Issuu

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Àrea metropolitana 2 i 3

M. Teresa Carrillo, gerent de l’IMET: «L’experiència dona la raó a qui unifica el servei de taxi»

Un 96% dels joves reusencs tenen una dieta inadequada

Són dades de la primera onada del projecte Reus Cohort, que ha enquestat 1.530 persones 10

Romans per un dia

Més de 2.000 infants tarragonins van fer-se seu ahir el Festival Tarraco Viva

FCC passa la pilota a Urbaser perquè autoritzi el nou conveni de la neteja Tarragona

Viñuales va tancar ahir files amb els treballadors i la vaga sembla ara improbable l 4

Dues empreses catalanes guanyen el concurs per construir el futur tramvia Camp de Tarragona

l 16

Nàstic

Els grana juguen demà (19 h) a Segòvia la primera final per assolir el play-off d’ascens

l 24

Opinió 29 Marc Just. El taxi metropolità com a símptoma.

Tjerk van der Meulen

Cultura

Àrea metropolitana

M. Teresa Carrillo: «Les pors inicials

són normals, però l’experiència dona la raó a qui unifica el servei de taxi»

Entrevista La gerent de l’Institut Metropolità del Taxi de Barcelona repassa l’origen i funcionament de l’organisme i exposa els beneficis i oportunitats de la unió de llicències de taxi en un territori

Oriol Castro

En quin moment neix la necessitat de crear l’Institut Metropolità del Taxi?

«Tot ve derivat pels convenis previs que ja s’havien fet als anys 60. Abans, el servei del taxi era a nivell municipal i, per tant, la seva competència era dels Ajuntaments. Al primer acord entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat s’hi van sumant més municipis. Es permet als taxistes desplaçar-se als altres municipis per una qüestió de continuïtat urbana. Alhora, les ciutats van creixent i es van superposant les unes amb les altres i es detecta aquesta necessitat».

Primer neix la Corporació Metropolitana de Barcelona i després l’IMET.

«L’any 77, quan es firmen els acords de la Corporació, ja neix amb uns objectius a nivell de transport amb caràcter metropolità, com una administració concreta. I la Corporació adquiria competències també en transport i els 27 municipis que la formaven les van cedir. I passen a ser regulats per la Corporació».

En aquest sentit, hi va haver reticències? S’hi van oposar més els ajuntaments o els taxistes?

«Els ajuntaments van estar-hi d’acord. I la majoria de taxistes també perquè era una millora per a tots. Era un increment del negoci i suposava poder desplaçar-se per tot el territori i poder oferir els serveis a tots els ciutadans del territori. Sí que va haver problemes amb els taxistes del Prat del Llobregat perquè fins aquell moment ells eren els únics que oferien servei

«Si es dotés normativament, un IMET podria funcionar sense àrea metropolitana»

Servei

Autonomia «La garantia del servei no es pot controlar del tot. Al final els taxistes són autònoms»

a l’aeroport i lògicament van perdre la prioritat que tenien. Però també van poder anar a Barcelona capital que era un punt important de demanda de serveis. Ho van acabar acceptant i crec que van prendre la decisió correcta».

Després es crea l’entitat metropolitana del transport i l’IMET es constitueix el 93. El mecanisme era el mateix tot i que amb nom diferent?

«Sí, al final ha anat creixent fins als 36 municipis i ara se’n

diu àrea metropolitana de Barcelona. I es defineix que el transport té caràcter urbà i no interurbà. És important perquè a nivell de legislació del transport, s’aplica la llei dels serveis urbans. Abans un servei entre Barcelona i Esplugues es concebia com un servei interurbà i ara ja no. I en aquest moment, tots els taxistes són metropolitans i tots tenen les mateixes obligacions i requisits».

Unes obligacions i requisits que marquen vostès. Com funciona l’IMET? Quin és el seu marc d’actu-

ació? «Som l’ens regulador del taxi a l’AMB. I en aquests moments també dels VTC.

Som un organisme autònom i fixem horaris, formes de treballar, llicències. Tot el que té a veure amb el servei del taxi. Des del punt de vista de l’administració, els taxistes són empresaris, són autònoms. I tenen la seva autonomia, però han de complir una sèrie de normes: la llei del taxi a nivell català i el reglament del taxi a nivell metropolità»

L’IMET regula les llicències. Com es van pactar les que corresponien a cada municipi?

«Els ajuntaments van aportar les llicències que tenien en el moment que l’AMB va adquirir les competències del taxi. Si un ajuntament en tenia 10, en posava 10. Si un tenia 3, aportava les 3. Fa molts anys que no se n’atorguen»

Per tant, els municipis no hi tenen intervenció?

«No, si se n’haguessin de donar de noves ho hauria de fer l’IMET. Els ajuntaments només intervenen per a definir les parades al municipi on volen que hi hagi servei del taxi».

Com es garanteix que el servei arribi a tots els municipis i no es concentrin a llocs turístics de Barcelona o a l’aeroport?

«La regulació de la garantia del servei és un tema difícil. La tendència del taxista és voler anar on té segur passatge i servei. És veritat que hi ha altres professionals que per la zona on viuen ja els hi interessa quedar-se. I també hi ha empreses de mediació, radio taxis o emissores APP que treballen en determinades zones concretes. Llavors ja són taxistes de la zona. Però la garantia del servei no es pot controlar del tot. Ells al final són autònoms i poden treballar per tota l’àrea metropolitana»

Els greuges de la tarifa, al fer el canvi de taxis municipals a metropolitans, com es va gestionar?

«Jo no hi era, però el que ha quedat per escrit mostra que es va arribar a un acord. Un pacte en el qual ningú surti perdent. Tot es convenia i es va buscar consens entre municipis per una tarifa conjunta»

La representació política a l’IMET com funciona? Depèn dels ajuntaments?

«La nostra mare és l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que té un Consell Metropolità amb un centenar de consellers que són representants dels diferents ajuntaments. I aquest Consell és el que designa determinats consellers perquè formin part del Consell d’Administració de l’IMET. No té representació territorial».

Maria Teresa Carrillo porta diverses dècades treballant a l’àrea metropolitana de Barcelona. Premsa AMB

«Els ajuntaments només decideixen on volen una parada. Nosaltres atorguem les llicències»

Abans definia l’IMET com un òrgan autònom. Podria funcionar de forma independent sense “mare”, sense l’AMB?

«Si es dotés normativament, en principi no hauria d’haver-hi cap problema. Actualment, les competències normatives les té l’AMB. Per exemple, el reglament metropolità del taxi el va aprovar la “mare”. Però si des de la creació de l’organisme ja estigués dotat jurídicament crec que podria funcionar».

Els taxistes del Camp de Tarragona dubten de la viabilitat i eficiència de la creació d’un sistema similar al territori. Entén aquestes reticències?

«El desconeixement fa que es tingui més por als canvis. Nosaltres a Barcelona, el nostre territori, està concebut com un continu urbà. I al final tot això ajuda. Què vull dir? Jo crec que les pors inicials són normals i lògiques, però després l’experiència del dia a dia dona la raó als que han decidit unificar-ho.»

Cap dels municipis que ha cedit competències no s’ha penedit després?

«Jo fa uns 40 anys que estic a l’AMB i no he vist mai cap discrepància en aquest sentit. Al contrari. Mai he tingut la sensació que els taxistes estiguessin enfadats per això. I no hi ha marxa enrere. Els taxis són metropolitans o no són. Ells estan contents i voldrien fer-ho més gran»

Ampliar a més municipis?

«Sí. Un exemple és Montmeló, on hi ha molta feina al circuit quan s’organitzen grans premis. Ells hi voldrien carregar, ara només poden deixar. Com més territori, poden treballar millor. Al final es tracta de poder oferir el millor servei als ciutadans»

En aquest sentit, un taxi metropolità com dona resposta als problemes?

«La prestació dels serveis millora en el temps d’espera, en les tarifes… La unificació sempre fa que puguis prestar-los de la millor forma als habitants d’aquell territori».

Àrea metropolitana

Els taxistes consideren que el sistema no és aplicable al Camp de Tarragona

Treballadors El nivell de treball i la distància entre municipis, les raons principals.

Salou defensa les llicències temporals, mentre Tarragona opta per zones comunes

Oriol Castro

«Això no és Barcelona».

Aquesta és l’expressió més repetida pels presidents de les associacions de taxi del Camp de Tarragona. Els professionals del sector consideren que el sistema metropolità no és aplicable al Camp de Tarragona i que no seria eficient. «És molt senzill. Aquí hi ha molta més distància entre els municipis i no hi ha tanta feina. A Barcelona a cada carrer hi ha població i tot està molt més unit», expressa Miguel Barragán, president de l’Associació Radio Taxi de Tarragona. Un plantejament que comparteixen des de Reus. «No és viable per les distàncies. És una qüestió tècnica. Reus i Tarragona no estan tocant», indica Joaquim Olivé, president de l’Agrupació de Taxistes de Reus. I des de Salou són encara més crítics. «No funcionaria aquí, perquè la majoria de municipis som estacionals. I no funciona a Barcelona. Si no, per què són l’única àrea metropolitana?», exposa Miguel Fernández, portaveu de l’Associació de

Taxistes de Salou. Més enllà de les distàncies, els taxistes exposen que, pel nivell de treball actual al territori, no correspondria unir el servei entre els municipis. «No tenim la mateixa forma de treballar. Salou, per exemple, és molt estacional. A l’estiu, Tarragona es quedaria sense cotxes», diu Barragán. En aquest sentit, els profes-

Algunes dades

sionals del sector consideren que, primer, han de donar servei al seu municipi. «Si vaig a Tarragona i després a l’estació de l’AVE amb un altre viatge, estic deixant la meva zona buida. No és funcional», exposa el portaveu del taxi de Salou. Esborrar els límits municipals és un escenari que no s’imaginen els taxistes. «Ens ha passat en alguna

ocasió al Cap de Salou, on no arribàvem a l’estiu i vam oferir la zona a Vila-seca, que ho va acceptar. Però al moment de la veritat no prestaven el servei perquè prioritzaven el seu municipi. I és normal», afegeix. «Si tinc feina a Reus, no puc deixar casa nostra tirada», explica Olivé. Des de Tarragona també exposen que «el que costa la nostra llicència no és el mateix que a altres municipis, no és just».

Altres solucions

Valoracions

Miguel Barragán Taxistes Tarragona

«No tenim la mateixa forma de treballar. Salou, per exemple, és molt estacional. Tarragona es quedaria sense cotxes a l’estiu. Estem bé com estem»

Joaquim Olivé Taxistes Reus

«Si tinc feina a Reus, no puc deixar casa nostra tirada. I no hi ha tanta feina. A l’aeroport, dos dies a l’any es poden formar cues, no més»

Miguel Fernández Taxistes Salou

«Veurem enguany si la nostra teoria funciona. Per a donar un millor servei el que es necessiten són més vehicles, no repartir pel territori els que ja tens»

llicències a altres municipis i es pressionarà perquè, al cap d’un temps, les estacionals passin a ser fixes. No volen invertir en cotxes i el que més els fa falta són furgonetes, no cotxes. El turisme és cada cop més familiar», exposa Barragán.

Punts d’atracció

Port Aventura Salou/Vila-seca

Estació AVE La Secuita/Perafort

Aeroport Reus

Terminal Creuers Tarragona

Càmpings Salou/Cambrils

Així doncs, per a millorar el servei de taxi al Camp de Tarragona, els taxistes aposten per altres solucions. A Salou aposten per més vehicles i llicències temporals, una mesura que aquest estiu es posarà a prova, doblant les llicències actuals i arribant a les 94. «Veurem enguany si la nostra teoria funciona. Per a donar un millor servei el que es necessiten són més vehicles, no repartir pel territori els que ja tens», exposa Fernández. Des de Tarragona es mira amb recel la mesura. «Salou obrirà la caixa dels trons. Crec que ara es podran demanar aquestes

Si bé els taxistes tarragonins rebutgen el sistema metropolità, obren la porta a pactar zones comunes o determinats moments de l’any. «Cadascú podria aportar el seu granet de sorra. Nosaltres posar la terminal de creuers. Salou i Vila-seca PortAventura. Reus l’aeroport. O fer acords puntuals per dies com Cap d’Any», planteja Barragán.

Pics puntuals

Però aquests plantejaments no són compartits. «Cada municipi té el seu punt. Salou entenc que necessitin més llicències. I entenc que Tarragona aposti per zones comunes. Però no hi ha tanta feina. A l’aeroport, dos dies a l’any es poden formar cues a les parades, no més», rebla Olivé. Amb tot, el debat sobre crear uns taxis metropolitans al nostre territori fa dècades que dura, sense cap concreció. «Estem bé com estem», conclou Barragán.

FCC demana ara a Urbaser que autoritzi la firma del nou conveni de treballadors

Neteja l El comitè d’empresa i l’Ajuntament mostren avinença i els sindicats descarten, a l’espera de la reunió d’avui, fer vaga

Oriol Castro

S’obre un nou escenari en la discussió per l’aplicació del conveni de treballadors de la brigada de la Neteja de Tarragona. FCC, l’empresa que presta el servei en règim de continuïtat, demana ara a Urbaser, la companyia a la qual el consistori ha adjudicat el nou contracte de la brossa, que l’autoritzi a firmar el nou conveni. «Nosaltres no tenim responsabilitat. Tenim poca cosa a dir si l’Òrgan de Contractació, és a dir l’Ajuntament, i Urbaser no ens autoritzen», exposen fonts d’FCC. La companyia va signar un preacord amb el comitè d’empresa a principis d’any. «Però això era abans que hi hagués un nou adjudicatari», afegeixen les citades fonts.

Aquest posicionament va venir derivat de l’escrit que va rebre ahir Miguel Angel Quero, director de la companyia, per part de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. El batlle, acompanyat per la consellera de Neteja, Sonia Orts, i el comitè d’empresa van tenir ahir al matí una reunió «fructífera» i «constructiva», en la qual van pactar enviar un document escrit a FCC. Les dues parts van sortir a explicar junts l’acord després de la trobada en un senyal d’unió. En el document, l’Ajuntament exposa a l’empresa que «podem concloure que l’increment retributiu del 3,5% i de la resta de condicions pactades, es troba dins de l’ordre de magnitud dels increments estàndard que entenem poden ser assumits per l’empresa sense que això comporti risc econòmic per a l’actual contractista». L’1% de diferència entre el conveni pactat i l’increment previst al nou contracte, que és del 2,5%, tot i que és revisable, el consistori estima que són uns 100.000 euros. En aquest sentit, l’alcalde de Tarragona, Rubén

L’alcalde i els treballadors van pactar enviar un escrit a la companyia

Comitè d’empresa:

«No acabem mai i la plantilla no s’ho mereix»

Viñuales, va expressar que «les altres ciutats arreu del país s’estan movent en aquestes xifres, el que reclamen és lògic». «No afecta l’equilibri econòmic del contracte», va dir el batlle. Cal destacar que el conveni pactat és de només un any, fins aquest desembre. Si al

juliol entra una nova empresa de neteja, com l’Ajuntament confia, haurà d’adoptar el conveni. «El nou contracte ja preveu aquest tipus de mesures, d’equilibris econòmics i actualitzacions», va exposar

Viñuales. «FCC no ha de tenir por perquè sap que aquest Ajuntament sempre compleix. Estem parlant de quantitats ínfimes en un contracte de molts milions d’euros», va indicar l’alcalde. «Després de

tants anys a la ciutat, volem que marxi com una gran empresa», va afegir.

Al congelador

Però FCC manté la seva postura. I la sensació interna entre el comitè d’empresa i l’Ajuntament és que no estarà mai disposada a firmar. Cal recordar que l’Ajuntament no pot autoritzar la firma legalment. «No acabem mai i la plantilla no s’ho mereix. El consistori amb l’escrit ja ha mostrat la seva disposició. Avui ens reunirem i prendrem una decisió. Però, ara per ara, aposto per a congelar-ho tot, no perjudicar la ciutadania amb una vaga i esperar a la resolució del nou contracte. I ja negociarem amb la nova empresa», expressa Luis Blanco, president del comitè.

La cita davant el Tribunal Laboral, en l’aire

FCC i el comitè d’empresa tornaran a comparèixer davant el Tribunal Laboral de Catalunya divendres que ve. Fonts de la companyia exposen que «el tribunal hauria de convocar també l’Ajuntament i Urbaser». Un plantejament que no comparteixen des del comitè d’empresa i no està clara la seva presència. «Què passa si l’anulem? No té sentit el que diu FCC, sembla que se’n fotin», conclou Luis Blanco, president del comitè d’empresa. L’apunt

La companyia FCC va signar un preacord amb el comitè d’empresa a principis d’any. Gerard Martí

El comitè i el govern van mostrar bona sintonia. JCBorrachero

Stop Creuers denuncia que l’aire de l’entorn portuari supera els límits de contaminació de l’OMS i la UE

Medi Ambient l S’han comparat els nivells d’NO2 de setembre amb els topalls anuals d’aquests organismes

John Bugarin

La contaminació de l’aire al port de Tarragona és «crítica» i «perillosa». Així ho conclou l’estudi impulsat per la plataforma Stop Creuers, en col·laboració amb l’organització ecologista alemanya Nature and Biodiversity Conservation Union (NABU), que analitza els nivells d’òxid de nitrogen (NOx) i diòxid de nitrogen (NO2) a l’entorn portuari entre l’11 de setembre i el 9 d’octubre de 2024.

Durant aquestes quatre setmanes, quatre dispositius passius —tubs— han mesurat la qualitat de l’aire en quatre ubicacions diferents: les grues històriques, el parc infantil del Serrallo, el Port Marina Tàrraco i l’espigó que hi ha davant del Moll de Balears, on hi ha la terminal de Creuers. Les mostres recollides van ser analitzades posteriorment en un laboratori per la companyia especialitzada Passam ag, amb seu a Suïssa.

