Futbol 17
Medi natural 13
Cristóbal Parralo, artífex de l’ascens del Racing de Ferrol a Segona, nou entrenador del Nàstic
Margalef instaŀla una barrera i cobra per accedir en cotxe a l’embassament i a la zona de Sant Salvador del Montsant
Opinió 20 Xavier Allué. El jaciment arqueològic de Tarragona: «La troballa extramurs ve a recordar l’amplitud de la ciutat»
La comissió tècnica, que es va constituir al maig per buscar solucions que impedeixin la repetició dels danys d’ara fa un any per la DANA, encara no s’ha reunit
Gerard Martí
Serveis 12
Es doblarà la flota de vehicles a l’espera de l’adjudicació definitiva del contracte de la brossa
S’instal·laran set plantes de bateries per emmagatzemar energia elèctrica a la zona de la ITV, a tocar de l’N-340
Reus l 8 i 9
Reus
La junta de la Sang canvia els panys del temple i no es poden fer actes litúrgics
l 9
Dos trams de l’A-27, a l’altura de la Pobla de Mafumet i des de Valls a Montblanc, quedaran tallats per obres de millora
Infraestructures l 16
Inundacions l Els residents del barri consideren que l’Ajuntament «no ha pres les mesures necessàries» per evitar episodis com el del 4 de novembre del 2024
John Bugarin «Tristesa, desànim i decepció». Aquest és el sentiment generalitzat entre els veïns de la Móra, just un any després de les inundacions que va patir el barri la matinada del 4 de novembre pel pas de la DANA. Els residents d’aquesta urbanització de Llevant consideren que hi ha hagut «deixadesa» per part de l’Ajuntament de Tarragona, a qui acusen de «no haver pres les mesures necessàries» durant els últims dotze mesos per «evitar que es repeteixi un episodi així».
«No estan responent cap mena d’expectativa», lamenta el president de l’Associació de Veïns de la Móra-Tamarit, Albert Franquès, qui assegura que «si tornés a ploure com ho va fer aquella nit, passaria el mateix». És a dir, el torrent es tornaria a desbordar, causant, de nou, greus danys materials. Cal recordar que les inundacions de fa un any van
afectar més de 150 habitatges, així com diferents negocis. Els residents i comerciants afectats han hagut de fer front a depeses molt elevades per poder reparar les seves cases i locals.
Tornar a la normalitat
«La prioritat hauria de ser tornar a la normalitat i arreglar el que està fet malbé», remarca el representant veïnal, qui assegura que «la capçalera del canal està bruta» i «encara hi ha fulles de la torrentada al pont del carrer Baix Llobregat». També està pendent la reparació del tram del passeig de la Móra que va quedar malmès. Des del consistori asseguren que «s’està esperant a l’autorització de
El Pla de Protecció Civil de Tarragona inclourà les zones de risc de la Móra
Costes» per dur a terme la intervenció.
El passat 20 de gener, els residents de la urbanització van presentar una moció a l’Ajuntament de Tarragona per fer front als efectes de la DANA i prendre mesures per evitar noves inundacions. El ple municipal va aprovar per unanimitat la proposta, que contemplava, entre altres, l’actualització del Pla de Protecció Civil de Tarragona. Fonts municipals asseguren que «està en fase de redacció la revisió del Document Únic de Protecció Civil del Municipi (DUPROCIM)», on es contemplaran «les actuals zones d’afectació per risc d’inundacions de la Móra», que es basen en les dades de l’Agència
Franquès diu que el tanc anti-DSU no evitarà inundacions com la de fa un any
Catalana de l’Aigua. Des de l’associació veïnal també es mostren «enfadats» perquè consideren que el consistori «ha venut fum» amb algun dels projectes anunciats. El passat 1 d’octubre, es van iniciar les obres de construcció del nou tanc anti-DSU a la urbanització. Aquesta infraestructura, que costarà 1,3 milions d’euros, podrà emmagatzemar un màxim de 1.000 metres cúbics d’aigua. El govern municipal va assegurar que aquesta obra ajudarà a «minimitzar al màxim la possibilitat de sobreeiximents del canal». En canvi, Franquès assegura que aquest dipòsit és «exclusivament» per «augmentar la resiliència del clavegueram» i, per tant, no servirà per a evitar episodis com el de fa un any. A més, indica, la capacitat del tanc «no és tan gran, tenint en compte que la piscina olímpica de Campclar té 3.500 metres cúbics».
La comissió tècnica interadministrativa es va constituir al maig, però encara no s’ha reunit
Gestió l Els veïns critiquen que està «plagada de polítics» i falten més «perfils tècnics»
J.B.
L’Ajuntament de Tarragona va constituir, el passat 22 de maig, la Comissió Tècnica de prevenció de desastres naturals a la Móra, que definirà projectes per evitar noves inundacions. Va ser una petició dels veïns del barri, els quals denuncien ara que aquest organisme encara no s’ha re-
unit des de la seva creació fa gairebé sis mesos. Tanmateix, critiquen que estigui «plagada de polítics». «Són els que decideixen, però no els que tenen una opinió qualificada sobre el tema», diu Albert Franquès, president de l’AV la Móra-Tamarit, qui considera que falten «perfils tècnics».
L’Ajuntament de Tarragona
ha optat per integrar dins de la comissió l’alcalde, Rubén Viñuales —que la presidirà—, i els consellers Nacho García Latorre (Territori), Guillermo García de Castro (Medi Ambient) i Isabel Mascaró (regidora de barri). La Generalitat de Catalunya ha apostat pel director de Serveis Territorials de l’Administració Local a
Tarragona, Josep Rofes, mentre que l’Estat ho ha fet per la Subdelegada del Govern, Elisabet Romero. En canvi, l’Ajuntament del Catllar ha optat per incorporar un dels seus arquitectes municipals. També hi haurà representants de l’Associació de Veïns de la Móra-Tamarit i l’Associació Mediambiental la Sínia.
S’han destinat uns 50.000 euros a la reparació dels desperfectes ocasionats per la DANA
Municipal l S'han arranjat els ponts del canal malmesos i s'han fet tasques de neteja
J.B.
Arran de les inundacions que va patir la urbanització de la Móra el 4 de novembre del 2024, l’Ajuntament de Tarragona va dur a terme diferents accions per a reparar els desperfectes ocasionats per la DANA. «A poc a poc, hem anat posant solució als danys materials que es van produir a la via pública», explica el conseller de Territori, Nacho García Latorre. En total, el consistori hi ha invertit 52.437, 19 euros, el 60% dels quals s’han cobert a través d’una subvenció atorgada per la Diputació. Després de les inundacions, es van realitzar tasques de neteja viària, de platges i de recollida de residus a la ciutat, i es va retirar i substituir l’arbrat malmès. També es van reparar els danys al passeig de la Móra i, ara, s’està esperant a l’autorització de Costes per actuar al carrer Baix Camp. D’altra banda, l’Ajuntament assegura
que el Departament de Medi Ambient ha realitzat l’estudi hidrològic del torrent, que va ser una de les demandes que va incloure l’associació de veïns en la moció que va presentar al gener i que va ser aprovat per unanimitat pel ple.
Fa unes setmanes, el consistori va licitar el manteniment de la vegetació a la capçalera del canal de la Móra per 14.000 euros. Els treballs, que es faran dos cops a l’any, permetran millorar i facilitar el pas i evacuació de les aigües circulants. García Latorre assegura que s’han pres totes aquestes mesures perquè «no tornin a passar situacions com la de fa un any o siguin molt menys agressives».
Un 60% de la inversió s’ha costejat amb una subvenció de la Diputació
Imatge d’arxiu d’un carrer de la Móra inundat després dels aiguats de la matinada del 4 de novembre del 2024.
Medi Ambient l El consistori destinarà 65.000 euros a la redacció d’aquest document, que definirà les accions a fer
J. Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ha licitat la redacció de l’estudi d’alternatives i projecte de renaturalització del barranc de la Móra. El consistori destinarà 65.141,08 euros (IVA inclòs) a la redacció d’aquest document, on es definiran les diferents accions que caldrà dur a terme per a la millora ecològica, la restauració paisatgística i la minimització del risc de desbordaments del torrent. Les empreses interessades podran presentar-se al
concurs públic fins al pròxim 18 de novembre.
«En episodis forts de pluja, el canal de la Móra es desborda i es produeixen inundacions en diversos carrers i habitatges, causant greus desperfectes materials», s’exposa en la memòria justificativa del contracte. Per aquest motiu, es requereix un projecte per millorar l’ecosistema fluvial urbà del torrent mitjançant «accions de restauració hidromorfològica i ecològica». L’objectiu principal serà reduir «el risc i
L’objectiu principal és minimitzar el risc de desbordament del torrent
la vulnerabilitat davant inundacions» en aquesta urbanització de Llevant.
Estudis previs L’àmbit d’actuació anirà des del prat de la Móra fins a la desembocadura. Després d’elaborar un conjunt d’estudis previs, l’adjudicatària
haurà de dissenyar i analitzar possibles estratègies i mesures de restauració. L’estudi d’alternatives ha de valorar «la viabilitat de desconstruir la solera del canal i les proteccions hidràuliques», així com «la creació d’una bassa de laminació en la zona de Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT) al pàrquing que hi ha al marge dret». Aquestes accions podrien augmentar «la resiliència i capacitat» del canal i fer possible «la seva revegetació i restauració paisatgística». Segons els plecs tècnics, també s’estudiarà «l’eliminació del passeig». El president de l’Associació de Veïns de la Móra-Tamarit, Albert Franquès, ha manifestat els seus dubtes respecte a aquest plantejament, ja que «només contempla el tram urbà» del torrent. A més, no entén que es vulgui fer la bassa de laminació «davant del Voramar, quan l’aigua ja surt al mar». «El problema ve de més amunt, de Mas d’Enric i el cementiri del Catllar», diu.
Societat l ‘Aprèn amb l’Arxiu!’ incorpora nous recursos adaptats per a infants amb diversitat funcional
L’Arxiu del Port de Tarragona ha adaptat el seu contingut didàctic perquè sigui més inclusiu. Es tracta dels recursos inclosos dins l’activitat educativa Aprèn amb l’Arxiu!, una iniciativa que es va posar en marxa l’any passat amb l’objectiu d’apropar el Port a les escoles, oferint la possibilitat d’explorar l’arxiu en línia mitjançant diverses galeries, així com una guia didàctica per al professorat i un quadern de treball per a l’alumnat. Gràcies als nous documents adaptats, els estudiants amb diversitat funcional podran accedir a aquests continguts amb menys dificultats. Aquests incorporen tipografies més llegibles, contrastos de colors millorats i interlineats més amplis, factors que faciliten la lectura sobretot a persones amb discapacitat visual o dislèxia. També s’han aplicat criteris d’accessibilitat universal per garantir la compatibilitat amb lectors de pantalla i la navegació autònoma dels documents digitals. «Aquesta iniciativa reflecteix el compromís del Port de Tarragona amb l’edu-
cació, la inclusió i la difusió del nostre patrimoni comú», va afirmar ahir el president del Port, Santiago Castellà, durant la presentació del nou material. «És important que les persones amb diversitat funcional puguin participar
Mobilitat l La intervenció es durà a terme des de demà fins al divendres
Unes obres de l’empresa Endesa al carrer Guillem Oliver tallaran aquesta via durant tres dies. Està previst que el 5 de novembre, a les 9.30h, es restringeixi la circulació de vehicles fins a les 16 h del dia 7. La intervenció es basa en l’execució d’una rasa entre l’accés al pàrquing de l’Hospital i l’accés al pàrquing dissuasiu de zona taronja. Aquesta obra provocarà una sèrie de restriccions mentre durin les obres. Es tallarà l’accés a la Pl. Francisco de Querol Lombar-
dero i al C. Joan Pau II. L’accés a les Urgències, a l’edifici D i a l’aparcament de l’Hospital Joan XXIII només es podrà fer des de la Plaça Francisco Querol Lombardero i el carrer Guillem Oliver, ja que s’hi podrà arribar passant pel carrer de l’Arquebisbe Josep Pont i Gol. En canvi, no es podrà accedir al centre hospitalari des del carrer Joan Pau II. Durant aquests dies només es podrà accedir a l’aparcament dissuasiu de Guillem Oliver per la rotonda del carrer Joan Pau II i per Jaume Vidal i Alcover. Cal recordar que no es po-
La iniciativa disposa de galeries d’imatges, guies docents i un quadern d’activitats
activament en les activitats pedagògiques i culturals. Cap nen o nena hauria de quedar exclòs del procés educatiu», va afegir.
Per la seva banda, la responsable de l’Arxiu del Port, Coia Escoda, va destacar que
Imatge del carrer Guillem
Pel que fa a l’Escola Tarragona, es prioritzarà l’accés a peu
drà estacionar a tot el carrer Guillem Oliver. Pel que fa a l’Escola Tarragona, es prioritzarà l’accés a peu, tot i que es podrà arribar en vehicle en certs casos.
els arxius «no són només dipòsits de memòria, sinó eines vives que poden ajudar a construir ciutadania». «Amb aquesta activitat volem acostar-los als infants i joves que habiten les escoles. Volem que coneguin el seu entorn
més immediat, que el valorin i que el mirin amb ulls curiosos», va remarcar. Aprèn amb l’Arxiu! es va presentar el 24 d’octubre de 2024, i és una iniciativa desenvolupada per CliCme.educació. Aquesta gira entorn de dos eixos temàtics principals: El mar, el port i les persones i Els fars, els vaixells i les grues. A través d’aquests blocs, l’alumnat pot treballar la història portuària, els oficis, el patrimoni i la relació entre el port i la ciutat. «El que vam buscar era transformar el fons d’arxiu en una eina educativa que pogués arribar a les escoles, que fos entenedora però també atractiva. També teníem molt clar que havia de ser un recurs permanent i en línia, que pogués consultar tothom», va explicar Món Casas, creadora de l’activitat. «Assegurar que aquests continguts eren accessibles va ser un segon pas molt necessari. Són detalls que potser a primera vista no es veuen, però que hi són, i hi ha moltíssima feina darrera», va apuntar. El recurs, va assenyalar, ja s’ha utilitzat a diversos centres educatius de la ciutat. A l’Institut Antoni de Martí i Franquès, per exemple, els alumnes van escollir un tema de recerca per a elaborar diferents infografies; mentre que a l’escola El Carme van crear un mural amb diverses imatges de l’arxiu. Els materials es poden consultar i descarregar al Portal Digital de l’Arxiu del Port de Tarragona.
L’Ajuntament obre el procés de participació per a la nova ordenança
Administració l El canvi normatiu s'emmarca en el Pla de Millora de Llicències
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona ha iniciat el procés de participació per tal de Derogar l’actual Ordenança sobre el règim de comunicació prèvia d’obres i altres títols habilitants i aprovació d’una nova ordenança general d’obres. Fins al 15 de desembre, els professionals i els ciutadans poden fer els seus suggeriments per tal que es recullin en la nova ordenança. Es preveu que al desembre es tanqui l’esborrany de la nova ordenança, per tal de constituir la comissió política
al gener i portar la proposta a plenari entre febrer i març. El conseller d’Urbanisme, Nacho García, ha explicat que l’objectiu «és tenir aprovada la nova ordenança abans de l’estiu». La nova ordenança s’emmarca en el Pla de Millora de Llicències d’Obres que es va engegar el juny de 2024 per agilitzar la tramitació. El pla de l’administració incloïa 20 mesures per agilitzar la concessió de llicències, algunes de les quals ja s’han implementat, mentre que d’altres continuen en fase de desplegament.
Transport l L’ATM espera que la fi de les concessions dels autobusos sigui una oportunitat de millora
Oriol Castro Sanz
El Pla Director de la Mobilitat del Camp de Tarragona s’espera poder aprovar inicialment a inicis de l’any 2027. Així ho explica Eugènia Domènech, gerent de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) al territori, en
declaracions a la revista Mobilicat. La idea amb la qual es treballa a la Generalitat, qui lidera el projecte, és que els treballs necessaris puguin estar acabats per poder arribar a aquesta aprovació d’aquí a dos anys.
Aquest Pla es remunta al 2022, quan el Consell d’Admi-
nistració de l’ATM va acordar començar els treballs necessaris per a la seva redacció. El calendari es va complir fins al segon punt del programa, quan el mes de novembre de 2023 es van realitzar diverses sessions vinculades al procés participatiu de la ciutadania. Teòricament, entre 2024 i
2025 s’havien d’extreure conclusions de la participació així com establir objectius, escenaris, indicadors i propostes.
En aquest sentit, recentment es va licitar un contracte de serveis d’assistència tècnica del Pla. Amb un pressupost de 64.281,25 euros,
amb IVA, l’ATM busca disposar d’un servei especialitzat que permeti incorporar, dins el Pla, una anàlisi exhaustiva dels aspectes socials de la mobilitat. Aquests poden ser l’accessibilitat, la salut, la seguretat viària, l’equitat i el gènere.
Fa un mes, l’ATM. ja va ad-
El document no ha complert amb les seves previsions inicials
judicar un estudi que ha de servir per conèixer com es mou la ciutadania i planificar la mobilitat de la pròxima dècada. L’Autoritat Territorial de la Mobilitat va resoldre l’adjudicació de l’assistència tècnica per a l’elaboració de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana (EMQ) 2025 i la caracterització de la mobilitat a l’empresa Opinòmetre SL, per un import de 371.215,90 euros (IVA inclòs) i amb un termini d’execució de nou mesos.
«Hem fet també una enquesta a turistes i excursionistes, perquè no hem d’oblidar que al Camp de Tarragona el turisme determina molt, i a més suposa un canvi de mobilitat molt important perquè multiplica els usuaris del transport públic, ja que afortunadament tenim un índex bastant elevat d’utilització de transport públic per part dels turistes», explica Domènech.
Dos anys clau
Si el Pla es pogués aprovar el 2027, arribaria un any abans de la fi de les concessions dels autobusos de la Generalitat. El 2028 està marcat al calendari pel sector i la gerent de l’ATM considera que serà una «oportunitat» per a millorar el servei. «Hi ha molt d’interès i expectatives que això pugui ajudar també a aconseguir que el transport públic sigui útil al ciutadà i que pugui cobrir les seves necessitats», explica Domènech a Mobilicat. Aquesta visió s’alinea amb la de la futura àrea metropolitana, que precisament vol dotar de més competències a l’Autoritat Territorial.
Tribunals l La resta dels encausats no entraran a la presó gràcies a un pacte amb les acusacions
Mar Rovira / ACN
L’Audiència de Tarragona va condemnar a deu anys i mig de presó l’home que va propinar diverses ganivetades a un menor i va fer-li una ganivetada al rostre a un altre el 26 de febrer de 2023 a Tarragona. Fiscalia i l’acusació particular van acordar amb les defenses la rebaixa de les penes que permetran que no entrin a la presó els altres tres investigats. En concret, per a l’investigat principal es van pactar set anys i mig de presó per un delicte d’homicidi en grau de temptativa i tres anys més per un de lesions amb deformitat. La parella d’aquest va ser condemnada a sis mesos de presó per cada un dels quatre delictes de coaccions mentre que els altres dos processats, familiars també de la dona, se’ls va condemnar per encobriment.
Segons l’escrit d’acusació del ministeri públic, el 26 de febrer de 2023, al voltant de les vuit del vespre, el fill de
la dona acusada, es trobava al centre comercial del Parc Central de Tarragona, quan es va iniciar una discussió amb un altre grup de menors. En-
Transport l També volen que es reuneixi amb els agents socials del territori
al servei de tothom», va dir el diputat.
El diputat dels Comuns, Fèlix Alonso, va fer ahir una crida al Ministeri de Transports perquè abans de final d’any, retorni les reunions amb els ajuntaments i els agents socials del territori. «És fonamental avançar junts cap a una solució compartida per al projecte de mercaderies per l’interior, sense deixar de banda els ajuntaments de Torredembarra i Altafulla. Només des del consens i la collaboració podrem fer realitat un model ferroviari modern i
D’altra banda, Alonso va celebrar l’aprovació en comissió de la Llei de Servei d’Atenció a la Clientela. «És una satisfacció personal i collectiva haver arribat fins aquí. Ara cal garantir que aquesta llei serveixi realment per millorar la vida de la gent, posant fi a les esperes eternes i a la manca de transparència en molts serveis», va subratllar el diputat. Alonso, ponent de la llei, va treballar conjuntament amb els diputats, també tarragonins, Cruset i
tre els joves s’hi trobaven les dues víctimes, les quals van colpejar diversos cops al fill de la investigada. Arran de l’agressió, el menor colpejat
va trucar a l’acusat principal, parella sentimental de la seva mare, per explicar-li els fets. «Després de fer la trucada, el noi va manifestar als altres
Alonso va fer ahir una atenció als mitjans de comunicació. Comuns
Alonso celebra l’aprovació de la Llei de Servei d’Atenció a la Clientela
La mare del primer agredit va encobrir la seva parella, autor de les ganivetades
dos menors que seria millor que marxessin corrents perquè vindrien amb bats», indica el document de Fiscalia.
Tot seguit, l’investigat principal va arribar, amb un altre menor encaputxat, on es trobaven els joves. Segons l’escrit acusatori, tots duien ganivets de «grans dimensions», tot i que l’home tenia vigent una sentència del jutjat penal número cinc de Tarragona que li prohibia la tinença d’armes. Un cop al centre comercial, l’acusat va preguntar-li al fill de la seva parella qui li havia pegat i, llavors, va propinar diverses punyalades a un dels menors, a qui prèviament havia tirat a terra, i després es va dirigir a l’altre menor i li va fer un tall a la cara. A conseqüència de les ganivetades, les víctimes van patir diverses
ferides i seqüeles.
L’endemà, la mare del primer menor agredit va exigir als joves que van presenciar els fets que neguessin que la seva parella n’era l’autor i els va demanar que no informessin als Mossos d’Esquadra. A més, l’acusada va assegurar als agents que ja no mantenia una relació sentimental amb l’home i que «desconeixia» on es trobava. A més, va canviar les targetes SIM del mòbil del seu pare, també acusat, per «evitar» que poguessin localitzar a la seva parella. El tiet de l’acusada, el quart investigat, va ocultar l’home en una parcel·la del camí de la Bulladera fins a la seva detenció el 26 de març de 2023. L’acusat principal ha estat en presó provisional des de llavors.
Penes de presó Els quatre acusats van reconèixer els fets en la vista celebrada aquest dilluns a la secció segona de l’Audiència Provincial. Fiscalia, conjuntament amb l’acusació particular, van pactar amb les defenses una reducció de les penes inicials. Així, per l’investigat principal es van acordar set anys i sis mesos per un delicte d’homicidi en grau de temptativa. A banda, l’investigat principal també hauran d’indemnitzar en concepte de responsabilitat civil a una de les víctimes la quantitat de 4.950 euros per les lesions i 50.000 euros per les seqüeles. A l’altre li haurà d’abonar 5.610 euros i 26.000 euros.
Salvador, per assolir un consens que, segons va remarcat, «posa l’interès general dels consumidors per damunt dels interessos legítims de cada partit».
Últims dies per veure l’exposició de la Galeria d’Art La Catedral
Cultura l El 9 de novembre finalitzarà a la Galeria La Catedral, l’exposició de pintures de l'artista tarragonina Maria Sánchez Iranzo. L’exposició ha superat ja el miler de visites. L’horari de la Galeria es de 11h a 14h i de 16h a 19h. DM/Iranzo
ERC vol una
gestió exigent del servei de la brossa
Política l El Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Tarragona celebra que aquest dimecres entri finalment en funcionament el nou contracte de recollida de brossa i neteja viària, el més important dels serveis municipals tant per volum econòmic com per impacte en el dia a dia de la ciutadania. Des d’ERC recorden que aquest contracte és el resultat d’una feina de planificació i preparació feta durant el mandat passat, quan els republicans encapçalaven la gestió municipal. El conseller Xavi Puig va recordar ahir que «és un contracte que vam deixar llest i que representa una autèntica aposta per la modernització del servei i l’eficiència». Els republicans reclamen que el govern de Viñuales tingui el coratge i la voluntat política per fer-lo complir. «El contracte ja hi és, el que cal ara és actitud. Sense determinació, cap contracte funcionarà. Tarragona amb aquest nou servei pot brillar, però cal lideratge i una gestió exigent per garantir que la ciutat faci el salt endavant que necessita», va afirmar Puig. ERC defensa que el nou contracte és una bona eina que permetrà millorar notablement la neteja de tota la ciutat, reforçar la recollida selectiva i dignificar les condicions laborals del personal del servei. Una de les principals novetats del nou contracte és que s’incorporen mecanismes de control i inspecció, que permetran pagar per la feina feta. Redacció
Ja fa gairebé un any des que l’Ajuntament va instal·lar les pilones blaves a la primera coca de la Rambla Nova. Una estructura que avisava als ciutadans d’una nova realitat: el tram passava a ser per a vianants. Aquest canvi, en un inici, es va anunciar com a una prova pilot, una mesura temporal que arribaria a la seva fi alhora que les festes de Nadal, el dia 6 de gener. Avui dia, en canvi, les pilones continuen en peu, i la decisió és definitiva: la circulació de vehicles quedarà tallada de forma permanent. La pacificació del tram, comprès entre el Balcó del Mediterrani i els carrers Girona i Roger de Llúria, es va plantejar amb l’objectiu de potenciar el dinamisme comercial i cultural de la zona, convertint-la en «una gran plaça pública». Onze mesos després, però, sembla que ni els tarragonins ni els visitants s’atreveixen a abandonar la vorera.
«Tal com està ara, l’espai no convida a passejar, perquè visualment està igual que abans. Tots tenim la distribució de la Rambla molt interioritzada, no ens surt de dins caminar tranquil·lament per la carretera», apunta Raquel Pizarro, presidenta de l’Associació de comerciants Via T. L’opinió actual dels comerciants, explica, és variada. «Hi ha de tot, alguns estan contents, mentre que a altres no els acaba de convèncer. Els inicis costen, però esperem que les coses canviïn amb el nou projecte», assenyala.
Així és, ben aviat l’asfaltatge de la calçada serà substituït per un paviment color sèpia, on es pintaran els retrats de 28 personatges històrics de la ciutat. També es crearà un mural amb l’escut de la ciutat i la paraula ‘Naltros’, «un símbol del vocabulari tarragoní que integra totes les persones», destacava l’alcalde Rubén Viñuales durant la presentació del projecte el passat divendres. L’actuació té un pressupost de 100.000 euros, i es preveu que estigui enllestida per Sant Jordi de l’any vinent. Es tracta, però, d’una intervenció temporal
d’uns dos anys, fins que se’n faci una de definitiva. «Confiem que aquest nou disseny donarà valor afegit a l’espai i atraurà a més persones», assegura Pizarro. Tot plegat, considera que s’haurien d’impulsar més zones de vianants a la ciutat, sempre que també es faciliti el seu accés. «Som conscients que molts veïns han estat perjudicats per la mesura», reconeix.
De fet, la pacificació del carrer ha estat de tot menys pacífica, i és que els residents han
donat guerra des del minut zero. El mateix mes de gener, un grup de veïns va presentar més de 200 firmes contra la iniciativa. «Des de fa onze mesos, l’Ajuntament ha pres decisions unilaterals sense tenir en compte les necessitats dels veïns de la zona, que no són diferents de les bàsiques que té qualsevol veí», etziben. La comunitat denuncia que «regular necessitats com ara recollir una persona gran o amb mobilitat reduïda, nens o mercaderies s’ha denegat reiteradament, sense oferir alternatives més enllà de sol·licitar excepcions puntuals».
Sobre la nova actuació temporal, opinen que és «intolerable que es
Un nou projecte
Una obra pictòrica transformarà la calçada temporalment durant 2 anys
malbaratin diners d’aquesta manera mentre ignoren les necessitats dels veïns». Critiquen, també, el trasllat de les terrasses a la coca central, «privatitzant l’espai més important destinat al passeig dels ciutadans». Sigui com sigui, els residents ho tenen molt clar. «No es poden fer polítiques sense posar els veïns en primer lloc. Una Tarragona sense veïns no és ‘fer ciutat’», conclouen.
Transició l És un sistema que ajuda a l’estabilitat de la xarxa elèctrica, rendibilitza l’energia renovable i abarateix costos
Reus acollirà un ambiciós projecte de set plantes d’emmagatzematge d’energia elèctrica. Promogut per l’empresa Isabel Development 4 SL, el sistema de bateries permetrà gestionar la producció d’energia produïda per fonts renovables, maximitzar el seu rendiment i contribuir a la flexibilitat del sistema. A més, permetrà «evitar o que es redueixi el risc que es produeixi una apagada», detalla el professor del Departament d’Enginyeria Mecànica i membre del CREVER-Grup de Recerca d’Enginyeria Tèrmica Aplicada de la URV, Joan Carles Bruno. Cada instal·lació tindrà una potència instal·lada de 4,5 MW.
La Generalitat de Catalunya ja va atorgar a l’estiu les autoritzacions administratives prèvia i de construcció de les plantes, denominades Bellissens 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8, que s’alçaran a tocar de la carretera N-340, la seu de la ITV i la subestació elèctrica SE Bellissens. Bruno explica que quan hi ha un excés d’energies renovables, per exemple, durant les hores centrals del dia en el cas de la fotovoltaica, en què hi ha molta disponibilitat i poc consum, hi ha l’escenari de la «sobreproducció», que pot desencadenar en una «inestabilitat de la xarxa». Les fonts renovables són intermitents, de forma que les bateries ajudarien a emmagatzemar la producció «per poder-la utilitzar quan
sigui necessari» i, a la vegada, permetrien «regular millor la xarxa».
El professor del màster del Vehicle Elèctric de la URV, Carlos Olalla, destaca que és «una molt bona notícia» que s’instal·li una planta d’aquestes característiques perquè «al país no en teníem cap d’operativa». «Era una situació una mica estranya, tenint en compte el pes que tenen les renovables a l’Estat i les dificultats per garantir l’estabilitat de la xarxa elèctrica», assenyala. El docent consi-
L’apunt
Bateries al Pavelló Olímpic
Municipal
L’Ajuntament de Reus ja ha tret a licitació el contracte per instal·lar bateries d’acumulació d’energia connectades al sistema fotovoltaic del Pavelló Olímpic Municipal. Amb un pressupost base de 48.303,47 euros (IVA inclòs), les bateries tindran una capacitat total de 50 kWh. El termini d’execució de les obres serà de quatre mesos.
Un sistema similar es va emprar a Austràlia per aturar les apagades del 2017
dera que l’apagada de l’abril podria haver accelerat la tramitació del projecte, però, independentment de si hi té relació o no, «té importància en aquest sentit». Recorda les apagades que es van viure al sud d’Austràlia el 2017. El país oceànic va aconseguir estabilitzar la xarxa amb un sistema de bateries «semblant al cas de Reus». Així mateix, la metodologia pot ajudar a reduir costos i, al final de la cadena, la factura de la llum. «Que es faci això crec que pot ajudar a evitar episodis com els que es van veure fa uns mesos», analitza. A més, afegeix que es podrà aprofitar «molt més» les plantes d’energia renovable perquè, en l’actualitat, si no es pot consumir a l’instant, «es retalla o es perd» i, així, es podran emmagatzemar.
Per la seva banda, el catedràtic del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV, Jesús Brezmes, apunta que la xarxa elèctrica tradicional «es basava en l’equilibri entre oferta i demanda». «Havia de ser pràcticament el mateix perquè, si no, apareixia el concepte de desestabilització», comenta, tot aportant: «Si hi ha sobreproducció d’energia respecte al consumidor, això pot desestabilitzar la xarxa, de la mateixa manera que si la demanda és superior a la producció». Per garantir l’equilibri, junt amb el component d’aleatorietat que ofereix l’energia renovable i el seu creixent ús, és important l’emmagatzematge.
Exemple de bateries per emmagatzemar energia, que podrien ser semblants al cas de Reus. Repsol
Instal·lacions l Les set plantes estaran a tocar de la carretera N-340
Sergi Peralta Moreno
El projecte promogut per Isabel Development 4 SL s’ubicarà a tocar de la carretera N-340, la seu de la ITV a Reus i la subestació de Bellissens. Les set instal·lacions tindran una potència de 4,5 MW i empraran bateries d’ió liti. Cada una estarà
conformada per quatre contenidors, d’entre deu i dotze racks de bateries, i inclourà un centre de transformació i una línia soterrada d’interconnexió, amb destí a la subestació elèctrica SE Bellissens. El pressupost total de la inversió s’eleva cap als 16 milions d’euros, amb costos d’entre 2,2 i 2,5 milions per
acció. El termini màxim per a la seva posada en marxa és de 2 anys, que van començar a comptar el juliol, amb la resolució de l’administració pública i la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Una vegada activada, el titular haurà de trametre una memòria de l’exercici cada any.
Fotografia d’arxiu de la parcel·la on està previst que s’instal·lin les bateries del projecte. Tjerk van der Meulen
Ordenar la implantació d’energies renovables
El Govern de la Generalitat de Catalunya va presentar ahir els resultats preliminars del Pla Territorial Sectorial per a la implantació de les Energies Renovables (PLATER), que té com a finalitat ordenar i promoure la implantació d’energies renovables, sobretot, l’eòlica i la fotovoltaica, en el conjunt de Catalunya, de manera que es pugui caminar cap a la descarbonització del model energètic actual. També ha d’actuar com a ajuda per a la regulació de les instal·lacions d’energies renovables per als municipis. El document recull la necessitat d’incrementar en 48.000 MW la producció d’energies renovables, per potenciar un model net, descentralitzat i de cara al 2050, així com una economia neutra en emissions de gasos amb efecte hivernacle. Per ubicar-les, no serà suficient amb els edificis i les zones artificialitzades, sinó que també
se cercaran altres espais. El que es pretén és que cada territori aporti en funció de la seva capacitat. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va detallar, en una reunió amb els mitjans de comunicació, que ara es comunicaran els resultats a les diferents administracions locals i als diversos agents que puguin estar interessats en la qüestió, per tal d’explicar la metodologia emprada, què significa el pla i el seu calendari d’implantació, així com les eines de què disposaran, com un visor web. El document sortirà a exposició pública a principis del 2026, amb un període d’al·legacions de tres mesos. Conclòs el termini i havent analitzat i respost les queixes, propostes i suggeriments rebuts, la voluntat del Govern és aprovar definitivament el PLATER per decret entre finals del 2026 i principis del 2027. La informació ja s’ha tramès als consells comarcals, atès que respon a una «demanda específica del món municipal», explicà Paneque.
Religió l Han canviat el pany de la porta i, com a conseqüència, l’activitat litúrgica ha quedat aturada
M. Llaberia / S. Peralta
El conflicte amb la Reial Congregació de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist de Reus continua escalant amb la darrera novetat; el sector descontent amb l’Arquebisbat i l’Agrupació de Setmana Santa de Reus ha canviat el pany de la porta del temple i, en conseqüència, l’activitat litúrgica ha quedat aturada, tal com ha confirmat l’Arquebisbat de Tarragona a Diari Més. A més, a la porta principal de l’edifici s’hi han penjat dos cartells, on es pot llegir «Tancat per fumigació» i «Mentre La Sang estigui tancada les celebracions es faran a la Prioral».
El mossèn, prior de Sant Pere i prefecte de La Sang, Joaquim Fortuny, lamenta la situació i «espero que molt aviat pugui tornar a estar oberta». Per la seva banda, el clavari cessat, Antoni Olmos,
no s’ha pronunciat al respecte davant de les preguntes del Diari Més a tancament d’aquesta edició. Tota aquesta situació agreuja la situació d’incertesa generada el passat dijous 30 d’octubre quan en una Assemblea General Extraordinària, 157 congregants van donar suport a la junta cessada i van rebutjar la intervenció de l’arquebisbe. Tota aquesta situació neix a causa de la decisió de La Sang d’abandonar l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus el passat 22 de setembre per suposades calúmnies i difamacions rebudes al llarg dels anys. Segons afirmen des de Canal Reus TV, el motiu de tensió seria la disputa entre La Sang i la Confraria de la Verònica per la propietat del pas de la Verònica. La Sang afirmava que el pas era de la seva propietat i la Verònica va demanar la intermediació
L’activitat religiosa del temple de la Sang s’ha redirigit a la Prioral de Sant Pere
de l’arquebisbat que, el passat mes de maig, va resoldre el cas amb un decret favorable a la Verònica que des de la Congregació no van acceptar. Però aquest no va ser l’únic moment de conflicte entre ambdues confraries, que ja van tenir una disputa després que la Verònica decidís incorporar la Dansa de la Mort a la professó del Sant Enterrament del Divendres Sant de 2024, una iniciativa que no va ser consensuada amb la junta de La Sang i que van criticar durament.
Davant de la sortida sobtada de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de l’Agrupació de Setmana Santa, l’Ar-
quebisbat de Tarragona va titllar l’acció de «despropòsit» i, setmanes més tard, va llençar un ultimàtum al sector insurgent perquè retornés a l’Agrupació sota l’amenaça de destituir la Junta de Govern. En veure que aquests no donarien el braç a tòrcer, finalment l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va cessar a la junta el passat 23 d’octubre i va nomenar l’advocat Javier Balañá de Eguía com a comissari delegat, amb l’objectiu de restablir les relacions institucionals i reformar els estatus de la congregació.
No obstant això, amb la reunió celebrada el passat dijous per part de la Congregació, el conflicte, que semblava tancat, va tornar a revifar. Els 157 vots van donar suport a ratificar la decisió d’abandonar l’Agrupació d’Associacions de Confraries de Setmana Santa de Reus i van considerar com a il·legal el decret de cessament de la junta emès per l’arquebisbe el 23 d’octubre. A més, es va sol·licitar la baixa com a congregants de diversos membres de la Reial Congregació «per haver convocat reunions de Junta de Govern al marge del clavari, adoptant acords contraris als interessos de la Reial Congregació» i es va declarar persona non grata a dues persones «per la seva actuació contrària als interessos i al bon nom» de l’entitat.
graduació que toqui, la transició
Entrevista l El secretari general de la Cambra de Comerç de Reus i la tècnica en transició energètica parlen sobre les jornades d’estalvi energètic de les oficines empresarials de Reus i Tarragona
Sergi Peralta Moreno
Què són aquestes jornades?
JL: «L’objectiu és donar a conèixer els serveis que les oficines de transició energètica (OTE) poden desplegar per al teixit econòmic i empresarial en quatre àmbits: generació i emmagatzematge, mobilitat elèctrica, comunitats energètiques i eficiència. En cada un dels territoris, hem anat incorporant algun element que pot ser d’interès, com és el cas dels Certificats d’Estalvi Energètic (CAE)».
Que són els CAE?
JL: «Són uns títols que permeten a les empreses acreditar una reducció del seu consum i monetitzar l’estalvi energètic; per tant, ingressar uns recursos econòmics».
IM: «És a dir, si utilitzes, per exemple, un nou compressor molt més eficient energèticament, els kWh d’energia estalviats són els que et donaran com a CAE».
Ha de ser adoptant mesures més eficients o amb accions senzilles com apagar els llums?
JL: «És un procés que està tecnificat. Són mesures no repetitives i amb què puguis acreditar la situació de partida i la reducció de consum. No n’hi ha prou a dir que apagaràs els llums més hores. És molt més complex, va en la línia de la cerca de fonts d’energia
Competitivitat
«No et pots permetre no estar avançant en temes de descarbonització»
que no provinguin de combustibles fòssils. Podem parlar d’instal·lacions fotovoltaiques...».
És una inversió: al principi, pot suposar un cost, però hauria de revertir amb el temps.
IM: «Sí, tant amb el consum, perquè utilitzant el mateix consumiràs menys, com amb el retorn posterior».
JL: «Hem de tenir en compte que el teixit econòmic i empresarial té un seguit d’ele-
Reus es prepara per a l’Any Gaudí amb la presentació d’una nova ruta
Commemoració l L'acte inaugural de l'efemèride serà dissabte
Redacció
L’acte inaugural de l’Any Gaudí se celebrarà dissabte, 8 de novembre, amb un espectacle de gran format al Santuari de Misericòrdia, que combinarà art i tecnologia. Això no obstant, Reus ha preparat un programa d’activitats divers per
difondre i celebrar el llegat de l’arquitecte durant tot el 2026. Una de les principals novetats serà la ruta Gaudí&Reus, que busca marcar els espais relacionats amb el geni des d’un punt de vista històric, però incorporant-hi el vessant personal que es coneix a través dels biògrafs o cartes de co-
etanis. La regidora de l’àrea de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, ja va detallar al Diari Més a l’estiu que s’estava plantejant l’itinerari, que hauria de permetre conèixer el context i la figura de Gaudí. A Reus, en aquests moments, hi ha indrets amb què se’l pot vincular, com la seva casa na-
G. Martí
ments que venen marcats per la normativa europea. També pot passar, com en el cas d’una pime, que es vegi arrossegada per les exigències que pot tenir una gran empresa de què sigui proveïdora i que tingui la necessitat d’acreditar la traçabilitat de tota la cadena de valor i requerir processos de descarbonització. Europa
tal, al carrer de Sant Llorenç, l’escultura que l’evoca en la seva infantesa, obra d’Artur Aldomà, o el Santuari de Misericòrdia, del qual havia de construir la nova façana, però el projecte va acabar sent desestimat. A banda de la ruta i dels actes inaugurals, es renovarà el Gaudí Centre perquè sigui una experiència més immersiva i el Museu d’Art i Història comptarà amb l’exhibició de peces originals de l’arquitecte a la nova museografia, amb una compilació de dibuixos i documents conservats de l’il·lustre reusenc.
L’apunt
L’inici d’unes jornades sobre estalvi energètic
Les Oficines de Transició Energètica Empresarials de Reus i Tarragona enceten unes jornades informatives centrades en la transició i els Certificats d’Estalvi Enegètic (CAE), així com la seva aplicació pràctica a les empreses. Les primeres parades seran a Montblanc i Reus, el 6 i 7 de novembre.
s’ha erigit en abanderada de la sostenibilitat, factor que fa que aquests processos de descarbonització els hàgim d’anar assumint. De retruc, es tindran menors consums, que es traduiran en menor cost econòmic i, si a més, puc acreditar-ho i tenir un retorn econòmic, doncs millor que millor».
Pot ser també un valor per a l’empresa?
JL: «Segur. Estem en un marc global i en una situació de mercat de competència. Una empresa, fent una mateixa activitat o oferint un mateix bé, aquí pot tenir unes exigèn-
cies que en un altre lloc del món no té. Però si apliquem tots aquests elements i, a més, és quelcom que el mercat o el consumidor valoren positivament, et posiciones en un lloc destacat. El que no et pots permetre és no estar avançant en aquests temes». Fa uns anys, la qüestió de la sostenibilitat semblava cosa de grans empreses i ciutats. Ara, és cosa de tots. JL: «És així. En funció de l’escala, l’activitat, el volum, ha d’haver-hi una graduació de les exigències, però, al final, acabem veient que, en la mesura i graduació que toqui, a tothom l’està implicant. Són processos que dins del dia a dia de les empreses poden fer nosa, sobretot per a les pimes, que no tenen departaments especialitzats en aquesta matèria. D’aquí que necessitin un actor que els doni aquestes palanques per acabar complint».
S’estan adaptant a la transició energètica les empreses del territori?
JL: «Hi ha molt camí per fer. Moltes pimes han iniciat aquests processos perquè es veuen arrossegades perquè estan dintre d’una cadena de valor o proveïment amb un client gran. Això ha fet que els processos d’adaptació s’hagin accelerat, igual que la covid va contribuir a avançar la digitalització. Hi ha molta normativa europea que ens està afectant i això s’acaba percebent com quelcom feixuc, perquè una pime és especialista a fer bé la seva feina, però tota aquesta part és una llosa. L’administració ha d’acabar regulant les exigències segons la tipologia o dimensió». Com tranquil·litzarien les empreses?
JL: «Hi ha agents al territori que us poden acompanyar. La Cambra n’és un».
Educació l La Generalitat és qui regula i aprova els grups proposats
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus treballa per promocionar l’oferta singular en tres centres educatius de la ciutat, les escoles Pompeu Fabra, Rubió i Ors i Marià Fortuny, a través d’una eina que ofereix el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Enguany l’Escola Pompeu Fabra ha rebut per primera vegada en la història de Reus a un grup singular format per quatre famílies, una experiència que des de l’Ajuntament han considerat positiva. «La idea és intentar revertir la situació d’alta complexitat d’alguns centres educatius de Reus i aquesta eina ens ajuda a fer grups més heterogenis. I, a més, parlem amb les famílies que van prendre aquesta iniciativa i estan molt contents», apunta la tècnica de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Reus, Núria López. El Decret 11/2021 del 16 de febrer de la Generalitat de Catalunya, en l’article 61.1, afirma que el director dels serveis territorials «pot fer una oferta de places singular en els cursos inicials en centres amb una concentració d’alumnat amb necessitats educatives específiques, adreçades a grups sol·licitants». Precisament, serà responsabilitat de la directora dels serveis territorials d’Educació a Tarragona decidir si accepta a tràmit
L’Escola Marià Fortuny acollirà demà una xerrada informativa
les propostes que li arribin en aquest cas. Per tant, aquesta eina permet que un grup de famílies, sense establir una xifra concreta, opti a fer una preinscripció conjunta per inscriure’s totes en un mateix centre i, en cas de ser accep-
tada, s’asseguraran aquesta plaça prèviament a la convocatòria ordinària de places. Per tal de donar a conèixer aquesta opció, des del consistori han iniciat una sèrie de xerrades en els tres centres implicats que va començar la setmana passada a l’Escola Pompeu Fabra. Ahir va ser el torn de l’Escola Rubió i Ors i finalitzarà a l’Escola Marià Fortuny demà dimecres 5 de novembre a les 17 hores. La xerrada d’ahir va comptar
amb la presència de la tècnica d’Educació, el director de l’Escola Rubió i Ors, Carlos Hugo Velarde, i una de les mares que va fer ús de l’eina del grup singular per inscriure a la seva filla a l’Escola Pompeu Fabra. «Teníem clar que qualsevol escola pública seria una bona opció, però també pensàvem que Pompeu era una opció que ens encaixava per diferents qüestions que sobretot vam descobrir quan vam parlar amb l’equip
directiu», remarca la mare. D’aquesta manera, tant ella com el director de la Rubió i Ors animen a les famílies a posar-se en contacte amb els centres per «descobrir el seu projecte i les seves particularitats» i no deixar-se emportar per les etiquetes. Ara bé, una de les complexitats d’aquest procés són els seus tempos, ja que les famílies han de fer la inscripció molta més antelació. «No hi ha un calendari concret, però és recomanable que com més aviat es faci la petició de grup singular, millor. Hem de pensar que quan es publica l’oferta inicial de places ja han quedat reservades aquelles que són per grups singulars», insisteix la tècnica. Alhora, López assegura que des de l’Ajuntament es posen a disposició de les famílies per tal d’assessorar-les i acompanyar-les en aquest procés i tràmits: «La idea seria que si hi ha alguna família interessada que es posi en contacte amb nosaltres i, d’aquesta manera, aconsellar-les i posar-les en contacte amb altres famílies que estiguin interessades en aquesta idea a través dels canals de l’Ajuntament».
Zonificació escolar Ara bé, quan el grup singular de la Pompeu Fabra va rebre el vistiplau encara no s’havia definit la zonificació escolar i, precisament, cap de les famílies pertanyia a la zona assignada al centre. «Segons la normativa, no hauria de ser possible que una família de fora de la zona accedís a un centre d’una altra zona», comenta la tècnica. Així i tot, les famílies del grup de la Pompeu Fabra animen a la resta a fer-ho: «Nosaltres ho hem pogut fer i crec que tenim entre mans una eina molt positiva».
L’Antic Hospital acollirà la VI Jornada de la Xarxa
Societat l La Federació de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del sud de Catalunya (la Xarxa) organitza pel 6 de novembre la VI Jornada de la Xarxa amb el títol "Parlem de conflictes ambientals". Aquest acte comptarà amb la participació de l'investigador Antonio Turiel, destacat en la seva tasca com a divulgador científic de l'emergència climàtica. Aquest acte tindrà lloc a l'Antic Hospital Sant Joan de Reus i l'entrada serà gratuïta amb la voluntat de generar un espai de trobada i reflexió on participin les entitats, els experts i la ciutadania. Redacció
Congrés TECNIO 2025 arriba l’11 de novembre
Societat l El Congrés TECNIO 2025 tindrà lloc a firaReus Events l'11 de novembre amb l'objectiu de debatre el model de transferència ciència-empresa que necessita Catalunya. Aquest esdeveniment l'organitza l'Associació TECNIO amb el suport d'ACCIÓ i la col·laboració de la URV i Redessa i comptarà amb la presència d'experts com Oriol Alcoba (ESADE), agents polítics, representants empresarials, directors i investigadors de grups de recerca. Aquesta quarta edició posiciona Reus com un territori de referència en transferència tecnològica. Redacció
Adam Díaz Garriga
La flota de vehicles de neteja viària de Valls patirà una renovació immediata que, per primera vegada, incorporarà equipaments 100% elèctrics. La flota es doblarà i arribarà als 18 vehicles. L’Ajuntament incorporarà nou vehicles per reforçar el servei, tres dels quals són completament nous, i la resta seminous. L’objectiu principal és millorar la recollida de residus i jardineria. Els equips ja estan operatius i, a finals de novembre, s’incorporarà un quart camió, també nou. La renovació de la flota implicarà l’arribada del servei a tots els barris del municipi, així com la «garantia», d’acord amb el consistori, que la recollida podrà efectuar-se cada dia de la setmana. La renovació no tindrà cost, ja que es reutilitzaran equipaments i se’n retiraran altres d’obsolets.
Sostenibilitat l L’operació no tindrà costos perquè reaprofitarà diversos equipaments fins a l’adjudicació del contracte definitiu L’equip tècnic, el delegat de Prezero i l’equip de govern presenten la
Entre les novetats més destacades de l’ampliació es troba la incorporació d’un camió seminou de recollida bilateral, amb ganxo i compactadora, així com un camió de caixa oberta, que efectuarà la recollida d’andròmines, objectes voluminosos i repassarà els entorns de les bases dels contenidors. La principal «aposta» de l’Ajuntament vallenc, però, serà la incorpora-
La flota afegirà nou vehicles, tres dels quals són completament nous
ció d’una escombradora totalment elèctrica, que podrà suportar, segons han indicat
els tècnics, dos torns de treball sense necessitat de recarregar-se.
L’últim equipament anunciat pel consistori és un vehicle recol·lector amb elevador de càrrega, que ajudarà al servei de recollida del nucli antic de Valls. Andreu Gassó, regidor de Sostenibilitat,
Societat l L'agent presentava signes d'estrès posttraumàtic
ACN
El jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona ha sentenciat que l’Ajuntament de Valls haurà d’indemnitzar amb uns 350.000 euros un agent de la Policia Local de Valls que va intervenir en els atemptats del 17-A a Cambrils
quan estava fora de servei. La raó és l’estrès posttraumàtic que l’home pateix arran de la seva actuació, ja que va aturar un dels terroristes quan corria pels carrers de Cambrils. En aquells instants, el gihadista es va enfrontar directament amb el policia fora de servei i va córrer cap
a ell amenaçant amb fer detonar el cinturó d’explosius que duia (i que després es va comprovar que era fals). Va ser llavors quan els Mossos d’Esquadra van abatre el terrorista. Arran d’aquests fets, el policia va estar 718 dies amb un quadre clínic de reacció aguda a l’estrès, motiu pel
Medi Ambient i Medi Natural, ha destacat la importància d’aquest últim equipament per «assolir totes les fraccions del centre». «Abans es recollia paper, vidre i envasos només tres cops per setmana al Centre Històric, ara també es farà cada dia», assegurava el responsable, que ha remarcat
qual va arribar a estar quatre dies hospitalitzat, segons consta en la demanda que va presentar el seu advocat. El policia va sol·licitar una indemnització per la via administrativa el 27 de juliol del 2022, però el consistori no va respondre, fet que va permetre presentar la demanda al jutjat. La sentència de l’Audiència Nacional no el menciona com a víctima del terrorisme i fins ara no ha rebut cap indemnització pels danys rebuts. En canvi, sí que va rebre una felicitació de l’Ajuntament de Cambrils.
que se solucionaran les problemàtiques amb la normativa acústica.
El servei anterior, que feia ús de vehicles de gasolina, s’havia regulat pel soroll i no permetia executar els treballs de neteja abans de les 8.00 h del matí. Un fet que collapsava amb l’obertura dels
establiments de restauració i l’ús de les terrasses, que no podien netejar-se. Segons Grassó, els nous vehicles elèctrics no desprendran soroll, i podran dur a terme aquest servei, demandat especialment a la zona central del municipi.
Flota temporal L’equipament anunciat, però, serà temporal fins a l’adjudicació definitiva del contracte per la neteja de residus al municipi. La flota actual permetrà garantir el servei fins a l’entrada de la pròxima empresa, que espera aconseguir-se abans de finals d’any. Els vehicles que ampliaran l’equip de neteja vallenc s’han obtingut en un acord de lloguer amb l’empresa Prezero. El delegat de l’entitat, Cèsar González, confirmava que els vehicles escollits ajudaran a «reduir notablement les emissions del municipi, a més de la contaminació acústica». D’acord amb González, «és infreqüent comptar amb una flota de neteja d’escombraries elèctrica abans de comptar amb un contracte definit.
La millora de l’equipament inclourà tres vehicles auxiliars de jardineria híbrids, de benzina i combustible sostenible, que permetran complementar els serveis principals.
Seguretat l Les quatre sirenes instal·lades a la zona de la presa del riu Gaià es posaran a prova demà dimecres a les 12 del migdia. Els aparells s’han col·locat al Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla i a Tarragona, a la zona de Ferran i Tamarit, per alertar la població en cas d’incidència a l’embassament. Estan instal·lades en diferents punts de la llera aigües avall de la presa per avisar a la zona afectada durant la primera mitja hora d’inundació. El so d’evacuació és d’un minut de durada, un silenci de cinc segons, un altre minut, cinc segons més, i finalment un altre minut. Per la seva banda, el so de fi d’alerta és un so continu de 30 segons. Durant la prova de demà, però, no es provarà tot el cicle sinó que només sonarà un minut. La presa de Gaià, situada al Catllar, està classificada com a presa de categoria A, la categoria més alta pel que fa als danys potencials que pot produir en cas de trencament o mal funcionament. Es va inaugurar l’any 1975 i emmagatzema aigua per a usos industrials i per al regadiu. El simulacre formarà part del procés d’implantació del Pla d’Autoprotecció de la infraestructura. ACN
Gestió l L’Ajuntament ha instal·lat una barrera i cobra cinc euros per vehicle
Arnau Martínez / ACN
L’Ajuntament de Margalef ha començat a regular i controlar l’accés de vehicles a les zones de l’embassament i de Sant Salvador del parc natural de la serra de Montsant. Són dos espais molt freqüentats per escaladors que els últims anys s’han massificat. Des de fa poc més de quinze dies, l’ajuntament del municipi ha instal·lat una barrera i cal pagar 5 euros per cotxe o furgoneta per entrar-hi. Un estudi de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya xifrava en 89.460 visites anuals al sector de Margalef, un 54% del total que rep l’espai natural. L’alcalde del poble, Àlex Vilà, explica que amb la mesura volen «mitigar» la massificació i cobrir econòmicament l’impacte que té el turisme al municipi. Des del 14 d’octubre els escaladors i excursionistes que arriben a Margalef per accedir al parc natural de la Serra de Montsant es troben amb una barrera que els impedeix
Indústria l L’aturada mobilitza fins a 600 tècnics per reforçar la seguretat i l’eficiència
Redacció
Covestro ha iniciat aquesta setmana una parada programada a les seves instal·lacions de Tarragona amb l’objectiu de continuar reforçant la seguretat, l’eficiència operativa i la sostenibilitat del centre productiu. L’aturada, que va començar ahir i s’allargarà fins al 28 de novembre, afecta totes les plantes del complex i compta amb una inversió de 9,6 milions d’euros. Durant aquests dies s’hi mobilitzaran una mitjana de 450 professionals diaris, amb pics d’acti-
vitat de fins a 600 persones treballant alhora, acumulant prop de 97.000 hores de feina. Aquestes parades són habituals en la indústria química i formen part dels cicles de manteniment preventiu per garantir la fiabilitat dels equips, incorporar tecnologies més sostenibles i mantenir els màxims estàndards de seguretat. «El nostre compromís amb la millora contínua i l’excel·lència operativa és ferm, i això és possible gràcies al talent i la implicació dels equips», ha afirmat Andrea Firenze, director general de
Un estudi xifrà en 89.460 les visites anuals al sector de Margalef
el pas amb vehicle de motor a la zona de l’embassament i les Esperelles, i a la de Sant Salvador. Per accedir-hi cal una reserva prèvia en línia amb un cost de 5 euros per cotxe. Des que es regula l’entrada, hi passen una cinquantena de vehicles de mitjana al dia.
Instal·lacions de Covestro al complex químic de Tarragona. Cedida
La planta acumularà prop de 97.000 hores de treball durant la parada tècnica
Covestro Espanya. L’empresa química destacat també la importància de la formació i la seguretat, amb cursos previs en què han participat més de 500 professionals.
també els servirà per «invertir més» en aquests espais i «donar uns serveis que fins ara no es podien prestar».
Malestar entre escaladors Alguns escaladors estan molestos amb la decisió perquè consideren que accedir als espais naturals ha de ser lliure i gratuït, però l’alcalde afirma que «al final ha imperat una mica la lògica i que la gent ha acabat entenent el perquè». En els dos accessos hi ha el Ferran, un informador del Parc Natural que està duent a terme una tasca «pedagògica» i informativa sobre el nou sistema als visitants.
La decisió d’instal·lar aquest sistema automàtic es va prendre després de nou taules participatives amb els veïns del municipi molestos per l’impacte que genera el turisme massificat, i amb el vistiplau del Parc Natural. El batlle indica que el pagament
54% dels visitants del Parc L’INEFC va fer un estudi el 2019 que evidenciava la congestió turística que pateix la zona de Margalef. L’afluència anual al Parc Natural era d’unes 166.000 visites, amb un 54% del total (89.460) que corresponen al sector de Margalef. L’informe apuntava que l’afluència més gran (52%) era entre febrer, març, abril, octubre i novembre. Aquest estudi també desvelava que un 20,9% de les furgonetes amb les quals es desplacen bona part dels escaladors pernoctaven a les carreteres i un 30,2% en algun racó del poble. Per tant, més de la meitat dels vehicles no aparcaven en zones habilitades. Des de fa uns anys, dins l’espai protegit no s’hi pot pernoctar, entre altres motius, per l’alt risc d’incendi.
Divulgació l La programació començarà aquest divendres i s’oferiran exposicions, tallers, xerrades i activitats familiars
no retorn, del fotoperiodista
La Canonja celebrarà del 7 al 16 de novembre la 30a Setmana de la Ciència, amb un ampli programa d’activitats adreçades a tots els públics per apropar la recerca i el pensament científic a la ciutadania. Durant més d’una setmana, espais com el Castell de Masricart, la Biblioteca Municipal i l’Espai Mammuthus es convertiran en punts de trobada per al coneixement, la descoberta i l’experimentació. La programació s’obrirà amb la inauguració de l’exposició Canvi climàtic. Punt de
Sergi Reboredo, que es podrà visitar fins al 5 de desembre al Castell de Masricart.
La mostra, formada per una quarantena d’imatges captades arreu del món, retrata les conseqüències —algunes ja irreversibles— del canvi climàtic i convida a reflexionar sobre la necessitat urgent d’actuar per protegir el planeta. El regidor de Cultura, Ciència i Coneixement, Salvador Ferré, destaca que «les activitats d’enguany ens recorden que la ciència no és només tecnologia i avenços, sinó també reflexió sobre els
grans reptes globals, com el canvi climàtic».
Per a grans i petits
La Setmana inclourà també propostes familiars com l’espectacle Clowntífics de Big Van Ciència, un joc de cartes científic a càrrec de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i un concurs-gimcana infantil de ciències a la Biblioteca Municipal, amb inscripció prèvia. D’altra banda, la companyia Lutravioleta oferirà la xerrada Dones i ciència, una activitat que reivindica el paper de les investigadores al llarg de la història.
El servei d’ofimòbil permet retirar efectiu, fer ingressos i pagar rebuts al mateix poble
El dissabte 15 es faran visites gratuïtes a l’Espai Mammuthus, amb reserva prèvia
Com a cloenda, el dissabte 15 de novembre, l’Espai Mammuthus organitzarà visites
lliures i guiades gratuïtes per descobrir la fauna i els primers habitants del territori de fa prop d’un milió d’anys. Les visites guiades, d’uns 30 minuts de durada, requeriran reserva prèvia al web espaimammuthus.cat. «La Setmana de la Ciència és una oportunitat única per despertar
curiositats i generar preguntes. A la Canonja apostem per una cultura científica oberta i accessible per a tothom», clou Ferré. Amb aquest programa, l’Ajuntament reafirma el seu compromís amb la divulgació científica, la curiositat i el pensament crític, especialment entre el públic jove.
Tecnologia l El nou web és més àgil, visual i adaptat a dispositius mòbils
Finances l Dues unitats donen servei a 109 localitats i a més de 64.000 persones
Redacció
CaixaBank celebra el primer aniversari de servei de les seves oficines mòbils a la província de Tarragona, que donen cobertura financera a 109 petites localitats sense
oficina bancària o amb restriccions que limiten l’accés als serveis. Aquesta iniciativa es va posar en marxa el novembre del 2024, en el marc de l’acord signat amb la Generalitat, per garantir la inclusió financera a les comarques de
l’Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Baix Ebre, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta i Tarragonès. Actualment, dues oficines mòbils recorren més de 4.400 quilòmetres al mes i donen servei a més de 64.000 persones residents en aquestes poblacions. A tot Catalunya, CaixaBank disposa de nou oficines mòbils que asseguren la cobertura bancària en 478 localitats en risc d’exclusió financera, on viuen prop de 290.000 persones, 38 de les quals tenen menys de 100 habitants. El servei d’ofimòbil permet als usuaris (siguin o no clients de l’entitat) realitzar operacions com retirar efectiu, fer ingressos o pagar rebuts i impostos en municipis sense oficina. A Catalunya, aquests vehicles recorren més de 18.000 km mensuals, i el 70% dels usuaris són majors de 65 anys, fet que demostra el compromís amb el col·lectiu sènior.
Redacció
El Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca ha estrenat una nova pàgina web que vol ser el punt de trobada digital per a tothom que vulgui descobrir o redescobrir Vilaseca, la Pineda Platja. Amb un disseny renovat, més visual i inspirador, el portal ofereix una experiència de navegació molt més àgil i atractiva, amb l’objectiu de continuar projectant la destinació com un referent en turisme familiar, cultura, natura i benestar. La nova web aposta per una imatge més moderna i coherent amb el nou manual d’identitat del Patronat, i combina textos actualitzats, fotografies de gran format i una estructura més intuïtiva. Tot plegat, per mostrar de manera suggeridora els principals atractius de la destinació: des de les platges i els espais naturals fins a la gastronomia, el patrimoni o les propostes d’oci. Des del punt de vista tècnic, el projecte suposa un salt
La nova web reforça la projecció turística de Vila-seca. Aj. de Vila-seca
El web incorpora millores tècniques i està disponible en sis idiomes
qualitatiu. El portal en línia és més ràpid i fàcil de gestionar. S’ha concebut amb una arquitectura mobile first per prioritzar la navegació des dels dispositius mòbils, i incorpora millores en accessibilitat i interoperabilitat, que permeten compartir dades i continguts amb altres planes en línia municipals.
PD.Prats
oc més de quatre de cada deu ampolles de vi que se serveixen en restaurants catalans pertanyen a denominacions d’origen catalanes.
Així ho reflecteixen les dades de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), una xifra que vindria a confirmar l’estès sentiment del sector viticultor de casa nostra, que sovint lamenta que li costi excessivament arribar a les cartes dels nostres restaurants.
Conscients que per salvar algunes distàncies sovint cal construir ponts, els responsables del SAVI, la Fira del Vi de Salou que aquest cap de setmana s’estrena a la capital de la Costa Daurada, han decidit arrencar els actes previs de la fira amb una taula rodona entre responsables de bona part de les denominacions d’origen participants i restauradors, sommeliers i professionals del sector.
L’hotel Olympus Palace salouenc –organitzador tècnic de la fira– i el senyor Gil Cristià, representant de la propietat de l’establiment, han actuat com a amfitrions d’una trobada que ha volgut servir per posar sobre la taula inquietuds, idees i la realitat que envolta el dia a dia dels viticultors, cellers i DO tarragonines, però també dels restauradors i sommeliers.
En aquest sentit, Elisabeth Sáez, de la DO Conca de Barberà, ha reconegut que, malgrat la divulgació i la promoció que fan de varietats autòctones com el Trepat, «encara es fa difícil arribar a restaurants de la costa», de manera que ha animat els professionals a «descobrir el producte de casa i apostar per ell». En aquesta mateixa línia s’expressava Jordi Rius, de la DO Terra Alta, que ha animat
l Fira del vi de Salou
El SAVI crea una trobada per afavorir la connexió del sector del vi i el de la restauració
a trepitjar el territori i a «xerrar i conèixer» els seus cellers. Per la seva banda, Maria Rosa Blanch, de la DO Tarragona, ha reconegut haver tingut problemes d’accés al mercat professional, tot i que també ha volgut deixar clar que s’han anat revertint fent un esforç organitzant activitats i
promocionant els cellers. En el cas de la DO Montsant, Sergi Montalà ha remarcat la necessitat de sortir a explicar els vins que es fan a casa nostra i els seus trets diferencials, «donant valor al terrer i a la diversitat». Igualment, Montalà ha volgut insistir en la necessitat de tenir una complicitat
Cultura l La plaça de la Pau de Salou va acollir diumenge l’estrena de la sardana inèdita Salou, Gran Salou, composta per Josep Maria Baiges i Jansà el 1990 i recuperada més de trenta anys després gràcies al treball de revisió i harmonització d’Eduard Cendra. L’acte, emmarcat en la proclamació de Salou com a Capital de
la Cultura Catalana 2025, va reunir nombrosos veïns i representants institucionals. La regidora de Cultura, Júlia Gómez, va destacar «l’emoció i l’orgull d’estrenar una obra tan arrelada al sentiment del municipi» i va subratllar que la peça «recupera una part del patrimoni musical i ret homenatge a un creador molt vinculat al territori». En
representació de la família, el fill del compositor, Josep Baiges Gispert, va recordar que el seu pare «va escriure aquesta sardana com un gest d’amor cap a Salou». Per la seva banda, l’alcalde, Pere Granados, va assenyalar que «aquesta obra parla de Salou amb un amor immens i simbolitza el vincle entre cultura, memòria i orgull compartit». Redacció
amb el territori i tots els seus agents per tal de defensar els nostres productes mútuament, tant si es parla de peix, de marisc o d’agricultura.
Finalment, Antoni Castellà, ha volgut remarcar el paper de la DO Catalunya com a «DO de coexistència», donat que acull molts vins que, per innovació
o varietats, no poden acollir-se altres denominacions. Aquest mateix fet, segons Castellà, també fa que els vins de la DO Catalunya siguin «més flexibles i també més innovadors», com en el passat amb els taps sintètics o de rosca i, actualment, com a pioners en l’envasat de vi en llauna.
Millorar la formació de sommeliers, una necessitat per poder explicar el vi
Els cellers demanen suport per poder mostrar tot el que es fa al territori
En el cas dels restaurants, el xef Sergi Palacin, del restaurant Hiu, ha reclamat més formació en sommeliers per poder «explicar i vendre el vi a clients que a vegades no estan oberts a vins diferents als que coneixen», tot recordant molta clientela estrangera «no és conscient que hi ha més vins a casa nostra més enllà de la Rioja o la Ribera del Duero». En un sentit similar s’ha expressat Joan Pedrell, històric xef de Casa Gatell, que ha exposat que «s’ha de fer un esforç en promoció, fer-ho bé i insistir, per informar més però també per fidelitzar més». El sector de la restauració creu que cal obrir més línies de col·laboració entre cuina i viticultura per conèixer més directament el producte i les seves característiques. També s’ha destacat la necessitat de crear nous espais i iniciatives com la del SAVI on compartir necessitats i inquietuds de tots dos sectors. Així mateix les DO s’han compromès a fer més divulgació i pedagogia dels seus vins amb el món de la cuina i també a les escoles d’hoteleria.
Totes les denominacions d’origen tarragonines presents a la taula rodona, a més de la DO Cava i de la DOQ Priorat, es podran descobrir durant els tres dies de SAVI (7, 8 i 9 de novembre) a l’hotel Olympus Palace i el carrer Saragossa de Salou.
Mobilitat l Almenys quatre municipis patiran afectacions a les carreteres
Adam Díaz Garriga
L’autovia A-27 patirà importants afectacions fins a mitjans novembre. La proposta del Ministerio de Transportes planteja la «millora de les carreteres» amb una inversió de 20 milions d’euros. Els trams afectats per les obres seran a l’alçada entre Constantí i la Pobla de Mafumet i també es realitzaran treballs al tram variant entre Valls i Montblanc, on es durà a terme la reposició del Camí de Camp Magre i Vilaverd, al pas superior entre els dos municipis.
El primer tram que figura entre les obres de manteniment preventiu del Govern Estatal, direcció a la Pobla de Mafumet, es tallarà a partir d’aquest dimarts a partir de les 18.00h, i es mantindrà tallat, previsiblement, fins al 17 de novembre. Durant els treballs es produirà un desviament del tràfic a la calçada dreta, que estarà habilitada amb un doble sentit, tot i que des d’aquest dilluns ja s’han instal·lat les senyalitzacions i regulat el tràfic, especialment amb moderacions de velocitat i amb un radar temporal de vigilància.
La segona zona afectada pels treballs de millora seran
les complementaries entre el municipi vallenc i la capital de la Conca de Barberà, que només romandrà tallada durant unes hores. Les obres es duran a terme el dimecres dia 5, entre els quilòmetres 23,250 i 29,400. En el primer tram en sentit Tarragona es tallarà la calçada esquerra entre les 9:00h i les 15:00h, i en el segon, en sentit Montblanc, quedarà afectada la calçada dreta entre les 9:00 i les 18:00h.
Per una banda, es faran treballs de reparació estructurals al llarg de la calçada esquerra, entre els quilòmetres 6,150 i 9,330, i posteriorment es durà a terme la retirada de les xarxes de protecció collocades entre el pas superior de reposició de Camí de Camp Magre i Vilaverd, al quilòmetre 28,822.
Treballs concrets
D’acord amb Transportes, per assegurar la fluïdesa del tràfic durant les afectacions s’habilitarà un itinerari alternatiu, senyalitzat prèviament, a través de l’N-240 des del quilòmetre 29,400 de l’A-27 fins al ramal d’incorporació de l’entrada 23 de l’autovia.
Els treballs també plantegen la creació d’una connexió directa de l’autovia A-27 amb
Trams afectats a causa dels treballs de millora
S’oferirà un itinerari alternatiu de l’A-27 a través de l’N-240 per facilitar el tràfic
l’N-240 des del tram principal, així com una protecció de l’oleoducte de CLH que també se situa a prop de l’autovia afectada. Altres accions complementàries suposaran el pintat dels hastials o entrades del túnel del Coll de Lilla amb
Societat l Xarxa Santa Tecla i Educació es reforcen amb un conveni
Adam Díaz Garriga
La regidoria d’Educació del Vendrell i la Xarxa Santa Tecla han signat un conveni per regular les pràctiques de tots els estudiants de medicina del municipi. La proposta pretén reforçar a l’entitat hospitalaria aportant alumnes «més especialitzats» que, a
partir del pròxim curs 20262027, puguin escollir «orientar» els seus estudis. D’acord amb l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, l’aliança permetrà «reforçar el currículum» dels alumnes gràcies a l’ampliació de l’oferta. «Volem alumnes més ben preparats per ampliar el gruix de la
Xarxa al Camp de Tarragona i amb una millor formació», ha afirmat el batlle.
Més especialitzats
La regidoria d’educació proposarà un nou sistema en referència a les estades de pràctiques i, precisament, en els estudis de medicina. Martí-
pintura d’alta resistència o altres afectacions en un edifici annex al Centre de Control del túnel, una instal·lació de plaques fotovoltaiques de 200 kW per alimentar les installacions del Coll de Lilla i la preservació d’una línia de fibra `òptica de connexió entre el Centre de Control i un tram situat entre l’A-27 i l’AP-7.
El Ministerio ha indicat que l’objectiu és reforçar la conservació de les estructures amb «processos més àgils i
nez ha situat l’Institut Andreu Nin del Vendrell com un dels «punts forts» del territori en formació sociosanitària, i espera que el conveni ajudi als alumnes «en el futur laboral». «Podran optar a adaptar-se a les especialitats necessàries per a ells i per a la Xarxa Santa Tecla», assegurava l’alcalde.
La Xarxa Santa Tecla ofereix serveis al Tarragonés i al Baix Penedès, i el batlle estableix la població del Vendrell com a clau per a reforçar els futurs serveis, especialment pels que vulguin «continuar vivint a la comarca».
eficients» per garantir la seguretat i les condicions de circulació. Transports també ha destacat la inversió de 7,12 milions d’euros (IVA inclòs) sobre els projectes, recordant la inversió entre les províncies de Tarragona i Lleida adjudicada l’any 2024 per 32,8 milions d’euros. En aquest cas, en les afectacions entre Tarragona i Montblanc, està prevista una inversió conjunta de 15 milions d’euros, i 5,4 milions, respectivament, en
cada tram.
Les obres també esperen reduir les emissions i augmentar l’efectivitat energètica al territori a través de l’adaptació de les condicions viàries, continuant amb el procés de mobilitat sostenible plantejat per la normativa estatal, que comença a aplicar-se a la diversitat de carreteres catalanes, ara tarragonines. No està previst que les afectacions durin més de l’establert per les pròximes dues setmanes.
Futbol l L’acord es farà oficial en les pròximes hores i aquesta tarda dirigirà el primer entrenament
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona inicia avui una nova era. Cristóbal Parralo agafa el relleu de Luis César i serà el nou entrenador de l’equip. L’acord es preveu que es formalitzi en les pròximes hores i, aquesta tarda, està previst que dirigeixi el primer entrenament oficial amb la plantilla.
Parralo (Priego de Córdoba, 21/08/1967) aterra a Tarragona després de tancar el curs passat una etapa de cinc temporades al Racing de Ferrol.
L’andalús va ser el líder d’un projecte exitós en el club gallec que va iniciar a l’antiga Segona B. Parralo va guiar al Ferrol en l’estrena de la Primera Federació fins al playoff d’ascens a Segona Divisió. Allà, el seu camí va acabar després de caure derrotat per 0-1 contra el Nàstic de Raúl Agné a Vigo.
Tot i el cop, el club gallec va confiar en ell i, un any després, Cristóbal Parralo va assolir l’anhelat ascens a Segona en una temporada demolidora en la qual l’equip va acabar primer classificat. De fet, en aquell equip hi havia un jove Jaume Jardí, que va ser un dels jugadors claus per a l’ascens.
En l’any del debut a Segona, va aconseguir salvar a l’equip amb una notable desena posició. L’any passat, va tancar la seva etapa després d’una mala dinàmica de resultats que va culminar amb el descens de l’equip gallec a Primera Federació. En total, va dirigir 164 partits amb el Ferrol. A més, compta amb experiència a Segona Divisió entrenant a Racing de Santander, Alcorcón, Deportivo de la Corunya i Girona. També va entrenar el juvenil
A de la Damm, on es va formar com a futbolista. En aquesta etapa de jugador, Parralo va ser present en el Barça de Johan Cruyff i va ser campió de la
El nou tècnic del Nàstic, Cristóbal Parralo. Cedida
dues temporades
Champions. També va jugar en el CD Logroñés, Oviedo, Espanyol i PSG. Parralo es troba un Nàstic sisè classificat amb 14 punts, amb 4 victòries, 2 empats i 4 derrotes, que no ha definit el seu estil de joc durant tota la temporada. A més, es troba a un equip que acumula tres partits sense marcar i generar més aviat poc i és el que més encaixa amb 14 gols en contra.
Tarda freda a la Budallera
El Consell d’Administració del Nàstic, acompanyat del director esportiu Noé Calleja, així com Sergi Parés i Ramon Planes Jr, es va reunir ahir al vespre per destituir Luis César així com buscar el seu relleu. Va ser una tarda moguda i gèlida a la Budallera, on van ser presents els capitans del Nàstic: Óscar Sanz, Marc Montalvo, Jaume Jardí i César Morgado. Tots van tenir el seu paper en una tarda llarga en la qual es va decidir la rescissió de César, però que no es va acabar de concretar l’entrada de Parralo, tot i que la decisió va ser presa des de prime-
L’apunt
Juan Vizcaíno també ha sigut acomiadat del Nàstic
Luis César no ha sigut l’única sortida de la banqueta grana. Juan Vizcaíno també ha sigut destituït i finalitza la seva tasca d’assistent tècnic del primer equip. El de la Pobla de Mafumet va arribar la temporada passada en el càrrec d’assistent tècnic de Dani Vidal i va acabar la temporada també formant part del cos tècnic de Luis César. Aquest estiu, la seva figura es va refermar com a segon entrenador. L’exjugador grana tanca així la seva etapa com a membre del cos tècnic de l’entitat grana i deixa l’espai lliure per a l’entrada de nous protagonistes en aquesta posició.
ra hora. A més, també queda pendent quin serà el seu cos tècnic i quins homes de confiança l’acompanyaran. Després de llargues hores de deliberació, el director esportiu Noé Calleja va destacar als mitjans presents que «hem pres aquesta decisió d’acord amb el que considerem una mala dinàmica, tant per sensacions com per joc. Estem treballant per fer oficial el substitut com més aviat millor i hem canviat l’entrenament de dimarts al matí a la tarda».
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic va fer oficial ahir la destitució de Luis César a la banqueta. El tècnic gallec va posar punt final a la tercera etapa després de la derrota per 0-3 contra l’Atlético Madrileño del diumenge amb un Nou Estadi convertit en un polvorí. La figura de César va estar en entredit des de la seva arribada i els dubtes van continuar amb un estil de joc que no va convèncer a ningú.
151 3 9
Luis César es va convertir després del duel contra el Tarazona en l’entrenador que més partits oficials ha dirigit al Nàstic en el segle XXI i va allargar la ratxa fins als 151.
√ Tenia clar que si no és el Nàstic no hauria acceptat la proposta. Sé que no em trobaré una porta freda. Em trobo dirigents, club i afició que conec
14 de maig de 2025 Presentació oficial amb el Nàstic
El Nàstic de Luis César ha acabat rebent tres gols o més en tres dels nou partits disputats al Nou Estadi Costa Daurada, algunes de molt doloroses com l’1-3 contra la Real Sociedad B en la final del play-off d’ascens
En la tercera etapa de Luis César al Nàstic, l’equip no ha aconseguit ni un sol gol en una jugada d’estratègia. El curs passat i de la mà de Dani Vidal i Iván Moreno, la pilota aturada era la seva millor eina amb un total de 18 gols
Ens enfrontem a uns jugadors que són miura, tenen talent i ganes i són perillosos
Ascens històric
2004-2007
96 partits 40 victòries, 31 derrotes, Luis César va portar el Nàstic de Segona a Primera Divisió
Salvació
2009-2010 i 2010-2011
30 partits 6 victòries, 7 empats i 16 derrotes.
Va assolir la salvació a Segona Divisió
Fallida
2025 16 partits. 5 victòries 3 empats 4 derrotes
No va assolir l’ascens a Segona i no ha convençut en la revàlida
√ No es pot fer futbol a la carta. Aquí només es posa un plat i l’escull l’entrenador i qui no vulgui a la banqueta sense menjar
No guanyarem la Copa del Rei. Compte que la Copa del Rei la carrega el dimoni
4 2005 0
13/6/2025 Prèvia de la final del play-off contra la Real Sociedad B
3
31/10/2025 Prèvia de Prèvia del seu darrer duel contra l’Atlético Madrileño
Últim any en què el Nàstic va ser eliminat, com aquest 2025, a la Copa del Rei contra un equip d’inferior categoria. Aleshores Luis César també entrenava l’equip grana
19/10/2025 Prèvia de Prèvia de la Copa del Rei
derrotes al Nou Estadi en 16 partits. Fins ara el Nàstic havia sumat 4 derrotes com a local en les dues temporades completes
Un entrenador sempre vol temps per construir. M’ha tocat fer de bomber i vull tenir temps per construir un projecte al meu gust
‘Futbol control’
5/2/2025 Entrevista a Diari Més abans del duel al camp del Real Murcia.
L’estil de futbol pla i lent no va convèncer l’aficionat ni va connectar amb els jugadors
Aquesta temporada farà 20 anys des de l’històric ascens del Nàstic de Luis César a Primera Divisió. El tècnic ho va aconseguir el 3 de juny del 2006 amb un empat a zero al camp del Xerez
He viscut moments pitjors en aquest club. Tinc pell de cocodril, no m’afecten les crítiques
El resultat més comú en l’any de l’ascens repetit en 10 ocasions i clau per pujar la temporada 2005-2006. En aquesta tercera etapa, el resultat només es va donar un cop, en el triomf al camp del Real Murcia en el play-off d’ascens
20 1-0
3/11/2025 Última roda de premsa com a tècnic grana
Política l El líder valencià admet «errors» en la gestió de la DANA i denuncia una «campanya brutal» contra la seva persona
Agències
Carlos Mazón ha anunciat la seva dimissió com a president de la Generalitat Valenciana però no convocarà eleccions anticipades. En una declaració institucional ahir dilluns, un any després de la DANA, va admetre «errors» en la gestió de les riuades del 2024 i va denunciar una «campanya brutal» contra la seva persona. L’encara president aposta per investir un altre líder amb el suport de PPCV i Vox, després d’haver parlat diumenge amb el líder del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo. Mazón va carregar contra el govern estatal, al qual acusa de «negar eines per a la reconstrucció», i va afirmar: «Espero que quan baixi el soroll la societat distingeixi entre un home que es va equivocar i una mala persona». També va reconèixer que el seu «principal error» va ser «mantenir l’agenda d’aquell dia», si bé va insistir que amb les dades del migdia era «inimaginable» la magnitud del que passaria.
Feijóo va avalar la «correcta» decisió, assegurant que Mazón «assumeix errors» i «dona una lliçó als que no assumeixen res», i va demanar «estar a l’altura» a Vox per facilitar la investidura d’un nou president. El líder del Partit Popular va denunciar una «cacera política i personal» i va remarcar: «No és un assassí». Des de Vox, Santiago Abascal va deixar en l’aire el
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Aquest nen tan maco avui fa el seu aniversari, felicitats!
L’àvia i el Pere t’estimen molt!
futur del Consell i va retreure al PP «disputes internes». El govern espanyol va qualificar la dimissió de «tard i malament»; el ministre Carlos Cuerpo va criticar que no es convoquin eleccions i Luis Planas va titllar la compareixença de «lamentable» i «un insult a les víctimes». Des del PSC, Lluïsa Moret va considerar la marxa «inqüestionable i necessària» i va reclamar que la ciu-
Segons Vilaplana, «es va mostrar tranquil» i «va parlar de futbol» durant el temporal
tadania «pugui expressar-se lliurement». El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa va afirmar que «quan un no està a l’altura, el millor és reconèixer-ho, fer un pas al costat i donar la veu als ciutadans».
Les associacions de víctimes de la DANA van qualificar la declaració de Mazón «indigna» i van considerar la dimissió un «primer pas».
Feliz 10.º cumple, Facundito, de parte toda tu familia bonita como tú!! Esther, feliz cumpleaños de toda tu familia que te queremos mucho!!
El conflicte al Sudan s’agreuja a Darfur
Massacre l La violència torna a colpejar amb força a Darfur. El darrer diumenge, les Forces de Suport Ràpid (RSF), liderades per Mohamed Hamdan Dagalo, van prendre el control d’El Fasher, on es van documentar execucions, violacions i més de 460 civils assassinats. L’ONU denuncia atacs ètnics contra la comunitat zaghawa. Agències
La portaveu Rosa Álvarez va afirmar: «Si ha dimitit, demanem presó per a Mazón», i va rebutjar qualsevol relleu que l’hagi «aplaudit» aquest any. D’altres integrants, com Mariló Gradolí, van atribuir el canvi a la «societat civil organitzada», mentre que també Salva Mocholí, una altra integrant, va avisar: «No pararem fins que el veiem a la presó». En paral·lel, la periodista
Maribel Vilaplana va declarar com a testimoni als jutjats de Catarroja sobre el dinar al restaurant El Ventorro el dia de la DANA: va descriure una trobada «distesa», sense «pressa per acabar», en què Mazón va rebre «telefonades i missatges», especialment «a partir de les 17 h», sense que ella en conegués el contingut. Va relatar que el president es va canviar de roba al restaurant, que en sortir «van parlar de futbol» i que ell li va dir «No et preocupis» quan s’apartava per atendre trucades. Va assegurar que de matinada li va demanar que el seu nom no es fes públic i que dies després li va traslladar que «era millor que tallessin tot contacte».
Calendari d’investidura
Amb la renúncia formal presentada ahir, s’obre un termini de 12 dies a les Corts perquè es presentin candidatures. Després, entre 3 i 7 dies per fixar el primer ple d’investidura. Si en dos mesos des de la primera votació no hi ha majoria suficient, es dissoldrien les Corts i es convocarien eleccions. Fins aleshores, el president i el govern continuaran en funcions. Ara, el PP busca un acord amb Vox pel relleu: el nom de Juanfran Pérez Llorca guanya força com a solució transitòria, mentre la direcció estatal havia mostrat preferència per María José Catalá. PSPV i Compromís reclamen eleccions anticipades.
El fiscal general rebutja haver comès cap delicte en el judici al Suprem
Tribunals l El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha negat haver comès cap delicte en el judici per revelació de secrets al Suprem. Preguntat si admetia els fets, ha respost que «no». La seva defensa denuncia una instrucció «esbiaixada» i amb «irregularitats» que vulneren els seus drets. ACN
k Tribuna k
Hi ha símbols que expliquen un país, i TV3 ha estat un referent poderós. Durant més de quaranta anys ha estat la veu de Catalunya: en català, amb mirada crítica, amb orgull i compromís. Ens ha ajudat a entendre’ns com a poble i a projectar-nos al món.
Fa uns dies vaig visitar els nous platós dels informatius: una autèntica revolució tecnològica. Ho celebro. Els temps canvien i una televisió pública ha d’estar a l’alçada. Però innovar no pot voler dir esborrar allò que ens identifica. El nom de TV3 ha desaparegut d’arreu —de l’edifici, dels passadissos, de les unitats mòbils i dels micròfons— i ha estat substituït per un “3Cat” que presenten com un pas endavant, però que en realitat és una pèrdua de personalitat i de catalanitat.
Fusionar TV3 i Catalunya Ràdio sota el paraigua del 3Cat no és una decisió neutra ni tècnica. És una decisió política. Forma part d’un procés de desnacionalització que s’estén silenciosament pel país, amb la voluntat d’esborrar símbols i identitat.
I no és només una qüestió de marques. També preocupa el rumb dels continguts: programes que perden criteri, reportatges censurats i un castellà que guanya espais d’ús. Fins i tot s’han contractat influencers que defensen parlar castellà per arribar als joves. En plena emergència lingüística, és aquest el camí que volem?
Lk Editorial k
a decisió de l’Ajuntament de Margalef de regular l’accés a les zones de l’embassament i Sant Salvador del Parc Natural de la Serra de Montsant mereix una reflexió profunda sobre els límits de la sostenibilitat en els petits municipis. Quan un poble de cent habitants rep més de 70.000 visitants anuals, especialment concentrats en certs períodes, és evident que ens trobem davant un problema real. Les dades recollides en un estudi de l’INEFC són clares: 89.460 visites anuals representen el 54% del total de visitants que rep el parc, una proporció desequilibrada que revela una dependència extrema de Margalef. La posició
de l’alcalde Àlex Vilà és comprensible: un municipi no pot pagar 65.000 euros anuals per mantenir infraestructures destinades a massificació sense cap retorn. Però aquí rau la paradoxa: Margalef no va escollir convertir-se en destinació mundial d’escalada; simplement, hi és, i això comporta responsabilitats que transcendeixen les seves capacitats reals. Cobrar per accedir no permetrà disposar dels recursos necessaris per a un manteniment adequat, però almenys servirà com a eina reguladora a l’espera d’una intervenció que hauria de comprometre al conjunt del Parc Natural del Montsant.
ECatalunya té vuit vegueries, i el Penedès n’és una. Defensar la catalanitat també és reconèixer-les i donarlos veu
Parlar d’identitat també és parlar de territori i proximitat. Una televisió pública ha de ser la veu de totes les parts del país. Fa anys que sentim promeses de reequilibri informatiu, i el TN Comarques va ser una bona iniciativa, però el centralisme continua disfressat de proximitat. A la plataforma 3Cat, fins i tot en l’intent de fragmentar les notícies per vegueries, la del Penedès ha desaparegut.
Catalunya té vuit vegueries, i el Penedès n’és una. Defensar la catalanitat també és reconèixer-les i donar-los veu. El Penedès no vol quedar al marge: volem ser visibles i tenir presència a TV3. Per això reclamem una delegació pròpia a la vegueria.
Mentrestant, el Govern continua mirant cap a una altra banda, tot i que el contracte programa fixa uns objectius clars: llengua, cultura i vertebració nacional. En permetre’n l’incompliment, n’assumeix la responsabilitat. Exigim una rectificació: encara som a temps de recuperar el sentit i la identitat de la nostra televisió pública. Nosaltres som on érem: defensant una televisió catalana, de qualitat, arrelada al territori i amb identitat pròpia. Defensant TV3, la nostra, la que parla en català i representa el país. N’hem estat sempre orgullosos, i no hi renunciarem. Perquè qui renuncia a la seva veu, renuncia a Catalunya.
l proppassat 22 d’octubre es van presentar a la sala del sarcòfag d’Hipòlit del MHT, les intervencions arqueològiques realitzades al número 1 del carrer López Peláez, el solar de la que fou la Casa Cuartel de la Guàrdia Civil, d’ingrata memòria. Amb això es completaven algunes informacions al coneixement del suburbi nord-occidental de Tàrraco. L’excavació es recordarà per la troballa de dues peces, dos fulcres de bronço representant dos èquids simètrics, probablement del segle II-III aC, així com una conducció d’aigua encara fluent. L’existència d’edificis adjacents habitats impedir l’ampliació de l’excavació en el seu moment, ara coberta i edificada a sobre per un bloc de pisos.
La troballa extramurs de la urbs ve a recordar l’amplitud de la ciutat als primers segles de la nostra era, la qual, aixecant una mica la mirada, ens fa veure com la pràctica totalitat el municipi és un jaciment arqueològic. Des del Mèdol o la torre dels Escipions fins a les renovades exploracions a la vila de Cal·lípolis als Prats d’Albinyana, serà difícil trobar un metre quadrat sota el qual no s’oculti alguna resta de la ciutat romana.
La troballa extramurs de la urbs ve a recordar l’amplitud de la ciutat als primers segles de la nostra era, la qual, aixecant una mica la mirada, ens fa veure com la pràctica totalitat el municipi és un jaciment arqueològic
Montse Ortiz Diputada de Junts al Parlament de Catalunya
Al 25è aniversari del reconeixement de Tàrraco com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO cal recordar que potser es va fer curt en la designació de només nou edificacions dins d’aquest reconeixement, tot tenint en compte el que ja coneixem ocults, com per exemple la font dels lleons, com les eventuals troballes que es puguin identificar en el futur. Caldria doncs elevar a UNESCO la realitat el jaciment Tàrraco en la seva totalitat.
Una altra matèria, relacionada i actual, és la possibilitat d’usos diversos dels monuments. Tal és la consideració d’obtenir de les restes arqueològiques, romanes o posteriors, algun benefici econòmic per sobre de la simple observació i les taxes a aplicar per visites i rets d’imatge. Fins a un ideal que el manteniment i protecció dels monuments pogués finançar-se pels mateixos monuments, hi ha camí perquè la ciutat comercialitzi el seu patrimoni. S’ha fet amb èxit, per exemple, amb l’antiga plaça de braus, edifici modernista singular que ha passat de lloc d’espectacles barbàrics que degradaven principis legals de respecte als animals i a les persones, algunes disminuïdes (us en recordeu del ‘Bombero torero’ i els seus nans?), a ser un centre i recurs cultural de primer ordre.
Una mica més complicat és fer servir l’amfiteatre per recreacions històriques si no es completen les tasques de recondicionament de les grades i els accessos al públic i altres elements de seguretat d’espectacles. Això sí, si és que el pas de trens de mercaderies, perilloses o no, no acaben de malmetre el monument o impedir l’accés pel públic per risc d’enrunament. En tot cas s’ha de ser molt curós i respectar els usos al que cada monument, antic o no tant, hagi tingut o tingui. Això va pels intents de trepitjar per tercera vegada en la mateixa pedra d’instal·lar restaurants en fortins militars, idea tan obtusa com posar una discoteca a la catedral. Cosa que, per cert, de segur que fora un èxit de públic, que no tothom creu en el respecte als béns arqueològics. Haurem d’esperar a la constitució de l’esperat Consorci del Patrimoni, que no dubtem tindrà la seu a Tarragona, que inclogui tot el jaciment de Tarragona i estableixi criteris d’utilització, prioritats de recuperació i rehabilitació, així com desenvolupament els grans projectes, des del Museu Diocesà a la connexió de monuments amb la Part Baixa de la ciutat. Feina no faltarà. Diners, també.
k Tribuna k
La Mina de Ca Domingo i les seves basses es troben dintre del terme de l’Argilaga. És un lloc que està vinculat històricament amb aquest poble i gent de la població hi anava a viure per treballar com a jornalers o domèstiques. Hi ha unes basses enormes que recollien l’aigua que venia de la mina de Mas de Molins. En aquestes s’hi emmagatzemava una gran quantitat d’aigua. S’ha calculat que hi cabien uns 2.311 m3, és a dir, 2.311.000 l. A aquesta masia hi va néixer la poetessa Dolors Bofarull Rull (L’Argilaga, 1902 – Nulles, 2005). Sobre aquest lloc en va escriure una poesia: ‘Jo vaig néixer sense guardons ni corona, en una masiona al costat d’on cantaven les granotes al bassal de les Cavotes. Tot era de color rosa al costat de la resclosa. El silenci del cucut pels camins que s’hi arribava a la masia s’hi flairava un reialme de salut. La gran vinya un xic cansada però ben enriolada en colors de la tardor de morats, marrons i roses van volant vers les rescloses per fer-se cendra o carbó’.
Era una construcció concebuda per acumular una gran quantitat d’aigua tant de la que circulava torrencialment pels camins quan plovia com la que venia de la mina. La hisenda era formada per una casa, unes basses i una galeria d’arcs amb un safareig. La mina portava aigua del pou situat al Mas de Molins. Aquesta hi circulava per gravetat i hi havia una font que sempre rajava. Quan els Domingo van vendre el Mas de Molins van posar com a condició que poguessin seguir traient aigua del pou, doncs alimentava les basses que la família tenia més a baix.
Hi devia haver molt tràfic de persones amunt i avall encarregant-se de les diferents tasques diàries. El treballador Joan Balanyà va baixar a la mina a començaments del segle XX per netejar-la i es diu que va quedar sord a causa de la seva profunditat. A partir d’aleshores li van posar com a renom, el Sordo de la Mina. Les mares advertien als seus fills que no li diguessin el Sordo ja que era un malnom. Malgrat la seva sordesa aquell treballador tocava la guitarra i les casta-
Marc Dalmau Arqueòleg i historiador
nyoles.
Els nens hi anaven a caçar serps i granotes que quedaven atrapades dintre les basses i les posaven a l’interior de pots de vidre. Era costum anar-hi el dilluns de Pasqua per tal de menjar-hi la mona. Hi rajava una aigua molt fresca. Hi havia gent que hi anava per refrescar-se i nedar. Davant la casa hi devia haver uns horts on se’n devien treure verdures boníssimes. En els últims anys es va omplir de vegetació i una de les basses es va ensulsir. Feia molta pena l’estat en que es trobava i gairebé no es podia passar. Deien que si t’hi banyaves durant la revetlla de Sant Joan, la seva aigua et curava.
la passarel·la, l’aigua corria neta cap a la segona. Quan la segona arribava al seu límit, l’aigua queia cap als safarejos. Els rentadors estaven situats a l’últim arc de la galeria. També era possible captar l’aigua del fons d’aquesta segona bassa i a través d’un canal portar-la cap a la parada que hi havia davant de la casa. Els safarejos eren llocs on anaven les dones a fer la bugada i a parlar. També eren utilitzats per abeurar als animals.
La façana principal del mas era tota de color rosa i hi havia un rellotge de sol que anava marcant les hores del dia. S’hi veu una esfera solar i dotze fletxes que indiquen les hores amb números romans. D’aquesta manera els jornalers podien saber a quina hora del dia estaven.
Els nens hi anaven a caçar serps i granotes que quedaven atrapades dintre les basses i les posaven a l’interior de pots de vidre
Quan plovia baixava molta aigua a través d’un camí que feia de sèquia i anava a parar al dipòsit situat davant les basses. Aquest dipòsit feia de decantador i impedia que entrés terra a l’interior. Segurament havia de ser netejat amb regularitat. D’aquest passava a una primera bassa i d’aquí a una segona. Al costat del dipòsit hi havia un canal per on devia passar l’aigua fresca que venia directament de la mina. Aquesta es podia enviar a l’interior de la primera bassa o canalitzar-la a través d’un canal d’obra fins a la casa.
Entre les dues basses hi havia una passarel·la. Quan estaven plenes quedava coberta per l’aigua. Les dues basses estaven comunicades per la part inferior. Un semicercle fet d’obra i amb un orifici devia permetre fer una segona decantació. Aquest tub es podia tapar i, d’aquesta manera, omplir només la primera bassa. Quan arribava al límit de
La façana estava pintada imitant maons, i la part del coronament emulava una barana. L’interior de la casa estava pintat amb uns colors fantàstics. Per exemple, a la cuina s’hi veuen diferents capes de pintures. Hi destacaven les fulles d’olivera, les franges de colors, les sanefes o les rosetes vermelles i blaves.
Després que els Domingo venguessin la propietat, el lloc es va anar abandonant i deteriorant. Les basses es van enfonsar però es van restaurar fa alguns anys. Recentment s’ha descobert una porta que condueix a un gran dipòsit rectangular subterrani cobert per una volta catalana. Es troba per sota del nivell de la part posterior de l’edifici. Mesura 2,7 x 1,4 x 13,5 m. i devia poder emmagatzemar uns 52 m3 d’aigua, es a dir, 52.000 l. d’aigua.
Aquesta construcció ens mostra el valor de l’aigua pels habitants del territori. Sense aigua no era possible la vida ni l’agricultura. Per aquest motiu es duien a terme molts esforços per poder-la emmagatzemar i utilitzar-la en temps d’escassetat. Avui en dia es troba en procés de ruïna i si no s’hi actua en pocs anys en quedarà poca cosa. Si hi aneu vigileu de no caure-hi o prendre mal.
k Dels lectors
Nuestro Planeta:
La Madre Tierra
Lo hemos llamado así porque nos lo da todo: materia, energía, vida.
Es fabulosa, se nos da a sí misma, dejas en su seno una pequeña semilla y te la devuelve multiplicada por diez, por cien, por mil. La Tierra – a la vez que sus mares- es el sustento de toda la humanidad. Por lo tanto, hemos de reconocer la enorme deuda que tenemos con ella, y tener la consideración de no maltratarla ni esquilmarla, se merece el respeto a todo su medio ambiente. Porque las tierras cultivables suponen un porcentaje no muy numeroso comparable con la superficie total, que es superior a 510 millones de kilómetros cuadrados. Seamos respetuosos al cultivarla.
Agricultura concienciada
Los pequeños y medianos agricultores actúan responsablemente al realizar sus labores normales, así como utilizando estiércol, compost y otras clases de productos ecológicos para fertilizar sus parcelas, en cuya labor son orientados y ayudados por personal cualificado de organizaciones que están haciéndolo con los más necesitados en los países empobrecidos. Se trata de lograr un compromiso solidario de personas que, de diferentes maneras, colaboran a dignificar las condiciones de vida de familias y personas de gran vulnerabilidad: niños que fallecen por desnutrición, hábitats de condiciones infrahumanas, consumo de aguas infectadas o desarrollando sus actividades rodeados de inmundicias, …
Ante tanta injusticia, cabe pensar que los Gobiernos deberían ser -porque tienen la obligación y medios económicos -quienes, en sus respectivos países, no permitieran este estado de cosas. Mas, es
obvio que el egoísmo y la corrupción impiden poner remedio.
En consecuencia, la solidaridad es practicada por personas educadas y responsables que toman sobre sí la tarea de “salvar a la Tierra y ayudar a sus habitantes”. Muestra de esa actitud son: campañas de repoblación forestal que eviten la desertización; medidas de prevención de incendios; limpieza y recogida de plásticos y materiales inorgánicos en bosques, playas, fondos de ríos y de costas; implantación de medidas que eviten o mitiguen la emisión de gases tóxicos; extender los cultivos ecológicos; concesión de microcréditos, y formando cooperativas con pequeños agricultores o pymes; donaciones a ONGs … Con todo ello, estaremos devolviendo a la Madre Tierra una pequeña parte de lo que Ella nos ha venido dando durante siglos, lo lógico es que “cuidemos de quien nos cuida” El Comercio Justo. Exhortamos a que no se sigan cometiendo errores que atenten contra el medio natural. El comercio justo es otra forma de solidarizarse, de cuidar y ayudar a la Naturaleza, y a millares o millones de personas que, conjugando ese medio y su propio esfuerzo, están saliendo de la pobreza extrema, sosteniendo a su familia y sintiéndose satisfechos de sí mismos: Están percibiendo la luz al final del túnel. Por suerte, el reconocimiento de que haya precio justo se va extendiendo. Consideramos buena noticia el saber que en nuestra ciudad existe tienda de comercio justo, es OXFAM, en la calle August, 18. También algunos de los productos que lo gozan, los expenden alguna tienda y supermercado.
Importante: Todos podemos ayudar.
A.Ramos Tarragona
Necrològiques
Tarragona
Josep Maria Sellés Amorós.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Reus
Antonio Pubill Pallejà.
Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Maria Misericòrdia Torrents Pedrola.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h a la Parròquia de Crist Rei.
Manuel Yañez Ruiz.
Ha mort als 82 anys.
Josepa Bonfill Subirats.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà demà a les 10.30 h a la
Parròquia de Crist Rei.
Creixell
Francisco Plantada Pous.
Ha mort als 83 anys.
Imatge d’arxiu de
Obituari l Josep Maria
Sabaté Sans, que va ser alcalde de Constantí entre els anys 2008 i 2013 i regidor del consistori del 2007 al 2015 per Esquerra Republicana, va morir diumenge. El grup municipal d’ERC va anunciar la defunció a les xarxes socials, on el va recordar com «una gran persona, compromesa amb el poble i amb els valors
republicans». També en van destacar el seu «llegat d’honestedat, de servei i d’amor per Constantí». L’Ajuntament també ha expressat el seu condol, recordant-lo com a exalcalde i regidor del municipi, i fent arribar «el més sentit condol als seus familiars i amics». La cerimònia se celebrarà avui a les 10 h a la Sala Polivalent del municipi. DM
Alguns dels socis i sòcies de la darrera sortida, celebrada a la Vall de Chistau.
Germanor l L’Associació Micològica de Tarragona va celebrar la darrera sortida de la temporada amb una estada a la Vall de Chistau, situada al Pirineu aragonès. Una quinzena de socis i sòcies van gaudir de quatre dies de germanor, natura i aprenentatge, posant en
pràctica els coneixements adquirits a les sessions teòriques. Es van recollir 109 espècies. L’experiència va estar marcada per l’ambient acollidor del Mesón de Salinas i per la convivència en plena muntanya, entre rius, prats i paisatges pirinencs de gran bellesa. Redacció
Avui felicita als que es diuen:
Modesta, Carles Fèlix
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
És molt probable que rebis bones notícies que t’impulsaran a assolir objectius interessants. Amb una mica d’astúcia arribaràs molt lluny.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Hi haurà molt moviment en el teu entorn laboral, amb canvis interessants a la vista. La família estarà més propera recolzarà les teves decisions.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Les activitats que t’interessin et donaran millors resultats si les fas sola, sense esperar ajuda. Si tens problemes per dormir, surt a passejar.
20/04 al 20/05 TAURE
Et sentiràs ple d’energia alegria. L’ambient que t’envoltarà potenciarà en tu grans il·lusions moltes ganes de viure. Hi haurà sort.
VERGE
23/08 al 22/09
Les relacions amb la família i els amics seran canviants, potser exigiràs massa dels altres. Vigila els teus moments de descans. Bon dia per la sort.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Jornada tranquil·la equilibrada, ideal per gaudir del temps lliure amb la família les persones més properes. Rebràs una bona notícia inesperada.
REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 Cercle central (r)
12:00 Aixeca pica
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Impuls
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Teló de fons
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 +Bàsquet
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Assumptes llunyans captaran la teva atenció podrien motivar desplaçaments. La relació amb els més propers serà cordial.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Els canvis que desitjaves estan a punt de fer-se realitat. Dedica’t a cuidar les teves relacions socials amistats. La sort et somriu podràs aprofitar-la.
20/01 al 18/02 AQUARI
Si vols mantenir l’harmonia amb la teva parella, evita discutir avui. L’ambient està tens qualsevol paraula pot encendre la metxa.
21/06 al 22/07 CRANC
El treball en equip et portarà més beneficis que actuar pel teu compte. En l’amor podrien aparèixer passions intenses atraccions a primera vista.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Avui hauràs de decidir: o et deixes portar pel caràcter fort dels altres, o t’imposes i prens el control de la situació. No deixis escapar oportunitats.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Avui pot ser un dia molt especial: podries trobar l’amor de la teva vida o gaudir de l’ambient que més t’agrada. Aprofita el moment.
10:00 Efecte Mosaic
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Notícies 12. Edició esports. (r)
11:30 Ciutadella
12:00 Zona escolar
12:30 La tertúlia del Dorsal12
13:00 Ciutadella
13:30 La Tertúlia del Dorsal12
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 La Tertúlia del Dorsal12
15:00 Ciutadella
15:30 Zona escolar
16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)
16:30 Efecte Mosaic
18:00 + Bàsquet
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Finet i pel mig
21:00 La post Diada. Santa Úrsula
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Finet i pel mig
23:00 La post Diada. Santa Úrsula
00:00 Notícies 12. Edició vespre
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Grup de peces dels escacs. Part per agafar una destral. 2. Entrada de mar. Baixen de nivell. Infusió. 3. Partícula líquida. Meravella sense límit. 4. Passes a l’acció. Dóna un cop d’ull. 5. Sis romans. Unió de repúbliques soviètiques. Magatzem del moll. Entrada del niu. 6. Antic habitant de la Campània. Ciutat del Peloponès. 7. Rams de romàs vistos per la dreta. Fiar sense límits. 8. Mil. Fet de blat. Unitats elèctriques. Dos-cents. 9. Primera mare. Dret sense final. La de Nadal, per exemple, i girada. 10. Neguitosa. Miserable. 11. Eliminava una part. Planta perenne. Una d’una. 12. Cap peus d’un sard. Aquell fet. Energia invisible de l’ésser humà. VERTICALS: 1. Deia que ell no era culpable de res. Cervells. 2. Ens provoquen emocions. Color. 3. Igual que un gat. Faré l’últim àpat del dia. 4. Cinquena de la filera. Feta d’aigua. Camí de ferro. 5. Lletra girada. Plena o buida de vots. Escala de freqüència. 6. Llocs de treball situats a l’Ebre. Mahometà. Tercera de moltes. 7. Llest sense límits. Unió. 8. Està a la barca, però per baix. Està al llit. Ocell. 9. Bàscula antiga i girada. Societat. Cama tallada. 10. Final del tren. Ensenyi a fumar. Engany. 11. Espai celest. Cata- lunya, per exemple. Pe amb cua. 12. Amagant. Bescoll d’un cavall.
Màxima Mínima
Estat del cel
TARRAGONA:
Dronda Ayza, Dra. Mª. Angels
Vidal Barraquer, 7 Telèfon 977 221 862
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Matas Caelles, Josep Pere el Ceremoniós, 68 local 2A Telèfon 977 771 536
SALOU:
M. Dolors Oliva OlivaGil Cristià Oliva Passeig Jaume I, Edif. Xipre Telèfon 977 350 555
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084
CAMBRILS:
Valls Cucurella, MireiaLobaco Valls, Cristina Rambla Jaume I, 17 Telèfon 977 369 003
VALLS:
Granell Vivo, José Carlos Avinguda del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent Crta.Valls, 98-100 Telèfon 977 661 656
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Cel serè o poc ennuvolat per alguns núvols alts, més nombrosos a partir de migdia. Malgrat això, hi haurà intervals de núvols baixos a punts del litoral i del prelitoral, més nombrosos a partir de migdia al sector central i al Camp de Tarragona. A més, a partir d’aleshores també se’n podran formar de locals a punts de la depressió Central i del Prepirineu.
Temperatura
Temperatura mínima similar a la depressió Central i semblant o lleugerament més baixa a la resta del territori. La màxima serà semblant o lleugerament més alta.
BUSCO PIS A TARRAGONA CIUTAT. Amb 2 habitacions i moblat. Tel: 632.214.191
TREBALL
PRECISO SEÑORITA con conocimientos de móviles, para hacer mis memorias. Tel. 602.894.858
FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
REFORMAS EN ALBAÑILERIA, INSTALACIONES
SANITARIAS Y ALICATADOS. Tel: 610.700.850
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
CARPINTERO, EBANISTATel. 623.387.479
PALETA ECONÓMICO. Tel: 623.246.480
INSTALACIÓN DE ANTENA COLECTIVA con conexión a todos los pisos por fachada. ECONÓMICO. Consultar precio. Tel: 614.041.375
REPARACIÓN PERSIANAS Tel: 633.102.358
TAPICERIA , REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
AMISTAT
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.366.813
SEÑOR MAYOR GUSTARÍA CONOCER SEÑORA O SEÑORITA. Agradable, guapa, educada. Para compañía, horas, paseos, distracciones. Remunerado. Tiempos convenir. Tel: 630.430.736
ALTRES
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJISTA. 1 hora 50€. Salou. De 8 a 21hrs. Tel: 614.617.473
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. A domicilio también Tel:614.621.476
MAYCA MASAJES. Explosión de teràpiaplacer. Final al gusto... Tel: 692.780.087
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
RELÁJATE CONMIGO.... Reus. Tel: 633.827.161
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977.21.26.12
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
Música El grup Valier debuta amb el treball ‘No m’ho puc creure’, un disc que es mou entre el rock,
el pop i l’indie català, i que ha estat produït per Jordi Bastida
Ignasi Cuadern (veu i guitarra), Oriol Roigé (baixista i teclats) i Joan Queralt (bateria) són Valier, una «colla d’amics de tota la vida» que es presenten al mercat amb el seu primer treball, No m’ho puc creure (autoeditat, 2025). Valier és la reinvenció del grup Microhomes, que el 2021 va guanyar el Premi Joventut–Cases de la Música del concurs de bandes emergents Sona9. «Arribar fins aquí ha sigut un camí llarg, però sense tot el que hem fet abans no hauríem arribat a aquest àlbum», expliquen. Un treball, asseguren, «que té una coherència i un fil narratiu que fan que sigui un disc d’aquells que
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
es pot escoltar de dalt a baix».
L’àlbum de debut dels Valier el conformen deu cançons en català que, en paraules dels seus components, els representa «profundament». Els Valier expliquen que No m’ho puc creure es mou «en la confluència entre el pop, el rock i l’indie, amb influències marcades de la primera dècada dels 2000 i principis de la següent, de bandes com The Strokes, Oasis o U2, entre d’altres».
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
«Som una banda que ens movem entre allò que és elegant, que està molt ben fet i molt cuidat, però que, a la vegada, té alguna cosa caòtica, energètica, fins i tot bruta. És entre aquests dos mons, que
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
d’entrada poden semblar antagonistes, on ens posicionem nosaltres», afirmen. L’objectiu d’aquest primer treball, insisteixen, «era que, per molt que hi hagi soroll, el resultat fos bonic, com d’una elegància trencada».
En aquest trobar la manera, expliquen els Valier, hi ha tingut un paper fonamental Jordi Bastida (Sidonie, Alizzz, Els Pets, Chico Jorge), productor de la majoria de les cançons. «Volíem que l’àlbum tingués uniformitat, que es pogués consumir de dalt a baix i que sempre fos reconeixible, i el Jordi ho va entendre molt bé», afirmen. «Més que dictar, el Jordi crea dinàmiques perquè entre tots arribem allà on volem anar. Va ser un encert treballar amb ell».
No m’ho puc creure és també el títol d’una de les cançons del disc. Amb ella, hi són també temes
com Podria ser pitjor, Criticarem els drames dels altres, No et puc dir res més o No té sentit complicar-se tant. Són, expliquen, lletres molt generacionals: «Volíem parlar, sobretot, de les coses que trontollen al nostre voltant». I fer-ho, a més, «posant-les sobre la taula sense donar lliçons ni fer judicis de valor: no cal dir explícitament que si mires massa el mòbil se’t fregirà el cervell». Simplement, conclouen, «són temes que ressonen per a la nostra generació».
De cara a la gira de presentació, els Valier estan treballant amb altres bandes per fer concerts plegats.
Temes que ressonen
És un disc generacional i que parla sense fer judicis de valor
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
El meu amic Simion és un paleta com els d’abans. Com Adrien Brody a ‘El Brutalista’ és un treballador que va arribar a un nou país sobrequalificat i, a més de bones mans, té cap i sentit comú, aspectes que haurien de ser obligatoris en qualsevol cap d’obra, aparellador, arquitecte o professional de la construcció. De vegades penso que de paletes així ja no ens en queden. A Romania, en temps de la dissolució soviètica dels Ceaușescu, va estudiar coses útils i pràctiques que aquí, naturalment, no li hem homologat. A més, el Simi és un bon home, una mica turmentat, molt religiós. Té un ajudant colombià a qui ha tret de merders en més d’una ocasió. (He consultat l’IDESCAT: així com els romanesos a Catalunya —que han sigut un model d’integració— cada cop són menys, els colombians s’han doblat en quatre anys i ja són la segona nacionalitat estrangera al país. Algú m’ho haurà d’explicar). De vegades el Simi contracta manobres per pura caritat, malgrat que només li porten problemes. Però ell creu, per principis cristians, que ho ha de fer així com altres el van ajudar a ell. Malgrat tot, l’Estat no li té en compte aquesta actitud redemptora donant feina a arreplegats i se sent perseguit per Hisenda i la Seguretat Social, que si ets autònom no perdona. Ara no té gaires ganes de seguir endavant i ha pres una decisió dràstica: quan fa quartos de bany no penja mai els miralls. Se n’hi va trencar un i creu que des de llavors tot va de mal borràs. Em pensava que era cosa del seu esoterisme atàvic, però acabo de llegir al diari que Tarragona és la província més supersticiosa d’Espanya. I hi ha una llei universal: quan les coses no van bé, tot es torna paranormal.
Miquel Bonet Escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
