Modernitat amagada | Pavelló Sert by Mataró Art Contemporani

M|A|C Espai - 24.11.18 | 03.02.19

Modernitat amagada Pavelló Sert

Modernitat amagada | Pavelló Sert Una iniciativa d’ACM en coproducció amb el M|A|C Mataró Art Contemporani i el Centre de Documentació i Estudis Salvador Espriu, Ajuntament d’Arenys de Mar

Modernitat amagada Pavelló Sert

24.11.18 | 12.12.18 > Xavier Arenós i Regina Giménez 15.12.18 | 09.01.19 > Irene Bou i Irena Visa 12.01.19 | 03.02.19 > Jordi Cuyàs i Dani Montlleó

Modernitat Amagada | Pavelló Sert és el segon d’una sèrie

La intervenció de Llorenç Bonet serà a la sala durant tota l'exposició

a conèixer i posar en context una sèrie d’edificis del

de projectes que tenen com a finalitat ubicar, donar Moviment Modern, racionalista, mitjançant l’anàlisi de la història de l’edifici i amb intervencions d’artistes visuals i investigadors.

Comissariat: Domènec i Dani Montlleó Direcció: Gisel Noè Coordinació: Gemma Tro Muntatge: Serveis de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró Disseny gràfic: Dos[grapas] Agraïments: Arxiu Nacional de Catalunya, Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, Montserrat Caba

La sèrie s’obre fa uns anys amb la intervenció i l’estudi de la Casa Masjuan de Mataró (1959), actualment Casa Capell, obra de Jordi Capell. Aquesta segona edició és dedicada al Pavelló Sert (1937), d’Arenys de Mar, obra de Josep Lluís Sert. El Pavelló Sert va ser construït per iniciativa de l’organització Pro Infància, col·laboradora de la Generalitat

Una iniciativa de:

En col·laboració amb:

Col·labora en la inauguració:

de Catalunya, com a complement del preventori antituberculós, instal·lat l’any 1937 a l’antic hospital Xifré de la població. El pavelló, inaugurat l’any 1937 en plena guerra, havia de ser una escola per a impartir classes als nois i noies que havien d’estar ingressats llargues temporades a l’hospital. A partir de 1940, ja en ple franquisme, l’hospital Xifré i tot el seu entorn passa a ser un alberg del Centro de Juventudes. El petit pavelló escolar es converteix en

centre social i gimnàs de la Falange i, més endavant, en l’habitatge familiar del director de l’alberg. Aquest dràstic canvi d’ús fa que el pavelló pateixi diverses alteracions que el transformen profundament: s’hi afegeix una xemeneia, es redistribueix l’espai interior per tal d’encabir-hi els dormitoris, la cuina, el lavabo...; es col·loquen falsos sostres; es tapien els finestrals més alts i s’obren noves finestres; es modifica l’accés a l’edifici... La reivindicació veïnal al crit de “el Xifré pel poble” va accelerar el retorn de la propietat Xifré al municipi. El petit edifici va restar alguns anys tancat i després d’un curt parèntesi en què va aixoplugar una incipient televisió local, el pavelló va acollir els Serveis Socials de Base de la vila d’Arenys. No és fins l’any 2000 que es té constància de l’autoria del pavelló i de les alteracions sofertes que el feien irrecognoscible . L’any 2005 s’acaben els treballs de rehabilitació duts a terme per l’Escola Taller “Josep Lluís Sert”. Des del 2008, és la seu del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu.

