Municipal
Conca de Barberà 11
Montblanc viurà nou dies de Setmana Medieval i amplia l’aforament d’alguns actes
Priorat 9
Falset acollirà el segon Centre d’Innovació Territorial de Catalunya, que donarà servei al Camp i al Baix Penedès
desespera: el desequilibri sanitari: «Tarragona és la única capital de demarcació que encara no té un CUAP»
S’ubicarà a la muntanya del Llorito en uns terrenys de 140.000 m2 i costarà 1,8 milions d’euros 2
Tarragona 4
La banda infantil de La Salle va acompanyar el pas per primera vegada en el viacrucis de Dilluns Sant
La recollida porta a porta al barri Montserrat suma 115 usuaris en una setmana Reus
Societat l La primera fase costarà 1,8 MEUR i preveu la creació d’una zona d’enterrament musulmana
John Bugarin
Tarragona tindrà, per primera vegada, un cementiri públic i civil. L’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, va presentar ahir aquest nou projecte, que el pròxim dimarts 22 d’abril serà aprovat pel consell d’ad ministració de l’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals (EMSERFUMT).
«És una proposta que entron ca amb els valors cívics que defensem», afirmava el batlle, qui remarcava que la cons trucció d’aquest nou equipa ment és «imprescindible».
El futur cementiri tindrà «un caràcter laic» i «respec tarà totes les sensibilitats i confessions». Aquest s’ubica rà a la muntanya del Llorito,
en uns terrenys de titularitat municipal que abasten una superfície total de 140.000 metres quadrats, i es desen voluparà en tres fases. La pri mera preveu la creació d’un vial d’accés, així com d’un edi fici de serveis. També s’instal· laran les xarxes d’abastament i s’urbanitzarà el recinte.
D’entrada, es construiran 270 unitats de nínxols a tres altu res, 120 de columbaris al prat, 80 de columbaris a la paret, 20 de sepultura a la gespa. A més, hi haurà una zona d’enter rament musulmana amb 24 sepultures, així com un parc i espai de cinerari comú de 4.500 metres. En total, s’inver tiran uns 1,8 milions d’euros.
La presidenta d’EMSER FUMT, Ivana Martínez, deta
llava que el cementiri serà un «espai agradable i còmode que donarà pau». L’equipa ment «s’integrarà a la na tura», ja que estarà envoltat
per espais verds i vegetació. Per això, es posarà èmfasi en el «paisatgisme» i s’apostarà per crear un gran jardí amb espècies autòctones de baix
L’apunt
Sense oferir el servei de cementeri des del 2019
La Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla (FHSPST) ha gestionat des del 1825 l’únic cementiri que hi ha a Tarragona. El 2003, EMSERFUMT i la FHSPST van signar un conveni i van crear la societat Gestió de Cementiris Tarragona SL per gestionar conjuntament l’equipament. El 2019, es va procedir a la seva liquidació i extinció definitiva i, des d’aquell moment, l’Ajuntament no està prestant el servei de cementiri, ni de forma directa ni indirecta. Es va intentar acordar un nou conveni amb la FHSPST, però no va prosperar.
D’entrada, es construiran 270 nínxols a tres altures i 200 columbaris
El futur equipament «respectarà totes les sensibilitats i confessions»
consum hídric i mínim man teniment com l’olivera, el pi, el romaní, la lavanda i la fari gola.
Martínez remarcava que era un «deute» amb Tarra gona oferir a la ciutadania «una alternativa pública al cementiri històric i privat de
la ciutat —gestionat per la Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla—». Viñuales tit llava d’«anomalia» aquesta situació. «Una de les poques competències que tenen els ajuntaments és tenir un ce mentiri públic i Tarragona no ho ha complert», deia el batlle, qui recordava que l’exalcalde Josep Maria Recasens ja en va voler construir un. El projecte bàsic està en llestit i només falta redactar l’executiu. De moment, no hi ha data per a la construcció d’aquest cementiri «modern, adaptat i amb concordança amb les necessitats actuals». Això sí, la proposta haurà de ser aprovada abans pel ple de l’Ajuntament. L’acte de pre sentació va comptar amb la presència de diferents mem bres del consell d’adminis tració d’EMSERFUMT. Entre ells hi havia Jordi Collado, també portaveu municipal d’En Comú Podem. Des de la formació morada celebraven que aquest projecte «final ment veurà la llum gràcies a l’impuls d’ECP i el PSC». «El nou cementiri vol allunyar la gestió de la mort del negoci privat i garantir un servei dig ne, públic i respectuós amb totes les creences i convicci ons», destacaven.
Cau a Tarragona una estafa de webs falses de venda de pèl·lets
Policial l La Guàrdia Ci vil, en el marc de l’operació Caldura, ha desarticulat un grup criminal internacional dedicat a estafes massives a través de pàgines web fraudulentes que oferien pèl· lets de calefacció. En total s’ha detingut vuit persones a les províncies de Tarragona, Barcelona, Alacant i Madrid. La investigació va comen çar després de la denúncia d’un ciutadà a El Campello, que va pagar per uns pèl· lets a través d’un web i mai no va rebre el producte. Els investigadors van descobrir que el cas no era aïllat. Amb l’augment del preu de l’ener gia després de la guerra a Ucraïna, va créixer també la demanda d’alternatives de calefacció, com els pèl·lets. L’organització va aprofitar aquest context per llançar fins 12 pàgines web falses. Els investigadors han reunit 66 denúncies a tot el país, amb un perjudici econòmic que s’acosta als 40.000 eu ros. Part d’aquests diners van ser utilitzats per a la compra d’immobles, espe cialment a Tarragona, on al gunes empreses vinculades als detinguts tenien com a objecte el lloguer d’habi tatges. Aquestes propietats s’oferien a través de conegu des plataformes de lloguer per blanquejar els beneficis obtinguts. Entre els dies 18 i 20 de març, la Guàrdia Civil va dur a terme l’explotació de l’operació realitzant tres registres en domicilis de Tarragona i Madrid, on es va detenir cinc homes i una dona, i va intervenir 14.000 euros. Redacció
Societat l L’Ajuntament preveu resoldre 25 conflictes a l’any a través d’aquesta via
John Bugarin
Tarragona és la primera ciu tat de l’Estat espanyol que implementa una ordenança de mediació dins de l’àmbit administratiu, on es donen si tuacions en les quals no sem pre es troba un encaix entre l’interès general i el dels par ticulars. Amb aquest nou re glament, que entrarà en vigor el pròxim 17 d’abril, l’Ajunta ment pretén «implantar una gestió adequada de conflictes i controvèrsies» a través de la mediació, que «connecta directament amb els drets de les persones en les societats democràtiques avançades».
Així ho explicava ahir l’al calde, Rubén Viñuales, du rant la presentació de la nova ordenança. El batlle va desta car que aquesta és «obra» del Secretari General, Joan Antón Font, qui remarcava que «hi ha moltes administracions que fan mediació civil o so cial, però cap d’elles està fent el que fa ara l’Ajuntament de Tarragona». Aquesta iniciati va, però, va ser ideada per Ma ties Vives, l’any 2016, llavors síndic de greuges de la URV. Des d’aquell moment, el consistori s’ho va plantejar com una opció possible, tot i que l’impuls definitiu no va arribar fins a meitats del 2023, amb la redacció del pri mer esborrany. Gairebé dos anys després, serà una reali
Un mediador facilitarà el diàleg i l’entesa entre consistori i ciutadà
tat. Font explicava que, amb aquest reglament, es pretén eliminar la «desconfiança mútua» que existeix actual ment «entre administració i ciutadà». Igualment, recorda va que el Parlament Europeu ha insistit en diverses ocasi
ons en la necessitat d’imple mentar la mediació com a mitjà alternatiu d’acabar un procediment administratiu.
La figura del mediador Viñuales assegurava que la nova ordenança permetrà trobar una forma «equitati va» per abordar les possibles discrepàncies entre l’admi nistració i un particular. Així, l’objectiu és que els conflictes no es tanquin per «la via de la imposició, el venciment,
el càstig o la retribució, sinó mitjançant un camí orientat cap al diàleg, l’acord i la re paració». Perquè això sigui possible, hi participarà una tercera persona: un mediador amb plena capacitat jurídica, sense conflictes d’interès, que posseeixi un títol universita ri superior i tingui formació o experiència específica en l’àmbit de la mediació.