Segons els resultats de l’estudi, els nivells d’NO2 varien

entre els 27,9 μg/m3 i els 50.3 μg/m3. L’informe mostra que tots els valors obtinguts superen «àmpliament» els límits marcats per l’Organització

La Festa Sambori d’Òmnium Cultural aplega 400 alumnes del Camp de Tarragona

Cultura l Més de 6.000 estudiants de tot el país han presentat 194 obres en català

Quatre-cents infants d’onze centres educatius del Camp de Tarragona van participar ahir en la Festa Sambori a la Universitat Laboral de Tarragona. El Sambori és un dels principals projectes de cohesió i llengua d’Òmnium Cultural per fer front a les desigualtats educatives en una etapa vital, la infància i la joventut. Té l’objectiu d’enfortir les expectatives de futur i el sentiment de pertinença, de forma col·lectiva, promovent l’esperit crític, la llibertat d’expressió i la creativi-

tat cultural, a través de la creació en equip de propostes artístiques audiovisuals, teatrals, literàries i/o plàstiques en català, a les aules dels centres educatius catalans.

La de Tarragona va ser una de les vuit festes descentralitzades que enguany l’entitat va tornar a organitzar per acollir el gran nombre d’infants i joves participants, que no para de créixer any rere any. Més de 6.000 alumnes de primària, secundària, batxillerat i cicles formatius de 168 centres d’arreu del país, van presentar 194 obres en llen-

Mundial de la Salut (OMS), que l’estableix en 10 μg/m3, i per la nova directiva de la Unió Europea (UE) sobre la qualitat de l’aire, fixat en 20

μg/m3. Val a dir, però, que aquests valors marquen el topall anual, mentre que les dades de l’estudi suposen la mostra d’un sol mes.

El Port de Tarragona afirma que no supera els topalls fixats per la normativa vigent

Tot i això, des d’Stop Creuers, denuncien que els nivells de diòxid de nitrogen registrats en els diferents punts de l’entorn portuari multiplica per tres el límit de contaminació de l’OMS. «El mesurador que ha donat valors més alts és el que estava al costat del moll de creuers —que quintuplica el topall—», ha apuntat Misael Alerm, membre d’Stop Creuers Tarragona, qui ha assegurat que, en l’època que hi eren els tubs, «només hi havia creuers».

En les conclusions de l’estudi, s’exposa que la població dels barris propers al port està exposada a nivells «perillosos» d’NO2, «amb risc d’agreujar malalties respiratòries i augmentar morts prematures». Per aquest motiu, Stop Creuers reclama

«mesures urgents i imprescindibles», com restringir l’accés als ports dels vaixells contaminants, prohibir l’ús de fueloils pesants en naus amarrades, reduir el nombre d’atracament de creuers, crear zones de baixes emissions portuàries, fer monitoratge continu de la contaminació i obligar les autoritats portuàries a procedir amb la màxima transparència.

Posen en dubte la URV Alerm ha posat en dubte els estudis de la qualitat de l’aire elaborats per la Universitat Rovira i Virgili a càrrec del Port de Tarragona. «No ens podem refiar de les seves dades perquè el Port té interessos com duplicar la taxa de creuers». «Nosaltres hem fet uns estudis independents amb laboratoris independents», ha etzibat el membre d’Stop Creuers qui recordava que la URV «depèn del Port, Repsol i la petroquímica, i entenem que té interès a mostrar cert tipus de dades». El Port de Tarragona ha respost, a través d’un comunicat, que l’estudi anual elaborat per la URV determina que, un any més, «el recinte portuari no supera cap dels límits establerts per la legislació vigent». D’altra banda, el Port ha avançat que invertirà 33 milions d’euros fins al 2028 per a l’electrificació dels molls, un projecte que suposarà «una reducció dràstica de la presència de contaminants atmosfèrics» a l’aire.

gua catalana, produïdes durant aquest curs escolar. El jurat ha atorgat onze mencions

entre els projectes presentats, un del Camp de Tarragona. Es tracta del projecte Fomentant

conductes respectuoses, de l’Escola Doctor Alberich i Casas de Reus; que ha destacat

Redacció

per «la creativitat de l’ús del còmic com a mitjà d’expressió artística i reivindicativa».

Instant de la Festa Sambori d’Òmnium Cultural, que aplegà aquest dijous 400 alumnes del Camp de Tarragona. Cedida

Segons l’estudi, els valors més alts de diòxid de nitrogen es van registrar a prop del moll de creuers. APT

L’Ajuntament

fa una crida a combatre

l’LGTBIfòbia

Igualtat l Amb motiu del Dia Internacional contra l'LGTBIfòbia que se celebra cada 17 de maig, la conselleria d’Igualtat, Feminismes i LGTBI+ de l’Ajuntament de Tarragona intensifica les accions per fer una crida a la ciutadania per combatre l’odi envers les diversitats sexuals i de gènere. Des d’avui i fins a finals de juny, es duran a terme diferents activitats de sensibilització que, sota el lema No som un col·lectiu, som una multitud, consistiran a fer visibles els colors de la bandera irisada en l’espai públic i es duran a terme jocs, xerrades i lectures obertes a tota la ciutadania per conscienciar sobre aquesta realitat. El Consell Plenari d’avui començarà amb la lectura del manifest. A les 17.30 hores, al Quiosquet de la Rambla Nova, es podrà participar en un bingo musical per parlar sobre l’LGTBIfòbia. A partir de dilluns vinent, 19 de maig, i fins al 20 de juny, l’alumnat de la Casa d’Oficis del Servei Municipal d’Ocupació pintarà diversos elements del mobiliari urbà de l’entorn dels centres cívics de la ciutat amb els colors de la bandera irisada. Al llarg de tota la setmana, les ludoteques de la Xarxa de Centres Cívics de Tarragona acolliran lectures de contes per la diversitat. La programació es tancarà el 19 de juny a les 18.30 hores a la Biblioteca Pública de Tarragona, quan el club de lectura parlarà del llibre Señoras que se empotraron hace mucho, de Cristina Domènech. Redacció

El carrer Ernest Lluch passa a ser de doble sentit de circulació

Mobilitat l L’aparcament existent s’ha canviat de costat per poder accedir als vehicles des de la vorera

John Bugarin

L’Ajuntament de Tarragona ha impulsat canvis de circulació en diferents punts del barri del Miracle i l’entorn de l’Arrabassada durant els últims mesos. La darrera modificació ha estat al carrer Ernest Lluch, que, des de fa uns dies, ha passat a ser de doble sentit per al trànsit rodat. Fins ara, els cotxes només podien entrar pel passeig Rafael Casanova i sortir pel carrer Montserrat Roig i Fransitorra. Amb aquesta variació, els vehicles ja poden fer-ho per ambdós cantons.

També s’ha eliminat el passadís de vianants provisional que estava pintat a la banda dreta de la filera d’aparcament i aquesta zona d’estacionament s’ha mogut a l’altra banda de la calçada, per poder accedir als cotxes des de la vorera on es troben els edificis. La consellera de Mobilitat, Sonia Orts, assenyala que aquest canvi en carrer Ernest Lluch facilita l’accés a la platja del Miracle, el Port, el Serrallo i la Part Baixa «evitant la Via Augusta», espai molt concorregut en hores punta.

A més, el doble sentit de circulació «millora» la mobilitat dels vehicles que surten dels dos centres comercials que hi ha a l’entorn d’aquest carrer, el Mercadona i l’Aldi; així com la dels mateixos veïns de la zona. Igualment, Orts remarca altres «aspectes positius», com que el canvi d’ubicació de l’aparcament «permet re-

Orts destaca que facilita l’accés al Miracle sense passar per la Via Augusta

alitzar un ús més eficient de la via pública». Aquestes modificacions també impliquen una «millora paisatgística», ja que «la línia de vehicles no tapen la zona enjardinada i dona una sensació de més amplitud al carrer».

El passeig marítim Rafael Casanova també ha patit canvis en el tram comprès entre el Fortí de Sant Jordi i la platja del Miracle, a l’altura del carrer Mestre Benaiges; on s’ha construït un nou carril bici. En aquest cas, al contrari que a Ernest Lluch, la via ha passat a de ser de doble sentit a tenir un únic carril de baixada direcció Port. Durant aquests mesos, però, els vehicles no hi poden circular, ja que aquesta zona està tallada per les obres

de demolició del mamotreto. Totes aquestes modificacions s’han dut a terme després que el departament d’Enginyeria de Camins hagi estudiat l’entorn d’aquests carrers i hagi conclòs que «el més convenient per a la seguretat viària i garantir la mobilitat» és aplicar aquestes variacions.

Altres alteracions

A finals de l’any passat, l’Ajuntament va rebre un escrit de queixa signat per uns 200

veïns del barri del Miracle, molestos pels canvis de circulació ocasionats pel nou carril bici del passeig Rafael Casanova. El principal reclam era mantenir els dos sentits, de pujada i de baixada, al carrer Mestre Benaiges, ja que inicialment s’havia previst l’eliminació d’un dels carrils. El consistori tarragoní va acceptar la proposta i també va trobar una solució conjunta amb els veïns per als carrers Robert d’Aguiló i Passatge del Sol.

La primera jornada de formació i suport empresarial organitzada aquest dijous per la gestoria Faustino Romero Gestión-Panicot i la Unió d’Empresaris de Tarragona, s’ha dut a terme amb una gran acollida i amb un ple absolut d’assistents. La trobada es va celebrar a la sala d’ac-

ments legals després d’un accident laboral i dels acomiadaments en situació d’incapacitat laboral. El director de relacions institucionals del Port, Joan Basora, va donar la benviguda als participants, mentre que Adelaida Sánchez, gerent de Faustino Romero Gestión-Panicot, a més de vicepresidenta d’Empresaris de Tarragona, va fer la presentació. FORMACIÓ EN ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ

tes de l’Autoritat Portuària (APT) i va estar centrada en dues intervencions dels advocats Joan Corominas i Gerard Salom. En el primer dels casos es va tractar sobre la responsabilitat dels administradors en les societats mercantils, mentre que, en el segon, es va exposar el funcionament de les audiències prèvies als acomiadaments, les conseqüències i procedi-

El carrer Ernest Lluch ara té dos sentits de circulació i la filera d’aparcament s’ha mogut a la banda dels edificis. Tjerk van der Meulen

Redacció

Adelaida Sánchez, gerent de Faustino Romero Gestión-Panicot. CEDIDA

Societat l Uns dos mil infants van jugar com es feia a Tàrraco en una gran jornada d’aprenentatge en el marc del festival romà Tarraco Viva

Camp de Mart: zona de jocs i de gresca romana

El rebombori del Camp de Mart ahir al matí segur que era molt semblant al que es vivia a Tàrraco a l’Amfiteatre o el Circ abans d’un gran espectacle. Infants de diferents col·legis baixaven dels seus autobusos i no posaven un peu a la Tarragona del segle XXI, sinó a la Tàrraco del segle I abans de Crist. Vestits de romans, molts joves esperaven els estudiants per a donar-lis les indicacions i preparar-los per a gaudir del Camp d’Aprenentatge.

Un cop dins el recinte, la gresca era comuna entre tots els infants, que corrien pels jardins per a començar un dels més de 130 jocs romans disponibles. I n’hi havia de tot tipus. Jocs de tir amb arc, d’estratègia, de provar-se vestits, maquillatges i perfums. «Migue, Migue, Migue!», animaven uns nens a un company seu, que donava cops de puny a un sac que penjava d’un arbre. Alhora, només uns metres més enllà, se sentia aclamar «Rei Albert! Rei Albert!». Un rei molt jove anava assegut ben còmode en un carro que arrossegaven els seus súbdits, mentre rebia les lloances del seu poble. El monarca se’ls mirava orgullós i donava un recorregut per tot el Camp de Mart. També hi havia qui jugava a nines i jocs on s’havia d’embolicar un nadó amb

els teixits i bandes d’abans. O qui, amb les mans lligades, participava al joc dels anells i s’acotxava a la gespa per a buscar i recollir les joies.

A l’auditori, la cridòria dels jardins es feia fonedissa i els infants s’asseien per a gaudir d’un espectacle de lluites de gladiadors. «Roma estava en diverses guerres. I alguns soldats morien a la guerra i alguns altres eren esclavitzats», explicava el narrador a l’escenari. Els petits aprofitaven per esmorzar als seients. «Al principi no s’anomenaven gladiadors, sinó bustuaris, perquè lluitaven a prop d’una pira a l’hora d’incinerar un noble», s’exposava. Els infants miraven atents, tot i que quan de debò xalaven era quan l’acció arrencava i els diferents gladiadors lluitaven.

De generació en generació «Heu vingut a jugar, però també a aprendre. Algun dels vostres professors van venir aquí com alumnes», va expressar l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, en l’acte d’inauguració del camp. Una jornada que ja té més de 20 anys d’història i per la que han passat moltes generacions, que han compartit la gresca romana de Tàrraco. En aquesta edició, hi van passar 2.000 nens i nenes. «Un joc més i marxem!». Oriol Castro

La jornada està dedicada a l’alumnat de 5è d’Educació Primària de les escoles de la comarca. Tjerk

Es van repartir més de 130 jocs romans per tot el recinte dels jardins del Camp de Mart. Tjerk van der Meulen

van der Meulen

Mostra de Teatre Jove La companyia Ex Nihilo va oferir un espectacle breu de teatre físic i visual

Faula i formatge, bon companatge

Hi havia una vegada dos actors, Itzel Silvestre i Roc Ferré, que van formar una companyia anomenada Ex Nihilo. No partien, però, del no res, sinó de les respectives trajectòries en els camps del teatre físic i visual. I vet aquí que un bon dia, per concebre un espectacle junts, no van optar tampoc per una invenció ex nihilo, sinó que van saber arreplegar, de la tradició literària, el poder simbòlic de les faules. Recordes alguna faula, estimat lector? Són aquestes narracions —més antigues que el misteriós Isop— que depassen la figura humana i que, per mitjà d’altres animals com a protagonistes, ens posen davant del mirall de la moralitat.

grafiats i amb unes màscares zoomòrfiques espectaculars, apartaven qualsevol temptació explicativa i endinsaven l’espectador en el terreny de la suggestió.

Programació

Dilluns, a les 20.30 hores, Dissident Cia. s’estrenarà en aquest cicle amb un musical

El cant del rossinyol, l’obra que Ex Nihilo va estrenar dimecres passat al Teatre Tarragona, explorava una d’aquestes faules populars: la del corb i la guineu. No la recordeu? Un corb amb un tall de formatge al bec es deixa entabanar per una guineu, que per pispar-li la menja s’aprofita de la vanitat del moixó i li demana que canti, que vol meravellar-se amb la seva veu prodigiosa. Dit així es resol ràpid. L’encant de la posada en escena d’Ex Nihilo, però, es basava en el fet que desplegaven la història sense la necessitat d’articular ni una sola paraula. Amb els gestos, amb uns moviments mil·limètricament coreo-

La funció començava amb el so d’uns moixons piulant i una capsa il·luminada de la qual feien aparèixer un formatge fornit i rodó, de tall precís, com un exercici de fraccions de l’escola, que prenia vida. D’aquesta manera, la companyia dotava d’un major pes el formatge de la faula, que no era, doncs, una simple excusa per construir el conflicte. Els actors, vestits de negre, es movien —i el movi-

Repsol i Eurecat s’alien per accelerar la innovació i la competitivitat industrial

Economia l Volen impulsar tecnologies com l'hidrogen renovable o la intel·ligència artificial

Redacció

en— amb gràcia per l’escenari al ritme de cançons com La Llorona en versió de DeVotcKa, que a voltes podia fer pensar en una fanfàrria onírica estil Pascal Comelade o en Ennio Morricone xiulant per a un western de Sergio Leone. Les llums, amb unes aclucades d’ull intencionades, també jugaven amb els actors, que hi reaccionaven. Després de la funció, Silvestre i Ferré reconeixien que havien triat la faula perquè, des de petit, un d’ells s’havia sentit cridat per aquest relat. També que hi havien intentat al·ludir, més subtilment, al món que habitem, un món on sovint ens sentim, deien, «atrapats per les estructures de poder», com un formatge sense escapatòria. El que ens va quedar clar, com a públic, és que la Mostra de Teatre Jove és prou diversa com per acollir maneres diferents d’entendre el fet teatral i que, sigui amb mots o sense, els humans seguim sent uns animals particulars: som, en definitiva, animals narratius.

Enric Garcia Jardí Crònica escrita amb les aportacions d’Íngrid Cuesta Costa, alumna del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.

El Complex Industrial de Repsol a Tarragona i el centre tecnològic Eurecat han reforçat la seva col·laboració per a l’impuls de projectes conjunts orientats a accelerar la innovació, el desenvolupament i l’escalat industrial de solucions tecnològiques d’alt valor per transformar models industrials en clau d’economia circular, desfossilització, autonomia tecnològica, sostenibilitat i resiliència operativa. La signatura d’aquest acord estratègic s’orienta al desenvolupament de solucions industrials avançades que integren el coneixement específic en tecnologies d’intel·ligència artificial, robòtica autònoma i d’automatització intel·ligent per transformar processos clau de la indústria petroquímica.

L’objectiu és donar respos-

ta a desafiaments estructurals del pol industrial, com la valorització del CO2 l’eficiència energètica en operacions complexes, la reducció d’emissions de les indústries intensives en l’ús d’energia i la progressiva substitució d’inputs fòssils per fonts renovables. Mitjançant aquesta aliança, s’obren noves oportunitats per convertir la transformació tecnològica actual en un avantatge competitiu tangible.

«Aquesta aliança amb Eurecat reforça la nostra aposta per una innovació pràctica, centrada a donar resposta als reptes reals de la indústria», assegura el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho. El mateix subratlla que l’acord amb Eurecat permetrà a Repsol «millorar en eficiència, sostenibilitat i competitivitat».

Imatge del laboratori d’Eurecat a Tarragona. Cedida

Instant de l’obra de la companyia Ex Nihilo, que es va representar aquest dimecres. Carles Uriarte

La proposta ‘El cant del rossinyol’ d’Ex Nihilo combinava teatre físic i visual. Carles Uriarte

Les dades de la 1a onada del Reus Cohort

1.530

joves

participants en les enquestes, entre 12 i 19 anys

20%

amb consum de risc d’alcohol

Els adolescents no ho veuen com una addicció.

96%

amb una dieta inadequada

Segons els aliments que consumeixen.

