixer quines són les variables que has de controlar per fer que funcioni, com és el tema de la humitat, la temperatura i quins residus es poden posar o no», afegeix.

Economia circular Tot plegat té un objectiu pedagògic final molt clar, demostrar com un residu no és necessàriament una cosa inútil i el concepte d’una economia circular que ens permeti reduir el consum desmesurat.

«Som una escola verda i, clarament, volem millorar en tot el que sigui l’àmbit de la sostenibilitat. A més, crec que el compostador és una manera molt fàcil de veure com podem aprofitar un residu per millorar una cosa, que és el nostre hort, i ajudar a l’ecosistema i al planeta», argumenta Bernal. Per la seva banda, la tècnica de sensibilització mediambiental assenyala que l’objectiu és que els alumnes adquireixin un coneixement que «tingui una empremta en el territori, perquè a mesura que vagin creixent ho puguin replicar en la seva vida. El compostatge comunitari és la millor manera de gestionar el residu orgànic».

12 dijous 18 de desembre de 2025

L’Autoritat Portuària de Tarragona enforteix els vincles amb Reus Institucions l El Comitè Executiu de l'Autoritat Portuària de Tarragona ha celebrat la darrera sessió de l'any a Reus.

L'equip directiu del Port de Tarragona va desplaçar-se a la seu del Círcol amb la intenció d'evidenciar i enfortir les relacions amb les institucions del territori. L'alcaldessa de Reus, Sandra

Guaita; el president de la Cambra de Comerç de la ciutat, Mario Basora; i la presidenta del Círcol, Patrícia Terradellas, van assistir a l'inici de la reunió i van destacar la importància que trobades d'aquesta mena se celebrin a la capital del Baix Camp.

El president del Port, Santiago J. Castellà, va refermar aquest

L’Ajuntament inicia els treballs per posar al dia els pàrquings dissuasius Via Pública l La intervenció ja s'ha completat al Pi del Burgar Redacció L’Ajuntament de Reus té en marxa el pla de millora dels aparcaments dissuasius de la ciutat, que es va activant de manera periòdica, essent l’últim precedent fa dos anys.

Els treballs consisteixen en la neteja dels solars, tant de pos-

sibles deixalles acumulades com de males herbes, i l’aportació de terres per eliminar solcs i anivellar el terreny. La intervenció ja ha culminat al pàrquing del Pi del Burgar i després de la campanya de Nadal continuarà a la resta. El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, afirma que «continu-

em treballant per detectar les necessitats de manteniment que té la ciutat». «Els aparcaments dissuasius tenen una funció molt important per al desplegament de la ZBE i especialment per la gent que visita la ciutat», afegeix. «És important tenir-los a punt per donar un bon servei», remata

l’edil. Aquests aparcaments s’emmarquen en les polítiques municipals de mobilitat sostenible i, sobretot, en les mesures complementàries al desplegament de la Zona de Baixes Emissions, ja que ofereixen una alternativa d’estacionament, en general, fora del seu perímetre. Així mateix, el consistori analitza altres solars disponibles per incrementar el nombre de places de pàrquings dissuasius. Recentment, s’ha aprovat habilitar-ne un al polígon Dyna, amb capacitat per a 220 vehicles.

vincle destacant la visió i el compromís metropolità del Port de Tarragona. De fet, la institució va celebrar una reunió a Vila-seca a l'octubre i, la setmana passada, es va comprometre a dur-ne a terme una a Valls l'any vinent; gestos que busquen potenciar el paper com a agent regional i metropolità. Redacció/Cedida

Treballs de manteniment a l’aparcament del Pi del Burgar. Aj. Reus

La Fira Centre Comercial suma New Blanco a la seva oferta de moda Comerç l La Fira Centre

Comercial ha ampliat la seva oferta comercial i de moda amb la incorporació de New Blanco, una marca que inicia una nova etapa que aposta pel públic jove a través d'un concepte modern i, alhora, fidel a l'essència de Blanco. El nou establiment es troba a la planta carrer i representa la tercera obertura de la mar-

ca. Amb un disseny renovat, New Blanco cerca consolidar-se com una referència en moda femenina jove, amb preus competitius i personalitat pròpia. La proposta de la firma està pensada per a dones joves «que volen experimentar amb el seu estil sense renunciar a la qualitat ni al preu». A la botiga, es poden trobar vestits, tops, faldi-

lles, jaquetes, denim, calçat i complements. En paral·lel, New Blanco ha activat el seu canal de venda en línia, on es poden trobar les primeres col·leccions de la temporada tardor-hivern. La Fira busca «reforçar el posicionament com a destí de moda de referència» sumant «varietat, estil i noves experiències de compra». Redacció

El nou establiment es troba a la planta carrer i s’enfoca en la moda femenina jove. Cedida

dijous 18 de desembre de 2025

L’AEQT demana al Govern enllestir amb urgència el pla de competitivitat del sector químic Economia l Segons explica l’entitat, aquest 2025 la indústria ha viscut una situació «complexa» Marta Omella Blanco L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) reclama al Govern enllestir «al més aviat possible» el pla conjunt per millorar la competitivitat del polígon petroquímic de Tarragona. Així ho va defensar el president de l’entitat, Javier Sancho, durant l’acte de balanç de l’any, celebrat ahir a Tarragona. Sancho va insistir en el «sentit d’urgència» que tenen les empreses químiques, en un context que ha qualificat de «complex» per a la indústria, especialment per a la química bàsica. «Tenim el suport de les administracions, però no sempre coincidim amb el ritme. Necessitem mesures urgents», va remarcar.

En aquest sentit, va advertir que les previsions per al 2026 són similars a les del 2025 i que no esperen millores significatives a curt termini.

Entre els principals factors que afecten la competitivitat del sector, el president va assenyalar l’alt cos de l’energia, els drets d’emissió de CO₂ i la forta dependència de matèries primeres importades de fora d’Europa. Segons va exposar, la producció de la química

Imatge del president de l’AEQT, Javier Sancho, durant l’acte de balanç de l’any. Eloi Tost / ACN

La producció química bàsica a l’estat ha caigut un 9% des del 2020

bàsica a l’estat ha caigut un 9% des del 2020, mentre que a escala europea la indústria química a Europa ha reduït en un 34% el seu impacte des del 1990. Així i tot, Sancho va vo-

Salou s’uneix al projecte Biosphere per impulsar el turisme sostenible Societat l El conveni planteja reptes sobre la preservació de l'entorn Redacció L’Ajuntament de Salou ha signat la Carta de Compromís amb el Turisme Sostenible del projecte Biosphere, liderat per l’entitat internacional Responsible Tourism Institute (RTI). La signatura s’ha formalitzat conjuntament

amb Patricio Azcárate Díaz de Losada, secretari general de la institució.

A través d’aquesta adhesió, Salou assumirà «compromisos concrets», com la incorporació de «polítiques de preservació i posada en valor del patrimoni cultural i natural, el foment de pro-

ductes turístics respectuosos amb l’entorn, la promoció de l’intercanvi de coneixement i bones pràctiques, l’impuls de projectes demostratius de sostenibilitat i la integració de la diversitat cultural en programes de formació, recerca i educació turística». A més, l’adhesió consolida la neces-

13

residus sòlids urbans. «És un projecte trencador, el pal de paller del d’aquest projecte de transformació del polígon petroquímic que ha de fer que tota Europa vingui cap a Tarragona», va assegurar. També va valorar positivament el nou pla d’infraestructures elèctriques, que ha de permetre iniciar el 2026 l’electrificació d’un dels cràquers del complex petroquímic. «Volem potenciar l’electrificació, però amb garantia de subministrament d’energia renovable i, per això també necessitem preus més competitius», va subratllar.

Combustibles renovables El president de l’AEQT va celebrar també el canvi de posició de la Comissió Europea respecte al motor de combustió i va defensar el paper dels combustibles renovables i sintètics com a solucions per reduir emissions. De fet, va recordar que Tarragona ha estat el primer emplaçament on s’ha produït gasolina 100% renovable. «Els combustibles renovables i sintètics ens permetran reduir les emissions de CO₂ entre un 70% i un 90%», va dir.

A més, va explicar que s’estava treballant «d’una forma activa» amb les autoritats competents per a aconseguir els permisos d’investigació per a poder continuar desenvolupant del projecte TarraCO₂, un magatzem submarí de CO₂ anunciat fa un any i finançat per la Comissió Europea. «El CO₂ és una matèria primera, i estem treballant per a poder incorporar-lo en les nostres instal·lacions. Això és el futur», va afirmar.

ler posar en valor les oportunitats del territori i va defensar el potencial de Tarragona per convertir-se en «un gran hub multienergètic» basat en un polígon descarbonitzat i

en la producció de materials renovables i circulars.

En aquesta línia, va destacar l’aprovació de l’Ecoplanta, que permetrà produir metanol circular a partir de

sitat del municipi d’invertir en un model turístic «responsable, equilibrat i alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides».

