Divendres 4 d'octubre de 2024

Avui amb el diari

Edició especial dedicada al Concurs de Castells de Tarragona 2024

Opinió 17 Enric Casanovas Ripoll. ‘Caoticitats’

Cada nit dels caps de setmana hi ha cinc queixes sobre terrasses

La majoria de les intervencions que ha realitzat l’últim any i mig la Guàrdia Urbana en hostaleria a la via pública han estat per sorolls o perquè superen l’aforament. També n’hi ha hagut

Societat 12

La Pobla intenta evitar el desnonament de 23 veïns

L’Ajuntament demana a la Sareb que no vengui uns pisos que van estar implicats en una operació immobiliària irregular el 2018

Cap dels candidats supera finalment el concurs de gerent per Promoció

ordenances fiscals per al 2025 de l’Ajuntament aniran a plenari el 18 d’octubre

tarragonina Esther Roca serà la directora

Ocupació/Aforament

Oriol Castro

Cinc queixes cada nit. De dijous a diumenge. A partir de la 1 h. Aquest és el balanç de les reclamacions vinculades a les terrasses dels establiments de Tarragona de la Guàrdia Urbana en l’últim any i mig. En aquest període, el cos policial ha rebut 101 queixes, de les quals el 75% es notifiquen a partir dels dijous, segons indica un informe de la Guàrdia Urbana al qual ha tingut accés el Diari Més

El motiu principal: el soroll. 57 queixes han arribat a la Urbana per aquesta qüestió. La segona raó més comuna està vinculada amb l’ocupació de

sobre les terrasses

l’espai o l’aforament de les terrasses. En aquest cas, registren 42 reclamacions. Un dels punts calents a la ciutat és sens dubte la plaça de la Font. Les queixes veïnals són recurrents en un dels espais insígnia de la ciutat. De fet, la nit del passat 9 de juliol, 12 de les 14 terrasses obertes a la plaça van ser denunciades per sobreocupació.

Sobrepassar l’horari

Més enllà, la Guàrdia Urbana també registra queixes sobre les terrasses relacionades amb el seu horari de tancament, el consum de drogues, alteracions de l’ordre públic i l’exhibicionisme.

Per dia de la setmana, la nit de dissabte a diumenge és la més problemàtica a la

L’exalcalde Nadal defensa el conveni urbanístic del Parc

Central

Judicial Assegura que no coneixia l’acord entre Metspor i Erosmer

L’exalcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, va defensar el conveni urbanístic subscrit amb Erosmer per establir un centre comercial a la ciutat. En la declaració al judici del Parc Central, feta ahir, va explicar que l’acord incloïa contrapres-

tacions per a la ciutat com ara el desenvolupament del polígon, aportacions per als clubs esportius o 187 milions de pessetes que es van destinar a les arques municipals en concepte de suport dotacional. Nadal va dir que no li interessava qui era l’adjudicatària de les obres sinó «la posada en marxa del

complex i la construcció del vial». Nadal va assegurar que no coneixia l’acord entre Metspor i Erosmer per a la compra dels terrenys coneguts com els «del gas». En la seva declaració, Nadal va explicar que va ser soci de la societat Capital i Patrimoni S.A., quan va exercir d’advocat i que la companyia

ciutat, acumulant 25 queixes. Cal destacar que només es registra una reclamació per veí,

es dedicava a crear societats ràpides per vendre-les, per exemple a bancs. «Em vaig vendre les accions ràpidament i mai més hi vaig tenir relació», va assegurar. A preguntes del fiscal sobre si coneixia algunes de les empreses de l’entramat investigades durant els anys d’instrucció –com Mundobrokers o Metspor–, l’exbatlle va negar que les conegués. Així mateix, va dir que no coneixia el contracte d’opció de compra entre Mundobrokers i Gas Tarraconense S.A per comprar la finca coneguda com a «terrenys del gas».

La Guàrdia Urbana ha fet 2.063 actuacions relacionades amb terrasses

en 303 cops establiments d’oci. En 299 ocasions s’ha actuat al domini públic.

Règim sancionador

Precisament, la Guàrdia Urbana ha tingut un paper clau en la confecció de la nova ordenança de terrasses. Concretament, del règim sancionador. La nova norma estableix infraccions en molt greus, greus i lleus, segons els casos. Aquesta era una de les principals reclamacions de l’Associació d’Hostaleria de Tarragona Ciutat. El règim compta amb el vistiplau de la majoria de grups municipals.

Negociacions en curs

sense considerar si truca un cop o més. Dissabte i divendres empaten a denúncies relacionades amb les terrasses, amb 19. Els dijous se’n registren 12.

Caiguda entre setmana

Els dies entre setmana son més tranquils a nivell de queixes, sense sobrepassar les deu reclamacions diàries.

Davant aquest escenari, la Unitat d’Intervenció Administrativa de la Guàrdia Urbana ha realitzat 2.063 actuacions relacionades en terrasses de la ciutat en l’últim any i mig. 449 inspeccions han sigut a establiments de restauració. A més, ha inspeccionat

Uns grups que es troben immersos en negociacions per a aprovar la nova ordenança. En les reunions amb el govern municipal, la qüestió del soroll ha aparegut en diferents ocasions. En Comú Podem considera que Tarragona és una ciutat excessivament sorollosa i que s’ha de complir la normativa europea. Per la seva banda, el PP aposta perquè algunes terrasses no es desmuntin per a no fer soroll. D’altra banda, ampliar o no l’horari d’estiu, que permet obrir fins a les 2 h els dijous, ha sigut un dels temes més debatuts pels grups. Junts es posiciona a favor de l’ampliació i ECP en contra. La Comissió d’Estudi de l’ordenança es tornarà a reunir el pròxim dimecres per a debatre les esmenes.

L’exalcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, durant la declaració. ACN

La nit de dissabte a diumenge és la que acumula més queixes. G.Martí

El concurs públic per la gerència de Promoció Econòmica queda desert

Economia L’Ajuntament de Tarragona manté la voluntat de tenir aquesta figura en l’òrgan de govern

El concurs públic de l’Ajuntament de Tarragona per la gerència de promoció econòmica ha quedat finalment desert. Segons ha pogut saber el Diari Més, el millor qualificat al concurs, Victor Franquet, no ha presentat al·legacions als resultats finals del procés de selecció. Franquet es va quedar molt a prop d’assolir la nota mínima en les proves per a optar al lloc de treball. Tres candidats van acabar arribant a la fase final del concurs, però cap va assolir la nota mínima.

Davant aquest escenari, l’Ajuntament està estudiant com «replantejar» la situació. El que es té clar des del govern és que es vol continuar apostant per crear aquesta gerència, segons expliquen fonts

municipals. El gerent, segons el que marcava el concurs, exercirà la direcció superior de gerència del Patronat Mu-

nicipal de Turisme i la direcció i coordinació del servei de Treball i Activació econòmica i del Servei Municipal d’Ocu-

400 professionals de la comunicació estaran acreditats al Concurs

Castells L’acte de presentació de l’esdeveniment es va celebrar ahir

Tarragona tornarà a viure aquest cap de setmana una nova edició del Concurs de Castells, la vint-i-novena, en una doble jornada que es preveu apassionant i que promet fortes emocions. Hi competiran trenta colles, divuit el dissabte i dotze diumenge.

Xavier Gonzàlez, director del Concurs, va repassar ahir els actes previs, com la Diada Internacional de Colles, que se celebrarà demà al matí a la plaça de la Font i que comptarà amb la participació dels Xiquets de Copenhage, els Castellers de París; els Castellers d’Andorra i els Castellers de Madrid; així com dels Govindas de Mumbai, que faran una demostració abans de la diada.

La directora castellera, Ester Roca, va destacar la principal novetat d’enguany com són les polseres del públic per

L’acte de presentació va aplegar les institucions. Gerard Martí

La diada internacional se celebrarà demà al matí a la plaça de la Font

accedir a la grada i a la segona planta. Hi haurà més de 400 professionals de la comunicació acreditats. L’alcalde de

Tarragona, Rubén Viñuales, va voler agrair el fet que «fotoperiodistes locals, altres fotògrafs aficionats al món casteller i fins i tot algun de professional, ja fa anys, es va fixar en aquest instant que ha donat la volta al món, com és el fet casteller i han contribuït al seu reconeixement mundial».

pació. El seu sou fix serà de 79.181 euros l’any. A part, tindrà un complement variable, en funció de l’assoliment dels

El principal aspirant es va quedar a les portes de treure la nota mínima

objectius, de 5.278,80 euros. Segons explica l’Ajuntament, es busca aquesta figura perquè «facilitarà l’impuls i coordinació d’aquestes àrees, definint-ne l’estratègia i vetllant pel seu desplegament, d’acord amb els objectius establerts per la corporació municipal». La durada del contracte serà fins que, un cop finit aquest mandat, cessi el president de la corporació que el nomeni. Tot i això, el nou futurible alcalde podria prorrogar el seu contracte un altre mandat. A part, el govern també aposta per crear gerències a Serveis Generals i Urbanisme.

L’oposició critica el sistema

En els últims mesos, el principal grup de l’oposició a l’Ajuntament de Tarragona, Esquerra Republicana, ha criticat en diverses ocasions el sistema gerencial proposat pel govern. El grup municipal considera que un nou alt càrrec a l’àrea d’Urbanisme seria innecessari, ja que el POUM està entrant en la seva fase final. A més, critiquen la lentitud del govern municipal a l’hora de trobar un gerent per a l’àrea de Serveis Generals. D’altra banda, aquest estiu un dels principals gerents a l’Ajuntament, Jordi Dies, va estar a punt de marxar a l’Ajuntament de Reus per a ser-hi Director General Municipal. Una oferta a última hora de l’alcalde Rubén Viñuales va convèncer-lo de quedar-se a Tarragona.

Oriol Castro

El concurs per a trobar el nou gerent va arrencar a l’abril. Ajuntament de Tarragona

Redacció

Esther Roca serà la directora general de Ports de la Generalitat

Economia La tarragonina rellevarà Annabel Moreno, qui va ser nomenada directora de l’empresa pública l’estiu del 2023

Esther Roca Isart serà nomenada nova directora general de l’empresa pública Ports de la Generalitat. Segons ha pogut saber Diari Més, la tarragonina rellevarà Annabel Moreno, qui ocupa aquest càrrec des de juliol de l’any passat. Actualment, Roca és la directora adjunta de l’entitat, nascuda l’any 1998 i que està adscrita al Departament de Territori.

Al llarg dels anys, ha tingut una formació variada i continuada en l’àmbit de l’especialització jurídica i portuària, de la pràctica professional de l’advocacia, de l’administració i sector públic i de la direcció pública. Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), compta amb un màster en Direcció Pública per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i un diploma de l’Escola de pràctica professional de l’Advocacia (ICAT-URV).

Imatge d’arxiu d’Esther Roca, en un acte públic. Ports de la Generalitat

Pel que fa a la seva trajectòria professional, compta amb experiència en el món de l’advocacia. L’any 2000, va començar el seu camí dins de Ports de la Generalitat com a responsable de l’àrea jurídica. El 2017 va fer el salt a directora tècnica de l’empresa pú-

blica i, quatre anys després, convertir-se en la directora adjunta, càrrec que ha ocupat fins a l’actualitat. L’any que va entrar a Ports de la Generalitat, també va ser nomenada consellera i secretària del Consell d’Administració i de la Junta General d’Accionistes de la societat Estiba dels Ports Catalans (ESTICAT). Va tancar aquesta etapa el 2005, any en què va entrar com a secretària del Consell Assessor, fins al 2020, i el Comitè Executiu de Ports de la Generalitat, fins a l’actualitat. Tot això, compaginant les seves tasques en directives dins de l’entitat. Ara, ha estat escollida per ser la nova directora general de l’empresa i el seu nomenament es produirà en breu. Així, rellevarà l’advocada i política Annabel Moreno. L’exalcaldessa d’Arenys de Mar ha ocupat aquest lloc des de l’estiu del 2023.

Gestió i planificació

ERC reclama al govern que s’instal·li una barana a la Baixada de la Misericòrdia

Política Asseguren que és un element «imprescindible» i «demandat» pels veïns

Redacció

Roca va entrar a l’entitat l’any 2000 i, des del 2022, n’és la directora adjunta

Ports de la Generalitat va néixer amb l’objectiu de dirigir, planificar i gestionar els ports pesquers, esportius i comercials no concessionats de tot el territori. Del Camp de Tarragona, hi ha, per exemple, el de Torredembarra, Roda de Berà, Salou o Cambrils. L’empresa pública també s’encarrega de regular els usos de les instal·lacions comercials, culturals, esportives, lúdiques i recreatives vinculades a l’activitat portuària o marítima que afavoreixen l’equilibri econòmic i social dels ports.

El port per a iots de Tarragona assolirà la plena ocupació per segon any consecutiu

Portuari La Marina Port Tarraco es prepara per l’arribada de fins a 30 embarcacions

La Marina Port Tarraco es convertirà, en les pròximes setmanes, en un punt de referència mundial per al manteniment i reparació d’alguns dels iots més grans del món. S’espera l’arribada de fins a 30 embarcacions d’alt nivell, amb la presència de més de 600 tripulants i 150 tècnics especialitzats, que donaran suport en les tasques tècniques que s’hi duran a terme. Port Tarraco ha aconseguit consolidar-se com una destinació clau per a grans

iots gràcies a les seves installacions i serveis. La seva ubicació estratègica, combinada amb la capacitat de gestionar embarcacions de fins a 160 metres de llarg, la converteixen en una de les marines més ben valorades per professionals del sector nàutic.

Cartell de «complet» Enguany, tal com va passar també a la tardor de l’any passat, la Marina Port Tarraco penjarà el cartell de «complet». ja que aconseguirà que tots els espais d’atracada estiguin ocupats. El port per

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Tarragona ha reclamat a l’equip de govern que instal·li la barana projectada a la Baixada Misericòrdia. La formació fa aquesta petició la setmana que s’ha commemorat el Dia de la Gent Gran, ja que, tal com explica el portaveu adjunt d’ERC, Xavi Puig, «el passamà és una instal·lació reclamada per les veïnes i veïns de la Part Alta, sobretot per la gent gran, que sovint tenen dificultats de mobilitat

i por a l’hora de pujar o baixar pel carrer Misericòrdia». Els republicans afirmen que servirà per millorar el dia a dia de la gent de la Part Alta i per fer més accessible aquest carrer. Puig ha apuntat que «des del govern d’ERC, el mandat anterior, vam escoltar la reclamació i per això vam deixar a punt el projecte l’abril del 2023». El republicà ha lamentat que «després de gairebé any i mig la barana encara no hi és, però la necessitat de la ciutadania sí, cal donar-hi resposta, la feina la vam deixar feta».

Hi seran presents més de 600 tripulants i 150 tècnics.

Port Tarraco s’ha consolidat com una destinació clau per als grans iots

a superiots de Tarragona es consolida així com a destinació per a aquest sector en el Mediterrani, amb una plena ocupació amb més de 30 embarcacions.

Redacció

Redacció

Cedida

Dues persones pujant per la Baixada de la Misericòrdia. ERC

El Mercat Medieval es trasllada enguany del Pla de la Seu a la plaça de la Pagesia

El Mercat Medieval de Tarragona s’ha celebrat tradicionalment als voltants de la Catedral, amb el Pla de la Seu com un dels principals escenaris. Enguany, però, l’organització s’ha vist obligada a canviar d’ubicació i traslladar-se a la plaça de la Pagesia i el seu entorn. La decisió es va prendre fa mesos, a instàncies de l’Ajuntament, per motius de seguretat. En aquell moment, s’estaven duent a terme les obres d’emergència a Ca l’Ardiaca i encara no s’havia previst quan finalitzarien.

Finalment, els treballs van

acabar a principis del mes de setembre. Tot i això, el canvi d’ubicació del Mercat Medieval, que tindrà lloc de l’11 al 13 d’octubre, s’ha mantingut. Cal recordar que, el mes de juny, es va haver de reubicar la diada castellera del Pla de la Seu a la plaça de la Font per l’arranjament de Ca l’Ardiaca. La tanca perimetral que es va collocar al voltant de la bastida limitava l’espai i dificultava la celebració d’actes amb gran volum de gent a la plaça que dona entrada a la Catedral. Aquesta barrera es va treure un cop van finalitzar les obres d’urgència. Això va permetre que, durant les fes-

tes de Santa Tecla, es pogués celebrar amb normalitat l’Entrada del Braç, entre altres. El canvi d’ubicació del Mercat Medieval, es va fer, en el seu moment, per prevenció. Les obres, però, es van finalitzar força abans de l’arribada d’aquest consolidat esdeveniment a la ciutat.

Tres dies plens d’activitats Tot i que se celebrarà en un nou emplaçament, el Mercat Medieval no perdrà la seva essència. De l’11 al 13 d’octubre, la plaça de la Pagesia i voltants s’ompliran d’activitats per a tota la família. Els tarragonins podran trobar estands

Les obres van acabar al setembre, però s’ha mantingut el canvi d’ubicació

d’artesania i d’alimentació, productes esotèrics, joguines de fusta, una taverna medie-

val i, fins i tot, una haima àrab. El divendres 11, a les 18.30, hi haurà un espectacle de màgia i malabars a càrrec de Gran Gabini. L’endemà, a les 11.30 i a les 18.30 hores, el grup de música tradicional la Kobla d’en Taudell farà una cercavila. A les 12 h, tindrà lloc un espectacle de titelles per part

del grup Invisible Titelles, que es repetirà a les 18.30 h. El Mercat Medieval acabarà el diumenge 13 amb la plantada de gegants i la cercavila a les 11.30 hores. Una hora després, hi haurà una altra cercavila de la Kobla d’en Taudell i la Bola Màgica. També actuarà el Ball de Bastons de Tarragona.

J. Bugarin

Imatge d’arxiu d’una edició passada del Mercat Medieval de Tarragona. Gerard Martí

Experts mundials debaten a Tarragona sobre el vot electrònic

Redacció

Tarragona reuneix aquests dies els principals experts en votació electrònica. La Universitat Rovira i Virgili és un dels organitzadors de la novena edició del congrés internacional E-Vote-ID, que se celebra al Moll de Costa del Port de Tarragona. Punt de trobada per debatre el desenvolupament i l’impacte de les tecnologies electorals, entre els participants hi ha experts en criptografia i ciberseguretat, juristes, politòlegs i sociòlegs, a més d’experts en gestió electoral, responsables d’organitzar eleccions, membres d’organitzacions internacionals d’observació electoral i de defensa de la democràcia i productors de tecnologia.

Aquesta interdisciplinarietat, i que estigui basat en les últimes tecnologies i posi el focus en la ciberseguretat, és el que fa que aquest congrés sigui un referent en la matèria, tal i com afirmen els seus responsables. El congrés és acollit per la Universitat Rovira i Virgili, concretament pels professors Jordi Castellà i Jordi Barrat, i compta amb el su-

port del Port de Tarragona. La tria de Tarragona no és casual, ja que el territori ha comptat sempre amb investigadors de reconegut prestigi en aquest camp i Reus ja va ser una de les ciutats triades per fer una prova pilot de vot per internet

l’any 2005. El coordinador del congrés és David DueñasCid, exprofessor de la URV, actualment a la Universitat Kozminski de Polònia.

