Dimarts 23 de desembre de 2025

Número: 5444 www.diarimes.com

DIMARTS 23 DE DESEMBRE DE 2025

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Tarragona

11

Entrevista a Mari Carmen Dorado, l’agent femenina més veterana de la Guàrdia Urbana

Innovació 17 L’empresa Fruselva lidera un projecte per desenvolupar aliments funcionals que poden reduir símptomes d’ansietat

Opinió 24 Andreu Martin. Pinochet Helicopters Tour?: «Es va assassinar milers de persones, es van violar centenars de dones i van haver-hi 48.000 torturats»

Sorteig de la grossa

La Rifa de Nadal passa de llarg, una altra vegada, de Tarragona Només un cinquè premi, el 41716, va repartir 60.000 euros d’una sèrie venuda a l’administració número 19 de Sant Pere i Sant Pau. El primer premi –79432va caure gairebé de manera íntegra a Lleó

2a7

Tjerk van der Meulen

Tarragona 8 i 9

Accelerant el carnet

El Complex Educatiu va ser l’escenari de la ‘macroprova’ de teòrica per a tres mil aspirants a aconseguir el permís de conduir

Reus

El servei d’atenció al benestar emocional de l’Ajuntament compleix dos anysl 13

2

Dimarts 23 de desembre de 2025

Rifa de Nadal

La Rifa de Nadal torna a passar de llarg i Tarragona només reparteix una sèrie d’un cinquè premi Societat l L’administració número 19 de Sant Pere i Sant Pau va vendre tots els dècims per finestreta i ha acabat donant un premi de 60.000 euros Redacció / ACN La Rifa de Nadal d’aquest 2025 ha estat una de les menys afortunades pels jugadors tarragonins. Tarragona es manté com la única capital catalana on el ‘Gordo’ mai no ha tocat de manera directa. L’única alegria ha sigut la dels compradors dels deu dècims de la única serie del cinquè premi venut per l’administració número 19 de Sant Pere i Sant Pau, a Tarragona, que ha repartit 60.000 euros, amb el 42716. «Estem molt contents perquè ha sigut repartit, no sabem encara qui ha estat l’afortunat o els afortunats, però suposo que durant la tarda aniran venint», afirmava Ivan Lanzas, un dels treballadors. Les butlletes es van vendre totes per finestreta a veïns del barri de Sant Pere i Sant Pau i d’arreu de la demarcació. L’administració va obrir fa 25 anys i des de llavors han donat cinquens premis el 2010, 2018, 2022 i 2025. La propietària del negoci des del 2021, Tere Albaigès, assenyalava que la sort els acompanya d’ençà que es van canviar de local, ja que la

setmana passada van repartir un segon premi de la Loteria. Els treballadors de l’administració de loteria estaven pràcticament tancant quan han sabut que eren un dels afortunats d’aquest cinquè premi. «Estava mirant la televisió i comprovant els números per veure si l’última era la vençuda, i ho ha estat» quan faltaven només cinc minuts per acabar el sorteig, ha explicat Lanzas. Llavors, ha esclatat l’alegria i les trucades per comunicar la bona notícia. El quart cinquè «És el quart premi, de cinquens, que repartim, esperem que no sigui l’últim», afirmava Albaigès, que afegia que els fa «molta il·lusió» donar premis entre el veïnat: «Estem en un barri de gent treballadora, obrer, no sé si sabrem a qui li ha tocat, però ens fa molta il·lusió d’haver repartit aquest premi aquí», ha asseverat. Els empleats han explicat que han venut tots els dècims per finestreta i a persones del barri, de la demarcació, així com de fora de Catalunya. «L’altre dia van venir uns de Córdoba, però no sabem si

han sigut ells els afortunats» apuntava Lanzas. Per aquesta rifa de NAdal, a la demarcació de Tarragona s’han venut un total de 225.098,50 sèries, la qual cosa representa una despesa de 45.019.700 euros. La rifa a Catalunya Pel que fa al conjunt de Catalunya, només ha pogut esgarrapar 12,5 milions d’euros i la grossa ha passat novament de llarg del país. El municipi més premiat ha estat Sant Boi de Llobregat, on s’han repartit 15 sèries del tercer premi, el 90693, és a dir, 7,5 milions. A més, ha distribuït una sèrie d’un quart premi, el 25508, és a dir, 200.000 euros més. El tercer premi és el que més diners ha deixat a Catalunya, ja que també ha repartit una sèrie al Prat de Llobregat i una a Sant Joan de les Abadesses, que es tradueix en 500.000 euros en cadascun d’aquests llocs. També s’han venut sèries i dècims d’aquest número a altres municipis. Es tracta de Cadaqués, amb 350.000 euros per set dècims del 90693, i 50.000 tant a Barcelona, com a Girona, Vielha,

Monistrol de Montserrat i Terrassa, per la venda d’una sèrie en cada cas. D’altra banda, a Badalona s’han repartit 10 sèries d’un dels quarts, el 78477, és a dir, dos milions d’euros. Ho ha fet l’administració número 35, coneguda com ‘El Petit Dimoniet’. La seva propietària, Lorena Espinosa, ha explicat que el número guanyador és dels primers que es van vendre a l’estiu perquè “el 77 agrada molt” i que es van vendre íntegrament per finestreta. El mateix número ha deixat 200.000 euros a Olot, per

Tere Albaigès, propietària de l’administració número 19 de Tarragona, acompanyada de dos treballadors, mostrant el cinquè premi de la Rifa de Nadal premiat. Mar Rovira

Dimarts 23 de desembre de 2025

3

Rifa de Nadal

Dues associacions de futbol i una de campaners han repartit 468 milions a La Bañeza. Agència EFE

La Grossa sobretot arriba a Lleó després d’un estiu d’incendis Societat l La loteria va portar a la província fins a 728 milions d’euros. Una petita part també va arribar a Madrid Els tarragonins s’han gastat en la compra de dècims més de 45 milions d’euros una sèrie. La sort l’ha repartit l’administració número 1 i el seu administrador ha explicat que és la tercera vegada en set anys que ven un número agraciat de la rifa de Nadal. L’altre quart, el 25508, també ha esquitxat Catalunya. Ho ha fet amb 800.000 euros. En concret, s’ha repartit una sèrie a Arenys de Mar, Barcelona, Sant Boi de Llobregat i Sort i cada sèrie està premia-

da amb 200.000 euros. Pel que fa als cinquens, el que més diners ha deixat ha estat el primer dels vuit en sortir, el 23112. En concret s’han repartit 180.000 euros a Barcelona, Sort i Porqueres -60.000 euros a cada municipi per la venda d’una sèrie-. A Barcelona, la sort l’ha repartit l’administració número 270, situada a la Gran Via de Barcelona. En Jordi, treballador d’aquest establiment, ha explicat que el número s’ha venut per finestreta. Aquesta administració va distribuir l’any passat també un cinquè premi de Nadal i un segon del sorteig de Reis.

El segon cinquè premi, el 60649, ha deixat 60.000 euros a Montgat i la mateixa quantitat a Viladecans, per la venda d’una sèrie a cadascuna d’aquestes localitats. El cinquè cinquè premi, el 61366, també ha deixat 60.000 euros a Barcelona i el mateix a l’Hospitalet de Llobregat, per la venda d’una sèrie. Per últim, un altre cinquè, el 77715, ha repartit 6.000 euros al Prat de Llobregat i la mateixa quantitat a Barcelona, per la venda d’un dècim a cada lloc. L’any passat la rifa de Nadal del 22 de desembre va deixar 31,2 milions dels principals premis a Catalunya.

Primer premi

79432 Agències La loteria de Nadal ho ha tornat a fer. Ha deixat 728 milions d’euros a la província de Lleó, a La Bañeza, Villamanín i a Villablino, zones afectades pels incendis d’aquest estiu i els últims accidents miners, en un Sorteig Extraordinari que ha premiat una altra vegada Madrid i que ha repartit el tercer per tota Espanya. El Sorteig de la Loteria de Nadal començava passades les nou del matí per repartir 2.772

milions d’euros en premis, i acabava quatre hores i quaranta-cinc minuts després, complint la tradició no escrita de recompensar les zones que més ho necessiten. La jornada va anar rodada al Teatro Real, amb premis molt matinadors i també endarrerits: el segon ha sortit a les 09.23 hores i l’últim s’ha fet esperar fins a les 13.27 hores, un dels cinquens. El moment estel·lar arribava a les 10.45 hores, quan Alba Yadira Machaca i Italy Andrea Blanco cantaven el gros, el 79.432, venut en la seva major part a Lleó, en concret a La Bañeza, on s’han consignat 117 sèries, a més d’altres 50 a Villablino i 15 a la Pola de Gordón i 16 a

Madrid, al districte de Ciudad Lineal. Dues associacions de futbol i una de campaners han repartit 468 milions a La Bañeza, mentre que a Villablino la major part del premi ha estat repartit en petites participacions per l’Associació d’Alzheimer de la Vall de Laciana, una entitat sense ànim de lucre que ha compartit d’aquesta manera fins a 200 milions. La Comissió de Festes de Villamanín ha repartit 60 milions en participacions de quatre euros, entre els veïns d’aquest municipi a través de carnisseries, hostals, establiments de restauració i fins i tot una farmàcia.

4

dimarts 23 de desembre de 2025

Rifa de Nadal

Imatge del grup de treballadors afortunats amb participacions del número. Agència EFE

En Raúl, el ‘calb de la sort’, sostenint els premis que s’han donat a Sant Boi. ACN

El segon premi cau íntegrament al barri de Chueca de Madrid

Els calbs, l’amulet de Sant Boi per rebre el tercer premi de la rifa

Societat l Una gran part de la sort va arribar als treballadors d’una marca de roba que compartien diferents participacions

Societat l El sorteig va regar amb 7,7 milions d’euros una oficina que ha convertit la calvície en un element de sort

Segon premi

70048 Agències Al centre de Madrid, al barri de Chueca, es van aixecar ahir les ampolles de cava al carrer Barquillo número 10, on el segon premi —el 70048— s’ha venut íntegrament a l’administració 16, una de les més antigues de Madrid, amb un premi de 125.000 euros per dècim: un total de 1.250 milions. Aquest va ser el premi més matinador, a les 09:21 hores i, en declaracions als periodistes, Raquel Méndez, treba-

lladora des de fa catorze anys en aquesta administració, va explicar que, per a ella, lliurar aquest premi suposa «sortir per la porta gran» ja que té al cap la seva jubilació i és, a més, el dia del seu aniversari. Un gran aniversari El premi també va tocar en la seu de Bimba y Lola a la capital. Cada dècim suposa 125.000 euros i les participacions de 5 euros que van adquirir els treballadors atorguen més de 31.000. La sort també ha somrigut als becaris, com és el cas d’una jove que va celebrar ahir el seu aniversari amb uns quants milers d’euros més a la butxaca. Era la

primera vegada que jugava a la Loteria de Nadal. «Alguns van començar a cridar i ho vam comprovar a l’ordinador. No m’ho creia», va relatar. I és que alguns pensaven que es tractava d’«una broma» i altres van creure que a algun dels seus companys els havia tocat la loteria, però no que fos el número que jugaven gairebé tots. Al matí van sortir a celebrar-ho a la porta de l’empresa. No van dubtr a corejar el nom de la firma gallega, descorxar ampolles d’escumós i saltar d’alegria. Una altra treballadora, Silvia, va lamentar que alguns companys no haguessin comprat participacions.

Tercer premi

90693 Agències El vincle entre calvície i bona sort és el que des de fa dos anys venen a l’administració de loteries número 5 de Sant Boi de Llobregat, i enguany han fet diana per partida doble a la rifa de Nadal. Situat al barri de Marianao, han venut 15 sèries del tercer premi, el 90693, i una sèrie del quart 25508: en total, 7,5 milions amb el tercer, que s’ha venut una part a finestreta i una altra al bar 28, que es troba ben a prop.

Fa dos Nadals que la Míriam Vázquez i la seva família són els propietaris de l’administració de loteria número 5 de Sant Boi, Loteries Gaia. A Sant Boi, han substituït el calb de l’anunci per un altre calb, en Raúl, que amb jaqueta de cuir llarga i fosca, barret de copa negre i bastó en mà ha convidat les darreres setmanes als clients a fregar els dècims que compraven per la seva closca. «Estic molt content, al principi era humorístic, però en dos anys hem repartit diversos premis», va explicar a la porta de l’administració. El tercer s’ha venut també en part en el bar 28, que regenten en en Kevin i la Susa, dos

veïns del barri d’origen asiàtic que s’han fet creus que la sort hagi somrigut els seus clients amb 60 dècims venuts des de la barra. Viatge a la Xina «Jo me n’he quedat un, faré servir els diners per anar a la Xina a veure la família, sense aquests diners no ho podria haver fet», explica la Susa, contenta per ella, però també pels fidels parroquians del bar. Aquí el més habitual ha estat compartir els dècims entre amics, com en José Luis Navarro i en Carlos Catalán, que comparteixen el premi amb dos amics més: «Fa anys que el comprem entre tots».

dimarts 23 de desembre de 2025

5

6

dimarts 23 de desembre de 2025

Rifa de Nadal

Olot i Barcelona reben 400.000 euros de dos quarts premis Dues sèries l L’administració 1 de la capital garrotxina i la barcelonina de Glòries van vendre deu dècims cadascuna Quarts premis

78477 25508 Agències Satisfacció a l’administració número 1 d’Olot després de repartir 200.000 euros d’un quart premi de la rifa de Nadal. A les 9.53 hores han cantat el número premiat: el 78477. L’administració el Fesol de la Sort de la capital garrotxina, situada al carrer Sant Rafel, ha venut una sèrie, és a dir, deu dècims (20.000 euros per dècim). Cap dels afortunats, però, ha passat per l’establi-

ment aquest dilluns al matí. L’administrador, Alfredo Alfaro, que és la tercera vegada en set anys que reparteix un número agraciat amb la rifa de Nadal: «Estem molt contents, per a una administració donar un premi per Nadal és com guanyar la grossa». Aquesta administració va repartir el 2018 part del primer premi i el 2022 va vendre part del segon premi. De clients n’han anat passant molts durant el matí d’aquest dilluns, però cap d’ells un dels afortunats que han comprat un dècim. Alguns, de fet, s’han quedat amb la mel als llavis quan s’adonaven que el número agraciat acabava amb 77, però no era el

78.477. Una de les conseqüències de tornar a repartir sort és que molts dels clients que s’acostaven per saber si havien estat agraciats en altres sortejos, decidien emportar-se un número per la rifa de Reis. «Es nota quan toca que la gent s’interessa», explica Alfaro. En el cas de l’altre quart premi que ha llepat Catalunya, s’ha venut a l’administració de loteria del centre comercial Glòries, que ha repartit una sèrie del segon quart premi de la Rifa de Nadal, el 25508. Segons ha explicat l’Elisabet Saus, treballadora d’aquest punt des de fa tres anys i mig, una mateixa persona hauria comprat cinc dels deu dècims de la sèrie mentre que els

L’administrador del Fesol de la Sort d’Olot, Alfredo Alfaro, celebrant el quart premi. Gerard Vilà/ACN