19,6% de noies

està en risc de tenir conductes alimentàries de risc

9,4% de nois

està en risc de tenir conductes alimentàries de risc

Un 96% dels joves entre 12 i 19 anys de la ciutat tenen hàbits d’alimentació inadequats

Salut l És un dels principals resultats del projecte Reus Cohort sobre comportaments dels adolescents

Sergi Peralta Moreno

El projecte Reus Cohort va començar a caminar l’últim trimestre del curs 2023-24. Consisteix en l’elaboració d’enquestes sobre comportaments i necessitats en matèria de salut i van adreçades als adolescents. Després de recopilar les respostes de 1.530 joves d’entre 12 i 19 anys, els primers resultats «ens posen en alerta quant a consum d’alcohol, pràctiques sexuals, alimentació i estat emocional en general», va expressar el regidor de Salut, Enrique Martín. Les dades no es quedaran només en el paper, sinó que «això ens serveix per orientar les nostres polítiques públiques; és un salt de gegant endavant en promoció de la salut», va explicar l’edil. L’estudi va concloure que un 96% dels adolescents tenen hàbits d’alimentació inadequats. És el càlcul elaborat a partir de l’índex d’alimentació saludable, que avalua factors com la freqüència de consum de productes recomanats, com verdures, fruites, llegums o fruits secs, així com d’altres que acaben resultant perjudicials, com begudes ensucrades. «La major part necessita introduir canvis perquè l’alimentació no és prou saludable», reconeixia Marina Bosque, investigadora del grup de recerca Epi4Health. Martín va apuntar que es tracta d’una «assignatura pendent que ja teníem detec-

Les noies tenen més pressió social relacionada amb la seva imatge corporal

tada» i que, en conseqüència, «volem potenciar el que són hàbits saludables en alimentació», ja que les conclusions extretes són «molt preocupants, i més en etapa de desenvolupament». Per afrontar la problemàtica, es buscaran aliances amb els agents de sa-

El regidor Martín considera que també és necessària «més educació sexual»

lut del territori. Una altra de les xifres remarcades fou que un 20% dels joves tenen un consum d’alcohol considerat de risc. Martín va assenyalar que «hi hem de posar un accent» i conscienciar que «hem de fer un consum moderat i per sobre del desit-

jable pot comportar riscos». El regidor de Salut també va subratllar que «és necessària més educació sexual». Amb les enquestes, s’ha detectat que es fa un ús indegut dels preservatius, «moltes vegades relacionat amb el consum d’alcohol i cànnabis». També va comentar que hi ha un «excés de pornografia» que «distorsiona la realitat del sexe». Finalment, un percentatge elevat dels joves entre 12 i 19 anys no realitza l’activitat física mínima recomanable.

A més, Martín va expressar que s’han visualitzat «diferències molt significatives per gènere». Per exemple, les noies tenen més pressió social relacionada amb la imatge corporal, cosa que genera hàbits d’alimentació que no són adequats, mentre que en els nois hi ha un major consum de risc en alcohol i cànnabis.

Un estudi amb continuïtat

La primera fase del Reus Cohort es va dur a terme entre abril i juny del 2024, amb la

2 anys és la freqüència amb què s’enviaran les enquestes per continuar l’estudi.

L’apunt

Compartir les primeres dades amb una jornada oberta

Els resultats del Reus Cohort es van presentar en societat en la jornada Coneixem els hàbits del jovent de la ciutat?, que va desenvolupar-se ahir a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili i que estava obert a professionals, estudiants i població en general.

participació de l’alumnat de segon i quart d’ESO, segon de Batxillerat i segon de cicles formatius de grau mitjà, i, en el present curs acadèmic, s’han estat avaluant els resultats i traspassant-los als centres educatius. Amb tot, el projecte no acaba aquí. Té una durada prevista de cinc anys i els qüestionaris s’enviaran amb una periodicitat biennal, de forma que el recull de dades serà «progressiu».

«L’estudi no és una foto fixa: cada dos anys es van recollint dades i ens permetrà anar fent un seguiment de com van evolucionant els nois i noies», va afirmar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. «Ens dotem d’una eina molt potent en l’àmbit comunitari per decidir quines polítiques fem a futur, quines prioritzem, quines donen resultat, quines no, quines cal rectificar i quines potenciar», va expressar Martín. «Com més aviat puguem intervenir, abans podrem reconduir els hàbits saludables del nostre jovent; com més aviat ho fem, més conscienciació tindrem sobre què és saludable i què no», va afegir, tot remarcant que es permetrà veure els canvis en un mateix grup de població i segons àrees geogràfiques.

Els primers resultats de les enquestes es van presentar en societat a l’aula magna de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Ajuntament de Reus

Miró Vermouth crea el Miró Zero, una proposta sense alcohol i fresca

Gastronomia

Miquel Llaberia

Miró Vermouth va presentar un nou aperitiu que s’afegeix a la seva oferta de vermuts; el Miró Zero. Amb aquesta nova línia creada per una de les marques referents de vermut de Reus es vol oferir la possibilitat de gaudir de l’experiència de fer el vermut sense haver de consumir alcohol. «Per nosaltres representa un pas endavant en el nostre compromís d’intentar millorar sempre. A més, actualment la salut és un aspecte que cada cop es cuida més i ho fem gràcies a la qualitat dels nostres productes», va reivindicar la directora comercial general de Miró Vermouth, Montserrat Caelles, durant l’acte de presentació del producte ahir a la Casa Navàs, emblema modernista de la ciutat. El preu de l’ampolla d’un litre de Miró Zero serà de 9,79 euros i ja està disponible a la pàgina web de Miró Vermouth

Caelles va destacar que aquesta nova gamma sense alcohol «neix pensada per aquells consumidors que volen gaudir de l’experiència elegant de prendre un vermut, però que per diferents

circumstàncies de la vida ha de ser sense alcohol, ja sigui per mantenir un estil de vida més saludable, perquè hem de conduir o el motiu que sigui». «Estem sempre en contacte amb els nostres consumidors, preguntant per saber

L’ampolla d’un litre del Miró Zero es comercialitzarà al preu de 9,79 euros

La Festa del Gelat reuneix productors artesanals aquest cap de setmana

Gastronomia l Els participants han de fer ús de productes de proximitat

Redacció L’Espai Boule acollirà avui i demà 16 i 17 de maig la primera Festa del Gelat dins del marc del projecte europeu GelatOn the Road. Aquest esdeveniment és obert a la ciutadania de manera gratuïta i reivindicarà el paper dels productors locals, ja que els gelats seran amb productes del territori. L’acte principal tindrà lloc demà quan els assistents podran tastar quatre gelats artesanals elaborats per diferents productors del territori. El guanyador es decid`ra entre la valoració d’un jurat professional i per

votació popular. Per aquest motiu, la directora de l’Espai Boule, Olena Korzhykova, va fer una crida perquè participi com més gent millor. A més, la trentena de gelateries participants se’ls obsequiarà amb una certificació europea per «premiar aquelles que compleixin amb els estàndards de qualitat, sostenibilitat i artesania». A la vegada, aquest certificat posicionarà a aquelles empreses com a destinacions gastronòmiques de referència a Europa, passant a formar part d’una ruta que visibilitzarà la qualitat dels gelats artesanals

d’àmbit internacional.

Altres actes

A banda del concurs, es duran a terme altres activitats. La inauguració de l’esdeveniment el divendres anirà a càrrec d’una actuació del Cor de Reus a les 19.30 hores, seguida d’un tast de gelats. L’endemà, a les 10.30 hores, hi haurà el lliurament dels premis del concurs de dibuixos de gelats a les escoles i a les 11 hores es durà a terme un taller infantil amb l’associació coneSedesalud. A les 11.30 hores l’Escola de Ball del Centre de Lectura actuarà als carrers Llovera i

quina és la tendència actual i, ara mateix, hi ha una tendència que demana cada cop més això», va afegir.

Públic jove

Per un altre costat, la directora comercial general de Miró

Vermouth va admetre que és una tendència i una demanda impulsada en bona part per un públic jove: «vam estar a la fira Vermut & Soul de Barcelona i vam detectar que cada vegada més aquests productes més suaus i frescos sedu-

Tastem el Miró Zero

El Miró Zero és un vermut per prendre ben fred, per destacar un dels seus punts forts; la frescor. Un detall que el farà una opció atractiva per consumir en una terrassa en ple estiu. En olorar-lo, l’aroma també promet una beguda refrescant, amb notes afruitades i cítriques. En el primer tast, el sabor és suau, amb una amargor controlada i amable que deixa un regust dolç. Això fa que, a mesura que fas un glop darrere l’altre, esdevingui una experiència cada vegada més apetitosa i afruitada, però sense ser en cap moment apegalosa.

eixen molt als joves». Així i tot, va fer èmfasi que continua sent un producte per a totes les edats que, pel motiu que sigui, necessiten o prefereixen no consumir alcohol. A més, Montserrat Caelles va remarcar que, tot i ser sense alcohol, el Miró Zero és una beguda «amb caràcter, tal com ho són la resta dels nostres productes». A la vegada, també va apuntar que és un producte molt adient per fer-ho servir en la cocteleria, sigui per fer combinats o maridatges amb altres productes.

Boule i, posteriorment, a les 12 hores iniciarà el tast per part del jurat professional dels gelats. A les 12.30 hores les gelateries Xixona i Illa Ge-

latieri oferiran una demostració culinària sobre gelats i, a les 13 hores, Dario, cuiner de l’espai de formació en restauració de l’Espai Boule, farà

una altra demostració

ria. La festa s’allargarà fins a les 15 hores, moment en què es clourà amb sortejos entre els assistents.

culinà-

Fotografia d’arxiu de Núria del Cacho Verdú, responsable de Gelats i Torrons Xixona, servint un gelat. Gerard Martí

Fotografia de la directora comercial general de Miró Vermouth, Montserrat Caelles, amb una copa de Miró Zero a la mà. Tjerk van der Meulen

La Ganxet Pintxo és un dels esdeveniments icònics de la ciutat. Tothom té en memòria algun pintxo d’un any que li va encantar i, amb l’esperança de tornar a trobar un que torni a sorprendre’l, any rere any s’animen a provar algun dels pintxos de la llarga llista. Fa només una setmana que la ruta de tapes per excel·lència de la capital del Baix Camp ha començat i, tot i que encara sigui aviat, des de la Cambra de Comerç comencen a veure brots verds. «Fins ara els restauradors ens han comunicat que la ruta està anant molt bé, no només el cap de setmana, sinó també entre setmana», apunta el coordinador de la Ganxet Pintxo, Jaume Batista. Alhora, encara queda bastant de temps fins que l’edició d’enguany arribi al seu final el diumenge 25 de maig, per tant, des de la Cambra de Comerç de Reus animen a tota la ciutadania «a participar d’aquesta ruta gastronòmica i a tastar les creacions culinàries d’aquesta edició i a participar en les votacions de la millor tapa». Probablement, un dels grans al·licients any rere any és decidir quina ha estat la millor tapa, una tasca que recau en els clients que comencen a donar les seves opinions després d’una setmana de Ganxet Pintxo. «Està bona, la combinació m’agrada i la salsa és suau, així que abans de sopar ve de gust», opina l’Albert sobre el pintxo de La Presó, una hamburguesa de carxofa amb salsa kebab i pernil cruixent. El seu acompanyant, el Pol, hi coincideix. Una altra de les propostes és la que ofereix l’ADN Sistaré, ubicat a la plaça Llibertat, que consisteix en una espardenya feta amb pa de pagès amb anxoves de l’Escala, verdures de mercat i oli d’oliva verge extra. Una parella, la Sara i l’Enric, asseguren que està molt bona. «És una tapa com a molt tradicional, molt catalana i es nota que els ingredients són bons. Podria repetir», assegura la Sara. No obstant

Gastronomia l La primera setmana de la Ganxet Pintxo deixa bones sensacions als organitzadors

«Abans de sopar ve de gust»

això, hi ha alguns clients que són més exigents. És el cas de la Laura, que tasta el pintxo del Bar El Castell, el sandvitx de ganxet, un pa de brioix farcit de carn de vedella amb salsa de mel i mostassa i avellanes de Reus. «La tapa estava bé, però el que passa és que he mirat la llista de les tapes que hi ha i tinc la sensació que fa un temps que no s’innova molt, que alguns llocs cada any fan el mateix pintxo», apunta la Laura. D’aquesta manera, deixa un repte pels

Oportunitat

Fins al 25 de maig la gent és a temps de provar les Ganxet Pintxo

participants de l’any vinent; reinventar-se amb les tapes. Sigui com sigui, la Ganxet Pintxo 2025 no ha fet res més que arribar a l’equador i encara queden moltes tapes que servir. Una proposta que vol animar el sector durant aquesta temporada baixa abans que arribi Sant Pere i l’estiu, a més de reivindicar el producte de proximitat i les habilitats de la restauració reusenca. Miquel Llaberia Baselga

Aleida López substituirà Arnau Martí

com a regidora de la CUP de Reus

Política l Martí critica les «condicions precàries» d'estar a l'oposició

Sergi Peralta

Moreno

Arnau Martí deixarà l’acta com a regidor de la CUP en el ple d’avui. La persona que el substituirà serà Aleida López, tal com va avançar Reus Digital i va confirmar la formació independentista ahir. «És una persona preparada, implica-

da en els moviments socials de la ciutat; no se m’hauria acudit una persona millor per començar a preparar el nou múscul del grup municipal que tindrà ara i de cara al 2027», va reconèixer Martí. El regidor sortint va explicar que la seva renúncia és una «decisió meditada» i presa

«amb el beneplàcit de l’assemblea». Va lamentar que el sou a l’oposició «no permet desenvolupar el càrrec d’una manera com hauria de ser». Amb feina i estudiant, és «molt difícil» dedicar al vessant polític les hores que haurien de «ser necessàries», una situació que «ja va bé als

Una família gaudint de la Ganxet Pintxo 2025 a Reus.

grups de govern», atès que les «condicions precàries dels regidors de l’oposició» provoquen que «no hi hagi una oposició ferma». Aleida López és graduada en llengües i literatura modernes i redactora. D’altra banda, la CUP presentarà al ple una moció per demanar la modificació de la nova zonificació escolar i per exigir el «compromís» de l’Ajuntament per a la reobertura de l’Escola La Vitxeta i per al no tancament de cap línia més a la ciutat, tal com explicà la portaveu cupaire, Mònica Pàmies.

La portaveu de la CUP, Mònica Pàmies, i el regidor Arnau Martí. Diari Més

Una cambrera servint unes tapes i pintxos de la Ganxet Pintxo 2025 a Reus. Tjerk van der Meulen

Tjerk van der Meulen

Un mostatxo, un monocicle, farina i pa embadaleixen Reus el segon dia del Trapezi

Cultura l Centenars de persones s'havien aplegat a l'àrea d'aparcament de Sant Francesc per donar el tret de sortida al segon dia del Trapezi. L'staff va haver de bloquejar les entrades pel carrer de Sant Jaume, però els més murris utilitzaven les tanques per recolzar-se i presenciar l’espectacle des de tots

els costats possibles. Tuli va ser el primer a aparèixer a escena. Amb el moviment del seu mostatxo, captivà els més petits. No tardaria a reclamar atenció Vroni, apareixent en bicicleta. Semblava una escena normal i corrent, en què una parella faria pa, al pur estil Ghost. Però no. Ella conduïa amb les mans i dirigia

Fito Luri presenta el seu nou treball, ‘Seda i ferro’, en format llibre-disc

Cultura l El presentarà en un concert a la Palma el 22 de juny

Sergi Peralta Moreno

El cantautor reusenc Fito Luri ha publicat el seu nou treball, Seda i ferro, un llibredisc que combina les paraules, les il·lustracions —cortesia de Joan Serramià— i la música i que es presentarà el 22 de juny a La Palma amb un concert d’entrada gratuïta, com a prèvia de la Festa Major de Sant Pere. Luri detalla que Seda i ferro «és un oxímoron en si». La seda representa la «part dolça» i el ferro, la «crua i freda». Els poemes representen el metall, la part «més punyent, trista, de dolor intern», focalitzat en «el disgust i el dolor per l’estima a algú». El malestar es contraresta amb una música «més onírica, primaveral». «Si fa més de 30 anys que faig música i aquí continuo és perquè, des del principi, no m’he volgut enganyar», reconeixia el cantautor, que es

El cantautor reusenc, durant l’avenç de la seva composició. Aj. Reus

Luri defineix l’obra com «un oxímoron» per la combinació de la dolçor i la cruesa

manté fidel als seus principis i manera de fer. El regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, present en

l’acte, va reconèixer que «ens fa molt feliços» el treball d’un Luri que ha evolucionat «de la cançó cap a moltes més coses» per convertir-se en un «artista molt més total, amb voluntat de transcendir més enllà de la música». Per això, no va voler perdre l’ocasió de reivindicar-lo com a «patrimoni reusenc».

amb els peus; ell grimpava i llegia cap per avall. El repte no era suficient i Vroni canvià la bicicleta per un monocicle. Els víctors es feren sentir per DoppioZero-Dolce Salato. L’espectacularitat continuarà avui i tot el cap de setmana, amb més d’una trentena d’actes programats. SPM/Tjerk van der Meulen

dia internacional dels museus

LA

Una nit i un dia per emmarcar

D.P.

La Nit dels Museus és una nit en la qual els museus obren fins tard i ofereixen una manera diferent de veure les seves exposicions. De fet, la Nit dels Museus és, en realitat, la prèvia del 18 de maig, el Dia Internacional dels Museus, una iniciativa europea que vol posar en valor en paper social i cultural dels museus i que enguany se centrarà en el paper dels museus en les comunitats en canvi constant. Com no pot ser de cap altra manera, els museus de Tarragona faran jornada de portes obertes i se sumaran a la celebració oferint l’oportunitat de descobrir-los de forma gratuïta. La principal novetat d’en-

guany a Tarragona és el ‘viatge’ a la Constel·lació Museu, amb la que es poden descobrir els museus i centres culturals que obren les seves portes durant la Nit dels Museus a través d’un concepte vertebrador que fa de nexe d’unió entre les diferents institucions. Cada centre escull un objecte, espai o procés que ajuda a explicar el concepte triat i en dona una visió particular i diferent dels altres. La ruta es podrà realitzar de forma lliure i els participants poden optar a fer la ruta sencera o només fer-ne una part. A cada centre trobaran un mediador que s’encarregarà d’articular el discurs i revelar quin és l’element ocult que forma part de la ruta. És recomanable inscriure’s a la web https://aurigasc.com/.