Aquest figura s’encarrega rà de facilitar el diàleg entre l’Ajuntament i l’interessat per
obrir una via de negociació que pugui conduir a un resul tat satisfactori per ambdues parts. Per tant, no emeten o imposen valoracions jurídi ques sobre els assumptes a tractar, sinó que afavoreixen les converses entre els im plicats per assolir un acord que serà. Les persones inte ressades a assumir aquesta responsabilitat, hauran d’es tar inscrites al Registre de mediadors de l’Ajuntament de Tarragona (REMAT). La designació del mediador per a cada cas es farà per sorteig.
Procediments susceptibles
El Secretari General detallava que «tots els procediments administratius» que fa l’Ajun tament de Tarragona «són susceptibles d’acabar en me diació». A excepció d’aquells assumptes on «es demostri que no es pot fer per un inte rès general». Aquest procés podrà ser iniciat pel consisto ri o a petició de la ciutadania, i la seva resolució serà «vin culant». Font posava com a exemple un cas de responsa bilitat patrimonial on l’admi nistració i l’administrat dife reixen en la indemnització a pagar i arriben a un acord a través de la mediació.
Quan s’opti per aquesta via, el termini per resoldre el procediment administratiu se suspendrà per permetre un diàleg més tranquil i cons tructiu. El Secretari General preveu que, al llarg aquest primer any d’aplicació es pu guin solucionar una desena de conflictes. El consistori calcula que, un cop es con solidi aquesta ordenança de mediació, s’arribarà a les 25 resolucions anuals. Cada me diació durarà unes cinc ho res de mitjana i l’Ajuntament assumirà tots els costos. «Es pagarà cent euros per hora al mediador», indicava Font.
Tradició l El viacrucis processional de Dilluns Sant va recuperar el pas a espatlles vuit anys després
Després d’un 2024 passat per aigua, el tradicional viacrucis de Dilluns Sant va tornar a recórrer ahir els carrers de la Part Alta de Tarragona. Tot i una tarda que combinava estones de sol amb l’amenaça constant de núvols, l’acte va tirar endavant amb la mirada
posada al cel, en un gest gairebé tan tradicional com la Setmana Santa mateixa. Per evitar imprevistos, l’organització va decidir avançar mitja hora la celebració, i la missa prèvia va començar a dos quarts de set a l’Ermita de Sant Magí del Portal del Carro. Mentre a dins se celebrava l’eu-
caristia, a fora els participants i els espectadors s’anaven reunint, tots esperant l’arrencada de la processó. El pas del Crist de les Set Paraules, amagat a un lateral, esperava immòbil. Darrere seu, els nens i nenes de la banda infantil de La Salle protagonitzaven escenes de cert caos previ a l’ordre que en pocs minuts s’apoderaria de l’ambient. Corrien, jugaven, se sentien crits, comentaris impacients i discussions improvisades. «Hem d’anar així!», cridava un jove
als seus companys. «Tu què saps, si és la primera vegada que sortim», li contestava un altre. Efectivament, aquest és el primer any que la banda acompanya el viacrucis. «Ens fa molta il·lusió poder formar-ne part», explicava el Ferran Torres amb un somriure nerviós.
Ara sí, arribava el moment de collocar-se en fila i guardar silenci. Els portants es van situar sota el pas, preparats per alçar-lo per primera vegada en vuit anys, després de molt
Un debut especial
Per primera vegada, la banda infantil de La Salle va acompanyar el pas
temps arrossegat sobre rodes. Amb decisió, van fer les primeres passes acompanyats pel so dels timbals. Com sempre, el seguici el van obrir els Armats del Gremi de Marejants, seguits per l’Associació la Salle, la Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona i la Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu. Va ser un recorregut breu fins a la primera estació: Jesús és condemnat a mort. El viacrucis va continuar pels carrers de la Part Alta, avançant estació rere estació fins a completar les catorze i retornar al seu punt d’inici. Malgrat les gotes que van arribar a caure, el recorregut no es va aturar. El públic va desplegar un mar de paraigües, però la processó va continuar endavant. Ni el ritme pausat dels timbals ni la flama de les espelmes van cedir.
La Setmana Santa continua avui, si el temps ho permet, amb la Processó dels Natzarens, organitzada per la Reial Germandat de Jesús Natzarè. A partir de les vuit del vespre, la desfilada sortirà de la Rambla Vella i recorrerà diversos carrers del nucli antic. Hi participaran un escamot dels armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang, els passos d’El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les seves vestidures, un grup de penitents amb la creu al coll i el Sant Crist, acompanyats pel Cor d’Aspirants, la Banda Infantil de timbals i la Banda de cornetes, gaites i timbals de la Germandat.
Marta Omella Blanco
Ja queden pocs dies perquè els carrers de la ciutat s’omplin de llibres, roses i passejants que duen ambdues coses a les mans. Sant Jordi s’acosta i Tarragona ho espera amb ganes. «És el meu dia preferit de l’any. L’ambient que es respira és màgic», afirma Xènia Oliver. La jove dissenyadora tarragonina ha trobat en la diada l’oportunitat perfecta per combinar tres de les seves grans passions: la literatura, la cultura catalana i, evidentment, el disseny gràfic. El resultat? Una col·lecció de tres bosses de tela, o ‘tote’, que celebren aquesta jornada tan especial. «La idea neix una mica arran d’un caprici personal, perquè em venia de gust», admet. «Em vaig adonar que no era l’única obsessionada amb Sant Jordi, així que vaig decidir tirar endavant. Al cap i a la fi, això és una mica el que defineix gran part dels meus projectes, que ens uneixen a tots», afegeix.
I és que sovint les seves peces s’inspiren en elements de la cultura popular: festes majors, castells, o frases que
Les bosses de tela de Sant Jordi de la dissenyadora tarragonina Xènia Oliver han guanyat popularitat a les xarxes
connecten amb qui ha crescut aquí, com No vaig triar néixer a Tarragona, només vaig tenir sort. El seu primer ‘hit’, de fet —i el més gran fins ara, assegura—, van ser unes samarretes que va dissenyar amb motiu de Santa Tecla. «Va ser molt emocionant sortir al carrer durant les festes i veure gent portant les meves
samarretes. És una sensació molt especial, una cosa que quan vaig començar ni m’ho imaginava», recorda. Tot plegat, apunta Oliver, va començar gairebé per casualitat, com una distracció creativa per pal·liar l’avorriment del confinament. «Tots estàvem molt tancats a casa, amb molt temps lliure. Jo ja
havia cosit alguna cosa abans, però aquells mesos em van permetre dedicar-m’hi de debò», recorda. Compartint les seves creacions a les xarxes socials, va començar a guanyar visibilitat i amb el temps, hi va afegir el component gràfic. Va començar amb dissenys sobre sardanes, una altra de les seves aficions, i a
poc a poc van anar sorgint noves oportunitats. «Tenim una cultura molt maca i m’agrada compartir-la d’una manera gràficament bonica. Busco un enfocament diferent, que no sigui tan literal, no com el que et podries trobar en una botiga de souvenirs, sinó una cosa més pròpia, amb un missatge que ens faci gràcia o que
Oliver també és coneguda per les seves samarretes de Santa Tecla
entenguem entre nosaltres, com una referència no directa», explica.
Aquesta filosofia també es reflecteix en la seva nova col·lecció per Sant Jordi, amb missatges com Llegir és sexy, o Una llengua que es llegeix mai desapareix. «Volia que fos un producte que es pogués fer servir tot l’any, no només el 23 d’abril. Vaig valorar fer samarretes, però les ‘tote’ tenen un ús més diari i, a més, crec que encaixen molt amb el perfil de lector, ja que són ideals per portar llibres», assenyala. Les bosses han tingut molt bona acollida a les xarxes socials, fins i tot més enllà de Tarragona. A ‘X’, ja són 15.000 persones les que han vist el producte. «M’ha contactat gent de Girona, Vic, Solsona... i això em fa molta il·lusió», comenta.
Les bosses es poden comprar a través del seu perfil d’Instagram (@xeniaolvi. crea) i tenen un preu de 16 euros cadascuna.
Neteja l El nou sistema es va implementar el passat 7 d’abril i el 14 d’abril es van retirar els contenidors d’escombraries
Miquel Llaberia
Una setmana després de la implementació del sistema de recollida de brossa porta a porta al barri Montserrat un total de 115 usuaris únics ja s’han adherit al nou sistema. Des de l’Ajuntament de Reus fan una valoració «positiva» de com ha avançat des del 7 d’abril fins ara i, segons explica el regidor de Via Pública, Daniel Marcos, tan sols s’han detectat incidències puntuals com bosses abandonades fora del cubell o fraccions mal separades, però res greu. A més, durant aquesta darrera setmana es van mantenir els contenidors per facilitiar l’adaptació dels veïns al nou sistema. No obstant això, a partir d’ahir els contenidors van ser retirats i tan sols ha quedat l’illa d’emergència localitzada al carrer Flix. Així i tot, es continuarà amb la campanya informativa per garantir que el sistema s’estableixi en la resta de domicilis, que serien més de la meitat. «Aquest nou model ajudarà a millorar l’índex de recollida selectiva, tant del barri com de la ciutat», afirma Marcos. Precisament, el regidor de Sostenibilitat, Daniel Rubio, explica que aquest és un dels motius pels quals el barri va ser seleccionat per implementar el nou sistema, ja que l’índex de recollida selectiva estava «per sota de la mitjana reusenca», que és
Es manté una illa de contenidors d’emergència al carrer Flix
d’un 42% aproximadament, i «per la seva estructura».