L’administració de Glòries diu que el 08 «estava molt demanat enguany» altres cinc haurien estat repartits. «El 08 estava molt demanat aquest any», indica. De moment, fins a les 13.30 h cap

d’ells s’ha apropat a les Glòries, però l’Elisabet creu que la persona que ha comprat cinc dècims és un veí del barri a qui agrada molt la loteria. «Diria que és una persona que viu aquí al barri i que sempre busca números així concrets perquè mira estadístiques», ha apuntat. Segons ha explicat, només tenien una sèrie del

número, però sí que han constatat que enguany n’hi havia alguns de més sol·licitats, com ara els que acaben en 8. De fet, ha assenyalat que aquest Nadal, amb l’ús de la IA, hi ha hagut més gent que s’ha abocat a possibles estadístiques a l’hora de triar números amb, aparentment, més possibilitats de sortir.

dimarts 23 de desembre de 2025

7

Rifa de Nadal

Els cinquens premis, els més repartits arreu d’Espanya Societat l Més enllà de Tarragona, aquests números es van vendre a províncies d’Andalusia, Galícia o l’Aragó Cinquens premis

23112 60649 77715 25412 61366 94273 41716 18669 Agències Els premis menors van ser els més repartits arreu de l’Estat. Un d’ells va caure en una gran part a Monzón, que s’ha emportat 9,36 milions d’euros. 45 series d’un altre número es van vendre a Roquetas de Mar, Almería, així com a Màlaga i Pontevedra. Unes altres 38 series es van vendre a las Palmas de Gran Canaria. Madrid també va ser afortunada. Torrejón de Ardoz, amb el número 94.273, cinquè premi que va deixar gairebé 2,5 milions d’euros repartits per l’establiment regentat per Ana García, al número 1 del carrer Torí on ha venut 100 dècims, que reparteix 2.400.000 euros entre els agraciats. El mateix va succeïr al centre comercial Parque Corredor, amb 10 dècims venuts d’aquest número per Julio, el germà d’Ana. Més enllà, un cinquè premi va deixar ahir una gran història. Álvaro és un nen de 13 anys d’Inca (Mallorca) que pateix laminopatia congènita, una variant rara de distrò-

fia muscular. Va néixer el 25 d’abril de 2012, data que va triar la iniciativa solidària amb el lema Tots podem ser herois per a la Loteria de Nadal, amb la qual la sort d’un cinquè premi, el 25.412, ha viatjat des de Màlaga. L’heroi Álvaro Entre els agraciats figuren pares d’alumnes i professors del col·legi d’Inca al qual assisteix Álvaro, a més d’amics a Mallorca i familiars a VélezMálaga, va explicar a EFE la seva mare, Elvira Roselló. Encara que fa temps que compren el número amb la data assenyalada del naixement d’Álvaro, mai no els havia tocat cap premi fins ara. «No ho esperàvem, ens ha donat molta alegria», va afirmar. Calcula que van comprar uns 5.800 euros en loteria (unes 29 sèries), amb els quals recaptaven 3 euros en donatius per dècim per a la fundació que organitza diversos esdeveniments solidaris per aconseguir fons per a la investigació de la malaltia que pateix el seu fill, la qual cosa equival a

més d’1,7 milions en premis. El responsable de l’administració de Màlaga on està consignat el número, José Manuel Cuberos, va expressar a EFE la seva satisfacció perquè entre els agraciats amb un dels cinquens premis figuri aquesta associació solidària de Mallorca. «M’alegro molt per ells», va dir. Premi a l’AVE Es tracta d’un cinquè premi del qual aquesta administració situada al Centre Comercial Vialia, ha venut 137 sèries (8,2 milions en premis), principalment per finestreta, i que s’ha despachat fins aquest diumenge. A més, entre els premiats hi ha de ben segur turistes, ja que a més de nombrosos comerços, al centre comercial on es troba l’administració de loteries hi ha l’estació de trens AVE de Màlaga, va recordar. Altres sèries es van vendre a Plasència (Càceres), Bilbao, Barcelona, Castro Urdiales (Cantàbria), Campo de Criptana (Ciudad Real), Porqueres (Girona), Usurbil (Guipúscoa),

Imatge de les celebracions a una administració de Toledo. EFE

Un dels premis ajudarà a finançar la recerca d’una distròfia muscular minoritària El Perolo, va organitzar un homenatge a Clive Arrindell.

Imatge de la festa per viure el sorteig a San Pedro del Pinatar. EFE

Sort (Lleida), Madrid, San Pedro del Pinatar (Múrcia), Béjar (Salamanca), Alaquàs, Manises i a Alfara del Patriarca (València), Palma de

Mallorca. Un altre dels grans moments del sorteig d’ahir va passar a San Pedro del Pinatar, a Múrcia. L’administració número 2, més coneguda com

Homenatge a Clive Arrindell Aquest actor britànic va encarnar durant anys el “calb de la Loteria», el rostre de la il·lusió, mort el 2024 i que ha estat recordat per la seva germana i el seu millor amic. L’administració s’ha fet coneguda a tot el país no només per la quantitat de premis que reparteix cada any (en aquesta ocasió, el tercer i dos cinquens premis), sinó per com ho celebra: amb una gran festa al carrer Gabriel Cañadas, on se situa, amb pantalles gegants, miques, arròs caldero i pernil. En finalitzar, aquest any la festa ha continuat amb l’homenatge a l’actor britànic, que va morir al juliol de 2024.

8

dimarts 23 de desembre de 2025

Tres mil aspirants es presenten al ‘macroexamen’ teòric del carnet de conduir a Tarragona Societat l Es tracta d’una mesura extraordinària per a descongestionar les llargues llistes d’espera Marta Omella Blanco Unes 3.000 persones van fer ahir la prova teòrica del carnet de conduir al Complex Educatiu de Tarragona. Es tracta d’una macroconvocatòria extraordinària organitzada amb l’objectiu de reduir els llargs temps d’espera, que actualment són de fins a tres mesos. La jornada es va desenvolupar al llarg de tot el dia, en deu torns d’uns 300 aspirants, que es van examinar al menjador de l’antiga universitat laboral. Molts alumnes es van desplaçar fins a Tarragona des d’altres municipis, com és el cas de la Irene Mestre, veïna de Riudoms. «He estudiat molt, però els nervis sempre hi són perquè no saps què et trobaràs», explicava minuts abans d’entrar a l’examen. «M’havien avisat que hi hauria més gent de l’habitual,

però no imaginava tanta», admetia. La jove de 18 anys es prepara des de l’agost, però no va poder-se presentar a la convocatòria d’octubre, ja que coincidia amb exàmens universitaris. «Vaig haver d’esperar dos mesos més per tornar a tenir una altra oportunitat», lamentava. «Necessito el carnet; estic estudiant a Vic i no vull haver de dependre del tren», afegia. La Lucía Martínez, de Tarragona, també provava sort per primera vegada. «M’ha xocat una mica, veure tanta gent, però he estat bastant tranquil·la. Crec que el fred m’ha fet oblidar els nervis», deia rient. L’acompanyava la Judit Perelló, de Miami Platja, que s’enfrontava a la prova per segon cop. «Potser estava una mica més nerviosa que l’altra vegada, perquè hi ha moltes més persones i la gent

parla, comenta les respostes... però surto amb bones sensacions», assegurava. Ambdues han esperat uns tres mesos per examinar-se. «I veurem quant temps passarà fins que puguem fer el pràctic. Però bé, és el que toca. Som molts el que volem el carnet, sobretot els que vivim en pobles o estudiem fora», deia. «Home, a mi em fastiguejaria bastant que em caduqués el teòric i haver de repetir tot el procés, la veritat», confessava la seva companya. Entre els assistents també hi havia responsables i professors de diverses autoescoles que acompanyaven els aspirants. És el cas de la María José Mayol, de l’autoescola Baix Camp, que explicava que, tot i tenir una trentena d’alumnes preparats, «només n’hem pogut portar setze». Mayol advertia que el col-

La jornada es va desenvolupar en deu torns de 300 persones cadascun La prova va tenir lloc al Complex Educatiu de Tarragona durant deu hores lapse es pot traslladar al pràctic. «Es crearà un altre embut perquè les places ja són molt limitades», afirmava.

Imatge d’un grup de gent fent l’examen teòric. Eloi Tost / ACN

dimarts 23 de desembre de 2025

Diversos aspirants escolten les indicacions mentre esperen el seu torn per examinar-se. Tjerk van der Meulen

9

La DGT vol regular la situació i reduir l’espera a un mes Trànsit l El govern espanyol defensa l’actuació com una resposta «necessària i coordinada» Marta Omella Blanco La subdelegada del govern espanyol a Tarragona, Elisabet Romero, va defensar la mesura extraordinària com una resposta «necessària i coordinada» davant l’augment de la demanda i les llargues llistes d’espera que s’han acumulat els darrers mesos a la demarcació. De moment, va descartar una repetició de la mesura, tot i que va assenyalar que «tot es pot mirar». «Esperem que no sigui necessari i tot funcioni bé a partir d’ara», va afirmar. Per la seva banda, la cap de la Prefectura Provincial de Trànsit de Tarragona, Teresa Guelbenzu, va explicar que l’increment de sol·licituds d’examen teòric es va detectar a partir del mes de setembre, quan la demanda va començar a superar la capacitat

ordinària tant a Tarragona com a Reus. «En les reunions habituals amb l’associació d’autoescoles vam constatar que la nostra capacitat era inferior a la demanda existent, especialment en el cas dels permisos professionals», va indicar. Guelbenzu va remarcar que l’objectiu de la convocatòria extraordinària és reduir les llistes d’espera del teòric i situar-les en uns terminis «assumibles». Actualment, Imatge d’arxiu de Teresa va explicar, l’espera mitjana Guelbenzu. Tarragona Ràdio és d’uns dos mesos, i la voluntat és aproximar-la a un mes. També va voler rebaixar la òptim se situaria en 15. preocupació sobre l’examen Pel que fa a la llista d’espera pràctic, recordant que en els per a examinar-se de la part pròxims mesos es preveu la pràctica, Guelbenzu va aclaincorporació de nous exami- rir que «no és que es tracti de nadors, tot i que sense poder 7.000 persones preparades concretar-ne la xifra. Ara ma- per fer la prova, sinó que són teix, va detallar, la demarca- el nombre d’alumnes que teció en té 10, quan el nombre nen aprovada la part teòrica,

La demarcació compta amb 10 examinadors, sent 15 el nombre òptim i molts d’ells encara no han començat la formació». «Per l’altra banda les autoescoles tenen també un altre problema que és la manca de professors», va destacar. Índex elevat de suspesos La cap de la Prefectura també va alertar sobre el baix percentatge d’aprovats del teòric a la demarcació, situat en el 43%, per sota de la mitjana estatal, d’un 50%, i va defensar la importància de la formació presencial. «La formació és molt important, i no és només fer tests o mirar vídeos; cal estudiar i entendre la seguretat viària», va afirmar.

10 dimarts 23 de desembre de 2025

ERC critica que l’alcalde compri un nou cotxe oficial Política l «No pot ser que es faci alhora que s’apuja el preu de la llar d’infants»

Viñuales haurà d’explicar la retirada de l’Ajuntament com acusació al cas Inipro Política l La justícia ha estimat el recurs de reposició que va presentar ERC Oriol Castro Sanz

Oriol Castro Sanz El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya critica que l’alcalde Rubén Viñuales hagi pres la decisió de comprar un nou cotxe oficial. «Veiem amb estupefacció com l’Ajuntament ha encarit 40 euros les tarifes de les llars d’infants i alhora es paga un cotxe de luxe. Una de dos: O puges els preus de les llars però mantens una política d’austeritat o et compres un BMW però no puges les tarifes», va exposar ahir Xavi Puig, conseller d’ERC. Més enllà, els republicans van fer ahir balanç del 2025 en el pla polític a la ciutat. Per ERC, el batlle i l’equip de govern fa una «política d’aparador». «Està pensada per quedar bé de portes enfora, encara que sigui en detriment del progrés i benestar de les persones que hi viuen», va indicar Puig. Els independentistes van més enllà i exposen que «totes» les inversions que estan en marxa a la ciutat són «llegat republicà». «En allò que depèn del govern, només es pensa en els lobbies i els turistes», va reblar.

El grup municipal d’ERC va fer ahir balanç de l’any a nivell polític. ERC

«En allò que depèn del govern, només es pensa en els lobbies i els turistes» Pels republicans, l’acció política «més greu» pels interessos de Tarragona ha sigut la constitució de l’Associació

de municipis per l’impuls de l’àrea metropolitana. «Serà la decisió més costosa a llarg termini. Tal com s’ha aprovat, desposseeix de tota la força que té la ciutat i que li pertoca. No pot ser que entrem a un club on decidirem com el municipi més petit i pagarem com el més gran», va sentenciar Puig.

Per últim, el conseller i alcaldable d’ERC es va referir a la recent sentència judicial a favor de l’Ajuntament sobre l’aparcament de Jaume I. «Vam plantar cara. No entenem com s’estava fent i ara la justícia ens ha donat la raó. És una gran notícia que forma part del llegat republicà», va concloure.

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, haurà de declarar per explicar els motius de la retirada de l’Ajuntament com a acusació al cas Inipro. L’acció es va dur a terme a principis de mandat i el grup municipal d’ERC va portar-ho al Tribunal Contenciós. Ara, s’ha estimat el recurs de reposició que els republicans van presentar davant la interlocutòria que rebutjava la declaració de l’alcalde Viñuales perquè donés explicacions. «Va ser una decisió unilateral de l’alcalde adoptada sense procediment, sense informe jurídic previ i sense que a l’expedient administratiu hi consti cap altra informació o tràmit que justifiqui els motius de l’alcalde per adoptar aquesta decisió», va exposar ahir Maria Roig, portaveu del grup. Des d’ERC defensen que la decisió hauria d’haver passat pel Consell Plenari i que es va concorre un supòsit de desviació de poder. «Viñuales va adoptar aquesta decisió per un interès partidista o particular i no per interès públic», va afegir la portaveu. El batlle tarragoní declararà per escrit.

Rubén Viñuales. ACN

«L’alcalde va adoptar aquesta decisió per un interès partidista» Des de l’Ajuntament no s’ha volgut fer cap comentari al respecte d’aquesta notícia. La magistrada ha donat deu dies als republicans perquè enviïn un qüestionari, que serà estudiat per la jutgessa, que serà qui finalment decidirà quines preguntes són «pertinents». Els republicans van obrir una altra via pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on van demanar suspendre cautelarment el decret de Viñuales. El tribunal ho va rebutjar.