L’alcalde de Salou, Pere Granados, remarcava que «aquest compromís referma la visió de Salou com una destinació que entén el turisme com una oportunitat de progrés compartit, respectuós amb el territori, la cultura i la qualitat de vida de la ciutadania», i ha subratllat que la sostenibilitat «no és un objectiu puntual, sinó un procés de millora».

Patricio Azcárate i Pere Granados durant l’acte. Ajuntament de Salou

14 dijous 18 de desembre de 2025

La Diputació invertirà 16,5 milions d’euros per cobrir les despeses corrents de 163 ajuntaments Propostes l Sufragarà les despeses entre 2024 i 2025, els dos primers exercicis del pla quadriennal En total, el 86% dels 184 municipis de la demarcació han rebut inversions

Adam Díaz Garriga La Diputació de Tarragona cobrirà, a través del Pla ImpulsDipta, les despeses corrents de 163 ens locals de la demarcació amb 16,5 milions d’euros d’inversió. Una proposta que pretén ajudar tots els municipis tarragonins en accions de reparació, sufragar deutes, manteniment viari, béns i serveis o sous municipals. El pla, que continuarà vigent fins a l’any 2027, cobrirà les dues primeres anualitats acordades, entre l’any 2024 i 2025 per als municipis que hagin sol·licitat el cobriment de les despeses.

Cap de les comarques s’ha quedat sense part del finançament, amb una distribució equitativa segons el tipus de projecte presentat per cada consistori, en funció de les seves necessitats.

El Baix Camp ha estat la comarca més beneficiada, amb una inversió de 2,7 milions d’euros que subvencionarà a 25 municipis. La segueixen l’Alt Camp, amb 21 municipis

La Diputació ajudarà als ajuntaments amb despeses de manteniment, prèstecs i salaris públics. Cedida

que han rebut l’ajuda i el Priorat, que obtindrà subvencions per a 23 localitats, ambdues comarques amb una inversió de 2 milions d’euros en total.

«Els ajuntaments surten beneficiats, a nosaltres ens va molt bé», explicava l’alcalde de Falset, Carlos Brull. En el cas de la capital del Priorat,

destaquen l’increment del 50% d’aquesta subvenció, tot i que «reivindiquen» la «lluita constant dels ajuntaments».

«Sempre són benvinguts», su-

bratllava el batlle.

Comarques com el Tarragonès també han rebut un ajut d’1,8 milions d’euros, que es repartirà entre 16 municipis. Un d’ells és Vila-seca, que valora «positivament» les subvencions, destacant que «diversifiquen la gestió i han millorat l’agilització del procés». «En el nostre cas, ens ajudarà en qüestions de manteniment, via pública i carrers», explicava la regidora d’Innovació, Cristina Cid, mostrant «satisfacció» per l’augment portat a terme per la Diputació enguany sobre les subvencions.

Entre la resta de comarques que veuran cobertes les seves necessitats també figura el Montsià, que rebrà 1,2 milions d’euros pels seus 12 municipis sol·licitants i la Conca de Bar-

berà, amb 1,6 milions d’euros destinats a un total de 20 municipis. «Són 109.000 euros que ens ajuden molt», expressava l’alcalde de Montblanc, Marc Vinya.

Més ajuda L’ajuda també arribarà a la Terra Alta (1,1 milions d’euros), Ribera d’Ebre (1,5 milions d’euros) i Baix Ebre (1,4 milions d’euros). El programa, d’acord amb la Diputació de Tarragona, ajudarà a sufragar les despeses corrents dels municipis en les accions dels capítols de despesa econòmica 1, 2 i 3 dels pressupostos dels ens locals. És a dir, principalment en les despeses financeres, béns corrents i serveis i despeses de personal. En total, el 86% dels ajuntaments de la província de Tarragona han optat a aquesta subvenció.

Dels 184 que s’hi integren, 163 han estat beneficiats per l’ajut del Pla ImpulsDipta.

Les accions prioritàries i més demanades pels municipis han estat el manteniment d’instal·lacions, reparacions del consistori, contactes de serveis, arrendaments, primers d’assegurances i, tal com destaca la Diputació, despeses financeres com interessos de préstecs, comissions o deutes endarrerits en les últimes anualitats que hagin estat sol·licitades, depenent de la consideració de la institució tarragonina sobre la urgència que tinguin els projectes. Així, restarien les pròximes anualitats del pla.

Vila-seca instal·larà càmeres per controlar tots els accessos del municipi Seguretat l En total, 17 noves càmeres captaran infraccions i il·legalitats Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Vila-seca preveu la instal·lació de 17 noves càmeres de vigilància per cobrir el control de la seguretat de tots els accessos possibles del municipi. Els nous equipaments captaran infraccions i il·legalitats compenetrant-se amb el sistema actual, que col·labora amb la Policia Local i els Mossos d’Esquadra. La instal·lació s’espera en un termini màxim de quatre mesos per començar les vigilàncies durant el primer trimestre del 2026, tot i que encara manca la licitació del projecte.

Aquest projecte representarà la «segona fase» del procés de control que gestiona l’Ajuntament per sancionar les infraccions dins la localitat, i en aquest cas es reforçaran les entrades dels nuclis urbans de Vila-seca i la Plana. «Per una part, cobrim l’apartat de la seguretat i la vigilància, que serà compartida», explicava la regidora d’Innovació, Cristina Cid. La responsable del projecte també confirmava que els nous equipaments «permetran dur a terme estudis de manera més anònima per avaluar la sostenibilitat» i els perills dins el municipi. «Tot

serà conjunt per obtenir informació de tots els accessos», indicava Cid. Segona fase El municipi ja disposava de vuit videocàmeres de vigilància, però mancaven «alguns accessos» on es cometien infraccions, ja que totes les actuals estan instal·lades al nucli urbà de la Pineda. L’espai més concorregut, especialment a l’estiu, i on més infraccions es detecten, segons fonts del consistori. Les càmeres efectuaran la lectura de matrícules en 17 emplaçaments repartits pels accessos dels nuclis

El nous sistema també aportarà dades a la Policia Local i els Mossos d’Esquadra. Cedida

urbans, «consolidant una infraestructura tecnològica comuna».

«El sistema operatiu actual de lectura automàtica de ma-

trícules ha demostrat la seva eficiència», destacaven des del consistori, fent esment de la seva «importància» com a «eina de suport a la Policia

Local». Ara, l’Ajuntament es marca els objectius de «millorar la capacitat de resposta davant les incidències i reforçar la seguretat ciutadana».

dijous 18 de desembre de 2025

Valls reactiva la construcció de la nova comissaria de la Policia Local

15

Adam Díaz Garriga

parcel·les resultants». «Els estudis geotècnics i topogràfics ja estan fets», assegurava Roca, indicant que el concurs «servirà per endreçar el projecte ja existent». D’acord amb la regidora, s’espera que la fase prèvia del projecte se superi aquest mateix desembre, i representarà el primer pas per reactivar un projecte «necessari».

L’Ajuntament de Valls dona el primer pas per al futur projecte de la comissaria de la Policia Local, que s’ha mantingut aturat des de l’any 2021. La reactivació del projecte ha estat a través de la publicació d’una licitació per portar a terme un concurs d’idees, concretament per a la «redacció de l’avantprojecte bàsic, projecte executiu i direcció de l’edifici.

«Era una prioritat des de l’anterior legislatura i ha arribat a través d’acords amb el cos de policia», indicava la regidora de Territori, Sònia Roca. El concurs d’idees escollirà entre tres i cinc propostes d’execució i un jurat expert avaluarà quina «s’adequa més a les necessitats del municipi» Juntament amb el projecte, el consistori també preveu una futura ampliació de la plantilla «fins als 55 o 60 efectius».

Concretament, s’espera un increment de plantilla en els dos pròxims anys fins a arribar a 10 comandaments: una Inspectora, tres sergents, sis caporals i un total 35 agents més.

La regidora també va do-

Creixement El consistori defensa l’ampliació per la «falta d’espai físic», que «impossibiliten» l’increment de la plantilla, ni «les dependències en l’actual edifici». D’aquesta manera, asseguren que «cal bastir una nova comissaria en un altre indret, on no hi hagi les actuals limitacions», que permeti garantir que la policia municipal «disposarà de les instal· lacions adequades».

El mateix informe publicat pel consistori establia que «les instal·lacions no reuneixen els requisits exigibles de seguretat d’acord amb les normes pròpies de les comissàries», explicaven, com per exemple «portes blindades i amb accés restringit, així com la higiene en el treball».

Actualment, la comissaria de la policia local està ubicada a l’edifici situat a la Baixada de l’Església del municipi, número 8, on es van instal·lar l’any 1993 com a «ubicació provisional», i que no s’ha canviat fins ara, també mostrant problemes en l’accessibilitat i la «mala» situació.

