Música 8
Prop de 40.000 persones omplen el Parc dels Emprius de Salou durant la celebració del Festiuet
Castells 9
La crònica: Els Verds i els Capgrossos fan el 5de9f i el converteixen en el rei de la gamma extra 2025
Opinió 12 Lluís Badia. Efectismes i propostes: «Es fan propostes il·lusionants per tots els qui van passant pel poder»
Generalitat
Un dels primers passos serà la realització, a finals d’aquest 2025, d’una macroenquesta a 14.000 tarragonins per definir com són les seves pautes de mobilitat quotidiana
El Govern català, a través de l’ATM, licita els primers contractes tècnics que han de culminar amb l’elaboració del Pla Director de Mobilitat que la consellera Paneque va anunciar al maig 2
Societat 4
Cristina Pérez, referent de les milongues a Tarragona, s’acomiada de la ciutat per iniciar una nova etapa a Granada, la seva terra natal
Reus
L’Hospital Sant Joan fa balanç del compliment del Pla Estratègic
Satisfacció per l’assoliment d’objectius, amb més de 110 projectes d’atenció pública realitzats el 2024 l 6
Parc Central estrena un ‘escape room’ ambientat en la Tàrraco romana
Tarragona l 3
Contenciós administratiu del Tomb de Reus contra la ZBE Comerç l 7
Tarragona l 3
Famílies de l’Escola El Miracle es queixen per la manca d’espai al centre i el col·lapse del menjador
El Nàstic renova la davantera, amb la incorporació de Cedric, provinent del Fuenlabrada i Baselga, de l’Arenteiro
Esports l 11
Societat l La Generalitat licita diversos contractes del Pla Director de Mobilitat, que marcarà el futur del Camp de
Oriol Castro
La maquinària per a revolucionar la mobilitat al Camp de Tarragona comença a arrencar. La Generalitat, a través de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat, ha licitat diversos contractes relacionats amb el Pla Director que definirà de quina forma es mouran els tarragonins en el futur. Una planificació que es farà amb visió metropolitana i que posarà el focus en la millora de la xarxa de transport públic del territori. Així ho va avançar Sílvia Paneque, consellera de Territori, el passat mes de maig.
La Generalitat ja busca empreses que l’assisteixin tècnicament pel desplegament del pla. Una de les primeres qüestions a abordar són les avaluacions i estudis ambientals, per tal de complir amb la llei. A banda, ha licitat els treballs per a fer una enquesta de mobilitat quotidiana a finals d’any. Es preguntarà a 14.000 residents del Camp de Tarragona sobre com es mouen pel territori en el seu dia a dia. La informació recollida serà una «eina fonamental» per al futur Pla Director.
El mes de febrer de l’any 2022, el Consell d’Administració de l’ATM del Camp de Tarragona va acordar iniciar els
Es farà una enquesta a 14.000 tarragonins per saber com es mouen en el dia a dia
treballs per a elaborar el Pla Director. L’objectiu era aprovar-lo inicialment aquest any.
El calendari es va complir fins al segon punt del programa, quan el mes de novembre de 2023 es van realitzar diverses sessions vinculades al procés participatiu de la ciutadania. Teòricament, entre 2024 i 2025 s’havien d’extreure conclusions de la participació així com establir objectius,
escenaris, indicadors i propostes.
Més contractes per venir La previsió d’aprovació inicial, però, sembla inviable. Més enllà d’aquests contractes, se’n preveuen una desena més al llarg d’aquest any, segons s’indica en el Perfil del
Contractant de l’ATM. Es tracta d’estudis sobre la mobilitat turística, l’energia, les zones de baixa densitat, els estudis ambientals o els costos del transport. La gran majoria tenen temps d’execució superiors als sis mesos. Fins que no s’enllesteixin, el Pla Director no es pot presentar.
L’apunt
Les obres del tramvia, al setembre
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va adjudicar les primeres obres d’infraestructura del tramvia del Camp de Tarragona entre Cambrils, Vila-seca i Salou, per un valor de 15,8 MEUR (sense IVA). Els treballs començaran aquest setembre i tindran un termini d’execució de 20 mesos.
Cal destacar que el 2028 finalitzaran les llicències dels autobusos al territori.
Fi de llicències
Des del Govern de la Generalitat es veu com una oportunitat adequada per redefinir els serveis de mobilitat al Camp de Tarragona i adaptar-los al número de població. La reformulació tindrà en compte el tramvia, els serveis ferroviaris, la futura configuració del servei interurbà i els serveis municipals. Una revolució de la mobilitat que tot just comença.
Educació l L’augment de línies, afirmen, ha deixat l’escola sense espais clau i amb el menjador col·lapsat
Ja farà gairebé cinc anys que el nou curs escolar a l’Escola El Miracle va començar amb una nova línia d’I3 per donar cabuda a més alumnes. Aquest setembre, en canvi, ja només quedaran dos nivells per duplicar. Des de llavors l’alumnat ha crescut de manera considerable; el centre, en canvi, manté les mateixes dimensions, un fet que preocupa les famílies dels infants. «Estem veient com, any rere any, es van perdent espais pedagògics essencials per encabir noves classes. El laboratori, l’espai d’informàtica, el taller de plàstica, l’aula de música...», lamenta Albert Arnavat, pare i membre de l’AFA.
Aquesta problemàtica, explica, es fa evident sobretot a l’hora de dinar, ja que els
alumnes ja no caben al menjador, havent de fer l’àpat en altres espais com la sala d’actes, adaptada amb cadires i
taules plegables. «No és l’espai adequat, però la situació al menjador era insostenible», assegura. A més, l’AFA preveu
Societat l Parc Central estrena Tarraco Escape: La Corona Perduda, una nova activitat cultural i lúdica adreçada a tots els públics. Es tracta d’un escape room ambientat en l’antiga Tàrraco romana que estarà disponible fins al proper 6 de setembre a la planta baixa del centre comercial, entre els establiments H&M i Game. Aquesta experiència reforça el compromís de Parc Central amb la divulgació del patrimoni històric de Tarragona, oferint una proposta cultural, didàctica i lúdica per a tots els visitants. La narrativa del joc situa els participants davant la desaparició d’una co-
rona de llorer sagrada que l’emperador romà ha de rebre durant una cerimònia solemne. Els jugadors, organitzats en grups de 2 a 8 persones, disposen de 20 minuts per trobar la corona superant una sèrie de proves, enigmes i pistes distribuïdes per l’espai de joc. L’activitat està disponible en català, castellà, anglès, francès i alemany, i és accessible per a persones amb mobilitat reduïda i per a persones amb dificultats auditives que vagin acompanyades.
L’escape room es pot realitzar de dilluns a dissabte de 15 a 19 h, i està adreçat a un públicfamiliar a partir dels 8 anys. Per accedir a l’activitat,
un membre de l’equip haurà de presentar un tiquet de compra igual o superior a 25 euros, vàlid de qualsevol establiment del centre comercial. Els tiquets de menor import poden sumar-se fins a arribar a la quantitat requerida. Aquesta nova acció forma part del projecte cultural del centre comercial tarragoní. Redacció
que ben aviat caldrà establir tres torns per donar cobertura a tot l’alumnat. «No és l’ideal, perquè els infants, sobretot
Alguns alumnes dinen a la sala d’actes, en cadires i taules plegables
els més petits, tenen diferents ritmes per menjar, i necessiten temps i calma», assenyala Arnavat.
Tot plegat, segons l’AFA, la situació «posa en perill el projecte pedagògic de l’escola», basat en la «lliure circulació, l’autonomia de l’alumnat i l’ús d’espais específics per al desenvolupament integral dels nens i nenes». «És un projecte d’èxit, i per això l’escola atrau tantes famílies, però la manca d’espais el posa en risc», explica Arnavat. «No tenim cap queixa del claustre ni de la direcció, al contrari, ells, igual que els alumnes,
s’adapten com poden. El que volem és defensar la qualitat d’aquesta escola pública», afegeix. Així, les famílies reclamen una solució «realista i a curt termini». «Tal com ho veiem, o l’escola s’ha de fer més gran, o s’ha de reduir una línia. Sigui com sigui és una situació complicada», conclou el membre de l’AFA.