Els Mossos investiguen si la mort d’un home a Tarragona és homicida o accidental Policial l El cas està sota secret d'actuacions i encara no hi ha detinguts ACN Els Mossos d’Esquadra investiguen si la mort d’un home a Tarragona és una mort homicida o accidental, ja que la víctima va rebre un tret per darrere i es trobava en una zona de caça. Segons va avançar ElCaso.cat i han confirmat fonts policials a l’ACN, els agents van localitzar el cadàver al voltant de les 15.15 hores d’aquest diumenge en una àrea boscosa propera al camp del Nàstic. La Divisió d’Investigació Criminal de Tarragona s’ha fet càrrec del cas, el qual està sota secret

d’actuacions. Els investigadors estan a l’espera dels resultats de l’autòpsia. De moment, no hi ha cap persona detinguda pels fets. A banda, tres dotacions de Bombers de la Generalitat van treballar la passada matinada en l’incendi d’un camió a l’AP-7 a Tarragona. L’’avís l’han rebut a les 02.25 hores i s’han desplaçat fins al quilòmetre 246,8, on s’ha produït l’incident en sentit sud. Segons explica Bombers, va cremat al 100% un remolc frigorífic que transportava patates. Cap persona va acabar resultant ferida.

dimarts 23 de desembre de 2025

Mari Carmen Dorado: «Vaig ingressar a la Guàrdia Urbana fa 37 anys i mai m’he sentit discriminada per ser dona» Seguretat l L’agent de la policia tarragonina reconeix que s’ha incrementat la presència femenina al cos durant els últims anys, però «encara queda molta feina» per fer respecte als càrrecs de responsabilitat John Bugarin Les dones es van incorporar a la Guàrdia Urbana de Tarragona per primera vegada el 1975. Cinquanta anys després, Diari Més entrevista l’agent Mari Carmen Dorado, «la més veterana» de la policia local, per parlar sobre l’evolució de la figura de la dona dins del cos de seguretat. Quan va ingressar a la Guàrdia Urbana? «Vaig entrar l’1 de febrer del 1989, amb 21 anys». Per què va decidir ser policia? «Va ser una casualitat. Una amiga es volia presentar perquè li agradava això de ser policia i m’ho va proposar. Van sortir les oposicions i vam decidir preparar-nos i presentar-nos juntes. A mesura que vaig anar aprovant, em va interessar cada vegada més». Recorda quantes dones s’hi van presentar? «Els exàmens els vam fer a la Laboral i érem unes 300 persones. Hi vaig veure unes quantes dones, però no sabria dir-te quantes. Sé que, a les proves físiques, érem només tres noies». En aquella època, estava ben vist que una dona ingressés en un cos policial? «Mai vaig rebre cap comentari dolent. Quan la gent propera se n’assabentava, em

deia que havia tingut surt per entrar a la Guàrdia Urbana perquè era un treball estable». Ja estava normalitzat... «Sí, crec que aquest va ser una mica el començament. Les primeres dones van entrar l’any 1975 i, en aquell moment, la mentalitat no era com la d’ara. Ha canviat molt. Des que vaig entrar, catorze anys més tard que elles, mai m’he sentit discriminada per ser dona». Com recorda els seus primers anys com a agent de la Guàrdia Urbana? «Vaig començar patrullant amb companys veterans, fins que van deixar-me sola. El meu primer servei en solitari va ser a Icomar i Riu Clar com a policia de barri. Al cap de poc temps, el caporal que hi havia en l’antiga comissaria de Torreforta va decidir portar-me a la Granja. Recordo que, al principi, portava falda pantaló, que no és com ara. Avui dia, això seria impensable. És que no és pràctic tampoc anar amb faldilla i sabatetes de saló». Quant de temps va ser policia de barri a Ponent? «Van ser pocs mesos, però vaig estar encantadíssima. Després, em van traslladar a la comissaria de Tarragona i vaig estar de patrulla de Seguretat Ciutadana. Tot això, en qüestió d’un any. A finals del

L’agent de la Guàrdia Urbana de Tarragona Mari Carmen Dorado. Gerard Martí

Canvis grans «Participem en els operatius i formem part d’unitats especialitzades» 1990, vaig entrar a Atestats i, el 1995, vaig acabar a la zona administrativa per al tema de

L’Ajuntament neteja la riera de Riu Clar per evitar inundacions Medi Ambient l Els treballs s’allargaran durant quinze dies Redacció La setmana passada es van iniciar els treballs de neteja d’un tram de la riera de Riu Clar, pel seu pas pel polígon industrial. Els treballs consisteixen en la retirada de la vegetació per tal d’evitar inundacions i duraran uns

15 dies. Els treballs van començar amb l’eliminació de les parts aèries dels canyars i la vegetació, fent una desbrossada selectiva. Les canyes es trituraran, com a màxim, en fragments de 10 cm. Posteriorment, es realitzarà l’extracció del rizoma,

les arrels de les canyes, en la superfície prèviament desbrossada. Els treballs tenen un pressupost de 14.755,67 €. L’objectiu de les actuacions és per reduir el risc d’inundacions dins l’àmbit del domini públic hidràulic. El conseller de Medi Ambient, Guillermo García

11

Unitat Policial de Reforç i Proximitat». Al llarg de la seva trajectòria, s’ha sentit menys valorada per ser dona? «Particularment, no. Mai m’he sentit diferent per ser dona. Sempre m’he sentit apreciada i valorada pels companys. Soc feliç amb el meu lloc de treball des que vaig entrar». Llavors, la igualtat de gènere està totalment acceptada dins del cos? «Sí. De fet, la Guàrdia Urbana enguany ha entrat a formar part del Pla d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona. Això et deixa entreveure la intenció de la direcció és feminitzar el cos i crec que anem en la bona direcció». Tot i això, encara hi ha poca presència femenina als càrrecs de responsabilitat... «Encara queda molta feina per fer. Aquí tenim dues dones que són caporals. Crec també que això va en consonància amb el percentatge que hi ha entre homes i dones al cos. A més, tampoc surten tantes places de caporal». Aquesta diferència entre homes i dones s’ha reduït els darrers anys? «La Guàrdia Urbana es va crear el 1857 i van passar 118 anys fins que van entrar les primeres vuit dones. Catorze anys després, quan vaig entrar, n’hi havia deu més. Ara, des del 2009 fins al 2025, han entrat 30 dones. Si comptem les agents itinerants que entren en comissió de servei, en sumen 42. També és cert que les oposicions triguen cada cop menys a resoldre’s». Va coincidir amb les primeres agents de la Urbana? «Vaig coincidir amb sis. Són dones amb molta empenta i hem conviscut molt. Tinc un record molt bo i continuem sent amigues».

recursos humans perquè un company va marxar a l’escola de policia». Com ha evolucionat la figura de la dona des que va entrar fins a l’actualitat? «Quan em vaig incorporar, érem 18 dones i cadascuna tenia el seu destí: Atestats, la sala de comunicacions, la rà-

dio, la zona administrativa... Fins i tot, n’hi havia una a la grua posant multes. Ara, ha canviat molt. Estem al carrer patrullant amb tota normalitat i hi ha dones motoristes, que abans no n’hi havia. Participem en tots els operatius policials i formem part d’unitats especialitzades com la

de Castro, ha manifestat que el consistori, a través del departament de Medi Ambient, «manté un ferm compromís per minimitzar al màxim el risc d’inundacions a la ciutat». «S’està fent una feina constant i rigorosa per avançar cap a una ciutat més resilient, amb l’objectiu de protegir tant la ciutadania com els espais públics, urbans i naturals, amb actuacions que es duen a terme arreu del municipi, des de la Móra i el Francolí fins al centre de la ciutat o Riu Clar», ha afegit el conseller.

Imatge d’un tram de la riera en què s’ha fet el desbrossament. Cedida

12 dimarts 23 de desembre de 2025

La plaça Corsini tornarà a donar la benvinguda al nou any Festes l L’espai acollirà el Cap d’Any Infantil al migdia i una gran revetlla musical a mitjanit Redacció La Plaça Corsini de Tarragona serà un any més l’epicentre festiu del darrer dia de l’any i acollirà la benvinguda al 2026. Una gran revetlla a mitjanit i el tradicional Cap d’Any infantil a les dotze del migdia serviran perquè petits i grans comencin el nou any en un ambient familiar i molt musical. La programació començarà el dimecres

31 de desembre a les 11.00 h del matí amb la celebració del tradicional Cap d’Any infantil. Un espectacle familiar de xanquers distribuirà 500 globus de colors als assistents i donarà pas a la presentació de la Reina Carnestoltes XLIII i el Concubí XXX del Carnaval 2026. Ells dos seran els encarregats d’acompanyar les campanades infantils a ritme del Carilló a les 12 del mig-

dia i a continuació, la banda Spotyflight posarà ritme a la Plaça amb la seva música en directe. Pel que fa a la revetlla de Cap d’Any de la nit, aquesta començarà a partir de les 22.30 h. Sílvia Petit i Roberto Vara seran els encarregats de conduir l’acte i de donar la benvinguda al nou any al costat del Carilló del Mercat Central. La revetlla musical

Imatge de la presentació de la programació de Cap d’Any a Tarragona. David OIiete

comptarà enguany amb la música en directe del grup Las Locas del Panda a partir de les 23.30 h i del tarragoní DJ JL Deejay un cop entrada

la matinada i fins a les 03.00 h, quan serà el torn de ballar amb els temes musicals més actuals del moment. Ambdues cites estan orga-

nitzades per l’Ajuntament de Tarragona amb el suport de Mercats de Tarragona i de les conselleries de Cultura i Festes, Comerç i Turisme.

Parc Central aposta aquest Nadal per experiències d’educació ambiental Comerç l Diverses entitats han coŀlaborat amb el centre comercial Redacció El centre comercial, Parc Central, es converteix aquest Nadal en un espai de conscienciació ambiental gràcies a la col·laboració d’entitats compromeses amb la natura. La iniciativa, desenvolupada durant aquests dies de major afluència per les compres nadalenques, permet als visitants aprendre sobre la biodiversitat, la fauna, la flora i la importància de preservar els hàbitats naturals a través d’una experiència visual i educativa. L’acció s’ha dissenyat amb

el suport d’entitats locals dedicades a la protecció dels animals i a la cura del medi ambient, com l’Associació Amics de les Abelles, centrada en el món de les abelles; l’Associació Ornitològica Picampall de les Terres de l’Ebre, orientada a l’estudi dels ocells; la Fundació Mona, especialitzada en el rescat i la rehabilitació de primats i el Parc Samà, enfocat a la conservació d’un espai natural històric. La seva experiència aporta rigor i autenticitat a la proposta. Els visitants poden escanejar el codi QR present als suports informatius, distribuïts pel

centre comercial, per conèixer en detall les accions que duu a terme cadascuna de les entitats amb les quals ha collaborat Parc Central. Amb l’objectiu de fomentar la interacció i l’aprenentatge creatiuamb els més petits, el centre comercial ha editat, a més, un llibre per pintar, disponible per a aquells que completin l’itinerari mostrant l’APP de Parc Central al Punt d’Atenció al Client. El gerent del centre comercial, Francisco Lambea, explicava que, «a Parc Central volem aprofitar l’afluència de visitants per impulsar

Una de les instaŀlacions ubicada a la rotonda central del centre comercial. Cedida

iniciatives responsables que aportin valor. Per això, aquest any proposem un Nadal amb contingut i valors a través d’un recorregut educatiu que

combina aprenentatge, entreteniment i conscienciació ambiental. La col·laboració amb entitats especialitzades reforça el propòsit d’aquesta

iniciativa i enriqueix el missatge, amb la finalitat d’apropar la conscienciació ambiental de manera clara a tots els públics».

dimarts 23 de desembre de 2025

13

Un centenar d’actius en salut s’adscriuen al servei d’atenció al benestar emocional Salut l L’Ajuntament de Reus està «molt content» amb l’evolució d’una iniciativa que celebra dos anys en funcionament Sergi Peralta Moreno El Servei d’Orientació i Atenció al Benestar Emocional i Mental (SOABEM) ha celebrat dos anys en funcionament. Va ser el novembre del 2023 que l’Ajuntament de Reus va activar el projecte per actuar com a porta d’entrada davant qualsevol mena de malestar per part de la ciutadania. En l’actualitat, 96 actius en salut ja s’han adscrit a la iniciativa —menys d’una vintena són de caràcter municipal—, de forma que permeten afrontar les problemàtiques des de l’arrel. «Estem molt contents», comparteix el regidor de Salut, Enrique Martín. L’edil assenyala que el SOABEM va ser «una aposta claríssima nostra» i que «ho vam definir en tot moment com un servei que es construïa caminant, perquè era molt pioner». «Estem molt contents perquè ha anat a una velocitat superior del que nosaltres teníem previst», informa. «Per a nosaltres, tenir 96 actius en salut dintre del programa és molt important», remata. L’eina permet oferir suport personalitzat a totes aquelles persones que necessiten ajuda per millorar el seu benestar emocional, tot derivant-les cap als recursos que poden resultar més útils. «So-

hi assisteix, de forma que un s’interessa per si està bé. El regidor destaca que el SOABEM està tenint «un reconeixement en l’àmbit professional molt elevat» i afirma que «cada vegada el coneix més gent». Això no obstant, s’està definint una campanya de difusió massiva, que es llançarà durant els primers compassos del 2026, «perquè la ciutadania tingui ple coneixement d’aquest servei». «Cada vegada és més conegut, però sí que hem vist que tenim la necessitat de dur a terme una difusió massiva», assenyala. L’edil considera que «realment és una eina útil per a la ciutadania» i, per això, «és important que la gent el conegui i que es torni un referent»; que quan algú es trobi en una situació complicada «sàpiga que té aquest servei».

El SOABEM és una porta d’entrada davant qualsevol mena de malestar emocional, ja que ofereix atenció i orientació a l’usuari. Ajuntament de Reus

El consistori prepara una campanya de difusió per donar a conèixer l’eina bretot volem que el SOABEM sigui útil per a la ciutadania», expressa el regidor. Defineix

el servei com «la porta d’entrada davant una situació en la qual necessites que algú et doni la mà i t’acompanyi». Martín subratlla que el que es veu és «la punta de l’iceberg», que vincula amb l’atenció a l’usuari pels diferents canals disponibles, «però el que realment és important és tot

el que hi ha per sota». És a dir, «afrontar l’arrel del problema, les seves causes, i generar aquesta xarxa d’actius en salut a la nostra ciutat». També destaca les tasques de divulgació i promoció de les cures, amb formacions, tallers o xerrades que es duen a terme. Per això, el Servei d’Orienta-

ció i Atenció al Benestar Emocional i Mental es basa en les tres potes. Així mateix, remarca que es treballa amb un «prisma comunitari» per deixar clar que tothom pot ser «actius en salut», per exemple, en detectar que un company d’una activitat fa setmanes que no

Com contactar-hi Qualsevol persona que necessiti contactar amb el SOABEM pot fer-ho a través del telèfon 977 010 679, actiu dilluns (de 12 a 15 h.), dimecres (de 16 a 18.30 h.) i divendres (de 9 a 12 h.). Les consultes també es poden tramitar a l’adreça de correu electrònic soa.emocional@reus.cat. Per a l’atenció presencial, les cites prèvies es tramiten a https://citaprevia. ubintia.com/reus/#nbb.

