Reus 7
El món empresarial, la història amagada d’Antoni
Pedrol Rius més enllà de l’advocacia
el
Neteja 3
L’Ajuntament de Tarragona desestima a FCC una soŀlicitud on reclamava que no es formalitzi el contracte amb Urbaser
«Cal modificar la legislació per facilitar la neteja de boscos i recuperar terrenys agraris»
L’Ajuntament ha licitat la col·locació de vuit aparells en punts clau, com el pont del riu Francolí, l’inici del canal de la Móra o el pont de l’Arrabassada. Els sensors mesuraran el cabal de l’aigua i generaran alertes en temps real quan es detectin increments sobtats
Reus vol tenir planificada la seva futura Casa de la Festa abans d’acabar aquest mandat
Societat 4
Tarragona és testimoni del ‘boom’ d’aquest negoci, on tallar-se els cabells i la barba es converteix en una experiència relaxant
Els tarragonins han de destinar gairebé la meitat del seu sou, més d’un 47%, al pagament del lloguer Habitatge
El foc al càmping del Vendrell es va originar per una sobrecàrrega en una autocaravana
Policial l 10
Nàstic 18
Cinc joves del planter es fan espai al primer equip per demostrar la seva vàlua
Seguretat Es col·locaran entre vuit i deu dispositius, que permetran generar alertes en temps real
John Bugarin
Els episodis de pluges inten ses seran cada cop més fre qüents a cau del canvi climà tic. Els aiguats del passat mes de novembre van colpejar amb força Tarragona. Espe cialment, la urbanització de la Móra, on el pas de la DANA va provocar el desbordament del canal i va generar greus desperfectes. Amb l’objectiu de mitigar les conseqüències de nous xàfecs en un futur, l’Ajuntament col·locarà sen sors per detectar possibles inundacions.
El consistori ha licitat la instal·lació d’aquests dispo sitius, que mesuraran i mo nitoraran el nivell d’aigua en zones inundables i altres llocs
crítics i generaran alertes en temps real quan es detectin increments sobtats. En el plecs tècnics ja estan defi nides vuit ubicacions, entre les quals es troben l’inici del canal de la Móra, el pavelló de Riuclar o la zona de l’Es cola Campclar. També hi ha el pont de l’Arrabassada —al car rer Josep V. Foix— i el pont del carrer Joan Fuster que con necta amb el camí del Nàstic. S’instal·laran altres dos sensors als barris marítims, zona propensa a les inunda cions durant els dies de pluja intensa. Un es col·locarà a la pèrgola del Moll de Pescadors del Serrallo i l’altre, a la inter secció entre els carrers Smith i Castaños. Fa dos anys, els ve ïns de la Part Baixa van crear
Ubicació dels sensors
Inici del canal de la Móra
Zona del pavelló de Riuclar
Carrer Smith amb carrer Castaños a la Part Baixa
Pont de l’Arrabassada del carrer Josep V. Foix
Pont del Francolí (pendent de l’autorització del Ministeri)
Pèrgola del Moll de Pescadors al Serrallo
Pont de Joan Fuster i camí del Nàstic
Zona de l’Escola Campclar
Carrer Isaac Albéniz a Boscos (opcional)
Avinguda dels Països Catalans (opcional)
Carrer Tramontana a Cala Romana (opcional)
Pont del Carrefour a la T-11 (opcional)
L’apunt
La Móra espera el compliment de compromisos pendents
L’Ajuntament va adjudicar les obres de construcció del tanc antidesbordaments a la Móra a principis d’agost. Els veïns van celebrar la notícia, però no en tenen prou, ja que hi ha altres compromisos pendents de complir per part del consistori. El passat mes de gener, el ple va aprovar la moció que contemplava diferents mesures per evitar noves inundacions al barri, com la creació d’una comissió mixta amb veïns i administracions per trobar solucions, la renaturalització del torrent de la Móra o l’actualització del Pla de Protecció Civil.
Els dispositius monitoraran el nivell d’aigua per avaluar el risc d’inundacions
L’Estat ha d’autoritzar la instal·lació d’un equip al pont del Francolí de l’N-340
una Plataforma d’Afectats per les Inundacions per reclamar una solució definitiva a una problemàtica que arrosse guen des de fa molts anys.
Llocs opcionals
L’Ajuntament també vol col· locar un d’aquests equipa
ments al pont del Francolí. Abans, però, ha de rebre au torització per part del Minis teri de Transports i Mobilitat Sostenible, ja que aquest tram que passa sobre el riu forma part de l’N 340, que és estatal. Més enllà d’aquestes ubica cions, l’Ajuntament planteja altres llocs opcionals que les empreses licitadores poden incorporar a la seva propos ta. Aquests són el carrer Isaac Albéniz a la urbanització de Boscos, el canvi de rasant de l’avinguda dels Països Cata lans, el carrer Tramontana a Cala Romana i el pont del Car refour a la T 11.
L’adjudicatària haurà de realitzar un «pla de proves de fiabilitat in situ» dels siste mes instal·lats en tres ubica cions diferents que indiqui el consistori. La implementació d’aquest sistema permetrà preveure el risc d’inundaci ons, informar la ciutadania amb temps i prendre les me sures oportunes. El pressu post per als treballs d’instal· lació és de 58.951,20 euros. Aquesta actuació, que es fi nançarà amb fons europeus Next Generation, forma part del projecte ConecTarragona, el qual té com a objectiu de senvolupar un ecosistema de gestió intel·ligent a la ciutat.
Crema un autobús i vegetació a les Gavarres
Successos l L’incendi d’un autobús de l’empresa Plana va provocar ahir a la tarda importants retencions a la carretera A-7, a l’altura de Les Gavarres, a Tarragona. El foc es va originar al maleter del vehicle, que va quedar pràcticament calcinat en la seva totalitat. Cap persona va resultar ferida. Això sí, el foc que es va originar a l’autobús es va estendre fins uns matolls que es trobaven a prop del voral. Una estona després del seu inici, ambdós focs, tant el del vehicle com el de vegetació, ja es van extingir. Es van mobilitzar vuit dotacions dels Bombers. Redacció
Bioblitz al Pont del Diable dimecres vinent
Medi Ambient l El Pont del Diable acollirà dimecres vinent un bioblitz, un esdeveniment de ciència ciutadana on l'objectiu és registrar tantes espècies com sigui possible. En aquest cas, les protagonistes seran les aus, els invertebrats i les plantes. El punt de trobada serà a l’aparcament de l'Aqüeducte de les Ferreres, a les 19 hores. Redacció
Judicial l Encara hi ha diferents recursos judicials per resoldre
Oriol Castro
L’empresa FCC va presentar un escrit a l’Ajuntament de Tarragona recentment en què anuncia que interposarà un recurs contenciós i que, quan ho faci, demanarà la suspensió de l’adjudicació del lot 1. Aquest escrit demana al consistori que s’abstingui de formalitzar el contracte amb l’empresa Urbaser. Però l’Ajuntament ho ha desestimat perquè «no ens trobem davant els supòsits de suspensió de l’article 117 de la Llei 39/2025», segons expliquen des del consistori. És més, des de la plaça de la Font es remarca que «la interposició d’un recurs contra la resolució del Tribunal Català de Contractes del Servei Públic que aixeca la suspensió no implica la suspensió del procediment de contractació i, en aquest sentit, ho ha confirmat el Tribunal Administrativo Central de Recursos Contractuales». D’altra banda, l’Ajuntament exposa que la jurisprudència del Tribu-
FCC demana al consistori que s’abstingui de formalitzar el contracte amb Urbaser. Gerard Martí
FCC interposarà un recurs contenciós i reclamarà la suspensió
Espai Públic l Tècnics d'ADIF van començar ahir les obres per reparar el túnel d’accés a la platja Llarga per Cala Roman,a després que el passat 15 d’agost patís diversos despreniments. No hi va haver danys personals. Des d’ADIF, responsable de l’obra, s’informa que els
treballs es realitzaran en horari nocturn i que durant la intervenció, que es preveu de màxim una setmana, l’accés estarà tallat als vianants. Els veïns de la zona demanen el «sanejament urgent i la reconstrucció immediata» del pas. Redacció/Tac12
nal Suprem «reconeix que en aquells supòsits en què sigui en via administrativa o en via contenciós administratiu no hi càpiga recurs en ser cosa jutjada o ferma administrativament, no opera l’obligació de resoldre respecte de les pretensions relacionades
amb la cosa jutjada, en ser una situació ja consolidada sobre la que no procedeix cap pronunciament».
«No s’escau» En definitiva, l’Ajuntament de Tarragona remarca a l’escrit de resposta a la sol·licitud de
l’empresa FCC que «si estem, com és el cas, davant d’una inadmissió d’un recurs per ser actes ferms administrativament -cosa que ha reconegut el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic- no s’escau admetre cap suspensió».
Recursos pendents
Aquest recurs de l’empresa no serà l’únic que encara està pendent de resoldre. Durant el procés de licitació i adjudicació del nou contracte de la neteja s’han anat encadenant diferents recursos, a diferents instàncies judicials, per part de les parts implicades. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) té un sobre la taula una reclamació que va posar GBI Paprec per la seva exclusió del concurs. Aquesta interlocutòria del TSJC s’espera que encara pugui tardar més d’un any.
Respecte aquest cas concret, de fet, l’Ajuntament de Tarragona dona suport a la posició de l’empresa francesa, ja que considera que aquella primera adjudicació del 2024 el consistori la va fer correctament. Per tant, paradoxalment, el consistori està d’acord amb GBI Paprec que se li havia d’adjudicar el primer contracte i, alhora, adjudica en segona instància a Urbaser. En aquest sentit, el govern municipal va reconèixer que una resolució del Suprem podria arribar a invalidar el contracte amb Urbaser. Una resolució que es preveu d’aquí força anys.
Serveis Públics l L’Ajuntament de Tarragona va incorporar ahir dos nous vehicles híbrids a la flota de la Guàrdia Urbana. Aquesta adquisició s’emmarca dins del procés de modernització i renovació del cos de seguretat municipal, amb l’objectiu de disposar d’eines
més sostenibles, eficients i adaptades a les necessitats actuals del servei. Amb aquesta nova incorporació se sumen als cinc que es van incorporar al llarg de l’any 2023. Els dos nous turismes disposen de tecnologia digital actualitzada. Redacció/Víctor Pérez
Marta Omella Blanco
Si bé fa uns segles els barbers es dedicaven també a arrencar dents o practicar petites sagnies, avui són més aviat especialistes en taper fades, o el que és el mateix, un tall degradat. A Tarragona, les barberies es multipliquen com bolets, i amb el pas dels anys s’han convertit en un model de negoci cada vegada més comú. Què explica, doncs, aquesta febre? «Els homes cada cop es cuiden més. Si abans venien un cop al mes, després cada quinze dies, i ara molts ja venen cada setmana, pràcticament», explica Enrico Quintero, propietari de la barberia Bling Bling, al carrer de la Unió. «Cuidar-se ja no és només cosa de dones. Si elles fan l’esforç, per què no l’hauríem de fer nosaltres també?», reflexiona.
Quintero va obrir fa tres anys atret per la idea de convertir el tallat de cabell en una experiència relaxant. «Volia un lloc on la gent pogués sentir-se bé, no només tallar-se els cabells. Tarragona em va semblar una bona opció, ja que és turística i té aquest punt de ciutat-poble que m’agrada», comenta. A més dels clients habituals, que no són pocs, amb l’arribada de l’estiu nota un augment gràcies als creuers. «Molts viatgers aprofiten la visita per venir a arreglar-se. La nostra ubicació també ajuda, entenc», apunta Quintero.
Per a altres barbers, el boom tampoc no és cap sorpresa. «Nosaltres venim de Veneçuela, i allà és normal trobar moltes barberies una al costat de l’altra», diu Debinson Moreno, soci de Flow La Movie, amb quatre anys d’història a Tarragona. Per aquest motiu, la competèn-
Els professionals de Tarragona expliquen l’auge i la competència del sector a la ciutat
cia tampoc els espanta «Jo no discuteixo ni per clients ni per res. Cadascú es dona a conèixer i la gent tria on vol anar»,
assenyala. A més, indica, tenen una clientela molt variada. «Ens ve gent de totes les edats, des d’un nen d’un any
Espai Públic l La Brigada Municipal ha renovat vuit bancs de la plaça de Cuba, al barri de Sant Pere i Sant Pau. La intervenció forma part d’una prova pilot per incorporar nous materials al mobiliari urbà de la ciutat. Els anteriors bancs ubicats en aquesta zona eren de plàstic sense cap garantia del seu origen sostenible i possibili-
tat de reciclatge. En aquest cas, s’han instal·lat peces de fusta de plàstic reciclat, un material més sostenible, amb una gran durabilitat, de quilòmetre zero i que requereix menys manteniment que la fusta tradicional.
Avaluar el material
A través d’aquesta actuació, l’Ajuntament de Tarragona
vol avaluar el comportament del material en un entorn real i a l’aire lliure. Els resultats obtinguts serviran per determinar en quines altres zones de la ciutat és més adient implantar aquest tipus de solucions, amb l’objectiu de fer que els espais públics de la ciutat siguin més resistents, sostenibles i fàcils de mantenir. Redacció
fins a un avi. Fins i tot dones», assegura.
A diferència de Bling Bling, a Flow La Movie el personal
és només de dos, el mateix Moreno i el seu soci, Pabel José. «Som nosaltres dos i prou. Aquí tot ho fem nosal-
tres. Ser autònom no és fàcil, però gaudim molt de la nostra feina» explica Moreno. Els socis, a més, reivindiquen haver estat pioners a portar tendències a la ciutat. «El pentinat estil ‘bròquil’ el vam posar de moda nosaltres. Quan vam començar ningú el feia, i mira ara», assegura. Si hi ha una barberia veterana a Tarragona, aquesta és Black & White, fundada per Héctor Fabio Rosero fa divuit anys i gestionada juntament amb la seva parella Beatriz Mosquera. «Quan vam començar no hi havia barbers. La popularització del degradat va arribar amb Cristiano Ronaldo. Llavors tothom el volia, i nosaltres érem dels pocs que el fèiem», recorda Mosquera.
De treballadors a propietaris Amb els anys, afirma, han vist créixer no només la competència sinó també tota una generació de barbers formats al seu local. «Molts dels que avui tenen barberia a Tarragona han treballat amb nosaltres. Aprenien, feien clientela i després obrien el seu negoci», explica. Per ella, aquest efecte de cadena és una de les claus de l’expansió actual, juntament amb l’arribada d’immigrants llatinoamericans a la ciutat. «Sí que ho hem notat una mica, però tampoc ens preocupa. Al final cadascú es fa la seva clientela, i la gent escull on se sent més còmoda», reconeix. A més, a diferència d’altres barberies, Black & White ofereix serveis que van més enllà del tallat de cabell. «Fem trenes, extensions, allisats de queratina, permanents, manicura...», explica Mosquera. Això, en canvi, no és típic al seu país d’origen. «A Colòmbia els homes van a la barberia i les dones a la perruqueria», diu.