Xavier Arenós Columna Bloc, 2012

La Casa Bloc és un edifici racionalista construït a Barcelona pels arquitectes Sert, Torres Clavé i Subirana entre els anys 1933 i 1939. Els preceptes d’aquest prototipus de vivenda obrera van estar molt influenciats per Le Corbusier i per l’arquitectura revolucionària russa. La Casa Bloc prometia higiene, aire i sol, lluny de les condicions precàries i d’amuntegament que existia en aquella època als barris vells de la ciutat. Amb el triomf de la dictadura franquista, la idea obrerista i els usos col·lectius de l’edifici es van abandonar. L’ala sud va acollir vídues de militars i orfes dels nacionals i, l’any 1948, s’hi va construir un edifici annex -el bloc fantasma- per a policies nacionals. L’any 1992 la Generalitat la declara Bé Cultural en la categoria de monument i es rehabilita, obra que finalitza l’any 2008. Columna Bloc replica una columna idèntica de les existents a la Casa Bloc, però amb la particularitat de ser de fusta recoberta amb ciment. Amb aquesta poca consistència, més aviat propera a un atrezzo, la columna posa de manifest la inutilitat d’uns andamis que mai van Xavier Arenós Columna Bloc, 2012 Fusta i ciment 304 x 31 x 31 cm Díptic fotogràfic 42 x 62 cm c/u

sostenir aquell falansteri obrer somiat pels seus autors, i evidencia la funció ornamental i purament decorativa que té actualment l’edifici, en exercir com a museu.

Llorenç Bonet Dos jocs de plànols i onze fotografies en busca d’interpretació 2018 Text original

Mausoleu de Josep Xifré, Arenys de Mar. Fotografia: Domènec

Irene Bou Costa Azul, 2018

La peça titulada Costa Azul parteix de tres elements arquitectònics del pavelló Sert d’Arenys de Mar: la volta catalana, les llambordes de vidre i la columna en forma d’”U”, per tal de fer un exercici d’apropiació de l’espai i de les formes de l’edifici. A través del collage i del dibuix he cercat trencar la racionalitat pròpia de l’arquitectura moderna, moure’n les peces i així tergiversar la relació espai-subjecte fins a fer-me l’espai propi, com si hi pogués habitar a través del paper. Per a aquesta mostra, a més a més, he inclòs un dels vuit murals que Le Corbusier va fer de manera arbitrària de la casa dissenyada per Eileen Gray (E1027) a la Costa Blava francesa. D’alguna manera, i sense entrar en judicis de valor, es podria dir que els nostres gestos coincideixen perquè tenen la mateixa intencionalitat: composar-se amb l’espai de l’altre.

Irene Bou Costa Azul, 2018 Collage s/ paper i fotografia Mides variables

en calma, / la claror de Sinera.”

Trinquis Amb l’ampolla de ratafia a les mans, moments de glòria d’una Trinquis joveníssima i el seu gos lleial. De llit en llit i de taverna en taverna, sap prou bé quant difícil és de guanyar-se el pa. “Cases de Sinera / m’han tancat la porta( ...) Els vailets deixaven / un moment els jocs, / mandrons amanien, / em llançaven rocs / i de mi es mofaven / tot donant-me escorta.”

l jardí dels cinc arbres, distingim l’Eleuteri, Marieta, amb les cames ben tallades per l’acal, movent encara els fils de les marionetes mb veus d’espinguet i etziben la pedregada cables d’una llengua moribunda que encara ucac, catric-catrac...”

Tereseta

Quan et deturis Jordi Cuyàs Maria Castelló on el meu nom et crida,

Quel·la

Quan et deturis vulgues que dormi Espectres al laberint grotesc, 2013 on el meu nom et crida,

