Reus
L’ampliació pactada del Prat i la seva repercussió a l’aeroport de Reus: entre el desig i les especulacions
Infraestructures 15
L’Estat ja ha recollit les al·legacions a la Intermodal de Vila-seca i està pendent de la declaració d’impacte ambiental
Opinió 21 Lluís Badia. Ser transversal: «A l’hora d’analitzar les enquestes socials, el que queda clar és que la gent no és radical, quasi mai»
El Nàstic es queda a tocar del miracle en una nova pròrroga amarga. L’equip perd la tercera final de play-off en quatre anys i, malgrat guanyar a Donostia (1-2), el mal resultat a casa i un arbitratge dolent condemnen l’equip grana a continuar a Primera Federació
Real Sociedad B. Arana, Iñaki Rupérez, Peru Rodríguez, Beitia, Jon Balda, Carbonell Marchal (72’), Eder Garcia (Orobengoa, 61’), Mikel Rodríguez (Lebarbier, 113’), Astiazaran (Guibelalde, 72’), Mikel Goti (Agote, 99’) i Mariezkurrena Carrera (72’). Nàstic. Dani Rebollo, Migue Leal, Pol Domingo (Leal, 91’), Óscar Sanz, Joan Oriol, Marc Montalvo, Ander Gorostidi (Torres, 106’), David Concha (Narro, 64’), Jaume Jardí (Marc Fernández, 72’), Antoñín Cortés (Jiménez, 64’) i Pablo Fernández. Gols. 0-1, Jaume Jardí (37’’); 0-2, Joan Oriol de penal (78’) i 1-2, Guibelalde de penal (107’’). Àrbitre. Abraham Domínguez Cervantes (andalús). Va mostrar la targeta groga als locals Eder Garcia, Ruperez, Mariezkurrena, i Carrera, i als visitants Oriol, Gorostidi, Domingo, Migue, Pablo i Leal. Incidències. Partit de la final de play-off disputat a Zubieta amb més de 350 nastiquers desplaçats.
Futbol l Els grana van fregar la perfecció amb coratge i ambició i tornen a perdre en una nova pròrroga amarga
El Nàstic va morir dempeus. El conjunt grana es va quedar a tocar del miracle en un partit que va fregar la perfecció, però que no ho va ser. La llosa de perdre 1-3 a casa obligava a una gesta perfecta, però l’exhibit a Zubieta no va ser prou. Jaume Jardí va donar esperança amb un golàs, Joan Oriol va donar motius per creure i els de Luis César es van qeudar a tocar del tercer, però un epnal a la pròrroga va ser la llança que va acabar de matar al Nàstic. A tocar del miracle, de nou a tocar de Segona.
L’entitat grana tenia dibuixat el
sender de la remuntada. Per aconseguir-ho, Luis César va donar una bona sacsejada a l’onze amb Óscar Sanz i Pol Domingo per suplir un Enric Pujol lesionat i Unai Dufur descartat. El Nàstic va sortir a la gespa amb les idees clares. S’havia d’aproximar a l’àrea i ho va aconseguir de la millor manera als primers cinc minuts de partit. Marc Montalvo va robar una pilota al mig del camp i va cedir la possessió a Gorostidi. Aquest la va filtrar entre els dos defensors i allà, Antoñín va aparèixer en el mà a mà. Malauradament, Arana va
aturar el duel.
El Sanse no es va fer enrere. El filial basc no es va fer enrere al terreny de joc i va fer un pas endavant buscant l’esquena de la defensa grana. El seu talent i velocitat va trobar els espais per fer mal. Astiazaran va liderar la primera picada i la va posar al segon pal, on Mikel va enviar l’esfèric per sobre del travesser. En aquest combat de boxa particular cap dos púgils va flaquejar.
El Nàstic feia passos endavant amb més criteri, però el Sanse no afluixava amb els contraatacs. De nou, bola ràpida i centre al segon pal i aquesta vegada era Astiazaran qui rematava per sobre de la porteria de Dani Rebollo. El conjunt grana ho feia amb la pilota aturada. Cada servei de banda es convertia en un
centre amb la força d’Óscar Sanz. La catapulta Sanz la va posar a l’àrea petita i Antoñín la va engaltar, però no va poder superar el mar de cames del Sanse.
Faltava provar més. Les aproximacions estaven bé, el control estava millor, però no hi havia rematades a porta. Era necessari provar, i qui ho va fer va ser Jaume Jardí. el reusenc va treure màgia de nou i va elaborar un centre-xut que es va anar enverinant i va sorprendre Arana per colar-se al fons de la xarxa.
Més vida
El gol era vida. El sender continuava il·luminat i guiava al Nàstic. Era el que necessitava abans del descans. Era esperança que encenia als jugadors i a l’afició per igual.
D’aquesta manera va sortir el Nàstic a la represa. Encès d’esperança. Amb ganes de mossegar i David Concha ho va fer amb un tir creuat al primer minut. El Nàstic volia el segon i se l’estava guanyant. La boira i la pluja començaven a aparèixer i es trobaven un Nàstic completament domimant contra un Sanse que no volia caure. Com el púgil més dur, el filial vasc va rebre els cops i se’ls va tornar amb arribades que frenaven el torrent grana. El temps només donava més ales a un Nàstic completament bolcat en atac. Eren arguments per a un miracle. Tothom creia en el miracle i van forçar el segon. Narro va buscar una passada en profunditat, però Arana es va avançar. La pilota se li va escapar dels guanyts i allà va aparèixer
Fernández i Antoñín Cortés celebrant el gol de Jaume Jardí, el gol de l’esperança, mentre que demanen a l’afició un nou esforç per animar-los. Andrés Álvarez
Mur grana
Pol Domingo i Óscar
Sanz van completar un dels millors partits en defensa del curs
Álex
Jiménez. Aquesta vegada Arana va fer tard i el va tirar a terra. Era penal clar i l’àrbitre ho va dictar. El capità Joan Oriol es va posar l’equip a l’esquena de nou. I amb confiança fèrria va marcar el gol que forçava la pròrroga. Era un 0-2 que deixava glaçat Zubieta mentre que els nastiquers desplaçats feien del camp d’entrenament el Nou Estadi. Uns a la grada, uns altres a la muntanya i d’altres molts al Parc Francolí.
Insistir
Això no va quedar aquí, perquè el Nàstic podria no haver acabat anant a la pròrroga. Al minut següent, una genialitat de Víctor Narro va brindar l’opció del 0-3 a Marc Fernández. El segon capità va armar el tir, però el xut creuat no va entrar i el partit va anar condemnat a la pròrroga. Els grana no van baixar els braços.. El miracle continua viu, el sender il·luminat i el Nàstic va anar a buscar el tercer. Ho va fer des del còrner, ho va fer amb centrades laterals, però la pilota no anava entre els tres pals. Eren els grana, ahir de verd, els que més actius estaven sobre la gespa contra un Sanse que no sabia si demanar l’hora, anar al contraatac, o
La llosa
La duresa de la derrota al Nou Estadi va dificultar la gesta dels grana
preparar-se per rebre.
Amb tot, el talent inherent d’un filial va donar espurnes de genialitat que van causar tot un incendi. En una centrada lateral, l’àrbitre va xiular un penal a Migue Leal per unes mans ben rigoroses. Tot nastiquer va contenir l’alè. Resant per Dani Rebollo, creuant els dits perquè la pilota sortís per sobre del travesser. Però va anar dins. A la pròrroga amarga. Va anar dins. Un any després, de nou a la pròrroga. Guibelalde va marcar l’1-2, un cop directe a la mandíbula que va deixar KO al Nàstic i a tot nastiquer.
Tot i així, els grana van voler moritr dempeus. Van voler acabar la temporada lluitant fins al final, tal com resa el lema a la samarreta i el lema d’un escut i tota una ciutat. Els grana van morir penjant pilotes a camp contrari i, fins i tot, reclamant un penal. Però la derrota per 1-3 al Nou Estadi Costa Daurada va acabar pesant molt. Aquesta llosa era molt difícil d’aixecar. Al final va acabar sent impossible.
Fins aquí va arribar el Nàstic aquesta temporada. Aquest va ser el final. A tocar del miracle. Donant pas a una nit de desolació a Tarragona.
Les declaracions
Lluís Fàbregas: «La sensació és d’injustícia clara, però assumim la culpa que ens correspon»
El president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas va destacar en el postpartit que «la sensació és d’in-
justícia clara en el terreny de joc. El Nàstic ha fet l’impossible per posar-se 0-3 i primer hi ha hagut un penal inexistent a la pròrroga i un altre de claríssim no xiulat». Amb tot, també afegir que «això no treu que vam perdre de tres a casa regalant dos gols. Assumim la culpa que ens correspon». Amb aquestes polèmiques, Fàbregas va ser
rotund subratllant que «vam demanar el VAR i hauríem sortit beneficiats. Sempre hem posat damunt la taula que el no haver VAR és una mancança més d’aquesta categoria que juga finals en camps d’entrenament». El president va cloure assenyalant que en els pròxims dies es treballarà en decidir el futur de la plantilla.
Dani Rebollo
Segur
Va tenir poca feina i la que va arribar la va aturar. Només li va faltar evitar el gol de penal, però va ser la seva creu.
Ander Gorostidi
Atrafegat
Va tenir molta feina en el control i se’l va veure poc en atac, però va poder filtrar alguna pilota.
Migue Leal
Insistent
No va parar de generar per la seva banda. Va treballar com el que és i va ser castigat amb un penal a la pròrroga.
David Concha
Tapat
Va tenir alguna jugada esporàdica tant en atac com en defensa, però no se’l va veure molt per la banda.
Luis César
Reactiu
Va preparar una bona resposta a l’1-3, l’equip va estar ordenat i contundent, però la llosa de la derrota a casa va ser impossible
Pol Domingo
Bentornat
Va ser sòlid i dur a l’eix de la defensa. Posar-ho de central era el que es demanava tot el curs i va demostrar el que val.
Jaume Jardí
Màgic
Va marcar el gol de l’esperança. Tot un golàs, premi d’un partit molt correcte i proactiu de l’extrem reusenc.
Álex Jiménez
Creient
No es va cansar de pressionar i gràcies a la seva insistència es va aconseguir el penal que va significar el 0-2.
Óscar Sanz
Contundent
Va estar dur en els duels i no va deixar als davanters jugar a la seva esquena. Catapulta en el servei de banda..
Antoñín Cortés
Intermitent
No va aparèixer tant com se l’esperava. Va tenir la primera del partit. El Nàstic necessitava més el seu encert.
Marc Fernández
Motivat
Va sortir amb tot amb ganes d’ajudar a l’equip. Va tenir a les botes l’ocasió del 0-3 i gairebé força un penal.
Joan Oriol
Immens
Partidàs del capità grana. Sang freda en el gol de penal i ho va deixar tot per parar el perill per la seva banda.
Pablo Fernández
Gladiador
Va guanyar tots i cadascun dels duels aeris. Només li va faltar aparèixer a la porteria rival.. Camí a segona.
Antonio Leal
Refresc
Va entrar a la pròrroga per suplir a Pol Domingo i va complir en el seu paper a l’eix de la defensa.
Luis César: «Estem abatuts i derrotats, ho sentim molt per tothom»
Futbol l El tècnic grana va assenyalar l’àrbitre i el fet de quedar cinquè
El tècnic del Nàstic de Tarragona, Luis César, va sortir «abatut i derrotat» i va afegir que «ho sentim molt per als jugadors, per als aficionats i per a tothom. Ho hem intentat fins al final». César va assenyalar l’àrbitre destacant que «em diuen que el penal no ha sigut. Quan en una jugada d’aquest nivell l’àrbitre
es confon, és decisiu». Amb tot, el tècnic grana va afegir una nova causa a la derrota «no vull atribuir la derrota només al penal. També al fet de quedar cinquè. Quedant cinquè és molt difícil ascendir de categoria. No m’ha agradat l’arbitratge, però el vertader problema és haver acabat en cinquena posició».
««Tenia esperança perquè sabia que el partit podia
Marc Montalvo
Madur
Partidàs del migcampista. Va liderar la medul·lar grana i no es va deixar intimidar, sinó que va mostrar personalitat.
Víctor Narro
Revulsiu
Va ser un dels millors des que va entrar al camp. De nou per l’esquerra va oferir perill i espurna.
