Tarragona 6
La NASA premia un projecte de reciclatge a la lluna de la tarragonina María Jesús Puerta
Opinió 21 Jordi Bertran. Majoria parlamentària per unes connexions eficaces a l’Estació Camp de Tarragona
Camí a Segona 18 i 19
Marc Fernández: «Que passi el que hagi de passar, però us asseguro que anirem a Zubieta a morir i deixar-nos la pell»
L’Hospital Joan XXIII disposa de trombòlisi durant tot el dia, però no el tractament més eficaç, la trombectomia, tot i que Salut ha anunciat la intenció d’ampliar-ne l’horari
2 i 3
Reus 10
NAM ARQ Studio S.L. ha estat l’empresa guanyadora del concurs d’idees convocat per l’Ajuntament
Sandra Guaita «El nostre govern té molta ambició per transformar la ciutat»
8 i 9
La Federació de Veïns no vol a la consellera Sonia Orts com a interlocutora
Tarragona l 4
Salut l El temps de resposta és clau per evitar seqüeles. El Govern estudiarà les dades per explorar una ampliació d’horari
Oriol Castro
El Departament de Salut va haver de derivar l’any passat de l’Hospital Joan XXIII a hospitals de Barcelona 64 pacients d’ictus isquèmic. En la majoria de casos es tracta d’una interrupció sobtada del flux sanguini a una part del cervell, per una obstrucció d’una artèria. Quan això passa, el temps que es triga a actuar és clau per a evitar lesions cerebrals i seqüeles, ja que cada minut que passa moren dos milions de neurones. El centre tarragoní és la referència per a tota la província per aquestes emergències i ofereix els dos tractaments disponibles: la trombectomia i la trombòlisi. El problema és que la trombectomia, el tractament més innovador, ràpid i efectiu, només es presta de 08 a 20 hores en dies laborables. A les nits i els caps de setmana, els pacients amb aquestes emergències es deriven a una hora de Tarragona, a Barcelona, amb el risc que això comporta, ja que a Barcelona aquest tractament es dona 24 hores els 7 dies de la setmana. Es calcula que una de cada sis persones patirà un ictus en algun moment de la seva vida. I que cada 14 minuts mor una persona per un ictus al país. De fet, és la principal causa de mort entre les dones. Davant aquesta situació, aquest mitjà ha preguntat al Departament de Salut si es preveu canviar el procediment a Tarragona i oferir la trombectomia mecànica en qualsevol circums-
tància. De moment, Salut indica que «s’està treballant en l’anàlisi de les dades d’ús per tal de poder donar resposta viable i garantida d’ampliació d’horari».
Un primer pas Aquest és un primer pas que fins ara no havia donat el Departament de Salut, ni havia mostrat la voluntat de donar-lo. «Aquesta anàlisi no només depèn de l’ús de la unitat a la Regió Sanitària de Tarragona sinó també de les seves derivacions que hi puguin haver a centres de la ciutat de Barcelona», puntualitzen des del departament.
L’Hospital Joan XXIII ha atès 700 Codi Ictus l’últim any i ha realitzat 73 trombectomies i 104 trombòlisis. De les derivacions fetes a hospitals barcelonins, 43 han sigut de pacients del Camp de Tarragona i 21 de les Terres de l’Ebre. La majoria de persones es deriven a l’Hospital Universitari de Bellvitge. Fa anys, un grup d’investigadors del Vall d’Hebron van concloure
Gran part dels pacients es deriven a l’Hospital Universitari de Bellvitge
Dos de cada tres persones que sobreviuen a un ictus pateixen seqüeles
en un estudi que per cada 30 minuts de retard en el tractament de l’ictus, disminueixen un 10% les opcions de recuperació funcional del pacient, és a dir, de que pugui tornar a ser una persona autònoma.
Seqüeles importants
Les seqüeles depenen de cada pacient i de les arteries afectades. Però poden arribar a ser molt importants i suposar la pèrdua o problemes de parla o d’escritura, de comprensió i lectura, o l’espasticitat, un augment anormal del to muscular que provoca rigidesa i tibantor. S’estima que dos de cada tres persones que sobreviuen a un ictus presenten alguna mena de seqüela, que en la majoria de casos és discapacitant. Més d’un 62% tenen problemes de mobilitat o associats.
Greuge territorial
El greuge territorial que pateix Tarragona respecte aquestes emergències sanitàries només el comparteix Lleida a Catalunya, ja que l’Hospital Arnau de Vilanova també fa trombectomies en horari parcial, segons marca la Instrucció 01/2022, que estableix com procedir amb aquest tipus de pacients. A Girona, l’Hospital Josep Trueta disposa del servei de forma continuada i no els calen trasllats. Els altres centres terciaris, com així es denominen a la Instrucció, estan tots a la província de Barcelona. Un total de sis hospitals.
Els tractaments
Trombectomia: l’eina més innovadora i efectiva
Aquest tractament consisteix en la introducció d’un catèter, en l’artèria inguinal o radial, el qual s’avança fins a l’artèria cerebral obstruïda amb l’objectiu d’aspirar el trombe o atrapar-lo entre les malles d’un stent, per a extreure’l de la circulació.
Les dades del 2024 a Tarragona
Codi Ictus atesos HJ23 anuals: 700
Trombectomies realitzades HJ23: 73
Trombòlisis realitzades HJ23: 104
Pacients derivats candidats a Trombectomia
Regió Sanitària Camp de Tarragona: 43
Regió Sanitària Terres de l’Ebre: 21
Total candidats derivats a Barcelona: 64
Aquest procediment s’ha de realitzar, de la forma més ràpida possible. La seva eficàcia disminueix si no es fa ràpid. El 2015 es van publicar cinc grans estudis a nivell mundial, un d’ells realitzat a Catalunya (REVASCAT), demostrant l’eficàcia de la trombectomia. A l’Hospital Joan XXIII aquest tractament només està disponible en horari de 8 h a 20 hores i no es dona a les nits i cap de setmana.
A les nits i els caps de setmana, els pacients amb aquestes emergències es deriven a Barcelona. Hospital Joan XXIII
Trombòlisi: l’eina farmacològica que s’ha d’aplicar ràpidament
La trombòlisi endovenosa és un tractament farmacològic que consisteix en administrar un medicament per via endovenosa que desfarà el trombe i s’ha d’administrar com més aviat millor. Nomes és útil en l’oclusió d’algunes artèries petites i augmenta
Serveis l Salut reconeix una situació «tensa» a les urgències dels hospitals i treballa en un finançament que la millori
51,5 minuts és el temps d’espera mitjana a urgències a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, segons dades facilitades per Salut a l’ACN. Les visites a urgències dels hospitals incrementen any rere any. Els professionals d’aquests serveis van atendre 3.893.183 visites el 2024 a tot Catalunya, un 21% més que el 2021.
el risc d’hemorràgia, una gran complicació. Fins fa poc, la trombòlisi endovenosa era l’únic tractament disponible per a la fase aguda dels ictus isquèmics. El límit màxim per a aplicar el tractament i que sigui efectiu són les primeres 4.5 hores des de l’inici dels símptomes. A Tarragona, a l’Hospital Joan XXIII, aquest és el tractament que està disponible sempre, qualsevol dia de l’any i hora.
Les xifres
1 de cada 6
persones 1 de cada 6 persones patirà un ictus en algun moment 14 minuts
Cada 14 minuts mor un pacient per ictus a Espanya
El director operatiu del Pla Nacional d’Urgències (PLANUC), Xavier Jiménez, reconeix una situació «tensa» per l’elevada activitat i diu que treballen en un model per «assolir unes formes de pagament adequades» per als hospitals. La Societat d’Urgències demana canvis organitzatius i cuidar els professionals. Un 10% dels pacients a urgències necessita ingrés, fet que explicita una falta de llits no només als hospitals, sinó també en centres sociosanitaris i recursos en atenció domiciliària: la urgència reve-
Una persona es dirigeix cap al servei d’Urgències d’un hospital. ACN
la sovint necessitats socials. «Tenim molta activitat, molta afluència de persones, moltes dificultats per intentar treballar amb certa comoditat, oferint seguretat als pacients, que és el que més ens preocupa. Estem en una situació tensa». Així és com descriu la situació general als serveis d’urgències dels hospitals catalans, més enllà del pic de la
Els professionals recalquen que l’atenció a urgències ha de ser «resolutiva»
Salut l «Pacients que s'esperen massa hores és un risc», denuncien
ACN
La presidenta de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències, la doctora Mireia Puig, destaca a l’ACN que calen espais «funcionals» per a les urgències i que hi ha una «greu mancança» de professionals i això fa que de vegades hi hagi dispositius oberts però amb recursos insuficients. Puig també subratlla que els professionals d’urgències volen treballar en un «entorn segur», amb «menys interrupcions» i no haver de patir «perquè hi ha 40 pacients esperant a la
sala». «No volem tenir àrees d’inseguretat. Pacients que s’esperen massa hores és un risc; metges i infermeres que estan fent 25 coses a la vegada és un risc», adverteix.
Fer la feina tranquils I afegeix: «Que el metge i la infermera puguin fer tranquils la feina és molt important perquè es tradueix en temps d’espera, però sobretot en una assistència de més qualitat i seguretat per al pacient». La presidenta de la societat també reclama canvis organitzatius i utilitzar «palanques de canvi».
de 10.000 visites urgents; concretament, 10.637 de mitjana el 2024: 8.598 d’adults, de les quals un 11% necessitarà ingrés, i 2.039 de pediatria, amb un 4,2% que haurà d’ingressar a l’hospital. En total, les urgències als hospitals van apropar-se els 4 milions de visites l’any passat.
Població envellida
Els hospitals catalans atenen cada dia més de 10.000 visites urgents
grip, el director del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya, Xavier Jiménez, en una entrevista a l’ACN. Els hospitals catalans atenen cada dia més
Una població més envellida i amb més malalties cròniques, que viu cada vegada més sola, i una atenció primària en què falten mans són dos dels principals motius per entendre per què en els darrers anys han augmentat els pacients que ‘truquen a la porta’ de les urgències. Les esperes a les urgències són motiu de vegades de queixa ciutadana. Les enquestes de satisfacció Plaensa, que fa el Departament de Salut, mostren que la valoració del temps fins a veure el metge ha empitjorat, passant d’un 57,6% de satisfacció el 2023 al 55,9% el 2024. Ara bé, la valoració del tracte personal millora i és molt alta, tant dels metges (87%) com de les infermeres (90,6%) i els zeladors (94,2%). La nota global del servei és de 7,18 el 2024 (7,12 el 2023). El Departament de Salut treballa en diverses mesures per millorar la situació a les urgències, com el fiançament d’aquests serveis. «Tenim un model de finançament que no ajuda a posar el focus en el servei d’urgències, surt més a compte prioritzar altres coses», conclou.
John Bugarin
La Federació d’Associacions de Veïns i Veïns de Tarragona (FAVT) va demanar ahir que Sonia Orts deixi el seu càrrec com a consellera de Relacions Ciutadanes i es designi «un altre regidor o regidora que prioritzi el respecte, l’escolta activa i el treball conjunt amb el moviment associatiu de la ciutat». L’entitat va criticar l’actitud mostrada per l’edil a l’hora d’exercir les seves funcions com a «interlocutora» i va assegurar que «la manca de diàleg, la voluntat de collaboració escassa i l’absència ha deteriorat greument la relació entre l’Ajuntament i les nostres associacions».
panyant. L’entitat també va criticar que l’Ajuntament convoqui les reunions al matí, quan «la majoria treballem». Per tots aquests motius, van reclamar que Orts deixi de liderar la conselleria de Relacions Ciutadanes, una petició subscrita per «la majoria» de les agrupacions que integren la FAVT —formada per una vintena d’entitats—. Segons ha pogut saber Diari Més, algunes associacions com la de Sant Salvador i Sant Ramon, el Serrallo i Parc Riu Clar s’han desmarcat.
Crear una taula de treball Per la seva banda, l’Ajuntament va assegurar que «des del govern municipal s’ha incrementat molt la comunicació amb les entitats veïnals». En aquest sentit, van afirmar que «la relació és constant i fluida», gràcies a les reunions «bimensuals» d’Orts amb les federacions veïnals i «les trobades mensuals de les conselleries de barri». També recordaven que «per primera vegada, les associacions han cobrat el 100% de la subvenció anual a mitjans de juny». En canvi, des de la FAVT consideren que la interlocució amb les associacions ha estat «insuficient» i reclamen que existeixi una «participació real» perquè les seves propostes «es tinguin en compte». Per això, demanaran per carta a l’alcalde la creació d’una taula de treball entre el consistori i la federació «on se’ns escolti de veritat». Veïnal l L’Ajuntament es defensa i diu que
La FAVT va oferir una roda de premsa per fer balanç de la primera meitat de mandat de l’alcalde, Rubén Viñuales. «Reconeixem que hi ha hagut gestos i bones intencions, però la gestió als barris continua sent desigual, lenta i, de vegades, invisible», remarcava el secretari i portaveu, José Martín Carrasco. Des de la federació, van carregar directament contra Orts, a qui van acusar d’«haver faltat el respecte» a l’entitat.
Federació d’Associacions de Veïns
El president de la FAVT, Alfonso López, va recriminar a la consellera de Relacions Ciutadanes que no vulgui celebrar les reunions amb els veïns a la seu de la federació, sinó que sempre les convoqui
L’Ajuntament
nova
Critiquen la «manca de diàleg» i l’«escassa voluntat de col·laboració»
Equipaments l Milloraran l'evacuació d'incendis i l'accessibilitat
L’Ajuntament de Tarragona ha adjudicat les obres de millora de l’evacuació d’incendis i l’accessibilitat al Teatre Auditori del Camp de Mart a l’empresa Izer Ingeniería y Economía SL. Les intervencions objecte d’aquest projecte es centren en la rehabilitació de la coberta, la col·locació de noves baranes en forma d’u i l’habilitació d’una nova passera de vehicles, totes tres focalitzades en la millora de l’evacuació d’incendis i en accessibilitat de l’equipament. Així, la primera intervenció consisteix en la rehabilitació
de les cobertes en la seva totalitat, enderrocant les capes existents i executant-ne de noves, per evitar futures filtracions que podrien arribar a causar més patologies a l’edifici.
Per la seguretat d’ús de les escales que donen accés a les diverses graderies, com a segona intervenció es procedirà a la col·locació de baranes en forma d’U invertida a tot el recorregut. Per proporcionar una major seguretat, es proposa també incorporar una il·luminació tènue a les baranes.