Jordi Cuyàs somniant reserva també per a Maria Castelló, L’esforç aconseguit de síntesi, el resultat de condensar Al sac i ben lligat. marsvinyetes en calma, dormi la claror de una idea narrativa amb la màxima força i claredat, ver- vulgues la que tia conca i padrina de Sinera. Salvador Espriu que “dominava per la vila, cuita a somniant mars en calma, l’art, tan sinerenc, de vivificar el que comptava”. Els peus tebra la seqüència de “Tereseta-que-baixava-les-escales”, la claror tar-s’ho tot. “Hi ha de Sinera. vida a mites clàssics i populars delconill?”. En la rond feien mal dona i sortia poc de casa. “Invulnerable a la calda”, el primer relat d’Ariadna al laberint grotesc. Els graons JordiliCuyàs descendents de l’escala són la vida mateixa, la davallada ara d’un bon llibre en la seva cadira ranca. La manes. Movent-se llegatgaudeix expressionista de Salvador Espriu. La suggerent flaire del guisat exquisit, el famós fricandó amb moixerde l’existència i, al seu torn, els comentaris que suscita del rellotge, marca amb esforç de síntesi, exeruna burgesia en decadència però que marca territori videoinstal·lació, nons, se sent per totaconcebuda la contrada. fins que la vida s’at amb classe i elegància. “Fixa’t com baixava lesTrinquis escales, Tereseta Vasthi ceix una funció metateatral. que senyora! Pas de dama, lent, compassat i lleuger alhora, d’un ritmesecundari igual, segur, d’una escola, d’unAmb estil l’ampolla que Mil dedibuixos ratafia a les mans, moments de glòria L’esforç aconseguit de síntesi, el resu La bella reina Vasthi, personatge de “Primera esquemàtics i simbòlics, fets a mesura, s’han perdut.” d’una Trinquis joveníssima i el seu gos lleial. De llit en una idea narrativa amb la màxima fo Història d’Esther”, inspira la sensual dansa del ventre de negre sobre tocs ínfims de vermell, revelen la de “Tereseta-que-ba llit i de taverna en taverna, sapblanc prou bé iquant difícil és tebra la seqüència les mil-i-una nits. El seu marit Assuerus, rei de Pèrsia, de guanyar-se el pa. “Cases de Sinera / m’han tancat la La simplicitat el primer relat d’Ariadna al laberint g pretenia exhibir-la al banquet del vi, davant comensals intencionalitat minimalista. i la gràcia porta( ...) Els vailets deixaven / un moment els jocs, / mandescendents de l’escala són la vida ma borratxos. Ella s’hi nega i dignifica la condició femenina. espontània animacions, entorn dede cinc figures drons amanien, / em llançaven de rocs /les i de mi es mofaven / l’existència i, al seu torn, els come Repudiada, desterrada de l’harem, se les campa lluny de tot donant-me escorta.” una burgesia en decadència però q Susa. “Corro a Sinera, amb galant, cotxe i cuinera. Menjamasculines i cinc femenines, facilita la comprensió i amb classe i elegància. “Fixa’t com b rem, durant la fuga, pinyonets, matafaluga, raïm, menta, l’objectiu didàctic. Una cinèsica silenciosa, vaivé gesque un senyora! Pas de dama, lent, com melmelada, rogerons, carn de becada. I diré que l’euga hora, d’un ritme igual, segur, d’una es pari a l’hostal de Mont Calvari.” tual continu i repetitiu, que descodifica trets essencials s’han perdut.”

i característics de la ficció literària i el pensament del poeta, narrador i dramaturg. Text: Jaume Calsapeu (fragment)

Jordi Cuyàs Espectres al laberint grotesc, 2013 10 animacions de 10 personatges del món mític del poeta de Sinera Instal·lació Vídeo (loop)

Regina Giménez Sense títol, 2018

Més sol, més llum! és el crit desesperat de la nostra era, va escriure la periodista d’un diari nudista alemany l’any 1929. Va ser durant la modernitat quan es va començar a apreciar el valor terapèutic del sol, que va guanyar credibilitat mèdica durant els anys vint amb el doctors suïssos August Rollier i Oskar Bernhard. Ambdós van provar l’eficàcia de l’anomenada cura de sol (Helioteràpia) sobre la tuberculosi i sobre la malnutrició. Tan important va ser aquest fet que Bernhard va ser anomenat pel premi Nobel cinc vegades i Rollier tres. L’edifici del Pavelló Sert havia de servir per impartir classes als nois i noies que estaven ingressats a l’hospital preventori del Xifré per llargues temporades, perquè continuessin el seu aprenentatge en un entorn saludable. L’edifici estava orientat al sud i les aules s’estenien cap a fora, amb amplis finestrals i accés a la terrassa.