Seguretat l Juntament amb el projecte, el consistori preveu una ampliació de la plantilla a 60 efectius

Mapa de la zona on s’efectuaran les futures obres de la comissaria de policia. Ajuntament de Valls

nar a conèixer els detalls de la nova comissaria, que tindrà dues plantes: una planta primera i un soterrani, a més d’un aparcament i una zona verda. La zona també s’aprofitarà per construir nous edificis d’habitatge en un espai

L’edifici actual es fruit d’una solució temporal aplicada l’any 1993

de 808 metres quadrats, i la superfície total prevista per al projecte serà de 4.145 metres quadrats.

L’edifici es construirà entre el pantà, el carrer de l’Escorxador i el carrer Sant Benet, tot i que completant-se amb la

zona verda i l’habitatge, també englobarà el carrer Sant Josep. Segons el consistori, la intenció «és desenvolupar immediatament» el projecte i executar la gestió urbanística com més aviat millor per tal de «poder construir a les

Els Tres Tombs tornen a Valls marcats per la recuperació de peces patrimonials Cultura l El carro de Vilaverd i la diligència restaurada de Sant Antoni desfilaran novament pels carrers Redacció Els Tres Tombs tornen a Valls amb tres dies dedicats a l’exposició i mostra dels exemplars «més singulars de Catalunya», enguany destacant la recuperació de patrimoni històric per celebrar l’acte honorífic de Sant Antoni Abat de Valls. Les activitats arrencaran el dia 9 de gener del 2026, amb la inauguració de l’exposició Valls, capital del patrimoni de carros, i es completarà el cap de setmana del 10 i 11 de gener amb la vigília i la celebració de la Vespra, finalitzant amb les tradicionals tres voltes al mu-

nicipi de les dil·ligències.

El programa d’enguany presenta diverses novetats, entre les que s’inclouen el Vermut del Dimoni, que tindrà lloc a la Plaça de les Garrofes a les 12 del migdia, i la modificació del recorregut a causa de les obres de la muralla de Sant Francesc. Un fet que, segons el consistori, comportarà que la benedicció dels animals se celebri de manera excepcional a la Capella del Roser. A més, el diumenge 11 de Tres Tombs comptarà amb dues incorporacions patrimonials rellevants: la participació del carro de Vilaverd i la diligència

restaurada de la Societat de Sant Antoni de Valls.

El carro de Vilaverd, vinculat de manera profunda a la memòria traginaire de Valls, tornarà a desfilar pels carrers de la ciutat 14 anys després de la seva última aparició l’any 2011. Durant cinc anys, va ser l’encarregat de tancar els Tres Tombs de Valls.

En el cas de la recuperació de la diligència de la Societat de Sant Antoni de Valls, es tracta de la primera peça adquirida per l’entitat l’any 1983, a Alhama de Aragón.

La diligència va desfilar als Tres Tombs, fins que el seu

Representants de les diligències i el consistori durant la presentació. Ajuntament de Valls

deteriorament en va impedir la participació a finals dels anys noranta. El pròxim mes de gener, després d’un any de restauració, la diligència ha

recuperat es reincorporarà a la planificació. D’altra banda, per cinquè any consecutiu, s’aplicarà el protocol de benestar animal i qualitat de la

Coordinadora de Tres Tombs de Tarragona. A més, les persones que portin el seu animal domèstic a beneir rebran un aufarsó d’agraïment.

16 dijous 18 de desembre de 2025

El personal municipal de Cambrils no farà la vaga programada per aquest dijous Societat l Els sindicats i l’Ajuntament han arribat a un acord per millorar totes les condicions demandades Redacció El personal municipal de Cambrils desconvoca la vaga programada per aquest dijous, advertida en les últimes negociacions portades a terme durant el passat novembre. L’Ajuntament de Cambrils concedirà finalment les condicions demandades als treballadors del consistori, després d’una nova «maratoniana sessió de negociació de més de set hores», segons expliquen des de la Junta de Personal i Comitè d’Empresa, així com entitats adjacents com el Comitè de Vaga i els sindicats

de CCOO, UGT I CSIF. D’acord amb els convenis anunciats pel personal, l’Ajuntament accedirà a la creació d’una plaça de Cap de Recursos Humans «de manera urgent». Una mesura que afectarà la principal demanda per part dels treballadors: «acabar amb la saturació del departament», que també es reorganitzarà i «racionalitzarà».

A més, es preveu la implantació de complements que millorin les condicions de cada categoria laboral, i s’estableix una data límit fins al 27 de febrer, afectant directament les nòmines dels treballadors.

Des dels sindicats destaquen l’entrega «en el temps adequat» d’un «esborrany del reglament de productivitat» que, tot i que «és embrionari», s’ha qualificat com «un bon inici».

Endarreriments Destaca també el pagament de «tots els endarreriments» pendents per part de l’Ajuntament abans del mes de març de 2026, una de les mesures que més queixes ha provocat per part del personal, que acumula nòmines impagades des de fa més de tres mesos. Entre els acords, també s’ha acordat

Imatge dels treballadors durant l’última mobilització. Cedida

L’Ajuntament pagarà totes les nòmines endarrerides abans del març de 2026 actualitzar l’informe de riscos psicosocials, que fa tres anys que no pateix canvis.

En el document també s’estableix la destinació d’una productivitat «per a les persones que no hagin rebut el seu sou», amb quantitats assignades de «com a mínim» 211.000 euros durant el primer semestre de 2026 per a patronats i consistori; 85.000 euros anuals per a la Policia Local. Per al

segon semestre, s’estableix la mateixa quantitat de 211.000 euros. Segons els sindicats, el pagament per part de l’Ajuntament es farà efectiu al juny i desembre de 2026, a l’espera que «el consistori compleixi» les condicions aprovades per desconvocar la vaga d’aquest dijous.

Les estacions s’ubicaran al carrer Robert Gerhard i la plaça Carles Roig

L’ascensor ja està operatiu per pujar a l’ermita. Ajuntament de Cambrils

Ja torna a funcionar l’ascensor de l’ermita de la Mare de Déu del Camí de Cambrils Societat l L’ascensor de

l’ermita de la Mare de Déu del Camí torna a estar en funcionament, després d’un any d’aturada per problemes tècnics. L’Ajuntament de Cambrils ha invertit 6.494 euros per adaptar la instal·lació, que a partir d’ara s’inclou dins del contracte de manteniment dels ascensors dels equipaments municipals. Després

d’un últim tràmit de revisió, l’ascensor ja estarà operatiu pel concert de Nadal de la Coral Verge del Camí i la Coral Jove. L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha afirmat que «l’ermita ha de ser accessible per a tothom, sense excepcions». La reparació forma part del conveni entre consistori i ermita per mantenir l’espai.

Redacció

Imatge d’una de les estacions de recàrrega actuals de Cambrils. Cedida

Cambrils instal·larà tres nous punts de recàrrega per a vehicles elèctrics Serveis l Seran estacions del tipus semiràpid Redacció L’Ajuntament de Cambrils instal·larà en els propers mesos tres nous punts de recàrrega semiràpida per a vehicles elèctrics, finançats amb

Fons Next Generation de la Unió Europea. El contracte mixt de subministrament i obra per la instal·lació dels punts s’ha adjudicat a l’empresa Ectecnic Movilidad Electrica SRL per un import

de 30.990 euros + IVA. Es preveu que els treballs comencin les properes setmanes i el servei pugui estar en funcionament abans de finals de març del 2026.

Les tres noves estacions

de recàrrega, de dues preses cadascuna, són del tipus semiràpid, amb una potència igual o superior a 22KW).

Dues se situaran al carrer Robert Gerhard i substituiran les antigues, que fa més de dos anys que no estaven operatives, i una a la plaça Carles Roig, per cobrir la zona de la Vila. Els punts de recàrrega seran espais d’accés públic, en places d’estacionament específiques per a vehicles elèctrics (dues places per sortidor), accessibles per a usuaris de vehicles elèctrics de diferents tipologies.

L’actuació forma part del projecte ‘Cambrils, Vila Marinera Sostenible’, aprovat pel Ministeri d’Industria, Comerç y Turisme) en el marc de la convocatòria extraordinària 2023 del programa de Plans de Sostenibilitat Turística en Destins, finançat íntegrament amb els Fons Europeus Next Generation-EU.

dijous 18 de desembre de 2025

17

Jaume Jardí arriba al centenar de partits en el seu moment més dolç de cara a porteria Futbol l El davanter reusenc figura entre els cinc màxims golejadors de la categoria Oriol Castro Sanz Jaume Jardí va meravellar el darrer partit amb un gol només a l’abast d’alguns escollits. Una diana més pròpia del Cirque du Soleil, ara que està per la ciutat, que d’un jugador de la tercera categoria del futbol. El de Reus sempre ha demostrat la seva qualitat, fos o no titular, en les últimes temporades. Però amb el nivell ni la regularitat a la qual està jugant aquest curs.

Jardí ja suma vuit gols aquesta temporada i està entre els cinc màxims golejadors de la categoria. Registra 0,50 gols per partit. Amb només 16 partits, el davanter ja ha registrat el seu curs més golejador des que va sortir del planter del FC Barcelona.