Educació, «conscients» de la problemàtica
Fonts del Departament d’Educació han assegurat a aquest mitjà que són conscients de la reivindicació i que estan treballant-hi amb visites tècniques al centre i mantenint converses amb l’Ajuntament de Tarragona per avaluar la situació. Per la seva banda, des del consistori també reconeixen el problema i afirmen que, tot i que la competència és del Departament d’Educació, han «col·laborat sempre que ha calgut». «Som coneixedors de la problemàtica i estem disposats a treballar conjuntament des de la Taula local de planificació per buscar solucions i donar suport en allò que sigui possible», afirmen fonts municipals.
L’activitat està disponible en català, castellà, anglès, francès i alemany. Diari Més
Joan Lizano
Diumenge passat, el Duende del Tango va ballar la seva última milonga a Tarragona. Cristina Pérez, referent estimada de la comunitat tanguera local, s’acomiadava després de gairebé vuit anys organitzant trobades setmanals. Amb la seva empremta personal, el seu estil acollidor i un amor contagiós pel tango, la Cristina ha estat molt més que una organitzadora: ha estat una amfitriona, una amiga i un pilar de cohesió per a un col·lectiu petit a la ciutat, però apassionat.
Nascuda a Granada, la Cristina va arribar a Tarragona fa 33 anys per una feina temporal a PortAventura. La intenció era quedar-s’hi poc temps, però la vida la va anar arrelant. Primer va venir sola, després van arribar les filles, i entre una cosa i una altra, Tarragona es va convertir en casa seva. Curiosament, va descobrir el tango aquí, fa gairebé dotze anys, de manera fortuïta, després d’una conversa en un tren. Va ser amor a primera milonga, al Highland de Tarragona, i des d’aquell moment no ha deixat de ballar, formar-se i implicar-se a fons.
La seva primera milonga com a organitzadora la va muntar l’1 d’octubre del 2017, el mateix dia del referèndum català. La va impulsar amb una amiga en un local del Port Esportiu. «Pensava que no vindria ningú, però es va om-
Societat
De Tarragona a Granada: Cristina Pérez tanca una etapa plena de milongues a la ciutat
plir», recorda. Així va començar una trajectòria sostinguda durant anys, on gairebé mai fallava a la cita. Amb una constància exemplar i un sentit del compromís molt interioritzat, la Cristina mai tancava per anar-se’n de viatge o perquè no li venia de gust. «Si la gent sap que els dijous hi ha milonga, jo no els puc fallar», afirma.
El seu estil com a amfitriona no és forçat. Després d’anys treballant en l’àmbit immobiliari, té el tracte amb la gent molt per la mà. «Quan la gent entra a la teva milonga, és com si entressin a casa teva. Han d’estar còmodes, ben tractats i ben rebuts». Així ho feia, també amb detalls com oferir una tapa amb la beguda, a l’estil granadí.
El seu vincle amb el públic va créixer fins a convertir els balladors habituals en una mena de petita família. «No amb tots tens contacte diari, però molts s’han convertit en amics de veritat», explica. Aquest caliu ha estat el gran
motor per mantenir-se durant anys, amb l’esforç que comporta organitzar cada set-
mana un espai per compartir, ballar i trobar-se. «Per mi ha valgut molt la pena, perquè
Verge del Carme celebra la seva festa major i reclama un local per a les entitats
els milonguers m’han cuidat, m’han volgut i m’han donat tot el suport possible durant
Ahir va celebrar el darrer ball a la ciutat, envoltada d’amics i milonguers fidels
tots aquests anys».
Un comiat amb el cor partit i un nou horitzó a Granada Amb els anys, però, també han canviat les dinàmiques. La Cristina lamenta que, des de fa un temps, alguns festivals o esdeveniments han deixat de tenir en compte les dates de les milongues ja consolidades, generant solapaments i malestars. I després de la covid, una part del públic habitual també es va dispersar. Tot plegat va anar fent minvar les ganes de continuar. Però el moment definitiu ha estat la seva jubilació. Ara, amb les filles ja grans i independents, ha decidit tornar a la seva terra, Granada. «Només em trasllado de lloc, no deixo el tango», diu convençuda. Ja té en marxa un nou projecte: Sol de Invierno –International Tango Meeting, un festival que tindrà lloc a Salobreña, a Granada, del 31 de desembre d’enguany al 4 de gener del vinent.
La Cristina tanca una etapa plena de milongues, vincles i compromís, però no gira full del tot. S’emporta tot el viscut i, amb la mateixa passió de sempre, mira endavant. A la seva terra, l’esperen nous projectes, noves abraçades i la música del tango, que continuarà, com a Tarragona, marcant-li el pas.
Salut l L’entitat va treballar en un centenar de projectes d’atenció pública, gestió interna i formació el 2024
Sergi Peralta Moreno
El Pla Estratègic 2023-25 és la guia que marca el camí a l’entitat de dret públic Salut Sant Joan Reus-Baix Camp, que integra l’Hospital Universitari Sant Joan i altres equipaments de la comarca, per assolir l’excel·lència en l’atenció pública, la gestió interna, la formació i la docència. Completat el segon any de vigència, la cap d’estudis de l’Hospital Sant Joan, Lourdes Rofes, remarca que és un document «viu» i que busca «la millora contínua, anar veient com ho podem fer encara millor». Ja es planteja com serà el següent full de ruta.
El 2024 va ser un any prolífic per a l’entitat, amb 111 projectes emmarcats en el Pla Estratègic. La consecució de la certificació QOPI de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO), que acredita la qualitat en l’atenció als pacients amb càncer, és un dels grans puntals de l’exercici. Rofes assenyala que es vol anar més enllà: ja s’ha tramitat el procés d’acreditació perquè l’hospital de Reus sigui reconegut com a Cancer Center. Els resultats s’esperen per a finals d’any.
Un dels eixos amb què es treballa és la formació. El 2024, es va assolir l’acreditació de noves unitats docents. «Això vol dir que formarem tres nous especialistes: un de Neurofisiologia Clínica, un metge de Geriatria i un infermer resident de Geriatria», detalla la cap d’estudis. Així mateix, s’ha avançat en gestió clínica, ja no només referent a la direcció, sinó també als professionals assistencials. Rofes apunta que s’han elaborat uns quadres de dades «molt clars i fàcils d’interpretar» que s’actualitzen sovint i que permeten veure l’evolució en
Destacats del 2024
Acreditació de tres noves unitats docents
Es formaran especialistes en Neurofisiologia Clínica i metge i infermer resident de Geriatria.
aspectes com les llistes d’espera, les altes que es donen o el nombre de consultes que es completen. «Aleshores, es pot prendre alguna mesura per anar millorant en tots aquests aspectes», menciona.
Assoliment de l’acreditació QOPI per la qualitat en l’atenció als pacients oncològics
A més, s’està en procés de ser reconegut com a ‘Cancer Center’ europeu.
Millora de la gestió al servei d’urgències (en procés)
Es pretén disminuir els temps d’espera introduint petites modificacions.
Millora de la gestió clínica
Els professionals tenen accés a dades com temps d’espera, consultes o altes donades.
La Setmana de l’Experiència del Pacient va servir per posar el ciutadà al centre i «la idea és consolidar-la i anar-la fent cada any». A més, s’està analitzant «com va tot el procés d’urgències», és a dir, es vol detectar on hi ha marge de millora «per intentar disminuir els temps d’espera entre proves, per ser visitat, etc.» en un moment molt complicat i d’alta pressió assistencial. Això implicaria la introducció
de «petites modificacions» que ja marquen el canvi, com podrien ser «moure coses de lloc» i que, quan s’han de treure mostres de sang a un pacient per dur a terme una anàlisi, «que tingui tot el material que necessito allà i no hagi de sortir i tornar a entrar». «Són accions molt senzilles, però que fan que el pacient no hagi d’estar esperant tant», expressa Rofes, qui afegeix que el procés «no s’ha acabat».
