Caminar sobre el gel by Mataró Art Contemporani

Sales d’exposicions de Can Palauet 30.09.17 | 07.01.18

Caminar sobre el gel Èpica i disfuncionalitat en la pràctica artística És un projecte coproduït pel Bòlit Centre d’Art Contemporani. Girona, per l’Arts Santa Mònica i adaptat pel M|A|C Mataró Art Contemporani i el Centre d’Art Maristany de Sant Cugat del Vallès, a cura de David Armengol.

Quan camino, és un bisó el que camina. Una coproducció de l’Arts Santa Mònica i el Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona Adaptada pel M|A|C Mataró Art Contemporani

Projecte educatiu Cori Mercadé Enregistrament vídeos Albert Poquet

Comissariat David Armengol

Muntatge Serveis de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

Direcció Gisel Noè

Disseny gràfic Dos[grapas]

Coordinació Milena Oliveras

Revisió textos CNL Maresme

Una producció de

Amb la col·laboració de

Amb la col·laboració de Transversal-Xarxa d’activitats culturals, Centre d’Art Maristany de Sant Cugat del Vallès i Dòria Llibres. Agraïments Les galeries Àngels Barcelona, Ana Mas Projects, F2 Galería, Joan Prats, Nogueras Blanchard, RocíoSantaCruz i Palma Dotze.

Quan descanso, és una muntanya la que reposa Werner Herzog

Caminar sobre el gel

L’hivern del 1974, un jove Werner Herzog decideix anar

El romanticisme individualista de Herzog i la seva

caminant de Múnic a París per visitar la seva amiga i

fascinació per allò o per aquell que se situa en el límit

crítica de cinema Lotte Eisner, que està molt malalta a

(d’allò geogràfic, d’allò humà, d’allò possible, d’allò

l’hospital. En comptes de viatjar ràpidament a la capital

necessari, etc.) ens suggereix alhora una manera espe-

francesa per reunir-se amb Eisner, Herzog inicia un

cífica d’entendre la pràctica artística des del present.

viatge en solitari a peu que, segons ell, mantindrà la

Una lectura particular en què, ja sigui per necessitat

seva amiga en vida mentre camini. La seva aventura va

individual o per progressiva desil·lusió o desencant

durar del 23 de novembre al 14 de desembre del 1974.

d’allò que és col·lectiu, la condició de l’artista es me-

Quatre anys més tard, aquesta gesta va donar lloc a la

sura mitjançant la perseverança eufòrica del repte.

publicació d’un petit assaig: Del caminar sobre hielo.

“Caminar sobre el gel” analitza la fragilitat i la intensi-

“Caminar sobre el gel" és una exposició col·lectiva que

tat d’una acció així –la de moure’s per un lloc inestable,

situa el seu punt de partida en aquest relat. El cineasta

incert– mitjançant una trobada entre artistes de diverses

alemany descriu de manera minuciosa els paisatges,

generacions i procedències. Artistes que comparteixen

les situacions i els pensaments que l’acompanyen du-

el gest simbòlic, poderós i absurd de Herzog: la narració

rant el viatge. La mostra assaja una traducció a l’àmbit

de la vivència i la flexibilitat inestable de dedicar-se a

de les arts visuals, en què l’absència de practicitat del

l’art. Per cert, Lotte Eisner va superar la seva malaltia i

viatge de Herzog obre dues possibles interpretacions:

no va morir fins al 1983.

d’una banda, l’activació del paisatge a través de la perfomance i l’experiència directa; d’una altra, una anàlisi sobre la disfuncionalitat de l’art, un context capaç de destinar un gran esforç i molta energia a empreses alienes a les convencions que configuren el nostre entorn.

