MICRORELATS DE SANT JORDI 3 ESO

MICRORELATS

SANT JORDI 2021

3 ESO

INSTITUT ALMATÀ BALAGUER

La violació Un dia normal i corrent, asseguda davant del televisor mirant la meva sèrie preferida, el meu mòbil va sonar. A l'instant vaig pensar: - Qui deu de ser ara, molestant?

En girar el mòbil i obrir la pantalla vaig veure que era l'Oksana, la meva millor amiga.

Al missatge hi posava: "Tia, t'he d'explicar una cosa molt íntima que m'està matant" En un primer moment vaig pensar: -deu de ser una estupidesa- però igualment vaig respondre: -Què t'ha passat?

Al cap d'una estona em va enviar un text de línies. En veure-ho vaig pensar: -Ostres! Deu de ser important com per enviar-me un text de 9 línies.

En obrir-lo hi deia: "Fa 2 anys, a la festa del poble em vaig quedar a casa d'una amiga. Quan ens vam adormir, el seu germà va entrar a l’habitació. Jo pensava que era per agafar alguna cosa que s’havia descuidat. En aquell mateix instant notava com si algú s'apropés al meu costat. Llavors, vaig sentir una mà passant per les meves espatlles i baixant cap als meus pits. No em vaig moure perquè em feia cosa i feia veure que estava dormida. Va començar a tocar-me els pits, després va baixar a la meva vagina i va començar a ferme dits. Jo vaig cridar, però ell em va tapar la boca i de la por, em vaig quedar inconscient i ara no recordo res del que va succeir després".

Quan ho vaig acabar de llegir, no sabia què contestar, però el primer que els meus dits van fer al tocar la pantalla del telèfon va ser escriure: "Li has dit a algú ?"

Encara no entenc perquè vaig escriure això! Li hauria pogut dir mil coses, però em va sortir aquesta. És un gran misteri que mai esbrinaré.

Ella em va respondre el missatge dues hores després dient-me: -Què puc fer? És que tinc por de dir-li a algú!

Jo no sabia què fer i vaig explicar a la meva mare el que passava . Ella em va dir que li aconsellés que anés al psicòleg al més aviat possible perquè qua algú es guarda un secret com aquest, el va matant per dins. Així, tal com m'ho va dir la meva mare, li vaig escriure a ella i quan em va contestar va dir que era bona idea que hi aniria.

Des de que hi va, se sentit millor amb ella mateixa. A més, s'ha unit a un grup feminista.

ARES AGUILAR

3 ESO A

Una nit a les 4 a. m.

Era una nit de tempesta. Estàvem la meva germana i jo sols a casa. Ella ja dormia però jo estava mirant una pel·lícula de por al sofà. Em vaig quedar adormit.

Dos hores després aproximadament, devient ser les 4 a.m., em va despertar una ràfega de vent fresc.

Em vaig alçar del sofà i em vaig adonar que el llum del final del passadís estava encès. Vaig anar a veure qui hi havia, vaig mirar a tots cantons, però no hi havia ningú. Vaig tancar l’interruptor de la llum i me'n vaig tornar a dormir.

Al cap d'una estona em vaig despertar.Mentre mirava el móbil, vaig veure que hi el llum tornava a estar encès. Vaig comensçar a tenir por. No sabia què fer. Em vaig atansar a veure què hi havia, vaig agafar un pal per si de cas. Vaig arribar; vaig mirar pel vidre de la porta per veure si hi havia algu; vaig sentir un cop fort que venia de dintre; vaig obrir ràpidament la porta i… em va sonar el despertador.

Tot havia estat un somni!

Ivan Castañeda Ricart 3 ESO A

Per poc!

El partit anava molt bé. El meu equip guanyava de 12 punts. En arribar a la mitja part, totes teníem moltes ganes de guanyar, ja que feia molt temps que no jugàvem a bàsquet. Però les coses es van capgirar. A partir de la mitja part, el partit anava cap a pitjor. Totes estàvem molt cansades i les contrincants gairebé ens superen.

Al final del partit anàvem 54-54 i a l’últim segon de la pròrroga havíem guanyat de 2 punts!

Totes estàvem súper contentes del resultat, ja que estàvem súper nervioses a la pròrroga, però vam aconseguir la victòria!!!