En l’últim eix, la cap d’estudis de l’Hospital Sant Joan destaca que s’ha consolidat el programa Cuidar els que cuiden i que, amb la introducció del Pla Estratègic, es vol incidir a fer que «la gent se senti bé a l’empresa on treballa». Per al 2025, hi ha 96 projectes actius i, avui dia, més d’un 10% ja estan assolits i tancats. La principal carta serà la creació de la Unitat d’Investigació Clínica. «Això serà un abans i
El model CSIR al CAP Marià Fortuny, repte i oportunitat
L’Equip d’Atenció Primària (EAP) Reus V —el CAP Marià Fortuny— ha estat un dels equipaments seleccionats a Catalunya per participar en la prova pilot de l’aplicació del model de Centres de Salut Integral de Referència (CSIR), que pretén renovar l’atenció primària perquè sigui més eficient i accessible i, d’aquesta manera, millorar l’atenció del pacient i la satisfacció del professional. Tot i no formar part explícitament del Pla Estratègic 2023-25, s’alinea amb la voluntat de «millora contínua» de l’EDP. Lourdes Rofes valora la selecció com «una oportunitat, un repte i quelcom molt positiu». Afegeix que és una ocasió «molt positiva» per tot Salut Sant Joan. La transformació digital, l’autonomia organitzativa, l’impuls de la innovació i la investigació o l’establiment de les figures de l’administratiu i l’especialista de referència són alguns dels eixos vertebradors del model.
Per al 2025, hi ha 96 projectes previstos i ja es treballa en el següent pla
un després en temes de recerca», subratlla Rofes. Serà un centre pioner per a la realització d’assajos i estudis clínics i tindrà abast territorial. En paral·lel, Salut Sant Joan Reus-Baix Camp ja ha començat a dibuixar el següent Pla Estratègic, que incidirà entre el 2026 i el 2030. A finals d’any, s’iniciarà una nova edició del postgrau de lideratge per a professionals i els alumnes inscrits treballaran en els projectes que s’han d’incloure en el document guia. També es comptarà amb la participació de l’entorn de l’EDP, és a dir, els pacients i familiars.
El TSJC manté els
Judicial l La sala d'apel· lacions de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Jus tícia de Catalunya (TSJC) va confirmar la condemna de quinze anys de presó per un delicte d'assassinat imposa da a un home que va ser de clarat culpable de matar ne un altre el setembre del 2023 a Reus, durant les festes de Misericòrdia. En el crim va participar un altre home, que va ser condemnat a set anys de presó arran del ju dici celebrat el gener amb jurat popular a l'Audiència de Tarragona. Ara, el TSJC li ha rebaixat la pena a cinc anys en considerar que, com que al primer condemnat li va imposar la pena mínima, al segon se li ha d'aplicar el mateix criteri. Els fets van passar durant un concert on es va produir una discussió entre diverses persones. A conseqüència de les lesions patides en la picabaralla, una d'elles va morir uns dies després. ACN
Mobilitat l L’entitat demana una aplicació «proporcionada i dialogada»
Redacció
El Tomb de Reus ha presentat un recurs contenciós admi nistratiu contra la Zona de Baixes Emissions (ZBE). L’en titat comercial detalla, en un comunicat, que no ho ha fet «per oposar nos al progrés, sinó per defensar una aplica ció proporcionada, equilibra da i dialogada d’aquesta me sura». «No es tracta d’escollir entre salut o economia, es tracta de fer compatible una ciutat verda amb una ciutat viva», remarca.
El Tomb subratlla que està «totalment a favor» de mi
llorar la qualitat de l’aire i construir una ciutat «més sa ludable i sostenible», però ex pressa que «no podem accep tar que això es faci a costa del comerç local, sense estudiar ni valorar adequadament les conseqüències econòmiques i socials que tindrà la mesura». Els comerciants temen que s’estigui venent «una imatge idealitzada del futur mentre el comerç pateix en present», perquè no han vist alterna tives «reals» per minimitzar l’impacte de les restriccions al trànsit motoritzat. Els botiguers argumenten que «milers de persones de
pobles veïns» venen a com prar, menjar, fer gestions o, simplement, gaudir, i que «moltes no tenen transport públic eficient ni opcions via bles per adaptar se a la ZBE». «I sense clients, el comerç no es manté», asseveren. «De manem que s’escolti el co merç, que se’l respecti i que
se l’inclogui en la construcció del futur de Reus; perquè nos altres també volem respirar millor, però amb les persianes obertes, els carrers plens i la ciutat en moviment», tanca el Tomb.
El 10 de juliol, Diari Més va avançar que les entitats co mercials havien mostrat la
seva disconformitat amb la ZBE. Un dels principals punts de preocupació era l’extensió de l’àrea restringida. Per això, consideraven que s’hauria de delimitar en el Tomb de Ra vals. Amb tot, la regidoria de Seguretat Ciutadana i Convi vència, Dolors Vázquez, des carta aquesta opció.
Música l El recinte pels concerts va habilitar-se al Parc dels Emprius
Redacció
La localitat de Salou està exprimint al màxim totes les possibilitats que li atorga ser enguany la Capital de la Cultura Catalana. Dins la programació d’aquesta designació s’ha inclòs la celebració, per primera vegada a la capital de la Costa Daurada del Festiuet. El festival es va celebrar les
Tastos i productes de proximitat a la nova edició de la Fira del Vi de Prades
Enocultura l La plaça Major de Prades ha estat l’escenari al llarg del cap de setmana d’una nova edició de la Fira del Vi, que ha comptat amb la presència de cellers de la Conca, el Baix Camp i del Priorat; degustacions de formatgeries i establiments km0 i l’actuació del grup Koeman. Redacció/Diari Més
nits de divendres i dissabte en un recite habilitat al Parc dels Emprius, un espai que, com ha destacat el consistori, comptava amb aparcament proper, serveis distribuïts per la zona i un dispositiu de seguretat ampliat, «fet que ha permès celebrar el festival sense incidències destacables i amb plena tranquil·litat». De fet, gràcies a la varietat de pro-
postes musicals platejades per la promotora, s’han pogut veure concerts amb una àmplia presència de públic familiar, mentre que d’altres, han tingut una major repercussió entre els joves.
Aquesta edició del Festiuet ha comptat amb actuacions, entre d’altres, d’Oques Grasses, The Tyets, Stay Homas, Buhos, Els Catarres, Figa Fla-
was, 31 FAM, Julieta, Porto Bello o Sara Roy. Dalt l’escenari, però, també es van poder veure altres ‘clàssics’, com ara King Africa o Camela.
Dins el recinte del festival també es va habilitar un punt lila, com a espai segur i d’atenció davant qualsevol actitud masclista o assetjament, i una zona específica per a persones amb mobilitat reduïda,
per garantir una experiència inclusiva i accessible.
Valoració molt positiva
Des de l’Ajuntament de Salou es fa una valoració molt positiva del desenvolupament del festival, destacant que es tracta d’una iniciativa privada amb segell de qualitat, perfectament alineada amb l’aposta del municipi per promoure
esdeveniments culturals que generin impacte positiu i grans experiències. En aquest sentit, el consistori recorda que aquest 2025, Salou és Capital de la Cultura Catalana, i acollir esdeveniments com el Festiuet contribueix a ampliar i enfortir l’oferta cultural i artística del municipi.
«El Festiuet ha estat un èxit en tots els sentits: ha portat els millors grups musicals catalans del moment, ha estat obert a tota mena de públics i ha transcorregut amb civisme i alegria. A Salou volem cultura, música i grans esdeveniments que connectin amb la gent i projectin la nostra identitat», ha expressat l’alcalde, Pere Granados.
