Tarragona 2
EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA
La Diputació negocia amb l’Ajuntament com convertir Tinet en part del «patrimoni de la ciutat»
‘EMPRESARIS
Sanitat
Les infermeres de Tarragona reclamen relleu generacional
El 41% de les professionals que hi ha a les comarques tarragonines tenen entre 45 i 64 anys i abans del 2028 se’n jubilen gairebé 800
La demarcació té una de les ràtios més baixes de Catalunya, amb 5,2 infermeres per cada mil habitants, quan la mitjana europea és de 8,19 2
Emilio
6
L’òpera es fa escoltar a Tarragona
Aquest cap de setmana s’ha representat al Camp de Mart ‘La Bohème’, un espectacle amb Ainhoa Arteta i Àngel Òdena, organitzat pels Amics del Teatre Líric de la ciutat
Reus
Millors aliments gràcies a un simulador del sistema digestiu creat a Eurecat
El centre també estudia com els compostos químics dels plàstics alimentaris afecten les embarassades i els nadons l 7
Family Parc afirma que complirà amb els requeriments de la Generalitat
Comerç l 3
El Nàstic fitxa el lateral dret Sergio Santos, provinent del Real Unión Esports l 12
Policial l 9
Els Mossos detenen 20 persones i desarticulen una banda criminal que actuava al Baix Penedès
Ernest Roigé i Joan J. Garcia, preparats pel relleu de mig mandat al Consell Comarcal del Baix Camp i Secomsa
Política l 10
López
Opinió 13 Lluís Badia.
i empresaris’: «Estem parlant de quelcom fonamental pel futur»
Cultura
Les professionals alerten que falten quatre mil infermeres a la província
Societat l Tarragona té una ràtio de cinc infermeres cada mil habitants. Només el 29% tenen menys de 35 anys
Oriol Castro / ACN
El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) fa un crit d’alerta: falten quatre mil infermeres a la província. Aquesta situació, segons les professionals, suposa un risc «greu» per a la salut de la ciutadania. «Especialment en períodes crítics com l’actual onada de calor i l’estiu, quan la població costanera augmenta notablement», exposa el col·legi a través d’un comunicat.
Amb només 5,2 infermeres per cada mil habitants, Tarragona és una de les províncies amb la ràtio més baixa de Catalunya, per sota de la mitjana catalana (6,5) i molt lluny de la mitjana europea, situada en 8,19. A l’Estat, la ràtio és de 6,36. «Necessitem consciència política per afrontar la situació, que s’agreuja més a l’estiu», reclamen des de CODITA. A Tarragona es calcula que fan falta 4.000 inferme-
res, dins d’un dèficit estructural de 20.000 a Catalunya i més de 100.000 a tot l’Estat. Una xifra que s’enfilarà encara més els propers anys, segons les professionals.
Jubilacions «massives»
Segons dades del mateix col·legi, entre 2024 i 2028 es jubilaran 799 infermeres a la província. De fet, el 41% de les professionals tenen entre 45 i 64 anys —la xifra més alta de tot Catalunya— i només el 29,32% són menors de 35 anys. «La reposició no és suficient per garantir una atenció de qualitat», adverteixen des de CODITA.
Durant l’estiu, la pressió assistencial augmenta de manera notable a les zones turístiques com la Costa Daurada. Amb menys mans per atendre més gent, el risc de col·lapse i deteriorament de la qualitat assistencial és «altíssim». «Aquesta situació pot derivar en retards, sobrecàrrega professional i pitjor se-
Imatge d’arxiu d’una infermera a un CAP. ACN
«La reposició no és suficient per garantir una atenció de qualitat», diu CODITA
La Diputació vol que Tinet «formi part del patrimoni de la ciutat»
Tecnologia l L'ens supramunicipal assegura que està «en converses amb l'Ajuntament de Tarragona» per aconseguir-ho
La Diputació de Tarragona va anunciar a finals del mes de juny que Tinet tancaria els seus serveis progressivament. Ara, l’ens supramunicipal assegura que està «en converses amb l’Ajuntament de Tarragona perquè aquesta marca formi part del patrimoni de la ciutat».
Les declaracions arriben pocs dies després que una vintena d’usuaris de la xarxa ciutadana —alguns d’ells fundadors— enviessin una carta a la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó
demanant la preservació de la marca i memòria històrica de Tinet. A més, també volen que aquest tancament progressiu de la xarxa «vagi molt més enllà d’un simple procés administratiu i es converteixi en una celebració, un comiat digne i social com correspon a una iniciativa tan apreciada com ha estat Tinet». Entre els signants del comunicat, s’hi troben tarragonins com Cinta Bellmunt, Eudald Carbonell o Joan Aregio.
La reacció dels usuaris a aquest moviment de la Diputació ha estat positiva. El seu portaveu, Manel Sanro-
mà, afirma que «ens alegrem d’aquesta decisió». El ‘tinetaire’ deixa clar, però, que «s’ha d’anar més enllà de la marca, perquè a Tinet hi ha molts continguts de valor local i sentimental que s’han de preservar». «Volem remarcar que nosaltres demanem a la Diputació que ens deixi col·laborar en aquest comiat de Tinet», conclou Sanromà.
Tinet, una marca històrica La Diputació assegura ser conscient del «valor de Tinet com a marca i com a referent dels inicis de l’internet a la ciutat de Tarragona». Fundada
L’apunt
Pané diu que l’èxode és un «fals mite»
La consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Olga Pané, va dir recentment que la fuga de sanitaris a altres països és un «fals mite». A més, va afegir que, a excepció d’Alemanya, la ràtio de sanitaris per pacient i els seus salaris estan al voltant de la mitjana europea i espanyola o poc per sobre.
llera de Salut, Olga Pané, va obrir la porta fa pocs dies a redistribuir les vacances dels sanitaris més enllà de l’estiu, perquè cada cop hi ha més pacients en aquesta època.
Redistribuir vacances
guiment dels pacients crònics o dependents», denuncien les infermeres. CODITA insisteix: «La societat no es pot permetre prescindir de les infermeres. És urgent actuar abans que sigui massa tard». Diversos estudis demostren que millorar les ràtios infermerapacient redueix la morbiditat, la mortalitat i millora la salut de la població. «La inversió en infermeria és cost-efectiva. Cal passar de les paraules als fets», conclouen.
Per la seva banda, la conse-
Tot i així, diu que els professionals han de descansar i la resta no poden doblar torns per cobrir les vacances dels altres. Pané va recordar que els últims anys hi ha més morts a l’estiu que a l’hivern, però també admet que molts pacients volen posposar les intervencions no urgents per a després de les vacances. A més, va afirmar que cal incrementar el pressupost en els àmbits que més aporten a la salut general de la població i frenar l’increment en intervencions de menys valor afegit. La consellera va admetre que falten infermeres, cosa que solucionarà parcialment els pròxims anys perquè es graduen més de les que es jubilen.
el 1995 pel mateix Sanromà i altres professors la Universitat Rovira i Virgili, Tinet és el servidor públic d’Internet més antic de l’Estat Espanyol
i un dels més antics de tot Europa. La xarxa, durant els seus primers cinc anys de vida, va rebre l’impuls i el suport de l’Ajuntament. L’any 2000 va
passar a convertir-se en un servei públic de la Diputació, oferint connectivitat, espai web, eines per a la creació de pàgines web, entre altres serveis.
Rafa J. Larrañaga
Imatge d’arxiu de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó. Gerard Martí
Family Parc pren mesures per complir els requeriments de la Generalitat
Comerç Els ha d’acatar per no perdre la llicència comercial
La llicència comercial de Family Parc, atorgada per la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya l’any 2016, està condicionada al compliment de diversos requisits: la implantació d’una parada d’autobús davant del centre comercial, la creació d’un pas de vianants que connecti amb l’altra banda de l’N-340 i l’adopció de mesures de seguretat per risc químic, «atès que la parcel·la està afectada per les línies definides per protecció civil» i una part es troba en la «zona d’indefensió envers l’auto-
protecció». Cal recordar que l’empresa BIC Iberia va enviar un escrit a Fiscalia per alertar que el complex està dins de la seva franja de seguretat.
La promotora del nou recinte comercial, que va obrir les portes el passat dijous sense tenir encara els permisos pertinents per part de l’Ajuntament de Tarragona, va rebre aquell mateix dia un nou requeriment per part de l’administració autonòmica. En l’escrit, instava l’empresa a acreditar l’execució de totes les condicions a les quals està subjecte la llicència comercial —renovada el 2023— en un termini de tres dies hàbils.
El Serrallo celebra les festes del Carme amb la tradicional trobada gegantera i una fideuada popular
Societat El barri del Serrallo està immers en les festes del Carme. El mal temps va obligar a suspendre alguns actes programats per al divendres i dissabte, però, aquest diumenge, el sol va tornar a brillar i va permetre als veïns continuar amb la celebració. Ahir, va tenir lloc la tradicional trobada gegantera del barri mariner.
Aquest XVI edició, però, va ser especial, ja que estava marcada pel 35è aniversari dels gegants del Serrallo. En acabar, els assistents van poder menjar fideus rossejats i gaudir d’un vermut electrònic amb Dj Murtró. Les festes continuaran el cap de setmana vinent, amb la Processó de les torxes i la Processó de la Verge del Carme. Redacció
Des de Family Parc punten que entre avui i demà es pintarà el pas de vianants que estava projectat a l’altura del carrer Riu Ter: «Ja ho teníem previst, però el departament d’enginyeria ens va dir que era millor esperar fins que es fes la recepció d’obres». D’altra banda, l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) va anunciar divendres la implantació d’una nova parada de bus de la línia L-30 en la carretera de València, a l’altura del nou centre comercial.