David Armengol

Àngels Ribé En campo abierto, 2003 Neó 50 x 300 cm

Pauline Bastard A partir d’elements videogràfics i escultòrics, la instal· lació Les états de la matière [Els estats de la matèria] (2013), de Pauline Bastard (París, 1982), exhibeix el peculiar retorn de diversos materials de construcció –pedres, fusta, terra, etc.– a la seva condició primigènia com a natura. Després de comprar una casa de camp, l’artista desmunta a poc a poc les seves estructures de fusta i els murs de pedra per tornar-los al seu estat natural.

Les états de la matière, 2013 Instal·lació. Vídeo HD, bigues de fusta i pedres 1h 40 min

Lúa Coderch Night in a Remote Cabin Lit by a Kerosene Lamp [Nit en una cabanya remota il·luminada amb una làmpada de querosè] (2015) és un relat audiovisual de Lúa Coderch (Iquitos, Perú, 1982) centrat en la fragilitat dels refugis construïts de forma precària als boscos. Un tipus d’estructures simples, febles i fortuïtes que fa anys que l’artista investiga des d’interessos temporals (el desenvolupament d’una experiència) i espacials (el disseny d’un hàbitat específic). Night in a Remote Cabin Lit By a Kerosene Lamp, 2015 Vídeo digital 16:9, monocanal, color, estèreo 11 min 30 s Crèdits: Adrià Sunyol Estadella (imatge i edició), Lluís Nacenta (so), Erica Wise i David Jones (veus en off) i Serafín Álvarez (fotografies del sol)

Una cabana enmig del bosc, un acte de supervivència, un artifici escènic que, al seu torn, Coderch relaciona amb recursos narratius basats en els nostres modes d’habitar i orientar-nos en certs entorns. When other birds are still [Quan altres ocells estan en silenci] és una peça sonora que ens acompanya durant tota l’exposició. Prenent com a punt de partida enregistraments de camp fets per l’artista a l’estany Walden, a l’estat de Massachusetts (Estats Units), així com les descripcions dels sons del bosc que Henry David Thoreau va incloure en el seu llibre Walden, or Life in the Woods [Walden, o la vida als boscos] (1854), Coderch genera un paisatge suposadament natural, però imitat íntegrament a través de la seva veu.

When Other Birds are Still, 2017 Intervenció sonora en loop i intervenció textual

Rafel G. Bianchi How to Paint Mountains [Com pintar muntanyes] (2016), de Rafel G. Bianchi (Olot, 1967), ofereix un exercici i esforç, tenacitat i conquesta sense sortir de l’hàbitat de treball del pintor: el taller. Una obstinació discursiva que el porta a entusiasmar-se per una dinàmica més propera a la imitació que a la creació, més sensible al gest repetitiu que a l’acte genuí, i que en aquest cas pressuposa un acte d’aprenentatge mecànic: seguir al peu de la lletra els ensenyaments i els suggeriments d’Alfred Wands, pintor de muntanyes, i dur a terme totes les tasques proposades en el seu llibre homònim publicat l’any 1970.

How to Paint Mountains, 2016 Instal·lació de dibuixos | 185 x 366 cm Col·lecció Nacional d’Art Contemporani. Generalitat de Catalunya

Lluís Hortalà All the Mountains that I Have Climbed (London Version) [Totes les muntanyes que he pujat (versió londinenca)] (1999) és una síntesi objectual i biogràfica de les nombroses experiències alpines de Lluís Hortalà (Olot, 1959). Una serralada fantàstica i impossible que reprodueix, en fang sense coure, totes aquelles muntanyes que l’artista va escalar durant els seus anys d’alpinisme. Un gest manual i performatiu –modelar en fang– que, de memòria i sense rigor geogràfic, reactiva tota l’èpica de la conquesta. All the Mountains that I Have Climbed (London Version), 1999 Fang sense coure 40 x 700 x 30 cm