CRISTINA CASU 3 ESO A

El veritable enemic Feia molt de temps, en una illa llunyana, existia un regne envoltat per tres grans muralles que protegien els habitants de l'interior d'uns horribles monstres gegants que s’alimentaven d’humans, els titans. En aquell regne existien diferents sectors per protegir -lo: primer estava la policia militar, que s'encarregava de servir al rei i de mantenir l'ordre dintre de les muralles; després estaven les tropes de guarnició, que s’encarregaven de patrullar i imposar l'ordre; i per últim estava el cos d’exploració, que lluitava contra els titans de l'exterior per obtenir informació sobre ells per poder vèncer-los.

Tres nens d'aquell regne, van prometre vèncer els titans i sortir a explorar l'exterior de les muralles. I així és que van decidir unir-se al cos d’exploració. No va ser fàcil, però van aconseguir seguir endavant.

Moltes coses van succeir i quan menys s'ho esperaven i de qui que menys s'ho esperaven, ja tenien a un tità del seu costat.

Van aconseguir sortir d’aquelles muralles, van descobrir moltes coses, van veure moltes coses i, sobretot, van aprendre moltes coses, destacant que van aprendre que potser el veritable enemic no eren els titans, sinó, els propis humans que habitaven fora de les muralles disposats a acabar amb ells.

Clàudia Franco 3 ESO A

Ser fidel a la teva religió La família del Joel sempre ha estat molt devota i fidel als preceptes de Déu. Tots, excepte el Sergi. Ell no en va fer gaire cas, ans al contrari.

Amb els seus tripijocs, creuant a vegades la legalitat, va aconseguir reunir una petita fortuna.

El Joel hi contactava de tant en tant, era una ovella esgarriada que intentava reconduir, a més de ser el seu cosí i únic parent. També aprofitava per demanar-li diners per a unes obres de caritat a la seva parròquia, a canvi de pregar per ell al Senyor.

Al Sergi li era ben igual tot allò i seguia gastant a dojo amb una vida força llibertina. Fins que va petar.

El notari cridà el Joel. Com a darrer familiar viu del difunt, apareixia al testament. Ell hi va acudir sorprès. Potser el seu cosí s’havia penedit a última hora i obrava el bé per redimir-se. Però no. Li tenia preparada una sorpresa. El llegat del Sergi aniria a les seves mans amb una condició: havia de pecar. No amb un pecat venial, no. Havia de ser un pecat capital i el notari n’havia de ser testimoni. El Joel quedà garratibat.

-Ja és legal, això? -preguntà.

-Molts pecats no figuren al codi penal. I pot quedar tranquil, que no en diré res, he de mantenir el secret professional.

JAN GONZÁLEZ GONZÁLEZ 3 ESO A

Dissabte, sis i mitja de la tarda. Havíem quedat totes al Poliesportiu de Balaguer, ja que algunes jugaven a bàsquet. Vam entrar i els nois eren a l'altra punta d'on nosaltres ens vam asseure; ell també hi era. No li vaig anar a dir res, ja que soc molt orgullosa, però no sabia que ell m'havia vist entrar. Va passar pel meu davant dues vegades i ni em va mirar... Ni un simple "hola"; ni una mirada; com si no hagués passat res entre nosaltres. Va acabar el partit i vam sortir fora, ja que, per la COVID, no podíem estar-hi. Vam passar pel seu davant perquè anàvem a buscar el sopar. Tots els meus amic em miraven. Vaig passar pel seu davant expressament i li vaig donar una petita espenta amb la meva espatlla i, llavors, tots van cridar: -Ferran, que s'ha enfadat!!!

Em va mirar i jo a ell amb aquella mirada assassina, però vaig marxar d'allí. Estava enfadada.

Mentre sopava, el mòbil em va sonar. Algú em trucava... Era ell. Ara resulta que sí se'n recordava de mi; mira quina casualitat!

NÚRIA PEDRÓS CORNET 3 ESO A

Un dia, jugant amb els meus amics, vaig caure per un turó i em vaig trencar la cama. Quan em van portar al metge, em van dir que no em podria moure durant un mes i mig. Quan ja feia dues setmanes que no sortia de casa perquè havia de fer repòs, vaig decidir mirar, com sempre, per la finestra, quan de sobte, a casa dels veïns, va passar una cosa espantosa... Un home havia entrat i havia matat la senyora que vivia en aquell pis!