Després d’un altre estiu difícil a can Nàstic, on van marxar peces importants de la plantilla, el reusenc ha fet un pas endavant i lidera l’atac grana.

En el segon partit de lliga, al camp del Betis Deportivo, ja va brillar amb dos gols, esdevenint la referència ofensiva.

L’estrena golejadora va ser de penal i Jardí ja en porta cinc dianes des del punt fatídic. No n’ha fallat cap, xutant-los amb

potència o ajustats al pal. Un segur de vida pel Nàstic. «Si ajusto bé la pilota on toca, sé que el porter ho té molt difícil per arribar o gairebé impossible si no s’anticipa. L’encert és una cosa que s’entrena i es practica, tot i que algun dia fallaré un», explicava aquest novembre al Diari Més.

Visió de joc Més enllà de les xifres, la qualitat del reusenc millora el joc dels de Parralo quan ell és al camp. La seva visió de joc endreça en moltes situacions l’ofensiva de l’equip i les seves centrades gairebé sempre generen perill, com amb el gol de Morgado a Múrcia. A més, el gran rendiment de Jardí arriba en una temporada on s’ha retrobat amb Cristóbal Parralo, un entrenador amb qui ja va aconseguir un ascens amb el Racing de Ferrol.

El tècnic andalús creu en ell i busca la millor posició, en funció del partit, pel seu jugador estrella. Aquesta temporada, Jardí ha rendit tant a la mitjapunta com a la banda, forçant i resolent molts duels individuals.

El moment més dolç de Jaume Jardí a Tarragona arriba

Les seves dades al Nàstic

100 21 partits

0,50

gols

Mitjana d’aquesta temporada 2025-2026

Jardí és, de moment, un segur de vida des del punt de penal amb cinc gols quan compleix un centenar de partits amb la samarreta grana. El seu registre total, després de tres temporades al club i dos play-off, és de 21 gols i 14 assistències.

Més càrrega de minuts La càrrega de minuts ha sigut desigual en els tres cursos que porta a Tarragona. La primera temporada Jardí va sumar un total de 2.500 minuts, sumant 7 gols i 5 assistències. En la passada campanya, la seva presència al verd va ser menor i va registrar uns

Voleibol l Els rojillos es van veure superats en tot moment

L’Instercap Asisa CV Sant Pere i Sant Pau va perdre ahir al vespre a Almeria de forma clara (3-0). El partit va arrencar igualat però a la meitat del primer set els andalusos van ampliar diferències. Els tarragonins van començar a

tenir problemes amb les recepcions i la construcció de joc. Borja Ruiz, atacant pel centre, desfeia la defensa cooperativista. Els bloqueigs de Pepe Villalba frustraven els atacs rojillos i només Denys González, amb els seus grans salts, creava perill a la pista contrària. Així, el set es va

assistències

gols per partit

El CV SPiSP cau amb claredat a Almeria (3-0) i la salvació s’allunya Oriol Castro Sanz

14

trencar i va acabar amb 25-15 a favor dels locals.

El segon set no va anar millor. Stevovski va canviar el col·locador, però el Sant Pere i Sant Pau no va aconseguir trobar el ritme i la confiança en els seus atacs. El finlandès Mikko Rasanen es va fer gegant tant en atac com en

1.800 minuts jugats. En canvi, aquest curs ja ha sumat més de 1.200 minuts al verd. Per aquest motiu, va arrencar a la banqueta el partit contra el Cartagena, ja que Parralo va voler dosificar els minuts del reusenc i evitar molèsties o lesions.

Acaba contracte Amb tot, només hi ha una mala notícia: Jaume Jardí acaba contracte aquesta temporada amb el Nàstic. Si aquest rendiment es manté, segur que el club, acabi on acabi al juny, li oferirà la renovació. Si algun club de superior categoria li ofereix una millor oferta, caldrà veure que decideix el mag reusenc. De moment, el Nou Estadi pot seguir gaudint dels golassos del seu 10.

defensa i va ampliar encara més les diferències entre els equips. Els rojillos, tot i demanar temps mort, no trobaven la forma de girar el partit. El set va acabar 25-12.

Millora insuficient El tercer set va ser el millor dels tarragonins, que van aconseguir millors posicions pels rematadors, que també van ser més efectius. Tot i això, la millora va ser insuficient, ja que els andalusos es van mantenir ferms i van amarrar la victòria. La salvació s’allunya una mica més.

El club cooperativista afronta un nou curs a la Superlliga. Albert Fabregat

18 dijous 18 de desembre de 2025

Més de 50.000 persones han jugat a golf i pitch & putt al Golf Costa Daurada Poliesportiu l Durant aquest any s’han organitzat més de 200 activitats esportives Redacció El Golf Costa Daurada ha tancat l’any amb una assis· tència rècord de persones en els seus camps. Més de 50.000 persones, tant socis com visi· tants, han gaudit enguany de la pràctica esportiva del golf i el pitch & putt. Marcos Meury, director gerent, va donar a co· nèixer aquestes dades durant el tradicional Esmorzar de Nadal amb la premsa i va re· marcar que es van organitzar més de 200 activitats espor· tives, un balanç que ha estat possible gràcies a una excel· lent organització i al bon estat

dels camps.

En aquest sentit, va remar· car que la substitució de l’her· ba per la varietat bermuda ha estat tot un èxit, atès que no només s’ha millorat l’ex· periència de joc i l’estat dels camps, sinó que s’ha assolit un estalvi en el consum d’ai· gua xifrat en 45.000m3, ar· ribant a l’objectiu marcat de sostenibilitat. A més, als greens s’ha treballat activament en el concepte d’uniformitat per a facilitar el joc.

Meury va recordar que l’or· ganització de la Ryder Cup a Camiral, el 2031, tindrà un enorme impacte econòmic en

aquest esport i en el conjunt del país. «Des del Golf Costa Daurada ja estem treballant per aprofitar aquesta opor· tunitat única de rebre, per primera vegada a la història, aquesta important compe· tició internacional a Catalu· nya», va assenyalar el director gerent.

Pàdel, tennis DiR Per la seva banda, Xavi Pueyo, director de Pàdel, Tennis i DiR Golf Costa Daurada va voler remarcar que «aquesta és la primera trobada de Nadal que fem amb tots vosaltres en la que per fi ja podem dir que

Imatge d’arxiu de la disputa d’un torneig al Golf Costa Daurada. Cedida

La substitució de l’herba per la varietat bermuda ha millorat l’estat dels camps tenim les tan esperades tres noves pistes de pàdel pano· ràmiques, amb la qual cosa ja

en sumem 10», i va afegir que «amb aquests efectius estem en disposició, no només de satisfer les demandes dels nostres socis i visitants, sinó d’optar a competicions de pà· del al més alt nivell».

En clau de captació de públic familiar, Pueyo va recordar que «s’han creat quotes es·

pecífiques i flexibles adap· tades a les necessitats de les famílies. Enguany també s’ha inaugurat un espai específic permanent de lleure, esport i entreteniment per als més petits de la casa batejat com a Mini Club. L’any s’ha tancat amb més de 1.350 abonats en aquesta secció.

dijous 18 de desembre de 2025

Cerdán diu que va viure «un abans i un després» de reunir-se amb Carles Puigdemont Política l L’exsecretari d’Organització del PSOE assegura que és innocent i víctima d’un «circ mediàtic» ACN L’exsecretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, va assegurar ahir que diverses veus el van avisar que hi hauria «un abans i un després» des de la foto que va fer-se amb l’expresident Carles Puigdemont durant la negociació del denominat «acord de Brussel·les», pel qual Junts va investir Pedro Sánchez.

«Vaig haver de portar escorta després d’aquella foto; tot va canviar», va asseverar en una compareixença davant la comissió del cas Koldo al Senat.

Cerdán va assegurar que és innocent i que és víctima d’un «circ mediàtic» basat en uns indicis policials poc fiables.

L’exdirigent socialista, que va començar la seva intervenció al Senat acollint-se al seu dret a no declarar, va ressaltar que no és un «corrupte». «Al final ho podran comprovar», va afirmar, tot dient que es defensarà fins al final per un cas que, a parer seu, el vol «lapidar a la plaça pública». Segons va afegir, la investigació

L’exsecretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, ahir dimecres al Senat. ACN.

a la qual se l’ha sotmès no ha donat «cap garantia» i es basa en àudios que són «falsos».

També ha negat ser soci de l’empresa Servinabar, epicen-

tre de les suposades corrupteles en contractes públics en el cas que afecta també José Luís Ábalos i Koldo García.

En un moment que la sena-

dora d’UPN Maria Mar Caballero va dir a Cerdán que havia arribat al Senat «sol», sense els seus companys de partit, ell va respondre que és «mi-

llor estar sol que mal acompanyat». «Tinc molta gent que em recolza i em creu», va manifestar abans de remarcar que la seva defensa judicial

«Mai he participat en cap adjudicació, ni de Navarra ni d’Espanya» se l’està pagant ell mateix, no el PSOE ni cap empresa. «Mai he participat en cap adjudicació, ni del govern de Navarra ni del govern d’Espanya», va prometre Cerdán.