La tercera intervenció consistirà en habilitar una
passera per vehicles que substituiria la passera actual provisional que dona accés a mercaderies a través de l’Avinguda Maria Cristina, comunicant directament a l’escenari. La nova passera consistirà en una nova estructura amb plaques alveolars a la zona per donar accés de la planta baixa, deixant la planta inferior existent lliure. Aquesta estructurà tindrà unes característiques i dimensions per tal de poder fer cabuda a un tràiler de fins a 16 metres de llargada en posició horitzontal. Costaran 383.835,08 euros, duraran 6 mesos i les obres començaran a la tardor.
a l’Ajuntament: «Ens diu que s’ha de fer allà i que, si no venim, és el nostre problema». En aquest sentit, López va demanar que «vinguin als nostres barris amb els tècnics, com s’ha estat fent en els darrers anys». «Volem regidors que no es quedin asseguts i surtin al carrer per veure la realitat», va afegir.
A més, va reclamar que en aquestes trobades hi puguin assistir més representants veïnals i no només el president de la federació i un acom-
Martorell (PP) proposa canviar el nom de l’estació de trens de la ciutat
Política l Suggereix que sigui ‘Tarragona Ciutat-Balcó del Mediterrani’
Redacció
La portaveu del PP a l’Ajuntament de Tarragona, Maria Mercè Martorell, ha proposat canviar el nom de l’estació de tren de la ciutat de Tarragona, situat a la Part Baixa. La portaveu del Grup Municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Tarragona vol que s’especifiqui la ubicació de l’estació per evitar confusions amb l’estació de trens d’alta velocitat del Camp de Tarragona. Serà la moció que defensarà el grup durant el pròxim ple municipal del mes de juny. «L’estació ha de passar a dir-se ‘Tarragona Ciutat-Balcó del Mediterrani’, un nom
La portaveu
Cedida
que la situa clarament i, a més, reforça una de les imatges més icòniques de la nos-
tra ciutat», va manifestar ahir la consellera popular. Martorell va lamentar que la situació actual «genera una gran confusió entre els viatgers, sobretot els que no coneixen bé la zona. És habitual que els que volen venir a Tarragona ciutat acabin al Camp de Tarragona, a 15 quilòmetres del centre, en mig del camp». La portaveu del PP va especificar que és habitual que les ciutats amb dues estacions centrals tinguin diversos noms per evitar, precisament, equivocacions i malentesos. És el cas de l’estació de València Estació del Nord i València Joaquín Sorolla.
CULTURA
La primera proposta de la programació especial del 50è aniversari és l’exposició ‘La poesia tot just ha començat. 50 anys de la Miró’, que es podrà veure fins al 6 d’abril de 2026
Redacció
La Fundació Miró ha iniciat aquest mes de juny, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, així com d’altres institucions, els actes de celebració del seu 50è aniversari amb la mirada posada en un futur on aquesta institució continuï sent un referent local, nacional i internacional de l’art contemporani..
Va ser el 10 de juny de 1975 quan la Fundació va obrir les portes al públic a Montjuïc, en un icònic edifici dissenyat per l’arquitecte Josep Lluís Sert.
El tret de sortida de l’aniversari va ser el passat 11 de juny, amb la inauguració de l’exposició sobre la Fundació La poesia tot just ha començat. 50 anys de la Miró, que mostra tant el passat com la vigència de la institució cultural i que es podrà visitar
fins al 6 d’abril de l’any que ve. L’exposició es desplega en set àmbits diferents on el visitant pot conèixer la gènesi de la Fundació, així com els seus primers anys i el present, i es clou amb propostes artístiques creades per quatre artistes locals a partir del fons d’arxiu del museu. La mostra evoca en el seu títol un vers de Joan Maragall, un poeta admirat pel pintor. El mateix Miró també va escriure poesia i en el seu anhel «d’assassinar la pintura» aplicava la lírica a les teles. «Intento aplicar colors com paraules que formen poemes, com notes que formen música», va deixar dit.
Una efemèride ‘Per a la gent del demà’
Sota el lema ‘Per a la gent del demà’, el 50 aniversari de la Miró se celebra-
rà al llarg d’un any, amb la participació de la ciutadania -que ja va poder fer un primer tastet el passat diumenge amb una jornada de portes obertes- i dels diversos agents culturals. Tindrà moments significats que permetran posar en relleu el paper de la Fundació com un centre viu dedicat a l’art contemporani, ple de sinergies amb el seu entorn, però també amb el passat, el present i el futur.
El 50 aniversari de la Miró se celebrarà al llarg d’un any, amb la participació de la ciutadania
El març de 2026 la Fundació Joan Miró també presentarà una nova ordenació de la seva Col·lecció
A la tardor, la Fundació presentarà l’exposició Miró i els Estats Units, un diàleg intergeneracional entre Joan Miró i artistes estatuni-
dencs com Louise Bourgeois, Helen Frankenthaler, Jackson Pollock i Mark Rothko, que aprofundirà en la seva relació amb aquest país, clau per a la projecció internacional i l’evolució artística de l’artista. L’exposició reuneix una selecció extraordinària de pintures, escultures, gravats i material d’arxiu procedents de col·leccions americanes i europees, i s’acompanya d’una publicació de gran format amb noves aportacions de reconeguts estudiosos.
A més, al març de 2026 la Fundació Joan Miró també presentarà
una nova ordenació de la seva Collecció, la qual farà que el visitant pugui acostar-se a l’obra de Joan Miró des d’una perspectiva diferent.
Aquesta presentació, que continuarà ocupant els espais expositius dissenyats per Josep Lluís Sert, no es conformarà a partir de criteris formals o historicistes, sinó d’acord amb els processos de treball de l’artista.
Finalment, amb motiu del seu mig segle de vida, la Fundació reobrirà el proper març el Jardí dels Xiprers, un espai que fins ara no era accessible al públic. Es recuperarà la disposició original del jardí, que s’integrarà en el recorregut expositiu de la Col·lecció, d’acord amb la concepció de Miró i Sert en el projecte original de la Fundació.
Marta Omella Blanco
Fa gairebé 56 anys que l’home va trepitjar la Lluna per primera vegada, un moment històric que la NASA té intenció de repetir aviat. Amb la missió Artemisa III, prevista per al 2027, l’agència espacial pretén tornar a deixar empremta al satèl·lit, però no pas brossa. Si bé el concepte de reciclar a la Lluna pot semblar ciència-ficció, és un repte molt real al qual una tarragonina ha sabut donar resposta. Es tracta de l’enginyera de mines María Jesús Puerta Angulo, que fa una setmana va guanyar el concurs de la NASA LunaRecycle Challenge. Ho va fer amb el projecte Esperança, un bessó digital basat en intel·ligència artificial que planteja un sistema circular per gestionar i reutilitzar els residus a la Lluna, convertint-los en materials com metalls, plàstics, combustibles i formigó cel·lular.
«Soc enginyera de mines, així que el tema dels minerals el domino bastant. A més, el projecte està basat en dades reals de la NASA, recollides durant missions lunars anteriors», apunta. Així i tot, explica, el repte més gran ha estat treballar sobre una simulació.
«No és fàcil, perquè no saps si allò que estàs fent després funcionarà, ja que no tens manera d’assegurar-te al 100%», assenyala. Malgrat aquests dubtes, Puerta ha aconseguit que Esperança fos seleccionat entre ni més ni menys que 1.200 propostes procedents d’uns 80 països. És, a més, l’única guanyadora no estatunidenca i de les poques que s’ha presentat en solitari.
L’enginyera sempre ha confiat en el seu projecte, però mai es va plantejar la possibilitat de guanyar. «Vaig
L’enginyera María Jesús Puerta ha guanyat el concurs LunaRecycle de la NASA
conèixer el concurs fa uns vuit mesos quan la NASA va començar a promocionar el programa i em vaig presentar com a repte personal. Volia demostrar als meus fills que la seva mare podia afrontar una prova d’aquestes característiques, especialment treballant sola», assegura. «Sense dubte hi va haver moments de fluixera i pensava ‘Què faig jo aquí un diumenge?’. Per això vaig compartir el procés a les xarxes, així si ho deixava m’havia d’enfrontar a la vergonya d’admetre-ho públicament», diu entre riures.
Victòria sense recompensa Afortunadament, Puerta no va abandonar, i fa justament una setmana va rebre la notícia més sorprenent de la seva vida mentre feia el sopar. «Estava cuinant una truita de patates quan em van enviar un missatge de la NASA amb l’enllaç a una videotrucada. Em vaig connectar i, de sobte, van anunciar ‘Team Esperança, Tarragona’. Jo em defenso en anglès prou bé, però en aquell moment no entenia res», relata. Després de la trucada, l’enginyera va poder confirmar la seva victòria.
Alhora, però, també va descobrir que els tres milions de dòlars del premi només es concedirien a equips dels Es-
tats Units. «Ni m’havia passat pel cap mirar-ho. Mai no vaig pensar en el premi econòmic perquè no creia que arribaria tan lluny», admet. «La veritat
Societat l El Patronat vol divulgar la història i el patrimoni tarragoní
Redacció
El Patronat Municipal de Turisme de Tarragona ha organitzat per aquest estiu més d’una cinquantena d’activitats divulgatives de la ciutat de Tarragona, del seu patrimoni i la seva història que van dirigides al públic familiar. El
cicle s’anomena Viatges en el temps, descobriu Tarragona en família.
Entre les activitats programades en aquest cicle es proposen les visites en família amb dinamitzacions orientades als més petits a través de vestimenta, material de taller i de recreació de l’èpo-
ca. S’han preparat propostes com Cuinar per la història Hipotrimma que consisteix en un curs de cuina amb degustació inclosa d’una salsa (Hipotrimma de 2.000 anys d’antiguitat).
Hi ha dues activitats més on la gastronomia també és protagonista: Una senzilla
és que jo estic agraïdíssima amb la NASA per l’oportunitat i el reconeixement. El meu únic objectiu era ser admesa i demostrar el meu talent, els
diners mai van ser prioritat», assegura. Així i tot, reconeix, sí que troba a faltar els avantatges que haurien arribat amb una quantitat econòmi-
Puerta va ser l’única guanyadora sense nacionalitat estatunidenca
El projecte proposa convertir els residus en materials com el formigó lunar
ca com aquesta a l’hora de continuar desenvolupant el seu projecte.
Malgrat les dificultats, Puerta està decidida a continuar endavant i presentar-se a la segona fase del concurs, que obrirà inscripcions aquest juliol. En aquesta, els participants hauran de desenvolupar els prototips proposats. «Serà necessari buscar finançament, però tinc la convicció que ho aconseguiré», afirma. «De nou, guanyar no és la meva prioritat, però ja no descarto la possibilitat ¿Per què no? La idea és bona, i ara per fi m’ho estic començant a creure», comenta.
Un projecte ple d’esperança El nom Esperança no és casual. De fet, no és el primer projecte amb aquest nom que ha creat María Jesús. El primer es dedicava a la detecció precoç del càncer de mama, una malaltia que ella mateixa viu. «Mitjançant també la intel·ligència artificial podria analitzar una fotografia d’una biòpsia i interpretar si conté cèl·lules malignes», explica. Així, quan va presentar aquesta nova proposta, tot i que era molt diferent, va voler mantenir el nom. «Crec que és un bon missatge, sempre s’ha de tenir esperança. Evidentment, a la NASA tant li fa la meva història personal, però per a mi és una part essencial del projecte», conclou.
recepta romana: epytirum i Defrutum: el caramel líquid de l’antiguitat! El xarop que endolcia la vida a Tàrraco! Les propostes divulgatives inclouen la visita-taller Arqueòleg per un dia, on els infants se sentiran com un autèntic arqueòleg desenterrant i desxifrant el passat. Els espectacles teatrals i titelles romanes també prendran forma aquest estiu. Activitats per a famílies en forma de taller com Fem una peli de romans. També escape rooms com El Conflicte del Cèsar, que té l’objectiu de resoldre proves.
s’ha
adormint i hem de rearmar-nos i lluitar si
Entrevista l El president de la Fundació Mare Terra considera que els Premis Ones Mediterrània que es lliuren aquest divendres al Teatre Tarragona «són un acte més de reivindicació»
D.Prats
Els premis Ones Mediterrània arriben enguany a la 31a edició i el lema és ‘31 anys resistint’. Entenc que no és fàcil mantenir uns premis d’àmbit estatal com aquests.
«Costa, i costa una mica, perquè mai no hem estat la corretja de transmissió de res ni de ningú i podem resultar incòmodes. És important que la gent sàpiga que aquests premis, sense pertànyer als grans cercles d’àmbit nacional, són dels més prestigiosos de tot l’Estat. La clau és que els guardonats valoren el fet de ser un fòrum fidel, que es creen sinergies entre ells per tal que puguin fer xarxa, connectar amb gent nova i continuar creixent i, a més, són un acte més de reivindicació».
Una entitat social i mediambientalista encara resulta incòmode?
«Sí, si sempre et mantens coherent amb les teves idees. Pensa que la nostra és una entitat que va néixer del moviment veïnal, no de biòlegs o d’estudiosos del medi ambient, de manera que hem estat una entitat on sempre hem buscat el màxim de participació ciutadana, que ens hem preocupat per l’educació ambiental dels infants i que mai hem tancat la porta a ningú, de manera que això et fa una
mica més difícil de controlar des d’alguns sectors». Els premis d’enguany tornen a tenir un vessant més mediàtic i una part que reconeix molt la tasca socioambiental de base. Com s’escullen els guanyadors?
«Vindria a ser una mica el que et deia abans. Som una entitat molt democràtica i les propostes dels premis arriben de tots els nostres col·laboradors, com RNE, l’agència EFE o la UICN. Cada vegada decideixo menys coses jo (somriu). Això també és una garantia per als guardonats. Pensa que fins i tot la revista ‘El Jueves’ va acceptar fa uns anys el seu premi, quan mai accepten cap reconeixement. La complicitat de la gent que se suma al projecte és molt important. Pensa que en 30 edicions només han fallat dos guardonats a l’hora de recollir el seu Ones». Entre els més mediàtics d’enguany hi hauria Cristina Fallarás i Joaquim Bosch...
«Són dos referents de la lluita i la justícia social. És el perfil dels líders socials que considerem que necesitem per fer un planeta més habitable i més just». ...i llavors hi ha entitats com Mar de Fábula, que neteja platges a Galícia, o Operación Encina, que planta alzines a Andalusia.