Resposta veïnal
Tot i la valoració positiva del consistori, la implementació d’aquest sistema acostuma a provocar l’escepticisme inicial d’alguns veïns com ja s’ha vist en altres municipis de la
El Papa declara venerable a Antoni Gaudí, que s’acosta a la beatificació
Religió l Gaudí va assumir les obres de la Sagrada Família l'any 1883
ACN / Redacció Ahir dilluns 14 d’abril el papa Francesc va reconèixer com a venerable l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí, segons informa l’oficina de premsa del Vaticà. Aquest és el pas previ perquè una de les figures catalanes més famoses en
l’àmbit mundial sigui finalment beatificada. En concret, en el decret que es va fer públic aquest dilluns al migdia, el Papa reconeix les «virtuts heroiques» de Gaudí. Amb aquest decret, s’inicia el camí cap a la beatificació de l’arquitecte que va liderar la construcció de la Sagrada Família,
segons va destacar també l’Arquebisbat de Barcelona. Es tracta d’un procés impulsat per l’Associació Pro Beatificació de Gaudí, fundada el 1992, que va arrencar formalment l’any 2000. Tres anys després, el tribunal eclesiàstic format a Barcelona per aconseguir aquesta fita, va
comarca. El regidor de Sostenibilitat afirma ser «conscient» d’aquest fet, però que «això forma part del repte». «També veiem que hi ha gent que fa ús del servei que ho agraeix, perquè és un sistema més còmode i que ajuda a tenir una ciutat més verda», remarca Rubio. Per la seva ban-
enviar al Vaticà un informe de 1.024 pàgines que demostrava que Gaudí havia viscut una vida exemplar. Aquest expedient ha estat valorat, durant més de dues dècades, pel Dicasteri de la Causa dels Sants, l’organisme del Vaticà. El portal web oficial del Vaticà, Vatican News, posa en relleu que l’arquitecte «es va enfrontar a obstacles i dificultats amb valentia i confiança en Déu» mentre dirigia l’obra de la Sagrada Família, la qual va assumir el càrrec a partir de l’any 1883, amb 31 anys, fins a la seva mort el 1926.
da, el president de l’Associació de Veïns del Barri Montserrat, Domingo Martínez, comenta que «a partir d’ara, que han tret els contenidors, sabrem si el sistema funciona». Martínez afegeix que hi ha veïns que veuen amb bons ulls el sistema, però d’altres no: «Els que ja estem acostumats a se-
parar la brossa no hem tingut cap problema i aquells que ho fiquen tot en una mateixa bossa no els agrada».
Altres millores Fa unes setmanes, un grup de veïns va iniciar una recollida de signatures per expressar la seva disconformitat amb el nou sistema i, sobretot, per reclamar millores en el barri. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament es va reunir amb l’Associació de Veïns del Barri Montserrat i amb els veïns del barri per escoltar aquestes demandes i donar resposta. El consistori va recollir les peticions i, segons explica Marcos, els ha donat resposta en la mesura del possible: «Algunes les hem canalitzat a través del Pla Barri a Barri i algunes millores ja estan fetes com, per exemple, la falta d’il·luminació al Parc de la Moreneta, on hem canviat les bombetes per donar millor qualitat lumínica. Altres qüestions són més complicades i no es poden resoldre de manera immediata». «Efectivament, vam demanar millores en el barri i s’estan efectuant a poc a poc. Només volem que recordin que el barri Montserrat també existeix a Reus», afirma Mar Comino, portaveu dels veïns que recollien signatures.
Gastronomia l Aquesta nova edició tindrà lloc entre el 25 d’abril i l’11 de maig
Miquel Llaberia
Vint restaurants de la ciutat participaran en la quarta edició de les Jornades Gastronòmiques de l’Arròs Ganxet de Reus que tindrà lloc entre el 25 d’abril i l’11 de maig. Aquestes jornades, organitzades per l’Associació d’Empresaris de l’Hostaleria (AEH) de Reus, pretenen atraure a la població a tastar les diferents propostes d’arrossos amb productes locals. «Fa quatre anys vam iniciar un viatge gastronòmic amb l’objectiu de fer valdre el producte de proximitat i la riquesa culinària de la nostra ciutat amb un ingredient que ens representa com a territori; l’arròs», afirma el president de l’AEH de Reus, Víctor Perales. En aquest sentit, el president de l’AEH de Reus comenta que amb l’Arròs Ganxet volen fer un «homenatge al receptari tradicional i obrir la porta a la creativitat».
«L’Arròs Ganxet és un esdeveniment consolidat que dona suport al sector de la restauració i visibilitza els establiments que hi participen», apunta la regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llau-
L’esdeveniment vol fer valdre la cuina reusenca i el producte local
radó. La regidora reconeix que la varietat presentada en aquesta nova edició és «notable» i amb un gran esforç per
Fent un drac de trencadís per a la Mona
Pasqua l El Gaudí Centre oferirà, per Setmana Santa, dues activitats adreçades a nens d'entre 4 i 12 anys per presentar-los les tècniques emprades per Antoni Gaudí. El primer dels tallers va tenir lloc ahir i va consistir en preparar un drac de trencadís per decorar la Mona de Pasqua. Avui, hi haurà un joc per trobar els ous amagats, que, a més, es decoraran. SPM/Gerard Martí
«promocionar la cuina mediterrània, que cada vegada està en una millor situació». Els restaurants participants en aquesta nova edició de l’Arròs Ganxet són el Batticuore, Vermut Rofes Restaurant, Moto Sport Café, el Racó de Jp, Ferran Cerro Restaurant, Restaurant l’Estel, Bar Amic de Reus, Terrassa
Gaudí, la Lleona Cafeteria, Restaurant Peixeteries, Flaps, Buidasacs Restaurant, la Croketeria, Cervus Restaurant, Xivarri Tasca Reus, 14.5 BeerWine, l’Alkimista, Casa Coder, el Castell i Cal Gallisà. Els menús no tenen un preu unificat i es poden consultar a través de la pàgina web aeht.es/jornades-gastronomiques/.
Miró Vermouth tanca un 2024 de creixement i es prepara per a un 2025 de rècord
Economia l Miró Vermouth tanca l’exercici 2024 amb un total de 6 milions de litres venuts, registrant un increment del 7% respecte a l’any anterior. En termes d’inversió, l’exercici 2024 ha suposat una aportació de 425.000 euros per a la millora de la capacitat productiva i l’optimització dels processos de fabricació. De cara al 2025,
la companyia preveu una inversió de 1,7 milions d’euros amb l’objectiu de reforçar la seva presència al mercat nacional i internacional, i una facturació de 12 milions d’euros. «Aquestes dades ens permeten mirar cap al futur amb confiança», ha destacat Montserrat Caelles, Directora General Comercial de la companyia. Redacció
Entrevista l El clavari de la Puríssima Sang explica que un reconeixement a la Processó del Sant Enterrament posaria en relleu el patrimoni, la gent que hi participa i «les persones que ens han precedit»
Sergi Peralta Moreno
Com viu la Setmana Santa?
«Amb molta il·lusió, havent assumit el càrrec de clavari, però també és una responsabilitat, perquè és un càrrec de servei. Tots els membres de la Junta de Govern estem al servei dels congregants i dels devots i és una responsabilitat poder aproximar la imatge del Sant Crist de la Sang al poble per a la seva veneració». Quines novetats hi haurà als actes de la Sang?
«Enguany, la Funció de l’Agonia es retransmetrà per LaNova Ràdio; les Tres Gràcies, per Canal Reus i la Xarxa; i, com a novetat, la Processó del Sant Enterrament es veurà en directe per Canal Reus. És un esforç que creiem convenient perquè la gent que no pot sortir o que és fora vila pugui gaudir-ne. El Dissabte Sant, farem la vetlla a la Mare de Déu de la Soledat. I diumenge, en aquesta casa se celebra la Funció de la Coronació del Senyor, un auto sacramental amb reconeixement de la Generalitat com a element festiu patrimonial d’interès nacional. Les Tres Gràcies són festa patrimonial d’interès nacional. Des de la Reial Congregació estem lluitant molt perquè també tingui un reconeixement la processó que ens agermana a tots, que és la del Sant Enterrament.