Durant el seu torn d’interrogatori, el senador de Junts Eduard Pujol va ressaltar que Junts no creu en el «règim del 78» perquè és un sistema que demostra que l’Estat està més còmode «amb espies i tramposos» que defensant els drets de nacions com Catalunya. Per la seva banda, el senador d’ERC Joan Queralt va afirmar que Cerdán els va enganyar en la darrera compareixença que va fer a la comissió del cas Koldo, tot i que va destacar que ha fet també coses que «com a polític l’honoren». «Estic convençut que està pagant un preu i està rebent puntades de peu que es volen donar a altres», va avisar Queralt, tot dient que algú dels cercles del poder espanyol ha considerat que les gestions que va fer Cerdán amb l’independentisme basc i català van anar massa lluny.

«A mi m’agradaria que es demostrés que tot això és una operació de l’Estat profund i que vostè ha sigut el cap de turc, però en tinc seriosos dubtes», va reblar el senador republicà.

Els Mossos executen el desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona

Els Bombers fan 8 serveis per inundacions de baixos i pàrquings, la majoria a Alcanar

Societat l Hi vivien uns 400 migrants. Ahir hi va haver una manifestació de protesta

Successos l Els Bom-

ACN Un ampli desplegament dels Mossos ha començat a les 8.20 hores el desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, a instància del jutjat contenciós administratiu número 11 de Barcelona. Els agents s’han desplegat poc abans de les set del matí al voltant de l’espai, però no ha estat fins que s’ha fet de dia que ha començat l’actuació. En fer-ho, han demanat per megafonia als ocupants que marxessin voluntàriament. Alguns ho han fet, però d’altres, concen-

trats al vial per on s’accedeix a l’espai, han mostrat certa resistència i s’ha produït alguna empenta i cop. Finalment, els mossos han entrat a l’antic institut cap a les 8.45 hores.

A l’espai hi havien arribat a malviure uns 400 migrants, però molts han anat marxant els darrers dies. Al vial per on s’accedeix a l’antic institut, entre els carrers Guifré i Alfons XII, s’hi han concentrat una trentena de persones, que han entrellaçat els braços i han mostrat certa resistència quan els policies han començat la seva actuació. L’Ajunta-

bers van fer vuit serveis per inundacions de baixos i pàrquings, la majoria a Alcanar, per les pluges intenses que han caigut a la comarca del Montsià entre les cinc i les set de la tarda. Protecció Civil ha enviat poc després d'un quart de sis un missatge ES-Alert als telèfons mòbils del Montsià per avisar de la

Alguns dels manifestants durant la càrrega. ACN

Una trentena de persones han mostrat resistència contra la policia

ment de Badalona, propietari dels terrenys, reclamava poder recuperar l’immoble des de feia dos anys. En aquest temps, el B9 s’havia convertit en un focus de conflictivitat.

19

situació. Durant una estona, s'ha activat l'alerta del pla Inuncat. A les set de la tarda, la subdirectora operativa de Protecció Civil, Imma Solé, va explicar que es va rebaixar el pla a prealerta per la remissió de l'episodi, però ha demanat a la població de la zona que segueixi tenint prudència perquè les tempestes encara no acaben. ACN

20 dijous 18 de desembre de 2025

k Tribuna k

k Editorial k

Robe: de la periferia al altar cultural

H

ay artículos que uno nunca querría escribir. Este es uno de ellos. No porque sea un tema menor, sino justamente porque toca algo muy profundo: mi vida, mi irreverencia y, en buena medida, mi cosmovisión. Es quizás precisamente por eso que, si bien nunca hubiera querido escribirlo, este artículo para mí es necesario.

Como sociólogo más bien vinculado a la vida política local, no escribo sobre músicos ni sobre música. Pero Robe representa un fenómeno que trasciende la música: la transformación de lo periférico en cultura legitimada sin perder autenticidad. Su carrera comienza en los márgenes. Lumpen, ladillero, antisistema. Un tipo que incomodaba, que hablaba de lo que otros no querían oír. Su marginalidad no era solo geográfica, sino social, cultural y simbólica. Era el ‘afuera’ que molestaba al ‘adentro’.

Y, sin embargo, ese afuera se convirtió en referente. Hoy, Robe es venerado. Incluso por quienes, en su momento, lo habrían expulsado de la vida pública. El presidente le escribe, todo el arco parlamentario lo celebra. Lo que antes se percibía como ruido contestatario, hoy se reconoce como patrimonio cultural. De enfant terrible a hijo predilecto. Y lo más fascinante: no se ha convertido en mainstream; conserva su aura de diferencia, de genuinidad, de verdad. La periferia ha sido elevada, pero no domesticada.

Este tránsito muestra algo atrayente desde la mirada sociológica: cuando el poder La muerte de Robe no puede derribar algo, marca un final, pero lo hace suyo. En parte no cierra la historia. porque no le queda otra, Su legado vive en en parte porque desea quienes crecimos reflejarse en ese estilo con sus canciones, indómito que desafía la norma. Lo que Robe quienes aprendimos a cuestionar, a resistir, logró no es solo legitia ser fieles a nosotros mación cultural. Es la mismos apropiación de lo que era irreductible, transformado en símbolo colectivo sin perder autenticidad.

Robe evolucionó. Su música se hizo más pulida, más melódica, un punto menos transgresora en apariencia, pero nunca menos irreverente. No se vendió, sino que siguió siendo un alma libre, un verso suelto que rehúye el anclaje en lo que fue. Construyó las canciones que le pedía el cuerpo, no lo que otros esperaban de él, llevando su espíritu indómito siempre fuera del camino recto, recordándonos que la libertad creativa es también una forma de resistencia. Para seguir siendo, la clave era no hacer siempre lo mismo.

La muerte de Robe marca un final, pero no cierra la historia. Su legado vive en quienes crecimos con sus canciones, quienes aprendimos a cuestionar, a resistir, a ser fieles a nosotros mismos. Nos deja una lección sociológica y personal: la autenticidad tiene un valor incalculable, incluso cuando la sociedad tarda en reconocerlo.

Robe fue y será más que un músico: fue un laboratorio de identidad periférica que se convirtió en símbolo cultural. Fue y seguirá siendo, para mí y para muchos, la voz de la conciencia que nos invita a salir del camino a caminar y a elegir la ruta que nos dicta el corazón, incluso cuando todo parece estar dictado.

Mario Téllez Molina Sociólogo

Memòria històrica, memòria urbanística

L

a iniciativa d’En Comú Podem per catalogar l’antiga Universitat Laboral de Tarragona com a Bé d’Interès Cultural obre el debat sobre la conciliació de la memòria històrica i el desenvolupament urbà. El Complex Educatiu representa un referent per a milers de tarragonins i tarragonines, molts d’ells provinents de comarques, que van forjar-hi part de la seva trajectòria educativa i vital. Voler preservar aquest vincle emocional i històric és legítim. Tanmateix, cal ponderar també els beneficis del trasllat previst cap a la zona de Ponent. La inversió necesssària permetria modernitzar les instal·lacions educatives i adequar-les

a les necessitats del segle XXI. Aquest moviment, a més, hauria de servir per desencallar operacions clau com el trasllat d’Exolum, que va esdevenir la tomba del POUM del 2013 per la sentència de Suprem. La qüestió no ha de plantejar-se com un dilema irreconciliable. La declaració com a BIC no implica necessàriament la congelació total del solar. Amb una planificació acurada, alguns edificis emblemàtics del complex podrien preservar-se i integrar-se en un ús compatible amb l’activitat portuària prevista. Aquesta solució híbrida permetria mantenir viva la memòria col·lectiva mentre es facilita l’ampliació del Port de Tarragona.

k Tribuna k

Narcís Oller: el diàleg entre l’escriptor i els seus lectors

H

i ha escriptors i escriptores que ens acompanyen tota la vida. Algú propicià que els llegíssim, que ens interessessin, que en desitgéssim atènyer la producció sencera. La seva figura i la seva obra sempre ofereixen fils per estirar. Un d’aquests autors és el novellista Narcís Oller i Moragas (Valls, 1846 - Barcelona, 1930).

A finals dels anys 20 del segle passat, en una conversa amb Rossend Llates, el vell Oller afirmava que escriure era com dialogar amb els lectors, que un autor tenia aquest públic dues vegades: la primera, entre la gent de la seva generació i la segona, quan l’autor ja no hi era, si la seva obra s’ho valia. Tot això ho deia quan ja tenia enllestida la darrera història i n’havia acordat amb el seu fill la publicació pòstuma, com un tresor testamentari inesperat: les Memòries literàries. Redactades entre 1913 i 1918, es publicaren el 1962 i han estat una font documental per a estudis ollerians des d’abans d’editar-se. Les va adreçar a Víctor Català, que l’havia animat en l’empresa en ple oblit institucional. L’autor hi parla en primera persona, amb el to de confessió i sinceritat d’una autobiografia, i alhora amb la destresa narrativa i el desplegament de diàlegs que el caracteritzen.