Jo, alarmada, vaig anar a trucar a la policia i els vaig donar tota la informació necessària, però en arribar la policia, la dona estava viva i no havia passat res. En aquell moment va entrar tota la meva família amb la policia i em van dir que tot el que havia vist era una representació d’uns actors professionals que em volien fer una broma per distraurem una estona.

Em vaig enfadar una mica, però al final em va fer gràcia. gràcia.

JESSICA PERÓ TERÉS 3 ESO A

PANDÈMICAMENT AVORRIT

Era una tarda d’estiu i la Carme no podia sortir d’aquelles quatre parets. Les seves amigues eren a peu de platja des de primera hora del matí, la seva cosina era a la piscina comunitària del seu hotel remullant-se i esbargint-se dels trenta-dos graus que hi havia a fora. Ella era a l’habitació, tancada, sense poder sortir ni a picar alguna cosa, com si hi hagués un cadenat a la porta. Estava amorrada a la finestra, observant la canalla somrient amb ganes d’estiu, amb el sol picant dins a casa i, fins i tot, procurant-se ficar morena i no perdre ni una mica el seu color.

No és que li faltessin pocs dies per obtenir la llibertat... La Carme havia estat contagiada per la SARS-COVID i ara havia de romandre a casa, confinada, durant 10 llargs i valuosos dies.

MARTA PONS 3 ESO A

Era el 27 d'abril a les 16:00 h i la família estava molt nerviosa pel naixement d'en Pau. A les 17:00 va néixer i era un nen bonic amb els ulls blaus i rosset.

Va enamorar tota la família, però els va sorprendre una cosa inesperada que va passar.

Quan van arribar a l'habitació i la resta de la família va veure el nadó, ell va parlar i va dir: "jo sóc en Pau i he nascut per viure només quatre dies. La meva mare morirà d'aquí a sis dies per un problema de salut i el meu pare, d'aquí a dues setmanes pel remordiment de la mort de la meva mare i per un ensurt. Tots dos patiran moltíssim dolor, en canvi jo, marxaré tranquil·lament".

Passats quatre dies, el nadó va morir sense patir mentre dormia i va marxar al cel; al món millor i més lliure. Però, injustament, al cap de sis dies, la seva mare va morir perquè, de sobte, li va agafar un atac de cor, la van portar a l'hospital sofrint, però quan van arribar-hi, els metges no van ser a temps i va morir...

El pare, en veure que la seva dona va morir tal com va dir el seu fill, va començar a tornar-se boig i va caure en depressió.

Finalment, al cap de dues setmanes, el pare estava tranquil a casa seva i van entrar a robar, el van pegar i amenaçar de mort. A continuació, a causa de les amenaces, se'n va anar a la terrassa, es va tirar i va morir...

Clàudia Rodríguez 3 ESO A

Una tarda d'estiu bastant ocupada Era una tarda d’estiu. Em trobava en una excursió per la muntanya amb els meus pares i la meva cosina. Volíem fer una ruta llarga de 10 kilòmetres i després descansar amb un bany al riu. Vam parar en un banc a menjar i al costat teníem dues persones una mica sospitoses, que portaven una màscara, però nosaltres no en vam fer cas. Al cap d’una estona vam decidir marxar. No sabíem per quin camí havíem de passar.

Llavors els vam preguntar. El camí no tenia sortida. Estàvem preocupats i no sabíem què fer. Una pedra gegantina va començar a girar darrere de nosaltres i vam començar a córrer espantats.

Vam renyar les dues persones i elles van dir que si abans de les set no tornàvem a casa ens passaria una cosa pitjor. Vam tornar a córrer espantats, perquè només faltava mitja hora. La meva cosina va caure en una trampa i es va ferir de manera greu. Vam trucar a la policia i a una ambulància. Llavors, es van treure la màscara i ens vam adonar que eren els nostres veïns!

Ens vam mudar de la nostra casa per a viure més segurs i perquè no ens passés res dolent.