Tecnologia en auge I és que la tecnologia és cada

ESTABLIMENT RECOMANAT

vegada més present i, de fet, ja és habitual en la gestió electoral. Molts països empren diferents tecnologies per a dur a terme les diverses activitats de les eleccions, des de la gestió del cens electoral fins al recompte de vots, passant pel

Blázquez, el llegat de la joieria creada amb les mans i l’ànima

El mestre joier tarragoní reivindica el valor de continuar elaborant les joies a mà, per a preservar un art que és cultura i tradició transmesa generació rere generació

Convertir qualsevol element que ens envolta en una joia és, avui en dia, relativament senzill. Només cal fer-hi una fotografia i mitjançant programes de disseny, impressores 3D i talladores làser, podem convertir aquella imatge en un penjoll, un anell, unes arracades o una polsera. Ara bé, davant de l’avenç de les eines digitals, hi ha qui encara posa en valor l’artesania, la creativitat i l’art de les peces fetes a

mà. Aquest és el cas del mestre joier Joan Blázquez.

«Totes les meves peces, de la primera a l’última, estan fetes amb les meves mans», destaca l’artista tarragoní. I posa com a exemple una de les seves col·leccions més coneguda, la Col·lecció Tarragona, que recrea alguns dels emblemes del patrimoni de la ciutat, com la Catedral o el Balcó del Mediterrani. «Per fer una peça inspirada en la rosassa de la Catedral, per exemple, primer l’he dibuixat a mà, després estudio com puc con-

vertir aquell dibuix en un motlle i finalment elaboro la peça a mà, al taller. És un procés 100% artesanal», detalla Blázquez.

El camp de Tarragona sempre ha comptat amb reconeguts experts en la matèria

procés de votació en si mateix. Per exemple, països com ara el Brasil i l’Índia utilitzen màquines de vot electrònic en comicis massius, mentre que a Estònia i Suïssa tenen implantats sistemes de vot per internet per facilitar-ne la participació.

Més de 1.200 experts

A més de l’impacte habitual del congrés, que ha agrupat més de 1.200 experts en els nou anys de funcionament, aquesta vegada s’hi destaca la importància d’aquest any electoral, en què s’ha arribat a la xifra més elevada de tota la història pel que fa a persones cridades a votar, i en què tindran lloc les eleccions presidencials als Estats Units. Consolidar el vot electrònic com una eina universal segura és bàsic, segons els organitzadors del congrés, per garantir l’expansió d’una democràcia real arreu del

món. En total, són 27 les ponències presentades, que cobreixen un ampli ventall de temes, des d’aspectes tècnics vinculats a la criptografia i la ciberseguretat, fins a d’altres relacionats amb la confiança i desconfiança en el procés electoral o a casos específics d’implementació de sistemes de vot electrònic, com ara el Canadà, Alemanya, Polònia i Albània.

Intel·ligència artificial A banda d’aquestes ponències, el congrés ha convidat tres experts internacionals a fer presentacions en temes de rellevància per al sector. Feng Hao, investigador en Enginyeria de Seguretat de la Universitat de Warwick (Anglaterra), parla de verificació criptogràfica del vot electrònic.

Lexi Merrick Boiro, del National Democratic Institute (Estats Units), explica la importància de la transparència i el control a les empreses de tecnologia electoral, i Michelle Brown, de Curious Fox Labs (Estats Units), va exposar ja en la primera sessió de les jornades com pot afectar la intel·ligència artificial a les eleccions, sobretot pel que fa a la desinformació i la manipulació, i que cal més control i regulació en aquest tema. Per contra, la intel·ligència artificial pot ajudar a detectar errades, per exemple, en els censos electorals o en el recompte de vots en uns comicis.

El resultat: una peça única tant pel que fa al seu procés de creació com per l’estil inconfusible i inimitable que el mestre li dona a cadascuna de les seves creacions. I és que la seva fusió d’escultura i joieria no només l’ha diferenciat d’un món on cada vegada s’aposta més per la uniformitat i la creació industrialitzada, sinó que li ha valgut nombrosos reconeixements en l’àmbit de la joieria i l’art dins i fora de les nostres fronteres.

Cultura, art i tradició «És important saber apreciar què hi ha al darrere d’una joia artesanal», reflexiona Joan Blázquez. I afegeix: «Avui en dia, molta gent diu que no

són de portar joies. A parer meu, és un error, perquè més enllà del seu component estètic, les joies són cultura, art i tradició». Explica el joier tarragoní que ho són per partida doble, tant pel procés creatiu, com pel fet de convertir-se en un llegat familiar que es transmet de pares a fills i d’avis a nets. «Heretar una joia de la família és molt maco, perquè reps una part de la teva història, però si, progressivament, deixem de valorar les joies artesanes, acabarem perdent tot aquest llegat, que sobretot té un alt valor sentimental», conclou.

Anna Ferran

Joan Blázquez, al taller amb els seus fills Kiko i Miquel Àngel.

El congrés comptarà amb 27 ponències d’un ampli ventall de temes. Port Tarragona

Anna Ferran

Cada any, cadascú de nosaltres malbarata, de mitjana, 35 quilos d’aliments, que engreixen més i més les escombraries. L’Agència de Residus de Catalunya xifra en 262.000 tones el malbaratament alimentari que llars, comerços i restauració generen anualment. A la Unió Europea, cada any es descarten 88 milions de tones d’aliments, amb un cost de 143 bilions d’euros.

Aquesta quantitat equival al 20% de la producció alimentària total. I, si ampliem la mirada al conjunt del planeta, la FAO calcula que un terç dels aliments produïts anualment al món es llencen. Aquesta és una de les moltes contradiccions que té el nostre estil de vida, on hi ha gent que passa gana mentre d’altra llença menjar en bon estat. La situació és tan preocupant que fins i tot s’ha dedicat un Dia Mundial contra el Malbaratament Alimentari, que es va celebrar el passat diumenge. Ara bé, què podem fer per a revertir-ho?

Evitar el malbaratament a les llars és relativament senzill. La clau passa, en primer lloc, per fer una compra raonada i planificada, per evitar comprar productes en excés que no puguem consumir, i, en segon lloc, per revisar la nevera i controlar les dates de caducitat dels productes. Però, quan es tracta dels supermercats, a causa del volum i de les normatives de seguretat alimentària, la cosa es complica. Amb tot, s’han trobat fórmules que no només permeten reduir el malbaratament alimentari sinó que suposen un impacte positiu a la societat, especialment als col·lectius més vulnerables. La clau de tot la tenen els menjadors socials.

Alimentar 500 persones al dia «Cada dia, entre el menjador social que tenim a Bonavista, que dona servei a gairebé tots els barris de Ponent, i els serveis d’acompanyament a la gent gran per a evitar la solitud no desitjada, donem menjar a unes 500 persones», explica la responsable de l’Associació Joventut i Vida, Raquel Quílez. «Si haguéssim de comprar tot el menjar que necessitem per assistir a famílies, persones sense sostre i gent gran, ja faria molts anys que hauríem hagut de tancar», constata Quílez. De

Societat

Solidaritat i bons aliments

Menjadors socials com el de Joventut i Vida no només són clau en l’ajuda als més vulnerables, sinó que tenen un paper importantíssim a l’hora de reduir el malbaratament alimentari als supermercats

Sense les donacions, els menjadors socials no podrien fer la seva tasca

Mercadona ha replicat el model creat amb Joventut i Vida a la resta de botigues

fet, si aquest menjador social, igual com d’altres que hi ha a la ciutat i al conjunt del territori, pot tirar endavant la seva lloable tasca és gràcies a les donacions dels supermercats. Campanyes com el Gran Recapte del Banc d’Aliments suposen un input per aconseguir productes no peribles i poder fer rebost, comenta la responsable, però no són suficients per a fer correctament la seva tasca. I és que, si no rebessin de manera regular entregues de producte fresc dels supermercats, seria impossible donar menjar a totes aquelles persones que s’apro-

pen al menjador del carrer Vint-i-quatre de Bonavista.

Les dues cares de la moneda Conscients de la necessitat d’obtenir producte fresc i, a la vegada, clarament conscienciats que els supermercats han de retirar diàriament molts productes en bon estat per motius diversos com proximitat a la data de caducitat, canvi d’imatge de l’envàs, trencament dels packs, etc.,

Joventut i Vida fa anys que va decidir passar a l’acció i donar resposta a dos problemes aparentment no relacionats, com són la pobresa i el malbaratament alimentari, però que a la pràctica són dues cares de la mateixa moneda. L’associació treballa amb diversos establiments, a qui els recull aliments frescos com carn i embotit, fruita, verdura, peix fresc envasat, làctics, pa i brioixeria, prin-

cipalment. A més, si hi ha productes d’alimentació de llarga durada, productes per a nadons o articles de neteja i higiene que s’han de retirar de les prestatgeries del supermercat, però que són aptes per al seu ús, també els recull per a poder-los entregar als usuaris del seu servei.

Pioners a l’Estat

Un dels establiments amb qui Joventut i Vida col·labora més

estretament és Mercadona. De fet, la col·laboració entre l’associació i aquesta firma de supermercats es remunta 12 anys enrere. Els voluntaris de Joventut i Vida van presentar una proposta sobre com s’hauria d’articular aquesta col·laboració. El resultat de la prova pilot que es va fer en aquell moment va ser tan satisfactori per ambdues parts que Mercadona va decidir replicar el programa a tots els seus establiments d’Espanya i Portugal.

Els trets diferencials que van fer de la col·laboració entre Joventut i Vida i Mercadona un exemple que s’ha exportat a la resta d’establiments són la logística i la regularitat. Voluntaris de l’associació van tres dies a la setmana (dilluns, dimecres i divendres) als establiments que tenen assignats a recollir els aliments que prèviament els han preparat els treballadors de la botiga. Aquests, la nit anterior, fan un repàs de tots els productes frescos que, tot i estar en perfecte estat, s’han de retirar de la venda per a evitar que els client s’enduguin productes amb molt pocs dies de vida. Tots aquests productes es preparen en caixes, similars a les que s’utilitzen en les entregues de les compres online i l’endemà al matí a primera hora, voluntaris del menjador social recullen amb les furgonetes les caixes que els han preparat i els duen cap al menjador social per a cuinar-los, assegurant en tot moment que no es trenca la cadena del fred.

Les xifres que té actualment aquesta iniciativa parlen per si soles. Només en els sis primers mesos d’enguany, Mercadona va donar 12.600 tones d’aliments, cosa que equivaldria a 210.000 carretons de la compra, a les 785 entitats socials amb qui collabora. A Catalunya, han estat 1.642 tones de productes a 180 organitzacions, que han ajudat a tancar el cercle.

Un voluntari de l’Associació Joventut i Vida, el passat dimecres, recollint les caixes de donacions que els havien preparat. Gerard Martí

Una treballadora de la botiga que Mercadona té a les Gavarres preparant les caixes de donacions. Gerard Martí

La tercera fase del Reus Espais Vius no es desenvoluparà a la zona nord de la ciutat

Empresa L’Ajuntament de Reus ha tret a licitació la campanya de dinamització per presentar el següent àmbit d’actuació

Sergi Peralta Moreno

La tercera fase del Reus Espais Vius no es desenvoluparà, finalment, al nord de la ciutat, com es preveia en primer terme. «S’ha detectat una altra zona que també compleix amb els requisits per assegurar el màxim èxit possible: carrers amb força locals tancats i pròxims entre ells, però amb prou activitat comercial en aquests moments, perquè el projecte reactivi la zona en qüestió, amb l’ajuda i participació dels negocis ja existents», informen fonts municipals. Si bé no especifiquen quina ha estat la ubicació escollida, apunten que «s’anunciarà durant les pròximes setmanes».

Mentrestant, l’Ajuntament ha tret a licitació el contracte de serveis per a desenvolupar la conceptualització de la campanya de dinamització de la tercera fase del Reus Espais Vius, perquè sigui «l’inici del projecte que portarà que els espais buits tornin a tenir vida». «Tenim clar que, per crear interès a la nova zona triada, cal fer una dinamització i un impacte previ, tant per visualitzar els locals disponibles com per atraure futurs emprenedors», destaquen les fonts, que remarquen que aquesta ideació «va ser una de

S’ha detectat una altra ubicació «que també compleix amb els requisits»

les claus de la primera i segona edició». «I es vol repetir, tot i que amb un format molt di-

ferent, que es treballarà amb l’empresa un cop s’adjudiqui la licitació i que pretén situar aquest nou espai en el mapa mental del teixit productiu de la ciutat», afegeixen. El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, explica que, a més, es buscarà, «com no pot ser d’una altra

L’Ajuntament inicia el contracte de poda d’arbrat de major pressupost

Via Pública El nou contracte de la poda de l’arbrat a la ciutat de Reus ha entrat en servei aquesta setmana amb un pressupost anual de 388.000 euros, el més alt en la seva història. L’empresa a la qual s’ha adjudicat aquest contracte és Urbaser SA, i que haurà de complir una sèrie de noves exigències com podar cada arbre respectant les ne-

cessitats de cada espècie, que les branques dels arbres quedin a una distància mínima de mig metre respecte a les façanes i que l’alçada mínima serà de 4,5 metres respecte al trànsit rodat i de 2,25 a les voreres. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, assegura que «el nou contracte estableix nous criteris de poda per tenir un arbrat sa i ben cui-

dat, que contribueixi a tenir zones verdes de qualitat; i per resoldre les molèsties o la inseguretat que la falta de manteniment pot causar a la ciutadania». Aquest nou contracte preveu actuar en 18.439 arbres, 17.208 dels quals localitzats en zones viàries. No en formen part els arbres de zones verdes i parcs, que són un altre contracte. Redacció

manera, la implicació d’entitats, centres educatius i collectius que ja hi duen a terme la seva activitat», bé sigui dins la zona o a tocar d’aquesta. Subirats explica que, una vegada es va tancar la segona fase de Reus Espais Vius, «vam analitzar els resultats i vam veure que una de les

qüestions que havia facilitat l’èxit d’aquesta convocatòria va ser la tria de l’espai: una zona de la ciutat amb diversos locals comercials buits, però que encara conservi prou activitat perquè l’impacte del projecte ajudi a reactivar la zona de la mà dels negocis que encara hi tenen activitat».

«En aquest sentit, vam veure que hi havia zones a Reus que complien aquests requisits i en les que calia posar-hi el focus per fer-les atractives tant per als emprenedors que busquen un nou espai on començar el seu negoci com per aquells propietaris que fa anys que tenen els seus locals tancats», continua. D’aquesta manera, «en poques setmanes», un cop «puguem treballar la proposta de dinamització i d’impacte» amb l’empresa adjudicatària, «podrem anunciar la ubicació d’aquesta tercera fase», tanca.

Una vintena de nous negocis L’Ajuntament de Reus va donar per acabades les dues fases inicials de la iniciativa de revitalització comercial el novembre del 2023. Va permetre l’obertura d’una vintena de nous negocis en un àmbit comprès pels ravals de Robuster, de Sant Pere, de Martí Folguera i l’entorn del Pallol. El 75% dels locals adherits a la primera fase s’han ocupat, mentre que el percentatge va baixar al 31,25% en la segona, centrada en els voltants del Pallol i el raval de Martí Folguera. Així mateix, es van crear una trentena de llocs de treball i es va aconseguir «revitalitzar la zona», segons detallà Subirats.

Imatge de l’acte de presentació del nou contracte de poda de l’arbrat de la ciutat. Ajuntament de Reus

Imatge d’arxiu de La Cuina de la Montse, que es va obrir amb la segona fase del projecte. Gerard Martí

L’ExproReus tornarà a ser el gran saló de l’automòbil

Comerç La fira multisectorial ExproReus se celebrarà un cop més entre el 10 i el 13 d’octubre. Enguany arriba a la 52a edició on, com és habitual, el sector de l’automòbil, les motocicletes i el vehicle industrial tindran un paper rellevant. En total, 38 marques d’automoció estaran presents oferint una àmplia gamma de models, alguns d’ells mostrant les seves novetats com Peugeot, amb el 3008 i el 5008, el nou Mini Cooper, els renovats Kia Picanto i Sorento, entre molts altres. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, recorda que «el sector de l’automoció és un dels sectors claus en l’èxit de l’ExproReus». En la passada edició la fira va generar un impacte econòmic de 14,3 MEUR, dels quals 14 eren del sector de l’automòbil. Redacció

La Festa dels

Ravals omplirà el centre amb activitats

Societat Els Ravals de Jesús i de Martí Folguera seran l’escenari de tota una festa amb una gimcana dels gegants, degustacions, demostracions de motocicletes i patinets elèctrics, bingo, desfilades, jocs, tallers i altres activitats en el marc de la Festa dels Ravals. L’esdeveniment, organitzat pel Tomb de Reus, s’havia de dur a terme el passat divendres 20 de setembre, però la presència de la pluja va obligar a posposar-ho a avui. L’objectiu darrere la festa és dinamitzar i donar visibilitat als establiments de la zona i «atreure residents i a visitants i recordar-los el valor d’aquests carrers», tal com va explicar en el seu moment Marta Arrufat, membre del Tomb de Reus. A més, Arrufat destaca que la festa vol estar oberta a tothom i, per aquest motiu, està oberta a tots els locals de l’indret i «no només als associats». SPM

Dies queden per conèixer les ordenances fiscals per a l’any 2025. És a dir, per saber si, a Reus, es pagaran més impostos, menys o si es congelaran els tributs. El divendres 18 d’octubre és la data marcada als calendaris de l’Ajuntament: és el dia en què es convocarà el ple ordinari del mes i es voldria aprofitar per aprovar les taxes municipals durant la sessió. Dimecres vinent, està previst que es convoqui una comissió informativa amb els grups municipals que tindria lloc la setmana següent. En tot cas, d’octubre no hauria de passar. S’havia parlat de celebrar un ple extraordinari per a la jornada d’avui per deixar el tema dat i beneït, però no s’ha arribat a temps, i no era qüestió de forçar la maquinària.

L’aprovació de les noves ordenances fiscals arribarà en un moment en què la crispació no està precisament sota mínims —el trasllat de l’estació d’autobusos ha encès una nova alarma— i, amb els ànims ja candents, una segona pujada podria fer reviure episodis de la tardor del 2023. Fou una època en què el regidor d’Hisenda semblava ser Bad News Muñoz: la seva aparició implicava l’anunci de males notícies. La seva no fou —ni és— una posició fàcil ni amable de portes enfora. Li tocava tractar un tema tan delicat com és la política fiscal, que, sabia, no deixaria tothom conforme —a ningú li agrada que li toquin la butxaca—, i, a més, havia de donar la cara per part del govern. Fou hàbil transmetent el missatge que els pressupostos «no ens identifiquen del tot» i que responien a la necessitat «d’afrontar la situació amb què es trobava l’Ajuntament». La voluntat era «que els pròxims ens defineixin molt més». Així i tot, aquells comptes anaren acompanyats d’un pla d’inversions «històric» que emplaçava el debat a dotze mesos en el futur. Amb un any ja de labor al capdavant de la ciutat, és qüestió de dies que es descobreixi el tarannà real de l’executiu, la

Política L’equip de govern treballa perquè passin pel ple del dia 18

Les ordenances fiscals, llestes aquest octubre

Sergi Peralta Moreno

seva veritable cara; de saber què el defineix, què l’identifica del tot. I és que sembla que algun canvi sí que podria haver-hi sobre la taula. Precisament, aquí sorgeix el segon concepte clau de l’equació: els pressupostos. La previsió és que passin pel ple municipal el mes de novembre. Essent l’1 de gener del 2025 la data en què entraran en vigor, hi ha marge perquè els tres partits que conformen el govern reusenc (PSC, ERC i Ara Reus) continuïn

Activitats

l’estira-i-arronsa unes setmanes més perquè els seus somnis es converteixin en realitat i per dissenyar uns comptes que deixin els tres satisfets o, com a mínim, no gaire contrariats. S’està treballant de valent per confeccionar-los, amb cadascú defensant amb dents i ungles les propostes que ha posat sobre la taula. No tot pot quedar dintre, ni amb l’envergadura que hom anhela. Queda el més fàcil, o potser tot el contrari: posar-se d’acord. Negociació política, pura i dura. El fantasma de la tardor del 2023 ja comença a sobrevolar la capital del Baix Camp, amb aquest vent que avisa que és hora de treure jaquetes

Següent pas

La voluntat és que els pressupostos es debatin al ple de novembre

i dessuadores de l’armari. Dubta si quedar-s’hi o si només ha vingut de visita. Pels volts de Halloween de l’any passat, es va celebrar la primera de les concentracions en contra de la pujada d’impostos. En les setmanes següents, es van viure pancartes fúnebres, càntics, llançades d’ous, desitjos a l’arbre de Nadal i l’aparició d’un ase. Què passarà amb les ordenances per al 2025? Ho sabrem en pròxims episodis!