Activisme
«Ecologia i societat han de donar-se la mà. Defensar la terra és justícia social»
«És clar! El perfil de la societat que defensem ha de tenir tot això. Els premis Ones no
‘Un estiu amb Cooperació’ arriba carregat de cinema, música i dansa
Cultura l Seran 12 propostes gratuïtes sobre la cultura africana
Redacció
Un estiu amb Cooperació arriba carregat d’actes. Es tracta d’un seguit d’activitats per fomentar el debat i la reflexió al voltant de la diversitat cultural i de l’actual model de desenvolupament per propiciar canvis en les nostres actituds,
fent de la cultura una peça clau per la transformació social a través de la música, la pintura, el cinema i la dansa. Les activitats d’aquesta programació tindran lloc durant el mes de juliol i consta d’una exposició, dos concerts, quatre tallers i cinc projeccions cinematogràfiques. Pel
que fa al cinema els dimecres a partir de les 21.30h tindrà lloc la 4a edició del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya – FICAC, una iniciativa impulsada per l’entitat CinemÀfriques i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Segons la consellera de Cooperació,
són només de medi ambient, són de consciència social. La clau és aquesta. Medi ambient i societat han de donar-se la mà. Defensar la terra és justícia social i fer política social és defensar la terra. No hi pot haver un ecologista que no sigui solidari, ni a l’inrevés. La clau de tot plegat és la consciència
Cecilia Mangini, «les peces seleccionades son una oportunitat única, a la nostra ciutat, de veure en pantalla gran i en versió original pel·lícules pròpies de la cultura africana subtitulades en català». Les projeccions tindran lloc a l’Espai Jove La Palmera a les 21.30h, en un marc únic per gaudir d’una nit de cinema a la fresca al centre de Tarragona. Aquest any el Festival incorpora una novetat i és que el públic podrà votar la pel·lícula que més els agradi i fer un reconeixement finala la guanyadora.
Però la societat segueix com si no passés res. «Totalment. Treballar i veure que no es pot progressar, que estàs condemnat a ser pobre tota la vida, suprimeix la il·lusió. I una societat sense illusió és una societat sense futur. S’ha de sortir i lluitar, però la gent ja no surt a queixar-se. Quan s’ha de sortir al carrer encara som els mateixos que fa trenta anys... » Un cop més, no falta la mirada a Llatinoamèrica ni el punt local, amb el premi de l’Escola d’Horticultura de Reus.
«Hi ha gent que potser no n’és del tot conscient, però la Fundació Mare Terra té un notable prestigi internacional i els premis són internacionals. Els lligams que mantenim amb els països llatinoamericans són intensos i la tasca que s’hi fa en l’àmbit social i ambiental, malgrat els problemes que pateixen alguns països, és molt intensa; per això hem volgut premiar Néstor Martínez. Pel que fa a la vinculació amb el territori, també és important que tothom sàpiga la feina que fan a Horticultura i que es valori la seva feina docent i d’investigació».
Hi ha prevista alguna sorpresa per a la gala d’aquest divendres al Teatre Tarragona?
social, que s’ha anat adormint a mesura que la gent ha anat tenint les coses més fàcils, però això ha de canviar! Hem de rearmar-nos i lluitar si volem anar avançant en drets. No pot ser que un partit de futbol aixequi passions i no aixequi passions el preu dels lloguers».
«Ja fa anys que intentem regalar cultura als assistents a la gala, a banda de la música i de fideuada del Serrallo, i enguany hem preparat un llibre molt especial on es repassen els trenta primers anys dels premis amb unes fotografies fantàstiques del nostre amic Juan Luis Nogués, que va morir fa uns mesos. Tenim més de 500 assistents confirmats, de manera que potser encara es podria aconseguir alguna invitació a través de la nostra web».
Entrevista l L’alcaldessa de Reus repassa la primera meitat del mandat, amb projectes entre mans com la transformació del Carrilet, el Pla de Barris, la platja de vies d’Adif o el repte de l’habitatge
Sergi Peralta Moreno
Com valora la primera meitat del mandat?
«Positivament. Han estat dos anys de moltíssima feina, amb un govern nou i que té molta ambició per transformar la ciutat, que està treballant bé, fort. Té projecte des del primer dia, executem seguint el Pla d’Acció Municipal (PAM) i hem tingut un reconeixement com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. Que Reus es torni a posicionar com una de les ciutats més innovadores i transformadores i, per tant, un referent ens fa molt contents.
Això no vol dir que aquí ens quedem. És la primera peça per continuar treballant». L’oposició comenta que no hi ha un projecte, que es viu de l’herència del passat. Què hi respon?
«Primer, que es llegeixin el PAM. Parlar d’herència quan un govern de dotze anys no en va deixar és força complicat. Nosaltres estem executant amb responsabilitat els projectes que s’havien començat. Si l’oposició preferia que no els executéssim, que ens ho hagués dit. Vam trobar molts projectes paralitzats i a punt de perdre subvencions i aquest govern municipal hi ha posat el focus. Quan acabi aquest mandat, o els anys de govern que tinguem, aleshores és quan es fa el balanç de l’execució de govern. Jo entenc que l’oposició ha de fer d’oposició, i l’accepto amb esportivitat. El que m’agradaria és que estigués a l’altura de la gran ciutat que tenim».
Hi ha decisions que ara prendrien d’altra forma?
«Sempre es poden millorar les decisions que has pres. El que no volíem era no prendre decisions. Teníem clar que veníem a actuar, a transformar,
a tenir ambició de ciutat, i crec que això ho hem demostrat. Les grans decisions de ciutat les has de tenir clares i les has de consensuar. Jo crec que primer s’ha de proposar el projecte que tens i, després, treballar amb la gent perquè aquest vagi millorant. Per tant, penedir-me o tirar enrere decisions, crec que no». Com reflectirà en la ciutadania ser Ciutat de la Ciència i la Innovació?
«En millorar la vida de les persones en el dia a dia. Quan parles de ciència, innovació, molta gent pensa tan sols en política de promoció econòmica. Aquí el canvi ha sigut espectacular, però no ens hem de centrar només en aquest. Com abordes la ciutat verda i sostenible genera projectes innovadors, que transformen la ciutat. També, la manera d’escoltar la ciutadania. Per exemple, la gent jove tenia una gran crítica perquè ningú l’escoltava. Quan parles de ciència i d’innovació, no només has de parlar de ciència i tecnologia estrictament parlant, sinó de la manera amb què et relaciones amb la població, dels projectes que impacten en la seva vida... La Ganxeta i el Bus x tu són innovacions en mobilitat. Pisos amb serveis per a la gent gran: és innovar en polítiques d’habitatge».
En matèria d’habitatge, hi ha promocions construint-se, s’han posat solars a disposició de la Generalitat, es va aprovar el protocol de compra... N’hi ha prou? «La política d’habitatge no depèn tan sols de l’administració pública. Depèn del sector privat també. Serà suficient només amb política municipal?
No. Hem de teixir estratègies entre tots. El fet de comprar habitatge de segona mà ens ha facilitat que aquest arribi molt més ràpidament a la ciutadania, perquè la nova construcció, encara que des del minut zero vam posar els ous al cistell amb els 132 pisos de Mas Iglesias, aquests arribaran el 2026. És l’únic que es pot fer? No. Hem de ser innovadors, treballar,
pensar. S’està connectat amb altres ajuntaments per, entre tots, veure què som capaços de pensar. Els 300 pisos que pot ser que surtin dels solars amb la Generalitat són un gran avenç. Són 300, més 132, més 60 de la Riera, això ja són 500 pisos públics, quan feia més de dotze anys, ja que no se’n feien».
Del sud al nord
Crítica rebuda
«Si l’oposició preferia que no executéssim els projectes iniciats, haver-nos-ho dit»
són els següents passos en la transformació de l’entorn del Carrilet?
«El primer que veurem és la modificació urbanística que s’ha de dur a terme per poder fer tota l’actuació. A la tardor l’aprovarem i, en paral·lel, a la Generalitat ja li vam enviar la carta perquè comenci a treballar en el projecte de l’estació d’autobusos, una vegada ha arribat el consens». El 2026 podrien començar les licitacions?
«No ens agrada donar timings perquè entre les modificacions urbanístiques, les licitacions, els processos d’exposició pública... Intentarem que tot això vagi avançant perquè les licitacions surtin el 2026». S’ha determinat què passarà amb els paradistes quan comencin les obres?
«No. Una de les primeres accions que vam fer com a govern municipal va ser allargar sine die la capacitat que tenen d’estar aquí. Quan tinguem els timings, que ens ho han de concretar els projectes bàsic i executiu, i depenent de quants paradistes hi hagi, decidirem les ubicacions».
S’ha deci -
dit què es farà amb la nau de l’avinguda del Carrilet?
«No. Estem treballant també en aquesta línia. Com que el mercat es queda a la ubicació actual, ja hi estem pensant i acabant de decidir què passarà amb aquest espai. Hi ha diverses propostes sobre la taula. En el pròxim any jo crec que sabrem què passarà amb la nau del Carrilet». Per al sud, es presentarà un projecte al Pla de Barris.
«El Pla de Barris demana que vagi molt més enllà de la transformació urbanística en si. No tan sols s’ha de veure totxana, sinó també transformacions en l’àmbit cultural, socioeconòmic, de participació... Òbviament, hi ha la conversió de l’entorn del Carrilet, l’Eix Astorga, la rehabilitació del barri Fortuny, però això és la totxana. Després, hi ha actuacions en l’àmbit cultural, amb el Giny; en l’àmbit socioeconòmic, amb l’IMFE Mas Carandell i les possibilitats de creixement econòmic dins dels barris, perquè intentem no tan sols que la gent es formi, sinó que hi hagi ocupació; que participi la ciutadania en la definició del model de zona sud que volem...». Què projecten a la platja de vies d’Adif?
«El primer pas és signar el protocol. A partir d’aquí, se signarà el conveni i es farà un projecte. Si no tenim el protocol, no podem fer cap dels passos posteriors. El que no s’havia aconseguit mai era aquest protocol. Ens ha de permetre, primer, asseure’ns amb Adif i dir ‘volem que això passi’, i tant el govern de la ciutat com el de l’Estat han dit que d’acord. El protocol és ‘volem fer-ho’. Segon pas, conveni: com ho fem. I tercer pas: quin és el projecte. La zona verda s’ha de fer. Només zona verda o també equipaments, o habitatge? Això és el que s’ha de començar a pensar». Quan les restriccions de la ZBE afectin els reusencs, temen que els pàrquings municipals quedin saturats?
«No creiem que quedin saturats. Els pàrquings municipals ja estan en aquests moments molt plens, perquè tenen molt bons preus. Molta gent, encara que tingui zona blanca, prefereix aparcar-hi perquè estan ben ubicats, el cotxe queda dins... També s’ha posat a disposició l’Aparca i mou-te i l’Aparca i vola, i tindrem un nou estacionament al complex Riera i més
La batllessa confia plenament que l’estació intermodal sigui una realitat, així com en la connexió de l’Aeroport amb l’alta velocitat. TvdM
«L’estació intermodal ha d’anar a Vila-seca, hi ha consens i no ens mourem d’aquí»
S’ha recuperat el consens respecte de l’estació intermodal?
«Jo crec que el consens no s’ha trencat. Hi ha persones que tenen una visió una mica diferenciada, però el consens social, econòmic i polític es manté. Tenim moltes veus que reclamen l’es-
Horitzó 2027
tació intermodal i l’Ajuntament de Reus està en aquest consens. No ens mourem d’aquí. El territori ha reclamat històricament aquesta estació».
Confien que s’acabi duent a terme?
«Tenim plena de confiança no tan sols en la intermodal,
«Tinc il·lusió per continuar transformant Reus i que sigui un referent a Europa»
Transformació
«Objectiu: 2026, posar diners perquè es faci el projecte per al carrer de la Mare Molas»
dissuasius al voltant de la ciutat».
Plantegen crear nous aparcaments municipals?
«De moment no. Tindrem dos nous aparcaments a disposició, la Riera i barri del Carme. Potser ens plantem amb 500 places públiques més els prò-
xims anys».
Què passarà amb el pàrquing de la plaça de Prim?
«Això ja està damunt la taula. Ara no ho tenim com un equipament municipal, la gestió la té un privat, però quan s’acabi la concessió, que serà aviat... De fet, fa tres mesos ja vam te-
sinó en la connexió amb l’Aeroport. Quan es va presentar la possible ampliació del Prat, ja es va dir que es vol que els aeroports de Catalunya que són referents en aquest moment, que òbviament ho és el Prat, però també Girona i Reus, estiguin connectats a l’alta velocitat.
nir una reunió per pensar què hi passarà, tenint en compte que està al bell mig de Reus». Es planteja prorrogar el contracte o se’l quedaria l’Ajuntament?
«Estem pensant diferents opcions. Se’ns van fer quatre propostes. Són opcions ben diverses».
Amb la Generalitat
Els pressupostos de la Generalitat continuen prorrogats. Com ha afectat? «No tenir pressupostos afecta qualsevol. Tenim, per exemple, l’estació d’autobusos, i
Parlament que aprovin coses. 2 milions d’euros per al Museu d’Art i Història venen d’un pressupost del Govern de l’Estat».
Està previst actuar al carrer Mare Molas?
«La primera actuació important és Doctor Ferran, però a Mare Molas és un deute històric. De moment, està pensat que s’ha d’intervenir i s’hi ha de fer un projecte. Mare Molas és: objectiu 2026, posar diners perquè es faci el projecte. En paral·lel, zones verdes en aquella zona». Continua sobre la taula la idea de pacificar el Tomb de Ravals?
«Estem treballant en pacificació a moltes zones. Tomb de Ravals està allí, però latent. No és una de les primeres opcions sobre la taula».
Hi ha famílies que no han vist amb bons ulls la nova zonificació escolar. S’ha parlat amb la Generalitat per intentar reobrir la línia d’I3 de La Vitxeta?