Política l En Comú Podem diu que no s’utilitzen les partides pressupostàries i ERC proposa sanejar els boscos
Després de viure una gran onada de calor i de veure diferents parts d’Espanya patir grans incendis, la prevenció dels focs forestals ha saltat a la palestra política municipal. ERC i ECP han carregat contra la gestió del govern municipal pel que fa a la neteja forestal a Tarragona.
En Comú Podem va criticar que l’executiu «no ha gastat ni un euro» dels 800.000 euros pressupostats per la neteja forestal. La coalició considera que aquesta manca de gestió és especialment greu perquè
‘Abril’,
afecta directament la seguretat de la ciutadania. «No podem esperar a tenir un incendi devastador per actuar. Falta voluntat política», va remarcar el portaveu del grup, Jordi Collado. Barris com Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, Cala Romana i les zones boscoses de Llevant estan envoltats d’una massa forestal que, segons els informes tècnics, s’hauria de reduir entre un 40% i un 60% per evitar riscos catastròfics. Per la seva banda, el portaveu adjunt d’ERC, Xavi Puig, va instar l’executiu socialista a «treballar la massa fores-
tal». «La prevenció ho és tot», va remarcar ahir. Els republicans van proposar la creació de plans d’ocupació perquè els joves sense feina facin treballs de sanejament als boscos. A més, plantejaven la «necessitat» d’un Pacte per a la Sostenibilitat, un «acord de ciutat» per prevenir incendis. Puig creu també que cal «recuperar el paper dels pastors i els ramats com aliats en el manteniment del sotabosc».
Davant les crítiques, el govern municipal va defensar la seva gestió. El consistori va destacar que enguany s’ha actuat a les zones de l’ermita
Cultura l Va rebre el guardó a millor curtmetratge en català
Redacció
L’Ajuntament millorarà la xarxa bàsica d’emergència de camins i tallafocs
de la Salut, Coves del Llorito, CIFO – Centre d’Innovació i Formació Ocupacional, En-
amb l’objectiu de donar a conèixer una proposta cinematogràfica íntima i universal alhora sobre les primeres menstruacions amb una mirada íntima molt personal i suggerent.
trepins, Boscos de Tarragona, Florimar, Llevantina, Colls Majors, Bonsol i Cala Romana. Els treballs cobreixen al voltant de 23 hectàrees.
L’Ajuntament també ha tancat aquest any la primera fase del projecte executiu que desenvolupa les actuacions a les masses forestals a
l’Anella Verda de Tarragona, un projecte que es preveu que entri en funcionament durant el proper 2026. Constarà de treballs forestals a les masses boscoses, per reduir la densitat i la continuïtat del bosc, i millorar la xarxa bàsica d’emergència de camins i tallafocs.
La directora va ser l’encarregada de rebre el guardó aquest passat dissabte, 16 d’agost, a Puigcerdà. El jurat del festival, un dels referents en el circuit de curtmetratges
El curtmetratge Abril, dirigit per Alexandra Iglesias i protagonitzat per Sofia Otero -Os de Plata a Berlin per 20.000 especies de abejas, està produït per la productora tarragonina Ayhe Productions. L’obra, que es va estrenar al passat Festival de Màlaga, suma ara el Premi a Millor Curtmetratge en Català al Cerdanya Film Festival.
al nostre país i qualificador pels Premis Goya, va destacar «l’excel·lència artística de l’obra, així com la sensibilitat i la força narrativa amb què tracta la seva història». El guardó arriba en un moment clau del projecte, que continua la seva ruta per festivals nacionals i internacionals
A la televisió A més, Abril es podrà veure properament a la televisió TAC12, com ja venen fent totes les produccions d’en David Aymerich i Ayhe Productions en el seu interès de voler arribar al públic de casa amb propostes locals de gran abast internacional.
Cultura l La idea és que no només sigui un indret visitable, sinó que ofereixi espais a les entitats
S. Peralta / M. Llaberia
L’Ajuntament vol posar «fil a l’agulla» per tenir una Casa de la Festa. El regidor de Cultura, Daniel Recasens, explica que l’objectiu és començar a definir com ha de ser l’equipament i on s’ubicarà abans que acabi el mandat. De fet, és una de les prioritats marcades al Pla d’Acció Municipal. En aquesta línia, l’edil expressa que el més important «no és tant on, com què». «El que ens hem d’assegurar és que, quan sigui, sigui la millor Casa de la Festa possible», subratlla. Recasens comenta que haurà de tenir «un pes específic per a les entitats» i que «hauríem d’imaginar-nos una Casa de la Festa que el que busca no és ser un aparador dels elements festius, sinó que doni resposta a les necessitats de moltíssimes entitats vinculades a la Festa Major». El regidor menciona que l’immoble hauria de comptar amb espais de trobada, assaig i ús comunitari. Això no impedeix que pugui ser un indret visitable. «No és qualsevol cosa, no és una petita oficina o un nou museu, parlem de la Casa de la Festa,
Reaccions
Àliga
Imatge d’arxiu d’elements del Seguici durant la Processó Solemne de Sant Pere de Reus 2025. Tjerk van der Meulen
Les entitats de Festa Major demanen que inclogui sales per canviar-se i reunir-se
Pere Latorre, cap de colla
d’un gruix d’entitats i d’una massa social que és molt important», tanca.
Les entitats de Festa Major assenyalen que crear la Casa de la Festa és una necessitat.
Pere Latorre, vocal del Collectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC) i cap de colla de l’Àliga de Reus, expressa que «és molt important que els elements estiguin ben
Basilisc Pere Latorre, president
guardats» i considera que podria ser «un espai polivalent per poder fer altres coses».
Cita la possibilitat d’habilitar una sala per reunir-se i organitzar activitats perquè «no
només sigui un lloc per emmagatzemar, sinó que sigui més interactiu». El president del Lleó de Reus, Josep Rull, menciona que cal disposar d’un espai «en què no hi hagi humitat», amb més seguretat i neteja i que permeti als portadors «canviar-nos i tenir les coses ben posades». «Crec que Reus es mereix tenir una Casa de la Festa Major», remata el president de l’Estol del Basilisc de Reus. També remarca que és menester «tenir un lloc per assajar i reunir-nos». Tots tres coincideixen a mencionar la idoneïtat que es tracti d’un equipament visitable, però no en qualsevol moment. Rull subratlla que el bestiari «no es pot tocar sempre» i proposaria que s’obrís al públic «un dia a la setmana, per exemple», però «no cada dia». Des del Basilisc, Latorre menciona que es podria permetre l’accés «per Festes Majors» i, potser, Corpus. Per la seva banda, el cap de colla de l’Àliga comenta que s’haurien de veure els elements «en moments puntuals», com les setmanes prèvies o posteriors a una Festa Major. «Creiem que pot arribar a estar bé i, si s’explota massa, potser perd la gràcia d’esperar a veure’ls al carrer», tanca Latorre. Amb tot, els representants del Seguici recorden que la creació d’una Casa de la Festa és una idea que es remunta a dècades enrere. Pere Latorre, del CRAC i l’Àliga, remarca que «si ho fem, ho fem bé». «Fins que no es vegi un avenç, en dubto, però tant de bo es faci», expressa Pere Latorre, president del Basilisc. «L’any que ve em vull retirar i a veure si està en marxa», conclou.
Lleó Josep Rull, president
«És molt important que els elements de la ciutat estiguin ben guardats i, si pot ser, que estiguin exposats temporalment. En paraŀlel, creiem que podria ser un espai polivalent per poder fer altres coses, com tenir una petita sala per reunir-se o dur a terme més iniciatives, que no sigui un lloc només per emmagatzemar elements i tenir vestimenta, sinó que sigui quelcom més interactiu i que tingui més activitat»
tenir
«Reus es mereix tenir una Casa de la Festa Major. A Tarragona i Cambrils n’han fet i Reus no pot ser menys, perquè té un patrimoni molt gran i elements centenaris; ens ho mereixem. Potser s’hauria de poder visitar solament per Festes Majors. L’any que ve em vull retirar, a veure si està en marxa»
«És un projecte molt necessari, en un espai en què no hi hagi humitat, amb més seguretat i que ens permeti canviar-nos i tenir les coses més ben posades. També seria molt bonic que es pogués visitar unes quantes hores, potser jo iniciaria amb un dia a la setmana, però no cada dia»
Sergi Peralta Moreno
Antoni Pedrol Rius (1910-1992) va ser un advocat de prestigi. La seva presidència al capdavant del Consell General de l’Advocacia n’és un exemple fefaent. També seria senador i artífex d’un article de la Constitució, el número 38, que fa referència a la llibertat d’empresa. Amb tot, no va ser només un jurista. «Va ser moltíssim més», expressa el periodista i escriptor Joan Antoni Domènech. «Crec que, sobretot a l’inici, ser advocat era una excusa per entrar en el món dels negocis», planteja. «Més que amics, tenia interessos», reflexiona. Domènech apunta que, si bé el reusenc va esdevenir un personatge reconegut per la seva faceta en l’àmbit del dret, sobretot per la seva feina entorn la Transició, «la seva il·lusió i el seu gran esforç de la vida es van centrar en les seves empreses».
La biografia de Pedrol Rius és encara avui dia desconeguda, oculta, «amagada també voluntàriament per part d’ell». Estudià a l’Institut Gaudí de jove i, als anys 30, treballà a Madrid per una companyia d’assegurances francesa. Amb l’esclat de la Guerra Civil, aniria Burgos, centre de l’Estat del bàndol franquista, entraria al cos jurídic militar i exerciria de fiscal. «Són moments importants per entendre tot el procés i que expliquen l’evolució de la seva part en els negocis», analitza Domènech.
El seu camí, però, l’acabaria portant a Tànger, on, el 1948, va muntar el Banc Mercantil del Marroc, després conegut com a Banc Mercantil i Immobiliari del Marroc, que desenvoluparia de la mà de Josep Andreu Abelló, que ha-
l Història
El reusenc tenia una altra faceta oculta com a important home de negocis
via estat advocat defensor de Lluís Companys i president del Tribunal de Cassació de la Generalitat republicana. «Va a Tànger perquè el crida Antoni Pedrol Rius», destaca Domènech. Es va constituir amb un capital de 80 milions de passetes, «una barbaritat a l’època». Andreu s’hi va incorporar
com a director general amb la condició que, en comptes de tenir un sou fix, volia «anar a percentatge». «Devia creure molt en aquest negoci», planteja el periodista i escriptor.
Domènech subratlla que s’ha de separar el Tànger del conjunt del Marroc de l’època, atès que Tànger era una ciutat
internacional, factor que conferia llibertat econòmica, i s’hi havien refugiat molts catalans. El periodista pensa que l’operació servia com a contrapès per equilibrar la paritat entre la pesseta i el dòlar, atès que un dels moviments que es van efectuar al començament va ser la compra de
medicaments per al Ministeri d’Indústria. «Quan la pesseta anava malament respecte al dòlar, inundaven el mercat de Tànger de pessetes», apunta. De fet, era l’únic lloc del món on es podien bescanviar pessetes per divises i, per això, era una de les tasques més importants de la institució
Estaria al darrere de negocis dels sectors de la banca, el cinema i els ‘pinballs’
Era una figura amb una innata capacitat d’adaptació i que se sabia «moure bé»
financera. Tot plegat, ajudà que els empresaris catalans dedicats al món del teixit poguessin adquirir cotó de fora, especialment d’Egipte.
Més negocis
Amb la fi del Protectorat del Marroc, a la dècada del 1950, els accionistes, liderats per Pedrol Rius, munten un banc a Andorra del qual hi ha «escassíssima informació», la Sociedad de Banca Andorrana. Els seus socis acabarien continuant en el món bancari, però l’advocat reusenc ho deixaria de costat, «segurament perquè no devia estar ben vist per part del règim». Amb tot, no abandonaria els negocis. Entraria al sector de les màquines tocadiscos i els pinballs, que gaudirien de gran popularitat. També crearia una productora de cinema i una companyia urbanitzadora. La primera línia empresarial l’abandonaria entre finals dels 70 i principis dels 80. Tot i les seves múltiples cares, no tot foren èxits i Pedrol Rius no aconseguí evitar que el sector petroquímic s’installés a la costa de Tarragona.
Joan Antoni Domènech expressa que Antoni Pedrol Rius és un home «que passarà a la història, però que està sent oblidat». Va ser una figura de gran intel·ligència i amb una innata capacitat d’adaptació i de relació. «Se sabia moure bé», conclou.
Urbanisme l Es preveu construir un passatge que uneixi el carrer del Vent amb la plaça del Bisbe Grau
Redacció
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar el passat dilluns 18 d’agost l’acord de Comissió de Territori de Catalunya del passat 22 de juliol amb el qual es va aprovar de manera definitiva la modificació puntual de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Reus que dona continuïtat al procés de regeneració urbana del barri del Carme. Aquest fet dona punt final a la tramitació de la modificació urbanística que dona el tret de sortida a un nou projecte de millora de l’accessibilitat, els espais públics i l’habitatge amb protecció pública. El projecte de regeneració urbana que compta amb el suport de l’Ajuntament, l’Incasòl i el CatSalut pretén construir, a banda d’habitatge protegit, una nova plaça, un aparcament públic i un Centre d’Atenció Primària (CAP). En concret, la nova modificació urbanística afecta les àrees del barri del Carme PAU5, PAU 11 i l’illa definida pels carrers Louis Braïlle, Sant Gaietà, Vapor Vell i Gornals. L’acord de ple facilita l’impuls
de la modificació urbanística, redueix les afeccions sobre el teixit construït i minimitza les expropiacions i enderrocs. Per tal de millorar la connectivitat del barri es preveu crear un passatge que comunicarà el carrer del Vent amb el nou conjunt urbà al voltant de la plaça del Bisbe Grau.
L’objectiu és que serveixi com una «escletxa de llum» en un teixit urbà molt dens i de carrers estrets, a la vegada que facilita la continuïtat entre el carrer de l’Àguila i el carrer de la Closa de Freixa i generar nous espais públics que afavoriran les relacions dels habitants del barri.
La modificació del pla general aprovada afecta també l’illa definida pels carrers Louis Braïlle, de Sant Gaietà, de Vapor Vell i de Gornals. El plantejament vigent defineix l’illa com una zona d’espais lliures i la modificació recull la voluntat dels escrits presentats per l’associació de
L’Ajuntament fa un pas més per remodelar el carrer del Doctor Ferran
Via Pública l Les obres de la primera fase s'han adjudicat per 428.737,14 euros
Redacció
L’Ajuntament de Reus adjudica a Construccions Vinaixa
SA les obres per executar la primera fase del projecte de remodelació del carrer del Doctor Ferran. El contracte s’ha adjudicat per un import total de 428.737,14 euros amb l’objectiu d’acabar amb el mal estat actual que presenta la via amb una solució que introdueix criteris d’accessibilitat, mobilitat sostenible i pacificació del trànsit, especialment tenint en compte la presència de l’Escola General Prim.
