Societat 4
L’Associació Pinball Tarragona: un espai per tornar al passat a través del joc
Camp de Tarragona 8
Veïns de la Pineda denuncien soroll i esquerdes produïdes pel desviament de trànsit cap al carrer Hipòlit Làzaro
Opinió 13 Xavier Allué. Corruptes i corruptors: «No calen tractes de favor, construeixen el favor i l’integren en les lleis abans de publicar-les»
Esports
Ahir al matí va anunciar l’arribada de José Manuel Calderón, però a la tarda i després de queixes d’aficionats es va disculpar i va dir que no formalitzaria la incorporació 12
Tarragona
La Biblioteca
Tarragona 5
Desenes de persones van gaudir de la Sindriada als Mercats, un dels actes més tradicionals de Sant Magí
Pepita Ferrer serà el doble de gran del que s’havia plantejat
L’executiu promet ampliar la inversió fins als 8 MEUR, sis més que els previstos pel govern anterior l 8
Reus
Dr Prats i Lluís Sánchez, caps de cartell de les festes de la Misericòrdia
La programació inclou més de 150 actes amb una gran varietat d’actes de carrer per a tots els públics l 6
Baix Penedès
El Vendrell vol triplicar en un any les multes per abocaments il·legals
Ha activat un pla de xoc perquè «aquest problema desborda la capacitat dels serveis municipals» l 9
Reus l 7
L’Ajuntament exhaureix les places d’ajuts per a emprenedors i obre la llista d’espera
L’espai de l’antiga plataforma del Miracle es delimitarà amb una tanca de fusta Tarragona l 3
L’Hospitalet de l’Infant l 9
Un operatiu contra el ‘top manta’ intervé 1.500 peces de roba falsificades
Cultura l Ha redimensionat la proposta de l’anterior executiu, passant dels 1.300 als 2.471 metres quadrats
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona invertirà 8 milions d’euros en la construcció de la nova Biblioteca Pepita Ferrer. El govern municipal (PSC) ha apostat per redimensionar la proposta que van plantejar ERC, Junts per Tarragona i la CUP durant el mandat passat. L’executiu socialista ha decidit quadruplicar el pressupost previst inicialment d’1,8 milions d’euros, així com duplicar la superfície final del futur equipament. El juny del 2022, l’anterior govern va licitar la redacció del projecte bàsic i educatiu per a l’ampliació i reforma de la Biblioteca de Torreforta. Aquesta disposaria de 1.300 metres quadrats i ocuparia un espai del Mercat de Torreforta que actualment està en desús, segons els plecs tècnics. El gener del 2023, es va adjudicar el contracte, el qual es va resoldre el passat mes de març per mutu acord entre l’Ajuntament i l’empresa guanyadora. La companyia ha rebut 28.000 euros de compensació pels treballs que havia fet fins al moment de l’extinció.
L’executiu actual va frenar aquest procediment perquè
Les obres podrien inciar-se a finals de l’any vinent o principis del 2027
considerava que el plantejament que s’havia fet no era «òptim». Així ho explica la consellera de Cultura, Sandra Ramos, qui assenyala que «els espais previstos eren abso-
Ramos, sobre la Biblioteca provincial:
Cultura l La comissió mixta no es reuneix des de fa més d'un any
J. Bugarin
La comissió mixta per a construir la futura Biblioteca Provincial de Tarragona —formada per l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament— es va reunir per última vegada el 27 de juny del 2024. Des de llavors, no han tornat a trobar-se. «Esperem que puguem tenir
notícies aviat», afirma la consellera de Cultura del consistori tarragoní, Sandra Ramos, després de ser preguntada sobre la data de la pròxima reunió. «Nosaltres ja estem treballant i el que m’interessa és que quan surti, surti bé», indica l’edil. Un dels aspectes que queda
pendent és l’emplaçament final del nou equipament: «S’ha de definir on és l’espai més apropiat perquè la Tabacalera és molt gran i hi ha diverses possibilitats». «És el que s’ha d’acabar de tancar, però necessitem que el Ministeri de Cultura acabi de confirmar realment la ubica-
lutament insuficients per fer una biblioteca de les que entenem del segle XXI». A més, apunta que «per poder accedir-hi, primer havies d’entrar al mercat». «Els tècnics de
Cultura i els d’Arquitectura ens deien que aquesta proposta no era la més adequada», assegura l’edil. Aquesta setmana, l’Ajuntament ha tornat a licitar la
ció», afegeix Ramos. I és que el ministre Ernest Urtasun, va generar certa confusió durant la seva darrera visita a Tarragona el passat mes de gener, quan no es va voler mullar sobre la ubicació de la Biblioteca provincial.
Proposta al Parlament La no concreció del futur equipament va arribar la setmana passada al Parlament de la mà de Junts per Catalunya, que va presentar una proposta de resolució perquè la Generalitat insti el Ministeri a desbloquejar el procés.
redacció del projecte. Aquest cop, però, en forma de concurs. Ara, la superfície prevista per al nou equipament és de 2.471 metres quadrats. Ramos indica que el nou edifici «agafarà part del mercat i una de les sales infantils de lectura de l’actual Pepita Ferrer». També afectarà una part el centre cívic. La consellera recorda que Ponent és «una de les zones de creixement de la ciutat» i, per tant, calia tenir «els metres quadrats indispensables» per cobrir la demanda actual i futura. En aquest sentit, apunta que s’han definit les necessitats en «el Pla d’Usos que s’ha treballat amb la Generalitat».
Fent calaix
Els pressupostos del 2024 contemplaven una partida d’1,9 MEUR per a la nova Biblioteca Pepita Ferrer i els comptes d’aquest 2025, una altra d’un milió. Segons el pla d’inversions plurianuals del govern municipal, està prevista una reserva de 2,4 MEUR per al 2026. «Hem anat fent calaix i els diners no ens faltaran», remarca la segona tinent d’alcalde, qui apunta que les obres podrien començar «a finals de l’any vinent o principis del 2027».
Encara caldrà esperar una mica més per a la futura biblioteca de Sant Pere i Sant Pau, ja que ara s’està prioritzant la de Torreforta. Això sí, Ramos explica que ja s’han adjudicat les obres del Punt de Lectura del barri cooperativista: «Serà un espai petit, però, com a mínim, es donarà el servei perquè tindrà préstec interbibliotecari i hi haurà activitat per fomentar la lectura».
per
Urbanisme l Es tancarà aquest espai a l’espera de les obres de renaturalització. El projecte es presentarà al setembre
John Bugarin
La plataforma del Miracle ha desaparegut completament i ha deixat un gran buit en el front litoral urbà de Tarragona. Tal com es va anunciar fa tres mesos, l’Ajuntament té previst presentar el projecte de renaturalització d’aquest espai al setembre. Mentrestant, el consistori ha pres la decisió de delimitar la zona que ha quedat descoberta després la demolició del mamotreto. A finals de juliol, va licitar un contracte menor per al servei d’instal·lació de tanques de fusta amb doble travessera en tot el perímetre.
Igualment, es col·locarà una barrera abatible que permeti l’entrada dels serveis municipals. Els treballs tindran una durada de set dies i el pressupost estimat és de 15.125 euros (IVA inclòs). L’objectiu és «regularitzar l’accés a la nova zona obtinguda al pas de vianants i vehicles», segons l’informe justificatiu. En el document, s’exposa que l’enderroc de la plataforma «ha deixat un espai lliure que ha de ser convenientment ordenat». La demolició del mamotreto va finalitzar el passat maig, després de dos mesos d’obres. Des de llavors, l’empresa
adjudicatària —Opera Catalonia— ha estat executant la segona fase, que consistia en el reciclatge dels materials d’aquesta estructura, que feia 150 metres de longitud i tenia uns 6.000 metres quadrats. En total, s’han retirat 12.000 tones de formigó, que la companyia ha traslladat a la seva planta de Calafell per triturar-les i transformar-les en nous àrids aptes per a futures construccions.
Pendents del projecte
L’Ajuntament està acabant de definir un projecte de renaturalització que veurà la
Sant Magí l La Brigada Municipal ultima aquests dies els preparatius per tal que els carros de Sant Magí llueixin com cada any el 18 d’agost amb l’Arribada de l’Aigua. I és que els jardiners d’aquest servei municipal són els encarregats d’engalanar amb motius vegetals i florals els carros enramats provinents de la Brufaganya.
Enguany, als 8 carros, s’hi suma de nou la Carrossa del Sant —recuperada pels veïns i veïnes del Portal del Carro, l’Associació Amics de la Part Alta i la Confraria de Sant Magí després d’uns anys d’absència.