Mesures correctores Pel que fa als requeriments que inclou el permís en ma-
El centre comercial preveu acabar de regularitzar la seva situació el dimecres
tèria seguretat química, la promotora del complex assegura que «es van posar 4 o 5 qüestions», algunes de les quals estan pendents, com «un tema de senyalització del pàrquing». Una altra de
les condicions, indiquen, feia referència a la prevenció d’inundacions: «Per això, vam construir un dipòsit pluvial que va suposar un sobrecost de 400.000 euros». La companyia també està estudiant la implementació d’un «sistema propi d’autoprotecció», tot i que «era una recomanació i no una obligació», asseguren.
A més, recorden que van aplicar les mesures correctores exigides per Protecció Civil i que la Generalitat ja va emetre «informes favorables». D’altra banda, l’empresa preveu que els tècnics de l’Ajuntament visitin l’espai dimecres per donar llum verda a les obres que han dut a terme per corregir les deficiències constructives detectades. Així, confien que aquell dia es pugui regularitzar la situació del Family Parc i puguin obtenir la llicència de primera ocupació i la d’activitat.
John Bugarin
Un dels requisits era la implantació d’una parada de bus davant del centre comercial. Tjerk van der Meulen
El barri mariner va viure ahir la XVI Trobada gegantera del Serrallo, que va acabar amb un vermut electrònic i una fideuada popular. Tjerk van der Meulen
Oriol Castro
Minerva era la deessa de l’art i si veiés l’homenatge que li ha fet la ciutat de Tarragona segurament se’n sentiria orgullosa. Un gran mural amb la seva imatge presideix ara la façana posterior de l’Institut Municipal de Serveis Socials, al carrer Caputxins. Una obra d’art feta per tres artistes catalans del món del grafiti. Sis mans per Minerva.
«Vam fer una selecció bastant gran d’esbossos i vam fer propostes diferents. A nivell de composició i per la temàtica va encaixar molt bé el model que hem fet. La forma de la paret, les finestres, la composició, condiciona molt a l’hora de plasmar el disseny», explica Isaac Muñoz, Leim com a nom artístic, un dels autors del mural. «Nosaltres, al venir del món del grafiti, això de treballar en equip és una cosa que fem gairebé sempre. Normalment, a la paret que sigui, cadascú porta allò seu i quan acabem integrem tota la història i ho solapem bé», diu Leim.
Ell va ser qui va trucar l’Oriol Márquez, Uri Kthr, per que s’encarregués del rostre de la deessa. «És una de les parts més importants. Em va dir que volia que seguís la tècnica que jo faig servir que és una barreja entre l’esfumat renaixentista i el puntillisme», indica Márquez. Aquesta tècnica li permet fer grans degradats i així la figura no queda plana. La imatge combina una paleta de colors que evoquen els paisatges mediterranis i alhora crea una harmonia visual amb el patrimoni històric de Tarragona. «Donem un toc d’escultura, de pedra, que queda molt ben aconseguit. Els meus companys han
l Societat
Un mural a sis mans per la deessa de l’art
Tres artistes han donat vida a Minerva a la façana posterior de l’edifici de l’IMSST, al carrer Caputxins
Els autors de l’obra, amb l’alcalde de Tarragona. Tjerk van der Meulen
fet un gran treball perquè fer el puntillisme sense anys de pràctica no és fàcil», afegeix Márquez.
L’altre autor del mural és Jose Maria Manero, Tziqui Artworks, artista plàstic, dj i músic de Tarragona. «El procés va començar fa molt temps però pintant aquí hem estat uns dotze dies. Vaig tre-
ballar molt en l’adaptació de l’esbós a la paret i les lletres», explica Manero.
Bona rebuda
El mural ha tingut una molt bona rebuda per part dels veïns. «Al principi, quan comences a marcar les línies de referència, els veïns al·lucinen una mica perquè no ho en-
tenen. Tampoc és fàcil d’explicar si no pintes. Però una vegada tens l’esbós traçat, tota la gent ha respost molt bé. Tothom ens felicitava», expressa Leim.
L’obra es va presentar oficialment el passat dijous. «La presència de Minerva ens recordarà la importància de la intel·ligència col·lectiva i la creativitat en la construcció d’una societat més justa. Ha estat intrínsecament lligada a Tarragona des de l’època romana, sent una de les figures protectores de l’antiga Tarraco. A través d’aquest mural, volem reviure la seva presència i retre-li homenatge», va dir l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales.
Un art més reconegut
Amb tot, la sensació dels artistes és que el grafiti és una tipologia d’art cada cop més reconeguda i valorada socialment. «Ja porto uns 15 anys treballant exclusivament amb encàrrecs i crec que és una cosa que s’està normalitzant», conclou Leim. «La forma de la paret condiciona molt a l’hora de plasmar el disseny»
El secretari general diu que el projecte dels camps de futbol es pot suspendre per un any
Urbanisme l També alerta que un cop passi el termini no es podrà tornar a aturar
Oriol Castro
El grup municipal d’Esquerra Republicana va demanar un informe jurídic al secretari general de l’Ajuntament de Tarragona sobre la possibilitat de suspendre la llicència del projecte de nou camps de futbol a l’Anella Verda. El document conclou que es pot procedir a la suspensió voluntària d’un any del pla urbanístic a la zona. Tot i això, alerta que «és necessari efectuar una anàlisi possibilista i real dels terminis de formulació i tramitació del POUM, per tal que la suspensió pugui produir els efectes desitjats, ja que si s’acorda en un termini molt inicial, tenint en compte l’experiència d’aquest ajuntament de la durada dels treballs de formulació del POUM i de la durada de la seva tramitació posterior, s’esgotarien els
terminis molt abans de l’entrada en vigor del nou POUM, i això comportaria la seva ineficàcia total, ja que una vegada esgotat el termini, no es pot acordar una nova suspensió».
Qüestió de terminis En aquest sentit, el secretari general expressa que encara no s’ha procedit a aquesta suspensió voluntària d’un any per qüestió de terminis. «De ben segur la motivació és per no esgotar el termini de suspensió de forma improductiva, tenint en compte les previsions per a l’aprovació inicial i l’aprovació definitiva i, per tant, poder utilitzar aquest termini màxim de dos anys de suspensió en un moment en el que es pugui assegurar que no existeix solució de continuïtat entre el seu inici i l’entrada en vigor del nou POUM».
La Guàrdia Urbana multa una persona que va llençar la brossa des d’un balcó
Successos l La Guàrdia Urbana ha identificat la persona que aquest cap de setmana ha llençat la brossa des d’un balcó d’un edifici del carrer Pere Martell. La policia tarragonina es va personar al domicili i li va imposar dues sancions: una de 400 euros per llençar la brossa des del balcó i una altra de 300 euros per alteració de l’ordre
públic. Les imatges d’aquesta infracció es van tornar virals després que hagin estat difoses a través de les xarxes socials i això va permetre poder localitzar aquesta persona i identificar-la. Un cop més, la Guàrdia Urbana recorda que és imprescindible la collaboració ciutadana per avisar i per denunciar qualsevol fet delictiu. Redacció
El secretari general ha analitzat la viabilitat de la suspensió. Ajuntament
Cultura l ‘La Bohème’ obre amb èxit la doble funció al Camp de Mart i consolida l’òpera d’estiu a Tarragona amb una producció d’arrel local
Una nit d’estiu amb bufanda i Puccini
Amb les muralles il· luminades i amb prou feines una mica de brisa al capvespre, el Teatre Au ditori del Camp de Mart va acollir divendres la primera funció de La Bohème, la nova aposta operística impulsada pels Amics del Teatre Líric. L’espai va ser escenari d’una representació curosa, emotiva i amb alguns moments memorables. L’obra de Puccini, estrenada el 1896, és un clàssic del verisme que retrata la joventut bohèmia del París del segle XIX, plena de precarietats, somnis i amors efímers. La posada en escena, dirigida per Emilio López, va apos tar per una escenografia sòbria i funcional, amb una plataforma central a diversos nivells i dos blocs al fons amb efectes d’ombres suggerents. Els jocs de llums, dissenyats per Sergio García, van tenir un pes propi en la dramatúrgia i van saber aprofitar l’arquitec tura de l’espai.
La direcció musical d’Oliver Díaz va conduir amb mà romàntica i lleu gera una Camerata XXI en versió reduïda, que va sonar força equi librada, amb una menció especial per al bon treball del vent. El Cor de l’Òpera de Tarragona, sota la direcció de Miquel Massana, va mostrar se sòlid i ben integrat, i cal destacar es pecialment l’encert del segon acte, amb la participació del cor de veus blanques de l’Escola Municipal de Música i el cameo dels músics del Conservatori de Tarragona, dirigits per Jordi Masip. Ainhoa Arteta, com a Mimì, va exercir de gran reclam i va confirmar el seu pres tigi amb una veu potent, ben projectada i plena de matisos, tot i que per moments va descom pensar els balanços vo cals amb la resta del re partiment. La sorpresa deliciosa de la nit va ser la soprano tarragonina Mireia Tarragó, que va brillar com a Muset ta amb gràcia, caris
Aquest estiu, Tarragona viu una experiència cultural de gran intensitat emocional amb les representacions de La Bohème, de Giacomo Puccini, els dies 11 i 13 de juliol. Organitzades per l’Associació d’Amics del Teatre Líric de Tarragona. Aquestes funcions compten amb una característica que les fa especialment singulars: la participació destacada de músics i cantants de les comarques tarragonines, oferint al públic una òpera de primer nivell arrelada al talent local.