- II Jornades de biodiversitat urbana. Dimecres 9 d’octubre. Oberta fins el 27 d’octubre.

Exposicions

- Ruta | Sortida de les mercaderies del camp. Museu del Port – Mostra oberta des del 5 d’octubre fins el 6 d’octubre.

- Exposició ‘Línia de flotació’

Tinglado 2 – Mostra oberta fins el 6 d’octubre.

- Exposició ‘Ratpenats al món’

Tinglado 1 – Mostra oberta fins el 13 d’octubre.

- Inscripcions a PortsAutors/es 2024. Inscripcions obertes fins el 13 d’octubre. Mostra artística musical el 23 de novembre al Teatret del Serrallo.

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats

Agenda Segueix-nos! Agenda del Port del 4 al 10 d’octubre de 2024

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

La presentació de les ordenances fiscals l’any passat, amb Noemí Llauradó, Manel Muñoz, Sandra Guaita i Daniel Rubio. Gerard Martí

El Festival Accents portarà aquest

any a Albert Pla, els Pets i Ismael

Serrano a Reus

Cultura El festival visitarà per primera vegada els municipis de Solivella, Vila-seca i Constantí

Redacció

El Festival Accents comptarà amb la presència de fins a 27 artistes en l’onzena edició de l’esdeveniment cultural. Aquest iniciarà el diumenge 6 d’octubre i s’allargarà fins al 14 de desembre amb una trentena d’actuacions. Un cop més, Reus serà la ubicació principal, tot i que també es duran a terme actuacions als de municipis Botarell, Vilaplana, la Selva del Camp, el Morell, Riudoms, Miami Platja, Solivella, Constantí i Vilaseca.

D’aquests municipis cal destacar els tres darrers; Solivella, situat a la Conca de Barberà, i Constantí i Vila-seca, al Tarragonès, els quals s’afegeixen per primer cop a l’itinerari del festival. A més, en el cas de l’actuació a Constantí es farà a ‘El Casino de Constantí’, associació cultural i recreativa de la qual Joan Reig, membre dels Pets, és el president. D’aquesta manera, l’esdeveniment travessa les fronteres de la comarca del Baix Camp i s’estén a poc a poc per altres indrets del Camp de Tarragona.

També cal apuntar que el festival oferirà dos concerts des de la recentment estrenada sala de concerts lo Submarino de Reus, que viurà la presentació del nou disc de Fetus

A l’esquerra,

Pla, a dalt a la

i un dels últims concerts de la gira de comiat temporal del valencià Xavi Sarrià. A més, les diferents actuacions tindran com escenari diversos espais emblemàtics de la capital del Baix Camp com el Teatre Fortuny, el Teatre Bartrina o, com a novetat d’enguany, la Prioral de Sant Pere

Recasens: «Reus bull de cultura i l’Accents és la cirereta del pastís»

L’Ajuntament impulsa un cicle per descobrir el món aeronàutic a Reus

Societat La regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, en col·laboració de la Fundació Privada Mútua Catalana i el Centre de Lectura de Reus, organitzen el cicle ‘Converses d’interès econòmic local: l’aeronàutica de Reus’. Aquest va iniciar ahir a la tarda amb la ponència del ‘Mite d’Ícar i

les ales de cera’ i té com a objectiu donar a conèixer una perspectiva de l’aeronàutica a la capital del Baix camp des de l’anàlisi i la recerca històrica. D’aquesta manera, es busca acostar aquests coneixements a la ciutadania a través de les opinions de diversos experts. El pròxim acte tindrà lloc el 10 d’octubre amb la ponència ‘Impacte al

sud de Catalunya: eix aeroportuari Girona-El Prat-Reus. Repercussions econòmiques i socials de l’aeroport de Reus’ i, fins al 16 de gener de 2025, hi haurà cinc ponències més. A més, també hi ha una exposició bibliogràfica amb llibres sobre l’aviació i material cedit per l’Aeroclub de Reus que ja està oberta al públic fins al 21 de desembre. Redacció

que gaudirà del concert del compositor i pianista Carles Viarnès.

Una cursa de fons Segons l’organització el Festival d’enguany és una cursa de fons, com una cursa ciclista, i així ho evidencien en el mateix cartell promocional. En

aquest sentit, fan referència al fet que el festival disposarà d’actuacions constantment durant els dos mesos que durarà. A més, també fa referència al repte què és pels ciclistes superar els ports de muntanya i, d’aquesta manera, ho trasllada al repte creatiu que s’enfronten els artistes

participants. Entre alguns dels artistes i grups que participaran en l’edició d’enguany hi ha Albert Pla, els Pets, Guillem Gisbert, Joan Miquel Oliver, Roger Mas, Cris Juanico, Marala, Cesk Freixas, Ruper Ordorika, entre altres. Precisament, el cantant dels Pets, Lluís Gavaldà, al costat de Joan Pau Chaves, seran els encarregats de donar el tret de sortida al festival amb un concert inaugural al parc Botànic de Botarell, el 6 d’octubre, ja amb les entrades exhaurides. El regidor de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, qualifica el cartell presentat de molt «interessant i eclèctic» i que «aposta per referents musicals, però també per grups emergents». «Reus bull de cultura i l’Accents és la cirereta del pastís», apunta el regidor.

Les lletres de l’Accents Per un altre costat, enguany el Festival Accents també disposa d’una novetat literària i són dues presentacions de llibres relacionats amb la música que formaran un petit cicle anomenat ‘Les lletres de l’Accents’. El 4 de novembre a la tarda hi haurà una xerrada dirigda per Nuria Calvó amb el periodista i escriptor Pep Blay, autor del llibre Cor trencat. Aquest llibre tracta de la figura de Carles Sabater, cantant de Sau, que va morir l’any 1999 després d’una actuació a Vilafranca del Penedès. La segona presentació serà el dilluns 18 de novembre i anirà a càrrec d’Isaac Albesa, director del Festival Accents. Aquest presentarà el llibre autobiogràfic Vagabundeos. Extractos de mis diarios, de Jaume Blanc. Ambdós actes es duran a terme a la sala Josep Laporte del Teatre Fortuny.

Imatge de l’acte de presentació del cicle ‘Converses d’interès econòmic local: l’aeronàutica de Reus’. Aj. Reus

Albert

dreta, Els Pets, i a sota a la dreta, Ismael Serrano. Ajuntament de Reus

CONCURS DE CASTELLS 2024

Jordi Borràs / ACN

92 anys d’història avalen el Concurs, l’espectacle casteller més esperat

Castellers de Vilafranca i Castellers de la Vila de Gràcia són les favorites a reeditar les respectives victòries de 2022

Carles Cortés

Si la jornada de Torredembarra dels Concurs de Castells ja ens va oferir un espectacle magnífic amb vàries colles aspirants a guanyar i emoció fins a la cinquena i última ronda, les jornades de dissabte i diumenge a la Tarraco Arena apunten a viure sensacions similars. Diumenge els Castellers de Vilafranca tornaran a posar a prova el seu favoritisme davant els Xiquets de Valls i la Jove de Tarragona. Dissabte, els Cas-

tellers de la Vila de la Vila de Gràcia volen reeditar la seva victòria de l’any 2022 però tenen tres colles amb ganes també d’aconseguir el títol: Castellers de Lleida, Castellers de Sant Cugat i Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau. Qui ja va fer la feina van ser els Nois de la Torre diumenge passat quan van confirmar la seva condició d’aspirants revalidant el triomf aconseguit el 2022 exaequo amb els Castellers de Berga. Però el Concurs no són només aquests duels per guanyar, sinó que

cada colla participant viu les seves històries, comparteixen moments i vivències, volen gaudir de la festa i intenten superar-se per assolir la millor actuació de la temporada o, fins i tot, de l’historial.

La 29a edició del certamen tornarà a mostrar números de rècord amb milers de castellers i castelleres a l’arena, un públic entregat que també ha esgotat les entrades de dissabte i desenes de mitjans de comunicació acreditats vinguts d’arreu del planeta. Una vegada més, el fet cas-

teller donarà la volta al món. L’organització s’ha vist obligada a regular l’assistència a la Tarragona Arena mitjançant polseres per al públic de la grada, però també per als seguidors que van a fer pinya amb samarreta recolzant les 30 colles assistents entre les dues jornades.

El Concurs de Castells no se celebra només a la Tarraco Arena sinó que viu també diferents activitats paral·leles que engrandeixen la cita. Una exposició del portal de fotografia castells.photo a la Rambla Nova, la diada de colles internacionals a la plaça de la Font dissabte al matí, la revetlla dissabte a la nit al Serrallo i l’Espai Casteller ubicat a l’exterior de la Tarraco Arena amb una pantalla gegant per seguir l’esdeveniment, un rocòdrom inflable i les ulleres

Una exposició, les colles internacionals, una revetlla i l’Espai Casteller, activitats paral·leles

360 del Museu Casteller i el marxandatge del certamen, completen el programa de dos dies especialment intensos.

Amb aquesta edició número 29 del Concurs de Castells es compleixen 92 anys d’història des de que el 1932 la idea original de Pau Casals va agafar forma amb la primera trobada on van participar quatre colles. Ara 42 agrupacions avalen l’espectacle casteller més gran del món, que continua més viu i amb més força que mai.

La 29a edició del certamen tornarà a mostrar números de rècord amb milers de castellers i castelleres a l’arena i un públic entregat que ha esgotat les entrades tant a la jornada de diumenge com a la de dissabte. Gerard Martí

La prèvia

La jornada de dissabte

Distribució de les colles a la plaça

L’actuació de les colles es farà en ronda conjunta, excepte en el cas de bastir un castell de dificultat igual o superior al 3de8, aleshores la colla actuarà en solitari.

F1 - Castellers de Mollet

F2 - Castellers de Berga

F3 - Colla Jove de C. de Sitges

D1 - Castellers de la Vila de Gràcia

E1 - Castellers de Sabadell

E2 - CC Jove de Barcelona

E3 - Tirallongues de Manresa

E4 - Xics de Granollers

D2 - Castellers de Sant Cugat

Castellers de Mollet

Any de fundació: 1992

Camisa: Verd clar

Participacions: 2

Concurs 2022: 32è

Castellers de Berga

F4 - Bordegassos de Vilanova

F5 - Xiquets del Serrallo

F6 - Castellers d’Esparreguera

D3 - Castellers de Lleida

E5 - Castellers d’Esplugues

E6 - Castellers de Terrassa

E7 - Xicots de Vilafranca

E8 - Sagals d’Osona

D4 - C.C. de Sant Pere i Sant Pau

Any de fundació: 2012

Camisa: Blau elèctric Participacions: 4

Concurs 2022: 24è

Colla Jove de Castellers de Sitges

Any de fundació: 1993

Camisa: Vi Participacions: 8

Concurs 2022: -

Castellers de la Vila de Gràcia

Any de fundació: 1996

Camisa: Blau

Participacions: 11

Concurs 2022: 8è

Tirallongues de Manresa

Any de fundació: 1993

Camisa: Ratllada

Participacions: 3

Concurs 2022: -

Xics

de Granollers

Any de fundació: 1991

Camisa: Bordeus

Participacions: 11

Concurs 2022: 18è

Castellers de Sant Cugat

Any de fundació: 1996

Camisa: Verd Participacions: 7

Concurs 2022: 18è

Bordegassos de Vilanova

Any de fundació: 1972

Camisa: Groc Terrós

Participacions: 10

Concurs 2022: 21è

Castellers de Sabadell

Any de fundació: 1994

Camisa: Verd

Participacions: 8

Concurs 2022: 16è

Castellers de Lleida

Any de fundació: 1996

Camisa: Bordeus

Participacions: 12

Concurs 2022: 18è

Castellers d’Esplugues

Any de fundació: 1994

Camisa: Blau elèctric

Participacions: 6

Concurs 2022: 23è

Castellers de Terrassa

Any de fundació: 1980

Camisa: Blau turquesa

Participacions: 19

Concurs 2022: 17è

Xicots de Vilafranca

Any de fundació: 1982

Camisa: Vermell-rosat

Participacions: 19

Concurs 2022: 24è

Xiquets del Serrallo

Any de fundació: 1988

Camisa: Blau marí

Participacions: 17

Concurs 2022: 33è

Colla Jove de Barcelona

Any de fundació: 2010

Camisa: Bordeus

Participacions: 3

Concurs 2022: 22è

Castellers d’Esparreguera

Any de fundació: 1994

Camisa: Bordeus Participacions: 4

Concurs 2022: 28è

Any de fundació: 1997

Camisa: Carabassa

Participacions: 11

Concurs 2022: 14è

Any de fundació: 1990

Camisa: Verd

Participacions: 16

Concurs 2022: 10è Sagals d’Osona

Carrer Eivissa

Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau

La jornada de diumenge

Distribució de les colles a la plaça

L’actuació de les colles es farà en ronda conjunta, excepte en el cas de bastir un castell de dificultat igual o superior al 4de9f, aleshores la colla actuarà en solitari.

C1 - Xiquets de Reus

A1 - Colla Jove Xiquets de Tarragona

B1 - Moixiganguers d’Igualada

C2 - Nens del Vendrell

A2 - Colla Joves Xiquets de Valls

B2 - Castellers de Barcelona

C3 - Marrecs de Salt

A3 - Castellers de Vilafranca

B3 - Capgrossos de Mataró

C4 - Castellers de Sants

A4 - Colla Vella dels Xiquets de Valls

B4 - Xiquets de Tarragona

Xiquets de Reus

Any de fundació: 1981

Camisa: Marró

Participacions: 15

Concurs 2022: 12è

Marrecs de Salt

Any de fundació: 1995

Camisa: Blau Ter

Participacions: 11

Concurs 2022: 13è

Colla Jove Xiquets de Tarragona

Any de fundació: 1979

Camisa: Lila

Participacions: 22

Concurs 2022: 4t

Castellers de Vilafranca

Any de fundació: 1948

Camisa: Verd

Participacions: 25

Concurs 2022: 1r

Moixiganguers d’Igualada

Any de fundació: 1995

Camisa: Morada

Participacions: 6

Concurs 2022: 6è

Capgrossos de Mataró

Any de fundació: 1996

Camisa: Blau marí

Participacions: 13

Concurs 2022: 7è

Carrer Eivissa

Nens del Vendrell

Any de fundació: 1926

Camisa: Vermell

Participacions: 25

Concurs 2022: 14è

Carrer Mallorca

Castellers de Sants

Any de fundació: 1993

Camisa: Gris

Participacions: 15

Concurs 2022: 9è

Colla Joves Xiquets de Valls

Any de fundació: 1971

Camisa: Vermell

Participacions: 22

Concurs 2022: 2n

Colla Vella dels Xiquets de Valls

Any de fundació: 1791

Camisa: Rosat

Participacions: 28

Concurs 2022: 3r

Castellers de Barcelona

Any de fundació: 1969

Camisa: Vermell

Participacions: 24

Concurs 2022: 11è

Xiquets de Tarragona

Any de fundació: 1970

Camisa: Ratllada

Participacions: 24

Concurs 2022: 5è

Carrer

Guia pràctica: dissabte

Castellers de Mollet

Castellers de Berga

Colla Jove de Castellers de Sitges

Castellers de la Vila de Gràcia

Castellers de Sabadell

Colla Castellera Jove de Barcelona

Tirallongues de Manresa

Xics de Granollers

Castellers de Sant Cugat

Bordegassos de Vilanova

Xiquets del Serrallo

Castellers d’Esparreguera

Castellers de Lleida

Castellers d’Esplugues

Castellers de Terrassa

Xicots de Vilafranca

Sagals d’Osona

C.C. de Sant Pere i Sant Pau

Xiquets de Reus

Colla Jove Xiquets de Tarragona

Moixiganguers d’Igualada

Nens del Vendrell

Colla Joves Xiquets de Valls

Castellers de Barcelona

Marrecs de Salt

Castellers de Vilafranca

Capgrossos de Mataró

Castellers de Sants

Colla Vella dels Xiquets de Valls

Xiquets de Tarragona

Primera ronda Segona ronda Tercera ronda Quarta ronda Cinquena ronda

Primera ronda Segona ronda Tercera ronda Quarta ronda Cinquena ronda

punts Castell Punts Castell Punts Castell Punts Castell Punts Castell Punts

Els Castellers de Vilafranca volen tornar a confirmar el favoritisme

Fa setmanes que han anunciat que el seu programa passa pels dos castells de 10 i el 9de9f

Millors actuacions 2024

Les Neus a Vilanova

3/08/2024 }

5d9f - 3d10fm - 4d9fa - Pd8fm

4d9fa - 3d10fm - 5d9f - Pd8fm FM de l’Arboç

25/08/2024 }

30/08/2024}

3d10fm(c)- 4d9fa - 2d9fm(c)-Pd8fm Sant Fèlix a Vilafranca

Un any més els Castellers de Vilafranca són els favorits per guanyar el Concurs. Ja ho han aconseguit en 12 ocasions (vuit d’elles consecutives entre 2002 i 2016) i aquest 2024 arriben amb una tripleta de castells difícilment superable si els descarreguen tots: 3de10fm, 4de10fm i 9de9f. Fa setmanes que els màxims responsables de la colla han ensenyat les seves cartes i, fins i tot, per Sant Fèlix ja es plantejaven aquest programa. Aquella diada es va capgirar d’inici, no van poder assolir els seus propòsits i només van poder carregar el 3de10fm i van fer un intent desmuntat de 9de9f.

Els Verds estan completant la seva millor temporada de gamma extra de l’historial amb uns números extraordinaris: 29 descarregats, 3 carregats i 4 intents desmuntats. L’any que en van fer més va ser el 2016, quan van descarregar-ne 35 i cal tenir en compte que després del Con-

curs encara els quedarà alguna actuació de compromís, en especial Tots Sants. I això que la temporada començava amb la incertesa d’estrenar cap de colla, Àngel Grau, d’un tarannà molt diferent al seu predecessor, Sisco Benet. La maquinària ja va començar a rodar el mes d’abril amb l’estrena del castell de nou per la Diada del Graller, el mes de maig assolien el doblet de castells bàsics de nou a l’aniversari dels Castellers de Sants i l’1 de juny van plantar al Vendrell el castell de gamma extra més matiner de la història. Va ser el 2 de 9 amb folre i manilles que confirmava l’excel·lent arrencada dels Castellers de Vilafranca.