Paula Torres Plana 3 ESO A

Era el dia de la boda, el capellà estava finalitzant la cerimònia i en dir -pots besar la núvia-, la noia es girà i es fongué en un bes dolcíssim amb la cosina del nuvi, la padrina de noces.

Viu pels pèls

Estava avorrida a casa, sense saber què fer i em vaig atansar a mirar per la finestra. Vaig poder apreciar una cosa impressionant; dues persones van entrar a la casa del davant amb armes, van apuntar el meu veí i li van disparar.

Vaig anar corrents a trucar a la policia.

Mentrestant, ells robaven les joies i els diners que trobaven. Quan van sentir les sirenes dels cotxes, ràpidament van fugir. Afortunadament, van aconseguir atrapar-los i els van dur a comissaria. El veí es troba bé ara.

Irene Utgé Daza 3 ESO A

U N

D I A

AMB AMICS Un dia a la platja estava amb els meus amics prenent el sol i gaudint del meravellós dia que feia.

Quan va caure la nit, els meus amics i jo vam decidir fer una petita festa, sota la llum de la lluna, per celebrar l’aniversari del meu cosí.

Feia al voltant de dues hores que estàvem de festa, i tots ens vam posar d’acord per a anar a banyar-nos. No es veia res sota l’aigua., però sentíem una presència que tots desconeixíem. La Marina i la Saray es van allunyar una mica del grup, i va ser quan, de sobte, aquella estranya presència es va revelar. Era un tauró!

ROCÍO ÁLVAREZ ESCALONA 3 ESO B

EL MEU MICRORELAT Quan érem petits, la Marta sempre jugava a futbol.

Era una nena alta, amb cabells llargs i castanys i prima com un pal.

Va haver un temps que érem super amics, i sempre jugàvem junts. A ella, sempre li deien coses lletges per ser noia i jugar a futbol, però mai va fer cas del que li deien i continuava fent el que li agradava.

Quan vam deixar l’escola endarrere, no en vaig tornar a saber res més d’ella.

Uns anys després, estava amb els meus amics veient un partit de futbol i, de sobte, va aparèixer ella jugant al Barça! Em va fer tanta il·lusió veure-la allí jugant com ho fèiem quan érem petits, amb la seva melena

castanya

i

els

seu

toc

de

pilota

impressionant.

Tal i com em va dir un cop, quan una cosa t’agrada no et pots deixar enfonsar per tot allò que et diguin els altres.

DÚNIA CAMPABADAL RUBIÓ 3 ESO B

a d a c u La tr

MISTERIOSA Era a casa acabant els deures, com cada dia, quan de sobte truquen al telèfon fixe, miro quin número és, però no l'identifico. Faig com si no hi hagués ningú a casa. A la cinquena trucada em decideixo agafar-lo.

Al principi no es sentia res. Tot d'una sento una veu apagada i sospitosa que em comença a parlar sobre un accident que havia passat no molt lluny del meu carrer.

Passen els minuts i em començo a preocupar. Li pregunto si tothom es troba bé i de sobte, la veu canvia de to i crida: -Era una broma!!!

Penjo de seguida i denuncio el telèfon.

Pau Capdevila Solé

3 ESO B

MAL DE CAP CADA MATÍ

He pujat al bus com cada matí. Quan alço la mirada veig l'Antonieta, aquella dona que és tan pesada i que no la suporta ningú .

Cada vegada s'apropa més per posar-se a parlar amb mi, com cada vegada que em veu. La veritat és que aquest matí no tinc ganes de parlar, amb la d'exàmens que m'esperen a la facultat i d'entrega de treballs! Segueixo dissimulant sense pujar la mirada fins que arribo a la universitat.

En arribar em sorprenc; resulta que l'Antonieta anirà amb mi a la mateixa classe i cada matí al mateix bus .

Hafida Dahmani 3 ESO B

Dissabte, 5 de la tarda. Estava tota arreglada i repentinada amb aquell perfum tan peculiar. Sabia que alguna cosa em deixava, però vaig marxar sense saber què era.

Havia quedat amb ella i, com sempre, amb el seu maleït costum d’arribar tard a tot arreu, ja passaven 10 minuts i no podia tenir més ànsies per veure-la.