Per la seva banda, els Museus de Reus i el Gaudí Centre també se sumen als actes i presenten una programació especial per a tot el mes que inclou portes obertes, visites guiades a espais de reserva, conferències, activitats familiars i tallers, itineraris de carrer i projectes expositius dels més joves, sense oblidar els més grans. Una de les novetats d’enguany és al Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR), que recentment ha estat inclòs en el registre de museus, i que tindrà un paper important amb una demostració de fotografia estenopei-

ca i el muntatge Memòries Oblidades, a càrrec de la companyia Teatralizat. DJ Fania tancarà la jornada amb una sessió musical.

Tarragona crea un ‘viatge’ entre museus, Reus obre el CIMIR i el Vendrell fa una festa conjunta

El Museu Casteller de Catalunya a Valls s’afegeix també a la celebració amb una programació per a tots els públics. El museu oferirà visites gratuïtes, espectacles familiars i una promoció vinculada al ‘Music Valls Va de Vins’, tot convertint l’espai en un punt de trobada entre cultura, tradició i festa. A les 17.00h, la companyia Un Pam de Nas oferirà l’espectacle ‘La màgia dels castells’. El diumenge 18 de maig, el museu ampliarà el seu horari habitual de 10 h a 18 h, amb entrada lliure.

El Vendrell s’uneix a l’oferta d’activitats gratuïtes i jornades de portes obertes i, com a novetat, tots els espais museístics de la vila col·laboraran en una activitat conjunta pensada per al públic familiar el diumenge 18: de les 11 h a 13 h, el jardí del Museu Deu serà l’escenari d’una autèntica festa dels museus.

Per la seva banda, a la Conca de Barberà hi haurà activitats especials a Montblanc i a l’Espluga de Francolí. El 17 hi haurà portes obertes al Museu Comarcal de la Conca i una visita guiada al CIAR i al Museu Marès, mentre que el diumenge hi haurà portes obertes al Museu Comarcal. En el cas de l’Espluga, el dia 17, de les 10.30h.a les 22.00h., hi haurà portes obertes i tallers per a totes les edats al Museu Terra.

La Nit i el Dia dels Museus obre les portes dels centres del Camp de Tarragona

GRAN FESTA DELS MUSEUS

El Museu del Port està inclòs en la ‘Constel·lació Museu’ . CEDIDA-APT

dia internacional dels museus

CENTRE

D’INSPIRACIÓ

Mas Miró s’uneix al Dia dels Museus obrint

l’entorn que va inspirar l’art de Joan Miró

L’espai de Mont-roig ofereix una visita guiada gratuïta dissabte i una jornada de portes obertes diumenge

Aquest cap de setmana, 17 i 18 de maig, les instal·lacions de Mas Miró, a Mont-roig del Camp, celebren el Dia Internacional dels Museus organitzant dues activitats, una visita guiada gratuïta i una jornada de portes obertes per descobrir l’entorn que va inspirar bona part de l’art de Joan Miró.

La visita guiada gratuïta es farà en català i s’ha previst de cara a dissabte 17, a partir de les 11.00h, amb reserva prèvia escrivint un correu a info@ masmiro.com. Les places són limitades. Pel que fa a la Jornada de portes obertes del diumenge 18 de maig, es durà a terme de 10.00h a 14.00h, i no és necessari fer reserva prèvia.

Tal com és habitual en cada una de les celebracions anuals, la jornada del Dia Internacional dels Museus es dedicarà a una temàtica o lema. En aquesta ocasió es parteix de la base que vivim en un món en constant canvi, de manera que la jornada se centra en ‘El futur dels museus en comunitats en canvi constant’. Aquest tema explora com els museus poden connectar, innovar i preservar la identitat cultural, adaptant-se alhora al patrimoni immaterial, la joventut i la tecnologia per prosperar junts. Visitar Mas Miró és endinsar-se en la vida i el procés creatiu de Joan Miró, un dels artistes universals més destacats del segle XX. En aquesta masia de Mont-roig del Camp, l’artista va decidir dedicar-se a la pintura i

va passar-hi gairebé tots els estius de la seva vida.

Mas Miró fou el model de ‘La Masia’, la pintura més emblemàtica de la seva etapa figurativa, però també és on va germinar i madurar la seva obra posterior i on es va perfilar el seu complex llenguatge simbòlic.

Catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional, la construcció central de la finca està compresa per un conjunt d’edificis construïts entre

el segle XVIII i el XX. Tot es conserva tal com l’artista ho va deixar el 1976, últim estiu que hi va ser. La visita al mas permet endinsar-se en la vida quotidiana de Miró, recórrer el jardí, veure el galliner, el corral i la capella, i entrar al seu primer taller i descobrir-hi els seus esbossos i estris de treball.

La visita guiada serà el dissabte 17 de maig a les 11h, amb reserva prèvia a info@ masmiro.com

La visita al Mas inclou el suport d’una audioguia i un fulletó que també us permetran recórrer ‘El paisatge emocional de Miró’, una ruta per diferents paisatges degudament senyalitzats i identificats, on podreu gaudir dels indrets convertits per Miró en obres d’art mundialment reconegudes.

Redacció

Façana de Mas Miró, recuperada tal com era en l’última etapa de la vida de Joan Miró. CEDIDA

Dues empreses catalanes guanyen el concurs per construir el tramvia entre Cambrils i Vila-seca

Infraestructures l Els responsables de l’ampliació del Tram a Diagonal són els millors puntuats al segon lot

Álvaro Rodríguez

Després de prop de cinc mesos de licitació, les obres del Tramvia del Camp de Tarragona ja tenen els primers noms propis. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va engegar a principis d’any un concurs per fer una realitat el tram de vies entre el centre de Cambrils i el de Vila-seca.

Es tracta d’unes obres valorades en més de vint milions d’euros i dividides en dos lots. Ara, la mesa de contractació ha emès una resolució amb els millors classificats a cada peça. Cal destacar que fins a tretze empreses han participat d’aquest concurs, la majoria d’elles a través d’una UTE.

Dels dos lots d’aquest pri-

mer contracte d’obres, el més abundós és el referent a l’estructura entre les estacions

Cambrils Centre i Vila-seca Universitat. Aquest tram significa pràcticament la totalitat de la primera fase, tot i que serà necessari licitar uns nous treballs per arribar fins a les estacions de Cambrils Nord i Vila-seca Rodalies, que suposaran l’inici i el final de la part costanera.

Per aquests treballs, la millor oferta ha estat la presentada per l’UTE Acsa, Obras e Infraestructuras i Infraestructures Trade. L’oferta és d’11.292.000 euros (abans d’IVA) i amb un termini de vint mesos, la qual cosa implica una reducció de més d’un milió davant del pressupost

base de la licitació.

Acsa és una filial del lleidatà Grup Sorigué. L’empresa té una notable experiència prèvia en la construcció ferroviària, especialment a Catalunya, i ha treballat en altres ocasions amb Ferrocarrils de la Generalitat. Com a exemple, va ser responsable de la renovació de les vies i les andanes de la línia entre Barcelona i el Vallès a l’altura de l’estació de plaça Catalunya o l’adequació de l’enllaç entre Ferrocarrils i Rodalies a Martorell.

Cas similar és el dels seus socis, Trade Infraestructures, que han estat responsables de renovacions als trens cremallera de Montserrat i Núria o a la línia de ferrocarril entre Llobregat i Anoia. No obstant

això, es desconeix l’experiència d’aquestes empreses en obres constructives de l’envergadura del Tramvia del Camp de Tarragona.

Cal remarcar que en aquest lot ha estat descartades quatre ofertes per haver presentat una suma «anormalment baixa». Aquestes han estat les realitzades per la UTE de Comsa i FCC Construcción, Rogasa Construccciones y Contratas, Dragados i la UTE formada per Construcciones Rubau i Lantania.

Pont sobre l’A-7

La peça separada de la primera part de les obres és la construcció d’un viaducte sobre l’A-7. La complexa estructura, sustentada per pilars de for-

Sorigué i Trade han presentat la millor oferta pel primer tram d’obres

Quatre propostes per la construcció de les vies han estat descartades

migó armat, tindrà 112 metres de longitud i un ample de 10,4 metres.

Aquesta part del contracte tenia un pressupost de vora els cinc milions d’euros abans d’IVA i l’oferta millor puntuada ha estat de 4.534.052 euros. La proposta guanyadora és la

Tots els plecs del tramvia estan gairebé ‘a punt’

Amb la previsió de la ‘primera pedra’ a l’agost, tant el contracte d’execució de les obres com el de la construcció dels vehicles ja tenen proposta d’adjudicació. D’altra banda, hi ha altres tres contractes de menor import vinculats a les obres. D’aquests, ja s’han adjudicat el control de qualitat. Manquen l’assistència ambiental i la direcció d’obres, encara sense proposta.

de la UTE formada per CRC Obras y Servicios i Ingenieria y Servicios Ferroviarios. Novament, aquests treballs tenen un termini de vint mesos d’execució.

CRC és una empresa nascuda a Ordes, a la província de la Corunya, amb més de vuitanta anys d’experiència. Tot i el seu origen gallec, la companyia ha estat responsable de moltes obres ferroviàries catalanes, com són la renovació de la línia 2 del metro de Barcelona o actuacions a les estacions de Cunit, Calafell o Sant Andreu de Llavaneres. En aquest cas, les dues empreses sí que tenen experiència en obres de gran envergadura, ja que aquesta mateixa UTE va ser la responsable de la construcció tramviària catalana més recent, l’ampliació del Tram barceloní a Diagonal. Més concretament, van ser els encarregats de fer realitat el tram entre Gran Via i Lepant, amb un contracte de 10 milions d’euros. Aquest servei es va posar en marxa el passat novembre del 2024. Infesa és una empresa barcelonina amb més de vint anys d’experiència a les infraestructures ferroviàries. Dins del seu treball amb CRC han estat encarregats del muntatge de catenàries i de via. La resolució dels millors valorats no implica una adjudicació, ja que ara s’obre un període d’al·legacions. Amb tot, cal recordar que l’inici d’obres està previst per aquest mateix estiu.

Un dels responsables de l’ampliació del Tram barceloní a Diagonal ha resultat guanyador per un dels lots. Albert Hernàndez / ACN

L’apunt

La Nou de Gaià inaugura la seva nova depuradora d’aigües residuals

Redacció

La nova depuradora d’aigües residuals de la Nou de Gaià, s’ha inaugurat aquest dijous en un acte institucional que ha comptat amb la presència del director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Josep Lluís Armenter, l’alcaldessa de la Nou de Gaià, Josepa Figueras, i la delegada del Govern a Tarragona, Lucía López, entre d’altres autoritats i representants institucionals. L’equipament ha suposat una inversió propera als 2 milions d’euros i s’ha concebut per garantir el sanejament adequat de les aigües residuals generades al municipi, que compta amb més de 600 habitants. Aquesta nova infraestructura assegurarà tant les necessitats actuals com les que puguin derivar-se en un futur, especialment durant els períodes d’afluència estacional.

La planta, pensada per oferir un servei eficient i sostenible, compta amb un sistema de tractament de tipus biològic amb aeració prolongada i disposa d’un reactor biològic concèntric al decantador de 10 metres de diàmetre. Aquesta estructura és capaç de tractar fins a 204 metres cúbics d’aigua residual al dia, una xifra que equival a una població de 1.361 habitants equivalents. D’aquesta manera, es cobreixen àmpliament

les necessitats del municipi i es preveu la capacitat suficient per atendre l’augment de població que es produeix durant l’estiu. A més, els treballs han inclòs la construcció d’un decantador circular secundari de flux radial i vertical

La desena edició dels Premis AGT omple de sabor Cambrils

Societat l Aquest dijous a la nit es va celebrar als jardins del Castell de Vilafortuny, a Cambrils, la desena edició dels Premis de l’Acadèmia de Gastrono-

mia de Tarragona. Prop d’un centenar de persones van assistir a l’acte, que va reconèixer diversos professionals i projectes destacats del sector gastronòmic

del territori. Es van atorgar cinc premis principals, cinc mencions especials, un reconeixement pòstum i dues beques formatives per a estudiants. J.L./Cedida

La posada en funcionament d’aquesta nova depuradora permet substituir l’antiga xarxa de sanejament del municipi, cosa que es traduirà en una millora clara i efectiva de la gestió de les aigües residuals i, alhora, en una contribució directa a la qualitat ambiental de la conca del riu Gaià. En concret, el funcionament de la planta permetrà l’aportació d’aigua degudament tractada al torrent de Serralta, fet que contribuirà de manera positiva a preservar l’equilibri ecològic d’aquest entorn fluvial i a garantir una millor qualitat de l’aigua al llarg del seu recorregut.

de 5,25 metres de diàmetre, que té per objectiu separar els fangs de l’aigua tractada a l’equipament. Un cop espessits, aquests fangs poden ser recirculats a la fase biològica o bé extrets per al seu posterior ús o tractament.

Sanejament descentralitzat Aquest projecte s’emmarca dins el model de sanejament descentralitzat que impulsa Catalunya, on la participació activa dels ens gestors locals és fonamental per assolir els objectius fixats en matèria de gestió de l’aigua. Segons les dades de l’ACA, actualment hi ha un total de 568 depuradores en servei al país, les quals garanteixen el sanejament del 97,4% de la població catalana. En el cas concret de la comarca del Tarragonès, hi ha en funcionament un total de quinze depuradores, que cobreixen les necessitats de sanejament de més del 96,8% dels seus habitants, contribuint de manera decisiva a la protecció del medi ambient i a la qualitat de vida dels ciutadans de la comarca.

La nova depuradora d’aigües residuals de la Nou de Gaià, que ha comptat amb una inversió propera als 2 milions d’euros. Generalitat de Catalunya

Societat l L’ONCE i PortAventura presenten un cupó per commemorar els trenta anys del parc i reivindicar l’accessibilitat d’aquest

«Al Dragon Khan tots tanquem els ulls una estona»

L’ONCE ha volgut sumar-se també a la commemoració dels 30 anys de PortAventura. Ahir, l’associació va presentar un cupó especial, que se celebrarà aquest 1 de juny, amb una de les imatges més icòniques del parc, les siluetes del Dragon Khan i el Shambala. «Tres dècades no es compleixen cada dia», afirmava Enric Botí, delegat territorial de l’ONCE a Catalunya. Aquesta serà la primera ocasió en què les dues entitats fan una col·laboració com aquesta. «Aquest és un lloc especial per tothom, i també per les persones cegues», remarcava Botí. Per provar-ho, quinze usuaris amb discapacitat visual i els seus acompanyants van assistir ahir a la presentació del cupó i L’ONCE ha volgut sumar-se també a la commemoració dels trenta anys de PortAventura. Ahir, l’associació va presentar un cupó especial, que se celebrarà aquest 1 de juny, amb una de les imatges més icòniques del parc, les siluetes del Dragon Khan i el Shambala.

Això sí, molts d’ells no pujaven per primer cop. Aquest és el cas de la Maria Dolors Espinós, que fa més de 25 anys que és abonada al parc. La seva discapacitat mai ha estat un impediment per gaudir de les emocions fortes, al contrari, sinó que el seu ma-

jor problema és trobar un acompanyant per pujar a les diverses atraccions. «El meu marit es queda baix perquè té per, he de posar-me a la cua per trobar algú que vulgui venir amb mi». Pel que fa al Dragon Khan, destaca la «sensació de no saber cap a on vas». «És com si estiguessis dins d’una rentadora», afirmava entre riures.

Altres usuaris, com la Verónica González, sí que van estrenar-se ahir per primer cop. Ella va arribar fa dos anys de l’Argentina i descriu com a «increïble» les sensacions que li va produir l’atracció. «Ja tinc ganes de tornar i provar-les totes», apuntava. Ho podrà fer d’aquí poc, ja que el dia 31 de maig més d’un miler d’usuaris de l’ONCE visitaran el parc.

Un cas curiós és també el de la Rafaela Pérez, que va visitar a la seva inauguració, ara fa trenta anys. Des de llavors no havia tornat a pujar al Dragon Khan, perquè es va sentir «marejada» el primer cop. No obstant això, en aquesta segona experiència ho ha trobat «molt més divertit». Ara, es mostra disposada a tornar-hi. «Tots volíem que ens donessin una altra volta», afirma.

PortAventura ja fa temps que treballa per tal d’estar oberts a tothom i ara està disposat a fer un pas més. De la mà de l’ONCE, l’empresa ha engegat una

auditora per millorar la seva accessibilitat. Fernando Aldecoa, director general de PortAventura, reitera que «les experiències inoblidables han de ser per tothom».

En aquesta línia destaca com la muntanya russa d’Uncharted, la darrera a estrenar-se, és la primera que permet l’accés a persones amb cadira de rodes. Aldecoa explica que l’estudi permetrà disposar d’un pla de millora que «permeti la millora conjunta».

El cupó commemoratiu ja està a la venda i té un premi major de 300.000 euros al comptat i 5.000 euros al mes durant vint anys. S’imprimiran més de cinc milions de butlletes que donaran voltes per tot l’estat a través dels més de 20.000 agents venedors de l’ONCE.