Els carros es guarneixen d’heura i fulles de palmera, a més de la imprescindible alfàbrega. També es recupe-
oferirà tres espectacles de poesia,
Cultura l TarrAQUAnins, el cicle d’espectacles familiar sobre la cura de l’aigua de l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona, pugen de nou a l’escenari per Sant Magí. La proposta d’Ematsa per al públic infantil es presenta, un any més, en el marc de les festes dedicades al patró de l’aigua. Inaugurarà el cicle, el divendres 15, Núria
Garcia que es convertirà en la Pirata de nas vermell, un espectacle amb un toc de clown. El dissabte 16, es podrà veure 'Brufaganya' d’Agus Farré que explica les llegendes de Sant Magí i el Pont del Diable. El cicle es clourà el dia 17, amb 'Goteres, poemes i rimes', de Genovesa, un espectacle que vol estimular la sensibilitat vers l’aigua. Redacció
L’Ajuntament ha licitat la seva instal·lació per 15.125 euros (IVA inclòs)
llum el mes vinent. Posteriorment, serà el Ministeri per a la Transició Ecològica qui s’en-
carregarà de les obres, que encara no tenen calendari. Això sí, abans d’iniciar els treballs, caldrà dur a terme unes proves per saber la fondària dels fonaments de la plataforma, ja que la idea és treure tot el ciment. El consistori ja ha invertit 359.000 euros —finançada amb fons europeus Next
Generation— en la demolició de la plataforma i ara s’ha de determinar el pressupost per a la remodelació de la zona que ha quedat buida. La intenció és que esdevingui un nou espai verd natural per al gaudi de la ciutadania i serveixi per lluitar contra l’emergència climàtica.
ra aquest 2025 la bandera de Tarragona com a part del guarniment dels carros que s’havia deixat d’utilitzar. Tots aquests elements es preparen uns dies abans a les installacions de la Brigada per a ser col·locats el mateix dia 18 amb l’Entrada dels carros a Tarragona amb l’aigua de Sant Magí, després de dos dies de camí dur des de la Brufaga-
Marta Omella Blanco
El soroll metàl·lic de diverses boles que reboten amb ener gia contra bumpers i passadissos, es barreja amb melodies que van des dels riffs d’Iron Maiden fins a la banda sonora d’Iron Man. Un paisatge sonor que només podria acompanyar un espai com aquest, ple de llums i colors i desenes de màqui nes de pinball que expliquen dècades d’història del joc. Es tracta del local de l’Associació Tarraco Pinball, una entitat que va néixer fa un any amb l’objectiu de promoure, con servar, i sobretot compartir aquesta afició.
Des de llavors, el grup ja compta amb una quarantena de socis. Aquests, juntament amb els participants dels tor nejos mensuals organitzats per la mateixa associació, són els únics que tenen accés a aquesta càpsula del temps. «L’adreça del local no és pú blica. No som un recreatiu on es pot venir i jugar un dia, sinó una comunitat», remarca Est her Montero, presidenta de l’entitat. Es tracta de l’única d’aquestes característiques a la demarcació de Tarragona, fet que reuneix a aficionats d’arreu del territori. «Tenim a gent d’aquí de la ciutat, de pobles, de Lleida, fins i tot un soci de Suècia», apunta Mon tero.
El grup no es dedica només a jugar, sinó que també resca ta màquines en mal estat, que arriben des de bars, salons re creatius o col·leccions priva des. «Algunes només neces siten una neteja, però d’altres arriben molt malmeses i de manen una restauració més completa, que pot incloure canviar vidres trencats, re pintar panells, o substituir les bombetes per llums LED», in dica la presidenta. «Cada dis
l Oci
L’Associació Tarraco Pinball es va formar a Tarragona fa un any amb l’objectiu de recuperar i compartir el joc
sabte el Carlos, el meu marit, dirigeix un taller de reparació per als socis que volen apren dre», destaca.
Entre les joies de la col· lecció destaquen les mà quines més clàssiques, que contrasten amb la tecnologia
Turisme l CPort Tarrago na ha tret a licitació l’adqui sició d’equips automatitzats per al control fronterer d’en trada i sortida de persones de tercers països. Aquests nous dispositius modernitzaran la vigilància i gestió dels ac cessos en el punt de control fronterer de la terminal de creuers, oferint un servei més àgil i optimitzat. Amb
l’adquisició d’aquest equipa ment, l’Autoritat Portuària de Tarragona implementarà en les seves instal·lacions tant el Sistema Europeu d’Entrades i Sortides (Entry Exit System / EES) com el Sistema Euro peu d’Informació i Autorit zació de Viatges (ETIAS), que començarà a desplegar se aquesta tardor. El subministrament, instal·
lació i manteniment dels equips suposarà una inver sió de més de 377.000 euros. El desplegament de l’Entry Exit System està obligant a tots els Estats membres de la UE a implementar sistemes automatitzats de control per a persones de tercers països que creuin les fronteres ex teriors de la Unió Europea. Redacció
i estètica dels models més actuals. «La més antiga és del 1962, i la més nova probable ment té només quatre o cinc
anys», detalla Montero, que guarda dins la seva ment una autèntica enciclopèdia del joc. Històricament, aquests apa
L’entitat també restaura màquines, ja que algunes es van fabricar als anys 60
El 23 i 24 d’agost organitzaran un torneig d’aniversari i un femení
rells també han viscut temps difícils. Durant gairebé tres dècades —dels 40 als 70—, el joc va ser prohibit en diver ses ciutats estatunidenques, on les màquines confiscades eren sovint destruïdes. «Van ser catalogades com a jocs d’atzar», relata la presidenta. El primer aniversari de l’as sociació s’apropa, un fet que celebraran, com no pot ser d’una altra manera, amb un torneig especial els dies 23 i 24 d’agost. Paral·lelament, tam bé s’organitzarà un torneig femení. «Volem animar a les dones a participar. Moltes per sones pensen que el pinball és un entreteniment mas culí, perquè l’associen amb els bars, però aquí tothom és benvingut, sense importar el gènere, l’edat o el nivell», destaca Montero. La mateixa presidenta no sempre es va veure com a jugadora. «Era dolentíssima, me n’anava al Tetris o al Street Fighter», riu. Però una màquina de Guns N’ Roses la va captivar. Anys més tard, quan el seu marit li va preguntar què volia per l’aniversari, va respondre sense dubtar: «La màquina». Avui, la mostra amb orgull al local de l’associació. Com ella, molts socis tenen la seva his tòria personal amb el joc, però tots estan units per un factor comú: la nostàlgia. «Quan veig algú jugant, és com si tor nés a ser un nen. I això és molt maco», conclou.
L’objectiu és evitar congestions en els fluxos de passatgers. Cedida
Sant Magí l Ahir el recinte va tornar a acollir la tradicional Sindriada solidària, enguany acompanyada d’una parada de joies dentals
No és cap secret, la calor d’agost és insuportable, i els tarragonins estem farts de suar. Ahir, però, la ciutat es refrescava amb una de les seves tradicions més dolces i solidàries: la Sindriada de Sant Magí. Com cada any, els talls de síndria tornaven a ser els protagonistes dels mercats tarragonins, on es realitzava el clàssic intercanvi d’un euro per peça, destinat a finançar projectes de Creu Roja Joventut. Al matí va ser el torn del Mercat de Torreforta, mentre que a la tarda la fruita es va repartir al Mercat
Central, on la Núria Escardó i la María José Martínez eren les primeres a la cua. «Hem trobat taula i tot», comentava Escardó orgullosa. «Venim cada any, és per una bona causa i ens motiva una mica per sortir de casa aquests dies, que potser costa més», apuntava Martínez.
Altres venien per primera vegada, com la Giselle i la Susi —de Madrid i el Regne Unit— que visitaven el mercat i van topar amb la parada. «Ens han informat de la iniciativa i no hem dubtat en col·laborar, ens encanta la síndria i més si és per una
Imatge d’una família gaudint dels seus talls de síndria al Mercat Central de Tarragona. Tjerk van der Meulen
causa social», afirmava la primera. Enguany el carilló no va poder marcar l’inici de la campanya, ja que es troba fora de servei per tasques de manteniment, i alguns assistents van trobar a faltar aquesta benvinguda. «Estem una mica decebuts que continuï espatllat», admetia l’Òscar Gordillo, acompanyat de la seva dona i les seves filles. «La veritat és que esperàvem una mica més d’animació, com altres anys, però tot sigui per una bona causa», afegia la
Donatius
Els diners recaptats es destinen a projectes de Creu Roja Joventut
Mònica Jordà. I és que enguany l’entreteniment era una mica diferent. En comptes d’espectacles musicals, al centre del mercat hi havia una parada on podies decorar les teves dents amb un brillant. Sí, com els que porta la
Rosalia. Només calia entregar un tiquet de compra del mercat, superior a 20 euros, per sumar-se a la moda. «Ha estat una mica improvisat, ho he vist i he pensat: per què no?», explicava la Teodora Cindea, una de les atrevides. També va visitar el Mercat Central la consellera Sandra Ramos, que va repartir alguns dels talls als assistents. «Sempre és bonic tenir un acte solidària al programa de festes, i veure com la gent ja ho té com a tradició», afirmava.
Festes l Les principals novetats d’enguany seran la inclusió dels Tres Tombs i del ‘Dona el teu xumet a la Mulassa’
Sergi Peralta Moreno
El compte enrere perquè es clati la Festa Major de Miseri còrdia ja ha començat de for ma oficial amb la descoberta del cartell i el programa, que presenta més de 150 actes i combina la tradició amb la modernitat. Entre les nove tats, destaca que el moment en què els més petits entre guen els seus xumets a la Mu lassa se celebrarà per a aques tes dates en comptes de per Sant Pere. A més, en l’agenda s’incorporen els Tres Tombs, que, després de dues anul· lacions per les previsions me teorològiques, tindrà lloc el 21 de setembre. «Les nostres fes tes majors són referents i ens agrada molt rebre gent de tot el territori i que tothom s’ho passi molt bé», va expressar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita.