Roberto Torres
Invisible
No va estar encertat, però tampoc va gaudir de molt de temps en sortir a la segona part de la pròrroga.
Pel que fa a la gent que s’ha desplaçat, César va destacar que «em dol molt per ells. El futbol és dels aficionats i amb aquest escut es pateix molt. Em dol per ells i pels jugadors, però no hem sigut capaços d’aconseguir-ho».
anar bé. Hem fet coses molt bé, però ens ha faltat també la sort», va apuntar Luis César- El tècnic gallec també va posar el punt de mira al futur immediat i va apuntar que «ara toca passar el duel, el dolor i continuar endavant. No hi ha temps per descansar, s’ha de resistir i continuar endavant. Estem fets pols, però no tenim molt de temps per pensar».
En el cas dels jugadors, el tècnic gallec va ser contundent i va apuntar que «ara mateix no els puc dir res. No necessiten els meus ànims, perquè només són paraules buides. El que necessiten ara és passar el duel, no les meves paraules». A més, va afegir que «a partir de demà poden venir les paraules d’ànim. Ara toca patir, perquè no hem sigut capaços».
L’aplicació de la Generalitat de Catalunya t’ofereix una àmplia varietat d’experiències culturals segons els teus interessos
Redacció
L’oferta cultural a Catalunya és tan diversa que sovint costa trobar propostes de manera ràpida i personalitzada. Una bona opció és Vibra, una aplicació que et proposa plans per fer arreu del territori segons els teus interessos culturals.
Impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Vibra et permet accedir a la cultura de tot el territori de manera fàcil, ràpida i gratuïta. La pots descarregar tant per a Android com per a IOS.
Actualment, Vibra mostra més de 1.500 experiències culturals actualitzades diàriament. Cada usuari pot decidir registrar-s’hi o no, tot i que
fer-ho és l’opció més recomanable per tal de treure el màxim profit a l’aplicació. Així, només indicant la zona -Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona- i els àmbits culturals que prefereixes, Vibra et farà una tria personalitzada de propostes. Concerts, teatre, exposicions, cinema, literatura... des de les grans ciutats fins als nuclis més petits de Catalunya, abastant tot el territori. A més d’escollir la zona de preferència inicial, de fet, l’aplicació també permet activar la geolocalització per tal de recomanar-te aquelles opcions que tinguis més a prop en tot moment.
I si, a banda de recomanacions, prefereixes deixar-te endur per la
pròpia curiositat, ho pots fer navegant pel mapa de Catalunya, que compta amb més de 5.000 equipaments culturals registrats. Una de les línies de treball de la Generalitat és, precisament, la col·laboració amb entitats i equipaments públics i privats per tal de fomentar i afavorir la difusió de les seves activitats culturals. Vibra es consolida així com un dels canals de difusió cultural de què disposa la Generalitat per tal de fer arribar la cultura a tothom i contribuir a reforçar el teixit cultural català.
A Catalunya hi ha més de 5.000 equipaments culturals registrats i tots estan presents a l’aplicació
Amb l’ull posat a la ciutadania, Vibra cerca generar interacció i crear comunitat. D’entre totes les propostes, podràs marcar com a preferides les que més t’interessin i compartir-les amb altres persones. Si vols saber quines experiències estan tenint més èxit entre la comunitat, Vibra et mostra un llistat actualitzat de les activitats més populars del moment. A banda de les recomanacions personalitzades, Vibra ofereix a tots els usuaris una sèrie d’activitats classificades per temàtiques segons
el volum o rellevància en cada moment. Tot i que la majoria d’experiències són presencials, també hi ha una selecció d’activitats virtuals que pots gaudir sense haver de desplaçar-te. A més a més, Vibra també obre un espai per al joc, i et convida a repassar les tradicions catalanes de manera dinàmica i didàctica. Si no et vols perdre res, activa les notificacions i estigues al dia de les novetats principals. I doncs, què fas aquesta setmana? I durant l’estiu? Descarrega Vibra i troba tot allò que busques a l’instant. L’aplicació Vibra està cofinançada pel Programa del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de Catalunya 2021-2027.
Il·lusió, nervis, però, sobretot, amb molta esperança. Així van iniciar el trajecte a Donostia els més de 350 nastiquers que van viatjar a Zubieta per viure un partit de vida o mort. Al migdia, després de recórrer els més de 400 quilòmetres que separen la ciutat guipuscoana de Tarragona, desenes d’aficionats del Nàstic ja tenyien de grana els seus carrers. Passaven les hores i la tensió es palpava a l’ambient. Molts d’ells van optar per refugiar-se —i així calmar els seus nervis— al restaurant Bugati Erretegia, on el club tarragoní tenia preparada la Fan Zone.
Un dels punts més àlgids va ser l’arribada de l’equip quan, entre bengales, petards i càntics, els aficionats grana van acompanyar l’autobús fins a l’estadi. Molts d’ells, fins i tot, van viatjar sense entrada, convençuts que el miracle era possible. «Travessarem la muntanya per veure el partit
Futbol l Els nastiquers van viure ahir una muntanya russa d’emocions, però el final no va ser el desitjat
Tornar a aixecar-se... així és la vida, així és el Nàstic
com sigui», comentava un nastiquer. I així va ser. Fora de l’estadi, i en el punt més alt d’un pujol, desenes d’aficionats grana entonaven els càntics que iniciaven els afortunats que es trobaven dins de l’estadi. Ni l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, ni els consellers Berni Álvarez i Miquel Sàmper es van voler perdre una final plena de fe. El Nàstic, amb un resultat desfavorable en el partit d’anada, es jugava l’ascens just un
any després d’un dels episodis més cruels i dolorosos de la seva història. Malgrat això, després del xiulet inicial, l’afició va aconseguir convertir l’estadi de Zubieta en el Nou Estadi. Tothom hi creia. I amb la diana de Jaume Jardí totes les emocions contingudes es van alliberar. Era un gol d’anhel, de creure —encara més— i de confiar en la feina feta durant tot l’any.
Sota la boira i un lleuger plugim va arribar el segon gol grana, el del capità, el de Joan Oriol, que portava l’enfrontament a la pròrroga, on s’havia de decidir el futur del club. El Nàstic estava a punt d’aconseguir una ges-
L’anècdota
Desenes d’aficionats que van viatjar sense entrada van veure el partit des d’un turó
ta, però, quan semblava que aquest any seria el bo, va arribar la diana de la Real Sociedad B, que va caure com una galleda d’aigua freda, perquè això significava que el somni s’acabava i que, un any més, el Nàstic es tornava a quedar a les portes de pujar. Com pot ser tan cruel el futbol? Els jugadors van marxar de Zubieta devastats, entre aplaudiments i amb una afició orgullosa dels seus. Arriben, novament, dies extremadament durs, però el nastiquer s’aixecarà, com ja ho va fer contra el Màlaga. Estic segur que les llàgrimes d’aquests dies es convertiran, aviat, en abraçades de gol, en vespres d’alegria al Nou Estadi i en agafar el cotxe per seguir l’equip allà on vagi. No puc estar més d’acord amb les paraules que Joan Oriol va dir després d’aquest cop tan dur: «Aquests moments ens fan ser més nastiquers i estimar encara més el Nàstic». Caure i tornar-se a aixecar. Així és la vida i així és el Nàstic. Fins al final.
El temps, el marcador i el resultat de la lliga en contra, res va aturar a un centenar d’aficionats que ahir van voler viure des de la pantalla gegant del parc del Francolí la final del playoff d’ascens de Nàstic de Tarragona.
A la pista i a les grades, els presents van cridar els cognoms del jugador quan es va cantar l’onze inicial. El repte era majúscul, però la ciutat estava disposada a creure en el miracle.
L’arrencada va aixecar alguns aplaudiments, però no va ser fins a la primera arribada d’Antoñin que els aficionats es van començar a moure. Passats els trenta primers minuts, el públic semblava més animat, reaccionant a les targetes grogues en contra i els córners a favor, però faltava alguna cosa, faltava un gol.
No va tardar molt a arribar, una pilota de Jaume Jardí des de fora de l’àrea va acabar trobant la xarxa i la bogeria
Futbol l Centenars d’aficionats van aguantar ahir sota la pluja per un somni que semblava possible
va esclatar al Francolí. Crits, aplaudiments, abraçades i artificis, els ànims havien canviat. A l’ambient i al cap dels aficionats només s’escoltava una cosa: sí que es pot. Per davant, encara quedava arribar, almenys un cop més, a la porteria rival durant els primers noranta minuts. Tot i això, la mitja part va deixar una flaire esperançadora pels tarragonins.
La segona part va arrencar d’una altra manera, el públic
vibrava i el Nàstic ho acompanyava, arribant en dues ocasions durant els primers minuts.
A Donostia plovia, a Tarragona va arribar uns minuts després. Les inclemències van fer marxar alguns dels aficionats, però la gran majoria resistien per viure el miracle. Tot i que el partit es va refredar durant alguns minuts, un penal sobre Alex Jiménez va tornar a fer creure la ciutat.
La meteorologia adversa va portar també la sort pels granes, el capità Joan Oriol, va encertar el llançament de la pena màxima i la il·lusió es va tornar a deslligar.
La pluja agafava força i, amb ella, els crits de l’afició. El guió de Luís Cesar s’estava complint, tot i que tant ell com els aficionats haurien preferit tancar amb un tercer gol abans d’arribar a la pròrroga. No va poder ser i el minut noranta va arribar amb tot obert, el Nàstic necessitava un gol més per aconseguir el somni, per fer realitat el miracle. Malgrat tot, la segona meitat de la pròrroga va enfonsar els somnis del Nàstic i també el suport tècnic de Tarragona Ràdio per retransmetre la final. La pluja intensa no va fer marxar a la gran majoria dels aficionats, però va impossibilitar la pantalla.
Il·lusió
El gol de Joan Oriol va arribar sota la pluja i va encendre les esperances
Tot just quan es va xiular un penal favorable pel Sanse, el parc del Francolí es va quedar a les fosques. El Nàstic va lluitar fins al final i l’afició els va acompanyar. Tarragona suma a la seva història una altra nit fosca, una altra nit on s’ha deixat l’alè fins als minuts finals, però no ha pogut ser.
Seguretat l Se sumaran un sergent, dos caporals i una quinzena d’agents al servei ordinari de la policia tarragonina
Redacció
La Guàrdia Urbana de Tarragona té a punt els dispositius de seguretat amb motiu de la celebració de les festes de Sant Joan. Durant aquests dies, la ciutat està immersa en aquesta festivitat i hi ha organitzades desenes d’actes culturals, revetlles a la plaça Corsini i als barris, entre altres. Per aquest motiu, la policia tarragonina farà un desplegament important durant la revetlla de Sant Joan, ja que a banda dels agents i coman-
daments que formen part del servei ordinari es reforça amb un sergent, 2 caporals i 15 agents més.
L’objectiu és que la ciutadania pugui gaudir de les festes amb tranquil·litat i seguretat. Ara bé, des del cos policial demanem que la gent gaudeixi la revetlla amb respecte i civisme. A banda, la Guàrdia Urbana, en col·laboració amb Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Agents Rurals i Servei Marítim, ha preparat un dispositiu del 21 al 24 de juny per protegir espais com el Bosc
de la Marquesa, Tamarit, Cala Fonda o Cala Jovera.
D’aquesta manera, es pretén evitar acampades, impedir l’encesa de focs i l’ús de material pirotècnic en aquestes zones forestals, entre altres. En aquest dispositiu també es comptarà amb la participació dels vigilants del bosc de la Marquesa. Hi haurà vigilància per mar amb les embarcacions dels diferents cossos policials, per terra amb les patrulles sobre el terreny i per aire, amb els drons de la policia local.
Consells de Protecció Civil
Des del Departament de Protecció Civil de l’Ajuntament Tarragona faciliten una sèrie de consells molt útils per a la celebració de la revetlla i recorden que prevenir els incendis és responsabilitat de tothom. En cas d’emergència
cal trucar al 112. Està previst que una desena de voluntaris es despleguin amb l’ambulància i el vehicle amb la bomba d’aigua per a la revetlla a Corsini i pels correfocs.
Així, Protecció Civil recorda que les fogueres només es poden fer en espais autoritzats
També s’ha activat un dispositiu per protegir els espais naturals fins al dia 24
i no s’han d’utilitzar líquids inflamables per encendreles. Pel que fa a la pirotècnia, recomanen comprar només productes homologats, seguir les instruccions d’ús, no manipular-los dins de casa i evitar l’ús per part de menors sense supervisió.