La Bohème és una de les òperes més estimades del repertori universal. Ambientada al París bohemi de mitjans del segle XIX, explica la història de Rodolfo, un jove poeta, i Mimì, una modista malalta de tuberculosi. Al voltant d’ells, un grup d’amics artistes malviu entre somnis, amor, art i pobresa. La tragèdia personal de Mimì es-
Una diva amb veu i ofici
La soprano Ainhoa Arteta va liderar el repartiment cantant el paper de Mimì
ma i una veu fresca i molt ben tim brada. Antonio Gandía va oferir un Rodolfo delicat i de bell timbre, tot i que lleuger en cos. El Marcello d’Àn gel Òdena, alma mater del projecte, va ser rotund, expressiu i molt ben defensat. També van convèncer els papers de Carlos Daza (Shaunard) i Lluís Vergés (Colline), especialment aquest últim, amb una veu càlida i segura.
k Veus autoritzades k
Plenitud sonora entre campanes L’ambient va ser immillorable, amb la muralla romana il·luminada de fons i les campanes de la Catedral marcant solemnement l’inici del quart acte. El director musical va decidir esperar uns instants fins que el repic va finalitzar, donant pas a un dels moments més emotius de la nit. L’acústica del Teatre Auditori va re sultar excel·lent: claredat, projecció i una resposta cuidada i agraïda tant per a les veus com per a l’orquestra. Tot i això, a l’inici del tercer acte, la cua a la barra de les graderies va fer que algunes persones encara no fossin als seus seients quan es van
‘La Bohème’ il·lumina Tarragona amb veu pròpia
devé símbol de la fragilitat humana davant l’amor, la malaltia i la inestabilitat de la vida bohèmia.
Aquest argument, aparentment llunyà en el temps, ressona amb força en el context actual de Tarragona. En una ciutat amb una escena artística rica però sovint poc visible, la lluita dels creadors per fer-se un lloc enmig de dificultats econòmiques i precarietat institucional ens remet, inevitablement, als personatges de Puccini. El jove talent tarragoní —des de músics a escenògrafs, passant per cantants i directors— s’identifica amb aquesta bohemia moderna, resistint amb passió per l’art com a acte de resistència i supervivència. Però també els amants de la música que esperen algún día
Cor
gaudir d’un auditori en condicions a la ciutat.
L’Associació d’Amics del Teatre Líric, fidel al seu compromís de dinamitzar l’òpera al territori, ha apostat per una producció amb arrels profundes a la demarcació. Aquesta aposta no només ofereix una oportunitat als artistes locals per brillar en un escenari important, i al costat d’artistes de renom com Ainhoa Arteta, Antonio Gandía o Àngel Òdena, sinó que també convida el públic a reconèixer el talent que batega a pocs carrers de distància. És, en definitiva, una declaració d’amor a la cultura feta des d’aquí, per a nosaltres.
Amb una posada en escena cuidada i una orquestra amb ànima tarragonina, La Bohème promet ser molt més que una re-
apagar les llums. En aquell moment també es van sentir alguns sorollets de llaunes i caixes, fruit segurament de la calor. Potser hauria anat bé allargar una mica més la mitja part, però el públic va seguir la funció amb atenció i respecte. Amb tot, les dues funcions del darrer cap de setmana confirmen l’aposta sòlida i creixent de l’òpera d’estiu a Tarragona. Amb més de 150 persones implicades, una gran pre sència de talent de la demarcació i una resposta del públic que va a més, el projecte es consolida com una cita cultural de referència amb identitat pròpia i arrelament al territori.
presentació: serà un pont entre la tradició lírica europea i el present viu de Tarragona. Entre el París del segle XIX i els barris del segle XXI. Una òpera on, potser, veurem reflectides les nostres pròpies emocions, esperances i fragilitats.
Aquest juliol, La Bohème no només s’escolta; es viu a Tarragona. Amb veu pròpia.
En una ciutat amb una escena artística rica però sovint poc visible, la lluita dels creadors per fer-se un lloc enmig de dificultats econòmiques i precarietat institucional ens remet, inevitablement, als personatges de Puccini
Joan Carvajal i Xavier Sabaté Membres del
Joan Lizano
Els cors infantil i titular de l’Òpera de Tarragona, amb els solistes al centre, durant el segon acte de ‘La Bohème’, al Camp de Mart. Emilio López
Eurecat impulsa la innovació a la indústria alimentària per trobar noves alternatives proteiques
Ciència l Ha desenvolupat noves tecnologies per al sector, com un innovador digestor automatitzat
Sergi Peralta Moreno
El centre tecnològic Eurecat Reus ha desenvolupat noves tecnologies per impulsar la innovació en la indústria alimentària. Un exemple és el digestor automatitzat, que permetrà l’anàlisi de la digestibilitat i la qualitat nutricional de noves fonts proteiques. El digestor simula l’aparell digestiu humà i permet l’avaluació in vitro al laboratori, tenint en compte els criteris recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
El sistema s’ha dut a terme dins del projecte Microgut, aprovat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i finançat pels fons Next Generation de la Unió Europea, que inclou el desenvolupament d’un bioreactor i dispositius organ-on-chip per a la recreació del microambient del còlon humà.
El programa també explora l’avaluació de les propietats tecnofuncionals de vint proteïnes alternatives a la d’origen animal, així com l’impacte de diferents processos industrials propis de la indústria càrnia en la digestibilitat i la qualitat proteica dels productes resultants.
El director de Mercats d’Eurecat, Roger Font, apunta que «amb solucions tecnològiques avançades com aquestes, Eurecat reafirma el seu compromís amb una cadena de valor agroalimentària més eficient, saludable i sostenible». «Aquestes tecnologies
L’eina permet l’anàlisi de la digestibilitat i la qualitat nutricional de les noves fonts
capdavanteres a l’abast de la indústria faciliten els assajos i els estudis de digestibilitat i qualitat proteica de noves fonts de proteïna», detalla la responsable de negoci del Mercat d’Alimentació del centre tecnològic, Carol Benedí. El director de l’àrea de Biotecnologia, Antoni Caimari, exposa que «la biotecnologia està avui immersa en l’optimització de tecnologies que
afavoreixen la capacitat de simular els entorns biològics en un laboratori a petita escala». Eurecat impulsa també innovacions en l’àmbit de la transformació alimentària, com els processos de fermentació en fase sòlida, mitjançant els quals es desenvolupen nous ingredients proteics i fermentats amb aplicacions en productes carnis, tot millorant el perfil sensorial i les propietats funcionals i nutricionals. Aquestes tecnologies permeten treure valor de subproductes agroindustrials i excedents d’origen vegetal amb l’elaboració de nous ingredients per impulsar l’economia circular al sector.
Millora per a la salut
El centre tecnològic ofereix serveis d’innovació a les empreses en postbiòtics, aliments funcionals i ingredients bioactius, segurs i beneficiosos. En aquesta línia, participa en el projecte Senvafun, liderat per l’empresa Fruselva, que té com a objectiu principal produir nous aliments innovadors i sostenibles que permetin reduir el risc de patir osteoartritis i sarcopènia o pèrdua de massa muscular, contribuint així a un envelliment més saludable i al benestar de les persones grans.
El centre estudia els efectes dels plàstics en la salut de les embarassades i els nadons
Ciència l Analitza com els compostos que contenen poden interferir en el sistema hormonal
Sergi Peralta Moreno
Un estudi europeu analitza com els disruptors endocrins poden alterar el sistema hormonal de les dones embarassades i dels nadons durant els primers 18 mesos de vida. Es tracten de compostos químics que «trobem en el nostre dia a dia pràcticament a tot arreu, des dels aliments
als cosmètics i els productes de neteja, i que poden tenir efectes perjudicials per a la salut», detalla la investigadora principal del projecte, Noemí Boqué, de la Unitat de Nutrició i Salut d’Eurecat. L’anàlisi forma part del projecte europeu Hypiend, coordinat per Eurecat Reus, i es durà a terme a Espanya, Polònia i Bèlgica amb més de 800
participants. Boqué esmenta que gran part del contacte amb aquestes substàncies es genera a través de «productes químics que no es troben a la naturalesa», com els plàstics o els pesticides. L’estudi va encetar-se arran de la preocupació d’uns pediatres per l’aparició cada vegada més freqüent de la pubertat precoç. «La hipòtesi és que pot
ser per la presència d’aquests compostos a l’organisme, que interfereixen amb el sistema hormonal i fan que apareguin aquestes característiques abans d’hora», assenyala la investigadora, que afegeix que altres afectacions, com malalties còrniques, obesitat o diabetis, també s’han relacionat amb la presència dels compostos químics.