14 dimarts 23 de desembre de 2025

Josep Gabriel Lluís: «Cada vegada el món és més complex i l’institut acaba sent un reflex de la societat» Entrevista l L’exdirector de l’Institut Baix Camp es va jubilar el passat 19 de desembre. Lluís apunta la falta de recursos per atendre un sistema inclusiu Miquel Llaberia

Josep Gabriel Lluís Queralt, exdirector de l’Institut Baix Camp. TvdM

Com arribes al moment de la jubilació? «Sempre dic que hi ha dos sentiments. Per una banda, tinc 60 anys que això sempre impressiona, i per l’altre content i satisfet d’haver treballat d’una cosa que m’agrada. Arribo gens cremat, però em fa il·lusió passar a fer altres coses i a descansar. Em sento en forma per continuar, però també està bé descansar i dedicar-te a altres coses». Sempre havies sabut que volies dedicar-te a l’ensenyament? «Des dels 15 o 16 anys ho tenia molt clar. A més, jo soc professor de filologia clàssica, de llatí i grec, les sortides pràcti-

cament es limiten a l’educació. I des de petit m’agradava, em dedicava a donar repàs i em sentia bé. A mi m’agrada molt explicar, però sobretot la meva matèria. Explicar el que a mi m’apassiona m’encanta i crec que ens passa a tots». I quan vas començar professionalment? «Des dels 23 anys. Vaig acabar la carrera de Filologia clàssica, i a l’any següent ja vaig aprovar les oposicions». I on vas començar? «Vaig començar a l’Ametlla de Mar, que vaig ser director també del 96 al 2000, i al 2000 vaig aterrar al Baix Camp». Han estat 25 anys a l’Institut Baix Camp, 14 d’ells com a director «Sí. 6 de cap d’estudis, del 2005 al 2011, i del 2011 fins al 2025 com a director». Vas implicar-te en l’equip directiu molt ràpidament «Ja venia d’un centre on havia assumit el càrrec de director, però jo soc de Reus i quan va sortir una plaça a Reus la vaig agafar. Jo estava molt bé allà, però ara podia venir caminant a treballar». Prefereixes fer de professor o de director? «Ser professor. A mi el que m’encanta és explicar les meves matèries. Ara bé, pel meu caràcter dinàmic, actiu, que m’agrada agafar el lideratge perquè em motiva ser director. Però explicar en una classe el que a mí m’agrada és el que més em satisfà». Cal que a un professor l’apassioni allò que ha d’ensenyar? «És fonamental. Pots explicar una cosa que no t’agrada, però aleshores no ho transmetràs igual. Tots hem tingut professors que ens han marcat i segur que era una persona que explicava amb passió. I això no és una cosa que passa amb els professors, sinó amb qualsevol persona a peu de carrer». T’apassionava des de ben jove la filologia clàssica i els romans? «Ho vaig descobrir a l’institut. Una cosa que sempre m’ha

agradat és que el llatí és la base en les lletres, on pivota tot des d’un punt de vista lingüístic per nosaltres». Una pregunta que els joves normalment fan als seus professors és la de: «I a mi això, de què em servirà?». Te l’han fet molt? «És molt típic. Jo de broma sempre els dic que no sé si els servirà, però a mi em serveix per guanyar-me la vida. Parlant seriosament, potser quan ets jove no ho acabes d’entendre, però amb el temps s’adonen que la nostra herència és grecollatina, moltes vegades desconeguda. Conèixer les nostres arrels ens permet saber millor què som». Com definiries la tasca d’un director? «És molt complex. Com a director tens el repte d’aplicar les polítiques educatives del Departament i un dels principals problemes és que el Departament és massa variable. He estat 14 anys de director i he vist passar 6 o 7 directors de serveis territorials, això no és normal. Fins que en aquest país no es posin d’acord a fer un pla d’educació, sigui quin sigui, amb una visió de 10 o 15 anys, i ja veurem si funciona o no, les coses seran difícils. De vegades els directors ens trobem que hem d’aplicar coses que en qüestió de 2 anys canvien». Els canvis de colors acaben sent un problema? «No ho haurien de ser. Fan estratègies a quatre anys vista i per les raons que sigui aquell partit polític salta pels aires i també el que ha fet. Això en el món de l’educació i en el de la sanitat crec que no hauria de ser així i s’haurien d’establir uns consensos mínims». En quins aspectes afecten aquestes polítiques al centre? «La forma d’explicar i altres qüestions que acaben afectant la qualitat educativa. Potser l’alumne no serà conscient, però anem d’un costat a l’altre. També hi ha el tema dels recursos. Està molt bé disse-

nyar polítiques educatives, però si no hi ha una memòria econòmica que els acompanyi no serveix de res. Per exemple, la inclusió és fantàstica i en soc un ferm defensor, però si vols inclusió necessitaràs recursos o no donaràs el servei adequat». Parlem d’inclusió en uns anys de forta arribada de famílies de fora. Com ho afronteu els instituts? «Els professors acabem assumint coses per les quals no estem prou preparats. Sobretot els de secundària, que són llicenciats en química o català, però no són psicòlegs. Aquí fem el que podem i el que necessitem són més recursos. Crec que tothom en el món educatiu està totalment a favor que tothom estigui integrat en el sistema, però com més recursos tens, millor treballes. I cada vegada el món és més complex i l’institut acaba sent un reflex del que passa fora, si el món és complex, nosaltres ho rebem dins». Ha canviat molt el sistema educatiu des que vas començar a ara? «La LOGSE va ser un abans i un després. Abans hi havia molta gent que estava fora del sistema i hi havia allò de què els que servien, cap a Batxillerat, i els que no, cap a FP. La LOGSE va començar a canviar l’ecosistema que encara s’ha anat complicant més. Aquí a l’Institut Baix Camp tenim 1.800 alumnes entre ESO, Batxillerat, grau mitjà i superior. Això és més gran que un poble». Fa un temps es parlava bastant malament de les FP en comparació de les carreres universitàries. Està canviant? «Sí, està canviant força. La gent s’ha adonat que pots fer un grau superior i estar més buscat que algunes carreres universitàries, i a més amb feines molt dignes i amb bons sous. Al cap i a la fi, una empresa necessitarà un enginyer, però després potser necessita 10 tècnics superiors per sota».

dimarts 23 de desembre de 2025

15

Pallarès (Junts): «La ciutat no avança com ho hauria de fer» Política l La cap de l’oposició apunta a una falta de «lideratge» en comerç Sergi Peralta Moreno

Francisco Tiñena i Sebastià Domènech Diari Més

Francisco Tiñena substituirà Sebastià Domènech com a regidor del PP a Reus Política l Sebastià Do-

mènech deixarà l'acta com a regidor del PP. Amb una trajectòria a l'Ajuntament que va començar el 2003, Domènech expressa que «he fet tot el que he pogut per la ciutat i crec que és moment de donar pas a noves persones». El seu lloc l'ocuparà Francisco Tiñena, número 3 a les llistes a les eleccions municipals

del 2023, un home que és «un bon amic i una persona preparada, que segur que ho farà molt bé», digué el regidor sortint. Tiñena, membre del consell d'administració de Redessa i exassessor, afirma que Domènech «ha deixat el llistó molt alt i no serà fàcil, però ho intentarem». «Servir les persones és la base de ser polític», assegura. SPM

La portaveu de Junts per Reus i cap de l’oposició, Teresa Pallarès, va afirmar ahir que el grup municipal encara el 2026 «amb molta força, molta il·lusió». «Moltes ganes de tirar endavant perquè veiem que la ciutat no avança com nosaltres creiem que ho hauria de fer», va reblar. Pallarès va apuntar que s’està «perdent pistonada en temes de comerç», una de les «banderes més importants», però que, en aquests moments, «no hi tenim lideratge», va criticar. «No tenim lideratge dins de l’àrea metropolitana», va afegir. La líder de Junts per Reus va aprofitar per lamentar que s’assabenten dels projectes de l’equip de govern «per la premsa» i, si bé espera que siguin «una realitat», «des-

Pallarès lamentà la «manca d’informació» en els projectes del govern

La portaveu de Junts per Reus, Teresa Pallarès, ahir. Diari Més

confiem que puguin realment tindre la fortalesa perquè ho esdevinguin». Això no obstant, Pallarès va assegurar que «nosaltres el que esperem és que Reus funcioni, esperem aquests projectes»,

i, en conseqüència, «estarem molt amatents al seu desenvolupament». En aquesta línia, va mencionar iniciatives com la cessió de la platja de vies d’Adif, el soterrament de les torres del Pinar o la rege-

neració urbana del barri del Carme, accions que estan vivint avenços en els últims temps i que «venen de molt lluny», tal com va recordar. En aquest escenari, la cap de l’oposició també va mostrar-se disgustada «per la manca d’informació amb el Pla de Barris», una convocatòria que, si bé «estem d’acord i volem que Reus tingui aquestes subvencions», com a oposició «ens agradaria també poder participar i opinar en aquests temes». «Continuarem fent aquesta tasca durant tot l’any i desitgem molt bones festes a tothom i, sobretot, salut», tancà.

16 dimarts 23 de desembre de 2025

Emprenedors creen un adaptador que incorpora un raig d’aigua al vàter Societat l Bidi proposa una alternativa més sostenible i còmoda que el paper higiènic per a la neteja íntima Redacció Albert Font de Rubinat i Marta Sugrañes, emprenedors de Reus, han creat un aparell que posa solució al debat sobre si fer servir paper higiènic o bidet després d’anar al lavabo. Ambdós han creat Bidi, un adaptador que incorpora un raig d’aigua per netejar després de fer ús del vàter. En aquest cas, a diferència dels vàters que incorporen de sèrie un aparell similar, es pot instal·lar en poc temps, sense electricitat, obres o haver de reformar el bany. En aquest sentit, la parella d’emprenedors vol també posar en

qüestió que el paper sigui el sistema principal d’higiene íntima, ja que amb l’experiència personal dels seus fundadors, arran de diferents viatges, han observat que altres cultures la higiene amb aigua és habitual. Per aquest motiu, consideren que és més aviat un «canvi cultural» que un simple llançament d’un nou producte. A més, afirmen que és una bona opció per a persones grans o amb mobilitat reduïda. Fa dos mesos, Bidi va obrir la seva pàgina web i va llençar al mercat el seu primer producte. Des d’aleshores, afir-

men estar rebent una bona resposta per part dels primers clients que han provat el nou sistema de neteja íntima. Els seus fundadors, Rubinat i Sugrañes, asseguren que «hem normalitzat una higiene a mitges. La nostra missió és trencar aquesta inèrcia cultural i fer que l’aigua sigui el sistema lògic d’higiene: més còmode, més sostenible i més respectuós amb la pell». Més enllà de la comoditat, Bidi pretén posar el focus en el doble impacte del canvi d’hàbit; la salut de la pell i la reducció de l’impacte ambiental. L’ús de l’aigua permet una neteja

Marta Sugrañes i Albert Font de Rubinat, fundadors de Bidi. Cedida

L’aparell permet una instaŀlació senzilla i sense necessitat d’obres més suau i completa, ajudant a reduir irritacions i molèsties associades a l’ús del paper,

sovint més abrasiu i menys efectiu. Alhora, significa una reducció de la fabricació de paper i la generació de residus gràcies a un canvi quotidià. «Volem millorar el dia a dia de les persones descobrint-los una nova manera de cuidar-se. No venem només un producte: facilitem un

canvi d’hàbit. Quan proves la higiene amb aigua, entens per què tanta gent ja no vol tornar al paper», comenta Marta Sugrañes. El producte està a la venda amb un preu de 74,90 euros i es comercialitza principalment a Espanya, tot i que ha fet vendes en altres països d’Europa.

dimarts 23 de desembre de 2025

17

Fruselva aposta per la nutrició funcional per reduir l’ansietat associada a l’estrès Innovació l L’empresa reusenca lidera el projecte SERENIA per desenvolupar aliments funcionals amb base científica Les formulacions es basen en ingredients naturals amb potencial ansiolític

Redacció Fruselva Global, empresa reusenca especialitzada en alimentació innovadora, lidera el projecte SERENIA, una iniciativa científica i tecnològica que vol desenvolupar aliments funcionals capaços d’ajudar a reduir els símptomes d’ansietat associats a situacions puntuals d’estrès. L’ansietat és avui un dels principals problemes de salut emocional, amb una incidència creixent entre la població jove i adulta, especialment entre les dones, en un context marcat per la pressió laboral, la inestabilitat econòmica, la hiperconnectivitat i l’impacte emocional de la pandèmia. Davant aquest escenari, SERENIA aposta per la nutrició funcional com a eina complementària als tractaments tradicionals. El projecte se centra en el desenvolupament d’aliments elaborats amb ingredients naturals amb propietats ansiolítiques,

El projecte inclou assajos in vitro i estudis preclínics en models animals

Fruselva lidera el projecte SERENIA per desenvolupar aliments funcionals. Fruselva Global

integrats en formats pensats per garantir l’estabilitat, l’absorció i l’efectivitat. L’objectiu és oferir alternatives accessibles basades en evidència

científica que ajudin a gestionar episodis d’ansietat lleu vinculats a l’estrès quotidià. La iniciativa inclou la identificació de compostos bioac-

tius amb potencial modulador de la resposta a l’estrès, el disseny de prototips a escala industrial i l’avaluació de la seva eficàcia mitjançant assa-

jos in vitro i estudis preclínics en models animals. A partir d’aquests resultats, se seleccionaran les formulacions amb millors resultats per analitzar-ne la viabilitat tècnica, reguladora i comercial, amb la mirada posada en el seu futur escalat i arribada al mercat. El projecte es desenvolupa a través d’un consorci format per Fruselva Global, que lidera la iniciativa i aporta la seva experiència industrial; Tecnalia, responsable de la recerca aplicada i del suport biotecnològic, i la Universi-

tat del País Basc, que dirigeix els estudis en neurociència i salut mental. Aquesta collaboració permet connectar coneixement científic, innovació tecnològica i capacitat productiva. Nutrició i salut emocional SERENIA preveu generar nou coneixement científic sobre la relació entre alimentació i estrès, desenvolupar prototips validats preclínicament i establir les bases per a futurs assajos clínics en humans. El projecte, finançat per MICIU/ AEI i fons FEDER, reforça el compromís de Fruselva amb el desenvolupament de solucions naturals, segures i accessibles orientades al benestar emocional. Amb aquest projecte, Fruselva Global consolida la seva aposta per la innovació amb impacte social, obrint noves vies perquè la nutrició funcional contribueixi, de manera científica, a millorar la salut emocional en la societat.

La Diputació destina 600.000 euros a set centres de recerca de la demarcació Desenvolupament l Els ajuts financen projectes d’innovació i generació de coneixement amb impacte científic, social i productiu Redacció La Diputació de Tarragona ha concedit aquest 2025 ajuts per valor de 600.000 euros a un total de set centres d’investigació i recerca de la demarcació, amb l’objectiu de fomentar la innovació i la generació de coneixement com a eines per contribuir al desenvolupament del territori del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. Les subvencions s’adrecen a projectes que promouen l’adquisició de nous coneixements científics i tecnològics, així com a iniciatives amb im-

pacte productiu o social. Els ajuts s’han destinat a centres que desenvolupen projectes en àmbits diversos i estratègics. La Fundació Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili ha rebut suport per al projecte Xarxa d’Innovació en Salut i Sostenibilitat (XISS). L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ha estat subvencionat pel projecte AgerICAC, orientat a la conservació i valorització de jaciments arqueològics i paisatges culturals. L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social impulsa la iniciativa IPHES-CERCA,

centrada en la valorització sostenible del patrimoni prehistòric com a eina de cohesió territorial i millora de l’oferta turística i cultural. També han rebut ajuts la Fundació Institut Català d’Investigació Química, pel projecte Nova química del carboni: impacte al territori; l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), amb la proposta Cria d’insectes amb coproductes agrícoles; la Fundació Parc Tecnològic del Vi, pel projecte BIOCLON-ECO-TERRITORI, que vol crear una xarxa demostrativa d’agroecologia

Set centres desenvolupen iniciatives de recerca orientades al desenvolupament de la demarcació. Diputació

vitivinícola, i la Fundació Eurecat, amb la iniciativa Fermentació de precisió amb edició genètica. Amb aquesta convocatòria,

la Diputació de Tarragona reafirma el seu suport als centres de recerca com a motors de coneixement, innovació i transferència, impulsant

projectes d’enfocament local amb impacte real al territori i contribuint a un desenvolupament econòmic, social i sostenible a la demarcació.