Línies nocturnes de l’EMT L’EMT activarà totes les línies nocturnes la nit de la revetlla de Sant Joan: la L71 (Imperial Tàrraco-SPiSP-Sant Salvador), la L72 (Imperial Tàrraco-La Granja-Bonavista-La Canonja) i la L73 (Imperial Tàrraco-Boscos-La Mora). Amb motiu de la festivitat de Sant Joan, la zona regulada de la ciutat de Tarragona romandrà lliure de pagament. Del dilluns 23 de juny a les 12 h, fins al dimecres 25 a les 11 h.
Societat l L’arquebisbe diu que no es va acordar cap posicionament
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, no recolza el posicionament del president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i del secretari i portaveu de la mateixa, que va pocs dies va demanar un avançament electoral arran del cas Santos Cerdán. «No compartim en absolut aquelles declaracions», expressa Planellas. Segons l’arquebisbe, aquesta qüestió no va ser discutida formalment en l’última reunió de la permanent de la CEE, celebrada aquesta passada setmana a Madrid. «És important que quedi molt clar que Luis Argüello ha parlat sempre a títol personal, com a arquebisbe de Valladolid, i que les seves declaracions no representen el conjunt dels bisbes», exposa Planellas. El portaveu de la Conferèn-
L’arquebisbe Joan Planellas en una entrevista recent. Tjerk van der Meulen
cia Episcopal, Francisco García Magán, va expressar que «la corrupció és un dels càncers de la democràcia» i «afebleix els pilars de la democràcia» i va demanar que es convoquessin eleccions. En aquest sentit, García Magán va dir que cal mirar
pel «bé comú» i «l’estabilitat de l’Estat». Segons l’arquebisbe Planellas, l’Església no ha d’enquadrar-se en cap línia política. «La seva missió no és la d’entrar en el combat polític», sentencia l’arquebisbe de Tarragona.
Política l Els alcaldes decideixen avui la forma jurídica de l’ens metropolità, dies després de la reunió de secretaris i interventors
John Bugarin
Dia clau per a la definició del model de governança de la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. El Grup Impulsor tornarà a reunir-se avui per acabar de decidir quina ha de ser la forma jurídica del futur ens metropolità. Associació, consorci, mancomunitat o fundació van ser les opcions que es van posar sobre la taula durant la trobada que es va produir fa deu dies, la qual va acabar sense concrecions.
La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va deixar en mans dels ajunta-
ments l’elecció final, que han analitzat totes aquestes opcions durant els últims dies. De fet, els secretaris i interventors dels consistoris que conformen el Grup Impulsor es van reunir la setmana passada per analitzar quina d’aquestes figures és la més adient. A partir de la recomanació dels alts càrrecs municipals, els alcaldes prendran.
La Diputació, des de fora Llauradó va deixar entreveure que la Diputació podria fer una passa al costat i no formar part del nucli dur d’aquest futur ens metropoli-
Tanquen una part de la plaça del Fòrum després de realitzar-hi un tractament contra paneroles
Plagues l El precinte i les tanques es van col·locar divendres i es trauran aquest dimecres
J. Bugarin
La zona central de la plaça del Fòrum està precintada des del divendres. Aquell dia, l’Ajuntament de Tarragona va iniciar un tractament contra les paneroles que havien envaït aquest emblemàtic espai de la Part Alta ple de pedres romanes. El consistori va realitzar dur a terme actuació després de rebre l’avís per part dels veïns sobre l’alta presència d’aquests insectes. Segons fonts municipals, l’empresa encarregada del control de plagues —Secomsa—, va realitzar un informe i, posteriorment, es va decidir aplicar «un tractament continuat amb un gel tipus silicona», que és el mètode «menys agressiu possible» i indicat per a «espais exteriors».
L’Ajuntament va tancar aquesta part de la plaça per evitar-hi el pas de persones i està previst que el precinte i
les tanques es retirin aquest dimecres 25 juny al matí. «És un problema recurrent a l’estiu», assegura el president de l’Associació de Veïns Ara Part Alta, Quim Castellví, qui apunta que «aquest any s’ha avançat perquè aquestes setmanes ja ha començat a fer una calor que no és habitual». En aquest sentit, celebra que el consistori dugui a terme un tractament contra les paneroles, però considera que és necessari «fer tasques de prevenció i no esperar fins que surtin». El representant veïnal explica que «s’acumula molta brutícia entre les pedres de la plaça», on «hi ha mercadet dos dies a la setmana», i això atrau els insectes. Per això, reclama «més neteja» i un «manteniment recurrent» de l’espai. «Aquesta imatge no correspon a una ciutat que és Patrimoni de la Humanitat», etziba.
tà per passar a col·laborar des de fora. La presidenta d’administració provincial planteja continuar col·laborant des de fora, oferint suport econòmic i tècnic durant el procés de confecció de l’Àrea Metropolitana. Aquesta fórmula, però, genera reticències entre els ajuntaments on lidera el PSC (Constantí, Tarragona, Reus, Salou i la Canonja). Hi ha altres administracions i entitats privades que també han manifestat la seva voluntat de col·laborar en els diferents grups de treball que ha impulsat el Grup Impulsor, com és el cas del Port, Pimec
La presidenta de la Diputació va deixar la decisió final en mans dels ajuntaments
o ImpulscatSud. D’altra banda, cal recordar que es crearà una Oficina per al desenvolu-
pament i la competitivitat del Camp de Tarragona.
Sense Vila-seca L’Ajuntament de Vila-seca no va participar en la reunió de fa deu dies i tampoc assistirà a la d’avui. El motiu, com ha manifestat en diverses ocasions el seu alcalde, Pere Segura, és la «falta de confiança» per la polèmica de la Intermodal amb l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. En les últimes setmanes, la presidenta de la Diputació, així com l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, s’han mostrat optimistes respecte al retorn de Vila-seca als grups de treball.
Els veïns de la plaça del Fòrum van alertar l’Ajuntament de Tarragona sobre l’alta presència de paneroles en aquest espai de la
Joan Lizano
Amb l’escenari a les fosques i una veu en off que emergia del silenci, fent callar el murmuri expectant del públic, la sarsuela va tornar ahir diumenge a Tarragona. Un bri de llum, de la Coral Nova Unió de Vila-seca, va relatar l’amor d’una parella jove separada per la guerra i reunida a força de records, cançons i una emoció que va anar creixent fins fondre’s en un retrobament lluminós.
La funció, dirigida musicalment per David Molina i amb dramatúrgia de Joan Maria Vidal, va començar amb una imatge carregada de simbolisme: el cor entrant lentament amb fanalets i maletes, trencant la foscor amb una desfilada silenciosa. Aquell primer gest —l’entrada col·lectiva, gairebé ritual— marcava el to d’un muntatge construït amb fragments lírics de sarsuela i una posada en escena que fugia dels formats corals convencionals.
El relat escènic s’articulava a través de la història d’una jove parella separada per un conflicte que fa marxar el noi del poble. Ella, desconsolada, es queda sola entre les veus dels veïns i el record d’allò que s’ha trencat. Els textos parlats, en català, es combinaven amb peces musicals en castellà que reforçaven les emocions de cada moment. La soprano Paula Nogueira i el baríton Eduard Moreno,
Cultura
La Coral Nova Unió va oferir diumenge l’espectacle de sarsuela ‘Un bri de llum’
que donaven vida als dos protagonistes, van oferir una interpretació sòlida i expressiva, amb una complicitat que va travessar l’escenari i va arribar al públic.
Els més de cinquanta cantaires —amb una presència femenina notablement majoritària— es van repartir l’escenari segons veus i rols dins la dramatúrgia. Vestits amb roba de poble —xalecs, davantals, boines— i acompanyats per cubells, maletes i fanals, van contribuir a crear un ambient rural i familiar. El cor es movia amb fluïdesa, integrant-se a l’acció amb gestos senzills però significatius, i participant activament en el fil narratiu.
Un dels moments més celebrats va ser el número Donde estarán nuestros mozos, en què els bàndols masculí i femení trencaven la seva separació escènica i s’entrecreuaven en un joc de parelles i retrets que va arrencar riures i aplaudiments. Aquest tren-
cament formal va ser una de les apostes del muntatge: abandonar la rigidesa per do-
L’Ou com balla torna a presidir el claustre
Societat l El claustre de la Catedral es va convertir ahir, una altra vegada, en una desfilada de veïns i visitants desitjant veure l'Ou com balla dalt de la font. En un escenari immillorable pel que fa a història, natura i arquitectura, els tarragonins van tornar a reivindicar la seva identitat i les seves tradicions. a les 19 hores, va arrencar la Professó de Corpus encapçalada pel Magí de les Timbales, els Gegantons Negritos, els Gegants Moros i els Gegants Vells. Redacció/Tjerk van der Meulen
nar pas a una teatralitat dinàmica, que alternava moments d’intimitat i d’explosió coral.
La música, interpretada per una formació de piano, violí i percussió, va aportar colors i
Joan Maria Vidal en va signar la dramatúrgia a partir de les dotze peces musicals triades
atmosferes a cada escena. En especial, la percussió va fer un treball destacat d’ambientació, recreant sons, ritmes i fins i tot moviments de dansa amb força dramàtica. El retorn del jove al poble, l’emocionant reencontre amb la seva estimada —«Tu ets la meva llum», es diuen— i la festa final amb danses populars i banderes van marcar un clímax ple d’energia. En l’última escena, amb els cantaires ballant per l’escenari, onejant banderes i llançant-les enlaire com si fossin barrets de graduació, la història es tancava amb un gest de celebració collectiva i reconciliació.
Els aplaudiments finals van ser llargs, sentits i eufòrics. El públic, amb una mitjana d’edat similar a la del cor, va rebre l’espectacle amb calidesa i va agrair-ne el to proper, emocional i acurat.
Amb més de cinquanta anys d’història, la Coral Nova Unió manté viva la seva vocació de projecte col·lectiu profundament arrelat a Vila-seca i al Camp de Tarragona. Un bri de llum n’ha estat un bon exemple: un espectacle viu, amb dramatúrgia popular i mirada escènica pròpia, que reafirma la capacitat del territori per generar cultura de base amb sensibilitat, compromís i orgull compartit.
Mostra de Teatre Jove La companyia ExpressaT tanca la Mostra de Teatre Jove amb ‘Ellas contra ellos’, una adaptació de L’assemblea de les dones d’Aristòfanes
El món sempre ha estat dominat pels homes. Ja ho deia Aristòtil: «el mascle és superior per naturalesa, i la femella inferior». Ens agrada pensar el contrari, però cal acceptar que, tot i els avenços, continuem vivint en una societat masclista. I què millor que utilitzar el teatre com a canal de reivindicació. És el que ha fet la companyia ExpressaT amb Ellas contra Ellos El context, una de les trobades del Club Bilderberg. Un congrés on, des de fa 70 anys, es reuneixen destacades figures polítiques, socials, i del món empresarial. La majoria, homes. Inspirades per L’assemblea de les dones, d’Aristòfanes, unes adolescents activen l’Operació Corbata: fer-se passar per homes per entrar al congrés i alçar la veu per les dones. Tot, sota el convenciment que les dones cuiden el món i, per tant, s’ha de construir un món que cuidi a les dones. Una situació fictícia, però amb un missatge actual i amb un toc de comèdia que, de manera subtil, reivindica el masclisme generalitzat en l’àmbit polític. Una comicitat que també ajuda a rebaixar la tensió, ja que es tracta un tema delicat.
permet al públic veure la vida a través dels ulls d’una adolescent. Transmeten amb innocència i alhora amb una força
i sotmeses a la pressió estètica. Els jutges encara pregunten «quina roba portaves» i les mares ens supliquen que no tornem soles a casa. En certa manera és un recordatori del que hem viscut des de sempre, però que brutal sentir actrius tan joves estan tan compromeses amb el feminisme.
Transmeten amb innocència i alhora amb una força arrabassadora les injustícies que, com a dones, viuen per primera vegada
L’obra interpretada per ExpressaT està basada en ‘L’assemblea de les dones’ d’Aristòfanes.