Que el castell més ‘petit’ de Les Santes sigui el 4de9f diu molt d’una diada que s’ha convertit en imprescindible del calendari casteller i ara que es fa de tarda, des de fa tres anys, ajuda a passar millor la calor del mes de juliol. Capgrossos i Verds van fer les seves millors actuacions de la temporada i els Minyons marxen de vacances amb moltes expectatives de cara al segon tram de temporada. El millor castell que es va veure a la diada va ser el 5de9f que van fer tant els Capgrossos de Mataró com els Castellers de Vilafranca. A més, les dues colles ho van fer a la segona ronda. El dels mataronins va ser impecable i no va tenir cap moment de dubte ni de treball excessiu per descarregar-se. L’estrenaven aquesta temporada i ja és el sisè que completen en el seu historial. El dels Verds va ser treballat i es va mostrar nerviós, especialment a la descarregada on la rengla va tenir molta feina a diferència del que havien fet tres setmanes enrere a Tarragona que va sortir gairebé immaculat. El 5de9f s’ha convertit en el gamma extra més vist de la temporada fins el moment després que l’hagi descarregat la Colla Vella, els Verds i els Capgrossos i l’hagin carregat també els Minyons de Terrassa. Quatre descarregats i un carregat en total, per davant del 2de9fm que de moment s’ha descarregat tres vegades entre la Joves de Valls i els Minyons de Terrassa i s’ha carregat una més, precisament pels Capgrossos a Les Santes aquest cap de setmana. I és que, tot i la gran diada que van fer els mataronins, la caiguda d’aquest gamma extra els va fer marxar de plaça amb un regust amarg. Havien completat de manera excel·lent el 3de9f a la primera ronda, havien estrenat el 5de9f a la segona, però la caiguda després de carregar el 2de9fm va ser dura, va provocar força lesionats i va obligar a aturar l’actuació durant gairebé una hora.
Els Castellers de Vilafranca, més enllà del 5de9f, van estrenar a la primera ronda el 9de8, treballat de manera excel·lent per un enxaneta que va fer en 30 segons les tres aletes del castell i presagiant novament al tram final de la temporada l’assalt al 9de9f. Van tancar l’actuació amb el 3de9f, fent un clar assaig del 3de10fm que volen portar la setmana vinent a Sitges, i el pilar de 6,
5de9f dels Capgrossos a Les Santes, 3de9f de la Joves a la Riera i 5de8 dels Xiquets de Reus al Catllar. Capgrossos / Montse Ruiz / X. Reus
Castells l Castellers de Vilafranca i Capgrossos de Mataró descarreguen el castell en unes Santes on també es van veure el 9de8 i el 2de9fm
que van tornar a descarregar sense problemes.
Els Minyons de Terrassa tenien la seva última actuació abans de les vacances i la van resoldre complint tots els deures. A la primera ronda un brillant 3de9f que apunta també a 3de10fm després del retorn de vacances. Potser al setembre és aviat, però durant l’octubre arribarà. El Vendrell o Girona poden ser un bon escenari. A la segona ronda van tornar a descarregar el 2de9fm que ja havien fet per la seva festa major sumant un bon rodatge de folre i manilles i van acabar amb 4de9f que era l’espineta clavada de la temporada perquè, fins el moment, no-
més n’havien fet dos, un descarregat i l’altre carregat. El pilar de 6, que no descarregaven des del mes de maig, va ser la millor rúbrica per tancat el seu primer tram de temporada. On també es va veure un castell de nou va ser a la Riera de Gaià, on la Colla Joves es va anotar un altre 3de9f, el sisè que completen aquesta temporada que els dona impuls per treballar durant les pròximes setmanes el castell de 10 amb l’objectiu d’intentar-lo portar a Sant Fèlix. També van insistir amb el 2de8f que té la mirada posada en el 2de9fm i en el pilar de mèrit, en aquest cas de 6, per mantenir els bons costums. Al seu costat, els Xiquets del Serrallo van poder fer el primer 3de7a de la temporada que van acompanyar del 5de7, mentre els Nois de la Torre, amb la ressaca post Quadre de Santa Rosalia, van tenir en
3de9f de la Colla Joves
Els vermells no feien un castell de nou a la Riera des del 2018
Mataró | Les Santes
C. Vilafranca: 9/8, 5/9f, 3/9f, P/6 Capgrossos Mataró: 3/9f, 5/9f, 2/9fm(c)
Minyons Terrassa: 3/9f, 2/9fm, 4/9f, P/6
La Riera | Festa Major Joves Valls: 2/8f, id3/9f, 3/9f, 4/8, P/6
X. Serrallo: 5/7, 3/7a, 4/7
Nois Torre: 4/7, 4/7a, 3/7
El Catllar | Diada de juliol
X. Reus: 5/8, 3/8, 4/8
Nens Vendrell: 3/8, 7/8, 4/8
X. Tarragona: 4/8, 2/7, 7/7
Valls | Festa Major Vivendes Colla Vella
Colla Vella: 5/8, 7/8, 3/8, 2/7, P/6
el 4de7a la seva millor estructura. A la Diada de Juliol del Catllar els Xiquets de Reus van fer el millor castell gràcies al 5de8 que van descarregar per segona vegada aquesta temporada. De fet van repetir la mateixa actuació que van fer per Sant Pere amb el 3de8 i el 4de8, de manera que van igualar la seva millor actuació de l’any. La pròxima setmana tenen la diada de Santa Anna, a casa, on podrien estrenar algun altre castell de gamma alta de vuit. Els Nens del Vendrell van fer un pas més en la seva trajectòria estrenant el 7de8 a les portes també de la seva actuació de Santa Anna on l’ambició és màxima, ja que s’han plantejat l’assalt al castell de nou, el 4de9f. Si la setmana d’assajos funciona bé fins i tot es podrien plantejar intentar el 5de8. Finalment, al Catllar també hi eren els Xiquets de Tarragona que van repetir el 4de8 i el 2de7 però no van poder intentar el 7de8 a causa d’alguna baixa, completant la seva actuació amb el 7de7.
Aquest cap de setmana, el Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell ha viscut dues propostes d’alta intensitat. Divendres, el violinista Christian Tetzlaff va oferir un recital en solitari que va combinar sensibilitat i rigor, i dissabte, una selecció de músics del projecte Marlboro Inspired va retre homenatge a Rudolf Serkin amb una vetllada de música de cambra plena de contrastos. Dues maneres d’entendre l’escenari, amb un mateix fil conductor: l’atenció pel detall i el compromís amb la música. Divendres, Tetzlaff va començar el concert amb la Partita núm. 2 de Bach, sense introduccions ni gestos innecessaris. Des de la primera Allemande, va quedar clar que seria una lectura seriosa i personal. La Ciaccona final va ser el punt culminant d’una primera part molt sòlida, en què va combinar fluïdesa, virtuosisme i sinceritat sense buscar l’efecte fàcil. Després, ja sense americana, va abordar la Sonata núm. 3, també de Bach, amb una claredat contrapuntística impressionant.
A la segona part, el programa canviava de registre amb Signes, jocs i missatges de Kurtág. Entre miniatures breus i gestos subtils, Tetzlaff va mostrar un domini expressiu impecable. Va anunciar els títols de cada fragment abans de tocar-los, amb una actitud continguda i seriosa. Alguns passatges van desconcertar una part del públic — fins i tot es va sentir algun buf—, però l’entrega de l’intèrpret era inqüestionable. En un moment concret, va arribar a sostenir una nota amb una mà mentre passava pàgina amb l’altra, sense perdre la tensió a escena.
Per tancar, la Sonata núm. 1 d’Ysaÿe va portar el concert cap a un llenguatge més conegut, però igualment exigent. Amb una sonoritat càlida i compacta, Tetzlaff va tancar el programa oficial amb coherència. El públic va respondre amb aplaudiments i bravos, i ell va tornar a l’escenari amb dos bisos de Bach, abans de fer veure que co-
Felicitacions
quintet que va interpretar l’obra de Dvořák diumenge; a la
Festival Pau Casals l Tetzlaff encisa en solitari i els Solistes ofereixen una vetllada intensa i plena de matisos
mençava un tercer i aturar-se amb un somriure. L’auditori, entre riures i complicitat, va acomiadar-lo amb una ovació.
Tot plegat, marcat per una gran concentració, però també pels petits elements habituals d’un concert d’estiu: tos, ventalls, i una sensació de calidesa que formava part del context. En algun moment, fins i tot semblava que els sons ambientals respiraven amb la música.
