Premis Sant Jordi 2022 INS ALPICAT

PREMIS i d r o J t n a de S

INS ALPICAT 2022

SUMARI Premis Sant Jordi 2022

CATEGORIA 1r d'ESO Microrelats en castellà Primer premi: "Historia bajo el mar" (Marta del Val, 1r ESO A) Segon premi: "Cuando despierto ..." (Xènia Masip, 1r ESO A) Tercer premi: "La gota de lluvia" (Roger Cuberes, 1r ESO C) Accèssit: "Salí de casa a pasear ..." (Romina Escuer, 1r ESO A)

CATEGORIA 2n d'ESO BOOKFACE Primer premi: Blue jeans. "La noia invisible" (Àngela Foix, 2n ESO B) Segon premi: Amy Tan. "El valle del asombro" (Estel Siuranet, 2n ESO B) Tercer premi: Isabel-Clara Simó, "Dones" (Núria Siscar, 2n ESO A) Accèssit: Giovana Zatoli i Lisa D'andrea, "El ratón que faltaba" (Júlia Torres, 2n ESO B)

CATEGORIA 3r d'ESO Canviem la llegenda de Sant Jordi Primer premi: "Hola, em dic Samba ..." (Arnau Perea, 3r ESO B) Segon premi: "El drac i la salvadora" (Carla Roca, 3r ESO A) Tercer premi: "El salvador? (Laura Barón, 3r ESO A)

CATEGORIA 4t d'ESO

HAIKUS en anglès

Primer premi: "The rose is red" (Claudia Molina 4t ESO A) Segon premi: "Birds are now flying" (Berta Santacana, 4t ESO A) Tercer premi: "I look at the sky" (Miquel Ros, 4t ESO A)

Microrelats 1 ESO

Historia

BAJO EL MAR

La chica dejó por un instante, la toalla con una bonita historia que leía delante del mar. Una hola que quería leer la historia, arrastró la toalla con el libro hacia su interior. La chica llegó y solo encontró el agua del mar con un brillo especial.

MARTA DEL VAL VELA 1r ESO A

Cuando despierto ...

"Cuando despierto en el duro suelo de la cueva, a mi lado está el príncipe, sosteniendo su larga espada con la mano derecha, me mira fijamente. Estoy herida, pero no necesitaba que me salvasen. Adivinad por qué... porque yo soy el dragón. Soy una princesa, pero también el dragón que ha estado amenazando al pueblo de mi padre. ¿Por què? Estoy cansada de ser utilitzada, yo puedo salvarme. Hice aquel trato con la bruja del mercado, para que mi padre me viera como soy. Capaz de gobernar.

XÈNIA MASIP 1r ESO A

La gota de lluvia Había una vez, una gota de lluvia que caía del cielo a gran velocidad.

-Ahhh! – Gritaba ella, que no sabía qué estaba pasando.

Lo único que veía era cielo y más compañeras como ella.

De pronto, vió algo. Era una ciudad, e iba a caer encima suyo. Preparada para el golpe, cerró los ojos y rezó para seguir con vida después de la caída que le esperaba.

Al abrir los ojos se encontró en la hoja de un árbol cerca de una carretera y suspiró, pensando que todo lo malo ya había acabado. Pero no era así. El viento amenazaba con hacerla caer del árbol.

-No, por favor ... – Pensaba ella. Pero el viento la tiró hacia la carretera, donde aterrizó sobre un coche en marcha.

A la pobre gota no le hicieron falta ni cinco segundos para que le volviera a ocurrir una desgracia.

Esta vez fue el limpiaparabrisas el que la echó a volar de nuevo. La gota salió disparada y aterrizó en un lugar que, por lo que parecía, era estable y apaciguado.

-No puedo más...- Esas fueron las últimas palabras que pronunció antes de caer en letargo.

Mucho dicen que fue casualidad que el último destino de esta increíble gota de lluvia fuera una pequeña maceta en la que intentaba crecer una rosa que hacía tiempo que no era regada. Muchos lo dicen, pero yo, sinceramente, no lo creo.