Felicitacions
a: publicitat@mestarragona.com
Per això, hem elaborat el Pla d’Autoprotecció, per al bé de tots els participants i perquè totes les confraries que són convidades se sentin a gust i sàpiguen que poden participar amb seguretat».
No estaven obligats a elaborar el Pla d’Autoprotecció.
«No és qüestió que estiguem obligats, sinó que creiem que és una necessitat i un bé per a la Setmana Santa. I tot i que és un esforç i un cost econòmic molt important, és una millora que podem aportar». Celebren 470 anys.
«Significa que les persones passem per les entitats, però les entitats romanen. La junta actual és una responsabilitat perquè l’hem heretat, ara ens toca a nosaltres fer aquesta feina i la transmetrem a les pròximes generacions. Agafem el testimoni, mantenim el que es feia, i fem aportacions, com el Pla d’Autoprotecció o retransmetre els actes per televisió, però no fem invents, ni incorporacions foranes que no són pròpies. Mantenim el costum, la tradició. A Reus, les tradicions són molt importants. Així ho hem rebut i així ho transmetrem. Només som una anella més d’aquesta cadena llarga de la història». Com ha evolucionat la Reial Congregació?
«Hem tingut moments complicats. És clar, hem passat
«És preferible que Supera’t participi fora de lloc que no pas que no participi» Integració
guerres, epidèmies... Ara estem en un moment que la gent està animada. Intentem,
ni que la participació en general ha baixat, ser molt participatius perquè la gent pugui ser-hi, sempre respectant els costums. La Sang, com a entitat degana dels actes de Setmana Santa, hem de mantenir el nord, el fil conductor. En moments de dificultat, hem hagut d’aglutinar i vo-
ons de l’ordre de processons per obres. D’acord, però tenim uns estatuts que ens marquen com ho hem de fer. També, ho hem tirat endavant gràcies a l’ajuda de la resta de confraries i dels seus responsables, que saben molt bé el que poden fer i el que no i, si volen proposar alguna novetat, ens ho han de preguntar. Per exemple, hi ha una persona amb cadira de rodes. Pot participar en la Processó del Sant Enterrament? Sí, és clar. Hem de ser integradors. Fins i tot, una manera d’integrar és el pas de l’Oració a l’Hort. Quan la Confraria La Salle va deixar de poder fer-se responsable d’aquest pas, el més antic de Reus i possiblement de Catalunya, es va engrescar l’Associació Supera’t. Va ser molt important per a nosaltres, perquè és una entitat que no té res a veure amb Setmana Santa, però hi participa i la mar d’il·lusionats. Això provoca que els misteris vagin desordenats. No passa res. És preferible que participin fora de lloc que no pas que no participin».
Per què consideren que el Sant Enterrament mereix aquest reconeixement?
«Tenim un patrimoni artístic magnífic, d’escultors de primera, i sols es veu a la processó i l’estona abans. Hi ha un patrimoni difícilment comparable enlloc de Catalunya». Què implicaria rebre el reconeixement?
lem mantenir aquesta flama. Volem continuar sent el referent i donant exemple. I si una confraria ha tingut dificultats i ens ha demanat ajuda, hem dit ‘endavant, a veure com ho podem solucionar’». Parla de fer aportacions, però no invents. «Hem hagut de fer alteraci-
«Que encara hauríem de ser més rigorosos amb què fem. Tenim un magnífic patrimoni que passa inadvertit, que passa fugaçment un vespre l’any. Es tracta de posar en relleu el patrimoni, la gent que hi participa i honorar les persones que ens han precedit. El que volem és que descobreixin tant la Generalitat com la gent de fora el que tenim a Reus».
Economia l L’equipament prioratí serà el segon de Catalunya i comptarà amb aules de formació i vivers d’empreses
Álvaro Rodríguez
La Diputació de Tarragona i el Ministeri per a la Transició Ecològica han fet els primers passos per crear un Centre d’Innovació Territorial a Falset, el segon d’aquest tipus a Catalunya. L’equipament de la capital del Priorat donarà servei a les comarques del Camp de Tarragona i el Baix Penedès, a més aquest serà complementat amb un altre «centre satèl·lit» al Montsià que donarà cobertura a les Terres de l’Ebre.
Aquesta iniciativa pretén fomentar el desenvolupament sostenible i la innovació a les zones rurals de la demarcació, promovent l’emprenedoria local. Carlos Brull, alcalde Falset, afirma que es potenciarà el sector enoturístic, entre altres.
El batlle detalla que aquest centre assumirà alguns dels projectes que es desenvolupen des de la Diputació de Tarragona i se’n crearan de nous. Brull assegura que aquest equipament servirà per «contribuir a l’equilibri territorial» a través de la «collaboració publicoprivada» de manera descentralitzada.
L’antiga fàbrica Falbar també acollirà un centre turístic del vi i de l’oli
De moment, els ens provincial i estatal han signat un «protocol d’intencions» per al desenvolupament del projecte. Aquest protocol ha estat acompanyat d’una dotació econòmica de 500.000 euros per part del Ministeri i
400.000 de la Diputació. Brull explica que aquests diners serviran per «construir l’estructura tècnica del centre».
L’antiga Falbar
El Centre d’Innovació Territorial s’ubicarà a l’antiga fàbrica Falbar. L’Ajuntament de Falset es va fer amb aquest immoble
Policial l La víctima, un home de 50 anys, morí per una ganivetada al pit
ACN
Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir quatre homes, d’entre vint i vint-i-dos anys, presumptament implicats en la mort violenta d’un altre individu la matinada de dissabte al port esportiu de Roda de Berà. Els fets van te-
nir lloc pels volts de les dues de la matinada, quan la Policia Local va rebre l’avís que hi havia una persona greument ferida per arma blanca al passeig marítim de la Barquera. En arribar-hi, els Mossos van constatar que la víctima, un home d’uns cinquanta anys, havia mort per una ganiveta-
da al pit. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) només en va poder certificar la defunció.
La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial del Camp de Tarragona es va fer càrrec del cas. Durant el cap de setmana, els agents van localitzar i detenir al Ven-
l’any 2022, després que estigués més de deu anys tancat. Actualment, el consistori està rehabilitant part de l’edifici per convertir-lo en una oficina d’informació turística i en un museu del vi i l’oli. L’equipament turístic, però, només ocuparà 400 metres quadrats dels més de 4.000
drell quatre joves relacionats amb l’agressió mortal.
La hipòtesi principal apunta a una baralla, tot i que encara s’investiguen les circumstàncies exactes del crim. Els arrestats passaran a disposició judicial els propers dies, mentre la causa continua sota secret d’actuacions.
L’Ajuntament de Roda de Berà ha condemnat els fets i ha expressat el seu suport a la família de la víctima. Casos com aquest posen en relleu la preocupació creixent per la violència en zones d’oci nocturn.
que té la nau. L’espai restant començarà progressivament a ser ocupat per diverses iniciatives vinculades al Centre d’Innovació Territorial, aprofitant que el projecte turístic també renovarà l’estructura de l’immoble. Brull avança que es disposarà de diverses au-
les de formació i es treballa amb l’objectiu de crear vivers d’empreses.
L’alcalde considera que aquests vivers podrien estar enfocats a un sector determinat, com pot ser el vinícola o el de l’art i el disseny. Per determinar-ho, es durà a terme una anàlisi de les empreses emergents que hi ha a les zones rurals de la demarcació i les seves necessitats. En qualsevol cas, Brull remarca que aquesta seu «treballarà per tot el territori» i no només per la comarca del Priorat.
Sinergies amb el Vitec
L’Ajuntament de Falset també treballa amb la previsió de traslladar el Centre Tecnològic del Vi (VITEC) a les installacions de l’antiga Falbar, tot amb l’objectiu de crear un «hub vitivinícola». De fet, recentment es va anunciar que aquest centre s’integraria a l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries durant aquest any.
Brull afirma que aquesta transició és ja un «procés real» i que el nou centre vinícola podrà participar d’activitats conjuntes amb el Centre d’Innovació Territorial. Amb tot, l’alcalde espera consolidar Falset com «un referent al país de la innovació al món rural».