Experiència

Uns quinze usuaris amb discapacitat visual van pujar al Dragon Khan

La Music Valls Va de Vins celebra la seva 11a edició amb rècord de cellers

Societat l La popular Music Valls Va de Vins (MVV) celebra aquest divendres 16 i dissabte 17 de maig la seva onzena edició al Pati de Valls amb una mostra que combina vi, gastronomia i música en directe. Enguany, el certamen arriba amb rècord de participació: catorze cellers de la DO Tarragona oferiran tastos i novetats. També s’hi

afegeix la primera Mostra d’Aiguardents, activitats familiars al centre històric i una programació musical amb sis concerts, destacant Dani Nel·lo, Rambalaya i propostes com Donallop, Maria Pascual & Punch Trio o Ellas Music Band. La cuina local tindrà un paper rellevant, amb degustacions a càrrec de diversos restauradors vallencs. L’entrada

general (15 euros) inclou copa de vidre, cinc degustacions i un val 2x1 per accedir al Museu Casteller, que ampliarà horaris i oferirà activitats especials amb motiu de la Nit i el Dia dels Museus. La MVV és una iniciativa de la Regidoria de Comerç de l’Ajuntament de Valls amb la DO Tarragona, la Societat Agrícola i altres entitats locals. Redacció

La mostra oferirà tastos, activitats familiars i propostes culturals. Aj. Valls

Álvaro Rodríguez Moliner

Usuaris de l’ONCE i responsables de PortAventura presentant el cupó. Diari Més

Usuaris de l’ONCE pujant al Dragon Khan. Diari Més

Vila-seca inaugura una exposició sobre Modernisme amb obres de Gaudí, Jujol, Mucha, Casas

o Mir

Art català l L’exposició compta amb una cinquantena de peces i s’ha fet en col·laboració amb el MNAC

Cristina Serret Alonso

Aquest dijous es va inaugurar al Castell de Vila-seca l’exposició Modernisme, una mostra que recull una cinquantena d’obres i que s’ha fet amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i la Diputació de Tarragona.

Entre les peces exposades

hi ha una representació de pintura, dibuix, arts gràfiques i aplicades, escultura i arquitectura modernistes d’autors com Gaudí, Busquets, Gassó, Mucha, Rusiñol, Mani, Gimeno Arasa, Mir, Llimona, Nonell, Casas, Morera, Masriera, Vidal, Canals, Gargallo, Jujol, Planella, Sardà, Torent o Gual.

Les obres exposades al Castell provenen de fons diversos:

encara que la majoria són del MNAC, també hi ha peces de l’Arxiu Jujol, el Museu d’Història de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Pau Casals, el Museu Cau Ferrat de Sitges o el Museu de Valls entre altres.

Cinc peces mai exposades

Entre les obres, a més, hi ha cinc peces mai exposades fins

Desmantellen una xarxa criminal que distribuïa cocaïna entre Cambrils i Navarra

Successos l Agents de la Policia Foral i la Guàrdia Civil de Navarra han desmantellat una xarxa nacional de tràfic de drogues que operava a Navarra, Tarragona i Cambrils. Es van detenir a cinc persones i tres han ingressat a la presó. A conseqüència de les actuacions s’han confiscat 21 quilos de cocaïna, diferents quantitats d’haixix i speed, 48.000 € en metàl·lic, 4 vehi-

cles d’alta gamma, 8 telèfons mòbils i 2 escopetes. La investigació es va iniciar el juny de l’any passat, quan agents de la Policia Foral de Tudela van detenir a la capital ribera un home en possessió de 338 grams de cocaïna, per la qual cosa va ingressar. De les indagacions derivades de la detenció els agents van constatar l’existència d’un grup criminal assentat a Ca-

talunya que distribuïa grans quantitats de cocaïna per la zona nord de l’estat.

Més tard és confirmar que un home resident a Cambrils realitzava transports de drogues utilitzant vehicles de l’organització amb sistemes d’ocultació, coneguts com a «caletes». L’home va ser detingut a un peatge de Zuastis amb 14 kg de cocaïna ocults al vehicle. Redacció

al dia d’avui. Es tracta de cinc obres inèdites de Jujol que han estat cedides per a aquesta exposició. Són cinc peces de ceràmica decorada que, tal com explicava ahir Damià Amorós, comissari de la mostra, «només havien vist els seus fills, perquè eren a casa seva». Una altra peça extraordinària, detallava Amorós, «és un fragment de paviment

que potser haureu vist si sou de Reus o heu passejat pel Passeig de Gràcia, tot i que no estava pensat per ser a l’exterior». Aquest fragment, que obre l’exposició, «havia d’anar a la Casa Batlló, però allà no va agradar i Gaudí el va reaprofitar per a la Casa Milà». L’exposició, explicava el comissari, va ser concebuda pensant sobretot en el Camp

S’hi mostren cinc peces de Jujol que fins ara només havien vist els seus fills

de Tarragona encara que, un cop enllestida, van ser conscients que l’abast de la mostra la convertia en«una exposició de país». Això no obstant, Modernisme incideix en l’art generat o inspirat pel nostre territori, en àmbits com la sala dedicada a Joaquim Mir, amb set obres que posen de manifest que «va pintar el Camp de Tarragona com ningú» i on també hi ha una peça extraordinària. Es tracta d’un retrat fet a carbonet d’una persona que l’acompanyava.

A l’exposició del Castell de Vila-seca s’hi mostren també dues peces signades per Lluïsa Vidal qui, en paraules del comissari, «és una de les millors pintores que hem tingut al país, i que va trencar motlles en un món professional ple d’homes». De Vidal s’exposen «un oli de grans dimensions i d’una vivacitat extraordinària» juntament amb un interessant esbós.

El MNAC fa territori

Aquesta és la primera exposició fruit de l’acord signat l’any passat entre l’Ajuntament de Vila-seca i el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb l’objectiu de fer visible el discurs, la riquesa i la qualitat de l’art català en el territori. Modernisme es podrà visitar fins al 14 de setembre i, com és habitual al Castell de Vila-seca, se n’oferiran visites guiades. A més, aquest diumenge 18 de maig, amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Museus, el Castell i el Celler de Vila-seca es podran visitar de manera lliure i gratuïta.

Exposicions

Entre les peces exposades hi ha un oli pintat per Lluïsa Vidal. A la foto l’alcalde de Vila-seca Pere Segura, la regidora Manuela Moya i el comissari de la mostra Damià Amorós. Cedida

Montblanc defineix l’estratègia turística municipal per al 2030

Societat l El projecte recull 25 accions en quatre línies de treball i vuit objectius estratègics

Redacció

Montblanc va presentar aquest dimecres 14 de maig el projecte que definirà les línies d’actuació en matèria de turisme local fins a l’any 2030. L’acte, celebrat a la sala de plens de l’Ajuntament, s’emmarcà en la commemoració dels 25 anys de l’Oficina de Turisme de Montblanc i va comptar amb la presència de representants de l’administració municipal, empreses, entitats i associacions vinculades al món turístic.

El projecte és fruit d’un any de treball i recull un total de vint-i-cinc accions estructurades en quatre línies de treball, així com vuit objectius estratègics que han de guiar el desenvolupament i la planificació turística del municipi durant els pròxims anys.

En la presentació, el consultor Jordi Casassayas, autor del document, va exposar el procés d’elaboració i les prin-

cipals conclusions del treball. L’estratègia, sota el títol Montblanc 2030, definició de l’estratègia turística, és fruit d’un

any de feina amb diferents fases. Es va començar amb una enquesta a la ciutadania, es va continuar amb el buidatge de

El document s’ha dut a terme a partir d’una diagnosi completa del sector turístic local

documents tècnics, l’anàlisi de dades i el treball de camp, i es van dur a terme diverses entrevistes en profunditat amb agents turístics locals.

Aquest treball va permetre elaborar una diagnosi basada en diversos àmbits com la governança, l’organització, l’oferta, la demanda i la planificació turística del municipi. Durant el mes de febrer es va celebrar una sessió tècnica participativa en què es van compartir les primeres conclusions i reflexions. L’activitat, dinamitzada per la formadora Maria Batet, tenia com a objectiu impulsar la creati-

vitat i contribuir a definir de manera col·lectiva les línies estratègiques de la política turística del municipi de Montblanc per als pròxims anys.

El document

El document es divideix en tres blocs. El primer recull vuit objectius estratègics alineats amb el posicionament de la marca Montblanc Medieval. El segon desenvolupa l’estratègia a seguir: mercats prioritaris, segments, productes, canals de promoció, comercialització i model organitzatiu. El tercer descriu la implementació, amb vinti-cinc accions distribuïdes en quatre línies: governança, preservació d’espais, experiència turística i promoció. Aquestes accions es classifiquen per prioritat i es desplegaran fins al 2030.

En la cloenda, l’alcalde Oriol Pallissó va remarcar la qualitat del treball i defensà la necessitat de cooperació entre el sector públic i el privat per fer de Montblanc una destinació turística referent.

Els documents tècnics que es van presentar es poden consultar a la plana web www.montblancmedieval.cat

Instant de la presentació del document ‘Montblanc 2030, definició de l’estratègia turística’. Oficina Turisme Montblanc

dia mundial del reciclatge

sostenibilitat

La necessitat de reciclar, o com recordar que el planeta sí que depèn individualment de tots

La UNESCO va instaurar el Dia Mundial fa vint anys i en aquest temps no s’han assolit els objectius necessaris

D.P.

Cada 17 de maig des de l’any 2005 se celebra el Dia Mundial del Reciclatge. La UNESCO va triar aquesta data per començar a commemorar el que llavors es considerava una aposta de futur i que avui s’ha convertit en una imperiosa necessitat. Són molts els avanços que s’han aconseguit en el camp del reci-

clatge des de llavors, però cap ha estat prou determinant com per deixar de celebrar aquest 17 de maig i, de fet, les xifres encara són molt desfavorables per a la humanitat.

Vint anys després, enmig de desafiaments ambientals creixents, la celebració d’aquest dia cobra una rellevància encara més gran i ens ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre la importància d’adoptar

pràctiques sostenibles en el nostre dia a dia. De fet, la seva celebració ens recorda que les nostres accions individuals poden marcar una gran diferència en la preservació del nostre planeta per a les generacions futures i que gairebé tots els materials usats es poden recuperar íntegrament o en una gran part mitjançant processos de reciclatge per tornar-los a utilitzar i no es converteixin en residus contaminants. En aquest context, trobem que cada vegada són més les persones i les empreses que apliquen en el seu dia a dia la regla de les tres erres (3R), reduir, reciclar i reutilitzar, contribuint amb això a aconseguir objectius tan importants com reduir la petjada de carboni, l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle o optimitzar recursos naturals. Cal adoptar aquest compromís com a propi per poder mirar el futur amb cert optimisme.

Cada dia guanya terreny la regla de les 3R (reduir, reciclar i reutilitzar), però cal un pas més

La filosofia de les 3R comença per reduir, continua per reciclar i es completa reutilitzant. M.EHLERS

dia mundial del reciclatge

ECONOMIA CIRCULAR

Aliança entre pescadors i arrossaires per introduir caixes de peix fabricades amb clofolla d’arròs

Les confraries de Tarragona i de l’Ebre desenvolupen un nou model de caixa de peix per deixar el plàstic

ACN

Les confraries de pescadors de Tarragona i l’Ebre s’han aliat amb la Cambra Arrossera del Montsià per introduir de forma pionera caixes de peix fabricades utilitzant clofolla d’arròs, que permetrà reduir l’ús de plàstics i millorar les condicions de conservació de les captures. A partir de l’ús de l’Oryzite, un material biocompost elaborat amb aquest subproducte orgànic, es vol reduir l’ús plàstics al voltant del 20% i disposar d’envasos amb un millor aïllament

tèrmic respecte els actuals. El projecte d’economia circular, amb el suport del Departament d’Agricultura, arrenca amb vocació d’arribar a la resta de ports catalans, espanyols i europeus.

El disseny i composició adequats de les caixes de peix és un dels eterns maldecaps que el sector pesquer arrossega des de fa força anys. Després d’utilitzar pesades caixes de fusta de fins a dotze quilos, es va passar a l’ús de poliestirè expandit, que encara usa el sector de l’encerclament, i les actuals fetes de plàstic de color

blau i que poden portar fins un màxim de deu quilos de peix. La necessitat d’adaptar aquests elements a la normativa europea, que preveu eliminar l’ús del plàstic i promoure la reutilització a partir de 2030, ha estat un dels principals motius que ha impulsat el canvi.

Però també la necessitat de dotar els professionals del mar de caixes més ben preparades per conservar i transportar el peix.

L’Oryzite, en aquest sentit, permet superar les prestacions ambientals i funcionals de les actuals caixes de plàstic que s’utilitzen als vaixells i llotges.

El material, desenvolupat en col·laboració amb la Cambra Arrossera del Montsià –que genera unes 14.000 tones del material a partir del 20% de clofolla d’arròs– ja s’utilitza en sectors com l’automoció o els envasos alimentaris i vol esdevenir una alternativa al plàstic

convencional. D’entrada, amb la nova normativa, el sector tenia «el doble problema de la reducció de plàstics i d’emissions», segons remarca el CEO i inventor d’Oryzite, Iban Ganduxer. Dissenyadors i pescadors han treballat conjuntament per

desenvolupar el prototip que compleixi aquests requisits, a més de les demandes del sector. En aquest projecte concret, es preveu assolir el 20% de reducció de plàstic, per sobre del 10% que s’exigirà a partir de 2030. Al mateix temps, calculen que la reducció global d’emissions de carboni que aquest nou material permetrà se situarà al voltant d’un 30%. Addicionalment, l’Oryzite presenta millors condicions mecàniques, aïlla millor tèrmicament i es pot produir «més ràpid» que les peces de plàstic convencional. També, en una fase posterior, la circularitat i reciclatge del material un cop acabada la seva vida útil. Per al dia a dia dels pescadors, això ha d’ajudar a resoldre el problema del sobreescalfament de les actuals caixes. També des del punt de vista dels traginers i compradors, als quals es consultarà i plantejarà reduir la capacitat del nou recipient a entre sis i set quilos. La idea, en definitiva, és unificar i fabricar un model de caixa que vagi bé per a tots. Un cop estigui enllestit el motllo definitiu, es fabricarà una sèrie de prova i la producció podria començar a Barcelona el febrer de 2026.

Presentació del primers prototips de la nova caixa amb Oryzite. ACN

dia mundial del reciclatge

reciclatge de roba

La UE imposarà una taxa de reciclatge a les empreses de moda per frenar el «consum ràpid»

El Consell de la UE i l’Eurocambra també pacten nous objectius de reducció de residus alimentaris

El Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu han arribat a un acord provisional per imposar una nova taxa de reciclatge a les empreses del sector de la moda i fer-les responsables dels seus residus tèxtils amb l’objectiu de frenar el «consum ràpid de roba».

Els dos colegisladors de la Unió Europea han arribat a un pacte per modificar la directiva de residus amb mesures per reduir les deixalles que genera el sector tèxtil, que són de les més

rellevants i de les que menys es reciclen degudament, acabant habitualment als contenidors grisos de rebuig.

L’acord preveu la creació d’una nova taxa a les empreses tèxtils per «ajudar a finançar la recol·lecta i el tractament» de la roba que fins ara es llença. Una mesura que busca abordar la generació de residus per part de les cadenes de «moda ràpida». Així, els colegisladors europeus volen evitar que es llencin «productes tèxtils abans que arribin al final a la seva vida útil potencial» i que, si es fa, es faci degudament i es pu-

taxa de residus

gui reciclar la matèria primera. Per tot plegat, aquesta taxa «dependrà de la sostenibilitat del disseny» de les seves peces. És a dir, que els governs tindran marge per adaptar les taxes que paguen els fabricants de roba segons la durada d’ús dels seus productes. Des de Brussel·les asseguren que les companyies, incloses les petites, tindran accés «als recursos necessaris i la infraestructura adequada per tractar els residus tèxtils». A més, les microempreses disposaran d’un any addicional per complir amb aquestes obligacions.

Reus promou l’ús de la deixalleria amb descomptes en el rebut de la brossa

Cada aportació a la deixalleria comptarà per obtenir més bon preu

L’Ajuntament de Reus ha posat en marxa aquesta primavera una nova campanya informativa sota el lema ‘A Reus, qui més recicla, menys paga’, amb l’objectiu de donar a conèixer la bonificació de la taxa de recollida d’escombraries per a qui faci ús de les deixalleries municipals, tant fixa com mòbils.

La iniciativa, que forma part de les ordenances fiscals aprovades per al 2025, vol fomentar el reciclatge i la correcta gestió dels residus domèstics, premiant les bones pràctiques ambientals amb beneficis directes.

Els subjectes passius de la taxa de la brossa que realitzin aportacions a la deixalleria podran accedir a una reduc-

ció de fins al 20% sobre la part fixa del rebut, amb un màxim de 20 euros anuals, d’acord amb aquest barem: De 4 a 6 aportacions anuals rebran un 10% de bonificació; entre 7 i 12 aportacions, un 15% de bonificació; mentre que per més de 12 aportacions es rebrà un 20% de bonificació. Per accedir a la bonificació, cal ser titular del rebut de la taxa i identificar-se amb el DNI en el moment de fer les aportacions.

Aquest 2025 ja s’ha produït un notable increment de les aportacions a les deixalleries del 36%

Els usuaris podran consultar les seves aportacions i veure si tenen dret a la bonificació accedint a la Carpeta Ciutadana, dins dels apartats ‘Altres dades’, ‘Aportacions Deixalleria’

Per tant, tres anys i mig després de l’entrada en vigor de les noves normes.

A més de la nova normativa sobre el tèxtil, el canvi legislatiu també afectarà el sector de l’alimentació. Concretament. preveu nous objectius de re-

La taxa ha d’ajudar a finançar la recol·lecta i el tractament de la roba que es llença

ducció de residus alimentaris pel 2030 respecte al 2021-2023: un 10% dels residus de processament i fabricació i un 30% per càpita dels residus de comerços, restaurants, serveis d’alimentació i llars. Serà la primera vegada que

s’estableixin objectius de reducció de residus alimentaris a nivell de la UE un cop s’aprovi la modificació de la directiva. Tant el Consell de la UE, on seuen els ministres dels 27, i l’Eurocambra han de validar respectivament l’acord. Llavors, els estats tindran fins a 20 mesos per actualitzar les seves lleis adaptant-se a les noves normes.

o ‘Bonificacions en taxa’. Amb aquesta campanya també es vol fer un pas més endavant en la cultura de la separació de residus i del reciclatge i incidir en la importància de valoritzar els residus. Aquest 2025 ja s’ha produït un increment significatiu dels número d’aportacions a les deixalleries del 36%. Es constata un gran increment de l’ús de la deixalleria mòbil que ha passat de 186 aportacions/setmana el 2024 a les 331 aportacions/setmana aquest 2025: un augment del 78%. En 4 mesos de 2025 s’ha rebut una mitjana de 1.592 entrades. Mentre que la mitjana de l’any passat va ser de 1.173 entrades.