De sobte, la vaig veure creuar la carretera, amb la seva melena rossa i aquests ullets blaus; amb els seus pantalons de campana i les convers blanques.

El primer que em va dir va ser -ho sento, ho sento- i jo li vaig dir: -tranquil·la, aquí esperant-te com sempre.

Es va posar a riure i després d’aquelles dues hores que van passar com 10 minuts, em vaig acomiadar d’ella amb ganes d’abraçar-la i quedar-me allà per tota la vida.

Quan vaig arribar a casa desitjant tornar a veure-la, vaig recordar allò que no li havia donat; aquell xupa-xup de maduixa amb nata que tant li agradava.

És un dia més qualsevol i jo segueixo aquí, volant tranquil·la i solitària pels núvols amb la meva bèstia preferida, el meu drac.

No és una criatura agressiva com us podríeu pensar. És molt amigable si li fas unes quantes festetes. I si el tractes bé, al final et deixarà pujar al seu llom per a portar-te a racons inimaginables!

Cada dia, a les 8:15, em ve a buscar i ens passem tot el matí descobrint noves terres i observant les meravelloses vistes que hi ha per sobre dels núvols. Al cap de tres hore,s baixem a descansar a terra ferma i mengem alguna cosa. Mitja hora més tard, ja tornem a solcar els cels a la recerca de noves aventures.

Per desgràcia, a les 3 de la tarda, ha de tornar al seu camp i ja no el puc tornar a veure fins el següent dia. Els temps que passem junts, són molt bonics. Hi ha dies que ens agrada anar als racons més desconeguts del món i explorar la naturalesa més estranya que et podries imaginar, però també n’hi ha d’altres en què simplement gaudim quedantnos volant pels aires i cantant algunes cançons populars que ens agraden.

Ell és el meu millor amic, el que sempre el tinc a la vora i sempre...

Em desperto. Estic encara a classe i la professora m’acaba de cridar l’atenció. Ja torno a estar encantada mirant per la finestra i badant.

Ariadna Marín Galitó 3 ESO B

Un correu electrònic

INESPERAT Eren les onze de la nit del mes de juliol, quan per error, vaig rebre aquell maleït correu que anava dirigit a mi.

En el correu hi posava que a les dues de l’endemà al matí m’havia de presentar davant de la porta del cinema amb sis mil euros i si no ho feia, pagaria les conseqüències.

Vaig intentar retornar el correu, explicant que no sabia de què anava aquell miserable missatge que m’havien enviat a mi i com que no vaig rebre contesta, l’única solució era presentar-me l’endemà amb els diners al lloc indicat.....

Així ho vaig fer. Vaig aconseguir els diners com vaig poder i em vaig presentar al lloc on posava el correu. Allí estava, a l’hora indicada amb els diners a la mà...

Va resultar que allí no va aparèixer ningú i a més jo ja tenia por per veure què em dirien per correu. Tampoc no vaig rebre cap més correu amenaçant.

Així que vaig passar dos dies patint per un correu que al final no va ser res de res.

D A V ID P A L O U I C A S E S 3 E SO B

Era un dia assolellat, i uns nois van decidir anarse'n a una altra ciutat per la muntanya amb bicicleta. Estaven per la meitat del camí quan van sentir un soroll molt fort. Van marxar corrents.

Però després un nen sol va tornar cap a casa seva per la muntanya, perquè és el camí més ràpid. Més endavant, va trobar un gos. Quan gairebé havia arribat a la muntanya, va decidir no tornar a passar per allà, ja que el gos bordava perquè no hi volia passar. Tot i això, el noi va decidir passar pel camí mes ràpid i després va descobrir que el gos feia aquell soroll perquè tenira por de passar per la muntanya.

Al final, el noi va tornar a casa seva i ja no va tenir més por d'anar pel camí més ràpid.

GILMAR RODRIGUES DOS PASSOS NETOS 3 ESO B

Vas al forn del teu barri, com cada dia, a comprar la teva barra de mig o de quart per a poder sucarhi el suquet aquell que deixa el pollastre quan s’està fent. Arribes i veus que està buit, com sempre.

Aquest forn no és molt popular, ja que, fa un temps, hi va haver una suposada plaga de rates, tot i que en realitat això mai va passar.

Simplement algú s’ho va inventar.