Només van tenir un parell de diades amb cert dubte quan a Tarragona van desmuntar el 5de9f i a Altafulla el Pde8fm, que van esvair a partir de les Santes. En aquell

tram fins a Sant Fèlix van estrenar el 9de8, el 5de9f, el 4de9fa i, fins i tot, el 3de10fm folre i manilles que van descarregar dues vegades a Vilanova i l’Arboç.

Des de Sant Fèlix, però, el món casteller ha viscut moments de fragilitat a causa de l’atenció sanitària a l’aixecadora de la Colla Vella, que ha obligat les colles a replantejar objectius i a mesurar els seus intents. També els Verds se n’han ressentit i ja a Tarragona van mostrar algun dubte amb el 2de9fm, tot i que van descarregar a la perfecció novament el 4de9fa.

Les últimes setmanes a Cal Figarot han servit per treballar intensament els objectius amb només una sortida on s’han tornat a ensenyar els castells de nou, precisament a Vilafranca del Penedès per Sant Miquel. Tenen els tres castells clars per al Concurs, però la seva gamma és molt àmplia i també han assajat castells sense folre o castells amb l’agulla per si no calgués anar a màxims amb les estructures de 10 o el 9de9f.

Els Verds estan completant la millor temporada de la seva història en castells de gamma extra

Carles Cortés

Les colles. Castellers de Vilafranca

3 de 10 amb folre i manilles descarregat a la diada de Les Neus de Vilanova i la Geltrú el 3 d’agost. C. Vilafranca

SALUT I CASTELLS

L’Hospital de Santa Tecla, 28 anys al costat del Concurs de Castells

Un nodrit grup de professionals del centre tarragoní s’encarrega del dispositiu sanitari a plaça des de l’any 1996

Aquest cap de setmana del 5 i 6 d’octubre, un cop celebrada la jornada prèvia de Torredembarra el diumenge 29 de setembre, té lloc la 29a edició del Concurs de Castells a la Tarraco Arena Plaça (TAP) de Tarragona. Una vegada més, els professionals de la Xarxa Santa Tecla –en col·laboració amb la Creu Roja, el SEM i Protecció Civil–, són els encarregats de garantir l’assistència sanitària de les colles castelleres i del públic de les graderies de la TAP durant aquests dos dies de concurs.

Dispositiu sanitari a la TAP i al servei d’urgències

Un total de set equips, integrats per personal mèdic i d’infermeria, d’administració, informàtica, membres de Protecció Civil i voluntariat de la Creu Roja, s’encarregaran de vetllar per la salut dels castellers que participaran en el XXIX Concurs de Castells des de l’hospital de campanya situat a la mateixa plaça. Al mateix temps, els serveis d’urgències de l’hospital a la Rambla Vella es reforcen per tal d’atendre els castellers i el públic que siguin derivats des de la plaça. En aquest sentit, la Xarxa disposa d’un sistema informàtic propi dissenyat específicament per al Concurs de Castells que permet fer el seguiment continu de les persones accidentades des del moment que entren a l’hospital de campanya de la plaça fins que són donats d’alta.

Consells preventius

A banda de l’assistència a plaça i al servei d’Urgències de l’Hospital de Santa Tecla, els professionals de la Xarxa treballen durant tot l’any per ajudar a garantir la seguretat dels castellers. Segons Xavier Oliach, director mèdic de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, «a banda dels consells preventius en aquest tipus d’esdeveniments, ja fa temps que vam elaborar un decàleg a mida. Per als castellers és important hidratar-se, haver dormit bé, fer exercicis d’escalfament, etc.».

Les colles cada vegada col·laboren més i fan tot el possible per aplicar elements de la Medicina de l’Esport en la seva preparació. De fet, alguns caps de colla són llicenciats en Educació Física i alguns són nutricionistes. Per aquesta raó cada vegada es

té més en consideració la posició de cadascuna de les persones que intervenen en cada castell», assegura Oliach, que afegeix que les colles «cada vegada més tenen clar que cal adoptar un comportament esportiu i tenir en compte aspectes com la força, l’agilitat, l’habilitat, el pes... De fet, hi ha tècniques esportives que s’adeqüen perfectament als castells». Pel que fa als consells preventius adreçats al públic de la plaça, des dels serveis sanitaris es recomana una bona

hidratació durant el concurs, anar amb compte amb l’excessiva exposició al sol per evitar cops de calor i no consumir alcohol.

Lligam històric

El lligam entre la trobada castellera i l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla es remunta a l’any 1996, quan per primera vegada el centre assistencial de la Rambla Vella va establir un dispositiu especial amb motiu de la gran festa castellera. Així, durant les edi-

cions celebrades durant aquests 28 anys –amb l’aturada obligatòria a causa de la pandèmia el 2020– el dispositiu sanitari s’ha anat adaptant a un concurs que cada vegada té més colles participants, més públic i més repercussió mediàtica arreu del món.

L’Hospital de Santa Tecla és la institució que ha estat en contacte amb més colles i més generacions de castellers de la història

Aquesta col·laboració ininterrompuda durant gairebé tres

dècades converteix l’Hospital de Santa Tecla en la institució del país que ha estat en contacte amb més colles i més generacions de castellers de la història. Segons Oliach, «la nostra idea és aconseguir que la nostra feina i la nostra presència a la plaça estigui marcada per la discreció».

Redacció

Imatges d’arxiu d’alguns dels professionals de la Xarxa Santa Tecla que van oferir la cobertura sanitària a la Tarraco Arena en l’última edició del Concurs, el 2022. CEDIDES

Les colles. Colla Vella dels Xiquets de Valls

La Colla Vella dels

Xiquets de Valls mai renuncia a res

Els castells sense folre i els de 10 són els seus objectius, però tenen en cartera el 3de9sf

Millors actuacions 2024

FM del Catllar

24/08/2024 }

Diada de Firagost

7/08/2024 }

Festa Major de l’Arboç

25/08/2024 }

4d9fp - 4d9sf (c) - 3d9f - Pd8fm

2d9fm - 5d9f - 4d9fp - Pd7f

3d9f - 2d8sf (c) - 4d9f - Pd7f

Carles Cortés

La Colla Vella dels Xiquets de Valls sempre hi és. Anirà millor o pitjor la temporada de Concurs, però sempre és candidata a la victòria. És l’única colla que sempre que ha participat en el certamen (només van faltar el 1933) ha fet podi: nou victòries, dotze vegades segona classificada i en sis ocasions ha acabat en tercer lloc. Fins a la diada de Sant Fèlix els rosats han sovintejat la gamma extra, tot i que segurament els hauria agradat poder-la haver descarregat més, però a partir del 30 d’agost han hagut de treballar internament molt més l’estat anímic que el casteller.

La caiguda del 4de9sf a Vilafranca ha condicionat la seva trajectòria, tot i que arribat el mes d’octubre amb el Concurs i Santa Úrsula a l’horitzó han tornat a treure el seu gen competitiu per ensenyar els seus millors castells.

El cap de colla, Manel Urbano, té marcades al calendari les diades on vol que la colla

sigui especialment competitiva i ensenyi els seus millors castells. Sant Joan, Firagost, la Bisbal, el Catllar, l’Arboç, Sant Fèlix, Diada Nacional i Santa Tecla han vist la gamma extra dels rosats amb més sort o menys sort, perquè la culminació d’aquestes actuacions ha tingut moments d’irregularitat.

La recuperació del 2de9fm i el 5de9f, que no descarregaven des de 2019, ha estat una de les notícies més positives, però hi ha altres estructures que s’han quedat a mitges i amb deures pendents per fer en aquesta recta final de la temporada. La colla ha mantingut l’idil·li amb el 4de9fp, tot i que s’ha quedat en només carregat dues vegades; ha tornat a apostar pels sense folre (2de8 i 4de9), però tampoc els ha pogut completar i segurament li ha faltat poder ensenyar més el Pde8fm.

Al Concurs saben que tenen apostes guanyadores, però les necessiten descarregar. Les seves intencions passen pel 2de8sf, el 4de9sf, el 3de10fm i el 4de10fm. D’aquests quatre n’anirien tres, en una combinació que els pot donar opcions per emportar-se la victòria, encara que dependrien d’una ensopegada dels Castellers de Vilafranca. En cartera també tenen una aposta clarament guanyadora, el 3de9sf, que han treballat a l’assaig les darreres setmanes i, en cas de necessitat, podria entrar també al seu programa. No és la primera vegada que la Colla Vella dels Xiquets de Valls arriba amb dificultats a la cita de la Tarraco Arena. Sense anar més lluny, l’any 2018, en la darrera victòria, també va estar condicionada per la lesió d’un dels seus castellers de tronc, que els va obligar a fer canvis en 15 dies. Ara saben que el més important és descarregar els castells per tenir opcions de guanyar i, en cas de fer-ho, tindrà una dedicatòria amb nom i cognoms.

Els rosats són l’única colla que han estat sempre al podi excepte el 1933, quan no hi va participar

de 8 sense folre carregat a la festa major de l’Arboç el darrer cap de setmana del mes

2

d’agost. ACN

El gran repte de l’estrena del 3 de 10 amb folre i manilles

Els vermells també preparen els castells sense folre en la lluita per la victòria

Millors actuacions 2024

Diada de Firagost

7/08/2024 }

3d9f - 4d9f - 2d8sf - Pd8fm

15/08/2024 }

3d9f - 2d8sf - 4d9f - Pd8fm

30/08/2024 }

2d8sf (c) - 3d9f - 4d9f - Pd8fm Sant Fèlix a Vilafranca

Al Concurs de l’any 2022 la Colla Joves Xiquets de Valls va ser l’alternativa als Castellers de Vilafranca gràcies a una actuació brillant on van descarregar el 4de9sf i van carregar el 2de8sf i el 5de9f. En aquesta edició volen fer un pas més i per això el seu gran objectiu serà el 3 de 10 amb folre i manilles que, sumat als castells sense folre, els pot portar al triomf. El castell de 10 és el gran somni dels vermells des de l’any 2015 quan el van provar per primera vegada per Santa Úrsula. En total han fet cinc temptatives i alguna s’ha quedat a escassament cinc segons de coronar-se. De fet, a la Tarraco Arena ja el van provar l’any 2016 i va quedar en intent. Aquest 2024 volen assolir finalment el repte. Saben que si no pot ser pel Concurs, la feina estarà molt avançada de cara a la diada de Santa Úrsula el pròxim diumenge 27 d’octubre.

Des d’inicis de temporada el seu cap de colla, Francesc

Ramon, va anunciar que el castell de 10 era el gran objectiu, però ja des de Sant Joan la Joves ha ensenyat dos castells de gamma extra que s’han convertit en la seva punta de llança: el 2de8sf, que ha viscut la versió perfecta per Firagost (també el van descarregar a la festa major de la Bisbal del Penedès) i la versió que es complica després de carregar i s’acaba trencant per Sant Fèlix i el Pde8fm, que han descarregat sis vegades en la millor temporada d’aquest castell de la seva història.

La Joves ha intentat dos castells més de gamma extra durant la temporada sense sort. A Vilafranca del Penedès van fer un intent desmuntat de 4de9sf a la tercera ronda de l’actuació, però sense la convicció que necessita un castell d’aquesta envergadura per les circumstàncies que van envoltar aquell dia. El cap de

setmana anterior, també van fer un intent de 2de9fm a la Festa Major d’Igualada, però el castell es va trencar abans de coronar.

Durant tota aquesta temporada, la colla ha estat molt efectiva amb el 3de9f (11 descarregats), ha estat irregular amb el 4de9f (quatre descarregats i cinc intents desmuntats) i ha excel·lit amb el 4de8p (13 descarregats en els 13 intents que han fet).

Com els passa a les altres colles aspirants, la seva victòria depèn de les possibles errades que puguin cometre els Verds, que presenten un programa extraordinàriament ambiciós. Per això, la Colla Joves Xiquets de Valls, més enllà els dos castells sense folre i el castell de 10, ha tastat als assajos el 3de9sf per si d’aquest castell pogués dependre un assalt al primer lloc. Tot i això, tenen clar que les seves opcions passen primer per descarregar els altres tres castells en un programa que els portaria a fer la millor actuació sense pilar de la seva història.

A banda del 3de10fm, la Joves vol completar junts per primera vegada el 2de8sf i el 4de9sf

2 de 8 sense folre descarregat a la diada de la Firagost a Valls el 7 d’agost. Gerard Martí

Carles Cortés

Les colles. Colla Joves Xiquets de Valls

La Jove vol completar els castells pendents durant la temporada

Descarregar el 5de9f i tornar a fer el 3de10fm són les grans il·lusions en un any especial

Millors actuacions 2024

Sta Tecla - Primer Diumenge

15/09/2024 }

Festa Major del Catllar

24/08/2024 }

Sant Fèlix a Vilafranca

30/08/2024 }

2d9fm - 5d9f(c) - 3d9f - Pd8fm

3d9f - 2d9fm - 4d9f - Pd8fm

2d9fm - 3d9f - 4d9f - Pd8fm

El 2024 la Colla Jove Xiquets de Tarragona celebra el seu 45è aniversari, però a més es compleixen 30 anys del primer intent 5de9f de la seva història a l’antiga plaça de toros (va ser també el primer intent de l’era moderna dels castells) i 10 anys del primer 3de10fm que van carregar a la Tarraco Arena. El Concurs està marcat en vermell al seu calendari per tancar un cercle i retrobar-se amb la història. Per tot plegat tenen clar que aquests són els seus dos grans objectius.

La seva temporada ha estat condicionada per diferents contratemps que els han fet endarrerir els seus objectius: diades suspeses per falta d’assistència sanitària, lesions en llocs claus dels castells i un Sant Fèlix marcat per la caiguda de la Colla Vella, han impedit anar marcant el ritme dels castells que tenien previst.

El primer gamma extra, el 2de9fm, no va poder arribar

fins a Sant Magí en un dia on també van provar el 5de9f que va caure just abans de fer la segona aleta. Per Sant Fèlix, i tampoc posteriorment, no van poder estrenar el 9de8 o el 4de9fa, que també tenien assajat i preparat per treure a plaça. I per tot això tampoc ha pogut sortir el castell de 10. La Jove ha estat brillant amb les manilles de 2de9 i de Pde8, que han descarregat quatre vegades cadascun.

Ara, al Concurs de Castells, han de completar tot allò que ha quedat pendent. Cal veure com aniran ensenyant els seus castells, però sembla clar que tant el 5de9f com el 3de10fm aniran dins les tres primeres rondes. Del primer, aquest 2024 han fet l’intent de Sant Magí i el van carregar per Santa Tecla-El Primer Diumenge, el segon no el proven des de la diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès de

2019, no el carreguen des del Concurs de Tarragona el 2018 i no el descarreguen des de la diada de Santa Teresa al Vendrell el 2016 (l’únic que tenen completat al seu historial).

Per al tercer castell, la Jove de Tarragona pot jugar amb la garantia del 2de9fm, que ja han ensenyat aquesta temporada o pot intentar el 4de9fa, que no intenta des de Santa Tecla 2019, no carrega des del Primer diumenge d’aquell mateix anys i que no descarrega des de la mateixa diada de l’any anterior, el 2018. Fins i tot, podria entrar en el seu programa el Pde8fm, tot i que el recinte de la Tarraco Arena no és el més idoni per fer pilars ja que la falta de referència per als components del tronc dificulten la seva execució.

Tot i que ara només tenen al cap la cita del Concurs, a la Jove encara li quedarà una diada de compromís la setmana vinent al Vendrell amb la tradicional Fira de Santa Teresa, on han assolit algunes de les millors fites de tot el seu historial.

Es compleixen 30 anys del primer intent del 5de9f i 10 anys del primer 3de10fm carregat al Concurs

Carles Cortés

Les colles. Colla Jove dels Xiquets de Tarragona

El 2de9fm per Sant Magí va ser el primer gamma extra de la Jove aquesta temporada. Tjerk van der Meulen

Les colles. Xiquets de Tarragona

Amb la necessitat de recuperar la tripleta màgica

Els Xiquets de Tarragona ja van descarregar el 3de9f, el 4de9f i el 5de8 per Sant Magí

Millors actuacions 2024

Sant Magí a Tarragona

19/08/2024 }

Sant Joan a Tarragona

24/06/2024 }

Diada de les Cultures Altafulla

13/07/2024 }

4d9f - 3d9f - 5d8

5d8 - 3d9f - 4d8

5d8 - 3d9f - 4d8

Carles Cortés

La temporada 2024 dels Xiquets de Tarragona ha estat plena d’alts i baixos i el Concurs de Castells els pot servir per retrobar-se amb la millor versió i encarar la recta final amb màxima il·lusió per, fins i tot, programar nous reptes. El 5de8 més matiner de la seva història el mes de maig per Sant Isidre a Valls, el 3de9f descarregat per Sant Joan a la plaça de la Font repetit uns dies després a Altafulla en la Diada de les Cultures i un

excel·lent 4de9f que obria la diada de Sant Magí feien preveure que el mes de setembre podrien encarar la gamma extra, però a la diada de Santa Rosalia de Torredembarra tot es va girar. Allí va començar una ratxa de cinc intents desmuntats de castells de nou i un intent de 4de9f a la diada del Primer Diumenge, que els van obligar a rebaixar la intensitat de la diada de Santa Tecla per fer un reset Fins al moment, la millor notícia per als Xiquets de Tarragona és la bona feina

feta amb el 5de8, que han descarregat en 11 ocasions. Una estadística molt notable perquè estan a només un del seu millor registre històric en una temporada, que va ser l’any 2015 quan en van descarregar 12 en total, més un carregat. Això ha fet que durant l’any hagin treballat intensament amb el 5de9f, que podria arribar a tenir una oportunitat a final de temporada en la diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès. Ara, tot passa per recuperar la confiança amb els castells de nou.

D’aquesta manera, la cita aquest diumenge a la Tarraco Arena és una gran oportunitat per ensenyar a plaça tot allò que insisteixen funciona gairebé a la perfecció a l’as-

saig. Tenen molta gent i les proves surten. Fins i tot, la gamma extra en forma, per exemple, de 5de9f.

Lògicament, el primer objectiu en aquest tram final de temporada ha de ser tornar a fer els castells que ja han ensenyat. La prioritat al Concurs és descarregar 3de9f, 4de9f i 5de8 i, si es pot, fer-los bé. Aquesta combinació amb els tres castells completats només l’han aconseguit una vegada a la Tarraco Arena, l’any 2018, de manera que el repte és important. En cartera també tenen el 7de8, que han descarregat dues vegades aquesta temporada a Ferran i per Santa Tecla, però és un castell que esperen no haver d’utilitzar al Concurs.

Els Xiquets de Tarragona han descarregat el 2024 tres vegades el 3de9f, un d’ells per Sant Magí. Tjerk van der Meulen

Les colles. Xiquets de Reus

Els Xiquets de Reus volen seguir sumant i creixent

Després descarregar el 7de8 i el 5de8, el pròxim pas per als de la camisa avellana és el castell de nou

Millors actuacions 2024

Misericòrdia a Reus

21/09/2024 }

Diada de Santa Anna Reus

27/06/2024 }

Sant Pere a Reus

22/06/2024 }

5d8 - 7d8 - 3d8

4d8 - 7d8 - 3d8

2d7 - 3d8 - 4d8

Carles Cortés

Els Xiquets de Reus han gestionat de la millor manera el ritme de la temporada per arribar a aquest mes d’octubre amb opcions de recuperar el castell de nou. El 2023 van provar sense sort el 4de9f per Sant Pere i el 3de9f per la Diada del Mercadal, dos castells que no assoleixen des del 2019 i ara arriben amb il·lusions renovades després d’una temporada on han fet gairebé tots els passos previs necessaris per assolir-los.