La primera fase de la remodelació actuarà entre l’avinguda dels Països Catalans i el carrer de Roger de Belfort. En un primer tram el carrer serà de plataforma única, entre l’avinguda dels Països Catalans i el carrer Lepant, on hi ha l’Escola General Prim. Un segon tram, entre els carrers Lepant i Roger de Belfort, tindrà dos nivells diferenciats, amb calçada, voreres i passos de vianants adaptats. La segona fase, que anirà entre el carrer Roger de Belfort fins al passeig de Sunyer, serà objecte d’un altre projecte per
Es construirà una nova plaça per fomentar la cohesió social del barri
veïns del barri, que sol·licita el manteniment dels edificis i els habitatges existents. L’espai lliure es reubicarà i l’acord de ple proposa situar-lo en una posició més cèntrica del barri, a la cantonada dels carrers de Güell Mercader i de Gornals, delimitada per la prolongació dels carrers de Sant Gaietà i la nova edificació prevista. El nou espai lliure tindrà una forma rectangular i una superfície superior a la prevista inicialment. A més, es projecta com una plaça que pretén fomentar la cohesió social. Per una altra banda, la nova edificació es proposa al sud i a l’est de la nova plaça, oferint una nova façana a aquesta. En concret, la intenció és que el nou edifici de la façana est del carrer de Sant Gaietà sigui per habitatges de protecció pública i, pel que fa a la façana sud de la nova plaça, habitatges lliures o altres usos permesos.
Societat l La segona edició de la Cursa de la Coia, una proposta festiva i saludable que promou la colla castellera dels Xiquets de Reus, tindrà lloc el diumenge 7 de setembre a partir de les 9.30 hores. Aquesta iniciarà des de la porta del local de l'entitat i té com a objectiu nodrir els actes de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia. Les inscripcions estan obertes i s'ha ampliat el nombre de dorsals de 400 a 450. A més, es redueix la durada màxima per completar la cursa de 70 a 60 minuts per una cursa que comptarà amb un recorregut de 5 quilòmetres obert a tota la ciutadania, similar al de l'any passat. A més, hi haurà diversos premis a banda dels tres primers classificats en categoria absoluta femenina i masculina. Entre d'altres, hi haurà premi per a la millor disfressa, per a l'entitat amb més participants o per al personal de l'Ajuntament i empreses municipals que faci el millor temps. L'entrega dels guardons serà a les 12.30 hores al local dels Xiquets de Reus, on hi haurà vermut amb sorteig de productes de la ciutat i de les entitats participants i un dinar popular. Redacció
L’empresa adjudicatària ha estat Construccions Vinaixa SA
donar continuïtat als objectius de la remodelació. A més, el projecte aposta per donar una imatge més verda amb la plantació de 44 arbres, 25 dels quals durant la primera fase.
Habitatge l Un pis de 90 m² ja costa 1.078 euros de mitjana al mes, amb un creixement del 25,3% interanual
Joan Lizano
La província de Tarragona és el territori on més s’ha encarit el lloguer i ja exigeix prop del 50% del sou per pagar un pis complet. L’últim informe de pisos.com situa el preu mitjà en 7,55 euros per metre quadrat a la capital d’aquesta, mentre que el cost mensual per a un habitatge de 90 m² arriba als 1.078,38 euros.
Aquesta pressió obliga els inquilins a destinar el 47,08% del salari brut, molt a prop del límit del 50% que els experts consideren insostenible i que accentua la dificultat per accedir a un habitatge digne.
La ciutat de Tarragona concentra la tensió del mercat i és la capital de província que més s’ha encarit en un any, amb una pujada del 25,30% respecte al juliol de 2024.
Aquesta escalada de preus es tradueix en un cost mitjà de 1.078,38 euros al mes per un pis de 90 m², la qual cosa equival al 47,08% del salari brut dels tarragonins. En canvi, el pis compartit és una opció més assequible, ja que una habitació costa de mitjana 312,50 euros mensuals, el 13,64% del salari brut.
La competència i la manca d’oferta eleven la pressió sobre els preus
El cas de Tarragona resulta encara més significatiu si es compara amb les altres capitals catalanes. Barcelona continua sent la més cara, amb 29,45 €/m² i un esforç del
Sostenibilitat l El projecte involucra 219 establiments del municipi
Redacció
Salou s’ha proposat obtenir enguany la Bandera Verda d’Ecovidrio, que reconeix els municipis costaners més compromesos amb el reciclatge de vidre. L’Ajuntament hi participa amb 219 establiments hostalers, que refor-
çaran la recollida selectiva d’envasos durant l’estiu. El repte és augmentar el volum respecte a l’any passat, un dels criteris per aconseguir el distintiu. La campanya arriba a la sisena edició amb més de 180 municipis i 15.000 establiments implicats. Com a novetat, es premiarà la platja més
neta de cada comunitat autònoma. A Catalunya, també es distingiran dos establiments hostalers pel seu compromís amb la sostenibilitat, valorant la gestió de residus, l’eficiència en el consum d’aigua i energia o la compra responsable. Per donar suport als participants, Ecovidrio instal-
Jordi Borràs / ACN
114,07% del salari per un lloguer tradicional, mentre que Girona es manté en el 50,30% i Lleida, malgrat una caiguda del -16,19% interanual, exigeix igualment el 30,22%. En
larà 300 nous contenidors i lliurarà 1.500 cubs amb rodes. També oferirà formació ambiental i assessorament en economia circular. Enguany la campanya arriba a sis comunitats: Andalusia, Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Cantàbria. En total, es repartiran 10 Banderes Verdes de la Sostenibilitat. El 2024 es van recollir 62.800 tones de vidre en 141 municipis, evitant 36.000 tones de CO₂, l’extracció de 75.000 tones de matèries primeres i un consum de 44.800 MWh d’energia.
un fenomen exclusiu de Catalunya: a escala estatal, el lloguer mitjà es va situar al juliol en 13,54 €/m², amb una pujada interanual del 14,65%. Tot i això, Tarragona destaca per damunt de la mitjana i es confirma com la capital espanyola on el repunt ha estat més accentuat.
Oferta insuficient
aquest context, Tarragona no és la ciutat amb el lloguer més alt, però sí la que ha experimentat el creixement més intens.
L’augment de preus no és
Tot i l’entrada en vigor, el 30 de gener, del Decret llei 1/2025 de contenció de rendes, que obliga a indicar el preu màxim en anuncis i contractes, reforça el control dels lloguers temporals i estableix sancions de fins a 900.000 euros per incompliments greus, la situació continua tensionada. Els experts assenyalen que la regulació ajuda a evitar abusos, però no resol el desequilibri de fons: la manca d’oferta d’habitatge i l’impacte sobre salaris baixos i joves mantenen l’accés al lloguer com un repte cada vegada més difícil. Tot i que capitals com València, Sevilla o Bilbao obliguen a destinar un percentatge salarial més alt per pagar un pis, cap d’elles ha viscut un increment tan intens ni tan sobtat com Tarragona en l’últim any. A l’altre extrem, Zamora o Ciudad Real mantenen els esforços per sota del 30% i esdevenen excepcions dins l’estat. A Catalunya, el contrast és clar: Barcelona lidera els preus estatals, Tarragona és la capital que més s’ha encarit en dotze mesos i Lleida la que més ha baixat. El panorama confirma la volatilitat del mercat i la necessitat d’incrementar l’oferta d’habitatge assequible per donar una sortida real a la població.
Policial l Els informes preliminars dels Mossos descarten que la causa del segon foc fos d’origen elèctric
Shaila Cid
Els informes preliminars dels Mossos d’Esquadra han determinat que l’origen del primer incendi al càmping Vendrell Platja el passat 11 d’agost va ser per una anomalia en la connexió elèctrica en una de
Mont-roig tanca fonts del passeig per mal ús
Municipal l L’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha tancat l’aigua de la majoria de les fonts del passeig de les Cales per l’ús indegut com a rentapeus, que generava embussos de sorra, acumulació d’aigua i problemes d’higiene. De les disset fonts existents, només en funcionen dues, situades a prop de parcs infantils, mentre s’estudia substituir-les per models exclusius de boca. L’absència de rentapeus a les platges respon al pla de naturalització municipal.
Redacció/Ajuntament Mont-roig
les caravanes que hi havia al recinte. El foc, que es va declarar a les 03.17 hores va obligar a evacuar a 1.700 persones i el SEM va atendre dues persones. Els documents dels investigadors de la policia autonòmica determinen que aquella nit hi va haver una so-
brecàrrega en un dels endolls de la caravana que va iniciar el foc, sigui pel seu mal estat o el d’algun cable. Una hora més tard es va produir un segon incendi bastant apartat del primer, del qual els informes policials descarten que el seu ori-
gen sigui elèctric, ja que tot el cablejat estava en bon estat. Entre les hipòtesis de les causes d’aquest, es planteja que hagués saltat alguna guspira de l’incendi inicial o, fins i tot, que alguna bombona que hi havia al càmping va explotar i va originar-lo. Segons con-
firmen fonts policials a Diari Més, aquella nit es van sentir moltes explosions de bombones de butà que hi havia a les caravanes. Els focs van afectar 17 parcel·les amb afectació diversa a caravanes, autocaravanes, tendes de campanya,
‘L’àvia i el foraster’, amb Sergi
Miralles i Carles Francino
Cultura l Serà a les 22 hores, a la plaça de l’Església, amb entrada gratuïta
Redacció
El Cineclub Altafulla projectarà aquest divendres, 22 d’agost, a les 22 hores a la plaça de l’Església, la pel·lícula L’àvia i el foraster, amb la presència del director Sergi Miralles i de l’actor altafullenc Carles Francino. L’activitat, que tanca la temporada de cinema a la fresca abans de tornar a La Violeta, permetrà conèixer de prop el primer llargmetratge del director valencià i també el debut de Francino com a protagonista a la gran pantalla. La comèdia dramàtica, estrenada l’any
Es van evacuar a 1.700 persones d’un càmping al 95% d’ocupació
material divers i 1 turisme. En aquell moment el càmping es trobava al 95% d’ocupació. Tot i que no hi va haver víctimes humanes, sí que va morir un gos que es trobava en una de les caravanes.
En l’incendi hi van treballar 10 dotacions terrestres de Bombers de la Generalitat. En un primer moment, ja es parlava que el foc inicial s’hauria originat per un possible curtcircuit o sobretensió de la xarxa elèctrica. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre a dues persones: una per inhalació de fum i una altra per una crisi d’ansietat. Els afectats que estaven en estat lleu van rebre l’alta in situ. Un d’ells era menor.
Una evacuació àgil El mateix dia de l’incident, el responsable del càmping, Ramon Orriols va declarar a l’ACN que els campistes es van «autodesallotjar» en una evacuació que va ser àgil en tractar-se d’un recinte obert. Els usuaris van ser desallotjats fora del perímetre del càmping durant més de dues hores. En un comunicat, la direcció del càmping va afirmar que es va poder «assegurar la zona amb immediatesa, evitant riscos majors».
Intent d’estafa de 4.000 euros en un hotel de Cambrils
2024, té una durada de 116 minuts i compta amb Kandarp Mehta i la veterana actriu Neus Agulló en el repartiment. El film s’ha convertit en la pel·lícula en valencià més vista als cinemes, amb bones crítiques que en destaquen el seu discurs emotiu i la capacitat de parlar del local a l’universal. La història gira al voltant de Teresa, costurera del poble, que col·labora en secret amb Samir, un sastre pakistanès. La seva mort provoca el retorn d’Enric, el seu nét, que afronta una crisi personal. En cas de pluja, la projecció es farà a La Violeta.
Policial l Els Mossos d’Esquadra han detingut dos turistes de 28 i 26 anys a Cambrils per intentar estafar més de 4.000 euros a un hotel del municipi. Segons la policia, els fets van passar dimarts, quan els arrestats van voler evadir el pagament de l’estada presentant un justificant fals d’una transferència bancària. El document, que reflectia una suposada operació de 4.171,68 euros, havia estat manipulat amb intel·ligència artificial. Els treballadors de l’establiment van detectar l’engany i van alertar els Mossos, que van detenir immediatament els dos homes. ACN
Societat l Els centres educatius interessats poden presentar les seves sol·licituds fins al 30 de setembre
Redacció
La Diputació de Tarragona ha obert el termini perquè els centres d’ensenyament de la demarcació puguin optar als Premis InJUè Emprèn dipta.cat, destinats a fomentar l’emprenedoria entre l’alumnat d’Educació Secundària
Obligatòria i estudis postobligatoris. En aquesta nova edició, els guardons compten amb una dotació total de 8.000 euros distribuïts en quatre categories: 1.300 euros per cada projecte guanyador, així com quatre reconeixements de 700 euros.
Els repte que hauran de
respondre els estudiants que cursen l’ESO és «Com podem desenvolupar eines ludificades que promoguin la sostenibilitat a l’entorn escolar?». Els de Batxillerat, hauran de respondre a la pregunta «Com podem impulsar la creació d’espais col·laboratius on joves i altres col·lectius treballin junts en projectes innovadors?». Els de la categoria de Cicles Formatius de Grau Mitjà, hauran de resoldre el repte «Com podem crear eines per ajudar les empreses locals a adaptar-se a les noves competències professionals que es demanden?» i els de la
categoria de Cicles Formatius de Grau Superior, han de respondre a la pregunta «Com podem reduir l’impacte mediambiental de les compres en línia?».
Els centres que estiguin interessats a participar en els Premis InJUè poden consultar les bases de la convocatòria i presentar les seves sol·licituds fins al pròxim 30 de setembre a través de la Guia de Serveis de la Diputació —es pot trobar a la pàgina web de l’ens supramunicipal. L’alumnat dels centres educatius que presentin la sollicitud per optar als premis
Els guardons compten amb una dotació total de 8.000 euros
rebran, a més, una formació complementària, que posa al seu abast les eines adequades
per tal de facilitar la materialització d’idees empresarials que donin solució als reptes plantejats.
Cinc edicions exitoses
Enguany, els Premis InJUè arriben a la seva sisena edició. Fins ara hi han participat 2.005 alumnes i 99 centres
educatius. El certamen l’impulsa la Diputació de Tarragona conjuntament amb la Càtedra URV-Empresa sobre el Foment de l’Emprenedoria i la Creació d’Empreses i s’adreça a tots els centres educatius del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès.
Cultura l La programació començarà aquest divendres al vespre amb el discurs del col·leccionista i divulgador cultural
Redacció L’Arboç ja està preparat per la seva Festa Major del quart diumenge d’agost. Les celebracions començaran aquest divendres 22 d’agost a partir de les 8 de la tarda amb el pregó a càrrec de l’arbocenc Josep Plana i Pons, reconegut col·leccionista, divulgador cultural i exmembre del Ball
de Diables. Plana, molt estimat al municipi, ha dedicat bona part de la seva vida a la recerca i difusió de la cultura local i serà l’encarregat d’encetar sis dies d’intensa celebració.
Declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, la Festa Major de l’Arboç és una de les més representatives
La Festa Major de Santes Creus 2025, repleta d’actes i activitats per a totes les edats
Festes l La programació va començar dilluns i s'allargarà fins al diumenge dia 24
Redacció
Santes Creus ja ha donat el tret de sortida a la seva Festa Major. Ho va fer el dilluns passat al parc amb la primera jornada de la fase prèvia del torneig de petanca i l’engalanada dels carrers del poble i la urba. Avui dijous, continua la festa amb diferents partits de futbol i bàsquet a la pista de la urba, el torneig de bitlles catalanes al parc de Santes Creus i una sessió de cinema a la fresca a l’Hort d’Estudi. Demà divendres començaran a arribar els plats forts de la programació festiva: el mag Dario Proximity presen-
ta l’espectacle Rubenstein, l’inventor màgic a les 19 h. a l’Hort d’estudi i, a partir de les 00.30 h., hi haurà la primera nit de festa a càrrec del grup Slinkies i el DJ Mamut. Dissabte, se celebrarà una trobada gegantera, un vermut musical amb la sessió del Dj JD i una ballada de sardanes amb la Cobla Reus Jove. Finalment, diumenge s’acabaran les festes amb la Missa de Festa Major al monestir, una guerra d’aigua a la plaça de Sant Bernat, el 4t Concurs Arrossaire i la cantada d’Havaneres a càrrec del grup Penjats de l’Ham.
Les festes acabaran el dia 27 amb un partit entre el CF L’Arboç i el CF Llorenç
capgrossos. A la nit, l’ambient festiu continuarà amb el concert empalmada amb l’actuació destacada del grup Buhos, que farà vibrar el públic abans de l’empalmada. Entre els esdeveniments més destacats, el pròxim diumenge 24 tindrà lloc la gran Diada Castellera amb algunes de les millors colles del país com els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i els Minyons de l’Arboç. El mateix dia a la nit, la plaça de la Vila acollirà la imponent Carretillada del Ball de Diables, declarada festa d’interès nacional.
El Catllar encara els últims dies de Festa Major després de prop d’un mes de programa
de tot Catalunya i enguany presenta un programa replet d’actes i activitats tradicionals, culturals, esportius i musicals per a totes les edats i públic durant sis dies. Dissabte 23 arribarà un dels moments més esperats: la Cercavila amb tot el seguici festiu, que enguany estrenarà la remodelació dels històrics
El dilluns 25 serà el dia dels més petits de la casa, amb cercaviles infantils, espectacles, sardanes i activitats pensades perquè els més joves siguin protagonistes. També hi haurà espai per a l’esport, amb activitats com la cronoescalada ciclista, el torneig de bitlles catalanes o les competicions de bàsquet i petanca. Tota aquesta extensa programació culminarà el dimecres 27 amb el partit de futbol entre el Club de Futbol L’Arboç i el Club de Futbol Llorenç, a més d’una jornada amb tallers, diferents espectacles familiars i el Superfestival d’Aigua.
La minyona Quitèria ofereix visites guiades al Castell d’Escornalbou
Cultura l El Castell-Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou ofereix visites teatralitzades a càrrec de la minyona Quitèria. A més, l'acompanyarà Pere Bosch Gimpera, un dels arqueòlegs més famosos de l'època. Redacció/Patrimoni
Festes l La programació finalitzarà el dilluns 25 d'agost amb la tronada de fi de festa
Redacció
El Catllar afronta aquesta setmana els darrers dies de programació de Festa Major. Després de prop d’un mes amb activitats i actes, arriben els plats forts de les festes. El dissabte 23 començarà amb les matinades amb els grallers a les 8 h i continuarà amb actes com la Cercavila amb colles convidades o el vermut popular a la Torre d’en Guiu. A les 18 h, se celebrarà la Diada castellera amb la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella Xi-
quets de Valls. El diumenge al migdia, arriba la tradicional Baixada de Trastos —des del carrer de França fins a la plaça de la Vila. A les 21 h., començarà a la plaça de la Vila el Correfoc infantil i, a les 23 h a la Torre d’en Guiu, el còmic Joan Pera oferirà un espectacle. Dilluns 25 serà el darrer dia de Festa major amb l’emissió, a les 22 h., de la pel·lícula Gru 4, el meu dolent preferit i, tot seguit, es durà a terme la tronada de fi de festa a la plaça Pau Sulé Mensa amb la col·laboració de la Colla de Diables del Catllar.
Groggy Rude i Mano’s Rock actuaran a la Festa Major de Maspujols
Festes l Els Diables de Maspujols oferiran una cercavila el divendres al vespre
Redacció Maspujols encara els últims dies de la seva Festa Major. La programació va començar el dijous 7 d’agost i, des de llavors, s’han celebrat més d’una quinzena d’activitats. Avui dijous, comença la recta final del programa festiu del municipi del Baix Camp amb la recuperació d’una gimcana infantil gratuïta organitzada pel Grup de Colònies l’Alzina Rodona. El divendres a les 20 h., els Diables de Maspujols organitzen la cercavila El retorn de l’avern, que comptarà amb la participació de la Colla de Diables de Les Borges
del Camp com a convidada. Primer, es farà el correfoc infantil, a partir de les 21.30 h., l’adult i a les 00 h., el concert de foc a la pista poliesportiva a càrrec del grup Skatarella i Botero Pd’s. El dissabte dia 23 d’agost, la pista poliesportiva acollirà la segona jornada de concerts amb l’actuació del grup tarragoní Groggy Rude i la de Mano’s Rock. Per tancar la jornada, Maspujols viurà una sessió a càrrec de Bonkers Deejays. Finalment, el diumenge la Coral Albada tancarà la Festa Major amb un concert gratuït a l’ermita —a les 20 h.
CURSA POPULAR de Sant Bartomeu
A les 19.00 h
A la zona escolar
SOPAR DE FESTA MAJOR
A les 21:30 h
A la Plaça Major. Organitzat per la Societat Recreativa
Concert a càrrec del grup FENYA RAI
En acabar
A la Plaça Major. Amb cançons populars i de taverna.
GRAN REPIC DE CAMPANES
A les 14.00 h
CERCAVILA de foc NYCTALUS
ALBINYANENSIS i laTORTUGA DE FOC del VENDRELL
A les 21:00 h Davant de l’escola vella.
ESPECTACLE D’HUMOR
MONÒLEG ‘Una estona amb
JOAN PERA’
A les 23:00 h
A la pista de l’escola Joan Perucho
Nit musical amb el DJ MIKI MERCA
Tot seguit
A la Societat.
MATINADES amb els grallers
TOCATS DE CANYA
A les 8:00 h
Pels carrers del poble
SORTIDA DE LA PROCESSÓ amb la COBLA LA PRINCIPAL DE TARRAGONA
A les 11.45 h Des de l’església.
OFICI SOLEMNE DE FESTA MAJOR
En acabar
En honor a Sant Bartomeu, amb els cants del cor de la parròquia.
INAUGURACIÓ DE LA TÓMBOLA DE LA PARRÒQUIA
A la sortida de missa
Als baixos de la Rectoria.
BALLADA DE SARDANES amb la Cobla La Principal de Tarragona
A les 13:00 h
A la Societat. Participarà en la ballada la colla sardanista de la Lira Vendrellenca
CERCAVILA amb els NANS
FANTÀSTICS d’Albinvana i els GRALLERS i els GEGANTONS de LA BISBAL DEL PENEDÈS.
A les 18:00 h Des de la Societat.
ACTUACIÓ CASTELLERA
A les 19:00 h
A la Plaça Major. Amb els Nens del Vendrell i els Castellers del FoixCubelles.
CONCERT: 25 anys d’HOTEL COCHAMBRE
A les 23.00 h
A la pista de l’Escola Joan Perucho.
Fi de festa amb DJ JUANAN En acabar diumenge 24
MISSA
A les 11:30 h
A l’església.
ESPECTACLE DE MAGIA amb el mag ALEX LAYOS
A les 13:00 h
A la Societat.
ESPECTACLE D’ANIMACIÓ
FAMILIAR amb ‘ELS XETATS’
A les 18:30 h
A la Societat.
CONCERT DE PIANO de MARIA SYMONENKO
A les 19.00 h
A l’església. La jove pianista ucraïnesa interpretarà obres de Beethoven i Schumann. (Taquilla inversa).
BALL PARLAT de SANT BARTOMEU
A les 22.30 h
A la Plaça Major. Dirigit per Pere Navarro en la part escénica i per Jordi Pasqual en la part musical.
CANTADA D’HAVANERES amb el grup PORT BO
A les 22:00 h
A la Plaça Major. Amb degustació de rom cremat a la mitja part.
Les Peces divendres 29
REPIC DE CAMPANES
A les 19:30 h
A l’església.
TRADICIONAL SOPAR DE FESTA MAJOR
A les 22:00 h
A l’Agrupació Recreativa les Peces.
NIT DE FESTA amb DJ SEREZ
A les 23:00 h Al davant del Restaurant Las Copas.
NIT DE FESTA amb el DJ
XAVIGGI
A les 23:00 h
A l’Avinguda Sagrat Cor, davant del bar Conchi.
BALL DE FESTA MAJOR a càrrec del DUET ALMA
A les 00:00 h
A l’Agrupació Recreativa les Peces.
dissabte 30
MATINADES a càrrec dels DESMANEGATS de Les Peces
A les 8:30 h.
Pels carrers.
REPICADA DE CAMPANES i tronada de coets Seguidament
A l’església.
OFICI SOLEMNE DE FESTA MAJOR
A les 11:45 h
A l’església.
VERMUT MUSICAL amb REIG
BORD PD
A les 13:00 h
A l’Agrupació Recreativa les Peces. Una sessió de punxadiscos ben diferent.
FESTA HOLI
A les 19.00 h Al Poliesportiu les Peces.
FINAL DEL TORNEIG DE PÀDEL
A les 20.00 h Al Poliesportiu les Peces.
CERCAVILA de foc amb el NYCTALUS ALBINYANENSIS
A les 22:00 h
Al davant de l’església.
CONCERT JOVE amb ANDREA GRAU, BALI 13 I LA PROLE BAND
A les 23:30 h
A l’escenari del carrer Barcelona.
Matinades amb la XARANGA ‘ESTRELLA BAND’
A les 9:00 h Pels carrers.
MISSA
A les 11.30 h
A l’església.
ACTUACIO CASTELLERA
A les 13:00 h
A l’Agrupació Recreativa les Peces. A càrrec de la Colla Castellera de la Bisbal ‘Els Bous’ i els Castellers del Foix-Cubelles.
INICI DE LA CERCAVILA popular
A les 18:30 h
Des de davant de l’Església, amb els Capgrossos fantàstics d’Albinyana, Gegantons de la Bisbal del Penedès, Ball de Gitanes de Bonastre i Ball de Bastons de Sant Jaume dels Domenys.
ESPECTACLE D’HUMOR amb JORDI LP
A les 22:00
A l’escenari del carrer Barcelona.
TRADICIONAL CAMPIONAT DE BITLLES
A les 20:30 h
A l’Agrupació Recreativa les Peces.
EL POPULAR SOPAR ‘Porta’t el que vulguis’
A les 21:00 h
A l’Agrupacio Recreativa les Peces.
Tradició l El municipi honora Sant Bartomeu i el nucli de les Peces tancarà les celebracions després de Bonaterra i la Papiola
Redacció
Els veïns i veïnes d’Albinyana entren aquest cap de setmana en els dies centrals de les seves festes majors, dedicades al patró del municipi, Sant Bartomeu. Les celebracions festives al municipi van començar a principi de mes, amb les festes del nucli de Bonaterra, i van continuar a la Papiola. Després dels actes d’aquest cap de setmana, l’epicentre festiu es traslladarà, la setmana vinent, al nucli de les Peces. El programa d’aquesta setmana destaca pels actes de caire tradicional i popular, com ara la processó o la cercavila de dissabte, l’actuació castellera amb els Nens del
Vendrell i els Castellers del Foix-Cubelles, a més del Ball parlat de Sant Bartomeu de diumenge. Pel que fa a les ac-
tivitats d’oci, cal remarcar els espectacles del popular Joan Pera, que oferirà un dels seus monòlegs, o el concert del grup de versions Hotel Cochambre. El programa també inclou sessions de DJ, espectacles de màgia o sardanes. Després de les havaneres del tradicional dia del Gos, que se celebra dilluns, la festa es traslladarà a les Peces. En aquest cas, als actes tradicionals i als balls i nits de DJ, cal afegir-hi el concert jove programat per dissabte 30, amb Andrea Grau, Bali 13 i la Prole. Una actuació castellera amb els Bous de la Bisbal i els castellers del Foix-Cubelles i un espectacle d’humor de Jordi LP completaran el programa.
Aniversaris l Els Nois de la Torre celebren cinquanta anys; la Mulassa, trenta; i Ball de Pastorets vint-i-cinc
Redacció
Des d’aquest divendres, 22 d’agost, i fins al 7 de setembre, Torredembarra viurà disset intensos dies de Festa Major amb un total de seixanta-sis actes, que inclouen una vintena d’activitats prèvies, quaranta-dos actes de Festa Major i quatre activitats complementàries. Un programa que, segons els responsables de l’Ajuntament i de les entitats, està pensat per arribar a tothom i que combina la cultura popular amb una oferta musical i lúdica potent. Una de les novetats destacades d’enguany és l’estrena de l’Espai Sínia de la Vila com a nou escenari per a concerts multitudinaris. Aquest espai, ubicat al costat de la carretera de la Riera de Gaià, s’habilitarà provisionalment mentre no s’iniciïn les obres del futur Centre d’Atenció Primària (CAP) que s’hi ha d’aixecar i la seva posada en funcionament respon a la voluntat de descentralitzar les activitats festives, reduir l’impacte acústic a les zones més cèntriques i oferir un entorn més adient per a aquest tipus d’esdeveniments.
Oferta musical potent Pel que fa a l’oferta musical, la festa comptarà amb un total de deu concerts. Entre aquests hi figura una nit remember, una festa jove amb DJ, un concert a la Roca Foradada i set nits de concerts i balls amb la
El Ball de Pastorets de Torredembarra celebra enguany els vint-i-cinc anys de la
participació de dotze grups i DJs, incloent-hi quatre formacions referents, dues orquestres i sis bandes de versions. Destaquen noms del panorama musical català com The Tyets, Ginestà i Doctor Prats, que encapçalen una programació musical de primer nivell.
Una part molt rellevant del programa l’aporten les entitats locals. A més dels actes
The Tyets, Ginestà i Doctor Prats encapçalen l’oferta musical de les festes
propis del Protocol de Festa Major, hi ha vinit-i-nou activitats organitzades per disset entitats, que contribueixen a fer de Santa Rosalia una festa amb un especial arrelament popular. Els Nois de la Torre, que enguany celebren el seu 50 aniversari, seran els pregoners de la Festa. També celebren aniversari la Mulassa , que enguany arriba als 30 anys; el Ball de Pastorets, que
celebra vint-i-cinc anys, i el Ball de Malcasats, que arriba al seu cinquè any de vida.
Encara en l’àmbit de la cultura popular, el 23 d’agost es presentarà la restauració dels gegants Joan i Rosalia i el 26 d’agost el disc ‘Festa Major. El seguici popular de Torredembarra’, que ha anat a càrrec dels Grallers de la Torre.
El cartell de la Festa Major d’enguany, que representa tot
el seguici festiu local ballant conjuntament entre el campanar i la Torre de la Vila, és obra de la dissenyadora torrenca Laura González.
Primer cap setmana
El actes més rellevants del cartell d’aquest 2025 comencen aquest cap de setmana, amb una festa ‘remember’ aquest divendres. De cara a dissabte, es presentarà la restauració dels gegants i se celebrarà el primer sopar popular i la primera nit de gresca, en aquest cas amb Julivert, FescatGoesPunk i una sessió de DJ. Pel que fa a diumenge, serà el dia fort de l’aniversari del Ball de Pastorets, amb una concentració i una cercavila especial pel quart de segle de la recuperació del ball. El mateix dia hi haurà un espectacle d’humor a càrrec del monologuista Txabi Franquesa o la baixada de trastos que organitzen els Nois de la Torre. Per la setmana vinent, el dimarts serà el moment de la presentació del disc ‘Festa Major. El seguici popular de Torredembarra’, editat pels Grallers de la Torre, mentre que dimecres al vespre arribarà la Cursa solidària de Santa Rosalia, amb un recorregut de dues voltes (3,2 km) i que anirà a benefici de la Fundació la Muntanyeta.
De cara a dijous 28 hi ha previst el correbars i el divendres 29 comencen els actes centrals amb la tronada, el pregó i la festa jove.
Presentació de la 4a edició de la revista La Sínia
A les 20 h
Al pati del Castell
Concert d’Havaneres i cançons de tavernes
A les 22 h
A la Roca Foradada, a càrrec de Barca de Mitjana. Venda d’entrades a: www. torredembarra.cat
Remember Jordi’s 80 & 90
A les 23 h
A la plaça del Castell.
Porronada
A les 12 h
A la plaça de la Vila. Organitza: Associació Joves de Torredembarra.
Presentació de la restauració dels gegants Joan i Rosalia
A les 19 h
Al pati del Castell. Tot seguit, els portarem fins la plaça de Mn. Joaquim Boronat amb la Xaranga Tocabemolls
Sopar Popular
A les 21.30 h
A la plaça del Castell. Preu:15 €, menú infantil: 10 €.
Concert de Julivert, FescatGoesPunk i DJ
A les 23.30 h
A l’aparcament de Mañé i Flaquer.
diumenge 24
Concentració del 25è aniversari del Ball de Pastorets
A les 10.45 h
A la plaça de Mn. Joaquim Boronat Cercavila
A les 11 h
Fins la pl. del Castell.
Tradicional lliurament de dots
A les 12 h
A la sala noble del Patronat Antoni Roig
Presentació i venda de la samarreta de Santa Rosalia
2025
A les 12 h
A la plaça de la Vila. Preu: 10 €.
Vermut amb Xart Deejay
A les 12.15 h
A la plaça de la Vila. La Prèvia de Santa Rosalia.
V Baixada de Trastos dels Nois
de la Torre
A les 18 h
Des del carrer de Gibert. Espectacle d’humor a càrrec de Txabi Franquesa
A les 20 h
Al Casal Municipal. Entrades a l’app ‘Viu la Torre’
Taller de construccions amb Kapla (Espai en Família)
A les 18 h
Al Casal Municipal. Aforament limitat. Inscripció a l’app ‘Viu la Torre’
Assaig obert del Ball de l’Àliga
A les 19 h
A la plaça del Castell.
Presentació del disc: ‘Festa Major. El seguici popular de Torredembarra’
A les 20 h
Al pati del Castell. A càrrec dels Grallers de la Torre.
Cinema a la fresca: Casa en flames
A les 21.30 h
A la plaça de l’Escorxador.
Cursa solidària de Santa Rosalia
A les 20.30 h
Des de la plaça de Mn. Joaquim Boronat. Inscripcions www. athleticevents.net. A benefici de la Fundació La Muntanyeta.
Correbars amb la xaranga
Tocabemolls
A les 18.30 h
Des de la plaça del Castell. Venda de tiquets a la mateixa plaça a partir de les 17.30 h.
Sopar a càrrec dels Nois de la Torre
En acabar
Preu: 6 €.
Partit de Festa Major de Santa Rosalia
A les 20 h
Al Camp de Futbol de la ZEM, entre UDT - Juvenil Preferent Nàstic de Tarragona
Concert amb Allioli i Pd Petardeig
A les 22.30 h
A la plaça del Castell.
Dóna el xumet a la Mulassa i a la Mulasseta
A les 19 h
A la plaça de Mn. Joaquim Boronat.
Tronada d’obertura de la Festa
Major
A les 20.30 h
A la plaça del Castell
Lectura del pregó de Festa
Major
En acabar la tronada
A la plaça del Castell, a càrrec de la Colla Castellera Nois de la Torre
(Pregó en llenguatge dels signes)
Dr. Prats en concert
A les 23 h
A l’Espai Sínia de la Vila, carretera de la Riera de Gaià.
Festa Jove amb la Xatarra
En acabar el concert
A l’Espai Sínia de la Vila.
Actuació del Ball de Malcasats. Especial 5è aniversari
A les 11.30 h
Al carrer Indústria de Baix a Mar.
Vermut de Festa Major
A les 12.30 h
A la plaça de la Vila.
Actuació del Ball de Malcasats.
Especial 5è aniversari
A les 18 h i a les 19.30 h
A la plaça de l’Escorxador.
Concert a càrrec de: dani6ix i IZZKID, The Tyets, Rocktàmbuls i DJ
A les 22 h
A l’Espai Sínia de la Vila. A les 20.30 h obertura de portes. Preu: 10€.
Matinades a càrrec dels Grallers dels Nois de la Torre
A les 8 h
Pels carrers de la Vila
Diada Castellera
A les 12 h
A la plaça de la Vila. Amb Xiquets de Tarragona, Castellers de Lleida i Nois de la Torre.
Cafè, xarrup i dolcet per un euret
A les 16.30 h
Al carrer de Joan Güell (davant de Cal Serafí).
Actuació del Ball de Malcasats. Especial 5è aniversari
A les 17.45 h
Al carrer de Joan Güell.
XVIII Trobada Country i Line Dance
A les 18 h
A la plaça de Mn. Joaquim Boronat.
Joc del Quinto del Ball de Diables
A les 18.30 h
A la plaça del Castell.
La Tabarra. Actuació del Ball de Malcasats. Especial 5è aniversari
A les 20.30 h
Al Sal i Sucre.
Ball de tarda amb el grup la Catalana
A les 19 h
A la plaça de l’Escorxador
El Pot Petit en concert - El gran salt!
A les 19 h
A l’Espai Sínia de la Vila. Carretera de La Riera de Gaià.
Correfoc infantil
A les 22 h
Des de la plaça del Castell. Amb el Ball de Diables infantil de Torredembarra, la Virgilieta, Drac Petit de la Geltrú, Ball de Diables infantil de la Canonja, Ball de Diables infantil de Tarragona, secció infantil/juvenil del Ball de diables de Caldes de Montbui.
Cercavila del Seguici Popular Infantil
A les 18.30 h
Des de la plaça de l’Escorxador. Espai inclusiu al carrer de Santa Rosalia i carrer de Gibert, amb sonorització reduïda, sense trons ni foc. En acabar, a la plaça de l’Escorxador, representació del Ball Parlat del Ball de Diables infantil.
Desvetlla dels Gegants. Dona el xumet als Gegants
A les 22.30 h
Des de la plaça del Castell fins a la Fundació Pere Badia, cercavila amb la Fanfara.
Ball de gralles amb els Grallers Canya d’Or En acabar
A la plaça de la Vila. Organitza: Grallers de la Torre
Crida pública de la Festa
A les 12 h
A la plaça del Castell. Tritlleig de campanes i esclat dels dotze morterets. Tot seguit, sortida de la Cercavila del Seguici Popular Infantil. Al pla de l’església, espai per a persones amb mobilitat reduïda.
Entrada de músics
A les 17.45 h
Des del portal de Padrines fins a la plaça de la Vila.
Concert dels músics del Seguici Popular Seguidament
A la plaça de la Vila.
Plantada dels elements del Seguici Popular
A les 19.15 h
A la plaça de Mn. Joaquim Boronat
Cercavila de vigília
A les 19.30 h
Des de la plaça de Mn. Joaquim Boronat. En acabar la cercavila, al carrer de Joan Güell, representació del Ball Parlat del Ball de Gitanes.
Concert i ball de Festa Major amb l’Orquestra Selvatana
A les 22.30 h i 24 h
Al Casal Municipal
Concert a càrrec de Ginestà, Banda Neon i DJ
A les 24 h
A la plaça del Castell
Matinades
A les 8 h
Pels carrers de la vila, a càrrec dels Grallers de la Torre, Els Vernets, Bufalodre, Grallers els Quatre
Garrofers i Tresmall.
Anada a ofici
A les 10.15 h
Des de l’Ajuntament fins a l’església parroquial de Sant Pere Apòstol. La corporació municipal sortirà de l’Ajuntament precedida de l’Àliga.
Eucaristia solemne i veneració de la relíquia de la patrona
A les 10.30 h
A l’església parroquial de Sant Pere Apòstol. Finalitzada l’eucaristia, ofrena floral a Santa Rosalia i pilar d’ofrena dels Nois de la Torre.
Passada de Lluïment del Seguici Popular, castells dels
Nois de la Torre i ball parlat del Ball de Diables Acte seguit
A la plaça del Castell.
Representació del Ball Parlat del Ball de Serrallonga
A les 19 h
Al carrer Ample
Passada del Seguici Popular i Carretillada
A les 20 h
A la plaça del Castell. Amb la Fanfara de Torredembarra i el Ball de Diables de Torredembarra.
Bona nit a les Bèsties
En acabar
Les portarem fins a la plaça de Mn. Joaquim Boronat, acompanyats de la xaranga Tocabemolls.
Castell de focs: Pirotècnia Igual
A les 23.30 h
A la platja de la Paella.
Eucaristia en honor al copatró
Sant Adrià
A les 19 h
A l’església parroquial de Sant Pere Apòstol.
Teatre ‘Las Comadrejas’
A les 20 h
A la Sala del Mar. A càrrec de la companyia Effecteatre.
Presentació de la Monografia 20
A les 20 h
Al pati del Castell.
Desafiament Santa Rosalia
A les 9 h
A la platja de Baix a Mar.
Ballada de sardanes
A les 19 h
A la plaça de Mn. Joaquim Boronat. Amb la cobla La Principal de Tarragona.
VI Concurs de castells de sorra
A les 12 h
A la platja de Baix a Mar. Tres categories. Inscripcions d’11 a 12 h.
Preu:2 €.
Regata Santa Rosalia
A les 12.30 h
Al Club Marítim Torredembarra. Classe: Patí a Vela.
Entrevista l L’alcalde rodenc repassa la caiguda de l’històric cal Guivernau, que havia d’acollir la biblioteca, i tots els problemes originats per les dues línies ferroviàries que travessen el poble, per la costa i l’interior
D.Prats
Arribem a la Festa Major de Sant Bartomeu i si fem balanç d’aquest 2025 ens trobem que ha estat un any força complicat per Roda de Berà.
«Doncs sí, no ha estat un any gens fàcil per al poble. A vegades per la mala sort i altres per culpa dels trens, però continuem treballant i lluitant, perquè sabem que les obres del tercer fil s’han de fer i s’han d’acabar, però els nostres veïns ho pateixen cada dia».
El problema ja no és només el túnel de Roda i que les obres encara duren, sinó que la famosa alternativa ‘per l’interior’ també us passa pel mig del poble.
«Sí, passin per on passin els trens, Roda de Berà sempre els té. Em fa gràcia quan diuen ‘les mercaderies han d’anar per l’interior’ i jo pregunto: ‘per quin interior?’. La nostra única opció vàlida és la més cara i la més complicada, i lluitarem per fer passar les mercaderies en paral·lel a l’AVE. Tota la resta no ens serveix i també ens ‘mata’, ja sigui per la costa, en paral·lel a l’AP-7 o pel que ara en diuen ‘interior’». Veu possibilitats que el conflicte es resolgui a curt i mitjà termini?
«Ara mateix ho veig complicat. De fet, no crec que estigui resolt ni en vint anys. La inver-
sió que s’ha fet al túnel i en el tercer fil no sembla que sigui res provisional. A més, queda molt per fer i molt per parlar amb Adif. Ara hi ha el conflicte de les pantalles acústiques, que de cap manera pot quedar com està projectat, amb pantalles de vuit metres d’alçada a peu de jardins i façanes, amb mides que contravenen la mateixa normativa d’Adif».
I després del tren, arriba l’ensorrament de cal Guivernau.
«A un any vista de ser la nova biblioteca, després d’haver trobat el finançament, de resoldre entrebancs i d’haver aturat les obres per unes troballes arqueològiques, l’edifici es va ensorrar quan s’acabaven de reprendre les obres... és molta mala sort!».
Què s’hi farà en aquest espai i on anirà ara la biblioteca?
«Després de l’ensurt, finalment es va optar per acabar-lo d’enderrocar gairebé del tot i només han quedat algunes arcades que es van considerar d’interès cultural per ajudar a interpretar el que havia estat l’edifici. A la tardor farem un procés participatiu per decidir què es podria fer en el solar, serà un espai públic i visitable, però és clar que no serà un aparcament». Està descartat, doncs, posar-hi la biblioteca?
«La gent ha oblidat massa ràpid la falta d’aigua que hem tingut fins ara» Sequera
«Per nosaltres no tindria sentit posar la biblioteca allà en un edifici nou. Tenia sen-
tit per recuperar un edifici històric, però no ara. Tenim alguna idea i la possibilitat d’ubicar-la en una parcel·la a la zona del parc de l’Era, però no hi ha res clar. Hem començar el procés de nou i buscar el finançament, perquè els terminis dels ajuts europeus ja s’han perdut. Els terminis són
un problema en aquest país i s’ha vist ara amb el magatzem de la Cooperativa, que ens ha costat dos anys de negociacions des del seu esfondrament fer-lo municipal i, de moment, serà un aparcament».
Fa un any estava molt preocupat pel subministrament d’aigua. Aquest estiu respi-
ra una mica millor?
«Estem millor, però hem de continuar insistint per un consum responsable. Ara sembla que no passi res i la gent ha oblidat massa ràpid com estàvem l’any passat. Amb tot el que ha plogut enguany, a la part de dalt del poble, la que encara beu dels pous, ara mateix només li sobren de 50 a 100 m3 diaris».
Va endavant el projecte per connectar la totalitat del poble i Bonastre al CAT? «Sí, és clar! La part tècnica està enllestida, però ara estem buscant com finançar-lo, perquè fer un ramal de canonada nova no és gens barat. Estem intentant que s’hi pugui afegir algun poble més i sumar-hi altres administracions, perquè segur que en un futur seria interessant tancar l’anella de subministrament amb el ramal de l’Alt Camp».
La vostra és una festa major molt arrelada al poble i amb molta tradició. Què en destacaria enguany?
Considerem que la Festa Major ha de ser un reflex de la tradició de Roda de Berà. Durant l’any hi ha moltes opcions i ofertes més innovadores, però Sant Bartomeu és tradició i, en un any que no ha estat fàcil com aquest, el nostre objectiu és que les festes siguin un espai on tothom hi trobi un acte per a ell. Com a novetat enguany tenim una nova zona de bars i de fira al costat del camp de futbol per tal de molestar el veïnat el mínim possible. També hi ha moltes activitats de participació directa amb molt d’èxit, com l’escape room, el concurs de superxef i el concurs de talents, o les ofertes musicals.
I la processó del pa beneït! Per descomptat! La processó i el pregó són dos actes que crec que són especialment importants per a nosaltres.
XtremRace
18:30 h
Zona Esportiva Nou Roda. Una activitat divertida, esportiva i plena d’acció. També hi haurà inflables per als més menuts.
Primera BatuRoda
19:30 h
Amb la batucada SomSarau i altres colles convidades. De la plaça dels Pins a l’ av. Fèlix Martorell
Inauguració de la zona firal
21:00 h Amb SomSarau i altres colles convidades. Zona firal.
Acoustic Comic, amb Cosmic Vocal Group
22:00 h
Zona firal. Cosmic Vocal Group és un quintet vocal que reinterpreta des dels clàssics del pop-rock fins als èxits més recents del dansi-pop i glam-rock.
Nit Remember Hit’s Seguidament
Amb el Dj. Enzo Ferrara i el Dj. Quiles. Zona firal.
Taller de figures de sorra
10:00 h
Platja de la Pallisseta. Arenas Posibles oferirà un taller d’escultures de sorra on els petits, acompanyats de pares i mares, podran fer els seus castells i escultures.
Espectacle infantil “El llop i la màquina del temps” 18:00 h
Pavelló municipal. Conte musicat que explica les peripècies que el pobre llop. A càrrec de la companyia Els tres porquets.
Superchef infantil
19:30 h
Pavelló municipal. Activitat inspirada en el programa de televisió Masterchef. Màxim 20 parelles d’un infant (menor de 13 anys) i un adult.
Concurs “Més que talent”.
22:00 h
Zona firal. Joves d’entre 12 i 30 anys mostraran els seus talents davant d’un jurat format per persones del món artístic.
Djs Cristian Live i David Now Seguidament Zona firal.
Toc de vigília
13:00 h
Església de Sant Bartomeu. A càrrec de la família Nogués.
Concert Swingin’ Band
19:30 h
Plaça de l’Ajuntament. Interpretaran estàndards de jazz, swing i dixieland per a tots els públics en un espectacle amè i didàctic.
Pregó de Festa Major a càrrec d’Enrique Vázquez
Seguidament
Plaça de l’Ajuntament. Enrique Vázquez, veí de Roda, vinculat durant 46 anys a la residència del Banc d’Espanya, on ha exercit com a director els darrers 20.
Lliurament de reconeixements esportius i acadèmics.
A continuació
Espectacle de carrer amb Els Trastok’ts Street Band Seguidament
Acompanyats pel grup de batucada SomSarau i el Ball de Diables de Roda de Berà. Sortida des de la plaça de l’Ajuntament.
Actuació musical de Lexter & Black Mafia Band 21:30 h
Zona firal. El cantant i compositor britànic Lexter ens oferirà un repertori destinat a tots els públics, amb temes de clàssics com Elvis, Sinatra o Barry White.
Espectacle de revista “Loco Loco” 22:30 h
Teatre del Casino Municipal. Preu entrada: general 8€ / jubilats 5€.
Nit dels Dj’s Roda Sona 00:00 h
Zona firal. 7a edició del Festival Roda Sona, amb els Djs Enzo Ferrara, Quiles, Freddy King i de Dj. Bryan, guanyador del 3r Concurs Roda DJ’s Promeses.
Matinades amb els grallers ‘Com feia...?’
8:00 h
Diversos carrers del municipi.
Toc de Festa 10:00 h
A l’església parroquial de Sant Bartomeu. A càrrec de la família Nogués.
Sortida del seguici del Pa Beneït
10:30 h
Pavelló Poliesportiu Municipal. Acompanyats per les autoritats, la Cobla Principal de Llobregat, els gegants de Roda de Berà i el grup de batucada Som Sarau. Els majorals convidaran les autoritats a unir-se a la comitiva, que es dirigirà cap a l’església parroquial on s’hi incorporarà el clergat i s’iniciarà la processó amb la imatge del nostre patró Sant Bartomeu.
Processó del Pa Beneït Seguidament
Pels carrers del municipi. Sortida des de l’església de Sant Bartomeu.
Missa solemne, benedicció de les coques i cant dels goigs de Sant Bartomeu
A continuació Església parroquial.
Rifa de la tradicional Coca del Goig i venda del Pa Beneït en finalitzar la missa Seguidament
Plaça de l’Església.
Concert
13:00 h
Plaça dels Pins. A càrrec de la Cobla Principal de Llobregat.
Ballada de sardanes
18:00 h
Plaça de l’Ajuntament. A càrrec de la Cobla Principal de Llobregat.
XXIVè Trofeu Lluis Marco
18:30 h
Camp de Futbol Municipal. Club Atlètic Roda de Barà i Fundació E. Atlètic Vilafranca, equip de 1a Catalana.
Concert de Festa Major amb l’Orquestra Montgrins
20:30 h
Pavelló municipal. Nascuda el 1884, és l’orquetra degana de Catalunya i una de les més prestigioses del panorama
musical.
Police Line 22:00 h
Zona firal. Police Line és un grup de set músics especialitzat en versions de cançons festives.
Dj. Megy i Dj. Enka Seguidament Zona firal
Ball de Festa Major amb l’Orquestra Montgrins 00:00 h
Pavelló municipal. Preu entrada: general 8€ / jubilats 5€.
Taller de racons 11:00 h
Plaça de la Sardana. Espai lúdic i rotatiu amb set petits racons creatius per als infants.
Campionat de bitlles
11:00 h
Plaça dels Pins. Inscripcions des de les 9:30h fins a 15 minuts abans de l’inici.
Bingo musical 21:30 h
Zona firal
Dj. Jordi Romero i Dj. Adri
Seguidament Zona firal
Partit de futbol
18:00 h
Camp de futbol municipal. Veterans de Roda de Berà vs. Selecció Amics del Futbol +50.
Cantada d’havaneres amb rom cremat i el grup Sons de l’Havana.
18:30 h
Plaça de la Sardana.
Actuació de la batucada
SomSarau
A continuació
Sortida des de la plaça de la Sardana, fins a la zona esportiva Nou Roda.
Espectacle piromusical de fi de Festa Major
Seguidament
A la zona esportiva Nou Roda.
Dj. Quiles i Dj. Mon Blanco
En finalitzar
Zona firal.
Cinema FIC-CAT: ‘L’àvia i el foraster’, de Sergi Miralles
22:00h
A la pedrera de l’Elies. L’òpera prima de Sergi Miralles, interpretada per Carles Francino i Neus Agulló.
Futbol l Agus Gutiérrez, Oriol Subirats, Airan Ruvira, Adrián Alves i Danilo Luchetti han sigut els jugadors
del planter amb més presència
Les pretemporades són temps de provatures per a tots eles equips i també la millor oportunitat per als jugadors del planter per exhibir el seu talent. Luis César ha obert la porta als entrenaments del Nàstic a força jugadors del Juvenil i de la Pobla de Mafumet, però n’hi ha cinc que han tingut més presència en els amistosos i que volen convèncer el tècnic gallec per tirar la porta a terra del primer equip.
Adrián Alves, Oriol Subirats, Airan Ruvira, Danilo Luchetti i Agus Gutiérrez són els jugadors del planter que gairebé no s’han perdut cap amistós aquesta pretemporada. Els joves han donat un cop de mà al míster per gestionar la càrrega de la plantilla del primer equip durant la preparatòria, però també han acceptat de bon grat l’oportunitat en aquests sis duels disputats fins ara.
Adrián Alves i Oriol Subirats jugaran aquesta temporada al Juvenil A entrenat per Joan Oriol. El primer és un migcampista que Luis César ha arribat a utilitzar també en posicions avançades mentre que Subirats és un lateral dret que el tècnic gallec coneix bé.
El TGN Bàsquet es reforça amb el fitxatge de MacKeely Shantz
Bàsquet l El TGN Bàsquet reforça el seu joc exterior amb la canadenca MacKeely Shantz. L'aler, de 24 anys i 1,80 metres, se suma al projecte d'Òscar Pedroche després de despuntar a la lliga universitària del Canadà, on va assolir una mitjana de 17,2 punts en 22 partits al Guelph. Redacció/Cedida
Agus Gutiérrez i Oriol Subirats ja van debutar a la Primera Federació
De fet, el va fer debutar en el darrer partit de lliga. D’altra banda, Airan Ruvira és un
extrem que s’ha incorporat aquest estiu de la Grama per jugar a la Pobla de Mafumet, on jugarà amb Danilo Luchetti, lateral esquerre. Tots dos jugadors s’han beneficiat de l’absència de reforços per a aquelles bandes per acumular minuts. Finalment, Agus Gutiérrez, que s’espera que
també s’incorpori al filial, és un migcampista que també va debutar el curs passat, primer amb Dani Vidal i després sumant més minuts amb Luis César. Entre aquests, Agus, Alves i Subirats són els que més recorregut han tingut a les categories inferiors i també uns jugadors del territori que
El CB Salou suma envergadura i talent amb la incorporació de Pol Saló
Bàsquet l El CB Salou apuntala la plantilla amb el fitxatge de Pol Saló. El jugador de 20 anys aterra a Salou després de jugar dues temporades a Tercera FEB. Format al Barça, Saló aportarà força en el joc interior amb els seus 2,08 metres d'alçada i sumarà el seu talent sota la cistella. Redacció/Cedida
són habituals en els entrenaments del primer equip.
Exemple a seguir
Fer el salt al primer equip i debutar no és una tasca senzilla. Requereix sacrifici, constància i sort, però a la plantilla del Nàstic hi ha un exemple de que és possible.
L’apunt
Christos Almpanis, en l’òrbita grana
El Nàstic continua treballant per reforçar la seva banda esquerra i, segons el periodista Ángel Garcia, Christos Almpanis està ben posicionat a la llista. L’extrem grec de 30 anys ha jugat les últimes tres temporades a l’Andorra i, ara, l’equip del Principat vol la seva sortida per alliberar una fitxa. Segons apunta el periodista, el Cartagena també busca la seva incorporació.
Enric Pujol va saltar del Juvenil A per jugar directament en el play-off d’ascens contra el Real Murcia. El central va ser una aposta de Luis César en un moment que l’equip feia aigües en defensa. Pujol va aportar nivell per assolir la titularitat i el tècnic li va oferir l’oportunitat. Enguany, formar part de la primera plantilla oficialment. Pujol és una rara avis, però també un exemple a seguir per aquestes cinc promeses grana que volen triomfar al Nàstic.
Genocidi l Prop d’un milió de civils hi sobreviuen entre runes i amb greus mancances bàsiques
Agències
El pla israelià per ocupar Ciutat de Gaza ja ha començat. El portaveu militar Effie Defrin va confirmar dimecres a la tarda que s’estaven fent els primers passos per envair la zona. «Hem iniciat les accions preliminars i les Forces de Defensa d’Israel (FDI) ja ocupen els afores de la ciutat de Gaza.
La Brigada Nahal i la 7a Brigada, sota el comandament de la 99a Divisió, operen sobre el terreny a la zona de Zeitoun», va precisar en una compareixença pública. L’anunci va arribar després que el govern de Benjamin Netanyahu hagués enviat al matí l’ordre per mobilitzar 60.000 reservistes per tirar endavant amb l’ocupació de la ciutat de Gaza.
A més, es va decidir ampliar el servei a 20.000 reservistes més que ja estaven en actiu i que ara hauran d’allargar la seva estada a l’exèrcit hebreu.
La decisió es va prendre «després de debats en profunditat sobre el volum de personal
necessari» per continuar amb els plans del primer ministre Netanyahu d’avançar en l’ocupació de la Franja. Les IDF van assenyalar que la
Rússia critica els intents «maldestres» dels líders europeus amb Trump i Ucraïna
Món l Putin adverteix que el debat sobre la seguretat no servirà si no s’inclou Moscou
El ministre d’Afers Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, va advertir que el debat sobre les garanties de seguretat a Ucraïna «és un camí sense sortida» si no es té en compte Moscou. Així ho va indicar el ministre en una entrevista ahir a la televisió russa ‘VGTRK’, dos dies després de la cimera a Washington entre el president dels Estats Units, Donald Trump, el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, i diversos líders europeus i de l’OTAN. Lavrov va criticar que en
aquesta reunió «no es va esmentar ni una sola vegada la seguretat de Rússia» i que, si no es garanteix, «és impossible que hi hagi acords duradors». També va criticar els intents «maldestres» dels líders europeus de canviar la posició de Trump durant la cimera. Lavrov va criticar que el bloc europeu no va aportar «cap idea constructiva» a la cimera i creu que va portar a terme «una escalada de la situació agressiva i poc ètica» del conflicte. En canvi, va assegurar que els Estats Units tenen una «comprensió cada cop més clara» de la crisi.
mesura havia estat aprovada pel ministre de Defensa, Israel Katz, «després que se li presentessin totes les implicacions». Paral·lelament, es
van enviar avisos a la població civil perquè es desplacés cap al sud de la Franja.
Aquest moviment es va produir després que Hamàs
Les pluges donen una treva als incendis que han cremat 391.000 hectàrees a Espanya
Emergència l Malgrat la millora del temps, continuen les evacuacions i el risc
Agències
Les pluges han donat una treva a Espanya en la lluita contra els incendis que, des de fa setmanes, devasten bona part del territori. Segons el Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals, ja són 391.000 les hectàrees calcinades en el que portem d’any i quatre les víctimes mortals registrades. A més, fins ara les autoritats han detingut 37 persones acusades de provocar focs. Tot i que continuen actius una quarantena d’incendis, les precipitacions
caigudes en diverses zones de la Península, especialment a la província de Lleó, estan permetent avançar en les tasques d’extinció i alliberar efectius per centrar-los en altres focus. El president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, va assegurar aquest dimecres que la millora de les condicions climàtiques ha facilitat el control del foc i va anunciar un pla d’ajuda per als afectats, amb 500 euros per a les persones evacuades i fins a 185.000 euros per a aquelles que hagin perdut la seva llar.
servistes. Netanyahu, que inicialment havia de rebre els detalls del pla avui dijous, va demanar al govern i a l’exèrcit que acceleressin els terminis per «ocupar els últims bastions terroristes i vèncer Hamàs».
Fam, bloqueig i èxode
L’avanç militar amenaça de provocar més víctimes i un nou èxode massiu
hagués acceptat les bases per a un alto el foc, segons informava dimecres la cadena Al Jazeera. La proposta implicaria una pausa de 60 dies en els combats i l’alliberament de la meitat dels ostatges que la milícia encara té en el seu poder. Israel, però, no havia respost a aquestes informacions, i va preferir continuar amb el seu pla per ocupar Gaza. El ministre de Defensa, Israel Katz, va confirmar dimecres al matí que havia aprovat el projecte militar per prendre per la força el municipi més gran dels territoris palestins, on malviuen prop d’un milió de persones. La decisió es va produir després d’una reunió celebrada dimarts amb la cúpula militar i d’intel·ligència, en què també es va autoritzar la mobilització dels re-
Dos ferits en esfondrar-se un pis a Badalona
Successos l Dues dones van resultar ferides ahir per l'esfondrament del terra d’un pis en un edifici de Badalona i una quinzena de persones han hagut de ser desallotjades. Segons informen els Bombers, una veïna del primer pis de 71 anys ha caigut a l'habitatge de sota quan ha col·lapsat el terra, en un forat d’uns 3 metres quadrats. ACN
Mentrestant, la situació humanitària continua sent crítica. Nacions Unides i altres organitzacions internacionals calculen que a Ciutat de Gaza sobreviuen entre runes prop d’un milió de persones, famolenques i debilitades després de 22 mesos de bloqueig i ofensiva militar. Les entitats han advertit que una nova ofensiva tindrà «conseqüències catastròfiques» per a la població civil, no només per l’increment de víctimes mortals —Israel ha matat més de 62.000 palestins en aquest període—, sinó també per la separació de famílies i el desplaçament de persones vulnerables enmig d’un èxode caòtic.