A poc a poc, la ficció es fusiona amb la realitat. Desapareixen els personatges, pren força el missatge i l’espectacle
arrabassadora les injustícies que, com a dones, viuen per primera vegada. És palpable com creuen en què diuen, i és inevitable sentir-se identificada amb la impotència que expressen. Una impotència que no les porta a rendir-se, sinó a empoderar-se. El missatge és un contacte amb la realitat. Les dones continuem exposades a unes expectatives que no podem complir
Destinaran 481.000 euros a nou equipament del Palau de Congressos
Municipal l El Govern municipal portarà al proper plenari del 26 de juny un modificatiu de crèdit que inclou 481.820,05 euros per a diverses actuacions de millora i renovació de mobiliari, adquisició d’equipament tecnològic, acústic i audiovisual, i nova il·luminació del Palau Firal i de Congressos de Tarragona. «La inversió en nou equipa-
ment per aquest espai és essencial per a garantir que les instal·lacions s’adeqüen a les exigències d’organitzadors d’esdeveniments i participants», ha explicat Montse Adan, consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç. Així, l'objectiu és adaptar-lo a les noves necessitats funcionals d'empreses i organitzadors. Redacció
L’espectacle es diu Ellas contra ellos, però també es recalca que, realment, ha de ser Ellas con ellos. Els homes també han de formar part del feminisme. Perquè el masclisme que marca l’estereotip de ‘dona perfecta’ és exactament el mateix que pressiona els homes a complir uns estàndards de fermesa i força que, com afirma l’únic actor de la companyia al final de l’obra, són «insostenibles». S’abaixa el teló de la Mostra de Teatre Jove 2025, i aquesta última funció és l’altaveu inapel·lable que aquesta generació infravalorada, la dels likes, té les coses clares. I sobretot, no té por d’expressar-les.
Cristina Artacho
Crònica escrita amb les aportacions de Dídac Pujol, alumne del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.
Infraestructures l El projecte preveu connectar ferroviàriament l’aeròdrom reusenc amb Barcelona
S. Peralta / M. Llaberia
El Govern de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, amb el vistiplau d’Aena, van acordar una proposta de millora i modernització del sistema aeroportuari català. Essent l’ampliació de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat el desllorigador, el pla preveu treballar tot «potenciant els aeroports de Girona i Reus» i «connectant-los ferroviàriament amb la ciutat de Barcelona». El document menciona que l’aeròdrom de la capital del Baix Camp actuarà amb el rol de «complementari a Barcelona i porta d’accés a la Costa Daurada» i que s’hi efectuaran «millores en la terminal». «Segurament, hauran d’acollir connexions de curt radi més europees», va mencionar el cap de l’executiu català, Salvador Illa, a El món a RAC1. Amb tot, el territori analitza amb visions contraposades la viabilitat del projecte: hi ha qui és optimista i qui és escèptic.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, considera que l’ampliació del Prat és «una oportunitat per a la consolidació i el creixement de l’Aeroport de Reus», especialment en vols domèstics i europeus. La batllessa apunta que l’aposta de convertir el Prat en un hub de vols transoceànics «pot provocar una redistribució natural del trànsit aeri i situar l’Aeroport de Reus en una posició més rellevant
dins el sistema aeroportuari català». Així mateix, expressa la seva «plena confiança» amb la connexió amb l’alta velocitat, atès que el traçat del TramCamp planteja que passi per l’Aeroport de Reus i per l’estació intermodal.
La Cambra de Comerç de Reus valora «de manera molt positiva» els «avenços tècnics i ambientals» sobre l’ampliació del Prat. Amb tot, vol «posar en relleu que el Prat no pot ser concebut com una infraestructura aïllada, sinó com el nucli central d’un sistema aeroportuari català complet i integrat, que aprofiti el potencial dels aeroports de Reus i Girona». En aquesta línia, considera que s’obre una «finestra d’oportunitat per a la consolidació i creixement de Reus» per tal que «assumeixi un paper més rellevant dins el sistema aeroportuari, augmentant la seva capacitat operativa i afavorint noves rutes comercials». «A més, l’increment de la connectivitat internacional pot tenir un efecte tractor sobre les inversions empresarials al territori, atraient projectes industrials i logístics d’alta volada», assenyala la corporació, tot subratllant «la necessitat de millorar les connexions terrestres».
Els experts són escèptics amb què les directrius s’acabin concretant a Reus. «Hi hauria d’haver una voluntat política que jo no acabo de veure», se sincera Josep Maria Arauzo, catedràtic d’Econo-
mia de la URV. «No hi ha cap voluntat, pel que sembla; si es contempla que sigui real, ho sabrem els pròxims anys, veient les inversions que es moguin», remata el CEO de Startsud Studio, Marc Arza. Arauzo comenta que l’Aeroport de Reus és una «infraestructura latent» que «no es contempla com una prioritat», en part, per una estructura de governança d’Aena «que no té en compte els interessos del territori». «Si tinguéssim una gestió de la Generalitat o de les Cambres de Comerç, aleshores sí que els aeroports podrien prendre les mesures i dissenyar polítiques pel territori», reflexiona. La Cambra de Reus, precisament, insta les administracions competents «a impulsar una governança aeroportuària descentralitzada i orientada a l’equitat territorial, que reconegui el valor de tots els aeroports catalans com a palanques de desenvolupament econòmic, cohesió social i vertebració del territori». Germà Bel, catedràtic de la Universitat de Barcelona especialitzat en economia aplicada i infraestructures, afirma que «no hi ha cap precedent d’aeroport tan menut connectat amb l’alta velocitat a un centre urbà, ni de connexió entre aeroports». «No vol dir que no se’n pugui fer algun, però crec que, perquè funcioni, un requisit seria tancar l’Aeroport de Barcelona», assevera, tenint en compte l’actual volum de passatgers
d’arxiu d’un avió
Les frases
Sandra Guaita Alcaldessa de Reus
«L’ampliació del Prat pot situar Reus en una posició més rellevant»
Illa va apuntar que Reus i Girona podrien assumir més rutes «de curt radi»
Josep Maria Arauzo Catedràtic d’Economia URV
«Hi hauria d’haver una voluntat política que no acabo de veure»
Els experts consideren que tot dependrà de la «voluntat política»
«S’estan discutint coses per plaure l’opinió pública territorial» Germà Bel Economista, expert en infraestructures
de Reus i per desincentivar que els tarragonins volin des de Barcelona. Per potenciar l’aeroport en si, considera que «Reus i la zona han de generar demanda» Per exemple, menciona que, tècnicament, el Hard Rock podria ser una eina que generi interès per
Marc Arza CEO d’Startsud Studio
«Si es contempla perquè sigui real, ho sabrem veient les inversions»
volar a la Costa Daurada. «S’estan discutint coses per plaure l’opinió pública territorial que no es faran mai», considera Bel, tot remarcant que «per això no hi ha concrecions».
Per impulsar l’obertura d’enllaços, Arza valora que
Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Reus
«La connectivitat internacional pot tenir un efecte tractor d’inversió»
hauria d’haver-hi algun «incentiu» per a les aerolínies, com «que sigui més econòmic aterrar a Reus que a Barcelona» i «millorar les connexions», però «s’han estimat més no fer això i em sembla una tragèdia» davant la saturació turística de Barcelona.
Successos l L'home havia estat assassinat i enterrat al terme municipal de Riudecols
Redacció
Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional han resolt la mort violenta d’un home que va desaparèixer a Reus el 6 de setembre del 2004. La resolució d’aquest crim arriba tres mesos abans que el cas
hagués prescrit i ha suposat la detenció d’una dona i la identificació d’un segon autor del crim, que va morir per causes naturals l’any 2022. La investigació va iniciar quan el setembre del 2004 una dona va denunciar a les dependèn-
Es va detenir la presumpta autora poc abans de la prescripció del cas
cies policials de la Policia Nacional a Reus la desaparició del seu germà. Els autors del crim van simular una absència voluntària, fent desaparèixer el vehicle habitual de la víctima, estacionant-lo a prop de l’estació de tren de Tarragona i van crear pistes falses per fer creure que es trobava voluntàriament a França. L’any 2021 es va localitzar el cos d’un home enterrat a Riudecols i l’anàlisi forense no va permetre identificar la víctima en aquell moment. No va ser fins al 2024, amb l’actualització de les bases de dades del Centre Nacional de Desapareguts, que els investigadors van poder detectar la coincidència genètica entre les restes trobades i els seus familiars. Davant els indicis de criminalitat el cas es va reobrir i es van poder identificar als presumptes autors del crim, procedint a la detenció i posada a disposició judicial abans de complir els 20 anys.
EasyJet Holidays incorpora Reus als paquets turístics des de Newcastle
El turoperador easyJet Holidays ha programat onze nous paquets turístics des de l’Aeroport de Newcastle —on easyJet té previst inaugurar una base aèria— per a la temporada 2026. Entre les destinacions que podran escollir els seus clients es troba Reus, així com Malta, Praga, Corfú o Niça, entre altres propostes internacionals. Fonts de la Diputació de Tarragona confirmen que els bitllets per a la ruta ja estan «a la venda com a paquet turístic», però subratllen que «no com a vol individual al web d’easyJet». Així mateix, recorden que la connexió entre Reus i Newcastle no és nova, atès que ja l’ofereixen jet2.com i TUI.
A l’esquerra, l’Àliga de Reus ballant, a dalt a la dreta, Professó del Corpus de Reus, a sota a la dreta, catifa del Corpus al carrer Monterols. Tjerk van der Meulen
El Corpus va celebrar ahir un dels seus moments més emocionants; la Processó. El seguici festiu va sortir en cercavila des de la casa consistorial per oferir les ballades tradicionals. Els nans encapçalaven la comitiva, fent saltirons i xocant els cinc amb els infants congregats a banda i banda. Els gegants i la mulassa els seguien, a ritme constant i acompanyats del redoblament de tambors. Finalment, tancava la comitiva la més festiva de totes, l’Àliga. Al so de la banda que l’acompanyava, va tornar a lluir el seu plomatge daurat ballant i fent girs àgils, precisos i al ritme de les palmes del públic.
La comitiva va descendir per la plaça Mercadal per després baixar el carrer Major fins a acabar a la plaça de Sant Pere, just davant les portes de la Prioral. Tota la comitiva menys l’Àliga van continuar el camí, mentre que aquesta es va plantar davant les portes de l’església, esperant el seu moment mentre la petita plaça s’omplia ràpidament de veïns. L’espera es va allargar més de mitja hora fins que, finalment, les portes de la Prioral de Sant Pere es van obrir de bat a bat i van sortir-ne les confraries de la ciutat, desfilant amb els ciris i els estendards sota l’atenta mirada de l’àliga daurada. Finalment, quan aquests van travessar la plaça, els membres de l’àliga van fer espai al voltant de l’au perquè aquesta obrís les seves majestuoses ales en un
Corpus l El ball de l’Àliga va ser un dels moments àlgids de la Processó d’ahir
ball lent i cerimoniós que prescindia dels habituals girs vertiginosos. Finalment, l’Àliga de Reus va acabar la dansa inclinant-se davant la Prioral, en un gest solemne.
Catifes i vermut
Per un altre costat, els vianants van poder gaudir durant el matí d’ahir d’una de les tradicions típiques del Corpus, les catifes. Fetes pel centre de la ciutat i amb objectes naturals, les catifes decoraven els carrers amb vistosos i lluents colors, cridant l’atenció de la població que s’aturava a veure com les muntaven. Al carrer Monterols s’hi van col·locar entitats com l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Reus, la Confraria de la Verònica o la Parròquia de Sant Joan Baptista. A la Mercadal, en una catifa gegant s’hi concentrava la Mulassa, els Gegants de Reus, l’Hoquei Reus i el Reus Futbol Reddis. I, per acabar, al Fossar Vell hi havia ubicada la Congregació Mariana.
Celebració Fotografia del primer Vermut Diabòlic organitzat pel Ball de Diables de Reus. Tjerk van der Meulen
La jornada va comptar també amb les catifes i el Vermut Diabòlic
Per un altre costat, i enmig dels actes previs a la Festa Major de Sant Pere, el Ball de Diables de Reus va dur a terme un «Vermut Diabòlic» al migdia a la plaça de la Farinera amb l’acompanyament del DJ Ceba. En la línia iniciada en els darrers mesos per part de l’entitat, la colla vol consolidar nous espais de trobada i activitat festiva oberts a tota la ciutat. Per aquest motiu, esperen poder convertir aquest esdeveniment en una cita fixa dins del calendari de Sant Pere.