Fermín Jiménez Landa El mal de la taiga (2016) és una videoinstal·lació de Fermín Jiménez Landa (Pamplona, 1979) que resumeix un viatge de fugida cap enlloc. Seguint el popular esquema de més gros a més petit de les matrioixques, l’artista inicia un recorregut estrictament definit en relació als mitjans de transport emprats –un camió que conté un cotxe que conté una moto–, però absolutament obert i dispers pel que fa a la seva destinació. L’artista surt de Madrid sense rumb fix. A mesura que el vehicle més gros es queda sense gasolina, el més petit n’agafa el relleu i prossegueix la ruta. El mal de la taiga, 2016 Vídeo digital 16:9, monocanal, ciclomotor 4 min

Pere Llobera Què travessa viu els anys? (2015-2017), de Pere Llobera (Barcelona, 1970), és una pintura a l’oli en què la construcció d’un moment dramàtic i totalment fora de l’ordinari s’erigeix en eix discursiu de l’escena. Un xai –una aclucada d’ull a l’anyell místic de Jan van Eyck– es troba sol i indefens enmig de la riera de Montcada, als afores de Barcelona. Una situació insòlita i tensa que ens porta a qüestionar-nos l’essència mateixa del treball en art: però, qui ha posat aquest pobre animal aquí? I com en sortirà? Què travessa viu els anys?, 2015 - 2017 Oli sobre tela 170 x 150 cm

Preguntes sense resposta que, simplement, constaten la potencialitat inútil de la condició de l’artista.

Mercedes Mangrané El conjunt pictòric de Mercedes Mangrané (Barcelona, 1988) planteja una sèrie d’aproximacions lliures a diversos terres de gimnàs i escenaris esportius; llocs definits per reglaments d’ús destinats a l’esforç físic, que estableixen vincles indirectes amb la idea de paisatge natural. Es tracta d’una configuració territorial d’ordre simbòlic –no trepitjar les línies, no sortir del carril, marcar-se i complir uns objectius, etc.– que es transforma en un exercici d’abstracció geomètrica i minimalista. Pista I, II, III, IV, V | Suelo mojado I, II, III, IV | Esterillas I, II, II, 2016 Oli sobre lli 22 x 27 cm/ 16 x 22 cm

Dani Montlleó Trineu Rockwell Kent - Model Torí consisteix en una nova producció de Dani Montlleó (Mataró, 1966) on reprèn la seva fascinació pel pintor simbolista Rockwell Kent (1882-1971), un artista americà que durant la seva vida va viatjar a llocs remots com Alaska, Groenlàndia o Terra del Foc per pintar-ne les glaceres i els paisatges gelats. Mitjançant documentació bibliogràfica i visual, Montlleó reconstrueix a escala reduïda el peculiar trineu que feia servir Kent per desplaçar-se per la neu: un trineu lleuger i alhora capaç de fer de cavallet.

Trineu Rockwell Kent – Model Torí, 2017 Maqueta de fusta i vitrina 19 x 6 x 7 cm Crèdits: Trineu (fusteria), Joan Fernández - Invenntia.

Àngels Ribé Caminar sobre gel és un binomi format per un vídeo de nova producció i un petit dibuix dels anys vuitanta. Encomanada pel relat de Herzog, Àngels Ribé decideix interpretar la seva peculiar acció mitjançant un doble joc performatiu. Al vídeo, un grup de persones creua un lloc sense referències espacials mentre fa un simple moviment d’avanç. Al seu costat, el dibuix representa un altre flux orgànic que transita en la mateixa direcCaminar sobre el gel, 1984 – 2016 Vídeo en loop i dibuix Tinta xinesa sobre paper d’arròs 22 x 22 cm Crèdits: Adolz Alcañiz (filmació i edició) Agraïments: Luís Álvarez, Roser Aponte, Ma Asunción Carbonell, Cristina Estrada, Elena Fernando, Joana Figuerola, Géraldine Guyon, Jerónimo Hagerman, Mariana Iturralde, Samuel Labadie, Mercedes Lafaja, Pere Llobera, Mercedes Mangrané i José Rojano.

ció: dues pinzellades, una de pintura negra i una altra d’aigua, creuen la tela en un segon acte de resistència. Per altra banda, En campo abierto (2003) és una instal· lació en què l’artifici de l’art –en aquest cas una escultura de llum– aconsegueix fer perdurable un moment fugaç i irrepetible: un llampec, una descàrrega elèctrica imprevisible i impressionant capaç de generar, del nores, un paisatge únic.