Han sigut declaracions del Govern de la Generalitat. Jo estic convençuda que passarà. I no tan sols es demostra el consens amb les paraules, sinó també amb què la segona fase del tramvia està dibuixada i el traçat passa per l’estació intermodal i per l’Aeroport de Reus».
s’ha de fer d’alguna manera. Entenc que podrem arribar a un acord. Tenim altres projectes a la ciutat: equipaments com la Residència ICASS, que s’hi ha de fer alguna cosa. O com arriba el tramvia. Si aquests grans projectes de transformació territorial, però també d’impacte local, no poden venir perquè no hi ha pressupostos, és un problema. Entenc la posició de l’oposició, però s’ha de tenir altura de mires, perquè quan reclames que els governs inverteixin a la teva ciutat, s’ha de reclamar també als teus representants al Congrés i el
«El que no pot ser és que hi hagi nens i nenes que no tinguin les mateixes oportunitats segons el barri. Com a govern municipal, estem al costat de totes i cadascuna de les escoles públiques. Hem batallat perquè no es tanqui cap línia i hem treballat per reduir les ràtios. Hem fet una zonificació escolar que venia a treballar contra la segregació. Que aquí hi ha marge de maniobra i de millora? Sempre. El que no pot ser és que des del 2012 no es fes cap actuació en zonificació escolar, que s’anessin tancant línies i escoles i que ningú es queixés. Amb les famílies, m’hi he reunit. Entenc la seva preocupació, entenc les seves demandes, no comparteixo la solució. Hi ha disposició de les famílies places públiques a l’entorn dels seus barris». Es tornarà a presentar com a alcaldable el 2027?
«Probablement, el 2027 em tornaré a presentar, però no ho decideix Sandra Guaita. Formo part d’una formació política que ho determina amb un procés de primàries. La meva voluntat és continuar treballant per la meva ciutat, primer, perquè me l’estimo; segon, perquè crec en el potencial brutal que té, i tercer, perquè tinc molta il·lusió per seguir endavant per transformar Reus i que continuï sent un referent, no només a Catalunya i a Espanya, sinó a Europa».
Projecció de ciutat l NAM ARQ Studio S.L. ha estat l’empresa guanyadora del concurs d’idees
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus adjudica el contracte de redacció de la renovació del contingut expositiu del Gaudí Centre a NAM ARQ Studio S.L., companyia guanyadora del concurs d’idees convocat el passat mes de desembre. El contracte s’ha adjudicat per un valor de 183.698,96 euros per definir la renovació integral de dalt a baix de l’espai museístic que preveu una inversió total superior als 3,7 MEUR. «Han passat 18 anys de l’obertura del Gaudí Centre i la voluntat del govern municipal és, amb motiu del centenari de la mort de Gaudí, rellançar el Gaudí Centre. No perquè funcioni malament, perquè funciona molt bé, sinó per fer un pas endavant», reivindica l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Es prioritzarà tenir enllestida la primera fase pel 10 de juny de 2026, amb motiu de la celebració de l’Any Gaudí, que consistirà en la renovació de la tercera planta. Pel que fa a la resta de la reforma, que suposarà la part més important de la inversió, no s’han definit els terminis. A més, encara no s’ha decidit si, en el marc de la reforma, també es renovarà la façana de l’edifici. Manel Miró, representant d’Stoa, col·laboradora de NAM ARQ Studio S.L., remarca que
la reforma té com a eixos centrals fer el Gaudí Centre més «immersiu i accessible». «Això és un museu de patrimoni immaterial, perquè el que fem és recuperar la memòria de Gaudí, de la seva vida i la seva obra. Això fa que tingui una sèrie de característiques a tenir en compte», va-
Es preveu inaugurar la primera fase de la reforma el 10 de juny de l’any vinent
Turisme l Reus Promoció inicia una nova campanya d'estiu amb l'objectiu de consolidar la ciutat com a destí cultural i modernista.
Aquesta campanya que té com a lema Tot a Reus es va presentar ahir amb un acte a la Terrassa Gaudí Centre al vespre i s’allargarà fins al 30 de setembre. «Volem continuar potenciant aquest tu-
risme que és d’alta qualitat. És un turisme familiar que ve a veure patrimoni, cultura i comerç», va defensar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Per la seva banda, la regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó, va destacar que aquesta campanya té tres eixos: millorar la rebuda dels visitants ampliant els horaris
dels equipaments culturals, incrementar les rutes i les visites i impulsar una potent campanya de comunicació segmentada. A més, la regidora opina que la ciutat encara pot créixer de manera sostenible pel que fa a nombre de visitants i té com a objectiu animar a la població a fer veure Reus com una ciutat d’estada de més d’un dia. MLB
lora Miró. Alhora, explica que l’encàrrec de l’Ajuntament és que el Gaudí Centre mostri «el vincle entre Gaudí i Reus» i defensa que cal anar més enllà: «Crec que tota aquesta idea de Reus com a bressol de Gaudí no és suficient. El que no hi ha cap dubte és que Reus és el lloc on es forja el
seu esperit creatiu, tothom sap que era un gran arquitecte, però pocs saben per què».
La proposta
Pel que fa a la proposta tècnica, des de la companyia han definit quatre eixos que tindran en compte. Aquests consisteixen en la reorganització
de l’interior i optimització del recorregut perquè sigui més instintiu, la renovació de la museografia que permeti fer un salt qualitatiu a través d’elements interactius i digitals, millorar i renovar els materials per crear una experiència sensorial més còmoda i, per acabar, reduir l’impacte ambiental amb un nou sistema d’il·luminació més sostenible i adaptat.
Per un altre costat, la proposta museogràfica mantindrà el recorregut descendent del Gaudí Centre, en què s’ascendeix a la tercera planta amb l’ascensor per després descendir. «A la planta a dalt de tot, quan surtin de l’ascensor, el que es trobaran serà un espai d’espera abans d’entrar a la sala immersiva amb una projecció integral, que tindrà una hora d’entrada i de sortida», detalla Miró. Aquesta tercera planta s’enfocarà a la dimensió global i influència internacional de Gaudí: «Aquí es descobriran les claus de per què Gaudí és considerat un geni». A més, també hi haurà una altra sala amb realitat virtual per poder conèixer persones rellevants en la vida de Gaudí i una sala amb un audiovisual on es podrà reviure el funeral de Gaudí. Aquesta tercera planta és la que es preveu tenir enllestida amb la primera fase del projecte. La segona planta tindrà com a objectiu desenvolupar temes més tècnics, per exemple, descobrir com Gaudí treballava amb el color, la llum o la geometria. Això es durà a terme a través d’elements interactius. Per acabar, la primera planta obrirà l’enfocament a la ciutat de Reus i explicarà com aquesta va evolucionar durant la vida de l’arquitecte, des del seu naixement l’any 1852 fins a la seva mort el 1926.
Educació l El centre commemora l’efemèride amb una festa amb exalumnes que evoca records
Pilar López se sorprenia. «55 anys? No en semblen tants!», pronunciava la regidora d’Educació en arribar a l’Escola Marià Fortuny. No era un dia qualsevol: era festa i celebració. El centre educatiu estava commemorant el seu 75è aniversari. Al matí, havia rebut els
infants i les seves famílies. Més tard arribaria el torn de retrobar-se amb velles cares conegudes. Desenes d’exalumnes van emocionar-se en tornar a caminar per aquells passadissos, quedant bocabadats en presenciar com ha canviat l’escola; tot evocant moments enyorats d’antuvi.
Política l El grup municipal demana un espai de seguiment amb tècnics, veïns i comerciants
El grup municipal de Junts per Reus ha presentat un paquet de mesures per reduir les afectacions de les obres de remodelació del carrer Ample, apuntant que «han generat un enorme malestar a comerços i veïns», a causa de la «mala gestió» del govern municipal.
En una moció, que defensarà en el ple municipal de demà, Junts proposa que l’Ajuntament retorni les taxes municipals corresponents a
serveis no prestats, com els guals o la recollida de residus, i que estudiï possibles compensacions a aquells negocis amb «pèrdues econòmiques justificades».
Així mateix, Junts defensa l’obertura progressiva de trams un cop estiguin finalitzats, la recerca d’alternatives d’aparcament més properes i accessibles, i l’impuls d’un estudi de viabilitat per construir un nou aparcament municipal al passeig Mata.
A més, el grup municipal demana la convocatòria de
I és que ja eren rebuts per una exposició de fotografies, el registre personal dels professors i l’orla del claustre de docents que van inaugurar el grup escolar. «Mira, la Vernis!», exclamava una antiga estudiant en reconèixer la mestra que havia tingut de petita. «També hi és l’avorrida», continuava el seu repàs. Alguns noms portaven a la memòria bons records. D’altres, retrets i renecs. La directora de l’Escola Marià Fortuny, Núria Sabaté, expressava que
havia tingut l’ocasió de retrobar-se amb «mares de nens que deuen tenir ara 18 o 20 anys i a qui feia tutoria». També exalumna, es va trobar amics d’antuvi. En un cas particular, ja són tres les generacions que han passat pel centre públic del barri. «L’àvia havia sigut la primera genració de l’escola; la filla també va vindre; i ara ve la neta», comentava.
Tocades les dues del migdia, megafonia va avisar els assistents a la festa que es reunissin a la planta bai-
Els assistents van votar entre tres logotips per renovar la imatge
xa. Era l’hora de compartir un vermut i dels parlaments. Sabaté, que l’any que ve deixarà la direcció, va agrair la presència dels exestudiants i la resta de la comunitat educativa. Era, però, l’hora de la sorpresa. «Si heu donat un tomb, heu vist que l’escola ha canviat moltíssim. L’edifici és el mateix, però el que hi passa dintre s’ha adaptat al segle XXI. I el logo continuava sent molt semblant a la nostra època», arrencava. «Volem canviar el logo de l’escola», va deixar anar. Al públic se li van presentar tres propostes. «Abans de prendre cap decisió, volem veure quina línia agrada més a la gent que estima l’escola», va expressar Sabaté. Les propostes es caracteritzaven per tenir un aire modern, apostant per la simplicitat en detriment dels dibuixos recarregats, però caracteritzant estilogràficament les inicials del pintor que dona nom a l’escola.
L’edil Pilar López va reconèixer que sempre que visita l’Escola Marià Fortuny «em sento superben acollida». Va descriure la festa de «bonica, entranyable, emotiva». «No solament per la trobada, sinó que mirem enrere; és tan interessant veure tots aquests records que portem dins nostre...», va expressar. La regidora d’Educació va descriure el centre «d’ideal», però va rememorar que, aviat, el seu aspecte s’embellirà. De forma «imminent» es remodelarà el seu pati per esdevenir un refugi climàtic renaturalitzat. El 31 de desembre del 2025 és la data límit per concloure les obres.
Imatge d’arxiu de les obres del carrer Ample. Gerard Martí
reunions informatives periòdiques amb presència de tècnics i responsables polítics, la millora de la senyalització i dels accessos provisionals, i la creació d’un espai estable de
seguiment del projecte amb participació veïnal i comercial.
En paral·lel, a la moció, Junts per Reus exigeix a l’Ajuntament que analitzi de
manera específica «la problemàtica de la circulació als carrers adjacents sense sortida alternativa» i que proposi una «solució consensuada amb els veïns».
Medi ambient l La Torre s’oposa «frontalment» a l’operació i el municipi veí els acusa «d’allargar el procés»
Álvaro Rodríguez
Prop de dues setmanes després d’aturar el transvasament de sorra de Torredembarra a Altafulla, el departament de Territori de la Generalitat ha dictat una nova sentència. Segons ha pogut saber el Diari Més, s’ha autoritzat el trasllat de 1.500 metres cúbics de sorra, vora un 10% del previst inicialment (14.692 m³). Segons els càlculs de les administracions locals, aquests treballs requeriran un centenar de camions i uns dos dies d’activitat.
L’ajornament es va produir després de constatar la presència d’un niu de corriol camanegre, espècie protegida, a la platja de la Paella. Ara, Territori ha designat a l’entitat ecologista Gepec per supervisar l’operació i la protecció d’aquesta au.
Els dos ajuntaments implicats es van reunir aquesta setmana amb tècnics del departament, així com responsables de Costes de l’Estat i de Ports de la Generalitat, per cercar «solucions consensuades». L’objectiu no es va assolir, ja que el consistori torrenc es va oposar «frontalment» al trasllat, un fet que no ho condiciona.
«No és el moment de fer cap extracció», assevera Vale Pino, alcalde de Torredembarra, tot reiterant les «afectacions» que generen uns treballs així en plena temporada alta. El batlle remarca que tot el plenari municipal, inclosa l’oposició, es va mostrar contrària al moviment.
L’alcalde considera que «no podem fer extraccions cada any», apuntant que el transvasament ha generat una llacuna a la platja de la Paella. El trasllat de sorra respon a un compromís del Port de Torredembarra, que ha de
L’apunt
L’ocell que determinarà el transvasament
El possible trasllat de sorra de Torredembarra a Altafulla estarà condicionat per la nidificació del corriol camanegra, supervisada pel Gepec. Xavier Pedro, tècnic de l’entitat, afirma que és «impossible» garantir la seguretat d’aquesta espècie durant l’època reproductiva. A més de la parella que ha nidificat a la Paella, hi ha altres dos a la platja dels Muntanyans (entre els dos municipis) i al Vinyet (extrem sud d’Altafulla). Altres temporades s’han vist més nidificacions. Pedro assenyala que el moviment dels camions pot esclafar els polls, que tarden un mes a poder volar. Durant els vols de Sant Joan s’espera un segon període de posta, així que fins a l’agost no estarà garantida la seguretat de l’animal. Des del Gepec consideren que la Generalitat ha de ser «responsable» de la protecció d’aquest ocell. A més apunten que les extraccions de sorra només funcionen com «pegats» i demanen «desconstruir els espigons» per podar fi a aquestes dinàmiques.
Les xifres
14.692
Metres cúbics de sorra
Són els que estava previst extreure de Torredembarra el 9 de juny.
1.500
Metres cúbics de sorra
Són els que finalment ha autoritzat el departament de Territori de la Generalitat.
El Gepec, entitat que vetlla pel corriol camanegre, supervisarà l’operació
compensar les afectacions de l’espigó. Pino demana que els transvasaments responguin «a criteris tècnics i no contractuals» i alerta que les extraccions poden tenir «conseqüències dramàtiques» al seu municipi.