Eurecat ha presentat recentment en fires especialitzades el digestor automatitzat desenvolupat en el projecte Microgut. Cedida
Els jocs tradicionals tornen a ocupar places i carrers per un cap de setmana
Tradició l Reus ha tornat a treure els jocs tradicionals al carrer perquè qui volgués s'aventurés a fer-hi una partida. Alguns han viatjat a la seva infantesa, quan les pantalles encara no ho dominaven tot; altres van poder descobrir noves formes d'entreteniment, socialització i esport que eren desconegudes
fins aleshores. Un dels grans atractius del cap de setmana ha estat la final de la copa de la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles/Birles. Al parc del Santuari es van citar equips d'Alforja, Xerta, Salomó, Cabacés, Vinaròs i altres municipis per posar a prova la seva habilitat fent caure les bitlles. Cada participant
tenia tres intents per fer caure els sis objectius; cadascú amb la seva estratègia. «Ell fa el llançament pla i, és clar, sempre en toca alguna», destacava el públic assistent d'un competidor. A més de la pista, l'atenció de desenes d'ulls se centrava en la classificació, que s'anava actualitzant constantment. SPM/TvdM
El PSC treu pit dels dos anys de mandat i reivindica el seu paper transformador
Política l Els socialistes van fer el balanç del mig mandat encapçalat per Sandra Guaita
Miquel Llaberia
El grup municipal del PSC va fer ahir al migdia balanç de mig mandat al capdavant de l’Ajuntament de Reus en un acte obert al públic a l’avinguda dels Castellers on un centenar de persones es van reunir per escoltar a l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Qui va guanyar les eleccions l’any 2023 a Reus va afirmar que han estat «dos anys intensos» liderant la ciutat amb la voluntat de «transformar-la». «Pensem en algun projecte de transformació d’aquesta ciutat i qui liderava l’Ajuntament en aquell moment. Poso les dues mans al foc que tots aquells projectes els han liderat alcaldes socialistes. Tots tenen segell socialista. Reus no es transforma si no està liderat pel PSC», va reivindicar Guaita.
Per una altra banda, també va enviar un missatge a l’oposició, que sense referir-se a
Guaita va demanar a l’oposició deixar els crits i començar a treballar per la ciutat L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, durant l’acte de balanç de mig mandat del PSC. Tjerk van der
ningú en concret, els va convidar a deixar els crits i començar a treballar. A més, es va mostrar com l’alcaldessa de tothom: «A mi m’agrada que tothom sumi i treballar
per la majoria. No hem vingut a treballar per cap partit polític o minoria privilegiada, tots els vots valen el mateix, visquis al nord, sud, est o oest de Reus».
Meulen
Desmantellat un grup dedicat al cultiu de marihuana al Baix Penedès
Policial l Els Mossos han detingut una vintena de persones i als tres líders, que són de l’Europa de l’Est
ACN
Els Mossos d’Esquadra han desarticular un grup criminal dedicat al cultiu i distribució a l’engròs de marihuana, sobretot al Baix Penedès. Des del desembre de l’any passat fins aquest dimecres, s’han detingut 20 persones, d’entre 23 i 49 anys. Aquesta setmana s’ha detingut el cap de l’organització. A tots ells se’ls atribueixen el delicte de pertinença a organització criminal, tràfic de drogues, defraudació de fluid elèctric i danys. La investigació va començar el 23 de novembre del 2023 amb la intervenció de 100 kg de la droga per part de la Policia Local del Vendrell. Es va començar a seguir els moviments d’una possible organització liderada per tres persones de l’Europa de l’Est. Les primeres gestions al voltant de l’estructura del grup, van posar de manifest el paper d’un home de 46 anys el qual es dedicava a efectuar tota mena de gestions per en-
càrrec. La més significativa, la recerca de persones disposades a fer de testaferro. La detenció d’aquest home clau en l’estructura del grup després d’accedir al seu domicili a Banyeres del Penedès va coincidir, el 5 de desembre de l’any passat, amb l’operatiu d’entrada en una nau ubicada a Llorenç del Penedès.
Arran d’aquella primera actuació, els Mossos van constatar que es tractava d’una organització amb un «elevat poder adquisitiu i una composició d’alt nivell professional». La infraestructura, valorada en 65.000 euros, els generava ingressos de fins a un 1 MEUR l’any nets. En el marc d’una segona fase de l’operatiu, els mossos van accedir el 17 de febrer d’aquest any en un domicili d’una urbanització del Montmell i van fer un detingut de 32 anys. Simultàniament en una nau del polígon industrial de l’Arboç, van fer dos detinguts més de 29 i 38 anys. A mesura que avançava la
Salou activa una xarxa de refugis climàtics per fer front a les altes temperatures
Benestar l Espais verds, parcs i equipaments municipals ofereixen ombra, aigua i descans
Redacció
Amb l’estiu en plena efervescència i les altes temperatures colpejant amb força, Salou ha activat una xarxa de refugis climàtics per protegir la ciutadania dels efectes de la calor extrema. Es tracta d’espais accessibles i confortables, pensats per oferir ombra, aigua i descans a tothom, especialment als collectius més vulnerables. «En un context de temperatures extremes cada cop més habituals, és fonamental actuar amb responsabilitat, anticipació i sensibilitat», afirma
l’alcalde Pere Granados. Actualment, Salou compta amb equipaments municipals climatitzats, com la Biblioteca Municipal, el vestíbul del TAS i la seva cafeteria. També disposa d’espais verds i ombrívols com el parc de la Ciutat, el dels Xalets, la plaça de la Pau o el parc Manel Albinyana, entre d’altres. A la façana litoral, destaquen el parc de la platja Llarga, la duna del Bosc Gran i la Talaia. L’acció s’emmarca dins d’una estratègia transversal liderada per Salut Pública, Medi Ambient i Urbanisme per adaptar la ciutat al canvi climàtic.
investigació, ho feien també les fases d’actuació, com la que es va portar a terme el 5 de març d’enguany en tres habitatges de Sant Jaume dels Domenys, l’Arboç i el Vendrell. Es van fer tres detinguts més, de 26, 47 i 49 anys.
La quarta etapa de la investigació es va portar a terme el passat 9 d’abril amb les entrades a tres domicilis més, un a Tarragona i dos al Vendrell, i en una nau industrial de Mo-
nistrol de Montserrat (Bages). D’altra banda, en un dels dos domicilis de la capital del Baix Penedès, els Mossos van localitzar una altra instal·lació abandonada de grans dimensions. En l’altre però, hi havia una plantació activa i es va detenir un home de 35 anys.
En totes aquestes actuacions policials, tècnics de la companyia de la llum van desmantellar les escomeses de connexió fraudulenta a la
Es van fer escorcolls a Llorenç, Banyeres, Santa Oliva, l’Arboç i el Vendrell
xarxa de subministrament elèctric.
Estructura criminal La investigació policial ha permès concloure que l’organització tenia una cúpula formada per tres homes, el líder, un home de 26 anys, i dos col·laboradors de confiança, de 29 i 45 anys. El primer s’ocupava de la comptabilitat de l’organització i l’altre gestionava les plantacions i contactava amb els responsables de cada instal·lació per garantir la logística.
A banda de la cúpula, l’organització tenia un facilitador, un home de 46 anys que s’encarregava d’aconseguir els immobles, els vehicles i els testaferros que tenien a sou per evitar relacionar els integrants de l’organització amb
el delicte de tràfic de drogues. En un altre nivell, l’organització també tenia electricistes, jardiners i responsables de cada una de les plantacions.
Última fase
L’operatiu ha conclòs aquesta setmana. Aquest dimecres la policia ha fet set entrades més arreu de Catalunya amb els darrers nou detinguts. En concret i de manera simultània, es va actuar a les Pedreres, entitat de població pertanyent a Santa Oliva. En aquest punt es va desmantellar una nova plantació i es va fer un detingut de 36 anys.
En un altre habitatge de Badalona, es va destruir una altra plantació activa i es va detenir un home de 30 anys. Així mateix, al polígon industrial de Valls (Alt Camp), es van localitzar 1.300 plantes més a l’interior d’una nau i van detenir un home de 36 anys.
Aquesta plantació se sumava a dues més amb un total de 900 plantes intervingudes a les urbanitzacions Mas Mel i Mas Astor de Calafell i el Vendrell. Es van detenir tres homes de 23, 28 i 29 anys.
Finalment en un domicili de Calafat, a l’Ametlla de Mar, els investigadors van trobar-hi 60 quilos de cabdells de marihuana preparats per a la seva immediata distribució i van detenir un altre home de 26 anys.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Con un día de atraso para que tod@s te vean... y puedan felicitar a la chica que reparte alegría todos los días del año. Feliz cumpleaños.
Imatge d’arxiu d’una plantació interior de marihuana. Mossos d’Esquadra
Ernest Roigé i Joan J. Garcia: «Els pressupostos
prorrogats
del 2024 van ser una gran pedra dins la sabata»
Entrevista l Els presidents del Consell Comarcal del Baix Camp i Secomsa apunten que els dos anys que queden de mandat han de servir per impulsar projectes com la central de compres
Miquel Llaberia
Com han estat aquests dos primers anys al capdavant del Consell, senyor Roigé?
E.R: «Han estat dos anys intensos. S’ha intentat tirar endavant la casa, els serveis i posar al dia moltes coses. Per exemple, pel que fa al personal s’ha donat resposta a demandes que hi havia des de fa molt de temps i això ha comportat un volum de feina important. En general, la valoració és positiva perquè hem pogut fer canvis i encarrilar coses. Ara bé, és cert que ens hagués agradat fer més coses, però els tempos són els que són, hi ha entrebancs que s’han de solucionar i hi ha coses que m’hauria agradat fer com la protectora d’animals». I pel que fa a Secomsa, senyor García?