Primer calia assegurar i consolidar els castells bàsics de vuit que van ser molt protagonistes durant els mesos de maig, juny i bona part de juliol. Un cop memoritzats el 4de8 i el 3de8, a la diada de Santa Anna, just abans d’entrar al mes d’agost, es va fer un pas endavant descarregant el 7de8, el primer de l’historial de la colla, que servia per pensar en un dels grans reptes d’aquest any, el 5de8. El cap de colla dels Xiquets de Reus, Oriol Ciurana, és conscient que aquesta estructura

obre la porta dels castells de nou i per Misericòrdia el van tornar a descarregar cinc anys després de l’últim.

Ara és el moment de plantejar-se novament el castell de nou. A l’assaig s’han treballat tant el 3de9f com el 4de9f i caldrà afinar bé per veure quin es pot estrenar a la Tarraco Arena, un escenari on sempre que han portat el tres l’han descarregat (1996, 2014, 2016 i 2018), a diferència del quatre, del que van fer dos intents desmuntats l’any 2016. Tot apunta que els primers objectius seran els castells que ja estan descarregats com el 5de8 i el 7de8 per assaltar posteriorment aquest possible castell de nou.

Durant les últimes setma-

nes la colla també ha treballat el 2de8f, però no està clar que entri en el seu possible programa per al Concurs. Aquesta temporada han completat vuit vegades el 2de7, però no l’han provat amb un pis més. L’any 2023 va ser el seu castell més important descarregant-lo set vegades i carregant-lo en una ocasió més. Si els de la camisa avellana poden completar aquests objectius, l’actuació es convertiria en una de les millors del seu historial sense pilar.

Després del Concurs, els Xiquets de Reus encara tindran dues actuacions més on provar castells que els puguin quedar pendents, en especial la Diada de la Colla el 26 d’octubre.

Cinc anys després, els Xiquets de Reus van tornar a descarregar el 5de8 per Misericòrdia. Xiquets de Reus

Els Nens progressen adequadament cap al castell de nou

El seu principal repte és el 4de9f, però abans volen tornar a descarregar el 7de8 i el 2de8f

Millors actuacions 2024

Diada de juliol al Catllar

20/07/2024 }

Santa Anna al Vendrell

26/07/2024 }

FM petita Altafulla

14/09/2024 }

3d8 - 2d8f - 4d8

3d8 - 4d8 - 7d8

4d8 - 7d8 - 3d8

El retorn de Kevin Prados com a cap de colla dels Nens del Vendrell ha provat de la millor manera a una de les entitats amb més història del panorama casteller. Han fet un salt de qualitat espectacular respecte a les últimes dues temporades i això els permet arribar al Concurs amb les opcions de fer el castell de nou. Tindran dues oportunitats en una setmana, perquè diumenge 13 d’octubre arriba la seva Fira de Santa Teresa a

la Plaça Vella, escenari de les grans gestes dels Nens. Aquest 2024 calia superar el sostre del 4de8 i el 3de8 carregat que era el límit de la colla en la postpandèmia. Una fita que es va assolir molt aviat, concretament l’1 de juny a la Diada de les Colles Campiones del Concurs que es va fer a casa seva. Aquell dia ja van descarregar la clàssica de vuit, que no havien completat des del 13 d’octubre de 2019. Tot feia preveure que només era l’inici d’una gran temporada, que ha tingut alguna

ensopegada, però que ha millorat exponencialment els números de les temporades anteriors. El següent pas va ser el 2de8f que van provar el mateix mes de juny a Tarragona, però no va arribar fins al mes de juliol al Catllar. La progressió del castell no ha estat segurament la desitjada perquè després de carregar-lo a Llorenç del Penedès ja no l’han pogut tornar a portar a plaça. Un altre dels castells que han lluït enguany els Nens és el 7de8, que només havien fet una vegada en la seva història l’any 2018. Per Santa Anna i a la festa major petita d’Altafulla el van recuperar i serà un dels objectius a la Tarraco Arena juntament amb el

2de8f. Però la gran il·lusió de la colla és el 4de9f, que només han fet dues vegades en el seu historial per Santa Teresa els anys 2016 i 2017. Fa moltes setmanes que el treballen i, fins i tot, després d’una actuació a la Bisbal del Penedès van fer una prova a plaça on van situar el pis de sisenes.

Tornar a ser de diumenge

Els Nens del Vendrell tornen a la jornada de diumenge del certamen per la porta gran. Hi van ser el 2014 i el 2016, precisament l’únic any on van poder fer un castell de nou, el 3de9f que només van carregar. Posteriorment, els anys 2018 i 2022 van participar a la jornada de dissabte fent castells de vuit.

Carles Cortés

Les colles. Nens del Vendrell

2de8f dels Nens a la Diada de Juliol del Catllar. Nens del Vendrell

Les colles. Capgrossos de Mataró

Els Capgrossos volen igualar la seva millor actuació al Concurs

Dos castells de gamma extra (2de9fm i 5de9f) són els seus principals objectius acompanyats del 3de9f

Millors actuacions 2024

Les Santes Mataró

20/07/2024 }

FM Premià de Mar

14/07/2024 }

Sant Miquel a Lleida

29/09/2024 }

3d9f - 2d9fm - 4d9f - Pd7f(c)

2d8f - 3d9f - 5d8 - Pd6

5d8 - 3d9f - 2d8f

van fer 13 castells de gamma extra.

L’any 2018 els Capgrossos de Mataró van fer a la Tarraco Arena la millor actuació del seu historial sense pilar que els va situar quarts a la classificació. Aquell dia van descarregar tots els castells a la primera (3de9f, 2de9fm i 5de9f) i aquest 2024 volen repetir. La temporada passada van fer un salt de qualitat consolidant els castells bàsics de nou i descarregant el 2de9fm a Sant Narcís i Tots Sants. Enguany tornen a estar en un gran moment apropant-se a aquells anys 2017 i 2018 quan

Abans de les vacances van descarregar quatre castells de nou i una altra vegada el 2de9fm. Després de les vacances han completat una vegada el 3de9f, però han ensenyat repetides ocasions el 2de8f i el 5de8 que els han de conduir a la tripleta de nou al Concurs. El seu calendari els permet no sentir la pressió de la plaça, perquè posteriorment tindran diverses diades de compromís com Sant Narcís, Tots Sants o la Diada Mariona Galindo amb la que tancaran la temporada.

Els Capgrossos de Mataró van estrenar el 2de9fm per Les Santes. ACN

Els Castellers de Barcelona volen estrenar el 4de9f

El mes d’agost els barcelonins ja van provar el castell, però els va quedar en intent a Vilafranca

Millors actuacions 2024

La Mercè a Barcelona

22/09/2024 }

55è aniversari de la colla

8/06/2024 }

FM Sant Cugat

30/06/2024 }

3d8 - 7d8 - 4d8

3d8 - 7d8 - 9d7

3d8 - 2d7 - 4d8

Cot apuntava durant el mes de setembre que els Castellers de Barcelona provarien a les festes de La Mercè el 4de9f, que havien portat a la diada de Martir’s Street de Vilafranca del Penedès a principis del mes d’agost, però els va quedar en intent. Finalment, a la plaça Sant Jaume no el van fer perquè calia polir alguns detalls. Ara, al Concurs de Castells, pot arribar el moment d’estrenar el castell de nou, però també el 5de8 que enguany encara no han provat. De fet, podria ser una altra

gran notícia pels barcelonins que no fan aquest castell des de l’any 2018. Durant l’any, la colla ha assegurat els castells bàsics de vuit (22 descarregats entre 4de8 i 3de8) i ha portat també el 7de8, que va estrenar per la diada de La Mercè de colles convidades, i també hauria de ser protagonista a la Tarraco Arena.

Com passa amb moltes colles de la zona no tradicional, cal tenir en compte que després del certamen els Castellers de Barcelona encara tindran sis actuacions on repetir tots aquests castells.

Les colles. Moixiganguers d’Igualada

Igual o millor que per la Festa Major d’Igualada

Els Moixiganguers volen repetir el 3de9f, el 5de8 i el 4de8a i, si poden, fer el primer intent del 4de9f

Millors actuacions 2024

3d9f - 5d8 - 4de8a Festa Major d’Igualada 25/08/2024 } 2d8f - 4d8a(c) - 3d8, Diada de La Grallada 16/06/2024 } 4d8 - 5d8 - 2d8f Sant Miquel a Vilafranca 29/09/2024 }

Carles Cortés

El passat 25 d’agost en la diada de Festa Major de la seva ciutat, els Moixiganguers d’Igualada van assolir la millor actuació del seu historial sense pilar de mèrit: 3de9f, 5de8 i 4de8a. El tres va ser el primer que descarregaven a la plaça de l’Ajuntament, el cinc el van tornar a fer sense error (l’han intentat 15 vegades, l’han descarregat 14 i han fet un intent desmuntat) i el quatre era el segon completat del seu historial després del de la temporada passada per la diada de la colla.

Repetir aquests tres castells al Concurs ja és un èxit, però aquesta vegada especulen la possibilitat d’intentar també el 4de9f. No és la primera vegada que el tenen al cap, perquè en temporades anteriors ja l’han estat treballant, però, si tot surt bé a la Tarraco Arena en les primeres rondes, pot arribar el moment de fer el primer intent. Aquesta serà la segona edició consecutiva on els igualadins participen en la jornada de diumenge del certamen. L’any 2022 van acabar en sisena posició gràcies al 5de8, el 3de9f i el 2de8f.

Les colles. Castellers de Sants

Per la seva Festa Major els Moixiganguers van descarregar el 3de9f. Moixiganguers d’Igualada

Repetir el 4de9f seria un gran èxit pels Castellers de Sants

Després de descarregar-lo a La Mercè, els borinots volen sumar-lo al 2de8f i al 7de8

Fins el moment, el 7de8 estrenat a La Mercè és el millor castell dels Castellers de Barcelona. ACN

Millors actuacions 2024 2d8f - 4d9f - 3d8 La Mercè a Barcelona 24/09/2024 } 3d8 -2d8f - 4d8 Diada local Joves de Valls 8/06/2024 } 3d8 -2d8f - 4d8 Diada Pla de la Seu BCN 15/06/2024 }

Històricament el Concurs de Castells no ha estat massa generós amb els Castellers de Sants. Hi han arribat a descarregar el 2de9fm en l’edició de 2016, però els castells bàsics de nou els han donat força batalla des de que els van intentar per primera vegada l’any 2008 a la Tarraco Arena. El seu balanç és de quatre descarregats i cinc carregats, una efectivitat molt allunyada de la que mostren fora del Concurs.

Aquesta temporada han repetit sis vegades l’actuació de

4de8, 3de8 i 2de8f assegurant molt totes i les seves estructures per evitar caigudes innecessàries. El salt de qualitat el van fer per la diada d eLa Mercè a la plaça Sant Jaume quan van completar el 4de9f. Ara li volen sumar també el 7de8, un castell que no porten a plaça des de finals de la temporada passada a la Diada dels Minyons de Terrassa. Els borinots encara tenen molta temporada per endavant per consolidar el 4de9f, intentar també el 3de9f i, fins i tot, acabar portamnt a plaça el gamma extra en forma de 2de9fm.

Carles Cortés

Carles Cortés

Els Castellers de Sants van fer el primer 4de9f per la diada de la Mercè de colles locals. ACN

Carles Cortés

Les colles. Castellers de Barcelona

Els Marrecs tornen al diumenge amb el repte del 5de8

El 2de8f i el 3de8 són els altres objectius per assolir la seva millor actuació de la represa

Millors actuacions 2024

4d8 - 2d8f - 3d8 - Pd6(c)

- 3d8 - 5d7 - Pd6

- 4d8 - 2d7 - Pd6

Els Marrecs de Salt van mantenir un bonic duel amb els Castellers de la Vila de Gràcia per entrar a la jornada de diumenge del Concurs de Castells. A finals del mes d’agost es va confirmar que els gironins tornaven al dia gran del certamen on ja hi van ser en l’edició de 2018, quan van arribar a carregar el 3de9f. Aquesta vegada no intentaran el castell de nou, però arriben amb la intenció de completar la seva millor actuació de la represa sense pilar de mèrit. Per aconseguir-ho han de

descarregar el 3de8 (l’han fet quatre vegades aquest 2024), el 2de8f (el van estrenar a la Festa Major de Salt el mes de juliol) i el 5de8, que es presenta com el gran repte de la jornada.

Ja el van fer la temporada passada i ara el volen recuperar per encarar amb energia el tram final de l’any on tornen a tenir la diada de Sant Narcís marcada en vermell al seu calendari. L’estadística històrica de la colla amb aquest castell els dona garanties perquè l’han intentat 18 vegades: 16 descarregats i només dos carregats.

Els Marrecs van fer el seu primer i únic 2de8f de l’any per la festa major al juliol Marrecs de Salt

GASTRONOMIA

Un brindis amb Castell d’Or per a celebrar la passió i l’esforç col·lectiu dels castellers i de tot un territori

Els seus caves reflecteixen l’excel·lència de la tradició vinícola catalana

Redacció

El Cava Castell d’Or Imperial Gran Reserva Brut Nature 2018 és l’elecció perfecta per celebrar la participació en el Concurs de Castells. Recentment guardonat amb una medalla d’Or als prestigiosos Decanter World Wine Awards, aquest cava de gamma alta representa l’essència del territori, amb un caràcter únic que reflecteix l’excel·lència de la tradició vinícola catalana. Cada ampolla és una autèntica expressió del paisatge i de la dedicació amb què es treballa al Tarragonès, a l’Alt Camp o a la Conca de Barberà. És una bona proposta per celebrar un dia tan especial com el del Concurs de Castells, on la passió i l’esforç col·lectiu són protagonistes. Per a maridar amb aquest cava excepcional, es recomana acompanyar-lo amb un arròs de marisc o bé amb un suquet de peix, plats imprescindibles en la gastronomia de les nostres contrades i que ressalten com cap altres els sabors autèntics de la nostra terra. Aquestes combinacions gastronòmiques subratllen les notes complexes i elegants del Castell d’Or

Imperial Gran Reserva, creant una experiència culinària perfecta per celebrar una gran Diada Castellera.

Carles Cortés

Les colles. Marrecs de Salt

El Cava Castell d’Or Imperial Gran Reserva 2018 ha rebut una medalla d’or als premis Decanter CEDIDA

La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau somia en el 5de8

Abans de provar aquest castell tenen clar que volen descarregar novament el 3de8 i el 4de8

Millors actuacions 2024

Sant Magí a Tarragona

19/08/2024 }

Santa Tecla a Tarragona

23/09/2024 }

FM Pallaresos

4/08/2024 }

3d8 - 4d8 - 2d7

3d8 - 4d8 - 2d7

3d8 - 4d8 - 5d7

El treball efectiu, discret i humil torna a portar a la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau a poder estrenar un castell al Concurs. L’any 2022 van provar en aquesta cita el 3de8a sense sort i aquesta vegada el repte torna a ser majúscul amb el 5de8.

Ja a inicis de temporada s’especulava amb aquesta possibilitat gràcies a l’excellent 3de8 que ensenyen diada rere diada, però aleshores es veia com una utopia. El pas de les setmanes i els mesos han portat la colla a treballar-lo

intensament a l’assaig perquè pugui ser una realitat. Segurament és un dels castells més esperats entre els aficionats, que valoren la feina que ha fet la colla les últimes temporades que els va portar també a assolir el 2de8f o el Pde7f.

Si el 3de8 i el 4de8 es completen a les dues primeres rondes sense problemes, la colla del barri de SPiSP tornarà a encarar un dels reptes més grans de la seva història. Si l’aconsegueixen, seran la vintena colla del món casteller que assoleixen aquesta fita. Enguany, per cert, només l’han fet vuit colles.

Les colles. Xiquets del Serrallo

Els Xiquets del Serrallo, a descarregar la seva bèstia negra

Per Sant Magí només van poder carregar el 2de7 que volen acompanyar del 9de7 i el 5de7

Millors actuacions 2024

Sant Magí a Tarragona 19/08/2024 } 4d7a - 5d7 - 7d7

5d7 - 2d7 (c) - 4d7a

Diada Nacional a Tarragona 11/09/2024 } 4d7a - 5d7 - 7d7 Santa Tecla a Tarragona 23/09/2024 }

Mirar les estadístiques dels Xiquets del Serrallo amb el 2de7 és la millor manera d’entendre les ganes que li tenen. L’han portat a plaça 46 vegades, però només l’han descarregat en 8 ocasions i en 5 l’han carregat. 23 intents i 10 intents desmuntats és una llosa que es van començar a treure de damunt el 2015 quan el van completar per primera vegada. Enguany l’intent de Sant Magí va deixar entreveure falta de maduresa i després d’una Santa Tecla plàcida ara el volen tornar a descarregar.

Aquesta temporada és una de les millors de la història de la colla amb castells de gamma alta de set i, per això, a banda del 5de7 que ja dominen perfectament, volen portar a plaça un castell de colla perquè puja molta gent com el 9de7. Només l’han fet una vegada al Concurs de 2014 i va quedar en carregat.

La colla serrallenca, per tant, encara el doble repte de descarregar dos dels millors castells que han fet mai, que els podria portar lògicament a fer una de les millors actuacions des de la seva fundació el 1988.

3CAT, TAC12 i La Xarxa, productors audiovisuals del Concurs

Retransmissió Enguany les edicions de dissabte, a partir de les 16.00, i diumenge, a partir de les 9 h, es podran veure en directe per més d’una trentena de televisions locals i les plataformes 3Cat i La Xarxa +, amb prèvies abans de l’inici de l’esdeveniment. Una oferta que dona màxima cobertura aquest gran esdeveniment casteller.

L’equip habitual de periodistes i comentaristes de les retransmissions castelleres (“LA DIADA”), s’amplia amb noves incorporacions que diversifiquen la cobertura i l’anàlisi en les dues jornades. L’equip el formen Toni Comas a la presentació, Carles Cortés a la narració, Aina Mallol com analista tècnica, i a peu de plaça, Judit Anyoaorah i Àlex Alonso. Elisenda Rovira s’encarregarà de les Xarxes Socials i com a comentaristes hi participaran Quico Domènech, Iruna Rigau i Mireia Ferrés.

Carles Cortés

Les colles. Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau

3de8 de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau per Santa Tecla. Gerard Martí

Carles Cortés

Els Xiquets del Serrallo van carregar el 2de7 per Sant Magí. Tjerk van der Meulen

La jornada de Torrdembarra

D’esquerra a dreta, el 2de7 i el 7de7a dels Nois de la Torre, el 4de8 dels Castellers de Castelldefels, el 5de7 dels Castellers d’Altafulla i el 5de7 dels Castellers de Sarrià. Gerard Martí/ACN/ACN/Concurs de Castells/GerardMartí

El Nois de la Torre revaliden la victòria

La jornada de Torredembarra, que va suposar l’estrena de la 29a edició del Concurs, va durar gairebé cinc hores i es va decidir a la cinquena i última ronda gràcies al 7de7a de la colla local

Carles Cortés

La temporada castellera 2024 feia preveure una jornada de Torredembarra del Concurs de Castells especialment ajustada i amb opcions per a vàries colles d’emportar-se la victòria amb el 2de7 o el 4de8, que podien ser decisius. Però el guió de la diada va anar escrivint un final on a la cinquena ronda s’ho van jugar dues colles, Nois de la Torre i Castellers de Castelldefels, amb un castell molt poc habitual, el 7de7a.