Allargar el procés Des de l’altre costat de la Punta de la Galera, la versió dels fets és diferent. Alba Muntadas, coalcaldesa d’Altafulla, lamenta «haver arribat a aquest extrem» i acusa el consistori veí d’haver propiciat un «allargament» del procés. L’edil considera que l’operació es podria haver fet «entre l’abril i el maig» quan ja hi havia negociacions en marxa. Muntadas considera que la redimensió del transvasament és «adequada» en criteris ecològics i econòmics. En paral·lel, l’Ajuntament d’Altafulla ha iniciat un «moviment intern de sorra» dels extrems al centre de la seva platja. Si l’autorització del departament els hi arriba en els dies vinents, demanaran l’aportació de Torredembarra, però abans avaluaran els resultats de la seva operació. La data del trasllat continua sent una incògnita. El Port de Torredembarra és qui ho haurà de determinar amb el vistiplau del Gepec i de Ports de la Generalitat.
l’estiu dels 30 anys amb noves experiències
Oci l PortAventura World enceta una temporada d’estiu inoblidable coincidint amb el seu 30è aniversari. El resort amplia horaris fins a les 23.30 hores i estrena una versió renovada de l’espectacle FiestAventura, amb més de 300 drons, foc, aigua i música al cel del Mediterrània. A PortAventura Park, les atraccions clàssiques i la novetat El Di-
ablo Neo amb realitat mixta prometen emocions úniques, mentre que el Caribe Aquatic Park ofereix un paradís d’aigua, tobogans i vegetació. També destaca l’oferta hotelera amb deu establiments temàtics, incloent-hi el nou Ponient Marinada, que combina oci, sol, comoditat i descans al parc temàtic de referència de la Costa Daurada. Redacció
Benestar l Amb aire condicionat i punts d’aigua, funcionaran des del 2 de juliol
Redacció
L’Ajuntament de Cambrils torna a posar a disposició de la ciutadania una xarxa de 12 refugis climàtics per fer front a les altes temperatures de l’estiu. Es tracta d’equipaments municipals climatitzats, senyalitzats i accessibles, destinats especialment a persones vulnerables com la gent gran, nadons, persones amb malalties cròniques o amb pocs recursos. Aquests espais estaran oberts al llarg de tota la setmana, en horaris diversos segons l’equipament, i oferiran com a mínim aire condicionat, seients, lavabo i punt d’aigua per garantir el confort en situacions de calor extrema.
Entre els espais disponibles hi ha l’Ateneu Juvenil (de dilluns a dijous de 7.30 a 21 h i divendres fins les 20 h), la Biblioteca, els centres cívics Les
Basses i Vilafortuny, el Centre Cultural, el Casal de la Gent Gran, l’Ajuntament, Forn de Tallero, Benestar Social, Aparcam, La Torre del Llimó i el Patronat de Turisme, que obrirà també durant els caps de setmana. L’horari detallat de cada refugi es pot consultar en línia —en aquest enllaç https://goo.su/Sdug2D — i està indicat també físicament a cada espai habilitat amb cartells informatius visibles.
Estan especialment destinats a la gent gran i a les persones vulnerables
A més, s’ha actualitzat el mapa digital de refugis i fonts d’aigua potable del municipi. A banda dels espais interiors, Cambrils també compta amb zones verdes amb ombra i fonts com el Parc del Pinaret o el del Pescador, que poden ajudar a refrescar-se de manera natural durant els dies més calorosos.
Tot i això, es recorda que aquests espais no són per atendre emergències mèdiques i recomana seguir les mesures d’autoprotecció com hidratar-se sovint, evitar les hores de més sol, fer àpats lleugers, vestir roba fresca i mantenir la llar ventilada.
Ciència l Acadèmics de tot el món debaten sobre el turisme i els seus efectes en l’habitatge o la mobilitat
Álvaro Rodríguez
Vila-seca ha estat escollida aquest any com la seu del congrés internacional ATLAS, un dels més prestigiosos del món en la recerca turística. Ahir es va celebrar la sessió inaugural, dedicada a la mobilitat d’aquest sector i els nous fluxos que es generen. Sobre la taula també es posaran qües-
Clou el curs de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de la URV
Educació l El Castell de Vila-seca va acollir dimarts, la cloenda del curs de l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran de la URV que ha comptat amb un total de 115 alumnes. A banda de les 36 conferències que s’han dut a terme, també tenen lloc les sortides de caire social i cultural. Redacció/Cedida
tions com el decreixement, l’impacte social del turisme i les seves afectacions amb la crisi de l’habitatge. La ponència principal de la primera jornada va ser a càrrec del professor Scott Cohen, autoritat reconeguda en l’estudi de mobilitats vinculades a l’estil de vida. Cohen remarca que la Costa Daurada viu encara «un turisme de mas-
ses», especialment basat en els parcs temàtics. L’acadèmic considera que els nous moviments com els «nòmades digitals» poden suposar una oportunitat pel territori, però també posar en risc algunes qüestions de la vida social a la demarcació.
El cas de Vila-seca, així com la resta de la Costa Daurada, serà exposat durant aquests
dies amb acadèmics de tot el món, per tal de buscar solucions compartides envers els canvis als quals està sotmès el turisme. Aaron Gutiérrez, director del Departament de Geografia de la URV i un dels organitzadors de l’acte, expressa que el congrés «situa Vila-seca com un cas d’estudi rellevant».
Alguns dels temes locals
que es donen a conèixer són la renaturalització del passeig marítim, les regulacions en marxa dels habitatges d’ús turístic o l’ús del transport públic per part dels visitants, el qual és «molt elevat» a la Costa Daurada. «Vila-seca és un bon exemple dels canvis que es viuen globalment», apunta Gutiérrez.
En aquesta línia, l’acadè-
Vila-seca va servir com a «cas d’estudi» d’un fenomen que afecta tot el món
mic assegura que «el turisme és un fenomen global que necessita respostes polítiques locals». Gutiérrez demana que, davant els canvis actuals, és necessari «posar el turisme com un element nuclear en les polítiques públiques».
Creixement infinit
Salvador Anton, investigador principal del GRATET i també organitzador del congrés, apunta a «una gran paradoxa» en el mercat actual, ja que «la demanda sembla créixer de manera infinita», mentre que les destinacions no donant l’abast per cobrir-la.
Aquesta situació obliga a «posar límits», segons relata l’acadèmic.
Anton explica que aquest congrés té l’objectiu «d’intentar entendre que està passant» amb el turisme, tot entenent que «és un sector complex».
La trobada té com a eix vertebrador les «transformacions», socials, ambientals i econòmiques que es viuen en el turisme. Anton explica que no hi ha «receptes màgiques» per donar resposta a aquests canvis i que les solucions «depenen de la destinació».
Anton considera que la població i les administracions públiques de la Costa Daurada estan «preparades per assumir els canvis que ha de viure el sector», tot i que la incertesa d’aquests pot generar recels.
En qualsevol cas, l’investigador aposta pel «coneixement» per trobar les solucions òptimes als reptes del turisme del futur.
Vila-seca licitarà aquest any la construcció de cinc nous parcs d’esbarjo canins
Urbanisme l La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Vila-seca del passat 2 de juny, va aprovar diversos acords rellevants destinats a la millora i adequació d’espais públics i la preservació del patrimoni local. Entre els acords adoptats destaca l’adequació de cinc parcs d’esbarjo canins. En aquest sentit, s’ha aprovat inicialment el projecte
executiu per a l’adequació de cinc parcs d’esbarjo canins als nuclis urbans de Vila-seca, la Pineda i la Plana. Aquest projecte té com a objectiu fomentar la convivència i el benestar animal, tot proporcionant espais segurs i adaptats per als gossos. L’Ajuntament té previst licitar aquest projecte després de l’estiu per tal que puguin quedar adjudicades abans d’acabar l’any.
Les ubicacions concretes dels nous parcs seran les següents: a Vila-seca s’ubicaran al passatge de l’Abat Aureli M. Escarré, al parc de la Canaleta i al parc d’Austràlia; a la Plana se situarà al costat del Complex Esportiu i a la Pineda, al Parc dels Prats.
També es va aprovar la rehabilitació del niu d’ametralladora a la platja del Racó de la Pineda. Redacció
Societat l Els serveis d’emergència incideixen en la importància de no fugir sense rutes segures i en les franges de protecció
Eloi Tost / ACN
Bombers, Agents Rurals i Protecció Civil duen a terme arreu del país xerrades a residents en urbanitzacions o construccions aïllades en medi natural per formar-los sobre com actuar en cas d’incendi i què cal fer per prevenir l’afectació a les llars. Les realitzen especialment ara, a les portes de l’estiu, amb la voluntat de conscienciar sobre la necessitat d’establir franges de protecció a l’entorn dels nuclis habitats per evitar els salts de les flames i en el confinament en cas que el foc arribi a la porta de casa. L’evacuació es recomana si està
indicada per les autoritats i si hi ha una via d’escapament segura. Paral·lelament, s’han editat mig milió de fulletons informatius amb consells per evitar l’efecte de les flames. Una d’aquestes xerrades s’ha fet aquest dimecres al Catllar, on hi han assistit una desena de veïns de les nombroses urbanitzacions que té el municipi. «A nivell de prevenció és molt important conscienciar la gent que viu en zones forestals o properes, i que sàpiguen els riscos que hi ha associats. Els incendis han canviat; són més ràpids i violents i entren amb més facilitat en una zona
urbanoforestal», ha apuntat Josep Lluís Garcia, responsable dels GRAF a Tarragona. De la prevenció se n’encarreguen principalment Protecció Civil i els Agents Rurals. Andreu Montblanc, sotsinspector del cos d’Agents Rurals de l’àrea regional de Tarragona, ha apuntat que estan centrats «en la importància de les franges de protecció de 25 metres d’amplada i la neteja de parcel·les interiors». Montblanc ha destacat que aquesta neteja s’ha de fer abans de l’estiu, si bé amb el canvi climàtic «s’ha de tenir en perfecte estat de conservació durant
El Vendrell dona la benvinguda a l’estiu i a la temporada
El programa uneix els productes de km0 amb la natura i el lleure
Redacció
Després de ser renovada a fons en l’edició de l’any passat, la façana marítima del Vendrell celebra aquest cap de setmana la fira Turismar, un certamen destinat a encetar la temporada turística i a promoure l’activitat econòmica, turística i social del municipi. El programa arrenca demà divendres i s’allargarà durant tot el cap de setmana, amb la plaça dels Germans Trillas de Coma-ruga com a epicentre.
Amb l’objectiu de promoure les activitats i els productes de km0, es podrà gaudir d’una programació de tastos i maridatges de restauradors i productors del territori. D’altra banda, hi ha programades activitats esportives, amb la presentació de les noves instal·lacions de vòlei platja, i de conscienciació mediambiental. En el vessant festiu, es podrà gaudir de
«Els incendis han canviat: són més violents», adverteixen des del GRAF
hi ha una normativa que ells s’encarreguen de fer complir, tot prioritzant la pedagogia i informant els ajuntaments i propietaris.
tot l’any» perquè el risc d’incendi sempre és present. El sotsinspector ha remarcat que
En aquest sentit, l’alcalde del Catllar, Xavier Canadell, ha volgut destacar que cada any fan neteges a les franges perimetrals. «És una de les
responsabilitats de les urbanitzacions però les assumeix l’ajuntament amb l’ajut de subvencions per garantir que s’estan fent», ha manifestat. Si malgrat tota la prevenció s’acaba produint l’incendi, caldrà que els afectats segueixin les indicacions de les autoritats.
concerts i actuacions musicals de diferents estils per arrencar amb bon ritme els primers dies d’estiu. Durant la inauguració es farà l’hissada de la Bandera Blava per la qualitat, gestió ambiental i serveis de les platges del Vendrell: Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs, i, a més, aquest any, s’hi sumarà la certificació Ecomed pel compromís envers la protecció i recuperació de la biodiversitat marina.
Cultura l L’humorista Peyu oferirà l’espectacle ‘La niña bonita’ el dia de Sant Joan a les 20 hores al Casal Cultural
Redacció
La Pobla de Mafumet enceta els últims dies de la seva Festa Major de Sant Joan amb propostes destacades per a totes les edats. Després d’un primer cap de setmana intens, el municipi es prepara per viure la recta final de la celebració amb una quarantena llarga d’activitats fins al 24 de juny. El pròxim dissabte 21 de juny tindrà lloc una etapa de
la 62a Volta ciclista a la província de Tarragona, amb sortida i arribada a l’avinguda Mina de Madró. La jornada oferirà també un tardeig familiar amb food trucks, mercat tradicional i el DJ Ian Tules. Al vespre, el correfoc infantil de Sant Joan omplirà de foc el centre del poble i, a la nit, se celebrarà la Gran Nit dels 80, amb tribut a Mecano, disco mòbil amb DJ Enka i la
primera sessió del chill out Diumenge 22 continuarà l’ambient musical amb vermut electrònic als jardins de les Moreres, on se servirà la tradicional mafulina. A la tarda, la festa seguirà amb espectacle infantil, berenar i festa de l’escuma.
El dilluns 23, la jornada arrencarà amb la projecció de Mufasa: el Rey León i el concert de Festa Major amb
Societat l El Morell va celebrar el darrer dissabte la Diada de l’Esport, una jornada plena d’activitats i germanor per tancar la temporada esportiva. Al matí, el passatge de l’Esport es va omplir de propostes lúdiques per a totes les edats. «La resposta va ser, una vegada més, fantàstica!», va valorar la regidora Mònica Casas. Al vespre, més de 600 persones van participar en l’11è Sopar de l’Esport, on es van reconèixer esportistes i entitats locals per la seva tasca durant l’any. Una gran festa que serví per posar l’esport al centre del municipi. Redacció/Aj. Morell
Enocultura l Castell d’Or s’ha consolidat com una de les propostes més reconegudes de la primera gala dels Premis Vinari 2025, celebrada al Celler Cooperatiu de Rubí. El grup, que representa 16 cellers cooperatius d’arreu de Catalunya, ha obtingut dues medalles de Gran Or i dues de Plata, reafirmant el seu prestigi en el panorama vitivi-
nícola. Els guardons inclouen Gran Or per al Vi Negre Trepat (DO Conca de Barberà) i el Cava Brut (DO Cava), així com Plata per al Brut Orgànic i el Cava Brut Nature. Tots els premis s’atorguen mitjançant tastos d’un jurat professional. Jordi Amell, CEO de Castell d’Or, va destacar la importància del reconeixement: «Rebre aquests Vinaris és un reforç
l’Orquestra Meravella. A les 23 h s’encendrà la tradicional foguera de Sant Joan i tres espais festius oferiran ball amb l’Orquestra Atalaia, chill out i
La Canonja acollirà el dia 28 el concert ‘Reflexes’
Cultura l El Teatre Orfeó Canongí acollirà el dissabte 28 de juny a les 20.30 hores el concert Reflexes, un projecte de música de cambra dels artistes Daniel Ruiz (piano) i Oriol Estivill (clarinet), que tenen tots dos arrels canongines. Amb trajectòria internacional i docent, el duet presenta peces del seu primer disc. Les entrades costen 8 euros i es poden comprar al web Codetickets, al Castell de Masricart o a la taquilla del teatre una hora abans del concert, si en queden. Redacció/Aj. Canonja
disco mòbil.