A partir de la relectura de les seves obres, Oller endreça records, cartes i articles. Hi evoca, per exemple, la seva afició de petit a les lletres, als llibres en general, gràcies a la biblioteca de l’oncle Moragas, i a l’escriptura compartida amb el seu estimat cosí Josep Yxart, al Bosc de Valls i a Tarragona. Repassa la vida a Barcelona ja d’advocat, l’en-

la darrera novel·la, que li costà d’acabar, Pilar Prim (1906), quan li semblava que el seu temps havia passat.

El relat confirma que no l’abandonà mai l’entusiasme per la contemporaEmpar de Bofarull Bertran neïtat, pels esdeveniments polítics i Membre de la Societat Narcís Oller socials, per les psicologies que oferii de l’APELLC en, i per les descobertes a través dels (Associació de Professionals i viatges. El vallenc explica amb deteEstudiosos en Llengua i Literatura Catalanes) niment el viatge a París amb Yxart el 1886 per conèixer Zola i altres escriptors, i l’organitzat per Pereda a Santander i a Bilbao el 1893; també s’entreté en la rebuda a Barcelona d’Emilia Pardo Bazán per l’Exposició Universal de 1888. trada en el grup de la Renaixença, la L’última edició que en tenim és de voluntat de fer una literatura moder- la Biblioteca Narcís Oller de Cossetàna i en català, l’estrena en el gènere nia. Aplega en un sol volum els quinze de la novel·la partint capítols de les Mede les premisses reamòries, amb el sub«No l’abandonà mai listes i en el context títol Història de mos l’entusiasme per la contemporaneïtat, naturalista, amb el llibres i relacions pels esdeveniments suport dels crítics literàries, i el capíYxart i Sardà. Detalla polítics i socials, per les tol setzè, dedicat al la història de cada psicologies que oferien, teatre, sota l’epígraf i per les descobertes a llibre: des de l’èxit Notes per a les Metravés dels viatges dels primers, escrits mòries del meu pas de pressa, el Cropel teatre cataquis del natural là (pas que fou (1879) i La Paprou rellevant pallona (1882), quant a implitraduïda al francació personal cès el 1886 amb en traduccions i pròleg de Zola (i estrenes). el mateix any al Narcís Oller castellà i al rus); ofereix als lecel reconeixetors del s.XXI ment de l’autor a un espai de diCatalunya, a Esàleg amb ell i panya i a Eurola seva època. pa; les amistats Val la pena esliteràries… Fins a coltar-lo. Segur

dijous 18 de desembre de 2025

k Tribuna k

k Tribuna k

Viñuales i el seu equip de govern

Energia tarragonina, neta i justa

T

arragona va fer un pas important aprovant la moció presentada per ERC per col·laborar amb l’Energètica Pública de Catalunya el gener del 2024. Aquella aposta volia reforçar un model d’energia pública, propera i orientada al bé comú. Ara, aquest camí pren encara més sentit amb la nova moció específica sobre el gestor d’autoconsum municipal, una figura clau per convertir les paraules en projectes útils i transformadors per a la ciutat.

La crisi climàtica i l’encariment de l’energia han evidenciat que el model actual és insostenible. La transició energètica no és només un repte tècnic, sinó un repte democràtic: es tracta de decidir qui controla l’energia i com es reparteixen els seus beneficis.

I els ajuntaments, com a administració més propera, tenen la responsabilitat d’impulsar un canvi que sigui just, participat i arrelat al territori.

En aquest context, la nova moció situa Tarragona al capdavant d’un model modern i valent: crear la figura del gestor municipal d’autoconsum.

No és un rol auxiliar, sinó la baula imprescindible perquè l’autoconsum compartit, les comunitats energètiques i les instal·lacions municipals funcionin amb coherència i continuïtat. Aquest professional pot orientar veïns i entitats, facilitar tràmits, gestionar excedents, coordinar projectes i garantir que la generació d’energia renovable tingui un retorn social real

veïnat i empreses, així com convertir iniciatives puntuals en una estratègia estable i compartida.

A més, aquesta figura pot impulsar campanyes de divulgació, orientar soCarles Farré bre subvencions, col·laborar amb la Conseller d’ERC a l’Ajuntament de URV i centres tecnològics i ajudar coTarragona munitats veïnals que volen fer el pas, però es perden entre tràmits i normatives. És una eina profundament i palpable.

La normativa recent també empeny democratitzadora: fa que la transició en aquesta direcció. Tot i que el Reial energètica sigui comprensible i accesDecret Llei 7/2025 no va ser convalidat sible per a tothom, també per a qui no al Congrés, ha tornat a situar al centre disposa de recursos o coneixements del debat la necessitat d’ampliar la dis- tècnics.

La moció no pretén tancar cap tància per compartir energia i de remodel, sinó obrir conèixer legalment La crisi climàtica un procés evolutiu, la figura del gesi l’encariment de flexible i participat. tor d’autoconsum.

Paral·lelament, el l’energia han evidenciat Però deixa clar un que el model actual missatge: Tarragona Decret Llei 22/2025 és insostenible. La pot avançar cap a consolida el paper transició energètica no un sistema energètic dels ajuntaments en és només un repte tècnic, la promoció i parti- sinó un repte democràtic públic, transparent i de proximitat, on la cipació en comuniciutadania tingui un tats energètiques, confirmant que la transició energètica paper protagonista i on l’energia no ha de ser distribuïda, propera i amb sigui un privilegi, sinó una oportunitat compartida. mirada local.

La transició energètica no arribarà Tarragona ja ha començat a fer alguns passos amb la instal·lació de sola. Necessitem estructura, eines i plaques fotovoltaiques en diversos determinació. I el gestor d’autoconequipaments municipals, però perquè sum és la peça que ho pot fer possiaquests projectes tinguin impacte real ble. Si volem una Tarragona més lliucal una visió global i un lideratge tèc- re, resilient i preparada per al futur, nic constant. El gestor municipal d’au- aquest és el moment d’avançar. Tenim toconsum pot identificar nous espais, l’oportunitat i la responsabilitat de connectar equipaments públics amb fer-ho bé.

k Dels lectors El Paperot dels Adalids: Crònica d’una Crítica amb Mirall Un no pot evitar sentir una mena d’admiració, una fascinació gairebé teatral, davant l’espectacle que ens ofereixen els grans campions de les causes justes. Aquells que, amb la capa immaculada de la virtut i el far de l’ètica a la mà, han sortit al carrer i als hemicicles per il·luminar les parts fosques de la societat.

I en el panteó de les gestes èpiques, la lluita feminista ha estat, sens dubte, la més preuada i la que més banderes ha aixecat. Un esforç encomiable, sens dubte, per legislar i reeducar el planeta sencer en matèria

de paritat i respecte.

Però vet aquí la sorpresa, la gran paradoxa còmica d’aquesta tragèdia contemporània: resulta que la llar on més necessiten aplicar aquestes lliçons magistrals és, precisament, la seva pròpia. Després d’anys de sermons, de lleis pioneres i de senyalització pública de la misogínia aliena, els escàndols, que a diari ens desperten amb la fredor d’una dutxa d’aigua gelada a les notícies, esclaten amb una precisió quirúrgica a les files d’aquells que van fer de l’exemplaritat el seu eslògan.

El problema, és clar, no és que la cacera i la humiliació de companyes (que tant es denuncia fora) existeixin. El

problema és la descarada demostració que, quan s’aixeca un edifici tan alt de superioritat moral, la caiguda és infinitament més sorollosa i, ai las, més ridícula. Hem viscut un procés on la mirada s’ha posat tan fermament a l’espatlla del veí que ningú no va notar que la pròpia armadura tenia òxid i forats de vellesa.

I així, assistim a la que, potser, és una de les crisis d’hipocresia més vergonyoses que hem viscut. Una crisi on els qui ens volien ensenyar a distingir entre el bé i el mal —amb una severitat quasi inquisitorial— es revelen com a mestres de la grolleria interna i la mala praxi. La ironia és demolidora: el

21

foc que havien d’utilitzar per purificar la societat ha acabat cremant els seus propis fonaments.

Arribats a aquest punt, no n’hi ha prou amb la dimissió del peó de torn o amb un comunicat trist. Cal exigir responsabilitats als més alts nivells de la funció. No tant per la falta de feminisme (que també), sinó per la falta d’ètica i, sobretot, per un paperot que ha fet més per desacreditar el missatge que qualsevol campanya de l’oposició. Un aplaudiment irònic per l’autodestrucció: almenys, l’espectacle és digne de ser recordat.a

L

’alcalde socialista Rubén Viñuales, en el càrrec des de juny de 2023, ha assolit en gairebé 1.000 dies el que mai van aconseguir ni Josep Félix Ballesteros (OSC) en 12 anys, ni Pau Ricomà (ERC) en quatre. Disposar de tres pressupostos consecutius en vigor en ‘temps i forma’ a l’1 de gener. Malgrat que el PSC està en minoria en el Saló de Plens, per tercera vegada amb 16 vots aprova els pressupostos de 2025, que al capdavall és la llei més important en qualsevol govern, sigui municipal, autonòmic o estatal. Els anys 2001, 2002 i 2003 també es van aprovar els pressupostos amb governs de CiU + PP. Ara ha estat la suma de nou regidors del PSC, més Junts/2, ECP/2, no adscrits/2 i Elvira Vidal. El pressupost ascendeix fins als 218,5 milions d’euros, que suposa un increment del 3,35% respecte als actuals. També està prevista una pujada del 2,6% en la partida de despesa corrent, amb un augment notable en el capítol de personal.