L’endemà, dissabte, va arribar la vetllada Per a Rudi, en homenatge
a: publicitat@mestarragona.com
Aquest
a Rudolf Serkin, amb una programació que recorria Haydn, Mendelssohn i Dvorák. L’auditori estava gairebé ple i l’ambient era còmode i receptiu. El Quartet op. 76 núm. 5 de Haydn va obrir el programa amb una lectura clara i fresca. Tres joves músics (Kammerlander, Gwilt i Garcia) i el violista Jonathan Brown van oferir una interpretació neta, elegant i ben equilibrada, especialment al segon moviment, d’una bellesa directa i sense afectació. El moment més destacat de la nit va ser el Trio núm. 2 de Mendelssohn, amb Pau Fernández (piano), Leonard Fu (violí) i Erica Wise (violoncel). Des del primer moviment, van mostrar una gran complicitat, amb un so cui-
Mendelssohn inspirat
El trio va destacar per la intensitat expressiva i l’entesa entre els músics
dat, un fraseig intel·ligent i una expressivitat sense exageracions. El públic va seguir la interpretació amb silenci total i l’ovació al final va ser més que merescuda.
Després de la pausa, el Quintet per a piano i cordes op. 81 de Dvorák va tancar la vetllada amb una interpretació més irregular. El piano de Lonquich tenia molt pes i, en alguns moments, cobrava massa protagonisme, mentre que els violins sonaven poc projectats.
El desbordament del Foix uneix Cunit i Cubelles en la demanda d’un pla de prevenció
Política l Cunit i Cubelles han sumat forces per reclamar un pla de gestió integral de la conca del Foix arran de les afectacions provocades per la crescuda del riu el 12 de juliol. Tot i que Cubelles va ser un dels municipis més afectats, Cunit també va registrar danys a les platges. Els dos ajuntaments s’han reunir per analitzar la situació i treballen
en la redacció d’una moció per demanar a la Generalitat un pla que reguli el pantà i ajudi a prevenir nous episodis. L’alcalde de Cunit, Jaume Casañas, ha remarcat la importància de coordinar accions des del territori, mentre que l’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll, ha insistit en la necessitat d’una resposta clara per garantir la seguretat. Redacció
La Dumka va tenir encerts, però també desequilibris. El tercer moviment, en canvi, va funcionar millor, i el quart va tenir empenta i passió. Amb un recorregut desigual, però amb moments d’autèntica intensitat, la formació va arribar al final amb dignitat i entrega. El Festival Pau Casals ha ofert aquest cap de setmana dues cares d’un mateix esperit: l’exigència artística al servei de la música viscuda amb passió. Tant en la veu de Tetzlaff com en els diàlegs cambrístics, hi ha ressonat una mateixa actitud: l’estima per la música i les ganes de compartir-la amb sentit. Una mostra més del valor d’un festival que continua oferint, any rere any, vetllades plenes de sinceritat i qualitat.
Rafa J. Larrañaga
El divendres passat va ser un dia clau per la confecció del nou Nàstic de la temporada 2025/2026. L’aficionat nastiquer es va despertar amb l’oficialitat de la incorporació del davanter nigerià Cedric Omoigui. Unes hores després, quan encara estava assimilant el primer fitxatge, el club va anunciar l’arribada del que serà el company d’Omoigui a la punta de l’atac: Marcos Baselga.
La doble operació és un cop sobre la taula del Nàstic al mercat de fitxatges estival perquè s’emporta dos dels davanters de la categoria que més interès despertaven als competidors del club tarragoní per l’ascens. Així, la incertesa que podia produir sobre l’afició grana l’adeu de Pablo Fernández i Antoñín —els dos màxims exponents ofensius del Nàstic la temporada passada, amb 25 gols entre tots
dos— queda una mica diluïda. Almenys, de moment, perquè amb les dades a la mà, poques millors opcions disponibles al mercat tenia la direcció es-
Bàsquet l Joan Eduard Martínez serà el nou president del club del Baix Camp
Redacció
Santi Benito deixarà de ser el president del Club Bàsquet Salou aquesta temporada. Després d’onze anys al capdavant de l’entitat del Baix Camp Benito fa un pas al costat, però no marxa. A partir d’ara, ocuparà el càrrec de director esportiu. El dirigent va agafar les regnes del club el 2014. En aquell moment, el club competia a Segona Catalana. Ara, onze anys després, deixa la presidència amb el club assentat a Segona FEB —aquest any, el CB Salou acumularà cinc cur-
sos consecutius a la categoria. A partir d’ara, serà Joan Eduard Martínez qui ocuparà la vacant presidencial. Santi Benito assegura que el desgast és el motiu pel qual abandona la presidència del club. Durant l’atenció als mitjans de comunicació que va dur a terme divendres per acomiadar-se, es va encarregar també de reivindicar la manca de suport institucional que rep el club: «Sempre hem rebut l’ajuda de l’Ajuntament de Salou i de Pere Granados», però han trobat a faltar altres institucions com «la Diputació
portiva. Sumant les seves xifres golejadores durant el curs 2024/2025 —22 gols entre tots dos a la Primera Federació—, s’aproximen molt a les de la
parella ofensiva que va viure al Nou Estadi Costa Daurada l’any passat. Ara, però, el Nàstic viurà un canvi de paradigma. Durant
Imatge d’arxiu de l’expresident del CB
«Demanem poder portar amb orgull la marca Costa Daurada»
de Tarragona o el Patronat de Turisme». «Demanem des de fa temps poder portar amb orgull la marca Costa Daurada, com a capital que som», va assegurar l’expresident.
Marcos Baselga és un jugador amb un gran olfacte golejador
Cedric Omoigui ofereix lideratge i la capacitat per resoldre partits
les darreres quatre temporades i, sobretot, amb Dani Vidal a la banqueta, es veia un equip amb una producció ofensiva que passava constantment per la presència de Pablo Fernández. Un jugador total en duels aeris, jugant d’esquena, movent-se dins l’àrea i, fins i tot, en ajudes defensives.
Amb l’arribada d’aquests dos nous davanters, l’atac estarà conformat per perfils ben diferents del que estaven acostumats els tarragonins. Marcos Baselga i Cedric
Omoigui no són jugadors alts —mesuren 1,77 i 1,81 metres respectivament. Amb ells, és més difícil d’aconseguir la fita de Pablo de ser el màxim golejador de cap de la història de la Primera Federació.
Això sí, els nous jugadors aporten en altres sentits. Baselga és un jugador feroç, amb un gran olfacte golejador. El Nàstic ho va viure en primera persona el curs passat en la golejada patida per 4-0 davant de l’Arenteiro. Aquell dia, l’atacant aragonès va fer un hat-trick al conjunt grana. És d’aquella mena de jugadors que sap buscar l’espai i on collocar-se per marcar —tant se val si de centrada o de rebot. I si alguna cosa es pot destacar del nigerià Cedric Omoigui és el lideratge i la capacitat per resoldre partits. El conjunt tarragoní ha fitxat un veterà que ja sap que és això de ser la referència en un ascens a Segona Divisió, marcant 16 gols amb el Racing de Santander.
tinada a la pràctica de la vela accessible i va quedar inaugu rada per un grup del Club Esportiu Alba Reus. L'embarcació, que portarà el nom de 'Gadegang', ha estat comprada gràcies a una subvenció de 3.600 euros atorgada pel Grup d'Acció Local Pesquer i la seva gerent, Clàudia Masdeu, que dona suport a projectes que promouen la inclusió.
k Tribuna k
El passat divendres 11 de juliol es van celebrar a Tarragona els Premis Nacionals de Comunicació. Aquests premis mai s’havien fet fora de Barcelona. Com va dir el Conseller de la Presidència, Albert Dalmau, el Govern vol que els actes institucionals es facin per tot Catalunya. Aquests Premis han estat els primers a sortir de la capital, i Tarragona ha estat el lloc escollit, i no és casualitat.
De fet, aquest acte no és més que un altre exemple que el Govern de Catalunya governa per tot el país. I d’exemples n’hi ha molts d’altres, com vaig tenir ocasió d’explicar en la meva intervenció al Parlament parlant sobre els projectes estratègics del Sud de Catalunya.