J.J.G: «Ara miro la feina pel retrovisor i crec que ha estat positiu, però també molt
complex. Hi havia una sèrie de canvis importants que calia donar resposta, com per exemple la implantació del porta a porta en molts municipis per millorar la recollida selectiva o els canvis necessaris en la planta de tractament. I també hi va haver la vaga on el president i jo hi vam ser a primera línia en tot moment». S’han hagut de gestionar molts fronts com el nou conveni
J.J.G: «Sí, però ens va marcar molt que a finals del 2023 no vam poder aprovar les ordenances per cobrar el que corresponia al 2024. En gestions de residus urbans els costos es van incrementar entre un 25% i un 30% l’any 2023. Això va implicar que l’exercici del 2024 Secomsa tanqués amb pèrdues. Tancar amb pèrdues per una empresa pública és lícit, però no pot passar dos anys seguits i això en el 2025 no es repetirà perquè en els
primers sis mesos l’empresa ja tanca amb positiu. No obstant això, el fet de no aprovar les ordenances també va provocar que no s’aprovessin els pressupostos del 2024». Ara prendrà el relleu com a president del Consell Comarcal del Baix Camp. Com han de ser aquests dos anys que queden?
J.J.G: «Nosaltres tenim un pla de mandat que vam constituir a l’inici. És molt important el que ha dit el president, que s’havien de fer millores. Tot això s’ha de seguir i potenciar i els treballadors de la casa s’han de sentir representats en el ple. I en aquests dos anys també hi ha alguns projectes que s’haurà de veure si tenim temps i pressupost per tirar-los endavant com la central de compres. Cal recordar que durant més d’un any ens hem hagut de moure amb un pressupost prorrogat». Sense un pressupost pror-
rogat l’any 2024 el conflicte amb el personal s’hauria gestionat millor?
E.R: «Ha estat un gran hàndicap. M’hauria agradat en alguns moments fer les coses d’una altra manera, però també cal tenir en compte que hem estat nedant a contracorrent. Per exemple, hi ha temes que no s’han pogut solucionar fins que el pressupost no ho ha permès i això fa que s’allargui i si el problema s’allarga, es fa gros. Els pressupostos prorrogats del 2024 van ser una gran pedra dins la sabata i abans deia que la valoració és positiva, però també és cert que això ens ha fet anar malament i les coses ara caminen amb un altre ritme». Com valoreu les protestes tant de treballadors com de l’oposició pel ritme en aconseguir la RLT?
E.R: «La meva prioritat són les reivindicacions dels treballadors que són lícites. El treba-
L’apunt
Intercanvi de càrrecs
Demà dimarts 15 de juliol a les 18 hores hi haurà el Ple del Consell Comarcal del Baix Camp on s’espera que es dugui a terme el canvi de càrrec entre el president sortint, Ernest Roigé, i l’entrant, Joan Josep García, tal com estava previst en el pacte de govern. La sessió es podrà seguir en línia a través del canal de YouTube del Consell Comarcal.
endavant. El Consell ha estat, és i ha de ser capdavanter en molts serveis i la central de compres ho ha de ser».
J.J.G: «Jo ho recordo, que la central de compres la vam presentar a Alforja fa dos mandats enrere. Evidentment, l’actiu més important era l’Ajuntament de Reus que hi estava molt involucrat. Si la central ha d’aconseguir donar millor preu pels productes que gasti l’Ajuntament d’Alforja, poca cosa faríem. Sempre hi havien participat molt activament i esperem que continuï així».
Es van detectar dades preocupants pel que fa a la sinistralitat a la comarca. Com s’ha treballat?
Accidents
S’han mostrat preocupats per les dades de sinistralitat a la comarca
llador ha de reclamar els seus drets i van fer el que havien de fer de la manera que podien. De la RLT ja s’havia parlat a finals del 2023, ja ens havíem assegut i coneixíem la demanda. Per tant, els vam traslladar el nostre compromís que a principis del 2024 ens hi posaríem, però quan ens vam trobar sense el pressupost ens va limitar molt. Ara estem en un escenari diferent i confio que tot vagi més rodat». Es reprendrà la central de compres?
E.R: «És una de les coses que li traspasso al Juanjo. Com dèiem, hem patit molt amb el tema de personal i ha estat per aquest motiu que fins ara no ho hem pogut tirar
E.R: «Com en altres àrees, podem incidir fins on podem i en el cas de les carreteres tenen altres titularitats. Com a Consell podem fer una mica el corcó perquè es posi el focus on es detecta que hi ha necessitats. Crec que és un tema que preocupa a tothom, perquè quan tu mires el rànquing en l’àmbit català és estem amunt i últimament hi va haver accidents amb un índex elevat de mortalitat. Hem posat el tema sobre la taula i vam fer una primera trobada amb el Servei Català de Trànsit. En aquesta vam parlar de la sinistralitat, quins són els punts més crítics i quines propostes té la Generalitat per actuar que són alguns desdoblaments de carrils. Per exemple, el 2+1 que volen fer en algunes carreteres i dins del seu pla el Baix Camp hi és, però sortim el 2028. Avançar-ho és molt complicat, els ritmes de l’administració són els que són, però insistim perquè la comarca continuï sent una prioritat».
Fotografia de Joan Josep Garcia, president de Secomsa, i Ernest Roigé, president del Consell Comarcal del Baix Camp, que intercanviaran els càrrecs a mig mandat. Tjerk van der Meulen
Castells l Jove de Tarragona, Joves de Valls i Capgrossos de Mataró sumen cinc castells de nou més a la temporada 2025
Torredembarra i Premià brillen en un cap de setmana aigualit
Després d’un dissabte on es van suspendre totes les diades a Catalunya per l’alerta de Protecció Civil, diumenge l’atenció es va centrar a l’actuació del Quadre de Santa Rosalia, on la Jove de Tarragona va fer la seva millor actuació de la temporada, la Joves de Valls va sumar un altre 3de9f i els Nois de la Torre van tornar a descarregar tres castells de gamma alta de set.
Tarragonins i vallencs es retrobaran amb la gamma extra el mes d’agost i a Torredembarra tocava sumar confiança amb castells de nou i gamma alta de vuit. La Jove va fer junts per primera vegada en-
guany en una actuació el 3de9f i el 4de9f, aquest últim especialment treballat, mentre a la tercera ronda van descarregar novament el 2de8f, que a Vilanova, dissabte 2 d’agost, podria pujar un pis més. Van tancar la diada amb un altre Pde7f, que també apunta a gamma extra.
La Joves va repetir la mateixa actuació que va fer un mes enrere a la diada del Pati, amb el quart 4de8p de la temporada a la primera ronda (l’any passat en van descarregar 14); el 3de9f a la segona, descarregat amb un punt de treball, i el 2de8f a la tercera. Fa un mes van acabar amb el Pde6, aquesta vegada amb el Pde7f. La Joves ja ha convertit en gamma
3de9f de la Jove de Tarragona i la Joves de Valls i 5de7 dels Nois de la Torre a la diada del Quadre. Francesc
extra el dos i el pilar i ambiciona poder pujar també un pis als altres dos castells durant la temporada. Els Nois de la Torre també van repetir l’actuació feta per Sant Joan, descarregant tres castells de gamma alta de set plàcidament i reservant per més endavant l’assalt a castells com el 2de7 o el 4de8, que estan treballant a l’assaig. Premià de Mar també va veure diumenge castells de nou gràcies als Capgrossos de Mataró. A sis dies
Cultures, suspesa
L’alerta de Protecció Civil va anul·lar les diades de dissabte a Catalunya
per Les Santes van completar quatre castells: el 2de8f i el 5de8 que volen pujar un pis més i convertir-los en gamma extra dissabte vinent, el 4de9f, primer de la temporada i el 3de9f, que ja han descarregat quatre vegades.
Resultats
Torredembarra | Quadre de Santa Rosalia
Jove Tarragona: 3/9f, 4/9f, 2/8f, P/7f Joves Valls: 4/8p, 3/9f, 2/8f, P/7f Nois de la Torre: 5/7, 7/7, 4/7a
Premià de Mar| Festa Major Capgrossos Mataró: 3/9f, 4/9f, 2/8f, 5/8
Virgili / Roser Giner / Nois
Carles Cortés
El mercat estival grana comença amb la defensa reforçada i pendents de l’atac
Rafa J. Larrañaga
El nou director esportiu del Nàstic, Noé Calleja, ha optat per centrar-se en la parcel·la defensiva durant els primers dies del mercat de fitxatges estival. Els primers a arribar van ser César Morgado i David Alba a l’eix de la defensa. Després, es va fer oficial la incorporació de Sergio Camus al lateral dret. I ara, a aquest últim li ha sortit competència, perquè el Nàstic va fer oficial divendres la incorporació del també lateral dret Sergio Santos, que arriba lliure procedent del Real Unión i signa amb el Nàstic per les pròximes dues temporades.
Sergio Santos (Leganés, 03/01/2001) ve de formar part de la plantilla d’un Real Unión que tot just ha descendit a Segona Federació. La seva incorporació aportarà profunditat, projecció ofensiva i potència en les conduccions
al carril dret. Unes característiques que contrasten amb les del seu competidor a la posició, Camus, que té un perfil més defensiu. Durant aquest darrer curs,
L’Open Internacional Stars Xou omple de patinatge el Palau d’Esports Catalunya
Patinatge l L'Anella Mediterrània ha acollit 900 esportistes durant el cap de setmana
Redacció
El Palau d’Esports Catalunya va acollir el passat cap de setmana el campionat internacional de patinatge artístic, Open Internacional Stars Xou., organitzat per la Federació Catalana de Patinatge, amb la col·laboració de Tarragona Esports.