Crides la Montse, la que s’encarrega de tot. Són les 12 del migdia. Tampoc és que hi hagi gaire personal.

La Montse no ve, així que la tornes a cridar.

-Montseeeeee!- crides.

Igual que abans, no hi ha resposta. Penses que potser no et sent perquè està al fons del magatzem on guarden el pa. T’esperes una estona, però com que ets un impacient, decideixes entrar al magatzem ja que coneixes la Montse i sou amics. De fet, és la filla d’una amiga de ta mare, així que ja us coneixíeu i éreu amics des de fa temps. La qüestió és que, quan obres la porta... no hi ha ningú. Busques entre barres de pa, però no trobes a ningú.

Decideixes tornar després, tot i que no t’encaixa que el forn estigui obert si no hi ha ningú. Al sortir de la fleca, decideixes trucar al mòbil de la Montse, però tampoc et contesta, així que, resignat, tornes a casa però no pares de preguntar-te per què la Montse no dona senyals de vida. I a més a més, no pots sucar el suquet del pollastre.

Antoni Rúbies Vázquez 3 ESO B

Era divendres i tornava de l'institut molt content. La mare m’havia dit que hi havia macarrons amb tomata de l’àvia i jo ja els tenia a la boca...

En arribar a casa i veure aquella verdura, la patata, la mongeta, els pèsols i la pastanaga, se’m va remoure tota la panxa.

Tot enfadat i amb ganes d’aquells macarrons, vaig engollir la verdura i me’n vaig anar indignat a l’habitació.

Aquell dia no vaig anar a entrenar i després d’estar tota la tarda estirat al llit sense fer res, me’n vaig anar a dormir sense sopar.

ROGER SALUD BOLADERES 3 ESO B

s t a p m a x n E

DE PLE Un dijous per la tarda, mentre jugava amb els meus amics, vaig caure i em vaig fer mal a la cama.

Semblava que m’hagués trencat algun os. Vaig anar al metge i, efectivament, m’havia tremcat el peroné.

Una d’entre moltes tardes, avorrida i cansada d’estar asseguda amb el peu amunt, vaig sortir a la terrassa de casa a prendre el sol. Al cap d’una estona, vaig veure un cosa estranya al jardí comunitari. Vaig agafar les crosses i m’hi vaig atansar...

En veure allò em vaig quedar en estat de xoc. La veïna de la setena casa i el jardiner s’estaven embolicant!

En aquell moment no sabia què pensar. La Maria no tenia un marit i dos filles, en qui havia de pensar?

Finalment, vaig entrar a casa tan ràpid com vaig poder sense fer massa soroll i em vaig preparar una til·la, perquè aquella situació em va enxampar de total imprevist.

MARINA TRIBÓ 3 ESO B

Ana va t an t l’est ranq ació u i l·la p d e tre don el ca a qu n i , r e d r e e però em r s d o irigin p b ensa te, v no e t-me aig s va q que ra a a ue e alud veni ixí, e m a a ju r s verg t s u a a na v s l uda a sa t pe onya v l l a u , m al tr d v a a a e mi, i nt u u co g an en. n ar e s t a hom t. Pe l mé e r ev s ràp itar id p la ossi ble c Ara ap estic en u emp rend na a re e l t r a ci l me utat u ca prep mí c arad ap a a pe la un r ivers itat.

Júlia Boladeres Gall 3 ESO C

3 2 1.... A córrer!!!!

Als

carrers

d'una

gran

ciutat,

els

joves

fan

curses

·

il legals cada nit. Aposten grans quantitats de diners i qui

guanya

s'ho

emporta

tot

i

també

s'enorgulleix

d'haver guanyat...

Moltes vegades els toca córrer perquè la policia ve!

ARITZ BUISÁN LOBO

3 ESO C

Ha arribat la meva fi!

De sobte, vaig adornar-me que un home s’acostava a mi amb un gran ganivet a la mà. Feia molt mala pinta i la seva cara tenia una expressió de pocs amics i una certa bogeria. Anava dient: et mataré, et mataré...!

A mi m’anava agafant por, semblava que aquell boig parlava seriosament i vaig arrencar a córrer.