18 dimarts 23 de desembre de 2025

Salou Benestar celebra una sessió d’ioguilates al Xalet Torremar Activitat l El programa aposta per l’activitat física a l’aire lliure en espais singulars i patrimonials del municipi Redacció Salou va celebrar diumenge passat, 21 de desembre, una nova activitat del programa Salou Benestar 2025 amb una sessió d’ioguilates als jardins del Xalet Torremar, una proposta que corresponia a la penúltima cita del calendari i que reafirma l’aposta municipal per la salut, l’activitat física i el benestar emocional en

espais naturals i patrimonials del municipi. L’activitat va reunir diversos participants en aquest entorn privilegiat, que es va convertir en l’escenari ideal per a la pràctica d’aquesta disciplina que combina exercicis de ioga i pilates, i es va desenvolupar en un ambient de calma i harmonia, amb l’acompanyament de la font noucentista i les vistes obertes sobre la platja de Lle-

vant, reforçant la sensació de connexió entre cos, ment i paisatge. La sessió va tornar a evidenciar l’encert del programa Salou Benestar, que posa en valor espais singulars de la vila com a escenaris per fomentar hàbits de vida saludables, apropant l’exercici físic a la ciutadania en entorns oberts, accessibles i de gran bellesa natural. El calendari del programa es clourà amb

Participants durant la sessió d’ioguilates del programa Salou Benestar. Ajuntament de Salou

la Cursa de Sant Esteve, una cita esportiva molt arrelada al municipi que transcorrerà en paral·lel a les platges de Llevant i Ponent, unint esport,

litoral i convivència ciutadana, mentre que de cara a l’any vinent l’Ajuntament preveu ampliar i reforçar el programa incorporant nous espais i

propostes per continuar promovent la qualitat de vida, el benestar emocional i l’activitat física com a eixos centrals del model de ciutat.

El Pessebre de Sorra de la Pineda supera els 50.000 visitants

La Pobla de Mafumet arrenca Nadal amb èxit de públic

Tradició l El Pessebre de Sorra de la Pineda de Vila-seca ja ha superat els 50.000 visitants i

Festa l La Pobla de Mafumet ha iniciat Nadal amb una gran participació. El concert solidari

es consolida com una de les propostes nadalenques més destacades del territori. La 26a edició, ubicada al Parc del Pinar de Perruquet, es pot visitar gratuïtament i sense interrupcions fins al dia de Reis, el 6 de gener, i durant totes les festes de Nadal. Redacció/Ajuntament de Vila-seca

de Blaumut va omplir el Casal Cultural i va recaptar més de 3.200 euros per a la Marató de 3Cat. També ha obert el Parc infantil de Nadal, amb novetats com un rocòdrom amb pont tibetà i una pista americana, consolidant una oferta familiar molt celebrada. Redacció/Aj. de la Pobla de Mafumet

Constantí presenta l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil Seguretat l L’Associació

de Voluntaris de Protecció Civil de Constantí va celebrar el darrer dissabte, 20 de desembre, una jornada especial amb l’objectiu de donar a conèixer la tasca que desenvolupa l’equip de voluntaris i voluntàries i presentar el nou remolc d’emergències, una eina clau per reforçar la resposta davant situacions

de risc. L’activitat, prevista inicialment a la plaça de les Escoles Velles del municipi, es va traslladar al pavelló poliesportiu municipal a causa de la pluja. Al llarg del matí es va poder veure una exposició de vehicles de Protecció Civil, seguretat i emergències de diverses localitats, així com tallers pràctics de DEA i RCP, cures bàsiques i preparació

de la motxilla de 72 hores, a més d’activitats infantils, carpes informatives, sortejos i servei de bar. Prop d’un centenar de voluntaris d’arreu de l’Estat van participar en la jornada, que va incloure un acte institucional d’agraïment i un dinar de germanor, reforçant els vincles entre associacions i l’esperit de servei comunitari. Redacció

Presentació de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Constantí, dissabte. Ajuntament de Constantí

dimarts 23 de desembre de 2025

La Neulada de Valls compleix cinc anys des de la seva recuperació Tradició l El guarniment, documentat fins al segle XIX, torna a lluir a Sant Joan durant tot el Cicle de Nadal Els vuit enfilalls de la Neulada presideixen l’altar major durant el Cant de la Sibiŀla

Redacció Aquest Nadal, la ciutat de Valls celebra el cinquè aniversari de la recuperació de la Neulada a l’església de Sant Joan, un guarniment nadalenc tradicional que la Unió Anelles de la Flama va tornar a impulsar l’any 2020 amb el suport de la Parròquia de Sant Joan. Des d’aleshores, la Neulada s’ha consolidat com un element destacat del folklore vallenc i es manté instal·lada durant tot el Cicle de Nadal, des de la nit de Nadal, el 24 de desembre, fins a la festivitat de la Mare de Déu de la Candela, el 2 de febrer. Les neules són una expressió de cultura popular àmpliament documentada entre els segles XIV i XIX arreu dels Països Catalans, i encara avui molt viva a Mallorca. A Valls,

La Neulada penja davant l’altar major de l’església de Sant Joan de Valls. Arnau Mosquera (UAF)

aquest guarniment era conegut com «la Neulada» i se’n té constància fins a mitjan segle XIX. En els darrers anys, la

tradició s’ha recuperat en diversos punts del país, com la catedral de Barcelona, la basílica de Santa Maria del Pi, la

977 21 11 54 AJUNTAMENT DE PRADES EDICTE D’INFORMACIÓ PÚBLICA DE L’ACORD D’APROVACIÓ INICIAL

Ciència i història protagonitzen les festes a la Canonja. Aj. de la Canonja

L’Espai Mammuthus de la Canonja programa activitats familiars durant tot Nadal Divulgació l L’Espai

Mammuthus de la Canonja va iniciar ahir una programació especial d’activitats familiars amb motiu de les festes de Nadal, que s’allargarà fins al 7 de gener. Durant les vacances escolars, el centre ofereix visites guiades, tallers infantils i propostes participatives pensades per gaudir en família. Mammuthus és el

centre d’interpretació del jaciment del Barranc de la Boella i permet viatjar fins a fa un milió d’anys, amb fòssils originals de fauna i eines de pedra. La proposta combina divulgació científica, història i lleure cultural per a tots els públics durant aquestes dates nadalenques a la Canonja, amb activitats pensades per a petits i grans. Redacció

El Ple de l’Ajuntament de Prades, en sessió de data 17 de desembre de 2025, va aprovar inicialment la modificació de les Normes Subsidiàries de Planejament de la Vila de Prades: Vial de Parcel·les 44 (Ref. cadastral: 43118A012000440000WO ) i 45 (Ref. cadastral: 43118A012000450000WK) i requalificació parcel·les 6C a 6C-H, la qual se sotmet a informació pública pel termini d’un mes durant el qual es poden presentar les al·legacions que es considerin adients. Així mateix, va acordar suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de Terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial en l’àmbit de la modificació: polígon 12, parcel·les 44 i 45, pel termini d’1 any. Contra l’acord de suspensió de llicències, per tractar-se d’un acte administratiu de tràmit qualificat, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent de la seva notificació. Alternativament, i de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes a comptar des del dia següent de la seva notificació. Contra la resta d’acords, per tractar-se d’actes administratius de tràmit no qualificats, no procedeix la interposició de cap tipus de recurs. La documentació completa de l’expedient es pot consultar a les oficines de l’Ajuntament de Prades, en horari d’atenció al públic. Prades, a 18 de desembre de 2025 Carlota Vidal-Folch i Torres La secretària interventora

catedral de Girona o esglésies de municipis com Centelles, Igualada o Cardona. La Neulada de Valls és, però, l’única

d’aquest estil a la demarcació de Tarragona. Les neules són fulls prims i circulars que reprodueixen sanefes i motius geomètrics, nadalencs o escenes bíbliques. Originalment fetes amb pasta de farina, posteriorment es van substituir per neules de paper. Moltes d’elles són autèntiques obres d’art popular, amb un alt nivell de detall i execució. Cada neula forma part d’una garlanda unida amb fils, que tradicionalment es penjava en altars, làmpades i espais destacats de les esglésies. La Neulada vallenca penja

19

davant del retaule de l’altar major i consta de vuit enfilalls de més de 25 metres d’alçada, formats per neules blanques llises i d’altres que reprodueixen la rosassa de Sant Joan. Com a tret singular, cada nou neules blanques n’apareix una de blava amb l’anagrama de la Mare de Déu de la Candela, en referència a les Festes Decennals de Valls. Antigament, les neules tenien una funció simbòlica i didàctica, ja que s’enlairaven progressivament per marcar el compte enrere fins a Nadal. Amb el temps, aquesta simbologia s’ha perdut i avui predomina el criteri ornamental. A Valls, la Neulada fa també de teló de fons del Cant de la Sibil·la, reforçant el seu valor patrimonial i cultural. La recuperació de la Neulada ha permès retornar a Valls un element identitari de gran valor simbòlic, que enriqueix el Nadal amb memòria, bellesa i tradició. És una proposta que connecta passat i present, posa en valor el patrimoni immaterial i reforça el vincle entre cultura, comunitat i espai litúrgic, consolidant-se com una aportació cultural singular i estimada.

20 dimarts 23 de desembre de 2025

Alcover recrea amb videomapatge l’antic retaule barroc de l’església Nova Patrimoni l La proposta es projectarà aquest divendres a les 19.30 h, en una sessió gratuïta i oberta a tothom Redacció Aquest divendres, coincidint amb la festivitat de Sant Esteve, l’església Nova d’Alcover recuperarà de manera efímera el seu antic retaule barroc gràcies a un videomapatge que combina noves tecnologies i intel·ligència artificial. La proposta permetrà reviure una peça patrimonial desapareguda l’any 1936, quan va ser cremada i espoliada durant la Guerra Civil, retornant-ne simbòlicament la presència a l’espai original. L’espectacle es concep com un joc visual i sonor d’espurnes de llum,

color i ombres que evocarà la majestuositat i la bellesa del retaule barroc, una obra que durant segles va dialogar amb l’imaginari religiós dels veïns i veïnes d’Alcover. El retaule, de vint-i-cinc metres d’alçada i quinze d’amplada, comptava amb relleus d’escenes religioses i escultures daurades, i formava part de l’església Nova, un temple les obres del qual es van iniciar l’any 1594 i que va requerir més de trenta anys de treball per aixecar una de les esglésies més grans del Camp de Tarragona. El videomapatge recrearà el retaule

a escala real a partir de dos quarts de vuit del vespre i serà gratuït i obert a tothom. Mitja hora abans, a les set, s’oferirà una sessió inclusiva i accessible, amb menys estímuls, pensada per a persones amb mobilitat reduïda, diversitat funcional o hipersensibilitat sensorial. La iniciativa està impulsada per l’Ajuntament d’Alcover i executada per Futerri Agència Creativa. Amb aquesta acció, Alcover recupera un patrimoni perdut i obre una mirada contemporània al passat, combinant memòria històrica i innovació cultural.

L’església Nova d’Alcover acollirà el videomapatge aquest divendres al vespre. Ajuntament d’Alcover

dimarts 23 de desembre de 2025

21

El TGN Bàsquet culmina l’any amb una victòria molt important al Nou Congost (48-57) Bàsquet l Brigitte Lefebvre-Okankwu va signar una gran actuació en el segon partit d’Iñaki Liarte a la banqueta Redacció El Lliga Femenina 2 del TGN Bàsquet va aconseguir una important victòria moralment a la pista del Manresa CBF (48-57). Es tracta del segon triomf de la temporada per les liles, que van saber imposar-se a un rival que ocupa la part baixa de la classificació, però en una pista sempre exigent com el Nou Congost. El partit va estar marcat per la serietat i la concentració del conjunt tarragoní, que

va sortir a pista amb la idea clara d’arriscar, gaudir del joc i no deixar-se penalitzar pels errors. Aquesta mentalitat va permetre a les jugadores competir amb confiança i intensitat des del primer minut. Tot i que el Manresa va mostrar un bon encert des de la línia de tres a la primera meitat, el TGN va saber resistir i mantenir-se dins del matx. El punt d’inflexió va arribar després del descans. Les liles han fet un pas endavant en defensa, especialment en un

tercer quart clau en què han signat un parcial de 6-19 que ha resultat determinant per obrir una escletxa al marcador i encarar el tram final amb avantatge. Solidesa defensiva La solidesa defensiva va ser la base sobre la qual s’ha construït la victòria, juntament amb la reducció de les pèrdues de pilota, un factor que havia penalitzat l’equip en jornades anteriors. A més, el domini del rebot ha estat

Es tracta del segon triomf de la temporada per a les liles. TGN Bàsquet

El domini del cèrcol va ser clau pel triomf, amb 43 rebots capturats clarament favorable al TGN, amb 43 rebots capturats. Individualment, cal destacar l’ex-

hibició de Brigitte LefebvreOkankwu, que signa un partit extraordinari amb 23 punts i 12 rebots, per una valoració de 38. Amb només 7 partits disputats, la jugadora ja se situa com la quarta més ben valorada del grup B de la Lliga Femenina 2, convertint-se en una peça clau dins l’equip.

El CN Tàrraco celebra la cinquantena edició del Trofeu de Nadal Natació l El Club Natació

Tàrraco va celebrar la 50ena edició del Trofeu de Nadal, amb la presència de 7 clubs: Cambrils CN, CN Reus Ploms, CN Salou, CN Tortosa , CN Vila-seca i el CN Tàrraco i, un de fora de la demarcació, el CE INEF Lleida amb una participació final de 210 nedadors i nedadores de totes les categories (des de prebenjamins

fins a absoluts). Al celebrar els 50 anys d’aquest tradicional Trofeu, el Club ha fet un casquet dels 50 anys per commemorar aquesta edició que s’ha regalat als primers classificats i un photocall amb fotografies dels diferents anys de la prova que il·lustren la història del Club. El millor equip en el relleu 8x50m lliure mixte, se'l va endur l’equip

del CN Tortosa, amb 3:56:67 format per Júlia Matheu, Pere Albacar, Martina Juárez, Unai Borràs, Blanca Forgas, Roc Moliné, Clàudia Faneca i Jordi Fanec. També es van lliurar els trofeus Memorial Ulpiano Díaz, dirigit als nedadors locals més petits del Trofeu: Magí Vázquez del CN Tàrraco i Greta Garcia Baena del CN Tàrraco. Redacció

Fotografia de tot l’equip en una nova edició del Trofeu de Nadal. CN Tàrraco

Aquest encontre també va ser el segon amb Iñaki Liarte a la banqueta després de la sortida de Sergio Manzano. Liarte ha valorat molt positivament l’actitud i el treball col·lectiu de les jugadores. El triomf suposa un pas endavant per l’equip a la categoria estatal.