El dimarts 24, la diada de Sant Joan començarà amb missa i aperitiu popular amenitzat per la Cobla Reus. A la
tarda arribarà l’espectacle La niña bonita de l’humorista Peyu (20 h, Casal Cultural), amb premi especial per a un dels assistents.
important per continuar apostant per un model cooperatiu, arrelat al territori i compromès amb la qualitat.» Aquest acte forma part de la primera fase dels Premis Vinari, dedicada als vins joves. La gran gala final tindrà lloc l’octubre a Vilafranca del Penedès, on es revelarà el Millor Vi i Millor Escumós de Catalunya. Redacció
Imatge dels responsables dels
premiats
Pàdel l El primer serà el Premier P1 a l’Anella del 27 de juliol al 3 d’agost i, a l’octubre, el FIB Junior World Cup a la capital del Baix Camp
Redacció
Tarragona i Reus es convertiran en el gran aparador internacional del pàdel celebrant dos esdeveniments de primer nivell que situaran el territori al centre del mapa esportiu global: el Costa Daurada Tarragona Premier Padel P1 i la FIP Junior World Cup Costa Daurada Reus. El primer serà el 27 de juliol al 3 d’agost, el Palau d’Esports Catalunya de l’Anella Mediterrània de Tarragona serà l’escenari del tercer P1 de la temporada a Espanya i el sisè torneig Premier Padel de l’any al territori. Més endavant, del 28 de setembre al 4 d’octubre, Reus acollirà la gran cita mundial del pàdel formatiu, que reunirà seleccions juvenils de tots els continents, al Pavelló Olímpic Municipal, el Club Tennis Reus Monterols i l’Aurial Pàdel Mas Sedó.
La prova que tindrà lloc al Palau d’Esports Catalunya promet reunir les grans figures del circuit mundial. La principal al territori és la reusenca Ari Sánchez. L’atleta, de la mà de Paula Josemaría, estan en constant disputa amb Gemma Triay i Delfi Brea per la primera posició al rànquing mundial i, durant aquesta temporada, s’han alternat victòries i derrotes
El Golf Costa
Daurada recapta
2.200 euros contra el càncer
Pàdel l El Golf Costa
Daurada va celebrar amb èxit el Torneig Contra el Càncer Memorial Jou. L'acte va reunir 120 jugadors i ha recaptat un total de 2.200 euros que es donaran a l'Associació Contra el Càncer. El torneig també va ser un homenatge a Jose Manuel Marcos, jugador del club. Redacció/Cedida
La reusenca Ari Sánchez serà una de les estrelles en passar per l’Anella
oferint partits d’alt nivell i molta igualtat. A més, també s’espera d’altres referents
com Arturo Coello, Agustín Tapia, Fede Chingotto, Ale Galán, Juan Lebrón i Franco Stupaczuk. De fet, el Premier P1 és un torneig d’alt nivell en el circuit, només superat per un Major i essencial per acumular punts al rànquing. Des de l’organització s’espera que atraurà milers d’especta-
dors, tal i com va passar amb les aturades del World Padel Tour a Reus fa uns anys. Les entrades es podran adquirir des d’avui a les 12 hores a través de www.tarragonapremierpadel.com
El conseller d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler, va apuntar que
«aquest esdeveniment reafirma l’aposta per acollir cites esportives de primer nivell en un marc únic com el que ofereix l’Anella Mediterrània».
D’altra banda, Reus també es vestirà de gala per rebre els i les joves talents del futur, essent la FIP Junior World Cup Costa Daurada Reus no
només una competició de màxim nivell, sinó també un espai d’aprenentatge, intercanvi i convivència entre les generacions futures del pàdel internacional. El conseller d’Esports de l’Ajuntament de Reus, Enrique Martín, que «impacte econòmic, social i esportiu suposarà un nou impuls per a la capitalitat esportiva de Reus».
Els dos esdeveniments, impulsats pel suport institucional de la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Esports, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona, l’Ajuntament de Reus i Octagon Spain (empresa promotora d’ambdues proves). Des del Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya es destaca que «l’objectiu és descentralitzar les grans competicions i garantir que el seu impacte positiu arribi a tot el territori, posant èmfasi en criteris de retorn econòmic, sostenibilitat i beneficis socials per a les comunitats locals». El conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez va destacar que «aquest és un exemple més de com des del Departament d’Esports impulsem l’organització i la promoció de grans esdeveniments esportius de rellevància al territori català».
BTT l El Bikepark Costa Daurada va estar present al Campionat de Catalunya de BTT celebrat a Fornells de la Selva el passat dissabte. En total va participar amb una desena de ciclistes que van sumar experiència a la competició. Redacció/Cedida El Bikepark, present al Campionat català
Futbol l El segon capità del Nàstic parla al Diari Més sobre la final de l’equip a Zubieta, de com ha de sortir l’equip per assolir el miracle de l’ascens i agraeix el paper que ha tingut l’afició a l’hora d’aixecar la moral
Arnau Montreal Quesada
Què va passar en el partit al Nou Estadi?
«Penso que vam entrar bé al duel amb alguna arribada, però és cert que el primer gol ens agafa per sorpresa. Al final els tres gols són més imprecisions nostres que encerts del rival, així que no ha sigut que el rival ens ha donat un repàs i que no hem pogut fer res en tot el partit. Amb el gol de Pablo tots teníem la sensació que el 2-2 arribaria i vam tenir oportunitats, però al final va arribar l’1-3, que va ser un cop dur».
Com va veure el vestuari en acabar el partit?
«Tothom estava molt tocat pel resultat. Amb tot, el mateix
diumenge que vam entrenar els missatges dins del vestuari ja eren positius. Volem aquesta remuntada i la farem possible. Estem convençuts. Penso que aquesta és la mentalitat que necessitem i que després passi el que hagi de passar». Va ser el primer que va alçar la veu per les xarxes quan el cop estava molt present.
«Sí. No vaig tenir la sort de poder participar en el verd durant el partit, així que el mínim que podia fer era animar a la gent i també als meus companys. Penso que el missatge és oportú perquè és la veritat i és el que penso. Som el Nàstic, som un gran club amb una gran afició. Des-
prés del pal de l’any passat i de rebre un 1-3 a l’anada, en qualsevol altre equip ningú faria aquest desplaçament.
En el nostre cas no. Fins i tot sé que molta gent anirà sense entrada al camp. Si ho podem aconseguir serà en gran part pel seu suport».
Els aficionats del Nàstic ja parlen de l’anomenat miracle de Zubieta. S’ha contagiat el vestuari d’aquesta arenga a les xarxes socials?
«Sí. Des del diumenge ja van ser així i ara, amb els pas dels dies, continuen arribant i això ens ha donat forces. Nosaltres tenim clar que en aquesta final anirem a mort. Anirem a deixar-nos a pell, passi el que passi. No hi ha marge per a
cap error més, el vestuari té moltes ganes i després que passi el que passi, però el que hi haurà segur és intensitat i ganes. Ho asseguro».
Com ha de sortir l’equip a Zubieta?
«Hem d’anar pel partit des del primer moment, però sense tornar-se boig. No podem fer un joc inconscient, perquè acabaríem rebent un gol aviat. Hem de tenir clar que no podem cometre més errors a la rereguarda i després molt solvent en atac».
Cada gol és important a nivell psicològic?
«Sí. L’ideal seria fer un gol aviat a la primera part, seria tot un avís de les nostres intencions. Llavors, si comencem
«Diumenge vull sortir al verd a morir lluitant per l’ascens que l’afició es mereix» És personal
la segona part forts i anotem el segon els fiques la por en el cos. Seria forçar la pròrroga i, fins i tot, l’amenaça del tercer i no arribar al temps extra.
Al final ells saben que som el Nàstic, que som un equip amb molta pólvora i s’ha de jugar també amb aquest aspecte emocional». Després d’acabar el partit al Nou Estadi els jugadors de la Real Sociedad B celebraven com si haguessin assolit l’ascens. Això motiva a
la plantilla?
«La veritat és que sí. Personalment, mai m’agrada menysprear un rival dient que és fàcil, perquè això se’t pot girar en contra. Tant de bo aquesta celebració se’ls acabi tornant».
En la teva carrera ha viscut gestes similars?
«Em ve al cap l’ascens amb el Sabadell. Potser no va ser tant, però jugàvem contra l’Eibar i en el partit a la Nova Creu Alta vam empatar a zero, però ens mereixíem haver perdut per dos o tres gols. Vam sortir amb la sensació que, si a casa vam poder perdre, allà seria gairebé impossible. Llavors vam aconseguir marcar aviat, però ens van empatar abans del descans. El pensament general era que ens remuntarien, però vam aguantar. Penso que són situacions en les quals, per molt que dubtis, s’ha de creure fins al final perquè en el futbol tot pot passar».
Contra el Real Murcia ja semblava una gesta difícil, aquesta ho és més. Serveix l’experiència de la primera eliminatòria?
«Sí, perquè és un exemple més del que ha sigut aquesta temporada. Ens hem aixecat sempre de tots els cops. Fa setmanes ningú diria que estaríem aquí a la final del play-off i hi som. Tampoc que guanyaríem a Murcia contra 30.000 espectadors, però ho vam fer possible». Quin missatge li envia a l’afició?
«Primer que moltes gràcies. No són temps fàcils i el desplaçament no és fàcil. Que hi vagi gent que ni té entrada, després d’una temporada difícil i un resultat advers és d’admirar. Després els vull assegurar que ho donarem tot. Passi el que passi, siguin 90 minuts o 120, ho donarem tot perquè aconsegueixin l’ascens que mereixen». Va tenir un estiu incert i ha passat una temporada dura. A nivell personal, com viu aquest moment després de tot?
«Ara m’ha tocat un rol d’ajudar des de fora, però la veritat és que m’agradaria participar més sobre la gespa. Em veig bé i sé que puc aportar molt. Diumenge vull lluitar a la gespa perquè el Nàstic sigui a Segona, perquè l’afició s’ho mereix».
El Miracle de Zubieta. Aquesta és l’última arenga dels nastiquers a través de les xarxes socials que ha acabat ressonant a la plantilla. Un últim acte de fe per assolir una remuntada impossible i celebrar l’ascens a Segona Divisió. Després del cop dur que va ser l’1-3, la necessitat de guanyar per tres gols al segon millor local de la categoria en el seu camp és una gesta impossible. Però encara falten noranta minuts. Fins i tot cent vint. I els nastiquers ja s’encomanen a l’esperança per donar suport al seu equip fins al final El passat diumenge, amb la ferida encara recent, el segon capità del Nàstic va alçar la veu a través de la xarxa social X, amb un missatge simple: «no us oblideu que som el Gimnàstic de Tarragona». Una frase que semblava un crit al cel, un recordatori per als mateixos jugadors de la plantilla i tothom present. Entre retrets justificats i pessimisme, una resposta va acabar calant: «No tenim altra opció que confiar». Poc a poc, el Miracle de Zubieta va començar a contagiar-se entre els nastiquers actius a les xarxes, i els jugadors es van anar afegint. El capità Joan Oriol va ser el següent en alçar la veu a través d’Instagram: «Hem arribat fins aquí caminant junts, patint, creient, somiant. Si hem arribat tan lluny... perquè no podem fer l’últim pas?». El tècnic del Nàstic de Tarragona, Luis César, també es va expressar a les xarxes socials amb un missatge que resava «sense risc, no hi ha història». Llavors, les respostes ja havien canviat de tendència. Entre els suggeriments a l’onze inicial es colaven els «feu història», «fins al final», «que estem orgullosos», «però, i si sí?». Poc a poc, aquestes petites espurnes es van anar contagiant a la resta de jugadors de la plantilla, que també es van afegir dient la seva, com Álex Jiménez amb un «mai deixeu de creure» i també Víctor Narro, respostejant el text de la seva parella que destacava que «si alguna cosa he après aquest any és que l’equip no es rendeix mai. Toca donar-ho tot des del mateix segon que trepitgeu la gespa».
Després del pal contra el Málaga l’any passat, arrossegant també la desfeta a Vigo i després també la destitució de Dani Vidal en un moment delicat, l’afició, hagi cregut, cregui realment o no, s’ha bolcat en l’equip en aquest últim acte de fe. Si una cosa s’ha demostrat, any
Futbol l Els nastiquers van encetar a ‘X’ un últim acte de fe que els jugadors del Nàstic han acompanyat
rere any, és que la massa social del Nàstic està creixent i unida a la plantilla gràcies també a les xarxes socials. Els mateixos que van crear la Vidalneta, enguany creen el miracle, perquè el sentiment no ha canviat.
Molts van estar presents al Nou Estadi, molts van sortir desencisats amb el resultat, el joc o el rendiment. Però des de les goles de cada nastiquer estan assegurats aquest diumenge els crits d’ànim i l’espe-
Els diferents representants durant la presentació.
La 62a edició de la Volta a la Província de Tarragona torna aquest divendres
Ciclisme l Arrencarà a Tarragona i culminarà en la tercera etapa amb sortida i arribada a Reus
Redacció
La 62a edició de la Volta Internacional a la Província de Tarragona torna aquest cap de setmana amb tres etapes. En la primera etapa es busca tornar als inicis de la Volta, on William Tarin va organitzar la Copa Gran Hotel Continental, una cita que va néixer el 1908. Es faran 91,5 km en el que suposa el retorn de la competició a la ciutat de Tarragona, a través d’aquest barri. La Pobla de Mafumet acollirà la segona jornada al bell mig del Camp de Tarragona, amb 89,50 km amb
dos tipus de recorregut amb 4 passos per meta i el final de cursa. Un any més Reus acollirà l’última etapa, sempre de la mà amb la Volta Tarragona. 90 km amb el Mercat Central com a l’epicentre de la sortida i arribada de la Volta.
La proposta, que suma uns 280 km totals, és puntuable per la Copa Catalana Master i és organitzada pel Club Ciclista Esportiu PromoEvents. El regidor d’Esports de Reus, Enrique Martín, va destacar que «un any més ens sentim orgullosos d’obrir les portes als esportistes de la prova».