La colla local va començar a forjar la seva victòria amb el 5de7a de la primera ronda. Només l’havien fet una vegada en el seu historial per Santa Rosalia 2018 i el van descarregar per situar-se per davant a la classificació i començar a marcar el ritme. Les altres colles aspirants a

guanyar com Castelldefels, Figueres o Badalona van optar pel 5de7, que els feia sumar punts per encarar a les següents rondes estructures de més compromís que els poguessin servir per igualar-se amb els primers. Els Nois de la Torre a la segona ronda van atacar el seu castell més desitjat, el 2de7, que no carregaven des de 1985 i no descarregaven des de 1977. El castell va demostrar la bona feina a l’assaig fins la carregada, però a la sortida de la canalla es va complicar i va acabar cedint. Tot i la caiguda, la colla era conscient que havien fet un pas de gegant cap al triomf i tot depenia del resultat de les altres colles. En aquest moment és quan Figueres i Badalona es van despenjar de la lluita pel primer lloc, perquè els primers van fer dos intents desmuntats de

2d7, mentre els segons feien un intent del mateix castell que els va deixar massa tocats. De la seva banda, els Castellers de Castelldefels van optar per seguir sumant punts amb el 7de7 amb la certesa que a la tercer ronda farien l’assalt a la victòria, mentre els Castellers de Sarrià, en silenci, van aparèixer també com uns bons competidors perquè també van completar el 7de7 i tenien preparat el 2de7. Els Nois de la Torre, que a tercera ronda van descarregar el 7de7, es van quedar pendents novament dels rivals per saber si haurien d’anar o no a la cinquena ronda amb algun altre cartell guanyador. I així va ser, perquè mentre els de Sarrià també van ensopegar amb el 2de7 amb dos intents desmuntats molt dignes que els descartaven pel primer

lloc, els de Castelldefels van carregar al segon intent el 4de8, el primer del seu historial i portaven la victòria a l’última ronda. Les dues colles aspirants només tenien una carta, la mateixa, el 7de7a, un castell que no havia intentat mai cap de les dues i que només s’havia fet sis vegades en la història dels castells. L’ordre d’actuació indicava que els primers en intentar-lo havien de ser els Nois. Dit i fet, i la colla torrenca el va descarregar sense massa complicacions per empotar-se la victòria després de més de quatre hores i mitja d’actuació. A més, ho van aconseguir amb la millor actuació de la seva història. Els Castellers de Castelldefels van acabar

renunciant al seu intent perquè ja no els servia de res, tot i que també van marxar eufòrics de plaça perquè també era la millor actuació que havien fet mai.

D’aquesta manera, la jornada de Torredembarra del concurs repetia guanyador per primera vegada des de que es va implantar el 2014, els Nois de la Torre. Amb els del Baix Llobregat segons, finalment el podi va quedar tancat amb quatre colles empatades al tercer lloc: Colla Castellera de Figueres, Castellers de Sarrià, Colla Castellera de l’Alt Maresme i Castellers de la Sagrada Família.

Altafulla destaca Cal destacar l’actuació dels

El desenvolupament de la temporada castellera 2024 ja feia preveure una primera jornada de Concurs ajustada

Castellers d’Altafulla, que van repetir la millor actuació del curs que ja havien fet per la seva festa major petita fa una dies amb tres castells de la gamma alta de set completats a la primera: 3de7a, 5d7 i 4d7a, el que representa la tercera millor actuació del seu historial.

Castellers de Caldes, que van recuperar el 5de7 nou anys després de l’últim; Castellers del Poble Sec, que van tenir també en el 5de7 el seu millor castell; Castellers de Badalona, que van quedar massa tocats per la caiguda del 2de7; la Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample, repetint la seva millor actuació històrica amb un castell de gamma alta de set com el 4de7a i la Colla Castellera de la Bisbal amb els bàsics de set i un intent de 4de7a van tancar la classificació de la primera jornada de Concurs.

Augmenta el trànsit a l’AP-7 coincidint amb el tall ferroviari

Mobilitat L’afluència augmenta un 7% en sentit sud en l’hora punta de matins

El trànsit a l’AP-7 en el tram entre Sant Vicenç de Calders i Tarragona sentit sud ha pujat al voltant d’un 7% a primera hora durant els primers dos dies de tall ferroviari a Roda de Berà, segons dades del Servei Català de Trànsit.

Entre la mitjanit i les 11 del matí de dimarts, coincidint amb les primeres hores d’alteracions, la circulació de vehicles lleugers a l’AP-7 va ser un 7,6% superior a la de fa dos dimarts, el passat era festiu a Barcelona, així que les xifres no són comparables. En les primeres 13 hores de dimecres, l’increment va ser del 7,9% en sentit sud. En canvi, la interrupció del servei de trens de moment pràcticament no ha causat impacte en l’afluència de vehicles en el mateix tram però cap al nord.

Segons les xifres de Trànsit, el dimarts es va notar un augment significatiu del nombre de cotxes en direcció Tarragona entre les 7 i les 9 del matí, i en especial entre les 10 i les 11 del matí. També es va registrar una punta respecte a

un dimarts ordinari entre les 3 i les 4 de la tarda. En l’hora punta de la tarda, les oscillacions van ser mínimes, cosa que va fer tancar les 24 hores en un 4,6% d’increment mitjà. El patró de les primeres 13 hores de dimecres va ser similar a les del dia anterior, amb un repunt en comparació amb el dimecres 18 de setembre, especialment entre les 8 i les 11 del matí.

Estabilitat en direcció nord En canvi, en direcció a Barcelona, el nombre de vehicles dimarts va ser pràcticament idèntic al de dues setmanes abans. En aquest sentit, s’ha detectat un increment d’un 0,4% en les primeres onze hores, i una caiguda també del 0,4% en el conjunt de les 24 hores.

També en sentit nord, l’hora punta de dimecres també ha estat pràcticament calcada a la del 18 de setembre. Només s’ha apreciat una baixada significativa de vehicles lleugers en aquesta ruta entre les 10 i les 13, que ha fet caure el trànsit en les primeres 13 hores de dimecres un 7,1%.

El pla alternatiu de Renfe redueix els usuaris de l’R14 i l’R15 i deixa mig buits els combois

Infraestructures La resignació i la falta de confiança són la tònica general entre els usuaris

ACN

La resignació segueix ben present als combois d’un dels primers trens del matí de l’R15 entre Riba-roja d’Ebre i Barcelona. A Reus, menys passatgers dels habituals van sofrir ahir un retard de vint minuts en la sortida, en un dels trajectes més castigats per les obres de Roda de Berà. Tres dies després de la posada en marxa del pla alternatiu, aquest continua sense convèncer molts usuaris, que carregats de paciència opten

Successos Una treballadora lleidatana va ser brutalment atacada

Redacció

Funcionàries i internes de la presó de Mas d’Enric del Catllar asseguren que Rosa Peral va organitzar i va ordenar la brutal agressió que va patir el passat 21 de juliol una funcionària lleidatana a la presó, segons el diari El Segre. La

treballadora lleidatana va resultar brutalment agredida quan una reclusa va intentar asfixiar-la i li va arrancar diversos cabells. Des del rotatiu, asseguren que així consta en informes de les funcionàries, que inclouen les declaracions de la resta d’internes del mòdul de

Peral, remesos a la direcció del centre. En aquestes expliquen que Peral va instigar i va planificar l’atac i va pagar a l’agressora amb tabac i droga. Un dia abans de l’agressió, Peral hauria dit de les funcionàries: «Haurien d’estar triturades en un contenidor d’escombraries per fer-les

per agafar abans el tren o buscar altres formes per arribar a la ciutat comtal. «Passo més hores al tren que a la feina», ha lamentat en Gregori Salvat, qui treballa mitja jornada a Barcelona i passa entre cinc i sis hores diàries al tren. «Em van dir que el trajecte entre Reus i Barcelona només s’allargaria uns vint minuts, vaig calcular que havia de sortir amb dues hores de marge. Però és que ara estem tardant entre tres hores i tres hores i mitja», ha subratllat en Joan Pretus, un professor

desaparèixer», i va afegir que «els desitjava la mort». La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) creuen que els responsables de Mas d’Enric van actuar de manera negligent per no prendre mesures immediates per traslladar la interna, tal com exigeix la normativa en aquests casos. CSIF denuncia que, malgrat les denúncies d’altres internes i els informes elaborats pels funcionaris, la direcció del centre no va actuar per protegir la integritat física del personal penitenciari.

universitari qui ha agafat un dels primers trens que surt de Reus per assegurar-se poder fer classe a la una del migdia. Entre els usuaris que encara opten per agafar el tren, molts reconeixen que s’estan plantejant alternatives de cara als pròxims cinc mesos. És el cas d’en Pau Belchi, un

Molts usuaris s’estan plantejant alternatives per als pròxims cinc mesos

estudiant universitari de les Borges del Camp, qui preveu treure’s el carnet de conduir l’abans possible. Altres, com l’Ariana Fernàndez, també es planteja utilitzar el cotxe privat per arribar a les classes de primera hora, si bé preferiria que el servei de ferrocarril garantís el compliment dels horaris i fos puntual.

En el cas de Reus, el trajecte que fa la línia R15 representa un augment de temps de viatge, que segons el pla alternatiu de Renfe oscil·la entre els quaranta minuts i una hora.

Rosa Peral en la sessió del judici del 2020. ACN

Vehicles a l’AP-7 en sentit Barcelona frenen al tram amb velocitat limitada a 100 km/h, a l’altura de Subirats. Pau Cortina/ACN

L’habitatge de 23 veïns de la Pobla de Mafumet, en risc per una estafa

Societat L’Ajuntament ha aprovat una moció per demanar a la Sareb que aturi l’orde de desnonament

Álvaro Rodríguez

Un total de 23 veïns i veïnes de l’avinguda Mina de Madró de la Pobla de Mafumet han rebut, des de fa tres mesos, una ordre de desnonament. Segons relata un dels afectats, els llogaters i llogateres van rebre fa tres anys que els habitatges que havien pagat durant anys estaven embargats. Des d’aquest moment, els blocs 2, 4 i 6, construïts el 2018, de l’esmentat carrer van passar a les mans de la Sareb.

José Ruzafa, portaveu del veïnat afectat, explica que «durant aquest temps han estat lluitant per regular la seva situació», tot amb la tranquillitat que «podrien arribar a un acord amb un banc que és de titularitat pública». No obstant això, després d’anys sense resposta, van rebre l’ordre de desnonament i es van veure obligats a contactar amb un equip d’advocats i el Sindicat de l’Habitatge de Reus per tal de trobar les vies per la seva detenció.

Guillem Jové, portaveu del sindicat, detalla que «un problema amb la promotora dels pisos va deixar aquests sense

propietari i els veïns que els ocupaven no figuraven com a llogaters». Va ser en aquest moment, quan la Sareb va embargar els habitatges, deixant a les famílies en una situació irregular fins ara.

Jové, explica que «aquests

El sindicat exigeix que tots els veïns i veïnes puguin quedar-se als seus habitatges

casos són habituals», al·legant que la Sareb «ha intentat buidar diversos habitatges per tornar-los al mercat privat».

Davant això, des de l’organització han iniciat els tràmits per «exigir una negociació amb el banc dolent per tal que

els veïns puguin quedar-se».

Jové expressa que «compten amb la confiança en el fet que la Sareb acabarà accedint a seure i negociar», tot remarcant que «no acceptaran cap resposta que no sigui un lloguer social per tots els afec-

tats i afectades».

Per la seva part, José Ruzafa assegura que la situació de la majoria de veïns és de por, ja que «no saben en quin moment es pot produir el desnonament». El portaveu afirma que «molts veïns han intentat trobar una altra opció d’habitatge, però la situació del mercat actual dificulta molt qualsevol alternativa digna». En aquesta línia, relata que «les famílies que habiten aquests blocs han fet la seva vida a la Pobla i no es plantegen marxar».

L’Ajuntament amb la causa Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet ha convocat un ple extraordinari d’urgència per tal d’aprovar un acord en suport a les famílies. En aquest, s’ha votat de manera unànime «demanar una negociació col·lectiva amb la Sareb per arribar a una proposta de lloguer social o de venda dels pisos que ocupen». Així mateix, el consistori s’ha compromès a «instar a les administracions que adoptin mesures de resposta als veïns» i «demanar a la Sareb que se sol·liciti la suspensió del desnonament de manera immediata». Per la seva part, l’alcalde de la Pobla de Mafumet, Joan Maria Sardà, ha qualificat la situació «d’estafa» i ha remarcat que «els veïns afectats no són okupes». El batlle ha expressat el «màxim suport del consistori per arreglar aquesta situació».

La Policia Local de Torredembarra celebra la festa patronal amb

Societat La Policia Local de Torredembarra va celebrar aquest 1 d’octubre la seva festa patronal en una jornada al Pati del Castell. L’acte central va ser el reconeixement públic i les felicitacions d’aquelles tasques i actuacions que, al llarg de l’any i

del temps, han realitzat persones, entitats, associacions, cossos policials i membres de la Policia Local més enllà de les pròpies de la funció policial. Durant l’acte també es van entregar credencials als agents de recent incorporació. Redacció/Cedida

Els afectats i el sindicat de l’habitatge protestant davant de l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet. Gerard Martí

Més de 400 persones es reuneixen al Summit per la lluita contra l’ictus

Salou El sopar benèfic destina la recaptació a projectes de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Joan XXIII

Cristina Cuadrat Gonzalez

El rooftop Summit de l’Hotel Olympus Palace de Salou va reunir ahir més de 400 persones per recaptar fons en un sopar benèfic per la lluita contra l’ictus. Personalitats del territori, del món polític,

Berta Cabré

renova com a presidenta de

la FEHT

Empresa Berta Cabré, l’actual presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona ha renovat el mandat com a presidenta fins al 2028. En una Assemblea celebrada a Salou es va presentar la nova junta que ha estat ampliada. Cada associació sectorial incrementa amb dos membres i s’incorporen tres nous delegats territorials. A més, s’han creat quatre comissions de promoció, talent, sostenibilitat i comunicació. Redacció/Cedida

cultural, social i esportiu de la zona, així com representació de professionals sanitaris es van donar cita en una jornada solidària que va comptar amb parlaments com el doctor Xavier Ustrell, cap de servei de neurologia de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Joan XXI-

II de Tarragona, que explicava que «a la demarcació de Tarragona es detecten 1.600 afectats d’ictus cada any, dels quals 700 casos són urgents i 100 o 200 complexes». Alhora, Ustrell destacava que «Catalunya té un sistema sanitari fort on som referents

internacionals en aquesta patologia i Tarragona s’inclou dins d’aquests centres de referència», però alhora reclamava que «des d’aquí no podem oferir un tractament complet per aquests pacients i molts cops, de nit, s’han de traslladar a altres hospitals».

«A la demarcació de Tarragona es produeixen 1.600 ictus a l’any»

En aquest sentit, el cap de servei de neurologia de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Joan XXIII va demanar als alts càrrecs «treballar per l’assistència, perquè és en benefici de tots». La radiografia d’Ustrell va anar acompanyada de diversos testimonis, com el d’un company de professió, Xavier Bobé, metge de família que, durant la seva trajectòria, va treballar durant 6 anys al Centre d’Atenció Primària de Salou. Bobé va demanar «més logopedes a nivell públic perquè tothom hi tingui accés i més recursos per a la fase aguda i el post-ctus». Altres testimonis que van compartir la seva experiència van ser l’arquitecte tècnic reusenc i expert en Modernisme Josep Maria Buqueras, i el jugador de pàdel i número 1 de Catalunya, Tonet Sans. Ambdós van agrair el tracte rebut als serveis de neurologia dels hospitals que els van atendre. Per la seva banda, Gil Cristià, en representació de l’Hotel Olympus, va voler agrair a «totes aquelles persones que han col·laborat en la fila zero» destacant també que «m’omple d’orgull la predisposició de tothom en sumar-se a aquesta festa de la solidaritat. Fa molt de goig veure avui els 1.600 metres quadrats del Summit amb aquest suport». El vessant gastronòmic del Sopar Benèfic per l’Ictus va comptar amb uns cuiners d’excepció que van collaborar en la causa solidària: Pep Moreno, Ferran Cerro, Moha Quach, Sergi Palacín, Adan Sáez i Jose Ángel Bueno.

A l’esquerra, Helder Moya, conductor de l’acte, amb el doctor Ustrell. A la dreta, Josep Maria Buqueras i Tonet Sans. Gerard Martí

El Nàstic afronta la primera sortida a Galícia contra un Lugo tocat per un inici de curs gris

Futbol Els de Lolo Escobar aspiren a lluitar pel ‘play-off’, però de moment només han guanyat un partit

El Nàstic de Tarragona afronta aquest diumenge a les 19.30 h la primera de les dues jornades consecutives com a visitant. Els grana visiten l’Anxo Carro per disputar un duel contra un Lugo amb necessitats. El conjunt gallec va apostar per fer tabula rasa després d’una temporada decebedor amb tres entrenadors diferents a la banqueta i molt lluny de l’objectiu de lluitar per l’ascens de categoria. Aquesta temporada el Lugo ha incorporat a Lolo Escobar a la banqueta i un total de divuit jugadors. De moment, però, el projecte no ha engegat de la millor manera possible. En aquestes sis jornades, el Lugo ha acumulat dues derrotes, tres empats a zero i només una victòria a domicili, fet que els deixa a tocar del precipici del descens amb 6 punts. A l’Anxo Carro encara no s’han estrenat, tot i que contra l’Andorra, la darrera setmana, es van quedar a prop, però els van anul·lar un gol molt ajustat i es van haver de conformar amb l’empat. A més, aquest dimecres el conjunt gallec va quedar eliminat de la Copa Federació, la competició que dona accés a la Copa del Rei, després de perdre per la mínima a casa contra el Sestao River.

D’aquesta manera, els homes de Lolo Escobar disputen diumenge el tercer partit consecutiu en una setmana a l’Anxo Carro, així que tenen necessitats urgents de punts i de confiança. A més, aquest cap de setmana la ciutat està de celebració per la festa major de San Froilán, un escenari idíl·lic per assolir la primera victòria.

El Lugo no ha arribat a

referents del Lugo, durant el duel contra el Barakaldo. CD Lugo

aquesta situació per culpa fragilitat defensiva, de fet, tot el contrari. El Lugo és el segon equip que menys gols ha encaixat de la temporada amb un total de tres, només sent superat pel flamant líder de la Cultural Leonesa. Durant el mercat d’estiu el Lugo es va reforçar amb jugadors de qualitat a la rereguarda. Erik Ruiz, central que la temporada passada va jugar amb l’Unionistas, va ser una de les peces buscades per molts equips de la Primera Federació aquest estiu i ell va apostar pel projecte gallec per suplir la baixa de l’actual jugador del Nàstic Gorka Pérez. A més, també van arribar homes de confiança de Lolo Escobar procedents de l’Algeciras, l’equip que va dirigir la tem-

Dani Vidal: «L’equip ha crescut i tenim recursos i la tranquil·litat per generar més perill»

El tècnic del Nàstic, Dani Vidal prepara el duel contra el Lugo d’aquest cap de setmana amb tota la plantilla a la seva disposició. Aquest serà el primer dels dos partits consecutius fora de casa per enfrontar-se al Lugo. Vidal va descriure el conjunt com «un històric de la categoria que ha canviat gran part de la plantilla amb jugadors molt joves i de gran nivell». Els gallecs no han tingut el millor inici de la temporada, però el tècnic grana no va voler abaixar

la guàrdia: «Formar un nou projecte sempre necessita temps, però tenen molt clar com han de jugar. Contra l’Andorra, la setmana passada, van fer un partit complet que no es van emportar perquè els van anul·lar un

gol. Ens exigiran la millor versió». Amb tot, el mal inici de curs pot portar nerviosisme a la graderia i a la gespa, amb tot, Dani Vidal va subratllar que «nosaltres hem de deixar això de banda i centrar-nos en nosaltres mateixos Si encarem bé el partit i impulsem el nostre joc, segurament se sentiran incòmodes i tindrem opcions d’emportar-nos el partit». El Lugo destaca per la seva escassetat ofensiva, un problema en el qual el Nàstic ha millorat. En aquest sentit, Vidal va assenyalar que «l’equip ha crescut molt aquesta temporada. Tenim els recursos i la tranquil·litat per generar més perill i més ocasions de gol que el curs passat. Estem fent passos endavant».