Els crèdits per al Mercat Central i l’aparcament intel·ligent Jaume I, que ha resultat molt babau, ‘es mengen’ 2,4 milions el 2026. És una realitat que el desastre del no-parking Jaume I i l’aposta de fa dues dècades per la remodelació integral del Mercat Central seguiran llastrant de manera important les arques municipals el 2026. L’Ajuntament tancarà el 2025 amb un deute viu que suma 26,2 milions per aquestes dues obres. Recordem que les obres del Mercat van durar uns deu anys, entre el trasllat dels paradistes a la carpa provisional el 2007, l’acte de la primera pedra el març de 2011 i la inauguració del nou edifici el mes de març de 2017.

La reforma del mercat era més que necessària i ha suposat una gran inversió a canvi d’una instal·lació de referència que ha dinamitzat econòmicament el seu entorn. En canvi, l’aparcament mai ha funcionat, va ser un desastre constructiu, que va provocar una querella per malversació i prevaricació. Aquesta via penal va quedar en no-res l’any 2023, quan el jutge així ho va decidir. D’un pressupost inicial de 3,9 milions s’ha passat a un deute de més de 30 milions.

Ara el Jutjat de Primera Instància 15 de Madrid dóna la raó a l’Empresa Municipal de Transports/EMT, en la demanda que la societat municipal va presentar contra CA Metropolitan, la financera de la maquinària de l’aparcament de la Part Alta. La magistrada Vilma del Castillo ha resolt que la financera tindrà que tornar al consistori «la totalitat de les quotes de rènting, incloses les quantitats satisfetes a la Seguretat Social i a l’Agència Tributària». És a dir, la ciutat pot recuperar 11 milions d’euros.

Viñuales ha manifestat que «era una sentència molt esperada. El Jaume I és un gran horror per a la ciutat. Ara, es fa justícia per tancar un gran punt negre de la nostra història». Jordi Fortuny, president de l’EMT entre 2019-2023, va ser l’impulsor polític de l’exitosa demanda, i diu que «es van posar en ordre totes les factures i va suposar un treball de mesos d’investigació, ja que la manca de control en aquella època era evident. Si no ha prosperat la via penal, almenys s’ha aconseguit que ho faci la mercantil».

En resum, el fet que el govern municipal liderat per Viñuales hagi aprovat per majoria els tres darrers pressupostos, té molt de mèrit i més tenint en compte que sols són nou regidors socialistes els que conformen l’equip de govern. Han sigut capaços de gestionar, acordar, negociar, i consensuar amb Junts, En Comú Podem i tres regidors, per obtenir la majoria absoluta pressupostària: 16 vots. Tot un èxit. Felicitats.

Martí Virgili Tarragona Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

Josep M. Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís

22 dijous 18 de desembre de 2025

Necrològiques Tarragona Cinta Agné Llop.

Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 11:00 h a l’Església de Ginestar.

María Pilar Guijosa Alloza.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 17:00 h a la parròquia de Sant Pau.

Reus Joan Boqué Genovard.

Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 12.00 h a la parròquia de Sant Pere.

Antonio Martínez Torrente.

Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori Municipal de Reus.

Magdalena Guinovart Gausachs.

Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 10.00 h a la parròquia de Sant Feliu de Constantí.

Jose Ramón García Molina.

Ha mort als 63 anys. El seu funeral serà demà a les 12.00 h a la parròquia de Sant Pere.

Antonia Lorenzo Cintas.

Ha mort als 84 anys.

M. Teresa Plo, de la Fundació Bosch i Gimpera; el rector de la UB, Joan Guàrdia; Arnau Vives, i el president del Consell Social, Joan Corominas.

Imatge del gran arbre de Nadal instal·lat a la plaça de l’Església. Cedida

El pessebre i el gran arbre de Nadal de ganxet ja brillen a Constantí Nadal l Dilluns es va celebrar un dels actes tradicionals del Nadal a Constantí, la inauguració dels pessebres i del arbres de Nadal fets de ganxet que lluiran durant totes les festes a diversos espais del poble. D’una banda, es va presentar el tradicional pessebre de l’antic

mercat municipal, elaborat per l’Associació de Dones per la Unitat de Constantí i el Grup Cultural Mestresses de Casa i seguidament es van inaugurar, el gran arbre de Nadal i l’escena del naixement de Jesús fets amb ganxet, i que han estat elaborats pel Grup Retalls. Redacció/Cedida

L’investigador vallenc Arnau Vives, premiat per una recerca sobre Ramon Llull Coneixement l L’investigador nascut a Valls Arnau Vives ha obtingut el premi José Manuel Blecua, que atorguen el Consell Social de la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch Gimpera al millor article publicat en una revista reconeguda en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials. Vives ha estat guardonat per una recerca

en la que analitza més de tres mil fragments de l’obra de Ramon Llull per estudiar-ne la metàfora més famosa, la de l’amic i l’amat, que expressa la relació entre l’ésser humà i Déu. Vives, professor de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB va publicar l’article a la revista Magnificat: cultura i literatura medievals. Redacció

dijous 18 de desembre de 2025

23

Avui felicita als que es diuen: Esperança, Gracià i Adjutori.

L’horòscop

Farmàcies

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Hauràs d’intentar Posa molta cura en No et fiquis avui a Realitza honescontrolar la teva el que dius i molt interrompre als al- tament les teves tendència a la po- més en com ho tres, tu al teu i mar- activitats del dia lèmica i al dogma- dius, tant la parella xaràs molt més ja que hi haurà mil tisme. Amb la teva com els més prò- tranquil i millor. No ulls observant-te, ja tossudesa només xims criticaran les et busquis com- que per una cosa aconseguiràs cre- teves accions fora plicacions inútils. nímia podries ser ar-te enemics. del normal, calma. Descansa. fortament criticat.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Actuarás precipi- Serà avui un bell La teva comunica- Hi haurà molta actadament tot el dia, dia perquè donis ció amb pròxims tivitat al teu voltant sobretot respec- curs als teus ins- serà una mica di- i hauràs de gastar te a la teva relació tints aventurers. No ficultosa pel fet energia darrere de emocional. La pa- et quedis a casa. que et tancaràs conquistar tots els rella se sentirà dis- En l’amor hi haurà molt en tu mateix i teus desitjos. Tincriminada i ferida novetats i estímuls. somiaràs més del dràs una nit boja, en el seu orgull.

Nit passional. compte. ves amb compte.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

Jornada bastant Vitalitat sobra- No et precipitis a Avui es veurà potranquil·la, almenys rà avui per tots l’hora de decidir tenciada la teva sense grans so- costats, ganes assumptes finan- imaginació i intelbresalts. Així i tot el de viure i d’actu- cers sobretot si els ligència, si les oriteu instint et porta- ar juntament amb diners en joc és entes en el pla rà a viure una ex- contactes molt in- totalment teu. De- afectiu aconseguiperiència molt sor- teressants a nivell mostra amor a la ràs el cim en el teu prenent. emocional. gent del teu voltant. equilibri emocional.

4 5 6 7 8

TV local CANAL REUS TV

9 10

TAC 12

11

10:30 180 Graus 10:00 Efecte Mosaic 11:30 La comarcal (r) 10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 12:00 Recórrer 11:00 Teló de fons 12:30 Connecta 10 11:30 Com la nit i el dia comarques 12:30 Teló de fons 13:00 Caminant per catalunya 13:00 Com la nit i el dia 13:30 La comarcal (r) 14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:00 Notícies migdia 14.30 Com la nit i el dia 14:30 Aixeca i pica 15:30 Teló de fons 15:00 Notícies migdia (r) 16:00 Notícies 12. Edició migdia 15:30 Aventurístic 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 Aventurístic 18:00 Aventurístic 18:30 Connecta 10Comarques 18:30 Connecta 10 19:00 180º comarques 20:00 Notícies 12. Edició vespre.

19:00 180 Graus 20.30 Saló de Plens 20:00 Notícies vespre 21.00 In situ 20:30 Fot-li 21.30 Com la nit i el dia. On tour 21:00 Notícies vespre (r) 22:00 Notícies 12. Edició vespre.

21:30 Fot-li (r) 22:30 Saló de Plens 22:00 Notícies vespre (r) 22:30 Fot-li (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 Fot-li (r)

23.00 In situ 23.30 Com la nit i el dia. On tour 00:00 Notícies 12. Edició vespre.

12

HORITZONTALS: 1. Dones que han passat pel cirurgià. 2. Passa el rosa- ri. Època històrica llarga. Rosada. 3. Article. Galindons. 4.