Mentre alguns diuen que el Govern no governa, no lidera, i que té especialment desateses les nostres comarques, nosaltres demostrem amb fets concrets que aquesta retòrica és una fal·làcia.
La millor manera de desmuntar el que avui denominem fake news és amb fets. I les últimes setmanes hem tingut notícies molt positives pel que fa a les comarques del Sud de Catalunya: la primera, sens dubte, és la decisió del Govern de donar suport a una gigafactoria d’intel·ligència artificial a Móra la Nova. Això suposaria una inversió d’entre 3.000 i 5.000 milions d’euros.
Déu n’hi do, per tenir el sud oblidat...
Però n’hi ha més: l’acompanyament per part del Govern de la Generalitat al Port de Tarragona, perquè esdevingui un hub mediterrani per fabricar i muntar molins eòlics flotants, la convocatòria de les subvencions del fons nuclear, o l’adjudicació de les obres de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona...
I hi ha actuacions que ja fa mesos, molt a l’inici de l’obra d’aquest Govern que s’han portat a terme, com les actuacions en reg al Priorat, que resoldrà els problemes d’aigua per la pagesia tan afectada per la sequera, i que de retruc reforcen l’enoturisme, cada vegada més present a la comarca.
I algunes inversions, fins i tot venen de la legislatura passada, quan el Govern, en aquell moment a l’oposició, va creure que la descarbonització era fonamental per la indústria química de Tarragona. I en la negociació dels pressupostos del 2023 i 2024, va aconseguir cinc milions d’euros anuals pels projectes de les plantes de descarbonització liderats per l’ICIQ. D’això se’n diu política útil. Útil per les persones i pels territoris.
Malauradament, n’hi ha alguns que no tenen aquesta visió, i només busquen el desgast, sense aportar res de positiu, ni per les comarques de Tarragona, ni per Catalunya en general.
El Govern del president Illa, fa onze mesos que està al capdavant de la Generalitat. Ni un any per capgirar dinàmiques durant massa temps instal·lades en el país. Onze mesos, d’escolta activa, amb moltes i moltes visites, tant del president com de tots els consellers i conselleres i altres membres del Govern a tot Catalunya, i evidentment al Sud. Visites que han servit per copsar les necessitats de primera mà, i sobretot per donar-hi solucions.
En qualsevol cas, el Govern del president Illa, seguirà treballant, seguirà governant i liderant, de la mateixa manera que vol que Catalunya lideri, i que ho faci amb projectes repartits per tot el país, amb la cohesió territorial com a objectiu, per generar oportunitats per a tots els catalans i catalanes, visquin on visquin.
Rosa Maria Ibarra Diputada del PSC per Tarragona
Ek Editorial k
n termes de mobilitat es pot assegurar, sense por d’equivocar-nos, que els tarragonins se senten especialment maltractats. Tot i que en alguns aspectes podria semblar que anàvem a millor, com, per exemple, amb l’obertura del túnel del Coll de Lilla de l’A-27, la realitat és demolidor. La mateixa A-27 ara travessa fàcilment la muntanya, però per arribar a un coll d’ampolla que els montblanquins i els que circulen par allí patiran fins que no es faci la connexió directa amb l’AP-2. Pel que fa a l’AP-7, des de les Terres de l’Ebre fins a deixar el Baix Penedès, el col·lapse habitual per qualsevol accident o les dificultats pel pas intens de
camions la converteixen en una trampa, sobretot pels que pugui tenir una mica de pressa. Tampoc els cal tenir pressa –no poden–els usuaris de Rodalies, que una vegada superat el tràngol de les obres al túnel de Roda poden comprovar com la millora del servei no es veu per enlloc. Tot això és el que se suposa que haurà de solucionar –o proposarà solucionar– el Pla Director de Mobilitat que aquest mateix any es començarà a preparar. I el primer que es farà és una enquesta per saber com es mouen els tarragonins. Afortunadament per la redacció del Pla, no es tractarà d’una enquesta de satisfacció...
k Tribuna k
En el nostre dia a dia podem veure com, repetidament, apareixen als mitjans de comunicació compromisos, propostes, idees, projectes, etc., que ens ‘venen’ un futur prometedor i ple de bones noves, com garantia absoluta d’un demà ple d’anhels consolidats.
Repetidament, se’ns plantegen, com a societat, debats, de tot ordre, amb solucions obertes en el camp logístic i d’infraestructures, però també pel que fa al món cultural i, sobretot, amb fórmules que volen solucionar els problemes que tenim sobre la taula.
És evident que, des del poder polític de torn, es facin esforços per donar respostes a requeriments ciutadans, generals o particulars, a l’hora de buscar solucions en funció de lectures de tot ordre, des de les purament de caràcter ideològic, fins a les que volen són solucions individualitzades.
En tot cas, aquest desig d’anunciar propostes en funció de l’efecte que això comportarà, és un exercici generalitzat a tots els nivells, una altra cosa és com tot això es concretarà a efectes pràctics, per tant, estic segur que les grans propostes haurien de vindre lligades a una ‘auditoria’ de la seva eficàcia pràctica, com a ciutadà, per creure en segons quines idees, també hauríem d’exigir quan es faran, com i per què es plantegen?; tota la resta, forma part d’una campanya publicitària amb l’únic interès, per al moment, que es donen a conèixer, sense importar la seva implementació i les connotacions econòmiques o d’implicacions concretes de tercers implicats en el tema.
A casa nostra hem pogut veure, en les darreres setmanes, propostes, discursos, compromisos, respecte de
Lluís Badia Advocat
qüestions infraestructurals de les quals parlem fa més de 30 anys, com si la solució a tot el debatut fins ara es pogués resoldre de manera automàtica; és cert que cada iniciativa comporta conflicte d’interessos, però el que no té raó de ser és que, en temes fonamentals, entre uns i altres, no se sigui capaç de trobar marcs de síntesis vitals.
Com diu un bon amic, el tema infraestructural és polièdric, una altra cosa és que les solucions al respecte fossin preses com a determinats països, no democràtics, on l’opció de la gent ni hi és, ni se l’espera, per tant, aquí a casa nostra, tota alternativa està lligada a aquest conflicte divers, una altra cosa és que porten ‘d’incapacitat’ per arribar a consensos inapel·lables. En tot cas, el que no té una altra lectura és que la discussió és bona i ha de ser constructiva, el que és innegociable és aquesta fórmula de ‘regne de taifes’ on tothom defensa el seu per damunt de tot, pensant que aquesta manera de fer
Aquest desig d’anunciar propostes en funció de l’efecte que això comportarà, és un exercici generalitzat a tots els nivells, una altra cosa és com tot això es concretarà a efectes pràctics
li pot donar rendibilitats electorals. Tornant a la meva primera reflexió dels grans anuncis sense cap concreció, crec que haurà de ser fonamental a l’hora de proposar qüestions que poden ser engrescadores planteja la fórmula de la seva implementació, no quedant-nos en el pur anhel informatiu puntual. Si entrem en el món de les realitats, podem veure que, a les nostres contrades, es fan propostes il·lusionants per tots els qui van passant pel poder, a tots els nivells, una altra cosa és la seva posada en pràctica, l’exemple de la ‘seu unificada judicial a Tarragona’, és una clara evidència del que esmento, inclús avui, no sabem quan es farà realitat. De totes maneres, crec que la ciutadania ja està en una altra ‘pantalla’, i el que veu és que una cosa és ‘dir’ i una altra diferent és ‘fer’, per tant, tampoc la rendibilitat suposada plena d’‘Efectismes’ és garantia de res, si no existeix un ‘aval’ clar a l’hora de la seva execució, i és aquí, on entre l’apartat de ‘projectes - pressupostos - terminis’, que haurien de ser innegociables a l’hora de donar per segures iniciatives que segurament quedaran en l’oblit, més aviat que tard. Parlar i valorar les variables de tot ordre és una manera de fer a la baixa, per tant, menys efectismes de titular i més compliments de viabilitat.