Societat l Els treballadors planegen fer una concentració a l’entrada de personal
Álvaro Rodríguez
CCOO i UGT, sindicats representants dels treballadors a PortAventura, han organitzat una concentració a l’entrada de personal del parc durant la jornada de vaga d’aquest dissabte 19 d’abril. Paco López, portaveu d’UGT, assegura que l’empresa i el comitè no han pactat «cap acord de serveis mínims» i recorda que ells no són «un servei essencial». «Si els clients es troben sense atenció a un hotel o a una atracció, haurà de ser l’empresa qui doni explicacions», remarca López, «no volem que s’apel·li a la nostra responsabilitat», conclou.
Segons el representant sindical, s’espera «una gran participació» a l’aturada, tot i que no vol aventurar-se amb una estimació numèrica.
Durant l’esmentada concentració, els sindicats orga-
Representants sindicals de PortAventura durant una protesta. Cedida
nitzaran una assemblea per explicar als treballadors el moment en el qual està la negociació del conveni. A més, durant aquesta jornada també es plantejaran altres accions reivindicatives, entre les
quals no es descarten noves convocatòries de vaga.
Crida a no assistir al parc
El representant dels treballadors explica que havien plantejat fer una concentració a
L’empresa referma que operarà «amb total normalitat» aquest 19 d’abril
l’entrada dels clients, tal com es va fer en una altra vaga a 2015. No obstant això, López afirma que no volen «generar cap prejudici als visitants del parc». De fet, el responsable crida als usuaris a «abstenir-se» d’assistir al ressort aquest 19 d’abril.
En paral·lel, des de la direcció del parc refermen que «el ressort té previst operar amb normalitat» i garanteixen «l’experiència habitual a tots els usuaris». L’empresa assegura que continuen treballant per «assolir un acord amb el Comitè d’Empresa i la representació legal de les persones treballadores».
Valls acollirà l’11 de maig la cantata ‘Un Cant als Estels’ amb infants de diverses escoles
Cultura l Valls acollirà el diumenge 11 de maig la cantata Un Cant als Estels, un espectacle familiar amb música en directe, teatre i un gran cor d’infants de diverses escoles de la demarcació. L’obra narra el viatge de «La Vida» per recuperar la paraula ‘estimar d’entre els estels. Aquesta forma part d’un projecte educatiu i artístic que recorre Ca-
talunya amb més de deu concerts i que es treballa també a les aules, amb 2.000 alumnes i 60 centres implicats. A Valls se’n faran dues funcions al Centre Cultural Municipal, una a les 12 h i l’altre a les 18 h. La proposta l’impulsa el Petit Taller de Cançons i el Camp d’Aprenentatge Pau Casals, amb el suport de diverses regidories. Redacció
FESTES POPULARS
Creixell reforça la tradició medieval i el seu passat històric amb el mercat de Setmana Santa
Les activitats es concentren
Redacció
Els dies 19 i 20 d’abril de 2025, el municipi de Creixell celebrarà la XI edició de la seva Fira Medieval. Un esdeveniment que ha guanyat popularitat any rere any i que transformarà el poble en un autèntic viatge al passat, amb una àmplia oferta d’activitats, espectacles i productes artesanals. Durant tot el cap de setmana, els visitants podran rememorar l’essència medieval del municipi a través de degustacions de menjar i una àmplia mostra d’artesania local. Els carrers del poble s’ompliran d’animació musical amb grups com Taraska i la Cobla Mitja Lluna, que acompanyaran els visitants amb les seves melodies. A més, els més atrevits podran gaudir del taller de circ amb teles i trapezi o la hipnòtica dansa tribal fusió de Sylvatika Tribe.
El mercat medieval de Creixell parteix de fets històrics de l’any 1083, quan el rei Felip de França va nomenar Carlà de Creixell a Artal Gilmundo amb la missió d’aixecar i consolidar l’assentament que convertir-se en l’origen de Creixell. Les recreacions de l’època ofereixen una experiència única a grans i petits, així com els espectacles i les activitats ideals per gaudir en família.
Societat l La Pobla de Mafumet celebrarà del 19 al 27 d’abril les Jornades Culturals, amb una forta presència musical i literària. El programa arrenca amb l’espectacle familiar La (petita) Moby Dick i continua amb concerts de Reig Bord PD, Anna d’Ivori, l’Orquestra de Cambra Corelli, Prades Cor i l’Orquestra Símfim. També s’hi inclourà un taller de mindfulness i activitats per Sant Jordi, com els Jocs Florals escolars i la gala cultural, que culminarà amb la presentació del nou llibre sobre les entitats locals, editat per l’Ajuntament. La música clourà les jornades amb Les Índies Galants, una cantata inspirada en l’obra de Rameau. L’Ajuntament destinarà la recaptació del vermut musical a finalitats solidàries. Unes jornades pensades per redescobrir el patrimoni, la cultura i el talent local en tots els seus formats. Redacció
Altafulla celebra el 25è aniversari del Camí de la Creu
Cultura l Altafulla celebrarà demà dimecres, 16 d’abril, a les 20 hores, la XXV representació del Camí de la Creu a l’Església de Sant Martí. Enguany, amb motiu del 25è aniversari, es recuperarà l’escena del Sant Sopar. Hi participen veïns i veïnes del municipi i és un acte consolidat dins la Setmana Santa i el calendari cultural local. Redacció
Cultura l La 38a edició oferirà més actes, nous formats i un espai per a persones amb discapacitat
Arnau Martínez / ACN
Montblanc es prepara per a una Setmana Medieval de les més extenses de la història a causa de la proximitat de la diada de Sant Jordi amb Setmana Santa, amb un total de nou dies de festa. El pròxim diumenge 20 d’abril es farà l’entrega de la primera rosa, que donarà el tret de sortida a la festivitat que s’allargarà fins al 4 de maig. Enguany s’han ampliat els aforaments d’alguns actes com la Dracum Nocte o tres espectacles que se celebraran en un nou espai fora de les muralles, al camí de la Parellada, per tal «d’esponjar més el circuit» de visitants, ha explicat el president de la Setmana Medieval, Maties Martí. També s’entrenarà un carrer silenciós i tranquil destinat a les persones amb discapacitat intel·lectual.
Diumenge de Pasqua, la 38a Setmana Medieval celebrarà el primer acte de la programació del 2025 amb l’entrega de la primera rosa. Aquest any serà per a l’escriptora Estel Solé i coincideix amb els últims dies de Setmana Santa. Es tracta d’una Setmana Medieval que ocuparà més dies del que és habitual. Per això, des de l’associació han volgut recuperar alguns espectacles i s’han creat nous actes.
Els actes començaran aquest diumenge, 20 d’abril, i s’allargaran fins al 4 de maig
Divendres 25 a la tarda es farà l’entrada reial «per donar la benvinguda als reis», ha assenyalat el president de l’entitat. L’endemà també es farà una «recepció templera» per a Sant Jordi. També es recuperaran actes que s’havien fet en anteriors edicions com Justa i honor que recrea lluites de cavallers, Judici al
cavaller i a l’alcavota on es representa un judici carregat d’ironia i sàtira i Titelles reials, una obra de titelles amb els personatges de la llegenda de Sant Jordi.
Nou espai i més aforament El segon cap de setmana de la Setmana Medieval, de l’1 al 4 de maig, s’obrirà un nou espai a fora de les muralles, al camí de la Parellada. «Ens agradaria que els pròxims anys ens ajudi a esponjar més el circuit
de les persones que ens visiten durant la festa», ha apuntat Martí. D’aquesta manera, volen evitar que «Montblanc es vegi col·lapsat». En aquesta ubicació s’hi faran Justa i honor i Torneig Medieval Nocturn
Per aquest 2025 també destaca l’ampliació de l’aforament d’alguns espectacles. Dracum Nocte augmentarà un 30% les localitats, de 1.000 seients a 1.200. També hi haurà un 20% més de capacitat en
els espectacles que es fan al camí de la Parellada respecte a l’anterior ubicació, de 600 a 800 espectadors.
Carrer silenciós La Setmana Medieval també estrenarà un nou espai per a les persones amb discapacitat intel·lectual. El carrer de la Fusteria serà «l’espai del silenci», ha definit el president de l’entitat. El pas de les comitives serà silenciós i no onejaran les banderes.
Futbol l El migcampista va gaudir del seu premi, però no ha sigut l’única perla del planter en estar present a les convocatòries
Arnau Montreal Quesada
En la golejada del Nàstic a l’Unionistas del darrer dissabte hi va haver un protagonista destacat. El jugador del Juvenil A, Agustín Gutiérrez Destefanis (2006), va fer el seu debut oficial amb la samarreta del primer equip, tot un premi al talent de la constància i el sacrifici que ha mostrat al planter grana i també als entrenaments sota les ordres de Dani Vidal.