És el tercer any consecutiu que Tarragona acull aquest campionat de la modalitat grups xous, que, com indica el seu nom, està enfocada a l’espectacle. El divendres es va donar el tret de sortida a l’Ane-
lla Mediterrània amb la inauguració del torneig i, durant tot el cap de setmana, el Palau d’Esports va ser la seu de les competicions de les modalitats de quartets júniors, cadet i sènior; i també els grups xous júniors, petits i grans, en tots els nivells: iniciació 1, promoció 2, avançat 3 i superior 3. La competició va reunir uns 900 esportistes i unes 400 persones entre l’equip tècnic, d’organització i delegats.
Totes les jornades del torneig van seguir el mateix horari: al matí, es feien els entrenaments fins als volts de les 15
el madrileny va disputar 30 partits amb el club guipuscoà, 19 dels quals els va començar com a titular. Santos és un jugador format a les categories inferiors del Real Madrid.
Va aribar amb tan sols onze anys al club blanc i va anar escalant pels diferents equips del futbol base fins a arribar al Castilla el curs 2020/2021. Al filial s’hi va estar tres tem-
Un dels grups participants de la competició. Tjerk van der Meulen
Al torneig hi han participat modalitats de quartets i de grups xous
h i, a la tarda, es duia a terme la competició. La cloenda de la competició va tancar ahir al vespre una competició que ha portat llum, música i emoció a Tarragona
La projecció ofensiva de Sergio Santos reforça el carril dret del Nàstic
Pablo Fernández marxa lliure i fitxa per l’União Leiria portuguès
porades, arribant a disputar més de 50 partits. Aquest rodatge el va portar a debutar amb el primer equip del Madrid el setembre del 2021. Després d’aquesta etapa a la capital, Santos va passar pel Mirandés a Segona Divisió i, posteriorment, pel Real Murcia i l’Algeciras a Primera Federació.
El Nàstic perd gol
A la parcel·la ofensiva grana, també està havent-hi moviment. El club va fer oficial dissabte l’adeu de Pablo Fer-
nández, que deixa el Nàstic després de quatre temporades, 152 partits i 33 gols. El far de Candàs ha fitxat per l’União Leiria de la Segona Divisió portuguesa. Pablo Fernández, però, podria no ser la darrera baixa en atac aquest curs. Antoñín Cortés també podria abandonar el Nàstic aquest mateix estiu perquè, segons avança el periodista Ángel García a X, el club tarragoní tindria una oferta sobre la taula de més de 200.000 euros del Korona Kielce polonès. La darrera temporada, entre tots dos jugadors, van sumar 25 gols. Unes dianes que la direcció esportiva haurà de recuperar amb incorporacions aquest mercat. Altres equips de l’estranger s’han fixat també en jugadors que tenen contracte en vigor com Víctor Narro, Jaume Jardí o Óscar Sanz. El Nàstic, però, tret que rebi ofertes irrebutjables, no té pensat desfer-se d’aquests jugadors claus.
El Port de Tarragona acull la XVII edició del Campionat Catalunya ‘Open’ Aigües Obertes
Natació l El CN Granollers va quedar primer en la classificació general per clubs
Redacció
Les aigües del Port de Tarragona van reunir ahir els 223 nedadors de les categories absoluta i màster participants del Campionat de Catalunya d’aigües obertes. Estava previst que la competició es disputés el dissabte 12 de juliol, però l’episodi de pluges intenses va obligar la organització a reprogramar totes les proves per ahir diumenge.
A les 9.30 h, es va donar el tret de sortida amb els 5 quilòmetres de la competició masculina. El millor temps el va aconseguir Guillem Pujol Bel-
monte, del CN Mataró i de la categoria absoluta. A les 9.45 h, va ser el torn de la competició femenina. Julia Coll Martí, del CN Olot i de categoria Júnior, va fer el millor temps. A la tarda, es va dur a terme la prova de relleus mixta, que va guanyar el CN Barcelona, amb un temps de 31:18,3. Finalment, pel que fa a la classificació general per clubs, el CN Granollers va quedar en primera posició en solitari —amb 152 punts—, seguit del CN Barcelona a la segona posició i el CN Mataró tancant el podi en tercera posició.
Futbol l El Nàstic ha fet oficial el fitxatge del lateral dret Sergio Santos i la baixa de Pablo Fernández durant el cap de setmana
Sergio Santos, durant un partit de la darrera temporada amb el Real Unión. Instagram
k Editorial k
Apuntar al futur
La recent designació de Reus com a una de les Ciutats de la Ciència i la Innovació, tenia una base de diversos projectes que des de l’Ajuntament es presenten dins aquest paraigua i que mostraven una localitat que apuntava cap al futur. Però no tan sols es tractava de propostes, sinó que ja hi ha una realitat que posen de manifest la capacitat que la capital del Baix Camp concentra en l’àmbit de la innovació tecnològica. Un dels exemples d’excel·lència és l’Eurecat, que també disposa de seus a Tarragona i Vila-seca. Expliquem en aquesta edició el desenvolupament del digestor automatitzat per a
l’anàlisi nutricional, que exemplifica perfectament aquesta capacitat innovadora. Aquesta tecnologia, que simula l’aparell digestiu humà seguint criteris de l’OMS, representa un salt qualitatiu en l’avaluació de fonts proteiques alternatives. També expliquem l’estudi del mateix Eurecat per determinar l’efecte dels productes químics dels envasos de plàstic alimentari en embarassades. En definitiva, no es tracta tan sols de la capacitat de desenvolupar eines tecnològiques avançades. Es tracta, també, d’impactar directament en la salut i el benestar social del conjunt de la població.
En la situació vigent, on la confusió és un fet consolidat, i on sembla que tot val per guanyar un debat públic de contingut fonamentalment polític, seria bo, de tant en tant, meditar del que parlen i sobretot analitzar les essències de fons del que suposen determinats ‘discursos’, que l’únic que volen és sobreviure al moment, oblidant-se, intencionadament, del que pot passar en el demà més proper.
És evident que la successió descontrolada de temes en discussió, repetidament no som conscients que molts d’ells comportés conseqüències que afecten directament la nostra situació personal, malgrat que puguin passar desapercebuts, en funció del ‘tsunami de titulars’, en els que la nostra societat està assentada des de fa molts mesos.
Entenc que pot ser legítim vendre ‘anuncis o posicionaments particulars’, una altra cosa és si això es converteix en una fórmula de fer, on tot és relatiu, i el que pot ser més greu, passar desapercebut sobre la base d’interessos foscos que l’únic que volen és la seva viabilitat, al cost que faci falta.
Un tema emblemàtic que esmento, és la diferenciació social entre treballadors i empresaris, on uns són els bons i els altres culpables d’entrada, en un exercici de demagògia teledirigida per part de determinades opcions de poder.
Entenc que el que dic no es pot tancar en una síntesi de ‘bons i dolents’, especialment quan la singularitat d’uns i altres és polièdrica i difícil de definir si entren en el fons del tema; deixant de costat als que són ‘EMPRESARIS’, en majúscules, que ja tenen els seus defensors, existeixen milers de petits empresaris i autònoms que no tenen res a
Advocat
veure amb el que es parla. Em sap molt greu que, quan convé, tots són empresaris en negatiu i quan interessa es fa la diferència respecte als petits emprenedors, però el tema queda limitat al pur debat polític, ja que si baixem a la realitat, el que podem veure és una ‘persecució sense límits’ cap aquells que tiren endavant propostes, jugant-s’hi el seu patrimoni personal, la seva família i el seu futur, davant Administracions que no són conscients que la seva viabilitat, com tal, passa per aquells ‘petits empresaris’ que garanteixen milions de llocs de treball i ingressos fiscals sense límits. Si anem al fons de què esmento, no podem oblidar que la ‘feina dels autònoms’ és la fórmula de creació de llocs de treball més important del país, però és que a més, si busquem dades referencials, podrem veure que moltes empreses noves tenen un sol treballador, per tant, estem parlant de quelcom fonamental, pel futur de la nostra economia i la viabilitat de moltes famílies, però és que la cosa encara és més emblemàtica, ja que són aquestes persones les que fan que la supervivència de determinades tasques econòmiques encara siguin viables i no es trobin en mans de grans corporacions de les quals no coneixem
k Desde el corazón k
‘Dibujos
encarcelados’
res.
Per tant, no sé a què s’espera per donar una viabilitat vital a tots aquests emprenedors que des del seu projecte empresarial són pilars essencials de la nostra economia productora, en conseqüència, seria fonamental començar a dissenyar models laborals adequats, plataformes fiscals viables i, sobretot, sortides efectives per curar les coses que no van bé, sense veure’s perjudicats sine die en la seva proposta personal; la seva sostenibilitat no es pot limitar a ‘bons discursos’ i ajudes compromeses però en moltes ocasions impossibles de conquerir.
No podem oblidar que la ‘feina dels autònoms’ és la fórmula de creació de llocs de treball més important del país
És una realitat que, en moltes ocasions, el que succeeix, en l’àmbit polític, no ens deixa veure altres evidències també necessàries, i el que és més greu, ens posa a tots en el mateix cistell, a l’hora de parlar de sectors industrials, confonent l’especial situació de tots els implicats. Tot pot justificar-se en funció de ‘paraules i més paraules’, però sense constitució de fets que arribin a la gent.
En definitiva, és certa l’existència d’EMPRESARIS en majúscules i empresaris en minúscules i, per tant, la distinció dels mateixos hauria de ser fonamental a l’hora de dissenyar ajudes, però també legislacions adients, no fer-ho posa en perill greu a una gran part de la nostra societat, farta de propostes que no s’han d’implementar, topant amb una burocràcia a la qual és molt difícil afrontar des de la manca de comprensió cap a aquells que continuen sent els més dèbils del nostre model econòmic.
uedo hacer un dibujo? Sin duda alguna es una de las preguntas que más se repite en los niños. Lo he comprobado durante muchos años trabajando en Infantil, y los últimos cursos en Primaria. A la que tienen un momento libre surge la pregunta.
¿PY lo que quieren es dibujar de manera libre, sin estar guiados, ni dirigidos. Y si pueden hacer servir las tijeras y coger el pegamento y el celo… ahí ya pasamos a otro nivel. Hay pocas cosas tan sencillas y que causen tanta satisfacción. Y da igual si son papeles nuevos, o si cogen de la bandeja de los reciclados. Lo que quieren es poder plasmar en el papel, lo que sea que necesitan en ese momento.
A veces es un dibujo más elaborado, a veces son garabatos, a veces un te quiero escrito de mil maneras imaginables… Porque hay etapas en las que dibujan más que en otras, pero en muchas de las ocasiones, hay una orden detrás de ese dibujo. Puede ser que se les pida dibujar lo que han hecho en vacaciones, o el fin de semana, de alguna actividad o excursión que hayan realizado, simulando a algún artista que se esté trabajando, o siguiendo algún modelo indicado.
Sin contar cuando las manos van a la cabeza porque hay un caballo pintado de azul, o una castaña roja. El dibujo libre abre la mente a la imaginación y a la creatividad, y a poder expresar de una manera a la cual sí tienen acceso los niños. Porque a veces no saben cómo decir algo, y tampoco como escribirlo, pero sí pueden dibujarlo.
Por supuesto que hay que acompañar y enseñar técnicas diferentes, o guiar en como poder dibujar alguna cosa. Pero debería haber espacios en los que puedan dibujar de manera libre, sin miedo, sin comparaciones, y sin tener que pintar los árboles verdes y el sol amarillo, si no es de esos colores de los que quieren pintarlo.
Hace muchos años en el colegio hicimos un Pesebre Viviente, tuve la suerte de preparar los decorados de la clase que me asignaron, para los pescadores y las lavanderas con el ‘Avi Rafel’. Pasamos muchas horas trabajando juntos y aprendí un montón. El primer día me disponía a pintar los árboles verdes, y me dijo: -Ven un momento a fuera. Salimos al jardín del colegio, y me preguntó: -¿De verdad lo ves todo del mismo verde?
Y la verdad era que no… Y sí, hay días de azul intenso en el cielo, pero también existe la aurora boreal. Me cuesta que aún haya niños que necesitan pintar todo tal cual lo han aprendido, y en ocasiones es porque ellos lo quieren pintar así, pero en otras situaciones, es porque saben que si no lo pintan tal cual, es posible que llegue el comentario, o la pregunta de: -¿Alguna vez has visto un tomate azul? Y, claro que no han visto tomates azules, en el supermercado ni en el mercado, pero sí en su imaginación. Y cuando lo pintan, entonces ya existe.
Cuando te regalan un dibujo, para ellos es como si te dieran algo muy valioso, y creo que así lo deberíamos recibir. A veces lo traen de casa, arrugado y doblado, pero te escogen para que lo tengas tú, no puedo poner valor a ese gesto.
Ojalá encontráramos más momentos para el dibujo libre, para que puedan rayar y probar, porque cualquier artista necesita sus bocetos previos, y nosotros les damos tan sólo una hoja y queremos que de ahí salga la producción final y perfecta. Y si les guiamos y dirigimos, ya no es un dibujo libre, se convierte entonces en un dibujo encarcelado.
Esther Neila Maestra y escritora
k Tribuna k
Lluís Badia
Álvaro Rodríguez
Treballar la integració per evitar que guanyin pes els discursos d’extrema dreta, aquest és un dels objectius de la ‘gira catalana’ que ha realitzat Oury Bailo Diallo, president de l’Union des Associations d’Élus Locaux de Sénégal. Bailo es defineix com un «alcalde d’alcaldes del Senegal», dins la seva tasca, està treballar amb les comunitats dels seus compatriotes que han hagut de migrar i han establert comunitats arreu del món.
Durant la seva visita a Catalunya, va passar per algunes de les més de vuitanta associacions senegaleses al país. «Hi ha un vincle molt potent entre aquests dos països, no només per la immigració sinó per les coses que compartim», destaca el president. La seva visita, de la mà d’Oru Fogar, va servir de prèvia al fòrum que organitzarà l’associació sobre «la immigració i la integració».
Aquesta última és una de les màximes de Bailo, qui remarca que «una bona immigració demana conèixer la cultura i l’idioma del país on
l Societat
«La integració deixa sense arguments a la dreta»
Oury Bailo, representant dels municipis senegalesos, visita Tarragona dins la seva gira per les comunitats catalanes
es resideix». La ruta va ser dissenyada per Oru Fogar, l’organització de les regions unides. Aquest viatge es va centrar en aquells llocs on hi ha una important comunitat, per tal «d’escoltar les demandes de la població». Entre els municipis visitats estan Salou, Lloret de Mar o Guissona. Tot i això, l’objectiu del president és arribar a totes les
associacions senegaleses de Catalunya per fer «una cooperació conjunta de tota la comunitat catalana». La tasca de Bailo també implica treballar amb les segones generacions de migrants, qui destaca que «són catalans i així han de sentir-se». Per fer-ho, el representant vol apropar-se als pares i fer participar els infants partícips de «la vida social i
Oury Bailo Diallo a les oficines del Diari Més. Tjerk van der Meulen
Bailo defensa que les segones generacions «s’han de sentir catalanes»
cultural catalana». El president es mostra conscient del discurs d’odi que ha crescut en els darrers anys a Europa, i del qual Catalunya tampoc ha escapat.
Necrològiques
Tarragona
Maria Carmen Bordas Yuste.
Ha mort als 63 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Juan Cobo Lucena.
Ha mort als 95 anys.
Jose Antonio Melero Nieto.
Ha mort als 70 anys.
Reus
Jesús Luzón Romero.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Ton Olivart Dalmau.
Ha mort als 65 anys.
Pere Samarra Carbonell.
Ha mort als 87 anys.
Anna Salvi Pla.
Ha mort als 96 anys.
Manel Jordán Blasco.
Ha mort als 79 anys.
La Riera de Gaià
Maria Teresa Llima Inglés.
Ha mort als 91 anys.
«Una bona integració és la millor forma de deixar sense arguments a l’extrema dreta», afirma el president. Contra això, Bailo aposta per «reforçar l’esperit d’hospitalitat que sempre ha destacat a Catalunya». «El poble català és acollidor i obert, hem de treballar perquè continuï sent així», assevera el president.
En un moment en què les crispacions i els atacs directes semblen la norma a l’esfera pública i política, el discurs d’Oury Bailo s’alça com un bri de positivisme i esperança. «Acceptar la diversitat ens fa més rics i oberts», remarca Bailo, qui apunta que Catalunya destaca per «tenir un cor entregat a les diferents cultures».
Infants participant en l’activitat de robòtica a l’Espai
L’Espai Boule acull un taller de robòtica per a infants amb trastorn de l’espectre autista
Reus l El darrer dijous, l’Espai Boule de Reus va acollir un taller de robòtica per a nens i nenes amb trastorn de l’espectre autista (TEA), organitzat en col·laboració amb l’associació Supera’t. Nou infants hi van participar en un entorn segur i motivador, experimentant amb robots teledirigits en circuits i resolent laberints amb el robot
Mouse, que estimula el pensament lògic. L’activitat va ser dinamitzada per Mario, de Makers Reus, i Àlex Ponce, psicòleg educatiu de l’Espai Boule. El taller s’inclou dins del Programa d’Integració Educativa del centre, que aposta per la inclusió a través de la tecnologia, l’acompanyament emocional i l‘atenció personalitzada. Redacció
Boule. Espai Boule
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Avui la teva imaginació serà fèrtil en idees projectes. Seran molt ben rebuts per la resta, que t’ajudaran a concretar els teus èxits. Sort.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La relació amb els altres serà més fluida algunes trobades inesperades t’aportaran, a més d’alegries, una ajuda insubstituïble als teus objectius.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Excel·lent jornada per plantejar-te canvis importants en la teva vida quotidiana, laboral o amorosa. Les circumstàncies t’hi empenyeran.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Compte amb els enfrontaments amb la parella i les discussions per temes sense importància. No descuidis la teva imatge personal.
VERGE
23/08 al 22/09
Les situacions que t’envolten poden superar molt les teves previsions. No et deixis portar per la inseguretat, allunyant-te de les possibilitats d’èxit
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Si no actues amb fermesa decisió amb la teva parella o socis, et veuràs embolicat en grans malentesos. Escolta més la teva intuïció.
CANAL REUS TV
10:30 Superolímpics
12:10 7ciències
12:30 The weekly mag
13:30 Qüestió de fons (r)
14:00 Notícies
14:30 Cirk
15:00 Notícies (r)
15:30 Qüestió de fons (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Moving
18:30 Quina animalada!