L’extrem Jon Cabo és un dels seus referents ofensius i l’únic que ha marcat

El Lugo jugarà el seu tercer partit consecutiu a l’Anxo Carro en una setmana

porada passada, com Juan Rodríguez i el porter Marcos Lavín. Amb els joves jugadors Ander Zoilo i Marcos Sánchez a les bandes, els gallecs es tornen un equip dur de rosegar. El problema del Lugo és la falta de gol. El conjunt gallec és el que menys gols ha marcat aquesta temporada amb una única diana. Aquesta mancança no només ve de la falta d’encert, sinó que també és provocada per la falta d’ocasions. Els gallecs gestionen bé la pilota al mig del camp, amb la presència del seu jove jugador del planter que comparteix nom amb el tècnic del Nàstic: Dani Vidal. A més, també tenen talent per endinsar-se a camp contrari amb extrems diferencials com Jon Cabo, autor de l’únic gol gallec, però es veuen frenats quan arriben a l’àrea rival. Allà espera normalment Martín Ochoa, el jove jugador cedit pel Deportivo, que encara no s’ha estrenat.

Olatz Rivera, àrbitra confirmada L’àrbitra de Bilbao, Olatz Rivera Olmedo serà l’encarregada de xiular el Lugo-Nàstic. Enguany s’ha estrenat a la Primera Federació després de guanyar-se l’ascens i ha dirigit dos partits: l’empat a dos entre la Gimnástica Segoviana i la Ponferradina i la victòria de la Cultural Leonesa contra l’Osasuna Promesas.

Arnau Montreal Quesada

Jon Cabo, un dels

Roda de premsa

L’entrenador del Nàstic, Dani Vidal. Gerard Martí

La Supercopa d’Espanya, el primer repte del curs del Reus Deportiu

Hoquei Càndid Ballart i Martí Casas estan disponibles després de perdre’s la pretemporada pel Mundial

El Reus Deportiu enceta demà a les 16 hores el primer trofeu de la temporada: la Supercopa d’Espanya. El conjunt roig-i-negre viatjarà a Galícia amb les piles carregades i tota l’artilleria disponible. Després d’una pretemporada atípica amb les absències de Càndid Ballart i Martí Casas que van disputar el Mundial durant el mes de setembre. Amb tot, l’únic dubte de l’equip és Guillem Jansà, que s’està recuperant d’un cop i és dubte.

El conjunt roig-i-negre encara el primer títol de la temporada amb la il·lusió de repetir la gesta d’ara fa cinc anys, quan van superar al Barça a la final per 3-2 i van guanyar el trofeu. Gran part de la planti-

lla actual recorda aquell duel com Marc Julià, el capità Joan Salvà, així com el porter Càndid Ballart. També va estar

ESPORTS

present el tècnic reusenc Jordi Garcia, qui va destacar que aquesta temporada «no partim com a favorits, però tenim

La Canonja acull avui la gala de la 16a edició dels Avriga Fvscvs

El Consell Esportiu del Tarragonès reconeix el treball i dedicació a la promoció de l’esport a la comarca

El Teatre Municipal Orfeó Canongí, amb el suport de l’Ajuntament de la Canonja, acollirà avui al vespre la gala de lliurament dels Premis i de la Beca Avriga Fvscvs 2024, a la seva ja setzena edició, que atorga anualment el Consell Esportiu del Tarragonès, amb l’objectiu de fer un reconeixement públic del treball i de la dedicació a la promoció de l’esport i de l’activitat física en edat escolar i per a tothom a la comarca. Un esdeveniment que s’ha convertit en tot un referent dins i fora del Tarra-

Amb el suport de:

gonès, amb una alta participació de diferents agents de tots els àmbits de la xarxa esportiva del territori Com és ja habitual, la gala arrencarà amb el lliurament de les distincions directes a esportistes, persones, equips o entitats que 13 ajuntaments de la comarca han volgut valorar la trajectòria esportiva o l’aportació al foment de l’esport i de l’activitat física local, amb una excel·lent representació de municipis. Els ajuntaments que donaran la distinció aquesta edició són els següents: Altafulla; la Canonja; el Catllar; Constantí; Creixell; el Morell; la Nou de Gaià;

moltes ganes de sorprendre i emportar-nos el trofeu».

Per arribar a aixecar el trofeu el Reus Deportiu primer

Els roig-i-negres s’estrenen demà a les 16 h contra el Noia Freixenet

haurà de superar el Noia Freixenet, el segon millor equip de la darrera temporada. Jordi Garcia els descriu com «un equip molt experimentat que combina a la perfecció la veterania i l’energia de la joventut».

El Reus Deportiu ha canviat respecte a la darrera temporada. Malgrat que no s’han incorporat nou jugadors aquesta temporada, sí que s’han perdut peces importants com Sergi Aragonès i David Gelmà. En aquest sentit, Jordi Garcia va subratllar que «hem hagut d’agafar noves sinergies i els jugadors que l’any passat no

van gaudir de protagonisme han d’assumir més responsabilitats ara». En aquest sentit, va afegir que «jugadors joves com Ferran Giménez, Arnau Canal i Guillem Jansà ens han d’aportar molt aquesta temporada». Finalment, el tècnic va destacar que la clau és «que hem de ser un equip rocós i molt vertical. Aquesta joventut ens ha de donar rapidesa en les transicions. A més, hem de fer un pas enrere i estar més concentrats en l’aspecte defensiu per evitar sorpreses».

A l’altra eliminatòria els espera el Deportivo Liceo, que enguany actuen com a locals, i també el renovat Barça, que té a Sergi Aragonès com a nou referent de l’equip després de la baixa de Pau Bargalló. En cas que guanyi el Reus, el seu rival a la final serà el que superi aquesta darrera eliminatòria. Aquest duel pel títol es disputarà aquest diumenge a les 11.30 hores.

Aquesta serà la darrera competició abans d’encetar l’OK Lliga el pròxim cap de setmana. Llavors, els roig-inegres disputaran el primer partit com a visitants a la pista de l’Igualada.

els Pallaresos; la Pobla de Mafumet; Perafort i Puigdelfí; Salou; Tarragona i Torredembarra.

Tot seguit, s’efectuarà l’entrega de la Beca Avriga Fvscvs ‘24 a un dels treballs de recerca o de síntesi d’estudiants de Secundària que es van realitzar durant el passat curs acadèmic 2023/24. Aquest curs hem rebut un total de set treballs, pertanyents a sis centres educatiu de la comarca. L’objectiu d’aquesta beca és fomentar els treballs de recerca o d’estudis d’in-

Patrocinadors:

vestigació, relacionats amb l’esport i l’activitat física, afavorir i promocionar la investigació en temes d’utilitat pràctica i social en l’àmbit esportiu, en qualsevol dels seus vessants. Finalment, es durà a terme l’entrega dels diferents guardons de les 12 categories dels Premis Avriga Fvscvs ‘24, incloent-hi el Premi Especial que atorga el consell esportiu directament. Esportistes i equips d’edat escolar, diferents projectes i programes, persones, iniciatives de valors

i de cohesió social, donaran una magnífica perspectiva de l’esport a la comarca. Excepcionalment, en ser any olímpic, des del consell esportiu també s’ha volgut retre un mes que merescut reconeixement als quatre esportistes del Tarragonès que tan meritòriament han representat el nostre esport als JJOO París 2024. La gala serà retransmesa per streaming pels canals del Consell Esportiu del Tarragonès (@cetarragones) de Facebook Live, Youtube i Twitch.

Redacció

Fotografia de família dels guanyadors de l’última edició dels Premis i Beca Avriga Fvscvs. CEDIDA

Arnau Montreal Quesada

El capità del Reus Deportiu, Joan Salvà, Diego Rojas i Maxi Oruste. Reus Deportiu

Editorial

Habitatges insegurs

Ahir al vespre, una vintena de veïns i veïnes de la Pobla de Mafumet van manifestar-se al davant de l’Ajuntament contra el desnonament de les seves llars. Fa tres mesos van rebre l’ordre judicial, que afecta un bloc d’habitatges de l’avinguda Mina de Madró. Aquests, concretament, es troben des de fa tres anys embargats. Tot es deu al fet que un problema amb la promotora dels pisos va deixar aquests habitatges sense propietari. Per tant, no tenien a qui pagar el lloguer malgrat la seva voluntat de fer-ho. Ara, s’enfronten a una situació difícil i jurídicament complexa: la Sareb, actual propietària, vol executar el desnonament i

els veïns no saben quan es produirà. L’Ajuntament, amb bon criteri, va convocar un plenari extraordinari per a aprovar un acord que doni suport a les famílies i insti a la Sareb a fer una proposta de lloguer social. Les promotores immobiliàries han sovintejat els límits legals o alegals en moments de bombolles i vaques grasses. Ara, una vintena de veïns i veïnes s’enfronten a un desnonament injust perquè l’administració ha defugit del control sobre la construcció i la propietat. Els ciutadans no han de viure amb la inseguretat que provoca no trobar una llar, no poder pagar-la o conviure amb un desnonament sense data fixada.

A porta tancada

La transparència és clau en qualsevol govern democràtic. Sense ella, tant l’oposició com les veïnes queden al marge de decisions que afecten les seves vides.

A Reus, el govern de PSC, ERC i Ara ha optat per una gestió marcada per l’opacitat, com hem denunciat des de la CUP en diverses ocasions. La nostra última moció, presentada al ple de setembre, exigia una millora de la transparència, però la resposta negativa que vam rebre només evidencia la falta de voluntat per fer canvis reals.

El nostre objectiu era clar: denunciar la manca d’informació i proposar solucions per garantir un traspàs clar i eficient de dades. Cada mes ens convoquen a quatre Comissions Informatives, espais on hauríem de debatre i analitzar les accions del govern. Però, en comptes d’això, es limiten a aprovar l’acta de la reunió anterior, sense oferir informació sobre les activitats de cada regidoria. Com és possible que no s’informi de res? Això contrasta amb les rodes de premsa que es convoquen espontàniament per anunciar projectes, inversions o programes, dels quals l’oposició no n’és coneixedora.

A més, un altre exemple de la manca de transparència és la lentitud amb què es respon a les qüestions plantejades per l’oposició. Quan demanem informació, sovint triguen més de tres mesos a respondre, cosa que ens impedeix treballar amb normalitat i preparar mocions més ben fonamentades.

Un altre aspecte preocupant és l’ús excessiu de reunions a porta tancada per aprovar decisions- les anomenades Juntes de Govern. Aquest mecanisme hauria de ser una excepció per a temes urgents, però s’ha convertit en l’eina

Mònica Pàmies

Portaveu i regidora del grup municipal de la CUP a Reus

habitual per esquivar el ple municipal, on les decisions es poden debatre públicament. Així, el govern manté un control absolut de la informació, evitant la fiscalització i les crítiques. Casos com el tancament de la residència ICASS o de La Illeta s’han pres d’aquesta manera, sense donar l’oportunitat de discutir-los o informar-ne la ciutadania.

Les nostres propostes eren senzilles: assegurar que tots els punts es tractin a les Comissions, respondre a les preguntes abans del ple, i reduir l’ús de la Junta de Govern per afavorir el debat públic. No obstant això, la resposta de la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, d’ERC, va ser decebedora, centrant-se en qüestions formals, com el títol de la moció, en comptes de debatre el contingut real. Això el que ens demostra és que el govern és conscient de les seves mancances, però evita en-

frontar-se a elles.

Aquesta manca de transparència no afecta només l’oposició, sinó també les veïnes de Reus. Els processos participatius de l’Ajuntament, en teoria, haurien de donar veu a la ciutadania, però en realitat només serveixen per validar decisions que ja s’han pres. El procés participatiu del Carrilet n’és un clar exemple: el govern ja havia decidit què fer i només va buscar la complicitat del procediment per legitimar la seva decisió. Des de la CUP ja fa temps que critiquem aquests processos, que són més una simulació que un espai de participació real.

Quan demanem informació, sovint triguen més de tres mesos a respondre, cosa que ens impedeix treballar amb normalitat i preparar mocions més ben fonamentades

Quan un govern utilitza la participació ciutadana com una excusa per justificar polítiques que ja estan decidides destrueix la confiança en les institucions. Les veïnes haurien de ser les primeres a opinar i decidir sobre els projectes que afecten els seus barris. En resum, creiem que el govern de Reus actua amb opacitat, tant en la gestió de la informació interna com en els processos participatius oberts. Des de la CUP, continuarem exigint més transparència i un govern que impliqui de veritat la ciutadania en les decisions que afecten el seu futur. El camí cap a una democràcia plena requereix transparència real, no simulacres de participació.

Carta dominical

De sorpresa en sorpresa

Benvolgudes i benvolguts, l’exhortació apostòlica sobre la Catequesi, que sant Joan Pau II publicà a l’inici del seu pontificat, conté uns punts que considero clau, independentment del pas del temps. En selecciono aquesta afirmació: «La peculiaritat de la catequesi tendeix al doble motiu de fer madurar la fe inicial i d’educar el veritable deixeble de Crist per mitjà d’un coneixement més aprofundit i més sistemàtic de la persona i del missatge de nostre Senyor Jesucrist […]. La catequesi» —continua— «sovint ha de preocupar-se no sols d’alimentar i d’ensenyar la fe, sinó de suscitar-la contínuament amb l’ajut de la gràcia, d’obrir el cor, de convertir, de preparar una adhesió global a Jesucrist en aquells que encara es troben al llindar de la fe» (n. 19).

Potser portem anys, potser tota la vida fent el camí de la fe. Però, qui assegura que la pols del camí no hagi empolsinat la imatge del Senyor, fent-li perdre per a nosaltres la nitidesa necessària per a seguir-lo amb renovada esperança cada dia? La descoberta constant de la persona del Mestre: heus aquí el secret del vertader deixeble. No es tracta tant de retenir en la memòria molts fets de la seva vida com de saber-se’ls de cor. I empro el mot saber en el seu sentit originari, el qual equival a ‘assaborir amb el cor’.

Ens cal fer constantment la descoberta de Jesús. M’ho escrivia, a la seva manera, un jove que s’ha confirmat aquest any: «Sóc un explorador de Déu.» Els Apòstols, entre dubtes, covardies i contradiccions, anaven de sorpresa en sorpresa. «La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat» (Lc 4,32). Cada trobada amb Jesús resultava una novetat. Aquest ha de ser el procés del nostre coneixement autèntic de Jesús. Des de la netedat del cor, com la frescor del matí, anar avançant de sorpresa en sorpresa. Jesús fa pensar en la muntanya. El muntanyenc que s’hi afecciona pujarà una i cent vegades el mateix cim i sempre hi descobrirà coses noves. Cada vegada en baixarà lliurement lligat, però a punt per tornar-hi així que pugui. En queda pres, com aquell jove escalador que deia als seus pares: «Si em moro a la muntanya, no em ploreu. Em quedaré en el lloc que més m’ha captivat.»

Ens cal fer constantment la descoberta de Jesús. M’ho escrivia, a la seva manera, un jove que s’ha confirmat aquest any: «Sóc un explorador de Déu»

En aquests dies d’octubre són moltes les parròquies i comunitats que inicien els cursos de catequesi, tant per a infants com per a adults. Si teniu l’anhel d’una fe que cerca de comprendre, apunteu-vos a les classes de l’Institut Superior de Ciències Religioses, que a les tardes tenen lloc al Centre Tarraconense el Seminari de Tarragona; o bé, al programa de formació que a nivell dels arxiprestats, la Vicaria per a la pastoral, juntament amb l’esmentat Institut, han programat per a enguany. Si estem captivats per Crist, com l’escalador ho està per la muntanya, no hi escatimarem esforços. D’altra banda, diumenge vinent, dia 13, a la tarda, tindrà lloc a la Catedral l’enviament pastoral de l’inici de curs. Us hi convido especialment.

S’ha escrit que el cristià del segle XXI «o serà un místic o no serà cristià». El cristià del futur o serà un captivat per la persona de Jesús o deixarà la seva escola. Endinsats ja en el segle XXI, aquesta afirmació feta a finals del segle passat resulta cada dia més convincent. I cal anar avançant de sorpresa en sorpresa.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Tribuna

Tribuna

Propietaris sense estar inscrits al registre

Al’Estat espanyol i en general als països mediterranis no es considera que un bé immoble és de la nostra propietat fins que no passem pel notari i, després, inscrivim l’adquisició al registre. Així ho diu la llei i així s’aplica en el dia a dia del sector immobiliari, com és de domini públic, cosa que també evita ensurts en aquest cas específic. Tanmateix, aquest tràmit no s’exigeix a molts altres països. I això pot provocar confusions i situacions incòmodes, que afortunadament tenen remei.

Com va passar en un cas recent que hem guanyat al nostre despatx. En una operació de compravenda que es va tancar el 1985 els compradors, un matrimoni belga, i els promotors en van tenir prou amb un contracte privat per vendre un seu pis a un municipi del litoral tarragoní. A partir d’aquí, els nous propietaris van gaudir de l’habitatge –i van fer front a les seves obligacions com a tals– durant més de 30 anys. Fins que els hereus van voler vendre l’immoble i van descobrir que no estaven inscrits al registre, el que els dificultava l’operació.

Va ser necessari acudir als jutjats per esmenar-ho. I això gràcies a una figura que avala la titularitat d’una possessió: la denominada usucapió, un concepte que, a grans trets, atorga tots els drets de propietari a qui d’una manera continuada en el temps s’ha comportat com a tal i pot demostrar-ho i acreditar-ho amb documents.

‘CTribuna

‘Caoticitats’

Enric Casanovas Ripoll Arquitecte i arquitecte tècnic Tarragona

lacions o conduccions de cap mena sobre les façanes, tret de les expressament autoritzades, i amb les condicions i en els àmbits permesos.

3. Les companyies de subministrament són responsables del manteniment, seguretat i conservació d’aquestes installacions.

tructurals de la via pública, formin part del seu contingut o regulin la mobilitat de persones i vehicles

b) Embrutar les zones enjardinades, trepitjar-les o realitzar-hi qualsevol activitat, en aquest darrer cas llevat d’autorització municipal.

Cada finca, cada portal, cada detall visible és una col·lecció esperpèntica d’incompliments normatius i d’ordenances vigents. És un tot s’hi val d’instal·lacions mal posades i anul·lades, que no s’eliminen.