Redacció

Un aparador d’una cadena de moda. La taxa vol evitar que es llenci roba abans del seu final de cicle. ACN

Redacció

La Segoviana es jugarà l’últim tren per evitar el descens contra el Nàstic

Futbol l Els de Luis César hauran de ser botxins d’un equip que no ha guanyat cap partit a casa el 2025

El Nàstic de Luis César s’estrenarà demà a La Albufera en un partit que s’ha convertit en una final. La Gimnástica Segoviana va evitar el descens la darrera jornada amb un gol al minut 96’ que va desfermar l’eufòria dels de Ramsés Gil. Ara, els segovians necessiten guanyar als tarragonins i també l’últim partit i esperar que els seus rivals fallin per assolir la permanència. Els grana necessiten el triomf per segellar el play-off i espantar fantasmes a domicili, així que hauran de convertir-se en els botxins.

El conjunt segovià va rebre amb la victòria contra el Sestao River una injecció d’adrenalina després d’una segona volta per a oblidar. Van començar guanyant al conjunt basc amb un gol matiner, però l’empat al 86’ els condemnava a Segona RFEF. El gol al 96’ ha donat esperances a un equip que va passar de ser una de les revelacions a un dels principals candidats al descens en qüestió de mesos i tot va començar amb el Nàstic.

La Segoviana va tancar el 2024 a tres punts del play-off. Els de Ramsés Gil van tancar imbatuts el mes de desem-

El salouenc Marcel Céspedes, cedit pel Nàstic, és l’habitual carriler esquerre

bre, guanyant a l’Andorra i la Cultural Leonesa al Reino de León i després acomiadant-se vencent al Lugo abans de les

La Gimnástica va evitar el descens l’anterior jornada amb un gol al 96’

vacances de Nadal. Amb tot, aquesta va ser la darrera victòria com a local de l’equip perquè aquest 2025 només ha

El CA Tarragona, tercer en el Campionat de Catalunya de Clubs

Atletisme l El Club Atletisme de Tarragona va tancar amb tercera posició la segona jornada del Campionat de Catalunya de Clubs. Els liles es van quedar a les portes de l'ascens a Primera Divisió després d'arribar a la segona jornada amb opcions, però, finalment, va ser l'Andorra qui ho va aconseguir. Amb tot, l'equip tarragoní va lluir en

disciplines tant masculines com femenines. En l’equip femení Mireia Redondo, Mireia López i Marina Tibau van ser les més destacades. Redondo va guanyar els 400 metres llisos, López els 100 m tanques i, finalment, Tibau va obtenir l’or en el llançament de pes amb una marca de 10.86 metres, el seu millor rècord

de la temporada. Pel que fa a l’equip masculí, Pol Aixalà va ser un dels protagonistes imposant-se en els 400 metres amb una marca de 47,83’’, un rècord per al club. El relleu mixt 4x400 format per Claudia Mir, Joan Martorell i Mireia Redondo també va establir un nou rècord al club i va guanyar la plata amb un temps de 3’40,8’’. Redacció

assolit 3 victòries i totes han sigut fora de casa.

El Nàstic va rebre la Gimnástica en el primer partit de l’any amb una dinàmica oposada després d’un desembre per a oblidar, però el duel de gimnàstics va servir per despertar el monstre golejador grana que estava adormit. El Nàstic va guanyar

El rival

Gimnásica Segoviana

Com arriba?

Dissabte, 19.00 h La Albuera Esport 3 i FEFtv 18è

PG 9 40 punts

PE 13 PP 14 GF 40 GC 66

L’apunt

El Nàstic vol l’estadi ple per tancar el curs

El Nàstic de Tarragona ja comença a preparar el duel de la pròxima setmana contra l’Arenteiro. El club tarragoní ha engegat una promoció per omplir el Nou Estadi Costa Daurada de cara el darrer partit de lliga regular el pròxim dissabte 24 de maig. L’entitat grana ofereix la possibilitat que tots els abonats 24/25 puguin retirar un màxim de quatre entrades a 5 euros a la zona de l’abonament. La promoció ja està disponible online.

per 5-0 un partit que podria haver acabat amb una golejada més gran. Des de llavors, la Segoviana va encadenar una dinàmica de set partits sense guanyar que el van enviar directe a les posicions de descens. La pèrdua de Davo, el seu pitxitxi, va incrementar la decadència d’un equip que, malgrat tot, va tancar files amb un entrenador que porta a l’equip des del 2022. Ramsés Gil tornarà a enfrontar-se al Nàstic, ara amb una nova eina. Josh Ferrell va ser la incorporació ofensiva per suplir Davo i, en 15 partits que ha disputat, ha marcat 5 gols en el que ha sigut el seu debut a la categoria. Amb tot, el principal punt dèbil de la Segoviana és la defensa. El club de Castella i Lleó és el més golejat de la categoria amb 66 gols. La seva fragilitat defensiva és demolidora i, en els darrers partits la solució que ha aplicat és un sistema de cinc defensors amb dos carrilers. En aquesta fórmula ha destacat el salouenc Marcel Céspedes. El jugador, que està cedit pel Nàstic fins a final de curs, ha disputat 11 partits des que va aterrar al gener després de jugar mitja temporada cedit a l’Alzira.

Tres baixes

El Nàstic de Luis César afronta el duel amb tres baixes. Migue Leal i Ander Gorostidi compliran cicle de targetes grogues. D’altra banda, Jaume Jardí té unes molèsties físiques que no l’han deixat entrenar amb normalitat durant la setmana i que, a falta de les darreres sessions, el descartarien per sumar-se a l’expedició grana.

L’equip del CA Tarragona després del Campionat de Catalunya. Pere Tibau

Arnau Montreal Quesada

Antoñín Cortés driblant un defensor de la Gimnástica Segoviana en el partit al Nou Estadi. Nàstic/Joan Baseda

Miki Larraz signa com a nou entrenador del CB Valls per al curs 2025-2026

Bàsquet l El barceloní arriba del CB Santfeliuenc de Segona FEB, on ha sigut tècnic assistent

Redacció

El Club Bàsquet Valls iniciarà la pròxima temporada una nova era amb Miki Larraz a la banqueta. El tècnic barceloní ha signat amb l’entitat vallenca i agafarà les regnes de l’equip la propera temporada 2025-2026. Amb gairebé 35 anys d’experiència a les banquetes, Larraz arriba procedent del CB Santfeliuenc, on va formar part de l’staff com a entrenador ajudant a Segona FEB, per liderar una nova etapa al conjunt vallenc. Durant la presentació, Larraz va mostrar que la seva sa-

tisfacció per unir-se a un club que ha qualificat «d’històric» perquè «fa anys que el primer equip masculi competeix a EBA amb molt de nivell». De fet, va incidir assenyalant que «he visitat diverses vegades el Joana Ballart i puc dir que és una de les pistes més complicades. A més, tinc la sort de conèixer entrenadors que han passat per aquí i m’han donat bones referències del club». Larraz promet un CB Valls amb un joc intens, agressiu i que estableixi una defensa incòmoda per als rivals.

Tres medalles per al Pare Manyanet de Reus en el Campionat de Catalunya

Rítmica l La secció de gimnàstica rítmica de l’Associació Esportiva Pare Manyanet de Reus va aconseguir tres pòdiums en el Campionat de Catalunya celebrat el darrer cap de setmana a Sant Jaume d'Enveja. L'esdeveniment va aplegar més de 200 promeses d'aquest esport. El conjunt prebenjamí es va proclamar campió de Catalunya i els conjunts benjamí i infantil van guanyar dues medalles de plata. Redacció/Cedida

Les Insubmises lluitaran per l’ascens a Primera a casa

Roller Derby l El Pavelló Olímpic de Reus acollirà dissabte i diumenge els play-off d’ascens i també un torneig amistós

Arnau Montreal Quesada

Les Insubmises Reus Roller Derby es jugaran l’ascens a Primera Divisió estatal a casa. El pavelló Olímpic de Reus serà l’escenari d’un cap de setmana d’alta intensitat de Roller Derby amb les finals estatals i el torneig amistós Pack is Here! Ciutat de Reus En total, s’aplegarà més d’un centenar de jugadors i les Insubmises seran les protagonistes.

El Roller Derby és un esport de contacte i sobre patins que es juga en una pista ovalada.

Una jugadora, anomenada jammer, és l’encarregada d’anotar punts superant els bloquejadors de l’equip rival. Dissabte, les Insubmises tindran l’oportunitat de fer el salt a l’Olimp en el play-off després de quedar campiones de Segona Divisió. Ho faran contra les Black Thunder de Madrid dissabte a les 12.30 hores. A la tarda, s’enfrontaran al Botxo Killers a les 17 hores. «Després de l’esforç de tota la temporada, és un plaer per a nosaltres poder organitzar les finals a casa nostra», va destacar Mònica Colom,

El Consell Esportiu del Baix Camp prepara les Finals Nacionals dels Jocs Esportius Escolars

Poliesportiu l Tot preparat perquè aquest diumenge s'engeguin les Finals Nacionals de Bàsquet, de Ritmes i Balls i de Voleibol dels Jocs

Esportius Escolars de Catalunya a Reus. La competició va ser presentada ahir a la seu del Consell Comarcal del Baix Camp per destacar que la competició comença diumenge i s'allargarà fins al 8 de

juny en diferents cap de setmana. S'espera més de 2.000 esportistes d'entre 8 i 17 anys repartits en diferents competicions. Les finals de bàsquet seran a Reus i Ritmes i Balls a la Selva del Camp. El voleibol, amb el volum més gran d'esportistes, es repartirà entre els pavellons de l'Hospitalet de l'Infant, de Vinyols i els Arcs i a Reus. Redacció

Les Insubmises s’estrenen dissabte a les 12.30 h contra les Black Thunders

aquest cap de setmana». Jugar el partit clau a casa té doble avantatge, no només és una manera de rebre més suport des de les graderies, sinó també és una oportunitat de mostrar aquest esport a la ciutat: «coincidim amb el Trapezi i a la ciutat hi haurà molta gent que no coneix l’esport, així que és una bona carta de presentació per a totes aquelles interessades», va apuntar Colom. A més, va afegir que «ara mateix som 35 jugadores repartides en els dos equips i sempre tenim la porta oberta a noves incorporacions. Animo a tothom a apropar-se al pavelló aquest cap de setmana per respirar el nostre esport».

Les jornades

secretària de les Insubmises, un càrrec que és gairebé anecdòtic, perquè Colom va destacar que «som un club completament autogestionat i de nivell horitzontal des que vam sorgir l’any 2016».

L’ascens de categoria és un somni a complir que les Insubmises lluitaran per fer realitat aquest dissabte. Colom va destacar que «l’ascens suposaria per a nosaltres un toc d’atenció perquè haurem de pujar el nivell. A Primera hi ha equips molt forts a nivell competitiu. Això sí, ara ens concentrem en guanyar

Dissabte es disputaran els partits oficials de la lliga de l’ARDE, Associació de Roller Derby Espanya. El Pavelló obrirà les portes als assistents a les 10 hores. Els partits se succeiran fins a les 18:30 hores, aproximadament, quan acabarà l’últim i deixarà pas al sopar de germanor. Diumenge s’obriran portes a les 9.30 h per rebre els aficionats, aquest últim dia finalitzarà amb un dinar de germanor per a tots els participants. El torneig és obert a tothom, i l’entrada és gratuïta. Hi haurà diferents sorpreses durant tot el cap de setmana, a més de servei de barra i menjar per tal que els assistents puguin dinar allà mateix.

Durant tot el cap de setmana es jugaran partits entre equips provinents d’arreu del territori i França.

Els diferents representants durant durant la presentació. Cedida

El nou entrenador del CB Valls, Miki Larraz. CB Valls

L’equip de les Insubmises Roller Derby Reus en una foto de grup abans d’un partit. Cedida

El Noia Freixenet, un plat fort per al Reus Deportiu per encetar el play-off

El Reus Deportiu Virginias inicia dissabte el seu camí en el playoff per conquerir el títol de lliga. Els reusencs no tindran un rival fàcil perquè es retrobarà contra el Noia Freixenet, un equip que la setmana passada jugava la final four de la Champions League. Dissabte a les 21 hores la Bombonera bullirà en el primer partit de quarts. El calendari de competició és capritxós. Després d’uns mesos de desembre i gener esbojarrats per al Reus Deportiu, amb dos partits per setmana entre OK Lliga i Champions, els roig-i-negres s’han trobat ara amb dues setmanes de descans abans de tornar a rodar dissabte contra el Noia Freixenet. En el darrer mes els roig-i-negres només han jugat dos partits, una situació estranya que el tècnic roig-i-negre, Jordi Garcia va destacar que «ens ha servit per recuperar gent. Els

Els roig-i-negres han aprofitat l’aturada de dues setmanes per recuperar efectius

entrenaments han anat bé i arribem en bon estat de forma. Això sí, fa molts dies que no competim i s’ha perdut aquella espurna de la competició que et manté actiu».

Els reusencs reben a la Bombonera un llop amb pell d’ovella. El Noia és potser el

rival més dur que podia tocar. Els de Sant Sadurní d’Anoia han acabat en sisena posició a la lliga, però és un resultat enganyós. Com el Reus, el Noia ha patit el calendari exigent de la seva manera: han patit a lliga, però han triomfat a la Champions. El darrer

cap de setmana van competir a la final four i van caure per 3-1 contra el Barcelos, qui ha acabat sent el campió d’Europa. Jordi Garcia va ser directe: «Ens ha tocat ballar amb la més lletja. És un equip molt experimentat en partits d’alta tensió i saben com gestionar-los bé». L’equip de Carlos Cortijo està liderat pels ja coneguts Xavi Costa, Aleix Esteller i Jordi Bargalló. Aquest darrer promet donar guerra perquè va anunciar que es retirarà a final de temporada i ho voldrà fer amb un trofeu sota el braç.

Igualtat durant l’any

El Reus i el Noia s’han enfrontat en cinc ocasions aquesta temporada entre Supercopa, Lliga i Champions. Entre tots els duels, els roig-i-negres només n’han guanyat un. El primer duel va ser a la Supercopa, partit de màxima intensitat que va acabar el temps reglamentari amb 4-4, però el Reus va avançar als penals. A l’OK Lliga, els roig-i-negres van empatar a l’Ateneu amb un 2-2, però i van sortir vencedors a la Bombonera per 5-3. A la Champions, però, la dinàmica va canviar. Els del Penedès es van emportar tots dos partits, primer per 3-1 i després van assaltar el temple roig-i-negre amb un 2-4. Els últims actors en aparèixer seran els àrbitres i Jordi Garcia va subratllar que «segons com ho gestionen i la seva permissivitat tindrem més dificultats o no».

Prop de 400 policies competiran a l’IPA de Cambrils

Futbol l Prop de 400 policies participaran en el XX Campionat Internacional IPA de Futbol 7 per a policies, que per setè any consecutiu se celebra a les instal·lacions esportives de Cambrils. Aquest cap de setmana un total de 34 equips de cossos policials provinents de diferents països europeus disputaran aquest torneig organitzat per l’Internacional Police Association (IPA), amb el suport del Departament d’Esports de l’Ajuntament de Cambrils. Enguany se suma també el primer campionat femení de futbol 7 amb la participació de cinc equips. Redacció

El CB Sant Pere i Sant Pau prepara una ‘final four’

Bàsquet l El CB Sant Pere i Sant Pau es prepara per acollir la final four de pre-infantil masculí diumenge al seu pavelló. El conjunt local s’enfrontarà al CB Valls per un bitllet a la final a les 12 hores. Abans, coneixerà l’altre finalista que sortirà del duel entre el CBT i el CB Morell. L’entrada serà gratuïta i el club prepara servei de bar per a l’ocasió. Redacció

Una seixantena de joves gaudeixen del I Torneig de Beisbol 5 a Tarragona

Beisbol l Una seixantena de joves esportistes van gaudir el passat diumenge en la 1a edició del Torneig Tarragona de Beisbol 5. L'esdeveniment organitzat pel Consell Esportiu del Tarragonès i el Club Beisbol Tarragona va omplir d'activitats el Palau d'Esports amb partits de tres categories. En total, van aplegar-se 21 equips per iniciar-se en el món del beisbol en la modalitat en la qual es bateja amb la mà. Redacció/Cedida

Arnau Montreal Quesada

Hoquei Patins l Els de Jordi Garcia juguen contra un rival de ‘final four’ de Champions

El jugador del Reus Martí Casas durant un duel contra el Noia a la Champions. Juanjo Viña

El Govern es personarà com a acusació particular en el cas de la menor tutelada

Tribunals l S’ha pactat la creació d’una comissió per investigar l’activitat de la DGAIA

ACN

«És evident que la DGAIA necessita una transformació profunda i això porta sent evident molts anys». Així es va expressar aquest dijous la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, on es va referir a les últimes polèmiques que esquitxen la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Martínez Bravo va anunciar que el Govern de la Generalitat es personarà com a acusació popular en el cas de la menor tutelada víctima d’una trama de prostitució i pederàstia. El departament ha obert un expedient. «Volem arribar fins al final», va dir. Pel que fa als problemes

en la contractació, va explicar que properament es farà públic un pla de transformació, i va reivindicar que aquest govern ha estat el primer que hi ha intervingut.

«Hem de revisar tots els protocols per assegurar-nos que fets com aquests no tornin a passar mai més», va dir la consellera, que assegurà que el Govern està compromès amb la màxima transparència sobre aquest cas. Com ja va informar el departament dimecres, s’ha obert un expedient informatiu per valorar tots els fets, repassar la cronologia dels fets i «identificar els espais de millora que puguin haver-hi». En paral·lel, la consellera va demanar la seva compareixença al Parlament

per donar les «explicacions necessàries i explicar els àmbits i accions correctives necessàries».

En resposta a les paraules de la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, que va parlar d’«error molt greu» en la protecció d’aquesta menor per part de la DGAIA, la consellera va reiterar que «s’han de revisar tots els protocols de protecció a la infància». D’altra banda, també es va referir al qüestionament de l’acció de la DGAIA en temes de contractació entre el 2016 i el 2020, i va recordar que el departament ha demanat una auditoria completa per identificar «totes les accions correctives necessàries». En tot cas, va constatar que

L’OTAN vol acontentar Trump augmentant més la despesa militar

Defensa l Rutte veu possible l'increment, però insinua que serà inferior

Els aliats europeus i canadencs s’afanyen a augmentar els seus compromisos militars abans de retrobar-se amb el president dels Estats Units, Donald Trump, en la cimera anual de l’OTAN, que enguany se celebrarà a la Haia. Els mi-

nistres d’exteriors de l’OTAN es van reunir ahir a Antalya, a Turquia, per abordar la proposta de Washington d’elevar l’objectiu de despesa del 2% al 5% del PIB.