Infraestructures l El Ministeri de Transports espera poder sotmetre aviat l’estudi informatiu a la declaració d’impacte ambiental
Álvaro Rodríguez
L’estudi informatiu de l’estació Intermodal del Camp de Tarragona a Vila-seca porta prop d’un any i mig en exposició pública. En aquest temps, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha recollit les diferents al·legacions dels ajuntaments de la demarcació i altres plataformes de transport, les quals acabaran de donar forma al projecte definitiu.
Segons ha pogut saber el Diari Més, actualment el ministeri està redactant un informe amb totes les argumentacions que ha rebut durant aquest període. Un cop finalitzat aquest document, l’estudi haurà de passar pel Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, qui haurà d’elaborar la declaració d’impacte ambiental. Segons apunten els responsables de Transports, s’espera entregar aquest document «com més aviat millor».
De moment, la previsió de l’inici d’obres es manté pel 2026, una fita que sembla factible tenint en compte que la declaració d’impacte ambiental pot tardar uns quatre o cinc mesos en estar enllestida.
Amb un pressupost de 85 milions d’euros, el projecte
Reus i Vila-seca van demanar millor connectivitat amb la T-11 i l’Aeroport
de l’estació Intermodal va rebre, almenys, al·legacions dels ajuntaments de Vila-seca,
Reus i Tarragona, els més propers a l’equipament.
Per part de Vila-seca, la principal objecció és la connexió de l’equipament amb la T-11, ja que inicialment només es preveu un ramal d’accés. A més, el consistori que acollirà l’estació reclama una millor connexió amb el nucli de la
Plana i garantir l’accés amb bicicleta.
L’Ajuntament de Reus, un dels principals defensors del projecte en els últims temps, també va presentar un important paquet d’allegacions l’any 2024. La majoria d’aquestes tenien a veure amb la connectivitat, recla-
mant connexions amb llançadora cap a l’estació de Camp de Tarragona i l’Aeroport de Reus o la previsió d’una parada per regular el bus urbà. A més, també van subscriure les consideracions de Vila-seca.
Les peticions de Tarragona són ben diferents, ja que la capital demana no perdre fre-
L’apunt
Polèmica per la connexió amb el tramvia
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va qüestionar recentment la connexió entre l’estació intermodal de Vilaseca i el futur tramvia. Tot i que aquesta unió no es preveu dins la primera fase, FCG va encarregar l’any 2023 un projecte per definir aquest traçat i l’equipament es reflecteix al mapa del tramvia.
qüència de trens regionals ni quedar aïllada. L’Ajuntament projecta al seu POUM una altra estació intermodal urbana a l’Horta Gran, motiu que ha causat una divisió metropolitana aquest any.
En qualsevol cas, des del Ministeri de Transports es mostren determinats a tirar endavant el projecte de l’Intermodal a Vila-seca, mentre que l’estació tarragonina podria ser un equipament complementari. Des de la Generalitat de Catalunya tampoc descarten la «compatibilitat» de les dues estacions.
Colla Vella dels Xiquets de Valls i Colla Joves Xiquets de Valls han treballat en aquest inici de temporada per arribar amb garanties d’intentar castells de gamma extra durant la festa major. Mentre els rosats aspiren a portar a plaça dos castells d’estructura doble, 7de9f i 5de9f, els vermells busquen dues estructures amb folre i manilles, 2de9fm i Pde8fm. Des de l’any 2014 ens hem acostumat a veure castells superiors al 3de9f amb l’excepció del 2022 quan les colles encara s’estaven refent de l’aturada per la pandèmia. També el 1999 i 2000, Joves i Vella van portar a plaça castells com el 4de9sf, el 5de9f i el 3de8 aixecat per sota, tot i que els dos primers van quedar només carregats i l’últim es va desmuntar dues vegades. La Colla Vella ha dibuixat de manera molt clara les darreres setmanes les intencions per aquest Sant Joan. Més enllà del 3de9f, que ja ha descarregat un parell de vegades, els reptes són un vell conegut com el 5de9f i una estrena com el 7de9f. El primer el van descarregar la temporada passada per Firagost i se’ls va quedar en carregat per Sant Joan. Junt amb el 4de9fp és el gamma extra que han fet més vegades. El segon és una estructura moderna que fins el moment només han fet els Castellers de Vilafranca per Tots Sants 2012 i l’any passat per Sant Fèlix. Els rosats serien la segona colla en intentar-lo. Per arribar-hi ja han fet el 7de7 i el 7de8, però la clau estarà en l’encaix entre folre i terços, perquè tot just l’han començat a treballar aquesta temporada i estan aprenent com es comporta. Tancaran la seva actuació amb Pde7f.
També la Colla Joves té clars els objectius i els ha exposat obertament durant els darrers dies el seu cap de colla, Francesc Inglès. Els vermells són ambiciosos i volen portar per Sant Joan dos castells de gamma extra, un fet que no han aconseguit mai per la festa major. El 3de9f, que van estrenar fa uns dies a la diada del Pati, serviria per obrir plaça i a partir d’aquí tres estrenes. A la segona ronda aniria el 2de9fm després de la bona feina feta amb el 2de8f en aquest inici de temporada. L’últim que van provar a la festa major d’Igualada de la temporada passada va quedar en intent i no el descarreguen des de Sant Fèlix 2017. Per la tercera ronda quedaria l’altre castell bàsic de nou, el 4de9f, que encara no han provat enguany. A la ronda de pilars una garantia per a ells, el Pde8fm, que durant l’any 2024 van completar set vegades amb una efectivitat del
5de8 i
Primer 5de8 de la temporada dels Xiquets de Reus. Cedides
Castells l La plaça del Blat podria viure els primers castells de gamma extra de la temporada gràcies a les colles de Xiquets de Valls després d’un cap de setmana on els Xiquets de Reus han estrenat el 5de8
100%.
Quatre gamma extra
Resultats
Reus | Sant Pere
Capgrossos Mataró: 2/8f, 7/8, 4/8
X. Reus: 4/8, 5/8, 3/8
C. Vila de Gràcia: 3/8, id4/8, 4/8, 2/7
Cornellà | Festa Major Corpus Minyons Terrassa: 5/8, 2/8f, 4/8
C. Cornellà: 5/7, 3/7 i 4/7 simultanis, 7/7
C. Poble Sec: 4/7, 5/7, 3/7
Les dues colles tindran una prèvia unes hores abans amb la diada de Completes, dilluns a la nit, on portaran també castells de nou i treballaran novament les estructures que el dia següent veurem a la plaça del Blat. Podria ser l’últim any on l’actuació es faci a les 23h perquè estan treballant que a partir de l’any vinent es faci a les 20h, abans de l’anada a Completes. A la tarda, a Tarragona la plaça de la Font es retrobarà amb les quatre colles de la ciutat. La Jove arriba amb la intenció de provar els primers castells de nou de l’any, que acompanyaria de castells de la gamma alta de vuit. Però no és l’única colla que vol estrenar estructures perquè els Xiquets de Tarragona volen seguir evolucionant en la seva temporada i si fa una setmana van fer el primer 2de7 ara tocaria el 3de8 per fer, com a mínim, la clàssica de vuit. Tot i això, no es podria descartar el 7de8 que per Sant Joan o a la Diada del Pla de la Seu dissabte vinent tindria la seva oportunitat.
2de9fm, Pde8fm, 7de9f i 5de9f, entre els objectius de la Joves i la Vella
La Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau ja ha estrenat aquest 2025 el 3de8 (a l’abril a Altafulla), el 2de7 (el mes de maig a Badalona) i el 4de8 (el juny a Vila-seca) i ara arriba el moment de fer-los tots junts a casa. Finalment, els Xiquets del Serrallo tenen ganes de portar a plaça estructures de gamma alta de set com el 5de7 o el 4de7 amb l’agulla.
El cap de setmana ens ha deixat una gran notícia per als Xiquets de Reus, que van descarregar el primer 5de8 de la temporada a la diada de Sant Pere. Tot i els problemes de baixes que han tingut en aquest inici de temporada i que els han condicionat el treball a l’assaig, els reusencs s’anoten un castell que la temporada passada van estrenar el mes de setembre per Misericòrdia i que enguany només han fet fins el moment cinc colles. També van fer els dos castells bàsics de vuit, 3de8 i 4de8, en una actuació on Capgrossos va destacar amb el 2de8f i Castellers de la Vila de Gràcia van completar la clàssica de vuit.
A Cornellà, els Minyons ja ho tenen tot apunt per a la seva festa major d’aquí a dos caps de setmana. Tot i que no van poder intentar el castell de nou, van tornar a repe-
Valls | Completes
Dilluns, 23h. Plaça del Blat
Colla Vella dels Xiquets de Valls
Colla Joves Xiquets de Valls
Valls | Sant Joan
Dimarts, 13h. Plaça del Blat
Colla Vella dels Xiquets de Valls
Colla Joves Xiquets de Valls
Tarragona | Sant Joan
Dimarts, 19.30h. Plaça de la Font Xiquets de Tarragona
Colla Jove Xiquets de Tarragona Xiquets del Serrallo
CC Sant Pere i Sant Pau
Torredembarra | Sant Joan
Dimarts, 19.30h. Plaça Josep
Valls Ibern
Nois de la Torre
Castellers d’Altafulla L’agenda
tir el 5de8 i el 2de8f que pujaran un pis més el primer cap de setmana del mes de juliol.
El ple de Torredembarra
avui l’adjudicació del contracte de la brossa a Prezero
Neteja l La mesa de contractació va excloure Urbaser per incompliment dels plecs
Redacció
Avui, el ple ordinari de l’Ajun tament de Torredembarra portarà a aprovació la nova adjudicació del contracte del servei de recollida i trans port de residus a l’empresa Prezero España S.A.U., per un import de 25.016.471,89 euros (IVA exclòs). El contracte tin drà una durada de vuit anys, amb la possibilitat de dues pròrrogues d’un any cadas cuna.
Aquesta nova adjudicació es produeix arran de la reso lució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic que va estimar parcialment un recurs especial presentat per l’empresa Prezero, una de les licitadores juntament amb Urbaser S.A., que havia estat l’adjudicatària inicial. El 28 d’abril, el Ple de la Corporació va aprovar l’anul· lació de l’adjudicació i la re
troacció del procediment fins al moment de valoració de les memòries tècniques. Les ofertes han estat reavalua des per la mateixa empresa consultora que va assesso rar en la redacció dels plecs i pels tècnics municipals. Per unanimitat, la Mesa de Contractació ha acordat ex cloure l’oferta d’Urbaser S.A. per incompliment dels plecs, i proposar l’adjudicació del contracte a Prezero España S.A.U.
El regidor de Residus i Ne teja Viària, Raúl García, re marca que «tot aquest procés forma part del procediment habitual en licitacions com plexes com aquesta, especi alment quan hi ha recursos». També afegeix que «fins que es pugui formalitzar el con tracte amb totes les garan ties, el servei es continuarà prestant amb total normali tat».
Prades inaugura un nou itinerari pedagògic a la Roca Foradada
Societat l La proposta busca connectar amb la natura a través del joc
Redacció
Prades ha inaugurat un nou ‘itinerari sensorial i peda gògic a la Roca Foradada. El Ratolí Fermí proposa una nova manera d’endinsar nos al bosc i viure una aventura,
on trobarem propostes de joc per gaudir de la natura. Des de descalçar nos i recórrer el camí sensorial, a saltar o fer equilibris.
Al llarg del recorregut, també es troben els planells que expliquen els senyals al
bosc que mostren com abans vivíem molt més vinculats a la natura. D’altres parlen dels beneficis de la gestió forestal sostenible envers la preserva ció del patrimoni natural.
La proposta de sensibilit zació mediambiental adopta
un format innovador. Petits i grans, aprenen sentint, ju gant i experimentant, sobre els boscos, el seu valor per l’ésser humà i la importància de gestionar los adequada ment per conservar la biodi versitat i evitar incendis.
Es tracta d’un itinerari pla ner, accessible, d’1,5 kilòme tres, a prop de Prades dins del bosc i amb bancs al llarg del camí. A l’inici de l’itinerari, es troba un planell on el Ratolí Fermí convida a la passejada.
Ciclisme l Aritz Arruabarrena va quedar segon i Roberto Beti tercer
Redacció
Oriol Escolano, de l’equip GR Bikes Grupo El Reloj, va guanyar la 62a edició de la Volta Ciclista Internacional Província de Tarragona. La prova, de tres etapes, va estar molt disputada en tot moment.