Aquell dissabte mai l’oblidarà el jove jugador de Calafell. De fet, Agus ja es va expressar a les xarxes socials subratllant que «és un somni fet realitat». Va ser al minut 86, quan Dani Vidal va moure banqueta per donar una oportunitat merescuda. Gutiérrez va entrar al camp per substituir a Ander Gorostidi i va tenir els seus moments per al record. El debut va ser trencar una barrera poc fàcil de superar. De fet, l’anterior jugador del planter en estrenar-se va ser Albert Querol la temporada 22/23.
Agus Gutiérrez compleix la seva sisena temporada al club grana. El de Calafell va encetar l’etapa grana a l’Infantil A que militava la divisió d’Honor el curs 19/20, arribant
Agus és un dels joves del juvenil que estan en dinàmica del primer equip
procedent del Cornellà. El coordinador del futbol base, Jordi Guillén, va descriure el
jugador com «un migcampista modern. És el que es diu ara un box to box, un jove amb molt de recorregut, treball, rigor tàctic i molt registre de gol. Té bona arribada des de segona línia i bona interpretació del joc aeri». En aquest sentit, els números donen la raó, perquè Agus és el màxim
golejador del Juvenil A amb 6 dianes, les darreres dues van arribar en la victòria grana per 0-3 al camp de l’Espanyol.
A més, Guillén va afegir que «és un comodí, a la base l’hem fet jugar de central, lateral i també de davanter». Agus Gutiérrez és un jugador que coneix bé Dani Vidal.
El tècnic grana compta amb ell, i més jugadors del Juvenil A, en els seus entrenaments. De fet, Vidal va assenyalar que «deu estar present en el 40% de les sessions del primer equip. A més, entrena en les sessions on sol haver-hi més càrrega de treball i més completes». El tècnic grana
el va descriure com «un noi que pica molta pedra. Com els jugadors que solen sortir del planter del Nàstic, té molt d’ofici i treball. Crec que de les millors coses que té és que té el cap centrat, gaudeix del futbol i no es fixa en tot el que rodeja aquest esport». El debut ha sigut l’inici d’un camí que ha de recórrer, com ja van fer Marc Montalvo i Óscar Sanz
Bona fornada
L’Agus no va ser l’únic jove jugador del planter a la banqueta, perquè també hi era el central Enric Pujol. Tots dos ja van jugar amb el primer equip a la Copa Catalunya amb jugadors com Salim Danshoko, Edward Wester, Adrián Alves Guillem Barrés i Oriol Subirats. Aquests dos últims ja han anat convocats amb el primer equip. Tots aquests han sorgit d’un Juvenil A del Nàstic que no ha suat per assolir l’objectiu de la permanència en el seu retorn a la Divisió d’Honor. A les ordres de Xavi Vilagut, les noves perles van estar a tocar de participar a la Copa del Rei. «És un orgull veure’l debutar. Reflecteix la feina que s’està fent a la base. Això és un avís també per a tota la resta, toca continuar creixent i picar a la porta i consolidar-se», va cloure Guillén.
Editorial
Ahir l’Ajuntament de Tarragona va presentar el projecte del primer cementiri civil públic de la ciutat. S’ubicarà a la Muntanya del Llorito, costarà aproximadament 1,8 milions d’euros, podria arribar a ocupar una superfície d’unes 15 hectàrees i el consell plenari haurà d’aprovar-lo definitivament. Sobta veure com una ciutat de les dimensions de Tarragona encara no té un espai públic on es puguin enterrar tots els seus ciutadans, siguin de la religió que siguin, si és que en tenen. El cementiri que té actualment Tarragona es va cedir per part de l’Ajuntament a la Fundació Hospital Sant Pau i
Santa Tecla l’any 1825 i, des d’aleshores, mai n’ha recuperat ni la titularitat ni la gestió completa. Es tracta, per tant, d’un cementiri catòlic, on les altres religions no poden prendre sepultura. És obligació del consistori oferir el servei de cementiri públic, malgrat que en moltes altres ciutats del país siguin les parròquies les que ofereixen aquest servei, però amb la diferència que els solars són municipals. Per tant, és una bona notícia que es comenci a plantejar el primer cementiri públic, civil i laic de Tarragona en uns terrenys de titularitat municipal. Tots els morts podran descansar en pau a la seva ciutat.
k Tribuna k
El dimecres passat es va celebrar la taula rodona dels grups municipals tarraconenses sobre el futur del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) organitzada per la Cambra de la Propietat Urbana de Tasrragona. Cada vegada Tarragona té més dubtes respecte que l’estació intermodal estigui en el nus de Vila-seca. S’ha obert el meló vers el projecte embrionari de l’àrea metropolitana, que ja estava quelcom madur i consensuat, però en una primera redacció del POUM tarragoní que es va aprovar l’any 2022 ja situava la intermodal en l’Horta Gran i que actualment la majoria de partits de la ciutat, a excepció d’En Comú Podem, volen aquesta proposta urbanística. Aquest és l’acord de la junta de portaveus del proppassat divendres. El futur POUM dibuixa un anell ferroviari que permet l’arribada dels trens AVE a la ciutat i libra de tràfic part de la façana marítima. L’Estat i la Generalitat ja coneixen aquesta proposta de situar l’estació intermodal en la zona entre la carretera de València, l’A-27 i la T-11, prop dels terrenys del Tritón. És a dir, molt prop dels grans pols generadors de mobilitat, com son l’hospital Joan XXIII, les futures Ciutat Judicial i la Laboral/Complex Educatiu o el nou barri tecnològic previst junt al Francolí. Això resoldria un deute històric de Tarragona, ja que llavors els trens AVE arribarien al centre de la ciutat.
Josep Maria Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís
El POUM de 2013 ja proposava desviar el tren per darrere de la ciutat. A l’altura del hospital hi haurà una segona línia de 9,3 km. de llargada, soterrada a sota de l’A-7 i encerclarà el nucli urbà fins el Nou Estadi, per enllaçar
Amb les darreres decisions, com la línia AVE Madrid-Barcelona i l'Euromed ValènciaBarcelona, Tarragona ha vist perdre connexions els darrers anys
amb l’actual via de la costa. A més el nou traçat incorpora dos baixadors, un en la zona del Campus Catalunya de la URV i l’altre a l’Arrabassada. El conseller d’Urbanisme Nacho Garcia Latorre ha manifestat que «tant el Ministeri de Transports com la Generalitat ho han vist molt bé i creuen que no és una proposta descabellada, sinó que té tot el sentit». Per l’Ajuntament la viabilitat tècnica «està garantida». El cost econòmic, tenint en compte que el nou traçat és íntegrament un túnel, s’estima en 2.000 mi-
lions d’euros. El mes de febrer passat, el govern central no va donar la resposta a les al·legacions que van presentar els ajuntaments ara fa un any. Les obres de l’estació deurien començar l’any 2026. En la reunió del mes de febrer de la comissió bilateral entre l’Estat i la Generalitat es va acordar que entre les inversions del Pla de Rodalies pel període 2025-2030, estaria inclòs aquest projecte. Tarragona ja va allegar l’abril de 2024 que amb la possible entrada en funcionament de la intermodal de Vila-seca, es perdrien més serveis ferroviaris. L’estació del carrer Barcelona tarraconense supera els dos milions d’usuaris tan sols en els serveis de distància mitja. És sens dubte l’estació amb més demanda del sud de Catalunya. Amb les darreres decisions, línia AVE Madrid-Barcelona i l’Euromed València-Barcelona, Tarragona ha vist perdre un grapat de connexions els darrers anys. El 2018 es va signar l'Acord Bilateral per a l’Impuls Ferroviari, Pacte de la Boella, entre els alcaldes Ballesteros i Pellicer, que contemplava l’embrió del futur consens dels municipis metropolitans on s’incorporava la petició de l’estació de l’Horta Gran. La realitat és que després de vora dos anys de reunions i comissions no s’hagi trobat encara una fórmula que permet pactar les desavinences i salvaguardar el gran projecte metropolità. Sempre s’ha dit que rectificar és de savis.
k Tribuna k
Tarragona necessita dos CUAP, no un de sol. Aquests centres d’urgències d’atenció primària, oberts les 24 hores i equipats per fer analítiques i radiografies, tenen com a funció principal resoldre problemes de salut urgents de baixa i mitjana complexitat. Aquestes afeccions es poden atendre abans en els CUAP que a les urgències hospitalàries, on es prioritzen els casos de risc vital. A més, ajuden a descongestionar-les.