El regidor de Cultura, Da niel Recasens, va fer un repàs de la programació preparada i va destacar que no falta ran cites com el Concurs de Masclet, el muntatge escènic Misericòrdia: de Reus al cel, l’exposició de bonsais, el Car ro dels Romanços, el Ball de Sant Miquel —«on uns quants acabem rebent»—, la Diada Castellera i els correfocs, el Se guici Petit o el Rosari de Tor xes. El 25 de setembre, els es
Actes destacats
Dona el teu xumet a la Mulassa
13 de setembre. 11 h
Plaça de Sant Pere
Els infants que ja s’han fet grans podran donar el seu xumet a la Mulassa, en comptes de per Sant Pere, per Misericòrdia.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, observant el cartell, mentre la seva
Doctor Prats i Lluís
Sánchez, guanyador d’‘Eufòria’, actuaran per Festa Major
deveniments es concentraran al passeig de Misericòrdia i la plaça del Santuari. Moments
Els Guardons de la Ciutat
19 de setembre. 20 h Saló de Plens
És un homenatge a la societat civil de Reus. Enguany, premi aran personalitats com Jordi Salas o Pere Prats.
àlgids seran la baixada del Seguici Festiu, la baixada del Ball de Diables i el ball solem ne curt de l’Àliga. Tampoc fallaran a la cita els vermuts i cercaviles. A més, uns dies abans —el 19 de setembre— es lliuraran els Guardons de la Ciutat. En aquesta ocasió, reconeixeran
de Torxes
24 de setembre. 22.30 h Des de la plaça Pastoreta
El rosari recorrerà el passeig de Misericòrdia. Finalitzarà a l’interior del Santuari, on es cantaran els goigs.
Teresa Llorach, el detalla. Tjerk van der Meulen
l’Institut Salvador Vilaseca, Pere Prats Sobrepere, l’Agru pació d’Associacions de Set mana Santa de Reus, Jordi Sa las Salvadó i el Club Esportiu Costa Daurada.
Propostes musicals L’oferta musical completarà els actes més tradicionals.
Baixada del Seguici Festiu
25 de setembre. 11 h Des de la plaça Pastoreta
Els elements, balls i danses aniran fins al Santuari de Misericòrdia. En arribar, ballada conjunta.
Destaca el segon Festival Re vers, creat per donar cabuda a propostes independents i alternatives, que portarà a la ciutat artistes com Dijous Taekwondo, Roko Banana o Joan Colomo, que oferirà un espectacle «atrevit i hete rodox», tal com va destacar Gerard Carceller, coorganitza
Ball solemne curt de l’Àliga al Santuari
25 de setembre. 19 h Interior del Santuari
L’Àliga oferirà a la Mare de Déu de Misericòrdia el seu ball solemne curt. A continuació, cantada dels goigs.
L’apunt
Els Diables protagonitzen el cartell de Teresa Llorach
L’encarregada del cartell ha estat l’artista Teresa Llorach. Especialitzada en l’aquarel·la, la seva proposta representa el Ball de Diables, un dels grans protagonistes de la festivitat i, en concret, del dia de Misericòrdia pròpiament, amb la Baixada i la darrera Carretillada.
dor del festival. «Hem buscat que combinés la proximitat del país amb una tipologia de bandes de la perifèria musi cal», va apuntar Carceller. A més, hi haurà un concert d’orgue, la cantada d’havane res, el Festival Reggus —que tornarà a la Palma en la vigília de Misericòrdia— i la revetlla jove, entre altres propostes. Així mateix, a la plaça de la Llibertat, el 19 de setembre, es desenvoluparà el concert de Festa Major, amb l’actuació de Doctor Prats, Lluís Sánchez, guanyador de la tercera edició d’Eufòria, i DJ Capde.
Baixada dels Diables i encesa final
25 de setembre. 19.30 h Passeig de Misericòrdia
El Ball de Diables baixarà fins a arribar al Santuari. En arribar, encesa de la Víbria i el Drac i Carretillada de Misericòrdia.
Empresa l Si totes les sol·licituds compleixen les condicions, ja s’hauria esgotat la dotació pressupostària
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus va re cuperar, a principis d’any, la línia d’ajuts per a la creació i el traspàs d’empreses. Amb una partida pressupostària de 85.000 euros i una quan titat màxima fixada en 2.500 euros, el 31 d’agost de 2025 és la data límit per presentar les sol·licituds, però «en aquests moments ja tenim la llista d’espera oberta», avança el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats. És a dir, en cas que totes les peti cions compleixin els requisits establerts, ja s’hauria esgotat una dotació econòmica que «se’ns ha quedat curta». La cua serveix «per si hi ha per sones que no compleixen les condicions».
Davant d’aquesta situació, Subirats afirma que «tenim el convenciment que l’any que ve, al pressupost, cons tarà aquesta acció i la nostra intenció és lluitar per una mica més (de diners)». «S’ha vist que és necessari i que són
d’aquelles qüestions que pot ser no donen més publicitat, però que la persona que està començant agraeix més», re flexiona l’edil. «Penso que és
Una iniciativa ciutadana restaura i dignifica la capelleta de Sant Roc
Patrimoni l L'actuació s'ha centrat a netejar la imatge, canviar les flors i restaurar la pintura
Els ciutadans Jaume Piñol i Eduard Huguet, amb la col· laboració de veïns del barri Muralla, han restaurat i dig nificat la capelleta de Sant Roc, situada a la façana del número 24 del carrer homò nim, per posar en relleu el patrimoni popular de Reus. L’actuació es va dur a terme amb la proximitat de la festi vitat de Sant Roc, que se cele bra el 16 d’agost, i va consistir en la neteja de la imatge i del seu entorn i el canvi de les flors. També es va restaurar la
pintura de la capella, visible ment deteriorada, i el marc metàl·lic, feines que van anar a càrrec de Jordi Colomé, pro fessional de la pintura. Piñol explica que «la capella és un element identitari del carrer i del barri» i, per tant, voli en implicar hi els veïns. En aquest sentit, Cori Parra, pre sidenta de l’associació de ve ïns de Mas Magrané, agraeix el gest i es compromet a fer ne el manteniment periòdic. «Des de l’associació, ens com prometem a cuidar aquest petit patrimoni», expressa, tot afegint que «és una inici
una bona línia», afegeix. Poden presentar candi datura a la convocatòria les persones que hagin iniciat una activitat econòmica o
completat el canvi de titula ritat d’un negoci a través d’un traspàs entre l’1 d’octubre del 2023 i el 31 d’agost del 2025. La subvenció s’ha dividit en
L’AV del barri es compromet a «cuidar aquest petit patrimoni»
ativa preciosa que dignifica el barri i ens connecta amb la nostra història». «Tenim la responsabilitat de preservar aquest llegat per a les futures generacions», tanca Parra.
L’edil vol mantenir la subvenció per al 2026 i ampliar-ne els diners disponibles
dues línies. Una va adreçada a la creació de noves empreses, sempre que s’hagi dut a terme una inversió igual o superior als 5.000 euros. L’altra, per als casos de transmissió empre sarial, en què també caldrà haver fet una aportació míni ma de 5.000 euros. La previsió municipal era atendre unes 34 companyies.
Transmissió empresarial
Subirats també dona mol ta importància al servei de transmissió empresarial de l’Ajuntament de Reus, que es presta a través del projecte Reempresa perquè, a banda de permetre als emprenedors «no començar des de zero, sinó d’un fons que ja existeix», garanteix la preservació d’un «ecosistema econòmic que ja existeix», de forma que s’es
borra la «sensació de pèrdua» que es produeix quan abaixa la persiana un negoci histò ric. Dos casos d’èxit foren el Colmado Baró i l’Autoescola Prim, a les Galeries Quer. Reempresa té l’objectiu d’evitar el tancament de ne gocis a la ciutat i fomentar la transmissió empresarial. Des de la regidoria, es van atendre 21 casos (10 cedents i 11 re emprenedors) els primers sis mesos del 2025. El 2024, se’n van tractar 53 (25 cedents i 28 reemprenedors). L’exercici anterior va tancar amb cinc casos d’èxit, el mateix nom bre amb què es van assolir els primers set mesos d’enguany. En el cas de l’Autoescola Prim, l’establiment està situ at dins l’àmbit de la tercera fase del Reus Espais Vius, que incideix en l’antic barri de Santa Teresa. El projec te de revitalització del teixit econòmic és «com un vaixell insígnia, la nostra estrella», explica Subirats, atès que, a més de la dinamització em presarial, «també generem vida en un espai que ja no en té». Fins ara, «estem molt contents de les dades», però el regidor comenta que es tracta d’un projecte «a llarg termini» i que, per tant, no preveu que es pugui plantejar una quarta fase «fins d’aquí a dos anys». En aquests moments, més d’una vintena de locals s’han adherit al programa i estan disponibles en el seu marc. A més, se n’han obert, n’hi ha en obres i s’han atès gairebé una trentena d’emprenedors.
Societat l El desviament de trànsit cap al carrer d’Hipòlit Lázaro ha produït molèsties als residents
Rafa J. Larrañaga
«Amb el trànsit que tenim al carrer, això sembla l’AP-7», explica desesperat Antonio Jurado, un resident a l’estiu del carrer d’Hipòlit Lázaro de la Pineda des de fa més de 30 anys. Les obres de remodelació del passeig de Pau Casals han desviat tot el trànsit i ara «passen autobusos tot el dia per sota casa i és un infern», assegura. Els veïns de la zona afirmen que el desviament de
trànsit està fent malbé l’estat de la via pública i atribueixen l’enfonsament de la calçada i l’aparició d’una esquerda en un mur del carrer al pes dels vehicles que hi circulen constantment. «Més enllà que el carrer està quedant en un estat lamentable, la contaminació acústica i mediambiental és total. A casa, no podem parlar entre nosaltres perquè no para d’entrar soroll de fora i, amb la calor que fa, no podem tancar la finestra», afirma el veí. «Amb aquesta situació, es demostra que l’alcalde no està posant l’interès dels ciutadans al davant, perquè si les obres haguessin començat al setembre com estava previst,
Mobilitat l Adif Acerca ha estrenat 125 noves plataformes elevadores per facilitar a viatgers en cadira de rodes la pujada i baixada als trens, que ja estan disponibles en una trentena d'estacions, entre les quals es troba la del Camp de Tarragona. Es tracta d'un producte electromecànic nou i de majors prestacions —més fiabilitat,
autonomia i maniobralitat.
En els pròxims mesos, i segons el calendari previst, Adif rebrà i posarà en servei la resta de noves plataformes que amplien i substitueixen las que ja s’han repartit en 146 estacions pel seu servei.
Les plataformes estan repartides a les andanes de les estacions, a disposició dels 600 assistents de mobilitat
d’Adif Acerca. Quan un viatger en cadira de rodes necessita salvar la distància o l’alçada entre andana i tren, l’assistent situa la plataforma davant de la porta i desplega una rampa perquè el viatger en cadira de rodes passi a la plataforma des de la qual, un cop elevada per sistema electomecànic, pugui embarcar al tren. Redacció
El regidor Toquero afirma que les obres són una «malaltia que hem de passar»
no ens trobaríem en aquesta situació en aquest punt de l’estiu», conclou.
L’Ajuntament respon Diari Més ha pogut parlar amb el regidor de Serveis Generals, Seguretat i Civisme de l’Ajuntament de Vila-seca, Josep Toquero. El regidor lamenta les molèsties que poden ocasionar les obres, però assegura que «una transformació tan gran com aquesta és una ‘malaltia’ que hem de passar tots i això crea unes incomoditats». Pel que fa a l’estat de la via, el regidor posa en dubte que «les esquerdes siguin efecte de l’obra, perquè acostumen a sorgir d’unes vibracions que el carrer no pateix».
Quant a l’enfonsament del paviment, Toquero diu que podria no tenir cap relació amb el trànsit: «La Pineda és una zona humida i és habitual que es produeixin problemes com aquest. Davant d’aquestes situacions, a l’hivern ho acostumem a arreglar». L’Ajuntament afirma que és conscient de les incomoditats i assegura que estan treballant a arreglar-ho com més aviat millor. «Estan sent mesos complicats, amb molta tensió i circulació arreu del municipi i el carrer d’Hipòlit Lázaro no és l’únic que pateix afectacions. Si hi ha coses per millorar, es milloraran. No treballem per incomodar a ningú», conclou el regidor.
Successos l Els Mossos van dur a terme un operatiu contra el 'top manta'
Shaila Cid
Els Mossos d’Esquadra i Policia Local de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant van dur a terme aquest diumenge un dispositiu contra el top manta a l’entorn del mercadet de l’Hospitalet de l’Infant. Aquest es va saldar amb la intervenció de 1.500 peces falsificades i la detenció d’un individu. L’operatiu policial, dut a terme a l’entorn del mercadet, va incloure el controls als accessos i el patrullatge per la zona per detectar persones que feien venda ambulant de
productes falsificats. El dispositiu es va realitzar durant el matí i es va saldar amb la intervenció de gran quantitat de material falsificat tant als accessos com a la zona on hi havia els manters. En total, es van retirar prop de 1.500 peces entre bosses de mà, samarretes, dessuadores i pantalons de diferents marques. Els mossos van detenir, en un dels controls fets als accessos, un home de 34 anys per una ordre de detenció policial per desordres públics i danys. El detingut va passar a disposició judicial dilluns.
Policial l Es van intervenir dos vehicles i 847 kg de cable valorats en 4.730 euros
Agents dels Mossos d’Esquadra de la Comissaria de Valls van detenir divendres passat a la capital de l’Alt Camp sis homes d’edats compreses entre els 25 i els 50 anys, com a presumptes autors d’un delicte de furt. Els fets van tenir lloc pels volts de les 15:30 hores del passat 8 d’agost, quan una patrulla es trobava circulant per la carretera C-37 i van observar al barri dels Clols de Valls un grup de persones amb roba d’operari fent aparentment tasques de repara-
Neteja l S’instal·laran càmeres en punts crítics i hi haurà una unitat de la policia local especialitzada en medi ambient
Redacció
L’Ajuntament del Vendrell ha activat un pla de xoc davant d’un «augment preocupant d’abocaments incontrolats de residus» a la via pública. El consistori aplicarà diverses mesures immediates, com per exemple la creació d’una unitat de la policia local especialitzada en medi ambient i
més competències o la installació de càmeres de videovigilància en punts crítics.
«Estem davant d’un problema persistent que desborda la capacitat actual dels serveis municipals i, per tant, és urgent actuar de forma coordinada i contundent», subratlla el regidor de Neteja viària del consistori vendrellenc,
Jero Merino. El mateix apunta que l’objectiu és la «tolerància zero» als abocaments il·legals així com «triplicar» el nombre d’expedients sancionadors en un any.
Entre juny de 2023 i el juny de 2025 s’han tramitat 22 expedients sancionadors per abocaments incontrolats en espais públics i per ocupaci-
L’objectiu és triplicar els expedients sancionadors en un any
ons no autoritzades amb sacs de runa o contenidors d’obra, amb un import total de 5.700 euros. Merino ha subratllat que aquestes dades representen només una part del verdader impacte d’aquesta problemàtica.
L’informe en qüestió identifica com a zones especialment afectades els polígons industrials La Cometa i Les Mates i, en molts casos, rere d’aquests abocaments hi ha activitats econòmiques il·legals, com poden ser construccions no autoritzades, que utilitzen la via pública com a abocador.
Cinc mesures immediates ÉLes mesures que s’aplicaran seran «immediates» i seran de control, sanció, vigilància i conscienciació. A banda de la unitat de policia local i les càmeres, l’ajuntament revisarà la normativa i la priorització jurídica de les infraccions ambientals, crearà la campanya de conscienciació El Vendrell, tolerància zero i publicitarà periòdicament expedients i sancions per fomentar la transparència i l’exemplaritat. Per altra banda, el regidor també ha demanat la col·laboració activa de la ciutadania per denunciar abocaments.
ció de cablejat telefònic. Els agents s’hi van apropar per obtenir informació i fer les comprovacions oportunes i van veure com dos d’ells estaven dins d’una arqueta subterrània tallant cable telefònic. En ser preguntats per l’empresa per a la qual treballaven, els homes van reconèixer que no estaven autoritzats per cap companyia i que el tallaven amb la finalitat de vendre’l.
Els mossos van identificar-los i en l’escorcoll els van trobar un total de 2.535 € en metàl·lic. En les dues furgone-
Els homes van ser sorpresos mentre tallaven cable dins d’una arqueta
tes amb què es desplaçaven van localitzar 121 peces de cable, d’1,5 metres cadascuna, i una bateria d’eines. El pes total de cable és d’uns 847 kg amb un valor de 4.730 euros.
Policial l Agents de la Policia Local van detenir dilluns a la tarda, al passeig de la Sort, un home veí del municipi i conegut pels agents per fets anteriors, com a presumpte autor d’un delicte de robatori en grau de temptativa amb violència o intimidació. Segons informacions de la policia, es tracta d’una persona que habitualment intimida
veïns i vianants demanant diners i amenaçant-los. L’home va ser traslladat a dependències policials per posar-lo a disposició judicial i des de la Policia Local i els Mossos s’està confeccionant un ampli informe adreçat al Jutjat de Guàrdia i al Ministeri Fiscal amb l’objectiu de poder posar fi la conducta multireincident. Redacció
Entrevista l L’alcalde de la Canonja repassa l’actualitat municipal aprofitant la celebració de la Festa Major, que veu créixer el seguici festiu i estrena equipaments com l’Espai Mammuthus, la plaça de Catalunya o el remodelat centre cívic
D.Prats
D’ençà que l’any 2010 va recuperar la condició de municipi independent, la Canonja ha viscut un esclat en tots els sentits i no ha deixat de créixer i guanyar equipaments. Us queden projectes pendents?
«Queden coses. Sempre queden coses. Ara estem treballant en diversos projectes, com ara el del Centre de Dia o el del nou planetari, que complementarà l’oferta del Mammutus i que és el repte que tenim per convertir-nos en un municipi de referència en turisme cultural».
Precisament, fa un any es presentava la nova imatge turística del municipi i amb l’obertura de l’Espai Mammuthus, els treballs en el jaciment de la Boella i el futur planetari, sembla que tot pren forma.
«Sempre he defensat la inversió en coneixement com a base per millorar la societat i aquest és el nostre objectiu. Invertir en ciència és invertir en un futur millor. Tenim un gran actiu que són les restes del barranc de la Boella i això ens dóna un camp per explorar magnífic. De fet, el Mammutus s’ha creat per ser un museu de referència i serà un museu important de futur per tota la nostra zona».
Tarragona explica la romanització i la Canonja explicarà el que hi havia abans i el que hi ha més enllà…
«Exactament! És important
que els infants coneguin d’on venim, però també quan triga en arribar la llum del Sol a la Terra. Aquests equipaments ens fan avançar com a societat i són referents, però es necessita perspectiva per veure-ho». Com l’Orfeó Canongí?
«Efectivament. Ara l’Orfeó és un referent. El veus ara i veus com estava abans i t’adones de tota la feina feta, amb una programació estable i de qualitat. El valor es veu quan el poble i la gent s’ho fa seu».
Coincidint amb la Festa Major estreneu la nova plaça de Catalunya i la reforma del centre cívic, que és un pas més de les millores iniciades amb l’edifici Època i la Rambla 15 d’Abril.
«Sí, hem aprofitat l’obra de la plaça per millorar també el centre cívic i s’ha obert a la gent aquests dies. De fet, no s’ha deixat mai de treballar en els espais públics i sovint aprofitem altres actuacions per fer millores urbanes. Ara tota la zona de la Rambla 15 d’Abril crec que ha quedat molt bé».
Des d’un punt de vista industrial, s’està pendent del Centre de Descarbonització, per al qual es van oferir uns terrenys i que la Generalitat veu amb bons ulls, però el projecte s’ha aturat.
«Necessitem més oferta d’habitatge i farem el que calgui per promoure’n». Habitatge
l’esperit de poble que ens va permetre recuperar la municipalitat fa quinze anys, perquè mai vam deixar de ser poble i de tenir una identitat. Una cosa és ser un municipi i una cosa diferent és ser un poble, i mai vam deixar de ser poble i de fer poble, cosa que s’ha vist reflectit en aquests quinze anys, quan ha nascut un seguici festiu propi, creat gairebé des de zero, amb associacions, elements i tradicions pròpies». Diuen que les festes són el reflex de la societat que les celebra…
«Absolutament, i la nostra Festa Major reflecteix la vida d’un poble que, des de la recuperació de la municipalitat, ha guanyat encara més força i sentiment».
El pregoner també és un reflex d’aquesta nova la Canonja, amb joves canongins de reconeixement internacional?
te en marxa?
«Està aturat perquè le Generalitat necessita uns pressupostos. Si l’any 2026 hi ha pressupostos, es desencallarà el tema, modificarem el POUM i cedirem els terrenys per ubicar-lo al costat de l’antiga N-340».
Com succeeix en tot el Camp de Tarragona, un dels àmbits on la Canonja pateix una mica és en l’oferta d’habitatge. Teniu algun projec-
«Tenim un projecte per incentivar la construcció d’habitatge a través de la compra de sòl privat i, a banda, hem ofert quatre solars a la Generalitat per aixecar habitatge protegit. Ara mateix estem pendents d’algunes qüestions tècniques que ens permetin lligar-ho tot per poder tirar-ho endavant, però tenim clar que necessitem més oferta d’habitatge i farem el que calgui per promoure’n».
Parlem una mica de la Festa Major, perquè enguany torna a créixer i el seguici festiu augmenta.
«Tenim un programa amb cinquanta-vuit actes, que són molts, i enguany es presenten dos nous elements del seguici, el Ball de Gitanes, que ja va debutar divendres passat, i el projecte de la Mulassa, que esperem que l’any vinent pugui ser una realitat. Aquest és
«La Canonja és un poble amb projecció de futur i competitiu i el David García és un exemple que va portar el judo de casa nostra fins als Jocs Olímpics i que ens fa sentir especialment orgullosos. És la Canonja que volem».
Quin acte no es perdrà l’alcalde de les festes?
(Somriu) «Aquest alcalde és poc de grans festes i balls, però, a banda dels actes tradicionals que no em puc perdre, com el pregó, l’ofici religiós, la processó o els castells, trauré el cap en tots els que pugui».
dimecres 13
L’Assassí de la Banana Del 13 al 17 Agost
LAssociació Juvenil Mico de la Canonja us proposa una activitat ben divertida: l’Assassí de la Banana! El joc de l’Assassí de la Banana és un joc de rol que es juga de manera col·lectiva entre tot el poble. Tota la informació sobre les inscripcions i les normes del joc a través de les xarxes socials del Mico: @micodelacanonja.
Vestida dels Gegants de l’Orfeó Canongí 19:15 h
Plaça del Castell. Comencem el dia del Pregó amb la vestida dels gegants Bià i Esperança per tal de donar el tret de sortida als actes més tradicionals de la Festa Major. Mentre es vesteixen els Gegants, l’acte estarà amenitzat pels Alumnes de l’Escola de Música de l’Orfeó Canongí - El Tecler.
Primera balladeta dels Gegants de l’Orfeó Canongí 19:45 h
Plaça del Castell. Un cop vestits els gegants, podrem gaudir d’unes balladetes prèvies abans de la lectura del Pregó de Festa Major, acompanyats pels alumnes de l’Escola de Música de l’Orfeó Canongí - El Tecler. Organitza: Amics dels Gegants de l’Orfeó Canongí i Escola de Música de l’Orfeó Canongí - El Tecler.
Pregó de David García Torné 20:00 h
Sala Noble del Castell de Masricart.
David García Torné, judoka canongí, ha representat amb orgull el nostre poble en competicions internacionals, inclosos els Jocs Olímpics de París 2024.
Anada d’autoritats a l’encesa de la tronada
Després del Pregó
Des de la Plaça del Castell. Amb el Ball de Diables de la Canonja, el Mamut, el Mico i la Mica, els Nanos i els Gegants de l’Orfeó Canongí i el Ball de Gitanes de l’Orfeó Canongí, i els seus acompanyaments musicals.
Recorregut: pl. del Castell, av.
Carrasco i Formiguera, c. Poetes Bertran, rambla de les Garrigues.
Arribada d’autoritats i entrega del foc de la Festa Major A continuació
Carrer de les Garrigues. Els elements i balls del Seguici Popular faran un passadís simultani per rebre al pregoner d’enguany.
Tronada d’inici de Festa Major Seguidament Rambla de les Garrigues. A càrrec de Pirotècnica Baldayo.
Ball d’inici de Festa Major del Seguici Popular Després de la tronada Rambla de les Garrigues. El Seguici Popular de la Canonja oferirà unes ballades inicials de la Festa Major.
Ball de Festa Major 00:00 h
Plaça Catalunya. Amb Centauro La Grupestra
Plantada d’elements de la cercavila de Vigília 18:30 h
Avinguda Collblanc.
Inici de la Cercavila de Vigília 19:00 h
Amb el Ball de Diables, el Mamut, el Mico i la Mica, els Nanos i els Gegants de l’Orfeó Canongí i el Ball de Gitanes de l’Orfeó Canongí; amb el Lleó de Sabadell i el Ball de Galeres de Reus com a convidats. El tram del carrer Masricart entre el carrer Verge de les Neus i el carrer de les Garrigues, serà un tram tranquil on es podran situar persones amb altes sensibilitats.
Recorregut: av. Collblanc, av. Carrasco i Formiguera, pl. del Castell, c. Masricart i c. Raval.
Ball de Festa Major 00:00 h
Plaça Catalunya. Amb Les Que Faltaband i Show Must.
15 Matinades
08:00 h
Carrer Raval. A càrrec de l’Escola de Música de l’Orfeò Canongí - El Tecler.
Anada a ofici i acompanyament d’autoritats 10:45 h
Plaça de la Raval. Amb el Ball de Diables de la Canonja, el Mamut de la Canonja, el Mico i la Mica de la Canonja i els Nanos i els Gegants de l’Orfeó Canongí, acompanyant les autoritats a l’Ofici Solemne.
Ofici de Festa Major 11:00 h
Església de Sant Sebastià. Un cop acabat l’Ofici de Festa Major, els Gegants Bià i Esperança entraran a l’església per tal d’oferir el seu Ball Solemne i el ram de flors naturals a la imatge de la Mare de Déu.
Processó Solemne En acabar l’Ofici Des de Bisbe Borràs fins al replà de l’Església. Els elements del Seguici Popular i el seu acompanyament musical, acompanyaran els elements religiosos i les autoritats en la Processó Solemne. Recorregut: c. Bisbe Borràs, c. Sant Sebastià, c. Ravaleta, c. Nou, c. Raval i c. Bisbe Borràs, fins al replà de l’Església.
Tornada i tanda de lluïment del Seguici Popular En acabar la Processó
Carrer Raval, davant de l’Ajuntament. Els elements del Seguici Popular faran la tornada cap a l’Ajuntament. A l’arribar, es durà a terme la tanda de lluïment, amb el seu ball solemne i una ballada conjunta.
Ball de Sant Miquel i Diables En acabar la tanda de lluïment
Carrer Raval, davant l’Ajuntament. El Ball de Diables de la Canonja interpretarà el Ball de Sant Miquel i Diables, una representació de la lluita entre el bé i el mal, amb els seus versots crítics i satírics.
Ballada de sardanes amb la Cobla Cossetània Tot seguit
Carrer Raval, davant l’Ajuntament.
Partit de futbol de Festa Major 20:00 h
Camp de futbol municipal CF Canonja - UDE Canonja
Concert de Festa Major
20:30 h
Plaça Catalunya. Amb l’Orquestra Montgrins
Correfoc
22:30 h
Des de la plaça del Castell. Amb el Ball de Diables de Llorenç del Penedès, el Ball de Diables del Pla del Penedès i el Ball de Diables de la Canonja. Recorregut: pl. del Castell, c. Masricart, c. Raval, c. Nou, c. Ravaleta, pl. de la O c. Corredor i pl. de l’Església.
Ball de Festa Major 00:00 h
Plaça Catalunya. Amb Orquestra Montgrins.