22 dimarts 23 de desembre de 2025

El PP reclama a Vox que faciliti la formació de govern a Extremadura Política l Feijóo apeŀla a una lectura «proporcional» dels resultats i adverteix Vox que no s’equivoqui d’adversari La desfeta electoral força la dimissió del líder del PSOE extremeny

Agències L’endemà de les eleccions a Extremadura, la cúpula del PP es va reunir aquest dimarts a la seu del carrer Gènova per analitzar uns resultats que donen la victòria a María Guardiola, però que la mantenen dependent de Vox. La presidenta extremenya en funcions va ser rebuda amb aplaudiments, tot i quedar-se a quatre escons de la majoria absoluta. En aquest context, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va instar Santiago Abascal a permetre un govern popular i a «no equivocar-se mai més d’adversari», reclamant responsabilitat per evitar el bloqueig institucional. Feijóo va defensar l’avançament electoral decidit per Guardiola i va demanar una lectura «sensata i proporcional» dels resultats. Tot i reconèixer el creixement de Vox, el president del PP va atribuir-lo al «fracàs del relat del PSOE» i va assegurar que la millora

Vox reforça el seu pes i adverteix que els seus votants no poden ser ignorats

María Guardiola, candidata del PP, aquest diumenge a Mérida després dels resultats electorals. EFE/Jero Morales

dels resultats dels ultres no ha estat a costa del seu partit. Un discurs que contrasta amb la preocupació expressada per Juanma Moreno, que va ad-

metre que l’auge de l’extrema dreta dificulta assolir majories absolutes i va apuntar que Vox només començarà a baixar quan assumeixi respon-

sabilitats de govern. Sacsejada als socialistes Mentrestant, al PSOE, la desfeta electoral ha tingut conse-

qüències immediates. Miguel Ángel Gallardo va dimitir com a líder dels socialistes extremenys després d’uns resultats històricament dolents. Tot i això, des de Ferraz han optat per la prudència, mentre veus crítiques com la d’Emiliano García-Page han reclamat autocrítica i han reconegut la claredat del triomf del PP. El PSOE, però, centra el seu relat en l’augment de Vox i acusa els populars d’estar «emmanillats» a la ultradreta. En paral·lel, Vox reivindica el seu paper després d’haver

duplicat representació i adverteix que els seus votants no poden ser «ni invisibilitzats ni traïts». Abascal manté la pressió sobre el PP, mentre Feijóo insisteix que les eleccions han estat «clarificadores» i reclama evitar interpretacions interessades. El cicle electoral continua i Extremadura es converteix en el primer banc de proves d’un escenari polític cada cop més fragmentat. Equilibris fràgils Aquest escenari obre ara un període de negociacions clau entre el PP i Vox, mentre els socialistes intenten recompondre el seu espai polític després del cop electoral. Amb posicions encara allunyades i missatges creuats, la governabilitat d’Extremadura dependrà de la capacitat dels actors polítics per traduir els resultats en acords estables, en un context marcat per l’auge de l’extrema dreta i la fragmentació del vot.

Sánchez nomena Elma Saiz nova El MNAC accepta una portaveu del govern i Milagros comissió de pèrits per Sixena Tolón ministra d’Educació amb experts internacionals Política l L’endemà de la desfeta electoral del PSOE a Extremadura, el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir una remodelació puntual del seu executiu. Elma Saiz, fins ara ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, assumirà el càrrec de nova portaveu del govern espanyol, mentre que Milagros Tolón serà la Felicitacions publicitat@mestarragona.com

Desde esta ciudad germanopolaca en Silesia deseo Felices fiestas a quienes hacen posible que Diari Mès salga cada día, a Tarragona y especialmente a las personas tan simpáticas que conocí durante mis vacaciones en Tarragona este otoño.

nova ministra d’Educació en substitució de Pilar Alegría. Sánchez va agrair la tasca d’Alegría al capdavant del ministeri, destacant la seva gestió i va recordar que deixa el càrrec per encapçalar la candidatura socialista a l’Aragó. El president va defensar els canvis com una decisió orientada a reforçar l’acció política de l’executiu. Agències

Patrimoni l Aquesta hauria d’assessorar el jutjat sobre l’execució de la sentència Agències El MNAC s’ha mostrat favorable a la creació d’una comissió de pèrits per a l’execució de la sentència sobre les obres de Sixena. En l’escrit d’al·legacions, el museu defensa que la comissió estigui formada pel mateix nombre de pèrits proposats per l’Ajuntament de Vilanova de Sixena i el govern d’Aragó que pel mateix MNAC, tot aclarint que el museu no en vol formar part directament. Proposa la presència d’institucions tècniques en conservació i res-

tauració de la Generalitat, el Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona, així com d’experts internacionals. El museu considera plenament justificada la intervenció de pèrits per la complexitat del procés i remarca que només professionals amb coneixements científics, artístics i tècnics acreditats en pintura mural, poden assessorar adequadament el jutjat. L’objectiu de la comissió seria definir la millor manera d’executar la sentència, incloent el desmuntatge, embalatge i trasllat de les pintures murals

Detall de la part superior de la sala on es troben les pintures murals. ACN

Els pèrits analitzaran els riscos del desmuntatge i el trasllat de les obres

de les sales 16 i 17, amb una avaluació prèvia dels riscos. La proposta, avalada pel Patronat del MNAC, aposta per integrar institucions i pèrits de prestigi mundial.

dimarts 23 de desembre de 2025

23

societat I innovació

La Generalitat i la Fundació ”la Caixa” signen un acord de 250 milions en inversió social Els fons han augmentat en 25 milions d’euros i aniran destinats a matèries com l’acció social, cultural i la investigació

E

Redacció

l president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i el president de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé, han signat un acord entre totes dues institucions en matèria d’acció social, cultural i d’investigació i beques per a aquest any. En virtut d’aquest conveni, la Fundació ”la Caixa” ha augmentat a 250 milions d’euros la totalitat de la inversió social que duu a terme a Catalunya el 2025, cosa que suposa un increment de 25 milions d’euros respecte de l’any anterior. Un total de 99 milions d’euros es destinaran als programes socials de l’entitat dirigits especialment als col·lectius més vulnerables. «La nostra inversió per a acció social ha augmentat aquest any un 10% amb l’objectiu de potenciar els projectes més transformadors, dedicats a fomentar la igualtat d’oportunitats. Una altra de les prioritats estratègiques és la creació del CaixaResearch Institute, l’edifici del qual s’inaugurarà el 2026. Tots aquests projectes estan centrats a contribuir al progrés de Catalunya i al benestar dels catalans a curt, mitjà i llarg termini», ha explicat el president de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé. D’altra banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha explicat que «aquest acord respon a la prioritat del Govern d’impulsar la igualtat d’oportunitats, generar prosperitat i compartir-la, per continuar construint una Catalunya més justa i igualitària». Una col·laboració que també «fomenta la investigació en l’àmbit de la salut per reforçar l’ecosistema científic i continuar sent un referent indiscutible a Europa». Entre els objectius bàsics marcats en l’acord destaquen la lluita contra la pobresa infantil, la promoció de l’envelliment actiu i saludable, l’atenció a persones amb malalties avançades i la millora de les condicions laborals i vitals de persones amb discapacitat o en risc d’exclusió. A més d’aquestes línies d’actuació, l’acord també preveu accions en els àmbits cultural i d’investigació i beques. Alguns dels projectes prioritaris que palesen el compromís de l’entitat amb Catalunya, amb una atenció especial a les activitats desenvolupades en l’àmbit de la pobresa i l’acció social, són els següents:

especialitzat en immunologia d’Espanya i un dels primers d’Europa. Aquest equipament, que s’està construint davant del Museu de la Ciència CosmoCaixa, en l’entorn natural de Collserola, estarà ubicat en un edifici sostenible amb espais i equipaments de primer nivell. El centre tindrà una clara vocació de col·laboració amb l’ecosistema científic i pretén contribuir a la innovació i la competitivitat en el sector de la salut, estratègic per a la Unió Europea. Així mateix, la Fundació ”la Caixa” manté col·laboracions estratègiques amb centres d’investigació i hospitals per generar nou coneixement biomèdic i traslladar-lo a la societat, com l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), l’Institut d’Investigació sobre Immunopatologies (IrsiCaixa), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el Barcelona eta Brain Research Center (BBRC) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD).

Més d’1,7 milions de visitants als centres culturals de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i el president de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé. CEDIDA

-CaixaProinfància, centrat a com- ta la participació social dels membres batre la pobresa infantil, es dirigeix d’aquest col·lectiu per reivindicar el a infants i adolescents d’entre 0 i 18 valor de la seva experiència i situar-los anys les famílies dels quals estan en com a protagonistes actius de la sociesituació o risc d’exclusió. Des que es tat. Aquest projecte els brinda l’oporva posar en marxa el 2007, aquest pro- tunitat de formar-se en projectes culgrama ha atès més de 123.000 menors turals, socials i de noves tecnologies. a Catalunya. A Catalunya hi ha 205 centres de gent -El programa Incorpogran, 53 propis i 152 en ra, que fomenta la conLa inversió per conveni amb les admitractació dels col·lectius públiques. a acció social ha nistracions amb més dificultats per -Pel que fa a les Conaugmentat un vocatòries de Projectes trobar feina, ha facilitat més de 129.000 llocs 10% per potenciar Socials, el 2025 s’ha dode treball des del 2006 els projectes més nat suport a 349 iniciatigràcies a la col·laboració transformadors ves amb una inversió de 10,6 milions d’euros. d’empreses i entitats socials catalanes. D’altra banda destaca En l’àmbit de la també la tasca de divul-El programa per a l’Atenció Integral a Per- recerca científica, gació que es duu a terme sones amb Malalties la Fundació dona a Barcelona per mitjà del Avançades tracta de Palau Macaya, declarat millorar la qualitat de suport a projectes el 2024 Centre Internal’atenció a les persones de biomedicina i cional per a les Ciències Humanes i Socials de la que es troben al final de salut UNESCO, i de l’Observala vida, com també als tori Social de la Fundaseus familiars. A Catalunya s’han atès més de 81.000 pacients ció ”la Caixa”, un espai per al debat i i més de 93.000 familiars des de l’inici la reflexió que dona suport a la recerca del programa el 2008. social. -El programa de Gent Gran fomenAl districte de Ciutat Vella de Bar-

celona, la Fundació ”la Caixa” també compta amb una entitat d’acció social directa, la Fundació de l’Esperança, l’objectiu de la qual és promoure l’autonomia i facilitar la inclusió social de persones en situació de pobresa i vulnerabilitat.

Increment de la inversió en investigació en salut

En l’àmbit de la recerca científica, la Fundació dona suport a projectes de biomedicina i salut a través de diferents convocatòries d’investigació i innovació: -La Convocatòria d’Investigació en Salut, que el 2025 ha impulsat 12 projectes, amb una inversió global de 9,3 milions d’euros a Catalunya. -La Convocatòria d’Innovació en Salut 2025, que ha donat suport a 16 projectes, amb una inversió global d’1,9 milions d’euros a Catalunya. Amb aquesta iniciativa es busca accelerar l’arribada al mercat d’aquestes innovacions per apropar-les als pacients que les puguin necessitar. La inversió en investigació en salut s’ha reforçat al llarg d’aquest any per abordar les obres del CaixaResearch Institute, el primer centre de recerca

En el terreny de la divulgació de la cultura i la ciència, l’entitat fomenta el desenvolupament individual i collectiu a través de les exposicions i les activitats que programa a la xarxa de centres CaixaForum a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, com també al Museu de la Ciència CosmoCaixa i als Jardins de Cap Roig. Aquests centres de divulgació cultural i científica de la Fundació ”la Caixa” a Catalunya han rebut més d’1,7 milions de visitants entre el gener i l’octubre d’aquest any. La Fundació ”la Caixa” també ha establert aliances amb nombroses institucions del sector cultural, com les fundacions del Conservatori i del Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, L’Auditori i l’Associació Mediterranean Street Art — Projecte BesArt, entre d’altres.

Beques de grau i postgrau per oferir més oportunitats

Un altre dels pilars de l’activitat de la Fundació és la concessió de beques perquè estudiants i investigadors puguin ampliar la seva formació i desenvolupar la seva carrera a les millors universitats i centres d’investigació del món. El 2025 s’han concedit en total 102 beques de grau, postgrau, doctorat i postdoctorat a estudiants de Catalunya.

~ FUNDACIÓ LA CAIXA ~

24 dimarts 23 de desembre de 2025

k Tribuna k

k Editorial k

Cures invisibles, desigualtats visibles: efectes del Reial decret 675/2023

A

mb l’aprovació del - Reial Decret 675/2023, de 18 de juliol, pel qual es modifica la intensitat de les prestacions del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència, el Govern va anunciar una millora substancial en la cobertura i la qualitat dels serveis. La reforma va incrementar les hore assignades a les prestacions d’ajuda a domicili i va redefinir les intensitats amb la finalitat de reforçar l’atenció a les persones dependents. Tanmateix, l’aplicació efectiva d’aquest decret ha generat conseqüències no desitjades que és necessari assenyalar amb claredat. En nombroses situacions, les persones es veuen forçades a escollir intensitats de servei molt superiors a les que realment necessitem o poden assumir. Aquest increment obligatori d’hores comporta un augment directe del copagament, fent que moltes famílies no puguin sostenir econòmicament la prestació. Aquesta situació deriva en un fenomen preocupant: molts usuaris es veuen empeses a renunciar al servei professional i optar per la figura del cuidador o cuidadora no professional. Aquesta conseqüència és especialment greu des d’una perspectiva de gènere. Tal com mostren les dades i la realitat quotidiana dels serveis socials, la cura recau majoritàriament en les dones, que tornen a assumir responsabilitats de cura que havien estat progressivament socials Una reforma que i no com a tasca privada havia de reforçar femenina. l’autonomia personal Així, una reforma està generant, de facto, que havia de reforçar un retrocés en els drets l’autonomia personal socials i laborals de les està generant, de facto, dones un retrocés en els drets socials i laborals de les dones, que veuen condicionades les seves trajectòries professionals, la seva independència econòmica i el seu temps personal. Lluny d’impulsar la professionalització del sector de les cures i la creació d’ocupació digna, a més de promoure l’economia submergida, el model actual està retrocedint a models antics els rols de gènere i retornant la càrrega dels serveis públics a les llars. Per tot això, considerem imprescindible i urgent: Revisar el sistema d’intensitats del Reial Decret 675/2023, assegurant que no s’imposen hores superiors a les necessàries; Modificar el model de copagament, garantint que ningú renunciï al servei professional per motius econòmics; Protegir els drets de les dones, evitant que una manca de finançament real dels serveis públics les obligui a assumir novament tasques de cura o no remunerades i Reforçar la professionalització dels serveis d’atenció, generant ocupació digna i qualitat en la prestació. La defensa de la igualtat, la dignitat i l’autonomia de les persones dependents i les seves famílies, exigeix un compromís ferm de revisió de la normativa i de garantia d’un sistema de dependència accessible, sostenible i veritablement just.