En la primera etapa es va tornar als inicis de la Volta, on William Tarin va organitzar la Copa Gran Hotel Continental, una cita que va néixer el 1908. Es faran 91,5 km en el que suposa el retorn de la competició a la ciutat de Tarragona, a través d’aquest barri. Escolano es va imposar a la primera etapa, però Aritz Arruabarrena, que va quedar segon a la general, va marcar gairebé el mateix temps en un final igualadíssim.
La Pobla de Mafumet va
acollir la segona jornada al bell mig del Camp de Tarragona, amb 89,50 km amb dos tipus de recorregut amb 4 passos per meta i el final de cursa. En aquesta ocasió, Carles Juncosa, de l’equip Rocauto Omega-Peripherals, va ser el vencedor, amb set segons de d’avantatge sobre Alan Martin, de l’equip Team CC Palafolls.
Final a Reus
Un any més Reus va acollir l’última etapa, sempre de la mà amb la Volta Tarragona. 90 km amb el Mercat Central com a l’epicentre de la sortida i arribada de la Volta. Roberto Beti, de l’equip Rocauto Omega-Peripherals, es va imposar en l’sprint, perseguit per Escolano i per Joan Font, del Cardedeu Unió Ciclista.
El Team CC Palafolls va ser el millor equip de la prova
Així, tot i només guanyar una de les tres etapes, Escolano es va consagrar com el nou guanyador de la prova tarragonina. Pel que fa a la classificació per equips, el Team CC Palafolls-Restaurant el Paller es va imposar per 33 segons de distància del Rocauto.
Rugbi l Tarragona, recollint el relleu de Segòvia, va acollir la segona edició del Torneig Ciutats Patrimoni amb 200 esportistes procedents de diverses ciutats del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya (GCPHE). Fins a 12 equips van competir en
les categories de rugbi femení, masculí i genuine; i van disputaran les finals del torneig. Segons l'alcalde Rubén Viñuales el torneig «ha demostrat la germanor entre les ciutats patrimoni» i «ha premiat una visió de competir i compartir». Redacció/Ajuntament de Tarragona
El Palau d’Esports de Cambrils tanca per obres
Equipaments l El Palau Municipal d’Esports de Cambrils romandrà totalment tancat al públic del 7 de juliol fins al 8 de setembre per les obres d’acondicionament de l’aigua calenta sanitària i la coberta del pavelló 1. El proper 7 de juliol l’Ajuntament iniciarà l’actuació de la reforma integral de les calderes, els acumuladors i la xarxa de distribució d’aigua freda i aigua calenta sanitària, que resoldrà la manca d’aigua calenta que han patit els usuaris dels pavellons durant tota la temporada 2024-2025. L’obra ha estat adjudicada a l’empresa Francisco Alis per un import de 133.018,93 €, es realitzarà amb finançament propi i tindrà una durada de 8 setmanes. Els treballs continuaran amb la millora de l’envolvent de material sintètic, amb la substitució de la coberta del pavelló 1, juntament amb la installació de noves claraboies i la col·locació de plaques solars per a la producció d’energia solar, amb l’objectiu de millorar l’eficiència i la sostenibilitat dels equipaments esportius. Redacció
Futbol l El Torneig Solidari Olympus Palace-ESI, celebrat a les instal·lacions del Mediterranean Sports Hub - Futbol Salou ha complert amb el seu objectiu de golejar en favor de la solidaritat. Les finals de la competició femenina, la masculina i la Genuine van representar
l’esperit de companyia, bon ambient, solidaritat i brindar una bona estona a les persones a la graderia. Figures arrelades al territori com
Maria Calderé, Santi Palanca o Josep
van aconsellar als joves jugadors i jugadores. Redacció/Cedida
Guerra l Trump celebra l’operació com un «èxit espectacular» i l’Iran denuncia una violació greu del dret internacional
Els Estats Units d’Amèrica van atacar la matinada de dis sabte a diumenge tres instal· lacions nuclears iranianes — Fordow, Natanz i Isfahan— en una operació que el president Donald Trump va qualificar d’«èxit militar espectacular». Trump va assegurar que l’ob jectiu era eliminar la capaci tat d’enriquiment nuclear de l’Iran i posar fi a l’amenaça que, segons ell, representa el règim de Teheran. «L’Iran ha de firmar ara la pau, o els futurs atacs seran molt més grans», va advertir el presi dent nord americà.
La resposta iraniana va ser immediata. Diverses poblaci
ons del centre i nord d’Israel com Tel Aviv, Rixon i Haifa van rebre l’impacte d’una de sena de míssils, amb un ba lanç provisional de 17 ferits, un dels quals greu. El minis tre d’Exteriors de l’Iran, Ab bas Araghchi, va condemnar l’atac i va advertir que tindrà «conseqüències duradores». «Ens reservem totes les op cions per defensar la nostra sobirania», va afirmar des d’Istanbul, acusant els EUA de violar greument la Carta de les Nacions Unides, el dret internacional i el Tractat de No Proliferació Nuclear.
Una operació «d’alt risc» Des del Pentàgon, el cap de l’Estat Major, Dan Caine, va
L’Iran vol tancar l’estret d’Ormuz, clau pel trànsit del petroli mundial
explicar que l’operació va ser «d’alt risc» i «altament classi ficada». Segons va dir, es van llançar 24 míssils Tomahawk des d’un submarí per distreu re l’enemic, mentre diversos bombarders B2 accedien a l’espai aeri iranià. Els avions van atacar les tres bases amb bombes de penetració GBU 57 de 13.000 quilos, una arma mai utilitzada abans en com bat. Segons Caine, «tot indi ca» que els danys a la infra estructura nuclear han estat
«molt importants».
L’Iran amenaça amb tancar l’estret d’Ormuz
En un moviment que pot de sestabilitzar encara més la regió, el Parlament iranià va votar a favor de tancar l’estret d’Ormuz, una artèria estratè gica per on passa el 20% del
petroli mundial. La decisió, que encara ha de ser ratifica da pel Consell de Seguretat Nacional, suposaria un cop molt dur al comerç global de combustibles. Segons el co mandant Kowsari, aquesta mesura respon a «l’agressió americana i al silenci de la co munitat internacional».
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Felicidades Mabel por tu cumpleaños pasad un bonito día.
Hola Ona ja son 10 anys! Segueix igual de guapa i que la dansa vagi molt bé. Un petó de total la família.
k Tribuna k
Novament, el Nàstic, l’equip i la seva afició, han viscut una nit amarga. Els grana han quedat a les portes del miracle d’aconseguir l’ascens a la Segona divisió del futbol professional estatal. Malgrat guanyar la Real Sociedad B en el seu desplaçament a Donostia i mantenir viva l’esperança de la remuntada fins a la pròrroga, no ha estat possible donar una alegria als centenars de seguidors que han acompanyat l’equip ni als milers que s’han reunit, animant incansablement, davant la pantalla gegant habilitada al parc del Francolí. Tot i un nou arbitratge de poca qualitat, és innegable que en aquesta ocasió han estat els mals resul-
tats a casa els que han acabat condemnant l’equip. Aquesta és la tercera derrota en un play-off d’ascens en quatre anys i això deixa cicatrius profundes en l’ànim nastiquer, però també posa de manifest la voluntat grana de mantenir-se com una formació competitiva i lluitadora, perquè ja només poder estar presents en la fase d’ascens és una victòria cada temporada en una categoria especialment complicada. I una de les poques coses segures, una vegada tancada de manera amarga aquesta temporada, és que la següent els aficionats es tornaran a agafar a qualsevol espurna positiva per mantenir la seva passió per l’escut centenari del Gimnàstic.
k Tribuna k
Aquesta setmana es compleixen dos anys de la constitució dels ajuntaments i ens hauria agradat fer una valoració positiva de l’actual govern. No pas per simpatia política a PSC, ERC i ARA, sinó perquè estimem Reus i volem que vagi en la bona direcció. Però no és així. Hi ha un govern que no governa: ni gestiona bé, ni té projecte, ni escolta els veïns, ni funciona internament, ni defensa els interessos de la ciutat. Anem a pams.
Teresa Pallarès
Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Reus Portaveu de Junts per Reus
Resulta que el verb remigrar ja existeix, però en forma reflexiva: remigrar-se, amb el significat de ‘perdre corpulència o vigor’
na prova que actualment els fenòmens verbals van molt de pressa és la velocitat amb què aquest neologisme s’ha escampat per les llengües europees. Hi ha diccionaris, com el Collins, que ja l’han acollit i tot. Els nostres, sempre prudents, no sabem si l’arribaran a acollir o no, i en cas que sí, quant trigaran. Mentrestant, el porto a col·lació perquè ens ajudi a reflexionar sobre la lleugeresa amb què sovint abordem l’assumpte de la innovació lingüística. Voleu que fem una mica de lexicògrafs? Som-hi, va. D’entrada, què ens crida l’atenció d’aquest substantiu? Doncs dues coses: que amplia la família de migrar i que al prefix sona com si hi faltés alguna cosa. Anem per la primera. Migrar i els seus derivats són una família mitjana de poc més de dues dotzenes d’integrants (cal tenir en compte, tanmateix, i això és important, que aquest verb té dues accepcions: la de ‘desplaçar-se’ i la ‘consumir-se, decandir-se’), dels quals quatre són verbs: a més de la mare, tenim emigrar, immigrar i, atenció, transmigrar. Des d’aquest punt de vista, la creació d’un de nou amb el mateix mètode seria ben coherent. I això ens duu al segon punt d’interès: la prefixació. Tenint en compte que el verb comença per e- i que el prefix és re-, no caldria escriure reemigrar, amb dues es seguides? Com a reeditar, reeixir, reescriure i fins a un total de vint-i-un casos que recull el DIEC. Alto les seques! Fixeu-vos que acabo de dir que “el verb comença per E” perquè pensava en emigrar, que era el que es va fer servir durant molt de temps abans de (quasi) substituir-lo per migrar (els diccionaris els fan sinònims en l’accepció d’‘abandonar el mateix país per anar a viure a un altre’); mirat així, doncs, la forma remigrar, sense doblar la vocal, funciona perfectament i ens estalvia el problema de la possible falta d’ortografia. Jo aquí no tindria cap dubte. Finalment, com que els filòlegs hem de ser tafaners per necessitat, vet aquí una curiositat que ens descobreix, ves per on, l’Alcover, un diccionari de quan això de les migracions massives no s’estilava gaire. Resulta que el verb remigrar ja existeix, però en forma reflexiva: remigrar-se, amb el significat de ‘perdre corpulència o vigor’. Quines coses, oi? En realitat no és tan estrany, des del moment que l’origen de migrar-se, ‘consumir-se d’impaciència o d’enyorament’, seria per ‘translació d’un sentit del mot migrar a causa de la tristesa ocasionada per l’allunyament de les coses o persones estimades’.
Apa, doncs, ja podeu votar: a favor o en contra d’acceptar remigració i remigrar?
És un govern que gestiona malament i descuida qüestions essencials, com la seguretat o la neteja. Les dades parlen per si soles: la delinqüència ha pujat un 5% en l’últim any i Reus és la ciutat amb més ocupacions del Camp de Tarragona. A la vegada, el desborda-ment de contenidors o les deficiències en la recollida de la brossa generen brutícia, degra-den l’espai públic i deterioren la imatge de la nostra ciutat.
Aquest retrocés en els serveis públics també s’evidencia quan parlem de les escoles bres-sol, de les línies educatives o de l’atenció a la gent gran, amb un silenci eixordador del go-vern sobre la reforma de la residència ICASS del passeig Mata. Aquests no són els serveis públics que mereixen els reusencs, i menys amb una pujada injusta i injustificada d’impostos per segon any consecutiu.
Així mateix, la mala gestió del tripartit va acompanyada de la inexistència d’un projecte de ciutat. Viu de la inèrcia del mandat anterior amb projectes que Junts vam iniciar des del govern: Les promocions d’habitatge social, la posada en marxa del Centre Cívic Gregal, la construcció de l’estació de Bellissens, la consolidació de Redessa i del Hub Food Tech o el desplegament del servei de bicicleta La Ganxeta. Ara bé, més aviat
que tard, se li acabarà el crèdit i es veurà clarament que no hi ha visió de ciutat. De fet, dilluns passat en la con-ferència de balanç de mig mandat, l’alcaldessa, Sandra Guaita, no va explicar cap nou pro-jecte per Reus. Ens sembla significatiu.