Ell va començar a córrer ràpidament darrera meu. Corria molt de pressa i ja se m’acabaven les forces i en canvi ell no semblava pas cansat. Vam arribar a un carrer sense sortida i... ja em tenia. Era la fi. M’havia atrapat.

M’anava a clavar el ganivet al pit, quan de sobte vaig despertar-me! Havia estat un somni. Un malson, més aviat.

MIQUEL CASALS CHARLES 3 ESO C

EN PLE CARRER Tercer dia consecutiu estirat al llit. No puc moure’m, no em noto la cama i això m’alerta.

Estic aclaparat de passar tantes hores seguides tancat entre les quatre parets de la meva habitació; necessito sortir.

Amb ajuda de la meva mare, em fico davant de la finestra del menjador i observo atentament la gent que va passant...

Just davant d’un magatzem, em fixo en un home que està mirant el mòbil mentre mira desesperadament amunt i avall el carrer; sembla que està esperant a algú. No puc treure-li la mirada... A qui deu està esperant amb tanta ànsia?

Passen els minuts i no arriba ningú. Per fi arriba una noia molt maca que sembla caminar directament cap a ell. L’home fa un gest estrany, es treu una arma de l’interior de la jaqueta i... PAM! Tothom qui passava pel carrer es gira alhora, es senten crits i es sent la por de la gent. Acabem de ser testimonis d’un crim, d’un assassinat en ple carrer.

Ni tan sols 5 minuts després, el carrer es troba ple de policies, ambulàncies i bombers que demanen a la gent que desallotgin el carrer. Tinc la sensació que això no acabarà bé.

Sara Farran Solé 3r ESO C

LA MOTXILLA VERMELLA L’Alexandra estava a punt de pujar al tren, just al llindar de la plataforma, esperant que la seva combinació aparagués a la pantalla. Quan va aparèixer, amb rapidesa, es va endinsar al sorollós i ple tren. De sobte, es va fixar en un detall estrany: va veure una motxilla vermella sola d’on sortia un soroll no habitual. Semblava el soroll d’un compte enrere...

La motxilla va parar d'emetre aquell soroll per emetre’n un sol de fort i contundent i allí tothom ja començava a veure-ho vindre.

La motxilla no va explotar i l’Alexandra va haver de marxar cap a la feina amb tota la incertesa què hi havia dins de la motxilla que s’havia endut del tren i portava a la mà.

Jordina Farràs Garsaball 3 ESO C

L'ESTRANY

A LA FUGA

Aquella tarda em vaig quedar a casa , ja que no podia sortir perquè era primavera i tenia l’al·lèrgia.

Estava mirant per la finestra i vaig veure com un cotxe xocava amb un altre cotxe.

Tot seguit, va marxar sense deixar cap nota ni res.

Per sort, jo em vaig apuntar la matrícula i li vaig donar al meu veí, que és el propietari del cotxe xocat. ÀNGELA MARTÍNEZ 3 ESO C

Les meves orelles pitaven i notava un dolor fort al pit.

Vaig baixar la mirada trobant-me molt vermell, molt vermell. Tenia alguna cosa que em travessava el pit.

Llàgrimes sortien dels meus ulls mentre ell me les eixugava tocant-me el rostre de la cara.

-No vull morir- li vaig dir.

Ell em va fer un petó al front i es va apropar a mi...

- Ho sé i ho sento molt, amor.

Van ser les paraules que vaig escoltar abans que apretès més l'objecte contra el meu pit.

La sang no parava de sortir. L'última imatge que vaig tenir, va ser aquell nen del qual em vaig enamorar. Però per molt que l’estimés, era un assassí... el meu assassí!

IVETTE RIBERA ROCA 3 ESO C

El dia del seu aniversari, el Jesulín va muntar una festa amb els amics i jugant a "fet i amagar" es va amagar a les golfes de casa seva. El Dan, el nen que li tocava trobar els altres jugadors, el va anar a buscar i el Jesulín va baixar corrents per les escales. Quan va arribar a baix, el Dan el va agafar per la samarreta de tal manera que el va fer frenar, però el Jesulín va trepitjar una zona que estava molla i va patinar fins donar-se un cop molt fort al turmell, tant que se'l va trencar.

SERGI TERÉS MINA 3

ESO

C

Microrelats de Sant Jordi 3 ESO