A l’Estat espanyol i en general als països mediterranis no es considera que un bé immoble és de la nostra propietat fins que no passem pel notari i, després, inscrivim l’adquisició al registre

En el cas d’una propietat immobiliària, com ha passat en aquesta història, això és relativament fàcil de demostrar, ja que, a més del contracte privat, la tinença de les claus i haver afrontat totes les obligacions derivades com les despeses comunitàries i la contractació de serveis fan molt evident que aquestes persones han exercit de propietaris.

La sentència –igual que altres similars que hi ha i que han creat jurisprudència– ha ratificat com a propietaris els compradors d’aquella operació de 1985 gairebé 40 anys després. Sempre diem que més val prevenir que curar, però quan per desconeixement (lògic en aquest cas per l’origen dels afectats i la legislació de Bèlgica) s’han d’enfrontar al que hauria estat una justícia, la llei té, de vegades, camins alternatius per evitar-ho.

Dels lectors

Havaneres a Vistabella

Amb motiu de la seva Festa Major, el grup Olla Barrejada ens va oferir un concert d’havaneres, a la plaça de l’esglèsia del Sagrat Cor, obra del insigne arquitecte Josep Maria Jujol. L’entorn no podía ser mes agradable i el bon temps ha acompanyat. Un repertori variat i

Joan Andreu Reverter Advocat

original, ja que han incorporat una sardana i una havanera cantada en català-castellà i euskera, creada per Ortega Monasterio, titulada Bitxinxo.

Van acabar amb el cant a la llibertat de Nabucco, tot el públic dret i agafats de mans. Molt emotiu. María Elisa Aragonés Domènech Tarragona

aoticitats’! La ciutat caòtica. És la ciutat no pensada, improvisada, anàrquica i desordenada, sense pautes, sense lideratge, sense aspiracions ni autoestima. És una ciutat que està deprimida i no vol fer goig. Mentalitats deprimides i derrotistes incapaces de protestar d’aquesta desfeta patètica de cablejats que passen per hom vol. Incapacitat de negociar amb les grans empreses subministradores. Involució, retrocés, deixadesa, vulgarització de l’espai públic. En definitiva, Tarragona no és smart, sinó màrtir. Miris on miris, Tarragona pateix greus problemes d’autoestima, i els seus líders polítics, que perden el temps en mamadetes (que no dic que no siguin bones) s’obliden del dia a dia i de l’essència del que és una ciutat patrimoni i ben conservada i mantinguda, amb un ordre urbà, civisme i ornat públic.

Cada finca, cada portal, cada detall visible és una col·lecció esperpèntica d’incompliments normatius i d’ordenances vigents. És un tot s’hi val d’instal·lacions mal posades i anullades, que no s’eliminen. Una superposició de reparacions i ampliacions de xarxes fetes de mala fe, per reduir despeses a costa de deteriorar l’espai públic. Sí, lectors, les façanes formen part de l’espai públic. I el mateix Ajuntament se’l passa pel forro dels pebrots i no surt a la palestra a exigir una mínima dignitat a les empreses subministradores. Tant costa demanar una certa dignitat en les obres i serveis públics?

L’Ordenança de Convivència Ciutadana i ús dels espais públics de Tarragona és clara, claríssima en aquest aspecte del qual no queda dubte. I s’està incomplint de forma reiterativa

L’article 19 ens diu:

2. No es podran col·locar instal-

4. La infracció de les obligacions contingudes en aquest article tindrà la consideració de falta greu, llevat dels casos en què s’hagi generat una situació de perill, en què es considerarà falta molt greu

I l’article 123 diu

1. No és permès:

a) Causar destrosses, sacsejar, arrancar, trencar, ratllar o embrutar: parets o interiors d’edificis i instal·lacions municipals; vehicles municipals; tanques, bardisses o parets divisòries; fonts públiques; fanals d’enllumenat, pals de línies d’electricitat; conduccions d’aigües; senyalització vertical i horitzontal; semàfors; mobiliari urbà, entès com aquells elements que serveixin d’ornamentació, suport de serveis i activitats d’esplai i recreatives, com papereres, fonts, estanys, jocs infantils, jardineres, bancs, marquesines, suports publicitaris, contenidors i escultures; i, en general, tots aquells béns i serveis que siguin elements es-

c) Pintar dibuixos, missatges, signatures, escrits, rascades, gravats o simplement embrutar mitjançant pintures, esprais o altres mitjans les façanes, parets, instal·lacions, edificis i mobiliari urbà, llevat d’autorització municipal i/o del titular del bé afectat per a realitzar pintures murals de caràcter artístic 3. Pel que fa a l’apartat c la falta serà sancionada segons la intensitat, el contingut i el perjudici causat per l’esmentada conducta de conformitat amb els criteris següents:

a) Seran considerades infraccions molt greus les pintades que causin deteriorament als edificis o altres béns d’interès històric o artístic del municipi.

Seran considerades infraccions greus aquelles que causin un deteriorament a les façanes dels edificis i els elements que en formen part confrontants a la via pública i aquelles que tinguin un contingut racista, xenòfob, sexista o que menystingui algun dels drets fonamentals o de les llibertats públiques dels ciutadans i ciutadanes. No caben massa paraules més. Fer ordenances per no complir-les és fàcil. Però inútil. Vagin i mirin també la proliferació de rètols en nous establiments que incompleixen les ordenances de rètols i publicitat. A què juga l’Ajuntament? A no fer res?

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

¡Muchas felicidades Veronika! Ačiū, kad esi mano geriausia draugė, mano sesuo, mano gyvenimo meilė draugystėje. Aš tave labai myliu. Su gimtadieniu!

Feliç dia @kidslapera. Avui divendres estrenes nova edat. Brinda 39 vegades i una més. T’estima la teva familia Montse!

Si veis a esta belleza el domingo día 6, felicitarla que cumple 50 vueltas al sol. Felicidades Gemma, sigue brillando con tu sonrisa y no cambies nunca.

¡¡Tus familiares y amigos te deseamos un feliz cumpleaños, y que seas muy feliz en esta nueva etapa que viene por delante!! Felicidades.

Arrenca el curs 2024-2025 de la Aules per a la Gent Gran a Constantí

Educació S’hi preveu la participació d’una cinquantena de persones

Redacció

El nou curs de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran a Constantí va arrencar aquest dimecres. Es tracta d’una iniciativa que promou l’àrea social de la Universitat Rovira i Virgili i que a Constantí compta amb la col·laboració del Sindicat Agrícola. La sessió inaugural va anar a càrrec M. Isabel Miró, qui durant molts anys va ser la coordinadora de la Aules de la URV a la demarcació, amb una conferència que portava per títol Llegir a les trinxeres. L’acte també va comptar amb la presència de la regidora d’Ensenyament, Cultura, Ciutadania i Associacions i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Constantí, Dolors Fortuny, la coordinadora de les Aules de la Gent Gran a Constantí, Àngels Solé, i Antònia Martorell, en representació del Sindicat Agríco-

La conferència inaugural es va dur a terme dimecres. Aj. Constantí

El Sindicat Agrícola acollirà sessions cada dimecres fins a finals de juny

la. Les Aules de la Gent Gran, que arriben ja a la divuitena edició a Constantí, donen sortida a les inquietuds culturals

de la tercera edat, i han comptat des dels seus inicis amb el suport del Sindicat Agrícola, on cada dimecres fins al mes de juny es realitzaran les sessions a càrrec de professors adscrits a la universitat o d’altres ponents. Es preveu que durant aquest curs una cinquantena de persones participaran d’aquesta activitat.

Necrològiques

Tarragona

Isabel González Camuña. Ha mort a 70 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a l’església de Sant Salvador.

Juan Manuel Bervel Orellana. Ha mort a 79 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h. al Tanatori.

esqueles

recepció fins a les 22.30 h.

977 21 11 54

Avui felicita als que es diuen: Francesc

Espai patrocinat per:

21/03 al 19/04

teva manera d’actuar amb els altres, sobretot en el treball. En la vida de família atenció a les despeses innecessàries.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Com més detallista et tornis més complicacions trobaràs. Relaxa’t al màxim, avui res de presses. Tindràs una nit boja, cuida’t. Mostra amor.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Encara que ets una persona molt pacient avui et trauran de les teves caselles. Cuida’t de les crítiques fora de lloc no entris en xafarderies.

TV local

12:00 Impuls

20/04 al 20/05 TAURE

Intenta controlar més les teves paraules. Avui és un dia on saltaràs a la primera pagarà els plats trencats qui menys culpa tingui.

23/08 al 22/09 VERGE

Serà una jornada de molt de relax on podràs compartir el temps lliure amb la família els més reunits d’una forma equilibrada. Confia.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Seran fàcils els frecs o males mirades amb germans o persones molt pròximes. Intenta centrar-te en els teus propis assumptes.

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Aventurístic

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Gaudeix la festa

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Tardes de setembre

18:00 Anem de cap

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies resum (r)

20:30 Qüestió de fons

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Anem de cap

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Qüestió de fons (r)

El temps

21/05 al 20/06

Et trobaràs susceptible més que en altres dies el teu comportament cap als altres serà una cosa confusa difícil. Prente les coses amb calma.

23/09 al 22/10 BALANÇA

Si amaneces amb algun petit malestar, no et vagis queixant a tots d’un costat per a un altre intenta solucionar-lo. Nit molt passional.

20/01 al 18/02 AQUARI

Viatges desplaçaments t’aportaran alegries aventures poc comunes en l’emocional. Tracta controlar l’eufòria i no incorris en riscos.

12:00 L’Orsai

21/06 al 22/07

Deixa la vergonya de costat si vols començar una nova unió de parella o augmentar la que tens és moment molt especial tindràs sort.

23/10 al 21/11 ESCORPÍ

Possibles despeses per sobre de les teves possibilitats retardaran alguns dels teus projectes. Hauràs de seleccionar més als coneguts.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Sorgiran reunions d’amics hauràs d’acceptar les seves idees per a no entrar en discussions. Amb bones paraules podràs arribar a plans comuns.

13:00 Qui cuina avui

13:30 Finet pel mig

14:00 Notícies 12 14:30 Finet pel mig 15:00 Qui cuina avui

15:30 Aventurístic

16:00 Notícies 12

16:30 Tardes de setembre

18:00 Anem de Cap

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 Notícies 12

19:30 180 graus

20:00 Notícies 12

20:30 Finet pel mig

21:00 SPi+TV

21:30 Horitzó Copa America

22:00 Notícies 12

22:30 Finet pel mig

23:00 SPi+TV

23:30 Horitzó Copa America

00:00 Notícies 12

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Abandó dels desmenjats. Una d’insaciable. 2. Peli algú al zero. Afegir unes gotes arsènic al cafè. 3. Afirma o condiciona. La crescuda fluvial. Senyal que atreu els bombers. 4. Època llarguíssima. Costum indi gens trivial. Endoll trifàsic. 5. Centre d’atenció. Engendrat. Professionals que fan il·lusió. 6. Associarse per fer front comú. Els estalvis de tot un poble. 7. Escaires. Les millors aules de la universitat. Ruc escuat. 8. Mulli la roba. Fuet del masoquista. 9. Corre el risc de sortir escuat. Talleu de soca-rel. Carbassa d’estudiant. 10. Proveït d’arestes. Constreny les víctimes. 11. N’hi ha un de mort per excés de sal. L’examen més temut dels quecs. Hamaca de lona usada pels mariners. 12. S’apugen sempre. Insecte dels cicàdids. VERTICALS: 1. Magatzem armat. Extensió de terreny destinat al conreu. 2. Assimilar allò que ens hem hagut d’empassar. Arrossegar l’arada. 3. Nap es- capçat. Aquí mate. La mare del lluç. 4. Tret olímpic. Congregacions d’ovelles. Canvi de sentit. 5. Un romà plantat.Tornar a dir el mateix. La del gos, la més seca. 6. Col·leccionista compulsiva d’euros. Vomitar. 7. Donen a conèixer algunes impressions de l’autor. Escomesa agressiva. 8. Súbdit de l’emirat petrolier. Autèntic com la vida mateixa. Entrada al Liceu. 9. A la taula, blanc o negre.Acumules pasta al compte corrent. Obre la gana. 10.Traslladar l’aire des dels pulmons al globus. Nòrdica experta en gimnàstica. 11. És l’atzar qui decideix quina cara ensenya. Dono un cop de manillar. Joc ideal per la tripulació. 12. Les carrega el diable, diuen. Ideal inabastable.

Màxima Mínima Estat del cel

25º 13º

Previsió pel Camp de Tarragona

Farmàcies

TARRAGONA:

Rubio Sanromà, Clara. La Unió, 17. Telèfon 977 233 521. Ciutat, Rosa M.Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Conde Peidro, Lucia. Escultor Rocamora, 1. Telèfon 977 757 301.

SALOU:

Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA:

Escobar, Francesc. Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.

CAMBRILS:

Esqué Englund, Teresa. Av. Vidal i Barraquer, 3. Telèfon 977 791 702.

VALLS:

Fernandez-Delgado Salmasm, Amalio. Peixateria, 9. Telèfon 977 600 490. EL VENDRELL: Parra, Pere - Parra, M.Carme.Sant Xavier, 23. Telèfon 977 660 275.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

El cel estarà serè o poc ennuvolat, si bé de matinada hi haurà estrats baixos abundants a la depressió Central i al prelitoral. A banda, a partir de migdia i durant la tarda es formaran núvols a punts del quadrant nord-est, on el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat.

Precipitacions

Fins al final del matí i de nou al final del dia s’espera algun xàfec a punts del sector central del litoral. Al centre del dia són probables alguns ruixats a punts del quadrant nord-est. En general, seran de caràcter feble, localment moderat, i acumularan quantitats minses o poc abundants.

Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA

Grupo Inversor COMPRA PISOS AL CONTADO Tel: 682.017.936

PARQUINGS

VENC PARQUING Av. Catalunya. Tel: 639.534.413 (Whats)

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAROT

CAROLINE. LA PRIMERA VIDENTE DE ESPAÑA. Reconocida en muchos medios de comunicación avalan su buen prestigio. Tarot y alta Magia. Recuperación del ser querido en 7 días. Tel. 637.343.961

AMISTAT

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165

CHICO DEPORTISTA BUSCA AMISTAD con chica. Tel: 675.071.169

SEÑORA BUSCA PAREJA con señor de 80 años, educado y buena persona. Tel: 642.838.925

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales!! Prostático, glanderiano. Especial NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

d’Assís, Petroni i Àurea.

Sudoku

Mònica Castanys: «Els instants de solitud buscada m’emocionen molt, m’agrada

la figura femenina i el gest»

Entrevista La reconeguda pintora barcelonina inaugura aquest vespre a la Sala Anquin’s de Reus la seva setena exposició individual

El títol de l’exposició és Welcome. Què hi podrem veure?

«És una mostra de pintures que tenen com a tema principal el viatge. Hi ha algunes pintures completament enfocades en el trajecte, i altres relacionades amb quan ja hem arribat al destí que hem estat esperant o somiant».

Aquesta temàtica és nova en la teva obra? Per què t’interessa?

«Mai havia pintat sobre el viatge, però últimament,

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

a força d’exposar en galeries i fires d’Europa, he viatjat molt, i ho tinc molt present. M’emociona poder-ho transmetre a través de la pintura». Treballes a partir d’instants reals, que després passes al llenç. Com és aquest treball?

Cristina Serret Alonso

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

«Sempre que surto, porta la càmera. Faig moltes fotografies, i també prenc molts apunts al natural. M’interessa molt la figura humana, sobretot la femenina. Tam-

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

bé m’agrada molt el gest, i tot això ho capto molt bé amb els apunts. Després, a l’estudi, componc les obres recopilant tota aquesta informació».

Què ha de tenir, un instant, perquè t’interessi?

«La veritat és que no ho sé, però hi ha instants que m’emocionen molt. Potser la solitud buscada, que és molt bonica, perquè és com si ens trobéssim amb nosaltres mateixos. Per això, quan veig algú que està com abstret en les seves coses, m’agrada. Això és el que busco reflectir, aquests instants que, encara que són molt senzills, segurament no podríem viure

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez [redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Una meta assolida

«Quan estudiava pintura pensava: ‘Tant de bo algun dia exposi a l’Anquin’s»

sense ells».

També són instants molt suggeridors, als teus quadres s’hi endevinen moltes històries.

«Sí, i el bonic és que cadascú ho veu com vol. Jo pinto el que m’emociona, però les interpretacions són variades».

Fa molts anys que et dediques professionalment a l’art. En quin punt sents que et trobes, en aquest moment?

«Em sento molt afortunada de pintar i poder viure de la pintura. També de poder fer el que m’agrada, perquè quan em poso davant del cavallet no penso en el futur que tindrà la peça. Pinto instintivament, i ho disfruto molt. Però també sento com si cada vegada estigués començant. Fa 22 anys que visc de la pintura, però quan arribo a l’estudi, em sento com si fos el primer dia que pinto, i també que tinc moltes coses a dir». És evident que Reus t’estima, i que tu estimes Reus. Quina relació tens amb la ciutat i amb la Galeria Anquin’s?

«La primera vegada que vaig descobrir la ciutat em va enamorar. Vaig començar pintant un bar que es deia La Ferreteria, i després vaig anar coneixent altres locals que em van agradar moltíssim. De joveneta ja havia visitat la galeria, perquè m’agradaven molt els artistes que hi tenien, i al meu pare, que era aficionat a la pintura, també. Sempre que passàvem per Reus, dèiem: Anem a l’Anquin’s I quan vaig començar a estudiar, pensava Tant de bo algun dia hi pogués exposar… L’Anquin’s forma part del grup de galeries que sempre m’han agradat molt, per l’estil i pels els artistes que hi exposen. A més, enllaça molt amb la meva línia. I tot va començar perquè em vaig presentar al seu concurs…».

Marge de confiança

De reconeixements i persones inspiradores

Aquesta setmana ens ha emocionat la història d’en Jaume Castan, un professor català que ha estat reconegut recentment amb el Premi de Docència 2024 a Dinamarca. Durant el seu discurs d’acceptació, Castan va expressar un profund agraïment als professors de la seva etapa educativa a Sabadell i va destacar la influència que aquests docents van tenir en el seu desenvolupament com a persona i també com a professional. Va assenyalar que el seu enfocament en la passió per aprendre, i no només en els continguts, va ser fonamental per modelar la seva pròpia trajectòria educativa i els seus valors com a professor. Aquest reconeixement personal és un reflex de la seva pròpia filosofia docent, basada en la idea que els professors no només acompanyen els estudiants en l’adquisició de nous coneixements, sinó que inspiren i promouen canvis profunds. Castan va posar especial èmfasi en com els seus antics professors el van motivar a pensar críticament i a plantejar-se noves perspectives, qualitats que ara intenta transmetre als seus alumnes amb la mateixa passió. Estudiant de procedència humil i gran lluitador segons els seus amics, Castan destacava aquests dies com l’educació rebuda havia estat catalitzadora de canvi per a ell i algun company mentre que d’altres no se n’havien sortit. La seva història posa de manifest una veritat fonamental: l’educació que rebem durant la nostra vida és sovint un factor determinant del nostre futur. Una bona educació no només ens proporciona coneixements, sinó que modela la nostra forma de veure el món i la nostra capacitat per adaptar-nos i superar reptes. Aquesta experiencia ens recorda com la qualitat dels docents esdevé un factor determinant per provocar canvis i crear oportunitats que van més enllà dels límits establerts.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

L’obra de Mònica Castanys ha estat exhibida en nombroses exposicions nacionals i de l’estranger. Cedida