De la mateixa manera, el govern predica una escolta activa que no practica. En només dos anys, ha tingut 18.000 signatures en contra de les seves decisions i les protestes són cada cop més presents en el ple: les famílies de les escoles bressol, la comunitat educativa per la zonificació escolar o veïns i comerciants per la Zona de Baixes Emissions. Tampoc po-dem oblidar les 61 al·legacions als primers pressupostos del tripartit, que representaven més de 6.000 persones, i la seva proposta inicial de traslladar l’estació d’autobusos al Parc Mas Iglesias, feta sense consens i obligat a rectificar després d’una treballada victòria veïnal. Per cert, com a mínim ens sorprèn que l’alcaldessa dilluns passat anunciés que vol guanyar espais verds, perquè, fins fa dos dies, no tenia inconvenient en carregar-se el Parc Mas Iglesias, un dels pocs pulmons verds que tenim.
El tripartit ni gestiona bé, ni té projecte, ni escolta els veïns, ni funciona internament, ni defensa els interessos de la ciutat
Tanmateix, el govern no funciona de portes enfora i tampoc de portes endins: cada un dels tres partits va a
la seva i l’alcaldessa Guaita no exerceix el lideratge que li pertoca: silenci davant el servei lamentable de trens i poca contundència quan l’alcalde de Tarragona, tam-bé del PSC, qüestiona l’estació intermodal que entre tots vam pactar emplaçar a Vila-seca, a tocar de l’aeroport. En el mateix sentit, dilluns passat va dir que té a punt un acord amb ADIF perquè cedeixi la platja de vies de l’estació. Sens dubte, arriba tard perquè el seu par-tit presideix ADIF des de fa set anys i Guaita ja en fa dos que és alcaldessa. Davant Tarra-gona, Barcelona o Madrid, sempre calla i abaixa el cap. I quan qui governa no planta cara, Reus perd oportunitats, pes i veu pròpia. Davant d’aquesta situació, Junts fem la feina que el tripartit no fa i aportem solucions: Per impulsar reformes urbanístiques als barris, per acabar amb els problemes de neteja i de seguretat, per abaixar impostos i aplicar bonificacions fiscals, per millorar els serveis pú-blics —garantir les actuals línies educatives, complir amb les demandes de les escoles bressol o defensar les famílies i treballadors de la residència ICASS—, per donar suport al comerç o per fomentar un Pacte Local per la Llengua. Per tot això, som l’única alternativa. Tenim projecte i equip. Volem tornar a dibuixar una ciutat ambiciosa, amb un govern que gestioni de manera eficient, que escolti i atengui les necessitats dels veïns, que exerceixi el lideratge que li pertoca, i que es posi al capdavant d’iniciatives transformadores per millorar el progrés i el benestar de tothom. Aquest és el projecte de Junts per Reus i seguirem treballant per fer-lo realitat.
k Tribuna k
Davant els límits de la Festa Major institucional, la Festa Major Alternativa vol gene rar espais propis i crítics amb l’ús mercantilitzat de la via pública Aquest mes de juny, coincidint amb la Festa Major de Sant Pere, el Casal Despertaferro i els col·lectius que en formem part impulsem la Festa Major Alternativa, una proposta que vol ge nerar espais propis dins les festes po pulars lluny de l’oficialitat institucional i d’un ús de l’espai públic cada cop més mercantilitzat. S’aposta per aprofitar aquestes setmanes de retrobament i celebració per promoure l’autogestió i l’organització popular i dotar les ac tivitats d’un caire més marcadament crític.
Les reivindicacions polítiques sem pre han format part, d’una manera o altra, de les festes populars. Recordem iniciatives com Sant Pere Xiula Fort o A la tronada amb l’estelada, que al llarg dels anys han ocupat espais destacats en els moments més típics de la nos tra Festa Major. En el context actual d’auge dels discursos reaccionaris que intenten fer recular els drets conque rits, col·lectius com L’Hora Violeta, Força Antifeixista Catalana, Endavant o H2O han programat activitats dins el marc de la Festa Major Alternativa que situen com a eixos centrals l’antifeixis me, el feminisme i la lluita LGTBIQ+. Malgrat tenir un caràcter lúdic, aquests actes són una manera de defensar des dels carrers les seves apostes polítiques
k Dels lectors
La calle Fortuny
mejora
Una de las calles más concurridas de Tarragona está mejorando rehabilitando fachadas y edificios enteros. Es una lástima que tantas personas vayan alejándose de la ciudad, cuando aquí hay muchísimos pisos que se podrían rehabilitar y servir a los ciudadanos.
Vivir cerca de los colegios, el mercado y todos los servicios, no tiene precio. Ojalá cunda el ejemplo y se siga rehabilitando. Esto beneficia a todos
María Elisa Aragonés
Domènech
Tarragona
Humanitzar les escoles i la societat
Aleida
López Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Reus
alhora que les visibilitzen i les apropen a nous públics.
Aquest any, però, la celebració es dona en un context especialment pre ocupant per al teixit associatiu de la ciutat. Cada vegada més entitats es tro ben amb greus dificultats per poder or ganitzar activitats a la via pública, l’espai que compartim totes i tots. L’Ajuntament ha incrementat els requeriments admi nistratius i econò mics per accedir hi: assegurances desproporcionades, la vabos portàtils obligats en contextos sense alternativa pública, exigència de seguretat privada o d’ambulàncies per actes de petit format, i notificacions tardanes que arriben quan les enti tats ja han fet inversions irreversibles. Tot plegat, un ofec progressiu que de sincentiva la participació ciutadana i arracona les activitats que promouen valors socials i polítics fora del marc institucional o comercial. Mentrestant,
M’ha cridat l’atenció recentment un article del professor Josep M. Buqueras Bach i una entrevista anterior amb el president de l’Audiència Provincial, Joan Perarnau.
El senyor Buqueras Bach apunta una llista, força llarga i, al meu entendre, exquisidament càndid de certs aspectes de la cultura majoritària a les escoles aquests dies. Entre altres comentaris diu que: «El bullying s’ha convertit en una forma habitual de relació, ja que els alumnes es relacionen en termes de poder. Sense unes bones relacions és impossible aprendre; L’escola necessita un procés d’humanització...» Encara més recentment, he llegit que una de les dades
veiem que aquesta mateixa adminis tració no té cap problema en tancar el parc de Sant Jordi durant dies per a la Reus Viu el Vi o promoure la celebració a la ciutat de festivals privats de grans promotores. Una aposta clara per la privatització dels espais públics men tre s’impedeix la pluralitat democràtica als carrers i a les places.
k Tribuna k
Independentment que el concepte en si mateix té moltes definicions, el fet és que, des d’un punt de vista d’inter pretació social, pot ser l’opció personal de vida que busca una síntesi sobre les diferents alternatives a triar davant de qualsevol problema, ja sigui de caràcter individual com col· lectiu.
Segurament el fàcil és ‘apuntar se’ a uns o altres, obviant la mateixa concreció, en un exercici de no preocupar se, o el que pot ser millor, de ‘passar’, en funció d’un posicionament estra tègic, pensant que res condicionarà el nostre model de super vivència, és a dir, renunciar al dret d’opinar, a tots els nivells, en una mostra clara d’absentisme mental.
Les reivindicacions polítiques sempre han format part, d’una manera o altra, de les festes populars
En el ple del passat 20 de juny, la CUP vam defensar una moció en què no no més denunciàvem aquesta situació, sinó que hi fèiem front amb propostes concretes. Reclamàvem una regulació municipal pròpia que no pretengués aplicar els màxims legals previstos a la llei d’espectacles, sinó que facilités els actes de petit format, que l’Ajuntament n’assumís els costos bàsics com les asse gurances o el mate rial sanitari, que es garantís una comu nicació clara i amb prou temps per no fer inviable la progra mació i que es vetllés per evitar greuges comparatius amb les iniciatives priva des de gran format. El govern no va vo ler aprovar la moció, així que ens tocarà seguir lliurant aquesta batalla.
Aprofitem per desitjar als reusencs i reusenques una bona Festa Major de Sant Pere i els convidem a participar a la Festa Major Alternativa i a defen sar uns carrers i places plens de vida durant tot l’any. Com sempre hem dit, festa sí, lluita també!
extretes del projecte Reus Cohort és que al voltant d’un 20% d’alumnes de segon i quart d’ESO ha patit bullying l’últim any, que sembla confirmar les afirmacions anteriors del senyor Buqueras Bach. Però el senyor Perarnau ens explica una realitat encara més dura de la Tarragona del 2025 quan explica que: Una tercera part dels judicis que se celebren a l’Audiència de Tarragona jutgen agressions sexuals. D’aquest 33%, la meitat de les víctimes són menors d’edat. I també que s’ha incrementat el nombre d’agressors que són menors.
Com a foraster que va visitar Tarragona per primer cop el 1973 i que ha tingut certa relació continuada
des de llavors (passant inicialment pels barris dels afores de la ciutat on una educació de qualitat pels nens més desfavorits era un dels objectius socials principals dels moviments veïnals pre-domocratiques) m’atreveixo a demanar si de veritat aquesta és la societat que la gent que vivia sota el dictador cruel i sanguinari somniava entre 1973-1978? I en cas de contestar amb mi que ‘no’, com és que s’ha arribat aquí i que s’ha de canviar per ‘humanitzar’ les escoles?
I la societat ! James Scott Valls
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Si anem al fons social del qual esmento, la cosa es posa de manifest repetidament, en els mateixos debats, de tot ordre, que es produeixen, quedant se al marge d’aquests, com un càstig induït cap als que abusen dels extrems, volent imposar determinats dictats, als quals no es vol donar suport.
En la nostra supervivència quotidiana sembla que els dife rents ‘mecanismes comunicatius’, a tots els nivells, fiables o no, volen ‘vendre’ els seus plantejaments com si els mateixos fossin l’evidència pràctica del nostre futur; així, podem veure que des del vessant polític, es fan esforços per imposar deter minats criteris; en l’abast econòmic es vol influir en la proposta de compra, o fins i tot, en el vessant religiós se’ns ofereixen res postes que, en el fons demanen un compromís difícil d’assu mir, almenys per una part dels potencials interessats. No sé si l’opció ‘transversal’ és majoritària a la nostra soci etat, o queda difuminada en funció de ‘corrents d’opinió’ que ens volen dividits a partir d’una estratègia induïda i puntual, del que sí que estic segur és que, d’entrada, es fa difícil per la ‘majoria silenciosa’ apuntar se a determinats dictats, moltes vegades difícils d’assumir encara que l’embolcall sigui atractiu.
A l’hora d’analitzar les enquestes socials, el que queda clar és que la gent no és radical, quasi mai
És evident que tots els que volen la nostra voluntat, posen en els seus discursos facetes atractives i, a vegades, basades en la pura des qualificació de l’adver sari, ara bé, el problema radica, sobretot, en la síntesi desitjada que queda lluny del desig objectiu.
Massa vegades el dubte en el vot electoral, on els ‘indecisos’ són la majoria, es fa referència obligada a l’hora de buscar el su port puntual, no estaria de més que aquesta tasca no es limités al període puntual i sí que fos fruit d’una ‘explicació’ prèvia, no esperant al moment decisiu per intentar de ‘convèncer’.
Podem pensar que, el que esmento, és ben complicat, sobre tot per fer entendre la tasca de governs i oposicions, però sola ment amb grans dosis de transparència i pedagogia es podrà sobrepassar el ‘dubte permanent’ que rodeja a la massa social que representa la nostra ciutadania.
Sens dubte ja sé que no existeix un lideratge absolut dels que opten per l’aparcament del dret a vot, però seria fonamental plantejar una estratègia al respecte; crec que tot és justificable si s’explica des de la llibertat i en funció de les mateixes pressi ons, alienes de tot ordre, que sempre existiran, per tant, buscar el suport dels que no són ‘una cosa ni altra’, no es pot constatar en funció de l’atac indiscriminat sota el convenciment que es va en contra de l’altre exclusivament.
A l’hora d’analitzar les enquestes socials, el que queda clar és que la gent no és radical, quasi mai, sinó que es troba majori tàriament ‘apuntada’ a la transversalitat centrada, per tant, no seria rebutjable optar per aquesta via d’entesa a l’hora de prio ritzar ‘polítiques’ o maneres de fer, més fruit del desig social i menys del sectarisme partidista conjuntural.