En la roda de premsa posterior, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, es va mostrar optimista sobre les

Ucraïna s’asseurà a la taula de negociació

amb Rússia sense Zelenski per l’absència de Putin

Geopolítica l Ucraïna s’asseurà a la taula de negociació amb Rússia, però hi envia una delegació «de menys rang» per l’absència del president rus, Vladímir Putin, i de dirigents russos rellevants a Istanbul. En una roda de premsa des de Turquia, va criticar la falta d’alts càrrecs amb «poder de decisió» en la delegació russa, però va asse-

gurar que està preparat per negociar «directament» amb els russos si donen senyals de voler pactar un alto el foc i es quedarà a Turquia fins avui. Sense descartar una trobada d’alt nivell, el president dels Estats Units, Donald Trump, va avisar que no hi haurà avenços fins que ell es reuneixi amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin. ACN

possibilitats d’acordar a la Haia un «objectiu ambiciós» de despesa sense concretar si arribarà al 5% que reclama Trump.

De moment, ja ha apuntat a una rebaixa de la xifra indicant que l’objectiu es podria limitar a la «despesa» amb un compromís addicional sobre

La fiscalia demana 107 anys de presó per a l’home acusat de violació reiterada

aquesta direcció general «necessita una transformació profunda».

Comissió d’investigació Davant del cas de pederàstia i l’actuació i funcionament de la DGAIA, els grups parlamentaris PSC, ERC i Comuns van pactar aquest dijous la creació d’una comissió d’investigació sobre l’activitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en el període comprès entre l’any 2011 fins aquest 2025. Els tres grups van registrar

inversions. «Hi ha d’haver un camí creïble cap a l’objectiu, però no es pot assolir en un any», diu Rutte. L’holandès ha assegurat que aquest any la majoria d’aliats arribaran a l’objectiu del 2% que van marcar el 2006 i que ara es vol augmentar.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha promès elevar fins al 2% aquest any la despesa militar. Gairebé vint anys després Espanya encara no ha assolit l’acord del 2006, ja l’any 2024 va ser el país amb menys inversió en defensa en relació amb la seva economia.

una proposta de resolució conjunta. Junts i PPC també havien reclamat que s’impulsés una comissió d’investigació en el mateix sentit. El ple haurà de debatre i aprovar la creació d’aquest òrgan parlamentari. La proposta passa perquè, a la comissió, s’estudiï el «tensionament» del siste-

ma de protecció de menors i la consegüent realització de contractes d’emergència, així com el cobrament de prestatrol. També volen analitzar els casos de violència sexual contra la infància tutelada i la garantia dels drets dels menors i millores en el sistema de protecció a la infància.

El 8,16% dels conductors condueixen sota l’efecte de les drogues segons Trànsit

Mobilitat l El percentatge de persones que cada dia circulen sota els efectes de l'alcohol o les dogues a les carreteres catalanes s'ha situat en el 0,85% i el 8,16% respectivament, segons l'estudi d'alcoholèmies i drogues aleatòries que el Servei Català de Trànsit (SCT) elabora amb els Mossos i la Universitat de Barcelona. Aquestes dades suposen una reducció res-

pecte a l'anterior edició del treball, la de 2019, quan els percentatges es van situar en l'1,25% i el 9,11% respectivament. Segons el SCT, aquesta reducció s’explica per les polítiques de seguretat en el control dels consums d’alcohol i drogues en la conducció i la conscienciació social sobre els riscos de conduir després d’haver consumit aquestes substàncies.

Els estupefaents més detectats han estat el THC (5,04%) i la cocaïna (3,26%), seguides per les amfetamines (0,21%). S’han fet 12.741 proves d’alcoholèmia i 2.061 de drogues a 918 trams de vies interurbanes per on cada dia circulen més de 4.000 vehicles. En aquest estudi no s’ha analitzat la presència de benzodiazepines perquè pertany als psicofàrmacs. ACN

a: publicitat@mestarragona.com

Imatge d’arxiu de la cimera de l’OTAN a Madrid. OTAN

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo. ACN

k Carta dominical k

Un

papa esperançador

Benvolgudes i benvolguts, el papa Lleó XIV conduirà l’Església catòlica, escampada arreu de la terra, en els pròxims temps! Aquesta és la notícia que el proppassat dijous dia 8, va sacsejar el món catòlic i tota la humanitat. De manera gairebé imprevisible, tal com s’escau en les coses que són de Déu, va ser elegit bisbe de Roma el cardenal Robert Francis Prevost, el primer papa provinent dels Estats Units, però amb tota una trajectòria pastoral al Perú. Després de la mort del papa Francesc, calia que el Senyor suscités, per mitjà del seu Sant Esperit, un pastor que conduís el ramat de Jesucrist, el Pastor suprem. Calia un nou bisbe de Roma, seu que presideix en la caritat i mare de molts fills, i l’escollit per una amplíssima majoria ha estat el cardenal prefecte del Dicasteri per als bisbes. De l’orde de Sant Agustí, el papa Lleó XIV, enviat l’any 1988 al Perú, on ha estat prevere, professor de dret, de patrística i de moral, prior del seu orde i, finalment, bisbe. Aquest és el seu currículum personal, però n’hi ha un altre: home d’Evangeli viscut i del concili Vaticà II, home de pregària, lliure d’esperit, amic dels pobres, pare sollícit i acollidor, defensor de la justícia, home de diàleg amb les altres confessions, obert a totes les persones de bona voluntat, fraternal i misericordiós, cordial, serè i simpàtic. Amb els seus gestos inicials, sembla que Lleó XIV, com ho va fer Francesc, impregnarà el seu pontificat d’un retorn a l’Evangeli, a la justícia social i a la pau, i tot plegat, no per a plaure els media o el món, sinó per a retornar a l’essencial, a l’espiritualitat, a la pregària.

Si en el segle XIX el Papa era dels catòlics, i en el segle XX en gran part ho va ser dels cristians principalment a partir del diàleg ecumènic, ara, en ple segle XXI, i sobretot després del papa Francesc, la seva responsabilitat abasta el món sencer. Per això, més que mai, el nou Papa haurà de refermar la fe de «la comunitat de germans estesa arreu del món» (1Pe 5,9).

Si en el segle XIX el Papa era dels catòlics, i en el segle XX en gran part ho va ser dels cristians, ara, en ple segle XXI, i sobretot després del papa Francesc, la seva responsabilitat abasta el món sencer

En una època de crisi espiritual, de malestar econòmic i de forta polarització, que la més alta autoritat religiosa d’Occident sigui capaç d’avançar-se als polítics en senzillesa i austeritat esdevé formidable. El seu capteniment servirà de model i d’advertiment. Però no s’aturarà aquí. Ben segur que, en fidelitat al concili Vaticà II, continuarà la reforma de l’Església. D’aquí que ens cal pregar perquè el seu testimoniatge ens estimuli a tots a mantenir viva la flama de la fe pels camins del primer anunci de Jesucrist i a viure en comunió en el si de la santa mare Església. La nostra arxidiòcesi de Tarragona s’alegra i està de joia perquè el Senyor no ha deixat òrfena la seva Església. Saludem el sant pare Lleó XIV plens d’esperança en el seu guiatge pastoral i ens sentim en profunda comunió amb el nou bisbe de Roma. Que el Senyor el beneeixi amb l’abundor dels seus dons. Ben vostre,

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Tk Editorial k

L’aprenentatge del patrimoni

arraco Viva està demostrant, un cop més, com d’important és per a Tarragona. La rellevància internacional del festival és d’admirar, així com la programació extensa, adaptada als nous temps i atractiva per al públic general i per als experts en la matèria. L’esdeveniment posa el territori al mapa en termes de divulgació del patrimoni, un fet imprescindible per una ciutat Patrimoni Mundial. Però més enllà d’aquests factors, hi ha un fet que és diferencial i importantíssim: la participació d’alumnes d’arreu de les comarques tarragonines. Tant dimecres com ahir, centenars d’escolars van po-

der conèixer els jocs i els costums romans, endinsant-se així en la història de l’antiga Tàrraco des d’un vessant entretingut, fugint de ponències que, per edat, possiblement no poden gaudir. Tarraco Viva transmet a les noves generacions coneixements i estima pel patrimoni de la ciutat i de la demarcació. És imprescindible vetllar perquè tots aquests estudiants, quan arribin a l’adultesa, admirin, cuidin i conservin la història de Tarragona. Només d’aquesta manera s’aconseguirà el relleu generacional necessari perquè la ciutat continuï essent puntera en matèria de patrimoni.

k Tribuna k

L’Institut Jaume Huguet - Antiga Escola del Treball: una Creu de Sant Jordi per a un símbol de formació, esforç i identitat

L’Institut Jaume Huguet-Antiga Escola del Treball de Valls ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements que pot rebre una institució al nostre país. Un guardó ben merescut i plenament justificat per la seva trajectòria centenària. Aquest centre educatiu, hereu directe de l’antiga Escola del Treball de Valls, representa no només un projecte pedagògic reeixit, sinó una manera de ser, de pensar i de construir societat des de la formació, el treball i el compromís amb el territori.

No es pot entendre el Valls contemporani —ni la seva evolució social, econòmica i cultural— sense entendre què ha estat i què ha significat aquesta institució. En els seus cent anys d’història, ha sabut adaptar-se als temps, créixer, transformar-se i mantenir una essència que la fa única: la de ser una escola arrelada al poble, impulsada des del poble i que ha retornat al poble centenars, milers de joves formats amb solidesa, valors i capacitat crítica.

Aquest reconeixement, doncs, va molt més enllà de l’educació. És un homenatge a la iniciativa ciutadana que va fer possible la seva creació el 1924, fruit

Dolors Farré i Cuadras Alcaldessa de Valls

de l’empenta de tres joves vallencs que somiaven en una escola per als joves treballadors, però també de la generositat de prohoms que van creure que l’educació era el motor del progrés. És un homenatge als mestres, directors i treballadors del centre, que han estat garants d’una educació pública de qualitat i han sabut incorporar la innovació sense perdre l’arrel. És un homenatge als alumnes d’ahir i d’avui, que han confiat en l’Institut per formar-se, créixer i projectar-se.

guet ha estat, és i serà un referent per al nostre municipi i per al conjunt del país. Un exemple de com l’educació transforma, dignifica i allibera. I de com, des d’una ciutat com la nostra, es poden construir institucions que deixen petja i aporten valor col·lectiu.

La Creu de Sant Jordi a l’Institut Jaume Huguet-Antiga Escola del Treball de Valls no és només un reconeixement a la seva trajectòria. És una declaració de futur. És el símbol que, com a societat, continuem creient en la formació com a eina de justícia social, en l’esforç com a camí cap a la igualtat i en la identitat com a base per construir comunitat.

L’Institut Jaume Huguet ha estat, és i serà un referent per al nostre municipi i per al conjunt del país. Un exemple de com l’educació transforma, dignifica i allibera

Com a Alcaldessa de Valls, em sento profundament emocionada i orgullosa per aquest guardó. L’Institut Jaume Hu-

Gràcies a totes les persones que heu contribuït a escriure aquesta història, per demostrar que una escola, quan és més que una escola, pot canviar vides. Gràcies a tots els que, al llarg d’un segle, heu fet de l’Institut Jaume Huguet-Antiga Escola del Treball de Valls molt més que un centre educatiu. Heu fet de Valls una ciutat millor. I avui, el país us ho reconeix

k Tribuna k

Stop Creuers mesura la contaminació atmosfèrica dels ports de Tarragona i Barcelona

La contaminació atmosfèrica és un dels principals problemes ambientals que afecta la salut de les persones a escala global, especialment els infants, la gent gran i les persones amb malalties cròniques. L’informe ‘The State of Global Air 2024’ quantifica en 8,1 milions les morts prematures a tot el món relacionades amb la contaminació atmosfèrica l’any 2021, essent la segona causa de mort per darrere de la hipertensió.

A Catalunya, es calcula que aquesta contaminació de l’aire causa més de 3.000 morts anuals, deu vegades més que les morts ocorregudes en accidents de trànsit, si volem una referència. La contaminació de l’aire no només és un problema de salut pública, sinó també una qüestió de justícia social, les comunitats més vulnerables i amb menys recursos són les que acostumen a patir més els impactes negatius de la contaminació.

El transport marítim és un pilar fonamental del comerç global i de l’economia europea. El seu impacte ambiental és motiu de preocupació. D’acord amb el darrer Informe Mediambiental Europeu del Transport Marítim, elaborat per l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) i l’Agència Europea de Seguretat Marítima (AESM), el 2022,les emissions de CO₂ del sector marítim han assolit els 137,5 milions de tones, cosa que representa un augment del 8,5% respecte a l’any anterior i un 14,2% del total de les emissions.

De tots és conegut que el Port de Tarragona es posiciona entre un dels més importants del conjunt del sistema estatal. Tancava 2024 amb un moviment de 32,33 milions de tones de mercaderies, on els productes químics experimentava un creixement del 80,7%, marcant un nou màxim històric amb 3,54 milions de tones. Pel que fa als resultats econòmics, Port Tarragona arribava a uns ingressos de 60,75 milions d’euros.

Com a tarragonins actius ens preguntem: quin és l’impacte que tenen aquestes xifres en la mala qualitat de l’aire que respirem? Per això hem mesurat l’aire que respirem als voltants del Port de Tarragona. Els resultats els trobareu a l’informe que presentem: Qualitat de l’aire als entorns dels ports de Barcelona i Tarragona. Campanya de ciència ciutadana: mesuraments d’òxids de nitrogen (NOx) realitzats entre setembre i octubre de 2024. Aquest report, impulsat per Stop Creuers Catalunya, Stop Creuers Tarragona i l’entitat alemanya Nabu, es pot consultar i descarregar a: www. stopcreuers.cat.

Amadeu López

Membre d’Stop Creuers TarragonaVeïnat pel decreixement turístic

En aquesta campanya de mesurament, hem mesurat els òxids de nitrogen. De les dues formes químiques dels òxids de nitrogen (NO i NO2), la segona és la més rellevant pel que fa als efectes adversos sobre la salut; i a més, l’NO, tan bon punt es troba a l’atmosfera, s’oxida amb facilitat i produeix NO2. Per això en aquest informe se centra bàsicament en la contaminació i efectes originats per NO2. Elevades concentracions de NO2 perjudiquen la salut perquè afecta especialment el sistema respiratori danyant el teixit pulmonar, fet que es tradueix en morts prematures i malalties cròniques. NO2 afecta els trams més profunds dels pulmons, inhibint algunes de les seves funcions, com la resposta immunitària, i minvant la resistència a les infeccions.

límit de l’OMS (10 μg/m³) i el futur límit europeu (20 μg/m³).

Els valors de contaminació obtinguts en els punts propers de les zones de creuers dels ports de Barcelona i Tarragona demostren el llarg camí que encara han de recórrer les autoritats de tots dos ports per assolir una qualitat d’aire saludable en aquests entorns. Així, queda palès que les mesures que ambdues autoritats puguin estar duent a terme per rebaixar les emissions contaminants de l’activitat portuària, i en especials dels creuers, són manifestament insuficients i ineficaces. Per més campanyes d’ecoblanqueig que facin, les dades objectives són molt greus i les perspectives per a la gent que viu a la vora del port són funestes; i més tenint en compte que es vol duplicar el trànsit de creuers a la ciutat

Com a resposta a aquest report Stop Creuers Catalunya i Stop Creuers Tarragona exigim una sèrie de mesures urgents i imprescindibles per tal de mitigar i eliminar dels nostres ports i ciutats aquesta contaminació i de perill per a la salut que representa:

L’exposició crònica a baixes concentracions NO2 està associada a un increment en les malalties respiratòries cròniques, l’envelliment prematur del pulmó i la disminució de la capacitat funcional. A més de tot això, NO2 és un gas amb efecte d’hivernacle que agreuja notablement l’escalfament global.

Per a la captació del contaminant ambiental NOx (NO+NO2) vam fer ús de dispositius passius, que s’han deixat quatre setmanes exposats, de l’11 de setembre al 9 d’octubre de 2024, en ubicacions pròximes a l’entorn del port i de la zona de creuers. Concretament a Tarragona hem establert quatre ubicacions: grues històriques, parc infantil Serrallo, Port Marina Tàrraco, espigó de davant del moll de creuers, a una alçada de tres metres en zones amb ventilació i sense influència directa de cap focus contaminant. L’anàlisi dels captadors s’ha realitzat a un laboratori acreditat (SP12S photometer, Salzmann), segons normativa ISO/IEC 17025. Els resultats són aquests: Al Port de Tarragona, les concentracions de NO2 varien entre 27.916 μg/m³ (Parc Serrallo) i 50.344 μg/m³ (espigó de davant del moll creuers). Totes les mostres superen el

k Dona-li una volta

El

taxi metropolità com a símptoma

Una llarga llista de preocupacions ciutadanes s’acumula als calaixos de l’encara no nascut ens metropolità. El servei de taxi no és al top tres de prioritats polítiques, però sí que forma part d’aquesta llista de temes no resolts, igual que molts d’altres com el transport, l’habitatge, la promoció econòmica, els residus...

Val a dir, també, que darrerament el concepte d’àrea metropolitana ha acabat esdevenint com un cabàs de la roba bruta territorial, on qualsevol greuge i projecte hi té cabuda i, no, no era això.

La visió metropolitana havia de partir de dues lògiques: la primera, una millor prestació de serveis públics mitjançant la col·laboració municipal, amb o sense cessió de competències; la segona, disposar d’un fòrum de confiança estable en el qual pactar qüestions d’interès general.

Fins ara, més enllà d’algunes picabaralles, el que sí que som és líders en conferències, estudis, taules rodones i debats. Satisfacció intel·lectual no en deu faltar.