El CN Tàrraco triomfa al territorial
Afició
De la Vidalneta al Miracle, una unió que no ha deixat sol a l’equip en cap moment
rança en el miracle; ara, diumenge, serà l’equip l’encarregat de fer-ho realitat sobre la gespa. O, com a mínim, morir intentant-ho perquè l’afició, que ha donat suport a l’equip passi el que passi, se senti orgullosa amb els seus jugadors. Ara és el moment de creure i, quan tot acabi, passi el que passi, serà quan arribi el moment dels judicis i les valoracions.
Natació l Els més joves del CN Tàrraco van triomfar a la Final Territorial celebrat al CN Reus Ploms. L'equip d'onze nedadors va sumar vuit diplomes, una medalla de plata i un bronze en categories prebenjamí i benjamí. Redacció/Cedida
Política l Feijóo el titlla de liderar una «manada corrupta» i Rufián li exigeix que juri que el PSOE no té una Gürtel
Agències
Pedro Sánchez va assegurar aquest dimecres al Congrés dels Diputats que l’únic «avançament» que s’ha de preveure és el de les sentències dels casos que afecten el PP. En una sessió de control marcada per l’esclat de tensions arran del cas Cerdán, el president del govern espanyol va replicar les acusacions d’Alberto Núñez Feijóo, que el va acusar de liderar una «manada corrupta», i va oferir als socis del PSOE —PNB, ERC i Junts— una moció de censura. «Només em falten quatre vots», va advertir. Sánchez va contraatacar recordant els casos a Madrid, Andalusia, Galícia i València, i va afirmar que «el PP és una enciclopèdia de corrupció per capítols autonòmics».
El debat va degenerar en cridòria. Diputats populars van cridar «dimissió», mentre els socialistes es van posar dempeus a aplaudir. La presidenta del Congrés, Francina Armengol, va demanar calma i va reclamar a Feijóo que posés ordre. Alhora, Santiago Abascal (Vox) va abandonar l’hemicicle titllant Sánchez d’«indecent», i el va acusar de mantenir-se al poder amb un «acord entre clans corruptes».
Els aliats del govern també van mostrar distanciament. El ministre de Cultura i portaveu
de Sumar, Ernest Urtasun, va reclamar explicacions «el més aviat possible» i va avisar que cal «contundència» contra la corrupció, així com recuperar l’agenda social.
En la mateixa línia, l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va advertir que Sumar podria sortir de l’executiu espanyol
Sumar i Bildu reclamen accions «contundents» contra la corrupció
Guerra l Rússia alerta que l’acció dels EUA desestabilitzaria tota la regió
Agències Israel ha intensificat els atacs contra infraestructures nuclears i militars a l’Iran mentre incrementa la pressió sobre el líder suprem iranià, Ali Jameneí. Les forces israelianes han bombardejat una vintena d’instal·lacions, inclosa una
planta de centrifugadores a Karaj, propera a Teheran. També s’han destruït cinc helicòpters de combat i diverses fàbriques de míssils. Segons l’OIEA, dos centres vinculats a la fabricació de peces nuclears han estat afectats. Jameneí ha advertit que una intervenció militar directa dels EUA tindria conse-
qüències «irreparables». Tot i això, Donald Trump ha afirmat que sap on s’amaga Jameneí i que és «un blanc fàcil», però que «per ara» no el mataran. El president nord-americà ha reclamat la «rendició incondicional» de l’Iran, mentre desplega més avions de combat a la regió. Rússia, per la seva
si Sánchez no pren decisions «més contundents». Va qualificar la situació de «gravíssima» i va acusar el president del govern de mantenir una actitud «xulesca». Tot i no demanar eleccions anticipades per pragmatisme, va reclamar al PSOE que actuï amb més valentia i deixi de frenar mesures
banda, ha advertit que una acció directa dels EUA desestabilitzaria tota la zona i ha proposat una mediació rebutjada per Israel. Els atacs israelians han causat més de 220 morts a l’Iran, mentre que Teheran ha respost amb el llançament de més de 370 míssils i centenars de drons, provocant 24 morts i més de 500 ferits a Israel. Alhora, els EUA han desplegat avions cisterna a les bases de Rota i Morón —situades a Cadis i Sevilla, respectivament— fet que ha generat preguntes al Congrés espanyol sobre l’ús d’aquestes instal·lacions.
per vida i multes milionàries. Segons Rufián, el president estava «tocat», però va insistir que cal aprofitar el temps per avançar en qüestions socials com l’habitatge. En seu parlamentària, Rufián va reclamar a Sánchez que juri que el cas Cerdán «no és la Gürtel del PSOE». «L’esquerra no pot robar», va dir, i va criticar que el president faci «de l’anècdota una categoria».
Sánchez, visiblement alterat, va respondre que «l’esquerra no és corrupta i no roba», i va defensar l’acció del seu govern en matèria de transformacions socials i convivència. Tot i això, Rufián va expressar la seva decepció: «Li falta gent normal al seu voltant», va dir, i va advertir que aïllar-se a la Moncloa és «un mal negoci». També va subratllar que no vol ser còmplice d’una situació que li sembla «inacceptable» i va recordar que «quan entrin els corruptes prèmium, ens n’anirem tots a norris».
Altres socis també van demanar explicacions. El PNB va expressar la seva «preocupació» i va instar Sánchez a comparèixer abans del 9 de juliol. «No mercadejarem amb aquests fets tan greus», va dir Maribel Vaquero. EH Bildu, per la seva banda, va exigir «propostes concretes i efectives» per una regeneració democràtica i va reclamar aprofitar la crisi com a oportunitat per a una reforma institucional.
en àmbits com l’habitatge.
Rufián exigeix compromís ferm contra la corrupció
Des d’ERC, Gabriel Rufián va revelar que, en la reunió amb Sánchez, aquest es va comprometre a impulsar canvis al Codi Penal per perseguir els corruptors amb sancions de
L’escena parlamentària es va convertir en un autèntic caos, amb crits, gestos sarcàstics i amenaces d’expulsió per part de la presidenta Armengol. Ni tan sols les preguntes alienes al cas, com les referents a la pesca, van evitar la sensació que el Congrés viu immers en una tempesta política de gran magnitud.
k Tribuna k
Entre les estacions d’alta velocitat que presten servei de mitja distància dins Catalunya, la de Camp de Tarragona és la segona en volum de viatgers, només superada per la de Barcelona-Sants. Tot i això, la seva connectivitat continua sent insuficient. Per aquest motiu, el Parlament ha aprovat una moció que insta la Generalitat i l’Estat a millorar els accessos i serveis vinculats a la infraestructura. Malgrat la titularitat estatal, com els serveis AVANT de mitja distància per la via d’alta velocitat, la responsabilitat de garantir la mobilitat per arribar-hi recau tant en l’Estat com en la Generalitat. A Junts vam dialogar amb les usuàries i usuaris, bona part dels quals agrupats en la Plataforma Avant Catalunya, i amb l’Ajuntament de la Secuita, on radica la instal·lació; així com recollir les reivindicacions, algunes procedents d’entitats referents com la Cambra de Comerç de Tarragona, d’un territori que, després de 20 anys de la construcció de l’estació, demanen respostes clares i actuacions reals de les administracions.
Propostes concretes
Camp de Tarragona, al costat d’altres estacions de la línia convencional que Junts ha defensat en anteriors iniciatives parlamentàries, és clau per connectar la segona àrea metropolitana de Catalunya amb la primera. Per això, hem proposat mesures que altres ciutats de Catalunya i l’Estat tenen implantades, algunes finançades per Madrid i d’altres per Barcelona, i que són habituals a Europa.
Hem proposat mesures que altres ciutats de Catalunya i l’Estat tenen implantades, algunes finançades per Madrid i d’altres per Barcelona, i que són habituals a Europa
Les principals són: creació de dues línies llançadora d’autobús sense parades des de Tarragona i Reus; aparcament de superfície de baix cost als terrenys cedits per la Secuita; augment de la seguretat; inspecció del servei actual Tarragona-Valls; millores viàries (TV-2232, vial cap al Catllar i tercer carril a la N-240); connexió del TramCamp amb l’estació sense endarrerir la fase cap a Reus i Tarragona; ampliació dels serveis AVANT amb més freqüències i capacitat sobretot en les hores punta; enllaços amb trajectes com Lleida-València i AVANT Tortosa; accés amb abonament a totes les places en els AVANT i a les que estiguin lliures 24 hores abans del trajecte en els AVE; inclusió de 24 municipis més al sistema tarifari de l’ATM del Camp; i alliberament temporal del peatge a la C-32 mentre durin les obres del quart carril de l’AP-7.
Aprovació majoritària
La moció presentada per Junts fou enriquida amb aportacions d’ERC, el PP i la CUP, i aprovada en la seva totalitat, repartida en 13 punts i subpunts. En canvi, el PSC només votà a favor d’un apartat i dos subapartats, i fins i tot es quedà sol en tres ocasions al marge de la resta de grups parlamentaris. Sorprèn que diputats escollits per Tarragona prefereixin no incomodar els governs de Barcelona i Madrid abans que defensar els interessos del territori que els elegí, per disposar de millor connectivitat, millors serveis públics i més igualtat d’oportunitats.
Jordi Bertran
Diputat per Junts al Parlament de Catalunya
Lk Editorial k
’enginyera de mines María Jesús Puerta Angulo ha guanyat el concurs LunaRecycle Challenge de la NASA amb el seu projecte ‘Esperança’, un sistema d’intel·ligència artificial per reciclar residus a la Lluna i convertir-los en materials útils com metalls, plàstics i combustibles. Treballant en solitari durant vuit mesos, Puerta va competir contra 1.200 propostes de 80 països, convertint-se en l’única guanyadora no estatunidenca (encara que tot just per no ser-ho no va poder accedir al premi en metàl·lic).
La seva victòria exemplifica com el talent local pot projectar-se
S’aprèn quan s’ensenya? La resposta és de tendència afirmativa per la majoria del professorat. En molts casos en el seu itinerari professional aquests ensenyants han après alguna cosa sobre continguts profunds i desconeguts per revelar als seus alumnes, que són aprenents en potència. Les tasques d’explicar, transferint fets, conceptes, procediments, , processos, valors..., intentant que ho comprenguin a través d’aclarir interrogants, de remarcar elements importants dels temes a tractar, persistint en qüestions... Tenen una virtualitat instructiva molt interessant pel docent.
Aprendre ensenyant no és un paradigma nou, però en recalcar-ho s’afavoreix l’optimització del procés d’ensenyament – aprenentatge, dos components que van units per definició. Des de fa segles s’han fet reflexions de caràcter pedagògic per part de persones de gran influència en l’educació i la cultura, projectades en experiències personals de molts docents. Sòcrates basat en la seva Mayéutica, afirmava que en ensenyar s’estableix una relació entre el mestre/a i l’alumne/a en igualtat de condicions, participant tots dos activament en el procés d’aprenentatge. Ho resumeix així: «És l’art de dialogar amb el teu alumnat». Comenius deixà escrit: «ensenyar és aprendre dues vegades».
En algun cas hi ha docents que ensenyant no sols aprenen, sinó que desaprenen, segurament per l’efecte d’instruir en una temàtica que en un principi la coneixien molt bé i a poc a poc, cada cop l’aprecien menys en exposar-la amb la seva ‘didàctica rutinària’, fet que al llarg del temps fa que es desaprengui. Per aprofitar el treball de l’acció docent, cal tenir voluntat i
globalment gràcies a la democratització de les oportunitats que ofereix la globalització digital. La motivació inicial de l’enginyera era demostrar als seus fills que podia afrontar un repte d’aquestes característiques. Aquest èxit demostra que la innovació catalana pot competir al més alt nivell mundial, connectant el coneixement format a les nostres universitats amb els reptes globals més ambiciosos. El nom ‘Esperança’ ja l’havia utilitzat anteriorment en un projecte de detecció precoç del càncer de mama, malaltia que ella mateixa viu. El seu exemple no és tan sols de capacitació tècnica, també ho és de força de voluntat i de superació.
k Tribuna k
Salvador Soler Luz Educador i formador. Inspector Emèrit d’Educació i F.P.
motivació per generar les actituds de caràcter positiu, d’acceptació, autenticitat i altruisme quan la tasca que es gestiona, essent aquestes les premisses vitals d’aquest procés ‘bijectiu’. Els factors que les caracteritzen són: la passió per l’ensenyament, tenir paciència i comprensió, projectar confiança vers els seus alumnes i incentivar el desenvolupament de la creativitat, «Qui s’atreveix a ensenyar mai ha de deixar d’aprendre…» (Confuci) Evidències científiques expliciten resultats sobre el procés “d’aprendre ensenyant”, i quins efectes tenen sobre les pràctiques educatives. Una de les investigacions realitzades tracta de determinar a través d’una mostra d’estudiants ubicats en grups i situacions diferents respecte de l’aprenentatge d’un mateix contingut: a un grup se’ls ensenyava, altre grup ho llegien, en el següent ho llegien i els era ensenyat, en el quart es va llegir per ensenyar (però no se’ls deixava fer), i en el grup final ho llegien i ho ensenyaven. Resultats: als que se’ls demanà que aprenguessin per a ensenyar, obtingueren millors resultats, especialment els que van tenir l’oportunitat d’ensenyar. Una altra recerca sobre l’aprenentatge és el de la tutoria de grup que estableix com a eix central la interroga-
ció: preguntar a l’aprenent i respondre a les seves qüestions per promoure la implicació del tutor/a en la construcció reflexiva del coneixement. L’ensenyant, aquí tutor/a ha de pensar per generar qüestions que a l’aprenent el faci reflexionar sobre la matèria. La interrogació sempre és beneficiosa, genera oportunitats d’aprenentatge per l’ensenyant.
La majoria d’aquests experts ‘profes’ manifesten que aprenen ensenyant a l’alumnat
Ensenyar implica: trobar-se amb la diversitat, reflexionar de forma individual i pública, i la presència de la metaignorància David Duran (2017)). Sempre s’ha de ser conscient que la ignorància és un prerequisit per l’aprenentatge. Actualment, en el context de les pràctiques formatives i model Dual de la F.P. els alumnes aprenen a través dels ensenyants de les empreses. En general, la majoria d’aquests experts ‘profes’ manifesten que aprenen ensenyant a l’alumnat, fonamentalment de qüestions pedagògiques i de coneixement de la persona, d’entre altres.