La recent visita a Tarragona per part de la consellera de Salut, Olga Pané, ha servit per reiterar que la necessitat del servei de CUAP continua aturada. També ha generat rebuig pel veïnat de Ponent i la Federació d’Associacions de Veïns, que discrepen de la proposta del Govern socialista de Salvador Illa sobre tornar a estudiar la zona on ubicar-lo.
Tarragona menystinguda
Des del Grup Parlamentari de Junts per Catalunya, el passat 2 de desembre vam registrar una proposta de resolució amb una mirada a mitjà termini sobre la planificació sanitària a Tarragona. Pel seu volum de població, la ciutat ha de tenir dos CUAP, no només un, i evitar enfrontaments entre àrees i barris.
La ciutat de Barcelona en té diversos, i Girona o Lleida també en disposen, igual que altres localitats menys poblades. En canvi, Tarragona és l’única capital de demarcació que encara no en té cap. Cambrils, Reus o Salou ja els van obrir, fet que evidencia un doble greuge comparatiu.
La nostra proposta —pendent de votació al Parlament en una comissió de salut on es dilaten les tramitacions— demana planificar, amb consens amb l’Ajuntament i amb caràcter urgent, dos CUAP al terme municipal. S’hauria de prioritzar el primer amb immediatesa i calendaritzar ara mateix el segon, en terrenys cedits pel consistori i responent a les necessitats sanitàries de la ciutat i l’entorn. Barcelona versus Tarragona
Fins i tot si el Parlament aprova els dos CUAP, el darrer any demostra que el PSC no defensa els interessos del Camp de Tarragona
Cal una visió de conjunt, valenta i amb sentit de ciutat. L’anunci de la Consellera no reconeix la feina realitzada que visualitzava que Ponent té prestacions menors que altres zones. Aquest posicionament repeteix l’error del règim franquista d’un urbanisme desequilibrat i una planificació deficient. Fins i tot si el Parlament aprova els dos CUAP, el darrer any demostra que el PSC no defensa els interessos del Camp de Tarragona. Cal recordar que van votar en contra de l’aparcament low cost a l’estació del Camp de Tarragona en terrenys cedits per la Secuita, aprovat per àmplia majoria. Des de Barcelona també s’han oposat a declarar la Processó del Sant Enterrament —que enguany fa 475 anys— com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional, tot i l’acord unànime de l’Ajuntament de Tarragona i el greuge patit envers a d’altres celebracions similars.
El Govern d’Illa no respon a les necessitats de la ciutadania, desobeeix els acords parlamentaris, i es mou dins una dinàmica propagandística que no soluciona els problemes reals de les persones del sud del país.
de Catalunya
Mor l’exdirigent cafeter colombià
Jorge Cárdenas Gutiérrez als 94 anys
Obituari l Jorge Cárdenas Gutiérrez, exdirector de la Federació Nacional de Cafeters de Colòmbia, ha mort als 94 anys. Va dirigir l’entitat durant dinou anys i va deixar una forta empremta al sector. Era pare de l’exministre d’Hisenda colombià Mauricio Cárdenas Santamaría. EFE
Obituari l Mario Vargas
Llosa va morir ahir diumenge a Lima als 89 anys. La seva família ho va comunicar a través de xarxes socials, on el seu fill Álvaro destacà la seva vida «llarga, múltiple i fructífera». No es farà cap cerimònia pública i les seves despulles seran cremades. Amb ell s’apaga l’últim gran nom del ‘boom llatinoamericà’, mo-
Tarragona
Nieves Umaran Letona.
viment que compartí amb García Márquez, Cortázar i Fuentes. Premi Nobel de Literatura el 2010, va ser autor d’una obra innovadora, marcada per la reconstrucció de vivències peruanes. Va rebre també el Cervantes, el Planeta, el Príncep d’Astúries o el Rómulo Gallegos. Era membre de l’acadèmia espanyola de la llengua. Agències
Mor Joan Estrada Oriol, empresari i exregidor de Cambrils, als 96 anys
Obituari l Va formar part del primer consistori democràtic entre els anys 1979 i 1981
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Pau.
Luís Muñoz Pulgarín.
Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Jaime Fosch Gual.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h a la Catedral.
Reus
Encarna Ramírez Pérez.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.
Salou
Fina Escribano Martinez.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori Mémora de Salou.
Redacció L’exregidor i empresari cambrilenc Joan Estrada Oriol va morir dissabte passat a l’edat de 96 anys. El funeral en la seva memòria es va celebrar ahir dilluns al matí a la parròquia de Santa Maria de Cambrils, amb l’assistència de familiars, amistats i representants institucionals. L’Ajuntament de Cambrils ha expressat el seu més sentit condol per la seva pèrdua. Estrada va formar part del primer consistori democràtic de Cambrils, exercint de regidor entre els anys 1979 i 1981. Ho va fer dins un govern de concentració encapçalat per l’alcalde Josep Queralt Muñoz i integrat per tots els regidors electes, que van governar per unanimitat. A mig mandat, va cedir el relleu a Salvador Gaya Guinjoan, que ocupà el càrrec fins a les eleccions municipals del 1983.
A banda, Estrada també va destacar per la seva activitat empresarial. Va fundar diverses empreses d’èxit i entre els anys 1956 i 1965 va residir en diversos països d’Amèrica del Sud. En aquest període va impulsar projectes empresarials i va treballar a la fàbrica de General Motor de Sao Paulo, al Brasil.
Avui felicita als que es diuen: Telm, Crescent, Basilissa Anastàsia.
21/03 al 19/04 ÀRIES
En totes les teves activitats socials trobaràs oportunitats per a avançar en els teus projectes idees. Els viatges seran molt rendibles.
LLEÓ
23/07 al 22/08
En les teves relacions socials de treball trobaràs una mútua col·laboració. La teva capacitat de treball serà òptima. La teva parella t’ajudarà.
22/11 al 21/12 SAGITARI
Se t’obriran noves importants possibilitats en el professional que no has de rebutjar encara que assumptes familiars t’ho impedeixin.
20/04 al 20/05
Obtindràs millors beneficis de tot allò que vingui des de lluny no intervinguin familiars o pròxims. La jornada serà tranquil·la en la llar.
23/08 al 22/09 VERGE
No et compliquis la vida en la jornada ficant-te en els assumptes de terceres persones. Cerca resoldre els teus problemes on trobaràs facilitats.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Hi haurà avui novetats sorpreses en el teu món financer. És recomanable posis molta atenció a les teves inversions i despeses.
10:00 De Tramuntana a Mestral. Capítol 2 10:30 Notícies en xarxa
11:30 Va passar aquí. Catalunya
12:00 Teló de fons
12:30 Documental: Ona local. La Ràdio Propera
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2025
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Cercle central (r)
17:00 Notícies migdia (r)
17:30 Elles: Tercera Temporada
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Converses connecticat
19:00 Documental: El meu avi va anar a Cuba
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
La teva capacitat de treball serà molt alta així com els beneficis que obtinguis. Compte amb l’orgull, més temprança avui. Nit passional.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Et trobaràs vitalment positiu això t’impulsarà a la conquesta de noves metes. En la família hi haurà alts baixos però seran solucionats.
20/01 al 18/02 AQUARI
Anímicament hi haurà en tu diversos canvis estaràs molt susceptible al que diguin o facin els altres. Utilitza la diplomàcia no et deixis portar per impulsos.
21/06 al 22/07
Sorgiran situacions inesperades en el teu ambient laboral familiar poc controlables. Convé mantinguis la calma no et precipitis en res.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Les teves relacions íntimes seran una mica confuses i els altres no estaran avui a l’altura de les teves necessitats. Tingues paciència que tot canviarà.
19/02 al 20/03 PEIXOS
T’arribarà l’ajuda d’una persona pròxima per a arreglar els teus problemes. En la família hi haurà canvis en l’amor continuarà el teu fort magnetisme.
10:00 Concerts privats
10:30 La tertúlia del Dorsal 12
11:00 Aventurístic
11:30 Concerts privats
12:00 Caminant per Catalunya
12:30 Concerts privats
13:00 Aventurístic
13:30 La tertúlia del Dorsal 12
14:00 Notícies 12
14:30 La tertúlia del Dorsal 12
15:00 Aventurístic
15:30 Concerts privats
16:00 Notícies 12
16:30 La tertúlia del Dorsal 12
17:00 Aventurístic
17:30 Concerts privats
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Converses Connecticat
19:00 El meu avi va anar a Cuba
20:00 Notícies 12
20:30 Com la nit el dia. On tour
21:00 Teló de fons
21:30 [RE]Poblem
22:00 Notícies 12
22:30 Com la nit el dia. On tour
23:00 Teló de fons
23:30 [RE]Poblem
TARRAGONA:
Sole Pons, Mª Mar Av. d´Andorra, 11 Telèfon 977 215 572 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Sans Porta, Pau Llovera, 47 Telèfon 977 341 943.