19:00 Nex estiu
20:00 Notícies (r)
20:30 Cercle central
21:00 Notícies (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Nex estiu
23:30 Efecte mosaic. Tarda
21/05 al 20/06 BESSONS
Et trobaràs enfocat a avançar tant a nivell professional com emocional. Avui sorgiran nous plans propostes. Posa-t’hi amb energia.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La tensió emocional disminuirà al mínim una força interior molt marcada t’orientarà cap a l’aventura a experimentar noves sensacions en l’amor.
20/01 al 18/02 AQUARI
Una força interior et portarà a desgastar-te força físicament mentalment. No has de témer res, només esperar el resultat dels teus esforços.
21/06 al 22/07 CRANC
Hi haurà certes inquietuds a la feina, però la paciència la perseverança seran les millors armes perquè no perdis el que has aconseguit.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Novetats en els teus assumptes financers professionals. El contacte amb caps superiors serà molt fluid, però hauràs de mostrar-te ferm.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Notícies inesperades alteraran una mica l’ordre de la teva vida. No cal témer res, ja que tot es resoldrà sense gaire intervenció per part teva.
Sudoku
Mots encreuats
Farmàcies
TARRAGONA:
Sabido Foraster, Julieta C/ Sant Antoni Maria Claret, 18 Telèfon 977 896 078
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen Antoni-Sentis
Rosa-Villanueva JavierNavas Isabel Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Vidiella Caelles, Laura Antiquaris, 2 Telèfon 977 757 376
SALOU:
REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total!! Tel: 692.780.087
SILVIA MASAJISTA. Reus. Tel. 603.255.934
MASAJE ENTERO. REUS. Tel. 604.390.445
SAMUEL.
REFORMES
10.00 Efecte Mosaic
10:30 Connecticat 11:30 Com la Nit i el Dia
12:00 Spi+TV
12:30 Aventurístic
13:00 Connecticat
14:00 Notícies 12
14:30 Com la Nit i el Dia
15:00 Spi+TV
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic Estiu
18:00 Moving
18:30 SPi+TV
19:00 NEX Estiu
20:00 Notícies 12
20:30 Finet i Pel Mig
21:15 Gaudeix la Festa
21:30 Moving 22:00 Notícies12
22:30 Finet i Pel Mig
23:15 Gaudeix la festa
23:30 Moving
00:00 Notícies 12 TAC 12
HORITZONTALS: 1. Convenient, oportú, mitjà per sortir d’una dificultat. Títol de l’antic sobirà de Pèrsia. 2. Començar a viure. Cercle del Nord. 3. Facis un vers. Educant nens. 4. Acel·lular partit pel mig. Va anar per terra. 5. Cinc. Pitrera. En excés. 6. Tema sense pròleg. Beguda dels déus. Crit d’atenció. 7. Espinacs tallats pel mig. Aigua salada en quantitat. La tíbia per exemple. 8. Aquest segon que passa. Geni malè- fic. Fons del pis. 9. Espècie de fletxa. Posat després de néixer. Fluid que torna. 10. Gens dolços. L’Elvis que torna. Quasi no. 11. Li sabia greu. Calci. Nombre matemàtic. 12. Casa pairal. Penso i existeixo. Fer un nus.
VERTICALS: 1. Flexibilitat perduda. Quasi mai. 2. Cap de tribu àrab. Beril de color verd. 3. Petites mitjanes empreses. Els de combat, per exemple. 4. Marxes del país per motius polítics. Contracció. 5. Una altra contracció. Matrícula holandesa. La muda. Número. 6. Cua de tapir. Rèptil. Dues d’obertes. 7. Centre del peu. Gos. Vernís del cuir. Cent. 8. Deixaran com les sardines, al revés. 9. Arribar tard. Extrem d’un pi. Cub de joc. 10. Lletres gregues. Espai tranquil. Nitrogen. 11. Dones de la Xina. Final d’una estona. Arbre. 12. Acte interromput. Mapa sense límits. Quadrilàters de combats ascendents.
Mínima
Previsió
M. Dolors Oliva OlivaGil Cristià Oliva Passeig Jaume I, Edif. Xipre Telèfon 977 350 555
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia Avda Ramon Olçina, 40,42 Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912
VALLS:
Pérez Cerrada, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370
EL VENDRELL:
Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat pel pas de núvols alts, sobretot a partir del vespre arreu. Tot i això, fins primera hora del matí hi haurà alguns núvols baixos a punts de la depressió Central, i fins a mig matí a l’extrem sud del litoral que deixaran el cel localment mig ennuvolat. Independentment, a partir del final del matí creixeran algunes nuvolades al Pirineu, Prepirineu i on quedarà entre mig i molt ennuvolat, mentre que al final del dia arribaran núvols baixos al vessant nord del Pirineu.
Temperatura Tant la temperatura mínima com la màxima serà lleugerament més alta.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
TAPICERO
Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas. Tel: 691.586.879
MASSATGES
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
Avui felicita als que es diuen: Camil, Francesc Adela
Dijous passat es va inaugurar a la capital del Baix Camp La Tronada, un nou espai de promoció i gestió cultural, impulsat per l’Escola de Terrer i Anima’t, dues entitats amb llarg recorregut i arrelament al territori.
L’Escola de Terrer és la impulsora del Festival Terrer Priorat, que té com a lema Vi, patrimoni i arts en viu, i que enguany arriba a la IX edició. Aquest mes de maig, a més, Terrer ha celebrat per primera vegada el Terrer Empordà, coincidint amb el 50 aniversari de la DO Empordà.
L’associació cultural Anima’t, per la seva banda, va néixer el 1994 amb la voluntat de dotar el Camp de Tarragona d’una programació estable de cultura contemporània.
L’entitat és responsable entre altres projectes del programa Reus Cultura Contemporània (RCC) o del Refugi Sonor de Tarragona, i des de la
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Entitats L’Escola Terrer i Anima’t han inaugurat a Reus un espai de treball compartit per promoure la música, la cultura i el territori
La Tronada esclata a Reus: neix un nou epicentre de cultura
seva creació han programant més de 1.000 concerts i esdeveniments culturals. Aquest nou espai, explicaven Blai Rosés i Jacob Dalmau, responsables de Terrer i Anima’t, «serà un lloc de treball compartit orientat a promoure la música, la cultura i el territori, que sorgeix de la col·laboració de les dues entitats, tot i que és un espai
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
obert a més gent».
El local, que també està orientat a oferir serveis i espais per a professionals de la gestió cultural, es troba al número 1 del carrer Joaquim Santasusagna de Reus.
La presentació, que va aplegar amics i col·laboradors de les dues entitats, així com agents culturals del territori, es va cloure amb el concert del músic mallorquí Miquel Serra. Aquest concert va servir per donar el tret de sortida de la programació del RCC d’aquesta temporada, que es va presentar el mateix dijous, i que consta d’un
total de dotze concerts amb setze artistes i grups, combinant artistes emergents i altres ja consolidats, i oferint una programació estable fora dels consums més estandarditzats. La programació de RCC se centra a Lo Submarino i en els Concerts modernistes en espais emblemàtics de la ciutat de Reus. El Festival Terrer Priorat, per la seva banda, també va presentar el cartell de l’edició d’enguany, que arrencarà el 30 d’agost i s’allargarà fins al 7 de desembre, combinant música, arts visuals, poesia, dansa i pensament, en complicitat amb viticultors i gestors del territori. El cartell d’enguany s’ha fet a partir de fotografies del naturalista vallenc Màrius Domingo, i mostra diverses aus que es troben en el Priorat. Quant a la programació, el Terrer 25 inclou espectacles de Judit Neddermann, Pepa Plana o Borja Penalba entre altres.
Nous cartells
Es va presentar la programació dels festivals RCC i Terrer Priorat 2025
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Tijuana
Llums
Qvermells
ualsevol negoci o sector professional és susceptible de travessar bons i mals moments, transformar-se o desaparèixer. Forma part de les lleis del mercat i dels canvis d’època, de cicles i de la vida en general. Els avenços tecnològics, d’una manera accelerada des de la revolució industrial, s’han carregat infinitat d’oficis que ara són carn de museus i llibres d’història. Les rentadores van buidar els safarejos com les pel·lis en streaming van matar els videoclubs. La darrera purga a gran escala l’està patint el comerç tradicional a mans del e-commerce. Ens pot agradar més o menys o resultar dolent a la llarga però, mentre no afecta el nostre benestar més immediat, no ens alarmem ni en saben valorar les conseqüències profundes ni de futur. Tanmateix, hi ha alguns sectors i professionals que no ens podem permetre que davallin perquè això ens perjudica de força ràpida i indiscutible. Parlem de pèrdua de serveis bàsics, segons els estàndards occidentals, i no s’hi valen opinions o graus diversos de permeabilitat al canvi. La setmana passada llegia aquí mateix que ha caigut la xifra d’advocats adscrits al torn d’ofici i assistència a la persona detinguda a Tarragona, Valls i el Vendrell. Aquest descens, sumant-hi les jubilacions, serà crític en quinze anys posant en perill l’eficiència de la nostra justícia gratuïta. La mateixa setmana, aquest diari també es feia ressò de la manca estructural d’infermeres a la demarcació -ja som per sota la mitjana catalana i molt lluny de l’europea- que suposa un risc greu per a la salut de la població, especialment a l’estiu amb l’ augment demogràfic a la costa. Massa coincidències d’involució en temes fonamentals, sobretot, perquè les coincidències no existeixen.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Cristina Serret Alonso
La Tronada és al carrer de Joaquim Santasusagna de Reus. Al costat, el músic mallorquí Miquel Serra, que va oferir un concert en el nou espai. @cultural.ment