Els comandaments israelians han batejat la nova ofensiva com a Carros de Gedeó B, després que la primera fase aprovada al mes de maig no aconseguís els objectius previstos. Tot i que Israel assegura que vol aconseguir la «victòria total» sobre Hamàs, els analistes recorden que la milícia continua activa i que el nombre de combatents es manté similar al d’abans del conflicte. La incertesa i la fam, per tant, continuen.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Ja no tens més dits per comptar. Feliços 21*, la nostra loca del pelo rojo*
k Tribuna k
Reprodueixo literal l’escrit del Joan Vila, empresari de LCPaper de Besalú.
«Insisteixo sovint que el benestar que tenim és fruit del valor afegit que l’economia és capaç de desenvolupar. Des de la passivitat, des del sofà, no es crea valor, i sense això no hi ha benestar. Per aquesta raó és important el treball que crea valor. Al món de l’economia en diem productivitat total dels factors: l’economia del desenvolupament, de l’eficiència, de la recerca i de la innovació. La història ens mostra que bona part d’aquesta productivitat es deu a l’ús de l’energia, tant quan es va inventar el foc, com quan es va utilitzar la tracció animal, la hidràulica o l’eòlica. Però el gran salt que va fer la humanitat en productivitat va ser quan es va saber dominar l’energia fòssil. Allò va permetre que la màquina s’estengués arreu, que acabés naixent l’electricitat, la telefonia, l’automòbil, l’avió, el vaixell… Productivitat és, doncs, en bona part, sinònim d’energia.
Vaig començar a treballar a Papelera la Confianza el 1981 i la productivitat era de 72.000 €/any per persona (euros d’avui). Aquest 2025 serà de 585.000 €/any per persona, 8 vegades més, tot i la mateixa activitat. Quina és la història d’aquesta productivitat?
Conté quatre fases. Aquesta setmana dues fases. La que ve, les dues restants fins a l’actualitat.
La primera fou la de 1981 a 1990, després del segon xoc petrolier i de l’arribada de la democràcia. Tant els costos energètics com els nous drets laborals van fer miques els marges industrials. La solució va ser fer més amb el que es tenia, una acció frugal. Sense crèdit bancari, va fer falta imaginació, coneixement i esforç per modificar la línia de producció de la ‘màquina 1’, amb els mateixos operaris i enginyeria interna. Es va passar de 3.400 tones/any a 14.000 t/any incorporant maquinària d’ocasió, modificant, estalviant energia i construint una màquina de recobrir paper amb polietilè per extrusió. La segona fase fou purament energètica. La crisi de la pesseta el 1992 va suposar una pèrdua greu de competitivitat que es va resoldre amb la central de cogeneració amb un motor de 6,5 MW. Allò va ser clau per començar un camí on l’eficiència energètica ha estat sempre present. L’èxit financer, tecnològic i d’equip humà va ser impressionant, fet que va impulsar l’empresa a fer més inversions amb els mateixos esforços. Així es va ampliar la central amb un nou motor de gas de 6 MW, es va fer el parc d’alta tensió de 132 kV i es va construir la màquina 2, sempre amb el far de l’eficiència energètica. Així va ser com es va superar la crisi dels 90. Tant a la primera part com a la segona part de l’article vull destacar un aspecte, per mi clau. La competitivitat es dilueix i fa miques tenint en compte que el 2015 va començar a caminar el projecte que veu la llum aquest 9 de juliol del 2025, la posada en servei el parc fotovoltaic més gran de les comarques gironines a la seu de LCPaper. La construcció ha trigat 9 mesos. Però la tramitació gairebé 10 anys! Gran part d’aquest termini vergonyós es troba en els mecanismes burocràtics i administratius. Les «males llengües» diuen que, en 6 mesos als Països Baixos, estan superats i solucionats aquests tràmits.
Editorial
Després de les tràgiques conseqüències de la DANA al País Valencià nombroses localitats van començar a treballar per prevenir els efectes de les inundacions.
A Tarragona, aquest fenomen també va provocar forts aiguats i el desbordament del canal de la Móra, que va deixar cases inundades i persones que van haver de ser rescatades.
L’Ajuntament va anunciar diverses mesures per a prevenir els augments sobtats del cabal d’aigua, com la neteja del canal, imprescindible, o la instal·lació d’un tanc de tempestes amb capacitat per a emmagatzemar 1.000 metres cúbics d’aigua.
Ara, el consistori ha licitat la col·locació d’almenys vuit sensors que seran capaços de detectar l’augment descontrolat del cabal i generar alertes en temps real. Aquests aparells s’installaran en vuit punts qualificats de crítics, essencialment zones inundables i que acostumen a emmagatzemar molta aigua en situacions de tempesta. La tecnologia ha de ser l’aliada per a combatre els efectes del canvi climàtic o, almenys, prevenir les afectacions més greus. Tant de bo les pròximes actuacions en matèria de prevenció arribin sense la necessitat d’una tragèdia com avís.
k Tribuna k
Aquest estiu estrany pot ser un bon moment per a la reflexió. Tot canvia a una velocitat vertiginosa, i la pregunta clau és si s’està actuant en conseqüència
A Catalunya constatem una transició energètica excessivament lenta, una política de regadius erràtica i, sobretot, una manca de coratge per a desfer-se de certes idees que, amb el pas dels anys, s’han convertit en dogmes immutables. Uns dogmes que dificulten avançar cap a un nou model territorial i ambiental adaptat als reptes actuals
Un exemple claríssim d’aquesta inèrcia el trobem en la gestió forestal. Als anys seixanta i setanta del segle passat, amb la mecanització del camp, es van dur a terme actuacions agressives per a guanyar superfície cultivable, sovint de baixa qualitat, a costa dels boscos. Com a reacció, amb la recuperació democràtica, es va impulsar una legislació fortament protectora de les masses forestals existents i es van crear les condicions perquè creixessin. Aquelles normatives, combinades amb altres factors, van ser un èxit; però avui aquest èxit s’ha convertit en un problema, i ningú gosa afrontar els canvis estructurals que caldria fer
A la societat —especialment a les àrees urbanes— s’ha consolidat una visió idealitzada del territori, en què
Jordi Sala President de la Institució Catalana d’Estudis Agraris
tallar un arbre es considera un atemptat ecològic i no pas una actuació de gestió responsable. Aquest patró es repeteix en molts altres àmbits, en els quals es paralitzen iniciatives necessàries davant el temor de perdre suport electoral urbà Fa falta valentia política i un discurs clar que expliqui a la ciutadania la necessitat d’un nou model territorial, energètic i ambiental. Aquest discurs hauria de contemplar, com a mínim, tres eixos principals.
Fa falta valentia política i un discurs clar que expliqui a la ciutadania la necessitat d’un nou model territorial, energètic i ambiental. Aquest discurs hauria de contemplar, com a mínim, tres eixos
En política energètica, cal accelerar la transició energètica i ocupar territori quan sigui imprescindible, sota criteris clars: prioritzar les zones agrícolament poc o gens productives; fomentar la compatibilitat entre agricultura i instal·lacions fotovoltaiques; prohibir la instal·lació d’aquestes en terrenys de regadiu, actuals o previstos, i utilitzar-les també per a esponjar
i ordenar algunes zones forestals. Pel que fa a la política de regadius, és necessari impulsar decididament la modernització del regadiu i eliminar el reg a manta; introduir cultius rendibles per a l’agricultor però amb baixa demanda hídrica, i prioritzar els regadius de suport com a eina per a afavorir l’arrelament poblacional al territori. Finalment, en política forestal, cal modificar la legislació per a facilitar la neteja de boscos, recuperar terrenys agraris i afavorir un paisatge en mosaic; formar tècnics especialitzats en gestió forestal moderna i mà d’obra qualificada; divulgar les diferents possibilitats de rendibilitzar la fusta que ofereixen les noves tecnologies, i substituir el concepte de protecció passiva pel de gestió activa en espais naturals i masses forestals. I, sobretot, és imprescindible una campanya informativa i pedagògica adreçada a la ciutadania que expliqui, d’una manera clara i honesta, que aquestes accions són essencials per a afrontar la mitigació del canvi climàtic, protegir la biodiversitat i preservar l’equilibri territorial. És hora de prendre decisions valentes. I de fer-les entendre.
Francesc Mauri Meteoròleg @meteomauri
k Tribuna k
Els arbres de la riera de la Bisbal.
Arran de la tala programada de vuitanta-un arbres a la riera de la Bisbal, en el marc d’un projecte de renaturalització impulsat pel govern local encapçalat per Kenneth Martínez (PSC), vull fer aquesta crònica com a acte de protesta davant una retallada de drets executada a cop de motoserra. Aquesta acció contradiu frontalment les demandes ciutadanes, expressades de manera clara i contundent en els pressupostos participatius de l’any 2022, on 349 persones van votar a favor de plantar més arbres sent una de les guanyadores i comptava amb una partida de 48.000 euros al pressupostos participatius.
També vull posar de manifest el contrasentit d’anunciar i executar un projecte de renaturalització d’una riera talant 81 arbres, sense ni tan sols plantejar-se la possibilitat de trasplantar-ne alguns per preservar-los.
Entrant en el nucli de la qüestió —i mai millor dit—, parlem dels arbres des de la perspectiva d’una clara vulneració dels drets ciutadans per part de l’equip de govern municipal. En lloc d’invertir els 48.000 euros assignats als pressupostos participatius per plantar arbres, es van gastar 17.000 euros en un inventari d’arbrat i en el disseny d’un pla d’intervenció i plantació —que, val a dir, no responia a la voluntat popular— i no es va destinar la resta del pressupost (31.000 euros) a plantar els arbres acordats, que haurien d’haver estat identificables com a «els arbres dels pressupostos participatius».
Cal destacar que aquest inventari, anomenat Pla estratègic de l’arbrat viari amb els criteris de plantació i reposició en l’arbrat viari i espais verds, estableix en el seu contingut la conservació dels arbres sempre que estiguin sans i siguin viables, evitant-ne la tala i prioritzant-ne el trasllat com a alternativa. Per tant, s’entén que deuen existir informes que acreditin de manera clara que l’única opció possible era la tala, tot i que aquesta decisió entra en clara contradicció amb la voluntat popular de tenir més arbres al municipi, perquè
partim de menys 81.
Des del meu punt de vista, aquesta actuació demostra de forma clara i diàfana un menyspreu a la voluntat del poble. Els pressupostos participatius no són una promesa electoral: són un exercici de democràcia directa, una expressió viva de la participació ciutadana. Quan no es compleixen, es trenca un vincle de confiança fonamental entre institucions i ciutadania, cosa que afavoreix l’abstenció i la desafecció. Per a qualsevol persona que va participar en els pressupostos participatius de 2022, la tala de 81 arbres envia un missatge nítid: participar no serveix de res. Cal deixar clar que, segons la meva opinió, Mariona Figueres, regidora de Participació Ciutadana en aquest mandat, no té cap responsabilitat directa en aquesta qüestió. El projecte dels pressupostos participatius del 2022 no el va gestionar ella, i el projecte de les rieres depèn de les regidories d’Urbanisme i Medi Ambient, amb la direcció de l’Alcalde com a cap de Govern. Pel que fa al projecte general de renaturalització de les rieres del municipi, no en qüestiono el fons. Tanmateix, considero que la decisió de destinar 162.000 euros a talar 81 arbres hauria d’haver inclòs l’estudi d’alternatives, com el trasllat d’alguns exemplars a altres punts del municipi. Naturalitzar no hauria de voler dir eliminar arbres amb una antiguitat d’entre 25 i 45 anys. Per exemple, a la urbanització Torreblanca, fa anys que es demana alguna mesura per mitigar els sorolls de l’N-340 i de l’entrada de l’AP7-7. Els arbres talats podrien haver estat replantats allà com a barrera natural contra la contaminació acústica. I, a més, es podria haver fet amb part dels 31.000 euros que van quedar sense gastar dels pressupostos participatius de 2022, possibilitant el
trasplantament que creiem podria estar entre deu i vint arbres.
En aquest context, és legítim preguntar-se com pot ser que la Fundació Biodiversidad acceptés finançar un projecte que contemplava la tala de vuitanta-un arbres. Des de la Federació Xarxa Vendrellenca obrirem un expedient per esbrinar si aquest fet es va tenir en compte a l’hora de concedir la subvenció. A més, proposarem que en futures convocatòries es valori degudament la presència d’arbres i es fomenti la seva preservació. És essencial apostar per protegir la vida, no eliminar-la, quan es parla de renaturalitzar, perquè fer-ho envia una missatge contrari a la gent.
En aquest sentit, considero que seria útil aplicar la Norma Granada, elaborada per l’Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, com a eina per valorar econòmicament els arbres. Aquesta normativa pot garantir que la tala indiscriminada no surti gratuïta i serveixi com a element dissuasiu. Crec que l’Ajuntament del Vendrell hauria d’incorporar aquesta norma dins del seu marc normatiu local per assegurar que, si en el futur l’alcalde o qualsevol altre decideix tornar a talar arbres, hi hagi una contrapartida clara i una responsabilitat administrativa associada.
Acabo aquesta crònica sobre la retallada a la participació ciutadana, recordant a l’equip de govern que no es pot governar d’esquena a la ciutadania. Accions com aquesta sacsegen els fonaments de la democràcia. Fer participar la gent en uns pressupostos participatius per després incomplir els acords genera desconfiança en el sistema. I aquesta desconfiança, senyor Martínez, és especialment perjudicial per a aquells que, com jo, creiem profundament en la democràcia i en la participació activa de la ciutadania. I també vull recordar a la gent que per plantar cara a qui retalla els drets a través dels troncs dels arbres al Vendrell, hi ha les urnes cada quatre anys per posar-los en el seu lloc. Per tant, no defalliu ni us desespereu, perquè podem fer-los fora.
Tribuna
Fa escassos mesos es va trencar el consens en un projecte comú anomenat Àrea metropolitana i que promet grans avenços en aspectes clau, amb afeccions directes sobre la població que habiten el territori, com mitjans de comunicació i serveis diversos a compartir. Unes imatges inicials d’unitat s’han vist truncades en aquest cas per la localització de la nova estació intermodal ferroviària projectada inicialment sota de l’Aeroport de Reus, i traslladada posteriorment prop de Vila-seca, a l’encreuament de vies del corredor mediterrani i de l’actual línia Tarragona–Vila-seca-Reus. Les aspiracions de l’Ajuntament de Tarragona d’apropar aquesta infraestructura al seu municipi han provocat l’escletxa.
Sobre aquest darrer tema cal fer una reflexió pausada i pensada pel que fa a motivacions i compatibilitats. Hi ha una sèrie d’evidències que cal tenir en compte. Una instal·lació com l’aeroport, amb importants repercussions econòmiques sobre la regió, necessita tenir connexió amb línia d’alta velocitat amb el sistema d’aeroports catalans. La capital catalana, amb una instal·lació aeroportuària a El Prat – Barcelona a punt d’arribar a la seva màxima capacitat projectada (55.000.000 de passatgers), i incrementant any darrera any el volum de persones transportades, aviat haurà de fer servir els aeroports tant de Girona com el de Reus com a terminals satèl·lit. Això només serà possible si es pot garantir que les tres infraestructures disposin d’una connexió ferroviària ràpida, amb trens d’alta velocitat, que en qüestió de 30 – 45 minuts derivin els passatgers d’un dels aeroports fins a l’altre on tindrà el vol de codi compartit. Per tant és lògic i evident que la nova estació intermodal ha de ser el més a prop possible de les nostres infraestructures aèries. Una segona evidència fa referència al lloc escollit per projectar i construir la nova estació ferroviària intermodal, prop del municipi de Vila-seca i també prop de l’Aeroport. Aquesta terminal està planejada al punt concret de creuament de la tradicional línia ferroviària Tarragona–Vila-seca–Reus, a una alçada superior i amb pas de rodalies i mercaderies, amb la línia ferroviària del corredor del mediterrani Barcelona–València, a una alçada inferior, i que passant prop de l’aeroport enllaça amb l’estació del Camp de Tarragona a Perafort. Aquest fet de connectar les dues línies (convencional i alta velocitat) a diferents nivells, junt amb la futura xarxa de tramvies, amb parada a la mateixa estació, converteix aquesta instal·lació en un veritable nus intermodal. El tramvia, amb obres programades en curt termini, disposarà de tres línies amb direccions Cambrils, Tarragona i Reus, a l’estil estrella de mar. Tot plegat convertiria el nostre territori en una veritable Àrea metropolitana, comunicant els principals nuclis poblacionals i principals zones turístiques, amb infraestructures tant de mobilitat, universitàries, hospitalàries, port, aeroport...
El darrer argument que m’agradaria remarcar és el fet que les dues estacions intermodals no són incompatibles. Una no exclou l’altra. L’estació intermodal programada a Vila-seca, sobre unes línies ferroviàries en funcionament de fa anys i amb l’Estudi informatiu del projecte ja presentat ara fa més d’un any, té uns terminis d’execució molt més propers, amb unes previsions de projecció, construcció i posada en marxa d’un màxim de cinc anys. La futura estació intermodal planejada a l’Horta gran a Tarragona, sobre unes infraestructures actualment inexistents i uns estudis i projectes tot just començant, requerirà d’un termini molt més llarg per poder-se portar a terme. Els motius d’aquesta nova estació també són de ben segur, diferents de la projectada a Vila-seca, cobrint necessitats i possibilitats complementàries de la primera. Tenint en compte totes aquestes raons, sembla important aplicar la lògica i tractar les dues installacions de forma individual, no retardant ni negant cap d’elles, les dues igualment importants i necessàries, i especialment una d’elles de molt urgent.
Eduard Brota Enginyer Tècnic Industrial
Tarragona
Antonio Costa Roca.
Ha mort als 95 anys.
Isabel Rubio Martínez.
Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori.
Cancianila Castro Grima.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Reus
Siscu Ramirez Moreno.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori.
Saturnino Granero Vega.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Josep Mercader Bertomeu.
Ha mort als 80 anys.
Maria Assumpció ‘La Ton’
Ambròs Anguera.
Ha mort als 91 anys.
Antonia Talamino Perez.
Ha mort als 89 anys.
Puigdelfí
Jordi Garcia Puyo.
Ha mort als 48 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Sant Sebastià.
El Catllar
Maria Dolors Ortiz Mañe.
Ha mort als 62 anys.
Música l La formació oferirà peces de Hans Gál i Ástor Piazzolla
Redacció
El Museu Pau Casals continua aquest dissabte 23 d’agost amb la programació del cicle Música als Jardins, una proposta que omple de vida cultural l’espai exterior de la casa del mestre al Vendrell. Després de l’èxit de les dues primeres actuacions, arriba la tercera cita amb el concert del Trio Brisa, que tindrà lloc als jardins del museu de les 19.30 a 20.15 hores.
La formació està integrada per tres germans, tots ells músics professionals, que han decidit unir-se aprofitant
la seva complicitat personal i artística per consolidar-se com a trio de cambra. El seu objectiu és fer arribar al públic el repertori escrit per a aquesta formació, obres d’altres autors i arranjaments propis, sempre amb un esperit de proximitat. El Trio Brisa ha actuat en escenaris com el CaixaForum de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya i el Museu de Menorca, i ha rebut formació de cambra de mestres reconeguts com el Quartet Casals, el Shanghai Quartet, Lorenzo Coppola, Kennedy Moretti i diversos membres de BandArt.
En aquesta ocasió, el grup presenta un programa que combina elegància i intensitat. S’interpretarà la Serenade for Clarinet, Violin and Violoncello de Hans Gál (1890-1987), amb els moviments Cantabile, Burletta, Intermezzo i Grazioso, i la Suite del ángel d’Ástor Piazzolla
(1921-1992), composta entre 1962 i 1965 i formada per Introducción, Milonga, Muerte i Resurrección. Una selecció que promet emocionar i captivar els assistents.
L’aforament és limitat a un centenar de places i les entrades s’han de comprar anticipadament a la plana web
ticketsonline.paucasals.org
També es pot trobar informació i fer reserves a www. paucasals.org, al telèfon 977 684 276 o al correu electrònic museu@paucasals.org
El museu amplia horaris durant l’estiu: de dimarts a dissabte, de 10 a 14 i de 16.30 a 20 h, i diumenges de 10 a 14 h.
21/03 al 19/04 ÀRIES
Et costarà prendre decisions, però la situació t’obligarà a fer-ho com més aviat millor amb fermesa. No esperis o altres s’avançaran a tu.
LLEÓ
23/07 al 22/08
No siguis tan pessimista ni detallista en assumptes del cor o respecte a la relació dels altres, això et portaria problemes. Viu més la teva pròpia vida.
SAGITARI
22/11 al 21/12
De moment els teus projectes laborals van ben encaminats. Només és la teva inquietud la que pot provocar retards o malentesos.
TV local
20/04 al 20/05
Avui t’explicaran secrets o et veuràs embolicat en una relació estranya on es barrejaren assumptes ocults d’índole sentimental.
23/08 al 22/09 VERGE
És la teva imatge personal la teva seguretat en actuar el que et farà avançar avui en els teus assumptes. Demostra seguretat.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Situacions favorables per al teu progrés personal es veuran accentuades pels teus reflexos, que et faran captar totes les oportunitats.
CANAL REUS TV
10:30 (Re)poblem
11:00 Colours on tour
11:30 La comarcal (r)
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies
14:30 Concerts privats
15:00 Notícies (r)
15:30 La comarcal (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Converses connecticat
19:00 Nex estiu
20:00 Notícies (r)
20:30 Fot-li
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Nex estiu
23:30 Efecte mosaic. Tarda
21/05 al 20/06
Temes financers alteraran el teu ordre de treball un cert mal humor complicarà la relació amb els altres. Utilitza la diplomàcia arribaràs a tot.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva situació en la parella es tornarà inestable són possibles alguns enfrontaments sense gaire importància, però que alteraran els teus nervis.
20/01 al 18/02 AQUARI
Un possible cansament general o una certa tendència depressiva podria fer-te perdre una bona ocasió avui. La nit promet un retrobament.
21/06 al 22/07 CRANC
Jornada complicada per esdeveniments dels més propers que et faran perdre temps algunes oportunitats en la teva tasca.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Molt bons moments per a la vida social en general, que vindrà acompanyada de sorpreses trobades que seran profitoses per avançar.
19/02 al 20/03 PEIXOS
L’ambient familiar es farà de nou més feixuc requeriran la teva presència per solucionar assumptes força complicats. Podràs amb tot i més.
10:30 Hospital de proximitat
11:00 (RE)Poblem 11.30 7Ciències+ 11.35 Ben sonat 12:00 Caminant per Catalunya 12:30 7Ciències+ 12.35 Ben sonat
13:00 (RE)Poblem 13:30 Hospital de proximitat
14:00 Notícies 12 14:30 Hospital de proximitat 15:00 (RE)Poblem 15.30 7Ciències+ 15.35 Ben sonat 14:00 Notícies 12 14:30 Hospital de proximitat
15:00 (RE)Poblem 15.30 7Ciències+ 15.35 Ben sonat
16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic Estiu
18:00 Aventurístic
18:30 Hospital de proximitat
19:00 Notícies en Xarxa. Estiu
20:00 Notícies 12
20:30 Converses Connecticat
21:00 Aventurístic
21:30 Fem Festa. Tarragona
22:00 Notícies 12
22:30 Converses Connecticat
23:00 Aventurístic
23:30 Fem Festa. Tarragona
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Segones portes que hom col·loca davat l’existent. 2. Territori d’un emir. Preu alt. Centre de la cua. 3. Crema de llet. Doni’s un descans faci festa avui. 4. Dos angles rectes junts. Relacionat amb el camp. Dimoni girat i sense narius. 5. Lletra. Banús. Crit. 6. Festa de desembre. Nota. 7. Gat sense cap. Líder sense cames capgirat. Enclusa girada. Cap de rei. 8. Acumular diners per la dreta. Cabal. 9. Relatiu a l’os més ample. Acompanya el tro. 10. Nota girada. Instrument al qual falta una corda. Libel sense límits. 11. Policia nazi. Semblant a un sainet. 12. Principi d’acord. Normalment acaba el juny. Això que llegeix ara mateix. VERTICALS: 1. Va néixer el 1918. Mitja casa. 2. Romà sense cap. Pot ser d’escuma o de molles. 3. Sal de l’àcid nítric. Miri’l sense una nota. Zero trencat. 4. Forat al vestit. Genialitat. Suc sense vores. 5. Comença la ràbia. Sofrir una torsió. 6. Difícils de caràcter. 7. Una altra d’igual seria un partit corrup- te. La sap molt llarga. Cap de dimoni. Sodi capgirat. 8. Ànecs. Pertanyent al nas. Final del fred. 9. Raïm sense grans. Tàntal. Simbolitzat com Li. 10. Triturada. Una toga romana. 11. Enmig del mes. Gra ple de vi. Poc enèrgic desordenat. 12. Nascut a Ginebra. Residu capgirat del porc. Dues de cinema.
TARRAGONA:
Larrea Clausell C.B.
Enginyer Cabestany, 2 Telèfon 977 216 959
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva
Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Ornosa Gispert, M. Teresa
Raval de Santa Anna, 58 Telèfon 977 343 018
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Vidal Cañas, Nuria Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712
VALLS:
Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763
EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente
C/ Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel De matinada la nuvolositat minvarà progressivament i durant el matí el cel romandrà serè o poc ennuvolat en general, tret del terç nord i quadrant nord-est on estarà entre mig i molt ennuvolat. A partir de final del matí la nuvolositat augmentarà al mateix temps que creixeran nuvolades que localment deixaran el cel cobert a la meitat nord del territori.
Temperatura La temperatura mínima serà entre lleugerament i moderadament més baixa. La màxima serà semblant, lleugerament més alta a punts del litoral i prelitoral sud.
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano y ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR PARA COMUNIDADES. ECONÓMICO. Tel: 624.859.287
CARPINTERO, EBANISTATel. 623.387.479
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
EVA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 613.835.182
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MASAJISTA NAOMI. Tarragona. Tel. 613.955.039
Un dels imprescindibles de la nit tarragonina està d’aniversari. La Sala Zero fa, aquest curs que tot just comença al setembre, 25 anys d’història. Una extensa trajectòria que els ha consolidat com un dels referents de l’oci nocturn de la ciutat. Per celebrar-ho, no es pot fer altra cosa que no sigui una gran festa, i d’això, la Sala Zero n’és experta. S’està cuinant una programació d’allò més especial, que tindrà l’essència del local del carrer de Sant Magí, amb alguns grups locals, de tribut o emergents, però també, per descomptat, d’altres de més consolidats i, fins i tot, de l’estranger. L’organització ja ha fet públics els primers artistes confirmats. El programa donarà el tret de sortida el divendres 12 de setembre a les 21 h. amb el concert del grup de rock tarragoní, Superatomica. Això tan sols serà l’inici d’un curs replet de concerts. Al llarg d’aquest any d’aniversari, passaran per l’escenari de la Part Baixa de la ciutat, artistes com Ángel Stanich, Delafé y las flores azules, la balear Maria Hein o Mama Ladilla. També s’han anunciat concerts de d’artistes i conjunts internacionals com el grup francès Ryder the Eagle, els belgues The Names, els britànics Transmission o el cantautor argentí Axel.
Ángel Lopera, copropietari de la Sala Zero, explica que «aquest és només un primer anunci del tot el que farem aquest curs. Volem anar més enllà de la música en directe i preparar algun acte o activitat especial». El llegat que deixa la sala a Tarragona és innegable. «La Sala Zero està en un equipament cultural tarragoní amb una història de més de 50 anys. Aquí on som ara, abans hi havia negocis històrics com La Geganta o La Canela», assegura. Pel que fa a la programació, el propietari deixa clar que la de l’aniversari té una línia continuista: «La idea de la sala sempre ha estat ser molt oberts pel que fa a les propos-
Cultura l Delafé y las flores azules, Mama Ladilla, Axel o Maria Hein són alguns dels noms dels primers artistes confirmats de la programació d’aniversari de la sala de concerts
25 anys de la Sala Zero oferint la millor música i festa a la tarragonina
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
tes i esperem superar les 100 jornades de concerts durant aquest any del 25è aniversari». «Tenim producte emergent i consolidat. Per exemple, els dos artistes argentins que venen —Axel i Mery Granados— són molt reconeguts a l’Argentina i molt més d’estadi que no pas de sala», afegeix. El mes de juny del 2024, uns ruixats van fer enfonsar el fals sostre de la sala. Com a conseqüència, va entrar molta aigua a l’equipament i van quedar malme-
Un inici local
El grup tarragoní Superatomica encetarà el programa el 12 de setembre
sos diferents materials i equips tècnics. «Estem en mans d’advocats per lluitar la indemnització a l’asseguradora. Ens vam haver d’endeutar demanant crèdits i, després de tenir la sala tancada tot aquell estiu, la vam poder reobir renovant el material malmès. Estem segurs que ens en sortirem», conclou Lopera. Rafa J. Larrañaga
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Martí Vilà, opció desitjada per cobrir el lateral esquerre del Nàstic Futbol
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Rafa J. Larrañaga [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Projecten un pàrquing d’autocaravanes de 150 places a tocar del Cementiri General Reus
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Els agents de la Guàrdia Urbana de Reus tindran tasques adaptades a partir dels 57 anys Seguretat