ROGER CUBERES 1 ESO C

Salí de casa ...

Salí de casa a pasear a mi perro, con el paraguas bajo el brazo porque la tarde era gris y parecía que pronto llovería. En ese mismo instante empezó a llover. En seguida abrí el paraguas. Una vez abierto paró de llover.

En el momento que cerré el paraguas volvió a empezar a llover. Cada vez que abría el paraguas, paraba de llover y en el momento que lo cerraba, empezaba a llover de nuevo.

Romina Escuer 1r ESO A

Bookface 2 ESO

ÀNGELA FOIX 2n ESO B

Estel Siuraneta 2n ESO B

NÚRIA SISCART

2n ESO A

Júlia Torres 2n ESO B

Canviem la llegenda de Sant Jordi 3 ESO

Hola, em dic Samba. Soc una “dragona” i visc en una cova al costat del poble d’humans. El meu nòvio es diu Sant Jordi. Ell és un humà, però estem completament enamorats l’un de l’altre. Vivim junts i, des de fa temps que ens amaguem d’una ferotge cavaller que m’han contat que vol matarme. Jo tinc una mica de por, però penso que si em protegeix el meu amat ... NO! Però què dic, si soc una “dragona” fortíssima... Tot i que estimo el meu nòvio, no necessito que em protegeixi! La meva força equival a la de cinquanta humans junts, i pensar que em pot fer alguna mena de mal una simple cavaller, em sembla vergonyós!

Avui, en Sant Jordi i jo hem discutit. Ell ha marxat al poble i m’ha deixat aquí sola. Em preocupa, perquè ja fa dues o tres hores que no torna i estic pensant en anar a buscar-lo, tot i que, probablement, la gent s’espanti en veure’m. No sé si anar-hi, però ... i si li ha passat alguna cosa?

En menys de cinc segons em poso a volar cap al poble i en cinc minuts ja he arribat. Veig que tothom em mira espantat. Jo els intento calmar dient-los que no es faré res, però no fan cap cas i continuen amb cara d’espantats i corren a tancar-se a casa.

Busco i busco, però no veig en Sant Jordi. Ara mateix estic preocupadíssima i em disposo a rodejar el poble per veure si trobo el meu estimat. Després d’una bona estona buscant, em fixo en que una cavaller que està muntada en un cavall, porta un home lligat... Però si és en Sant Jordi!

Jo baixo del cel a tota velocitat i aterro al davant de la cavaller, tapant el seu pas rotundament, mantenint la calma. Li pregunto: -Què fas amb el meu nòvio lligat al teu cavall?

I ella em respon amb un...

-Et mataré, drac ferotge!

La cavaller accelera amb el cavall i m’apunta amb la seva gran espasa. Quan està a pocs metres de mi, li dono un petit copet que fa que caigui del cavall i es desplomi a terra. És clar que una simple humana, per molta armadura que dugui, no pot amb una “dragona” com jo.

Sembla que s’ha desmaiat. Sant Jordi, que ha caigut al terra amb el cavall, no s’ha fet mal; només unes petites rascades. Jo, amb un ple sentiment d’alleujament, deixo que Sant Jordi es munti al meu llom i tornem tots dos junts a la cova on vivim.

A casa m’explica com ha passat tot i em dona les gràcies per haver-lo salvat.

Quina sort tinc de tenir un instint tan desenvolupat!

Arnau Perera 3 ESO B

El drac i la salvadora Since 2012

Vet aquí la història d’una jove princesa rebel a qui no li agradava portar vestits llargs ni fer-se trenes ni pentinats, que va viure fa molts anys en un poblet a la costa de Catalunya anomenat Cadaqués.