Lluís Badia Advocat
Membres de l’Acadèmia
L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona visita Balfegó
Oci L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona ha visitat les instal·lacions de Balfegó a l’Ametlla de Mar, líder mundial en pesca i comercialització de tonyina roja. La jornada ha destacat el model sostenible de Balfegó i ha inclòs una degustació i l’entrega d’un diploma de reconeixement. Redacció/AGT
de Balfegó. AGT
Societat l Han finalitzat la formació un total de dotze alumnes
Redacció
El darrer dijous, al Centre Municipal de Formació i Ocupació ‘Antic Hospital’ de Vilaseca, es va dur a terme l’acte de cloenda del curs 2024-2025 de l’Aula 15, la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC). L’acte va ser presidit per l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; juntament amb el regidor de Sanitat, Salut Pública i Ensenyament, David Melero. També va comptar amb la presència de les regidores Manuela Moya i Lucía Teruel, de la directora, professors i familiars, i de representants dels instituts Ramon Barbat i Vila-seca.
Un total de 12 alumnes, procedents dels dos instituts del municipi, han finalitzat aquest curs, que els permet un millor accés al món laboral, així com també la continuació dels seus estudis. En paraules de l’alcalde Segura,
Imatge dels dotze alumnes que han finalitzar el curs de l’A15. Aj. Vila-seca
Finalitzar el curs els permetrà un millor accés al món laboral i continuar els estudis
«em fa molta il·lusió estar aquí amb vosaltres» i ha encoratjat als alumnes a «seguir el vostre instint a l’hora
Mor als 85 anys Edmund White, pioner de l’autoficció i la literatura queer
Defunció l Ha mort Edmund White als 85 anys. Escriptor clau de la literatura gay i de l’autoficció, va ser pont cultural entre Europa i els EUA. Autor de llibres com La hermosa habitación está vacía, va viure a França, va ensenyar a Princeton i va defensar l’erudició cosmopolita amb ironia i passió. Agències
de plantejar-vos quin camí seguir, perquè així és com arribareu allà on vulgueu. Avui no acaba res, sinó que comença tot i per això és necessari que no deixeu d’estudiar». L’A15 és un recurs d’atenció educativa especialitzada, un espai d’aprenentatge alternatiu per alumnes amb dificultat d’integració a l’escola.
Reus
Quiteria Rodríguez Expósito.
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori.
Jordi Boixadera Prat.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h a la Parròquia de la Puríssima Sang.
Félix Gallego Martínez.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Torredembarra
Elena Proupin Calvo.
Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h al Tanatori Mémora de Torredembarra.
Maria Gibert Prats.
Ha mort als 97 anys.
La Pobla de Mafumet
Josep Maria Batista Fortuny.
Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori de Reus.
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Dia intens a nivell de feina i de relacions públiques. Envoltat de moltes activitats, hauràs de controlar la teva precipitació actitud dogmàtica.
LLEÓ
23/07 al 22/08
El teu món interior està experimentant una evolució. No és el moment adequat per expressar-ho, però sí per començar a canviar alguns plans.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No et deixis portar tant pels instints i no barregis responsabilitats amb diversions. Podries perdre una situació que t’ha costat molt d’aconseguir.
10:30 Cirk
11:00 Ciutadella
20/04 al 20/05 TAURE
Et seduiran perquè canviïs d’opinió tocant la teva fibra sensible. Escolta els consells dels altres, però defensa els teus interessos. Fermesa.
23/08 al 22/09 VERGE
No et precipitis a voler-ho tenir tot resolt immediatament. El que tens entre mans necessita ser pensat amb calma; si no, hi haurà errors.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Bon dia per als negocis les finances. Hi ha una influència positiva molt marcada. Apareixeran canvis molt profitosos. Endavant, sense por de res.
21/05 al 20/06 BESSONS
Apareixeran sorpreses inesperades. Hauràs de prendre una decisió important perquè les coses tinguin èxit. Fes servir la intuïció.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Trobaràs molta activitat bullici al teu entorn laboral. Les coses sortiran bé, encara que al principi no ho sembli. La teva diplomàcia t’ajudarà en tot.
20/01 al 18/02 AQUARI
Es manifestarà un canvi en les teves emocions en la teva manera d’estimar. Una persona que coneixeràs avui et farà veure la vida diferent.
CRANC
21/06 al 22/07
El teu humor patirà alts baixos et mostraràs una mica desordenat en les teves accions i pensaments. La teva mirada serà somiadora.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
En la mesura del possible, allunya’t del bullici o almenys de qualsevol histèria dels qui t’envolten. Pren-te tot el temps del món per meditar.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Estaràs més necessitat de la comprensió dels qui t’envolten. No t’aïllis expressa els teus sentiments; rebràs com a resposta allò que més desitges.
10.00 Efecte Mosaic. Matí
10.30 Connecticat
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per Catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 +Bàsquet
14:00 Notícies migdia
14:30 Ciutadella
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Qüestió de fons (r)
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central
22:00 Crema deth haro de les 2025
11.30 Com la nit i el dia. Cabaret
12.00 Gran Final Pica Lletres 2025
13.00 Connecticat
14.00 Notícies 12
14.30 SPi+TV
15.00 Gran Final Pica Lletres 2025
16.00 Efecte Mosaic. Tarda
17.30 SPi+TV
18.00 Va passar aquí. Catalunya
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Nit de Completes. Sant Joan Valls 2025
HORITZONTALS: 1. Perdré del tot la força física o moral, el vigor, el delit. En la tija i l’arrel. 2. Usar amb excés. Objectes amb virtuts preservadores del mal. 3. Beguda alcohòlica. Necessari bo. Vint-i-quatre hores. 4. Ondulacions. Gemma d’un bulb. 5. Persona natural de Lieja. Carril, al revés. 6. Vocal. Planta tropical. Déu egipci. 7. Nina sense vocals. Afegeixen ROM. Cínic sense principis. Nitrogen. 8. Relatiu a l’àrea. Cursa que comença malament per la dreta. 9. Magistrat dels espartans. Lletra grega invertida. Carta. 10. Part central d’un lliri. Raspallar. 11. Posi lluent un metall. És de Lapònia. 12. Extrems d’una ala. Fa un orifici en dues parts. Líder esportiu. VERTICALS: 1. Enxarolen. Pronom femení. 2. Pagui el que deu. Anafil. 3. Creem una companyia. Ira i exaltació, al revés. 4. Primera carta. Cavall negre. Temps immensurable. 5. Marca registrada. Alfals bord. Preposició. 6. Lletra grega desfeta. Societat anònima. Cinc anys sense acabar. 7. Conté mica. Via romana. 8. Raça de gos. Demana amb insistència. Mig do. 9. Mil sense l’inici. Forat d’un forn de vidre. Planta picant que creix per baix. 10. Individu d’una tribu nòmada. Recobreix de metall. 11. Fer una etilació. Una sense sodi. Vinga! 12. Resa a mitges. Propens al ressentiment i la rabior.
TARRAGONA:
Alustiza Masot, José Ignacio , Torres Jordi, 14 Telèfon 977 2118 78
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Conde Peidro, Lucia Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301
SALOU:
Coret Herrera, Rosa, Miquel Enric Sinies, 3 Telèfon 977 380 788
VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes
Avinguda Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Colom Canadell, Angels Pl. de la Concórdia, s/n. Telèfon 977 794 751
VALLS:
Rull Ferre, Grabiel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent Crta.Valls, 98-100 Telèfon 977 661 656
Solució dels mots encreuats
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas. Tel: 691.586.879
CHICO DEPORTISTA BUSCA AMISTAD con chica. Tel. 675.071.169
SALIDAS. RELAJATE DULCEMENTE CONMIGO. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
Màxima Mínima Estat del cel
Al matí dominarà l’ambient assolellat, si bé arribaran algunes bandes de núvols alts i prims pel sud. A partir del final del matí creixeran nuvolades i se’n formaran aïlladament a altres punts de la serralada prelitoral. Per altra banda, augmentarà la nuvolositat de tipus alt durant la tarda de sud cap a nord.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més baixa. Per la seva banda, la temperatura màxima serà similar o lleugerament més alta.
Art A l’exposició ‘Per amor a la vida. Dones del nostre passat’, que s’ha inaugurat a la Sala Àgora de Cambrils, l’artista Adela Beltran ret homenatge a vuit heroïnes anònimes
Adela Beltran Sancho (Alcanar, 1973) és una artista i dissenyadora gràfica que té la dona com a punt central de la seva obra. Treballa sobre llenç amb tècniques que inclouen l’oli, l’acrílic, la cera i el collage amb diversos suports. Aquest divendres passat es va inaugurar a la Sala Àgora de l’Ajuntament de Cambrils l’exposició Per amor a la vida. Dones del nostre passat, una mostra en què l’artista recull la memòria de vuit dones, heroïnes que no han passat a la història, però que, malgrat tot, representen un col·lectiu que ha tingut la seva transcendència. En definitiva, els seus quadres volen representar totes aquelles dones desconegudes del passat que han tingut un paper essencial, malgrat ser anònimes, en l’esdevenir de la història.
La mostra arriba a Cambrils després de ser exposada al Foyer del Petit Palau de la Música Catalana, a Barcelona. En l’exposició, Beltran estableix un diàleg amb la tradició fent servir materials que eren d’ús quotidià en les vides de les seves protagonistes, com llençols o teles que van ser cosits per elles. «En aquestes teles de matalassos, moltes centenàries, regalades, trobades i comprades a mercats de segona mà, la majoria d’Alcanar, hi apareixen vuit dones diferents, dones amb la seva pròpia història», explica l’artista.
Entre les dones que l’Adela homenatja hi ha una infermera de l’Hospital de Sang de Cambrils, que es va quedar orfe
de pare amb només cinc anys i que va perdre un ull a causa d’una bomba que va encertar l’Hospital mentre ella hi estava treballant. També fa memòria d’una dona que, apassionada del cant i l’ensenyament, després de patir la mort sobtada i amb molt poc temps de diferència del seu company i la seva filla, va acabar convertint-se en la directora del primer cor de dones de l’Orfeó Català.
Cristina Serret Alonso
Adela Beltran, juntament amb Manel Vallet, ha impulsat la Fundació Úniques, una organització que treballa per donar visibilitat a les creadores i promoure el col·leccionisme com a eina clau per a la preservació de l’art contem-
porani femení. L’Adela n’és la vicepresidenta.
Per amor a la vida, dones del nostre passat es podrà visitar fins al 12 de setembre i l’entrada és lliure.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Hem gaudit d’una primavera plujosa, una benedicció. Per contra, l’aigua també és vida per a mosquits, puces, paparres. Els que tenim mascotes sabem quan hi ha molts paràsits hematòfags tombant per aquí. Ajuntaments com el de Salou han activat una sèrie de mesures de lluita preventiva contra els mosquits amb especial intensitat, lògic, els mesos de més calda. També criden a la col·laboració ciutadana per prevenir la formació de focus larvaris en àmbits privats perquè el mosquit tigre, que tant ens amoïna, no necessita gaire aigua per criar. Les femelles mai no posen ous en aigües en moviment ni en rius, llacs, platges o grans embassaments sinó en la que roman en testos, ferrades, embornals, etc. El radi natural de desplaçament d’un mosquit tigre adult és d’un màxim de 400 metres però amb mitjanes força menors. Per tant, és molt probable que, quan ens en entra un xuclasang d’aquests a casa, sigui a prop del seu punt de cria. Si tothom vigilés de no tenir gens d’aigua estancada a balcons, terrasses i terrats, en reduiríem enormement la població. Saber que una femella alimentada amb sang humana pot pondre entre 80 i 200 ous en una setmana -set dies més tard, hauran criat 3.200 mosquits tigre nousesperona a procurar que no se’ns hagi colat cap romanent d’aigua enlloc. Pensem que només els calen set o vuit dies per passar d’ou a sortir volant. En canvi, com un apunt personal, dir-vos que deixar petits abeuradors en llocs alts, renovant-los cada dia, ajuda a salvar ocells que a l’estiu a ciutat, amb les altes temperatures, la poca floració i la dificultat per hidratar-se, acaben morint tristament de set.
El valor dels teixits
L’artista treballa amb teles o llençols que van ser cosits per aquelles dones
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