IMPLICACIONS EDUCATIVES
Ensenyar potencia l’aprenentatge de tothom, tot i que no tots els mètodes o formes d’ensenyar l’incentiven. Per aprendre ensenyant és necessari promoure un aprenentatge bidireccional, on els estudiants puguin interaccionar entre si, preguntar lliurement, suggerir temes..., és a dir, transferint coneixement aplicant diverses estratègies centrades en l’alumne.
DEDICAT: Als mestres, que van fer el paper d’alumnes per a poder, així, ensenyar-nos
Manuel Hermoso Rojas, president de Canàries (1993-1999), mor als 89 anys
Defunció l Manuel Hermoso, expresident de Canàries i figura clau en la fundació de Coalició Canària, ha mort als 89 anys. Va presidir l’arxipèlag entre 1993 i 1999. Va ser alcalde de Santa Cruz i diputat, i va unificar forces insularistes en una formació que encara domina la política canària. Agències
Tarragona
Carmen Panisello Casado.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Tanatori. Reus
Carme Juanpere Rius.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Josep Mestres Sardà.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Crist Rei.
Emilia Caballero Peña.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Alfred Brendel
Defunció Ha mort als 94 anys el pianista Alfred Brendel, primer en gravar tota l’obra per a teclat de Ludwig van Beethoven i clau en la consolidació de Franz Schubert al repertori. Amb una carrera monumental, es va retirar el 2008 per centrar-se en l’escriptura, la poesia i la docència. Va morir a casa seva a Londres, envoltat dels seus. Agències
Formació l Venen de situacions d’atur i amb poca experiència laboral
Redacció
Els participants del programa ALMA, coordinat a les comarques tarragonines per l’organització reusenca Open Europe, estan a punt de començar una nova etapa professional. Dos grups de set joves marxen cap a Itàlia i Alemanya després de setmanes de preparació i formació lingüística.
El programa ALMA, finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya, ofereix una oportunitat totalment gratuïta a joves sense necessitat de titulació prèvia perquè visquin una experiència internacional de tres mesos realitzant pràctiques laborals en empreses i organitzacions europees.
Les entitats acollidores ho tenen tot preparat per rebre els participants, que han estat seleccionats després d’un procés de formació intensi-
Els joves, catorze en total, gaudiran d’una experiència de tres mesos internacional
va. Procedents de situacions d’atur i amb poca experiència laboral prèvia, aquests joves tornaran de la seva estada
amb noves competències professionals, un nivell més alt d’anglès i llengua local i un currículum enriquit per afavorir la seva inserció en el mercat laboral. En les properes setmanes s’iniciarà una segona ronda del programa, que permetrà que nous joves del territori puguin viure una experiència similar.
Avui felicita als que es diuen:
Gervasi, Aurora i Juliana Falconieri
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Si vius alguna situació tensa per part d’alguna persona, no en facis cas, senzillament és enveja de la teva excel·lent situació d’avui.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Les teves ganes d’intercanvi amorós es veuran una mica limitades per raons que escaparan al teu enteniment. Els més propers t’entendran.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Un comentari maliciós per part d’un tercer limitarà la teva energia alegria. Intenta no entrar en conflicte i veuràs el problema resolt.
20/04 al 20/05 TAURE
Ocupa més el teu temps en tasques productives que et donin resultats ràpids no caiguis en la tristesa amb pensaments negatius.
VERGE
23/08 al 22/09
El teu contacte amb la societat serà aspre, una mica de paciència: només els moments amb la família els propers seran agradables.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
No dubtis ni un segon a assumir responsabilitats que avui et puguin arribar si són d’ordre professional. Et trobes en plena forma amb èxit.
10:30 + Xarxa + sostenibilitat
11:00 180 Graus
11:30 La Comarcal (r)
12:00 Caminant per catalunya
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 La Comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Cirk
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 La comarcal (r)
16:00 Efecte mosaic. Tarda
17:30 Pica Lletres
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 La Comarcal (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Jugar a l’amor és molt excitant, sobretot quan es donen circumstàncies tan beneficioses com les d’avui, però ves amb compte.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Avui tindràs els cinc sentits funcionant al màxim, fins tot el sisè et guiarà correctament en totes les accions que emprenguis. Tindràs una sorpresa a casa.
20/01 al 18/02 AQUARI
Atenció amb les teves despeses, que seran més elevades de l’habitual. Avui, ves amb compte si condueixes, res de presses.
21/06 al 22/07 CRANC
Com més t’obris a tot trenquis el gel que avui et separa de les vivències reals, més vital et sentiràs i la teva projecció social serà òptima.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Assumptes professionals centraran tota la teva atenció interès gairebé completament, fent-te oblidar coses importants com l’amor.
19/02 al 20/03 PEIXOS
El teu cor està palpitant, alguna cosa t’ha fet mal i esperes que la ferida es curi. Mira al teu voltant trobaràs la persona adequada. Passió intensa.
TARRAGONA:
Salazar Echavarria, Anto
Cos del Bou, 2 Telèfon 977 231 631
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Joan Ramón RoigMarc Roig
Av. Cardenal Vidal Barraquer, 32 Telèfon 977 752 242
SALOU:
10.00 Notícies 12
10.30 Aventurístic
11.00 Com la nit i el dia
12.00 Va passar aquí. Catalunya
12.30 Aventurístic
13.00 Com la nit i el dia
14.00 Notícies 12
14.30 Com la nit i el dia
15.30 Va passar aquí. Catalunya
16.00 Efecte Mosaic. Tarda
17.30 Pica Lletres
18.00 Aventurístic
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12 19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Qui cuina avui!
22.00 Notícies 12
22.30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Qui cuina avui!
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Circumstància que es presenta, en general. Estima- ré. 2. Buiden la bufeta. Missatge intimidatori. 3. Menyspreable. Colpe- jaríeu. 4. Vocal. Compostos dels acetaldehids. Dues del niló. 5. Molt dol- ces. Fat caòtic. 6. Agafar aire. Cert pollastre. 7. Possessiu femení. Eina de percussió. Consonant. 8. Acabi amb les picors. Un terç de llegua marina. 9. Passis el rosari. Es repeteixen cada 24 hores. 10. Unitat de luminància. Segella una carta en certa forma. Dues de xop. 11. Ensinistra el seu gos. Enamorava amb males arts. 12. Papaorelles. Els falta un braç. VERTICALS: 1. Pateix el poder tirànic d’un país. Es trenquen a l’arribar a la platja. 2. Remo endarrere. Avinagrada. 3. Les que segueixen un eix. Cerimonial. 4. Estic al lloro. Suputació. A la catenària. 5. No es fa esperar. Déu romà molt casolà. 6. Vocal. Morta de fred. Vocal. 7. Dit de la persona que té casa. Una incògnita. 8. Situat prop de l’anus. Avançarem en l’aigua. 9. Mamífer apreciat pels esquimals. Comparable a una lira. 10. Ocell insectívor. Posi la bala lluny d’on ha posat l’ull. Una persona. 11. Riallers. Cabal i mena de mots usats per escriure. 12. Competidor. Cessió a títol gratuït d’una cosa que hom té.
Màxima Mínima
Estat del cel
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Teresa Esqué Englund Avda. Vidal i Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702
VALLS:
Rull Ferre, Grabiel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717
EL VENDRELL:
Gas Aixendri, Carlos Jesus C/ Narcís Monturiol, 16-18 Telèfon 877 063 819
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Cel serè en general, amb algunes bandes de núvols alts a l’extrem nord-est durant les hores centrals de la jornada. A més, a partir de final de la tarda arribaran nuvolades procedents de l’Aragó a punts del terç oest del territori. Independentment, fins a l’inici del matí hi podrà haver algun núvol baix a punts dels dos extrems del país, més probables al terç sud.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar. Per la seva banda, la temperatura màxima serà lleugerament més alta, localment més alta a punts de l’interior Al centre del dia voltarà entre 28 i 33 ºC, i entorn dels 39 ºC a Ponent.
REUS LOCAL TRASTER. 4 m2 –40 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas. Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total!! Tel: 692.780.087
MASAJE TERAPEÚTICO EN CAMILLA. Renueva, respira y libera tensión. Reus. Tel: 634.777.389
SILVIA MASAJISTA. Reus. Tel: 603.255.934
CARLOS. MASAJES. 50€. Tel: 660.605.687
MASAJISTA PARTICULAR. Repetirás... Tel: 641.442.401
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
«Amb Els Pets sempre hi ha un moment que dius: ‘Aquesta és la foto’»
Entrevista Els fotògrafs dels de Constantí, que aquest cap de setmana actuen a Tarragona, expliquen com és la seva feina
He anat a molts concerts d’Els Pets i no us he vist mai. Us feu invisibles.
Aleix Costa: «Això és una cosa que no busquem, però que va amb nosaltres. Ens encanta formar part de tot això, però els protagonistes són ells. La nostra feina no és estar al davant». Quantes fotos podeu arribar a disparar, en un concert?
Judit Sabaté: «Jo en faig massa: en puc fer entre 300 i 500, perquè ells es mouen molt i a mi m’agrada disparar més d’una foto en un mateix moment, i després escollir».
A.C.: «Treballem diferent. Jo vaig més a tiro fet, I com que faig vídeo, amb una presa en tinc prou». Quines directrius teniu, a l’hora de treballar?
A.C: «Treballar amb Els Pets és una sort, perquè no en tenim cap. Aquest cop ha sigut l’única vegada que ens han dit que, com que aquesta gira és per a la gent, volen que surti molt el públic». Com ho feu perquè hi hagi fotos diferents cada vegada?
J.S.: «Una bona manera és centrar-nos en la gent, fer més plans generals des del fons, fer plans de l’espai, de la sala, de les primeres files i de les files del mig… També és molt agraït el fet
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
que el Lluís sempre trobi un moment per baixar entre el públic. Llavors surten fotos una mica diferents. No sé com s’ho fan, però sempre hi ha algun moment que dius, Ara, aquesta és la foto del concert»
A.C.: «Ara potser som optimistes perquè encara fa poc temps que estem de gira, potser al desembre et direm que ja no sabem què fer». [riu] Quines són les fotos que, tant sí com no, heu de tenir?
J.S.: «Els músics. I, per respecte, sempre intentem equilibrar-les, perquè a ells també els agrada tenir moments de cada concert. Ens agrada molt passar-los tota la galeria, i que cadascú tingui les seves fotos. Potser en un concert n’hi ha un que surt més, per la disposició de l’escenari o de la sala, però ho intentem compensar. I, després, i sobretot, fotos de la gent».
A.C.: Això de compensar també em passa molt a mi, quan faig els vídeos. Als concerts tot és molt despullat, les fotos són molt naturals i els vídeos els faig amb el so ambient. I pot passar que m’encanti el muntatge, però resulti que no hi surti, per exemple, el Falin o el Marcel… Doncs llavors miro de compensar-ho.
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Aquesta és una directriu que ens hem posat nosaltres». Qui s’hi posa millor, perquè li feu fotos?
J.S.: Mhhh…. No em diràs Gavaldà?
J.S.: De posar-s’hi sí, però a JoanPau [Chaves] i a Vidal [Soler] els agrada molt, i se solen posar molt bé, també».
I a qui li agrada menys?
J.S.: «Als tècnics» [riu]. Qui trobeu més fotogènic?
A.C.: Vidalito i Joan Reig. Fer fotos al Joan, que és al fons de l’escenari, amb la bateria al davant, ha de ser molt difícil.
A.C: «A mi m’encanta. De vegades aprofitem quan el Lluís baixa a baix, que tothom el mira a ell, i llavors em poso a la banda de Joan, tiro i me’n vaig. Però sí que és difícil fer Joan, sí».
Què ha de tenir una foto d’un concert d’Els Pets perquè sigui una bona foto?
J.S.: «Jo crec que ha d’explicar alguna cosa. Aquella ganyota…
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
També parlen molt entre ells, seria interessant explicar tot el que es diuen…». Els mòbils us molesten?
J.S.: «Quan treballem, no. De fet, alguna vegada fins i tot he fet fotos d’algú fent fotos amb el mòbil. Però també et dic que en el moment No vull que t’agradi aquesta cançó, amb tothom fent llum, ja ni faig la foto».
A.C.: «El moment llanterna és molt 2010» [riu].
Digueu-me la vostra foto preferida d’aquesta gira.
J.S.: «És una del primer concert, del Lluís amb un nen petit a l’escenari, mirant-se».
A.C.: «Coincidim. És preciosa». Per acabar, no me’n puc estar de preguntar-vos: encara no esteu farts d’Els Pets? [Riuen]
J.S.: «No, que va».
A.C.: «Gens ni mica. Des que vaig néixer que els escolto, i de cop em trobo compartint gira amb ells. No ens en cansarem mai».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
k Camí de ronda
La porta de la capella del Santíssim Sagrament de la Catedral de Tarragona i la porta de la façana del Palau de la Generalitat, a Barcelona, comparteixen el fet d’estar flanquejades per columnes de granit que tenen el mateix origen. Sembla que, cisellades a la Tròade, haurien arribat a Tàrraco en el temps de l’emperador Adrià. Al segle XVI, haurien estat reciclades per incorporar-se als dos edificis esmentats —segurament les obres arquitectòniques, religiosa i civil respectivament, més importants del període a casa nostra— d’acord amb els patrons estètics del Renaixement, encarats a la revitalització de l’herència de l’Antiguitat grecoromana.
L’ús d’aquestes columnes és una mostra més del reciclatge dels materials provinents de l’antiga capital romana, en aquest cas, però, amb una pretensió clara de fer lluir el material, no pas de reutilitzar-lo sense més. Es tractava, en definitiva, de reivindicar un llegat, no pas només d’utilitzar les restes de la ciutat antiga com a pedrera. El responsable en va ser Pere Blai, arquitecte barceloní que va fer bona part de la seva carrera al Camp de Tarragona i que té el mèrit d’haver enllaçat amb els corrents europeus en un context local més aviat conservador, amb un públic avesat a un goticisme del qual sembla no voler escapar. L’audàcia estètica de Pere Blai va trobar acollida a l’arquebisbat de Tarragona en un període marcat pels grans preveres renaixentistes als que m’he referit en articles anteriors. Treballant a la capital arxidiocesana, però també a la Selva del Camp o Ulldemolins, Blai desenvolupa un discurs artístic lligat a l’herència clàssica que, en definitiva, reivindica la identitat del territori, la connexió amb el món mediterrani, que és també, en acabat, l’obertura al món exterior. En definitiva, el lector haurà notat que tots els personatges esmentats fins ara en aquesta sèrie provenien de fora del Camp.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