Jerusalen Torra Garcia

Innovació de futur

L

a confluència de dues notícies aparentment separades dibuixa un escenari esperançador per al futur: d’una banda, els 600.000 euros que la Diputació destina a set centres de recerca; de l’altra, el lideratge de Fruselva Global en el projecte SERENIA. Dues cares d’una mateixa moneda que posen en valor el potencial científic i innovador del nostre territori. L’aposta de Fruselva per la nutrició funcional demostra que al Camp de Tarragona hi ha empresa privada amb capacitat i ambició per liderar projectes d’innovació d’alt nivell. I no és un fet anecdòtic: és la prova que el teixit empresarial local té la massa crítica neces-

sària per competir en sectors d’alt valor afegit. Paral·lelament, la Diputació reafirma el seu compromís amb els centres de recerca públics, des de l’ICAC fins a l’IPHES, l’IRTA o l’IISPV. Set institucions que situen la demarcació al mapa científic català i europeu. Aquests centres necessiten recursos estables i creixents per mantenir equips de recerca competitius, renovar infraestructures i atreure talent. La inversió pública en recerca no és una despesa, és una aposta de futur que retorna en forma de coneixement, innovació i cohesió territorial. Caldria multiplicar els esforços per garantir que aquests motors no s’aturin.

k Tribuna k

Pinochet Helicopters Tour?

E

l 1983 es complien deu anys del cop d’Estat militar que va enderrocar brutalment la democràcia a Xile i va provocar la mort del president constitucional del país, el socialista Salvador Allende. Doncs bé, 10 anys després del cop les forces polítiques representades a les Corts Generals van convocar a Madrid una manifestació de repulsa de la dictadura. Allí estaven tots. I quan dic tots, vull dir tots. També hi havia el líder d’Alianza Popular (actual PP), Manuel Fraga Iribarne. Allà estaven, doncs, els representants de la dreta protestant per un cop d’Estat militar que havia destruït una democràcia governada per una coalició d’esquerres... El senyor Fraga, que va formar part dels Governs franquistes, i els mateixos diputats d’AP (actual PP) que venien tots del règim anterior, mostraven un gran entusiasme per manifestar-se contra una dictadura militar? Sincerament, crec que no. Només cal veure les cares serioses que posaven a les fotografies que va fer la premsa aquell dia. Però van veure’s obligats a anar a la manifestació. No perquè en el fons no justifiquessin o intentessin explicar el cop d’Estat com una ‘reacció’ a uns presumptes ‘excessos’ de les esquerres (igual com encara fan ara amb el cop d’Estat feixista del 1936), sinó perquè el conjunt de la societat condemnava la brutalitat del règim de Pinochet i demanava el retorn de la democràcia. Cal veure la foto de la capçalera d’aquesta manifestació (on es divisa al senyor Fraga al costat del líder comunista, Santiago Carrillo) per comprendre com ha canviat la dreta en aquests darrers anys, perquè es parla molt de la crisi de les esquerres però el que realment està en una crisi terminal és la dreta democràtica abduïda completament per l’extrema dreta. Després de la pandèmia em va sorprendre veure les manifestacions dels partidaris del senyor Trump amb samarretes que portaven el següent eslògan: ‘Pinochet

els que van idear aquesta espantosa pràctica que ha quedat palesa mundialment a la memòria col·lectiva amb el mot de ‘los desaparecidos’. Doncs bé, en aquest material que es pot baixar d’Internet (i que també compren Andreu Martin simpatitzants de l’extrema dreta europea Diputat del PSC per Tarragona i espanyola) es pot veure la imatge d’un ésser humà llançat des d’un helicòpter acompanyat d’una bandera que pot ser did nothing wrong’, és a dir, que el dic- la del feminisme, l’ecologisme, algun tador no havia fet res malament. Clar, símbol d’esquerres, la bandera LGTBI, durant la tirania de Pinochet es va assas- etcètera. Aquesta imatge expressa millor sinar milers de persones, es van violar que mil paraules quina és la dreta radicacentenars de dones, van haver-hi 48.000 litzada i fanatitzada que tenim en aquests torturats, més de 200.000 exiliats, etcè- moments. Abans d’acabar, una tera. Però per aquesta recomanació i una regent tan sensible de Durant la tirania flexió. Primer, si algú l’extrema dreta actual de Pinochet es va té algun dubte del que tota aquesta inaudita assassinar milers de acabo de dir, que vagi a brutalitat és ‘el preu’ persones, es van violar Internet i segueixi (si té per destruir un Gocentenars de dones, estomac per a fer-ho) vern d’esquerres que van haver-hi 48.000 la intervenció del seestava ‘posant en petorturats, més de nyor Milei a la darrera rill’ la propietat priva200.000 exiliats conferència ultra que da o les acumulacions es va organitzar a Made capital. I, clar, per combatre ‘aquesta deriva’ qualsevol ‘ex- drid. Veurà com es diuen coses que -si no cés puntual’, doncs bé, és un tema menor estiguessin gravades- semblaria impossible que algú raonable hagués dit mai. Coi tal... Sent això repugnant m’ha deixat glaçat ses com ara: «entre el Estado del bienestar veure com aquestes darreres setmanes de los socialistas y la mafia prefiero la s’ha popularitzat un nou lema a samar- mafia porque la mafia, al menos, compiretes, gots, material de merchandising, et- te» (riallada i aplaudiment general). Estat cètera, atiat per l’extrema dreta als Estats del benestar: educació i sanitat públiques, Units on el lema és ‘Pinochet Helicopter pensions universals, beques per als joves, prestacions socials, dependència, etc... Tours 2026’. Explico, possiblement pensant en què res, millor la màfia. Sembla increïble, realgun dia els assassins haurien de donar alment! La reflexió –més aviat, la pregunta que explicacions davant de la justícia els bàrbars de la policia política de Pinochet van em faig amb veu alta– és la següent: el decidir desfer-se dels cadàvers dels tortu- senyor Abascal, la senyora Ayuso, tota rats i assassinats llançant els seus cossos aquesta gent que crida pels carrers ‘¡Sánal mar des d’helicòpters militars, els fa- chez a prisión!’, què pensaran de dictamosos ‘vuelos de la muerte’ que van ser dors sinistres estil Pinochet? Pensaran especialment utilitzats per la dictadura que, efectivament, no va fer res malade Videla, a l’Argentina. Clar, sense el cos ment? Es posarien la samarreta de l’helidel delicte, no hi ha delicte van suposar còpter? Quasi millor no saber-ho...

dimarts 23 de desembre de 2025

k Dels lectors Biblioteca de Tarragona: Servei Mínim Partint del símil de que una biblioteca pública és com una mena de CAP de la cultura, que com el CAP hauria d´estar el major temps posible obert per tal de donar servei públic, voldria denunciar el fet de que durant aquest desembre i la primera semana de gener la Biblioteca de Tarragona tancarà les seves portes durant 12 dies, tindrà obert durant 17 dies i obrirà mitja jornada durant 3 dies. Aquesta desproporció entre la necessitat de que els treballadors de la biblioteca puguin conciliar feina i vida i el fet de que els ciutadans puguin anar a la biblioteca ( quan més temps tenen) és massa gran per a poder-la justificar: a més a més no crec que aixó passi a cap altre biblioteca de l´estat. Aquesta desproporció però, no és un fet aïllat: la directora de la biblioteca, la Dolors Saumell, ha mantingut aquest tipus de política de fer d´una festa un pont, i d´un pont un aqüeducte, i d´optar per la solució fàcil de tancar la biblioteca, d´una forma sistemàtica des de que va ser nomenada. Caldria que hi hagués un replantejament de tot plegat per tal de que els que paguem els plats d´aquesta política extrema no sempre siguem els ciutadans. Proposo als que no estiguin d´acord amb aquesta situació que enviïn aquesta mateixa carta al director o un altre escrit al delegat de cultura de la Generalitat a l´e-correu sttarragona.cultura@gencat. cat per tal de fer pressió per a que aquesta política canviï; si no, la directora continuarà malmetent el nostre dret a gaudir de la cultura …

Francesc Camps Ratera Tarragona

Altre tomb a la destrucció de la Rambla El passat 27 de novembre, quan feia un any de la posada en funció de la prova pilot de suspensió

25

k Tribuna k del trànsit rodat per la coca final de la Rambla, balcó del Mediterrani, veïns de la zona, i d’altres de zones diferents, es van congregar sota la estàtua de Roger de Llúria fent palès el seu malestar amb el projecte -encara ni projectat- i amb la suspensió, ja massa llarga, de serveis y funcionalitats a la zona. Més de tres-cents ciutadans havien signat una carta de disconformitat a L’Ajuntament. El mateix dia es va publicar en aquest mitjà, Diari Més, una carta exposant el parer de molts veïns, disposats a transigir amb el projecte si es duia a terme d’una forma racional, sense afectar radicalment l’accés de vehicles, i el de molts altres, en oposició total al projecte, es fes com es fes, per perjudicial, car i innecessari. Recentment, un dels grups polítics municipals, concretament el PP, va presentar una assenyada moció, demanant, entre d’altres, la suspensió del projecte i, òbviament, de la “provisional” prova pilot . Al ple van assistir nombrosos veïns, i d’altres interessats en la matèria, i va ser certament mogut. Les motivacions polítiques i disciplines de partit, es van imposar a la raó i al sentit comú. Els defensors del projecte municipal van acudir a la desqualificació dels seus oponents, recurrent, fins i tot, a la socorreguda “por al franquisme”, oblidant que als veïns perjudicats poc els importa que les propostes assenyades provinguin de la dreta o de la esquerra, quelcom que només a ells els preocupa. Invocant l’immobilisme, es va demonitzar tota iniciativa que pretengui evitar la destrucció de la Rambla. Quan d’una forma poc adequada els ciutadans presents van fer sentir la seva disconformitat, se’ls va recordar el seu dret a manifestar la seva opinió, però, això sí, en silenci, i que, en altre cas, eren lliures d’abandonar el ple. Aquest es el diàleg que manté l’Ajuntament amb els

afectats. En cap moment se’ls hi va donar la paraula. Els canvis s’han de assumir a les ciutats, cert, però quan els canvis son inadequats, no obeeixen a cap necessitat defensable, quan el canvi en sí mateix esdevé una finalitat sense res que la justifiqui, si no son afirmacions etèries, tals com “una Rambla per a tots i no per els turistes”, -què pot ser no hi cabem tots en la Rambla tal i com està?- o en afirmacions com modernització, pacificació, poc convincents però esgrimides com a justificació de la iniciativa, pot dir-se que anem malament. El suposat recolzament amb que diu comptar l’Ajuntament, pel que sembla que s’insti major celeritat en l’execució, prové d’alguns comerciants, (catorze com a màxim en aquest tram de Rambla) dels quals només un petit percentatge veuria incrementats els seus ingressos, a costa d’envair espai públic i de múltiples molèsties als veïns, i de la Cambra de Comerç, que segons la seva presidenta, (tot i que ho diu com a queixa), ni sap si s’ha dut a terme el pla pilot. Es llàstima que altres grups municipals, malgrat no estar d’acord amb al projecte municipal, hagin optat, al meu parer covardament, -cadascú serà conscient de les seves servituds polítiques i limitacions- per abstenir-se en la votació, que, d’altra manera, el projecte hagués quedat clarament en entredit, i no volgut per la ciutadania. Els ciutadans, encara tenen molt a dir, i a fer en aquest afer.

Rafael Fernández del Castillo Advocat Joan Miras Muntadas Periodista Tarragona

Maltracte lingüístic al pàrquing del Serrallo Dissabte passat vaig viure una situació que no voldria que li passés a ningú. Era al pàrquing del Serrallo de

Tarragona, gestionat per APK2, i en volia treure el cotxe que hi tenia aparcat. Em vaig dirigir a la màquina per pagar-hi el tiquet, però no funciona. Ni una ni l’altra ni cap. Davant meu teni una home que em deia que ell portava mitja hora esperant que vingués algú o que les màquines volguessin funcionar, i res. Vaig prémer el botó de l’intèrfon de les oficines, on no hi havia ningú, i em va sortir una veu que em deia que no sabia què li que dia, que no m’entenia, que li parlés en castellà. Li vaig respondre, és clar, que jo no l’entenia a ell. I aleshores em va dir que la multa per increpar-lo era de 3.000 euros. Vaig deixar de parlar-hi; jo no increpava ningú, tan sols demanava que hi posesssin solució perquè érem ja deu persones que esperàvem poder pagar per sortir del pàrquing. Al cap de trenta-cinc minuts d’espera, van arribar dos treballadors del pàrquing, que venien de fora, del carrer. Van reiniciar les màquines, i com que els vam demanar els fulls de reclamació, ens van dir que ens pagaven l’estacionament, que ens en reduïen hores perquè ens sortís més econòmic. Però, ai las!, tot això ens ho van dir en castellà és clar, perquè ens van dir repetidament que els havíem de parlar en castellà perquè no ens entenien en català. I, no us ho perdeu, ens van demanar que no féssim el full de reclamació per dos motius: 1) perquè és Nadal 2) perquè ja ens abaratien l’estona d’estacionament. Doncs, no. No es fan així les coses. Som a Tarragona. Parlo català. Per treballar en un lloc de treball al públic haurien de saber parlar en català. I sobretot ja sigui Nadal o Festa Major d’estiu, s’ha de respectar a tothom sense amenaces ni maltractaments lingüístics. No és tan difícil. Tan important és un idioma com l’altre. Només es tracta que ho respectem; no que exigim amb amenaces que canviem d’idioma.

Maria Oliver Vilanova i la Geltrú

La vida és donar

L

a vida no és una carrera cap al triomf personal, és una oportunitat per elevar la vida dels altres. Tot el que fem deixa empremta, però només allò que donem construeix llegat. La grandesa no es mesura pel soroll que fem sinó per la llum que deixem. Quan entenem això la nostra existència adquireix direcció i sentit... i cada acció es converteix en part d’una història més gran que nosaltres. Vivim temps on tothom vol destacar, però pocs volen aportar. Donar és un acte revolucionari perquè va contra la inèrcia del jo. No és perdre, és multiplicar. Quan ajudes algú a pujar el món sencer s’eleva una mica més. Les persones que ho entenen deixen de perseguir aplaudiments i comencen a perseguir impacte. El veritable èxit no és ser admirat, és ser útil. En aquest canvi de perspectiva la vida deixa de ser competició i es converteix en contribució. Hi ha persones que passen per la nostra vida com ombres que s’esvaeixen... i n’hi ha d’altres que hi passen deixant una llum que no s’apaga mai. El propòsit real no és ser importants, sinó ser necessaris. No necessiten reconeixement... perquè la seva recompensa és saber que han canviat una realitat, una mirada, un futur. La immortalitat comença quan la nostra acció transforma algú altre. La memòria més forta no és la de les paraules sinó la dels gestos que van donar esperança. Fer coses pels altres no sempre és visible ni celebrat. Sovint és silenciós, però és just en aquest silenci on neix la força. Un consell donat a temps, una mà estesa, un gest petit que per algú és immens. La vida s’expandeix quan deixem d’esperar... i comencem a oferir. Donar és sembrar i el fruit és la confiança que perdura. El que sembla insignificant pot ser per algú la diferència entre rendir-se o continuar. Els equips, les empreses i les històries que perduren no estan construïts per persones que només volen brillar sinó per persones que volen que algú altre brilli amb elles. Un líder no és qui va endavant, és qui anant endavant mai no deixa ningú enrere. El veritable poder no és fer-se imprescindible... sinó fer que els altres se sentin invencibles. Liderar és elevar. Quan un líder dona confiança crea seguretat i quan dona oportunitats crea futur. Quan vius per tu el món és petit. Quan vius per altres el món s’expandeix. Les dificultats deixen de ser murs i es converteixen en ponts. Els reptes deixen de ser càrregues i es transformen en oportunitats d’inspirar. Ser part del creixement d’algú és una de les experiències més transformadores que existeixen. L’èxit no és arribar lluny, és fer que algú altre arribi més lluny del que mai hauria imaginat. En aquest moment la vida es converteix en un viatge compartit. Amb el temps tots entenem una cosa essencial, el que realment perdura és l’empremta que deixem en els altres. No recordaran exactament el que vam dir ni els resultats que vam assolir. Recordaran com els vam fer sentir, com els vam aixecar, com vam estar-hi en dies difícils i com vam celebrar-ne les victòries com si fossin nostres. La memòria més forta és la de la generositat. És aquesta memòria la que construeix comunitats, famílies i històries que transcendeixen. La vida és donar. La contribució és la forma més pura de lideratge. Cada paraula que inspira, cada acció que eleva, cada suport que dona força, cada gest que encén esperança, això és el que construeix un llegat real. La història no recorda els que ho volien tot, recorda els que van donar de veritat. Quan mirem enrere descobrirem que les nostres grans victòries no portaven el nostre nom sinó la felicitat d’algú altre. La vida és donar i donar és la forma més alta d’immortalitat. En aquestes festes, quan les llums il·luminen els carrers, recordem que la llum més poderosa és la de l’estrella que encenem dins dels altres.