Ciutat nord-americana de Charleston, a Carolina del Sud. La del puntet a sobre. 5. El forat d’un tub. Sant Boi. Sodi girat. 6. Quatre consonants juntes. Amèrica del Nord. Organització de salut mundial. 7. Quatre rodes seguides. Una de casa. Retorn d’un cop. 8. Codificants que regulen l’expressió dels gens. Vocal. Vent suau. 9. Llibre per a aprendre les lletres. Comença la son. L’acaba.

10. Que va d’un lloc a l’altre, errant. L’extraterrestre. 11. Subclasse d’esporozous. 12. Cara del dau marcada amb un punt. Períodes de temps immesurables o indefinits. Naix el Sol. Tens consciència, veus i parles. VERTICALS: 1. Cultura dels pobles d’Amèrica abans de l’arribada de Colom. 2. Hola d’un anglès desordenat.

Noies petites 3. Dues dins la missa. Funció pròpia dels organismes vius 4. Antiga regió romana dins les Hispànies. 5. El cor de la col. El que està allà. Treballa a quiròfan pel sud. 6. Territori conquerit per Ramon Borrell, que l’incorpora al Comtat de Barcelona en 1012. Colls de les cartes de jugar. 7. Que erosiona. Ferir un ocell de l’ala. 8. Arrastrar sense la primera. Beguda molt dolça.

9. Vocal. Soia tallada. Dues obertes. Tedi avocàlic. 10. Vehícle aeri no tripulat. Projectil de guerra. Vies sense límits. 11. Períodes més grans que una era. Sentiment molt alt. Oposat a l’oest. 12. Mitja suma. Un moment de la vida diària. Comença a sumar.

TARRAGONA: Esplugas Solé, Laura Jaume I, 46 Telèfon 977 139 854 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751 Buenafuente Sans, Juan Wad -Ras, 1 Telèfon 977 312 548 SALOU: M. Dolors Oliva - Gil Cristià Passeig Jaume I, Edif. Xipre Telèfon 977 350 555 VILA-SECA: Domingo Roigé, Silvia Avda Ramon Olçina, 40,42 Telèfon 977 376 521 CAMBRILS: Guillen Lacue, Núria Joana Av. Verge de Montserrat,6-8 Telèfon 977 364 512 VALLS: Fernandez-Delgado Salinas, Amalio Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490 EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873

Solucions

8º

Màxima

17º

Previsió pel Camp de Tarragona

LOCALS REUS LOCAL GUARDAMOBLESEINES. 8 m2 – 95 €.

Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

PÀRQUINGS ALQUILO PARQUING Plaça Imperial. 50€/mes.

Tel: 689.848.125

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PROFESSIONALS TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA .

CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

ALTRES HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 – 644.243.887

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

Tel. 626.010.186

TAROT LECTURA DE TAROT. Conecta contigo. Tarot consciente para aclarar emociones, decisiones y caminos. MORGANA. Tel. 689.832.964

MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia.

Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!!

638.320.349

MASSATGES

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Anuncis classificats

Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat en general per algunes bandes de núvols alts. Tot això hi haurà intervals de núvols baixos a punts del litoral i prelitoral que seran més abundants al principi i al final de la jornada, especialment als dos extrems del sector. A més, també s’esperen bancs d’estrats baixos a punts de l’interior, que localment podran persistir fins a migdia.

Temperatura Temperatura similar o lleugerament més baixa, tant la mínima com la màxima.

MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad.

Tel: 977 21 26 12

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones…

Tel: 634.690.215

SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo.

Tel: 673.838.453

CARLOS. MASAJES. Tel: 660.605.687

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS TEL. 977 21 11 54

dijous 18 de desembre de 2025

Llibres El receptari ‘Un tast de records. Receptes des del cor’, impulsat des de la Fundació Santa Teresa, recull receptes, records i vivències d’avis i àvies del Camp de Tarragona

Receptes amb ànima cuinades a foc lent

E

l passat dissabte, 13 de desembre, es va presentar al Teatre Joan Colet de Calafell el llibre Un tast de records. Receptes des del cor, un projecte impulsat per la Fundació Santa Teresa per donar veu als avis i àvies del Camp de Tarragona a través de les seves receptes i, de retruc, els seus records. La presentació va comptar amb la presència de la cuinera Carme Ruscalleda, que s’ha implicat a fons en el projecte, així com també ho han fet Ferran Adrià i Montserrat Fontané, mare dels germans Roca.

Aquest projecte, explica Marta Tutusaus, responsable de la Fundació, té la seva gènesi a la pandèmia: «A la Fundació tenim un programa que es diu Bon dia d’acompanyament a les persones que estan soles. Amb la pandè- La presentació del llibre va comptar amb la presència de Carme Ruscalleda i Ignasi Blanch.Cedida mia, ens vam trobar que la senque ha convertit la memòria insació de soledat era encara més nyament a l’Alt Camp i el Tardividual en patrimoni col·lectiu. gran. Llavors, ens vam adonar que ragonès respectivament.

El llibre ha estat entregat a a molts avis i àvies els agardava la A poc a poc, però, aquella tots els participants i voluntacuina i els vam començar a dema- idea de convertir el receptari ris. A més, arran de la seva punar que ens expliquesin receptes. en un recull es va anar fent blicació, s’ha dissenyat també I ens vam trobar que, a més de encara més gran. Sobretot, les receptes, compartien records a partir de la intervenció de un projecte benèfic adreçat a i emocions de les seves famílies o l’il·lustrador Ignasi Blanch, restauradors de tot el país. Els amic de la Fundació, que va dels llocs on havien viscut». restaurants que hi vulguin colUn cop recuperada la normali- suggerir afegir encara més laborar han de fer una donació tat, des de la Fundació –que pres- valor a la publicació. La made 100 euros per a un projecte ta servei al Baix Penedès– van nera d’aconseguir-ho va ser engegat des de la Fundació Sanpensar que tot aquest material demanar a les alumnes d’Ilta Teresa per impulsar unitats de lustració de l’Estan valuós es podia convivència. A canvi, rebran el llicola de la Dona, convertir en un recull, bre i, a la seva carta, podran oferir el col·lectiu Toon les receptes es preuna de les receptes dels avis, excades pel foc, sentessin acompanyaplicant el projecte. que fessin les des de treballs d’artisil·lustracions tes del territori. Van Cuiners amics del llibre, en un tre- professor. Blanch, a fer extensiva la idea a Hi han coŀlaborat Carme ball coordinat i creat més, va il·lustrar la coberta del lliles Fundacions Ginac Ruscalleda, Ferran Adrià des de l’especialitat bre. La complicitat de Ruscalleda, i Onada, que també d’il·lustració de la Adrià i Montserrat Fontané van i Montserrat Fontané, treballen oferint Cristina Serret Alonso qual Blanch n’és acabar d’arrodonir un projecte mare dels germans Roca aquest acompa-

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Camí de ronda

Territori

P

ensem el territori des de la ciutat. De fet, quan diem ‘el territori’ —sobretot, quan ho diuen de Barcelona— té un cert regust de ruralitat simpàtica i intranscendent, d’experiència estètica deslligada de la producció, d’espai d’oci sense significació econòmica més enllà del turisme.

El territori, però, no és folklore; o millor, només és folklore quan pensem la societat en els termes colonials en els quals l’acostumem a pensar, quan pensem, en definitiva, només com a consumidors irresponsables i malcriats.

La despoblació rural no és un problema (només) de manca d’oportunitats o de desequilibri territorial, és un problema, en el fons, de model de societat. Quan els boscos substitueixen els conreus, quan els pobles s’envelleixen fins a esdevenir inhabitables, estem assumint les cadenes globals de subministrament alimentari, estem assumint que, a casa nostra, l’espai fora de la ciutat és bàsicament un paisatge. Romantitzar el territori només està a l’abast de capes urbanes abastides a través de les cadenes de valor del capitalisme global. Cada hectàrea de bosc guanyada a l’explotació agrària aquí, és una hectàrea, potser més, de selva amazònica perduda allà. Cada conreu que desapareix aquí, és agronegoci allà, amb costos socials i ambientals enormes. Despoblació rural aquí és colonialisme allà.

Quan les elits progressistes urbanes giren l’esquena al territori, mostren no només manca de sensibilitat o frivolitat, sinó que esdevenen agents actius dels processos de (re) colonització, exclusió i destrucció en marxa.

En realitat, qualsevol opció política que vulgui ser justa i decolonial ha de plantejarse la necessitat de transitar de la concepció del territori com a paisatge al territori com a font de recursos i espai habitable, en un context de societat resilient i inclusiva. La recuperació d’un sector primari correctament dimensionat i associat a la custòdia del territori és un dels elements fonamentals per construir una societat viable en un futur pròxim. Estem a la vora de fer tard.

Jordi Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: