Qualitat de l’aire
Avui amb el diari
Especial dedicat a la indústria química i el procés de descarbonització que ha emprès
Municipal 10
Salou preveu un abonament de fins al 90% de les tarifes de la zona blava per als visitants ‘recurrents’
residència que no és fruit de l’atzar: «El treball, lleial i coordinat amb tothom, dona resultats reals»
Un estudi de la UB conclou que és «viable» que el Parlament aprovi una normativa catalana per controlar la contaminació dels polígons tarragonins 2
Gerard Martí
Futbol 14 i 15
El Reus va doblegar l’Europa a la tanda de penals (4-3) i passa a la següent ronda de Copa del Rei
Infraestructures
Adif encara no sap quan es farà el pàrquing ‘low cost’ a l’estació del Camp
Els vehicles cremats retirats del vial d’accés es van traslladar a un espai de càrrega i descàrrega de la mateixa estació 11
L’Escola Els Ganxets no deixarà d’estar en barracons fins l’any 2028, com a mínim Reus
Salut l Un informe de la Universitat de Barcelona confirma que és «viable» aprovar una legislació catalana
John Bugarin
La Plataforma Cel Net denuncia la «inacció» de la Generalitat
de desconeixement, sinó d’inacció», va afirmar.
Concentracions elevades
La legislació europea
Normativa
Directiva 2008/50
Tres nous estudis científics assenyalen la necessitat de regular la contaminació provocada per la indústria química a Tarragona. Els informes elaborats per la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Rovira i Virgili —tots impulsats per la Plataforma Cel Net— reafirmen la presència de compostos cancerígens, com el benzè o l’1,3-butadiè, en l’aire i posen en evidència «la manca de regulació efectiva per protegir la salut pública». Concretament, l’assaig de la UB conclou que «és viable aprovar una normativa catalana, o bé modificar l’existent, per tal d’establir uns nivells d’immissió més rigorosos». Segons l’estudi, existeixen «mancances» en els reglaments relatius a l’emissió de compostos orgànics volàtils. Es posa especial èmfasi en l’1,3-butadiè, que «no es tro-
Directiva 2016/2284
Directiva 2010/75
Benzè 1.3-Butadiè
Regula la qualitat de l’aire ambient establint els “Valors límit per la protección de la salut humana” de diferents contaminants, entre ells, el benzè (5 μg/m3 - anuals).
No ho regula
Introdueix objectius estatals de reducció d’emissions per als estats membres. L’Estat espanyol es compromet a reduir en un 22%, entre 2020 i 2029, i, en un 39%, a partir de 2030, els COVNM, entre els que s’hi troben el benzè l’1.3 butadiè. Es prenen de referència els valors de 2005.
Introdueix als diferents ordenaments jurídics dels estats membres, l’obligació per totes les activitats contaminants d’obtenir un permís escrit que els permet dur a terme la seva activitat.
Estableix els valors límit d’emissió dels diferents contaminants que emeten.
ba gairebé regulat enlloc» i el benzè. Pel que fa a aquest segon element, la Directiva 2008/50 del Parlament Europeu estableix un valor límit de 5 µg/m3 anuals.
La Plataforma Cel Net va
presentar ahir els tres estudis. «Aquests demostren que el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya té totes les eines disponibles i la informació necessària per controlar,
legislar i sancionar adequadament els greus problemes de contaminació que viu diàriament el Camp de Tarragona», va remarcar Neus Roig, membre de l’entitat. «Per tant, el problema ja no és
Des del 2012, el Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC ha realitzat diferents estudis de qualitat de l’aire en diversos municipis de l’entorn del polígon nord: El Morell, Constantí, Vilallonga del Camp i Perafort-Puigdelfí. «La problemàtica que presenta l’entorn del polígon petroquímic és d’episodis», diu el document. És a dir, que «en períodes curts de temps» els veïns estan exposats a «concentracions relativament elevades» de compostos cancerígens. En els últims anys, s’han detectat pics de benzè superiors als 200 µg/m3. Per això, Àlex Peñalver, professor titular de Dret administratiu de la UB, considerava que és «insuficient» fixar valors límits anuals i cal establir «límits per hora o per dia» i fer un «mesurament en continu». En aquest sentit, l’informe toxicològic elaborat per la URV proporciona valors científicament fonamentats per establir nous límits reguladors basats en períodes més curts i focalitzats en els compostos més perillosos. Tot i això, Joaquim Rovira, professor especialitzat en toxicologia ambiental, reconeixia que «els únics nivells de protecció per la salut humana és 0,0».
«Oportunitat històrica»
El portaveu de Cel Net, Adrià Pallejà, assegurava que «la proposta de la Llei de Qualitat Atmosfèrica representa una oportunitat històrica per corregir aquest dèficit normatiu». Tanmateix, remarcava que és necessari també implantar «mecanismes sancionadors efectius per als incompliments». D’altra banda, l’entitat va reclamar la instal·lació dels nous equips que va adquirir la Generalitat per a integrar-los a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), un projecte anunciat l’any 2023 que permetrà mesurar nous compostos.
Cultura l L’Ajuntament de Tarragona, a través de La Casa de les Lletres; el Centre de Normalització Lingüística i Òmnium Cultural, convoquen una nova edició dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, que reconeixen i promouen la creació literària en català en tres àmbits diferenciats: la novel·la, la traducció literària i la narrativa breu. La convocatòria estarà oberta fins al 15 de gener de 2026, i el veredicte es farà públic durant la Nit dels Premis, que tindrà lloc el dissabte 6 de juny de l'any vinent al Teatre Tarragona. Els guardons inclouen diversos premis. El premi Tinet de narrativa curta per Internet, que arriba a la 29a edició i està dotat amb 1.000 euros, adreçat a autors i autores que vulguin presentar relats breus en català. El premi-beca de traducció Vidal Alcover, dotat amb 12.000 euros i destinat a projectes de traducció d’obres literàries de qualsevol gènere o època la incorporació de les quals a la llengua catalana es consideri d’importància rellevant. El premi Pin i Soler de narrativa, que reconeix obres del gènere novellístic de temàtica lliure i està dotat amb 21.000 euros. I el premi honorífic Montserrat Abelló a la trajectòria en l’àmbit de la traducció. Aquest guardó honorífic valora la tasca de traducció literària de persones amb una dilatada aportació de traduccions al català. Els originals es poden presentar a premisliteraris@tarragona.cat Redacció
Urbanisme l El govern reprendrà les negociacions amb els partits per avançar en l’aprovació inicial
Carlos Domènech Goñi
L’estudi d’inundabilitat del POUM estarà enllestit la pròxima setmana. Així ho assegura el conseller d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García, qui manifesta que «superem un escull» que permetrà que «ara la feina sigui més mecànica».
L’elaboració d’aquest estudi, imprescindible per a l’aprovació inicial del nou Pla d’Ordenació Urbanística, s’ha retardat a causa de les inundacions provocades per la DANA de l’any passat i les noves exigències de l’Agència Catalana de l’Aigua. L’equip tècnic ha hagut d’incorporar diverses mesures correctores en zones com l’Horta Gran o la Vall del Llorito per tal que s’hi pugui construir sense perill d’inundacions.
En pic els tècnics del consistori rebin l’estudi, serà el moment d’enllestir els cinc informes preceptius, entre els quals es troba el de mobilitat generada o el de viabilitat econòmica. Aquest darrer determinarà com i quant s’haurà d’edificar en les diferents zones on es projecta creixement urbanístic, com l’Horta Gran, la Budellera o la Vall del Llorito.
Després, serà el moment dels informes sectorials, com els de costes o ferroviaris. Fins que no els elaborin els organismes competents, no es podrà arribar a una apro-
Grups com ERC o el PP fa mesos que no es reuneixen per tractar el POUM
vació definitiva del POUM, on la Generalitat, a través de la Comissió Territorial d’Urbanisme, també hi té molt a dir.
Reunions amb els grups
«En els pròxims dies començaré a agendar reunions amb
els grups municipals», indica a Diari Més el conseller García. Després de la presentació de l’avenç del POUM, feta el mes d’abril de 2024, les reunions han estat gairebé inexistents. ERC i el PP, per exemple, fa mes de mig any que no es troben amb el conseller per tal de conèixer l’evolució del POUM. Només els dos partits preferents pel govern a l’hora d’arribar a pactes i enteses, Junts per Catalunya i En Comú Podem,
han mantingut més trobades. La darrera, després de l’estiu i amb l’equip tècnic que està elaborant el pla.
Les negociacions seran clau per tractar plans parcials com el de Mas d’en Sorder, criticat pels republicans i avalat pels socialistes, o el de la Budellera, on els populars demanen un creixement molt més gran del previst.
Reunions amb promotors
En aquest sentit, el conseller
assegura que també s’ha reunit amb promotors per tal de valorar la viabilitat econòmica dels diferents sectors. Els constructors ja s’han posicionat en contra de l’avenç del POUM, perquè asseguren que els marges són molt petits i moltes zones són inviables econòmicament. Amb les mesures correctores per evitar inundacions, aquest cost pot augmentar. «Buscarem fórmules per fer-los viables», recalca el conseller.
Mobilitat l El govern municipal vol aconseguir pel 2027 que el 50% dels vehicles siguin de baixes emissions
L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) estrena deu nous autobusos. Sis d’aquests seran híbrids i quatre elèctrics i s’emmarquen en el pla de renovació i ampliació dels vehicles. «No només representa una renovació de vehicles; és un compromís ferm amb la qualitat i el futur del nostre transport públic municipal», va exposar ahir Sonia Orts, presidenta de l’EMT, en l’acte de presentació dels busos.
Els vehicles elèctrics tindran una autonomia de 320 quilòmetres i es carregaran a la cotxera del polígon Entrevies, on s’està adequant l’espai per aquest fi. «És un projecte de ciutat. Estem transformant la manera com ens movem, com ens connectem i com entenem el transport públic: com un servei essencial, modern i al servei de les persones», va explicar Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona.
Abans d’acabar l’any es donaran de baixa tres vehicles, els més antics. Així, la flota de l’EMT estarà formada per 84 autobusos, el 30% dels quals seran de baixes emissions. El govern municipal vol aconseguir que el 50% dels vehicles siguin de baixes emissions pel 2027. L’EMT té previst incorporar un total de 33 autobusos els pròxims anys.
Els quatre nous autobusos elèctrics van ser adjudicats
La flota de l’EMT estarà formada per 84 autobusos, el 30% dels quals seran de baixes emissions. Gerard Martí «Estem transformant la manera com ens movem i com ens connectem»
a l’empresa Alfabus Europa, S.R.L., amb un cost de 2,79 milions d’euros, dels quals 800.000 euros han estat finançats pels Fons Next Generation. Els altres sis autobusos híbrids, adquirits per 1,8 milions d’euros a Daimler Buses España, S.A., també es posaran en servei en breu. El pla continuarà l’any vinent amb la incorporació de deu autobusos híbrids més,
La professora de la URV María Jiménez, guanyadora als Premis Nacionals d’Infermeria
Docència l La professora i investigadora del Departament d’Infermeria de la Rovira i Virgili María Jiménez va guanyar en la categoria de docents de la tercera edició dels Premis Nacionals d’Infermeria, amb els quals el Consell General de Col·legis Oficials d’Infermeria d’Espanya reconeix la feina d’infermers i infermeres en diferents àmbits de la professió. En total, van ser cinc les categories dels premis (àmbits assistencial, docent, investigador i gestor, i trajectòria professional), amb cinc finalistes en cadascuna, en què es valora la feina i la trajectòria dels professionals. María Jiménez també ha impartit la docència en universitats d’arreu del país i del món. Redacció
que han estat adjudicats aquest estiu per un valor de 3,4 milions d’euros a Solaris Bus Iberica, SLU. A més, el 2027, està prevista l’arribada de deu autobusos híbrids més.
Pal·liar el greuge «Quan vam arribar a l’EMT, un dels millors serveis de transport públic d’Espanya, vam veure que patia un
greuge amb la flota. Que ara intentem resoldre. Els professionals de la casa tindran vehicles a la seva alçada perquè és un servei clau per garantir la igualtat d’oportunitats per tots els tarragonins», va expressar Viñuales.
Bus per visitar Per acostar aquesta transformació a la ciutadania, l’EMT arrenca la campanya ‘El futur
mou Tarragona’. A partir del divendres, un autobús híbrid estarà obert al públic en diferents punts de la ciutat, amb accés lliure per a tothom que vulgui visitar-lo. Aquest cap de setmana el vehicle es podrà veure a Sant Salvador, al Mercat de Torreforta i al Mercadet de Bonavista. Els nous busos s’aniran incorporant a la flota progressivament en totes les línies.
Imatge d’arxiu de l’espectacle ‘THE’, que inaugurarà el cicle. Cedida
Arrenca diumenge una nova edició del cicle ‘En Dansa’, en commemoració de Tarraco 25
Cultura l Aquest diumenge arrenca a Tarragona una nova edició del cicle En Dansa, que enguany presenta un afegit especial en commemoració de Tarraco 25: cada espectacle tindrà com a escenari un punt emblemàtic del patrimoni romà tarragoní. El primer espectacle serà THE, a càrrec de Miguel Jiménez i Andre Carrión, que
es representarà el diumenge al Terrat del Pretori, a les 12 hores. El dissabte 15 de novembre, continuarà Andrea Jiménez Vázquez amb SibilA, a l’Amfiteatre. El dissabte 6 de desembre tancarà el cicle l’espectacleTrïade, del Colectivo Globo. El Passeig Arqueològic serà escenari de l’obra dirigida per Esther Latorre i Hugo Pereira. Redacció
Oci l Aquest cap de setmana arriba al Palau Firal i de Congressos la 4a edició de Tarragona Manga. Enguany l'esdeveniment celebrarà una edició especial de Halloween amb photocalls, personatges i cosplayers, així com tallers, concursos, videojocs i botigues entre altres activitats. Un dels moments més especials tindrà lloc diumenge a
les 12 h, amb la participació de les actrius de doblatge de la pel·lícula K-pop Demon Hunters, Claudia Caneda, Neri Hualde i Lule Montes. Com a novetat, Tarraco Manga acollirà també el Campionat Nacional de Kendama, la tradicional joguina japonesa, que es disputarà a l’auditori Eutyches de l’edifici del Palau de Congressos. Redacció
Municipal l La retirada començarà aquest dissabte, però la nova nau no disposa de prou espai per acollir tots els vehicles
Aviat Urbaser assumirà la gestió de la neteja de Tarragona. El nou contracte, però, no només comportarà canvis en el servei de recollida de residus, sinó que també tindrà conseqüències inesperades per al Carnaval de la ciutat. I és que l’entrada en vigor del contracte obliga a alliberar l’espai municipal on actualment s’emmagatzemen les carrosses de les comparses. Això vol dir que, a partir d’aquest dissabte, totes les agrupacions hauran de tras-
lladar els seus vehicles festius a una nova nau. El recinte, però, no disposa de prou capacitat per acollir-les totes. Concretament, de les 53 carrosses que hi ha actualment, només se’n podran guardar una trentena. Des de l’Ajuntament s’ha indicat que el trasllat es farà de manera gradual fins al 5 de novembre, dia en el qual entrarà en vigor el nou contracte. A tres dies de l’inici de la mudança, però, les comparses encara desconeixen quin espai ocuparan els vehicles que no tinguin cabuda en aquesta nova nau.
Tot i la incertesa, la comunitat manté la confiança que s’acabi trobant una solució. «Ara mateix l’únic que sabem és que haurem de moure les carrosses, i que l’Ajuntament ens proporcionarà els mitjans per fer-ho, que és el que ens van comunicar des d’un inici. No sabem què passarà amb la resta de carrosses. Evidentment, hi ha preocupació, però també tenim esperança», explica Lidia Serrano, responsable de Platinum. Des de Magic Dansa, Joel Cruz reconeix que tampoc han rebut instruccions.
L’anterior nau acollia 53 carrosses, mentre que a la nova n’hi caben una trentena
«Les últimes informacions que tenim és que s’estava treballant en trobar aquest nou espai. Esperem rebre bones notícies aviat, perquè no tenim cap alternativa», afirma. Per la seva banda, Òscar Urgel, president de Colours Fantasy, admet que «és un contratemps, sens dubte, però confiem que les carrosses quedaran en algun lloc. Vull pensar que no quedaran aparcades en doble fila». «L’ideal seria tenir un local propi, però les carrosses fan entre 10 i 12 metres i calen unes condicions tècniques concretes. No hi ha moltes naus que les compleixin», apunta.
També Mireia Samper, d’Urban Style, es troba en la mateixa situació. «No sabem on les haurem de portar, però hem de confiar que tindrem un lloc on deixar-les», diu. En el seu cas, disposen de tres carrosses. De fet, gran part de les comparses compten amb més d’un vehicle. Per aquest motiu, aquest dissabte, cada agrupació retirarà una de les seves plataformes. La resta quedarà a l’espera, però, si res canvia, l’antiga nau hauria de quedar buida dimecres vinent per poder acollir la nova flota de vehicles de neteja. El nou contracte de la brossa, el qual tindrà una vigència de deu anys i un cost anual de 20,2 milions d’euros, arriba amb una renovació de la flota. De fet, es tracta d’una de les principals novetats, amb una adquisició de més d’una cinquantena de vehicles, incrementant la presència dels elèctrics i de zero emissions.
Societat l Tres centres escolars propers van practicar el confinament recomanat en aquests casos
Redacció / ACN
Uns 200 efectius de diferents cossos d’emergències van participar ahir en un simulacre d’accident químic amb activació del Plaseqta a l’empresa Terquimsa del Port de Tarragona. L’exercici va servir per posar en marxa tots els protocols i ha fet veure que hi havia un sinistre en la descàrrega de producte d’un vaixell, amb una posterior fuita d’acrilonitril i tres ferits. Aprofitant el test, tres centres escolars de Tarragona propers al Port van practicar el confinament recomanat per aquests casos.
La directora general de Protecció Civil, Marta Cassany, va destacar la importància que la part operativa que ha de gestionar el Plaseqta també tingui clar com actuar en cas d’un sinistre real. El test va començar pocs minuts després de les deu del matí. La sala de control del CECAT ubicada a l’edifici del 112 va rebre una trucada on s’explicava que hi
havia hagut un sinistre a l’empresa. A partir d’aquest moment es va anar transmetent la informació al comitè tècnic, més encarregat de prendre
Saül Garreta participarà en els Sopars x la República el pròxim dijous, 6 de novembre
Societat l L’expresident del Port de Tarragona, Saül Garreta, impartirà la conferència ‘El traçat de mercaderies al Camp de Tarragona’ el proper 6 de novembre. L’arquitecte i urbanista participa en el cicle sobre la mobilitat al Camp de Tarragona dels Sopars X la República, el dijous 6 de novembre a les 19:30 al restaurant la Tekla de Tarragona Saül Garreta abordarà la qüestió de com planificar el traçat de mercaderies al Camp perquè descarbonitzi l’economia, enforteixi la indústria i protegeixi els barris, situant el territori com a node estratègic del país. La 3a Joventut X la República continua així el seu cicle sobre la mobilitat al territori. Redacció
les decisions operatives, i al consell assessor, que exerceix a nivell estratègic i d’avís a la població.
Al Port de Tarragona es va
posar en marxa el grup de control ambiental que s’encarrega de fer els mesuraments per detectar la presència de components químics
Comerç l L'establiment completarà l'oferta del nou recinte comercial
Cid
La marca de botigues alemanya TEDi obrirà un nou establiment al centre comercial Family Parc, ubicat al costat de la N-340 a l’altura del barri de Campclar. L’establiment, que encara no té data d’obertura, completarà l’oferta del nou centre comercial de Tarragona. Amb aquesta obertura, la firma continua la seva expansió a Catalunya, on fins ara compta amb botigues físiques a Tarragona, Reus, Vilaseca, Valls, entre d’altres.
La marca se situarà al l’úl-
tim local buit que queda al complex comercial, entre l’establiment de Joma i el Jysk. Tot i que encara no es veu moviment de reforma del local, si que es pot veure un gran cartell que anuncia la seva propera obertura a Campclar. TEDI és una cadena alemanya que ofereix articles per a la llar, bricolatge, festes, joguines, papereria, etc.. A Europa compta amb 3.600 botigues a un total de 15 països, unes 300 a Espanya. L’empresa fundada a Dortmund al 2004 és una de les pioneres en el sector no-alimentari. Ja el primer
«Un simulacre sempre és una bona ocasió per provar tot el sistema»
aquest cas, es va simular que la fuita provocava un núvol tòxic, per la qual cosa Cassany ha explicat que s’hauria alertat la població mitjançant un missatge als telèfons mòbils i també s’haurien activat les sirenes, per tal que els veïns es confinessin.
a l’aire, així com els Mossos d’Esquadra, Bombers, el Sistema d’Emergències Mèdiques i el pla d’autoprotecció de la pròpia empresa. En
Aspectes de millora «Un simulacre sempre és una bona ocasió per provar tot el sistema i veure aspectes de millora, que sempre en surten», va explicar la directora general. El responsable de Protecció Civil a Tarragona, Joan Carles Francès, va valorar que l’exercici també permet avaluar la «integració entre els diferents àmbits de planificació», com són el Plaseqta, el pla d’autoprotecció de l’empresa i el pla d’actuació municipal de Tarragona. L’escenari d’accident del simulacre no va preveure afectació a la població més enllà de la zona industrial del Port, per la qual cosa no es van activar les sirenes d’avís ni es va fer enviament de l’alerta de Protecció Civil als mòbils (ES-Alert). Per la seva banda, l’Ajuntament de Tarragona va activar el seu pla d’actuació municipal en Alerta, va constituïr el CECOPAL i es va coordinar amb el CECAT.
Imatge d’arxiu d’una de les botigues. TEDI
La marca se situarà a l’últim local buit que queda al complex comercial
any va obrir més d’un centenar de botigues. L’objectiu de la companyia, després de complir dues dècades d’història, és obrir 5.000 botigues a Europa.
Equipaments l El Departament treballa per efectuar les obres entre juny del 2026 i gener del 2028
Sergi Peralta Moreno
El compte enrere perquè l’Escola Els Ganxets estreni noves instal·lacions sembla haver-se activat. El Departament d’Educació i Formació
Professional treballa amb la previsió que la contractació de les obres es produeixi entre el moment present i el març del 2026. El període d’execució dels treballs se situa entre
el juny del 2026 i el gener del 2028 i la inversió necessària es calcula en 3,9 milions d’euros, segons la resposta de la consellera Esther Niubó a una pregunta formulada pel grup
parlamentari del PP. «Vol dir que es preveu realitzar l’obra, per tant, iniciar-la i, previsiblement, acabar-la, en aquest termini», concreten fonts de l’àrea a Diari Més.
El passat gener, el Govern català ja va assegurar que el finançament per al projecte estava «garantit» a través d’un préstec del Banc Europeu d’Inversions (BEI) que
La inversió prevista per al trasllat del centre es calcula en 3,9 milions d’euros
permetrà a la Generalitat de Catalunya destinar 50 milions d’euros a la renovació, l’extensió i la nova construcció d’equipaments educatius públics, entre els quals es troba el centre reusenc. «La construcció s’anava a pagar amb fons propis de la Generalitat i, ara, el canvi és que es pot afirmar que el finançament està garantit gràcies a aquest préstec», van detallar fonts del Departament en aquell moment. El projecte pedagògic de l’Escola Els Ganxets es desenvolupa, en l’actualitat, en barracons i la intenció és deixar-los enrere per convertir l’antiga Escola Ciutat de Reus, al barri Gaudí, en la seva nova casa. Es tracta d’un moviment que s’ha endarrerit en els anys, amb la covid-19 com un dels factors que va frenar la tramitació de les contractacions. Mentrestant, s’hi van dur a terme obres per adaptar part de l’edifici en benefici dels Serveis Educatius del Baix Camp. Segons els requeriments emesos pel Departament el 2020, la nova escola ocuparà una superfície de 2.400 m2 i tindrà nou aules, una biblioteca i un espai polivalent, entre altres estances. L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) explica que no ha rebut cap novetat ni comunicació al respecte des de fa temps i desitja poder reunir-se amb l’Ajuntament o els Serveis Territorials, tal com expressa el seu secretari,
Miquel Llaberia
Com a persones mediterrànies que som no concebem una vida sense pa. Es tracta d’un element ben senzill que, alhora, serveix en bona part com a fonaments de molts productes i plats de la nostra gastronomia que atrau visitants des de diversos indrets del món. Ara bé, com a ingredient base d’aquesta dieta, el pa pren moltes formes i sabors si saps aprofitar els fruits que ens dona el nostre territori. D’aquesta manera, en una època en què les capçades dels arbres queden nues i els dies es tornen freds i grisos, floreixen una sèrie d’elements que ens permeten gaudir d’una versió del pa única; el pa de tardor.
«Al final, el pa és farina, aigua, sal i pasta mare. I és cert que la tardor es caracteritza per un sentiment de melangia, però tenim la gran sort que també és un període de naixement al Baix Camp», apunta el mestre forner Xavier Pàmies, propietari de l’ADN Sistaré. Entre aquests productes propis en destaquen diversos com l’avellana de Reus, l’oli d’oliva verge extra, les castanyes de Prades o la carabassa, tots ells bons acompanyants d’un pa artesanal. «Aquests productes casen d’una manera fantàstica. Segur que tots tenim el record a casa de l’àvia amb el pa amb oli i xocolata, el pa amb avellanes i xocolata o el pa amb carabassa. Doncs introduïm
L’avellana, la carabassa i altres productes «casen fantàsticament» amb el pa
tots aquests ingredients en els productes de forner! Així sorgeix el pa de tardor», afirma el mestre forner.
A més, el propietari de l’ADN Sistaré té ben clar que aquesta teoria es pot traspassar a productes germans, com pot ser la coca, o de pastisseria. Per exemple, podem gaudir la coca Ganxeta, una coca de forner ben ruixada d’oli, sucre, un raig de vermut i avellanes torrades per llepar-se els dits. O una de les invencions originals i pròpies del Sistaré, el ‘Reuschipan’, un farcit inspirat en el franchipán, una crema d’ametlles francesa, que Pàmies va decidir versionar a casa nostra substituint l’ametlla per l’avellana: «és una bomba».
Reivindicar la temporada
A més, aquesta síntesi del pa amb altres ingredients posa en evidència un fet enmig d’un món globalitzat i amb l’entrada de noves tècniques agroalimentàries que permeten gaudir de productes
concrets durant tot l’any; ens hem oblidat dels cicles de la natura i que els productes són fills d’una època i no de la gola
Agroalimentari l La collita d'or líquid nou d'enguany ha estat d'uns 5 milions de litres, una dada per sobre de la mitjana
Miquel Llaberia Reus viurà el divendres i dissabte 14 i 15 de novembre la 28a Fira de l’Oli DOP Siurana amb la voluntat de donar la benvinguda un any més a l’oli nou. L’esdeveniment tindrà lloc a la plaça de la Llibertat en horari de 17 a 21 hores el divendres i de 10 a 14 hores i de 17 a 21 hores el dissabte. «Aquesta fira ens permet recordar d’on venim, els nostres productes i són uns dies especials per la ciutat. No tan sols per la compra del producte, sinó perquè es generen sinergies entre diferents agents com els mercats, les entitats
comercials o el gremi de forners», apunta l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. «Apostar per un producte amb denominació d’origen va molt més enllà de consumir un oli de qualitat, és donar suport a un model que dona valor al territori. El futur del camp i l’oli d’oliva de la DOP Siurana implica apostar pel produce local», afirma David Miralles, director general del Grup Unió que organitzen la fira conjuntament amb l’Agència Reus Promoció i el Consell Regulador de la DOP Siurana. «Per nosaltres és molt important aquesta fira
perquè, a banda de promocionar aquest producte entre la ciutadania reusenca, és un atractiu per molta gent que ens visita», remarca la regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó.
A més, l’esdeveniment comptarà amb activitats paral·leles com la segona edició del concurs d’allioli i l’esmorzar de degustació del dissabte al matí, que serà solidari i el 50% de la recaptació es destinarà a la Marató de TV3. A més, els compradors d’oli de la Fira se’ls donaran butlletes «rasca-rasca» en
humana. Per aquest motiu, artesans com Pàmies reivindiquen el fruit de temporada com una forma de garantir
un producte de qualitat, més sostenible i especial. «És fonamental. Per exemple, soc un gran prescriptor i fan de la
Pàmies reivindica el fruit de temporada per garantir un producte de qualitat
coca amb cireres, que és molt d’aquí i amb la seva llegenda. Quan hi ha coca amb cireres? Quan comencem a tenir cireres fins que s’acaben, que és més o menys des de Corpus fins a Sant Pere, la resta de l’any no n’hi ha», exemplifica. Un cas que es repeteix amb altres productes com els panellets, els blaiets, la coca de Sant Joan i molts altres. «Esperem amb moltes ganes tots aquests productes i després són més bons. I tot és més especial i ja no és simplement menjar una coca, és menjar aquella coca especial que segurament et fa reviure moments especials del passat. Això ho hem de defensar», argumenta.
No tinguis por a la cuina! Quan sents parlar a professionals com Xavier Pàmies tot sembla molt fàcil, però ell insisteix en el fet que per elaborar un bon pa de tardor tampoc cal ser un mestre: «Qualsevol persona que ja s’atreveixi a fer pa a casa seva es pot atrevir a convertir-ho en un pa de tardor». «És qüestió de tenir de la gosadia d’incorporar algun dels productes de tardor. Primer pastem el pa i després hi afegim la magrana, l’avellana, unes panses macerades amb vermut o el que vulgui», clou.
què es podran guanyar diferents premis. A aquestes activitats s’hi sumen altres com un berenar pels més petits el divendres a la tarda amb pa
amb oli i xocolata, cortesia del Gremi de Forners de Reus i Comarca, i que s’acompanyarà de l’actuació de l’Escola de Dansa Artis de Reus. A més, el
Central i el del
obsequiaran els seus clients del 10 al 14 de novembre amb butlletes per al sorteig de
Política l El regidor d’Hisenda va comparèixer davant la ciutadania per explicar com s’havien establert els pressupostos i ordenances del 2026
Tot i la pluja de tardor que va regar durant el vespre, el Centre Cívic Gregal va acollir l’audiència pública sobre el Pressupost de l’Ajuntament de Reus per l’exercici 2026. A un costat del quadrilàter, els ciutadans, més d’una quarantena de persones amb alguns regidors de govern amagats entre el públic. A l’altre costat del ring, el regidor d’Hisenda, Manel Muñoz, qui va exercir el seu to conciliador per explicar als contribuents quina seria la seva aportació als serveis públics.
Durant la presentació els conceptes
Miquel Llaberia Baselga
que més va repetir el regidor van ser els de «proporcionalitat» i «solidaritat». Per una altra banda, quan es va procedir amb el torn de preguntes, traslladades per escrit, a l’artífex dels comptes municipals li va caure la pregunta inevitable: les escombraries. «Per què la taxa de la brossa va segons els metres quadrats de l’habitatge i no el padró?», qüestionava un assistent. «Ens ho vam plantejar i vam intentar creuar amb dades com el padró. Aleshores, es donaven situacions que potser eren més reals pel que fa a generació de residus, però que no
Cultura l El festival tindrà lloc entre el 4 i el 7 de novembre i totes les sessions són gratuïtes
Sergi Peralta Moreno
El Memorimage-Festival Internacional de Cinema de Reus està d’aniversari. Celebrarà 20 anys amb una edició especial, que presentarà una vintena de pel·lícules que tenen les imatges d’arxiu i la recuperació de la memòria històrica com a font d’inspiració. A més, la inauguració i la cloenda serviran per mirar enrere i presentar una retrospectiva del viscut des del 2005. «Sovint parlem d’aquesta programació estable, que creix, que té la ciutat en mar-
xa 365 dies, però els 20 anys del Memorimage projecten la fortalesa cultural de la ciutat», va valorar el regidor de Cultura, Daniel Recasens. El Memorimage tindrà lloc entre el 4 i el 7 de novembre al Teatre Bartrina, amb l’entrada gratuïta. «És cultura sense excuses: és l’excusa perfecta per entrar a gaudir del millor cinema a l’abast de qui el vulgui tenir a l’abast», va expressar Recasens. El nou director artístic, Agustí Argelich, va destacar que «és un referent al món dels festivals internacionals». La inauguració anirà
Fotografia de l’audiència pública sobre el pressupost de l’Ajuntament de Reus per l’exercici 2026 al Centre Cívic Gregal. Gerard Martí
s’atenien als principis de solidaritat. Per exemple, en un habitatge de 80 metres quadrats on viu una família de sis persones amb dificultats havien de pagar una barbaritat», va respondre.
Altres dubtes que va haver de resoldre dels ciutadans reunits van tenir que a veure amb bonificacions i subvencions relacionades a la rehabilitació d’habitatges o l’ús de la deixalleria. Ara bé, qui va acabar gairebé demanant l’hora va ser un
Rebuig
El sistema per definir la taxa de la brossa es va tornar a qüestionar
altre edil, el regidor de Via Pública, Daniel Marcos. «No entenc per què les voreres a la cruïlla de Castellvell i d’Antoni Gaudí estan fetes amb llambordes amb tant de relleu, la gent que va amb caminador no va bé», es va queixar un senyor, mentre un
altre present directament afirmava que la majoria de les voreres de la ciutat estaven malament. Muñoz va respondre el més elegant possible, assegurant que totes les reformes seguien els controls de qualitat pertinents i que necessitaven saber quins punts eren els conflictius per tal d’actuar-hi, però finalment no va poder evitar acabar venent al seu company de files: «Ens acompanya el regidor Marcos, estic segur que en prendrà nota».
El director artístic, Agustí Argelich; el regidor de Cultura, Daniel Recasens; el cineasta Josep Maria Castellví; i l’alcaldessa, Sandra Guaita. Aj. Reus
a càrrec del documental Boris Skossyreff, l’estafador que va ser rei, de Jorge Cebrián, men-
tre que a la cloenda es veurà Quelques siècles de plus, de Raphaël Martin-Dumazer. Els
cinc films de la Secció Oficial tenen el biopic com a denominador comú i permetran
conèixer figures com el ciclista Eddy Merckx o el cineasta Pere Portabella.
Política l El consistori també oferirà un abonament amb el 90% de descompte a visitants del municipi
Adam Díaz Garriga
El govern de Salou ha aprovat la congelació de tots els impostos municipals per l’exercici del 2026. La iniciativa ha estat assegurada pel consistori amb catorze vots a favor i cinc en contra, tot i que no aplicarà cap reducció respecte als increments dels últims dos anys de fins al 20%, un fet que l’oposició s’ha encarregat de recordar durant la sessió plenària. La mesura, segons ha indicat el regidor de Serveis Econòmics, Yeray Moreno, suposarà «l’eliminació d’exigències garantides» als ciutadans del municipi, després de l’«optimització del pressupost» però «sense augmentar la pressió fiscal sobre les famílies». Un «esforç» institucional, tal com ha indicat Pere Granados, que servirà per «garantir la qualitat dels serveis públics».
Dins paquet de mesures anunciat per l’Ajuntament en relació amb la reducció de les taxes fiscals, destaquen la incorporació d’una bonificació de fins al 20% de les taxes de les escombraries, una proposta que el consistori defensa per aconseguir que els ciutadans «facin un ús habitual
La proposta sobre els impostos s’ha aprovat amb un total de catorze vots a favor. Ajuntament de Salou
L’Ajuntament també suprimirà els avals bancaris per reduir els tràmits
del punt net municipal fix». D’acord amb Moreno, les bonificacions augmentaran o disminuiran en funció de les vegades que llencin productes a la deixalleria municipal.
Salou i Prades estudien agermanar-se pels seus vincles històrics i culturals
Territori l Els consistoris crearan primer una Ruta del Neolític
Redacció
L’Ajuntament de Salou i el consistori de Prades s’han mantingut una reunió per «explorar col·laboracions institucionals» entre els dos municipis, que defensen la seva unió a través de vincles culturals i territorials. Durant
la trobada, on han assistit l’alcalde de Salou, Pere Granados i l’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, les dues localitats han avançat en el «desenvolupament» d’una iniciativa dedicada als territoris, la nova Ruta del Neolític. Una proposta conjunta que «connectarà la costa i l’interior» amb
els orígens, que no només es remarquen a aquesta època, segons ha afirmat el batlle salouenc, sinó altres èpoques històriques. Entre aquestes, les institucions han destacat la carta de població que dicta el rei Alfons II d’Aragó i Comte de Barcelona, l’any 1194, al port natural de Salou. L’alcal-
Una de les propostes aprovades durant el ple ha estat la creació d’un abonament de temporada de la zona blava per tot el municipi per a no residents, destinat als
treballadors, persones amb segons residència o visitants freqüents de Salou. Els perfils indicats per l’Ajuntament, d’acord amb el regidor, són «persones que formen part
de de Salou ha subratllat que «el port natural de Salou ha estat des de sempre un punt d’origen de rutes cap a l’interior», i ha assenyalat Prades com un d’aquests destins que «reforcen la connexió entre el mar i la muntanya». Tots dos alcaldes es retrobaran d’aquí a dos mesos, per continuar el seguiment del projecte. Una proposta que pretén «simbolitzar la unió entre la costa i l’interior». Bargas ha explicat que la trobada «permet continuar enfortint els llaços perquè aquesta iniciativa» sigui una realitat.
del grup d’interès» a la localitat, i que podran obtenir aquest avantatge que oferirà el 90% de descompte en les zones de pagament municipals. A més, dins un paquet ampli d’iniciatives, el consistori també ha focalitzat l’atenció en la supressió d’avals bancaris, que se substituirà per poder ajornar, pagar de manera fraccionada, reduir tràmits i eliminar «obstacles» administratius.
Les propostes han estat valorades de manera «positiva» per part del govern, que tot i rebre el suport per la congelació d’impostos, ha rebut crítiques per la resta de mesures i per «no prioritzar» altres aspectes del municipi, segons ha defensat el PP salouenc. «S’hauria d’haver tingut en compte el superàvit que té el consistori», reclamava Mario García, portaveu del grup.
Ple de demandes
Entre la resta de peticions de l’oposició del govern, també s’han fet reclamacions sobre la situació que viu l’Institutescola Cap de Salou, que ha iniciat el curs amb barracons i sense les instal·lacions previstes per aquest setembre. Segons l’Ajuntament, ja es va anunciar que el recinte estaria llest per al curs 2026-2027, però les demandes, concretament del grup municipal de VOX, han consistit en l’estat actual de les instal·lacions. El mateix grup també ha demanat explicacions sobre la finalització dels treballs a la Biblioteca Municipal i sobre la instauració del Bus urbà, que encara no ha succeït. El servei només va fer una prova el passat setembre, sense novetats.
El principal repte que se li presenta a la indústria química del present i del futur i, de fet, a tota la societat planetària, és el de captura i emmagatzematge de diòxid de carboni. L’objectiu és evitar que el CO2, un dels principals gasos amb efecte d’hivernacle, s’escapi a l’atmosfera terrestre i segueixi escalfant el planeta. Amb la reducció de les emissions no n’hi ha prou per frenar el canvi climàtic. Calen tecnologies netes per treure CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle de l’atmosfera a gran escala. En aquest context, es parla de produir «emissions negatives», que podrien contribuir a assolir els objectius de l’Acord de París. Les tecnologies encara se’n troben en fase d’experimentació i tenen un cost econòmic molt elevat. Hi ha dues estratègies possibles i complementàries per fer-ho: intervenir per a fomentar o accelerar el processos naturals de fixació i, d’una altra banda, les solucions industrials. L’any 2018 a nivell mundial, prop del 79,9% de l’energia es generava a partir de la crema de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural), el 2,2% d’energia nuclear, el 6,9% de la crema tradicional i ineficient de llenya, i només l’11,5% de combustibles realment renovables. El 2019, un 27,3% de l’energia elèctrica provenia de producció renovable, quan només un any abans era el 26,2%.
conseqüències, el creixement del consum fa que res s’aturi. A principi d’aquesta dècada, l’Estat espanyol produïa anualment uns 300 milions de tones de diòxid de carboni, un 19% més que l’any 1990. El
Per tant, el canvi és possible.
La gestió de l’excedent de CO2 i la seva influència en el canvi climàtic es pot fer per tres vies. En primer lloc hi ha les intervencions per reduir-ne les emissions rebaixant el consum d’energia i el desenvolupament de motors i mètodes de producció més eficients. En segon lloc, pel desenvolupament d’energia
neta, i en tercer lloc per la captura i emmagatzematge de CO2 per reduir-ne la concentració a l’atmosfera. Si bé s’espera poder acostar-nos algun dia als nivells preindustrials, molts països s’adhereixen a un objectiu intermedi, compromès amb l’ONU, de reduir les emissions en un 40% per a l’any 2030 respecte a les de 2005.
L’any 2015, per primera vegada en 800.000 anys, el nivell de diòxid de carboni a l’atmosfera va superar de manera sostinguda les 400 parts per milió. Per contrarestar el sobrant de CO2 a l’atmosfera acumulat des de la Revolució Industrial es pot millorar l’eficàcia dels fenòmens naturals d’absorció, es poden desenvolupar productes
nous que facin servir el carboni com a primera matèria i es pot captar i emmagatzemar el gas nociu.
L’any 2015, per primer cop en 800.000 anys, el CO2 a l’atmosfera va superar les 400 parts per milió
El problema de fons és que, malgrat que tot el planeta conèix el problema i les seves crues
FÈLIX LLUÍS LLOVELL Director de la Càtedra URV - Fundació Repsol de Transició Energètica
L’expert en transició energètica creu que només una solució de múltiples tecnologies podrà neutralitzar les emissions
D.Prats
Fèlix Llovell dirigeix des de fa dos anys la Càtedra URV-Fundació Repsol de Transició energètica, fet que el converteix en una de les veus més respectades a casa nostra en un camp bàsic per a la lluita contra l’escalfament global com és el de la captura de CO2. La seva funció és transmetre coneixement a la societat sobre aquest camp, com a investigador i professor.
-Quan parlem d’emissions, de captura o de segrest d’emissions, sovint resulta una mica difícil d’entendre aquest vocabulari.
-Aquests termes fan referència a evitar que el diòxid de carboni, que és un gas d’efecte hivernacle, i que es produeix en el marc de l’activitat industrial i del transport, vagi a l’atmosfera i s’incrementi la seva concentració. Això es pot evitar mitjançant un conjunt de tecnologies que ‘segresten’ aquest CO2 i no el deixen marxar. En el marc de la Càtedra, la nostra especialització és la captura del CO2, però abordem una variant que s’anomena ‘tecnologies d’emissions negatives’, i que són aquelles que ens permeten recuperar el CO2 un cop ja ha estat emès a l’atmosfera. Això és un repte tecnològic i implica recerca, inversió i desenvolupament de noves tecnologies. Tanmateix, la missió com a càtedra no és fer recerca directament, sinó donar a conèixer què s’està fent en l’àmbit català, estatal, europeu i mundial en aquestes tecnologies de captura de CO2 i d’emissions negatives, des del rigor acadèmic i la independència que ens proporciona la Universitat.
-I després de capturar-lo què en fem?
-Bé, de fet, la càtedra cobreix dues àrees més: Què fer amb aquest CO2 un cop ja ha estat capturat, si el convertim o el transformem en un altre producte amb valor afegit, o bé si el segrestem i l’emmagatzemem sota terra; i, també, en quin marc norma-
tiu juguem. És a dir quina és la regulació europea i internacional que diu si això s’ha de fer d’una manera o d’una altra, les tones de CO2 que es poden emetre o els preus que s’han de pagar per l’impost del CO2. Tot plegat és complex i, en general, es tracta de mecanismes que no sempre resulten fàcils d’assimilar. La nostra missió és acostar-los a la societat i explicar-li de la millor manera que això és important per ella mateixa i que s’ha d’entendre que hi ha una necessitat real al darrere i que tots, individualment, hem de participar en aquesta reducció d’emissions.
-Fa anys que es parla de la compravenda de drets d’emissió de CO2 i darrerament el tema ha tornat a ser protagonista.
-És el famós mercat del carboni, del comerç dels drets d’emissió. Hi ha hagut una regulació que ha funcio-
nat durant molts anys i si tu feies bé els deures i no arribaves al límit, el sobrant el podies vendre a algú que no hagués fet bé els deures. Els límits s’han anat reduint i ara s’hi afegeix el Mecanisme d’Ajustament en Frontera, que entrarà en vigor en poc temps, i que té en compte la contaminació més enllà de la UE. La idea és que si deixes de produir a Europa i compres el producte en un país de fora de la Unió, es tenen en compte igualment les emissions i cal sumar-hi les emissions el transport, que són brutals i s’acosten al 30% de les emissions totals que realitza la humanitat. Més enllà d’això, la discussió ara és si la regulació és poc incentivadora, perquè està molt ben definit el càstig,
però no està tan ben definit l’incentiu.
-Aquí s’hi afegeix que Europa sempre ha destacat per ser especialment reguladora.
-És cert, la UE es caracteritza per ser molt punitiva i té molta burocràcia. Ha estat pionera en la regulació ambiental i sempre ha posat els límits més estrictes, però també és cert que, de vegades, la sobreregulació pot ser contraproduent i, sobretot, la regulació sense incentiu.
«Hi ha una necessitat real darrere el problema del CO2 i tots, individualment, hem de participar en la reducció»
-Hi ha més incentius fora d’Europa?
-En altres països els mecanismes en aquest camp són menys feixucs i més senzills d’implementar que a la UE i aquest és un punt a millorar. Fem un gran
esforç per ser pioners, però també necessitem reduir la paperassa i fer que aquestes implementacions siguin més senzilles, perquè hi ha molts grans projectes aturats en la burocràcia. A més, nosaltres ens considerem líders en descarbonització, però si veiem el mapa de desenvolupament de plantes de captura de carboni a tot el món i d’aprofitament o segrest, veurem que fa deu anys no hi havia res ni a la Xina ni als Emirats Àrabs o als Estats Units i ara hi ha molts projectes i s’hi està invertint, malgrat que, al mateix temps, siguin grans emissors.
-Europa adverteix, Europa regula, però, quan es tracta de concretar, ho aturem amb la burocràcia… mentre els països que anaven per darrere ens acaven avançant.
-Sí, seria més o menys això. És evident que hi ha països on es nota molt el perfil del govern que mana, com als Estats Units, però hi ha estats amb un gran pes demogràfic on la normativa ambiental està tant o més desenvolupada que a Europa. Però és que fins i tot la mateixa Xina pràcticament ha netejat el seu cel. Han passat d’un cel on no veies mai el sol a un cel molt més net; el que passa és que segueixen estant per sobre de les emissions que tocarien, però si ho dividim per persones, no estan lluny d’Europa.
-Parlava de captura i segrest de CO2. Com funciona aquesta tecnologia? -Hi ha diverses maneres d’afrontar el repte, en funció de si capturem en el corrent de sortida d’una indústria o des de la l’aire. En el darrer cas, cal desenvolupar un filtre que actuï com una mena de caça-papallones que atrapi el CO2. Però parlem que de cada milió de partícules de l’aire unes 430 són de CO2, de manera que la dificultat és enorme. I potser algú es pregunta, aquest 430 per milió és molt? Doncs sí, és moltíssim per al planeta i té un impacte brutal sobre tots nosaltres. L’opció és crear uns filtres on s’adhereixi el CO2 i l’aire surti net.
-La gent associa CO2 al fum dels cotxes, però es parla de convertir-lo en combustible, crear algues que l’absorbeixin o, fins i tot, fer-ne ciment...
-Aquí caldria distingir entre utilitzar el CO2 de forma directa o convertir-lo en una altra cosa. Si ho fem directament, es pot utilitzar per carbonatar una beguda o en la conservació d’aliments, amb els famosos envasos amb ‘atmosfera protectora’, entre altres. La segona opció seria la conversió, que és agafar el CO2 i convertir-lo en una altra cosa. Per què es parla tant dels combustibles sintètics? Perquè és un dels productes que mou el món i és imprescindible. Doncs bé, quan agafo CO2 i l’uneixo amb hidrogen es genera un nou producte que és el metanol, i el metanol és un alcohol que és un precursor per altres combustibles o bé, fins i tot, es pot utilitzar directament. El problema és que tota la cadena de valor encara no és econòmicament tan favorable com agafar un combustible fòssil i produir benzina. La lluita és aquesta: trobar aquell equilibri tan delicat entre el cost i el benefici de fer-ho d’una manera o una altra.
-Quins serien els productes fets a partir de CO2 amb més possibilitats de ser rendibles?
-Els combustibles sintètics tenen recorregut, molt de recorregut, però també la fabricació d’urea com a fertilitzant agrícola, la producció d’àcid salicílic o fins i tot per produir poliuretà com el dels matalassos o els coixins. De fet, ara mateix a Alemanya hi ha una planta de Covestro que utilitza diversos milions de tones de CO2 capturat per fer poliuretà. El problema, o la dura realitat és, amb aquestes utilitats en tenim prou? I la resposta, malauradament és, no. Totes les formes que ara tenim de reutilitzar el CO2 no són suficients per resoldre el problema. Si aconseguim desenvolupar unes tecnologies brutals que ens permetin capturar tot el CO2 que hi ha en excés a l’atmosfera, ara mateix només en podríem aprofitar un 2 o un 3 %. Potser es podria arribar al 15 % d’aprofitament, però què fem amb el 85 % que ens sobra? I aquí és on ve l’emmagatzematge sota terra.
no són coves sinó zones molt poroses amb molts forats entre les roques –per tal d’evitar, precisament, problemes com els de Castor– i, en tercer lloc, cal que damunt d’aquesta zona porosa hi hagi una zona de capa impermeable. Només quan es donen aquests tres condicionants, es pot plantejar fer una injecció de CO2 en aquesta zona porosa. Això requereix estudis molt profunds i complexos i pràcticament tot el Mediterrani està estudiat per ser utilitzat. És una tecnologia amb la qual el CO2 queda atrapat i, en algunes roques en concret, a més, la química de la mateixa roca acaba mineralitzant-lo. Castor era un projecte totalment diferent. Allò era un dipòsit de metà (gas natural), no de CO2, amb la idea de tenir gas quan fes falta i es pogués treure i posar, i es van cometre errors molt greus.
«Totes les formes que ara tenim de reutilitzar el CO2 no són suficients per resoldre el problema, ens caldran solucions diverses»
-…que a casa nostra té precedents similars nefastos, com Castor.
-L’emmagatzematge sota terra, malgrat la mala fama que té aquí i la polèmica que desperta, cal dir que és un sistema bastant segur. I diem ‘bastant’, perquè darrere hi ha estudis molt concrets. D’entrada, s’ha de fer en el lloc adequat. El primer condicionant seria que aquest lloc estigui en una zona geològicament estable; després es busquen espais on abans hi havia petroli o aqüífers salins, que
-L’experiència en altres països, sobretot al nord d’Europa, sembla força positiva.
-A Espanya, per culpa de Castor, no hi ha projectes de segrest de CO2, però a països com Noruega, a les costes del Mar del Nord, hi ha molts dipòsits on des de fa molts anys s’emmagatzema CO2, tant en fons terrestre com en fons marí. No parlem de projectes, parlem de dipòsits que funcionen des de fa anys. El pou d’Sleipner funciona des de 1996 i hi ha emmagatzemades més de vint milions de tones de CO2, i en el mapa hi ha entre 15 i 20 instal·lacions similars més. A més hi ha projectes, com el de Porthos als Països Baixos o de Ravenna, a Itàlia, a més d’altres al Regne Unit o Dinamarca.
-Hem de començar per aquí, doncs, fent dipòsits?
-No seria tan simple. No podem emmagatzemar tot el CO2 que hi ha en excés a l’atmosfera, ni podem reconvertir-lo tot en altres productes… La captura i segrest són una solució a mitjà termini. El que hem de fer és reduir les emissions. Primer, reduïm, amb electrificació de tots els processos possibles i que aquesta electricitat sigui renovable, i després, com que no ho podrem electrificar tot, el CO2 que es generi l’hem de capturar, i aquest que capturem l’hem d’intentar reconvertir i reaprofitar, i el que no es pugui reaprofitar –que ha de ser la mínima part– el segrestem.
-El que es proposa és doncs un entrellaçat de solucions.
-Exactament això. La descarbonització és una autopista de molts carrils, un no pot apostar només per una sola cosa, perquè la transició energètica és molt més complexa. Parlem sobretot del CO2, però també cal parlar de metà de les explotacions ramaderes intensives o dels gasos fluorats dels aparells refrigerants, que en el seu dia vam introduir per canviar els gasos que afectaven la capa d’ozó, però es van canviar per uns altres que contribueixen a l’escalfament.
-Tot allò va funcionar, perquè la capa d’ozó ja no és un problema ara.
-Sí, de fet aquest seria, per mi, el cas de més èxit en la lluita per al medi ambient. Aquesta substitució dels gasos de les neveres i els desodorants es va produir arran del protocol de Montreal, on es van prohibir aquests gasos, a finals dels anys vuitanta. Doncs bé, quaranta anys després, la capa d’ozó està pràcticament recuperada. El missatge que ens queda és que la Terra
com fer-ho. La URV és pionera en tecnologies de captura de CO2 i Tarragona és un centre on es fa una recerca de molta qualitat, però les empreses necessiten saber que podran ser competitives i, o ho desenvolupem nosaltres o ho haurem de comprar a qui ho desenvolupi.
-La sensació és que al final tocarà pagar-ho entre tots, perquè al cel no hi ha barreres.
-Evidentment això té i tindrà un cost per a tots. La indústria haurà de reduir beneficis, perquè no li quedarà altre remei; els Estats hi hauran de destinar pressupostos, perquè han de ser valents i activar totes aquestes tecnologies; i també tindrà un cost per la societat, perquè haurem de pagar impostos per temes mediambientals i perquè hem de canviar la nostra visió i no podem viure aïllats de tot plegat. Hem d’intentar treballar al màxim les bones pràctiques i aquestes bones pràctiques comencen per cada un de nosaltres.
-Quan podríem trigar a veure a Tarragona plantes de captura de CO2?
ha necessitat, tot i prohibir-se directament aquells gasos, quatre dècades per recuperar-se. Imaginem-nos el que caldrà per recuperar-nos de l’escalfament global si no ens hi posem seriosament. I allò va funcionar bé perquè vam trobar un producte que era similar als gasos CFC i que no afectava l’ozó, que són els hidrofluorocarbonis (HFC), però que resulta que contribueixen a l’escalfament entre 500 i 5.000 vegades més que el CO2.
-Potser va sortir bé perquè es va trobar una solució que tenia un preu similar…
-Aquest és el problema ara! El cost econòmic.
«A Noruega hi ha molts dipòsits subterranis de CO2. El pou d’Sleipner funciona des de 1996 i acull més de 20 milions de tones»
-Actualment, les empreses asseguren que saben què han de fer, saben com ho han de fer, però no saben si seran competitives després de fer la inversió. Es pot eliminar el CO2 de forma barata?
-La resposta, sincerament, és que no. Ara mateix no seria possible, però cal matisar-ho. Tenim tecnologies molt madures, com ara l’absorció amb amines, i tenim bastantes tecnologies provades i nombroses plantes de captura arreu del món. A més, aquí al territori tenim forces projectes d’implementació d’aquestes tecnologies, però barat, ara per ara, no s’hi pot considerar. Del que es tracta, quan parlem de descarbonitzar, és d’optimitzar al màxim els recursos: de reduir despeses en energia, d’implementar renovables al màxim i de producció d’hidrogen verd. El problema és que tot això implica inversió en diversos fronts i necessites poder ser competitiu. El coneixement el tenim i sabem
-Parlar de temps es fa difícil per culpa dels temes regulatoris. L’administració, en termes generals, no és ràpida... Ara mateix, en un projecte que té EureCAT, tenim quatre plantes pilot dissenyades, tres d’elles amb tecnologies de captura i la quarta amb tecnologia de conversió. Aviat començarà la construcció de la primera amb absorció amb amines, després una segona amb altres absorbents, i una tercera de mineralització. Això es pot construir relativament de pressa i en un o dos anys poden estar operatives, perquè són tecnologies madures. De fet, hi ha empreses a tot el món que ja venen plantes en els seus catàlegs, que les compres, té la instal·len i es posa a funcionar. El problema és que quan es porta a la indústria, requereix d’uns permisos i unes mesures de seguretat, i és quan la cosa es complica.
-Si l’administració arribés a trencar aquesta barrera burocràtica, es podria començar a fer captura de CO2 de forma immediata?
-Es podria fer des d’ara mateix. La tecnologia existeix i funciona. De fet, encara que capturi una quantitat petita de CO2, aquí a la Pobla de Mafumet hi tenim Carburos Metálicos, que produeix hidrogen, i una part del CO2 el captura amb una planta pròpia amb tecnologia d’amines, que està en marxa i funciona des de fa anys. Amb dimensions molt més grans, cal destacar que a Canadà hi ha dues plantes que capturen 1 milió de tones cada any cadascuna.
recerca i desenvolupament
Covestro impulsa solucions que contribueixen a avançar cap a una economia més verda i resilient
Redacció
La indústria química és sovint una gran desconeguda per a la societat, però representa un dels pilars estratègics de l’economia. Lluny de ser estàtica, és un sector en constant evolució que aposta per la innovació, l’eficiència i la soste nibilitat. Els avenços en materials i processos que en sorgeixen són avui essencials perquè altres indústries, com l’automobilística o la de la cons trucció, redueixin el seu impacte am biental.
A Tarragona, aquest paper és espe cialment visible. El complex químic del territori és el més gran del sud d’Europa i representa prop del 50 % de la producció química de Catalu nya i una quarta part de l’espanyola, segons dades de l’AEQT. En total,
dona feina a més de 10.000 persones de manera directa i a unes 30.000 de forma indirecta. Més enllà de les xi fres, el seu pes en recerca i tecnologia l’ha convertit en un punt de referèn cia per a la innovació sostenible. Pèro la seva influència va molt més enllà de les fàbriques i els laboratoris. Els desenvolupaments químics són presents en sectors tan diversos com la salut, la tecnologia o l’habitatge, on contribueixen a crear productes més segurs, duradors i sostenibles. En la construcció, els nous materials aï llants milloren l’eficiència energètica dels edificis; en l’àmbit sanitari, per meten fabricar equips més resistents i higiènics; i en l’automoció, juguen un paper clau per avançar cap a una mobilitat més neta, amb components més lleugers i eficients. Un bon exemple d’aquesta col·
laboració entre química i automoció és el Sonnenwagen, un cotxe solar dissenyat per estudiants de la Uni versitat d’Aachen (Alemanya) amb el suport de Covestro. El vehicle, capaç d’assolir els 136 km/h només amb energia solar, incorpora compo nents lleugers i resistents elaborats amb materials de la companyia, que redueixen el pes i milloren l’eficièn cia energètica. El Sonnenwagen Co vestro Aethon és considerat un dels cotxes solars més ràpids d’Europa i aquest passat estiu va competir al World Solar Challenge, a Austràlia,
on va acabar en quarta posició. Més enllà de la cursa, el projecte simbo litza com la innovació química pot contribuir a repensar la mobilitat del futur i un món més respectuós amb el medi ambient. Covestro apli ca aquesta mateixa visió a les seves plantes de Tarragona, que des de l’any passat funcionen parcialment amb energia solar. L’em presa calcula que aquesta iniciativa permetrà reduir unes 16.000 tones
anuals de CO2, augmentant fins al 30% la proporció d’energia renovable utilitzada. La indústria química continua, així, sent un motor silenciós però imprescindible per a moltes altres activitats. Els seus avenços en ma terials, eficiència i ener gia neta són una mostra de com la innovació pot traduir se en sostenibilitat real i en un futur més responsable per al con junt del teixit industrial.
La indústria química impulsa la innovació i la sostenibilitat que fan avançar els principals sectors ~ CONTINGUT recomanat ~
Assegurar el present de les plantes és clau per abordar grans reptes com la descarbonització o l’economia circular
Redacció
El futur de Dow i de la indústria química a Europa és apassionant, però també ple de reptes. La descarbonització, la circularitat i la digitalització obren noves oportunitats per fer una química més neta i eficient, capaç de donar resposta als grans desafiaments del nostre temps. Tot i això, el context actual és exigent: a Europa, l’energia i les matèries primeres, dos dels factors més rellevants en el preu final d’un producte, tenen un cost més elevat que en altres regions com els Estats Units o la Xina. Aquesta realitat obliga a apostar per la innovació, la sostenibilitat i el desenvolupament de productes amb més valor afegit, allunyant-nos de les ‘commodities’. Per tot plegat, la competitivitat és la brúixola que marca el nostre rumb.
Amb prop de 700 treballadors, Dow genera ocupació, innovació i valor a les seves plantes dels polígons nord i sud del Complex Industrial de Tarragona. En els últims cinc anys, hi ha invertit més de 260 milions de dòlars en noves tecnologies, projectes d’expansió de capacitat i nous productes, i millores d’eficiència energètica, fiabilitat i sostenibilitat, a més de les actuacions previstes en les aturades programades. Tot plegat, emmarcat en el clúster químic del Camp de Tarragona, un motor econòmic que representa el 50% de la producció química de Catalunya i el 25% de l’Estat. Un dels grans desafiaments que afronta Dow i bona part de la indústria química és la descarbonització, és a dir, el procés pel qual es deixa d’emetre CO2 a l’atmosfera. El compromís de Dow per combatre el canvi climàtic és ferm, però cal tenir en compte que, en determinats processos industrials, coneguts com ‘difícils d’abatre’, la consecució d’aquesta neutralitat en les emissions és especialment complexa. És el cas, per exemple, del cracker que Dow opera al polígon nord, clau per a la producció d’etilè i propilè i actiu estratègic per a la indústria i per al país. La seva transformació pot contribuir a la descarbonització en cadena de molts processos industrials, però cal el suport decidit de la societat i de les administracions. Per aquest motiu, la companyia treballa per executar un full de ruta per assolir la neutrali-
tat climàtica el 2050, amb tres fases: electrificació i eficiència energètica, ús de tecnologies pont com l’hidrogen circular i la captura de CO2, i ús d’energies renovables.
La transformació que implica la descarbonització no és l’únic gran canvi que afronta Dow i el conjunt de la indústria química a Tarragona. L’impuls del reciclatge en tots els seus vessants (disseny de productes més reciclables, incorporació de material reciclat en els productes finals, etc.) és un altre dels grans reptes que requereixen accions immediates. Per aquest motiu, des del centre d’innovació Pack Studios ubicat al polígon sud, Dow treballa conjuntament amb els seus clients per desenvolupar solucions que contribueixin de manera efectiva a l’economia circular.
el reciclatge mecànic, els residus ja es fan servir per tornar a fer el mateix producte del qual provenen, com per exemple les ampolles de plàstic. Però hi ha materials que no poden reciclar-se mecànicament i és aquí on entra en joc el reciclatge avançat. Dow treballa per generar matèries primeres provinents del reciclatge de residus plàstics i que puguin alimentar el nostre cracker, en lloc de fer servir una matèria primera fòssil com s’ha fet fins ara.
«No podem mirar només el 2050 sense preocuparnos abans per com arribem al 2030»
«Apostar per la química és apostar per allò essencial: salut, energia, mobilitat o alimentació»
Tindrem matèries primeres per a tothom? Si fem servir els residus com a matèria primera, sí. I en aquest procés, la química hi jugarà un paper fonamental. Actualment, mitjançant
Aquests reptes combinats —la descarbonització, l’eliminació de residus i el foment de l’economia circular— requereixen grans inversions per desenvolupar noves tecnologies i consolidar nous models de negoci. Tot plegat, en un moment en què les despeses energètiques, la pressió regulatòria i la falta de mecanismes de suport adequat posen en risc garantir el present per abordar el futur. Sense un marc regulatori i financer que acompanyi aquesta transformació, serà molt difícil abordar amb garanties aquest procés. Apostar per la química és apostar per allò essencial: salut, energia, mobilitat o alimentació. Per això, calen accions que equilibrin sostenibilitat i competitivitat, reforcin l’autonomia estratègica d’Europa i impulsin productes de valor afegit, més difícils d’elaborar però que ens diferenciïn de la competència provinent d’altres regions. A Dow Tarragona treballem per operar de forma segura, fiable i competitiva, però necessitem un marc legal, energètic i econòmic que ens acompanyi. No podem mirar només el 2050 sense preocupar-nos abans per com arribem al 2030. En definitiva, el futur de la química a Tarragona implica adaptar-se als nous temps i invertir en recerca, sostenibilitat i productes de valor afegit. El futur és ple de possibilitats, però cal garantir que hi arribem amb força i amb la complicitat de tots els agents implicats. Només així podrem assegurar que la indústria química continuï sent un motor de progrés i benestar per a les generacions actuals i futures.
reforçar la competitivitat
Redacció
Brussel·les vol reduir un 90% les emissions de CO2 pel 2040, però ofereix «flexibilitat» als estats per aconseguir-ho. La Comissió Europea ha presentat aquest estiu una proposta de modificació de la Llei Climàtica de la UE per introduir un objectiu intermedi perquè l’economia europea estigui totalment descarbonitzada el 2050. Tot i mantenir la meta que ja tenia prevista des de fa un any, l’executiu comunitari ha optat per donar més «flexibilitat» als governs i la indústria per arribar-hi. Així, permetrà comptabilitzar «de forma limitada» crèdits de carboni internacionals a partir del 2036 i la captura d’emissions de carboni. «Els ciutadans europeus cada cop noten més l’impacte del canvi climàtic, i esperen que Europa actuï», afirma la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Al mateix temps, la dirigent alemanya defensa que és «pragmàtic i realista» donar més marge a la indústria i els inversors per reduir la contaminació. De fet, l’executiu comunitari insisteix a mantenir un equilibri entre la descarbonització i la capacitat de les empreses per «competir» en el mercat internacional.
Von der Leyen va arribar al poder a Brussel·les el 2019 amb la transició ecològica com una de les seves grans prioritats. Malgrat la pandèmia, va impulsar la Llei Climàtica de la UE, on s’estableix que el bloc ha d’assolir la neutralitat climàtica el 2050. En aquest segon mandat, però, l’alemanya està posant més el focus en reforçar la innovació i la indús-
tria europea per competir amb els Estats Units i la Xina. Com a part d’aquesta estratègia, també està rebaixant algunes exigències climàtiques.
La Comissió Europea ha proposat que fins a un 3% de l’objectiu de reducció d’emissions pel 2040 (90%) es pugui assolir comptant els crèdits de carboni. És a dir, projectes climàtics en països en desenvolupament
que «compensen» les emissions dels països rics de la UE. Fonts comunitàries expliquen que amb aquesta xifra envien «un senyal» a altres països sobre la seva predisposició a comprar aquests crèdits «sense generar masses expec-
Es vol donar més marge a la indústria i als inversors per reduir la contaminació
tatives». A més, Brussel·les reivindica el càlcul com una «xarxa de seguretat» per garantir que els estats arribin als objectius climàtics marcats.
Diverses organitzacions ecologistes com Greenpeace acusen l’executiu comunitari
d’utilitzar una «comptabilitat dubtosa i el blanqueig de carboni a l’estranger per fingir que arriba al límit inferior del qual aconsellen els seus científics del clima».
«Alguns dels països socis del Sud poden tenir més potencial per a l’eliminació permanent de carboni perquè tenen més energia renovable i més terra que a Europa», repliquen fonts comunitàries. Des de la CE defensen que és «políticament racional» i «econòmicament beneficiós» contribuir a la reducció de les emissions que causen l’escalfament global «també fora d’Europa». En canvi, Greenpeace critica que els governs de la UE puguin «pagar» als països pobres per reduir les seves emissions i «comptar això com un progrés cap a l’objectiu climàtic de la UE». D’altra banda, avisen que alguns mètodes de captura de carboni «poder tenim pactes devastadors» en la biodiversitat del planeta.
«La UE, com a contaminant històric, té la responsabilitat de reduir la seva pròpia contaminació i, irònicament, farà que els canvis necessaris siguin més difícils per a les llars i les empreses europees», afirma Thomas Gelin, activista climàtic de Greenpeace a la UE.
Preguntada per la “dificultat d’empassar-se” una proposta com aquesta, la vicepresidenta de la Comissió Europea Teresa Ribera ha admès que en les converses internes hi ha «diverses sensibilitats», però la socialista defensa els plans de l’executiu comunitari assegurant que donen «predictibilitat» a les empreses.
La proposta de la CE passarà ara a mans del Consell de la UE, on seuen els estats, i del Parlament Europeu. Els colegisladors hauran de negociar l’objectiu i el mètode de càlcul per assolir-lo.
seguretat i salut
‘reforçar la protecció’ dels treballadors
Es volen evitar uns 1.700 casos de càncer de pulmó i 19.000 malalties, com pulmonars o danys al fetge i als ronyons
Redacció
La Comissió Europea (CE) ha decidit marcar nous límits d’exposició quími ca per al sector industrial i in vestigador europeu amb l’ob jectiu de «reforçar la protecció dels treballadors» de les em preses del continent. Des de l’òrgan comuntari de Brussel· les s’ha proposat rebaixar i establir nous valors límit en diversos materials, com ara en l’exposició al cobalt i compos tos inorgànics, que s’acostu men a emprar per la produc ció de bateries per a vehicles
elèctrics; així com també als hidrocarburs aromàtics poli clínics, presents als fums de soldadura; o a l’1,4 dioxà, que s’usa com a dissolvent. Amb aquestes mesures de protecció, Brussel·les espera evitar fins a uns 1.700 casos de càncer de pulmó, així com 19.000 malalties més associa des a aquests productes, entre les que hi figuren afectacions pulmonars o danys al fetge i els ronyons, així com estalviar fins a 1.160 milions d’euros en tractaments i costos sanitaris al llarg dels pròxims quaranta anys.
El nou límit màxim pro posat per al cobalt és de 0,01 mg/m3 per les partícules que es poden respirar pel nas i la boca, mentre passa a ser de 0,0025 mg/m³ per les partí cules més fines que poden arribar fins als pulmons i que dar hi retingudes. Pe que fa als hidrocarburs aromàtics policlínics, el nou límit pro posat és de 0,00007 mg/m3. El límit general proposat per l’1,4 dioxà és de 7,3 mg/m3. Un cop entri en vigor la nova normativa, els països disposa ran de sis anys per aplicar els nous límits.
Gràcies a tot aquest nou pa quet de mesu res, l’executiu comunitari està convençut que es podrà «millorar la seguretat dels treballadors», a més de fomentar un entorn la boral «més sa i segur» davant de substàncies químiques pe
L’executiu comunitari vol fomentar un entorn laboral «més sa i segur» en la química
rilloses que po den ser nocives i cancerígenes. A partir de l’aprovació, ara el Consell i el Parlament Euro peu hauran de negociar el con tingut de la proposta. Si final ment s’adopta la revisió de la directiva, els estats membre
tindran dos anys per transpo sar la a la legislació nacional. Es tracta de la sisena revisió de la Directiva 2004/37/CE2 sobre carcinògens, mutàgens i substàncies reprotòxiques (CMRD), en la qual també s’han afegit els fums proce dent de processos de soldadu ra perquè contenen compos tos de crom, níquel i cadmi, classificats com a carcinògens.
INVESTIGACIÓ
Un equip de recerca liderat per la professora Núria López, de l’ICIQ, i la professora Sophia Haussener, de l’EPFL, ha desenvolupat una metodologia ‘abinitio’ multiescala per a la reducció electroquímica del CO2 (e-CO2R). Combinant la cinètica a escala atòmica amb els efectes de transport, l’equip ha identificat condicions òptimes d’electròlit que milloren la selectivitat dels productes de l’e-CO2R.
L’e-CO2R és una tecnologia prometedora per convertir gasos d’efecte hivernacle nocius en productes químics i combustibles valuosos utilitzant electricitat renovable. Tot i que els materials catalítics han estat àmpliament estudiats, l’entorn d’electròlit que els envolta també influeix fortament en la reactivitat i les eficiències faradaiques. Malgrat els avenços en el disseny computacional de catalitzadors mitjançant relacions d’escalat i gràfics ‘volcà’, el disseny racional de microentorns d’electròlit havia estat poc investigat.
L’equip ha omplert aquest buit enllaçant la modelització microcinètica ‘ab-initio’ amb simulacions de transport a escala contínua, considerant explícitament els efectes de l’electròlit a totes les escales de longitud rellevants. Per als electròlits líquids, els resultats mostren una relació inversa
entre la concentració de cations i la disponibilitat de CO2 a la interfície del catalitzador.
Això dona lloc a una relació de tipus ‘volcà’ entre les densitats de corrent i el nombre de microentorns a la interfície elèctrode/electròlit. Estenent la metodologia a configuracions realistes de membranes/ elèctrodes, els investigadors
han demostrat que, tot i que els ionòmers poden superar aquesta limitació gràcies a les concentracions de càrrega fixa, la gestió de l’aigua esdevé crítica per assolir altes densitats de corrent.
Aquests resultats s’han publicat a la revista Nature Catalysis, marcant un pas important cap al disseny ra-
cional d’electròlits. La professora López ha declarat que «aquesta és una col·laboració a llarg termini i fantàstica entre dos grups de computació per modelitzar les interfícies electroquímiques. Tota la informació que habitualment és difícil d’obtenir mitjançant la caracterització experimental ara queda disponible gràcies al
model multiescala ‘ab-initio’». Per la seva banda, la professora Haussener ha afegit que «la modelització multiescala és essencial per capturar les interaccions complexes a les interfícies elèctrode/electròlit i orientar el disseny de sistemes e-CO3R eficients. El nostre enfocament innovador neix de la combinació d’experiències de
diferents camps en equips interdisciplinaris». De cara al futur, els investigadors tenen previst estendre les seves metodologies per modelitzar els electrolitzadors de difusió de gas i les configuracions d’elèctrode de membrana de bretxa zero, essencials per optimitzar els electrolitzadors a escala industrial.
comerç exterior
La patronal creu que l’aranzel del 15% exercirà una pressió important sobre el sector i erosionarà el comerç
Redacció
El sector químic europeu continua contemplant amb molta prudència l’acord aranzelari que aquest estiu va tancar la Unió Europea amb el govern nord-americà de Donald Trump. Si bé sembla haver evitat el pitjor dels escenaris, la patronal Feique considera que els aranzels pactats exerciran una pressió important sobre les exportacions químiques espanyoles cap als Estats Units i, de manera indirecta, sobre les exportacions intermèdies a altres països de
la UE que tinguin al país nordamericà la seva destinació final, erosionant els fluxos comercials i d’inversió a través de l’Atlàntic.
El 2024, dels 59.166 milions € exportats per la indústria química espanyola (integrant dades de química i farmàcia), 3.505 milions van tenir com a destí els Estats Units (6% del total), sent aquest país el segon major origen de les importacions del nostre sector per valor de 8.129 milions € (13% del total). L’impacte de l’acord en les nostres exportacions serà major en les ‘commodities’
que en els productes més especialitzats per la seva major exposició a la competència internacional, sent per tant important el mapa aranzelari establert pels EUA amb la resta de països i la posició relativa de la UE respecte a ells. No obstant això, Feique creu que és molt important per al sector treballar en la inclusió de productes químics en l’acord dels «aranzels zero per zero», i fins i tot desenvolupar un acord sectorial complet i equilibrat que garanteixi condicions comercials favorables, augmenti la previsibilitat i
reforci la competitivitat de la nostra indústria. Les matèries primeres i els inputs químics es transporten regularment d’un costat a un altre de l’At-
làntic, afegint valor en cada etapa de la producció. Així mateix, com a sector orientat a l’exportació (la indústria química espanyola
realitza en mercats exteriors més del 70% de la seva xifra de negocis), la patronal creu que la Comissió Europea ha de reforçar els seus esforços en el desenvolupament de l’agenda de lliure comerç de la UE, amb la finalitat d’obrir nous mercats. En aquest context, Europa també ha de ser més àgil en l’aplicació de mesures de defensa comercial, especialment monitorant productes estratègics i aplicant mesures antidúmping i antisubvenció quan calgui.
Finalment i independentment de la política aranzelària i dels instruments de defensa comercial, «Europa ha d’executar amb diligència mesures per a elevar la seva competitivitat industrial. Aquest objectiu prioritari adoptat per la UE i plasmat en el Clean Industrial Deal ha d’atallar amb eficàcia els dos grans problemes que impacten negativament sobre l’economia productiva com són els desproporcionats costos energètics i la sobreregulació. En el primer cas, i malgrat la major generació renovable, amb menors costos d’operació, els preus elèctrics s’han duplicat respecte als anteriors a la pandèmia».
El Miteco assegura que el marc europeu situa la competitivitat en el centre i que toca posar fil a l’agulla
Redacció
El Club Espanyol de l’Energia (Enerclub), la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique) i el Ministerio para la Transición Eológica (Miteco) van analitzar fa uns dies en unes jornades d’Enerclub el procés de descarbonització que està realitzant el sector químic cap a la neutralitat climàtica i el paper del sector energètic en aquest camí i han tornat a insistir la necessitat, primer, de ser competitius per tal de poder afrontar els reptes que implica de la descarbonització. La presidenta de Feique, Teresa Rasero, va subratllar la necessitat de disposar de preus energètics competitius, certitud i regles clares per a invertir, créixer i generar ocupació i riquesa. «Els costos energètics són indubtablement el taló d’Aquil·les de la indústria continental i, en el cas d’Espanya, resulta prioritari avançar en mesures sobre els peatges, els serveis d’ajust, les compensacions de costos indirectes o la fiscalitat que recau sobre la generació i consum de l’electricitat. Només amb preus finals elèctrics realment competitius podrem garantir el present i el futur de les empreses electrointensivas i ser
capaces de liderar la transició cap a la neutralitat climàtica». Per part seva, Pablo de Juan, gerent de la Secretaria Tècnica de Enerclub, va destacar la importància de la cooperació entre tots els sectors i agents que estan molt relacionats amb el sector energètic, com és el cas de la indústria, l’edificació o el transport, per a aconseguir els objectius de la transició i fer-lo,
a més, preservant el benestar dels ciutadans. «La indústria química i l’energia són dos sectors d’especial rellevància per a l’economia espanyola, l’ocupació o la innovació, i juguen un paper essencial en el procés de descarbonització i en la competitivitat. Aquestes dues qüestions, seran part dels temes centrals de la jornada d’avui». També Manuel García, director
general de Política Energètica i Mines del Miteco, va assegurar que «els costos energètics han de ser assumibles i això passa per l’eficiència energètica i la innovació tecnològica». Va repassar els suports normatius que s’estan desen-
Teresa Rasero: «Els costos energètics són el taló d’Aquil·les de la indústria europea»
volupant tant a Europa com Espanya, així com els mecanismes de finançament existents per a la indústria que s’estan desenvolupant. L’objectiu és comptar amb preus energètics més baixos aprofitant les energies renovables. «Si la
Contractes per diferència de carboni
La trobada de Feique i Enerclub va servir per presentar l’informe ‘Contractes per diferències de carboni, una proposta per a Espanya’, que analitza la utilitat d’aquest mecanisme per a accelerar la descarbonització i preservar la competitivitat. Aquests contractes (CCfDs), establerts en països com Alemanya, Països Baixos, França o el Regne Unit, són ajudes estatals subjectes a aprovació per part de la CE. Els CCfDs garanteixen uns ingressos fixos per tona de CO2 no emesa, reduint el risc associat a la volatilitat de preus en els mercats de carboni. Els elements de disseny més importants dels CCfDs són: l’àmbit d’aplicació (sectors i tecnologies); tipus de mecanisme (criteri de proporcionalitat); mètode d’assignació a través d’un sistema competitiu; la metodologia de càlcul de les emissions no emeses i la possible indexació de l’ajuda a variables com el cost de l’energia.
demanda no es pot adaptar al perfil renovable, llavors hem d’adaptar el sistema de la manera més eficient possible». A més, va valorar positivament la utilitat dels contractes per diferència. «Tenim un marc europeu i nacional que situa en el centre a la competitivitat i ara toca anar desenvolupant actuacions concretes, com demana el sector industrial».
La jornada és molt més que una trobada corporativa: és un espai de connexió, reconeixement i celebració
Redacció
En el marc de la seva missió amb les persones, l’empresa ELIX Polymers, líder mundial en la fabricació de termoplàstics, ha celebrat durant el mes d’octubre la segona edició dels seus CLUBS ELIX, que en aquesta ocasió s’han celebrat en l’entorn natural de l’Embolic, a l’Albiol (Baix Camp).
Aquesta iniciativa, alineada amb la missió de la companyia, té com a objectiu reconèixer el compromís, dedicació i lleialtat de les persones que porten més de vint-i-cinc anys
Les persones més experimentades i les incorporades més recents van compartir treball en equip
en la companyia, així com donar la benvinguda i acollir a les persones que porten menys de tres anys i amb una antiguitat mínima de sis mesos. La jornada és molt més que una trobada corporativa: és un espai de connexió, reconeixement i celebració. Els participants van gaudir d’activitats a l’aire lliure dissenyades per a fomentar la cohesió, el treball en equip i l’intercanvi d’experiències entre generacions. Entre les dinàmiques van destacar sis proves col·laboratives i la creació conjunta d’un mosaic original, símbol de la diversitat i unitat que caracteritza a ELIX.
«Compartir aquest dia amb companys de diferents àrees i generacions m’ha fet sentir encara més part de la història i del futur de ELIX», va expressar un dels assistents, reflectint l’esperit de la jornada. Des de ELIX Polymers es continuarà apostant per iniciatives que promoguin el benestar, la integració i el reconeixement de les persones, pilars fonamentals per a construir un entorn laboral positiu, col·laboratiu i sostenible.
~ CONTINGUT recomanat ~
L’Agència Estatal d’Investigació guardona amb beques la recerca en ciència fonamental
Redacció
L’Institut Català d’Inves tigació Química (ICIQ) amb seu a Tarragona ha aconseguit finançament per a set projectes de recerca en el marc de la convocatòria Gene ración de Conocimiento 2024 de l’Agència Estatal d’Investi gació (AEI, Ministerio de Cien cia, Innovación y Universida des). Aquestes beques donen suport a la recerca en ciència fonamental en totes les àrees del coneixement i tenen com a objectiu reforçar la competiti vitat científica de l’ecosistema de recerca espanyol.
Els investigadors de l’ICIQ han rebut finançament per a projectes en una àmplia gam ma de temes, des d’eines de diagnòstic innovadores i apli cacions d’intel·ligència artifi cial fins a la catàlisi sostenible, les energies renovables i la qu ímica supramolecular. Aquests premis destaquen la diversitat de l’activitat científica de l’ICIQ i el seu compromís per abordar els reptes socials a través de la recerca química. Els projectes finançats són:
ANIMATE – Intel·ligència Artificial per a la Simulació de Materials en Energia. Liderat per la professora Núria López, ANIMATE utilitzarà intel· ligència artificial i simulacions atomístiques per accelerar el
descobriment de materials catalítics per a aplicacions energètiques. El projecte se centrarà en el disseny de cata litzadors eficients per a matèri es primeres sostenibles com el CO2, la biomassa i els plàstics, reduint la dependència de ma tèries primeres crítiques.
CAT-FUN – Forjant arquitec tures sp3 aprofitant el potenci al dels catalitzadors metàl·lics
multifacètics. El professor Rubén Martín i el seu equip tenen com a objectiu desenvo lupar estratègies catalítiques no convencionals per cons truir arquitectures moleculars riques en sp3 a partir de blocs de construcció simples i abun dants. Aprofitant la reactivitat multifacètica dels catalitza dors metàl·lics, CAT-FUN pro porcionarà noves eines retro
sintètiques per permetre l’edició d’àtoms, l’escissió d’enllaços C-C i la funcionalització en etapes avan çades.
Els premis destaquen la diversitat de l’activitat de l’ICIQ i el seu compromís social
CONSUPRA –Modulació de les característiques conformacio nals i d’autoacoblament d’oli gòmers biològics mitjançant
un enfocament supramolecular hoste guest. El Dr. Luis Escobar dirigeix CONSU PRA, un projecte centrat en la mo dulació supra molecular d’es tructures d’oligonucleòtids i oligopèptids.
MechCAD – Informació me
cànica sobre les vies homogè nies d’activació i desactivació de catalitzadors. Sota la direc ció del professor Jordi Burés, explora com evolucionen els catalitzadors homogenis du rant les reaccions químiques, centrant se en l’activació i de sactivació. Mitjançant l’ús de tècniques d’anàlisi cinètica i monitorització de reaccions d’avantguarda, el projecte pretén obtenir coneixements sense precedents sobre el com portament catalític.
PhotoProtDesign – Foto sistemes artificials de prote ïna cromòfor inspirats en la biobasa basats en el disseny racional de novo de proteïnes per a la recollida, transferèn cia i conversió d’energia solar. La Dra. Elisabet Romero lidera PhotoProtDesign, un projecte inspirat en els principis de la fotosíntesi natural. Integrant el disseny de proteïnes d’última generació, la biologia sintètica i l’espectroscòpia avançada, l’equip pretén construir nous conjunts de proteïna cromòfor capaços de captar i convertir l’energia solar de manera efi cient.
Sens2Therapy: sensors mul tifuncionals per guiar la terà pia antibiòtica. Sens2Therapy, coordinat per la professora Beatriz Prieto Simón, aborda la resistència antimicrobia na desenvolupant biosensors innovadors per monitoritzar l’eficàcia dels antibiòtics con tra els biofilms bacterians. TAPN2 – Cap a la producció d’amoníac a partir de dinitro gen a baixa temperatura i pres sió amb catalitzadors basats en matèries primeres no crí tiques. El professor JR Galán Mascarós lidera TAPN2, un projecte que té com a objectiu desenvolupar electrocatalitza dors basats en matèries prime res no crítiques per permetre la producció sostenible d’amoní ac en condicions suaus.
ENERGIA SOSTENIBLE
Garray (Sòria) acull un projecte conjunt de Carburos
Metálicos, Enso O&M i Bioeléctrica de Garray
Redacció
Les empreses Carburos Metálicos, ENSO O&M i Bioeléctrica de Garray, juntament amb Fundación Patrimonio Natural de Castilla y León, han desenvolupat el nou projecte Life CO2IntBio al Parc Empresarial del Medi Ambient situat a la localitat de Garray (Soria) amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2
k Tribuna
José Manuel
Segura
Director
General d’IQOXE
en sectors industrials intensius en energia, aplicant nous mètodes i tecnologies mitjançant la integració industrial i la creació de noves cadenes de valor relacionades al CO2. A partir d’una planta de producció d’energia amb biomassa forestal que proporciona electricitat a la xarxa elèctrica, amb balanç neutre de CO2, el projecte ha integrat al seu funcionament una nova instal·lació de
Ecaptura, depuració i ús del CO2, establint sinergies per a optimitzar els processos industrials i generant nous productes. El principal objectiu del projecte és reduir les emissions de CO2, però també crear una nova cadena de valor i un nou producte (CO2 ‘verd’ d’origen renovable), així com augmentar l’eficiència energètica en processos industrials, l’ús d’energies renovables i complir
n les darreres setmanes s’ha fet pública la nova planificació elèctrica 2025-2030, que actualment i fins al proper 9 de desembre es troba en fase d’al·legacions.
Per a qui no conegui el projecte, es tracta de construir una nova subestació que subministri energia elèctrica als polígons Nord i Sud del pol petroquímic de Tarragona i que, en conjunt, ha d’aportar al voltant de 1.500 MW de potència per a nova demanda elèctrica. El seu ús està pensat per impulsar els grans projectes de desenvolupament industrial a la zona.
A això cal sumar-hi els també 1.500 MW previstos amb la nova línia de transport d’electricitat d’Escatrón - els Aubals - la Secuita. Parlem, per tant, d’un total de 3.000 MW de potència elèctrica. D’ambdós projectes energètics en depenen diverses iniciatives empresarials
amb els objectius de desenvolupament sostenible, d’acord amb els plans d’acció i polítiques de la Unió Europea. La
El projecte obre una nova cadena de valor per a un CO2 que ja prové d’una font neta
de la zona, que requereixen com a element imprescindible d’una connexió energètica suficient. Per tant, es tracta d’una proposta estratègica, essencial i vital per al futur de la indústria petroquímica del Camp de Tarragona, com també ho és -per extensióper al conjunt de l’economia catalana i espanyola.
Ara, però, necessitem que tot això deixi de ser iniciatives sobre el paper per passar a ser realitats tangibles i aprofitables per desenvolupar iniciatives empresarials i, per tant, per crear nous llocs de treball estables i de qualitat. Per mantenir -i si pot ser, millorar, la competitivitat de les empreses d’aquí enfront de la ferotge competència estrangera amb què hem de ‘lluitar’ dia a dia.
Ho necessitem, a més, amb immediatesa. El sector, la competitivitat i els llocs de treball no poden esperar fins al 2030 per activar projectes dels qual depèn la vi-
iniciativa vol demostrar també la viabilitat econòmica i tècnica de la captura i neteja contínua i sostenible de CO2 procedent dels gasos de combustió de plantes de biomassa, així com millorar l’economia circular convertint dos residus (gasos de combustió de biomassa i residus vegetals) en nous materials.
abilitat de moltes empreses, així com moltes inversions previstes però que només es duran a terme si les condicions -inclosa l’energètica- són favorables. És per això que, des de fa anys, el sector reclama fer una o vàries passes endavant amb matèria energètica, també per continuar i potenciar el necessari procés de descarbonització impulsat en els darrers anys i que ha de trobar continuïtat també amb la col·laboració de les administracions. Des de les empreses ja hi estem posant tot l’esforç possible, i així seguirà sent. Per exemple, a IQOXE hem impulsat diverses mesures alineades amb la descarbonització i el creixent ús d’energies renovables en el nostre procés, la qual cosa ens ha portat a renovar la certificació ISO 50001, així com també hem dut a terme diverses inversions en l’àmbit de l’estalvi energètic.
k Tribuna
Una indústria química forta, un territori amb futur
La indústria química ha estat, durant dècades, un dels pilars econòmics de Catalunya. Al Camp de Tarragona —i especialment als municipis que formem part del seu entorn immediat— aquest sector és més que una activitat econòmica: és una font de prosperitat, d’ocupació qualificada i d’innovació constant. Formen un hub estratègic que dona resposta a necessitats bàsiques del nostre dia a dia: energia, medicaments, alimentació, materials essencials.
Però la importància de la indústria química no ens pot fer oblidar que el món està canviant i que la seva continuïtat depèn, més que mai, de la capacitat d’evolucionar. I aquesta transformació ha de ser col·lectiva. Els municipis que convivim amb el polígon petroquímic no som simples espectadors: en som corresponsables.
La indústria química del demà es defineix avui. I té tres grans reptes ineludibles:
1.- Transició energètica i descarbonització: reduir emissions i apostar per l’hidrogen verd, el reciclatge químic i l’economia circular.
2.- Digitalització i innovació: millors processos, més eficiència i una seguretat encara més robusta.
La importància de la indústria química no ens pot fer oblidar que el món està canviant i que la seva continuïtat depèn de la capacitat d’evolucionar. I aquesta transformació ha de ser col·lectiva i els municipis que convivim amb el polígon en som corresponsables
3.- Captació i formació de talent: garantir relleu generacional i atraure perfils altament qualificats.
Els municipis com la Canonja hem d’estar plenament implicats en aquest canvi. No es tracta només d’acompanyar-lo: es tracta de liderar-lo des de la proximitat i la cogestió.
La Canonja és un municipi modest en extensió, però central en la realitat industrial del país. Per això sempre hem defensat la indústria química i creiem en el seu futur. Un futur que ha de ser sostenible, innovador i integrat amb el territori. I és des d’aquesta convicció que hem d’actuar, plegats, amb valentia i amb visió.
El progrés d’aquesta indústria és també el progrés dels pobles i ciutats que hi convivim. No hem de deixar escapar aquesta oportunitat.
Desenvolupen un nou mètode electroquímic per monitorar
La descoberta suposa un pas endavant en la lluita contra les infeccions persistents
Un equip de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) ha desenvolupat una nova manera de monitorar el creixement dels biofilms bacterians, utilitzant eines electroquímiques simples i de baix cost. Els biofilms són agrupacions de bacteris que s’adhereixen a superfícies i queden embolcallats en una capa protectora produïda per aquests. Tot i que són comuns a la natura, també estan associats a problemes de salut greus. Poden formar-se en ferides cròniques, on dificulten la cicatrització, o adherir-se a dispositius mèdics, augmentant el risc d’infecció i de mal funcionament de l’aparell. Segons els investigadors, aquesta descoberta suposa un pas endavant en la lluita contra les infeccions persistents.
De fet, indiquen, que el nou mèto-
de podria obrir la porta al seguiment en temps real de com els tractaments amb agents antibacterians o l’ús antibiòtics afecten els biofilms, coneguts per la seva resistència als procediments mèdics. Segons l’equip investigador, liderat per la professora Beatriz Prieto-Simón, el més preocupant és que els biofilms poden resistir tractaments antimicrobians fins a mil vegades més que els bacteris lliures, contribuint al repte global de la resistència antimicrobiana. Per això, detectar-los i monitorar-los de manera precoç és essencial per prevenir infeccions persistents.
Així, els investigadors de l’ICIQ han desenvolupat uns substrats de silici mesoporós carbonitzat (C-pSi) que tenen una doble funció: actuar com a superfície per al creixement de biofilms i com a elèctrodes capaços de detectar-ne el desenvolupament
mitjançant senyals electroquímics. Amb tècniques com la voltamperometria cíclica i l’espectroscòpia d’impedància electroquímica, han aconseguit capturar patrons electroquímics característics vinculats al creixement dels biofilms. El més rellevant d’aquesta investigació és que aquestes mesures poden fer-se amb dispositius assequibles i portàtils. Això, obre la possibilitat d’aplicacions al punt d’atenció mèdica. «Els biofilms són difícils d’erradicar un cop establerts, i per això és clau detectar-los aviat i seguir-ne l’evolució», ha explicat Prieto-Simón. «La nostra recerca mostra que combinant eines electroquímiques senzilles amb nanomaterials avançats és possible seguir el desenvolupament dels biofilms en temps real, obrint la porta a noves estratègies per avaluar l’eficàcia dels tractaments», ha tancat.
L’aportació conjunta fins al 2038 vol situar la instal·lació al capdavant d’Europa
La Generalitat i el govern espanyol han acordat una inversió de 926 milions d’euros al Sincrotró Alba de Cerdanyola del Vallès per al període 2025-2038. S’espera que l’aportació permeti posar en marxa d’aquí a set anys l’anhelat Alba II, un accelerador de partícules de quarta generació amb què es vol posicionar la instal·lació al capdavant de la recerca europea.
El nou equipament perme-
k Tribuna
Joan Maria Sardà i Padrell
Alcalde de la Pobla de Mafumet
trà contribuir en el desenvolupament de nous medicaments i instruments per afrontar el canvi climàtic, entre altres, segons es va explicar en l’acte per signar l’addenda al Conveni de col·laboració ja existent entre la Generalitat i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats per tirar endavant el CELLS (Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró). En concret, el nou document especifica que fins al 2038 la Generalitat aportarà 465 mili-
ons d’euros i el Ministeri, 461. L’acord també precisa que les aportacions econòmiques es faran segons transferències dels pressupostos de les dues administracions i a càrrec de recursos procedents de fons europeus de cadascuna d’elles en el marc dels programes FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) i FSE (Fons Social Europeu). Amb el nou acord de finançament s’actualitzarà l’accelerador de partícules actual -únic a Espanya i un dels més avan-
çats d’Europa- i es construiran noves línies de llum. El gran ‘hit’ de les noves inversions és la posada en marxa d’Alba II el 2032, una infraestructura des d’on s’aspira a liderar estudis més precisos i ràpids que ampliïn les possibilitats de recerca en l’àmbit científic i industrial. El nou accelerador permetrà, per exemple, investigar la resistència als antibiòtics, afrontar nous tractaments enfront del càncer cerebral o desenvolupar instruments per combatre l’emergència climàtica.
En el context actual de globalització, és crucial focalitzar-nos en els sectors estratègics que solidifiquen i impulsen el lideratge al Camp de Tarragona. Podem identificar tres pilars, com són el turisme, basat en la riquesa històrica i patrimonial de la zona i, també, en el clima i el litoral; la gastronomia, estretament lligada a la dieta mediterrània, reconeguda com la millor del món; i la gran indústria petroquímica, centrada en la innovació, les noves tecnologies i el desenvolupament científic.
Aquests tres àmbits funcionen com un motor econòmic de màxima rellevància per a la regió i són, a més,
plenament compatibles, tal com s’ha demostrat. Com a societat, és imprescindible donar suport a aquests eixos econòmics estructurals. I en el cas que afecta a la Pobla -i a tot el territori-, la indústria química representa un sector fonamental que cal protegir i promoure per assegurar la seva continuïtat com a referent en competitivitat, seguretat i sostenibilitat ambiental. Com a alcalde, he pogut comprovar en moltes ocasions el ferm compromís d’aquesta indústria. Les empreses realitzen inversions milionàries destinades a millorar la seguretat, l’eficiència dels processos productius i la protecció del medi ambient. Les seves instal·lacions,
cada cop més actualitzades, superen els estàndards exigits en seguretat i ecologia. Aquest èmfasi en la seguretat, el respecte ambiental i la implicació amb el municipi i els veïns són els factors clau perquè la indústria mantingui el suport pobletà.
A més, des de la seva implantació, la indústria ha demostrat una gran integració i compromís amb la vida diària de la Pobla, actuant com un veí més. Un veí que ha d’assumir les seves responsabilitats i deures. Busquem una relació de confiança, respecte mutu i compromís equilibrat; una relació d’igual a igual. Junts, podem engrandir el nostre territori.
Un equip d’investigació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha aconseguit sintetitzar un nou model de microcàpsules a partir de plàstics d’origen natural, més respectuosos amb el medi ambient que els utilitzats actualment. Aquestes microcàpsules s’usen habitualment en la indústria per emmagatzemar productes –com ara detergents, cosmètics o aliments–, però estan fetes de compostos tòxics i, un cop s’han buidat, no són biodegradables i poden representar un risc per a la salut.
Gràcies al treball realitzat, els científics de la URV han proposat càpsules de doble capa, elaborades amb alginat i PEGDA, dues substàncies que combinen biodegradabilitat amb una resistència equivalent a les utilitades actualment. Tradicionalment, aquestes microcàpsules se sintetitzen amb polímers derivats del formaldehid, una substància química coneguda pels seus efectes nocius sobre l’organisme. Si queden a la roba, entren en contacte directament amb la nostra pell. Si, en canvi, se les emporta l’aigua de la rentadora, van a parar a les depuradores que, incapaces de filtrar-les, les tornen a alliberar aigües avall dels rius fins arri-
bar al mar on, inevitablement, entren a la cadena tròfica, de la qual els humans som la darrera baula.
Les càpsules elaborades per part dels investigadors de la URV estan fetes amb alginat i
Ematsa i Aigües de Reus treballen en el projecte PFAS-CLEARWATER qualitat ambiental
Redacció
El projecte PFAS-CLEARWATER desenvoluparà durant els pròxims tres anys noves tecnologies per eliminar les substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades (PFAS) de l’aigua potable de Reus i Tarragona. Els PFAS són compostos contaminants que s’utilitzen àmpliament en productes d’ús quotidià com els antiadherents de les paelles, les escumes dels
extintors, pintures i cosmètics, entre d’altres. Al projecte hi col·laboren Aigües de Reus, EMATSA, la Fundació Eurecat i la Universitat Rovira i Virgili (URV). PFAS-CLEARWATER i compta amb un pressupost de 786.000 euros, finançat en 407.981 euros pel pla estatal d’Investigació Científica, Tècnica i d’Innovació 2024-2027, cofinançat per l’estat espanyol i la Unió Europea. Els PFAS són «substàncies potencialment tòxiques»,
conegudes com a ‘químics eterns’ perquè romanen als ecosistemes en llargs períodes de temps i s’acumulen de forma progressiva. A més de tenir una alta persistència en el medi ambient, també presenta una enorme complexitat eliminar-los amb els tractaments d’aigua convencionals. Des de desembre de 2023, la legislació espanyola insta les empreses d’aigua al control d’aquestes substàncies, i fixa uns límits (0,1 µg/l per un sumatori de 20
PEGDA. L’alginat és un polímer natural extret de les algues brunes del Mediterrani. És un material renovable i abundant que destaca per la seva capacitat de gelificar i formar xarxes polimèriques biodegradables.
Tot i això, les càpsules fetes exclusivament d’alginat no tenen prou resistència per suportar les condicions exigents del procés industrial o les forces mecàniques i les pressions del transport. Per millorar aquesta
robustesa, es forma una xarxa entre l’alginat i el PEGDA, un polímer sintètic però biocompatible -que interactua amb un sistema biològic sense causar-li danys- que li aporta estabilitat tèrmica i mecànica. Per tal de conèixer les seves propietats, l’equip investigador va sotmetre les càpsules a una bateria de proves, una espècie de control de qualitat, que ha revelat resultats «encoratjadors», segons la universitat. Més enllà de les propietats de les càpsules, l’equip investigador ha posat en valor els avantatges del procés de fabricació.
Gràcies a la seva relativa simplicitat és fàcilment escalable a entorns industrials i permet la producció contínua de càpsules, en una espècie de cadena industrial: «El procés d’extrusió és senzill, econòmic i escalable; això, juntament amb les propietats de les càpsules, el fan una alternativa amb molt de potencial i atractiva per la indústria», ha defensat Marta Giamberini, investigadora del Departament d’Enginyeria Química de la URV i coautora de la recerca.
PFAS individuals) que hauran de complir-se abans del 2 de gener de 2026. El projecte PFAS-CLEARWATER vol desenvolupar un es-
quema de tractament que integri diferents sistemes. Seran tecnologies basades en processos de separació i absorció –carbó actiu, resines d’intercanvi
iònic i tecnologies de membrana com la nanofiltració i l’osmosi inversa–, i en processos per eliminar l’oxidació química, electroquímica i fotoquímica.
tecnologia i innovació
L’última generació de bombes de buit seques permet més velocitat i rendiment i menys impacte ambiental
En un panorama industrial que travessa una important transformació cap a la sostenibilitat, reduir el consum energètic s’ha convertit en una prioritat tant mediambiental com empresarial. Entre les tecnologies que impulsen aquesta transició, les bombes de buit seques d’Edwards destaquen com una solució eficaç. Gràcies al seu disseny sense oli i al seu control intel·ligent, poden reduir significativament el consum energètic en comparació amb les tecnologies de buit tradicionals.
Un bon exemple és la sèrie Edwards EDS. Amb altes velocitats de bombament i temps d’evacuació més curts, ofereix una productivitat
i un temps d’activitat excepcionals. Fàcils d’instal·lar i totalment configurables per a processos químics específics, s’adapten a les necessitats dels entorns de producció moderns. Dissenyades per a les aplicacions més exigents, les bombes seques químiques EDS gestionen de manera segura productes químics complexos, dissolvents i compostos comuns utilitzats en processos de síntesi i purificació. El seu disseny robust i net minimitza el manteniment, elimina els residus oliosos i millora la fiabilitat del sistema, i tot això amb un baix cost de propietat.
A més, la sèrie EDS compleix amb la normativa ATEX, ja que està dissenyada per a gestionar de manera segura gasos procedents d’atmosferes potencialment explosives i compta amb
política comunitària
la certificació conforme a la Directiva ATEX 2014/34/UE. Els resultats en operacions reals són contundents. Amb el canvi de bombes lubrificades per la tecnologia seca d’Edwards, diversos centres industrials han reportat importants estalvis energètics i una notable reducció d’emissions de CO2 anuals. Això demostra que l’alt rendiment i l’eficiència energètica poden anar de bracet. Però l’impacte va més enllà de
El Consell Europeu de la Indústria Química (Cefic) és poc optimista amb el futur del sector i amb les necessitat de descarbonització que se li demana. Tot i això, recolza «fermament» l’ambició climàtica de la UE, tot i que adverteix que, sense mesures habilitadores concretes i viables, la indústria química europea no podrà complir amb el nou objectiu climàtic de la UE per a 2040.
El Cefic assenyala que la proposta de la Comissió Europea per a fixar un objectiu climàtic intermedi en 2040 suposa un pas crucial cap a la neutralitat climàtica en 2050. No obstant això, alerta que el sector travessa una de les seves pitjors crisis, amb tancaments de plantes a un ritme deu vegades superior a la mitjana his-
tòrica, la qual cosa amenaça amb danyar irreversiblement la base industrial europea. Al mateix temps, subratlla que la transició cap a la neutralitat climàtica exigirà un fort increment tant de les inversions en capital (CAPEX) com dels costos operatius (OPEX), al costat d’un desplegament massiu d’infraestructures energètiques i de carboni, i garantint la disponibilitat d’energia i matèries primeres a preus internacionalment competitius. Per això, reclama que la transformació industrial vagi acompanyada d’un marc polític competitiu i realista, capaç de generar demanda de productes baixos en carboni i circulars, garantir l’accés a
energia i matèries primeres a preus competitius, desplegar infraestructures crítiques (electricitat, hidrogen, CO2, emmagatzematge) i protegir la indústria enfront de la fugida de carboni global.
Cefic reclama que la transformació industrial s’acompanyi d’un marc competitiu i realista
Perquè la indústria pugui adaptar-se i contribuir al compliment d’aquests objectius, Cefic reclama la posada en marxa d’aquestes quatre condicions habilitadores essencials i reitera la seva disposició a treballar amb les institucions europees i els Estats membres per a garantir que l’objectiu climàtic de 2040 sigui assolible sense comprometre la competitivitat de la indústria química europea, inclòs el sector a Espanya.
l’eficiència. En eliminar la necessitat d’olis contaminants, les bombes d’Edwards ajuden les empreses a complir amb estrictes normatives mediambientals i a aconseguir els seus objectius de descarbonització, un avantatge clau en un moment en què la sostenibilitat s’ha convertit en un indicador essencial de competiti-
La tecnologia d’Edwards significa optar per una solució de buit més neta, fiable i eficient ~ CONTINGUT recomanat ~
vitat industrial. Triar la tecnologia d’Edwards significa optar per una solució de buit més neta, fiable i eficient, totalment adequada per a entorns perillosos, inclosos aquells que requereixen certificació ATEX. En la indústria actual, cada quilowatt compta i Edwards sap com donar-li un valor de futur.
Repsol ha fet un pas de gegant en l’àmbit de la descarbonització i la tecnologia després d’anunciar fa unes setmanes que ha iniciat la producció de gasolina d’origen 100% renovable a escala industrial. La fabricació s’ha dut a terme en unitats existents al complex de Tarragona i amb això la companyia referma la seva aposta per Tarragona i per mantenir un complex industrial sostenible i competitiu, capaç de continuar generant valor social i econòmic per al territori. Aquest nou producte, d’origen 100% renovable, és compatible amb els vehicles de gasolina sense necessitat de fer cap modificació. El seu ús redueix les emissions netes de CO2 més d’un 70% respecte a la gasolina convencional. La gasolina Nexa 95 origen 100% renovable –el producte de més qualitat de 95 octans de Repsol– ja està disponible en 20 estacions de servei de la Comunitat de Madrid i de Catalunya, i es preveu que arribi a 30 a finals d’aquest any, en ciutats com Tarragona, València, Zaragoza i Bilbao.
Repsol inicia així l’ampliació de la seva oferta de combustible renovable, en sumar aquest nou producte al Dièsel Nexa origen 100% renovable, demostrant que la descarbonització del transport a través de com-
bustibles líquids renovables representa un 97% del parc mòbil tant espanyol com europeu i un 87% de les vendes a Espanya enguany.
Segons la compamyia «per assolir els objectius climàtics
NAVEGACIÓ SOSTENIBLE
marcats per Espanya i Europa, resulta imprescindible reconèixer la contribució dels combustibles 100% renovables i, per tant, revisar el reglament europeu sobres els estàndards d’emissions de CO2, que pro-
Norwegian Cruise signa un acord de vuit anys per tenir combustible renovable a Barcelona
Redacció
L’aposta de Repsol pels combustibles renovables va més enllà de la benzina i el dièsel i fa uns dies va signar un acord de 8 anys amb Norwegian Cruise Line Hòldings (NCLH) per a subministrar combustibles marins renovables al Port de Barcelona, establint una relació a llarg termini sense precedents dins de la indústria de creuers. Després del començament de la temporada de creuers
europeus de 2026, Repsol subministrarà biocombustibles i, a partir de 2029, metanol renovable, directament als vaixells de les diferents marques de creuers de NCLH (Norwegian Cruise Line, Oceania Cruises i Regent Seven Siguis Cruises) quan facin escala en el Port de Barcelona. «Aquest acord és una fita que posa de manifest que els combustibles renovables estan llestos per a exercir un paper clau en la reducció de la petjada de carboni del sector marítim. En
associar-nos amb NCLH, una de les principals companyies de creuers del món, vam demostrar que els combustibles renovables ja es poden desplegar a escala per a començar a reduir immediatament les emissions en la mar», ha assegurat Juan Abascal, Director General de Transformació Industrial i Economia Circular de Repsol. El metanol renovable es produirà en les instal·lacions de l’Ecoplanta de Repsol a Tarragona, un projecte pioner a Europa per a transformar residus urbans
en combustibles renovables i productes circulars, afegint una solució per a reduir les emissions de CO2 en el sector del transport, al mateix temps que es fomenta l’economia circular. La nova planta, que començarà operacions en 2029, tindrà capacitat per a processar fins a 400.000 tones de residus sòlids urbans a l’any i convertir-los en 240.000 tones de combustibles. NCLH és la primera empresa a signar un acord de subministrament de metanol renovable de l’Ecoplanta.
posa la prohibició del motor de combustió el 2035». Aquesta incertesa ha causat un notable envelliment del parc automobilístic a Espanya, amb una edat mitjana de 14,5 anys i amb 8,5 milions de vehicles (quasi un
terç del parc mòbil total) amb més de 20 anys. Per al desenvolupament dels combustibles renovables resulta fonamental establir objectius a llarg termini –com ja existeix en els sectors d’aviació i marítim– i oferir una fiscalitat avantatjosa, que atorgaria certesa a inversions en nous motors més eficients en el sector de l’automoció. Repsol ja disposa de la primera planta de la península Ibèrica que produeix combustibles 100% renovables a gran escala a Cartagena, en concret, combustible sostenible per aviació i dièsel renovable. El 2026, sumarà una segona planta al seu centre de Puertollano, amb capacitat per a produir unes 200.000 tones anuals de combustible 100% renovable destinat a la mobilitat per carretera i marítima. L’innovador procés per a fabricar gasolina renovable a escala industrial realitzada per Repsol a Tarragona és fruit dels més de 20 anys que la companyia porta investigant i produint combustibles renovables en les seves diferents modalitats i ha estat desenvolupat per científics del grup amb collaboració amb Honeywell.
Mobilitat l Els vehicles enretirats per Adif a la TV-2231 continuen en una zona de càrrega i descàrrega
El pàrquing low cost de l’estació d’AVE del Camp de Tarragona dona les seves primeres passades, d’una manera irregular. Els vehicles cremats van retirar-se durant aquestes setmanes i des de feia mesos i, fins i tot anys, es trobaven abandonats a la carretera TV-2231, la qual dona entrada al recinte. Segons ha pogut conèixer el Diari Més, els cotxes no han estat totalment enretirats, sinó apartats a una «zona de càrrega i descàrrega» propietat d’Adif, apartada del tram de carretera. La seva retirada deixarà espai als treballs de neteja, que s’efectuaran «a curt termini», així com l’eliminació dels vehicles que encara es troben a l’estació. Malgrat tot, l’ens ferroviari estatal no ha pogut determinar
quins seran els terminis exactes d’aquestes operacions. En relació amb la instauració del pàrquing provisional
de 110 places, que tindrà l’objectiu de substituir l’aparcament definitiu de 600 places fins a la seva execució, el con-
Salut l Reconegut en Gestió, Ronyó i Vies Urinàries i Atenció a la Dona
Redacció
El Pius Hospital de Valls ha estat reconegut entre els millors centres sanitaris en els premis TOP20 que concedeix IQVIA. El centre ha obtingut un triple reconeixement: millor Gestió Hospitalària Global, millor Àrea de Ronyó i Vies Urinàries i finalista en l’Àrea d’Atenció a la Dona. Gairebé 200 centres hi han participat, fet que consolida aquests guardons com un referent hospitalari. IQVIA impulsa aquests premis per identificar els millors centres a partir de dades objectives de qualitat, eficiència i gestió, establint patrons de referència i reconeixent la tasca dels hospitals. Durant la cerimònia també es van distingir hospitals en àrees com Digestiu, Cor, Sistema Nerviós, Pediatria, Respiratori, Musculoesquelètic, Urgències i UCI. En representació del
Fotografia d’equip amb la distinció de Gestió
Els Premis TOP20 valoren la gestió i l’excel·lència clínica dels hospitals
Pius Hospital hi van assistir Marti Barberà i Josep M. de Magrinyà, que han compartit les distincions amb els equips
professionals responsables dels diferents serveis. Aquest reconeixement reforça el paper del centre al territori i la dedicació dels seus professionals a l’atenció de la ciutadania. El Pius destaca per la seva orientació a l’excel·lència i la millora de resultats, amb un model de gestió que situa el pacient al centre.
sistori de la Secuita ha indicat que els treballs d’explanació del terreny «haurien de començar aquesta setmana».
La zona de retirada és de càrrega i descàrrega, propietat de l’ens ferroviari
Un termini que s’ajustaria a les primeres estimacions que les institucions — la Diputació de Tarragona, Adif i l’Ajuntament de la Secuita — van acordar durant la reunió del 15 d’octubre.
Llarg termini Tot i els avenços, que encara han de consolidar-se, Adif argumenta que el pàrquing definitiu requerirà temps i que encara es troba «en procés d’estudi». L’afirmació prové de la demanda de l’Ajuntament de la Secuita sobre la gestió de l’aparcament low cost, que rebrà l’ajuda tècnica
de la Diputació i, en un futur, de caràcter econòmic, d’acord amb les afirmacions de les parts col·laboradores en el projecte.
L’inici del projecte dependrà també de l’execució de la rotonda a la TV-2231 que millori el tràfic de l’entrada a l’estació que, des de fa 16 ha bloquejat la Generalitat de Catalunya. Ara s’estudia la viabilitat, tot i que les estimacions apunten el 2026 com un any clau per a fer els primers passos reals del projecte.
Després de la neteja de la zona viària, es planteja la creació de les entrades a l’aparcament provisional i el definitiu des de la carretera, per marcar els nous accessos i l’organització que es complementarà amb la rotonda. També s’espera la instal·lació de l’enllumenat al tram, així com de senyalització i les biondes que han de prevenir l’aparcament irregular que, fins ara, havia predominat a l’estació.
El projecte continua pendent des del 2016, i ara es donen les primeres passades d’un projecte que promet regularitzar la zona de l’estació d’AVE, un focus de queixes per l’abandonament de vehicles.
Treball l Ho fa subvencionant 239.716 euros a 9 entitats que proporcionen feina integradora cuidant entorns verds
La Diputació de Tarragona ha destinat 239.716,36 euros a nou centres especials de treball i empreses d’inserció de la demarcació per impulsar la inserció laboral de persones amb diversitat funcional i alhora afavorir la conservació d’espais natu-
Altafulla aporta 48.500 euros a educació, esport i solidaritat
Ajuts l L’Ajuntament d’Altafulla ha obert el termini per presentar sol·licituds a tres convocatòries de subvencions, amb un total de 48.500 euros destinats a les AFA, entitats i esportistes locals, i projectes d’acció humanitària. La línia per a les AFA compta amb 9.000 euros per fomentar activitats educatives i la participació familiar. Les ajudes esportives disposen de 21.500 euros per impulsar clubs i esportistes municipals. Es destinen 18.000 euros a projectes de cooperació i solidaritat. El termini per presentar sol·licituds és de 10 dies i finalitza el dilluns 10 de novembre. Redacció
rals del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. Aquests ajuts reforcen un model que combina protecció ambiental i cohesió social local, amb tasques que contribueixen a un entorn més saludable i a l’ocupació inclusiva. Les entitats beneficiàries desenvolupen accions repartides arreu del territori.
La Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell actua al Fondo del Mata; APRODISCA BATUKE treballa a la Conca de Barberà i renaturalitza el passeig fluvial de l’Espluga de Francolí; i l’associació TBC arranja camins a Pradell de la Teixeta. Aurora CET manté l’entorn del Torrent del Bogatell i el tram baix del Francolí;
Les actuacions reforcen biodiversitat, prevenció d’incendis i seguretat
la Fundació Onada intervé a la llera del Gaià; i l’Empresa d’inserció de Tarragona actua a la muntanya de Sant Antoni, a Albinyana. La Serra de Llaberia es beneficia de la feina d’E.I. Sociolaboral amb el manteniment de senders; la Fundació Ginac treballa franges de protecció a Alcover i al Riu Glorieta; i Formació i Treball millora el Barranc de Mas Gassot i del Molí, a Reus.
Prevenció i biodiversitat La convocatòria inclou dues línies subvencionables: conservació i millora de l’ús públic d’espais naturals, àrees de lleure i entorns fluvials, forestals o marítims; i manteniment d’espais ja treballats per garantir-ne la continuïtat del tot. Aquest suport econòmic permet consolidar equips i ampliar l’acció al territori, oferint competències laborals a les persones contractades i millorant la qualitat dels espais naturals. Les actuacions impacten en la prevenció d’incendis, la biodiversitat i la seguretat en l’ús públic de camins i zones naturals. Amb aquesta iniciativa, la Diputació de Tarragona reafirma el seu compromís amb projectes que generen oportunitats laborals i preserven el patrimoni natural del territori.
Suport l El darrer divendres es va celebrar la tercera edició del ‘Tardeig Solidari’ impulsat pel Rinconcito de Manel i Flashback Salou, que va recaptat 5.835 euros per al projecte www.lligatalavida.cat de la Lliga Contra el Càncer. Els organitzadors van destacar l’èxit de participació en una festa solidària que va combinar diversió i suport a la lluita contra el càncer. Redacció/Cedida
a l’Ampolla. CAT
El CAT aprova un pressupost de 50,3 MEUR per al 2026 per garantir l’aigua i l’eficiència
Inversió l El Consorci ha reduït en cinc anys un 50% la despesa energètica
Redacció
El Consorci d’Aigües de Tarragona ha aprovat un pressupost de 50,3 milions d’euros per al 2026 amb un increment del 3 % i mantenint l’equilibri entre ingressos i despeses. Es fonamenta en una previsió de consum de 77 hm³ entre 70 municipis i 27 empreses consorciades, consolidant l’estabilització dels darrers anys i una partida d’1,82 MEUR en reactius químics per a la potabilització. El CAT haurà reduït més del 50 % de la despesa energètica en cinc anys dels 7,7 milions del 2021 als 3,8 previstos gràcies als parcs fotovoltaics de Tarragona i l’Ampolla i a un acord PPA que assegura bé preus competitius. El president del CAT Marc Brunet ha destacat l’impacte d’aquestes inversions en l’eficiència i la sostenibilitat també i s’ha compromès
a seguir millorant la qualitat de l’aigua distribuïda. El 44 % del pressupost es destinarà a despeses fixes prop del 30 % a la liquidació de cànons un 15 % a inversions i l’11 % a despesa variable que inclou energia i reactius. La tarifa efectiva serà de 0,5604 €/m³ amb una adaptació de l’1,98 % per finançar el Pla d’Obres Installacions i Serveis 2026. El Pla d’Obres suma una quinzena d’actuacions amb un import global de 8,4 MEUR més del 70 % destinades també a garantir o millorar la qualitat de l’aigua. La inversió més destacada és la renovació de les cambres de mescla de l’ETAP de l’Ampolla amb 4,7 MEUR una infraestructura per al pretractament i la dosificació de reactius. El projecte inclou nous espais amb línies d’aplicació bombes i cabalímetres per optimitzar el procés inicial de potabilització.
Vandellòs i l’Hospitalet ajusta la taxa d’escombraries del 2025 i cobrarà la diferència al desembre
Gestió l L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha detectat un error tècnic en l’aplicació de la taxa d’escombraries del 2025, que va impedir aplicar l’increment aprovat als rebuts del primer i segon trimestre. Per corregir-ho, el rebut del tercer trimestre ja inclourà la tarifa actualitzada i al desembre s’emetrà un rebut únic per ajustar la diferència: 13,70 euros en habitatges plurifamiliars i 16,50 euros en unifamiliars. L’Ajuntament remarca que és un error involuntari i agraeix la comprensió de la ciutadania. També proposa aplicar només la part fixa de la tarifa fins que els sistemes d’identificació de contenidors estiguin operatius a tot el municipi. Redacció
Alcover tindrà una nova planta fotovoltaica
Energia l La Generalitat ha autoritzat la construcció d’un parc fotovoltaic a Alcover promogut per Navache Solar Alfa SL. El projecte vol instal·lar 5.432 panells solars que generaran 3,630 MW en sòl no urbanitzable, amb una inversió d’1,4 milions d’euros. La planta, anomenada FV Alcover II, no ha rebut al·legacions ni informes desfavorables. ACN
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Diez años de amor infinito. Gracias por llenar nuestra vida de magia y amor. ¡Te queremos muchísimo!
Moltíssimes felicitats, Àlex, en el teu cinquè aniversari, de part dels teus pares que t’estimen.
Acció juvenil l La comarca disposa de 17 Plans Locals de Joventut, alguns renovats fa poc i altres en revisió
Redacció
Els Plans Locals de Joventut del Tarragonès són claus per portar a la pràctica el nou Pla Nacional de Joventut 2030, aprovat el passat 3 de juny al Parlament de Catalunya. Aquest pla representa un impuls important per a les polítiques adreçades al jovent i té com a objectiu principal oferir-los més oportunitats per créixer, emancipar-se i participar activament en la societat, de manera justa i adaptada a cada territori. En aquest sentit, els Plans Locals són l’eina que permet adaptar aquest projecte nacional a les necessitats concretes dels joves de cada municipi.
La Llei 33/2010 de Polítiques de Joventut també estableix que les administracions han de planificar i coordinar les seves actuacions mitjançant instruments com el Pla Nacional i els Plans Locals. Així, el Pla Nacional marca les línies generals i els Plans Locals les concreten segons la realitat de cada territori.
Més enllà de ser un document, la importància dels Plans recau en la seva elaboració ja que inclou la participació del jovent, la definició d’objectius alineats amb les seves demandes i necessitats, la seva aprovació en plenari municipal i la posada en marxa de les accions i serveis planificats tenint en compte els recursos existents.
Al Tarragonès, aquests plans estan ben establerts i
han estat possibles, en molts municipis de menys de 5.000 habitants, gràcies al suport del Consell Comarcal, que ofereix acompanyament tècnic i assessorament. Un exemple d’aquest compromís és la recent aprovació, el passat 30 de setembre, de la pròrroga de 10 convenis de col·laboració amb diversos ajuntaments de la comarca. Aquests convenis asseguren que els municipis amb menys habitants comptin amb professionals que treballin per al jovent des del
Servei Comarcal de Joventut. Aquestes tècniques s’encarreguen de redactar els plans locals, organitzar activitats conjuntes i oferir atenció i orientació directa, coordinant accions que connecten la realitat local amb els objectius nacionals.
En el cas dels municipis que disposen de recursos humans propis per al desenvolupament de les polítiques de joventut, des del Servei Comarcal s’ofereix assessorament tècnic i polític, facilitant eines
per a la redacció dels seus plans, com dinàmiques per a grups de discussió, formularis per fer al jovent i altres recursos relatius a l’estructura i continguts dels documents.
En tots els casos són els equips de govern locals els qui decideixen en tot moment quines accions i serveis han d’incloure-hi, i el 77% de municipis de la comarca aposta per aquesta planificació. Tot plegat garanteix unes polítiques de joventut de qualitat, planificades amb criteri i co-
herència, que van més enllà d’actuacions puntuals i s’emmarquen en projectes amb objectius clars per garantir que el jovent de la comarca pugui créixer, participar i emancipar-se amb igualtat d’oportunitats i qualitat de vida.
Tota aquesta feina és possible a la cooperació interinstitucional entre els ajuntaments, la Direcció General de Joventut, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Tarragonès.
Reus FC Reddis. Pacheco, Melo, Pol Fernández Serra (Sardà, 90’), Pol Fernández, Lluís Recasens, Sergi Casals, Sandro Toscano (Ustrell, 80’), Ramon Folch (Grau, 80’), Xavi Jaime, Aitor Serrano (Carbia, 62’), i Ricardo Vaz (Homet, 62’). Europa. Flere, Guillem, Campeny, Meshak, Paredes (Khalid, 46’), Izan (Pla, 60’), Marcel Céspedes (Roger, 90’), George (Ghailan, 46’), Vacas, Joan Puig (Alex Cano, 72’) i Adam (Jodri Cano, 60’). Gols. 1-0, Ricardo Vaz (30’); 1-1, Ghailan (88’); 2-1, Josep Ramon Sardà (100’) i 2-2, Jordi Cano (111’). Àrbitre. Federico Javier Sáiz (balear). Va mostrar la targeta groga als locals Ricardo Vaz, Sandro Toscano i Fran Carbia i als visitants Paredes, Meshak i Puig. Incidències. Partit de primera ronda de Copa del Rei disputat a l’Estadi Municipal de Reus amb 3.500 espectadors.
El partit l Pacheco va ser l’heroi aturant dos penals en un duel on el Reus va mostrar un exercici d’orgull per doblegar l’Europa
El somni roig-inegre continua viu a la Copa del Reus. El Reus FC Reddis va doblegar l’Europa a la tanda de penals després d’un exercici d’orgull i resiliència per plantar cara i aguantar l’equip de Primera Federació. Pacheco i Melo van ser els herois als penals i els roig-i-negres passen a la següent ronda.
Més que il·lusió, els jugadors del Reus van sortir convençuts a l’Estadi Municipal. L’Europa arribava amb galons d’equip de superior categoria i, de fet, ho va demostrar aviat. Al minut 2, els escapulats van marcar una jugada d’estratègia. Per sort, el gol va ser invalidat per fora de joc.
Les aproximacions visitants van ser comuns en els primers minuts, els reusencs s’estaven aclimatant al partit La superioritat de l’Europa va desaparèixer amb els minuts. Només regnava el roig-i-negre sobre la gespa i la pressió va tenir els seus fruits. Xavi Jaime va interceptar amb el pit una sortida de pilota del rival. Folch va oxigenar la jugada amb un toc exquisit per aliar-se amb Aitor Serrano. L’extrem, entre tres defensors, va veure el que ningú a l’estadi podia i va filtrar una pilota a l’esquena de la guàrdia visitant. Allà estava Ricardo Vaz, que amb el cor es va estirar per marcar l’1-0 que va fer esclatar l’eufòria l’Estadi.
Tocava posar-se la granota de treball. El conjunt reusenc va sortir al segon temps concentrat amb l’objectiu clar: contenir a un Europa que va fer un pas endavant per necessitat
i buscar el contraatac. De fet, així es va poder matar el partit, amb un mà a mà que va errar Dani Homet. Amb el duel viu, va ser el torn de l’Europa. El conjunt escapulat va treure l’artilleria i, poc a poc, els minuts cada vegada pesaven més sota la pluja constant. Però el Reus no es va rendir i treia aigua com podia. Poc a poc, la defensa reusenca es va desbordar i Ghailan va aprofitar un refús per engaltar un xut potent i posar l’1-1 que va glaçar l’Estadi. Tocava continuar aguantant i l’orgull del Reus va mantenir l’1-1 al final dels 90 minuts i va
deixar el partit a la pròrroga. Arribava el moment dels herois i va ser quan Carrasco va donar entrada a Josep Ramon Sardà. Havia de ser ell. El davanter que va arribar a l’equip a Segona Catalana, va ser el més llest de la classe, va pressionar i robar una pilota al porter rival a l’àrea petita i va posar un 2-1 que va donar esperança. Però no seria fàcil, perquè, a la segona part de la pròrroga, Jordi Cano va pescar una centrada lateral per glaçar l’estadi. Sense gasolina i amb més cor que altra cosa, el Reus va aguantar les escomeses finals de l’Europa. El destí es decidiria als penals. Allà van sorgir nous herois. Pacheco va aturar dos penals i Melo va transformar l’últim per permetre al Reus continuar somiant.
Il·lusió, eufòria i gols, còctel d’una festa a l’Estadi Municipal que ni la pluja va poder aigualir
Futbol l L'Estadi Municipal de Reus es va vestir de gala. Ni la constant pluja va agualir el que seria una nit gran en el retorn de la Copa del Rei. El Municipal va tornar a fer patxoca. Amb el marcador a favor, la festa va començar. L’Estadi al complet va rugir per animar el seu equip i fer tremolar les cames de l’Europa. També va haver-hi temps per recordar-se de l’equip veí, el Nàstic, al qual es va dedicar més d’un càntic. Paraigües i impermeables no van ser prou i els aficionats lluny de tribuna van quedar xops. Amb tot, els ànims no
van abaixar. L’afició es va entregar també a la defensa del Reus quan l’Europa atacava sense parar i no van caure quan Ghailan va empatar. Els nervis, la pluja i la muntanya russa d'emocions amb el 2-1 i el 2-2, les 3.500 ànimes van contenir l'alè als penals. Allà, però, el partit es va esquitxar quan l'àrbitre va suspendre el partit deu minuts a la tanda de penals després d'avisar per megafonia a l'afició del Reus que no llancés objectes al camp. 10 minuts després, el duel es va reprendre i l'Estadi va esclatar amb Melo com el gran heroi. AMQ
El davanter del Reus Josep Ramon Sardà celebrant el seu gol d’ahir que va suposar el 2-1. Gerard Martí
La taca Pacheco aturant dos penals i Raúl Melo marcant l’últim van ser els destacats Els herois
Es va suspendre el duel 10 minuts als penals per llançament d’objectes
L’afició del Reus FC Reddis celebrant amb eufòria la victòria de l’equip. Gerard Martí
Bàsquet l Els de Toni Larramona sumen tres victòries consecutives
Arnau Montreal Quesada
L’Ibersol CB Tarragona ha arrencat la temporada de la millor forma possible. El conjunt de Toni Larramona va completar el darrer cap de setmana la seva tercera victòria consecutiva, una ratxa que no es veia al pavelló del Serrallo des de l’any de l’ascens a LEB Plata.
En el seu retorn a Tercera FEB, el projecte encapçalat per Toni Larramona treballava amb l’objectiu principal de tornar l’alegria al pavelló del Serrallo i, de moment, ho està aconseguint. La darrera vegada que l’equip blau va assolir una ratxa similar va ser el curs 22-23. L’equip llavors comandat per Berni Álvarez va acabar el curs amb dos triomfs consecutius que li van brindar l’oportunitat de lluitar a la fase d’ascens. Allà van fer l’èpica i van assolir l’ascens sumant tres victòries més.
Reeditar aquella il·lusió era la feina d’aquesta temporada i Larramona ho està aconseguint a base de treball i esforç. Ara mateix, l’equip blau és cinquè amb 3 victòries i 1 derrota i està només un pas per darrere de l’establert
Stefanuto, Buscail i Iker Fernández són els jugadors més destacats
top-3 de la categoria: Castelldefels, Mollerussa i Igualada, tots 4-0. De fet, el CBT podria haver estat allà si no és per l’amarga derrota contra el Castelldefels a l’últim quart. En aquests primers partits de temporada, tots els focus van centrar-se en Dani Stefanuto. El gallec és l’anotador
estrella de l’equip i els de Larramona juguen per explotar el seu punt fort. Amb tot, en els darrers partits han ressaltat també nous protagonistes. Marc Buscail presenta la seva millor versió des del rebot i el jove Iker Fernández va ser clau en el triomf contra el Mataró amb 16 punts. En aquell partit, Larramona també va recuperar a Stefano Bachiochi, únic fitxatge que estava sense debutar. Dissabte, el CBT torna al Serrallo per buscar la quarta victòria contra El Roser.
Hoquei Patins l El Reus Deportiu Brasilia va anunciar ahir la renovació de Guillem Jansà fins al 30 de juny de 2030. El conjunt reusenc ha mogut fitxa per assegurar-se un jugador de present i futur de l'entitat. Jansà va vincular-se al club als quatre anys i, des de llavors,
ha crescut de roig-i-negre fins a convertir-se en una peça clau en l'esquema de Jordi Garcia. L'any passat va debutar amb el primer equip i va disputar un total de 40 partits i va anotar 8 dianes. El seu rendiment també l'ha portat com a la selecció sub-17 i sub-19. AMQ/Juanjo Viña
Futbol l L’Atlètic Balears, aspirant a l’ascens a Primera Federació, promet guerra i ser més que un tràmit
El Nàstic de Tarragona comença demà el seu camí a la Copa del Rei, una competició que es presenta com una arma de doble tall per a un conjunt grana que necessita vèncer i convèncer. Els de Luis César visitaran l’estadi de l’Atlètic Balears, un dels gallets de la Segona Federació que promet plantar cara i no ser precisament un tràmit a superar.
Després del nivell de joc mostrat contra el Sabadell, l’equip necessita fer un pas endavant sobre la gespa i el duel de Copa es presenta com una de les dues oportunitats d’aquesta setmana per fer-ho. Hi ha més a perdre que guanyar perquè, quedar eliminat del torneig agreujaria la situació abans de rebre l’Atlético Madrileño diumenge. Luis César va definir el duel d’avui com «una final que ningú vol perdre» i, en aquesta situació, s’enfronta a un rival més que perillós.
L’equip entrenat per Luis Blanco no arriba precisament en el millor moment. Amb una derrota i dos empats, es manté quart de la Segona Federació, però com un dels projectes favorits a l’ascens. Entre les seves files hi ha ju-
tècnic del
gadors amb passat a Primera Federació i d’altres, com Rubén Bover, que fa dos anys estava jugant a Segona Divisió. A més, de cara al duel contra el Nàstic, els balears recuperen a la seva estrella: Florin Andone.
El davanter romanès és un vell conegut per a l’afició del
Florin Andone, que va marcar un hattrick al Nàstic en el passat, és l’estrella
Luis César: «La Copa del Rei la carrega el dimoni»
Futbol l El míster grana alerta que no vol cap sorpresa
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Nàstic de Tarragona, Luis César, va subratllar que la Copa del Rei no és una molèstia, sinó una oportunitat: «No és una competició que molesti, és atractiva, no la guanyarem, però volem competir, mostrar el nostre joc i acabar rebent un equip dels
bons al Nou Estadi».
Luis César va subratllar que vol el seu equip alerta, perquè en aquesta competició ja n’hi han hagut sorpreses «dimarts Oviedo i Las Palmas van caure contra equips de categoria inferior. Aquestes coses indiquen que s’ha d’estar alerta. No crec que els entrenadors dels dos equips
no ho fessin, però tot i avisar, les sorpreses passen. No vull que ens passi això». A més, va apuntar que «la Copa del Rei la carrega el dimoni».
César espera un Atlètic Balears «que proposa molt en el seu estadi i que posarà les coses difícils». En aquest sentit, va afegir que «serà una final que ningú vol perdre».
Nàstic. A més d’acumular experiència a Primera Divisió, Premier League i Primera Divisió de Turquia, és també un jugador que ja ha marcat un hat-trick contra el conjunt grana. Aquell duel va ser la temporada 15-16 en un Córdoba 4 Nàstic 4, un festival de gols que Andone no es va
una competició on sempre hi ha sorpreses». Amb tot, també va presentar dubtes de cara l’onze apuntant que «en menys de 72 hores tenim un partit important i això s’ha de tenir en compte». Curiosament, el duel d’aquest diumenge serà a l’Estadi Municipal de Reus contra el Reus FC Reddis, així que el Balears jugarà en menys d’una setmana contra els dos millors equips del Camp de Tarragona.
Rotació sense unitat B El duel de Copa es presenta també amb una dificultat afegida per a la planificació grana. Avui l’equip viatjarà a les illes i tornarà la primera hora de divendres per preparar el duel de diumenge contra l’Atlético Madrileño. Normalment, la Copa serveix per donar oportunitats a la unitat B, però Luis César va apuntar a la prèvia que no serà ben bé així: «L’alineació que tinc al cap hi ha jugadors que han sigut titulars en algun moment o altre. En la meva plantilla no hi ha titulars ni».
perdre. El davanter torna a la convocatòria després d’una lesió i, qui no estarà, serà Bover.
El tècnic de l’Atlètic Balears, Luis Blanco, va destacar en la prèvia que «ens enfrontem contra un rival confeccionat per a pujar a Segona, però tenim confiança. Aquesta és
El tècnic grana sí que va confirmar noms que estaran presents d’inici a la Copa, com per exemple Fernando Torres, el jugador que actualment menys minuts ha jugat de grana. A més, també va confirmar la presència de Cedric Omoigui, Óscar Sanz, Moi Delgado i Sergio Santos. D’aquesta manera, es preveu que el Nàstic prepari un onze amb Toni Fuidias a la porteria, Moi Delgado, Enric Pujol, Óscar Sanz i Sergio Santos en defensa, Fernando Torres i Kaptoum a l’eix i Pau Martínez, Christos Almpanis, Álex Jiménez i Cedric en atac. Suplents o titulars, tenen la tasca de fe run pas endavant per recuperar les bones sensacions abans del duel de diumenge contra el líder.
Reus acollirà el 14 i 15 de novembre el Congrés Internacional d’Escacs i Educació
Escacs l Reus acollirà els dies 14 i 15 de novembre de 2025 el Congrés Internacional d’Escacs i Educació, una trobada que vol posar de manifest el valor dels escacs com a eina pedagògica i de desenvolupament integral per a infants. Aquest esdeveniment es durà a terme amb motiu del centenari de la Federació Catalana d'Escacs. La cita re-
unirà ponents de reconegut prestigi internacional com Leontxo García, Esteban Jaureguízar, Lorena García, Alejandro Oliva i Miguel Illescas, entre d’altres, així com mestres i docents que compartiran experiències reals sobre la implementació dels escacs a les aules. El congrés s'adreça a professionals interessats en l'educació. Redacció
k Tribuna k
Ante un populismo barato que se aprovecha del caos inmigratorio que sufre España, algunos actores políticos buscan únicamente la máxima rentabilidad electoral, sin aportar propuestas eficaces ni realistas para afrontar una situación que preocupa tanto a los ciudadanos como a los propios inmigrantes.
Unos proclaman que, si llegan al Gobierno, expulsarán a los ocho millones de inmigrantes que viven en el país, aunque jamás explican cómo ni con qué medios lo harían. Otros, como la Aliança Catalana de Sílvia Orriols, han encontrado su cantera de votos en mensajes como «el Estado español quiere aniquilar la raza catalana con inmigrantes conflictivos». Este discurso ultranacionalista y abiertamente antiinmigración, con tintes de extrema derecha —eso sí, catalana—, revela lo que muchos sectores del independentismo han pensado siempre, aunque lo ocultaran tras un falso progresismo: un «tarannà integrador» con cierto tinte hipócrita.
Como bien señala el profesor Félix Ovejero, Orriols ha actuado como detonante: ha roto el tradicional silencio cómplice del independentismo sobre la inmigración. La historia lo confirma. Durante la Segunda República, la Generalitat y el Ayuntamiento de Barcelona tras el fracaso de la “operación retorno” llegaron incluso a fletar un tren para repatriar gratuitamente —con comida y bebida incluidas— a multitud de personas del sur de España que un día habían venido a trabajar a Cataluña. España no puede seguir viviendo en un profundo caos migratorio como el actual, provocado por el Gobierno de Pedro Sánchez y sus inseparables compañeros de viaje. Existe una auténtica pasividad que evidencia la necesidad de regular medidas para poder tener una inmigración ordenada, legal y humana. Es la postura a la que nos tiene acostumbrado Pedro Sánchez: dejar hacer y dejar pasar, mirando hacia otro lado, sin querer enterarse de que el tema no va de que, entre cualquiera, como tampoco de expulsar a todos. Esto va de poner orden, pero con leyes claras y eficaces.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, presentó hace unos días en la capital de Barcelona las medidas que pondrá en práctica cuando llegue a la presidencia del Gobierno de España. Ante el descontrol fronterizo, una ley que regule la seguridad de las fronteras para no dejarlas en manos de las mafias. Residencias vinculadas al esfuerzo y la integración, sin regulaciones automáticas ni arraigos por empadronamiento. Visados por puntos basados en las necesidades del país, con una prioridad a la relación con Hispanoamérica. Y sin olvidar que una inmigración regulada aporta progreso y cohesión; por lo tanto, acogida a quien respete las leyes y los valores. Que el delito grave o las reincidencias leves conlleven la expulsión. Las ayudas deben estar relacionadas con el empleo, dependiendo de que el arraigo se base en el trabajo y la integración real. Siempre que sea posible, reunificar las familias en origen de los menores no acompañados, todo ello acompañado de atención con seguridad, educación y acompañamiento real.
Estas medidas que presenta el Partido Popular no caen en el populismo oportunista al que estamos acostumbrados, que se convierten en una utopía a la hora de gobernar. Su intención se centra en cómo solucionar el problema de la inmigración, y no en la desmesurada ambición de captar el voto. Las iniciativas del Partido Popular podrán gustar o no, pero no cabe ningún tipo de duda de que son realistas, que pueden llevarse a la práctica y aportar una solución al desorden que en materia de inmigración padece España, por el populismo y la falta de rigor del Gobierno de Pedro Sánchez y sus socios.
Rafa Luna Ex-diputado y senador del PP
Tk Editorial k
arragona fa un pas endavant amb la incorporació de deu nous autobusos a la flota municipal, sis híbrids i quatre elèctrics. Modernitzar el transport públic és essencial per avançar cap a una mobilitat més neta, més eficient i al servei de la ciutadania. L’aposta de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) per reduir emissions i renovar vehicles és un pas en la bona direcció i respon a una necessitat urgent: transformar la manera com ens movem per la ciutat. Tanmateix, la bona notícia arriba en un context que convida a la reflexió. Al desembre, Tarragona començarà a sancionar els vehicles que
incompleixin la Zona de Baixes Emissions (ZBE). La idea és clara: cal deixar el vehicle privat i optar per alternatives sostenibles. Però aquí sorgeix la paradoxa. Només un 30% de la flota d’autobusos tarragonina és, avui, de baixes emissions. És a dir, el mateix sistema públic que ha de servir com a alternativa ecològica encara genera un volum d’emissions significatiu. La mobilitat sostenible és un objectiu compartit, però perquè sigui creïble, el compromís ha de ser complet: més busos nets, més freqüència i més confiança en un transport que, de debò, mogui el futur de Tarragona.
k Tribuna k
Aquest divendres es procedirà a la inauguració oficial de la nova residència per a la gent gran de l’Hospitalet de l’Infant.
Es tracta d’un pas de gegant per al poble... Un pas que no és fruït de l’atzar, sinó d’anys i anys de treballs, d’esforços i de dedicació de moltes persones, tècniques i també polítiques que, finalment, donen resultats tangibles en benefici del conjunt de la nostra ciutadania.
Durant els governs municipals del PSC, vàrem tenir plena consciència que aquesta nova residència era un equipament necessari, imprescindible. I ens vam posar a treballar per fer-la possible. Com a conseqüència d’aquest esforç, la nova residència disposarà d’un total de 40 places, compta amb una superfície total de més de 1.700 m2 i té habitacions que s’obren a una gran terrassa coberta i que compten amb tots els serveis necessaris. A banda, en el projecte es van incloure criteris de sostenibilitat i per això disposem de 60 panells fotovoltaics per assegurar l’eficiència energètica de la residència.
Des del grup del PSC sempre hem tingut molt clar que la gent gran de l’Hospitalet de l’Infant ha treballat de valent durant tota una vida i que, per tant, mereixen ser tractats amb la màxima consideració i disposar de serveis i equipaments que els permetin tenir un benestar i un envelliment dignes. Això vol dir poder disposar d’una residència de la màxima qualitat on puguin desenvolupar tots els seus àmbits de vida amb total normalitat, enmig del poble i envoltats de familiars, amics i veïns. D’aquí la nova residència que s’inaugurarà oficialment aquest divendres.
Dues idees m’agradaria destacar. Primera, aquest equipament social importantíssim és també fruït de la col-
Alfons García Senador del PSC i ex-alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
laboració entre les diferents administracions. I vull posar l’accent en això perquè encara ara s’escolten algunes veus (cada cop menys, per sort) que afirmen que el que cal fer és atiar l’enfrontament institucional, bloquejar les inversions o votar que no a tot -senzillament pel plaer de votar que no sense proposar res de positiu-. És obvi que aquest és el camí de la decadència de qualsevol societat... Per aquest motiu, ens toca agrair a totes les administracions que es van involucrar des del primer moment i que han aportat importants recursos econòmics, com el Ministeri de Transició Ecològica a través dels Fons Next Generation, la Diputació o l’empresa pública ENRESA. El treball, lleial i coordinat amb tothom, dona resultats reals com aquesta nova residència realment molt important per al nostre poble. Una residència que incorpora noves places públiques gràcies al pla de xoc per millorar la qualitat de les residències a Catalunya que ha tirat endavant el Govern del president Salvador Illa que preveu, precisament, la creació de 6.000 noves places públiques al conjunt del país durant aquesta mateixa legislatura. En aquest cas, s’han concertat la meitat de les places de la nova residència abans de la seva posada en
El treball, lleial i coordinat amb tothom, dona resultats reals com aquesta nova residència realment molt important per al nostre poble
funcionament. Segona, des de l’Ajuntament s’ha treballat i cal treballar no pensant només en el dia de la inauguració, sinó que cal fer-ho amb perspectiva, pensant en el poble que volem llegar als nostres fills i filles, això és amb visió i amb ambició de futur. Ambició posada al servei de la ciutadania. Sempre he defensat que Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant no és que tingui potencial, és que té potència. I que no som més que ningú, però tampoc ens mereixem ser tractats com a ciutadans de segona. Per això aconseguir aquesta nova residència i aquestes places públiques, a les que podran accedir aquells que més ho necessiten, és quelcom més que una decisió burocràtica. És una magnífica notícia per a les famílies del poble i per la nostra gent gran que veu retribuïda amb justícia social la feina de tota una vida.
El llegat més important, el que em fa sentir més orgullós de la meva etapa com a alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, és haver impulsat aquesta xarxa de benestar social i aquesta voluntat clara de situar-nos amb veu pròpia dins d’aquesta dinàmica superior del que representa el conjunt del Camp de Tarragona.
També d’haver actuat sempre amb més sentit de poble que amb sentit de partit, intentant sempre servir al conjunt de la ciutadania i, per tant, actuant en termes d’unitat. Perquè al final, la feina ben feta és la que dona fruïts que milloren la vida de la gent i la que arriba a bon port. Ara només ens cal que els usuaris i usuàries i les seves famílies en gaudeixin durant molts anys.
Enhorabona!
Jack DeJohnette, bateria del mític Standards Trio, mor als 83 anys
Obituari l Jack DeJohnette, bateria essencial en el modelatge del jazz modern i membre del llegendari Standards Trio amb Jarrett i Peacock, ha mort als 83 anys per insuficiència cardíaca congestiva. Referent incontestable, el seu llegat marca dècades de creativitat i evolució del gènere. Agències
Tarragona
Vicente Ruiz Hernandez.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Joan A. Garcia Parra.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h al Tanatori.
Reus
Montserrat Olesti Masdeu.
Ha mort als 96 anys.
Mor l’actriu
Prunella Scales als 93 anys
Obituari l L’actriu britànica Prunella Scales, coneguda pel seu paper de Sybil a la sèrie Fawlty Towers de la BBC, ha mort als 93 anys a casa seva, a la ciutat de Londres. Diagnosticada d’alzheimer l’any 2013, va passar els seus últims dies acompanyada i tranquil·la, «havent estat mirant Fawlty Towers», segons han explicat els seus fills. Agències
Suport l Una setantena d’usuaris participen en una sessió comunitària
Redacció Dimarts al matí, el Teatre Tarragona va acollir una sessió de musicoteràpia amb la participació de persones usuàries de l’Institut Municipal de Serveis Socials, la Residència Santa Tecla Ponent i la Fundació Onada, en una activitat organitzada per la Fundació Camerata XXI amb el suport d’Apropa Cultura i la col·laboració del teatre, dins el projecte de Creació Comunitària del programa Sent la Camerata XXI, que promou la música com a eina d’expressió i benestar. Durant les darreres setmanes, musicoterapeutes i músics de Camerata XXI han treballat amb les entitats en sessions adaptades als perfils dels participants, i la trobada ha servit per compartir vivències i mostrar resultats en un ambient de participació. Amb Sent la Camerata XXI, iniciat el 2022, la Fundació referma
El projecte ‘Sent la Camerata XXI’ ja acumula més de 2.000 participants
el compromís amb una cultura accessible que arriba a les persones, amb prop de 2.000 participants fins avui. «Volem
potenciar el poder transformador de la música i fer-ne una eina real d’inclusió», va dir Guillem Cabré. «La música em relaxa i m’ajuda a nivell personal», va dir un participant. Apropa Cultura facilita l’accés a activitats culturals i, entre l’any passat i el vinent, se centra en la inclusió de persones amb discapacitat.
Avui felicita als que es diuen:
Marcel, Eutròpia i Zenòbia
ÀRIES
21/03 al 19/04
Durant el matí t’hauràs d’afanyar més del normal per assolir els teus objectius. Posa-hi tota la força aconseguiràs més del que esperes.
LLEÓ
23/07 al 22/08
El factor familiar influirà molt en les teves decisions plans. Si vols aconseguir els teus objectius, actua amb sang freda sense contemplacions.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Tot que la teva situació emocional sembli complicada, té solució. Evita les accions extremes o impulsives deixa’t guiar per la intuïció. Serenitat.
TV
10:30 180 Graus
20/04 al 20/05 TAURE
Es produiran canvis a la feina o et veuràs obligat a actuar contra els teus principis. Recorre a la diplomàcia: guanyaràs més amb dolcesa.
23/08 al 22/09 VERGE
La parella es mostrarà una mica gelosa això afectarà el teu humor. Afronta-ho amb calma veuràs com s’aclareix. Sigues més comprensiu.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Aprofita el matí per fer les tasques que et pesen. Si t’actives d’hora, ho resoldràs tot. Els viatges seran feliços i rendibles: aprofita’ls.
21/05 al 20/06 BESSONS
Sortiran despeses d’última hora que no tenies previstes. Vigila els diners que maneges; avui és fàcil perdre’n o despistar-te. Demana consell.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Et sentiràs envoltat de persones afectuoses que entendran les teves necessitats. És un dia molt favorable per demanar allò que vols aconseguir-ho.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva sensibilitat estarà al màxim reaccionaràs a la mínima. Analitza comprèn els altres abans d’actuar. No et deixis influir pels comentaris aliens.
21/06 al 22/07 CRANC
Notaràs una certa inquietud en el teu entorn laboral que t’empenyerà a fer alguns canvis. No tinguis por de les conseqüències: tot sortirà al teu gust.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Sentiràs el cansament físic mental acumulat. Prent’ho amb calma o podries perdre el que has aconseguit. La nit promet passió intensa.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Al teu entorn laboral hi haurà xafarderies crítiques. Mantén-te al marge o t’hi veuràs implicat. El temps et donarà la raó: segueix el teu camí.
10:00 Efecte Mosaic
11:30 La comarcal (r)
12:00 Recórrer
12:30 Connecta 10 comarques.
13:00 Caminant per catalunya
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r)
11:00 Finet pel mig
11:30 La Post Diada. Santa Úrsula
12:30 Finet pel mig
13:00 La Post Diada. Santa Úrsula
14.00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Finet pel mig
15:00 La Post Diada. Santa Úrsula
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit el dia 21:30 Teló de fons
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit el dia
23:30 Teló de fons
00:00 Notícies 12. Edició vespre. (r)
HORITZONTALS: 1. Persona de molt petita estaura. Filera de combatents. 2. Ploc per munyir ovelles. Simpatitzant d’un organisme, d’un partit. 3. Composició medieval. Treballi a palades. Busques a les tres. 4. Cuera enciclopèdica. Béns immobles. Rol incorrecte. 5. Enganxa la nova casa a la del veí. Moments creatius. 6. El més dur de l’ordinador. Gran cansament. 7. Posen fi al combat. Ofereixin un sostre als sense llar. El nucli del partit. 8. Cobreixo l’home de palla. Un mal lleig. 9.Veí nascut a AddisAbeba. Aïllis. 10. Central de dades. Escenaris dels malsons. Coses que pengen d’un fil. 11. El mínim il·limitat. Clar i transparent. A la dreta del pare. 12. Acció digna d’un heroi. Instrument. VERTICALS: 1. Mesurada amb un sol dit. Príncep carregat de complexos. 2. El pecat dels més rabiüts. Polzet, per exemple. Ànima d’honrad. 3. Dibuixos en blanc i negre. Mil per mil. 4. La tercera a donar la nota. Fugitiu fora de perill. Es triplica per poder fer respecte. 5. Dens. Que tenen algun sabor. 6. El millor número. Trompeta molt llarga. Germana del pare. 7.Típica pirueta. Elimina arrugues. 8. Mandrós. L’arrel de la flor. 9. Irrigació agrària. Una part del dineral. Transmissió boca a boca. 10. Conclusió literària. Dels moltons. 11. Nota del traductor. Tornis a equipar la tropa. Canvi de sentit. 12. Envejós. Un petit mos per assaborir.
Farmàcies
TARRAGONA:
Font-Quer Pellicer, Maria Avinguda Roma, 7 Telèfon 977 220 603
Palomar Silvestre, Maria Jose Disset, 8 Telèfon 977 488 522
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Lluis Gine, Agnes Av. Maria Fortuny, 48 Telèfon 977 755 052
SALOU:
Arque Mule, Montserrat Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264
VILA-SECA:
Magriña, EsteveMagriña, Xenia
Avinguda Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466
VALLS:
Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763
EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente C/ Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319
Solucions El temps
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp de Tarragona
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel estarà entre mig i molt ennuvolat en general, amb tendència a minvar la nuvolositat al llarg de la tarda. Al quadrant nord-occidental la nuvolositat serà menys compacta i abundant i el cel es mantindrà poc, o puntualment mig ennuvolat.
Temperatura
Temperatura mínima en lleuger ascens; màxima semblant, excepte al Pirineu, on serà lleugerament més alta.
BUSCO PIS A TARRAGONA CIUTAT. Amb 2 habitacions i moblat. Tel: 632.214.191
TREBALL
PRECISO SEÑORITA con conocimientos de móviles, para hacer mis memorias. Tel. 602.894.858
FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
REFORMAS EN ALBAÑILERIA, INSTALACIONES SANITARIAS Y ALICATADOS. Tel: 610.700.850
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
CARPINTERO, EBANISTATel. 623.387.479
PALETA ECONÓMICO. Tel: 623.246.480
INSTALACIÓN DE ANTENA COLECTIVA con conexión a todos los pisos por fachada. ECONÓMICO. Consultar precio. Tel: 614.041.375
REPARACIÓN PERSIANAS Tel: 633.102.358
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
CARLES. MASSATGES. Tel: 660.605.687
MASAJISTA. 1 hora 50€. Salou. De 8 a 21hrs. Tel: 614.617.473
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. A domicilio también Tel:614.621.476
MAYCA MASAJES. Explosión de teràpia-
CERCO COMPANYA DE VIDA. Major de 50 anys, atractiva. Tel: 665.979.820
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.366.813
SEÑOR MAYOR GUSTARÍA CONOCER SEÑORA O SEÑORITA. Agradable, guapa, educada. Para compañía, horas, paseos, distracciones. Remunerado. Tiempos convenir. Tel: 630.430.736
Contra el caire del temps un vers del poema Sovint diem, del llibre Dins l’esfera del temps, que la poeta Montserrat Abelló (Tarragona, 1918- Barcelona, 2014) va publicar el 1998. És, també, el lema de la V Jornada Montserrat Abelló que organitza l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, i que enguany tindrà com a convidada Mireia Bofill Abelló, filla de la poeta, que conversarà amb la també poeta Isabel Ortega al voltant de l’obra i el llegat d’Abelló. Ho faran centrant la mirada en el feminisme i la manera com Abelló entra en contacte amb el moviment feminista, hi combrega i l’integra en la seva obra. «Quan l’any 63 la mare va publicar el seu primer llibre, Vida diària, va tenir una bona acollida però sense un gran ressò, perquè la poesia que ella escrivia era molt diferent del que es feia en aquell moment. Tant per la forma –escrivia sense rima ni versos pautats–, com pel contingut, perquè ella parlava de la vida diària, de temes personals» explica la Mireia. Va ser a partir del 1976, recorda, «quan es van celebrar les primeres Jornades catalanes de la dona i va despertar el moviment feminista que va donar lloc a espais de trobada com el Bar La Sal de Barcelona, i més endavant a l’editorial La Sal. Edicions de les dones, que de cop va haver-hi un public i un interès per al que ella escrivia, fins al punt que es va reeditar aquell primer llibre».
Poesia Aquest dijous, l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona acollirà la V Jornada Montserrat Abelló
Quan allò personal és polític: el llegat de Montserrat Abelló
molta força. I ella en parla, a més, des d’un cos de dona, amb una mirada de dona».
Camí de ronda
ULa Mireia va treballar amb la seva mare en projectes com el llibre Cares a la finestra. Poesia anglesa feta per dones del segle XX. «Hi ha un moment què ella descobreix una sèrie de poetes de parla anglesa que connecten amb la seva manera d’escriure i amb els temes que li
interessen. Llavors, convençuda que tot allò s’ha de conèixer, fa les traduccions, però també fa els contactes i aconsegueix els drets. Va costar molt trobar un editor». Així i tot, assegura, «allò va ser molt important, perquè faltaven referents, sobretot d’autors que parlessin de temes personals».
«Allò que és personal també pot ser polític, també
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
L’avinguda Andorra estrena carril bici: «No s’entén, s’ha demostrat que no funcionen» Tarragona
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
és parlar del món, no vol dir parlar de coses que no interessen», apunta. És en aquest sentit, afegeix, que «el llegat de Montserrat Abelló és entendre que les coses íntimes o anecdòtiques també tenen un significat social i polític». «Històricament», assegura, «les dones hem estat en un lloc determinat. I és des d’aquest lloc determinat que hem mirat el món d’una manera determinada. Però tot això pot tenir una influència molt gran en les persones». Montserrat Abelló «parla d’aquestes coses petites que poden donar
La Mireia admet, complaguda, que com a filla de la poeta «és una satisfacció» veure com en aquest institut dediquen temps i esforç a recordar, treballar i divulgar l’obra de la seva mare. «Ella ho valoraria moltíssim». Assegura, a més, «que és una gran alegria» veure com la gent jove gaudeix amb els poemes d’Abelló. «Especialment en moments difícils com aquests, hi ha poemes de la mare que donen molta força i esperança en què les coses puguin canviar».
La Jornada Montserrat Abelló també comptarà amb un Tast musical, conduït i interpretat per la cantant i compositora Celeste Alías i el guitarrista Santi Careta.
A continuació es presentarà l’acció teatral Cartes contra l’oblit, al voltant de la vida i obra de Montserrat Abelló, duta a terme per l’alumnat d’Arts Escèniques de l’institut.
Tot plegat es farà al Teatre del centre a partir de les 18.30 h aquest mateix dijous, 30 d’octubre. L’entrada és lliure.
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Tarragona inicia la campanya per foragitar estornells col·locant 32 emissors en 13 punts Via pública
na de les obres més significatives de Stefan Zweig, és El món d’ahir; la meva preferida, en tot cas. L’obra va aparèixer després de la mort de l’escriptor en plena Segona Guerra Mundial, el 1942, abans de què els esdeveniments bèl·lics del darrer tram d’aquell any i el començament del següent decidissin el conflicte contra aquells que havien provocat la fugida de Zweig del seu món. Moriria al Brasil, al que descriuria, en un altre llibre meravellós, com el país del futur, justament per la tolerància i l’alegria de viure que enyorava de la Viena d’abans de la Primera Guerra Mundial. El món d’ahir, com altres obres de vienesos il·lustres una vegada caigut l’Imperi —posem, per exemple, l’esplèndida Marxa Radetzky, de Joseph Roth—, expressava la nostàlgia per un món que, amb tots els seus defectes, misèries i petiteses, era incomparablement millor que allò que havia vingut després de la seva destrucció; un món de seguretat, deia Zweig. Les societats europees van deixar-lo enrere en precipitar-se alegrement a la guerra l’any 1914 i així van entrar en una època obscura i perillosa. De fa temps que se senten veus que s’alcen contra els defectes, misèries i petiteses del nostre món, veus irades que van fent forat davant de la decepció de la gent en relació amb la política institucional, les inèrcies burocràtiques i les dinàmiques d’un món que no entén i que comença a detestar. El vent de la destrucció fa temps que bufa de nou i potser haurem de lamentar en el futur, amb nostàlgia i tristesa, la desaparició d’aquest món d’avui, el qual, amb tots els defectes, misèries i petiteses, és un espai segur per a molts de nosaltres... Tot i que, malauradament, molts en romanen exclosos; i potser hauria de ser això el que ens hauria d’amoïnar.
Jordi
Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
La històrica botiga
Madonna Moda troba relleu: té vida per cinquanta anys més Comerç