Es lliuren els premis de la campanya ‘Comprar al comerç local té premi especial’
Oci l El Vendrell ha participat en l’edició 2025 i un dels premis ha estat per a un establiment local
Redacció
S’han lliurat els premis als guanyadors i guanyadores de la campanya Comprar al comerç local té un premi especial, impulsada per la Xarxa Compra i Descobreix Catalunya amb l’objectiu de donar suport al petit comerç de proximitat i promocionar el turisme local. La campanya, que va celebrar la seva quinzena edició, va comptar amb la participació de 24 municipis. Al Vendrell, l’organització va anar a càrrec de l’Ajuntament i Comerç del Vendrell (CIT) i hi van prendre part prop de 200 establiments, un dels quals també va resultar guanyador d’un dels premis. La campanya es va desenvolupar durant tot el mes de juny, gràcies a un treball collaboratiu entre ajuntaments, comerç local i patrimoni, connectant la promoció
comercial amb el turisme cultural. Els clients que van comprar als establiments adherits van participar en un sorteig d’experiències per a dues persones. Al Vendrell, el sorteig es va emetre en directe al programa La Calaixera de Ràdio El Vendrell. El lliurament dels premis es va fer davant l’aparador del carrer Àngel Guimerà, on havien estat exposats durant el mes. Els premiats podran gaudir de visites personalitzades, rutes naturals, museus i gastronomia als 24 municipis participants. Al Vendrell, es rebrà els guanyadors d’arreu del país i el comerciant premiat amb una proposta que inclou una visita patrimonial a l’Església per conèixer el campanar, l’orgue i l’altar major, un dinar a un restaurant de Vil·la Casals i una passejada per aquest espai emblemàtic.
Mor als 91 anys Roger Norrington, pioner de la interpretació amb instruments d’època
Defunció l Roger Norrington, director britànic i figura clau de la interpretació històrica, ha mort als 91 anys. Conegut per la seva integral de les simfonies de Beethoven amb The London Classical Players (1987-1989), va transformar la sonoritat orquestral amb instruments d’època i criteris musicològics ‘rigorosos’. Fundador del
l La companyia va oferir dues sessions de l’obra ‘Si no cobrem, no pagarem’
Redacció
La Teca Teatre i el Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils van lliurar el dimarts de la setmana passada a Càrites els 1.160 euros recaptats amb la taquilla inversa de les dues sessions del Teatre de la Fira. Com és habitual, els diners es van repartir a parts iguals entre les dues parròquies: Càritas Sant Pere i Càritas Santa Maria.
Dolors Sabaté, en representació de Càritas, va ser l’encarregada de recollir els dos xecs de 580 euros del president i el tresorer de la Teca Teatre, Pep Pellicer i Joan Ortoneda. Cal destacat que la recaptació de les representacions de la fira es destina a aquesta organització humanitària des de l’any 2017.
Enguany la Teca Teatre va oferir dues sessions de l’espectacle còmic Si no cobrem,
Tarragona
Francisca Lopez Delgado.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Martin Gonzalez Melgar.
Ha mort als 81 anys.
Maria del Carmen Merchán Ballart.
Ha mort als 58 anys.
Reus
Oscar Vilamitjana López.
Ha mort als 54 anys.
Andreu García Rodríguez.
Ha mort als 75 anys.
Torredembarra
Juan Lara Montero.
Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori Mémora de Torredembarra.
Constantí
Teresa Cebrià Castellà.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Feliu.
moviment ‘històricament informat’ al Regne Unit, va apostar per versions sense vibrato, amb tempos ràpids i ‘fidelitat’ a les fonts originals. Malgrat les crítiques de literalisme, va influir profundament en la música clàssica contemporània. També va dirigir orquestres modernes com la de Stuttgart i va debutar al Covent Garden. DM
El Catllar
Maria Miro Mercade.
Ha mort als 87 anys.
Alexandre Queralt Capdevila.
Ha mort als 93 anys.
Valls
Joan Montserrat Guasch.
Ha mort als 97 anys.
Cambrils
Laura Blasco Toldrà.
Les Borges del Camp Miquel Àngel Guinjoan Pi.
no pagarem de Darío Fo, el passat dimecres 28 de maig i dijous 29 de maig al Teatre del Casal Parroquial, dins la programació de la 66a edició de la Fira de Cambrils. La companyia cambrilen-
ca Teca Teatre va néixer l’any 1966 com a Grup de Teatre del Casal i durant els primers anys es dedicava a representar obres del teatre clàssic català. A partir del 1984 es van canviar el nom, i van buscar
Els diners s’han repartit entre les parròquies de Sant Pere i Santa Maria
una nova manera d’expressar-se i d’arribar al públic amb textos incisius, divertits i que connecten amb l’espectador d’una manera directa.
L’obra Si no cobrem, no pagarem, estrenada a mitjans dels anys 70 en plena crisi del petroli, és una sàtira política, que retrata les dificultats de les classes humils per poder arribar a final de mes.
Al teatre hi surten molts temes de plena actualitat: la inflació, el negoci de la banca, la deslocalització de la indústria i la desviació de fons públics. Això sí, tot ben amanit amb l’humor fi i mordaç del gran mestre italià.
ÀRIES
21/03 al 19/04
A la nit no et trobaràs amb el dinamisme habitual en tu, però el contacte amb els éssers estimats i el sexe oposat potenciaran la passió.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Avui arribaran molts esdeveniments feliços. Ves amb compte amb els excessos o ho pagaràs amb la teva salut. Vigila amb la gelosia.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Hi haurà vibracions positives de l’entorn. La teva salut t’acompanyarà però cuida els excessos amb el menjar. Els viatges seran molt feliços.
TV local
TAURE
20/04 al 20/05
Dia mogut. Seràs el centre d’atenció de molts notaràs canvis importants en la teva relació. Un vell assumpte de diners es resoldrà al teu favor.
VERGE
23/08 al 22/09
El teu costat creatiu estarà avui accentuat. Controla els nervis no et precipitis. Un excés de rigor en la teva actuació no serà bo. Res de presses.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Oblida’t dels problemes viu intensament les emocions. No t’acceleris en conèixer gent nova. Compte amb els viatges els àpats copiosos.
BESSONS
21/05 al 20/06
Les teves dots comunicatives estaran molt potenciades. Atenció als viatges propers, avui hi haurà diversos descuits, no corris.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Avui sabràs atraure moltes mirades el teu magnetisme serà total. L’amor els afectes es potenciaran molt. Una notícia sorpresa qet farà estar més feliç.
AQUARI
20/01 al 18/02
S’ampliaran els teus contactes socials, és possible que neixi una nova relació. Els canvis en l’amor seran intensos apassionats.
CRANC
21/06 al 22/07
Sentiràs una agradable sensació de renovació en tu en les circumstàncies. L’amor estarà al teu costat seràs correspost en tot. Fort magnetisme.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
El contacte amb la gent et serà molt útil. En trauràs profit. Familiars llunyans et donaran una sorpresa. No t’entestis en una idea fixa flueix.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Serà una jornada molt activa emocionalment. Qui realment t’estima t’ho demostrarà amb passió. Lliura’t a l’amor, és un bon moment.
TARRAGONA: Fernández Cabré, Mª. Esther Pere Martell, 5 Telèfon 977 219 704
Sanz Sanz, Fermi Rambla Nova, 55 Telèfon 977 221 430
REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Piqué, Joaquim - Piqué, Tania Pl. Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084
SALOU: Dahlstrom Gomez, Andrea Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
SORAYA, MASAJISTA. Reus. Tel: 643.463.403
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12 MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Conóceme!!! Tel: 692.780.087 MASAJE TERAPEÚTICO
CANAL REUS TV
10:30 Havaneres de sant antoni de calonge
13:30 Qüestió de fons (r)
14:00 Notícies
14:30 Cirk
15:00 Notícies (r)
15:30 Qüestió de fons (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Moving
18:30 Quina animalada!