Tornant al taxi, llegida l’entrevista a la gerent de l’Institut Metropolità del Taxi i les declaracions dels taxistes locals, el problema de la miopia territorial en lloc d’un criteri de suma que primi el servei públic, l’interès ciutadà, sembla que s’imposa de nou.

La por a perdre paralitza i no permet visualitzar els potencials guanys. Tothom es tanca en la defensa del seu hortet, sigui l’Aeroport, PortAventura, l’estació de l’AVE, la terminal de creuers o el gran turisme. Però ... si tothom té reclams i generació de trànsit, quin risc hi ha en crear espais compartits? A més, amb l’excepció de Salou, en general s’afirma que les grans infraestructures només tenen dos o tres dies bons a l’any. Sorprèn tanta reticència a compartir quan hi ha tan poc negoci.

- Restringir l’accés als ports dels vaixells contaminants. S’hauria de prohibir l’ús de fueloils pesants en vaixells amarrats i electrificar la totalitat dels molls de creuers per evitar tota classe d’emissions en ralentí.

- Reduir el nombre de terminals de creuers i els atracaments d’aquests vaixells fins a complir les normatives de l’OMS (10 μg/m³) i el futur límit europeu (20 μg/m³) en els terrenys del port i dels barris propers.

- Crear unes Zones de Baixes Emissions (ZBE) portuàries on es limitin els accessos als ports dels vehicles més contaminants.

- Fer un monitoratge continu de la contaminació emesa pels vaixells i especialment pels creuers, instal·lant estacions de mesurament fixes als molls turístics.

- Obligar les autoritats portuàries a procedir amb la màxima transparència, publicant dades en temps real de les emissions portuàries.

Tot això són mesures de mínims, donada la crisi climàtica i l’afectació per a la salut que viu a prop del port. Sobretot tenint en compte que el trànsit de creuers és completament imprescindible i la ciutat encara no en depèn.

En qualsevol cas, no seria just carregar les tintes contra els professionals del sector perquè qui és realment competent són els municipis. Aquí ensopeguem de nou amb la manca de valentia política, ja que bona part dels governs manifesten internament que cal intervenir el sector, però ningú s’hi atreveix malgrat que són els ajuntaments els qui determinen el nombre de llicències, les parades i n’ordenen el funcionament, així com també la tarifació. Per cert, Tarragona sí que està al top 3 en preus. Una altra qüestió no menor és aquest absurd territorial de voler-ho tot o res. De la mateixa manera que amb l’àrea metropolitana es vol forçar l’entesa de set ajuntaments més Valls, potser convindria començar a plantejar-se aliances estratègiques de petit format obertes a ampliacions. D’igual manera que l’aplicació Aparcar –gestió zona blava – va néixer a Reus i es va anar ampliant a Cambrils i d’altres municipis paulatinament, les enteses metropolitanes podrien seguir aquest camí. Per què no una zona compartida de taxi entre Cambrils, Salou i Vila-seca, que uneixi els termes de costa per començar? O una aliança Reus, Salou i Tarragona que connecti els principals nodes de transport?

Sigui com sigui, la qüestió de fons acaba sent que no es prioritza l’interès públic quan se’n té la responsabilitat i les competències. I aquesta dramàtica conclusió respon tant al perquè l’àrea metropolitana no acaba de quallar formalment com al fet que es porti més d’una dècada parlant del taxi sense que s’hagi fet cap pas en ferm. Va sent hora que es posi, de veritat, als ciutadans del Camp de Tarragona i l’interès general al centre de l’acció política territorial.

Marc Just Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més

Necrològiques

Tarragona

Ignasi Ramón González-Vergés.

Ha mort als 79 anys. El seu funeral

serà avui a les 17 h a la Parròquia de Sant Fructuós.

Reus

Consuelo Ruiz Sánchez.

Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.

Carmen Requena Triviño.

Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Monnars

Margrit Hawig Kleine-Brokhoff.

Ha mort als 90 anys. El seu funeral

serà avui a les 11 h a la Parròquia dels

Sants Cosme i Damià.

El Rotary Club Metropolità celebra

el seu dinar-col·loqui amb Ione

Montalvo, gerent del Joan XXIII

Gent Ione Montalvo, gerent de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i de GiPPS, va protagonitzar aquest dimecres el dinar-col·loqui mensual del Rotary Club Metropolità del Camp de Tarragona, celebrat a Mas Passamaner. Montalvo, natural de Guipúscoa, va oferir una ponència titulada Cap a un sistema de salut metropolità, en què va

abordar tant el present com el futur de l’hospital i la salut al territori. També va fer una defensa explícita d’una sanitat pública i de qualitat, centrada en les necessitats reals de la ciutadania. En acabar l’acte, representants del Rotary li van lliurar un obsequi com a mostra d’agraïment per la seva participació i les seves aportacions. Redacció

La Unió de Botiguers de Valls celebra un sopar per destacar la tasca del comerç local

Gent La Unió de Botiguers de Valls va celebrar el cap de setmana passat un sopar sota el lema Celebrem el nostre comerç, una trobada per compartir reptes del sector i reconèixer la tasca dels comerciants que mantenen viu el teixit comercial de la ciutat. L’acte, celebrat a la Masia del Pla, va reunir una trentena de persones i va comptar

amb l’actuació del Mag Darío. Un dels moments destacats va ser el reconeixement a Rosa Basseda, expresidenta de l’entitat. També hi van assistir l’alcaldessa Dolors Farré, la regidora de Comerç i el president de la Cambra. Es va anunciar la campanya Compra a Valls, juga i guanya, amb la participació de 60 establiments. Redacció

Fede Adan i Florenci Nieto entregant l’obsequi a Ione Montalvo, la convidada del dinar-col·loqui. Rotary Club

Els assistents al sopar organitzat per la Unió de Botiguers de Valls, reunits a la Masia del Pla. Cambra Comerç Valls

L’horòscop

21/03 al 19/04

Les reunions amb amistats pròxims seran avui el millor remei per a les teves tensions. Amb la parella tot anirà bé si cedeixes una mica.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Pon cura en els viatges desplaçaments que facis avui. Escolta atentament els consells que t’arribin dels pròxims. Cuida la dieta.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Vitalment et trobaràs en plena forma això et portarà a buscar noves i excitants experiències en l’amorós. Avui no hi haurà límits.

TV local

10:30 Impuls

11:00 180 Graus

11:30 Fot-li (r)

20/04 al 20/05 TAURE

T’arribaran notícies des de lluny et veuràs impulsat a moure’t a diversos llocs. En família viuràs intensos moments bones gratificacions.

VERGE

23/08 al 22/09

En el familiar la situació serà una mica monòtona avorrida. Per contra en el social l’activitat serà màxima molt vital. Sorpreses en l’amor.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

En el domèstic hi haurà importants canvis que t’ajudaran en el teu futur. Mantente ferm en les teves idees així aconseguiràs tot el que planegis.

21/05 al 20/06 BESSONS

Si desitges canviar els teus objectius amorosos o aprofundir el que ja tens avui és el moment oportú. La teva facilitat de paraula t’ajudarà en tot.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Dins del cercle familiar hauràs d’actuar amb més fermesa i no deixar-te portar per les enraonies. Les relacions íntimes seran molt equilibrades.

20/01 al 18/02 AQUARI

La teva relació amb els pròxims serà molt intensa a través d’ells aconseguiràs tots els teus objectius. L’amor estarà avui molt a prop molt fort.

12:00 La comarcal (r)

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Aventurístic

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 +Bàsquet

16:00 Efecte mosaic. Tarda

17:30 Pica lletres

18:00 Anem de cap

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies resum

20:30 Qüestió de fons

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Destí 2030

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Qüestió de fons (r)

23:00 Notícies resum (r)

23:30 Destí 2030 (r)

21/06 al 22/07 CRANC

Les relacions íntimes aniran en augment la teva facilitat per a compenetrarte amb la parella avançarà. Hi haurà sorpreses en el familiar.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Tant l’amor com les relacions en general es manifestaran en aquest dia molt positivament cap a tu. Aprofita això per a guanyar en els teus interessos.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Algú demostrarà avui el seu amor amb tu si et mostres indiferent feriràs la seva sensibilitat. Si desitges aventures fortes avui és el dia.

10.00 Efecte Mosaic. Matí

10.30 Saló de plens

11.00 In situ

11.30 Qui cuina avui!

12.00 L’Orsai

13.00 Saló de plens

13.30 In situ.00 Notícies 12

14.30 Notícies 12. Esports

15.00 Saló de plens

15.30 In situ

16.00 Efecte Mosaic. Tarda

17.30 Pica Lletres

18.00 Anem de Cap

18.30 Connecta 10Comarques. Resum

19.00 Notícies 12

19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 Notícies 12. Esports

21.00 Com la nit el dia. Cabaret

21.30 Destí 2030

22.00 Notícies 12

22.30 Notícies 12. Esports

23.00 Com la nit el dia. Cabaret

23.30 Destí 2030

00.00 Notícies 12

Sudoku

HORITZONTALS: 1. Prendre alguna cosa a algú cometent un robatori. Imagina i construeix partint de zero. 2. Descansi a la cadira. Marxats d’un lloc. 3. Posava oli al pa. Gemegar molt malament. 4. Extrems d’un reny. Posava les comes. Nota musical. 5. Enmig del peu. Pal amb punta en un extrem. Sense humitat i al revés. 6. Sedes sense vocal. Gat sense cap. Posa un clau. 7. Fet a una impremta. Estranya vista per la dreta. 8. Va fer cas de l’autoritat. Comenci a viure. Una de dalt. 9. Quasi rara. Gènere de moixons. Forn sense entrada. 10. Premi del cinema. Professió. 11. Donaran confiança. Aigües dins d’un continent. 12. Crit d’entusiasme. Suc sense fons. VERTICALS: 1. Guanys amb excessius interessos. Mesuro des de baix el pagament de la duana. 2. Mesura sentit comú. Àcid amb dues molècules d’hidrogen substituïbles. 3. Sindicat d’esquerres. Aptesa per fer. Contracció de mot i article. 4. Mates de tiges blanques. Causarà coïssor. 5. Voltar a l’entorn d’un piu. Maror que puja sense límit. 6. Dues de la cara. A punt de fer. Símbol del sodi. 7. Atac sense límits. Dues d’ací. Instrument músic. Carboni. 8. Treballen la terra per baix. Iac sense cua. Dues enmig del llim. 9. Extremitat. Peça de seda girada. Producte de l’olivera ascendent. 10. Un tret desfet. Natural de Rio. 11. Desgleva. Perill calculat. 12. Una de la mar. Igualaran les alçades. Una mica de suc.

Farmàcies

TARRAGONA:

Salazar, Antonio Cos del Bou, 2 Telèfon 977 231 631

Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Conde Peidro, Lucia

Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301.

SALOU:

Arque Mule, Montserrat Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264.

VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.

CAMBRILS:

Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041.

VALLS:

Ferrús Brunet, Rosa M. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654.

EL VENDRELL:

Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Anuncis classificats

MASAJES TARRAGONA. Tel. 643.015.139

ANGELICA. MASAJES TARRAGONA. Tel. 667.910.283

MASAJISTA PARTICULAR. Repetirás... Tel: 641.492.358

MASAJES SÓLO PARA MUJERES a domicilio. Precio la voluntat. Tel: 631.509.454

MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

PÀRQUINGS

VENC PÀRQUING Av. CATALUNYA. Tel: 639.534.413 (WhatsApp)

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

MASSATGES

SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12 SILVIA MASAJISTA. Reus Tel: 603.255.934

Màxima Mínima Estat del cel

En general dominarà l’ambient assolellat, sobretot durant la primera meitat del dia. Malgrat això, el vessant nord del Pirineu es mantindrà mig o molt ennuvolat de matinada, i hi haurà alguns estrats baixos a punts de la depressió Central fins les primeres hores del matí. A banda, durant la tarda el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat a la meitat nord pel creixement d’alguns núvols d’evolució diürna i algunes nuvolades. Temperatura La temperatura mínima serà lleugerament més alta. Pel que fa a la màxima, pujarà lleugerament a la meitat oest, i serà semblant o lleugerament més baixa a la resta.

Mots encreuats

Avui felicita als que es diuen: Honorat, Joan Nepomucè, Simó Stock Margarida

Roger Mas: «Actuant amb la cobla hi ha una alegria i un sentiment que estem vivint alguna cosa especial»

Música Aquest dissabte 17 de maig Roger Mas i la Cobla Sant Jordi actuaran al Teatre Tarragona per presentar el seu nou espectacle

Presenteu el segon volum del treball ‘Roger Mas i la Cobla Sant Jordi’. Sempre havies tingut clar que hi hauria una segona part?

«Estava previst des del principi. Fins i tot el disseny de la portada que va fer Perejaume, que eren lletres blanques sobre fons negre, preveia una segona part com la que ha fet ara. El que no estava previst era tardar tant, però tot aquest temps hem anat treballant i creixent junts amb la copla, i les condicions per tornar-hi s’han donat ara, al cap de dotze anys».

Si ja preveies que hi hauria dues entregues, vas concebre aquest projecte ja pensant en cadascuna de les parts?

«En totes dues hem treballat amb una mateixa estructura, que és oferir un terç de material inèdit, un terç de versions amb cobla de les meves cançons i, finalment, la part més divertida: com que la copla té aquesta sonoritat que entenem molt nostra i molt d’aquí, em va semblar un exercici molt interessant fer una excursió per grans cançons de tradicions lingüístiques veïnes i reversionar-les en clau de copla. A més, fer-ho mantenint l’idioma original, sense adaptar la lletra. És una part en què jo canto en castellà, francès, italià o aranès a través de la nostra identitat, adaptant-ho a la sonoritat de la copla. També és una manera de deixar clar que una cosa que es fa des del

local pot abastar l’universal. Això, de fet, és el que fan totes les tradicions. Qualsevol altra llengua interpreta el món des del seu punt de vista, però els catalans sempre ens mirem les coses amb un filtre més, per desgràcies de la història». El fet de treballar amb la cobla et va condicionar a l’hora d’escollir el repertori?

«Trio el repertori pensant que el vull adaptar a la cobla, però això no em condiciona, perquè amb cobla es pot fer qualsevol cosa. El que busco és fer coses que, si no fos amb la copla, serien molt difícils de fer».

Me’n pots posar un exemple?

«Un pi de tres branques, que lliga el País Valencià, les Illes i el Principat. Una peça com aquesta, que té una cançó de bressol valenciana, una altra d’Eivissa anomenada Flors de baladre, que és com un himne de les Illes, i una peça carnavalesca de

Solsona, pel tipus d’arranjament que hi hem fet, necessita molts instruments. I una cobla és com una orquestra: hi ha canyes, metalls, el contrabaix, el flabiol, el tamborí… A més, hi afegim una base d’un trio de jazz, amb bateria i piano, que ho acaba convertint en el que a Amèrica seria una Big band. La veritat és que resulta molt divertit i fa que, a més, passin moltes coses diferents: des de tenir quinze persones a l’escenari fent soroll, amb la copla donant-ho tot, fins a pianíssims i coses molt petites». Vaig veure el primer concert i això que us ho passeu molt bé es transmet molt al públic. Teniu aquesta sensació? Era una aposta arriscada, la que vas fer…

«Bé, jo anava molt confiat, perquè soc una mica inconscient i, si una cosa m’agrada molt, em sembla que a tothom li ha d’agradar. Però és veritat que s’acaba creant un clima estupendo. I nosaltres també notem la diferència entre quan anem sols i quan actuem junts. Junts hi ha més sensació de festa major, com una alegria i un sentiment que estem vivint alguna cosa especial».

Abans deies que amb la cobla heu anat creixent junts. Com ha evolucionat aquesta química musical que teniu?

«Tot això no seria possible sense l’arranjament musical de Xavier Guitó. Fa molts anys que treballem junts i coneix molt bé els dos llenguatges: el de la cançó i el de la música. Quan amb el mestre Guitó vam començar a treballar en els arranjaments i en l’estètica musical de l’espectacle, vam anar a buscar els límits del que podíem fer amb la copla. Ara, amb aquest segon disc, ens hem esforçat per anar a buscar allò on tothom pot mostrar el seu millor perfil. Aquesta sensació, en la música o en les arts, de què algú està fent alguna cosa que domina perfectament, m’agrada molt. Abans, això, no ho fèiem, i per això ara estic molt content: som on havíem de ser».

Marge de confiança

De fatigues vàries

Aquestes ratlles les escric des de Granada, on se celebra aquests dies un congrés d’Innovació Educativa. Passejant pels seus carrers, sorprèn la bellesa que encara conserva la ciutat, però també colpeix la transformació que ha viscut en pocs anys. Botigues de tota la vida substituïdes per franquícies, pisos turístics a cada portal i converses en idiomes diversos que gairebé fan desaparèixer l’accent local. És impossible no pensar en com aquests canvis, aparentment inevitables, afecten el teixit social i cultural que fa úniques les ciutats.

La gentrificació -un fenomen urbà cada cop més present en ciutats d’arreu del món- ha fet que antics barris populars, sovint amb una forta identitat cultural i social, siguin transformats per l’arribada de nous residents amb un poder adquisitiu més alt. Aquesta transformació acostuma a anar acompanyada de la pujada dels preus dels habitatges, la desaparició del comerç tradicional i l’expulsió progressiva de la població autòctona. Granada, ciutat andalusa d’història mil·lenària i atractiu turístic indiscutible, és un exemple paradigmàtic d’aquesta problemàtica. Barris com l’Albaicín, antigament habitats per famílies locals i caracteritzats per una vida de barri genuïna, la presència creixent d’apartaments turístics, allotjaments de luxe i restaurants orientats a visitants han canviat completament el seu teixit social. Lloguers desorbitats i reformes pensades per a un públic forà han forçat molts veïns a abandonar els seus habitatges i el que abans era una comunitat cohesionada, ara esdevé una postal per a les xarxes. Aquesta transformació que és comuna a moltes ciutats d’arreu, no és només urbanística, sinó també simbòlica. Quan ciutat deixa de respondre a les necessitats dels qui hi viuen per adaptar-se a les expectatives del turista, l’autenticitat es converteix en espectacle, la tapa en reclam comercial, la història en decorat, i la cultura local en una atracció folklòrica més.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Aquest és el segon treball de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Michal Novak