Pere Domingo Fornell Autor de ‘L’art de creure en un mateix’

26 dimarts 23 de desembre de 2025

Necrològiques Tarragona Francisca Munje Ciurana. Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori. Pedro Tomás Bes. Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori. Isabel Medina Madrid. Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.

Reus

El campanar de la Prioral, ahir, sota un cel ennuvolat. Tjerk van der Meulen

Antonio Calero Barriga.

Els núvols tornen a frustrar el fenomen del solstici d’hivern al carrer del Vidre de Reus

Ha mort als 81 anys. Maria Rosa Castellnou Pallarés. Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori. Josep Rull Latorre. Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 13.30 h al Tanatori. Jose Antonio Garcia Flores. Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori. Tomás Magaz Yenes. Ha mort als 47 anys.

Foto de grup dels participants després de la plantada del pessebre al Pont de les Caixes. Moto Clàssic Constantí

El pessebre de Moto Clàssic torna a omplir de vida el Pont de les Caixes Tradició l Els actes previs a Nadal van continuar aquest darrer cap de setmana a Constantí amb la tradicional plantada del pessebre al Pont de les Caixes, organitzada per Moto Clàssic Constantí. Diumenge, 21 de desembre, es va celebrar l’onzena edició

d’aquesta cita, que un any més va reunir motos i vehicles clàssics. La jornada va començar davant l’Ajuntament, amb una plantada al carrer Major i un esmorzar al Casino, abans de la sortida fins al pont, on es va instal·lar un pessebre fet amb peces del món del motor. Redacció

Astronomia l Els núvols van tornar a frustrar aquest dilluns un segon intent de presenciar el fenomen del solstici d’hivern al carrer del Vidre de Reus. Diumenge, una cinquantena de persones ja s’hi van aplegar, amb expectació per veure el Sol travessar els finestrals del campanar de la Prioral de Sant Pere, si bé la meteoro-

logia ho va impedir. Tot i que ahir encara s’hi era a temps, la nova prova es va fer sense ambient ni pràcticament assistents. El cel tapat va tornar a impedir la imatge, en un escenari molt diferent del silenci expectant i la decepció compartida del dia anterior, que havia generat molta més expectació ciutadana i presència de curiosos. Redacció

dimarts 23 de desembre de 2025

27

Avui felicita als que es diuen: Sèrvul i Victòria.

L’horòscop

Farmàcies

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Els teus dots de Si algú et posa Si realment en el T’arribaran notíci‘don Joan’ es veu- obstacles als teus teu interior sents es i sorpreses que ran molt compler- desitjos no deses- la necessitat de re- alegraran la teva tes en la jornada. peris i dona temps trobar-te amb co- vida. En l’àmbit Tot el que facis o al temps. Les co- ses o persones del social i privat viudiguis serà ben ses se soluciona- passat, no et repri- ràs moments molt rebut pels altres. ran per si mateixes. meixis. Tindràs una agradables i plens Avançaràs molt. Ves amb compte. nit boja. de passió.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Tant en la teva llar No et tanquis a la La teva sensibili- Apareixeran la gecom en el pla so- teva casa i trenca tat estarà a flor de losia i les envecial et mostraràs com més aviat mi- pell i només els ges per part d’una molt actiu i tots els llor amb el quotidià. més afins podran persona molt falsa plans i metes que Si sals i cerques el entendre la teva que tractarà d’int’imposis arribaran nou trobaràs la situació. En l’amor tervenir en els teus a bon fi. Aprofita les clau que t’obrirà un no hi haurà proble- assumptes. Nit circumstàncies. món nou. mes, confia. molt passional.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

A les teves oïdes El somriure d’una Et sentiràs atret al Serà avui una jorarribaran interes- persona et cap- coneixement de nada on et trobasants notícies que tivarà tant que et noves persones ràs molt acomet faran veure la farà oblidar tot ti- i a experimentar panyat tant física vida i els teus as- pus de problema i noves sensacions. com emocionalsumptes de forma fins i tot de les te- Tot anirà bé men- ment. Veuràs com molt distinta. De- ves responsabi- tre mantinguis la la felicitat la pots mostra amor. litats. fermesa. trobar molt fàcil.

4 5 6 7 8

TV local CANAL REUS TV

9 10

TAC 12

11

10:30 Notícies en xarxa

11:00 Notícies 12. Edició esports. (r) 11:30 Secrets del montseny 11:30 Ciutadella 12:00 Efecte mosaic nadal 12:00 Zona escolar 12:30 La tertúlia del Dorsal12 13:30 Impuls 13:00 Ciutadella 14:00 Notícies migdia 13:30 La Tertúlia del Dorsal12 14:30 Carreteres secundàries 14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 La Tertúlia del Dorsal12 15:00 Moving 15:00 Ciutadella 15:30 Teló de fons 15:30 Zona escolar 16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte Mosaic. Nadal 16:30 Efecte mosaic nadal 18:00 Secrets del Montseny 18:00 Secrets del montseny 18:30 Ciutadella 19:00 Converses Connecticat 18:30 Fent i desfent 19:30 Els Pastorets del dret i del 19:00 Converses connecticat revés 19:30 Els pastorets del dret i 20:00 Notícies 12. Edició vespre 20:30 Cuina amb caràcter. Edu del revés Polo 21:00 Carreteres secundàries 20:00 Notícies migdia (r) 21:30 Ben sonat! 20:30 Teló de fons 22:00 Notícies 12. Edició vespre 21:00 Notícies migdia (r) 22:30 Cuina amb caràcter. Edu Polo 21:30 Efecte mosaic nadal 23:00 Carreteres secundàries 23:00 Notícies migdia (r) 23:30 Ben sonat! 00:00 Notícies 12. Edició vespre 23:30 Teló de fons

12

HORITZONTALS: 1. Acció de badar, especialment de no adonar-se del que convé. Qüestió tan evident que no cal insistir-hi. 2. Demana amb plors. Arrels. 3. Mitja cara. Dansa catalana que comença girada. Indica un bilió. 4. Final del desert. Han begut

TARRAGONA: Salvat Felip, Albert Dr. Mallafre Guasch, 2 Telèfon 977 223 255 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Cardona Jalbuena, José Maria Passeig Prim, 32 Telèfon 977313289 SALOU: Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343 VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217 CAMBRILS: Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912 VALLS: Galimany Sole, Roman - Murillo Galimany, Adelina Pl. Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597 EL VENDRELL: Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13. Telèfon 977 009 688

Solucions

nima. Escolanet. 7. Lleida simbolitzada. Pastís molt corrent per Nadal. Estrany. 8. Cama sense el cap. Pols de l’arròs. Final d’una. 9. Vent suau. Sant de l’Islam. 10. Nat sense principi. Repetir una informació. Final de l’hivern. 11. Totxo amb forats quadrats. Mirava. 12. Terrat sense entrada. Interrompre una roda. VERTICALS: 1. Bèstia que té dos caps. Una de grega que puja Solució: nivell mitjà

el mig. Notar la tempesta. Tro sense final. 4. Braç d’ocell. Lletra gi-

REUS LOCAL GUARDAMOBLESEINES. 8 m2 – 95 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

PÀRQUINGS ALQUILO PARQUING Plaça Imperial. 50€/mes. Tel: 689.848.125

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PROFESSIONALS TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

ALTRES HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 – 644.243.887

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

TAROT LECTURA DE TAROT. Conecta contigo. Tarot consciente para aclarar emociones, decisiones y caminos. MORGANA. Tel. 689.832.964

MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349

MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

rada. Feixa sense entrada 5. Són femenines. Utilització freqüent. 6. Nascut a l’Aràbia. Mouen les ales. 7. Indiquen l’adreça correcta.

OFERTES ANUNCIS

Quasi girat, però recte. 8. Oxigen. Severa i gens flexible. Una de por. 9. País de la samba. Abans de canviar-se a papallona. 10. Marxa de viatge. Parlaran. Torna des del sud. 11. Finals de mil. Tira llarga. Escull i remena. 12. Pals de les llances. Fer servir l’enteniment.

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

3º

LOCALS

MASSATGES

massa. Anyell. 5. Realitzaràs. Escuts blasonats. 6. Partícula mí-

per baix. 2. Ple d’aigua fins dalt. Impulsa un vehicle. 3. Drap sense

Anuncis classificats

Màxima

14º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel A partir de mig matí se n’espera a la resta del Pirineu i del Prepirineu d’intensitat entre feble i moderada. A partir de migdia és probable precipitació a la resta de la meitat nord del territori feble i dispersa. S’acumularan quantitats entre minses i poc abundants de precipitació. La cota de neu voltarà entre els 800 i 1.000 metres al vessant nord del Pirineu i els 1.200 metres a la resta. Temperatura La temperatura mínima baixarà lleugerament o localment de manera moderada. Per la seva banda, la màxima serà semblant.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................ Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dimarts 23 de desembre de 2025

El vigilant del Camp

Al caliu de la redolta

U

Els tres integrants de la banda, Osi Izquierdo, Martín Alba i Antonio Matas. Cedida

T

hree Minds és una ban- Música El grup actuarà el pròxim 28 de da de Hard Crossover gener a la sala Stone de Tarragona, on nascuda al Camp de Tarragona que, en poc presentarà les seves últimes cançons més d’un any de vida, ha aconseguit fer-se un lloc dins l’escena underground gràcies a una proposta directa, potent i sense filtres. El projecte està format per Osi Izquierdo a la veu, Martín Alba al baix i Antonio Matas a la guitarra, tres músics amb trajectòries i influències diverses que han sabut trobar un punt de trobada sòlid tant musicalment com personalment. L’origen del grup es remunta a una cerca gairebé casual. Matas mediata. «No només compar- però està pensada per ser tocada i Martín, que ja es coneixien de tíem una visió musical, sinó en directe, cosa que els permet feia molts anys —fins i tot havien també una manera d’entendre mantenir la força i precisió sense compartit vestidor al Nàstic i di- el projecte com una cosa hones- renunciar a l’impacte. El resulverses bandes com MOM, Outsi- ta i intensa», explica l’Antonio. tat és una descàrrega d’energia de o Blowing Goat—, Musicalment, Three que funciona bé a l’escenari. tenien una desena de Minds beu del Hard- L’Antonio explica que «un dels temes propis i buscacore, el Crossover i el elements clau del grup són les ven una veu que enMetall, amb riffs rà- lletres». Escrites majoritàriament caixés amb l’energia pids, pesants i plens per l’Osi, «són textos molt persoque volien transmetre. de canvis de ritme. nals i reivindicatius que parlen de Un anunci va fer posTot i ser només tres vivències pròpies, moments fossible la trobada amb membres, el so és cos i realitats socials sovint silenl’Osi, i des del primer contundent: la bate- ciades». Temes com Fango, Siete assaig la conneria es llança des Infiernos o el recent Desigualdad Cristina Serret Alonso xió va ser imd’una tauleta, Social en són un exemple clar.

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Three Minds: contundència, ràbia i realitat social

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

La veu, trencada i plena de ràbia, combina registres guturals amb una dicció clara que permet entendre perfectament el missatge, reforçat pel llenguatge corporal. En poc temps han publicat quatre temes a YouTube i han començat a moure’s per les xarxes socials amb molt bona acollida. També tenen enregistrat el single Maldita Oscuridad, amb videoclip pendent de publicació, i preparen nous llançaments com Tocando Fondo. Amb diversos concerts ja a l’esquena i una clara voluntat de rodar per sales i festivals, Three Minds es defineix com «una banda que vol transmetre energia, contundència i veritat». El pròxim 28 de gener tocaran a la sala Stone de Tarragona, en una nova oportunitat per demostrar que el directe és l’hàbitat natural de Three Minds.

Veritat a l’escenari La banda només té un any de vida, però ja ha demostrat un directe molt enèrgic i potent

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

na de les millors notícies de l’any que deixem és que torna a estar de moda asseure’s per fotre’s un bon tec de bon matí, en això que s’ha convingut a anomenar ‘esmorzar de forquilla’ i que ja he vist traduït macarrònicament en alguna pissarra de bar de mala mort com a ‘desayuno de tenedor’ o ’fork breakfast’. Quan es tradueixen per la patilla expressions així és senyal inconfusible d’èxit. També és veritat que aquest reviscolament de l’esmorzar com déu mana (contra les torrades d’alvocat, les granoles i merdes exògenes similars) té bastant a veure amb què la gent no té ni un duro i sortir a esmorzar fora val menys de la meitat que sortir a dinar o a sopar. I també que l’esmorzar de forquilla és una activitat que agrada molt als jubilats catalans (sobretot els mascles). I tenim el país ple d’aquests vells tan simpàtics. Vull creure que en l’èxit hi té alguna cosa a veure el meu amic Albert Molins, que enguany ha escrit un magnífic tractat sobre la matèria, publicat a l’editorial vallenca Cossetània, i que impulsa l’aplicació de mòbil Esmorzapp. Una guia extraordinària, a segles llum de la Michelin pel que fa a utilitat. Seguint el rastre d’aquest èxit, ara, els camptarragonins Gerard Cañellas i Arnau Pérez de Tudela acaben de presentar CalçotApp, un altre mapa interactiu que també vol posar una mica d’ordre al cafarnaüm i al desconeixement de certs aspectes bàsics de la cultura de la calçotada, que ens és pròpia. Com ara que, en un estudi de mercat que han fet, un 40% dels enquestats no sàpiga que és la IGP Calçot de Valls o un 63% ignori la IGP Pa de Pagès Català. Hi ha gent que no sé en quin món viu. N’hi ha per tirar el barret al foc o, en aquest cas, a les redoltes.

Miquel Bonet Escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: