Entrevista 4
Marta Milà (ICS): «L’envelliment de la població és un dels reptes que ha d’assumir la sanitat pública»
Opinió 21 Jordi Collado i Lluís Mijoler. El futur del Camp de Tarragona: Una crida a la transformació v2
Economia
Reus 8
Fruselva i Eurecat desenvolupen un producte alimentari que ajudarà la gent gran a prevenir malalties degeneratives
Dues setmanes després de l’incident del zero elèctric, les instal·lacions de les empreses Dow i Repsol als polígons tarragonins continuen sense produir amb normalitat 11
Vila-seca 12 i 13
Més de 7.000 persones han passat el cap de setmana pels escenaris de la 21a edició de la Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca
Esports
El Nàstic fa fora per sorpresa Dani Vidal i fitxa Luis César per tercera vegada
l 16
Periodisme
Un article del Diari Més, premi local de la segona edició de Salut i Drets Socials de Santa Tecla
l 15
Societat l Tarragona va retre homenatge als seus conciutadans deportats als camps nazis el passat dissabte. L’espai memorial de Gusen, a Àustria, va acollir un acte emotiu encapçalat per l’alcalde, Rubén Viñuales, que va viatjar fins al lloc acompanyat de la consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, així com de membres de l’Amical de Mauthausen i familiars de deportats tarragonins. En el marc de la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament d'un camp que va acollir milers d'espanyols i catalans, es va descobrir una placa amb el text: «En memòria de tots els tarragonins deportats als camps de concentració nazis, víctimes de la persecució i la barbàrie humana». Ahir, la delegació tarragonina va participar en la jornada central de l'homenatge celebrat a Mauthausen, amb representants de la Generalitat i institucions d’arreu d’Europa. La delegació catalana va estar encapçalada per F. Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica, i per Gerard Vives, director general d’Afers de la Unió Europea. Menéndez va destacar que «commemorar l’alliberament de Mauthausen és un deure moral i polític» i va reivindicar la necessitat de mantenir viva la memòria com a eina contra l’oblit i la barbàrie totalitària. Redacció
Seguretat l La Guàrdia Urbana té previst instal·lar-hi càmeres de videovigilància
John Bugarin/Pep Santos
L’aparcament del Pont del Diable va ser escenari, fa dues setmanes, d’un nou robatori a l’interior d’un vehicle. Segons les dades de la Guàrdia Urbana de Tarragona (GUT), entre el gener de 2024 i el de 2025, es van produir 16 furts d’aquesta tipologia. És a dir,
una mitjana d’1,2 casos al mes. La ubicació d’aquesta zona d’estacionament gratuït, allunyada de la població, la converteix en un lloc idíl·lic per als lladres. El passat 30 d’abril, els Mossos d’Esquadra van detenir tres homes per un delicte de robatori amb força a l’interior d’un vehicle. Un sergent
fora de servei va reconèixer aquests tres lladres multireincidents al costat d’un contenidor del pàrquing del Pont del Diable buidant el contingut de dues motxilles i desfent-se d’allò que no els interessava. Posteriorment, van fugir ràpidament del lloc. La policia els va acabant interceptar a la carretera TV-3148 a l’altura de
Fa set mesos, la GUT va detenir dos lladres gràcies a la unitat de drons
la Pineda. Durant l’escorcoll, van trobar diners en efectiu i diverses pertinences que els Mossos van poder constatar que pertanyien a una parella de turistes alemanys que havien patit un robatori al seu cotxe mentre eren de visita a l’Aqüeducte de les Ferreres. Casos com aquest, que s’han anat repetint en els darrers anys, han generat crítiques i alertes tant per xarxes socials com a les ressenyes d’aquest històric monument, on s’assenyala la «inseguretat» que hi ha a la zona pels «freqüents robatoris de cotxes». Molts expliquen que, en l’aparcament, han trobat vehicles amb els vidres trencats.
Actuació amb drons
La Guàrdia Urbana té previst instal·lar càmeres de videovigilància a la zona d’estacionament del Pont del Diable. Ja, l’any 2023, es va parlar sobre aquest projecte, però encara no hi ha data per la seva execució. «El Pont del Diable és un dels espais més visitats de Tarragona i això comporta un gran moviment de gent i de vehicles», assenyalen des de la Guàrdia Urbana, que és «conscient» d’aquesta realitat i, per això, «hi destinem esforços». El cos policial assenyala que, per vigilar aquest punt, «s’han fet diferents accions com patrullatge amb la Unitat Muntada i la Unitat de Medi Ambient (UMA), rondes amb agents de paisà i dispositius amb la UDRON».
De fet, la GUT va detenir dos homes per un robatori amb força a l’interior de vehicle el passat octubre de 2023 gràcies a la unitat de drons, que va detectar aquestes dues persones cometent el furt.
Salut l La gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona i directora dels serveis territorials de Salut explica que el nou «CUAP» és «prioritari» per al Govern català i ajudarà a reduir els col·lapses a Urgències
John Bugarin
Quins són els principals reptes de la sanitat pública els pròxims anys?
«Un dels més importants és l’envelliment de la població. Hem de fer que sigui de qualitat. Tindrem persones amb patologies cròniques, però hem d’aconseguir que siguin autònomes. Un altre repte important és tenir una visió humana en totes les esferes de la persona. No només veure la part física sinó buscar també l’equilibri psicoemocional. El canvi climàtic també és un repte a afrontar. La salut planetària té un efecte sobre la salut humana». I, concretament, al Camp de Tarragona?
«El que volem assegurar és l’equitat i la proximitat al màxim dels serveis a la ciutadania. Sobretot apropar el que és la cartera bàsica i que el ciutadà només s’hagi de desplaçar en els casos en els que sigui estrictament necessari». Continua havent-hi manca de professionals?
«En algunes especialitats en específic, tot i que fa oscil·lant. Hem d’esforçar-nos per ser atractius per als professionals. És important que tingui els recursos necessaris per fer la feina assistencial, se sentin respectats i puguin encabir en el seu sistema de vida la docència i la recerca. Estem
i directora dels serveis territorials de Salut des del novembre. Gerard
L’apunt
Marta Milà és especialista en Medicina Nuclear i graduada en Dret. També té un màster en Gestió Sanitària. Va iniciar la seva carrera com a cap de Medicina Nuclear a l’Hospital Universitari Joan XXIII i des del 2020 va ser Coordinadora de Medicina Nuclear en l’Institut de Diagnòstic per la Imatge.
i controlar que tenim sempre els recursos, tant tecnològics com de professionals, per donar resposta».
La població també reclama que es posi remei als collapses a Urgències...
Un gran repte
«Falten professionals en algunes especialitats. Hem de ser més atractius»
treballant amb l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) per crear aquest entorn que ens consolidi i es
quedi el talent». Per què molts estudiants acaben marxant?
«No tenim números concrets del territori, però és una cosa generalitzada. Ve gent d’altres comunitats d’Espanya que, si no tenen un arrelament durant aquesta formació, acaben tornant a prop de casa si tenen l’oportunitat».
Policial l Entitats animalistes es plantegen portar el cas a la justícia
Redacció L’agent de la Guàrdia Urbana de Tarragona (GUT) que va abatre a trets un gos a l’A-7 la setmana passada està de pràctiques. Així ho confirmen fonts del propi cos policial, que el passat 5 de maig va emetre un comunicat on explicaven la seva versió
dels fets. Segons el seu escrit, l’animal, que es trobava en un tram mullat i i amb poca visibilitat, hauria suposat un «greu perill» per als usuaris de la via perquè diversos vehicles van haver de fer maniobres «perilloses» per esquivar-lo. Després d’intertar agafar-lo fins en cinc ocasi-
ons, un dels agents va usar la seva arma reglamentària i va disparar contra el gos. Com és habitual en aquests casos, la Guàrdia Urbana va obrir diligències. També ho han fet els Mossos d’Esquadra, que estan investigant el cas. L’actuació policial va generar una gran polèmica
En els pròxims mesos, entrarà en marxa un nou hospital privat a Tarragona. Estan preocupats per una possible fuga de talent del sistema públic?
«Ara mateix, no tenim aquesta sensació. Qualsevol professional pot escollir si treballa en un centre o un altre, i les empreses i institucions poden
entre les entitats animalistes —tant locals com d’arreu de l’Estat—, algunes de les quals portaran la GUT davant la justícia. La consternació també va arribar a l’Ajuntament de Tarragona, on el grup d’ECP va qüestionar la decisió de l’agent que va disparar i va perguntar «per què no es va cridar al servei especialitzat en captura d’animals abandonats». El Col·legi de l’Advocacia de Tarragona també reclamava que «es resolguin els interrogants referents sobre si l’actuació amb arma va ser adequada i proporcionada».
contractar dins del mercat laboral. Per tant, és un tema de competència i que s’ha de respectar. Nosaltres hem de treballar per fer atractiva la sanitat pública».
Una de les principals queixes de la ciutadania són les llargues llistes d’espera. Com cal solucionar aquesta problemàtica?
«Les llistes d’espera existiran sempre. Ara bé, s’ha de fer una bona gestió per complir amb els temps de garantia. Hem d’establir molt bé la protocollització, marcar bé els temps de seguretat i fer una supervisió d’aquestes llistes d’espera
«Si ens centrem en la ciutat de Tarragona, estem analitzant que moltes urgències que entren als hospitals Joan XXIII i Santa Tecla són de baixa complexitat i podrien ser resoltes en una unitat de primària. El futur Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) ajudarà a millorar la situació. Enfortirà la primària i permetrà que els hospitals es dediquin a donar resposta als casos d’alta complexitat, que tinguem els recursos ben utilitzats i puguem donar el 100% de rendiment». És un projecte prioritari per al Govern català? «Sí. Es justifica per la normativa actual i les instruccions i els plans d’urgències que Tarragona ha de tenir un CUAP. Ja ha arrencat el grup motor de treball i estem acabant de fer l’anàlisi de dades. Serà un projecte participatiu, amb els professionals i la ciutadania. També s’hi implicaran les administracions involucrades». S’ha decidit ja la ubicació? «Encara no. S’ha d’estudiar». I hi ha decisió sobre l’ampliació del CAP Jaume I? «L’Ajuntament ha posat sobre la taula el solar del pàrquing Francesc Bastos i l’equip tècnic ho està analitzant». En quin punt es troben les obres del Joan XXIII? «Estan en la segona fase. Aquest 2025 es farà el moviment de terres, la cimentació i els fonaments del nou edifici principal. Aquesta inversió de 263,64 MEUR suposarà un abans i després per a un hospital de tercer nivell que passarà a donar una resposta d’alt nivell».
El Port i Gonvarri reforcen la seva aliança logística
Empresa l El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago J. Cas tellà, ha visitat aquesta set mana les instal·lacions de Gonvarri Tarragona, dins del recinte portuari. Aques ta empresa, dedicada a la transformació de l’acer pla i l’alumini, compta amb un centre de producció ubicat al moll d’Aragó en el qual manipula les matèries pri meres que arriben amb vaixell i les distribueix al mercat nacional i europeu via terrestre, amb ferrocar ril i camió. La trobada del president Castellà amb els representants de Gonvarri ha permès reforçar la seva aliança així com el rol de hub logístic a escala nacio nal que té el port tarragoní per a l’empresa. Durant la visita, el president de l’APT, acompanyat pel gerent de Gonvarri Tarragona, Eduar do Martín, ha pogut conèi xer els diversos processos productius que l’empresa duu a terme a les seves naus al moll d’Aragó, així com els productes que se n’obtenen. En aquest sentit, Santiago J. Castellà ha posat a Gonvarri com a exemple d’implanta ció industrial d’èxit dins del recinte portuari. «Gonvarri no només suposa un volum de tràfic siderúrgic impor tant per a Port Tarragona sinó que la seva activitat té un alt valor afegit gràcies als processos de transformació de les matèries primeres que es fan a les seves instal· lacions», ha explicat el pre sident. La visita ha permès consolidar les relacions en tre les parts. Redacció
Cultura l Enguany la programació està dedicada a la vida del poble romà
Redacció
La XXVII edició del Festival Tarraco Viva, dedicat en guany a la Plebs, la vida i la cultura de la gent de Roma, arrenca avui. La programació està plena d’actes per a tota mena de públics i gustos.
Enguany s’inaugura un format nou amb il·lustracions del món antic, s’amplia la participació dels grups de re creació, es manté el programa educatiu, es renova i amplia la secció d’influencers i di vulgadors del món digital i la secció de podcasts en directe i gravats. Els jardins i l’auditori del
Els actes de demà
IZNIK, LOS MISTERIOS DE LA BASÍLICA SUMERGIDA
19 h: Antiga Audiència.
Un documental que narra què passa després que un arqueòleg turc descobrís de manera fortuïta, l’any 2014, els fonaments d’una basílica bizantina submergida en el llac d’Iznik. No gaire lluny d’Istanbul, un equip internacional d’investigadors francesos, turcs, suïssos i estatunidencs va començar una recerca, en estreta col·laboració amb un equip d’arqueòlegs turcs, per
Camp de Mart seran l’epicen tre del festival durant el segon cap de setmana, amb tallers participatius, recreacions his tòriques i la fira de museus i artesans, entre d’altres.
Mantenir el caràcter
Com a altra novetat, el Port de Tarragona incrementarà la seva presència al festival i serà l’espai de trobada per excel·lència del primer cap de setmana, quan els seus magnífics espais culturals (Tinglador, refugis, Museu del Port) es convertiran en l’escenari de conferències, espectacles, exposicions, ta
tractar d’esbrinar la història d’aquesta misteriosa basílica. Gratuït.
L’AIGUA A LA HISPÀNIA ROMANA, CONFERÈNCIA
19 h: Centre Jujol dels Pallaresos.
Aquesta conferència tracta el fet que l’aigua és una característica essencial de la civilització romana, no només des d’un punt de vista funcional, sinó a través de tot un recorregut sociològic amb divinitats i mites lligats a les fonts habitades per Apol·lo i les nimfes. Activitat gratuïta.
Els jardins i l’auditori del Camp de Mart seran un dels epicentres del festival
llers i visites. Els formats del festival tornen a aparèixer un any més com la seva punta
ECOS DE ROMA A LES CIUTATS MEDIEVALS (I).
19 h: A l’Antic Ajuntament de Tarragona.
Tant la Roma republicana com la imperial van tenir més influència i a més nivells del que sovint es reconeix en les ciutats de la Baixa Edat Mitjana, fins i tot força temps abans de l’esclat del Renaixement. L’objectiu principal d’aquesta conferència és presentar, d’una manera atractiva i didàctica, diversos exemples especialment significatius relacionats amb les idees polítiques,
de llança, entre els que des taquen les recreacions histò riques, monòlegs, viatges al món antic. Sempre, posant l’accent en la divulgació del patrimoni. Avui l’Antiga Au diència acollirà diverses pro jeccions dels primers docu mentals que s’exposaran al certamen. Abans, al camp de
Mart, s’organitzarà l’activitat escolar ‘Mira, Parla, Actua’. El festival coincideix també amb la celebració dels 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la Unesco. Un certamen his tòric únic al país que explora rà la història romana un cop més a Tarragona.
les institucions de govern i les dinàmiques del poder en el món urbà del Mediterrani occidental (Itàlia i Catalunya), per tal de mostrar i posar de manifest les influències més destacades que va tenir Roma en uns segles massa sovint menystinguts i catalogats de foscos. Gratuït.
LA VILLA DE LOS CENTAUROS 20.40 h: A l’Antiga Audiència. Aquest excepcional mosaic romà que mostra quatre centaures va ser descobert en una vil·la romana a Alcácer do Sal, constituint una de les poques imatges d’una lluita de
centaures a l’Imperi romà. Aquest mosaic és similar a un altre que decorava la Vil·la Adriana, construïda per l’emperador Adrià a Tívoli, a prop de Roma. L’excavació arqueològica va identificar un conjunt únic de tres mosaics que representen centaures, dofins i un trident, els quals formaven part de la decoració de la domus d’un ric propietari romà. Gràcies a aquesta troballa a la llunyana Lusitània, a molts kilòmetres de Roma, es pot constatar la forta romanització del territori portuguès i la seva clara sintonia amb la iconografia de tot l’Imperi. Activitat gratuïta.
Religió l La Catedral de Tarragona va acollir ahir a la tarda una eucaristia per donar la benvinguda al nou papa Lleó XIV. La missa va estar presidida per l'arquebisbe Joan Planellas i hi van participar més de 300 músics i cantaires dels cors de l'arxidiòcesi. «Saludem el Sant Pare Lleó XIV plens d’esperança en el
plaça
festival
Cultura l La plaça Corsini va acollir aquest cap de setmana el festival El Marroc a Tarragona: Pont cultural entre dues ribes. L’esdeveniment, amb protagonisme per a la cultura, la gastronomia i la música, es va celebrar en el marc del quinzè aniversari del Consolat del Marroc a la ciutat. Divendres van inaugurar l’acte l’alcalde de la
ciutat, Rubén Viñuales, l’ambaixadora del Marroc a Espanya, Karima Benyaich, i la cònsol general a Tarragona, Lleida i l’Aragó, Ikram Chahine. Durant tot el cap de setmana hi va haver actuacions musicals, espais d’artesania, debats, dansa i gastronomia. L’objectiu era reforçar els vincles entre les dues ribes mediterrànies. Redacció
seu guiatge pastoral i ens sentim en plena comunió amb el nou bisbe de Roma», va dir Planellas la setmana passada en relació al nomenament del nou papa. Centenars de persones van acostar-se a l’eucaristia també en el que va ser una setmana clau per al futur de l’Església catòlica. De fet, ahir, el papa Lleó XIV va
viure el seu primer diumenge com a pontífex i va manifestar des del balcó central de la basílica de Sant Pere que s'està vivint «una tercera guerra mundial per parts». El cap de l’Església catòlica va reclamar també la fi de les hostilitats a Ucraïna i Gaza, amb l'alto el foc i l’alliberament d'ostatges. Redacció/G.M
Laboral l CCOO denuncia el tancament «unilateral» del centre nodal de Correus a la demarcació de Tarragona. Segons el sindicat, es tracta d’un dels 36 que es pretenen tancar en els pròxims mesos. Després de tres reunions de negociació, els sindicalistes critiquen que l’empresa ha mantingut una actitud «d’imposició» i ha «aprofitat» la reestructuració per fer un ajust de costos laborals i introduir canvis «substancials i regressius» en l’organització del treball. En concret, denuncien mobilitats geogràfiques «forçoses i desproporcionades, sense compensacions adequades» o la pèrdua de drets retributius. Davant d’això, no descarten accions judicials. Redacció
Innovació l El projecte Senvafun va rebre suport de la convocatòria dels PERTE Agrolimentaris I
Miquel Llaberia
Global Fruselva, amb el su port d’Eurecat, ha impulsat la creació d’un nou producte alimentari destinat a gent gran que ajuda a prevenir el desenvolupament de la sarco pènia i l’osteoartritis. Aquest, anomenat Senvafun, va ser un dels projectes aprovats pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i finançat pels fons del programa Next Genera tion de la Unió Europea en el marc de la convocatòria PER TE Agroalimentari I. A aques ta convocatòria dels PERTE s’hi van presentar un total de 260 empreses de tot l’Estat i, finalment, es van concedir un total de 170 milions d’euros a diversos projectes.
«Fruselva és una empresa reconeguda en l’àmbit in ternacional per alimentació infantil, però vam decidir sortir per la tangent i dedicar la nostra investigació tam bé a la gent gran», explica el director d’I+D Global Frusel va, Guillermo Mena. Segons Mena, aquesta estratègia de diversificació ve a causa que la població s’està envellint i, per aquest motiu, des de l’em presa amb seu a Riudoms es vol contribuir a l’envelliment saludable. No obstant això, desenvolupar aquesta nova línia estratègica comporta una inversió i esforç consi derable per l’empresa que,
tot i que Mena asseguri que «érem capaços d’assumir», la concessió del PERTE i la col· laboració amb Eurecat han estat factors molt positius pel projecte. «Nosaltres anàvem a fer la inversió si o sí, però tenir els PERTE ens ha ajudat molt», reconeix el director. El Senvafun és un puré en
El nou producte és en format ‘pouche’, per facilitar el seu consum i trasllat
Cultura l La cursa per arribar a la tercera Gala Drag de Reus, organitzada per l'en titat H2O, ja ha començat. El Centre Cultural Església Vella de Mont roig del Camp va ser l’escenari de la primera se mifinal, que va comptar amb l’assistència d’un centenar de persones. Drag Kaleidox, Roxy Divine i Miss Honey van ser les primeres classificades
que tindran l’oportunitat, el 25 de maig, de ser coronades com a reines. El cartell es va completar amb Kuntina LaBorja i La Rosa Van’Da. La regidora d’Igualtat i Fe minismes, Francis Ortiz, va expressar que no només se celebrava «l’art, l’espectacle i la creativitat», sinó també «la diversitat, la llibertat i la reivindicació dels drets del
col·lectiu LGTBI». L’edil de Joventut, Cristina Llorens, va destacar que l’art drag «ens ensenya a ser valentes i no tenir por de demostrar qui som i com ho volem fer», un missatge «especialment im portant per a les persones joves». L’acte va estar conduït per la local Maria Espetek. La segona semifinal se celebrarà el 16 de maig a Salou. SPM
Cedida
format pouche, és a dir, una bosseta de plàstic que facilita tant el trasllat del producte com el seu consum. «És un format molt poc explotat a Espanya. Hi ha molta gent gran que pateix disfagia, que és la dificultat de deglutir, i els va molt bé. A més, pots em portar te’l còmodament fora
de casa com donar ho en re sidències o hospitals», apun ta el director d’I+D. A més, aquest nou producte té com a objectiu principal ajudar la població gran a prevenir dues malalties molt comunes en aquest grup; la sarcopènia i l’osteoartritis. «És el tendó d’Aquiles de la gent gran. La
sarcopènia és la pèrdua dege nerativa de massa muscular que succeeix amb l’envelli ment de manera natural i l’os teoartritis causa problemes articulars. En definitiva, di ficulten el moviment i eviten que la gent pugui mantenir una vida activa. Nosaltres vo lem ajudar», subratlla Guiller mo Mena.
Eurecat
Així i tot, el desenvolupament d’un producte que certifica que el seu consum pot tenir efectes positius en la salut no és una cosa qualsevol i aquí és on Eurecat entra en acció. «Com a centre tecnològic te nim la capacitat per empreses molt implicades en la innova ció en assessorar les», explica Anna Mas, investigadora de la Unitat de Nutrició i Salut d’Eurecat. Segons explica Mas, la funció d’Eurecat ha es tat estudiar la fórmula desen volupada per Fruselva per ga rantir que aquesta ofereix els beneficis que diu tenir: «Ara està creixent molt el tema de l’alimentació funcional, que és que l’aliment, a part dels seus nutrients, aporti un be nefici en la salut. Nosaltres ho demostrem científicament i donem seguretat al consu midor». «Nosaltres tenim la capacitat de dur a terme un projecte d’investigació, però apostem per centres d’inves tigació com Eurecat perquè volem els estàndards més alts», afirma el director d’I+D de Fruselva. Ara bé, la inves tigadora d’Eurecat recorda que Senvafun és un aliment i no un fàrmac, és a dir, que ser veix per prevenir el desenvo lupament de la malaltia, però no per curar la. Per la seva banda, Mena assegura que els resultats han estat molt satis factoris i, per aquest motiu, tenen previst crear un Senva fun 2.0 que vagi més enllà.
L’INS Baix
guanya
Societat l L'alumna de segon curs del cicle formatiu d'Activitats Comercials de l'Institut Baix Camp, Irene López, va guanyar la competició autonòmica Catskills en la modalitat d'Aparadorisme. Aquest certament es va celebrar durant els dies 6, 7 i 8 de maig a l'Institut de Vic, on els alumnes de nou centres catalans van posar a prova les seves habilitats tècniques i creatives en la creació, disseny, muntatge i defensa d'un aparador comercial. El repte consistia a idear un espai visualment atractiu i funcional, capaç d'atraure l'atenció i fomentar les vendes. Redacció
Societat l L'ONG la Veu entre Cultures estrena pàgina web, que es pot visitar a l'enllaç www.laveuentrecultures.org. Aquesta entitat, nascuda l’any 2007, treballa per enfortir els vincles entre Reus i el Senegal a través de la cooperació internacional, la cultura i l’acció social. Amb la música com a vehicle d’expressió i connexió, impulsa projectes que promouen l’educació, la salut i la inclusió, la convivència, el respecte mutu i la igualtat d’oportunitats. A més, dona suport a iniciatives locals al país de la Teranga en espais com llars d’infants o ambulatoris. Redacció
La rosa de Reus, l’emblema de la ciutat, ha estat un any més reivindicada gràcies al Festival Roses organitzat des de la regidoria de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus. Des de fa dies els vianants eren conscients de l’arribada d’aquest esdeveniment gràcies a les bosses de compra gegants que es van instal·lar en indrets estratègics com la plaça Mercadal o el carrer Llovera que ho anunciaven. Durant aquest cap de setmana, aquells que visitaven el centre de Reus van poder gaudir dels colors vius que oferien les diferents decoracions en diversos edificis com el Palau Municipal, el Palau Bofarull o el Gaudí Centre. Concretament, el Gaudí Centre es va guarnir amb una obra preparada pels alumnes del mòdul d’Art Floral de l’Escola d’Horticultura i Jardineria de Reus. Un sofà de color rosa envoltat per una composició de roses de diferents colors, generant un indret perfecte on relaxar-se i fer-se una fotografia pel record.
Miquel Llaberia Baselga
No obstant això, l’espai principal que va rebre una gran quantitat de visitants va ser el 78è Concurs Exposició Nacional de Roses al Teatre Bartrina. Organitzat des del Centre de Lectura, els visitants van poder gaudir de la bellesa de les roses exposades. El color vermell, com era d’esperar, va ser el predominant en els pètals de les roses, però altres colors com el groc o el blanc també van ser presents per oferir varietat entre els participants.
Política l Junts per Reus demana crear una comissió de seguiment entre l'equip de govern i l'oposició per revertir els problemes de seguretat a la ciutat. El principal partit a l'oposició de l'Ajuntament de Reus fa aquesta demanda arran que, segons el balanç de seguretat del 2024, hi hauria hagut un augment del 5% dels fets delictius. Per tant, els juntaires proposen que aquesta
comissió tracti les mesures proposades en la moció que defensarà el grup durant el pròxim ple de l'Ajuntament. "No presentem aquesta moció per confrontar, sinó per construir. La seguretat ha de ser una política de ciutat, no de partit", subratlla la portaveu de Junts per Reus, Teresa Pallarès. En aquest sentit, la portaveu critica que actualment "la seguretat no és una
prioritat del govern municipal", el qual acusa de no ser "proactiu en resoldre aquesta preocupació". La moció plantejarà un conjunt d'accions orientades a revertir la situació com l'ampliació progressiva de la plantilla de la Guàrdia Urbana, l'actualització del Pla Local de Seguretat i una millor coordinació entre la Guàrdia Urbana amb els Mossos d'Esquadra. Redacció
Societat l L’equipament va adreçat a persones amb discapacitat intel·lectual i fomenta la
Sergi Peralta Moreno
La consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, Mònica Martínez Bravo, va inaugurar dijous oficialment la nova Llar Residència Baix Camp, una iniciativa impulsada pel Taller Baix Camp a la Masia Roig i adreçada a persones amb discapacitat intel·lectual. Després de visitar les instal·lacions, Martínez Bravo va expressar que «és més que una residència: és una veritable llar» i va remarcar que «és molt important fer passes endavant cap a fomentar l’autonomia de les persones amb discapacitat i les persones grans; per això és important tenir un espai que els acompanyi i ho fomenti». Tal com va avançar Diari Més, l’equipament va rebre els primers hostes amb l’entrada
del març. Està conformat per dotze habitacions individuals i quatre banys, estant tots els racons adaptats. També s’hi
poden trobar una bugaderia i una sala d’estar i menjador d’ús compartit on els usuaris conviuen i duen a terme ac-
Cultura l Es va poder descobrir l'obra de l'artista al Castell del Cambrer
L’exposició Josep Maria Baiges i Jansà, l’artista polifacètic ha superat les 800 visites durant les sis tardes d’obertura al Castell del Cambrer. La mostra permetia descobrir i «redescobrir» la trajectòria d’un creador que va desta-
car en múltiples i variades disciplines, com la pintura, el dibuix, el disseny gràfic i publicitari, les caricatures o la composició musical. La filla de l’artista, Montse Baiges, indica que les dades demostren «com l’art del nostre pare continua generant emocions i sensacions entre
Solidaritat l La Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR) va organitzar durant la jornada d’ahir el Gran Recapte d’Aliments 2025 al parc del Lledoner. Prèviament, els locals socials i centres cívics de la ciutat van servir com a punts de recollida. A partir de les 12 hores veïns de la ciutat es van atansar al punt muntat per la
Federació per fer donatius de menjar que anaven en benefici de Càritas Interparroquial de Reus. Entre els productes donats hi havia una gran varietat com pasta, llegums, tomàquet fregit o triturat, oli d’oliva i de gira-sol, llet, entre altres. Per amenitzar la jornada, es va organitzar un vermut popular amb música DJ i una fideuada. Redacció
aquells que el van conèixer, però, molt especialment, entre totes les persones que han tingut l’oportunitat de descobrir-lo en aquesta mostra que ha provocat, en molts casos i a parts iguals, admiració i sorpresa». Entre les peces que més ulls va captar es troba Omnipotència, el co-
tivitats. El projecte ha estat finançat amb el suport dels fons Next Generation i la Fundació la Caixa.
negut Crist de Riudoms, que va generar polèmica en el seu moment per la seva similitud amb el Crist de Salvador Dalí. Els actes commemoratius del centenari del naixement de Josep Maria Baiges i Jansà continuaran dissabte a Riudoms. Gràcies al Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (CERAP) i a l’Ajuntament de Riudoms, s’ha organitzat una jornada amb conferències, una actuació especial de la Cobla Reus Jove amb un repertori dedicat a Baiges i una exposició a la seu del CERAP.
Martínez Bravo: «És més que una residència, és una veritable llar»
El director general de Taller Baix Camp, Josep Ramon Nogués, va remarcar que el fet de disposar de la nova llar-residència és «molt important» perquè respon a una «necessitat que estava detectada» com és l’allargament de l’esperança de vida de la població; també, del col·lectiu amb discapacitat intel·lectual. El president de l’entitat, Jaume Verge, va recordar que la ideació es va concretar «durant la pandèmia». Davant d’aquest context, la consellera Martínez Bravo va valorar la «capacitat de somiar» i de «pensar cap a on volem anar» en un
moment «tan difícil». «Agafo aquest esperit per enfrontar-nos als grans reptes que tenim com a país», va reblar. Per la seva banda, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, també present en l’acte, va remarcar el seu «orgull» de veure l’equipament fet realitat; una iniciativa que és fruit d’una «col·laboració històrica de la societat civil i les administracions». Davant l’envelliment de la ciutadania, la batllessa va remarcar que la gent gran «ha de tenir un paper fonamental en la definició del model de ciutat que volem tirar endavant». «Entre tots, hem de lluitar perquè aquest col·lectiu tingui una vida digna», va tancar.
Visita institucional
A banda de la visita a la Masia Roig, la consellera va reunir-se amb l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i altres membres del consistori. A Reus, va conèixer les instal·lacions del Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF) de Mas Pintat i el personal que hi treballa. A més, va trobar-se amb Guaita i una representació consistorial i va signar el llibre d’honor.
Els assistents van
la
Música l L’edició d’enguany ha acollit una vuitantena d’actuacions i prop de 7.500 assistents
Redacció / ACN
La Fira de Música emergent i familiar de Vila-seca, la FiM, ha tancat aquest darrer diumenge la seva 21a edició amb unes xifres que marquen un punt d’inflexió. Amb 650 professionals acreditats i 7.500 espectadors, la fira ha assolit un rècord històric d’assistència professional i s’ha consolidat com una «cita ineludible» dins el calendari musical del país. L’organització considera que el model s’ha consolidat plenament i enceta ara una nova etapa centrada en la millora qualitativa i la recerca de l’excel·lència.
La cita, celebrada a Vilaseca del 8 a l’11 de maig sota el lema Tens el futur a tocar, ha ofert 47 propostes musicals que s’han traduït en una vuitantena d’actuacions, distribuïdes entre la programació oficial i l’OFF. L’estructura dual de la FiM —música emergent i música familiar— ha tornat a demostrar la seva eficàcia, amb una programació
que combina descobriments per al públic general i espectacles per al públic infantil tractats «amb rigor, respecte i consideració». En aquesta edició, el 80% del cartell han estat estrenes absolutes, amb noms destacats com el trio de jazz contemporani KIW, la banda indiepop LECOCQ o la proposta de flamenc fusió de Neus Turu.
La resposta del sector ha estat contundent. L’organització destaca que l’afluència de professionals ha estat la més elevada de la història de la fira, tant en la seva etapa original com després de la represa l’any 2021 amb la nova direcció artística. En aquest sentit, el director de la FiM, Martí Marfà, ha assegurat que la fira ja forma part estable de «l’agenda del sector professional de la música en directe de Catalunya» i que la voluntat ara és seguir atraient més professionals, afinar els detalls i fer que l’experiència sigui «agradable i còmoda» per a tothom.
Amb 7.500 espectadors, la xifra de públic ha estat lleugerament inferior a la de l’any anterior, un descens que l’organització atribueix a l’ampliació i dispersió dels espais de concerts. Entre aquests espais hi havia el Celler, el Castell, el parc de la Formiga, l’auditori Josep Carreras, el magatzem Cal Perera i la plaça de Voltes. També han participat activament en la fira un total de 2.800 alumnes de centres educatius de Vila-seca, un fet que consolida el vincle entre la FiM i la comunitat local. La nova àrea PRO ha estat una de les grans apostes d’aquesta edició. Amb la incorporació de la carpa PRO, la FiM ha millorat l’experiència dels professionals, oferint un espai dissenyat per afavorir trobades, intercanvis i connexions en un entorn còmode, proper i estratègic. Aquesta dimensió més cuidada i professional reafirma la fira com una plataforma de trobada per als agents culturals i de descoberta per a les progra-
madores i programadors d’arreu.
Una edició de consolidació Amb l’edició 2025, la FiM culmina una etapa de redefinició iniciada el 2021. L’objectiu d’aquests darrers anys era reposicionar la fira institucionalment, recuperar públic i guanyar pes dins del sector. Assolit aquest repte, l’edició actual obre una nova fase centrada en la millora qualitativa. Tant les valoracions dels professionals com les del públic han estat molt positives, destacant-se especialment la qualitat artística, la calidesa dels espais i el tracte personalitzat als assistents acreditats.
L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha subratllat que aquesta ha estat una edició marcada per «l’alt nivell de l’activitat professional», la consolidació dels espais escènics i, sobretot, pel rècord d’assistència professional. També ha volgut reconèixer «l’esforç i el treball» dels tècnics municipals, la direcció
artística i tots els professionals implicats en fer possible la FiM.
Pel que fa a la programació, la selecció artística ha tornat a ser un dels grans valors de la fira. A l’àmbit emergent han brillat noms com Terrae, Thelee, Ypnosi, Bigwé, Estela Julia, Neus Plana Turu i Poncelam, mentre que en la música familiar han destacat Ebri Knight, Cia Capgira, Delirium Quartet, Momi Maiga, Always Drinking Marching Band, Brincadeira i la Cia La Cresta. L’última actuació de la fira ha anat a càrrec de la Grow Up Singing Band, de la productora de Damaris Gelabert, que va omplir la pista amb un espectacle multilingüe i vibrant.
També ha crescut la programació OFF, que enguany ha assolit noves cotes de qualitat i s’ha consolidat com un espai de referència per a creadors emergents. Propostes com les de Sergio del Boccio i Carmen Aciar han demostrat que aquest espai alternatiu ja no és un complement, sinó
Les 47 propostes musicals s’han dividit en dos grups, emergents i familiars Delirium Quartet en una de les seves actuacions
una plataforma amb identitat pròpia dins de la fira. L’edició del 2026 ja té dates: se celebrarà del 7 al 10 de maig. Amb els fonaments ben consolidats, l’objectiu ara és continuar creixent amb qualitat, descobrir nous talents i mantenir-se com un espai imprescindible per a la música emergent i familiar.
Successos Han sigut, entre d’altres, Cubelles, Cunit, Calafell i Vilanova i la Geltrú
ACN / Redacció
Protecció Civil va ordenar a primera hora del matí del darrer dissabte el confinament de la població de Vilanova i la Geltrú, el nucli de les Roquetes de Sant Pere de Ribes, Cubelles, Cunit i Calafell arran d’un incendi químic. El foc es va declarar a les 2.20 h a l’empresa CleanWater Pool, dedicada a productes per a piscines, amb 70 tones de clor emmagatzemades. L’incendi va provocar un núvol tòxic i es va activar l’emergència del PLASEQCAT. No hi va haver ferits, segons les autoritats municipals i els serveis d’emergència.
Els Bombers de la Generalitat van mobilitzar 60 efectius i 28 dotacions: 12 vehicles d’aigua, 2 autoescales i 14 vehicles de comandament i suport, incloent el Furgó de Risc Químic i la Unitat de Comandament Mitjana. També hi van treballar els grups GRIT i GROS.
Per seguretat, el trànsit es va tallar a les C-15 i C-31 a Vilanova. Els trens de l’R2 Sud no van parar entre Sitges i Sant Vicenç de Calders. L’alcalde
El foc es va originar en una nau de Vilanova, el dissabte a la nit, sense causar ferits
de Vilanova, Juan Luis Ruiz, es va desplaçar al CECOPAL. Protecció Civil va enviar una alerta mòbil per demanar el
Valls acull la XII Jornada de gestió castellera amb 26 colles per abordar els ajuts i la fiscalitat
Societat També s’ha tractat la comunicació, les subvencions, els riscos i les assegurances
Redacció
Valls ha acollit aquest dissabte 10 de maig la XII Jornada de bones pràctiques de gestió castellera, organitzada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb la participació de més de cinquanta persones de 26 colles d’arreu del territori. La sessió ha abordat qüestions clau com la gestió de situacions de risc, les subvencions públiques del Departament de Cultura, les assegurances castelleres i els aspectes bàsics de fiscalitat que afecten el dia a dia de les colles. També s’hi
han impartit tallers pràctics sobre comunicació externa, amb eines com el chatGPT, i sobre tresoreria i obligacions fiscals que les colles haurien de tenir sempre presents per garantir una gestió eficient i responsable. La jornada ha culminat amb una reflexió col·lectiva sobre la possibilitat de comercialitzar els castells. L’espai ha estat àmpliament valorat com una oportunitat útil per compartir experiències, aclarir dubtes, contrastar punts de vista diversos i reforçar la gestió interna i externa de les colles castelleres d’arreu del país.
confinament, i l’Ajuntament va suspendre el mercat ambulant, tancat els mercats municipals i anul·lat activitats a l’aire lliure com la fira Conte Va, Va de Contes. Tanmateix, els ajuntaments de Calafell i Cunit van alertar que part de la seva població no va rebre l’avís d’alerta. Protecció Civil revisarà el
funcionament del sistema d’alertes per detectar possibles fallades. La sotsdirectora d’Emergències, Imma Soler, ha dit que el procediment va ser el mateix de sempre i que el missatge va arribar massivament als terminals, però que s’analitzarà si va fallar en alguna zona afectada durant la matinada.
Educació l Els treballs per posar solució a les esquerdes es faran preferentment a l’estiu o durant caps de setmana
Álvaro Rodríguez
La Diputació de Tarragona ha tret a licitació les obres per reparar les esquerdes de les torres de l’Escola d’Art i Disseny. L’edifici, ubicat al complex educatiu del campus Sesce-
lades de la URV, compta amb tres torres, una d’uns deu metres i dues de gairebé 13 metres d’alçada. El formigó d’aquests elements es troba afectat per «un avançat procés de carbonatació» segons reflecteix un
estudi. Per aquest motiu, s’ha proposat repicar el formigó existent i restaurar-ho amb un morter especial de reparació. A més, també es planteja l’enderroc de la coberta i la construcció d’una nova. Aquestes actuacions també
Sanitat l Les administracions fixen un termini mínim de vuit anys perquè el nou parc sanitari vallenc sigui una realitat
El Departament de Salut i l’Ajuntament de Valls estudiaran la «fórmula» de governabilitat de l’Hospital Pius a partir del pròxim setembre.
«Volem que funció bé, farem tot el que calgui, buscarem un format que garanteixi la viabilitat de l’hospital i les inversions», assegurava la consellera de Salut, Olga Pané durant una visita al centre.
El març de 2021, el consistori va signar un protocol d’intencions amb la consellera Vergés per incorporar-lo al CatSalut. L’alcaldessa Dolors
Farré explica que iniciaran la modificació del pla urbanístic per cedir els terrenys pel nou parc sanitari en les pròximes setmanes, un tràmit que s’allargarà almenys un any i mig.
«És un acord que ja existia i hem decidit que el començarem a treballar passat l’estiu perquè és necessari saber quin és el format de governança per poder executar els projectes que venen», remarcava Pané. De fet, ha indicat que hauran d’estudiar de quins patrimonis disposen, ja que «condicionen» la governabilitat.
La consellera també referma el compromís del Govern per donar llum verda al nou parc hospitalari. En aquest sentit, afirma que hi ha un «consens absolut» sobre la necessitat de construir un hospital nou. «Les installacions actuals són obsoletes», assevera Pané, qui no va voler avançar el calendari del projecte. Amb tot, subratlla que, un cop tinguin cedit els terrenys, com a mínim tardaran uns sis anys a què el futur parc sigui una realitat.
A l’espera que es defineixi l’actuació, es preveu que aquest inclogui el Centre
L’Església
de Sant Joan Baptista de Valls acollirà el 22 de maig una cantata per a cor i orgue
Cultura l La interpretaran alumnes dels centres educatius vallencs, Imma Piñas i Josep Mateu
Redacció
podrien suposar un canvi de les finestres de les torres, al voltant de les quals s’han produït moltes de les esquerdes. En total, es proposa actuar en una superfície construïda de 315 metres quadrats entre les tres torres. El pressupost estimat de les obres és de 300.109 euros i el termini d’execució serà de tres mesos. El plec estipula que les obres s’hauran d’executar preferentment en el període d’estiu per tal de no intervenir en el calendari escolar. Cal destacar que a l’interior de les torres es desenvolupen activitats formatives. Per aquest mateix motiu, els treballs que puguin interrompre l’activitat acadèmica s’hauran de fer el cap de setmana.
El dijous 22 de maig a les 11:00 hores tindrà lloc a l’Església de Sant Joan Baptista de Valls la segona representació de la cantata Amunt, amunt...! Una cantata d’altura, una peça per a veu i orgue que interpretaran els alumnes dels diferents centres educatius de la ciutat. La direcció musical anirà a càrrec d’Imma Piñas i Josep Mateu, que també tocarà l’orgue durant l’actuació. Aquesta representació forma part d’un projecte educatiu més ampli desenvolupat al llarg de tot el curs
escolar. En aquest projecte, els alumnes han participat en activitats pedagògiques vinculades a l’orgue, incloent-hi visites a l’instrument i propostes didàctiques en múltiples àmbits de l’aprenentatge interdisciplinari. La iniciativa està promoguda pel Centre de Lectura de Valls, amb la col·laboració de l’Associació de l’Orgue de Valls, el suport actiu dels centres educatius de la ciutat i el finançament de l’Ajuntament de Valls, que fa possible aquest tipus de projectes amb voluntat educativa i cultural, oberta a tota la comunitat.
Cambrils celebrarà unes jornades per reivindicar la salut integral de les dones
Societat l L’Ajuntament de Cambrils impulsa la cinquena edició de les Jornades per la Salut de les Dones, amb motiu del Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, el 28 de maig. Les activitats s’allargaran fins al 13 de juny. Amb la voluntat de proporcionar espais per aturar-se, escoltar-se i sentir-se, s’han programat diversos
tallers vivencials que ofereixen eines per cultivar l’autocura, reconèixer la ciclicitat, gestionar l’estrès i promoure l’equilibri interior. Aquestes activitats inclouen xerrades, cercle de dones, dansa alquímica, chi kung o meditació, dissenyades especialment per acompanyar les dones en processos de reconnexió amb elles mateixes. Redacció
d’Atenció Primària (CAP), el sociosanitari i l’Hospital Pius de Valls. La previsió inicial és que es faci en una superfície d’edificabilitat superior als
29.000 metres quadrats. En paral·lel, Pané assenyala que continuaran treballant per identificar les mancances de l’actual centre hospitalària i per trobar solucions. Ho va exemplificar amb l’ampliació del quart quiròfan, el qual ja està licitat, o l’ampliació d’algunes consultes del CAP.
Societat l Oriol Castro, redactor del Diari Més, ha guanyat la Categoria Local amb un article sobre sanitat
Redacció
La sala Muralla del Seminari Tarraconense va acollir di vendres passat el lliurament del II Premi Periodisme Sa lut i Drets Socials, una inici ativa impulsada per la Xarxa Santa Tecla Sanitària, Social i Docent i la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Pe riodistes de Catalunya. L’acte, conduït pel periodista Carles Cortés, va reunir més d’una cinquantena d’assistents i va comptar amb la presència destacada d’autoritats com la consellera de Salut, Olga Pané; la regidora de Turisme,
Promoció Econòmica i Co merç de Tarragona, Montse Adan; el director general de la Xarxa Santa Tecla, Joan M. Adserà, i el president del Col· legi de Periodistes a Tarrago na, Esteve Giralt. També hi va assistir el redactor del Diari Més, Oriol Castro, posant de relleu la implicació del mitjà en la cobertura i promoció del periodisme amb vocació social.
En la Categoria Nacional, dotada amb 3.000 euros, el jurat va distingir el reportat ge Tots hem de poder decidir posar fi a una malaltia que no
té curació, de Víctor Palomar
Aumatell, publicat a El 9 Nou, l’11 d’octubre de 2024. El tre ball va ser valorat per l’abor datge de l’eutanàsia a través d’una entrevista impactant, que detalla el procés amb claredat, sensibilitat i sense caure en sentimentalismes. El jurat va remarcar com els destacats del text enriqueixen la peça i la converteixen en un exemple complet de periodis me social.
Els altres dos treballs fi nalistes d’aquesta categoria van ser: Pares amb fills amb patologies mentals renuncien
Societat l Salou va aco llir dissabte la gran final del concurs ‘Fem Matemàtiques 2025’, organitzat per la FEEM CAT amb el suport de l’Ajun tament. El Teatre Auditori de Salou es va convertir en la ca pital catalana del talent ma temàtic juvenil, després d’un procés amb més de 19.000 alumnes participants cata lans. La jornada va incloure
proves individuals i en grup, activitats lúdiques, actuaci ons i el lliurament de premis. L’alcalde Pere Granados va destacar el valor educatiu de les matemàtiques i va reco nèixer especialment els fina listes de centres del municipi. Va animar l’alumnat a conti nuar explorant aquesta disci plina, remarcant la seva im portància per al pensament
crític i la societat. Els guanya dors i guanyadores van ser premiats per la seva habilitat en la resolució de problemes, esperit crític i treball coope ratiu. L’acte va comptar amb autoritats com la presidenta de la FEEMCAT, M. Carme Vi cens, i la secretària de Millora Educativa, Josefa Beltran. La fase estatal se celebrarà a Al bacete i Múrcia. Redacció
L’article de Castro tractà la problemàtica de l’homologació de títols de metge
a la tutela per desesperació, de Carina Bellver Fernan dez i Maria Altimira Lozano, publicat a La Vanguardia el 16 de setembre de 2024, i La drogoaddicció, el reflex del Minotaure, de Javier Martín Cabero, publicat al Diari de Barcelona el 3 de desembre de 2024.
Pel que fa a la Categoria Lo cal, amb una dotació de 2.000 euros, el premi va ser per a l’article Evelio Blain: «Hi ha hospitals a Tarragona on tots els especialistes treballen sense el títol homologat per ser extracomunitaris». El jurat en va destacar l’estructura sòlida i el rigor amb què s’aborda la problemàtica de l’homologa ció de títols de metges, tot i ser una peça breu.
En aquesta categoria, tam bé van ser reconeguts com a finalistes els treballs Siscu Morell, el cambrilenc que ha visibilitzat l’ELA, de Cristina Sierra Fortuny (publicat al número 633 de Revista Cam brils, juny 2024), i El projecte MARC, Mestres Àvies Recuperadores de Contes, d’Iniciati ves de Televisió, emès al pro grama Fot li de Canal Reus el 5 de desembre de 2024.
La segona edició del guardó va rebre un total de 38 candi datures de treballs publicats o emesos durant el 2024, cen trats en temes de salut i drets socials com dependència, serveis socials, infància, gent gran, discapacitat, pobresa, immigració o igualtat de gè nere. El premi té com a ob jectiu reconèixer, visibilitzar i fomentar un periodisme ètic i rigorós que contribueixi a la sensibilització social.
Motor l La prova va comptar amb la participació de 75 equips que van competir entre divendres i dissabte a Salou i Reus
Redacció
L’equip corunyès format per Javier Bouza i Iván Bouza es van proclamar campions del 9è Rally Catalunya Costa Daurada Legend. Els gallecs, amb el seu Ford Escort RS 1800, van ser els més ràpids per les carreteres tarragonines en una competició puntuable per als campionats d’Espanya i Catalunya.
El Reus FC Reddis tanca el curs amb derrota (2-0)
Futbol l El Reus FC Reddis va tancar ahir la temporada amb una derrota a domicili contra el Badalona (2-0). El conjunt roig-i-negre va encetar el duel amb energia. Pau Russo va ser el més actiu amb dos xuts a porta, però el Badalona va avançar-se abans del descans. A la represa, Homet va sorprendre als reusencs amb el 2-0 definitiu. Redacció
El ral·li s’iniciava el divendres a Salou en una primera etapa amb dues passades al tram La Mussara–Castillejos (22,511 km), una de diürna i una altra de nocturna. En la primera d’elles es produïa un empat en la primera posició entre Alejandro Dude-Daniel Muntadas (BMW M3) i Javier Bouza-Iván Bouza (Ford Escort RS), per la qual cosa en aquest moment el lideratge
en la provisional de la cursa l’ocupaven tots dos equips. En la passada nocturna, els gallecs Bouza aconseguien un extraordinari crono en solitari, ni més ni menys que 40’4’’ més ràpids que el seu immediat perseguidor, l’equip gran canari format per Antonio Afonso-Jonay Miranda (Mitsubishi Lancer Evo V). D’aquesta manera acabava la primera etapa amb Bouza-
La 6a edició de la Cambribike fa pedalar Cambrils amb un cap de setmana ple d’activitats
Ciclisme l La sisena edició de la Cambribike va fer pedalar a Cambrils durant tot el cap de setmana amb diverses activitats. El Parc del Pinaret va ser el punt de trobada dels ciclistes de totes les edats i nivells. L'esdeveniment va comptar amb l’obertura de la zona d’expositors, un circuit d'educació viària infantil, diversos circuits d'accés lliure,
i un espectacle d’exhibició d’habilitats de bike trial. A més, també va haver-hi un Scalestric gegant propulsat per les pedalades dels participants.
Durant la jornada de dissabte, amb la inauguració oficial de l’esdeveniment, va haver-hi un homenatge pòstum al ciclista olímpic cambrilenc Jordi Mariné Tarés. Redacció
Bouza líders amb 59’3’’ sobre Afonso-Miranda i 1’01’’ sobre Dude-Muntadas.
La jornada de dissabte l’han compost dues passades a tres
ge amb els seus competidors per alçar-se com a campions durant la tarda a la plaça de la llibertat de Reus, deixant a Dude-Muntadas segons. Els guanyadors del Rally Catalunya-Costa Daurada Legend al podi de
trams: La Teixeta (14,721 km), El Lloar–La Figuera (12,861 km) i Falset–Porrera (7,530 km). El conjunt gallec va saber gestionar el seu avantat-
Tarragona l Més de 350 persones van participar en la 4a edició de la cursa
Martina Fuster i Gerard Mangrané van ser els grans guanyadors de la quarta edició de la Trail Tarragona que es va celebrar ahir. Un total de 352 persones van participar en la a cursa de muntanya organitzada per Tarragona Esports i el Club Excursionista Trail Tarraco que va recórrer el litoral i l’anella verda de la ciutat.
La cita esportiva, amb sortida i arribada des de la platja de l’Arrabassada, va oferir la modalitat Trail i la cursa curta, que també es pot fer caminant, omplint d’esportistes el litoral i l’anella verda de Tarragona. Del total de participants, 175 van apostar per la modalitat Trail i la resta, 172 van triar la cursa curta.
En el general masculí, Gerard Mangrané, atleta independent, va ser el més ràpid completant el recorre-
Swim for ELA recapta 101.869 euros
Solidaritat l Uns 360 nedadors van completar el passat dissabte la 4a Travessa Solidària Swim For ELA. A causa de la meteorologia, amb forta pluja i onades, l'organització va decidir que només es nedessin els darrers 200 metres del circuit amb sortida al port de Calafat i arribada a Cambrils. Centenars de persones van esperar a la línia d'arribada per rebre amb aplaudiments als participants, per després completar una jornada festiva i solidària. Finalment, es va donar el xec dels 101.869 euros que es van recaptar per la investigació de l'ELA. Redacció/Cedida
gut de 20 km amb un temps d’1h30’37’’. Oriol Ferré (Sphere-Pro) i Sergio Domínguez (Run Toni Flores) van completar el podi.
Pel que fa a la cursa femenina, Martina Fuster va ser la més ràpida de la Trail amb un temps d’1h54’32’’. Poc més d’un minut després va travessar la línia de meta l’atleta del club organitzador CE Trail Tarraco, Laura Sanvisens, que va assolir la plata. Mari Carmen Cano (Independent) va tancar el podi amb la tercera posició. Entre les cinc categories que es competia a la TraiL Tarragona, Pau Nomdedeu va guanyar la sub-23, Kai Langel el veterà masculí i Manuel Crespo i Marta Poy el Màster.
El lliurament de trofeus va tenir lloc a la platja de l’Arrabassada, en el punt de sortida i d’arribada dels dos circuits on s’ha donat per acabada la 4a edició de la competició.
El
k Roda el món i torna el mot k
Sembla un acudit, però és la pura veritat: el verb apagar (i, per tant, els derivats, com el protagonista d’avui i de la gran aventura de la setmana passada) prové del verb pagar. Tal com ho sentiu.
Us dono l’etimologia, perquè en realitat, un cop pensades les primeres facècies sobre el lladronici de les companyies elèctriques en aquest estat dictatorial en què vivim, no és tan sorprenent: del llatí pacare, ‘pacificar; apaivagar; satisfer’, derivat de pax, pacis, ‘pau’. I au, tornem-hi amb les facècies: a sobre resulta que en darrera instància el verb pagar prové de pau
Dk Editorial k
imecres el president del Govern, Pedro Sánchez, va comparèixer al Congrés per donar explicacions sobre l’increment de la despesa estatal en defensa i també sobre l’apagada elèctrica que va afectar tota la península Ibèrica. De les seves paraules, la conclusió és que tenim una energia barata, que es va gestionar bé la crisi i que hi ha milions de dades que cal encara analitzar per saber per què va caure el subministrament elèctric de manera sobtada i global. És a dir, que a hores d’ara encara no se saben les raons concretes de l’apagada, una situació absolutament extraordinària i que va tenir afectacions
ben diverses. Malgrat que l’ús polític de la situació ha fet que fins i tot s’utilitzessin algunes morts com a derivades de l’apagada, és evident que la major part del país va recuperar una normalitat ‘suficient’ al cap de poques hores. I, així i tot, encara hi ha conseqüències que no s’han superat, com en el cas de la gran indústria que, a Tarragona, exemplifiquen Dow i Repsol, que no han pogut recuperar l’activitat. Segurament les reclamacions econòmiques que això comportarà siguin una de les causes que fan que, a hores d’ara, molts dies després, encara no sigui possible saber què va passar i si hi ha possibilitats que es torni a repetir.
k Tribuna k
Quan ens pregunten les raons del perquè de la pujada dels suports electorals, a opcions extremes, crec que una de les raons objectives és la mateixa desconfiança cap a una ‘democràcia’ que no sap corregir els seus defectes i que el que ha comportat és un increment desmesurat per una aposta, com és el tsunami de la capacitat legislativa en un interès, per part dels poders de torn, per intentar regular-ho tot, aparcant massa vegades, la mateixa llibertat entesa en si mateixa.
Lluís Badia Advocat
Per dir-ho amb una imatge molt descriptiva, l’home (o animal), després de descarregar tensions, siguin bel·licoses o amoroses, queda ‘appagato’. Esbravat, diríem nosaltres
Conceptualment parlant, no és tan estrany, aquest origen; i una manera fàcil d’explicar-ho és a través d’aquella dita que corria en temps dels avis: ‘Qui paga descansa, i qui cobra encara més’. Jo et proporciono una cosa, o un servei, i tu m’ho pagues: estem en paus. Aquesta etimologia m’ha fet venir al cap un verb italià que també resulta molt transparent, en relació amb això: appagare, que vol dir ‘calmar les ànsies, els neguits, els sentits’. Per dir-ho amb una imatge molt descriptiva, l’home (o animal), després de descarregar tensions, siguin bel·licoses o amoroses, queda appagato. Esbravat, diríem nosaltres. Curiosament, comptant derivats de la família es produeix un empat que no deu ser gaire habitual en etimologia. Per una banda, tenim nou derivats de la branca d’apagada (apagable, apagador, apagament...), quatre dels quals són compostos: apagallums, apagaguspires, apagapenol i apagaveles. Per la seva banda, sense prefix tenim pac, paga i sobrepaga, pagable i impagable (adjectiu que va tenir una època de glòria, quan d’una cosa que consideràvem de mèrit dèiem que era “impagable”), pagador (el de les excuses), pagadoria, pagament i el pintorescawwde la família, pagaré (un cas singular de forma conjugada i substantivada). Amb aquests dos equips a les mans, no seria gota difícil fer un concurset d’ocurrències relacionant el tracte vergonyós i abusiu que dispensen al ciutadà les esmentades companyies amb les coses pagades o per pagar. Segur que a tots us en ve alguna de seguida al cap. Per si de cas, atesa la italianofília latent que hi ha en aquest país, podríeu provar-ho amb la relació entre el fet de no tenir llum i quedar appagato, o que et cobrin la factura i, en canvi, ves per on, d’appagatos no hi quedem gens (i passeu-me el plural espuri, però si el fes tal com toca, appagati, llavors segur que m’embolicaríeu el joc amb gats, que ja us conec, i no acabaríem mai més).
Pau Vidal Filòleg i escriptor
Crec que és una evidència inapellable que ‘la confiança de la gent’ està en permanent dubte, però és que, a més, l’accés de la ciutadania al ‘poder’ també es veu limitada mitjançant ‘telèfons que no responen’, ‘cues inacabables’, necessitat de ‘demanar cita’ o qualsevol altres límits que el que suposen és allunyar els administrats de les mateixes administracions, quan hauria de ser tot el contrari.
Evidentment, aquesta manera de fer, similar per totes les opcions polítiques amb responsabilitats de govern, la qual cosa comporta un ‘intervencionisme sense límits’ i una rigidesa absoluta que el que suposa és ampliar la mateixa distància cap als que tenen la capacitat de gestió, en una fórmula totalment negativa respecte a la trobada de governs que no estiguin condicionats per minories que només tenen veu en funció d’una aritmètica, totalment democràtica, però amb conseqüències que suposen dubtes raonables per una societat cada cop més incrèdula i ‘passota’.
La necessitat de trobar fórmules més obertes, entenc que hauria de ser l’objectiu central de les opcions ma-
joritàries, com a alternativa dirigida a tornar la confiança cap a una societat que ‘passa’ de la cosa pública en un model de declivi democràtic que no es pot acceptar, malgrat que per alguns tingui una rendibilitat fora de l’interès general.
Crec que és necessari parlar de ‘reformes urgents’ de tot el que parlo, amb un exercici, a l’hora de gestionar les coses de tots, amb transparència per reconduir un model que no es pot ‘deixar caure’ sense fer res i que ens aboca a un marc d’enfrontament social més proper del que puguem sospitar, amb evidències ben emblemàtiques com la que ja vivim en la tasca del nou govern USA amb decisions que ens condicionaran o que comportaran canvis, que incidiran directament al nostre model de vida, encara que sembla que no es vulgui entendre o explicar pels que serien responsables de fer-ho.
tant, em sembla vital buscar una ‘estabilitat legislativa’ com primer punt per anar avançant cap a una economia social amb amplis consensos i amb l’objectiu d’’avançar’” en un marc on els recursos públics siguin consumits amb àmplia eficiència, i sobretot amb l’absoluta publicitat respecte de l’aportació i la rendibilitat social d’aquesta.
És una evidència inapel·lable que ‘la confiança de la gent’ està en permanent dubte, però és que, a més, l’accés de la ciutadania al ‘poder’ també es veu limitada mitjançant ‘telèfons que no responen’, ‘cues inacabables’, necessitat de ‘demanar cita’ o qualsevol altres límits
Podem seguir la línia d’incrementar la burocràcia augmentant el nombre de treballadors públics, buscant noves alternatives de càrrega fiscal, però no estaria de més treballar també per fer una anàlisi objectiva, i no exclusivament electoralista, a l’hora de portar a terme aquesta manera de gestió; crec que és urgent valorar totes les alternatives al respecte sense palanquejaments ideològics, que en el món global en què sobrevivim cada poc tenen menys pes, i on la coherència de la realitat deixarà fora del problema en si mateix.
A què esperem a discutir, si realment determinades mesures aprovades, són viables o només quedaran en el debat mediàtic a curt termini, per
No puc subscriure que l’exercici democràtic quedi en dubte en funció d’una tasca política on ‘la superregulació’ i ‘la mateixa burocràcia’ superin els drets individuals i la llibertat d’una col·lectivitat que el que vol és gaudir d’una fórmula de convivència que sigui pràctica i no quedi en pura teoria, malgrat els discursos dels propagandistes que, repetidament el que lideren sembla que és la paraula per sobre dels fets quotidians.
k Tribuna k
Ek Desde el corazón k
‘Muggles por el mundo’
l Camp de Tarragona és molt més que un territori; és un mosaic de somnis, reptes i possibilitats que reflecteix l’ànima de Catalunya. Avui, però, ens trobem en una cruïlla. D’una banda, un passat industrial que deixa cicatrius ambientals i socials; de l’altra, un futur que encara hem de construir. Com a ciutadans i ciutadanes del Camp, tenim l’oportunitat i la responsabilitat de triar el camí de la transformació, i una moció acabada d’aprovar pels Comuns al Parlament ens assenyala el rumb.
Aquesta no és una proposta qualsevol. És una visió ambiciosa que ens convida a tornar a imaginar el Camp de Tarragona com un territori pròsper, sostenible i cohesionat. No es tracta només de resoldre problemes, sinó de sembrar les llavors d’un futur on la dignitat humana, la salut ambiental i l’equitat siguin els pilars d’una nova prosperitat.
Una economia amb visió de futur El cor d’aquesta transformació és un Pla Estratègic que hem de teixir entre totes: ciutadanes i ciutadans, institucions, empreses i entitats. No volem un document burocràtic o una munió d’alcaldes i d’alcaldesses reclamant interessos locals, sinó un projecte amb ànima, amb pressupost real i mecanismes per rendir comptes. Aquest pla ha de diversificar la nostra economia, alliberant-nos de la dependència de la industria contaminant i obrim les portes a sectors verds i innovadors. Imaginem un Camp de Tarragona pioner en energies renovables, amb comunitats energètiques locals i indústries arrelades i que generin oportunitats aquí mateix. Per fer-ho realitat, necessitem eines com un Fons Sobirà Públic, que inverteixi en projectes transformadors amb una lògica de llarg termini. És hora que les decisions sobre el nostre model productiu es prenguin al Camp de Tarragona, pensant en les necessitats de la nostra gent.
Dignitat i equilibri territorial
No podem construir un futur sobre la precarietat i la contaminació. La salut ambiental és un dret, no un luxe. Fa dècades que acumulem un deute amb el territori: l’aire que respirem, els riscos per a la salut i la degradació del paisatge són recordatoris constants que hem d’actuar ja. Exigim controls estrictes, transparència i una normativa que protegeixi la nostra terra i la nostra
crida a la transformació v2
Jordi Collado
Portaveu d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona
Lluís Mijoler
Diputat de Comuns al Parlament de Catalunya
gent. La precarietat laboral, per la seva banda, és una ferida oberta. Joves que no poden emancipar-se, famílies que no arriben a final de mes, treballadors atrapats en la temporalitat... És inacceptable. Necessitem una Inspecció de Treball valenta, diàleg social genuí i incentius per a empreses que apostin per la dignitat laboral. Els fons públics han de servir per crear valor social, no per engreixar beneficis privats.
Aquest futur pròsper també ha d’arribar a tot el territori. El Camp és divers: l’energia de l’àrea metropolitana i la resiliència del món rural són dues cares de la mateixa moneda. Hem de potenciar l’agroecologia, el turisme sostenible i l’economia social per teixir una xarxa que cohesioni les nostres comunitats i enalteixi la nostra identitat.
gències que posi el dret a l’habitatge al centre.
La mobilitat sostenible és igualment urgent. Ens mereixem un TramCamp operatiu el 2026, uns trens regionals fiables i uns accessos al Port i l’estació del Camp que estiguin a l’altura del segle XXI. Connectar el territori no és només una qüestió d’infraestructures; és donar vida a la nostra gent.
Les persones, el nostre futur
El futur del Camp és la seva gent. Necessitem una Formació Professional d’excel·lència, connectada amb els sectors emergents, i una col·laboració amb la URV i els centres de recerca per liderar la innovació. Alhora, hem de cuidar les nostres arrels: el sector primari no és només economia, sinó cultura, paisatge i sobirania alimentària. Donar suport als nostres pagesos i ramaders és una aposta pel futur.
No podem construir un futur sobre la precarietat i la contaminació. La salut ambiental és un dret, no un luxe. Fa dècades que acumulem un deute amb el territori
Un moment per a la valentia
Si has leído o visto alguno de los libros o las películas de Harry Potter, sabrás de lo que hablo, y si no, no pasa nada porque yo te lo cuento. Los muggles son las personas no mágicas que salen en todas esas historias. ¿Qué opinas tú de la magia?
Tal vez las relaciones con los trucos en los que aparece un conejo en una chistera, por supuesto la indumentaria nos lleva a visualizar una capa. Otras veces la magia viene a la mente en forma de hadas y duendes. También en concesión de deseos, incluso dentro de una lámpara maravillosa. En conjuros, pócimas y hechizos también la podríamos encontrar. Y por supuesto en la Navidad. Aunque para mí la magia va mucho más allá.
A veces en el colegio les doy una piedra que puede ser cualquiera que se encuentre en el patio, pero si les dices que es una piedra mágica ya la situación cambia. A veces me preguntan, ¿y qué hace? Porque piensan que tal vez le puedan pedir a la piedra algo y lo vayan a conseguir. Pronto entienden que no es esa la magia que transmiten. La magia está en que por ejemplo cuando cojas esa piedra hagas una respiración, o pienses en algo que te haga sentir bien. Y esa piedra que a ojos de muggle es tan sólo una piedra, se convierte en algo más.
Connectar és cohesionar
La cohesió social està en risc quan l’habitatge es converteix en un privilegi. Famílies desnonades, joves expulsats per preus impossibles... És una emergència que demana un pla de xoc amb inversió massiva i una Mesa d’emer-
El Camp de Tarragona ens observa. Els ciutadans esperen acció, no paraules. Aquesta moció és una invitació a triar el camí de la transformació, rebutjant la inèrcia i la resignació de les capelletes. És una crida al Govern per liderar amb decisió i a tots els grups polítics per sumar-se a aquest esforç col·lectiu.
Tenim l’oportunitat de construir un Camp de Tarragona que sigui sinònim de prosperitat compartida, innovació i respecte pel medi ambient. És un repte que ens interpel·la a totes. Gent del Camp, gent del llamp!
Y la magia creo es aplicable en muchas situaciones, y es apta para todas las edades. A veces me encuentro con antiguos alumnos, o con algún padre o madre que me dicen: «aún tiene guardada la pechina que le regalaste a los 3 años». Pechinas, piedras, diamantes mágicos… Hicieron la función en su día y la siguen haciendo ahora. Porque si alguien con más de 18 años guarda una pechina que se le regaló a los 3, me reafirmo en que sí que tiene magia.
Hace dos años hice una actividad con un curso de 2º de la ESO, al acabar les di una tira de tela a todos por igual.
A veces en el colegio les doy una piedra que puede ser cualquiera que se encuentre en el patio, pero si les dices que es una piedra mágica ya la situación cambia
Algunos se la pusieron de pulsera, otros en la mochila, otros la guardaron y tal vez alguna iría a parar a la papelera. Pero esta Semana Santa en un curso me reencontré, con algunos alumnos de aquella actividad, ahora en 4º de la ESO, y me dijeron, aún tenemos guardadas las tiras de tela…
La verdad que suspiré y pensé: misión cumplida. Porque aunque sean adolescentes, cuando les doy algo siempre les digo, esto es mágico, y en las formaciones con adultos hago igual. Porque creo de verdad que todos necesitamos magia en la vida.
El conjuro que me gusta más de Harry Potter es: Expecto Patronum que significa «espero un guardián». Se utiliza para defenderse de los ‘malos’, y para poder hacerlo, se debe pensar en algún recuerdo feliz. Porque la vida va de eso, si piensas bonito sentirás bonito. Y porque aunque a veces esté todo muy oscuro, estoy segura que en algún rincón nuestro podemos encontrar ese recuerdo feliz. Ojalá si en algún momento necesitas ese Expecto Patronum tengas muchos recuerdos felices entre los que escoger. Ojalá vivas con magia. Ojalá repartas magia.
Esther Neila Maestra y escritora
Tarragona
Evaristo León León.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a la Parròquia de Santa Clara.
Reus
Manuel González Gigante.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà demà a les 11 h a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís. La Pobla de Mafumet
Ventura Cortés Vinagre.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Mor als 74 anys el periodista José Ángel de la Casa
Defunció El periodista esportiu José Ángel de la Casa, veu emblemàtica de RTVE i narrador de grans esdeveniments esportius, va morir als 74 anys. És especialment recordat pel 12-1 d’Espanya contra Malta el 1983, una de les seves narracions més emotives. Va morir a Madrid a causa d’una pneumònia, segons fonts properes. Agències
Societat l L’edició en català de ‘L’art de creure en un mateix’ ja està a la venda
Redacció
Riudoms va viure divendres passat una vetllada d’alt impacte emocional amb la presentació del llibre L’art de creure en un mateix, de Pere Domingo, autor nascut al municipi i col·laborador del Diari Més. Més de 150 persones van omplir la sala polivalent del Casal Riudomenc en un acte carregat d’autenticitat, esperança i sentit vital. L’edició en català del llibre va sortir a la llum dos dies abans, el 7 de maig, i Riudoms va ser l’escenari escollit per donar-li vida públicament per primer cop.
Presentat per l’alcalde Ricard Gili, l’acte va posar l’accent en la trajectòria personal de Domingo, marcada per una malaltia degenerativa i un profund procés de transformació. «El que ha fet en Pere no és només escriure un llibre. És compartir veritat. És plantar cara al dolor i transformar-lo en llum», va afirmar l’alcalde davant d’un públic atent i commogut. L’autor, visiblement emocionat, va agrair la presència massiva de públic i el suport rebut en l’edició de l’obra. El llibre és un viatge en sis etapes que recorre l’autoco-
neixement, el creixement personal i la transformació profunda. Com va explicar l’autor, l’obra recorda que «la força que busquem sovint ja és dins nostre». Jaume Masana, director de Negoci de CaixaBank, n’ha escrit el pròleg, i les il·lustracions són obra d’AMPANS, entitat dedicada a l’atenció a persones amb discapacitat. L’acte va acabar amb més d’una hora i mitja de signatures i dedicatòries.
Imatge del Sopar benèfic, en el qual hi van participar 250 persones el darrer dissabte. Cedida
Solidaritat l El Refugi 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona va acollir amb èxit, aquest dissabte passat, una nova edició del Sopar benèfic pel Telèfon de l’Amistat. L’acte, organitzat per l’Associació Amics de Loreto i els Pares Rogacionistes, va comptar amb la parti-
cipació de 250 persones i va permetre recaptar 12.000 euros per mantenir aquest servei d’escolta activa. Hi van assistir l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i representants municipals. El Telèfon de l’Amistat atén trucades les 24 hores del dia. Redacció/Cedida
Elies Torres: «El que ens afecta més avui dia és la desvalorització i la falta de reconeixement»
Entrevista Aquest dimecres el psicoterapeuta presenta als Pallaresos el seu manual d’autoconeixement ‘Introducción a la ITPe’
Què és la ITPe que dona títol al llibre?
«Aquest llibre és un manual d’introducció a la meva metodologia, que he desenvolupat després de quaranta anys d’experiència com a psicoterapeuta.
ITPe és l’equivalent de la ITV dels vehicles, però en aquest cas vol dir Inspecció Tècnica Personal. És com una ITV de les persones».
Què hi expliques?
«Si jo et preguntés com estàs, de l’1 al 10, i tu em contes-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
tessis un 6, jo et diria: I per què no un 8? Aquest llibre et dona pistes per entendre per què no estàs en un 8».
En què consisteix aquesta metodologia que has desenvolupat?
«Doncs a descobrir quins són els botons mentals que fan que la nostra vida no sigui com ens agradaria. Són aquests botons que normalment programem en la nostra fase d’inconsciència, en la
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
nostra part més interior, i que no som capaços de descobrir. Moltes vegades en veiem els símptomes, però no en sabem l’origen. És com quan vas al mecànic i no veus que falli res, però ell va movent i canviant peces. La meva metodologia permet anar posant bé aquestes peces, perquè la persona s’adoni que una cosa és la realitat i l’altra la interpretació que en fem. Quan fem la interpretació correcta, canviem cap a millor. De vegades, m’han vingut mares que tenen problemes amb els seus fills adolescents i, s’han adonat que, quan elles canvien, els fills també ho han fet. Aquest llibre és una intro-
Càrrega personal
«Els conflictes físics, psíquics, emocionals i mentals són dols mal tancats»
ducció per entendre tota aquesta metodologia».
De quina manera em pot ajudar, llegir-lo?
«Si el llegeixes, estaràs preparada per solucionar allò que vols resoldre, però no saps com fer-ho. És un llibre de creixement personal. Avui dia, per exemple, estem carregats d’ansietat. Si jo et pregunto a tu què et provoca ansietat, em diràs diversos motius de manera conscient. Però, inconscientment, què m’estaràs dient? Potser, que tens un conflicte de reconeixement. Potser, que el teu fill no estudia com tu voldries… Aquest llibre et fa anar precisament allà, i entendre per què estàs com estàs».
De vegades, però, no ens ve de gust remenar massa per dins. «El problema, i aquí és on jo vaig començar a treballar seriosament, és que hi ha molta gent que no remena. Però, si no remenes tu, saps qui remenarà? Els que vinguin després. A mi, el meu pare em deia: El millor que et puc donar és una carrera. Doncs, jo, a la meva filla, li dic que el millor que li puc donar és la seva història neta. Amb aquest llibre el lector potser s’adonarà que hi ha alguna cosa que no ha tancat i en prendrà consciència. En el fons, tots són dols per tancar». Creus que tots n’arrosseguem, de dols?
«Tots, sense excepció. Els conflictes físics, psíquics, emocionals, i mentals, són dols per tancar». Amb tota la teva experiència a la consulta, quins diries que són els principals problemes que tenim avui dia?
«Sobretot, la desvalorització i la falta de reconeixement. Aquests són els dos grans pilars».
(Per a més informació es pot escriure a formacio@clarmont.net)
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Segons l’Enciclopèdia Catalana, un passeig és un carrer, avinguda o via d’una certa amplada, en general, amb arbres i originalment destinada a passejarhi. A casa meva hi tenim tres passejos consecutius, franquejats per impotents plataners que aquí solen ser la norma, que van de punta a punta de la ciutat. Els passejos són com rius d’aire i verdor o una mena de llarg oasi que esponja el ciment ganxet. Hom pot fer-hi una caminada, seure en un banc a descansar veient passar la gent o prendre alguna cosa sota les grans branques dels caducifolis nostrats. També són un espai perfecte per organitzar-hi mostres, xerrades, petits concerts i tota mena d’activitats. Vinguis del sud, nord, est o oest, a Reus sempre hi tens a prop algun tram de passejos i tothora hi trobaràs ànimes remenant. Remenant les cames, remenant el bigoti per gentilesa de pastissers i restauradors, remenant els safarejos del veïnat, remenant la cua (són la zona d’esbarjo habitual dels gossos residents) i, cada dissabte com un rellotge, remenant la meravellosa i variada cinquantena de parades del mercat d’Antiquaris, Brocanters i Col·leccionistes que, amb una tradició de més de trenta anys, alhora convida a passejar pels encants del passat. D’aquí a pocs dies, la Fira de Bruixes també ens passejarà per la història de la ciutat en record de les caceres locals de bruixes durant els segles XV i XVI amb tallers d’astrologia, constel·lacions, cercaviles infantils i artesania amb buquet medieval. Propostes per somiejar que redunden en la vitalitat i color d’un vial urbà pensat per a que passejar esdevingui, a més d’una experiència summament agradable, un veritable art.
Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses
Fotografia: Gerard Martí
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