19:00 Nex estiu
20:00 Notícies (r)
20:30 Cercle central
21:00 Notícies (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Nex estiu
23:30 Efecte mosaic. Tarda
10.00 Efecte Mosaic
10:30 Clipping
11:00 SPi+TV
11:30 Va passar aquí Catalunya
12:00 Caminant per Catalunya
12:30 Va passar aquí Catalunya
13:00 SPi+TV
13:30 Clipping
14:00 Notícies 12
14:30 Clipping
15:00 SPi+TV
15:30 Va passar aquí Catalunya
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic Estiu
18:00 Moving
18:30 SPi+TV
19:00 Notícies en Xarxa. Estiu
20:00 Notícies 12
20:30 Finet i Pel Mig
21:15 Gaudeix la Festa
21:30 Moving
22:00 Notícies12
22:30 Finet i Pel Mig
23:15 Gaudeix la festa
23:30 Moving
00:00 Notícies 12 TAC 12
HORITZONTALS: 1. Dones molt atrevides. Bolet del grup dels mollerics. 2. Principi de corba pronunciada en un riu. Protegeixi algú. La molt registrada. 3. Mateu animalons. Crida com un llop. 4. Per on passa el TGV francès. Nota musical. La més feble de totes. Ell sol. 5. Posant titlla sobre una lletra. Pal amb un pollegó. 6. Dues vocals. Dues més de fortes. Alumne que escolta la classe de gramàtica. 7. Lletra girada. Posarà una titlla sobre una lletra. 8. Element metàl·lic. Sigui creatiu. 9. Una de la cara. Passi-ho bé tota la nit. Fosa per falta d’una. Cap de xai. 10. Nus de la fusta. Pasi a un nivell més baix. Dues al ball. 11. Pasem el rosari. Treballador dels pous. 12. Sí, certa- ment que sí. Empleat subaltern. Actini en breu.
VERTICALS: 1. Absorbia una energia. Ocell dels ardeids. 2. Tornant a caure malalt. Peça dels escacs que finalment el maten. 3. Historiador llatí. Plural d’un eix. 4. Enmig del peu. És igual que Mallorca. Poseu el tap a l’ampolla. 5. A rere en falta una. Mortal perillosa. Nota. 6. Cerca d’igualar o superar algú. Inicia i no acaba. Comença el xafec. 7. Sap, però sense cor. Prengui nota. Conjunt d’eines per a llaurar. 8. Ocell. Sediment de material detrític. És com una rosa. 9. Un ardit sense final. D’un lloc de pau felicitat. 10. Significa vida. Fet abans de la tornada. Una mica de tabac. 11. Comença la rauxa. Cinc anys tots seguits. Òrgan format per les mandíbules d’un ocell. 12. Passant el rosari a missa. Fer recular un cavall.
Previsió pel Camp de Tarragona
VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977391672
CAMBRILS: Guillen Lacue, Núria Joana Av. Verge de Montserrat,6-8 Telèfon 977 364 512
VALLS: Fernandez-Delgado Salinas, Amalio Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490
EL VENDRELL: Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 60 Telèfon 977 660 333
Solució dels mots encreuats
Estat del cel
El cel es mantindrà entre mig i molt ennuvolat a la meitat est del país fins a mig matí. A partir de llavors, estarà serè o poc ennuvolat en conjunt, tret de punts de l’interior del quadrant nord-est on creixeran nuvolades que deixaran el cel localment molt ennuvolat. Independentment, a partir de mitja tarda es formaran intervals de núvols baixos al litoral sud.
Temperatura La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més baixa, tot i que serà similar al litoral. Per la seva banda, la temperatura màxima serà lleugerament, i localment moderadament, més baixa.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
TAPICERO
Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas. Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453 MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
El pròxim dijous, 24 de juliol, La Catedral de Tarragona estrena una proposta sensorial per redescobrir el temple durant l’estiu. Es tracta d’El camí de la llum, una experiència nocturna que transformarà el temple en un escenari ple de llum, projeccions i música. El recorregut comença a la Rosassa, continua per l’Orgue i culmina al Retaule major, combinant simbologia, arquitectura i una selecció musical escollida per reforçar l’impacte emocional de cada espai. La visita culmina amb una copa de cava al Claustre, la qual es pot degustar enmig d’un joc de llums suggestius. El camí de la llum és apte per a tots els públics, té una durada de 60 minuts i fins al 7 de setembre, de dijous a diumenge, s’oferiran quatre passis cada vespre a partir de les 21 h.
Aquesta és una de les noves propostes per aquest estiu a la Catedral, però
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Patrimoni Aquest estiu, el temple es pot redescobrir mitjançant noves propostes, entre les quals hi ha una experiència nocturna
també destaca la incorporació d’una audioguia que permetrà recórrer la catedral de manera autònoma. Aquesta eina, disponible en català, castellà, anglès i francès, es podrà descarregar directament al telèfon mòbil escanejant un codi QR situat a l’inici de la visita. L’audioguia ofereix continguts divulgatius i rigorosos que combinen explicacions, imatges i audiovisuals per
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Decomissen més de 5.600 articles falsificats al mercat de la platja Llarga de Roda de Berà Policial
Director General: Marc Just Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
aprofundir en la història i l’art del conjunt catedralici. A més, s’ha renovat completament la senyalètica, fent-la més intuïtiva i accessible, amb plafons informatius que ajuden a contextualitzar cada espai.
Una altra de les novetats rellevants és l’obertura dels Jardins de Santa Tecla la Vella, un espai fins ara tancat al públic. Gràcies a la seva restauració, aquest antic cementiri medieval ofereix una nova perspectiva de la Catedral, amb vistes privilegiades al campanar i a l’exterior de la
Capella de Santa Tecla la Vella. Pel que fa a les visites guiades, aquest estiu se n’amplien els horaris. Fins al 12 de setembre, es podran fer en català, castellà, anglès i francès (tots els horaris es poden consultar a www.catedraldetarragona.cat). I quant a les activitats familiars, el pròxim dissabte, 26 de juliol, a les 11 del matí, s’oferirà el taller La veu del vent: música i llegenda entre les pedres. Es tracta d’una experiència sensorial per a famílies amb infants a partir de 4 anys que convida a descobrir els instruments i la música que van ressonar sota les voltes de la Catedral. L’activitat es complementa entrant al taller de l’orguener on, la canalla, podrà construir l’orgue més petit del món. Per veure altres activitats familiars es pot consultar també el web de la Catedral.
Un espai únic
Aquest estiu s’obren els jardins de Santa Tecla la Vella, fins ara inaccessibles
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Detenen dos homes i desmantellen una plantació de marihuana en un xalet de la Móra Policial
Divendres vam fugir a Andorra per gaudir de les embriagadores acústiques sacres del grup Gregotechno al Santuari de Meritxell. La magnífica i polièdrica construcció de Ricardo Bofill em va fer pensar, un cop més, en la forma com hem malaguanyat a Reus la seva petja. Agradi més o menys l’obra de Bofill a la ciutat, parlem d’un arquitecte i urbanista de fama mundial responsable, a banda del Walden de Sant Just (a parer meu, tampoc prou apreciat), de zones residencials i edificis emblemàtics arreu del planeta, des de Tokyo fins a Chicago passant per Beijing, Casablanca, París o Estocolm, adaptats a cada moment, cultura i objectiu. Mereixedor de nombroses distincions, és un dels grans exponents de l’arquitectura catalana de la segona meitat del s. XX, recollint un gloriós testimoni, i un prominent representant del postmodernisme a nivell global. De la mateixa manera que venerem i promocionem el nostre valuós patrimoni modernista -fou el mateix afany reusenc d’avenç i notorietat que ens va portar Bofill- hauríem d’haver convertit el barri Gaudí en una zona protegida de la ciutat, decididament divulgada entre els propis reusencs i d’obligat pelegrinatge pels visitants. Contràriament, la majoria dels meus conciutadans ni tan sols coneixen una autoria que ens col·loca, també amb honors, al mapa arquitectònic contemporani mundial. Em pregunto perquè no estimem com caldria el llegat d’una de les nostres figures internacionals més rebels i desacomplexades alhora que amb una orgullosa identitat catalana des de la gran perspectiva, a més, que li donava la seva mitat italiana d’origen jueu. Potser, l’explicació rau en que no va saber ni voler mantenir mai un perfil baix, demanar perdó per triomfar ni, com ens agrada tant aquí, justificar-se per ser el que era.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Un incendi en uns baixos d’un habitatge a Torredembarra afecta onze persones Successos