Cada dia, la princesa Elna mirava a través de la finestra de la seva habitació i veia com un drac enorme s’emportava les ovelles, les vaques i tots els animals dels grangers del poble. Però el dia va arribar en què no hi van quedar més animals per a que el drac es pogués menjar i la reina va convocar un sorteig en què s’elegiria una persona per alimentar el terrible drac. la plaça major del poble, el dia 23 d’abril, la princesa va posar la mà dins d’una bossa plena de papers amb els noms de tots els habitants de Cadaqués i va treure’n un. Va desplegar-lo i va llegir-lo en veu alta perquè tothom pogués saber qui havia estat el desafortunat de ser devorat pel drac.

El marquès de Colliure- va dir. I la gent que coneixia el marquès va començar a cridar de desesperació.

El marquès de Colliure era de família de diners i era un poruc que no sabia matar ni una mosca. –I aquest s’ha de deixar menjar per un drac? –Va pensar la princesa. I ella, que era molt decidida, va idear un pla perquè el poruc del marquès de Colliure se’n pogués sortir amb vida.

Al vespre d’aquell dia de primavera, l’Elna es va posar l’armadura de vavaller del seu germà, el príncep Artur, va agafar l’arc i unes quantes fletxes i va sortir del palau cavalcant amb un dels cavalls reials del seu pare.

Havien deixat el pobre marquès sol en un prat sec esperant ésser menjat pel drac.

Mentre la princesa pujava cavalcant el turó per arribar al prat, veia el drac com s’acostava volant al marquès traient foc pels queixals. Quan la “cavallera” es trobà suficientment a prop del drac, agafà l’arc. La fletxa sortí disparada directament al cor del drac, el qual caié desplomat a terra, i de la seva sang que brollava a raig, brotà un camp de roses al voltant dels dos joves. La princesa baixà del cavall i es tragué el casc deixant caure una melena pèl-roja i ondulada. Agafà la rosa de pètals resplendents i li regalà al marquès de Colliure.

-Ets la meva salvadora- Digué ell tot enamorat.

3 r ESO A

Carla Roca

El salvador?

Fa molts i molts anys, va existir un drac que anava voltant per Montblanc. Tots els habitants del poble estaven atemorits d’ell, ja que sempre acabava amb els seus animals de conreu. Fins que un dia es van acabar.

Tot el poble estava espantat. Què podrien fer a partir d’ara? Es va decidir fer un sorteig i lliurar-li un habitant cada dia. Temien que el drac els amenacés de matar-los.

El que no sabien era que, el drac, cada matí solia agafar un corder i, amb molta cura, se l’enduia al seu territori.

-Pots ser lliure, aquí no et mataran- li deia a l’animal. Tot seguit se n’anava a passar el dia amb la seva família.

Al dia següent, el drac va tornar a Montblanc per veure si podia salvar algun animal dels humans. Va decidir marxar, ja que no en quedaven. De cop i volta, algú va cridar el drac: -Hei, tu, drac asquerós! Aquí tens menjar- va cridar assenyalant un habitant -. Ara deixa’ns en pau!

El drac va voler explicar-li que ell no matava ningú. Es va apropar a l’home però ... pum! Li van clavar una llança en tot l’estómac i va començar a sagnar.

-Soc en Sant Jordi, el cavaller que et matarà, monstre!- Va explicar un home muntat a cavall-. No tornis més.

El drac ferit va començar a fugir cap a casa seva mentre en Sant Jordi el seguia. El cavaller va veure tots els corders petrificats.

-Mai jutgis ningú per la seva parença-. Va dir el drac mentre tancava els ulls-. Jo només els volia salvar.

Laura Barón 3 ESO A

HAIKUS 4 ESO

e c n i r d p n a e h t d e , r n e s e i r e g s o n r e o e e g r f h a r s i d T he cess T e prin th

e u l b is

Claudia Molina Domínguez 4 ESO A

Birds are now flying, flying around the grove feeling the ambient cold BERTA SANTACANA CLAVERA 4 ESO A

I look at the sky and, with my soul suffering, it all disappears.

Miquel Ros

4 ESO A

Sant Jordi 2022 INS d'Alpicat