Regina Giménez Sense títol, 2018 Porta de ferro pintada 193 x 96 x 2,5 cm

Dani Montlleó Els homes granota, 2018

José Manuel Aizpurua, La Barraca, Winston Churchill, Caridad (Mercader) del Rio, Paul Dickopf, Salvador Espriu, Federico García Lorca, GATCPAC, Lee Miller, Alfonso Ponce de León, José Antonio Primo de Rivera, Conde Rossi, Josep Lluís Sert, Simone Weil… Al llibre L’AVI NINUS, el seu autor Xavier Baladia comenta: El dissenyador Lluís Juste de Nin em va explicar que quan va triomfar la república un familiar seu, de la branca més burgesa, va pensar que era el moment de sumar-se al despertar del món obrer i va decidir que entre el seu vestuari de dandi hi faltava una granota de treball; això sí, va anar a fer-se-la a mida al millor sastre del moment.

Dani Montlleó Els homes granota, 2018 Fusta, paper, fotografia i dibuix 80 x 70 cm

Irena Visa Casa bloc, 2013

La Casa Bloc és un edifici de 207 habitatges de principis dels anys trenta, d’estil racionalista, projectat pels arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres i Clavé i Joan Baptista Subirana, tots ells membres del grup GATCPAC. D’inici destinat a habitatges de lloguers socials davant la creixent demanda per part dels treballadors de les fàbriques de Sant Andreu, finalment la guerra i el règim franquista van fer que la majoria dels ocupants fossin uns altres: famílies de militars. Alguns descendents d’aquestes famílies encara hi viuen i personifiquen l’esperit d’una casa que transcendeix el marc arquitectònic i es torna un caixa plena de vivències i records. La Casa Bloc és casa seva i, tot i que sempre hi han estat en règim de lloguer, cadascú a la seva manera ha traslladat la seva empremta al seu espai interior. Molts veïns, ara ja grans, representen l’última generació dels que van habitar la Casa Bloc per primera vegada. La seva empremta vital contrasta amb el pis 1/11, habilitat com a pis-museu i que representa l’estètica que havien imaginat els arquitectes del GATCPAC en el moment de la construcció de l’edifici. Irene Visa Casa bloc, 2013 17 fotografies de 50 x 83 cm c/u i objectes diversos

Activitats de l’exposició

Xavier Arenós (Vila-real, Castelló, 1968) www.xavierarenos.com Llorenç Bonet (Barcelona, 1976) www.editorialtenov.com Irene Bou (Caracas, 1982) www.irenebou.com Jordi Cuyàs (Mataró, 1957-2017) www.jordicuyas.com Regina Giménez (Barcelona, 1966) www.anamasprojects.com /ca/artists/regina-gimenez Dani Montlleó (Mataró, 1966) www.spoonsyndicate.com Irena Visa (Banyoles, 1985) www.irenavisa.com

24.11.18 | 12 h

02.02.19 | 12 h

Sales d’exposicions de Can Palauet Inauguració i visita comentada a càrrec de Domènec i Dani Montlleó, comissaris de l’exposició Col·labora: Espinaler

Sales d’exposicions de Can Palauet Presentació de la publicació Amb textos de Llorenç Bonet i de Domènec i Dani Montlleó A càrrec de Llorenç Bonet, Domènec i Dani Montlleó

M|A|C www.mataroartcontemporani.cat

Inauguració: dissabte 24 de novembre, a les 12 del migdia Horari: de dimarts a dissabte, de 5 a 8 del vespre dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 2 del migdia Tancat els dilluns i els dies de Nadal, Sant Esteve, Cap d’any i Reis.

MAC-Mataró Art Contemporani @macmataro mac_mataro

Una iniciativa de:

DL: B 27636-2018

M|A|C Espai c. d’en Palau, 32 24.11.18 | 03.02.19