Migdies musicals
12:00 h
Bar La Font. Avinguda Collblanc, 14 Amb Dos Klandestinos
Bingo musical solidari
20:30 h
Rambla 15 d’abril. A càrrec de CamaleÓN. Tota la recaptació anirà destinada a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls.
Ball de Festa Major
00:00 h
Plaça Catalunya. Amb l’Orquesta La Chatta
Concentració d’elements de la Despertada 23:30 h
Plaça del Castell.
Inici de la Despertada 00:00 h.
Amb el Mamut de la Canonja, el Mico i la Mica de la Canonja, els Gegants de l’Orfeó Canongí i el Ball de Gitanes de l’Orfeó Canongí, amb la Xaranga Tocats de La-La. Recorregut: pl. del Castell, c. Masricart, c. Raval, c. Bisbe Borràs i pl. de l’Església.
Despertada 01:00 h.
Amb servei de bar i DJ. Plaça de l’Església
Anada al ball 02:00 h.
Durant el recorregut, qui ho desitgi podrà portar els elements del seguici, seguint indicacions de l’organització. Recorregut: pl. de l’Església, c.
Corredor, pl. de la O, c. Antoni Brossa, c. Marina i pl. Catalunya.
diumenge 17
Migdies musicals 12:00h
Pizzeria Brutale. Carrer de les Garrigues, 24. Amb Siroko
Tornejos de Festa Major 18:00 h
Plaça Mestre Gols. Concurs de llançament de pinyols d’oliva (18:30 h - Inscripcions al moment). Finals dels Tornejos de Festa Major de futbolí, ping-pong, dards i botifarra.
Diada castellera 19:00 h
Davant de l’Ajuntament. Amb la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i els Xiquets del Serrallo.
Havaneres 20:00 h
Plaça Catalunya. Amb Els Cremats i degustació de rom cremat.
La ‘Nanada’ als focs 22:15 h
Plaça Mestre Josep Gols. Per tal de cloure la Festa Major, els Nanos de l’Orfeó Canongí seran els protagonistes d’una cercavila molt animada fins l’hora del Castell de Focs. Durant aquesta “Nanada”, els Nanos aniran acompanyats de la Xaranga Bandtocats.
Castell de focs. Fi de festa 23:30 h
Rambla les Garrigues. A càrrec de la Pirotècnia Baldayo.
977 21 11 54
José Manuel Calderón no serà jugador del Nàstic de Tarragona. El club grana va fer un pas enrere i va decidir no formalitzar el fitxatge del lateral andalús, després que els aficionats grana reaccionessin en rebuig a les xarxes socials d’un jugador que, el 2024, es va veure envoltat en una gran polèmica després d’efectuar insults catalanòfobs.
Concretament, José Manuel Calderón es va fer viral el 2024 quan formava part del Córdoba CF. Els fets van tenir lloc tot just després que el club andalús completés l’ascens a Segona Divisió després d’eliminar al Barça Atlètic. En un directe d’Instagram, Calderón va efectuar l’insult: «Me cago en los muertos de todos los catalanes», unes paraules que van córrer com la pólvora i les xarxes ja es van mobilitzar per assenyalar el comporta-
ment del jugador. Aquest va disculpar-se a través d’un petit comunicat, però la contundència de l’insult catalanòfob no va quedar impune i va pro-
El Reus Deportiu comença a rodar amb il·lusió per afrontar un nou curs exigent
Hoquei patins l Casas, Ballart i Jansà es van absentar per entrenar amb la selecció
El Reus Deportiu Brasilia va començar a rodar ahir per preparar la nova temporada amb la il·lusió i l’exigència adequada d’un històric que l’any passat va sumar el títol de la Copa del Rei. Jordi Garcia sumarà la novena temporada al capdavant d’un grup jove que ha mantingut el bloc de la casa amb les novetats de Pol Martínez i Carles Casas, que han fet el salt definitiu al primer equip, i la baixa de Ferran Giménez. El tècnic es va mostrar «emocionat» de cara a l’inici
del nou curs i va subratllar que «m’omple d’orgull poder entrenar un equip que representa moltes de les coses que vaig viure quan era jove». Pel que fa a la plantilla, Garcia va apuntar que «estic satisfet. Els hem demanat molt d’esforç aquest estiu. L’any passat vam fer una campanya extraordinària i ens exigim estar al mateix nivell». A més, va subratllar en «evolucionar físicament» per adaptar-se a una temporada que es preveu també amb un calendari exigent amb Supercopa, Champions, Lliga i Copa del Rei.
vocar que el Nàstic cancel·lés un fitxatge que havia anunciat només unes hores abans. El club grana a través d’un comunicat va recalcar que «el
club representa a una ciutat i afició orgullosa de la seva història, de la seva identitat i dels seus valors i considera que qualsevol incorporació
Els jugadors del Reus Deportiu durant el primer entrenament. TVDM
Garcia: «Després del gran curs passat, ens exigim mantenir o superar el nivell»
A l’entrenament només van faltar Martí Casas, Càndid Ballart i Guillem Jansà perquè estan concentrats amb la selecció de cara a l’Europeu de l’1 al 6 de setembre.
L’afició grana va mostrar el seu rebuig a la incorporació a través de les xarxes
El club es va disculpar amb l’afició mitjançant un comunicat
ha d’estar alineada amb el respecte, la unió i la responsabilitat social que ens caracteritzen». A més l’entitat grana es va disculpar amb l’afició apuntant que «lamentem les molèsties que aquesta situació hagi pogut causar als nostres socis, accionistes i aficionats i reafirmem el nostre compromís de continuar treballant per confeccionar la millor plantilla possible».
Rebuig a les xarxes L’afició del Nàstic es va pronunciar des del primer
moment que el Nàstic va anunciar el jugador i va protagonitzar tota una revolta. Part important d’aquesta, com és la penya Orgull Grana 1886, es va manifestar «el profund desacord amb el nou fitxatge» i van subratllar que «no volem actituds xenòfobes, racistes o sexistes vestint la nostra samarreta». En total, el tuit de l’anunci va comptar amb més de 400.000 visualitzacions i va comptar amb més de 500 respostes, la majoria mostrant el desacord amb la incorporació de Calderón. De fet, també es va pronunciar Parlem, patrocinador principal del Nàstic, que va subratllar que celebren la decisió del club «després del diàleg mantingut sobre les nostres reserves respecte a aquest fitxatge».
D’aquesta manera, el club grana va tancar aquest desafortunat i surrealista capítol a la història del club i va apuntar que se centra en continuar confeccionant la plantilla.
L’Ibersol CB Tarragona es reforça amb el fitxatge del base Jan Campeny
Bàsquet l L'Ibersol CBT suma talent amb el fitxatge del base Jan Campeny. Es tracta d'un jugador de 19 anys i 1,98 metres d'alçada que arriba després de jugar dues temporades amb el CB Salt a la Tercera FEB. El tècnic del CBT, Toni Larramona va destacar que «gràcies al seu físic ens ajudarà molt en el rebot defensiu i potenciar el joc en transició, que ha de ser una de les nostres senyes d'identitat». Redacció/Cedida
Editorial
Ahir al matí el Club Gimnàstic de Tarragona va anunciar l’arribada d’un nou lateral esquerre, José Manuel Calderón, provinent del Córdoba CF. Fins aquí, res estrany. Però segons després que es fes oficial el fitxatge a través de les xarxes socials i la pàgina oficial del club, l’enuig dels aficionats grana van començar a fer-se notar. Aquest jugador va protagonitzar l’any passat, i després de véncer al Barça B en els playoffs d’ascens a Segona Divisió, un vídeo on insultava el poble català. Hores després d’anunciar la incorporació, el Nàstic va emetre un comunicat per demanar disculpes a afició i accio-
nistes i recular en el fitxatge, que finalment no es formalitzarà. Els atacs a la llengua catalana i la ciutadania de Catalunya han estat constants i recurrents al llarg de la història, i fitxar un jugador que havia participat d’aquests fets comportava generar una bretxa social al Nàstic. A Tarragona l’afició pel futbol és compartida per gent de totes les ideologies i colors polítics, però de ben segur que la majoria està d’acord amb una identitat catalana, que passa pel respecte per la llengua, la cultura i les tradicions. Rectificar és de savis, i el Nàstic ahir en va ser un bon exemple.
Tribuna
L’anunci que la línia orbital ferroviària és una infraestructura clau per a Catalunya, fet per la consellera de Territori Sílvia Paneque al Parlament, en el debat general sobre infraestructures, em porta una vegada més a reflexionar sobre el gran buit al mapa d’infraestructures que queda entre la línia orbital i el Tramcamp, que se situa al Baix Penedès. Una vegada més, ens trobem amb grans inversions en infraestructures que queden molt lluny de ser una solució per al territori central de Catalunya, entre totes dues metròpolis, la qual cosa demostra la manca de visió i de solucions per a la connectivitat transversal i que rescata projectes que no tenen visió de conjunt i que treballen per a una part del territori.
Cal començar dient alt i clar que aquest mapa d’infraestructures no respon a les necessitats de transversalitat del transport públic, perquè deixa un buit al mapa d’infraestructures enorme al Baix Penedès, espai on està situada l’estació de Sant Vicenç de Calders, una de les més importants de la xarxa ferroviària de Catalunya, que rep trens de mitjana distància, regionals i de la xarxa de rodalies a través de l’eix ferroviari marítim i d’interior. Aquesta aposta ferroviària de futur per a Catalunya no contempla una connexió ni tan sols un estudi que connecti les línies orbitals del Tramcamp amb la línia orbital a través de la xarxa actual o de la creació d’una nova xarxa, com passa amb altres territoris. Els mapes de totes dues xarxes generen interacció entre els diferents municipis, però els aïllen entre si, perquè els que tenien el poder abans i els que el tenen ara no tenen en compte el buit que suposa no potenciar la connectivitat a través del Baix Penedès, que està condemnat a quedar aïllat i ser territori de pas de trens de mercaderies, sense inversions
Federació Xarxa Vendrellenca
de la Generalitat o l’Estat en la millora i la connectivitat entre territoris.
De la lectura de la documentació de l’última taula de Mobilitat del Penedès, queda manifest que, per a la Generalitat del MHP Salvador Illa i la consellera Sílvia Paneque, el Baix Penedès no existim com a territori, i que els polítics al front de les administracions, com l’alcalde del Vendrell, es conformen amb les engrunes de les inversions, amb l’autobús exprés cap a Barcelona, que no serà suficient per satisfer les mancances en matèria de mobilitat. Els nostres polítics no tenen talla política ni capacitat de treballar en aquest àmbit, pel seu desconeixement absolut de les necessitats i per la seva manca d’implicació, perquè la realitat és que patim contínuament una desconnexió en matèria de mobilitat, tot i tenir moltes necessitats.
posa de manifest que les grans inversions en infraestructures de mobilitat es fan a pedaços, però amb un mapa de mobilitat molt acotat.
Davant aquesta situació de manca d’inversions i de prioritats del Govern del MHP Salvador Illa, amb la consellera Paneque al capdavant del Departament de Territori, caldrà dir-los que, segons un estudi de l’IDESCAT del mes d’abril, el Baix Penedès passaria dels 118.000 habitants als 140.000 l’any 2034, una crescuda que percentualment seria la més elevada de Catalunya, mentre el mapa de les infraestructures obvia per complet la connectivitat del territori.
És necessari recordar als que dirigeixen la Generalitat que al mapa d’infraestructures ferroviàries hauria d’haver-hi un pla de connectivitat del Baix Penedès que construeixi una realitat infraestructural que doni cobertura a tothom
Caldrà afegir a aquest mapa de grans infraestructures l’Eix Transversal Ferroviari, del qual es fa ressò des de la Generalitat, que connectarà l’Alt Penedès amb Igualada i Martorell. Sumat a l’aposta per la línia orbital i a la idea —que tot i que queda sobre el paper— de fer un baixador de l’AVE a Vilafranca del Penedès, i a la proposta ferma i decidida per portar la R8 a Vilafranca del Penedès i la RT2,
És, per tant, necessari recordar als que dirigeixen la Generalitat que al mapa d’infraestructures ferroviàries hauria d’haver-hi un pla de connectivitat del Baix Penedès que construeixi una realitat infraestructural que doni cobertura a tothom, amb una xarxa ferroviària dissenyada amb una visió transversal i amb un projecte de mobilitat per carretera que permeti construir sinergies entre els diferents models de transport públic, i no continuar aportant al mapa un gran buit al Baix Penedès amb manca de serveis i de millora d’infraestructures. Des del Baix Penedès, tanco aquest article d’opinió, que confronta amb el que pensen els polítics i anuncien públicament, i que deixa palès que el pla d’inversions, una vegada més, ens ha deixat fora de tot, deixant un gran buit a les infraestructures de Catalunya, tot i ser territori de pas entre dues metròpolis amb un creixement potencial en matèria d’habitants els pròxims deu anys.
Tribuna
El que està enverinant la política de l’estat és la continuada revelació d’escàndols en la gestió que en la seva il·legalitat denoten una corrupció en les pràctiques. La corrupció en Biologia és una fenomen que acompanya la degradació d’éssers vivents cap a la mort. Els egiptòlegs ens ensenyaren els esforços de mantenir íntegres els cossos dels faraons i altres persones. Mòmies. Hi ha hagut una veneració pels cossos incorruptes de sants, atribuint a l’absència de degradació una qualitat de santitat. Relíquies.
La degradació de les pràctiques dels polítics, sensiblement a l’estat espanyol, però també a altres àmbits, no és matèria de mòmies o relíquies. Només és una mostra de la podridura d’un estat. Durant els anys de la dictadura era evident que TOT l’estat era corrupte. Les assignacions de recursos públics als amics, els privilegis de les persones i les institucions addictes al règim, les decisions sempre alienes a l’interès de la gent, els robatoris estatals organitzats,l’enriquiment d’estraperlistes i concessionaris eren realitats evidents i mantingudes. Els canvis de la tan esmentada transició ho foren per algunes estructures com el Congrés i les eleccions, però les institucions i organismes estatals centrals, l’estat corporatiu franquista, va sobreviure formen un monstre que devora els diners dels impostos i dedicat a la seva supervivència. Així, els Consells generals, siguin del «Reino», de l’Advocacia, dels Col·legis professionals (Notaris, Registradors, Metges, Farmacèutics, Arquitectes, etc.), ell aparells centralitzadors com les Confederacions hidrogràfiques, els Ports de l’estat (a Madrid que no té mar), Aeroports (AENA), transports ferroviaris (RENFE i ADIF), Tribunals especials com el de «Cuentas» Audiència Nazional i el Consejo General del Poder Judicial, i el també qualificat de «Tribunal Sublim» Suprem, Federacions esportives, notòriament la del futbol, Instituts nacionals com el Cervantes, l’Elcano, d’Estadística, dedicats intensament a distorsionar la realitat, els cossos i forces de seguretat, totes les «Reales» institucions i acadèmies i una munió més, participen de l’ambient corrupte de l’estat. Com totes les estructures dependents del Gobierno de l’estat, ministeris, direccions generals, etc. Ah!, i la Casa Reial.Que els partits polítics colonitzin tots aquests racons de l’estat només és natural. Pot ser una frivolitat posar-ho to en el mateix sac, però sembla com si tots participen d’unes característiques comunes: la seva ubicació geogràfica, la seva comuna endogàmia, la notòria absència de persones procedents de Catalunya en els seus escalafons, la dependència directa o indirecta dels pressupostos generals de l’Estat … a un petit pas d’una prevalent catalanofòbia. Servidors públics, però que ho són bàsicament servidors de l’estat, no de la gent. Per la seva situació social, corruptibles, més els que ja són corruptes. L’altre factor necessari els conformen tots aquells interessats a beneficiar-se de l’estat. Totes aquelles persones, empreses, institucions que opten a vendre productes o serveis a l’estat en les condicions més favorables possibles. Tal podia ser un objectiu legítim excepte quan s’utilitza el recurs de subornar funcionaris, polítics en actiu i els seus partits o directius d’organismes, amb diners comptants i sonants o, també, promeses d’ocupació futures al sector privat en què es coneix com a «portes giratòries». Diners «blancs» que figuren en els pressupostos de les contractacions sotes les lleis de contractes de l’estat en forma de comissions facturables o diners «negres», bruts, ocultats en paradisos fiscals, a canvi de tractes de favor o utilització torta de lleis, ordenances o condicions.
L’epítom de la corrupció l’ha aconseguit el gobierno del Partit Popular de Rajoy ara fa uns anys, quan el seu ministre totpoderós d’Hisenda Montoro, cedint la redacció de les lleis i les condicions de recursos públics a assessories de la seva propietat, per a afavorir empreses privades en els seus negocis. No calen tractes de favor, construeixen el favor i l’integren en les lleis i regulacions abans de publicar-les.
Un estat que té el seu anterior cap a l’exili, per a evitar respondre del seu enriquiment il·legal, que faci maniobres remunerades per a afavorir clients, no és més que un cos corrupte, comdemnat a desfer-se en pols tot ell. Com amb les mòmies, no cal més que aixecar la tapa del sarcòfag.
Xavier Allué
Vila-seca
Evelia Muixií Sauné.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a l’Església de Sant Esteve.
Reus
Juan Antonio Navarro Pérez.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h. al Tanatori.
El Vendrell s’agermana amb la francesa Prada de Conflent, on es va exiliar Pau Casals
Societat l El Vendrell i Prada de Conflent s'han agermanat. L'alcalde de la capital del Baix Penedès, Kenneth Martínez i les regidores Silvia Vaquero i Mariona Figueras es van desplaçar el 8 d'agost a la localitat francesa per signar el protocol d'agermanament, acompanyats per representants dels Nens del Vendrell i de l'Associació Mu-
sical Pau Casals. A més, van assistir al concert de cloenda de l'edició d'enguany del Festival de Música Pau Casals de Prada. Martínez va fer entrega d'un quadre amb fotografies del viatge que van fer entitats vendrellenques a Prada l'any 1966 per homenatjar Pau Casals, exiliat a la Catalunya Nord, amb motiu del seu 90è aniversari. Redacció
Avui felicita als que es diuen:
Poncià, Concòrdia i Aurora
ÀRIES
21/03 al 19/04
La teva relació amb la gent serà fluida podràs aconseguir accions que et beneficiaran molt. Si necessites collaboradors, busca’ls avui.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Et trobaràs amb situacions molt tenses en l’àmbit familiar, que t’obligaran a prendre mesures serioses fins tot en contra dels teus interessos.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Sentiràsuna mena
d’ansietat que pesarà sobre les teves decisions durant tot el dia. Això dificultarà els teus plans et farà perdre el focus.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Controla el teu nerviosisme, que podria no deixar-te veure amb claredat les situacions. La teva impulsivitat podria ferir sensibilitats.
VERGE
23/08 al 22/09
Avui es presenta un dia molt tranquil, en què et serà fàcil connectar amb els altres viure emocions profundes en l’amor la passió. Èxits assegurats.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Tothom coneix la teva perseverança. Per això, si veus gent que no confia en tu, deixa’ls estar no facis cas de la seva ignorància. Tu segueix endavant.
21/05 al 20/06 BESSONS
Et mostraràs amb molta vitalitat ganes de viure, cosa que potenciarà situacions experiències excitants. El pla social serà el que més canviarà.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva capacitat amorosa es desbordarà, ja que l’ambient potenciarà molt la teva sensibilitat. El teu magnetisme personal serà envejat per molts.
20/01 al 18/02 AQUARI
L’atractiu personal que transmetràs als altres serà molt alt t’ajudarà a fer noves amistats amb facilitat i fins tot a iniciar relacions amoroses.
CANAL REUS TV
10:30 Aventurístic
11:00 Concerts privats
11:30 Fot-li (r)
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Quina animalada!
15:00 Notícies (r)
15:30 Fot-li (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 (Re)poblem
18:30 Colours on tour
19:00 Nex estiu
20:00 Notícies (r)
20:30 La comarcal
21:00 Notícies (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Nex estiu
23:30 Efecte mosaic. Tarda
El temps
CRANC
21/06 al 22/07
Les tasques responsabilitats alteraran el teu estat d’ànim podries caure fàcilment en l’estrès. Centra la teva atenció en un sol assumpte.
23/10 al 21/11
Jornada força tranquil·la pel que fa a la feina. El tracte amb la gent serà fàcil els teus assumptes amorosos fluiran sense alts ni baixos.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Dia distès amb moments molt agradables per passar amb els teus amics més propers. Para atenció als consells que et donin.
10:00 Efecte Mosaic
10:30 La Post Diada 11:30 Cirk
12:00 Caminant per Catalunya
12:30 Cirk
13:00 La Post Diada
14:00 Notícies 12
14:30 La Post Diada
15:30 Cirk
16:00 Notícies 12 16:30 Mosaic Estiu
18:00 (RE)Poblem
18:30 Cirk
19:00 Notícies en Xarxa. Estiu
20:00 Notícies 12
20:30 Hospital de proximitat
21:00 (RE)Poblem
21:30 7Ciències+
21.35 Ben Sonat
22:00 Notícies 12
22:30 Hospital de proximitat
23:00 (RE)Poblem
23:30 7Ciències+
23.35 Ben Sonat
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Grup funcional de fórmula NO2. Fruita a punt de caure de l’arbre. 2. Aigualir. Bossa de malla per als cabells. 3. Cuc. Fets d’expel·lir per la boca gasos de l’estómac. Lletra. 4. Colles. Afecta directament alguna cosa. 5. Tres punts de la data. Alumnes no matriculades. 6. Vocal. Arran. Certs punts. Vocal. 7. Consonants. Hagis de pagar. Element químic. 8. Exercir una acció penal. Afecció caracteritzada per la presència de lesions erosives. 9. Plantes de les umbel·líferes. Un peix. Enravenat. 10. Gineceu. Dues de la tíbia. Dues del papa. 11. Ja. Passareu ras. 12. Beguda no alcohòlica. Tenir aspecte vivaç. La del coll és la clavícula. VERTICALS: 1. Fenòmens molt desitjats pels esportistes d’hivern. Dinar de noces. 2. Paralitzat. Entendre algun fet. 3. Passar temps abans de fer alguna cosa. Treure metall amb les tisores. 4. Concordança de fonemes. De geni aspre. Vocal. 5. Dues de lògica. Unitats de pes. Riu caòtic. 6. Relatiu a l’os. Parlar pel gust de parlar. 7. Comunista que va aixafar el Tíbet. Posa un color semblant a l’or. Conec el tema. 8. Artropatia crònica no inflamatòria. Dedicada a obres de caritat. 9. Consonant. Albumosa obtinguda del sèrum sanguini. Braç tallat. 10. Pàtria d’Abraham. Mig cessat. Fenc. Pronom. 11. Àpat. Fas venir. 12. Nega l’existència de Déu. Varietat del quars.Vocal.
TARRAGONA:
Guzman Oliete, Cristina
Pin i Soler, 3 Telèfon 977 218 175
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva
Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Piqué, Joaquim - Piqué, Tania
Pça. Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084
SALOU:
Coret Herrera, Rosa, Miquel Enric Sinies, 3
Telèfon 977 380 788
VILA-SECA: Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466
VALLS:
Miquel Alonso, Angels Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606
EL VENDRELL:
Sisternes Vernia, Enrique Vicente
Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Durant la primera meitat del dia, hi haurà bandes de núvols alts sobretot a l’oest del país. A partir del migdia, creixeran nuvolades a punts de l’interior, i n’arribaran per l’oest sobretot a partir del vespre. Al llarg de la tarda el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat en general, o puntualment cobert, tot i que amb nuvolositat menys abundant al litoral central i sud.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més baixa. D’altra banda, la màxima baixarà lleugerament a la meitat oest, mentre que serà similar o pujarà lleugerament a la resta.
Reus. MASAJE ENTERO. Tel: 604.390.445
MASAJISTA. 1 hora 50€. Salou. De 8 a 21hrs. Tel: 614.617.473
MELISSA. MASAJES para relajarte y liberar tensiones... Tel: 624.682.856
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
CARLOS. MASAJES. 50€. Tel: 660.605.687
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR PARA COMUNIDADES. ECONÓMICO. Tel: 624.859.287
CARPINTERO, EBANISTATel. 623.387.479
TAPICERO Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas. Tel: 691.586.879
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
EVA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 613.835.182
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MASAJISTA NAOMI. Tarragona. Tel. 613.955.039
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Conóceme!!! Tel: 692.780.087
ALEXA MASAJISTA. Tarragona. Tel: 602.462.446
KARINA. MASAJES RELAJANTES. Tarragona. Tel: 602.346.821
tenemos hasta ese mes. Si te interesa (gastos a medias) Llámame tel: 618.421.682
MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186 TAROT
L’agost al Camp de Tarragona és sinònim de música antiga. Amb quatre anys de trajectòria el Festival Jordi Savall, gràcies a la singularitat d’una programació conformada per artistes de renom internacional aque actuen a alguns dels espais mil·lenaris més emblemàtics del territori —com el Reial Monestir de Santes Creus o el Convent de les Arts d’Alcover—, s’ha assentat com un referent musical europeu. Fundat l’any 2021 per l’intèrpret i director català, Jordi Savall, presenta durant el mes d’agost un programa de concerts amb músiques que van des de l’edat mitjana fins a la música contemporània, així com els repertoris propis de diverses tradicions musicals. Més enllà dels músics internacionals convidats, la programació compta també amb la participació dels conjunts musicals fundats i dirigits pel mestre Jordi Savall, Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya, Le Concert des Nations i Orpheus 21.
L’edició d’enguany va donar el tret de sortida aquest dilluns amb el concert inaugural de l’Ensable Mediterrània, un conjunt dirigit per la cantant i clarinetista Carola Ortiz, que va omplir el Santuari de la Serra. Ahir dimarts, va ser la jornada de l’estrena de Jordi Savall en aquesta nova edició del festival. Ho va fer acompanyat del conjunt Hespèrion XXI i els intèrprets d’Orpheus 21 al Monestir de Santes Creus en un concert en homenatge a Marco Polo. Els músics van oferir al públic la riquesa musical d’algunes de les regions per on va passar l’explorador mentre feia la Ruta de la Seda. Avui dimecres, serà de nou el torn d’Orpheus 21 —a les 19.30 h, al dormitori del Monestir de Santes Creus— amb l’espectacle ‘Cants del cicle de la vida’, sota la direcció de l’intèrpret Waed bouhassoun; i de Hespèrion amb l’espectacle ‘Altre Follie’, sota la direcció de Savall —se celebrarà a les 22 h a la plaça de Sant Bernat
Música l L’esdeveniment portarà concerts a ciutats com Valls i Montblanc i a llocs emblemàtics del territori com el Reial Monestir de Santes Creus o el Convent de les Arts d’Alcover
Rafa J. Larrañaga
del Monestir de Santes Creus. Més enllà d’aquests espectacles, encara queden molts plats forts de la programació durant els pròxims dies. Sens dubte, un dels concerts més esperats és el del Quartet Casals, una de les formacions de cambra més reconegudes internacionalment. Oferiran un concert el divendres 15 d’agost a les 19.30 h, al dormitori del Reial Monestir de Santes eus, conformats per quartets de dues de les grans figures
Una setmana musical
La programació va començar dilluns i s’allargarà fins al diumenge 17 d’agost
del gènere: Joseph Haydn i Ludwig van Beethoven. L’organització cataloga l’espectacle com «un diàleg entre tradició i audàcia, en un espai d’acústica privilegiada, per gaudir de la música de cambra en tota la seva profunditat». Totes les entrades per l’esdeveniment d’aquest divendres estan exhaurides.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com Els càmpings del Castell de Tamarit treballen conjuntament per millorar la mobilitat Tarragona
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Rafa J. Larrañaga [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Santacana a Ca
Sire:
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
històrica pastisseria vallenca enceta una segona vida Societat El càmping Vendrell Platja intenta recuperar la normalitat després dels incendis Successos