SALOU:
Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.
CAMBRILS:
Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912.
VALLS:
Tarragona. SE ALQUILAN APARTAMENTOS. 600€/ mes. Tel: 698.484.844
HOMBRE ALQUILA a HOMBRES que viven solos, LUJOSAS HABITACIONES en un amplio chalet ubicado en la mejor urbanización de la zona de Oleiros (A Coruña). Precio moderado. Tel: 617.055.262
OFREZCO MIS SERVICIOS para LIMPIEZA Y CUIDADO DE MAYORES. Tel: 624.643.928
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
JULIA. MASAJE TERAPEÚTICO en camilla con aromaterapia. Reus. Tel: 634.777.389
MAESTRO KINA AFRICANO
HORITZONTALS: 1. Dialecte del xinès, originari de Pequín. Garrí. 2. Poble preromà del nord de Lleó. Viu en un convent. 3. Indica pel seu nom alguna cosa. Que té afinitat. Mil. 4. Final de mes. Roca volcànica. Lletra doble. 5. Comença la calor. Antic poble ibèric del País Valencià. És flonjo girat. 6. Existir. Lletra sense final. Normalment és de suro. Està al fons del bar. 7. Troncs d’estàtues. Doni voltes sobre un eix. 8. Badia petita. Motius de molt de pes. Urani. 9. Principi d’una raó. Teixits de lli i de cotó. Rata sense cap ni cua. 10. Faltava a la fidelitat. Dita enginyosa espontània. 11. Allargament d’una síl·laba breu. Negocis bruts. 12. Rapirà. Fet d’os. VERTICALS: 1. Són per agafar els estris. És viu molt atrevit. 2. Puja per baix molt mústia. Arquebisbe amb poder civil. 3. Maten per baix sense vocals. Origen de l’erotisme. És apta i ascendent, però sense principis. 4. Batalles judicials. Emès per les ones hertzianes. 5. Robes fetes malbé. Mesura que iguala altures. 6. Enmig de París. Va quedar astorat de por. Enmig de la fira. 7. S’acaba el conte per baix. Final de la nit. Posa sal al menjar. Enmig del cap. 8. Menjat per les rates. Buit en el tall d’un instrument. 9. Ferro que subjecta. Serveix per assecar figues. Sigla anglesa d’OVNI. 10. Resi. Contràries a nosaltres. 11. Ha entrat en declivi. Una de deu. Trets disparats. 12. Una de feble. Serveix per fer-ne molts. Tesi sense una part. TV local
Pérez, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370.
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent Carretera de Valls, 57 Telèfon 977 661 656.
Solució: nivell mitjà
23:00 Notícies vespre (r)
El temps
00:00 Notícies 12
Màxima Mínima Estat del cel
Solució dels mots encreuats
Circularan bandes de núvols alts i mitjans que deixaran el cel poc o localment mig ennuvolat, si bé seran més abundants i compactes al quadrant nord-oest. Independentment, a partir del final del matí creixeran nuvolades a punts de muntanya que deixaran el cel molt ennuvolat o puntualment cobert, i que al llarg de la tarda afectaran altres indrets del país.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més baixa, sobretot al Pirineu. Per la seva banda, la màxima també serà lleugerament o moderadament més baixa, tret de trams del litoral central i nord on serà semblant.
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestarplacer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
Medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante. Negocios, deporte, divorcios y mal de ojo. Limpieza, seguridad, impotencia sexual. ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! Llama al Tel. 638.320.349
ALTRES
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Llibres ‘De tot el que estimo’, de l’editorial tarragonina ‘Piscina, un petit oceà’, reconstrueix el camí universal de l’exili mitjançant les paraules de Pere Calders en un llibre interactiu
Fer llibres de manera pausada, tossuda i delicada. Que cada història n’expliqui moltes altres i que els contes deixin pòsit. Treballar amb una línia editorial que no sigui recta, sinó ondulada.
Aquestes són algunes de les línies mestres de l’editorial tarragonina a Piscina, un petit oceà que és a un any de celebrar el 15è aniversari. El projecte va néixer el 2011, impulsat per Joan Rioné, que aquest Sant Jordi ha presentat la seva última novetat. Es tracta d’un llibre que, tal com admetia el mateix Rioné en la presentació celebrada la setmana passada, l’ha fet «patir i gaudir de valent». En aquesta ocasió l’editor ha volgut recórrer el camí de l’exili a través d’un text de Pere Calders, escrit l’any 1939, en què l’autor, exiliat a Mèxic, descriu tot allò que va veient des que travessa la frontera. «Amb aquest llibre volia reivindicar la figura de Calders, no només com a escriptor, sinó també com a testimoni de primera línia», explicava el Joan. A partir d’aquesta idea, Rioné ha construït un relat visual que parla de les migracions universals així com de qüestions com la identitat, la memòria o la solidaritat. I, tot, com és habitual en ell, amb una mirada sobre l’infant. En aquest cas, a més, amb la clara determinació de «no explicar-ho des de la violència, la por o, el que és pitjor, la llàstima».
En aquest camí el Joan s’ha fet acompanyar d’Alejandra Zúñiga Cárdenas, il·lustradora mexicana que ha volgut explicar
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
la migració des de la seva pròpia experiència: «Jo soc migrada dues vegades. De petita, cap als EUA, i després a Catalunya. Totes dues van ser experiències de resiliència i de recerca de la identitat. I no va ser fàcil, perquè l’enyorança s’instal·la com una emoció que acompanya per sempre qualsevol persona que deixa el seu entorn», explicava en la presentació.
Cristina Serret Alonso
La il·lustració que obre el llibre, obra d’Alejandra Zúñiga Cárdenas.
Rioné també va admetre que, de la mà de l’Alexandra, el llibre va agafar un camí inesperat. «Ha sigut un projecte bonic i difícil de fer», admetia la il·lustradora, que va acceptar el joc de l’editor de no contrastar les illustracions amb el text original. «Aquest llibre va en la línia que vam encetar amb Lluny del món, en què no es tractava només d’illustrar un text, sinó de fer una obra totalment nova a través de les il·lustracions», explicava el Joan. A De tot el que estimo, el lector es trobarà tot el text dividit en vint-i-dos fragments per tal que ell mateix vagi component les pàgines, associant les paraules a cadascuna de les imatges.
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Viñuales va traslladar a Madrid el seu «desig» de disposar d’una estació intermodal a l’Horta Gran Tarragona
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El vigilant del Camp
En aquests temps cada cop més convulsos i excitants, és bo tenir present la màxima del guru Biel Perelló que diu: per molt bona que sigui la teva ideologia, sempre la compartiràs amb algun idiota. L’aplicació d’aquest teorema és especialment sagnant, per exemple i ara que ens hem despertat del somni, en el cas de l’independentisme. Però també està bé recordar-se’n quan parlem de les pallassades extremes de Donald Trump. La societat europea se sent molt còmoda i moralment superior ridiculitzant el personatge, i no seré pas jo qui ho impedirà: la sàtira és el camí més recte cap a la veritat. Ara bé, compte que els que fem el ridícul no acabem sent naltros. No sabem per on petarà aquesta guerra comercial tan llargament anunciada, i és difícil de preveure qui rebrà les hòsties més sonores (tot i que el més probable és que siguem nosaltres els pobres). El que sí que sabem, amb bastantes i acumulades evidències, és que la globalització neoliberal ha estat una petita catàstrofe per a les classes treballadores i menestrals d’Occident. Per molt que els dirigents europeus estiguin escagarrinats i la propaganda oficial ho oculti, la globalització es combat, de tota la vida, amb proteccionisme. És un contrasentit omplir-se la boca cada dia de km. 0, de conservació dels ecosistemes, de reivindicació del patrimoni cultural i de desturistificació (les taxes turístiques també són un aranzel) i, en canvi, tenir atacs d’urticària quan es plantegen mesures efectives de protecció d’aquests elements. Per no parlar d’aquesta estranya aversió, un esport nacional, a la reindustrialització, que és l’única manera de recuperar poder. I aquí amollarem l’exemple luctuós de la Lotte de Mont-roig. Així que calma, i fem el favor de no repetir com a lloros els eslògans precuinats de l’enemic.
Miquel Bonet Escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
El capità del Barça, Ter Stegen, visita el Priorat i sopa al restaurant Brots de Poboleda Societat Luna Negrín, representant de Madrid, es corona a Salou com a Miss RNB Espanya 2025 Societat