Irena Visa L’obra Les dues antenes del repetidor de Rocacorba (2016), d’Irena Visa (Banyoles, 1985), depèn d’una dinàmica de col·laboració grupal que especula sobre la capacitat de comprendre i interpretar un paisatge que no s’ha vist mai. Com si es tractés d’un joc, l’artista defineix una sèrie d’instruccions i pautes que els participants han d’assumir: imaginar i dibuixar un lloc que no coneixen –l’estany de Banyoles, un territori de pertinença tel·lúrica per a Visa– només mitjançant una descripció textual escrita per ella mateixa i enviada per correu postal a tots ells. Les dues antenes del repetidor de Rocacorba, 2016 Instal·lació de dibuixos 10,5 x 15,5 cm c/u

Activitats al voltant de l’exposició

una conversa-audició entre artista i comissari centrada en l’intercanvi de cançons pop inspirades en temàtiques viatgeres, alpines i polars.

30.09.17 | 12 h

26.11.17 i 2, 16, 17.12.17

Sales d’exposicions de Can Palauet Inauguració

El relat de... "Caminar sobre el gel" Visites comentades a càrrec dels nens i nenes de 6A i 6B de l’escola Joan Corominas: diumenge 26 de novembre a les 12 h, dissabte 2 de desembre 19 h, dissabte 16 de desembre 19 h.

27.10.17 | 19 h Dòria Llibres c. d’Argentona, 24. Mataró Sortir de la pista: sobre els límits entre l’art i la literatura. Una conversa amb Donatella Ianuzzi i Alicia Kopf Donatella Ianuzzi és editora i fundadora de Gallo Nero, l’editoral que el 2015 va publicar en castellà Del caminar sobre el hielo de Werner Herzog. Alicia Kopf és artista i escriptora. L’any 2015 va publicar Germà de gel, una novel·la sobre l’èpica de l’exploració polar tractada des d’allò íntim i propi. El 2016, Kopf va publicar Hermano de hielo, la seva versió en castellà, també escrita per ella mateixa. 25.11.17 | 19 h Sales d’exposicions de Can Palauet Walking on Ice Battle Songs. Montlleó vs. Armengol Prenent com a punt de partida la cançó El mapa (1993) de Family, Walking on Ice Battle Songs suposa

El gel a la carta: diumenge 17 de desembre de 12 a 14 h. 27, 28 i 29.12.17 Sales d’exposicions de Can Palauet Taller de Nadal Per a nens i nenes de 5 a 13 anys. A càrrec de Cori Meradé Els dies 27, 28 i 29 de desembre. Tallers de 60 minuts a les 10 h, 11.30 h, 17 h i 18.30 h. Places limitades. Cal inscripció prèvia a educacultura@ ajmataro.cat o al tel. 937 412 930 (de 9 a 14h). Preu: 3 euros. 02.10.17 | 12.12.17 Servei educatiu A cura de Cori Mercadé. Per a alumnes de P5, primària, ESO i Batxillerat. Visites per grups concertats prèvia reserva educacultura@ ajmataro.cat o al tel. 937 412 930 (de 9 a 14 h).

M|A|C www.mataroartcontemporani.cat

Inauguració: dissabte 30 de setembre a les 12 del migdia Horari: de dimarts a dissabte, de 5 a 8 del vespre diumenges i festius, d’11 a 2 del migdia. Tancat els dilluns i els dies 25 i 26 de desembre i l’1 i 6 de gener. MAC-Mataró Art Contemporani @macmataro

Una producció de

DL: B 22518-2017

Sales d’exposicions de Can Palauet c. d’en Palau, 32 30.09.17 | 07.01.18